Serranova 2.0, número 20, abril 2020

Serranova 2.0. Revista digital de l’Institut La Serra de Mollerussa, número 20, abril de 2020.  Podeu consultar tots els números publicats a https://issuu.com/institutlaserra  Pàgina web de l’institut: https://agora.xtec.cat/ieslaserra/  Twitter: @InsLaSerra

Portada: Miguel Ángel Leston.

Revisió lingüística: Josep Camps.

Coordinació: Anton Not. Agraïm la col·laboració de tothom qui ha fet possible aquest vintè número de la revista de La Serra.

El material que hem extret de la xarxa estava etiquetat per “a la reutilització no comercial”. Publiquem aquesta revista amb una llicència Creative Commons: Reconeixement- NoComercial-CompartirIgual. No es permet l’ús comercial d’aquesta publicació ni de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s’hauria de fer amb una llicència igual que la que regula l’obra original.

EL TEMPS DE CONFINAMENT El 1976 Montserrat Roig guanya el Premi Sant Jordi de novel·la amb l’obra El temps de les cireres. La novel·la relata el retorn a Barcelona d’una noia burgesa després d’haver viscut a l’exili durant dotze anys. Tots els personatges intenten buscar un sentit a la vida en una Barcelona marcada pels darrers anys del franquisme. El títol fa referència a Le temps des cerises del poeta francès Jean-Baptiste Clément, en el qual subratlla el desig de recerca d’un paradís perdut.

Ara ens toca viure moments insospitats, potser previsibles pels científics però molt de ciència-ficció per als ciutadans de carrer. En pocs dies les nostres vides s’han capgirat radicalment. Les certeses s’han fos; moltes de les coses que ens donaven seguretat s’han aturat; el futur és encara més incert; desitgem amb delit allò que fins ara ens era trivial; els actes més absurds es converteixen en pilars del dia a dia; la vida en família ha recuperat el protagonisme de l’època dels nostres padrins; la rutina menyspreada fa uns dies ha esdevingut la llum del confinament. Tot sota un tel gris de por, angoixa i mort.

L’escola ha silenciat el seu treball. El brogit d’aules i passadissos reposa en la solitud del professor i de l’alumne darrere una pantalla, enmig de les lletres d’un correu o darrere els sons d’un missatge de veu. Tot prou lluny del que pensàvem que era irrenunciable fins fa unes dies.

Nosaltres entomem la realitat tal com és, difícil, esmicolada, desconeguda, i afrontem el demà com un repte de millora, de canvi, com una oportunitat d’aprendre. Potser hem oblidat els retoladors, les fotocòpies, el projector, el laboratori o el taller, però aprenem per retrobar-nos en una videoconferència, per enregistrar tutorials, per corregir telemàticament.... Per donar continuïtat, de qualitat, al nostre propòsit: l’aprenentatge. Però ens sentim orfes del contacte personal, de la rialla desbocada d’algun alumne, dels petons pel passadís, de les llàgrimes d’un suspès, dels contra arguments d’un jove desorientat, dels sospirs d’una adolescent, de la trucada d’una mare, dels entrepans i les canyes, del bon dia endormiscat del matí, de les corredisses per marxar, de l’enrenou a l’autocar,... En definitiva, de l’emoció que dóna vida al vincle professor-alumne i sobre la qual es construeix, també, l’aprenentatge, Com en el temps de les cireres, com en el temps dels grans atzucacs històrics, maldarem per trobar un nou sentit a la nostra vida, a la nostra organització social, econòmica i política, a la nostra tasca com a docents i com a aprenents, a la nostra vida familiar,... que ens ajudi a superar el daltabaix viscut però que també ens serveixi per reorientar el futur de la humanitat. I amb l’enyorança del paradís perdut i el desig de trobar, en breu, un altre paradís més just, més solidari, més ecològic, més feminista, més com tu i com jo.... sortirem del cau, a claror de dia o al primer foscant, per continuar avançant en la defensa del nostre destí comú.

Ignasi Serret i Palau Director

Índex Sortides         

Jumanji, per Pau Altisent i Ot Grau 3r d’ESO se’n va d’esquiada, per Sandra Salvia i Raquel Suárez Acollida a l’alumnat d’Aurenja, per Gemma Mulet i Nerea Ortega La Serra a la Copa Cangur, per Pau Altisent Visita a la Universitat Autònoma de Barcelona, per Aina Regalado i Laia Serret 2n d’ESO: Treball de síntesi a Prada de Conflent, per Marta Novell Intercanvi amb Holanda, per Maria Camps, Juliana Messegué i Laia Rodríguez 4t ESO: Maremar, per Alba Gonzalo 2n d’ESO anem al cinema, per Pau Sabaté i Júlia Solé

Què fem a l’institut?            

Portem la màgia a l’escola, per Cel Secanell Taller Per estimar-te, m’estimo,per Carlos Culebras i Sergi Úbeda Taller de microanimació a 3r d’ESO, per Carla Carulla i Laia Pont Daniel Cassany ens visita!, per Sarai Aldomà i Anna Rames La maternitat d’Elna convertida en òpera, per Mar Serrano i Ona Verdés Llorenç Capdevila a La Serra!, per Carlos Culebras Mollerussa Mobile Week, per Pau Altisent 3a trobada intercomarcal d’escacs, per Andreu Puig-gròs L’artilleria de Mr Smith, de Francesc Puippelat, per Gemma Iglesias Activitat de mediació, per Daniela Quirós i Abril Vigatà Quines artistes més modernes!, per Carla Carulla i Clàudia Serrano Carlos Vico ens instrueix a la supervivència, per Júlia Andrés i alumnat de 4t d’ESO

Opinió  

Billie Eilish, per Blanca Sisteré Experiències de la quarantena, per Jana March, Irina Maruenda, Aina Pujol i Aina Roca

3r d’ESO SE’N VA D’ESQUIADA Al matí, tots els que havíem d'anar a l'esquiada vam anar a l'institut una mica abans per poder pujar a temps a l'autobús que ens portaria a Port del Comte, una estació d'esquí. El viatge va durar més o menys una hora i mitja. En arribar, vam anar a una sala, amb molta cura de no relliscar pel gel. Quan vam ser a dins, hi vam deixar totes les nostres motxilles, i ens vam posar la roba d'esquí. Seguidament vam anar a trobar els monitors i allà ens van donar els esquís, les botes, el casc i els pals d'esquí de la nostra mida. Quan ja estàvem preparats per esquiar, ens van separar en dos grups: els que havien esquiat alguna vegada i en sabien, i els que no havien esquiat mai i eren principiants. A continuació,als que no en sabien tant els van ensenyar el bàsic: posar-se els esquis, caminar amb ells... I els que en sabien més, ja vam començar baixant pistes blaves i verdes per veure el nivell. Quan ja van passar unes dues hores vam guardar els esquis, vam anar a la sala on havíem estat al principi, i vam dinar.

