Vol. 2, núm. 1 - Gener/Març 2013
Revista divulgativa dels jocs mancala
REVISTA GRATUÏTA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME
Imatge de la portada: Figures de bronze precedents de Mali. Col·lecció privada.
REVISTA GRATUÏTA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME Volum 2, número 1 - Gener/Març 2013
ISSN 2014-7597 DL T–302–2012 Projecte: Jordi Climent i Aina Canal Edició: Jordi Climent monauale@gmail.com
Pàg. 2
SUMARI Pàg 4-5 Món aualé i Awale.info al Dau de Barcelona. En el marc del DAU, 1er FESTIVAL DE JOCS DE TAULA de Barcelona, el dissabte 15 de desembre de 2012, com a especialistes en jocs mancala, Awale.info i Món aualé varem explicar als assistents les regles d’alguns dels jocs mancala amb demostracions pràctiques.
Pàg 6-9 Conversem amb Biel Pubill. A Etiòpia no és difícil trobar gent jugant a diferents jocs de mancala. Els nens pastors que es troben a les cataractes del Nil, a Tis Abay, juguen fent forats a la terra humida. Al sud del país es troben ramaders sumais que juguen en taulers de dues files de 12 forats. Tot això ens ho explica en Biel Pubill, que va viatjar aquest passat estiu a Etiòpia i va reportar diversos jocs mancala d’aquesta zona.
Pàg 12-13 Món aualé compleix 1 any. La revista que esteu fullejant ha fet 1 any. Al llarg dels quatre números publicats, entre altres coses, heu pogut aprendre a jugar a diversos jocs mancala: l’aualé, el jekinjé, l’axoxodi, l’ohojitxi, l’ouril, el m’bothe; heu pogut llegir diversos reportatges sobre els jocs mancala i nombrosos articles. Heu pogut llegir entrevistes, aprendre alguns mots i conceptes i veure alguns objectes relacionats com taulers, figures, postals, monedes, segells i altres objectes singulars relacionats amb l’aualé i els jocs mancala.
Pàg 14-15 Aprenem a jugar al Ba-awa i a altres jocs relacionats. Us mostrem el Ba-awa i altres jocs relacionats que es poden considerar una subfamília de jocs mancala,. Tenen en comú que usen, generalment, la sembra encadenada i una curiosa manera de fer les captures coneguda com “capturem de quatre en quatre” o “capturing of passing-fours” que es pot combinar amb altres tipus de collita. Es disposen 4 llavors per forat en un tauler de dues files de sis forats cada una. Alguns tenen regles idèntiques a altres o certes variacions o restriccions o formes diverses d’acabar la partida.
Pàg 16-17 Idees errònies al voltant dels jocs mancala. Avui en dia, malgrat l’ampli coneixement que es té d’aquesta família de jocs, encara se’ls descriu, erròniament, com si fossin un sol joc que té algunes variants, del qual l’aualé n’és el protagonista. Se’ls descriu com els escacs africans; que provenen de l’antic Egipte i que les seves regles de joc s’han transmès sense variacions fins avui en dia, al llarg de milers d’anys. Tot això no és realment així.
Pàg 18 Glossari. Part 5 Alguns dels mots emprats en el món de l’aualé i els jocs mancala i les corresponents definicions.
Pàg 19 El racó del col·leccionista (V) Mostra d’alguns objectes relacionats amb el món de l’aualé i els jocs mancala com taulers, figures, postals i altres objectes singulars.
Pàg. 3
Món aualé i Awale.info al Festival Dau Barcelona
E
n el marc del DAU, 1er FESTIVAL DE JOCS DE TAULA de Barcelona, el dissabte 15 de desembre de 2012, com a especialistes en jocs mancala, Awale.info i Món aualé varem explicar als assistents les regles d’alguns dels jocs mancala amb demostracions pràctiques. El Festival DAU és una alternativa per passar el temps amb la família i els amics. Les persones participants en les nostres demostracions tenien diverses edats, doncs jugar als jocs de taula en general o a l’aualé i als jocs mancala, en particular, no és tan sols una activitat per a nens o joves. De fet, qualsevol edat és bona per jugar i, cada vegada menys és considerada una activitat poc seriosa o una pèrdua de temps. Jugar als jocs de taula permet alliberar la creativitat i la curiositat innata que cada persona porta dins. La nostra tasca com a especialistes va permetre a les persones que s’acostaven per jugar a l’aualé i a altres jocs mancala, a tenir noves experiències. Perdien la por en arriscar-se a conèixer altres maneres de jugar poc conegudes entre la nostra societat, a la vegada que els suposava un repte personal.
El joc estrella que es va ensenyar a jugar fou, evidentment, l’aualé (anomenat amb diversos noms com ayò, awoaley, wari, wori,…) un dels jocs mancala més coneguts entre nosaltres. Algunes de les persones que s’acostaven al nostre estand d’exposició i demostració ja coneixien aquest joc però no recordaven com es jugava. Altres persones no n’havien sentit a parlar mai i en aprendre a jugar-hi, en pocs minuts, quedaven fascinades per la seva atracció. De seguida entenien la dinàmica dels moviments de sembra i captura. Alguns jugadors ja mostraven la seva pròpia estratègia per realitzar les captures de les llavors. Al llarg de la jornada del dissabte també es va ensenyar a jugar a jocs mancala com el Jodu, el Sokusowó, el JekinJe, l’Ohojitxi, l’Odú,.. que van tenir molt bona acollida entre els assistents al Festival. Els assistents van poder veure també una mostra de diferents taulers de joc mancala que varem dur expressament i en exclusiva per al 1r Festival de Jocs de Taula de Barcelona. Entre altres peces, hi havia un tauler de 4 files de 6 forats cada una, procedent dels luba, oriünds de les regions de Katanga, Kasai i Maniema, províncies històriques de l’actual República Democràtica
Fig. 1: Món aualé i Awale.info hem innovat gaudint dels ancestrals jocs mancala en el 1r Festival DAU Barcelona.
