Vol. 10, núm. 2 - abr/jun 2021
Revista divulgativa dels jocs mancala
REVISTA GRATUITA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME
Imatge de la portada: Tauler de fusta de quatre iles procedent d’Uganda.
REVISTA GRATUITA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME Volum 10, nú mero 2 – Abril/Juny 2021
ISSN 2014-7597 DL T–302–2012 Biblioteca de Catalunya Projecte: Jordi Climent i Aina Canal Edició : Jordi Climent monauale@gmail.com
SUMARI
Pà g 4-8 Omweso: aspectes culturals i relacions de gè nere Jugat pels baganda i altres grups ètnics d'Uganda, l’omweso és un joc mancala de reentrada, amb forats reversibles i diverses condicions guanyadores.
Pà g 9 L’ouri en gravats del segle XIX Gravats del segle XIX que mostren una jove africana prac cant el joc ouri.
Pà g 10-11 Pà gines centrals Fotografia en que uns homes juguen al bao a Mwena, Tanzània.
Pà g 12-15 Aprenem a jugar al gamacha d’Etiò pia Jugat al sud d’E òpia pels hadiya, el gamacha va ser descrit per primera vegada per Richard Pankhurst l’any 1971 com a joc núm. 44. La disposició inicial de les peces és asimètrica. En una fila s’ocupen cinc dels dotze forats i en l’altra, sis dels dotze forats.
Pà g 16 Aprenem a jugar al sonká de Filipines El joc sonká o agsinnonká és jugat, habitualment, per xiquetes ilokano, el més nombrós i important grup de malais que viuen al nord de Luzon, a les Filipines. Cal no confondre’l amb el joc sungka també jugat a Filipines.
Pàg 17 No confonguis un joc mancala amb el Kharbga El kharbga és el joc més popular a Tunísia, jugat tradicionalment per homes. Es pot trobar especialment al sud de Tunísia i a altres països del nord d’Àfrica, com per exemple a Algèria. Cal no confondre’l amb un joc mancala.
Pà g 18 Glossari. Part 38 Es parla del concepte de “reentrada” que implica que totes les llavors en joc es queden al tauler fins al final de la par da.
Pà g 19 El racó del col·leccionista (XXXVIII) Es mostra un conjunt de segells editats a Vietnam el 2020. Formen part de la col·lecció commemora va Buru chính.
Pàg. 3
Món aualé. Volum 10, número 2 - Abril/Juny 2021
Omweso: aspectes culturals i relacions de gènere
Jugant a l’Omweso. Foto: WSHOPUG <h
ps://wakweika.wordpress.com/2017/06/14/omweso-a-ugandan-board-game/>
Jugat pels baganda i altres grups ètnics d'Uganda. És un joc mancala de reentrada, amb forats reversibles i diverses condicions guanyadores.
Joc mancala de reentrada: significa que totes les llavors romanen en joc fins al final de la par da. Les llavors capturades dels forats de l’adversari s’introdueixen de nou en el costat propi.
L’OMWESO DESCRIT PER MICHAEL B NSIMBI
Forats reversibles: permesa direcció horària des dels forats reversibles (els forats 1 i 2 en les files externes i els forats 15 i 16 en les files internes) però tan sols si es fa una captura amb aquest moviment.
Michael Bazzebulala Nsimbi (10 de març de 1910 - 5 de març de 1994), considerat el pare de la literatura ganda va ser un pioner de la llengua, la cultura i les formes escrites de la llengua luganda, va reportar el 1969 les regles del joc omweso. Es juga en taulers de quatre files de vuit forats (amasa). El joc requereix 64 llavors negres conegudes com empiki, de l'arbre omuyiki.
Diverses condicions guanyadores: la manera normal de vèncer és quan l’adversari queda immobilitzat perquè només té forats buits i/o forats amb una sola llavor (s’anomena okwa bulijo). Aquesta victòria val 1 punt. Una altra manera d’aconseguir la victòria és capturar les
Pàg. 4
Món aualé. Volum 10, número 2 - Abril/Juny 2021
dues parelles de forats de cada extrem de l’adversari en un sol moviment (emitwe-ebiri, és a dir: “tallar en dos caps”). Aquesta victòria val 2 punts. Una tercera manera és quan un jugador captura llavors de cada un dels forats de l’adversari. Les úl mes llavors han de ser d’un forat d’un extrem del tauler (s’anomena akawumbi). Aquesta victòria val 6 punts, o 12 punts en alguns tornejos.