Després de dinar i tenir una estona de descans a dins de la sala de l'edifici, ens vam tornar a canviar i a posar l'equipament. Ens vam dirigir una altra vegada a esquiar encara que aquesta vegada un grup va anar a unes pistes verdes i el grup dels que en sabia més van anar tota l’estona per pistes vermelles i una negra (les més difícils).

Després d'una hora esquiant ja era l'hora de plegar perquè l'autobús ens estava esperant per tornar a Mollerussa. Ens vam treure els esquís i les botes i ens vam canviar als lavabos de la zona comú on havíem dinat.

Després de treure'ns l'equipament per esquiar, tots junts vam anar a tornar els esquís, les botes i el casc que ens havien deixat a la sala on es guardaven.

Després de tot això, ho vam agafar tot i ens vam dirigir cap a l'autobús. Vam pujar-hi i vam tornar cap a Mollerussa.

Aquesta sortida, en general, ens va agradar molt a tots ja que va ser diferent de les que normalment fem perquè va ser molt dinàmica i no ens vam avorrir en cap moment. Va ser molt divertit esquiar amb els companys, tothom s'ho va passar molt bé i vam gaudir molt. Ens hauria agradat poder esquiar més estona però vam fer el que vam poder amb el temps que teníem. En conclusió, tots tornaríem a repetir aquesta sortida i la recomanem als alumnes de 2n que l'any que ve també faran 3r.

Text i imatges: Sandra Salvia i Raquel Suàrez, 3r ESO A.

ACOLLIDA A L’ALUMNAT D’AURENJA El passat 27 de gener 20 alumnes provinents d'Aurenja van arribar a Institut la Serra a les 16 del migdia per a conviure en cases d'estudiants de pobles del Pla d'Urgell.

El dia que van arribar estaven cansats del viatge i cada alumne va fer una activitat individual amb el seu estudiant d'intercanvi. El segon dia, a les dues primeres hores del matí, els vam explicar curiositats del territori català i, seguidament, ells van anar a fer una ruta per la ciutat de Mollerussa: l'ajuntament, el museu i la plaça... I a la tarda cada alumne podia fer qualsevol activitat amb l'estudiant. El tercer dia, a les dues primeres hores, ells ens van explicar curiositats sobre la seva ciutat i després van fer una ruta històrica a la ciutat de Lleida. El penúltim dia vam anar tots els alumnes a participar a una visita guiada a Cervera; va ser molt interessant i vam conèixer moltes curiositats del territori. Seguidament, vam anar a conèixer un poble emmurallat i per finalitzar l'activitat els vam ensenyar l'estany d'Ivars de Vila-sana. A la nit, tots els alumnes vam anar a sopar al "Búnker" ja que era l'últim dia que estaríem junts. Per a finalitzar, l'endemà, a les 8 del matí, ja tenien preparat un autocar perquè ells visitessin Barcelona i després retornar a casa. El comiat va ser molt trist ja que vam fer pinya entre nosaltres.

L'experiència va ser molt profitosa des del nostre punt de vista perquè l'activitat ens va ajudar a relacionar-nos amb gent de d'altres països i millorar el nostre vocabulari francès.

Ens agradaria tornar a viure aquesta experiència.

Text: Gemma Mulet, 3r ESO A; i Nerea Ortega, 3r ESO B

LA SERRA A LA COPA CANGUR

El passat 30 de gener de 2020 uns quants alumnes de segon i tercer d’ESO vam anar a l’Institut Alfred Costafreda de Tàrrega per realitzar una competició de problemes matemàtics anomenada Copa Cangur. Amb ganes d’almenys resoldre alguns problemes i passar-nos-ho bé, vam atrevir-nos a participar-hi, però no tot va sortir com nosaltres esperàvem.

Els dies previs a la competició vam fer alguns entrenaments al nostre centre, que ens havien de servir per tenir una lleugera idea de com aniria la prova, poder-nos organitzar i, sobretot, conèixer els nostres companys d’equip. Però sempre faltaven alumnes i no ens ho preníem amb gaire seriositat; així que vam arribar a la prova una mica com vam poder.

Un cop a Tàrrega ens van fer seure per equips i es va donar el tret de sortida: un llistat de 15 problemes i 60 minuts per resoldre’ls. De bon principi, ja els nervis i l’emoció van prendre una magnitud desmesurada. Tot i així, ens vam llençar a la piscina i, contra tot pronòstic, vam ser els primers a resoldre correctament un problema, el primer i gairebé l’únic problema que encertaríem en tota la competició!

Faltaven 58 minuts i ens vam encarar al segon problema. Però els nervis seguien creixent. No enteníem res. Res de res. Col·lapse absolut! I encara faltaven 50 minuts. Nervis i més nervis.

Alguns de nosaltres no vam perdre l’esperança i continuàvem calculant (a vegades bé, a vegades només gairebé bé). Alguns estaven fora de si, alguns es van passar l’estona dibuixant i tots ens anàvem mirant aquells marcadors que només baixaven.

Nosaltres també érem molt avall, però per sort, sabíem que no podíem baixar de zero. Algú ho havia calculat. La mateixa ment perversa que havia planificat tota aquella muntanya de problemes.

Quan tot es va acabar, vam sortir a fora a fer la foto que ens havien demanat les professores. Maleïdes professores que ens havien portat fins allí, que ens van fer topar amb aquell repte tan difícil! Però vist amb certa perspectiva, ens va quedar la foto d’una competició sana, d’una prova superada. Al final, ens vam emportar una bona experiència a casa, amb molts riures, i una bona anècdota per a explicar en un futur.

Mariona, Raúl, Mar, Ares, Abril, Ona, Mireia, Guillem, Pol, Montse, Víctor, Marc, Denis, Symon, Ot, Pau, Guillem, Andreu, Roger, Júlia i Marta. A totes i tots moltíssimes felicitats pel vostre coratge!!!

Crònica narrada a partir de la realitat del Pau i la Cesca.

VISITA A LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA Els alumnes de 1r de Batxillerat, el dia 4 de febrer, vam visitar la Universitat Autònoma de Barcelona amb l’objectiu de poder definir els estudis que volem dur a terme en un futur.

Quan vam arribar a la universitat, cada alumne tenia la possibilitat d’assistir a dues xerrades durant el matí. En les xerrades s’explicava els estudis que oferien a la universitat i es realitzaven en les diferents facultats del campus. En la majoria s’englobava carreres del mateix àmbit i s’explicaven les diferències entre aquestes. Això va permetre a una gran part de l’alumnat poder especificar cap a quina especialitat es volia encarar.

A la sortida de cada facultat es repartien uns dossiers que donaven informació particular dels graus que es duen a terme a cada una: la nota de tall, els crèdits, els idiomes que requereixen, el que s’estudiarà durant els diferents anys i les carreres professionals que podries optar amb aquests estudis.

