Vol. 10, núm. 1 - gen/mar 2021
Revista divulgativa dels jocs mancala
REVISTA GRATUITA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME
Imatge de la portada: Tauler de fusta procedent d’Etiò pia.
REVISTA GRATUITA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME Volum 10, nú mero 1 – Gener/Març 2021
ISSN 2014-7597 DL T–302–2012 Biblioteca de Catalunya Projecte: Jordi Climent i Aina Canal Edició : Jordi Climent monauale@gmail.com
SUMARI SUMARI
Pà g 4-5 Aprenem a jugar al gabata hamasien d’Eritrea Jugat a la regió d’Anseba, a l’àrea de Hamasien, al nord d’Eritrea. El gabata hamasien va ser descrit per l’historiador anglès Richard Pankhurst l’any 1971 com a joc núm. 8.
Pà g 6-7 Aprenem a jugar a l’abalala’e d’Eritrea Jugat al centre de la regió de Highlands d’Eritrea. L’abalala’e va ser descrit per primera vegada per Harold Courlander l’any 1943. Posteriorment amb major detall per l’historiador anglès Richard Pankhurst l’any 1971 com a joc núm. 1.
Pà g 8-9 Conversem amb Susanto sobre el congkak Es va posar en contacte amb nosaltres i ens ha explicat que és col·leccionista de congkaks an cs i que li agradaria compar r algunes fotos de la seva col·lecció amb nosaltres. Ens parla del simbolisme en el joc congkak i dels beneficis de jugar-hi.
Pà g 10-11 Pà gines centrals Fotografia en que dues xiquetes de secundària juguen a l’aualé en un centre educa u de Tarragona.
Pà g 12-15 Descripció de initiva dels jocs mancala Es fa una extensa definició dels jocs mancala i es dóna resposta àmplia a diverses preguntes freqüents: Per què s’anomenen “mancala”?, On es juguen?, Des de quan es juguen? Quants jocs mancala es coneixen?
Pà g 16-17 Joc gabata en un manuscrit etı́op del s.XVIII Les imatges que es mostren en aquestes pàgines corresponen a un manuscrit e op del segle XVIII que es conserva a la Bri sh Library, al Regne Unit.
Pà g 18 Glossari. Part 37 Es parla del joc sonká jugat a Filipines és un joc força inusual ja que el moviment de sembra es duu a terme simultàniament. És a dir, a cada torn les jugadores fan la sembra alhora.
Pà g 19 El racó del col·leccionista (XXXVII) Es mostren 2 cartes postals de Kenya. En la primera, es juga en un tauler de quatre files de forats. En la segona, es juga en un tauler de dues files caracterís c del grup humà dels massai.
Pàg. 3
Món aualé. Volum 10, número 1 - Gener/Març 2021
Aprenem a jugar al gabata hamasien d’Eritrea
Foto: William F. Muldrow a Ethiopian Observer Vol. XIV, No.3, 1971
Jugat a la regió d’Anseba, a l’àrea de Hamasien, al nord d’Eritrea. Va ser descrit per Richard Pankhurst l’any 1971 com a joc núm. 8. ELS GABATA DESCRITS PER R. PANKHURST Richard Pankhurst, historiador anglès, especialista en E òpia, va reportar el 1971 les regles de 103 jocs pus gabata jugats a E òpia i la banya d’Àfrica. Regles resumides del joc gabata hamasien Van ser reportades per primera vegada per Pankhurst l’any 1971 quan tres estudiants
d’Ansaba de l’Ins tut de Formació del Professorat d’Asmara: Andom Takla Maryam, Isaq Habté i Yohannes Imar, li van explicar com jugar. Aquest joc comença amb un gambit, tot i que es juga en dues files, tal i com explica Pankhurst: “Els dos jugadors, cadascun par nt del seu forat a mà dreta, comencen a jugar simultàniament, compe nt l’un amb l’altre per ser el primer a arribar a un forat buit. El primer en fer-ho serà el primer a moure en l’etapa següent del joc durant el qual els jugadors es mouen alterna vament per torns.”
Pàg. 4
Món aualé. Volum 10, número 1 - Gener/Març 2021
per a ús futur si és necessari, el joc con nua d'aquesta manera, ronda a ronda, fins que un dels jugadors aconsegueix monopolitzar almenys totes excepte una de les peces amb les quals el seu oponent no podrà reomplir cap forat al final d’una ronda i serà derrotat.”