Pàg. 4
Fig. 2: El Jodu, el JekinJe, l’Ohojitxi, l’Odú, i l’Aualé, entre altres, van tenir molt bona acollida per part dels assistents. al
Fig. 3: Èxit d’assistents al nostre espai de demostració. del Congo. Es tracta d’una espectacular talla de fusta feta a mà d’una sola peça on hi ha representats dos homes asseguts un enfront de l’altre a cada extrem que sostenen el tauler de joc a les seves faldes. També es va poder veure un espectacular tauler de fusta tallat a mà dels massai, de dues files de vuit forats que té una nansa en forma cilíndrica lligada al tauler amb tiretes de cuir. Aquesta nansa serveix per dur el tauler penjat mentre s’alimenta el bestiar. Té diverses tiretes que
Fig. 4: El joc Sokusowó agradava especialment per la seva curiosa manera de capturar abans de sembrar. uneixen la bossa de pell assecada amb la nansa i aquesta al tauler de fusta. La bossa de pell assecada serveix per guardar les peces de joc. I un tauler de fusta tallat a mà de tres files de sis forats procedent d’Etiòpia. Es tracta d’un Selus, que és un nom genèric donat als jocs “gabata” que es juguen en taulers de tres rengleres de forats. El 1r Festival Dau Barcelona va ser una gran festa !!
Pàg. 5
Conversem amb Biel Pubill En Biel Pubill i Soler és professor d'educació física de l'Institut de Flix. És autor d'articles d'opinió i divulgatius sobre jocs populars i tradicionals en diverses revistes i llibres. Un gran col·leccionista de joguines tradicionals i populars. Innovador pedagògic, editor de materials didàctics i promotor de projectes lúdics. Creador de diversos blogs com el Ben jugat! Jocs tradicionals. President de l’Associació cultural Lo Llaüt d’Ascó. Cocoordinador de la FestCat del 2003 al 2010 (escoles d'estiu de cultura popular de Catalunya; conjunt d'activitats i programes formatius del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya). Co-coordinador del IOCUS - Escola d’Estiu de Jocs tradicionals Tarrega/ Anglesola.
Jocs mancala etíops al segle XXI Et definiries com un recuperador o restaurador que investiga sobre els jocs tradicionals? Es poden recuperar jocs? Per què treballem sobre el joc tradicional?...per recuperar? Quan et pregunten: “es pot dir que s’ha recuperat tal joc?”...dius: és molt difícil recuperar un joc tradicional. És molt difícil perquè, normalment ja l’ensenyem o el mostrem en una situació o en un context que no és el real. Que no és el d’abans. En el moment que un joc ja no es juga, que “s’ha perdut” i no saps ben bé com era, l’estàs reinventant? No, no necessàriament. Evidentment, pots buscar informació d’un joc que ja no es juga. I per tant, sí que fas investigació. Per exemple, això ha passat amb un joc que tenim aquí a Ascó que es diu la Trisella. Un joc que es va practicar fins pràcticament a la guerra civil en pobles. Al Priorat, l’associació La Carrutxa de Reus va fer recerca i va trobar referències. I per exemple també a l’Urgell, a la Segarra i aquí a la Ribera d’Ebre es jugava en molts pobles. Vam trobar que en un lloc es deia el joc de la boleta, en una altre les boletes o la trisella. Però no sabíem com es jugava
Pàg. 6
i buscant i buscant arribes a saber com es jugava. Fins i tot, localitzes a una persona un dia que l’havia vist jugar. I vaig trobar un senyor de Riba-roja d’Ebre que tenia 104 anys! De cap estava perfectament i em va explicar que hi havia arribat a jugar. Aleshores, aquest joc quan tu el presentes, el dones a conèixer en un context que ja no és el seu , el normal o tradicional que era un ambient de taverna o de bar, que si jugava el diumenge o un dia de festa i la gent s’hi jugava la beguda. Quan tu recuperes el joc, és un ambient falsejat, jo diria. El recuperes en un context escolar. I dius: mireu, abans es jugava amb això. La gent, durant el cap de setmana, quan no hi havia televisió, no hi havia ràdio, potser algun dia feien futbol i després què feien? Anaven a la taverna. Aquí sí que té sentit la recuperació, donant informació perquè els situes en el temps. No estàs recuperant en el context que estaria però estàs explicant que abans aquí la gent també es distreia amb una eina del camp que quan es deixava d’utilitzar, es feien uns forats i s’apostava. En aquest sentit sí que és important. Però és clar...ens trobaríem en el cas d’un joc que ja no es juga i que no es té informació i l’intentes buscar, en construeixes un i el dones a conèixer.
Després trobem jocs que, fins ara, podies jugar-los o encara es practiquen, com podrien ser les boles, saltar corda, i que en un àmbit escolar o d’educació no formal com les colònies es juguen però que, després, trobes que els xavals els costa traslladar aquests jocs al seu dia a dia. En una ciutat encara serà més difícil. I en un poble, sí que hi ha espais i menys cotxes però el móns lúdics dels xiquets d’un poble són els mateixos que els d’una ciutat. Les màquines s’ho mengen tot... Hi ha èpoques cícliques que a nivell de poble encara es juga a la baldufa (a la primavera, de cara al bon temps), mentre que jugar a boles ja no es recupera perquè ja no hi ha tantes zones de terra. Jo no sé si parlaríem de recuperació al donar referents d’on venia, dels orígens, que puguin dir: “els meus pares, els meus avis hi jugaven”. Uns jocs que si un dia s'avorreixen puguin jugar-los en qualsevol lloc.
quinze i setze anys aquí als pobles estan als bars). Si al costat d’un d’aquests bars hi hagués un espai per jugar a un joc d’aquests, hi jugarien. Potser no hi jugarien cada dia, però hi hauria gent aficionada i es farien grups. O si hi haguessin trinquets. Abans els trinquets estaven relacionats amb els bars. Jo no pretenc tant que substitueixin uns pels altres sinó que els coneguin i agafin l’opció un dia de jugar-hi si volen. O de si un dia van a un altre país, diguin “ostres estan jugant aquí a la baldufa o a les bitlles però nosaltres juguem amb sis birles i aquí hi juguen amb nou o amb formes diferents”. I això els ha de donar una cultura, en aquest cas: popular o tradicional.
