Vol. 8, núm. 4 - oct/des 2019
Revista divulgativa dels jocs mancala
REVISTA GRATUITA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME
Imatge de la portada: Mà scara zaouli de fusta acolorida procedent de Costa d’Ivori. Col·lecció privada.
REVISTA GRATUITA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME Volum 8, nú mero 4 – Octubre/Desembre 2019
ISSN 2014-7597 DL T–302–2012 Biblioteca de Catalunya Projecte: Jordi Climent i Aina Canal Edició : Jordi Climent monauale@gmail.com
Pàg. 2
SUMARI Pà g 4-5 Mó n aualé a la Fira del Joc i de Nadal de Berga. Món aualé ha par cipat a la 7a Fira del Joc i de Nadal de Berga divulgant l’aualé i altres jocs mancala.
Pà g 6-7 Aualé per a quatre jugadors de Costa d’Ivori. El passat mes de setembre de 2019 a Terrassa, Lluís Pinyot explica a Món aualé com el grup humà dels bété juga a l’aualé per a quatre al centre de Costa d’Ivori.
Pà g 8-9 Aprenem a jugar al Wure de Senegal. Dues joves de Senegal i Gàmbia expliquen a Món aualé com es juga al Wure, en el marc de la VII Fira del Joc i de Nadal de Berga, el desembre de 2019.
Pà g 10-11 Pà gines centrals. Es pot veure una il·lustració del segle XIX de l’escriptor, pintor, poeta, dramaturg i explorador nord-català Jacques Aragó on es juga al Tchonka.
Pà g 12-14 Aprenem a jugar al Mankala de Jordà nia. Miqui Giménez explica a Món aualé com es juga al Mankala, un joc mancala tradicional jugat en taulers de dues files de set forats a Al-Salt, Jordània.
Pà g 15 Personatges destacats (II). Segon lliurament de breus ressenyes de personatges que han mostrat jocs mancala en les seves obres o han contribuït a la divulgació de les regles en reports o treballs d’inves gació.
Pà g 16-17 Aprenem a jugar al Tap-urdy. El joc Tap-urdy és jugat a Turkmenistan, un estat de l'Àsia central. Fou descrit per primera vegada l’any 1977 per l’etnòloga búlgara Assia Popova i el matemà c francès André Deledicq.
Pà g 18 Glossari. Part 32. En aquesta ocasió es parla de la captura “passant” ac va i passiva en els jocs mancala, una de les maneres principals de fer la collita en els jocs mancala.
Pà g 19 El racó del col·leccionista (XXXII). Es mostra una màscara zaouli del centre de Costa d’Ivori, elaborada pel grup humà guro, que té damunt del cap jugadors que juguen en un tauler de dues files de sis forats.
Pàg. 3
Mó n aualé . Volum 8, nú mero 4 - Octubre/Desembre 2019
Món aualé a la Fira del Joc i de Nadal de Berga Món aualé ha par cipat a l’edició d’enguany de la Fira del Joc i de Nadal de Berga divulgant l’aualé i altres jocs mancala. Aquesta ha estat la 7ª edició de la Fira. Es va dur a terme el 6 de desembre del 2019 al passeig de la Indústria de la localitat berguedana. En el taller divulga u s’explicaven les regles de diversos jocs mancala africans i asià cs com l’aualé, el sokusowo, l’ohojitxi i el sungka. Els visitants van gaudir de demostracions pràc ques durant la jornada.