Pel que fa a les captures, explica: “Les captures de les peces de joc s’efectuen sempre que un jugador cau amb la darrera llavor de la mà en un forat buit de la fila pròpia amb què captura el con ngut del forat oposat del seu oponent. La peça que ha provocat aquesta captura es con nuarà movent com a part del mateix moviment, i abans que l’altre jugador ngui una oportunitat de jugar.”
Quan un jugador es queda sense peces de joc en cap dels seus forats, la resta de peces que queden a la fila oposada són apropiades pel seu propietari. Això és una pràc ca habitual en la majoria dels jocs pus gabata. El joc es juga a diverses rondes. En les posteriors es procedeix com Pankhurst diu: “Aquest joc és, no obstant això, inusual, en el seu procediment per començar la següent o bé qualsevol ronda posterior. El jugador més feble, és a dir, el que té menys peces de joc, començarà a reomplir els seus forats des de la dreta. Ho farà tan lluny com pugui col·locar tres peces dins de cada forat, però si és incapaç de fer-ho en tots, podent col·locar només dos peces immediatament a l’esquerra del seu grup o grups de tres, si és possible posarà peces solitàries en un o més forats de l’esquerra, l'objec u és tenir peces, si això pot ser, en cada forat.”
Pankhurst con nua explicant: “El jugador més reeixit reomplirà els seus forats amb el mateix nombre de peces que el seu oponent, i ho organitzarà de la mateixa manera, deixant de banda l’excedent de peces en la seva possessió
tauler: 2×6, dues files de sis forats. peces: 36 (18 per jugador). disposició inicial: 3 llavors en cada forat. ③③③③③③ ❸❸❸❸❸❸ direcció sembra: direcció an -horària. sembra: volta múl ple (o encadenada). Cada jugador per torns, després del gambit inicial, comença un moviment agafant el con ngut de qualsevol forat de la fila pròpia. Les llavors es col·loquen una a una en els forats següents fins que la darrera llavor d’una volta cau en un forat buit. Però si es cau en un forat ocupat, es con nua. collita: si la darrera llavor d’una volta cau en un forat buit, es captura el con ngut del forat oposat de l’adversari. La peça que ha provocat la captura, es con nua movent com a part del mateix moviment en sembra encadenada. objec u del joc: monopolitzar les peces de joc de manera que l’adversari no pugui reomplir cap forat al començament d’una ronda. el joc acaba…: quan un jugador no pot reomplir cap forat al final d’una ronda amb 3 peces i és derrotat. FONT: Pankhurst, Richard. Gabata and Realated Board-Games of Ethiopia and the Horn of Africa. A: Ethiopia Observer Vol. XIV No.3, 1971, pp.154-206.
Pàg. 5
Món aualé. Volum 10, número 1 - Gener/Març 2021
Aprenem a jugar a l’abalala’e d’Eritrea Jugat al centre de la regió de Highlands d’Eritrea. Va ser descrit per primera vegada per Harold Courlander l’any 1943. Posteriorment, descrit amb major detall per Richard Pankhurst l’any 1971 com a joc núm. 1.
Il·lustració: tauler gabata per jugar a l’abalala’e.
Jugat per homes i dones en taulers de fusta o en forats excavats al terra, par cularment en el període de matrimonis que es produeix en gran part després de la temporada de collita, és a dir, entre novembre i gener, explica l’historiador anglès Richard Pankhurst. Regles resumides del joc abalala’e Aquest joc comença amb un gambit, tal i com explica Pankhurst: “Al principi del joc es col·loquen tres boles o comptadors a cadascun dels divuit forats. Aleshores comença el joc, moventse simultàniament els dos jugadors, més o menys s'hauria de tenir en compte, com en els escacs e ops, o santaraj, amb l'objec u de ser els primers en caure en un forat buit. Cada jugador començaria recollint el con ngut del forat de l’extrem
esquerra de la fila més propera i el distribuiria un per un als forats següents a la seva dreta. En deixar caure l’úl ma de les seves boles de la mà en qualsevol forat, cada jugador recolliria el con ngut d’aquest forat i el distribuiria en els forats següents. Per tant, es mouria d’esquerra a dreta a través de la seva pròpia fila, de dreta a esquerra al llarg de la meitat de la fila central, de dreta a esquerra a través de la fila principal de l’adversari i, finalment, d’esquerra a dreta al llarg de la meitat de la fila del seu oponent. Havent recorregut així els divuit forats, començaria de nou al forat més a l'esquerra de la fila externa i procediria com abans, tret que per descomptat, s’hagi aturat en un forat buit. Aquest forat es diu kwah en grinya, una paraula onomatopeica que simbolitza el so de la bola que cau al tauler.”
