Vol. 9, núm. 1 - gen/mar 2020
Revista divulgativa dels jocs mancala
REVISTA GRATUITA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME
Imatge de la portada: Tauler de fusta procedent de l’Africa occidental amb llavors i meeples.
REVISTA GRATUITA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME Volum 9, nú mero 1 – Gener/Març 2020
ISSN 2014-7597 DL T–302–2012 Biblioteca de Catalunya Projecte: Jordi Climent i Aina Canal Edició : Jordi Climent monauale@gmail.com
SUMARI SUMARI
Pà g 4-9 Mecà niques mancala en jocs de taula moderns. Es parla dels jocs de taula moderns Trajan, Five Tribes i A Fis ul of Meeples, publicats o reeditats el 2019. Aquests jocs usen les mecàniques caracterís ques dels jocs mancala i les combinen amb altres mecàniques dels jocs de taula moderns: Set collec on, Dra de cartes, habilitats especials, control d’àrees, etc.
Pà g 10-11 Pà gines centrals. Es pot veure una fotografia en la que dos homes juguen al joc mraha a la localitat d’Iconi, a l’Illa de Ngazidja, a l’arxipèlag de les Comores.
Pà g 12 Latho: un mancala que es juga amb els ulls tapats. Es parla del latho: un joc tradicional jugat en solitari pels Dorzé a E òpia. Aquest joc és jugat en taulers de dues files de sis forats i 30 peces de joc. Va ser descrit per primera volta pel britànic Richard Pankhurst el 1971.
Pà g 13 Txuca Ruma: un mancala solitari d’origen incert. Es parla del txuca ruma: un joc que es juga en solitari en taulers d’una sola fila de 5 forats alineats. El seu origen ha estat durant molts anys tema de controvèrsia. Va ser descrit per primera vegada com tchouka pel matemà c francès Henri-Auguste Delannoy el 1895.
Pà g 14-16 Mé s jocs mancala jugats en solitari. Es parla de 5 jocs mancala més, jugats en solitari: el arnab i li’ba(t)iblîs, jugats al Sudan; ise ozin egbe, jugat a Nigèria; shèdan, jugat a E òpia i Eritrea; i sitata, jugat a l’Índia.
①①❷ ①①① ①①①
Pà g 17 Jocs excavats en pedra a Jordà nia. Ara fa un any, en Miqui Gimenez va viatjar a Jordània i va reportar que es jugava al tradicional joc mancala conegut com al-mankala [veure reportatge a Món aualé 32]. En aquest viatge va visitar les ruïnes de la ciutats romanes de Jerash i Petra on va localitzar jocs excavats en pedra.
Pà g 18 Glossari. Part 33. En aquesta ocasió es parla d’una de les maneres principals de fer la collita en els jocs mancala: la captura del con ngut de forats adjacents posteriors i/o anteriors.
Pà g 19 El racó del col·leccionista (XXXIII). Es mostren documents filatèlics commemora us del primer dia d’emissió d’un segell de Kirguizistan, editat el 2019. Hi apareixen taulers caracterís cs del joc toguz korgool.
Pàg. 3
Món aualé. Volum 9, número 1 - Gener/Març 2020
Mecàniques mancala en jocs de taula moderns En aquestes pàgines es parla d’alguns jocs de taula moderns publicats o reeditats el 2019 que usen les mecàniques caracterís ques dels jocs mancala. Els jocs de taula descrits a con nuació no usen només les mecàniques mancala sinó que les combinen amb altres mecàniques caracterís ques dels jocs de taula moderns, com per exemple: set collec on, card dra ing, moviment d’àrea, subhastes, etc.
FIVE TRIBES (2014) FIVE TRIBES (2019) ESP Nº jugadors: 2-4 Rànquing BGG:58 Edat: +13 Durada: 40’- 80’ Dificultat: 2,85/5,00 Valoració: 7,8/10 Autor: Bruno Cathala Il·lustrador: Clément Masson Temà ca: El sultanat de Nagala està en joc. 5 tribus poblen les lloses del joc. Cada jugador ha d’exercir la seva influència per ges onar-les i conver r-se en el nou sultà. Components: tauler modular que es construeix amb lloses de cartró. 5 tribus representades per meeples de 5 colors diferents. Cartes. Monedes de cartó. Peces de fusta: camells, palmeres Mecàniques: Mancala/ Set Collec on / Control d’àrees / Subhastes / Editorial: Days of Wonder / Maldito Games /...
Us parlem dels jocs Trajan, Five Tribes i A Fis ul of meeples. Es mostra un recull d’algunes de les mecàniques dels jocs de taula moderns. S’expliquen aquestes mecàniques i es fa una analogia amb les pròpies dels jocs mancala. S’apunten les mecàniques pròpies dels jocs mancala adoptades pels jocs de taula moderns. I també s’explica la confusió entre mecànica dels mancala, rondel, pick & deliver.
