Vol. 9, núm. 2 - abr/jun 2020
Revista divulgativa dels jocs mancala
REVISTA GRATUITA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME
Imatge de la portada: Tauler de fusta procedent de Nigeria.
REVISTA GRATUITA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME Volum 9, numero 2 – Abril/Juny 2020
ISSN 2014-7597 DL T–302–2012 Biblioteca de Catalunya Projecte: Jordi Climent i Aina Canal Edicio: Jordi Climent monauale@gmail.com
SUMARI SUMARI
Pag 4-7 Mecaniques mancala en jocs de taula moderns Es segueix parlant de més jocs de taula moderns que usen les mecàniques característiques dels jocs mancala i les combinen amb altres mecàniques dels jocs de taula moderns. Es mostren el Finca, Crusaders: Thy will be done i Space Walk.
Pag 8 Conversa sobre mancales i jocs de taula a twitch.tv El 28 de maig de 2020, Dia Internacional del Joc, David Heras i Jordi Climent van fer una emissió Talk Show en directe des de la plataforma twitch.tv sobre jocs mancala i jocs de taula.
Pag 9 Jocs mancala en l’art contemporani Es poden veure il·lustracions i pintures d’artistes contemporanis que mostren ancians, joves i adults jugant a jocs mancala.
Pag 10-11 Pagines centrals Es pot veure una fotografia en la que dos homes juguen al joc bao, a Domwe Island, Lake Malawi.
Pag 12-15
Modalitats de l’Akong a Àfrica central i
equatorial Es parla de l’akong un joc del poble fang que data de temps molt antics. En l’actualitat es juga a Guinea Equatorial, Gabon, Camerun, Nigèria, Congo Brazzaville i RD Congo.
Pag 16 Grau de coincidencia entre jocs mancala i de taula Es parla d’alguns exemples de jocs mancala en els que la sembra comença en el mateix forat del que s’han agafat les llavors, com són els jocs el wure, bechi o piç, entre altres.
Pag 17 Aprenem a jugar al San Yao de Xina Aprèn a jugar al san yao, un joc mancala jugat per xiquetes a la província de Henan, a Xina.
Pag 18 Glossari. Part 34 En aquesta ocasió es parla de la captura o collita per oposició que és una forma freqüent de capturar peces en els jocs mancala.
Pag 19 El raco del col·leccionista (XXXIV) Es mostren dues postals de RD Congo, de l’època colonial belga de principis del segle XX, que mostren escenes de joc en un tauler de quatre files de vuit forats.
Pàg. 3
Món aualé. Volum 9, número 2 - Abril/Juny 2020
Mecàniques mancala en jocs de taula moderns (II) En el darrer número de Món aualé es parlava d’alguns jocs de taula moderns que usen les mecàniques característiques dels jocs mancala. Concretament, eren els jocs Trajan, Five Tribes i A Fisftul of meeples. S’explicaven varies de les mecàniques d’aquests jocs de taula moderns i es feia una analogia amb les pròpies dels mancala. Es van apuntar les mecàniques pròpies dels jocs mancala adoptades pels jocs de taula. En aquestes
FINCA (2009) Nº jugadors: 2-4 Rànquing BGG: 607 Edat: +10 Durada: 45’ Dificultat: 2,08/5,00 Valoració: 7,1/10 Autor: Wolfgang Sentker, Ralf zur Linde Il·lustrador: Franz Vohwinkel Temàtica: A l’illa de Mallorca els jugadors tracten de recol·lectar i lliurar productes autòctons. Desplaçaran els seus agricultors en un rondel amb les mecàniques mancala de sembrar per satisfer les comandes dels seus clients. Components: tauler principal, 12 Aspes de Molí, llosetes: 42 de Comanda, 10 de Finca, 16 Acció, 4 de Bonificació, 8 Carretes, peces fusta: 6 Finques, 108 Fruites, 20 Agricultors Mecàniques: Mancala/ Set Collection / Rondel / Contractes Editorial: Franjos, Hans im Glück, Albi, Devir, Filosofia Éditions,,...
pàgines us seguim parlant de més jocs de taula moderns que usen les mecàniques característiques dels jocs mancala: Finca, Crusaders: Thy will be done i Space Walk. Els jocs de taula que es descriuen a continuació no usen només les mecàniques mancala sinó que les combinen amb altres mecàniques característiques dels jocs de taula, com per exemple: set collection, moviment d’àrea o personatges asimètrics.