El joc es juga a diverses rondes. En les posteriors es procedeix com Pankhurst diu: “Els dos jugadors compten els seus guanys col·locant les boles que han pres, de tres en tres, als forats del seu propi costat, i ho fan seguint l’ordre ru nari de joc, és a dir, d’esquerra a dreta a la primera fila, i de dreta a esquerra a la fila central. Si les aportacions dels dos jugadors no fossin iguals, el jugador més feble ompliria tants forats com pogués, i se li permetria ocupar l’úl m forat amb dues o fins i tot una peça si no té les tres necessàries. El seu oponent ompliria els forats corresponents del seu propi costat amb un nombre de peces idèn c a les desplegades pel primer jugador i deixaria la resta a part com a guanys. Per tant, una part de la fila central del tauler quedaria desocupada, però els
Pàg. 6
Món aualé. Volum 10, número 1 - Gener/Març 2021
forats d’aquesta zona con nuen pertanyent als seus propietaris originals i es jugaria exactament de la mateixa manera que abans. El joc con nuaria, ronda a ronda, fins que un o altre jugador haguessin capturat totes les peces i, per tant, haguessin expulsat el seu oponent del camp.”
tauler: 3×6, tres files de sis forats. peces: 54 (27 per jugador). disposició inicial: 3 llavors en cada forat. ③③③③③③ ③③③❸❸❸ ❸❸❸❸❸❸ direcció sembra: direcció an -horària. sembra: volta múl ple (o encadenada). Cada jugador per torns, després del gambit inicial, comença un moviment agafant el con ngut de qualsevol forat de la fila pròpia. Les llavors es col·loquen una a una en els forats següents fins que la darrera llavor d’una volta cau en un forat buit. Però si es cau en un forat ocupat, es con nua la sembra. collita: les captures es produeixen com segueix: Si el jugador cau amb la darrera llavor sembrada en un forat buit en qualsevol dels tres forats de l'esquerra, és a dir, enfrontat a dues files del seu oponent, capturaria el con ngut, si algun dels forats oposats de les dues files del seu oponent contenen llavors. Si el jugador cau amb la seva darrera llavor sembrada en un forat buit en qualsevol dels sis forats de les dues files de la seva dreta, és a dir, enfrontat a una sola fila del seu oponent, capturaria el con ngut, si
escau, del forat oposat d’aquesta única fila, independentment de si ha caigut a la fila central o a l’externa. Després de fer aquesta captura o captures, el jugador con nuaria el seu moviment agafant la peça que ha provocat la captura i la mou al forat següent, amb la qual cosa es pot produir una de les tres situacions: 1. la captura d'una o més llavors, si la peça que es desplaça torna a caure en un dels forats buits del jugador enfront d'un forat o forats ocupats de la fila o files oposades del seu oponent. 2. La con nuació del moviment amb una nova amb sembra encadenada si la peça que es desplaça cau en un forat ocupat. 3. final del moviment i del torn si la peça que es desplaça cau en un forat buit (kwah) des del qual no es pot efectuar una captura, és a dir, perquè el forat o els forats oposats de la fila o files oposades de l’oponent estan buits o perquè el forat buit on cau està en territori de l’adversari . objec u del joc: capturar més peces que l’adversari. el joc acaba…: quan un costat del tauler del jugador quedés completament buit i, per tant, el seu amo no pogués moure cap peça. Aleshores, l’altre jugador s’apropiaria de les llavors restants, és a dir, les que resten al forats propis, i les afegiria a les seves captures anteriors. El joc es juga a diverses rondes. FONTS: Courlander, Harold. The Ethiopian Game of Gobeta:Abalalà. A: Negro History Bulle n, Washington, D.C.,No.7, Oct.1943, pp. 21-23. Pankhurst, Richard. Gabata and Realated Board-Games of Ethiopia and the Horn of Africa. A: Ethiopia Observer Vol. XIV No.3, 1971, pp.154-206.