Set up per a 4 jugadors del joc de taula Five Tribes (2014) – Imatges pujada per Camdin a la BGG [https:// boardgamegeek.com/image/2398902/ ive-tribes]
Pàg. 4
Mó n aualé . Volum 8, nú mero 4 - Octubre/Desembre 2019
La mostra dedicada al joc tradicional ha comptat amb un gran ventall de propostes per no parar de jugar durant tota la jornada. Ha incorporat persones amb discapacitat a l'equip de voluntaris i voluntàries per dinamitzar algunes de les ac vitats. En aquesta 7ª edició, la Fira ha comptat amb diverses novetats entre les quals han destacat espais dedicats a les baldufes, als jocs mancala (a càrrec de Món aualé), als puzles, la robò ca i als campionats de jocs de taula. Es va restringir el trànsit lateral del passeig de la Indústria per tal d'acollir una zona amb diferents propostes per jugar. La Fira del Joc i de Nadal de Berga s'ha dividit en diversos espais de joc i una zona de parades amb productes relacionats amb el Nadal. Hi ha hagut espais de jocs al carrer, una ludoteca, jocs gegants, tallers i jocs per a totes les edats. Hi havia establiments especialitzats en jocs i joguines que assessoraven els visitants. També hi ha hagut parades d'en tats i artesans vinculats al sector de l'artesania i l'agroalimentació que han omplert la Fira d'ambient nadalenc amb pessebres i manualitats de decoració de Nadal, torrons, xocolata i neules. Fotos: Jordi Climent
Pàg. 5
Mó n aualé . Volum 8, nú mero 4 - Octubre/Desembre 2019
Aualé per a quatre jugadors de Costa d’Ivori sembra. Existeix una variant en que la captura es fa quan la darrera llavor sembrada cau en un forat de les seccions dels adversaris que conté 2 o 4 llavors, en comptes de 2 o 3. En l’aualé per a quatre, cada jugador controla una secció de tres forats. Es col·loquen 4 llavors a cada un dels forats de la secció pròpia com segueix: Jugador D
D3
D2
Jugador C
D1
C3
C2
C1
④④④|④④④ ————–—————————————
④④④|④④④ A1
Lluís Pinyot ens va ensenyar a jugar a l’aualé per a quatre a Terrassa.
Al centre de Costa d’Ivori el grup humà dels bété juguen a l’aualé per a quatre jugadors. Ens ho va explicar Lluís Pinyot aquest passat setembre de 2019 en el marc de la 3a Setmana de Jocs al carrer de Terrassa. És sabut que alguns jocs mancala són jugats per més de dos jugadors, ja sigui adaptant el tauler al nombre de jugadors, dividint el tauler en seccions, com en l’aualé per a quatre, o mitjançant equips flotants de jugadors.
A2 Jugador A
A3
B1
B2 Jugador B
B3
Assumim que la par da està en joc. És el torn del jugador B, inicia la sembra des del forat B3(❻) i finalitza la sembra al forat D3(①). Jugador D
D3
D2
Jugador C
D1
C3
C2
C1
①①①|②①② ————–—————————————
⓪①②|⑫①❻ A1
A2 Jugador A
A3
B1
B2 Jugador B
B3
Aleshores, el jugador B fa una collita de ❷+❷+❷+❸+❷+❸= 14 llavors! Els jugadors C i D
[Veure Món aualé (23) Vol.6, núm.3 pp.16-17]
Els bété formen part del grup humà kru. Viuen entre els akan, a l’est i els guro, al nord. Els bété juguen a l'aualé per a quatre fent captures de 2 o 3 llavors quan la darrera llavor sembrada d’una volta cau en un dels forats de les seccions dels altres jugadors que contenien 1 o 2 llavors, abans d’iniciar la
Jugador D
D3
D2
Jugador C
D1
C3
C2
C1
❷❷❷|❸❷❸ ————–—————————————
⓪①②|⑫①⓪ A1
A2 Jugador A
A3
Pàg. 6
Mó n aualé . Volum 8, nú mero 4 - Octubre/Desembre 2019
B1
B2 Jugador B
B3
no poden jugar, passa el torn al jugador A. Jugador D
D3
D2
Regles resumides Aualé per a quatre
Jugador C
D1
C3
C2
C1
⓪⓪⓪|⓪⓪⓪ ————–—————————————
⓪①②|⑫①⓪ A1
A2 Jugador A
A3
B1
B2 Jugador B
B3
Ara, la par da mostra una altra disposició. És el torn del jugador A. Decideix sembrar des del forat A3 (❼) i finalitza la seva volta al forat D1 (①). Jugador D
D3
D2
Jugador C
D1
C3
C2
C1
⓪①①|①⑮① ————–—————————————
⓪②❼|①①⑥ A1
A2
A3
B1
Jugador A
B2
B3
Jugador B
Aleshores, fa una collita de ❷+❷= 4 llavors, en dues seccions diferents: del jugador D i del jugador C. Jugador D
D3
D2
Jugador C
D1
C3
C2
C1
⓪①❷|❷⑯② ————–—————————————
⓪②⓪|②②⑦ A1
A2 Jugador A
A3
B1
B2 Jugador B
B3
Un jugador pot capturar en el seu costat del tauler però no en la seva secció de tres forats. A l’iniciar la sembra des d’un forat de la secció pròpia que ngui 12 o més llavors, es dóna la volta al tauler i no es sembra en el forat des del que s’ha iniciat la volta, se salta.