A FISTFUL OF MEEPLES (2019) UN PUÑADO DE MEEPLES (2019) Nº jugadors: 2-4 Rànquing BGG : 3233 Edat: +14 Durada: 30’ Dificultat: 2,08/5,00 Valoració: 7,3/10 Autor: Jonny Pac Can n Il·lustrador: Mihajlo Dimitrievski Temà ca: al voltant del carrer principal d’un poblat pic del Salvatge Oest cal col·locar meeples per extreure or, construir locals, atrapar lladres, duels. I aconseguir la màxima puntuació possible. Components: tauler de joc de cartró. 36 meeples de colors (lladres, miners, constructors, madame, ajudants del xèrif). Indicadors de cartró. Daus. Bossa de tela. Cubs de fusta. Mecàniques: Mancala/ Col·locació treballadors / Editorial: Final Fron er Games / Tcg Factory /
Pàg. 4
Món aualé. Volum 9, número 1 - Gener/Març 2020
TRAJAN (2011) TRAJANO (2019) Nº jugadors: 2-4 Rànquing BGG : 82 Edat: +12 Durada: 60’ - 120’ Dificultat: 3,65/5,00 Valoració: 7,8/10 Autor: Stefan Feld Il·lustrador: Jo Hartwig Temà ca: 110 d.C. L’Imperi Romà està en el seu apogeu, governat per l´Emperador Trajà. Els jugadors tractaran d'obtenir punts de victòria mitjançant l'elecció tàc ca de sis accions diferents. Components: tauler central, fitxes de jugador, fitxes de líder militar, discs de jugador, taulers de jugador, arcs de Trajà, marcadors d’accions, marcador de temps, lloses de cartó, bossa de tela. Mecàniques: Mancala/ Rondel / Moviment àrea / Card Dra ing Editorial: Ammonit Spiele + HUCH! & Friends. / Maldito Games /...
En el joc Trajano els jugadors poden progressar en diversos aspectes polí cs i econòmics de Roma. En aquest joc de taula, les mecàniques mancala es concreten en que cada jugador, mitjançant la “sembra”, anirà ac vant accions per poder assolir la glòria. La clau de l'èxit del joc és la distribució òp ma dels marcadors de colors en els bols de l'hexàgon d'acció [veure foto 2], a la manera dels jocs mancala. En comptes de fer-hi captures, allí on cau el darrer marcador de la sembra, determina l’acció a realitzar.
«
El mecanisme de captura pic dels jocs mancala (la collita) es determina, generalment, per l’ul ma llavor sembrada
També hi ha jocs en que es capturen les llavors “passant per sobre un forat” mentre es mouen al voltant del tauler
»
Foto 2: Partida en curs a quatre jugadors del joc de taula Trajano. Tauler principal, taulers individuals i components del joc. Foto 1: Trajan (2011) de Stefan Feld, reeditat en espanyol el 2019 per l’editorial Maldito Games.
La par da es desenvolupa durant quatre trimestres, i cada un d'aquests consta de 4 rondes.
«
El mecanisme pic de moviment dels jocs mancala (la sembra) implica recollir les peces d’un forat i després col·locar-les, generalment, una a una, en els forats següents en una direcció concreta al voltant del tauler
En el seu torn, cada jugador reorganitzarà els marcadors d'acció i mourà el marcador de temps, executarà una lloseta de Trajà (si és possible) i ndrà la possibilitat de realitzar una acció. Hi ha 6 accions possibles a fer, segons la zona: port, camp de treballadors, camp militar, senat, lloses de Trajà i fòrum. A mesura que la par da avança, els jugadors hauran d'atendre les pe cions del poble si no volen perdre valuosos punts de victòria. Al final de la par da, els jugadors ob ndran punts de victòria per: les cartes de producte, els treballadors i legionaris, les llosetes de Trajà i de bonificació, i els grups de lloses de construcció completats. Pàg. 5
Món aualé. Volum 9, número 1 - Gener/Març 2020
»
Mecàniques mancala en jocs de taula moderns Què és la “mecànica” d’un joc? Cada any apareixen centenars de nous jocs de taula moderns. Hi ha una cinquantena de diferents mecàniques que es poden trobar en aquests jocs. Combinant-les de formes diverses, els autors de jocs de taula configuren les seves creacions. La mecànica o mecanisme d’un joc són el conjunt de normes i sistemes per les quals es regeix aquest joc.
Els jocs mancala a la BGG La Board Game Geek (BGG) és un fòrum en línia per als aficionats als jocs de taula i una base de dades de jocs que inclou ressenyes, imatges i vídeos sobre més de 100.000 jocs de taula diferents, incloent jocs d’es l euro, wargames i jocs de cartes. A més de la base de dades de jocs, el lloc permet als usuaris valorar els jocs en una escala 1-10 i en publica una classificació. La BGG, aquest passat més de gener de 2020, ha complert 20 anys de la seva creació. La seva estructura és la d'una mena d’enciclopèdia de jocs amb fitxes de cada un, on els usuaris comenten, valoren i comparteixen fotografies. Amb les valoracions dels usuaris s'estableixen dos rànquings, un de general i un a cada categoria. Aquestes fitxes són u litzades, fins i tot, pels ressenyadors, autors, editors i bo gues en línia de jocs de taula perquè els compradors s'informin sobre cada joc. S’explica quina és la franja d’edat recomanada, número de jugadors, durada,
dificultat, autor, il·lustrador, editorial, rànquings de valoració, temà ca, mecàniques del joc, versions, reedicions, entre altres informacions. La BGG divideix els jocs en diverses categories i, un mateix joc, pot estar en diferents categories alhora.