CRUSADERS: THY WILL BE DONE (2018) Nº jugadors: 2-4 Rànquing BGG : 628 Edat: +14 Durada: 40’-60’ Dificultat: 2,41/5,00 Valoració: 7,6/10 Autor: Seth Jaffee Il·lustrador: Adam P. McIver Temàtica: Cada jugador representa una ordre de cavallers croats de l’Europa del segle XII que lluitaran, construiran edificis i reclutaran tropes, per obtenir la major influència possible en acabar el joc. Components: tauler principal de doble cara, 10 lloses personatges asimètrics, 129 peces diverses, taulers personals, lloses d’acció, peces de cavaller, de construcció, d’acció, de tropa. Mecàniques: Mancala/ Rondel / Selecció accions/ Moviment àrees / Personatges asimètrics Editorial: Tasty Ministrel Games (TMG), Dexker Games, Korea Boardgames co., Ltd
Pàg. 4
Món aualé. Volum 9, número 2 - Abril/Juny 2020
SPACE WALK (1999) Nº jugadors: 2-5 Rànquing BGG : 7507 Edat: +8 Durada: 20’ Dificultat: 1,50/5,00 Valoració: 5,9/10 Autor: Rüdiger Dorn Il·lustrador: Franz Vohwinkel Temàtica: Cada jugador està al comandament d’una tripulació de 9 naus espacials de diverses mides, repartides per varis planetes de la galàxia i intentar ser el jugador que sobrevisqui amb les naus més valuoses. Components: un tauler central, 45 naus i 40 cartes. Mecàniques: Mancala Editorial: Gigamic, Morapiaf, Ravensburger Spieleverlag GmbH
En el joc Crusaders: thy will be done els jugadors representen una ordre de cavallers croats del segle XII que competeixen amb les altres ordres per aconseguir la major influència de la seva ordre. És un joc de selecció d’accions i control d’àrees. Cada jugador, al seu torn, tria entre fer una acció de 5 disponibles, o bé, millorar una de les seves lloses del seu rondel donant-li la volta. Les accions disponibles són: viatjar (moure els cavallers pel
cavallers), influència (aconseguir punts d’influència) o lluitar (eliminar enemics per obtenir influència i poder construir edificacions). Aquestes accions estan impreses en les lloses que conformen la roda o rondel. Al començament de la partida cada jugador situa dues peces d’acció, les de color groc, damunt de cada llosa del rondel. Per tant, cada acció té força de valor 2, a no ser que el personatge asimètric assignat a cada jugador atorgui més o menys peces d’acció inicials. La tria d’accions s’indica escollint la llosa amb el
Les habilitats especials de les ordres de cavalleria permeten modificar el mecanisme típic de sembra. Partida en curs de Crusaders: Thy will be done (2018) de l’autor Seth Jaffee.
mapa), construir (erigir estructures per potenciar accions), reclutar (obtenir tropes per ajudar als
«
En el joc Crusaders el mecanisme típic dels jocs mancala (la sembra) varia segons les habilitats de cada personatge i es realitza en un rondel personal que evoluciona i determina les accions
corresponent símbol d’acció imprès, agafant les peces d’acció i sembrant-les una a una en les lloses següents en sentit horari. El nombre de peces d’acció en la lloseta escollida més el nombre de símbols d’acció del mateix tipus visibles en el tauler personal, fa que siguin més potents. La força de les accions està en constant flux. La gestió d’accions, a mesura que es mouen les peces per la roda personal, serà la clau de l’èxit o no al final de la partida. Quan la última fitxa d’influència és agafada del subministrament, la partida acaba quan els jugadors han fet el mateix nombre de torns. Es puntua la influència de cada jugador segons les fites pròpies: majories, nivells de construcció IV. Qui té més influència, guanya. Pàg. 5
Món aualé. Volum 9, número 2 - Abril/Juny 2020
»
Mecàniques mancala en jocs de taula moderns (II) En el joc Finca les mecàniques dels mancala es concreten en que els jugadors han d’agafar els agricultors (peces de fusta) i desplaçar-los en el sentit de les agulles del rellotge en les aspes del molí. El nombre de posicions que l’agricultor avançarà dependrà del nombre d’agricultors que hi ha a l’aspa, mentre que el nombre de fruits que rebrà dependrà de l'aspa on finalitzi el seu moviment i del nombre d’agricultors que en ella hi hagués (comptant-se a si mateix).