Aquesta vessant d’investigador, t’agrada, oi? Indagar en aspectes etnogràfics... Però també divulgar-los, fer que la gent els conegui, sobretot els joves, i que els juguin? Sí, sí,...Mira. Jo primer vaig fer Magisteri i després vaig fer Història. I quan arribes a l’escola i fas el temari curricular que et donen, penses que a través del joc podrien també aprendre coses. Una mica el que et passa a tu, oi? Per què no apliquem el joc de tauler a l’aula, que pots treballar matemàtiques, geografia, història, visual i plàstica, tecnologia. I dius, per que no expliquem la història a través dels jocs? Per exemple, si agaféssim el llibre d’ Alfonso X El Sabio, veuríem que des del segle XIII ja hi havia els tres en ratlla, el molí de nou, jocs de dames, el tric-trac o backgammon. Fa 700 anys i han arribat fins avui. I els pots preguntar: “creieu que la gent d’Àfrica hi jugaven?” A mi m’ha passat a vegades...I et responen: “no, que no tenen res”. Com que no tenen res? Si possiblement tenen els jocs més antics de la humanitat. Fixa’t, serveix per fer-los pensar. M’agrada el tema de recerca amb aquesta finalitat. És clar, si fas una recerca i no...mira tot el que no s’escriu, no existeix. Em refereixo a donar-ho a conèixer. Res que no es doni a conèixer, existirà, com diu aquella dita africana que quan mor un home vell, mor una biblioteca o una cosa així. Com convences als xiquets i xiquetes (en un món digital on no es para de jugar amb mòbils, tauletes, portàtils) que juguin a jocs tradicionals de casa nostra com les birles, els patacons, el trinquet o jocs del món com els mancala? És molt complicat. El meu objectiu no és que deixin uns jocs pels altres, sinó donar-los a conèixer i oferir moments en que podrien jugar-hi. I a partir d’aquí, si la sort acompanya, a veure si algú s’hi enganxa. Hem de pensar que els jocs molt tradicionals com les birles o el trinquet (que ho era molt abans) avui en dia què els passa? En el moment que un es posaria a jugar, com no es tenen els espais a la mà, a la vora, no es juguen. Si al costat d’un bar... (els xavals de
Fig. 2: En Biel Pubill és un gran col·leccionista de jocs tradicionals.
Quan i on vas conèixer o sentir a parlar dels jocs mancala? Jo havia vist jocs d’aquests a les botigues tipus “Natura” a principis dels noranta. En aquell moment no havia viatjat fora d’Europa. No els coneixia. A les botigues aquestes veies unes fustes amb llavors i intuïes que era un joc però tampoc era una cosa que m’atragués particularment. Va ser cap al 92 o 93 que vaig conèixer SOS Racisme. Aquests tenien una exposició de jocs d’arreu del món, que era gratuïta i si se sol·licitava i anava a les escoles de Catalunya. Entre molts jocs de tauler hi havia els de la família mancala. Sempre t’explicaven però l’aualé o wari. Va ser així . I en el moment que els coneixes i veus les possibilitats que té, t’interesses i quan vas pels llocs, et fixes molt més. CONTINUA A LA PÀGINA SEGÜENT
Pàg. 7
Conversem amb Biel Pubill CONTINUA DE LA PÀGINA ANTERIOR I aleshores, l’incorpores en el teu “catàleg” de jocs populars i tradicionals... Sí...es que clar, quan et fiques en aquest món dels jocs tradicionals, arriba un moment que dius: què és tradicional i què no ho és? Si hem de fer un crèdit de jocs tradicionals a l’escola, com no en diguem jocs tradicionals del món, no podem introduir els mancala perquè aquí a Catalunya no són pas jocs tradicionals. Ara bé, si parlem de jocs del món o de jocs de tauler del món, aleshores tenen un paper im-
dem aprendre el seus jocs. Agafen confiança i adquireixen un vocabulari mínim. És una manera d’entrar. Li hem de donar la volta i anem a fer jocs de competició i que sapiguem acceptar els resultats que ens enriquirà més i ens donarà més valors que no pas “falsejar” un joc cooperatiu que d’arrel, moltes vegades, ja no ho és. Simplement a l’hora de fer grups, per exemple. Amb qui jugues habitualment als jocs mancala? Amb els alumnes a l’institut, amb les meves filles i amb algun grup d’amics.
Fig. 3: Al sud d’Etiòpia en un poblat karo juguen al Maide, un mancala de 4 files de 12 forats excavats a la terra, a la vora del riu Omo. Foto cedida per Biel Pubill
portantíssim. I és quan els fiques en el teu catàleg de jocs i fas un llistat, una programació que abasti les 35 hores del crèdit. Els mancala tenen un important paper. La dinàmica està en presentar el joc de wari o aulé i també el joc de l’hus. I el que també faig és donar opció als alumnes nouvinguts, en aquest cas magrebins, que expliquin els seus jocs d’aquest tipus. És la manera que el nouvingut tingui el seu protagonisme. A mi m’ha passat que hi ha xavals magrebins que gairebé no sabien parlar. Saben dir: “hola, bon dia” i ja està, i aquell dia els dius: “escolta explica com es juga...”, amb gestos dient sí o no amb el cap, es fan entendre i po-
Pàg. 8
Algun cop has dit que els jocs no són patrimoni de ningú, i que en el joc el protagonista és el jugador, oi? Què vols dir amb això? Sí. Aquesta frase no és meva. Tampoc no sé si es d’ell però jo li he sentit a dir a Toni Costas que és un professor d’INEF de Lleida i em va agradar molt quan la va dir en una xerrada que va fer fa uns anys a Bellpuig. Ell feia una xerrada sobre el joc tradicional i es preguntava: què és joc tradicional i joc popular?. La frase ve a dir que els jocs no són dels llocs sinó de qui els juguen. Si un xiquet és nouvingut aquí i juga a bitlles, el joc és d’aquell nano, vingui d’on vingui. O si jo o un altre adult se’n va a un altre indret i juga amb aquest mateix joc, aquest joc és de la humanitat.