A la majoria de l’alumnat aquesta sortida l’ha ajudat a resoldre els dubtes i a poder acabar de decidir cap on vol encarar el seu futur; a altres els va obrir

noves portes, les quals no s’havien plantejat; i a una altra part els va fer decidir, fins i tot, que volien estudiar en aquesta universitat.

Personalment, creiem que és una sortida molt útil per als alumnes sense una decisió presa o per als que volien aclarir les seves opcions. Anar a la universitat és un canvi en la nostra vida, un pas cap a la independència pròpia i cap a un futur fruit de l’elecció que ens hem de plantejar ara. Per això animem els futurs estudiants de batxillerat a no perdre la gran oportunitat de poder participar-hi.

Text i imatges: Aina Regalado, 1r Batxillerat A; i Laia Serret, 1r Batxillerat B

TREBALL DE SÍNTESI A PRADA DE CONFLENT El dia 4 de febrerbona part dels alumnes de 2n d’ESO vam marxar a primera hora, carregats amb maletes plenes d’il·lusió. També dúiem uns objectes molt importants per al trajecte: cadascú portava un objecte especial que seria allò que s’endurien per marxar a l’exili. Eren objectes molt diferents i cadascun significava un fet diferent però tots eren igual de valuosos i essencials per aquest viatge.

El primer dia vam fer l’itinerari de l’exili, una ruta des de la Vajol fins a les Illes, on vam descobrir part del camí que feien els exiliats republicans per entrar a França. Ens va agradar molt, a tots en general. No sabíem quan faltava per acabar la ruta, igual que els refugiats, així vam poder empatitzar millor amb ells.

Va ser una ruta plena d’il·lusió i empatia.

A la tarda, vam visitar la platja d’Argelers, on vam patir “arenitis” que consistia que la sorra en elevar-se amb el vent, piqués i s’enganxés per tot el cos i això afectava tots els refugiats. Anar a aquella platjaens va fer sentir molt afortunats de viure a l’època en què vivim. Tocar la sorra i l’aigua, que refugiats amb condicions inhumanes també havien tocat,ens va ajudar a posar-nos a la pell dels refugiats.

Al vespre ens vam allotjar a la casa després de la benvinguda. Després de sopar vam obrir algunes maletes.

El segon dia vam visitar les coves de Fullà Canaletes. Vam fer d’espeleòlegs investigant les roques i els minerals i vam conèixer els diferents tipus de concrecions hi havia. Va ser molt interessant, a la vegada que al·lucinant, ja que semblava impossible que fos tan difícil formar les estalagmites i estalactites i que l’aigua pogués perforar la roca.

Després, vam anar al poble de Vilafranca del Conflent i vam teniruna mica de esbarjo: el poble és molt petit i només té dos carrers: el carrer Sant Jaume i el carrer Sant Joan. A la tarda, vam visitar un camp de rugbi on vam anar a veure un entrenament de les categories sènior i junior del club de rugbi de Prada de Conflent.

El tercer dia vam anar a la Maternitat d’Elna on vam descobrir la vida de Elisabeth Eidenbenz i l’edifici on van néixer 597 nadons. Ara l’edifici és un petit museu on hi ha una exposició fixa sobre la guerra i la maternitat d’Elna. Vam poder visitar la Maternitat durant una estona i vam poder veure imatges i maquetes que ensenyaven com era la vida durant la guerra.

A mig matí, vam anar al castell de Cotlliure on vam descobrir que durant la guerra era una presó de republicans intel·lectuals i activistes, polítics que

pensaven diferent de les autoritats franceses. Els posaven allí perquè en els camps de refugiats no reivindiquessin millores en el tracte als refugiats. En aquell castell els torturaven i els feien passar vergonya, també se’ls intentava canviar les seves idees polítiques. Fins i tot, havien de dormir al terra pràcticament nus.

A la tarda, vam marxar amb els autocars, les nostres maletes i molts coneixements nous cap a Mollerussa.

Aquesta excursió ens ha fet obrir els ulls i conèixer part del passat del nostre país. Saber sobre el passat ens pot ajudar a millorar el futur per no caure en els mateixos errors i, d’aquesta manera, canviar també una mica la nostra ment,tan subjectiva, i deixar de pensar tan en nosaltres mateixos i ajudar la gent que ho necessita.Potser en un futur serem nosaltres els que haurem de ser ajudats.

Text: Marta Novell Prats, 2n C ESO Imatges: Josep Camps

INTERCANVI AMB HOLANDA La matinada del 8 de febrer, alguns alumnes de primer de Batxillerat vam iniciar un intercanvi amb un institut de Rotterdam, intercanvi que ja es porta fent uns quants anys a l’Institut La Serra. L’experiència, impulsada pel departament de llengües estrangeres de l’institut, consistia a deixar fluir i millorar el nostre nivell d’anglès i, alhora, conèixer un nou país i una nova cultura.

La primera nit vam quedar-nos en un hostal situat a la ciutat d’Amsterdam, per tal d’aprofitar, encara més, l’experiència i visitar la ciutat amb més calma. Amb aquest objectiu, el primer dia, després de realitzar un tour guiat per la ciutat i haver dinat, alguns dels participants de l’intercanvi van llogar bicicletes per tal de gaudir de l’experiència holandesa al màxim.

L’endemà vam dirigir-nos cap a Rotterdam on ens esperaven els nostres corresponents. Aquesta primera tarda de diumenge vam anar a la bolera i ens vam conèixer tots els que participàvem a l’intercanvi.

El dilluns dia 10 vam tornar a Amsterdam. Vam visitar el Rijksmuseum, un museu conegut per pintures com l’Autoretrat de Vicent Van Gogh, La lletera de Johannes Vermeer o La batalla de Waterloo de Jan Willem Pieneman. Les professores holandeses ens van fer un tour per la ciutat i vam visitar, entre

altres, el Mercat de les flors i el Barri vermell. A la nit vam estar amb les famílies.

El quart dia vam anar, juntament amb els holandesos, a Efteling, un parc temàtic i d’atraccions similar als que tenim aquí Catalunya. Tot i que el temps no ens va acompanyar, vam intentar aprofitar el dia al màxim ja que el parc era molt bonic.

El cinquè dia, dimecres 12, no ens vam moure de Rotterdam. Al matí, ens van fer un tour per l’institut Emmauscollege i, seguidament, ens vam col·locar en grups formats tant per holandesos com per catalans per realitzar el projecte “Similarities and differences”, que consistia a comparar les similituds i les diferències entre Holanda i Espanya en diversos aspectes tant de la vida quotidiana, com el menjar, les famílies, etc. A la tarda, vam gaudir d’una visita per Rotterdam, guiada pels holandesos, on vam tenir l'oportunitat de veure llocs turístics de la ciutat. A les 5, ens vam dirigir cap a un restaurant anomenat Happy Italy, on vam sopar.