Pàg. 7
Món aualé. Volum 10, número 1 - Gener/Març 2021
Conversem amb Susanto sobre el joc congkak
Aquest pus de tauler amb cap de drac d’es l javanès generalment el tenien les famílies de l’aristocràcia javanesa, ens explica en Susanto.
En Susanto és d’Indonèsia. Es va posar en contacte amb nosaltres i ens ha explicat que ha llegit la revista Món aualé i que li encanta. Té una bo ga online, BALIenJAVA, en la que ven, a més de taulers congkak d’es l javanès, instruments musicals tradicionals, telles, i altres objectes artesanals de fusta i llautó per a la decoració. Ens explica que també és col·leccionista de congkaks an cs i que li agradaria compar r algunes fotos de la seva col·lecció amb nosaltres. En Susanto ens parla del simbolisme en el joc congkak: “La sembra de les peces de joc des dels forats fins al magatzem són una
simbolització dels cul us cul vats pels vilatans (normalment arròs). El tauler de joc té set forats i cada forat conté set llavors. El 7 és també el nombre de dies de la setmana. És a dir, cada persona té la mateixa porció d’hores en una setmana (set dies).”
I afegeix que: “Les llavors s’han d’acumular una a una, els jugadors no poden agafar totes les llavors alhora. Els jugadors han de ser honestos a l’hora d’omplir els seus forats. La lliçó moral és que hem de ser honestos a l’hora de viure la nostra vida. És molt millor treballar honestament, tot i que de vegades es progressi lentament, que no pas navegar per la nostra feina amb deshonestedat.”
Pàg. 8
Món aualé. Volum 10, número 1 - Gener/Març 2021
Ens parla també sobre els beneficis de jugar al joc congkak: “L’avantatge d’aquest joc és enfor r la relació pares-fills. Aquest joc ensenya els valors de la vida dels xiquets i xiquetes com la constància, l’honestedat i la paciència d’una manera diver da i educa va. També ensenya als xiquets a ges onar correctament els diners, perquè els jugadors han de tenir prou "estalvi" (llavors) al magatzem (forat principal). De la mateixa manera, a la vida real, hem d’estalviar prou per prepararnos per a un futur incert.” Podeu visitar la seva bo ga online
Fotos cedides per Tjin Hok Susanto que mostren taulers congkak d’es l javanès de la seva col·lecció privada.
Pàg. 9
Món aualé. Volum 10, número 1 - Gener/Març 2021
Alumnes de secundària juguen a l'aualé. Foto: Jordi Climent. Tarragona, Octubre 2019
Pàg. 10
Pàg. 11
Descripció de initiva dels jocs mancala
”Mancala” és un terme genèric usat per a descriure una família de jocs tradicionals que es juguen habitualment entre 2 persones o equips que tenen en comú que u litzen unes peces indiferenciades (llavors, cauris, pedretes, ...) que són distribuïdes a través d’uns moviments característics, generalment anomenats: “sembrar” i “collir” al llarg de diverses files de forats excavats o dibuixats a terra o tallats en taulers de fusta o altres materials, amb l’objec u, segons les regles de cada joc, de capturar més peces que l’adversari, deixar-lo sense un moviment legal, passar totes les llavors a l’adversari, etc.
Pàg. 12
Món aualé. Volum 10, número 1 - Gener/Març 2021
FAQs / Preguntes freqüents
nord-est del Sudan i Turquia en 2 files de 7 forats excavats o dibuixats a terra o tallats en taulers. Podeu saber-ne més si aneu a
Per què s’anomenen “mancala”?
Món aualé 30, pp.6-16 [vol.8, n.2 abril– juny 2019]
El terme “mancala” s’ha transcrit de moltes maneres. Alguns autors també l’han transcrit com “manala”, "mangala", “mankala”, "manqala", “mankal’ah”, “mankalé”, “mankaleh”, etc.
Jocs per a dues persones?