Els jocs mancala tenen una o més d’una mecànica? Es diu que els jocs mancala tenen “una” mecànica comú. Però quina és aquesta mecànica? Comparteixen una sola mecànica o un conjunt de mecàniques? Hi ha jocs mancala que tenen alguna mecànica pròpia que no tenen altres jocs mancala? La mecànica dels jocs de taula moderns Pick-up & Deliver, descriu correctament la mecànica dels jocs mancala? Primer caldria aclarir que: 1. Els jocs mancala comparteixen només única mecànica.
no una
2. Un determinat joc mancala pot tenir una mecànica pròpia que no comparteixen altres jocs mancala o sols alguns. 3. La mecànica Pick & Deliver no descriu correctament la mecànica mancala. 4. Hi ha mecàniques dels jocs mancala adoptades per alguns jocs de taula moderns. 5. Hi ha mecàniques dels jocs de taula moderns anàlogues a algunes dels jocs mancala. ordre variable de torns: hi ha jocs mancala en que els jugadors poden repe r torn i, per tant, no hi ha un ordre està c de torns. desplegament unitats secretes: en alguns jocs mancala es poden retenir llavors en forats com a estratègia i sols el jugador que les acumula les pot agafar i comptar en secret. creació de zones: hi ha jocs mancala en que es “creen” forats en caure-hi en unes condicions amb l’objec u d’acumular-hi llavors.
Pàg. 6
Món aualé. Volum 9, número 1 - Gener/Març 2020
NOTA: el recull de mecàniques de joc d’aquestes pàgines és orienta u i no pas exhaus u.
Moviment punt a punt Quan en un tauler de joc hi ha certes caselles que poden ser ocupades per meeples o figures (p.ex. ciutats en un mapa). Els punts estan connectats per línies i el moviment només es pot produir al llarg d'aquestes línies. Si no hi ha cap línia de connexió entre ells, un jugador no pot moure la seva peça d'una a l'altra.
Rondel
Creació de zones
Les accions disponibles es representen com a porcions o zones en un cercle. Cada jugador té una o més fitxes a les porcions del rondel. Al seu torn, poden moure la fitxa al voltant del rondel i realitzar l’acció indicada en la porció on s’aturen.
Els jugadors fan servir els components del joc per crear diferents zones que serviran per aconseguir punts o per influir en el transcurs de la par da.
Pick up & Deliver Els jugadors recullen elements d’un lloc del tauler de joc i els porten a un altre lloc. La col·locació inicial de l'element pot ser per defecte o aleatòria. Normalment, hi ha una regla de joc o una altra mecànica que determina on ha d'anar l’element.
Ordre variable de torns En les fases de joc, implica que les rondes no es repeteixen de la mateixa manera. Joc sense torn definit o torn no està c.
Moviment d’àrea El tauler de joc es divideix en zones irregulars per determinar l’adjacència i el moviment.
Control d’àrees Els jugadors intenten fer-se amb el control de les diferents zones del tauler usant les seves peces de joc o influència. El jugador amb majoria guanya el control.
Mecàniques dels jocs de taula moderns anàlogues a algunes dels jocs mancala
Card Dra ing
Mecàniques dels jocs mancala adoptades per alguns jocs de taula moderns Mecàniques dels jocs de taula moderns
Mecanisme Mancala Desplegament unitats secretes Jocs que contenen informació oculta o secreta. Sols el jugador que controla certes peces té tota la informació.
Els jugadors recullen els meeples o altres peces en un espai i després els col·loquen, un a un, en espais consecu us en una direcció específica, on l’úl m espai on arriba té una significació especial.
Es pot aplicar a jocs en què els jugadors trien objectes que conten informació rellevant (cartes, lloses,..) d’un subconjunt limitat, com ara un conjunt comú, per obtenir algun avantatge (immediat o a llarg termini) o per conformar la mà de cartes que s’u litzen per assolir objec us dins del joc.
Pàg. 7
Món aualé. Volum 9, número 1 - Gener/Març 2020
Mecàniques mancala en jocs de taula moderns En el joc Five Tribes les mecàniques dels mancala es concreta en que els jugadors han d’agafar la totalitat de meeples d’una de les lloses que formen el tauler modular i moure’ls (sembrar-los) a lloses adjacents, dipositant els meeples, un a un, fins que no en queda cap a la mà. La condició per poder fer un moviment està en que el darrer meeple ha de finalitzar en una llosa on hi ha d’haver, almenys, un meeple del mateix color. En arribar a l’úl ma llosa amb el moviment dels meeples, s’agafaran (capturaran) tots els que hi
meeples. Els de color verd són mercaders i amb ells es podran agafar cartes de mercaderies que es podran canviar per monedes. Els grocs donen punts al final de la par da. Els blaus atorguen monedes. Els blancs donen punts i, a més a més, serveixen com a moneda de canvi per invocar les cartes dels genis. I, si al re rar els meeples d’una llosa, aquesta queda buida, aconsegueixes tenir influència en aquest territori fins al final de la par da i es posa un marcador (un camell) per indicar que la llosa és de la teva propietat. Les lloses en propietat atorguen punts de victòria al final de la par da. Per altra banda, el jugador ac u
Disposició inicial del tauler modular, dels meeples, les cartes i els altres components del joc de taula Five Tribes. Five Tribes (2014) de Bruno Cathala, reeditat en espanyol el 2019 per Maldito Games.
