Vol. 9, núm. 3 - jul/set 2020
Revista divulgativa dels jocs mancala
REVISTA GRATUITA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME
Imatge de la portada: Tauler de fusta procedent de Filipines.
REVISTA GRATUITA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME Volum 9, nú mero 3 – Juliol/Setembre 2020
ISSN 2014-7597 DL T–302–2012 Biblioteca de Catalunya Projecte: Jordi Climent i Aina Canal Edició : Jordi Climent monauale@gmail.com
SUMARI SUMARI
Pà g 4-5 Taller de jocs de taula i jocs mancala
a Tarragona
El juliol de 2020 es va dur a terme un Taller jocs de taula i jocs mancala a l’IMET.
Pà g 6-7 Aprenem a jugar al Bay Khom de Cambodja El bay khom és un joc mancala jugat a Cambodja tradicionalment per les xiquetes i xiquets.
Pà g 8-9 Es juga a jocs mancala en la col·lecció del NMVW Es mostren imatges dels anys 60-70 del segle XX on es juga a jocs mancala.
Pà g 10-11 Pà gines centrals. Fotografia de Bertrand Lacote en que es juga en un tauler de 4 files de 16 forats a Moçambic.
Pà g 12 No confonguis un joc mancala amb... el Dara El dara és prac cat a l'Àfrica occidental i es pot confondre amb algun joc mancala.
Pà g 13 Dones otomanes juguen al mangala Il·lustració de 1746 de Jean-Antoine Guer on dues dones otomanes juguen al mangala.
Pà g 14 No confonguis un joc mancala amb... el Yoté El yoté és prac cat a l'Àfrica occidental i es pot confondre amb algun joc mancala.
Pà g 15 Jugant a jocs mancala al Nepal Imatge publicada el 1903 on una família brahmina juga al Nepal a un joc mancala.
Pà g 16 L’Ohojitxi 2x4: captura de les prò pies llavors L’ohojitxi és un joc mancala jugat a Costa d’Ivori. L’objec u rau en capturar les llavors pròpies.
Pà g 17 El Katro 4x4 jugat sense tauler El 1661 es té constància de la primera font escrita sobre un joc pus katra a Madagascar.
Pà g 18 Glossari. Part 35. Es parla d’un joc mancala de dues files i mitja: el fergan gobale.
Pà g 19 El racó del col·leccionista (XXXV). Es mostren 2 cartes postals d'Egipte de principis dels segle XX on es juga en un cafè. Pàg. 3
Món aualé. Volum 9, número 3 - Juliol/Setembre 2020
Taller de jocs de taula i jocs mancala a Tarragona
El passat mes de juliol de 2020 es va dur a terme un Taller jocs de taula i jocs mancala a l’Ins tut Municipal d’Educació de Tarragona (IMET), a càrrec de Jordi Climent, editor de Món aualé, i de David Heras, president de l’associació lúdica de Valls As en la Manga. A llarg de 10 ma ns del mes de juliol, joves estudiants de Pàg. 4
Món aualé. Volum 9, número 3 - Juliol/Setembre 2020
secundària, curiosos i disposats a tenir noves experiències, van gaudir d’una trentena de jocs de taula moderns i jocs mancala tradicionals. En el taller es va usar el joc com a eina d'inclusió social per facilitar el bon creixement personal i social dels joves par cipants. El taller va servir d’entreteniment i per a desenvolupar habilitats cogni ves, socials i emocionals. Pàg. 5
Món aualé. Volum 9, número 3 - Juliol/Setembre 2020
Aprenem a jugar al Bay Khom de Cambodja
Imatges de revgriddler. 2008 .CC BY-NC-SA 2.0. Jugant en forats excavats al terra a Kandal, Cambodja.
Pàg. 6
Món aualé. Volum 9, número 3 - Juliol/Setembre 2020
El Bay Khom és un joc mancala jugat per nens en zones rurals o urbanes durant el seu temps lliure a Cambodja. També es juga molt durant el Chol Chnam Thmey (Any Nou cambodjà).
sembra amb sembra encadenada amb es l “pussakanawa”, que consisteix en sembrar el con ngut del forat posterior al forat on ha caigut la darrera llavor sembrada d’una volta.