tauler: 2x6, dues files de sis forats. peces: 48 (12 per jugador). disposició inicial: 4 llavors a cada un dels forats de la secció pròpia: ④④④|④④④ ————————— ④④④|④④④
direcció de la sembra: an -horària. sembra: volta simple. Per torns, la sembra es realitza escollint les llavors d'un dels forats de la secció pròpia i distribuint-les, d'una en una, en els forats següents en direcció an -horària. Si un jugador no disposa de llavors en la seva secció quan ha de sembrar, perd el torn de joc. collita: en ambdós costats (excepte els tres forats propis de cada jugador) quan la darrera llavor sembrada d'una volta cau en un dels tres forats dels altres jugadors que con ngui 2 o 3 llavors, comptant la darrera llavor sembrada. Es permeten múl ples captures creuant les seccions. Les llavors capturades es re ren del tauler. variant en la captura: es pot decidir al començament que la collita es fa quan la darrera llavor sembrada cau en un forat de les seccions dels altres jugadors que con ngui 2 o 4 llavors, en comptes de 2 o 3 llavors. Si es tria aquesta variant, es manté durant tota la par da. objec u: capturar més llavors que els adversaris. el joc acaba…: quan un dels quatre jugadors captura més de 24 llavors o, per acord, quan el segon jugador que té més llavors capturades en un determinat moment, no sumaria suficients llavors (malgrat capturés totes les llavors en joc) per superar al jugador que en té més. O quan es produeix un bucle; les llavors restants se les queden els jugadors que les tenen en la seva secció. Pàg. 7
Mó n aualé . Volum 8, nú mero 4 - Octubre/Desembre 2019
Aprenem a jugar al Wure de Senegal
Dues joves expliquen a Món aualé com es juga al Wure, en el marc de la VII Fira del Joc i de Nadal de Berga, el desembre de 2019.
En el número anterior de Món aualé (n.31) us explicàvem com jugar al Wuri, jugat a Tanji, un poble de pescadors, al centre de la Costa de Gàmbia. En aquesta ocasió us expliquem com jugar al Wure, jugat a Senegal. Aquest darrer joc ens el van explicar dues joves de Senegal i Gàmbia. Va ser en el marc de la 7a edició de la Fira del Joc i de Nadal de Berga, on Món aualé va realitzar un taller divulga u en el que
En el Wure la collita es pot realitzar en ambdós costats del tauler. Es pot escollir la direcció de la sembra. Quan un jugador es queda sense llavors en el seu territori, guanya la par da!
s’explicava als visitants les regles de diversos jocs mancala africans i asià cs. Malgrat tenen un nom similar, el Wure i el Wuri són jocs diferents. En les següents línies us expliquem les principals diferències entre l’Aualé, el Wure, jugat a Senegal, i el Wuri, jugat a Gàmbia. Són diferències pel que fa a la direcció de la sembra, la manera de fer la sembra i la collita i l’objec u del joc. Diferències en la direcció de la sembra: WURI i AUALÉ An -horària, distribuint les llavors, d'una en una, en els forats següents al forat propi d’on s’han agafat.
WURE An -horària i horària distribuint les llavors, d'una en una, començant en el mateix forat propi d’on s’han agafat.