l’adversari pot impacientar-se i dir-li: “el tauler se l’està menjant les formigues”, mentre mou el tauler endavant i enrere. En sen r aquesta observació, el jugador que perd massa temps deliberant, juga el seu torn. B– Ekisibe: Moviment irrecuberable En aquest mode de joc els jugadors intercanvien 2 llavors al començament de la par da com a símbol d’acord que cap dels dos pot trencar. L’acord impedeix que els jugadors canviïn d'opinió un cop agafen les llavors d’un forat per començar un torn de joc. No poden tornar a posar les llavors en el forat d’on les han tret per agafar-ne unes altres que consideren més adequades pel moviment. C– Ekyobutabala: Sense comptar ni parar
Localització de Buganda a Uganda.
Modes de jugar a l’omweso A– Ekyokubala: Comptant En aquest mode de joc els jugadors poden perdre temps comptant i deliberant diferents avantatges i inconvenients de fer un moviment o altre. Els jugadors poden, abans de fer un moviment, conèixer quines llavors podran capturar i on acabarà el seu moviment. També pot esbrinar la millor manera d’evitar quines llavors pròpies poden ser capturades per l’adversari. No obstant, si un jugador passa massa temps deliberant,
En aquest mode de joc cap jugador pot perdre ni un moment calculant o deliberant avantatges i inconvenients en fer un o altre moviment. Tan aviat com un jugador acaba el seu torn, l’altre ha de començar immediatament el seu. Si un jugador dubta per un moment, l’adversari immediatament fa un segon moviment consecu u a mode de càs g. Aquest càs g s’anomena okutanza.
Maneres com l’adversari pot fer-te trampes a l’omweso 1– amaga una llavor en el dit pe t per evitar caure en un forat buit. 2– deixa caure una o més llavors dins o fora del forat que vol u litzar en el següent moviment per millorar la sembrada. 3– fa lliscar enginyosament una llavor o més dins o fora d’un forat contrari per millorar les Pàg. 5
Món aualé. Volum 10, número 2 - Abril/Juny 2021
Omweso: aspectes culturals i relacions de gènere pròpies possibilitats de guanyar. 4- salta un forat o deixa caure dos llavors en un forat per fer que el moviment sigui més rendible. 5- fingeix deixar caure llavors accidentalment a un forat o forats teus per recuperar més llavors o menys segons li convingui. LA PRÀCTICA DE L’OMWESO PER KIRUMIRA ROSE NAMUBIRU Kirumira Rose Namubiru és una escultora ugandesa, àmpliament reconeguda. És professora tular de la Margaret Trowell School of Industrial and Fine Arts de la Universitat Makerere. Els seus principals interessos en recerca ar s ca són reconfigurar artefactes culturals dels buganda.
La importància de l’omweso per als buganda ha estat comprovat al llarg de segles pels exploradors i missioners occidentals. Els joves ramaders buganda hi han jugat al llarg dels temps. Nombrosos taulers excavats al terra o a la roca s’han trobat a la vora del riu Muzizi a l’oest d’Uganda que demostren la importància funcional de l’omweso en les comunitats precolonials, diu Namubiru. Explica que el joc omweso no es troba exclusivament en la cultura dels buganda, com voldrien creure els membres del Nakulabye Omweso Club 21, a la localitat de Nakulabye, a l’àrea urbana de la ciutat de Kampala. Hi ha variacions en els procediments o codis específics de jocs que es troben en grups amb altres estructures socials (principalment cacicats), però molts comparteixen regles i tabús que s’observen a
Obra de l’escultora ugandesa Kirumira Rose Namubiru tulada Nakulabye, de 4 m de longitud i 198 kg de pes. Foto: Kirumira Rose Namubiru. Pàg. 6
Món aualé. Volum 10, número 2 - Abril/Juny 2021
Nnaku Namusoke, esposa mukondo descendent de Kabaka Ssuna II (1836–1856) i actual muzaana (servidora reial) a Wamala Tombs. Juga a l’Omweso a l’entrada del palau de Kabaka Ssuna. Foto: Kirumira Rose Namubiru.