hagi del mateix color que el darrer meeple de la volta. Com a mínim, dos. A con nuació el jugador re rarà aquests del tauler modular i farà una acció
»
En el joc Five Tribes el tauler representa un sultanat i els meeples a 5 tribus que volen dominar-lo
«
vinculada al color dels meeples. Els vermells són assassins i tenen la capacitat de matar altres
ha de realitzar les accions obligatòries que puguin estar indicades en la llosa on ha caigut amb el darrer meeple: tenen impresa una palmera o un palau. Aquesta acció obligatòria pot beneficiar al jugador si és el propietari de la llosa (acció ac va) o beneficiar a l’oponent que en té la propietat (acció passiva). El jugador ac u pot realitzar o no les accions opta ves indicades en altres lloses. Aquestes són: comprar cartes de geni o cartes de mercaderia. El joc con nua fins que no es poden realitzar moviments o fins que un jugador col·loqui el seu darrer camell per reclamar una llosa.
Pàg. 8
Món aualé. Volum 9, número 1 - Gener/Març 2020
En el joc Un puñado de meeples (A Fis ul of Meeples) les mecàniques dels mancala es concreta en que cada jugador, al seu torn, ha d’agafar tots els meeples d’una de les localitzacions del tauler principal i distribuir-los, un a un, en sen t horari o an -horari en les localitzacions consecu ves fins que no en quedi cap a la mà. El tauler té 6 edificis a cada costat del carrer. Inicialment, cada jugador té un edifici en propietat, indicat amb un marcador: un tendal. Al llarg de la par da es poden adquirir més edificis
«
En el joc A Fis ul of Meeples el tauler representa una ciutat de l’an c oest dels EUA A l'inici del joc es col·loquen, aleatòriament, 3 meeples en els 6 edificis de cada costat del carrer principal
»
Partida en curs a tres jugadors al joc de taula A Fistful of Meeples (Un puñado de meeples).
A Fistful of Meeples (2019), reeditat en espanyol el mateix any com Un puñado de meeples per TCG Factory.
en propietat. Tenim quatre pus de meeples, cada un amb una acció específica, segons el seu color. Els marrons són constructors. A l’arribar amb l’úl m meeple de la mà en una localització, el jugador ac u podrà ac var l’acció vinculada al color del meeple. Cal anar amb compte perquè hi ha accions que beneficiaran al propietari. Posteriorment, els jugadors resolen les accions dels seus meeples, segons la nova localització i el color d’aquests. Així, per exemple: els grocs poden buscar or, els blaus poden capturar malfactors i els vermells poden robar bancs. A més, ens
enfrontarem a altres meeples en frenè cs duels o farem esclatar la presó per alliberar malfactors empresonats. Aquestes accions ens reporten punts. Quan no queden tombes buides al cemen ri, s'han esgotat els lingots del banc o tots els cartutxos de dinamita s'han extret de la bossa de la mina, la par da acaba. L'objec u del joc és aconseguir la major quan tat de punts possibles. Es comptabilitzen els punts ob nguts i aquell jugador amb la major quan tat, serà el vencedor. Un especial agraïment a David Heras, Sergi Roig, Laura Morales i Pep Ruiz per compar r i gaudir par des a Five Tribes, Un Puñado de Meeples i Trajano i poder comprovar com s’han implementat les mecàniques dels jocs mancala en aquests jocs de taula moderns.
Pàg. 9
Món aualé. Volum 9, número 1 - Gener/Març 2020
PÃ g. 10
Dos homes juguen al mraha a la localitat d’Iconi, a l’illa de Ngazidja, a l’arxipèlag de les Comores. CC-By Ballenato 2018 Pàg. 11
Latho: un mancala que es juga amb els ulls tapats de llavors que recorda que hi ha a cadascun dels forats del tauler, en sen t an horari des del forat inicial. Les declaracions que tradicionalment usen a E òpia són: oydo éka ("treu (del) quatre") héza éka ("treu (del) tres") namo éka ("treu (del) dos") isimo éka ("treu (del) u") afo éka ("no en treus")
És un joc mancala tradicional jugat en solitari pels Dorzé a E òpia. El Latho és jugat en taulers de dues files de sis forats i 30 peces de joc (llavors). Va ser descrit per primera volta pel britànic Richard Pankhurst el 1971.
»
«
En el Latho les llavors no es sembren, es van re rant de cada forat si el jugador, amb els ulls tapats, va dient el nombre correcte de llavors que hi queden.