El dijous, 13 de febrer, els catalans ens vam dirigir a Gouda, poble famós pel seu formatge, on vam fer un tour turístic. Vam tenir l’oportunitat de veure l’escultura d’Erasme de Rotterdam, i descobrir que els seus pares eren de Gouda, però es van mudar a Rotterdam (d’aquí que Erasme hi nasqués).

Després del tour, ens vam reunir en una petita cafeteria/pastisseria, on ens vam endinsar en les seves cuines per preparar els famosos Stroopwafels, una mena de gofres amb caramel al mig.

La mateixa nit, tots els participants de l’intercanvi, juntament amb les professores de ambdues escoles, vam anar a un local anomenat Skate Feaver, una mena de discoteca però sobre rodes. Per acabar de fer la nit encara més completa, vam anar al McDonalds del costat del local, on vam menjar alguna cosa tots junts.

El següent dia, amb alguna que altra llàgrima als ulls, vam haver d’acomiadarnos dels nostres corresponents, dels seus familiars i dels seus amics, i partir cap a l’aeroport per tal de posar punt i final a la nostra aventura holandesa.

Text i imatges: Maria Camps, Juliana Messegué, Laia Rodríguez, 1r Batxillerat A

4t ESO: MAREMAR L’obra Maremar, de Dagoll Dagom, és una combinació entre la famosa obra de Shakespeare Pèricles, príncep de Tiri la vida dels refugiats.

La història comença amb una nena immigrant que plora a la seva desgràcia.

Una deessa apareix i li explica la vida de Pèricles, sent així un cas de “teatre dins del teatre”.

Pèricles es un home que va fugir de la seva casa i es va dirigir a Tars per ajudar a disminuir la fam d’aquella ciutat. Seguidament, torna a la mar i sofreix un naufragi que provoca la seva arribada a Pentàpolis. Allí s’enamora de la princesa Taïsa i es casa amb ella. Tornant cap al seu lloc d’origen, Pèricles sofreix un altre naufragi on perd a la seva estimada però rep la seva filla, Marina, que va néixer al vaixell i per això té aquest nom, perquè va néixer al mar.

Al arribar a Tars, Pèricles deixa la seva filla en mans del governador Cleont i la seva dona Dionisa. Marina va ser ràpidament el centre d’atenció i va ofuscant la filla del rei. Dionisa va ordenar que la matessin, traint a Pèricles, però com que no va donar resultat, va ser venuda a un prostíbul. Per sort, va poder seguir endavant i mantenir la seva innocència, gràcies a la força de les seves paraules.

Finalment, per casualitat, Pèricles i Marina es reuneixen a Mitilene i seguidament Taïsa també apareix, resultant un final feliç per a la família.

Pèricles, Marina, la nena que plora i la deessa són els personatges principals.

També hi ha de secundaris com Cleont, Dionisa, Taisa i Lísimac entre d’altres.

El llenguatge utilitzat en l’obra és culte ja que està situada en l’antiguitat.

La vestimenta que portaven els actors consistia en vestits, camises, teles, pantalons... Totes aquestes peces de roba es mostraven velles, brutes i algunes esquinçades, excepte el vestit roig que portava la deessa, i la roba que portaven els que interpretaven els reis o la gent amb diners.

Sobre l’escenari hi havia poques peces de decoració, l’única peça que va perdurar durant tota l’obra, va ser una tela al fons on es projectaven imatges i diverses animacions. L’atrezzo era molt simple, només alguns objectes van ser utilitzats per l’obra. La il·luminació era simple, però donava l’efecte ideal per a poder expressar els sentiments de l’obra i fer-la més entretinguda.

La música utilitzada en l’obra era la veu dels actors que cantaven a capella, només en algunes escenes eren acompanyades d’algun instrument com la caixa o el violoncel. Moltes de les cançons cantades eren de Lluis Llach.

La dansa era una part fonamental de l’obra ja que és una forma molt bonica d’interpretar i expressar els sentiments. Els actors anaven completament coordinats i gesticulaven perfectament per a poder ensenyar el que volien dir a través del cos. Tots utilitzaven un estil de ball semblant, el ball contemporani, però cadascú li donava un efecte diferent depenent del personatge que representaven.

L’actitud dels espectadors va ser majoritàriament correcta. En ocupar la gran part de la sala ha estat inevitable sentir algun soroll d’alguna persona al fons,

però el comportament durant l’acte ha estat perfecte i s’ha respectat molt el silenci.

Cadascú te les seves opinions diferents sobre una obra. Crec que la reacció del públic ha estat molt bona. L’espectacle ha estat entretingut per a molts, encara que no tant per d’altres.

Per acabar, m’agradaria donar la meva opinió sobre Maremar. Sincerament he trobat l’obra espectacular, el treball que han posat els actors en l’actuació em sembla impressionant; també m’ha sorprès molt l’habilitat de poder ballar i cantar a capella sense cap errada visible.

La forma de transmetre el missatge de l’obra, comparant la vida dels immigrants amb la vida de Pèricles, ha sigut molt correcta i ha sabut conscienciar la majoria del públic sobre aquesta tragèdia, encara que desgraciadament no és suficient. En resum, l’obra m’ha semblat magnífica.

Text: Alba Gonzalo Calbetó, 4t ESO C

2n d’ESO ANEM AL CINEMA El passat dia 11 de març els alumnes de 2n d’ESO vam anar al centre cultural de Mollerussa a veure la pel·lícula Cobardes.

Cobardes és una pel·lícula que es basa en dos nens de secundària. A un d’ells, el Gabriel, li fan bullying i com no, l’altre, el Guille, és qui li fa, juntament amb els seus amics. Li fan bullying al Gabriel perquè té el cabell de color vermell.

Nosaltres pensem que aquesta pel·lícula recrea molt bé el que és el bulliyng i els seus efectes secundaris; el malament que et fa sentir patir això i el poc que la gent nota o defensa la gent que el pateix per por que no n’hi facin a ells.

Text: Pau Sabaté i Júlia Solé, 2n ESO B.

PORTEM LA MÀGIA A L’ESCOLA El passat 18 de desembre un grup d’alumnes de 4rt d’ESO van assistir al col·legi Ignasi Peraire de Mollerussa per a fer una sèrie d’experiments relacionats amb Harry Potter i les paraules.

Els nens i nenes de 5è de primària van participar molt i van ajudar els nostres alumnes a fer desaparèixer paraules dolentes que no volem que perdurin en aquest planeta i conservar les bones. Tot això amb l’ajut de la professora de química, Montse Solé.

Text: Cel Secanell, 4t ESO

TALLER “PER ESTIMAR-TE, M’ESTIMO” El pasado 9 de enero, recibimos la visita de una representante de la Associació AntiSida de Lleida que nos presentó el taller: “Per estimar-te, m’estimo”, que duró las dos primeras horas de ese jueves.