El joc Finca (2009) esta ambientat a l’illa de Mallorca.
Es distingeixen dos elements principals en el tauler del joc Finca: l’illa, dividida en finques, i el rondel d’aspes de molí.
El tauler representa l'illa balear de Mallorca. Es distingeixen dos elements principals: el rondel d’aspes de Molí (a la cantonada superior esquerra) que permetran als jugadors obtenir productes
»
«
En el Finca el tauler representa Mallorca on s’han de recol·lectar productes del camp i satisfer les demandes dels clients
L'Illa de Mallorca està dividida en una sèrie de finques. Cadascuna d'aquestes finques conté una sèrie de llosetes de comanda i una lloseta de finca. El rondel es compon de 12 aspes, dues per a cada tipus de fruita. Les carretes són unes fitxes que representen el mitjà de transport utilitzat pels jugadors per entregar als clients les seves comandes. Cada carreta permet lliurar fins a 6 fruits, sense importar el tipus d'aquests i de la finca a la qual es lliuri. Hi ha 6 tipus de fruites: llimones, taronges, ametlles, olives, figues i raïm. Les llosetes de comanda de les viles mostren el requisit de fruits que estableix una determinada finca.
agrícoles. A l'eix del molí apareix el símbol de carreta que servirà com a reserva d'aquestes.
Aquestes llosetes requereixen entre 1 a 6 fruits, proporcionant la mateixa quantitat de punts de victòria. De forma addicional hi ha, a més, llosetes de bonificació. D'altra banda, tenim les llosetes de finca que mostren una quantitat de punts fixa que es lliuraran al jugador que més fruites del tipus mostrat en la lloseta posseeixi entre les seves comandes satisfetes, en el moment que s'esgoti la pila de comandes en una vila. Aquest esgotament marca el final de la partida. Per a això s'utilitzen uns marcadors de finca que es col·locaran un cop la pila s'ha esgotat i la fitxa de bonificació lliurada al jugador corresponent.
Pàg. 6
Món aualé. Volum 9, número 2 - Abril/Juny 2020
En el joc Space Walk les mecàniques dels mancala es concreten en que cada jugador, al seu torn, ha d’agafar totes les naus d’un dels planetes del tauler i distribuir-los, un a un, en sentit horari en els planetes consecutius fins que no en quedi cap a la mà. Cada jugador està al comandament d’una tripulació de 9 naus espacials de diverses mides, repartides per varis planetes de la galàxia. L’objectiu de cada jugador està en guiar les pròpies naus per l’espai evitant els forats negres, mentre alhora, intenta que les naus dels
tot el contingut i les mou obligatòriament, una a una, en les caselles consecutives en direcció horària, començant primer per les naus grans que hi hagi, seguit de les naus mitjanes i per últim les naus petites. Si hi ha dues o més naus pot escollir l’ordre que desitgi. Les caselles de forat negre compten com un moviment, com si fossin una casella de planeta però al passar per sobre, cauen a l’interior i es perden en el buit per sempre.
El tauler de joc i els components del joc Space Walk.