Estàs d’acord amb el tòpic de que allò important d’una partida o un joc no és guanyar sinó participar? O bé creus que la vessant competitiva és el que dóna sentit al joc i la principal font de motivació per jugar-lo? En principi, un joc tradicional sí que invita més a que no hi hagi tanta competitivitat. Tots hem jugat alguna vegada i hi havia xavals que eren de “sucre”. Usem aquesta expressió per exemple quan jugues al “pilla-pilla” i un com que no corre tant i és més petitet, es passa per alt i es trivialitza més el resultat. La qüestió és que participi. Ara, el que sí és veritat, el que veus és que per sexes, les xiquetes passen molt més dels resultats. A vegades estàs fent un crèdit de jocs de tauler i preguntes: Com va? qui està guanyat? I et diuen: “no ho sé” i potser han fet sis partides i no es fixen si una n’ha guanyat quatre i l’altra, dues. Els xiquets, en canvi, són molt més competitius. Jo sóc del parer que ficaria entre cometes el joc cooperatiu, s’hauria de contextualitzar bé quan fas un joc cooperatiu i amb quines persones. En canvi, sí que és veritat que a la gent li agrada competir. Ara bé, darrera del discurs de competir, cal que sapiguem acceptar els errors que has comès, haver perdut, felicitar el contrari.
ment trobes a gent jugant a jocs tradicionals. Els jocs mancala al llarg de tot el país, que és molt gran, també te’ls trobes. Tant al nord com al sud. Vaig trobar gent, passejant al voltant d’un llac, per exemple o perquè havia acabat de ploure, al nord et trobaves nanos que feien forats a terra i jugaven a jocs de mancala. A les cataractes del Nil, a Tis Abay, jugaven les nenes i nens que eren pastors fent forats a la terra humida i jugant amb pedres. Després quan vas mirant et trobaves restes de jocs ficats per la terra. I també a la zona d’Axum, on hi ha restes arqueològiques, a les escalinates que condueixen a l'església de Santa Maria de Sion, hi ha gravat a la pedra un joc de mancala de 12 petits forats, sis per banda. Allí no hi vaig veure jugar. On vaig gaudir moltíssim va ser al sud, a la zona de les tribus Surma, on sembla que els jocs tinguin un lloc determinat on els excaven a terra. Allí vaig trobar un joc mancala de quatre files de dotze forats que en diuen Maide. I després en alguna altra tribu quan paraves al costat de la carretera, on hi havia gent pasturant, veies algun joc o altre al que jugaven. Per una banda vas veure que hi ha jocs mancala que s’usen i s’abandonen i, per altra banda, que tenen una zona determinada on hi juguen habitualment, oi? Sí, jo diria que sí. Aquest que et deia del Maide, tenen una zona on, fins i tot, hi ha unes pedres on s’asseuen. Mentre que en altres llocs, els taulers estan clarament improvisats.
Fig. 4: Ramaders sumai juguen en 2 files de 12 forats. Foto cedida per Biel Pubill
El passat mes de juliol vas anar a Etiòpia. I vas trobar, al llarg del viatge, a gent que jugava a diversos jocs mancala, entre altres jocs. Ens pots parlar d’aquest viatge, si era fàcil trobar a gent jugant-hi? A la família ens agrada molt viatjar i sempre que podem marxem. A Etiòpia no hi vam anar necessàriament pensant que trobaríem molts jocs. Evidentment, sempre que viatjo, la dèria està en buscar, en trobar-ne. El viatge no era un treball de camp, era un viatge d’oci. És un dels països que m’he trobat més gent jugant i més constantment, no només als jocs de mancala, sinó a jocs de coordinació , psicomotrius, de velocitat, jocs d’equip, jocs individuals, com jocs de saltar al poltre, jocs de persecució, jocs de patacons (utilitzen xapes), usen joguines fetes amb elements de l’entorn, polseres i collarets fets amb flors, salten a la corda, a la xarranca. Vas pels carrers i constant-
Fig. 5: A Tis Abay juguen al gebeta en forats fets a la terra humida. Foto cedida per Biel Pubill.
I hi juguen persones de totes les edats? O els nens juguen amb els nens... Era bastant per edats. Per exemple, a la zona del nord que hi nanos pasturant. Aquest petits pastors eren els que jugaven mentre tenien les vaques per allí. És la seva feina i no hi havia adults. Feien els forats al terra i es posaven a jugar. O en altres llocs hi havia nenes que amb la punta d’un paraigües excavaven forats a terra després d’haver plogut. Moltes gràcies
Pàg. 9
Pàg. 10
Jugant a l’ayo. Relleu a la roca per Suzanne Wenger al Sacred Forest, als afores d’Osogbo, sud-oest de Nigèria. Fotos: Vicenta Canal.
Pàg. 11
Món aualé compleix 1 any.
En el número 1, entre altres coses, apreneu a jugar a l’aualé i al jekinjé; podeu llegir un reportatge sobre els jocs mancala a la Mediterrània oriental; descobrireu els jocs ayo olopon que varem reportar l’any 2009 a Nigèria: jekinjé, sokusowó, olowuka, redu, jodu, odu; podeu saber què cal per jugar als jocs mancala; descobriu que els jocs mancala no tenen el seu origen a l’antic Egipte; podeu conèixer alguns dels mots emprats en el món de l’aualé i els jocs mancala i descobriu taulers i objectes singulars. En el número 2, entre altres coses, apreneu a jugar a l’axoxodi i a l’ohojitxi, que es juguen a Costa d’Ivori; podeu llegir un reportatge sobre els jocs akong i songo; descobriu que fa més de 50 anys que podem trobar segells on hi apareixen taulers mancala; podeu veure un còmic que explica com l'Anna s’assabenta que un tauler de fusta que li van regalar és un aualé; o que podem trobar taulers mancales de mides considerables, ubicats en parcs i jardins o, fins i tot, en vestíbuls d’hotels, a Filipines.
Pàg. 12
En el número 3 es pot llegir, entre altres coses, una entrevista a Bernat Casanovas qui comparteix amb nosaltres la mateixa passió: passar moltes estones jugant a diversos dels jocs mancala, sobretot a l’aualé; podeu trobar un recull de 150 jocs mancala tradicionals en un mapamundi, agrupats segons la distribució geogràfica i la mida del tauler; podeu descobrir els jocs de tres files a la Banya d'Àfrica i els mancales de quatre files de l'Àfrica central i de l'est i de la península Aràbiga. En el número 4 es pot llegir, entre altres coses, una entrevista a Salvador Cases, sub-campió de la XIIIª edició del Campionat de Catalunya d'aualé, el 2012; trobareu un article que us parla dels taulers mancala que hi ha a The British Museum, a Londres; podeu descobrir els jocs mancala de quatre files de forats que es juguen a l'Àfrica austral: owela, lela, m'palé, txuva, katra, katra be, katro,... i descobriu les troballes recents que demostren de l'existència de mancales a la península Ibèrica des del segle X.