Pàg. 8
Mó n aualé . Volum 8, nú mero 4 - Octubre/Desembre 2019
Diferències en la sembra:
Regles resumides del Wure
WURI Un jugador pot repe r torn si l’adversari no disposa de llavors en la seva fila quan ha de sembrar.
AUALÉ Un jugador, en el seu torn, ha d’alimentar a l’adversari si l’adversari no disposa de llavors en la seva fila.
WURE Un jugador perd la par da en el moment que l’adversari no disposa de llavors en la seva fila.
Diferències en la collita: WURI Un jugador pot capturar en ambdós costats del tauler quan la darrera llavor sembrada d'una volta cau en un forat que con ngui 2/4/6 llavors, comptant la darrera llavor sembrada. Les llavors capturades es re ren del tauler. No està permès fer una collita encadenada. És a dir, si els forats precedents al forat on s’ha fet la collita conten també 2/4/6 llavors, aquestes no es capturen.
AUALÉ Un jugador pot capturar només en la fila de l’adversari quan la darrera llavor sembrada d'una volta cau en un forat que con ngui 2 o 3 llavors, comptant la darrera llavor sembrada. Les llavors capturades es re ren del tauler.
WURE Un jugador pot capturar en ambdós costats del tauler quan la darrera llavor sembrada d'una volta cau en un forat que con ngui un nombre parell de llavors, comptant la darrera llavor sembrada. Les llavors capturades es re ren del tauler. No està permès fer una collita encadenada.
Diferències en l’objec u: WURI i AUALÉ Guanya qui captura més llavors al final de la par da
WURE Guanya qui es queda sense llavors en la fila pròpia.
tauler: 2x6, dues files de sis forats. peces: 48 (24 per jugador). disposició inicial: 4 llavors a cada un dels forats del tauler. direcció de la sembra: an -horària i/o horària sembra: volta simple. Per torns, es comença a sembrar agafant les llavors d’un forat del propi costat del tauler que con ngui mes d'una llavor, en direcció horària o an -horària. Les llavors es col·loquen una a una en els forats següents, començant pel mateix forat des d'on s'han agafat. Després que la darrera llavor cau en un forat ple o buit, el torn acaba. Les llavors solitàries només es poden moure quan en la pròpia fila sols hi ha forats buits i/o forats amb una sola llavor. collita: en ambdós costats del tauler quan la darrera llavor sembrada d'una volta cau en un forat que con ngui un nombre parell de llavors, comptant la darrera llavor sembrada. Les llavors capturades es re ren del tauler. Està permès fer una collita encadenada. És a dir, si els forats precedents al forat on s’ha fet la collita contenen també un nombre parell de llavors, aquestes es capturen. Es pot fer una cadena de captures que creui d’una fila a l’altra, fent una cadena de captures que pot començar en la fila de l’adversari i acabar en la pròpia o a la inversa. objec u: quedar-se sense llavors en la pròpia fila. el joc acaba…: quan una fila queda buida. El primer jugador que es queda amb tots els seus forats buits, guanya.
Pàg. 9
Mó n aualé . Volum 8, nú mero 4 - Octubre/Desembre 2019
PÃ g. 10
Il·lustració del segle XIX impresa en paper on es juga al Tchonka a l’illa de Macassar (actual Sulawesi, Indonè sia). L’autor fou l’escriptor, pintor, poeta, dramaturg i explorador nord-català Jacques Aragó .
Pàg. 11
Aprenem a jugar al Mankala de Jordània
Foto: Miqui Giménez aprèn a jugar al Mankala, a Al-Salt, Jordània, l’abril del 2019.
El Mankala (o Mangala) és un joc mancala tradicional que es juga en taulers de dues files de set forats a Al-Salt, Jordània, tal i com ens explica en Miqui Giménez. Al-Salt és una localitat situada a l’an ga carretera entre Amman i Jerusalem, a 28 quilòmetres a l’oest d’Amman. El passat mes d’abril de 2019 en Miqui va viatjar a Jordània i va reportar les regles d’aquest joc que us expliquem en les pàgines següents.