El Bay Khom està probablement relacionat amb els jocs “Ô Ăn Quan” de Vietnam i altres jocs mancala jugats a la província de Yunnan, a Xina.
Regles resumides del Bay Khom
A occident, el joc es va esmentar per primera vegada el 1990 a la revista Buddhism & Khmer Society publicada pel Buddhikasamāgam
Khmaer (Khmer Buddhist Research Centre) i el Konrad-Adenauer-S ung, de Bonn, Alemanya. El poeta cambodjà Yim Guechsè que viu a Berlín va escriure el 2008 el poema Hun Sen Leng Bay Khom ("Hun Sen [el primer ministre de Cambodja] juga a fer trampes a Bay Khom"). Fins i tot, hi ha una vinyeta de Bun Heang Ung ("Sacrava") que mostra el polí c trampós.(1) El tauler de joc s’excava a terra o es talla en una peça de fusta. S’usen pe tes pedretes o llavors de fruits com a peces de joc. El tauler està format per dues files, cadascuna amb cinc forats o compar ments. Cada jugador controla els forats del seu costat del tauler. Se
tauler: 2x5, dues files de cinc forts o caselles. núm. peces: 42 (21 per jugador). disposició inicial: 5 llavors en els forats de cada extrem dret de cada fila i 4 en els restants forats. direcció sembra: pot ser horària o an -horària però no es pot canviar durant el torn. pus sembra: volta múl ple. Per torns cada jugador agafa les llavors d’un dels forats de la fila pròpia i les sembra, una a una, en els forats següents. Quan s’han sembrat totes les llavors de la mà, s’agafen les con ngudes en el forat posterior del forat on ha caigut la darrera llavor sembrada, s’hi ni hi ha, i es sembren en una nova volta. El torn d’un jugador acaba quan la darrera llavor de la volta cau en un forat que té a con nuació un forat buit. collita: en ambdós costats del tauler. Si el forat posterior al forat buit que hi ha con nuació del forat on ha caigut la darrera llavor d’una volta està ocupat, aleshores el jugador que estava sembrant captura el con ngut d’aquest forat. Es pot capturar el con ngut de dos, tres o més forats si estan separats per forats buits. objec u: capturar més llavors que l’adversari. el joc acaba: quan un jugador no té cap moviment legal i les peces restants són capturades pel seu adversari. NOTA (1): [h p://ki-media.blogspot.com/2008/09/hun-xenleng-bay-khom-hun-xen-plays.html]
Pàg. 7
Món aualé. Volum 9, número 3 - Juliol/Setembre 2020
Es juga a jocs mancala en la col·lecció del NMVW En aquestes pàgines es poden veure imatges dels anys 60-70 del segle XX on es juga a jocs mancala. Aquestes imatges formen part de la col·lecció de la Fundació del Na onaal Museum van Wereldculturen (NMVW) [Museu Nacional de les Cultures del Món], als Països Baixos. El NMVW acull, en conjunt, 600.000 peces, entre objectes materials i materials fotogràfics. Les imatges han estat proporcionades a Wikimedia Commons pel Museu Nacional de les Cultures del Món com a part d’un projecte de cooperació. Són imatges realitzades, exclusivament, pel seu propi personal o que es guin lliures de drets d’autor. Des del 2014, formen part de la Fundació del NMVW el Tropenmuseum [Museu dels Tròpics] d’Amsterdam, juntament amb el Afrika Museum [Museu Àfrica], de Bern En Dal; i el Museum Volkekunde [Museu d’Etnologia] de Lenden. El maig de 2017, el Wereldmuseum Ro erdam es va conver r en soci col·laborador del NMVW i comparteixen la mateixa missió a més de la col·lecció. Avui en dia, el Tropenmuseum és un dels museus etnogràfics líders a Europa. La seva col·lecció per si sola conté més de 369.000 peces de les quals 153.000 són materials culturals: incloent diverses col·leccions de dibuixos, pintures, objectes i altres documents i 216.000 més són materials fotogràfics: fotografies, àlbums, diaposi ves, nega us, etc.