la cultura dels buganda. L’omweso apareix constantment com un lloc per al poder i l’espiritualitat en la història dels buganda. Un joc, de vegades, prerroga va de la cort reial, jugat en espais restric us, plens de tabús i narracions de gènere. A la cultura material dels buganda, les dones han ngut restringit jugar-hi. Namubiru explica: “Com a escultora, una subdisciplina par cularment masculina de les arts visuals a Uganda, he par cipat ac vament amb artefactes culturals que parlen de diferents narracions històriques i els seus contextos dins de les societats ugandeses. La meva primera trobada amb el joc omweso va ser el 2010, quan el meu marit va heretar un tauler del seu pare. Tot i que havia estat tes moni d’homes jugant a l’omweso, aquesta situació era única
perquè el tabú cultural de l’obuko em va impedir manejar aquell tauler en concret: a Buganda, hi ha restriccions per una dona i el seu sogre en termes de tocar-se, proximitat sica entre si, o el maneig de possessions personals. El tauler omweso del meu sogre va despertar el meu interès i em va fer preguntar sobre com jo, com a ar sta femenina situada culturalment, podria parlar d’expressions ar s ques indígenes que estan configurades per perspec ves específiques de gènere. Buganda és una societat patriarcal que posa èmfasi en el santedat de la masculinitat, negant l'accés de les dones a qualsevol objecte o pràc ca intel·lectual o espiritual beneficiosa, com ara jugar a l’omweso. Tanmateix, qui governava (i segueix governant) el que pot fer i el que no la dona en la vida social de Buganda, revela sub ls contradiccions, negant el Pàg. 7
Món aualé. Volum 10, número 2 - Abril/Juny 2021
Omweso: aspectes culturals i relacions de gènere poder a les dones, però, en alguns casos, assignant-les poder sorprenentment.”
La professora Kirumira Namubiru afegeix: “Vaig experimentar per primera vegada aquests espais restringits de gènere quan no em van permetre tocar el tauler omweso del meu sogre. Després, les converses amb homes del Nakulabye Omweso Club van establir específicament que a les dones de Buganda no se'ls permet jugar a l’omweso. No obstant això, en el curs de la meva inves gació vaig trobar persones en tres ubicacions les experiències de les quals desafien aquesta restricció i van esdevenir significa ves a l’hora de configurar la meva percepció del paper de l’omweso com a artefacte i joc en la història espiritual i cultural de gènere de Buganda”.
Jugant a l’omweso al Nakulabye Omweso Club a Bulange, Uganda. Foto: Kirumira Rose Namubiru.
Primer va ser un objecte d’endevinació, després un instrument del poder polí c dels reis i més endavant un artefacte recrea u de gènere que no és permès a les dones, tret d’algunes excepcions. Relata que l’any 2017 va visitar a Nnaku Namusoke que pertany a un dels clans dels buganda: “Nnaku Namusoke em va mostrar un tauler omweso sota la seva custòdia que té aproximadament 160 anys i pertanyia al rei Ssuna II. Nnaku Namusoke és una figura femenina poderosa i enigmà ca. Es va presentar com a mukondo, hereva d’una de les esposes del rei i també muzaana, hereva de serventa reial. Malgrat el tabú, juga l’omweso. M’explica que Kabaka Ssuna II li encantava jugar a l’omweso amb les seves princeses favorites, caps i a vegades amb germanes. Em confirma que, ocasionalment, quan l’esperit de Kabala Ssuna II la posseeix, ella juga a l’omweso en el seu tauler”.
I comenta: “Jugar a l’omweso a l’ekisaakaate — els espais reservats als complexos familiars o al palau del rei per instruir a les persones joves sobre els rols que jugaran en el sistema social— pot ser una metàfora del sexe, il·lustrat en la dita buganda que diu que una dona que juga al joc d'omweso quan els homes han anat a la guerra, provoca desgràcia; on jugar a l’omweso és alhora un tabú de gènere i una metàfora del sexe. Si els homes moren o no porten riquesa a casa durant una guerra, aquesta desgràcia s’atribueix a una dona que havia jugat a l’omweso. O si un home no té èxit sexual, podria suggerir que la dona ha jugat a l’omweso, suggerint que ha alterat la seva sexualitat”.
Namubiru explica que la pràc ca de l’omweso ha evolucionat en la societat de Buganda.