Tot i que el joc és tècnicament un solitari, requereix, a més del jugador, una segona persona que ngui la funció de "distribuïdor". El distribuïdor i el jugador han d’acordar el forat del tauler des d’on començar. Aleshores, el jugador tanca els ulls (o juga amb els ulls embenats) i ha de dir en veu alta el nombre
Mentre la ②③①③②④ declaració sigui ❷③①③②④ correcta (és a dir, el forat té el nombre exacte de llavors), el distribuïdor eliminarà una llavor del forat. Per exemple, si s’acorda iniciar des del forat inferior esquerra, la seqüència seria: 2-3-1-3-2 ①②⓪②①③ -4-4-2-3-1-3-2①②⓪②①③ 1-2-0-2-1-3-3-1 -2-0-2-1-0-1-0⓪①⓪①⓪② 1-0-2-2-0-1-0-1 ⓪①⓪①⓪② -0-0-0-0-0-0-11-0-0-0-0-0-0-0 ⓪⓪⓪⓪⓪① -0-0-0-0-0-0-0⓪⓪⓪⓪⓪① 0-0-0-0. El joc con nua fins ⓪⓪⓪⓪⓪⓪ que el tauler ⓪⓪⓪⓪⓪⓪ quedi buit (en el cas en què el jugador ha ngut èxit) o quan el jugador no encer el nombre correcte de llavors. Així doncs, si el jugador amb els ulls tapats aconsegueix que es treguin totes les llavors, guanya; si s’equivoca en dir la seqüència correcta, perd. FONT: Gering. Ralf. Latho. <mancala.fandom.com>
Pàg. 12
Món aualé. Volum 9, número 1 - Gener/Març 2020
Txuca Ruma: un mancala solitari d’origen incert És un joc ②②②② mancala que es juga en solitari en un tauler d’una sola fila de 5 forats alineats; el més gran se situa a la dreta i s’anomena “Ruma”. L'origen del Txuca Ruma ha estat durant moltes anys tema de controvèrsia. Hi ha consens en que podria ser una invenció del matemà c francès Édouard Lucas, a finals del segle XIX. Va ser descrit per primera vegada com Tchouka pel també matemà c francès Henri-Auguste Delannoy, el 1895. Aquest va dir que el seu ar cle provenia de la seva correspondència amb E. Lucas. Probablement, va trobar un informe etnogràfic d’Indonèsia i després va canviar les regles del joc mancala tradicional Dakon perquè s’ajustés a la seva idea d’una recreació matemà ca (1). El 1929, André Sainte-Lague va afirmar a la seva "Geometrie de Situa on et Jeux" que el joc és rus. Popova i Deledicq van especular el 1977 que el joc podria ser paleosiberià o inuit. Tanmateix, no es té constància que cap grup ètnic a Rússia hagi jugat a aquest joc i, per tant, s'han de deses mar aquestes afirmacions (2). Regles resumides del Txuca Ruma posició inicial: 2 llavors a cadascun dels quatre primers forats; el forat Ruma, resta buit. objec u: portar totes les llavors fins al forat Ruma mitjançant moviments vàlids. moviments inicials: a par r de la posició inicial, es tria un dels quatre forats normals, es prenen totes les llavors que conté i es comença a sembrar. sembra: consisteix a prendre totes les llavors d’un
dels primers quatre forats, i reingressar-les al tauler a par r del forat següent, a raó d’una llavor per forat, sense saltar-ne cap. La sembra es fa cap a la dreta. Un cop arribem al forat Ruma, si encara queden llavors per repar r a la mà, es con nua per l’extrem esquerre. con nuació del joc: cada moviment finalitza al sembrar la darrera llavor, això, a més defineix la con nuïtat d’aquest joc mancala. Pot ocórrer que la darrera llavor de la mà: a)
acabi al forat Ruma; el moviment següent s’inicia a qualsevol dels forats normals, a escollir. b) acabi a un forat normal que conté alguna llavor; en aquest cas, s’agafen totes les llavors d’aquest forat (inclosa la que s’hi acaba de posar) i es con nua sembrant. c) acabi en un forat que està buit; en aquest cas, es perd la par da. Cal tornar a començar des de la posició inicial.
Hi ha una altra ⑥⑥⑥⑥ versió del joc que varia tan sols en la quan tat de llavors al començament del joc. Es juga amb les mateixes regles descrites anteriorment i amb el mateix objec u. El joc comença amb 6 llavors a cada un dels quatre primers forats. El Txuca Ruma ha estat objecte de diverses inves gacions matemà ques per conèixer els moviments òp ms per “solucionar-lo” com la dels professors Campbell i Chavey, del Beloit College (EUA), que van calcular-ho amb ajuda de la computació. NOTES (1)(2) <mancala.fandom.com/wiki/Tchuka_Ruma > FONTS: Bertaggia, A. Tchuca Ruma. A: Il fogliaccio degli astra n◦47 p.6 Campbell, P. J. & Chavey, D. P. The Game of Tchuka Ruma. A: The UMAP Journal 1995; 16 (4): 343-366.
Pàg. 13
Món aualé. Volum 9, número 1 - Gener/Març 2020
Més jocs mancala jugats en solitari Ise Ozin Egbe—Nigèria
Regles resumides de l’Ise Ozin Egbe
L’Ize Ozin Egbe (“el joc de la perseverança”) és un joc mancala tradicional, jugat en solitari al sud de Nigèria. És un joc on els moviments estan predeterminats i l’objec u rau en la destresa manual. Va ser descrit per primera vegada l’any 1949 per Jacob Uwadiae Egharevba, qui va ser historiador i cap tradicional del grup humà dels Bini. Aquest es va especialitzar en escrits sobre la història del Regne Benín [regne precolonial en el que avui és el sud de Nigèria que no s’ha de confondre amb Benín, l’estat post-colonial actual]. La seva amistat amb la família reial li va permetre l’accés a informadors que tenien coneixement de la història oral del Regne de Benín.