En Miqui ens explica: “En aquest poble, casualment vam trobar un local on estaven jugant al Mankala. Així l’anomenaven. Així vam jugar i tant el senyor que m’ho ensenyava [Ibrahim Al Masri] com jo mateix, vam quedar sorpresos de que jo guanyés la par da!. Ah! Ah!. En acabar, em va fer jugar amb una noia i van estar filmant (com si fos una cosa extraordinària). Amb la noia no vam
Pàg. 12
Mó n aualé . Volum 8, nú mero 4 - Octubre/Desembre 2019
segueix a la pàgina 14
acabar la par da perquè havíem de marxar.
Regles resumides del Mankala tauler: 2×7, dues files de set forats. peces: 98 (49 per jugador). disposició inicial: 7 pedretes en cada forat al començament de la par da. direcció sembra: an -horària. sembra: volta simple. Cada jugador, per torns, comença un moviment agafant el con ngut de qualsevol forat de la fila pròpia i distribueix el seu con ngut en sen t an horari, un per un, en forats posteriors fins que l'úl ma peça de la mà es sembrada. El torn acaba. Si un jugador en el seu torn no disposa de peces per jugar, l’oponent ha d’iniciar la sembra des d’un forat que ngui suficients peces per tal que li arribin. collita: en ambdós costats. Si una volta finalitza en un forat que conté un nombre parell de 2 o 4 peces, aquestes són capturades i es re ren del tauler. Si els forats precedents també contenen dues o quatre peces, aquestes també es capturen. objec u del joc: capturar més llavors que l’adversari. el joc acaba…: quan no resta cap llavor en el tauler o quan un jugador no té peces i l’adversari no pot sembrar des d’un forat que li arribin a la seva fila.
Pàg. 13
Mó n aualé . Volum 8, nú mero 4 - Octubre/Desembre 2019
Aprenem a jugar al Mankala de Jordània con nua de la pàgina 12
acabar la par da perquè havíem de marxar. El local on vam jugar estava al carrer Pr Hasasn Bin Talal St (al centre, prop del Abu Jaber Museum), allà a prop de la plaça de la Salt Grand Mosque, on hi havia persones jugant al backgammon”.
En el joc Mankala d’Al-Salt cal posar 7 peces en cada forat a l’inici de la par da. Si al sembrar, una volta acaba en un forat propi o de l’adversari que conté 2 o 4 peces, aquestes són capturades i es re ren del tauler per part del jugador que sembrava. Si els forats precedents també contenen 2 o 4 peces, aquestes també es capturen. Si un jugador, en el seu torn, es queda sense peces per jugar, l’oponent, si és possible, ha de sembrar des d’un forat que ngui suficients peces per arribar a l’altre costat del tauler. Si això no és possible, la par da acaba. Les peces que resten al tauler, compten per al jugador que les té en la seva fila i les suma a les capturades al llarg de la par da. “Aquest joc és part de l’herència dels jordans. Va arribar a Orient mitjà durant l’imperi otomà. Els residents d’Al-Salt l’han preservat i l’han passat d’avis a fills, a néts. És part de la seva cultura, especialment a l’àrea de Saraya i a Al-Ain Square on homes destacats de la ciutat hi juguen pel ma i mentre juguen parlen sobre la ciutat i els seus problemes”, afirma Ahmad Wishah, de Jordanian Associa on for the Preserva on of Culture. PER SABER-NE MÉS Veure: Jocs mancala tradicionals a Àsia occidental. Món aualé Vol8.Núm.2 pp.6-16 FOTOS: Miqui Giménez
Pàg. 14
Mó n aualé . Volum 8, nú mero 4 - Octubre/Desembre 2019
Personatges destacats (II) Georg Schweinfurt
James Theodore Bent (1852-1897) Explorador, arqueòleg i autor anglès. Va escriure l’any 1893 The Sacred city of the Ethiopians, un registre de viatges i recerca per Abissínia (actual E òpia). Explica que va comprar un tauler Gabbatà que va fer arribar al Bri sh Museum de Londres.