Pàg. 13
Aprenem a jugar al Ba-awa i altres jocs relacionats Una subfamília de jocs mancala relacionats amb el Ba-awa Els següents jocs els podem considerar una subfamília de mancales, que tenen en comú que, generalment, usen la sembra encadenada i una curiosa manera de fer les captures coneguda com “capturem de quatre en quatre” o “capturing of passing-fours” que es pot combinar amb altres tipus de collita. Es disposen 4 llavors per forat en un tauler de dues files de sis forats cada una. Alguns tenen regles idèntiques a altres o certes variacions o restriccions o formes diverses d’acabar la partida. Abawo(ɔ) és jugat a Ghana. Amb regles idèntiques al baawa és jugat a Ghana pels akan però amb direcció horària. Adi és jugat pels ewe de Ghana té regles idèntiques al Ba-awa però es juga a diverses rondes. Es poden guanyar forats de l’adversari. Conegut com namnam pels akan de Ghana. Wouri és jugat a Mali pels Malinke. Mostra similituds amb el ba-awa. J’erin (Jérin-Jérin) i obridjie es juguen amb regles idèntiques al ba-awa, excepte la manera com acaba el joc. El segon acaba quan resten 4 llavors que no són per ningú. Darra és jugat per la gent hausa del nord de Nigèria amb sembra simple. Es juga en un tauler de dues files de sis forats. També és jugat en taulers de 2×12, 2×16, 2×18.
Pàg. 14
El nam-nam és jugat pels akan de Ghana. És similar al joc conegut pels ioruba de Nigèria com jérin-jérin i també relacionat amb el joc ba-awa dels akan, conegut com odú pels ioruba o com ayo-eleh pels igbo a Nigèria. La sembra és encadenada en la direcció anti-horària. Les llavors es dipositen una a una, començant pel forat següent del que s’han agafat. La collita es fa en ambdues files, en la pròpia i en la de l’adversari. Té dues maneres de capturar: quan la darrera llavor sembrada cau en un forat de l’adversari que contingui 4 llavors, comptant la que s’acaba de dipositar, aquestes són retirades del tauler pel jugador que estava sembrant. També es fan captures quan un jugador està sembrant i un forat o varis contenen de nou 4 llavors. Són retirades per ambdós jugadors en un mateix torn, en funció de si els forats estan a un costat o altre del tauler. Poden haver-hi diverses captures alhora per part del jugador que està sembrant o per part de l’adversari. L’objectiu rau en capturar més llavors que l’adversari. El joc acaba quan resten al tauler sols 4 llavors o quan un jugador no pot “alimentar” al jugador contrari. En el primer cas les llavors restants al tauler no són per ningú. En el segon cas les llavors són recollides segons estiguin en forats en un costat o altre del tauler. Els malinke a Mali juguen al wouri. Mostra similituds amb el joc ba-awa dels akan de Ghana, conegut a Nigèria com a odú pels ioruba i com a ayo Eleh pels igbo. Es juga amb sembra encadenada. Les llavors es dipositen una a una, començant pel forat següent del que s’han agafat. No hi ha obligació d’alimentar a l’adversari. En el cas d’impossibilitat d’alimentar-lo, es repeteix torn, tantes vegades com faci falta, fins que amb un moviment “alimenti” de nou a l’adversari. Hi ha 2 maneres de capturar: la primera manera de fer la collita és idèntica a l’explicada en el joc nam-nam. També es fan captures quan un jugador està sembrant si un forat o varis conte-
nen de nou 4 llavors. Aquestes són retirades sols pel jugador que estava sembrant. L’objectiu rau en capturar més llavors que l’adversari. El joc acaba quan resten al tauler sols 4 llavors. Són capturades pel jugador que ha fet la darrera captura. El nam-nam es juga a diverses rondes. Un cop acabada la primera ronda es reomplen els forats propis amb les llavors capturades. Si un cop omplerts els forats propis, sobren llavors, es poden guanyar forats de la fila de l’adversari i el nostre territori s’amplia. Amb 28 llavors capturades, guanyem un forat de l’adverari, amb 32, guanyem dos forats, i així successivament. El joc darra es juga amb sembra simple i la collita es fa en ambdues files, en la pròpia i en la de l’adversari. Té 2 maneres de capturar: Quan la darrera llavor sembrada cau en un forat del propi costat o de l’adversari que contingui 4 llavors, comptant la que s’acaba de dipositar, aquestes es retiren del tauler per part del jugador que estava sembrant. També es fan captures si quan un jugador està sembrant hi ha un forat o varis que contenen de nou quatre llavors. Aquestes són retirades per ambdós jugadors en un mateix torn en funció de si els forats estan en un o altre costat del tauler. Hi poden haver diverses captures alhora per part del jugador que està sembrant i per part de l’adversari. L’objectiu rau en capturar més llavors que l’adversari i deixar-lo sense que pugui jugar. Si és el torn de moure d’un jugador i no pot fer un moviment legal, aquest perd el torn i segueix passant fins que pugui fer un moviment. El joc acaba quan resten menys de 5 llavors en el tauler. Les llavors que queden en el tauler són capturades pel jugador que hagi realitzat la darrera captura de 4 llavors. El jérin-jérin es juga amb regles idèntiques al ba-awa, excepte que el moviment inicial es fa amb el contingut de 2 forats adjacents i el joc acaba quan resten 8 llavors al tauler. Aquestes són capturades pel jugador que ha capturat les 4 anteriors (les quatre penúltimes).