FONT: Egharevba J.U. Benin Games and Sports, 1949, p.27 Gering, Ralf. Ise Ozin Egbe A mancala.fandom.com
«
Els jocs mancala en solitari poden ser ú ls a persones poc habituades per prac car la sembra encadenada
tauler: 2×3, dues files de tres forats. núm. peces: 22. disposició inicial: 10 llavors en els forats centrals de cada fila. 1 llavor en cada un dels forats adjacents al forat central, en una de les files. En l’altra fila, cap llavor en cada un dels forats adjacents al forat central. direcció sembra: horària o an -horària sembra: volta múl ple. Es dipositen les llavors, una a una, començant pel forat següent del que s’han agafat. collita: no hi ha collita. objec u: aconseguir la mateixa disposició inicial de les llavors en els forats. el joc acaba…: després de 144 moviments, si la sembrada s’ha executat correctament, quan la disposició de les llavors en el tauler és la mateixa que la inicial.
»
Es juga en un tauler de dues files de tres forats cada una i amb 22 llavors. Normalment, en forats excavats a terra. Es comença a sembrar ⓪❿⓪ agafant les 10 llavors del ①❿① forat central de la fila superior i es sembren en sen t horari. De fet, la direcció de la sembra que es triï, és igual; això sí, cal mantenir la direcció escollida durant tota la par da. Si no es comet cap error en la sembra encadenada, la darrera llavor sembrada de cada volta, sempre caurà en un forat ocupat, des del que es con nuarà sembrant.
El Arnab—Sudan El Arnab és un joc mancala tradicional per jugar en solitari. Jugat pels kababish del Sudan. El terme “El ❷①② Arnab” significa: la ③ ① ②①② llebre. Va ser descrit per primera vegada a occident per R. Davies l’any 1925. Es juga en un tauler que té dues files de tres forats cadascuna i un forat addicional, situat a cada extrem del tauler. Regles resumides de l’El Arnab tauler: 2×3+2, dues files de tres forats i un forat addicional a cada extrem del tauler. núm. peces: 14.
Pàg. 14
Món aualé. Volum 9, número 1 - Gener/Març 2020
disposició inicial: 3 llavors en el forat addicional de l’extrem esquerre del tauler; 1 llavor en el forat addicional de l’extrem dret; 1 llavor en el forat central de cada fila; 2 llavors en cadascun dels quatre forats restants. direcció sembra: an -horària. sembra: volta múl ple. Per començar el joc, el jugador agafa totes les llavors del forat de la cantonada superior esquerra i les sembra en sen t an horari. La sembra també inclou els dos forats addicionals dels extrems. collita: no hi ha collita. objec u: aconseguir la mateixa disposició inicial de les llavors en els forats. el joc acaba…: després de fer 27 tombs al voltant del tauler, encadenant voltes múl ples.
No es coneixen gaires jocs mancala tradicionals en solitari Alguns requereixen l’ajuda d’una altra persona. De vegades també s’anomenen puzles mancala
»
«
Si la sembrada s’ha executat correctament, la disposició de les llavors en el tauler és la mateixa que la inicial, caient amb la darrera llavor sembrada en el forat de l’extrem dret de la fila superior. En el seu ar cle de 1925, R. Davies afirmava que el patró es repeteix cada 26 circuits; però va equivocar-se. Són 27 tombs al voltant del tauler. FONT: Davies, R. Some Arab Games and Puzzles. A «Sudan Notes & Records» 8 (1925), pp. 137–152.
Sitata—Índia
Peter J. ❼⑥⑤④③②① Claus el ①②③④⑤⑥❼ 1987. Les regles van ser descrites erròniament, segons afirmen Bau sta i Gering. Regles resumides del Sitata tauler: 2×7, dues files de set forats. núm. peces: 56. disposició inicial: d’esquerra a dreta, en cada fila, es col·loca 1 llavor en el primer forat, 2 en el segon, 3 en el tercer, 4 en el quart, 5 en el cinquè, 6 en el sisè i 7 en el setè. direcció sembra: horària sembra(*): volta múl ple. Al començament, el jugador agafa les llavors d’un dels forats que con nguin 7 llavors i les sembra en el sen t de les agulles del rellotge. Quan hagi acabat la volta, agafa el con ngut del forat següent i con nua sembrant així, volta a volta. collita: no hi ha collita. objec u: aconseguir la mateixa disposició inicial de les llavors en els forats. el joc acaba…: quan la disposició de les llavors en el tauler és la mateixa que la inicial, després de 105 voltes. NOTA:(*) la descripció de la sembra no és l’original de Claus sinó la de la correcció de Bau sta i Gering, que afirmen que els jocs Sitata i Seethaipandi són el mateix joc i que les regles del sitata descrites per Claus estaven mal explicades.
