Vol. 4, núm. 4 - octubre/desembre 2015
Revista divulgativa dels jocs mancala
REVISTA GRATUÏTA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME
Imatge de la portada: Peça de bronze característica del grup humà Akan de l’Àfrica occidental. Col·lecció privada
REVISTA GRATUÏTA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME Volum 4, número 4 - Octubre/Desembre 2015
ISSN 2014-7597 DL T–302–2012 Biblioteca de Catalunya Projecte: Jordi Climent i Aina Canal Edició: Jordi Climent monauale@gmail.com
Pàg. 2
SUMARI
Pàg 4-9 El Laomuzhuqi i altres jocs mancala de Xina. Us expliquem alguns jocs mancala jugats al Sud-oest de la província de Yunnan, a la Xina, en indrets on passava “la Ruta de la Seda del Sud”, una ruta comercial primerenca entre la Xina i l’Índia, a través de Myanmar (l’antiga Birmània).
Pàg 10-11 Pàgines centrals. Podeu veure una fotografia de Kelly Flyng, feta l’any 2013 on un xiquet i una xiqueta juguen en dues files de set forats excavats a terra, a Sittwe, Myanmar (l’antiga Birmània).
Pàg 12-13 16è Campionat internacional d’aualé de Catalunya. Us parlem del 16è Campionat Internacional d’Aualé de Catalunya que es va celebrar el dissabte 12 de desembre de 2015. L’organització va anar a càrrec dels experimentats jugadors d’aualé Egoitz Campo (Oware eta Joko Estrategikoen Euskal Elkartea) i Salvador Cases.
Pàg 14-15 Aprenem a jugar al Sungka. Hi ha un joc mancala ben conegut a Filipines que es anomenat Sungka jugat gairebé exclusivament en dues files de set forats i un forat magatzem a cada extrem. Sovint es diu que el Sungka està relacionat, almenys, amb els mancala Congk(l)ak (Malàisia, Singapur, Indonèsia), Dakon (Java), Chon (g)ka (Mariannes), Tchonka (Cèlebes), Naranj (Maldives).
Pàg 16-17 Algunes coses que potser ningú t’havia explicat sobre el joc mancala Sungka. Us parlem de quins personatges van ser els primers en mencionar-lo i descriure les regles, d’algunes supersticions i costums relacionades amb el joc, i d’altres fets que potser ningú us havia explicat.
Pàg 18 Glossari. Part 16. En aquesta ocasió us expliquem que, en determinats casos, alguns jocs mancala es juguen amb peces de dues o més mides diferents: unes peces regulars que tenen un valor i unes altres, lleugerament més grans, que tenen un valor superior.
Pàg 19 El racó del col·leccionista (XVI). Es mostra una targeta postal de Sierra Leone de principis del segle XX. Es tracta d’una foto acolorida en la que dos homes juguen al Warri en un tauler de fusta de dues files de sis forats. També es mostra una segell de Guinea Equatorial en el qual es veu un tauler Songo.
Pàg. 3
Món aualé. Volum 4, número 4 - Octubre/Desembre 2015
El Laomuzhuqi i altres jocs mancala de Xina lleugerament més grans, que tenen un valor superior (us en parlem amb més extensió a l’apartat Glossari d’aquest número). Així doncs, la mida de les peces és determinant en aquests tipus de jocs mancala. Us descrivim les regles del Laomuzhuqi, el Dong Wo, i el Laomuzhukeng. També us fem referència a altres jocs descrits prèviament l’any 1995 per Eagle, documentats i reportats l’any 1992, i que en una propera ocasió us en parlarem amb més extensió i us en descriurem les regles de joc. Són el Yucebao, el Zigulzoqge, el Dongjintian, el Ceelkoqyuqkoqiji, i el Laomuzhu. Us parlem també de 3 jocs mancala més relacionats amb els anteriors. Un de Xina: San Yao. Un de Cambodja: Bay Khom. I un de Vietnam: Ô ăn quan, del que ja us varem parlar extensament en el núm. 11 de Món aualé. Us expliquem a continuació alguns jocs mancala jugats al Sud-oest de la província de Yunnan, a Xina, en indrets per on passava “la Ruta de la Seda del Sud”, una ruta comercial primerenca entre Xina i l’Índia, a través de l’antiga Birmània. Es tracta de jocs mancala descrits i publicats per Vernon A. Eagle l’any 1998. Van ser documentats i reportats l’abril del 1996 a través de diferents informants de la regió. Aquests jocs tenen en comú amb altres jocs mancala asiàtics de Xina i Vietnam que es juguen amb peces de mides diferents: unes peces regulars que tenen un valor i unes altres,
Laomuzhuqi: Vernon A. Eagle l’abril del 1996 es va entrevistar amb un jove de 16 anys i la seva mare de 46, ambdós Han. Quan Eagle el reporta, és jugat al poblat de Xiaozhuang, a la prefectura de Baoshan, a la província xinesa de Yunnan. Laomuzhuqi significa “el joc (o tauler de joc) de la truja vella”. S’usen pedres com a peces de joc. A l’inici de la partida un forat de cada fila conté una pedra més gran que la resta, anomenada laomuzhu (truja vella). Els altres forats s’omplen amb cinc pedres més petites anomenades zhuer (garrins). Les petites valen 1 punt. I les pedres grans, 5 punts.