Regles resumides de l‘omweso <Món aualé. Vol.3 Núm.3 juliol/setembre 2014> FONTS NSIMBI, MICHAEL B. Omweso, a Game People Play in Uganda. Vol.6 Los Angeles: UCLA African Studies Centre, 1968. NAMUBIRU, KIRUMIRA ROSE Reconfiguring the Omweso Board Game: Performing Narra ves of Buganda Material Culture. In: African Arts Summer 2019 Vol.52, No.2 pp. 52-65
Pàg. 8
Món aualé. Volum 10, número 2 - Abril/Juny 2021
L’Ouri en gravats del segle XIX En el gravat acolorit de la imatge superior es pot veure una jove que juga en un tauler de dues files de sis forats. Es pot llegir: “A Negro girl studying the game of Ourri”. The World in Miniature: Africa, A descrip on of the manners and customs Moors of the Sahara and of the Negro Na ons, R. Ackermann, England, 1821.
En els gravats de les imatges inferiors es pot veure una jove que juga en un tauler de dues files de cinc forats. Imatge inferior esquerra. Es pot llegir: “Jeunne Negresse. Meditant sur le jeu Ouri”. De Golbéry, Sylvain-MeinradXavier. Fragmens d’un voyage en Afrique, 1785, 1786, 1787 (Paris, 1802), Vol. 2, fp. 481
Imatge inferior dreta. Es pot llegir: “A Young Negress. Learning the game of Ouri”. De Golbéry, Sylvain-Meinrad-Xavier. Travels in Africa, 1785, 1786, and 1787. Traduït del francès. (London, 1802), Vol. 2, fp. 423
Pàg. 9
Món aualé. Volum 10, número 2 - Abril/Juny 2021
Jugant al Bao a Mwena, Mtwara, Tanzània. Foto: Graham (CC BY 2.0) Alguns drets reservats. Juny 2015
Pàg. 10
Pàg. 11
Aprenem a jugar al gamacha d’Etiòpia
Tauler de joc de dues files de dotze forats caracterís c dels grups humans de les nacions del sud d’E òpia. Foto: @migueldavidz
L’historiador Richard Pankhurst l’any 1971 va reportar 3 pus de gamacha jugats pels hadiya: gamacha I (joc 44), gamacha II (joc 45) i gamacha III (qenchebema) (joc 46). Aquests eren jugats per Bubamo Haile Officio de la Facultat de Ciències de la Universitat Haile Sellassie I i Yohannes Anna, estudiant d’aviació de l’exèrcit, ambdós de Soro, Ayale Dubale de Lemmo, de l’Ethio-Swedish Paediatric Clinic i Ayanto Ersado de Badogo, del Menilek Hospital. Aquests van considerar que el joc gamacha I era probablement la varietat més an ga del joc, que el gamacha I i el II eren jugats tradicionalment per la noblesa hadiya i que el gamacha III (qenchebema) era una innovació més recent.
El joc gamacha, com a la majoria de parts del país, es juga sobre taulers de fusta, així com en forats cisellats en pedra o excavats a terra. El tauler gamacha es coneix com gamacha haqecho, literalment "fusta de gamacha", els forats com a gamacha baré, literalment "forats de gamacha", i les peces com a bulula, és a dir, pedres. Un jugador també podria referir-se als seus forats com a mine, un terme general per a “casa”, mentre que una de les dues files de gamacha es diria kolo, literalment una "part".
La disposició inicial de les peces en el joc gamacha és asimètrica. En una fila s’ocupen cinc dels dotze forats i en l’altra, sis dels dotze forats. Un jugador disposa de 24 peces i l’altre de 20.
Pàg. 12
Món aualé. Volum 10, número 2 - Abril/Juny 2021
«
El grup humà hadiya anomenen als seus jocs mancala amb el terme genèric gamacha, possiblement l’arrel de la paraula gabata que es troba al nord a l’amhàric i al grinya.
El joc gamacha és jugat per tres pus principals de població hadiya: (1) nois en el període immediatament posterior a la circumcisió que es duu a terme després de la pubertat, quan els joves estan aïllats en una part de la casa dividida especialment, (2) homes adults mentre tenen cura del bes ar boví, generalment d’un lloc en alguna elevació; que era par cularment important en els vells temps de les batudes de bes ar, i (3) els ancians a les seves cases o a l'aire lliure, potser a l'abric d'un arbre o porta d'entrada per protegir-los del sol. El gamacha entre els hadiya és un joc per a homes i joves i no és jugat per les dones.
»
El gamacha és jugat al sud d’E òpia pels hadiya. Va ser descrit per primera vegada per Richard Pankhurst l’any 1971 com a joc núm. 44.