FONTS: Claus, Peter J. Cenne (Mancala) in Tuluva Myth and Cult. A: Claus, P. J., Pa anayak, D. P. & Handoo, J. Indian Folklore II. Central Ins tute of Indian Languages Press, Mysore (India) 1987. Bau sta, V. i Gering, R. Seethaipandi [mancala.fandom.com]
Shèdan—E òpia i Eritrea
Jugat principalment pel grup ètnic dels tuluva, originaris del sud de l’Índia. Va ser descrit a occident per primera vegada per
El Shèdan, també anomenat Kwahilka Ai dikus, és un joc mancala tradicional, Pàg. 15
Món aualé. Volum 9, número 1 - Gener/Març 2020
Més jocs mancala jugats en solitari jugat en solitari pels nens eritreus i e ops de tres i quatre anys per aprendre els primers passos dels jocs mancala, segons afirma Harold Courlander, qui el va descriure per primera vegada a occident l’any 1943. A diferència dels jocs mancala en solitari explicats en les pàgines anteriors, l’objec u final del Shèdan no és pas el d’arribar a tenir de nou la disposició inicial.
Li'ba(t) Iblîs—Sudan
El Shèdan es pot jugar en ①①❷ una de les meitats d’un ①①① tauler gebeta(*) de tres files de sis forats o en ①①① forats excavats al terra. Així, el tauler té tres fileres cadascuna amb tres forats. Cada forat conté una llavor excepte el primer, que en té dues.
El dimoni ens enganya: El jugador agafa 2 ④④④❹ llavors del forat núm. 1 ④④④④ i les re ra del tauler en 8 7 6 5 una pila pròpia. Les dues restants, les re ra del tauler en una altra pila (per al diable). Això es repeteix per als forats 2, 3, 4, 5, 6 i 7. Quan arriba al número 8, l’assistent pregunta: “N’agafaràs tres o una?”. El jugador opta per la seva decisió i re ra la quan tat que desitgi i les col·loca en la seva pila. El jugador agafa l’una o les tres llavors restants del forat núm. 8, segons el cas i les re ra i col·loca en la “pila del diable”. Suposem que l’elecció del jugador ha estat de tres. Aleshores, el narrador diu al jugador que posi 4 llavors de la seva pila al forat núm.1; 4 llavors de la “pila del diable” al forat núm.2; 4 llavors de la seva pila al 4 3 2 1 forat núm.3; 4 llavors ⓪⓪⓪⓪ de “la pila del diable” al ④⓪⓪⓪ forat núm.4, i així, 8 7 6 5 alterna vament, fins a omplir el forat núm.7. 4 3 2 1 Aleshores, es podrà ④④④④ comprovar que el ⓪④④④ jugador que havia 8 7 6 5 agafat 3 llavors del forat núm.8, ara en té només 1 a la pila, mentre que “el diable”, en té 3. L’explicació és, per descomptat, senzilla, oi?
El joc és jugat per un sol jugador que comença a sembrar des del primer forat (el que conté 2 llavors). Les sembra en el sen t de les agulles del rellotge al voltant del forat central, que mai no s’u litza en el joc, tot i que conté una llavor. Si la darrera llavor de la mà es deixa caure en un forat ocupat, el seu con ngut es distribueix en una altra volta. Si l'úl ma llavor cau en un forat buit, es recull el con ngut del següent forat ocupat i es distribueix de nou en una nova volta. Mai es fa cap captura i el joc con nua sempre que el jugador ho desitgi, ja que el joc no té un objec u concret. NOTA:(*) La majoria de jocs mancala de la sub-família gebeta, caracterís cs d’E òpia i Eritrea usen taulers de 18 forats, disposat en 3 files de 6 forats. Els taulers, habitualment, estan formats per dos mòduls de 9 forats cadascun (disposats en un patró de 3x3) que es posen un al costat de l’altre i estan units mitjançant cintes de cuir.
Aquest joc mancala tradicional és jugat en solitari pels kabbish al Sudan. El terme “Li’ba (t) Iblîs” significa: el joc del dimoni. Es juga amb l’ajuda d’un assistent o narrador [fa el rol del diable] que va fent preguntes durant el joc. El Li’ba(t) Iblîs va ser descrit per primera vegada a occident per R. Davies l’any 1925. 4
3
2
1
FONT:
FONT:
Courlander, Harold. The Ethiopian Game of Gobeta: Kwahilka Ai dikus. A: Negro History Bulle n, Washington D.C., No. 7, Oct. 1943, pp. 21-23.
Davies, R. Some Arab Games and Puzzles. A «Sudan Notes & Records» 8 (1925), pp. 137–152.
Pàg. 16
Món aualé. Volum 9, número 1 - Gener/Març 2020
Jocs excavats en pedra a Jordània romanes de Jerash i Petra on va localitzar jocs excavats en pedra. En Miqui ens explica que les ruïnes de Jerash són un lloc molt recomanable de visitar. La pedra amb el joc la va localitzar en el “Tetrapylon” de la part nord del complex. [veure fotos 1 i 2].
FOTO 1: Pedra amb joc excavat en el Tetrapylon, a la part nord de les ruïnes romanes de Jerash, a Jordània.
Ara fa un any que en Miqui Gimenez va viatjar a Jordània i va reportar que el joc mancala tradicional al-mankala es jugava a la localitat d’Al-Salt [veure Món aualé 32]. En aquest viatge va visitar les ruïnes de les ciutats
FOTO 3: Joc excavat en pedra, localitzat a Petra, Jordània.