Pàg. 4
Món aualé. Volum 4, número 4 - Octubre/Desembre 2015
Per decidir qui juga primer, els jugadors llancen un dels tres dits simultàniament (huaquan): el polze, anomenat taisha (muntanya); el petit, xiaogongji (pollastre); o l’índex, mayi (formiga). Igual que en el "pedra, paper, tisores", la muntanya aixafa el pollastre, el pollastre es menja la formiga, i la formiga enderroca la muntanya.
Dong Wo:
Regles resumides del Dong Wo tauler: 2x5, dues files de cinc forats. núm. peces: 20 pedretes i 1 més gran per jugador. disposició inicial: un forat de l’extrem de cada fila conté una pedra més gran (muzi) que la resta. Els altres forats s’omplen amb cinc pedres més petites. direcció sembra: horària i antihorària.
És un joc del comtat de Lianghe amb un mètode de captura de forats. El principal informant fou un home Achang de 25 anys. Va ser entrevistat per Vernon A. Eagle l’abril de l’any 1996. Dong significa: “moure”, wo significa: “forat”. És un joc mancala jugat a la vila de Henglu, al comtat de Lianghe, prefectura autònoma de Dehong DaiJingpo, al Sud-est de la província xinesa de Yunnan. El joc és jugat per dues persones en un tauler de dues files de cinc forats. No hi ha preliminars abans de començar el joc. Per decidir qui comença primer, els dos jugadors es posen d’acord. En les rondes posteriors alternen l’ordre per començar el primer torn de la partida. Cal distingir “forats regulars” (o simplement “forats”) de “forats capturats”. El joc es juga a rondes. Una ronda acaba si al final d’un moviment: tots els forats estan buits; un jugador té una sola llavor i l’adversari no en té cap; o cada jugador té una sola llavor i cap dels dos està en disposició de capturar la llavor de l’oponent. En els casos 1 i 3 la ronda és diu ping (igualada); però en el cas 2, el jugador que té la darrera llavor en un dels seus forats és el guanyador, encara que hagi capturat menys llavors, i se li atorga un forat en el costat de l’adversari. El guanyador pot triar el forat que vulgui excepte el forat de l’extrem que conté la llavor laomuzhi. El guanyador col·loca la llavor solitària en aquest forat guanyat a l’adversari. Al final d’una ronda, després de vendre la llavor laomuzhi (val per 5), si és necessari, els jugadors omplen els seus forats amb les llavors capturades (excepte els forats que han estat guanyats o Segueix a la pàgina 6
sembra: volta múltiple o encadenada en la qual, després que es sembri la darrera llavor d’una volta, el jugador agafa les llavors del forat següent on ha caigut aquesta darrera i les distribueix una a una en una nova volta. En el seu torn, cada jugador pot jugar des de qualsevol forat de del seu costat del tauler, excepte que en rondes posteriors algun forat de la fila pròpia hagi estat capturat per l’adversari. No està permès sembrar una llavor muzi en un forat que contingui l’altra. Per altra banda, els jugadors són lliures de sembrar-la en qualsevol forat. Si la llavor muzi es troba sola en un forat, i un forat veí conté l’altra muzi, la llavor solitària muzi no es pot jugar en aquesta direcció. Però, en el transcurs del joc una llavor muzi solitària pot arribar en un forat veí que contingui l’altra, fins i tot deliberadament. En aquest cas, una de les llavors muzi és capturada pel jugador que estava movent. Situació tianzi: si al final d’un moviment tots els forats d’un dels jugadors estan buits i l’adversari té, almenys, 2 llavors restants en els seus forats (la llavor muzi val per 5), el jugador que té tots els forats buits ha de col·locar una llavor en cada un dels seus forats. Aquest jugador ha de fer això tan si és el seu torn com si és el del seu oponent. collita: un cop ha finalitzat la sembra, si el forat següent al forat on ha caigut la darrera llavor d’una volta està buit, aleshores es captura el contingut del forat immediatament posterior a aquest. Si el forat següent a aquest forat on s’ha fet la captura també està buit, el contingut del forat immediatament posterior és també capturat i així successivament. Les captures es fan en ambdós costats del tauler. objectiu del joc: reduir a l’adversari a un sol forat. el joc acaba...: el joc es juga a rondes. Una ronda acaba si al final d’un moviment: 1. tots els forats estan buits, 2. un jugador té una sola llavor i l’adversari no en té cap, 3. cada jugador té una sola llavor i cap dels dos està en disposició de capturar la llavor de l’oponent.