Jongens spelen het bordspel mancala bij het Alupe Leprosy Hospital (Xiquets juguen al joc de taula mancala a l’Hospital de Lepra d’Alupe). Fotò grafa: Henk van Rinsum. Africa oriental. Kenya, Busia, 1973. https://hdl.handle.net/20.500.11840/290046
Kinderen spelen een mancala spel (Xiquets juguen un joc mancala). Fotò grafa: Henk van Rinsum. Africa occidental. Nigè ria, Kwara (estat) Aran Orin, 1977. https://hdl.handle.net/20.500.11840/290162
Pàg. 8
Món aualé. Volum 9, número 3 - Juliol/Setembre 2020
Een Yoruba man en jongens poseren tijdens een mancala spel (Un home i uns nois ioruba posant durant un joc mancala). Fotò grafa: Henk van Rinsum. Africa occidental. Nigè ria, Kwara (estat) Aran Orin, 1977. https://hdl.handle.net/20.500.11840/292460
Kinderen spelen het bordspel mancala (Xiquets juguen el joc de taula mancala). Fotò graf: P. Pennarts. Africa occidental. Burkina Faso, Toma, 1976. https://hdl.handle.net/20.500.11840/286262
Studenten van de University of Ibadan spelen een mancala spel (Estudiants de la Universitat d’Ibadan juguen un joc mancala). Fotò graf: Dirk Jan de Geer. Africa occidental. Nigè ria, Ibadan, 1962. https://hdl.handle.net/20.500.11840/292567
Pàg. 9
Món aualé. Volum 9, número 3 - Juliol/Setembre 2020
Jugant en un tauler de 4 files de 16 forats a Maputo, Moçambic. Bertrand Lacote (CC BY-SA 4.0) 2019
Pàg. 10
PÃ g. 11
No confonguis un joc mancala amb... el Dara El Dara és un joc jugat en diversos països de l’Àfrica occidental. A Nigèria el juguen els dakarkari. És popular al Níger entre els zarma, que l’anomenen: dili. També es juga a Burkina Faso. En llengua hausa (Níger i Nigèria), el joc es diu: doki. És un joc d'alineació relacionat amb el Tres en ratlla, però més complex. El joc també es coneix com derrah i és molt similar al Wali i al Dama dels Tuareg. Es juga en taulers de fusta de 6 files de 5 forats. Sovint el tauler és excavat a terra.
tauler, comença la fase 2 o fase de moviment. Els jugadors mouran un peça per torn de forma ortogonal en un forat buit con gu. els jugadors intenten fer un tres en ratlla amb les
seves pròpies peces. Els tres en ratlla han de ser ortogonals i no en diagonal. A més, han de ser estrictament tres peces seguides i no quatre o més peces seguides; situar quatre o més peces disposades en fila és il·legal. si un jugador forma un tres en ratlla, pot treure
una peça de l’adversari del tauler que no formi part d’un tres en ratlla creat anteriorment. si un jugador ja no pot fer tres en ratlla amb les
seves peces restants (per exemple, si el jugador només li queda dues peces), ell és el perdedor i l’altre jugador és el guanyador.
Aquest joc es pot confondre amb algun dels jocs mancala però tan sols per la forma del tauler, doncs en el joc dara les peces no es mouen en forats consecu us, una a una, mitjançant el mecanisme caracterís c dels jocs mancala. A més, cada jugador usa peces diferenciades: un jugador usa pedretes i l’altre bastonets o s’usen pedretes de dos colors o formes diferents. Cada jugador disposa de 12 peces a la seva mà.