Aquest joc, que es juga en taulers de 2 files de 12 forats cadascuna, va ser descrit pels jugadors com un pus de joc “clàssic” i es troben variacions al sud d’E òpia i a Kenya, on un joc similar, anomenat “intotoi”, jugat pels samburu al sud-est del llac Rudolf, tot i que u litzen grups de tres boles en lloc de quatre en la disposició inicial, explica Pankhurst. Tot i que aquest joc es juga a una sola ronda, els jugadors abans d’iniciar-la, sovint, estan d’acord en con nuar fins a aconseguir 6, 10, 15 o algun altre nombre especificat de victòries, cadascuna de les quals seria considerada bàsicament per un criador de bes ar com una saya o vaca. Si s’acordés la xifra de 6 victòries, es considera que el primer jugador que obté aquest nombre de victòries ha guanyat, tret que el seu oponent hagués guanyat en dues o més ocasions consecu ves, en aquest cas els jugadors tornarien a començar amb l’esperança que un dels dos aconseguiria el nombre requerit de victòries en una seqüència més o menys ininterrompuda. En guanyar finalment una successió de triomfs d’aquesta manera, el vencedor qües onaria el seu rival sobre els èxits en la lluita o en la caça d'aquest úl m, i s'esperaria que el jugador vençut relatés aquests fets que havia realitzat, explica Pankhurst. Abans de l'inici del joc, els jugadors decideixen qui ocupa cada costat del tauler gamacha i, per extensió, qui juga primer. En cas que es prengués una decisió per sorteig, un jugador agafaria una peça de joc que amagaria a l'esquena i, posant la peça en una de les seves mans, les estendria amb els punys tancats. El
seu company hauria de triar quin puny conté la llavor. Si erra en aquesta suposició, se li dóna el mateix costat del tauler que rebria en una ronda posterior després d'haver estat derrotat en una ronda anterior. Aquesta dis nció entre els dos costats del tauler gamacha sorgeix de la disposició asimètrica de les peces que ara cal considerar. Les peces es col·loquen de quatre en quatre en forats alterna us enfrontats en diagonal. El jugador “més fort”, és a dir, el vencedor en el sorteig o en la ronda anterior si n’hi hagués hagut, ndria cinc dels dotze forats ocupats. Els dos forats de l’extrem esquerre i el de l’extrem dret estarien tots dos buits. El jugador més feble, d'altra banda, ndria sis forats ocupats i es diu que és atamako o "tancat", un terme que s'u litza en un altre context per referir-se al tancat de les vaques, perquè el forat de l'extrem esquerre estaria ocupat i les peces també s’haurien col·locat al penúl m forat a la seva dreta; així, les seves peces s’estenen més en ambdues direccions que les del seu oponent.
⓪④⓪④⓪④⓪④⓪④⓪ ⓿⓿❹⓿❹⓿❹⓿❹⓿❹ Disposició asimètrica de les peces al començament de la par da o ronda.
El joc s’inicia per part del jugador “tancat” que demanaria al seu oponent que comencés el joc. El primer ho faria cridant: muré!, literalment "talla!"; per tant, demanaria al seu oponent: "talla el tauler i obra’m el camí!", ja que el moviment d'obertura d'aquest úl m, com veurem, estendria significa vament els poders de maniobra del jugador "tancat". El primer moviment inicial del jugador consisteix Pàg. 13
Món aualé. Volum 10, número 2 - Abril/Juny 2021
Aprenem a jugar al gamacha d’Etiòpia a agafar el seu conjunt central de peces, és a dir, les quatre peces del 6è forat de l'esquerra i col·locar-les al forat immediatament oposat del jugador "tancat". Aleshores seria el torn del jugador "tancat" i cada jugador juga alterna vament, sempre en sen t an horari, d’acord amb les regles següents: 1. Cada jugador ha de començar un moviment a la seva pròpia fila i ho fa recollint tot el con ngut d’un dels seus forats i distribuint les peces una a una en els forats següents. 2. Tanmateix, això només és permès si l'úl ma peça sembrada de la mà cau en un dels forats buits del jugador que sembra o en un dels forats del seu oponent (en aquest úl m cas no importa si el forat es gués buit o ocupat). Si una mà acabés en un forat ocupat del jugador que sembra, no es permet el moviment, i el jugador hauria de moure el con ngut d’un altre forat, ja que es diria del forat ocupat: amadisa, literalment, "us atraparà!" 3. Si l'úl ma llavor de la mà cau en un dels forats buits del jugador que sembra, aquest captura el con ngut, si n'hi ha, del forat oposat del seu oponent. La peça o peces capturades es re ren i es deixen de banda, mentre que la llavor que provocava la captura es deixa al tauler. 4. Si l'úl ma llavor de la mà cau en un forat buit de l'adversari, el moviment del jugador acabaria sense cap captura. 5. Si l'úl ma llavor de la mà cau en un forat ocupat de l'adversari, el jugador agafa el con ngut i con nua la seva sembrada, fent-ho com abans, recollint el con ngut si cau en un forat ocupat de l’adversari amb la darrera llavor de la mà o finalitzant e el torn si acaba en un forat buit de l’adversari. Si aquesta
operació el portés de nou a la seva pròpia fila, ara ndria dret a caure amb la seva llavor de la mà en els seus propis forats, en aquest cas, com en territori de l’adversari, prendria el con ngut del forat i con nuaria amb el seu camí fins a aturar-se finalment en un forat desocupat. El joc con nuaria d'aquesta manera fins que un dels jugadors es quedés sense llavors al seu costat, de manera que el seu oponent, que encara en ndria una o més, seria considerat el guanyador.