La referència escrita més an ga que es té constància va ser feta a Pèrsia pel compilador àrab Abu abd-Allah`Muhammed el-Gahshigar. Aquest autor esmenta breument el terme “mancala” en el seu treball "Hezār wa-Yek Shab" (segles VIII-IX dC). L’explorador anglès Richard Jobson, l’any 1620 va ser un dels primers europeus a l'Àfrica occidental que observa un joc mancala (sense usar aquest terme ni descriure’n les regles de joc). El seu relat va ser publicat tres anys més tard a Londres. JOBSON, Richard (1623) The Golden Trade, pp. 37-61.
L'ús del terme “mancala” per part d’un occidental es remunta al s.XVII a Thomas Hyde, professor d'àrab a la Universitat d'Oxford, que va escriure en lla dos llibres sobre jocs: De Historia Shahiludii (1689), i De Historia Herdiludii (1694).
No sempre, però, generalment, sí. Habitualment són jugats per dues persones o equips si el tauler és molt llarg, de manera que “es reparteixen trams”. O bé, per equips “flotants” de fins a cinc jugadors per banda que poden subs tuir-se durant una par da que ja està en marxa. Per altra banda, es coneixen diversos jocs mancala jugats per 3 persones simultàniament (p.ex. el paja raju mandiri, jugat a Sri Lanka). Podeu veure com es juga al paja raju mandiri a Món aualé 24, pp.16-17 [vol.6, n.4 oct–des 2017]
Altres, són jugats per 4 persones simultàniament, (p.ex. el kâra, jugat al Sudan). O com l’aualé per a quatre que ens va explicar en Lluís Pinyot el setembre de 2019 a Terrassa. És jugat pel grup humà bété al centre de Costa d’Ivori. En aquest joc cada jugador controla una secció de tres forats. Podeu veure com es juga l’aualé a quatre a Món aualé 32, pp.6-7 [vol.8, n.4 oct–des 2019]
Segons Stewart Culin (director del Museu d'Arqueologia i Paleontologia de la Universitat de Pennsylvania, als EUA, que va publicar un estudi compara u dels mancala en el món de la seva època) el terme mancala és el nom que els sirians li donen a un d’aquests jocs. És una paraula àrab comuna i significa, en aquest context, el "joc de la transferència". CULIN, Stewart. Mancala, The Na onal game of Africa. A: Annual Report of the U.S. Na onal Museum 1894, 597-606.
“Man(c)ala” és usat també com un terme específic per a referir-nos a un joc en par cular que s’ha jugat o encara es juga amb diferents variacions a Jordània, Síria, Líban, Pales na, Israel, Egipte,
Hi ha jocs mancala d’un sol jugador en que l’objec u rau, amb el menor nombre possible de moviments, en repe r la disposició inicial de les llavors en el tauler. Podeu saber-ne més sobre jocs mancala en solitari si aneu a Món aualé 33 [Vol.9, núm.1 gen-mar 2020]
On es juguen? Els jocs mancala s’han jugat i es segueixen jugant de forma tradicional al llarg d’Àfrica, Orient Mitjà, Àsia central i meridional, al llarg del sud-est asià c Pàg. 13
Món aualé. Volum 10, número 1 - Gener/Març 2021
Descripció de initiva dels jocs mancala i Oceania, a Amèrica del Nord i al Carib, a Amèrica del Sud i a parts d’Europa. Podeu saber-ne més si aneu a: Modalitats de l’Akong a Africa central i equatorial Món aualé 34, pp.12-15 [vol.9, n.2 abril– juny 2020] Jocs mancala a l’Àsia occidental Món aualé 30, pp.6-9 [vol.8, n.2 abr– jun 2019] Jocs mancala a l’Àfrica central Món aualé 29, pp.4-9 [vol.8, n.1 gen– mar 2019] Jocs mancala a l’Àsia meridional (II) Món aualé 24, pp.6-8 [vol.6, n.4 oct– des 2017] Jocs mancala a l’Àsia meridional (I) Món aualé 23, pp.4-9 [vol.6, n.3 jul– set 2017] Jocs mancala al sud-est asià c Món aualé 22, pp.12-16 [vol.6, n.2 abr– jun 2017] Jocs mancala a E òpia i a la Banya d’Àfrica Món aualé 15, pp.4-9 [vol.4, n.3 jul– set 2015] Jocs mancala a Madagascar Món aualé 14, pp.4-9 [vol.4, n.2 abr– jun 2015] L’Izgagan i altres jocs del Sahara i el Sahel Món aualé 13, pp.12-17 [vol.4, n.1 gen– mar 2015] Aprenem a jugar al Nchuwa i a altres jocs mancala de Malawi i Moçambic Món aualé 9, pp.12-15 [vol.3, n.1 gen– mar 2014]