Comenzó hablándonos de los estereotipos y poniéndonos ejemplos de ellos. Uno de los ejemplos que nos puso fue cuando empezó a decirnos que todos éramos adolescentes, que no teníamos personalidad y que nos enfadábamos muy rápido.

Nosotros le empezamos a debatir todo lo que estaba diciendo, hasta el punto de que alguno de nosotros se llegó a enfadar un poco.

Seguidamente hizo salir a un compañero fuera de clase para hacer un juego, teníamos que describir lo que es un hombre gay, sin decir esa palabra. Cuando nuestro compañero entró a clase le empezamos a decir cosas, que según nosotros, eran propias de hombres homosexuales. Ella empezó a desmentir muchas de las cosas que dijimos, que no tenían que ser necesariamente de hombres homosexuales.

En la siguiente hora, nos habló sobre la autoestima, sobre la importancia de hacer las cosas que a nosotros nos gusten y no sentirnos despreciados por las cosas que llevemos puestas o que nos guste hacer.

Creo que este taller nos sirvió mucho para aprender que tenemos que ser nosotros mismos, que no nos tiene que importar lo que digan los demás y que ellos tampoco pueden decir nada sobre ti. Lo recomendaría a todo el mundo, me parece que nos enseña a ser más buenas personas.

Texto: Carlos Culebras y Sergi Úbeda, 3º ESO B

TALLER DE MICROANIMACIÓ El 20 de gener de 2020 els alumnes de 3r d’ESO vam poder gaudir d’un taller d’aprenentatge i funcionament del cinema.

El taller va consistir en un seguit d’activitats de les quals caldria destacar: ●

FIGURES EN MOVIMENT ○ Aquesta activitat ens va demostrar com a partir del moviment podem transformar uns simples dibuixos en una micropel·lícula.

■ El funcionament d’aquest aparell, una espècie de vas amb petites obertures concordant amb el nombre d’imatges, consistia principalment en el fet que dotze simples imatges obtenien moviment gràcies a la rotació del vas. ● https://drive.google.com/file/d/1Xjg6CAgvpB4Renbh_GO PW4nE-0sRaRTk/view?usp=drivesdk

■

●

El funcionament d’aquest aparell, una espècie de suport amb un mirall en forma de piràmide, consisteix a reflectir el seguit d’imatges per a què aquestes obtinguin moviment. ● https://drive.google.com/file/d/1ER0Xav3hAUleMFWzRARF_w8LeGEUQ_s/view?usp=dr ivesdk

DISSENY GRÀFIC DE MICROPEL·LÍCULA ○ Aquesta activitat va consistir a modificar lleugerament les imatges que seguidament projectaríem mitjançant taques de color fetes amb retoladors. ○ Vam fer diferents dissenys sobre les imatges i en projectar-les havíem ficat color a la “pel·lícula”.

■ https://drive.google.com/file/d/1mDoPxVd4zRtRilNII0FXjtFsdasu 2IhR/view?usp=drivesdk

●

PROJECCIÓ DE LA PELÍCULA ○ https://drive.google.com/file/d/1JXKsIVroj5hOE8R_jigpx6HLoqHu4ks/view?usp=drivesdk

Text i imatges: Carla Carulla i Laia Pont, 3r ESO C

LA MATERNITAT D’ELNA CONVERTIDA EN ÒPERA Des de l’àrea de música, a 2n d’ESO, hem treballat el tema de l’exili des de la vessant operística.

Primer, vam veure un reportatge sobre la Maternitat d’Elna i posteriorment vam descobrir, de la mà del compositor Martí Carreras, que l’òpera és un gènere musical encara vigent.

El passat divendres, dia 24 de gener, ens va venir a visitar a l'institut La Serra, Martí Carreras, autor de l'òpera de la Maternitat d'Elna. Primer, alguns alumnes de la classe de 2n D, vam fer-li una entrevista per la ràdio de l'institut i ens va agradar molt, ja que creiem que és una altra manera d'entrevistar i la qual nosaltres encara no havíem experimentat mai i que esperem poder repetir. Tot seguit, quan vam acabar de gravar el programa de ràdio amb en Martí, vam anar juntament amb tots els nostres companys a la biblioteca de l'institut a gaudir de la xerrada que ens tenia preparada l'autor de l'òpera. Ell ens va explicar moltes coses que ens van semblar interessant: per què va decidir crear una òpera sobre la maternitat d'Elna, per què va composar una òpera i no un altre tipus de música, qui el va animar a estudiar música... També ens va explicar moltes coses relacionades amb la Guerra Civil, les quals la majoria ja les sabíem de classe però ens va ajudar a ampliar-ne el coneixement, i coses sobre la maternitat d'Elna de què no teníem molta informació. Crec que conèixer Martí Carreras ens pot ajudar molt a l'hora d'entendre coses relacionades amb l'estil musical de l'òpera, la maternitat d'Elna i el que van haver de patir els nostres avantpassats a l'època de la Guerra Civil, durant la qual molts van haver de marxar exiliats. Moltes gràcies Martí per la visita!

Text i imatge: Mar Serrano, 2n ESO C

El dia 24 de gener va venir a la Serra el Marti Carreras Almar, el compositor de l’òpera La Maternitat d’Elna. Per començar, la xerrada el Martí ens va explicar que quan era petit les seves tres assignatures preferides eren la música, la literatura i la història. Finalment va triar la música. Quan va començar, ningú confiava en el seu futur musical.

En primer lloc, ens va fer un trivial sobre unes preguntes d’història. Ens va preguntar la diferència entre guerra civil i guerra mundial?, què és una democràcia i una dictadura?, què és el nazisme i el franquisme?, qui eren Hitler, Franco i Mussolini?, l’Holocaust i diferències entre un camp de concentració, un camp de d’extermini i un camp de treball.

Després ens va parlar d’un llibre titulat Una nena catalana als camps nazis. Al Martí, li va semblar molt al·lucinant un capítol d’aquest llibre i ens el va voler explicar. Tractava sobre un cuiner, que els donava menjar als presoners dels soldats nazis d’amagat perquè poguessin menjar algun aliment decent. Un dia, un soldat el va enxampar i li van disparar un tret al cap; al davant hi havia la nena protagonista i el seu germà. La dona que ha escrit aquest relat ara té 85 anys i cada vegada que va a dormir pensa que gràcies a aquell noi ara està viva.

Després va parlar de la Neus Català, una altra sobrevivent catalana dels camps nazis. Ell ens va explicar que la va arribar a conèixer però ara, malauradament, ja és morta.

Seguidament ens va preguntar algunes qüestions sobre si encara hi ha refugiats. També ens va preguntar perquè serveix la història; ell pensa que la història serveix per saber el que va passar antigament i no cometre els mateixos errors.