August Panyella Gomez (1921-1999) Etnòleg català. Primer director del Museu Etnològic de Barcelona. El 1948 va par cipar en una expedició a Guinea espanyola (avui Guinea Equatorial) organitzada per l’Ins tuto de Estudios Africanos. Va recopilar 2 taulers de bambú de 2x5 i 2x7 del grup humà fang que es troben actualment al Museo Nacional de Antropología a Madrid, Espanya.
(1836-1925) Botànic, etnòleg i explorador alemany. Va descriure i il·lustrar el joc Abangah, jugat en dues files de vuit forats a Artes Africanae, l’any 1875. “Pe t tauler de joc amb 18 cavitats sobre quatre potes, tallades en una sola peça de fusta, d’1,5m de llarg”, jugat pel grup humà niam-niam a la conca del sud-est del territori del Nil. Aquest tauler ja havia aparegut a la seva obra del 1874 The Earth of Africa (p.26) on l’anomenava Mungala.
Richard Karutz (1867-1945) Metge cirurgià i antropòleg alemany. Va treballar com a cirurgià en vaixells a Amèrica del Sud i a Àfrica Occidental. El 1903 i 1909 va viatjar a la península de Mangyshlak, a la Mar Càspia. Després del seu retorn va escriure un llibre sobre els turcmans i els kirguís. Inspirat pels seus viatges, es va interessar per l’antropologia. El 1896 es va conver r en director en cap de la Col·lecció Etnològica de la ciutat de Lübeck. Va ser el primer europeu en descriure l’any 1911 el joc Toguz Kumalak, jugat en dues files de nou forats.
Pàg. 15
Mó n aualé . Volum 8, nú mero 4 - Octubre/Desembre 2019
Aprenem a jugar al Tap-urdy
El joc Tap-urdy és jugat a Turkmenistan, un estat de l'Àsia central que limita al nord amb Kazakhstan i Uzbekistan, al sud-est amb Afganistan, al sud amb Iran i a l'oest amb la Mar Càspia. Fou descrit per primera vegada l’any 1977 per l’etnòloga búlgara Assia Popova i el matemà c francès André Deledicq (1). El tauler s’excava a terra, que és una pràc ca habitual entre els pastors asià cs i africans. Les peces de joc usades són boletes fetes d’excrements d’ovella. El joc Tap-urdy, afirmen Popova i Deledicq, sembla estar influenciat pels jocs mancala jugats a l’Índia pel que fa a la manera de fer la collita: quan una volta finalitza en un forat ocupat, seguit d'un forat buit, aleshores es captura el con ngut del següent forat a aquest forat buit
i es re ra del tauler. Aquesta manera de fer les captures es coneix com es l “indi” o pussa kanawa.
En el Tap-urdy la sembra comença escollint les llavors d’un dels forats de la ila de l’adversari. La collita es pot realitzar en ambdó s costats del tauler. En la descripció del joc feta per Popova i Deledicq, quan la par da acaba en el moment en que una fila del tauler queda buit, no s’especifica si les llavors restants a l’altre costat del tauler s’afegeixen al còmput total del jugador ac u o de l’adversari de captures fetes durant la par da. Sols es diu que quan la
Pàg. 16
Mó n aualé . Volum 8, nú mero 4 - Octubre/Desembre 2019
par da acaba, “es compten les captures”. Així doncs, entenem que les llavors restants no s’afegeixen a les captures. En altres descripcions de regles de joc, en situacions similars, sí que s’especifica explícitament que les llavors que resten a una o a les dues files del tauler, s’afegeixen a les captures fetes al llarg de la par da per part d’un o altre jugador. En el Tap-urdy es pot fer una captura que deixi a l'adversari sense que pugui jugar, és a dir, amb els forats que con nguin cap llavor. En aquest cas, el joc acaba i guanya qui hagi capturat més llavors en el moment que acaba la par da. NOTES: (1)Deledicq, A. & Popova, A. Wari et Solo: Le Jeu de Calcul Africain. Cedic, Paris (France) 1977, 90.