Jocs mancala al con nent americà Món aualé 7, pp.8-15 [vol.2, n.3 jul– set 2013]
Des de quan es juguen? Ningú sap l’origen dels jocs mancala. Els relats històrics on es parla dels jocs mancala, tal i com els coneixem avui en dia, són molt escassos. Mentre que l'arqueologia i la lingüís ca han desenvolupat sistemes de datació, normalment no hi ha manera de conèixer l'edat d’un joc mancala o la data de la seva introducció en una societat determinada. En l’actualitat, s’ha deixat de banda la possibilitat que els jocs mancala es van jugar a l’an c Egipte, ni als inicis de l’an c Egipte ni durant l’època tardana, ni a l’Egipte hel·lènic. Es considera que la primera troballa arqueològica relacionada amb els jocs mancala data dels segles VI-VIII al regne d’Aksum. L'Ins tut Arqueològic d'E òpia va desenterrar diverses roques tallades amb forats i un fragment d'un tauler gabata de ceràmica a Matara, Eritrea.
Quants jocs mancala es coneixen? A Món aualé tenim documentats, pel cap baix, les regles de més de 300 jocs mancala, que es juguen o s’han jugat tradicionalment a Àfrica, Orient mitjà, Àsia, Amèrica i Europa. Molts jocs han estat reportats de primera mà per inves gacions pròpies, converses, entrevistes o comunicacions personals amb diversos tes monis. Altres, han estat recopilades a través de fonts escrites indirectes dels segles XVIII, XIX i XX, dedicades parcialment o exclusiva a l’estudi de les diferents formes de jugar-hi.
Amb quines peces es juga? Generalment, les peces de joc no tenen un valor determinat ni pertanyen a un jugador o altre. El color, mida i forma no són importants. El nombre de peces per jugar varia en funció de les regles de cada joc. Es té constància que s’han u litzat tradicionalment llavors, petxines, pedretes, còdols, pe ts cargols, i fins i tot, excrements de cabra (Namíbia, Eritrea, Mongòlia, Kazakhstan), d’ovella (Namíbia, Mauritània, Mongòlia, Turkmenistan i Kazakhstan) i de camell (Sudan, Somàlia, Algèria i Níger). En l’actualitat, a més a més de les peces tradicionals, es fan servir altres materials (peces de fusta, plàs c, vidre,...). Per simplificar, quan descrivim les regles d’un joc anomenem a les peces "llavors", malgrat siguin pedres o altres objectes.
Forats excavats, dibuixats a terra o tallats en taulers Els forats són tallats en taulers de fusta o altres materials, però sovint s’excaven al terra. Actualment també es dibuixen amb guix o pals. La mida dels forats depèn del nombre i la mida de les peces que normalment s’u litzen en el joc. La
Pàg. 14
Món aualé. Volum 10, número 1 - Gener/Març 2021
forma dels forats tallats en fusta sol ser circular, però de vegades també pot ser quadrada (p. ex., omweso). En els jocs pus bao la majoria dels forats són rodons, excepte dos que tenen forma quadrada i tenen una funció especial. La forma dels forats dibuixats amb guix sol ser quadrada (p. ex., oanquan de Vietnam, katro de Madagascar). Els forats tenen nombrosos significats simbòlics. En alguns jocs mancala reben noms com: xiquetes, poblats, cases, vaques, sepultures, obstacles,...
Quantes files de forats tenen? El nombre de forats per fila en els jocs mancala varia segons el joc, de 2 a 160. Es disposen en files, normalment dues o quatre, però de vegades també en tres files, o en forma circular (p.ex., satgol), triangular o quadrada (p.ex. oanquan) o en altres patrons (p.ex., fergan gobale). Es coneixen alguns jocs que segons el nombre de jugadors (entre 2 i 5) s’adapta el tauler, de manera que amb un pal o un guix es dibuixen tantes files com persones hi juguin (p.ex. laomuzhukeng, laomuzhuqi, zigulzoqge, jugats a la Xina).