Regles resumides del joc Ba-awa tauler: 2×6, dues files de sis forats. núm. peces: 48 (24 per jugador). disposició inicial: 4 llavors per forat. direcció sembra: anti-horària. sembra: volta múltiple (o encadenada). Es dipositen les llavors, una a una, començant pel forat següent del que s’han agafat. collita: en ambdues files, en la pròpia i en la de l’adversari. Dues maneres de capturar:
quan la darrera llavor sembrada cau en un forat de l’adversari que contingui 4 llavors, comptant la que s’acaba de dipositar, aquestes són retirades del tauler pel jugador que estava sembrant. també es fan captures quan un jugador està sembrant si un forat o varis contenen de nou quatre llavors. Aquestes són retirades per ambdós jugadors en un mateix torn en funció de si els forats estan a un costat o altre del tauler. Poden haver-hi diverses captures alhora per part del jugador que està sembrant o per l’adversari.
objectiu: capturar més llavors que l’adversari.
Fig. 1: Els akan de Ghana juguen al Ba-awa. Targeta Postal. 1965 .
Odú, ayo eleh i Ba-awa: tres noms per a un mateix joc. El joc Odú és jugat en terres dels ioruba, on el varem aprendre el mes de juliol de 2009 a Àfrica occidental. La paraula “Odú” significa: pot o vas. També significa: camí o destí. La gent ioruba de Nigèria i Benin juguen a l’Odú de la mateixa manera que la gent igbo de Nigèria juguen a l’Ayo Eleh, segons ens van explicar a Ibadan informadors d’Ilé-Ifé i de Benin-City. Aquest joc és descrit amb les mateixes regles per la gent Akan de Ghana com a Ba-awa. Són tres maneres d’anomenar el mateix joc. Els tres són exactament el mateix joc.
el joc acaba…: quan resten al tauler sols 4 llavors o quan un jugador no pot “alimentar” al jugador contrari. En el primer cas les llavors restants al tauler no són per ningú. En el segon cas les llavors són recollides segons estiguin en forats del costat del tauler d’un jugador o altre. Fonts/Per ampliar més: Obridjie Gering, Ralf. Obridjie [en línia] <http://mancala.wikia.com/Obridjie> Murray, H.J.R. A History of Board-Games other than chess. Oxford (England) 1951, 185-186 Steuer, H & Vougt,C. Das neue rororo Spielbuch. Reinbek (Germany) 1980, 39-40 & 232.
Nam-nam Agbinya, Johnson Ihyeh (2004) Computer Board Games of Africa (Algorithms, Strategies & Rules) University of the Western Cape, Bellville. South Africa, p.250
Jérin-Jérin Newberry, R.J. Games and Pastimes in Southern Nigeria. In: Nigerian Field 1939; 8 (2): 75-80 Russ, L. The Complete Mancala Games Book: How to play the world’s oldest board games. Marlowe & Company, New York 2000, 63 (2nd edition)
Fig. 2: Adeniji Eunice i John Bau ens ensenyen com es juga a diversos jocs olopon ayo a Nigèria. Foto Vicenta Canal. 2009
Abawo Conversa personal amb Adu-Oduro, novembre 2006, Sud-Africa
Odú, Ayo eleh Climent, Jordi (2013) Els jocs olopon ayo. Alguns mancala de Nigèria descrits recentment. Manuscrit no publicat.
Els jocs Odú i Ayo eleh van ser reportats durant un treball de recerca que varem fer na Vicenta Canal, en Bernat Casanovas i en Jordi Climent durant el mes de juliol de 2009 a Lagos i a altres llocs al sud-oest de Nigèria.
Pàg. 15
Idees errònies al voltant dels jocs mancala. Exemples d’idees errònies al voltant dels jocs mancala Generalment, les persones poc familiaritzades amb els jocs mancala creuen que es tracta d’un joc per a 2 persones, similar a les dames, als escacs, o al backgammon. Això no és cert. En els jocs mancala les peces de joc no tenen un valor determinat ni pertanyen a un jugador o altre. Són indiferenciades. El seu color, mida i forma no són importants i el nombre de peces que es necessiten varia en funció del tipus de joc. Hi ha gent que assumeix que hi ha un joc particular anomenat “mancala”. Sovint, als jocs mancala se’ls descriu, erròniament, com si fossin un sol joc que té algunes variants, del qual l’aualé n’és el protagonista. De fet, es coneixen centenars de jocs mancala amb diferents maneres de sembrar, de collir, de direccions de la sembra, de cicles, d’objectius de joc i de maneres d’acabar una partida. Si ens ho proposéssim, podríem jugar, durant un any, a un joc mancala diferent cada dia. També s’assumeix, erròniament, que els jocs mancala es juguen exclusivament a Àfrica i que han arribat a Europa fa poc.
Pàg. 16
A
vui en dia, malgrat l’ampli coneixement que es té d’aquesta família de jocs, encara se’ls descriu, erròniament, com si fossin un sol joc que té algunes variants, del qual l’aualé n’és el protagonista. Se’ls descriu com els escacs africans; que provenen de l’antic Egipte i que les seves regles de joc s’han transmès sense variacions fins avui en dia, al llarg de milers d’anys. També es diu que a casa nostra i a Europa hi ha arribat fa molt poc, molt recentment. O fins i tot, s’ha dit que determinats jocs comercials inventats no fa masses anys, tenen una antiguitat mil·lenària. Tot això no és realment així.