Turcmans: els turcmans (o turkmens) és un terme col·lec u que designa als pobles turcs nòmades de l'Àsia Central. Avui dia en la forma “turcmans” designa als habitants del Turkmenistan, mentre la resta de pobles turcs de l'Àsia Central i Pèrsia són anomenats pels seus gen licis ètnics propis. Turquesos i turcs: els pobles turquesos del nord i del centre d'Euràsia són pobles que parlen llengües de la família turquesa, que comparteixen diversos trets històrics i culturals en diferents graus. És una àrea que va des de Turquia i l'Azerbaidjan fins a Sibèria, passant per les estepes d'Àsia central: Iran, Turkmenistan, Uzbekistan, Kazakhstan, Afganistan, Kirguizistan, Rússia i Xina. La paraula "turqués" representa una caracterització lingüís ca molt àmplia i no necessàriament ètnica. En canvi, el terme "turc" representa només els ciutadans i la nació anomenada Turquia.
Regles resumides del Tap-urdy tauler: 2×6, dues files de sis forats. peces: 48 (24 per jugador). disposició inicial: 4 llavors en cada forat al començament de la par da. direcció sembra: an -horària. sembra: volta múl ple. Cada jugador, per torns, comença un moviment agafant el con ngut de qualsevol forat de la fila de l’adversari i distribueix el seu con ngut en sen t an horari, un per un, en forats posteriors. Si l'úl ma llavor cau en un forat ocupat, el con ngut d'aquest forat es distribueix en una altra volta. El torn acaba si la darrera llavor sembrada d’una volta cau en un forat buit. collita: en ambdós costats. Si una volta finalitza en un forat ocupat, seguit d'un forat buit, aleshores es captura el con ngut del següent forat a aquest forat buit i es re ra del tauler. objec u del joc: capturar més llavors que l’adversari. el joc acaba…: quan un dels costats del tauler està buit. El guanyador és el jugador que ha capturat més llavors quan acaba la par da.
Pàg. 17
Mó n aualé . Volum 8, nú mero 4 - Octubre/Desembre 2019
Glossari (32) Recorda La captura passiva es produeix quan, d’acord amb les regles d’un determinat joc mancala, un jugador captura llavors quan no és el seu torn de joc. És a dir, captura quan no és el jugador ac u. A vegades, la captura passiva pot ser secundària o complementària a la manera habitual de fer la collita. En altres ocasions, la captura passiva pot ser una de les diverses maneres de capturar que contemplen les regles de collita d’un joc. La captura passiva es pot considerar un cas específic de la captura “passant” de grups de 4 llavors, de 3, etc. quan qui sembra és l’adversari i qui captura és el jugador que no està sembrant. Els grups que es creen de 4 o 3 llavors, són capturats per un o altre jugador en un mateix torn de joc en funció de si els grups de 4 o 3 llavors estan en els forats d’una fila o altra del tauler. Alguns exemples de jocs mancala que contemplen captures “passant” ac ves i passives en les regles de collita són l’Odú, jugat a Nigèria, el Ba-awa, jugat a Ghana i l’Anywoli, jugat en 2 files de 12 forats a E òpia i a Sudan del Sud.