Pàg. 5
Món aualé. Volum 4, número 4 - Octubre/Desembre 2015
El Laomuzhuqi i altres jocs mancala de Xina Continua de la pàgina 5
Fig 1: Uns xiquets a Vietnam juguen al Chơi ô ăn quan. Foto Phạm Xuân Nguyên CC BY 3.0
comprats) en el propi costat del comprador. Aquests forats han de ser recomprats abans de comprar forats en el costat de l’adversari. Per recomprar un forat, el jugador cal que disposi de les 10 llavors que val i, almenys, 5 llavors més per omplir el forat. Un jugador no es pot negar a vendre, si el seu adversari té mitjans per comprar.
D’altra banda, un forat que acaba de ser guanyat pot ser immediatament recomprat pel perdedor de la ronda, si té les 15 llavors necessàries per fer la transacció. Després que un forat ha estat comprat o recomprat, el venedor pot utilitzar els guanys per recomprar o comprar. Aquestes sèries de compres es poden dur a terme entre rondes.
La restricció en la compra de forats en el costat de l’oponent mentre l’adversari té forats en el nostre costat del tauler, no s’estén a guanyar un forat si un jugador guanya la ronda i captura un forat en el costat de l’adversari sense tenir en compte l’estat dels forats del propi costat del tauler.
Els forats que han estat guanyats o comprats funcionen de la mateixa manera que abans de ser guanyats o comprats. Normalment, el propietari d’un forat capturat hi col·loca una sola llavor.
Els jugadors poden, de mutu acord, intercanviar forats que posseeixen en el costat de l’adversari.
Cada vegada que una llavor és sembrada en un forat capturat per qualsevol dels jugadors, el propietari del forat pot retira-la, i normalment ho fa. El propietari pot oblidar retirar una segona
Pàg. 6
Món aualé. Volum 4, número 4 - Octubre/Desembre 2015
llavor sembrada en aquest forat. Però si una tercera llavor hi és sembrada, l’adversari del propietari del forat té dret a retirar 2 llavors, deixant el forat amb una sola llavor. El propietari del forat capturat pot, en qualsevol moment del joc, i no importa qui estigui movent, treure la llavor solitària i deixar el forat buit, i així provoca o evita una captura o una sembra encadenada. Si el forat esdevé buit a conseqüència d’una captura, d’una sembra encadenada, o el propietari l’ha tret, aquest pot en qualsevol moment tornar a col·locar-hi una sola llavor per provocar o evitar una captura o una sembra encadenada. Però ho haurà de fer de pressa si l’altre jugador està sembrant, doncs l’oponent no està obligat a esperar a que aquest decideixi treure o col·locar una llavor solitària. El propietari d’un forat capturat no hi pot sembrar una llavor muzi, llevat que sigui inevitable com en una sembra encadenada. Si l’adversari hi sembra una muzi, aquesta és capturada. En altres paraules, un jugador no pot jugar directament una llavor muzi en el seu forat capturat, i ha d’evitar, si és possible, fer una sembra encadenada d’una muzi en el seu forat capturat. Un jugador pot, però, fer una sembra encadenada d’una muzi en un forat capturat si l’acció és inevitable i la captura. Un forat capturat s’afegeix al sector del seu propietari. És a dir, està permès usar la llavor solitària que hi ha per iniciar un moviment, com si fos un forat de la fila pròpia. Una llavor solitària en un forat capturat pot ser capturada o sembrada en una sembra encadenada, llevat que sigui treta pel seu propietari abans que el jugador que està sembrant completi l’acció.