Els jocs mancala són una família de jocs per a dues persones similar als escacs, dames o backgammon ? Els jocs mancala tenen en comú que es juguen amb peces indiferenciades. Les peces es distribueixen en files de forats dibuixats o excavats a terra, tallats en taulers de fusta o altres materials. Cal distribuir un nombre de peces determinat: pedres, llavors, cauris, mongetes, etc, segons les regles de cada joc. Els forats estan disposats, normalment, en files paral·leles: dues, tres o quatre. Però, en algunes ocasions, estan disposats en una mida poc habitual: una sola fila, cinc o sis files de forats. Els forats també poden estar disposats en un patró circular o amb altres patrons. El rang de forats per fila pot anar des de 2 fins a 40 o més. Per altra banda, també es té la imatge de que són uns jocs on 2 jugadors, situats un davant l’altre en silenci, amb les distraccions externes reduïdes al mínim. Res més lluny de la realitat. És quasi inevitable que els nombrosos espectadors facin rotllana al voltant dels jugadors que juguen al carrer, asseguts en banquetes de fusta, sota l’ombra d’un arbre. Els espectadors discuteixen les jugades, intervenen amb comentaris i burles per distreure als jugadors. Fins i tot, un dels jugadors pot fer acudits, cantar, fer onomatopeies per aixafar la moral del rival i guanyar un avantatge psicològic. També pot comptar les llavors contingudes en algun dels forats propis, treure-les del forat i mostrar-les al públic però a l’adversari se les hi oculten. Després les torna a dipositar en el forat d'on les havia
agafat, abans d’iniciar una jugada. En definitiva, són llicències que es permeten als jugadors per intimidar al contrincant. Per tant, res a veure amb les dames, escacs o backgammon. A Àfrica austral, és força habitual que determinats jocs mancala es juguin per equips de dues, tres, quatre o més persones a cada costat del tauler. Hi ha jocs asiàtics on s’enfronten diferents jugadors a la vegada en un mateix tauler. A Sri Lanka, per exemple, hi ha un joc mancala (Raja Pasu Mandiri) on tres persones juguen, simultàniament, en un tauler de 2 files de 6 forats. Un dels jugadors controla les dues parelles de forats a mà dreta, un altre les dues parelles de forats a mà esquerra i el tercer, les centrals. A la Xina es coneixen jocs mancala que disposen de 2, 3, 4 o 5 files de 5 forats (p.ex. Laomuzhukeng i Laomuzhuqi). Cada fila pertany a un dels jugadors que hi juga, doncs el nombre de files que s'excavaran o dibuixaran a terra dependrà del nombre de jugadors.
Origen a l’Antic Egipte ? L’edat dels mancala és incerta. Ningú sap on es van originar ni quan. És veritat que hi ha diversos conjunts de forats en alguns temples de Karnak i Luxor i als temples d’Edfú i Kom Ombo a Aswan, a Egipte. Ara bé, concloure que els jocs mancala es van jugar a l’antic Egipte només pel fet que alguns han vist una files de forats excavats en pedra, és un gran error. Aquest tipus d’error és probablement induït per la similitud en el disseny de les depressions circulars trobades que corresponen, segurament, a una mena de jocs que es juguen amb pedres o peces diferenciades. O, potser, és part d’un tauler de curses on 2 jugadors o 2 equips havien de completar un circuit, utilitzant peces o clavilles diferenciades, daus o tabes, similar al Joc de la Palmera o Joc de 58 forats, conegut també com el Joc de Gossos i Xacals. Ja fa anys que es va deixar de banda la possibilitat que els mancala es juguessin a l’antic Egipte; ni tampoc durant el període hel·lenístic en que van governar les dinasties macedònica i ptolemaica. Si fossin realment coneguts en aquest període, podríem esperar que s’haguessin estès o mencionat per altres parts del món hel·lenístic.
Són jocs ancestrals el Kalah, el Bantumi i el “Mancala comercial”? El joc Kalah no és una invenció dels sumeris fa 7000 anys, com afirmava Wiliam J. Champion, Jr. (inventor, l’any 1940 d’aquest joc comercial als EUA). Es tracta d’una variació del joc Dakon, jugat tradicionalment a l’illa de Java, a Indonèsia, al sud-est asiàtic. El Kalah, doncs, és un joc comercial, conegut popularment als Estats Units i anomenat sovint simplement com “mancala”. Tal i com explica l’especialista en jocs mancala Ralf Gering, el joc Kalah (conegut com Kalaha a Alemanya) fou copiat diverses vegades i rebatejat a Alemanya com Conference per la marca comercial Mieg’s, l’any 1965, com Sahara per Pelikan, l’any 1976 (també conegut com Jumping Beans). La marca Nokia, l’any 2000, va incorporar-lo amb el nom de Bantumi com aplicació per jugar en els seus mòbils. El joc Kalaha, doncs, no té orígens africans, malgrat les moltes afirmacions que s’han arribat a fer en sentit contrari, fins i tot, per part del seu inventor.
Els jocs mancala es juguen exclusivament a Àfrica i han arribat a Europa fa pocs anys? Els jocs mancala s’han jugat des de temps immemorials i es segueixen jugant al llarg d’Àfrica, d'Orient Mitjà, d’Àsia central i meridional, al sud-est asiàtic, al Carib, a Amèrica Fig. 1: Jugant en un tauler de quatre files al bao, a Zanzíbar. Foto cedida per Central i del Sud i a parts d’Europa. No és cert Larry Leandro Mastria. que a Europa, i a casa nostra, els mancala han arribat fa molt poc. Forces testimonis documentals, ens diuen el contrari. Ens mostren orígens i procedènBurgos. Aquest tauler mancala fou elaborat als tallers cordovecies molt diverses. I per diferents raons també van anar desapasos de Medina Azahara el segle X dC. Té forma d’estoig cilíndric i reixent (exceptuant el Das Bohnenspiel, una modalitat que enfou realitzat sobre un tros d’ullal. cara es juga a Alemanya, d’època pre-colonial, que es conserva Així doncs, tenim davant nostre la imatge d’una família de jocs intacte. A Sèrbia, l’any 2006, es van descobrir dos taulers manque s’ha difós àmpliament en la seva essència i ha estat capaç cala tallats en pedra durant la investigació arqueològica en un de preservar la seva ancestral forma i d’estar sotmès a canvis fortalesa medieval de Belgrad. Es tracta d’una de les proves considerables. Això ha permès que hi hagi un ventall extraordiarqueològiques que els mancales es jugaven a la regió de la nari de maneres de jugar d’un lloc a un altre. península dels Balcans. A Bòsnia es va sentir a parlar d’un joc mancala anomenat ban-ban, i que sembla ser, va estar de moda Algunes persones segueixen practicant avui en dia un determia la Hercegovina dels segles XVI i XVII dC. També es parlava d’un nat joc de la mateixa manera com ja fou descrit fa un segle enjoc mancala a Sèrbia que podria haver arribat el segle XIV dC rere. Aquestes constàncies en el temps, a voltes també es conamb l’Imperi otomà, però que aquest segur que ja no s’hi jugaserven en espais geogràfics allunyats, sense contacte com en el va avui en dia. També va ser habitual durant molts segles a la cas dels jocs que van arribar al continent americà a través dels península Ibèrica, durant l’època de l’Al-Andalus, com ho deesclaus africans. A vegades, però, passa tot el contrari. En poc mostra, entre molts altres testimonis, un tauler d’ivori de dues temps i en un espai reduït hi poden haver variacions considerafiles de cinc forats, que pertanyia a una de les filles d’Abd-albles en la manera de sembrar i collir i en el nombre de peces i Rahman III. Aquest tauler està exposat actualment al Museu de files de forats.