Space Walk (1999), reeditat el 2013 per l’editorial Morapiaf.
adversaris desapareguin en aquests forats còsmics. Al començament de la partida, cada jugador disposa de 9 naus del mateix color que col·loca per torns en els planetes però no està permès col·locar dues naus pròpies de la mateixa mida. Un cop col·locades totes les naus, comença la partida. El joc es pot jugar de 2 a 5 jugadors. En partides a dos jugadors s’usa una òrbita petita que conté 12 caselles de planetes i dues caselles de forat negre. Si és jugat entre 3 i 5 jugadors, s’usen 18 caselles de planeta i 3 caselles de forat negre. Cada jugador, al seu torn, escull una casella que contingui, almenys, una nau del seu color i agafa
Cada jugador disposa de 8 cartes d’acció del color de les seves naus. Tots els jugadors disposen de les mateixes cartes. Un jugador abans de fer el seu moviment, haurà de triar-ne una de la mà, la col·locarà cap per amunt en una pila de descartes i farà l’acció indicada. Quan s’esgotin, tornarà a omplir la mà. El joc acaba quan totes les naus d’un jugador han caigut pels forats negres. Si es juga a 3 o més jugadors, cada jugador comptabilitzarà el valor de les naus que li quedin als planetes: les grans valen 4 punts, les mitjanes, 3 i les petites, 1. Un especial agraïment a Lídia Montalà per prestar el joc Space Walk i a Sergi Roig per gaudir i jugar al Finca, al Crusaders: Thy willbe done i al Space Walk i poder comprovar com s’han implementat les mecàniques dels mancala en aquests jocs de taula moderns.
Pàg. 7
Món aualé. Volum 9, número 2 - Abril/Juny 2020
Conversa sobre mancales i jocs de taula a twitch.tv
El dijous 28 de maig de 2020, Dia Internacional del Joc, David Heras (president de l’Associació lúdica As. en la Manga) i Jordi Climent (editor de Món Aualé), van fer una emissió Talk Show en directe des de la plataforma twitch.tv sobre jocs mancala i jocs de taula. Es va parlar des de quan se sap que es juga als jocs mancala, on es juga, principals maneres de sembrar i collir. Al llarg d’una hora es va fer una introducció a les mecàniques de moviment i es van mencionar jocs de taula que les han incorporat com a eix central. Es va usar un barem que es va anomenar “grau de coincidència”, per comparar-los segons si usen peces indiferenciades, mecànica de sembra una a una, tauler fixe amb circuit, i altres aspectes. El Talk Show a twitch.tv estava emmarcat en la programació especial de confinament per la covid-19 del Centre Cívic de Valls i de Valls Jove. Podeu veure la conversa a twitch/longoniongames@gmail.com
Pàg. 8
Món aualé. Volum 9, número 2 - Abril/Juny 2020
Jocs mancala en l’art contemporani
Pintura acrílica "Sungka" (2020) de l’artista filipí Mark Joseph Tuante.
Una parella d'ancians juguen al joc tradicional Sungka. Segona il·lustració de la sèrie Don’t forget to Play (No oblidis jugar) de l'artista filipí Ivan Reverente.
Sketch de l'il·lustrador belga Jereon Janssen on la seva filla i neboda juguen al tradicional joc Igisoro a Rwanda.
Pàg. 9
Món aualé. Volum 9, número 2 - Abril/Juny 2020
Dos homes juguen al Bao, a Domwe Island, Lake Malawi. Marco Derksen (CC BY-NC 2.0) 2019
PÃ g. 10
PÃ g. 11
Modalitats de l’Akong a Africa central i equatorial
Característic tauler per jugar a l’Akong de dues files de set forats [www.bannge.com]
El joc akong és un joc tradicional mancala del poble fang que data de temps molt antics. Ningú sap precisar l’època a partir de la qual van començar a jugar-lo. En l’actualitat es juga a Guinea Equatorial, Gabon, Camerun, Nigèria, Congo Brazzaville i RD Congo. És poca la informació que es té sobre els orígens i les seves normes. Gran part de la seva cultura s'havia anat perdent per falta d'arxius escrits de fonts tradicionals, i tot el que se’n sap ara es deu a la transmissió oral. “Diu la tradició que el joc akong és un joc per a homes, jugat principalment en les trobades o reunions que feien els homes de cada poble fang a la "casa de la paraula” o aba (institució essencial de la societat fang), lloc on, mentre esperaven els millors plats preparats per les seves dones, tractaven temes sobre el funcionament de la vila, d'allí sortien
decisions sobre les necessitats urgents de la vila, els càstigs per una traïció a les lleis tradicionals, els matrimonis tradicionals,... Formava part important del bagatge tradicional de cada poble fang. Es realitzaven també competicions amb altres pobles quan un i altre no es posaven d'acord en una decisió o per destacar a el millor jugador de cada poble; qui guanyava doncs honrava al seu poble ia més aconseguia que la decisió per la qual havia apostat seu poble, es portés a terme. Sempre en les competicions hi ha diversos homes que fan la funció d'observadors, dels passos que realitza cada jugador i així evitar que hi hagi trampes d'alguna de les dues parts”, explica Florentina Sierra Mapane, mestra guineaequatoriana.