Regles resumides del joc gamacha tauler: 2×12, dues files de dotze forats. peces: 44 llavors (24 un jugador, 20 l’altre jugador). disposició inicial: asimètrica. En una fila s’ocupen cinc dels dotze forats i en l’altra, sis dels dotze forats. En la fila que s’ocupen sis forats, es deixa buit el forat a mà dreta. Les peces es col·loquen de quatre en quatre en forats alterna us enfrontats en diagonal. En la fila que s’ocupen cinc forats, es deixen buits els dos forats a mà esquerra i el forat a mà dreta. El jugador inicial (vencedor en el sorteig o en la ronda anterior si n’hi hagués hagut) ndria cinc dels dotze forats ocupats. ⓪④⓪④⓪④⓪④⓪④⓪ ⓿⓿❹⓿❹⓿❹⓿❹⓿❹ direcció sembra: direcció an -horària. sembra: volta múl ple (o encadenada). El jugador inicial agafa el seu conjunt central de peces, és a dir, les quatre peces del 6è forat a mà esquerra i les posa en el forat oposat de l’adversari. Aleshores seria el torn de l’adversari, i els dos jugadors mouen alterna vament, sempre en sen t an horari.
Pàg. 14
Món aualé. Volum 10, número 2 - Abril/Juny 2021
En el seu torn cada jugador distribueix les llavors con ngudes en un dels forats de la fila pròpia, una a una en els forats següents. Això només és permès si l'úl ma peça sembrada de la mà cau en un dels forats buits propis o en un dels forats del seu oponent. En aquest úl m cas, no importa si el forat està buit o ocupat. Si una mà inicial acaba en un forat ocupat del jugador que sembra, no es permet el moviment, i el jugador hauria de moure el con ngut d’un altre forat. Quan es cau en un forat ocupat de l’adversari amb la darrera llavor de la volta, con nua la sembra, agafant el con ngut d’aquest forat i distribuint les llavors, una a una, en els forats següents en una nova volta. Si aquesta operació el portés de nou a la seva pròpia fila, ara tenia dret a caure amb la seva llavor de la mà en els seus propis forats. Si l'úl ma llavor de la mà cau en un forat buit de l'adversari, el moviment del jugador acabaria sense cap captura. collita: Si l'úl ma llavor de la mà cau en un dels forats buits del jugador que sembra, aquest captura el con ngut, si n'hi ha, del forat oposat del seu oponent. La peça o peces capturades es re ren i es deixen de banda, mentre que la llavor que provocava la captura es deixa al tauler. objec u del joc: deixar a l’adversari sense llavors en el seu costat del tauler. el joc acaba…: quan un dels jugadors es quedés sense llavors al seu costat, de manera que el seu oponent, que encara en ndria una o més, seria considerat el guanyador. FONT: PANKHURST, Richard. Gabata and Related Board Games of Ethiopia and the Horn of Africa. In: Ethiopia Observer 1971; 14 (3): 184-185.