Sembrar? El mecanisme pic de moviment dels jocs mancala (la sembra) implica recollir les peces d’un forat, habitualment del propi territori, i distribuir-les, generalment, una a una, en els forats següents en una direcció concreta al voltant del tauler.
Collir? El mecanisme de captura pic dels jocs mancala (la collita) es determina, generalment, per l’úl ma llavor sembrada. També hi ha jocs en que es capturen les llavors “passant per sobre un forat” mentre es mouen al voltant del tauler. La collita consisteix en la captura d’una o més llavors con ngudes en un o més forats d’acord amb les
regles de cada joc. Aquestes llavors es re ren del tauler o es dipositen en magatzems, es conserven en forats especials, es reintrodueixen, ...
Què cal saber per jugar a un joc mancala? Per poder jugar a un joc mancala cal saber-ne les regles de joc, la qual cosa no sempre s’aconsegueix. Almenys, cal saber: el nombre de files i forats, el nombre de peces, la disposició inicial, si el joc té diverses fases de joc o moviments d’obertura previs, la direcció i pus de sembra, com i on es fan les collites si n’hi ha, l’objec u del joc, com acaba una par da, si es juga a una ronda o més i qui guanya.
Com es guanya una par da? Tot i que hi ha alguns jocs mancala que tenen més d’un objec u principal i tenen diverses condicions posicionals guanyadores, la majoria de jocs mancala es podrien classificar en alguna de les següents condicions guanyadores: 1. quan es capturen més llavors que l’adversari 2. quan es passen totes les llavors a l’adversari 3. quan s’inhabilita l’adversari 4. quan es capturen totes les llavors d’una de les files de l’adversari 5. quan es capturen totes les llavors que conté el territori de l’adversari 6. quan s’obté major puntuació que l’adversari 7. altres Podeu saber-ne més si aneu a Món aualé 28 [vol.7, núm.4 Octubre-desembre 2018]
PER SABER-NE MOLT I MOLT MÉS Aneu a la secció permanent GLOSSARI (pàgina 19) dels números anteriors de Món aualé on es pot trobar l’explicació de molts conceptes relacionats amb els jocs mancala.
Pàg. 15
Món aualé. Volum 10, número 1 - Gener/Març 2021
Joc gabata en un manuscrit etíop del segle XVIII Escenes de joc i crucificació en un manuscrit e op del segle XVIII Les imatges que es mostren en aquestes pàgines corresponen a una bíblia manuscrita e op del segle XVIII que es conserva a la Bri sh Library, al Regne Unit. Aquest manuscrit e op conté el segon volum del Mashafa Madbal, és a dir, el Mest'ira Zaman Sadis, o “Misteri del nou temps”. Hi ha escrit el nom de l'ar sta: Ezekiel. Algunes de les il·lustracions estan inacabades i l'espai f.179r resta en blanc. El nom del propietari, Walda Giyorgis, apareix a if.f.4r i 180). Aquests manuscrits contenen 351 il·lustracions. En la imatge de la dreta es juga en un tauler de 3 files de 6 forats pic d’E òpia i Eritrea. Imatge: OR 791 f.151v
Pàg. 16
Món aualé. Volum 10, número 1 - Gener/Març 2021
Eyob Derillo en el documental “Sky arts. Arts Uncovered” de Sky UK Limited, 2020.
Eyob Derillo és el conservador de les col·leccions d’E òpia de la Bri sh Library, que és la biblioteca nacional del Regne Unit, i explica que: “un dels meus lloc favorits de la Bri sh Library és la Sir John Ritblat Gallery on hi ha objectes prominents com la Magna Carta, el Còdex Sinai cus, quaderns de Leonardo DaVinci, una par tura de Mozart del 1675, un manuscrit de Charles Dickens, i el “Primer Foli” de Shakespeare [conté 36 obres de teatre]”. I afegeix que: “altres objectes entre els tresors que hi ha i que en gaudeixo par cularment són els de la col·lecció de manuscrits d’E òpia.” Extret del documental “Sky arts. Arts Uncovered” de Sky Uk Limited, 2020. Il·lustració que apareix en el segon volum del manuscrit e op Mashafa Madbal del segle XVIII. Imatge: OR 791 f.151v
Pàg. 17
Món aualé. Volum 10, número 1 - Gener/Març 2021
Glossari 37 Recorda La sembra simultània s’usa també en diversos jocs mancala només al primer torn, com a fase prèvia, per decidir qui comença la par da. Els jugadors sembren de manera simultània amb volta múl ple. El primer que cau en un forat buit amb la darrera llavor de la volta o el que fa un moviment més llarg, per exemple, comença la par da.