Tot seguit ens va fer més preguntes però en aquest cas sobre música. Algunes de les preguntes que ens va fer són: qui és l’avi de la música?, què és l’òpera?, etc. També ens va preguntar si creiem que l’òpera estava passada de moda. Ell ens va dir que no, que molta gent pensa que sí, a causa dels vestits que porten i els temes que canten. Però que hi han operes que els protagonistes van amb roba de l’època i canten sobre temes actuals.

Per acabar, la xerrada ens va dir que havíem d’eliminar el racisme, el bullying, etc. També ens va projectar un petit fragment de l’òpera que va crear sobre la maternitat d’Elna.

Personalment, a mi, em va agradar molt la xerrada que ens va fer ja que ens va parlar de molts temes. Tots eren bastants interessant i importants.

Text i imatge: Ona Verdés, 2n ESO

LLORENÇ CAPDEVILA, A LA SERRA! El passat 21 de febrer de 2020, vam tenir la sort de rebre al nostre centre l’escriptor català Llorenç Capdevila, que ens va respondre totes les preguntes que teníem sobre el llibre que ens havíem llegit: 10.000 petons com a mínim!

La majoria d’alumnes de 3r d’ESO ens vam reunir a la biblioteca del centre, on ja ens esperava en Llorenç Capdevila. Va començar a explicar-nos una mica el llibre: com va sorgir, qui el va incitar a fer-lo, i moltes altres qüestions més.

També ens va explicar que un dia que estava sopant amb la seva filla i la seva neboda. Elles el van intentar convèncer perquè fes un llibre més juvenil, ja que ell no acostumava a fer aquest estil de llibres, ni tampoc llibres enfocats per a aquest públic, però va acabar fent-lo. Aquest llibre és el que es titula: 10.000 petons com a mínim!

Quan ell va acabar de fer la introducció del llibre, vam començar a fer preguntes sobre la novel·la, moltes relacionades amb el futur dels personatges del llibre. Quan li vam preguntar si tenia pensat fer una segona part, ell va contestar: “No, no m’agraden els finals tancats, prefereixo imaginar-me el final de cada llibre”. Ens va respondre totes les preguntes tranquil·lament i ens va resoldre tots els dubtes que teníem. Quan va acabar l’entrevista, vam fer tots una fila perquè ens signés els llibres.

Em va semblar molt interessant aquest col·loqui ja que vam poder conèixer l’escriptor del llibre que vam acabar de llegir dies abans. Li volem donar les gràcies a en Llorenç Capdevila per aquesta agradable estona.

Text: Carlos Culebras, 3r ESO B Imatges: Pepita Boneu

MOLLERUSSA MOBILE WEEK El 27 de febrer, alumnes de l'assignatura de robòtica de 3r i 4rt d’ESO de La Serra juntament amb l’alumnat d’altres instituts vam poder participar en la inauguració de la Mollerussa Mobile Week amb la primera activitat d’aquest esdeveniment.

Aquesta activitat consistia en ensenyar a gent poc experimentada l’art dels drons, començant amb el tipus de teledirigits, en com iniciar-nos, normes bàsiques i algunes demostracions. Un dels campions de la dron party de Mollerussa, ens van ensenyar el material que feien anar, les ulleres, els comandaments i els drons, van volar-ne per damunt dels nostres caps, entre les nostres cames i dins un circuit que tenien ja muntat.

Text i imatges: Pau Altisent, 3r ESO A

3a TROBADA D’ESCACS INTERCOMARCAL El passat 29 de febrer l'institut La Serra de Mollerussa va ser la seu de la tercera trobada d'escacs intercomarcal que organitza el Consell Esportiu del Pla d'Urgell i el Club d'escacs Mollerussa.

Una quarantena d'alumnes de diverses escoles del Pla d'Urgell i l'Urgell i vuit alumnes del nostre institut. Felicitem l'Adrià Ionescu de 3r ESO, que es va proclamar vencedor del torneig.

Queden pendents dos tornejos més, un a l'escola de Bellvís i l'altre a les Arrels de Mollerussa. A causa del Covid-19 potser que s'ajornin.

Ens en mantindrà informats la professora Carme Munté, coordinadora de les activitats esportives del centre.

Text: Andreu Puig-gròs, 3r ESO A Imatges: Xavi Piñol

L’ARTILLERIA DE MR SMITH, DE FRANCESC PUIGPELAT El passat dimarts 3 de març vam poder gaudir d’un col·loqui amb l’autor del llibre L’artilleria de Mr. Smith, Francesc Puigpelat.

Ens situem en l’auge de l’època de la Guerra Civil Espanyola. En Xavier, el protagonista, surt per Balaguer, on estan situats amb la seva família. En un d’aquests volts coneix en Mateu, fill d’un anarquista que està a punt d’incorporar-se al front republicà. Quan el Xavier, fill d’un enginyer a ordres de Franco, descobreix l’arma secreta que el seu pare ha estat ajudant a preparar per aniquilar el bàndol enemic, es plantejarà el dilema més crucial de la seva vida.

Durant una part del segon trimestre vam treballar aquest llibre a l’assignatura de català, i cada setmana comentàvem el que havíem llegit, el vocabulari, els aspectes més rellevants del llibre i el que més ens havia agradat personalment.

Perquè fos un col·loqui diferent i entretingut, la nostra professora amb l’ajuda dels alumnes de 4t A, va tenir la idea que, a més de les preguntes que volíem fer a l’autor, podíem preparar cadascú un fragment del llibre que ens hagués

sorprès, que ens hagués agradat, etc., apuntar-ho en un paper i llegir-li a l’autor per explicar-li el que havíem sentit nosaltres quan el vam llegir.

Va ser una experiència diferent i em va agradar el fet que poguéssim parlar amb l’autor, ens expliqués d’on havia sortit la idea, la manera com l’havia escrit i què n’extreia ell de tot aquest treball.

Penso que és un llibre molt interessant de llegir ja que et fa reflexionar molt sobre l’època de la Guerra Civil Espanyola. És un fet que realment no fa tants anys que ha passat i molts dels nostres padrins l’han viscut en primera persona. Crec que la història s’ha de recordar i és necessari saber el que va passar.

Recomano molt que es continuï mantenint el llibre com a lectura obligatòria l’any que ve a quart i, si es possible, que puguin gaudir també del col·loqui amb l’autor.

Text: Gemma Iglesias Clota, 4t ESO A Imatges: Pepita Boneu

ACTIVITAT DE MEDIACIÓ Les primeres setmanes de març vam fer dues sessions del taller de mediació.

A la primera sessió van venir dues alumnes de batxillerat que ens van explicar una mica de què tractava. Ho van fer conjuntament amb un joc on ens vam reunir en petits grups i vam haver de relacionar noms d’accions amb una petita definició sobre unes paraules. També vam fer com una petita comprensió, on ens van donar un text i després vam haver de respondre unes preguntes. Tot estava relacionat amb els estereotips i els prejudicis.