I afegeix que: “el seu principal objectiu és ressaltar la figura de l'home de cada família
Pàg. 12
Món aualé. Volum 9, número 2 - Abril/Juny 2020
com a responsable i cuidador de la imatge d'aquesta davant la resta de famílies de la vila i tribu”.
Modalitats del joc Akong Segons Manuel Jiménez Ruiz (2003), el joc akong té 5 modalitats: 1) Ebuhú o sistema de 9: és la modalitat més antiga, anomenada així perquè la partida es dóna per acabada quan al llarg del joc ha quedat un màxim de 9 llavors en una o les dues files del tauler de joc; en el cas contrari els adversaris han de continuar amb la partida. En aquesta modalitat la victòria d'una partida és atribuïda al jugador que, almenys, hagi capturat 40 peces; és a dir, les 35 amb les que cada jugador inicia la partida més les 5 que ha de lliurar al seu adversari. És considera empat quan els dos jugadors hagin capturat 35 peces cada un, que vol dir que han col·lectat totes les llavors inicials de cada jugador; la situació és la mateixa capturant 39 peces i lliurant-ne a l'altre jugador 4. 2) Swobó: és una altra modalitat del joc akong que també es juga amb 70 peces, però presenta dues particularitats: Quan l'última llavor sembrada caigui en el forat de l’extrem dret de la fila de l’adversari (anomenat “peu” o “cua”) en el que hi ha menys de 5 llavors, el jugador les recull i les posa al seu magatzem com a peces guanyades al seu favor. S'admet que, segons l'habilitat del jugador, per provocar situacions de complicació en alguns casos o simplement en el joc normal, aquest pot passar al seu contrincant l'única peça que
hi ha en el cap o en l’extrem esquerre de la fila pròpia (anomenat “cap”). 3) Ondahafemevé: és la modalitat del joc akong en què es considera que una partida ha finalitzat quan l'adversari, malgrat tenir un nombre de llavors inferior o superior a 9, intenta quedar-se amb totes elles, mitjançant la seva deguda col·locació i control, de manera que no hi hagi possibilitat de passar a la part contrària cap d'aquestes peces. L'adversari és vençut quan no ha obtingut, com a mínim, 35 peces. 4) Mkpwem: és la modalitat que més es juga a Guinea Equatorial. El jugador és vençut quan té una sola peça de diferència més que l’adversari. En la modalitat Mpkwem, durant el desenvolupament de la primera ronda d’una partida, si un dels adversaris no arriba a capturar un mínim de 25 peces queda automàticament desqualificat i es diu que ha perdut per "entroncament o timbiang". Les jugades considerades com no admissibles en les altres tres modalitats Ebuhú, Ondaháfemevé y Swohó, no es tenen en compte. 5) Ambkwe: modalitat que es caracteritza per jugar-se amb 56 llavors enlloc de 70 com passa en les altres modalitats; es col·loquen 4 peces en cada forat al començament de la partida, per tant, el seu sistema de joc és totalment diferent als altres i actualment la seva pràctica és obsoleta. A excepció de la modalitat ankbwe, en les altres quatre modalitats anteriorment esmentades, quan comença la partida, es col·loquen 5 peces a cada forat. Pàg. 13
Món aualé. Volum 9, número 2 - Abril/Juny 2020
Modalitats de l’Akong a Africa central i equatorial diposita en el forat magatzem propi (abahá), generalment situat a mà esquerra.