La captura “passant” activa i passiva en els jocs mancala A Osogbo, a l’estat d’Osun, Nigè ria, els iorubes juguen a l’Odú. Aquest joc contempla en les seves regles de collita la captura “passant” activa i passiva. Es juga amb sembra encadenada en taulers de dues iles de sis forats amb quatre llavors en cada forat a l’inici de la partida. La collita es pot fer en la ila prò pia i en la de l’adversari. Té dues maneres de fer-la: 1. Quan la darrera llavor d’una volta cau en un forat de l’adversari que conté 4 llavors, comptant la que acaba de dipositar, aquestes só n capturades pel jugador que sembrava (jugador actiu). 2. També es fan captures si mentre el jugador actiu sembra, un o mé s forats en els que ha dipositat una de les llavors de la mà durant la volta (per on ha “passat”), contenen, altre cop, 4 llavors. Aquest grup o grups de de 4 llavors só n capturats per un o altre jugador en el torn actual en funció de si els forats estan en la ila d’un o altre jugador. Poden per tant, haver-hi diverses captures en el torn actual: per part del jugador que està sembrant (captura passant activa) si el forat o forats on hi ha el grup/s estan en la seva ila; i per part de l’oponent (captura passant passiva) si el grup/s de 4 llavors creats estan en la ila d’aquest. Els anuaks, almenys, a Gambela, a l’oest d’Etiò pia i a Akobo i Pachalla, a Sudan del Sud juguen a l’Anywoli. Aquest joc va ser descrit per primer cop per Richard Pankhurst el 1971. També contempla en les seves regles de collita la captura “passant” activa i passiva. Es juga amb sembra encadenada en taulers de dues iles de dotze forats amb quatre llavors en cada forat a l’inici de la partida. La collita es pot fer en ambdues iles: en la prò pia i en la de l’adversari. Té dues maneres de fer la collita: 1. Quan la darrera llavor d’una volta cau en un forat propi o de l’adversari
que conté 4 llavors, comptant la que acaba de dipositar, aquestes só n capturades pel jugador que sembrava (jugador actiu). 2. Aquesta segona manera de fer la collita é s idè ntica a la segona manera de fer la collita descrita abans en el joc Odú de Nigè ria. A mé s, quan queden en al tauler 8 llavors, el jugador que captura un grup de quatre, s’emporta també les llavors restants del tauler. A Ghana, els aixanti twi juguen al Ba-awa. Aquest va ser descrit per primer cop a Europa per Robert C. Bell el 1969. El joc contempla en les seves regles de collita la captura “passant” activa i passiva. Es juga amb sembra encadenada en taulers de dues iles de sis forats amb quatre llavors per forat a l’inici de la partida. La collita es pot fer en la ila prò pia i en la de l’adversari. Té dues maneres de fer-la: 1. Quan la darrera llavor d’una volta cau en qualsevol forat que conté 4 llavors, comptant la que acaba de dipositar, aquestes só n capturades per un o altre jugador en funció de si els forats estan en la ila d’un o altre jugador. Es a dir, quan la darrera llavor d’una volta cau en un forat de l’adversari que conté 4 llavors, comptant la que acaba de dipositar, aquestes só n capturades pel jugador que no sembrava (jugador passiu). I quan la darrera llavor d’una volta cau en un forat propi que conté 4 llavors, comptant la que acaba de dipositar, aquestes só n capturades pel jugador que sembrava (jugador actiu). 2. Aquesta segona manera de fer la collita é s idè ntica a la segona manera de fer la collita descrita abans en el joc Odú de Nigè ria. PER SABER-NE MES Altres noms per a l’Odú : El grup humà igbo del sud-est de Nigè ria l’anomena Ayo eleh. Es juga amb regles idè ntiques a l’Odú . Els Aixanti twi de Ghana l’anomenen Abawo(j). Es juga amb regles idè ntiques a l’Odú però també pot ser jugat amb sembra horà ria. En aquest cas, la direcció es manté durant tota la partida.
Pàg. 18
Mó n aualé . Volum 8, nú mero 4 - Octubre/Desembre 2019
El racó del col·leccionista (XXXII)
Màscara de Costa Ivori amb homes jugant La imatge que es pot veure en la portada d’aquest nú mero mostra una mà scara que procedeix del centre de Costa d’Ivori. Fou elaborada pel grup humà guro. Tallada d’una sola peça de fusta amb detalls de gran qualitat. Damunt del cap hi ha jugadors que juguen en un tauler de dues iles de sis forats. Es una mà scara coneguda com “zaouli”, utilitzada en les festivitats. 32x15.5x14.5cm.
Pàg. 19
Mó n aualé . Volum 8, nú mero 4 - Octubre/Desembre 2019
Món aualé Revista divulgativa dels jocs mancala
REVISTA GRATUITA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME Volum 8, nú mero 4 - octubre-desembre 2019