Els tres en línia realitzats durant la fase 1 no compten. Per tant, un jugador no pot treure la pedra d'un altre jugador durant la fase “de caiguda”, encara que hagués fet una fila de tres peces pròpies. Al Níger, no està permès fer un tres en ratlla durant la fase de col·locació. A més, la regla “situar 4 o més peces seguides és il·legal” també s'aplica en la fase 1. Si un jugador forma dos grups de tres en ratlla en un moviment durant la fase 2, de desplaçament, només pot eliminar del tauler una peça de l’adversari. FOTO: Two West Africans playing Dara in Niger. 2019 Seberle CC BY-SA 4.0
L’objec u del joc és el de disposar tres peces pròpies en línia, i eliminar prou peces de l’oponent que ja no pugui col·locar tres peces seves en fila. el tauler està buit al principi. Per torns, els
jugadors situen una de les seves peces de la mà als forats buits del tauler. Això es coneix com la Fase 1 del joc o de col·locació. després que les 24 peces han estat situades al
VIDEO: Aus n Fringer [h ps://youtu.be/4pEY9MUYibU]
Pàg. 12
Món aualé. Volum 9, número 2 - Abril/Juny 2020
Dones otomanes juguen al mangala
En aquesta il·lustració es mostra com dues dones otomanes juguen en un tauler de dues files de quatre forats. Sembla ser que no es tracta pas d’una recreació fidedigna, ja que no es té constància d’algun joc mancala jugat a la regió de Pròxim Orient en taulers de dues files de quatre forats. De fet, Jean-Antoine Guer no va viatjar mai a l'Orient. Va compondre aquesta obra manllevant textos, informació i il·lustracions puntuals d’edicions de P. Belon, J.J. Grelot, O.G. Busbecq, P. Ricaut, Maillet, J. Pi on de Tournefort, J. Tavernier, J. Thévenot i altres. A la primera part
del seu llibre, proporciona una concisa història dels turcs i dels sultans otomans. El text con nua amb capítols sobre l'administració i les ins tucions, l'exèrcit, el palau, la polí ca, la religió i les cerimònies, el caràcter nacional, el ves t, els hàbits dietè cs, les cases, les dones, els costums i les tradicions de l'Imperi otomà. Aquesta edició es va fer famosa per les impressionants il·lustracions que acompanyen el text. Turkish women playing mangala. 1746. GUER, Jean-Antoine. Moeurs et usages des Turcs, leur religion, leur gouvernement civil, militaire et poli que: avec un abrégé de l'histoire O omane, par M. Guer, Avocat, vol. ΙΙ, Paris, Chez Coustelier, 1746.
Pàg. 13
Món aualé. Volum 9, número 3 - Juliol/Setembre 2020
No confonguis un joc mancala amb... el Yoté El yoté és un joc jugat a l'Àfrica occidental, de gran semblança amb les dames europees. Es juga en taulers de fusta de 6 files de 5 forats. Sovint el tauler és excavat a terra. Aquest joc es pot confondre amb algun dels jocs mancala però tan sols per la forma del tauler, ja que les peces no es mouen, una a una, en forats consecu us mitjançant el mecanisme caracterís c dels jocs mancala. Cada jugador usa peces diferenciades: un jugador usa pedretes i l’altre bastonets o bé s’usen pedretes de dos colors o formes diferents.
un jugador pot capturar una peça del seu
adversari saltant per sobre d'ella. En una mateixa rada és possible capturar més d'una peça, si la peça que salta disposa d'un forat buit entre totes dues. les peces capturades es re ren del tauler. quan es fa un moviment de captura es pot
retrocedir o desplaçar cap a un costat, però sempre en línia recta. El jugador que aconsegueix capturar una peça del seu oponent, repeteix torn (*). el joc pot acabar en taules si ambdós jugadors
disposen per igual de 3 o menys peces en el tauler.
cada jugador disposa de 12 peces de joc
diferenciades ja que resulta imprescindible que els jugadors dis ngeixin les seves peces de les de l'oponent. al començar una par da no es disposen les peces
en el tauler. Cada jugador té les seves 12 peces a la mà. només es pot posar en el tauler una peça per
torn. un jugador no ha de col·locar totes les seves
peces en el tauler abans de començar a moure les que ja té posades. Pot conservar-ne algunes en el seu poder si ho creu convenient, fins que el joc es gui més avançat. les peces es poden moure només cap endavant i
en línia recta, mai en diagonal i sempre en direcció a un forat buit.