Detall d’un tauler de joc caracterís c dels grups humans de la regió de les nacions del sud d’E òpia. Foto: @lorongnansur
PER SABER-NE MÉS L’historiador anglès Richard Pankhurst va reportar l’any 1971 quatre jocs mancala més descrits amb el terme genèric gamacha. Els hadiya i els kamba anomenen als taulers de joc amb el nom gamacha, concebiblement l’arrel de la paraula gabata trobada al nord d’E òpia, explica Pankhurst. Hi ha 2 pus més de gamacha jugats pels hadiya que anomena: gamacha II (joc 45) i gamacha III o qenchebema (joc 46). Els informants van explicar-li que el joc gamacha II era jugat tradicionalment per la noblesa dels hadiya i que el gamacha III (qenchebema) era una innovació més recent. Ambdós jugats en taulers de 2 files de 6 forats amb 4 llavors en cada forat al començament de la par da. Pankhurst va reportar 2 jocs gamacha més, jugats pels kamba : gamacha I, conegut com qasuta; i gamacha II, conegut com qaluta. Ambdós jugats en taulers de 2 files de 6 forats amb 4 llavors en cada forat a l’inici de la par da.
Pàg. 15
Món aualé. Volum 10, número 2 - Abril/Juny 2021
Aprenem a jugar al Sonká de Filipines El joc sonká o agsinnonká és jugat, habitualment, per xiquetes. És jugat pels iloko o ilokano, el més nombrós i important grup de malais que viuen al nord de Luzon, l’illa més gran de l’arxipèlag de les Filipines. Cal no confondre el sonká amb el joc sungka també jugat a Filipines. Les regles del sonká van ser descrites per primera vegada per Morice Vanoverbergh l’any 1927. S’usa un tauler de fusta per jugar, tot i que es poden excavar forats al terra.
«
La sembra en el joc sonká és inusual. Es duen a terme torns simultanis durant tota la par da amb sembra encadenada en es l “pussa kanawa” o volta indi.
»
Regles resumides del sonká tauler: 2×5+2, dues files de cinc forats i dos forats magatzems. És necessari un tauler 2x5 amb un forat magatzem a cada extrem. núm. peces: 50 (25 per jugador). disposició inicial: 5 peces en cada forat de les dues files de cinc forats. Els forats magatzem es deixen buits. disposició inicial: 5 llavors a cada forat. direcció sembra: an -horària. sembra: volta múl ple. Les 2 jugadores sembren simultàniament. S’usa una sembra pus “pussa kanawa” simultània. No hi ha torns alterna us entre les jugadores. Aquestes, simultàniament, agafen el con ngut de qualsevol forat de la fila pròpia. Les llavors es sembren una a una en els forats següents
en direcció an -horària. Quan es cau en un forat amb la darrera llavor de la volta, es con nua la sembra, agafant el con ngut del forat següent en una nova volta. Cada jugadora a l’arribar a l’extrem dret del tauler amb llavors a la mà, posa una llavor dins del seu magatzem (el que queda a mà dreta) i con nua la sembra en els forats de la fila de l’adversaria però no diposita cap llavor en el magatzem de l’adversaria, que el salta. Les llavors dipositades en el magatzems no es sembren en torns posteriors. Si alguna jugadora cau amb la darrera llavor d’una volta en un forat que té el forat següent buit, el torn acaba per aquesta jugadora. Es diu que “ha mort” i ha d’esperar mentre l’adversaria con nua la sembra que feia fins que li passi el mateix. Ambdues, de nou, simultàniament, comencen un nou torn. collita: Si una jugadora “mor” en un forat de la fila pròpia, se li permet capturar, si n’hi ha, el con ngut del forat oposat al forat on ha caigut la darrera llavor de la volta. Quan l’adversaria també “mor”, les jugadores comencen un nou torn simultani. objec u: capturar més peces que l’adversaria. el joc acaba…: quan totes les llavors s’han capturat. El joc es juga a diverses rondes. Cada jugadora agafa les llavors capturades en la ronda prèvia i omple tants forats com pugui en el seu costat del tauler amb 5 llavors en cada forat, començant des de l’extrem dret. Els forats que no s’han pogut omplir queden anul·lats i no són usats per cap de les jugadores. FONT VANOVERBERGH, Morice (1927). Iloko Games. Anthropos, 22(1/2), 216-243.
Pàg. 16
Món aualé. Volum 10, número 2 - Abril/Juny 2021
No confonguis un joc mancala amb... el Kharbga
Uns homes juguen al joc kharbga al sud de Tunísia en un tauler 7x7. Foto: PRA - CC BY-SA 3.0.