Uns xiquets juguen a l’Akong. Foto: @ondocuervo
Desenvolupament de la partida Jugar a l’akong consisteix en una disputa per les peces de joc entre dos jugadors en un tauler de 2 files 7 set forats durant dues rondes consecutives, amb la intenció d'obtenir en cadascuna d'elles el major nombre d’aquestes que permeti obtenir la victòria sobre l'adversari. La partida és iniciada per un dels jugadors, mitjançant la distribució de les 5 peces que conté qualsevol dels seus forats en direcció horària; no obstant això, en algunes modalitats de joc, no es pot començar a sembrar des del forat de l’extrem esquerre de la fila pròpia o “cap”.
Condicions de sembra, captura i restriccions en el moviment Des del forat de l’extrem esquerre o “cap” no es pot sembrar amb una peça solitària, excepte que es dipositi en el magatzem propi. circuit: quan un jugador sembra des d’un forat que conté exactament 14 llavors, en donar la volta sencera al tauler, la darrera llavor no es sembra en el forat inicial. Aquesta llavor s’anomena “òrfena” o “sobrant” (olohá) i es
dues voltes: quan un jugador sembra des d’un forat propi que conté entre 14-20 llavors, quan dóna una volta sencera al tauler, se salta el forat inicial i les restants llavors no es segueixen sembrant en la fila pròpia sinó sols en la fila de l’adversari. En el cas de sembrarne 21, aquesta darrera es considera també “òrfena” i es diposita en el forat magatzem propi. Aquesta peça “òrfena” o “sobrant” també s'obté en sembrar 28 o 35 peces. tres o més voltes: en el cas de sembrar entre 22-27 peces o entre 29-34, quan es dóna una volta sencera al tauler, se salta el forat inicial i les llavors restants es sembren sols en la fila de l’adversari començant pel forat “peu” i quan s’arriba al forat “cap” de la fila de l’adversari, se segueix sembrant amb les llavors restants de la mà sols en la fila de l’adversari, altre cop saltant tota la fila pròpia. Un jugador podrà capturar les peces de l’adversari sempre que coincideixi amb una jugada simple, doble o múltiple, segons les regles de joc. Per a això, es considera una:
volta o jugada simple, quan s'obtenen les peces del contrari sembrant des d’un forat amb menys de 8 peces. volta o jugada doble, quan el jugador obté les peces de l’adversari sembrant des d’un forat propi que conté de 15 a 20 llavors. volta o jugada múltiple, quan obté les peces del seu adversari sembrant des d’un forat propi que conté de 15 a 20 peces, de 22 a 27 peces o de 29 a 34 peces.
Pàg. 14
Món aualé. Volum 9, número 2 - Abril/Juny 2020
Il·lustracio de Jose Monsuy que mostra dos homes que juguen a l’Akong a “Akong: su reglamento de juego” de M. Jimenez Ruiz, 2003.
Les captures es produeixen quan es dóna una volta o jugada simple, una jugada doble o una múltiple i es cau amb la darrera llavor d’una volta en un forat de l’adversari que conté 2, 3 o 4 llavors, comptant la darrera llavor sembrada. Si els forats de l’adversari precedents també contenen 2, 3 o 4 llavors, aquestes es capturen. Si es cau amb la darrera llavor d’una volta en el forat “peu” de l’adversari, no es capturen les llavors contingudes. Ara bé, si es cau en altres forats i es fa una cadena de captures que implica el forat “peu” de l’adversari, sí que es captura el contingut d’aquest forat. No es pot fer una captura que impliqui deixar a l’adversari sense llavors en la seva fila.
a) victòria: quan un dels dos jugadors tingui 40 o més peces capturades, o segons la modalitat Mpkwem quan el jugador captura més de 35 peces. b) derrota: quan un jugador no ha pogut collir el mínim establert de 35 peces. Les derrotes poden ser: i) normals, quan el jugador hagi obtingut més de 25 peces. ii) deficients, quan el jugador hagi collit almenys 24 peces. iii) equiongok o rendiment nul, quan el jugador no hagi pogut collir ni una sola peça de les 70 que conté el tauler, inicialment. FONT: JIMÉNEZ RUIZ, MIGUEL. Akong: su reglamento de juego. AECID, 2003.