L’objec u rau en capturar totes les peces de l’adversari abans que ho faci ell. Un jugador en el seu torn pot fer una de les següents 3 accions: Col·locar una peça de la mà sobre qualsevol forat buit del tauler. Desplaçar una de les seves peces del tauler ortogonalment a una cel·la con gua buida. Capturar una peça o més d’un oponent si està ortogonalment con gua a la peça d’un jugador, saltant el forat/s buit/s immediatament més enllà d’aquest. NOTA: (*) en alguna modalitat del joc, en comptes de repe r torn, el jugador captura una peça addicional de l’adversari. FOTOS: Bartolomé García Viedma.
Pàg. 14
Món aualé. Volum 9, número 2 - Abril/Juny 2020
Jugant a jocs mancala al Nepal
Família brahmina jugant al Nepal. Imatge extreta de Durch Indien ins verschlossene Land Nepal (A través de l’Índia cap al país tancat del Nepal), de Kurt Boeck, publicat per Ferdinand Hirt & Son, Leipzig, 1903. Kurt Boeck va ser un actor de teatre, muntanyenc i escriptor de viatges alemany que va publicar diversos llibres de viatges. Va emprendre una expedició a les muntanyes de l’Himàlaia el 1890. Va viatjar de nou a l’Índia el 1893, el 1895 i el 1898 al 1899. [h ps://archive.org/details/durchindieninsv00unkngoog/ page/n162/mode/2up]
Pàg. 15
Món aualé. Volum 9, número 3 - Juliol/Setembre 2020
L’Ohojitxi 2x4: captura de les pròpies llavors “Oho ji chi” és un mot abé que literalment significa: vila dividida en dos. Jugat a Costa d’Ivori. Regles resumides de l’ohojitxi 2x4 tauler: 2x4, dues files de quatre forts. El tauler es divideix en dos territoris. Cada jugador disposa de dues files de dos forats. núm. peces: 32 peces (16 per jugador). disposició inicial: 4 llavors en cada forat. direcció sembra: an horària. pus sembra: volta simple. Per torns cada jugador agafa les llavors d’un dels forats del seu territori i les sembra, una a una, en els forats següents només en el seu territori. Mai es sembra en el camp de l’adversari. Quan s’han sembrat totes les llavors de la mà, finalitza el torn. Si el nombre de llavors que es prenen és de 6 o més, es dóna una volta completa pels forats propis però el forat del qual par m no s’haurà de saltar. collita: en el propi territori. Si la darrera llavor d’una volta cau en un forat que conté 4 llavors, aleshores es capturen i es dipositen en
un dels forats de l’adversari. En aquest joc hi ha captures encadenades. Si els forats precedents al forat on s’ha creat la captura també hi ha 4 llavors després de sembrar, aleshores també es capturen aquestes. El total de les llavors capturades (4, 8, 12,...) es dipositen en un dels forats de l’adversari que escull el jugador que ha fet les captures.
objec u: capturar les pròpies llavors i ficar-les totes en els forats de l’adversari. Quedar-se sense llavors en el propi territori. el joc acaba: quan totes les llavors d’un jugador han estat dipositades en el terreny de l’adversari. El guanyador és el jugador que es queda sense cap llavor en el terreny propi.
Pàg. 16
Món aualé. Volum 9, número 3 - Juliol/Setembre 2020
El Katro 4x4 jugat sense tauler Des del 1661 (que es té la primera font escrita sobre un joc pus katra a l’illa de Madagascar) fins a l’actualitat s’han documentat almenys una dotzena d’aquesta subfamília de jocs mancala. En el número 14 de Món aualé (abr-jun 2015) podeu veure des de la primera referència escrita d’un joc mancala a Madagascar el segle XVII feta per E enne de Flacourt a Histoire de la Grande Isle Madagascar on parlava dels jocs Fifanga i el Katro Sotra, fins al darrer treball de recerca fet per Luc Tiennot en el que reporta el Katra, Katro Tsotra, Fanga, Katra Gorobaka i Katro Mandry Dia Homana. Es parlava també de les descripcions d’André-Jean Dandouau del 1909; de Chase Salmon Osborn del 1924, de Ralph Linton del 1933 i d’Alexander de Voogt del 1999. També es mostraven diversos documents gràfics com postals de l’època del colonialisme francès del període del 1900-1960, i fotografies, vídeos, gravats, i il·lustracions on es veuen persones com juguen a algun d’aquests jocs. Joc Katro jugat a Madagascar. Fotos: [h ps://maculturemlg.blogspot.com]
Pàg. 17
Món aualé. Volum 9, número 3 - Juliol/Setembre 2020
Glossari 35 Recorda Els forats solen esculpir-se en taulers de fusta, o altres materials, però sovint s’excaven al terra o es dibuixen amb guix sobre el formigó. El nombre de forats en els jocs mancala per fila varia segons el joc, de 2 a 160. Es disposen en files, normalment dues o quatre, però de vegades també en tres files, o de manera circular (p. ex., Sat-gol) o altres patrons (p. ex., Fergan gobale).