El kharbga és el joc més popular a Tunísia, jugat tradicionalment per homes. Es pot trobar especialment al sud de Tunísia i a altres països del nord d’Àfrica, com per exemple a Algèria. Es juga en un tauler de 5x5, 25 caselles o "dar" (casa). També es juga en taulers de 7x7, 49 caselles. La casella central es deixa buida. Cada jugador té 12 peces de diferent color, els "gossos". El joc kharbga es juga a dos jugadors o per equips. Aquest joc es pot confondre amb algun dels jocs mancala però tan sols per la forma del tauler, doncs en el joc kharbga les peces no es mouen en forats consecu us, una a una, mitjançant el mecanisme caracterís c dels jocs mancala. A més, cada jugador usa peces diferenciades: un usa pedretes i l’altre bastonets o pedretes de dos colors o formes diferents. Per a la versió de 5x5, cada jugador disposa de 12 peces a la seva mà.
El joc té dues fases: En la primera, els jugadors col·loquen, al seu torn i de dues en dues, totes les seves peces a les caselles (excepte la central). La posició de les peces és important per a la resta del joc. En la segona, el primer jugador mou una peça a la casella central. L’altre jugador mou una peça pròpia. Al seu torn, els jugadors poden anar a la casella de davant, darrere o als laterals. L'objec u és enquadrar, sobre la mateixa línia ver cal o horitzontal, una peça oposada entre dos de les seves peces per poder eliminar-la del joc, i després el jugador torna a començar. El guanyador és qui captura més peces o qui bloqueja els moviments del seu oponent. FONT: <h ps://www.jeu-tradi onnel.fr/produit/khargba-tunisie/>
Pàg. 17
Món aualé. Volum 10, número 2 - Abril/Juny 2021
Glossari 38 Recorda La “collita” consisteix en la captura d’una o més llavors con ngudes en un o més forats, d’acord amb les regles de cada joc, en una o més files del tauler. Segons on es dipositen les llavors capturades, podem dis ngir entre els jocs on les llavors capturades es re ren o dipositen en un forat magatzem i els jocs on les llavors capturades es reintrodueixen en el propi territori del tauler si provenen de forats de l’adversari, o en el territori de l’oponent si les llavors provenen de forats propis. El “territori” o “camp” fa referència al costat de cada jugador. És a dir, al conjunt de forats que pertanyen a cada jugador al principi de la par da o ronda. En moltes ocasions determina el lloc des d’on es pot començar a sembrar, on es pot capturar o reintroduir.
Reentrada de llavors dels jocs morabaraba, katra mpantsaka o katra gorobaka. durant la par da Jugar a jocs de reentrada implica que totes les llavors en joc es queden al tauler fins al final de la par da i es poden tornar a jugar fins que es compleix la condició o condicions guanyadores.
O, en altres jocs, amb l’objec u de capturar les suficients llavors de manera que l’adversari no pugui fer cap moviment i immobilitzarlo, com per exemple en els jocs omweso, igisoro, hus o owela.
Podem dis ngir bàsicament dos pus de jocs mancala de reentrada:
Reentrada de captures pròpies als forats de l’adversari. Aquesta situació
Reentrada de llavors capturades de l’altre costat del tauler al costat propi. Aquesta situació es dóna quan les llavors capturades en el territori de l’adversari es reintrodueixen, sembrant-les en els propis forats segons les regles del joc amb l’objec u de capturar totes les llavors de l’oponent, com és el cas
es dóna quan es produeixen captures en el propi costat del tauler i aquestes no es re ren sinó que es col·loquen en un sol forat de l’oponent, que pot ser diferent en cada jugada, com en els jocs ohojichi, lontu holo o gawara gusuno, amb l’objec u de quedar-se sense llavors en el propi costat del tauler.
Pàg. 18
Món aualé. Volum 10, número 2 - Abril/Juny 2021
El racó del col·leccionista XXXVIII
Segells de Vietnam Conjunt de segells editats a Vietnam el 2020. Formen part de la col·lecció commemora va Buru chính. Consta de 5 segells amb diferents valors nominals: 4000, 8000 i 19000d. Aquí mostrem 4 segells. En el segell 4-1 es pot veure com un grup de xiquetes i xiquets juguen al tradicional joc mancala ôănquan, dibuixat a terra amb guix. El tauler de joc consta de dues files de cinc caselles i una casella-magatzem jugable en forma de semicercle a cada extrem.
Pàg. 19
Món aualé. Volum 10, número 2 - Abril/Juny 2021
Món aualé Revista divulgativa dels jocs mancala
REVISTA GRATUITA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME Volum 10, nú mero 2 - abril-juny 2021