En visitar Petra, en Miqui ens explica: “No vam fer el recorregut “normal” (entrar pel Siq fins al Tresor). Al nostre guia li vam demanar fer una altra ruta i també li vaig comentar que buscava taulers a la pedra del joc de mankala. Vam fer una preciosa ruta de muntanya i en arribar a una zona elevada, el guia em va fer mirar al terra. Hi havia els clots d’un tauler de joc. No puc ser precís en el lloc exacte on ho vaig trobar, però va ser ben emocionant”.
FOTO 2: ubicació del Tetrapylon, a la part nord de les ruïnes romanes de Jerash, a Jordània.
FOTOS: Miqui Giménez
Pàg. 17
Món aualé. Volum 9, número 1 - Gener/Març 2020
Glossari 33 Sabies que... La “collita” no sempre es fa en el darrer forat on ha caigut la darrera llavor sembrada. Les principals maneres de fer la collita en els jocs mancala són: 1) la captura ac va o passiva
2) la captura per oposició abans de sembrar o després <veure Món aualé núm.8>
3) captures en els forats creats i bloquejats <veure Món aualé n.26, 27>
4) captures combinades 5) captures opcionals Podem trobar, entre altres, diversos termes per a referir-nos a l’acció de fer la collita com: “capturar”, “collir”, “caçar”, “menjar”, “matar”, pescar”, “beure”, etc. Segons les regles de cada joc, les llavors capturades poden:
De vegades, el mecanisme de collita en els jocs mancala consisteix en capturar el con ngut de forats adjacents al forat al qual ha caigut l’úl ma llavor d’una sembra.
“passant”
<veure Món aualé núm.24>
La captura del con ngut de forats adjacents posteriors i/o anteriors
re rar-se del tauler o dipositar-les en un forat magatzem, si el tauler en disposa. re-introduir-se en el propi territori del tauler si provenen de forats de l’adversari, o bé en el territori de l’oponent si provenen de forats propis. altres possibilitats.
Es pot produir el que anomenem “captures encadenades”, és a dir, la captura de les llavors con ngudes en els forats precedents al forat on s’ha fet la captura principal. Entre altres, alguns jocs mancala en que hi ha sembra encadenada són: aualé, axoxodi, buqruru, djènon abé, djènon abouré, olowuka, ouril, hulelin n azgag, woaley. En altres jocs, a més a més de la captura principal, es captura tant el con ngut del forat precedent com el de l’anterior. En el joc goré, jugat a Costa d’ivori en dues files de quatre forats, es poden capturar les llavors dels forats precedents i dels forats posteriors en una mateixa rada, sempre que els forats adjacents con nguin 2 o 4 llavors. Es capturen, fins i tot, les dels forats amb 2 o 4 llavors del propi terreny del jugador que ha sembrat. Això sí, la captura sempre ha d’iniciar-se en un forat en el terreny del jugador contrari. En alguns jocs mancala, la captura del con ngut d’un forat adjacent és la principal o única manera de fer la collita. Aquest forat adjacent és el
següent o posterior, com per exemple passa en el jekinje, jugat al sud-oest de Nigèria en taulers de dues files de sis forats. La collita es fa quan un jugador cau en un forat buit del costat de l’adversari. Mou la darrera llavor que s’acaba de dipositar al forat que segueix i es capturen totes les llavors d’aquest darrer forat i la que s’acaba de desplaçar, i es re ren del tauler. En altres jocs, es captura el con ngut del forat següent al forat posterior on ha caigut la darrera llavor sembrada, a dos forats de distància. És el cas dels jocs ali guli mane, pallankuzhi, pasu pondi, jugats a l’Índia en taulers de dues files de set forats. En aquest jocs asià cs, una de les maneres de fer la collita es produeix quan la darrera llavor sembrada d’una volta cau en un forat (buit o ple) que té el seu següent forat buit i el forat següent a aquest, conté llavors. Aleshores aquestes es capturen. En el cas del joc o an quan, jugat a Vietnam, es produeix una cadena de captures quan a con nuació del forat on s’ha fet la captura (de la manera explicada en els jocs jugats a l’Índia), hi ha un forat buit que té a con nuació un altre que no està buit. Aleshores, el jugador que estava sembrant captura el seu con ngut i si, a con nuació, hi ha un altre forat buit i un altre que no està buit, el jugador també captura el con ngut d’aquest, i així, successivament.
Pàg. 18
Món aualé. Volum 9, número 1 - Gener/Març 2020
El racó del col·leccionista XXXIII
Segell de Kirguizistan A la part superior, hi ha un document filatèlic commemora u del primer dia d’emissió del segell (19 d’octubre de 2019). A més, s’hi pot veure una imatge d’un tauler de ceràmica, en forma oval, per jugar al toguz korgool (Тогуз коргоол). El segell té un valor facial de 76,00S (Soms). A la part inferior, hi ha dos segells que formen part d’una composició de 5+1. En el segell de la dreta es pot veure una il·lustració on dos xiquets juguen al toguz korgool i un tauler de 2 files de 9 forats. Al de l’esquerra, hi ha una altra il·lustració en que dos homes juguen a aquest joc mancala tradicional kirguís.
Pàg. 19
Món aualé. Volum 9, número 1 - Gener/Març 2020
Món aualé Revista divulgativa dels jocs mancala
REVISTA GRATUITA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME Volum 9, nú mero 1 - gener-març 2020