Condicions de final de partida Cal tenir en compte les següents condicions de final de partida:
Lectura per aprofundir en el joc akong: SIERRA MAPANE, FLORENTINA. Akong: un juego para hacer matemáticas divertides. Comunicació al III Foro Educativo CESdonbosco, 1-2 febrer 2008.
Pàg. 15
Món aualé. Volum 9, número 2 - Abril/Juny 2020
Grau de coincidència entre jocs mancala i de taula En la pàgina 5 d’aquest número s’ha parlat del joc de taula Crusaders: Thy will be done en el que els jugadors poden usar personatges al llarg de la partida amb habilitats especials. Per exemple, l’Ordre d’Aviz, pot començar a “sembrar” els seus tokens, un a un, començant des de la falca inicial (si ho desitja) o com la resta de jugadors: començant des del forat següent des del que s’han agafat en direcció horària. El personatge de l’Ordre d’Aviz permet començar a sembrar els tokens des de la falca d’on s’han agafat (si es desitja) en el joc de taula Crusaders: Thy will be done
MRAW IMRUJEN Jugat pels pastors al nord del Marroc, a les rodalies de Nador, en taulers excavats a terra de 2 files de 5 forats. KKUZ IMRUJEN Jugat a Taourirt, una localitat al nord del Marroc en tauler de 2 files de 2 forats amb 7 llavors a cada forat al començament de la partida. WURE Jugat al Senegal. Té a més a més, com a característica principal, que el guanyador és el primer jugador que es queda sense llavors en el seu costat del tauler. Jugat en 2 files de 6 forats.
Alguns exemples de jocs mancala en els que la sembra comença en el mateix forat del que s’han agafat per sembrar són: MODIAR Jugat en petits pobles rurals al nord del Marroc, per nens i nenes, excavant dues files de tres forats a terra, segons informants de Chrarba, prop de Tànger. PIÇ Jugat a l’est d’Anatòlia, a Turquia. Es juga sense tauler en 2 files de 3 forats. Cada jugador disposa tres piles de 9 peces cada una. BECHI Jugat en dues files de tres forats pels kunama a Eritrea. Té també com a característica destacada que la direcció de cada moviment depèn del forat que s’esculli per començar la volta.
Pàg. 16
Món aualé. Volum 9, número 2 - Abril/Juny 2020
Aprenem a jugar al San Yao de Xina
El joc es juga en un tauler format per dues files, cadascuna amb cinc forats o compartiments. Cada jugador controla els forats del seu costat del tauler. Al principi de la partida cada forat conté 5 llavors. La direcció de la sembra és en sentit contrari al de les agulles del rellotge i se sembra amb sembra encadenada en estil “pussakanawa”.
Regles resumides del San Yao tauler: 2x5, dues files de cinc forts o caselles. núm. peces: 50 (25 per jugador). disposició inicial: 5 llavors a cada casella o forat. direcció sembra: anti-horària. tipus sembra: volta múltiple. Per torns cada jugador agafa les llavors d’un dels forats de la fila pròpia i les sembra en direcció contrària a les agulles del rellotge, una a una en els forats
El mecanisme de sembra encadenada “Pussa kanawa” consisteix en sembrar el contingut del forat posterior al forat on ha caigut la darrera llavor sembrada d’una volta
«
forats", és un joc mancala jugat tradicionalment per xiquetes a la província de Henan, a Xina. El joc està descrit a la viquipèdia xinesa. Els taulers es dibuixen a terra o es fan forats al terra. S’usen pedretes com a peces de joc.