Un joc mancala de dues files i mitja Una variant inusual del tauler de dues files, general, és el que es pot anomenar un tauler de dues files i mig, terme que usava Richard Pankhurst. Un exemple de joc mancala que té aquesta configuració és un joc jugat a la regió d’Ogaden, administrada per E òpia, poblada per somalis. Aquest joc és conegut com Fergan gobale.
cinc, segons la posició del forat. Cada jugador és propietari de la fila més propera a ells, però cap dels dos jugadors controla els forats de la fila única. La sembra comença des d’un dels forats de la fila del jugador i con nua en sen t an horari. El joc mancala somali Fergan gobale va ser descrit per primera vegada per Richard Pankhurst l’any 1971. El seu informant era Abdul Khadir Haji Abdulahi, un animador de Ràdio E òpia de la
La mida dels forats depèn del nombre i la mida de les peces de joc que normalment s’u litzen en el joc. La forma dels forats tallats en fusta sol ser circular, però de vegades també poden ser quadrades (p. ex., Omweso). En el joc Bao la majoria dels forats són rodons, excepte dos, que tenen forma quadrada i tenen una funció especial. La forma dels forats dibuixats amb guix sol ser quadrades (p. ex., Oanquan de Vietnam, Katro de Madagascar). Els forats tenen nombrosos significats simbòlics. En alguns jocs mancala reben noms com: xiquetes, poblats, cases, vaques, sepultures, obstacles.
Aquest joc mancala és únic per la seva disposició irregular de forats i llavors. Es juga en dues fileres cadascuna de sis forats, amb dos forats col·locats horitzontalment al mig, entre ells. Els forats de cadascuna de les dues files pertanyen, com és normal, al jugador més a prop d’ells, mentre que els dos forats del mig cons tueixen un territori neutral on es pot capturar durant el joc. El nombre de llavors per forat varia entre tres i
zona de Gabradarre, a Ogaden. Aquest li va dir que el joc era una forma moderna del joc somali conegut com Laila gobale, del que existeixen diverses variants. Les primeres regles reportades del Laila gobale a occident van ser observades per G. Marin l’any 1931 a l’àrea de Berbera, a Somalilandia. MÉS INFO: Pankhurst, Richard (1982) Gabata and Other Board -Games of Ethiopia and the Horn of Africa, Azania: Archaeological Research in Africa, 17:1, 27-42. Marin, G. Somali Games: The Journal of the Royal Anthropological Institute of Great Britain and Ireland, Vol. 61 (Jul. - Dec., 1931), pp. 499-511
Pàg. 18
Món aualé. Volum 9, número 3 - Juliol/Setembre 2020
El racó del col·leccionista XXXV
Postals d’Egipte A la part superior, targeta postal d’Egipte acolorida. Editada al voltant del 1900. Dos homes juguen en un cafè en un tauler de dues files de sis forats, acompanyats d’un xiquet i un altre home. Postal no circulada. A la part inferior, una altra targeta postal d’Egipte acolorida en la mateixa localització que l’anterior. Dos dels tres protagonistes són els mateixos que en la postal de la part superior. Circulada el 1902, a Alexandria amb des a París. A la llegenda hi diu: “Égypte—Jeu de mangala au cafè.”
Pàg. 19
Món aualé. Volum 9, número 3 - Juliol/Setembre 2020
Món aualé Revista divulgativa dels jocs mancala
REVISTA GRATUITA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME Volum 9, nú mero 3 - juliol-setembre 2020