En la segona sessió vam veure un vídeo relacionat amb la mediació. Aquest vídeo tractava el tema del racisme. Un petit resum sobre el vídeo: en un restaurant xinès no deixaven treballar a gent que no fos de nacionalitat xinesa; un home de raça negra va començar a treballar-hi però el van acomiadar perquè deien que no era xinès i no ho feia com ells volien, tot i que ell intentava semblar xinès imitant el seu accent.

Text: Daniela Quirós i Abril Vigatà, 3r ESO A

QUINES ARTISTES MÉS MODERNES! En aquest treball (dirigit per Olga Puig, la nostra professora de Ciències Socials, i amb la participació també d’altres matèries: Educació visual i plàstica; Llengua castellana i literatura; Llengua catalana i literatura) hem pogut conèixer dones artistes que van viure en una època molt difícil ja que destacar en una societat dirigida per homes era molt difícil, però aquestes dones van fer això i molt més, ja que han perviscut en la història tot i les dificultats.

Hi podem trobar força pintores, una escultora i fins i tot una arquitecta. Aquest projecte ens ha fet obrir els ulls ja que els joves de la nostra societat ho trobem normal destacar en diferents aspectes, tant siguin dones com homes. Ens ha semblat un treball molt original ja que ens hem pogut ficar-nos en la seva pell.

Gràcies a aquest treball hem pogut conèixer vàries dones artistes d’aquella època i observar les seves grans obres.

Les fotos del nostre treball ens han quedat força semblants a les originals.

També hem pogut observar que algunes artistes d’avui en dia com per exemple la Rosalía i l’Amaia, imiten en algunes fotos o coreografies, alguns quadres d’artistes d’altres èpoques.

Text: Carla Carulla i Clàudia Serrano, 3r ESO C Imatges: Alumnat de 3r ESO

CARLOS VICO ENS INSTRUEIX A LA SUPERVIVÈNCIA El passat dijous 12 de març l’especialista en supervivència en condicions extremes, Carlo Vico, va realitzar al menjador de l’institut una xerrada dirigida a tots els alumnes que cursen 4rt d’ESO sobre la seva professió i el més rellevant del que es pot aprendre d’ella.

Primerament ens va introduir a la seva vida peculiar i com va créixer amb el seu avi, que l’havia influït passant estones a la muntanya i que l'havia ensenyat a ser qui seria més tard.

Després va desvetllar com va arribar a esdevenir un mestre supervivent que, resumidament, es basa en el fet que va tenir problemes econòmics una vegada ja era gran i empresari i ho va perdre tot, la casa inclosa. Per aquesta raó va anar a passar períodes al cim d’una muntanya amb quatre coses essencials per desconnectar dels seus problemes personals i materials. Llavors, un dia, uns amic s’hi va afegir i cada cop augmentava la colla, de manera que en Carlos va decidir cobrar per ensenyar la gent com sobreviure sense gairebé res a la muntanya.

La seva popularitat va anar creixent i, fins i tot a les classes, s’hi presentaven militars de la marina. En Carlos és molt àgil perquè pot encendre foc amb quatre pals com qui diu, pot no desnodrir-se menjant insectes i trobant aigua al subsòl durant una setmana i s’adapta a tots els problemes que puguin sorgir. Llavors un client li va demanar que ell necessitava classes a les muntanyes nevades amb molt fred. No eren les condicions a què en Carlos estava acostumat. No era la seva muntanya.

Així mateix, Carlos va decidir afrontar una expedició als Alps.

Aquí va començar una nova etapa pel supervivent. Ell no era tan famós com per tenir patrocinadors així que, tot sol, va embarcar-se en una nova experiència, que havia de durar uns quants dies de tal manera que aquests

dies també li servissin d’aprenentatge personal. I ho van ser perquè es va veure forçat a encarar situacions que no dominava.

Ens va explicar les seves expedicions com, per exemple, el dia que va anar als Alps i que va acabar dormint en un muntanya d'excrements de vaca o la seva fugida d’un camp de treball soviètic dels anys 40, entre altres.

Va compartir moltes altres anècdotes i experiències, però la lliçó que realment ens va ensenyar va ser quan ell mateix la va aprendre.

Ens situem a Grenlàndia, unes temperatures extremadament baixes; tot i saber que aquells mateixos dies s’havia estacionat una tempesta de neu massiva, en Carlos havia d’arribar a un punt bastant lluny d’on l’havia deixat l’helicòpter.

Aquesta vegada, ja amb patrocinadors i podent-se comunicar externament, comença a caminar o ho intenta per la neu però veu que no arribarà en quatre dies al punt on havia de ser, així que just quan es posa a beure aigua

congelada, cau dins l’aigua a través d’una una placa mig oberta. Moll i amb aquelles temperatures té clar que segurament morirà malgrat que ja ha demanat ajuda a l’equip. Com pot, surt però les hores van passant i intenta no adormir-se, fer exercici, encara que aquesta situació el supera i està esgotat.

Veu coses imaginaries, parla sol, té la pell encarcarada i se sent en estat crític.

Pel contrari, pocs minuts després que en Carlos es disposa a dormir i no resistir-se més, l’ajuda arriba amb motos de neu i pot salvar la vida pels pèls.

Les conseqüències d’aquesta terrible vivència van comportar a en Carlos a tenir por de les expedicions, de no voler treballar més d’això i que cada vegada que algú li mencionés Grenlàndia quedés paralitzat i amb un pànic a dins que feia brotar llàgrimes incontrolables. Posar per escrit aquelles vivències, el va ajudar a entendre les seves pors.

En conclusió, la lliçó d’en Carlos que dona als llibres que ha escrit després d’aquella vivència és que la por i el pànic són coses molt diferents, que quan tenim por és perquè està tot al nostre cap; per exemple, quan veiem una aranya. En aquests casos el nostre cervell treballa com un estímul d’amenaça, mentre que el pànic és quan ja estem vivint l'angoixa de la situació de risc i en lloc de pensar que podem fer per sortir-nos-en, ens mengem el cap donant-li més voltes a les condicions que estem vivint. Ell s’ha inventat el terme “parepía” per superar-ho: significa que has de parar, respirar, pensar i actuar.

Amb això va afegir que un supervivent no és aquell que té molts coneixements i força, és aquell que quan es veu amenaçat per alguna situació no entra en pànic, es calma i pensa com sortir-se’n ràpidament. Actua.

Donant la meva opinió com a alumna de quart, penso que aquesta xerrada ha sigut una de les més útils i de les que més recordaré, perquè en Carlos Vico ha sigut capaç d’ensenyar-nos una lliçó, i no una com ara el motiu de la crisi després de la Segona Guerra Mundial, els noms dels rius de Japó, qui va ser Josep Carner, quan és la tercera part d’una esfera de radi 19 o quin tipus d’exercici isomètric és un estirament de l’isquiotibial, sinó una lliçó de vida. Una que, quan estiguem travessant un problema quotidià, ens serveixi de gran ajuda i, fins i tot, ens pugui salvar.