»
El San Yao (散 窯), literalment "sembrar
següents. Quan s’han sembrat totes les llavors de la mà, s’agafen les llavors contingudes en el forat següent, s’hi ni hi ha, i es sembren en una nova volta. El torn d’un jugador acaba quan la darrera llavor de la volta cau en un forat que té a continuació un forat buit. collita: en ambdós costats del tauler. Si el forat posterior al forat buit que hi ha continuació del forat on ha caigut la darrera llavor d’una volta està ocupat, aleshores es captura el contingut per part del jugador que estava sembrant. Es pot capturar el contingut de dos, tres o més forats si estan separats per forats buits.
objectiu: capturar més llavors que l’adversari. Ocupar al final d’una ronda amb llavors pròpies capturades tots els forats de la fila de l’adversari. el joc acaba: es juga a diverses rondes. Una ronda acaba quan queden menys de dues peces en joc. La llavor restant, en el cas que en quedi sols una, és capturada pel jugador al que li pertany la fila on està. Després d’això, cada jugador reomple amb les llavors capturades tants forats de la fila pròpia com pugui. Cada forat ha de contenir 5 peces.
Pàg. 17
Món aualé. Volum 9, número 2 - Abril/Juny 2020
Glossari 34 Sabies que... La captura o collita per oposició és una forma freqüent de capturar peces en els jocs mancala. O bé es capturen les llavors oposades a un forat buit, o les llavors enfront d’un forat ocupat. Captura de llavors oposades a un forat buit: en els jocs que es fa aquest tipus de collita es capturen llavors quan l’última llavor d’una volta cau en un forat buit (del propi jugador o de l’adversari) i el forat oposat de la fila contrària, està ocupat. A continuació, es capturen les llavors del forat oposat i, en jocs de dues files, sovint també la llavor del forat que ha provocat la captura. Captura de llavors oposades a un forat ocupat: en els jocs que es fa aquest tipus de collita es capturen llavors quan l’última llavor d’una volta cau en un forat ocupat (del propi jugador o de l’adversari) i el forat oposat de la fila contrària, està ocupat. Capturar per oposició també és la forma habitual de capturar llavors en jocs de quatre files, en què les llavors es tornen a introduir en joc.
llavor solitària del propi costat i la desplaça al forat del davant. Captura totes les llavors del forat oposat i també aquesta llavor solitària. Les llavors capturades es retiren del tauler.
Captura per oposició abans de sembrar o després De vegades, el mecanisme de collita en els jocs mancala consisteix en capturar el contingut dels forats oposats. I això pot ser abans de sembrar o després. Un exemple de captura per oposició abans de sembrar és el joc achochodi, jugat a Costa d’Ivori. Es juga en un tauler de dues files de sis forats. Té dos tipus de captura:
El primer tipus és com el de l’aualé: el jugador captura el contingut d’un forat de l’adversari si hi ha 2 o 3 llavors, comptant la darrera llavor que acaba de deixar. Si el forat precedent també conté 2 o 3 llavors, aquestes també es capturen, i així successivament sense creuar el límit de la fila.
El segon tipus consisteix en que el jugador agafa una
Un exemple de captura de llavors oposades després de sembrar és el joc lukho, jugat a Kenya. Es juga en un tauler de de dues files de 8, 10 o 12 forats
per fila. Si l’última llavor sembrada cau en un forat buit en el propi costat del tauler i el forat oposat està ocupat, el jugador que sembrava captura totes les llavors contingudes en el forat de l’oponent i també l’última llavor sembrada. Si els següents forats del costat del jugador també estan buits, també captura el contingut dels forats oposats sempre que els forats buits formin una cadena.
Pàg. 18
Món aualé. Volum 9, número 2 - Abril/Juny 2020
El racó del col·leccionista XXXIV
Postals de DR Congo A la part superior, una postal no circulada mostra una escena de joc en un tauler de quatre files de vuit forats a la localitat de Kalemie (Albertville, durant la colonització belga), a la riba occidental de Llac Tanganyika, a l’actual DR Congo. Editada al voltant de 1930-40. A la part inferior, una altra postal, circulada el 25 d’octubre de 1936, mostra una altra escena de joc en un tauler de quatre files en una missió religiosa de Pares Caputxins, durant la colonització belga, a Ubangi, al nord-oest de l’actual DR Congo.
Pàg. 19
Món aualé. Volum 9, número 2 - Abril/Juny 2020
Món aualé Revista divulgativa dels jocs mancala
REVISTA GRATUITA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME Volum 9, numero 2 - abril-juny 2020