Pàg. 17
Glossari (5) “Disposició inicial”: hi ha dues maneres de disposar les llavors en el tauler de joc abans de començar una partida: una disposició fixa o una disposició opcional. En els jocs mancala, la disposició de les peces al començament de la partida o al començar una nova ronda, si n’hi ha, varia segons les respectives regles. “Disposició fixa”: els jugadors comencen amb la mateixa disposició i nombre de llavors. “Disposició opcional”: un dels jugadors o ambdós col·loquen les llavors en el tauler, que els corresponen en funció regles del joc, segons la pròpia estratègia. “Sembra simultània”: en determinats jocs mancala es fa una sembrada prèvia a la sembra inicial, com si fos una cursa. Els dos jugadors distribueixen
les
llavors
amb sembra encadenada de manera simultània fins que ambdós cauen en un forat buit. El primer jugador en arribar a un forat buit amb la darrera llavor sembrada, comença la sembra inicial. Pàg. 18
Formes partida
d’iniciar
una
En els jocs mancala, en la majoria dels casos, el jugador que juga primer és elegit a l'atzar o acordat entre els jugadors. En alguns jocs el primer moviment és jugat simultàniament pels dos jugadors a mode de cursa fins que ambdós caiguin en un forat buit. El primer jugador en arribar a un forat buit, començarà a sembrar primer. És el cas, per exemple, dels jocs de tres files Sulus Aidi i Abalala’e. En molts jocs mancala del sud d'Àsia, el jugador que comença a jugar primer està determinat per un joc preliminar similar al "pedra, paper, tisores". Per tant, per decidir qui comença primer, cal que els jugadors escullin simultàniament un gest per vèncer l'oponent, cada vegada escollint un dit de tres dits possibles: el polze, el dit petit o l’índex. Segons el país, els gestos poden representar: una muntanya, un gall i una formiga. O bé, un elefant, un cavall i un ratolí. La sembra inicial es fa des d’un forat del camp propi. La sembra per torns és la més generalitzada. Cada jugador, al seu torn, agafa totes les llavors d’un dels seus forats i les distribueix, una a una, en els forats adjacents consecutius en la direcció apropiada segons les regles del joc. Segons aquestes regles, es pot fer una sembra simple o una sembra encadenada (també coneguda com una volta múltiple). Alguns jocs tenen una sembra inicial amb algunes restriccions a l’hora de capturar o de fer determinades accions. En algunes casos hi ha jocs en que el jugador que inicia la sembra inicial té un cert avantat-
ge teòric. Pel que fa al quan, podem parlar de sembra per torns o podem parlar de sembra simultània.
Disposició de les peces en el tauler de joc En alguns jocs on la disposició inicial de les llavors és fixa, el nombre de peces que es col·loquen a cada forat al començament de la partida coincideix amb el nombre de forats que té cada fila en el tauler. És a dir, 5 llavors en cada forat en un tauler 2x5, 6 llavors en cada forat en un tauler 2x6, etc (p.ex. Congklak). En altres jocs on la disposició de les llavors també és fixa, el nombre de llavors que cada jugador col·loca en els forats del seu territori no és el mateix per a tots els forats (p.ex. Igisoro, jugat a Rwanda amb un tauler de 4x8, es comença amb quatre llavors a cada forat en les files interiors de cada jugador i amb cap llavor en els forats de les files exteriors). En altres casos la disposició de les llavors es fa per etapes (p. ex. en el Bao la Kiswahili es necessiten 32 llavors per jugador). Cada un col·loca 6 llavors en el forat propi quadrat, anomenat nyumba i 2 llavors en cada un dels dos forats següents a la dreta d’aquest. Cada jugador reserva les altres 22 peces per més endavant. En alguns jocs determinats, al començament d’una nova ronda, les llavors capturades per cada jugador es col·loquen en els forats propis, omplint-los tants com es pugui amb un nombre concret de llavors. Si algun no en té suficients per omplir els forats propis, aleshores ningú pot jugar-los i que queden anul·lats (p.ex. Krur).
El racó del col·leccionista (V) Targeta postal de Moçambic principis del segle XX
de
Targeta postal amb una fotografia on uns homes juguen en un espectacular tauler de fusta de 4 files de 16 forats cada una, de l’època del colonialisme portuguès. A la llegenda hi diu: “BEIRA - A Beira’s Scene”. Editada per A. Brook.
Tauler tradicional ioruba Tauler de fusta tallat a mà dels ioruba de Nigèria, a l’Àfrica occidental, en forma de tortuga. Té un tauler ubicat al damunt de la closca de 2 files de 6 forats i dos forats magatzem en cada extrem. Acolorit en color vermell, negre i groc. 51 cm de llarg, 20 cm d’amplada, i 18 cm alt. Pes 3,4 Kg
Pàg. 19
i en el pròxim número... Món aualé al Iocus: Escola d’estiu de Jocs Tradicionals L’editor de Món aualé està convidat per col·laborar amb una comunicació a la propera edició de Iocus -Escola d’estiu de Jocs Tradicionals que es celebrarà del 9 al 13 de Juliol de 2013. Està organitzada per la Cia. de Jocs l’Anònima Associació Cultural. Us en fem cinc cèntims en el pròxim número.
Aprenem a jugar al Pallankuzhi El joc Pallankuzhi és un dels jocs mancala del sud-est asiàtic. Aquest joc es juga al sud de la Índia (als estats de Kerala, Tamil Nadu, Andhra Pradesh i Karnataka) i al nord de Sri Lanka. És conegut amb molts noms segons les llengües i els llocs on es juga.
Jocs mancala a Àfrica del nord Us explicarem diversos jocs mancala que es juguen o s’han jugat, fins fa poc, al Sahara occidental i Mauritània, i altres que s’han jugat en petits pobles rurals del nord i del sud-est del Marroc, excavant forats a terra.
Món aualé Revista divulgativa dels jocs mancala
REVISTA GRATUÏTA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME Volum 2, número 1 - Gener/Març 2013
20