També voldria afegir que ell m’ha ajudat a entendre, i m’ha sigut un clar exemple, que quan ens comencem a enfonsar en els moments difícils, creiem que la nostra vida va fatal i ens preguntem una i altra vegada perquè a nosaltres, hem de tirar endavant perquè la vida és molt curta i avui pots estar treballant de reposador al supermercat i demà ser un xef important. Així que aixeca’t del llit, para de bavar el coixí i a emplenar-lo de mocs i fes el que t’agrada i et fa feliç. Demà serà un altre dia però esforça’t i ho aconseguiràs.

Pot ser tard, però valdrà la pena mentre no et rendeixis.

Text i imatges: Júlia Andrés, 4t ESO B

Una de les frases que em va sorprendre més va ser “El miedo es lo que nos mantiene vivos”; ja que jo pensava que la por és de covards, però des que va venir Carlos Vico a fer-nos la xerrada veig que la por és una cosa bona. També crec que aquesta xerrada em va aportar molt, perquè ens va ensenyar a reaccionar davant d'un perill, cosa que poca gent sap com fer.

Al final de la xerrada Carlos Vico ens va oferir l’oportunitat que li féssim preguntes sobre alguns dubtes que tinguéssim. Una professora va preguntar “com et prepares per a poder aguantar aquestes circumstàncies?”. Ell va respondre que quasi tot és mental i no tant físic; aquesta resposta crec que em va portar a la conclusió que és més important tenir una ment forta, que un cos fort.

Joel Alentà Tots ens pensàvem que ens parlaria sobretot de trucs per sobreviure, però el més important que ens va explicar fou com guanyar la por que es té en determinats moments.

Va ser una experiència molt agradable i que ens va donar en què pensar. En la meva opinió, ha servit molt d'ajut.

Brais Garcia Per iniciar aquesta xerrada, Carlos Vico va fer una cosa que va sorprendre, que és que tot els alumnes aixequéssim les mans i que ens poséssim en ordre d'altura, els més baixos a dreta i els més alts a l'esquerra.

Això ho va fer per dos motius. El primer perquè els baixets ho poguessin veure millor i com que tothom s’havia assegut amb amics i amigues, per separar-los i que no xerressin... Finalment, vam fer una ronda de preguntes, en què vam poder sentir tot tipus de preguntes: quèés el pitjor que has hagut de menjar per supervivència?, t’ha picat algun animal, com una serp, etc.?

Xènia Paez

BILLIE EILISH Billie Eilish és una famosa cantant i compositora d’Estats Units que va néixer a Los Angles, California l’any 2001. Es va donar a conèixer l’any 2015, quan ella solament tenia 14 anys, amb el senzill “Ocean Eyes”, que actualment acumula més de 238 milions de reproduccions a Youtube i més de 500 milions a la plataforma de Spotify.

L’any 2017 va publicar el seu primer EP Don’t Smile at me, que la va acabar de convertir en un fenomen viral. Dos anys més tard, va publicar el seu primer àlbum When We All Fall Asleep, Where Do We Go?, on s’inclou la seva cançó més escoltada, amb més d’un bilió de reproduccions a Spotify i més de 800 milions a Youtube, “Bad Guy”.

Una curiositat biogràfica de Billie Eilish és que de petita va ser diagnosticada amb la síndrome de Tourette. Aquesta síndrome es caracteritza per tenir tics vocals o de moviment que se succeeixen amb freqüència.

Personalment, és una de les meves cantants preferides, no solament perquè m’agraden les seves cançons, sinó perquè el seu estil em sembla molt diferent al que estava acostumada a escoltar. I em sembla espectacular tot el que ha aconseguit en tan poc temps i sent tan jove.

Text i imatges: Blanca Sisteré, 2n Batxillerat B

EXPERIÈNCIES DE LA QUARANTENA Com tots sabem, portem més de dues setmanes tancats a casa per evitar la propagació del CoVid-19, és una experiència estranya i aterridora, ja que mai havíem viscut res similar.

Davant d’aquesta situació, hem decidit escriure un article per la revista de l’institut on explicarem les nostres experiències i vivències durant el confinament i algunes propostes que hem dut a terme per matar l’avorriment.

Nosaltres estem acostumades a estar tot el dia fora de casa, amb els amics, padrins… I això d’estar tot el dia a casa és complicat. Ara tenim molt més temps i estem fent coses que abans no fèiem o ja havíem oblidat: per fi ens hem ordenat l’habitació, ens hem mirat totes les sèries i pel·lícules de Netflix, hem après a cuinar practicant receptes, una ha recuperat la guitarra, l’altra practica el piano i una altra ha decidit implicar-se més amb les feines de la llar.

Una de les coses en les quals hem notat més canvi és en la manera de treballar, òbviament, passar d'anar cada dia a classe a haver de ferho tot des de casa, amb l’ordinador; i, tot i que tinguem més temps lliure, aquests dies és important mantenir una rutina per no perdre els hàbits de treball: totes

ens intentem aixecar no gaire tard per poder fer deures i així, la tarda, la tenim per fer exercici o altres coses.

Per una banda, cada cop se'ns fa més complicat perquè trobem a faltar els amics, sortir de festa, quedar a les tardes i fins i tot trobem a faltar anar a l'institut per poder veure a tot els companys. Per l’altra banda, fa una mica de por tot el que està passant; cada dia augmenten més els dies que hem de quedar-nos a casa i no saber quan podrem tornar a la normalitat és aterridor, però hem de mantenir la calma i aguantar.

Al final d’aquest article hem decidit posar unes recomanacions o activiatst per fer per ocupar el temps a casa: -

@stay.homas a Instagram i HOMAS a Youtube, són un grup de tres nois que fan cançons sobre el confinament.

-

Concerts en streaming, molts grups de música i cantants estan fent concerts a través dels directes d’Instagram o per plataformes com Youtube

-

Fer alguna recepta (brownie, galetes, coca de iogurt…) si no teniu cap recepta, podeu buscar a YouTube o Google que n’hi ha moltíssimes.

-

Fer exercici, per Instagram o YouTube hi ha entrenadors que fan directes fent classes de cardio i/o zumba.

Text: Jana March, Irina Maruenda, Aina Pujol i Aina Roca, 4t ESO A

FE D’ERRADES: En l’anterior número de Serranova 2.0 havíem atribuït erròniament l’autoria d’aquesta preciosa il·lustració. L’autora és Anna Gimeno.

Els dies van passant, tinguem paciència.

Cuidem-nos i cuidem el que ens envolta.

Batega als nostres cors la primavera.