Sembra simultània en cada torn A les Filipines es juga al sonká amb sembra simultània El joc sonká o agsinnonká és jugat, habitualment, per xiquetes en un tauler de dues files de cinc forats i un forat magatzem a cada extrem amb cinc llavors en cada forat. Les seves regles van ser descrites per primera vegada per Morice Vanoverbergh l’any 1927.
Es coneixen, almenys, les regles de 2 jocs mancala a les Filipines:
El sonká és un joc força inusual ja que el moviment de sembra es duu a terme simultàniament. És a dir, a cada torn les jugadores fan la sembra alhora, distribuint les llavors en direcció an -horària.
Sungka: es juga en taulers de 2 files de 7 forats i un forat extra en cada extrem amb 7 llavors en cada forat al començament de la par da.
La sembra usada és amb volta múl ple. A diferència del sungka, també jugat a Filipines, la sembra del sonká és del pus pussa kanawa, usada en altres jocs mancala a l'Índia, al sud de la Xina, a Cambodja, al nord del Vietnam, i a l’Àfrica oriental i central.
Sonká: es juga en taulers de 2 files de 5 forats i un forat extra en cada extrem amb 5 llavors en cada forat al començament de la par da.
Cada jugador a l’arribar a l’extrem dret del tauler amb llavors a la mà, posa una llavor dins del seu magatzem i con nua la sembra en els forats de la fila de l’adversari però no diposita cap llavor en el magatzem de l’adversari que el salta. Les llavors dipositades en el magatzems no es sembren.
Els jugadors, simultàniament, agafen el con ngut de qualsevol forat de la fila pròpia. Les llavors es sembren una a una en els forats següents. Quan es cau en un forat amb la darrera llavor de la volta, es con nua la sembra, agafant el con ngut del forat següent en una nova volta. Si es cau amb la darrera llavor d’una volta en un forat que té el forat següent buit, el torn acaba per aquest jugador. Es diu que “ha mort” i ha d’esperar mentre l’adversari con nua la sembra que feia fins que li passi el mateix. Si un jugador “mor” en un forat de la fila pròpia, se li permet capturar, si n’hi ha, el con ngut del forat oposat al forat on ha caigut la darrera llavor de la volta. Quan l’adversari també “mor”, ambdós jugadors comencen un nou torn amb sembra simultània. Quan totes les llavors s’han capturat, el joc acaba. El joc es juga a diverses rondes. Cada jugador agafa les llavors capturades en la ronda prèvia i omple tants forats com pugui en el seu costat del tauler amb 5 llavors en cada forat, començant des de l’extrem dret. Els forats que no s’han pogut omplir queden anul·lats i no són usats per cap dels jugadors. FONT:
Vanoverbergh, Morice (1927). Games. Anthropos, 22(1/2), 216-243.
Pàg. 18
Món aualé. Volum 10, número 1 - Gener/Març 2021
Iloko
El racó del col·leccionista XXXVII Postals de Kenya
A la part superior, una targeta postal de Kenya acolorida. No circulada. Un home i un jove juguen en un tauler de 4 files de 8 forats, mentre un xiquet mira a càmera. Postal editada per A. J. Storey. C.1920s Foto de J Charles.
A la part inferior, una altra targeta postal de Kenya. Dos homes massai juguen en un tauler de dues files de forats. Postal no circulada. Editada a Nairobi per Kenya Sta oners Ltd. C. 1980s. Fotografia de Dino Sassi.
Pàg. 19
Món aualé. Volum 10, número 1 - Gener/Març 2021
Món aualé Revista divulgativa dels jocs mancala
REVISTA GRATUITA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME Volum 10, nú mero 1 - gener-març 2021