Laomuzhukeng: El mot laomuzhu, com en altres indrets significa: “la vella truja”, keng significa: “forat”. És un joc del poblat de Shanjiao, a uns 10 Km de la ciutat de Segueix a la pàgina 8
Regles resumides del Laomuzhuqi tauler: 2x5, dues files de cinc forats. núm. peces: 2 pedres grans i 40 pedres petites (1 pedra gran i 20 petites per jugador).
disposició inicial: un forat de cada fila conté una pedra més gran anomenada laomuzhu (truja vella) o laodao. Els altres forats s’omplen amb cinc pedres més petites anomenades zhuer (garrins). Les pedres petites valen 1 punt. Les pedres grans, 5 punts.
direcció sembra: horària i antihorària. sembra: volta múltiple o encadenada en la qual després que es sembri la darrera llavor d’una volta, el jugador agafa les llavors del forat següent on ha caigut aquesta darrera llavor i les distribueix, una a una, en una nova volta en la mateixa direcció. En el primer moviment de cada ronda cada jugador, en el seu torn, ha de jugar des d’un forat de la seva fila pròpia. Posteriorment, no hi ha costats, és a dir, ambdós jugadors poden jugar, en el seu torn, des d’un i altre costat del tauler, és a dir, des de qualsevol forat que no és un tian (camp productiu). La laodao (truja) ha de ser sembrada en primer lloc en qualsevol sembra que la contingui. Un garrí o una truja es sembra de la mateixa manera i un garrí pot compartir forat amb una truja i poden romandre juntes al llarg de la partida. El torn acaba quan la darrera llavor d’una volta cau en un forat que té el forat següent buit. El torn pot acabar amb captura o sense captura.
collita: un cop ha finalitzat la sembra si el forat següent al forat on ha caigut la darrera llavor d’una volta està buit, es captura el contingut del forat immediatament posterior a aquest. Si el forat següent a aquest forat on s’ha fet la captura també està buit, el contingut del forat immediatament posterior també es captura i així successivament. Les captures es fan en ambdós costats.
objectiu del joc: capturar el màxim nombre de llavors. El jugador que captura més llavors és el guanyador.
el joc acaba...: quan un jugador no pot jugar cap forat o es produeix un bucle. Els jugadors es reparteixen per igual les llavors que queden al tauler. Si el nombre és senar, la llavor restant l’obté el jugador que guanya un huaquan, és a dir, llancen simultàniament un dels tres dits com s’ha fet per decidir qui juga primer. Es juga a rondes. Al final d’una ronda, si un jugador ha aconseguit capturar les 2 llavors laodao, en ven una al seu adversari a canvi de 5 llavors. Aleshores, cada jugador usarà les llavors capturades, omplint tants forats com pugui en el seu costat del tauler, amb la llavor laodao en un dels quatre forats i omplint tants forats com pugui amb 5 llavors en cada un dels altres quatre forats propis. Els forats omplerts completament o parcialment pertanyen al jugador que els ha omplert, però qualsevol forat que s’ha deixat buit, pertany a l’adversari. Aquests s’anomenen tian o camps productius.
Pàg. 7
Món aualé. Volum 4, número 4 - Octubre/Desembre 2015
El Laomuzhuqi i altres jocs mancala de Xina Continua de la pàgina 7
Baoshan, a Yunnan, a la Xina. El joc és jugat per dues persones en un tauler de 2x5. El joc també pot ser jugat amb 3 o 4 files, i per 3 o 4 persones, respectivament. Es col·loca una pedra gran en cada fila que serà situada en el forat que es vulgui pel propietari de la fila. Les pedres grans s’anomenen laomuzhu, les altres pedres s’anomenen zhuer (garrins). No hi ha preliminars abans de començar el joc. Per decidir qui comença, els dos jugadors es posen d’acord. En les rondes posteriors alternen l’ordre per començar. Cal distingir “forats regulars” (o simplement “forats”) de “forats capturats”. Els forats capturats s’anomenen shuitian (aigüeres), és a dir, qualsevol llavor sembrada en un shuitian es converteix en propietat del seu propietari i aquestes llavors no s’usen més fins al final de la ronda. Un shuitian és sembrat normalment per ambdós jugadors però cap d’ells pot usar el seu contingut per iniciar una sembra, per fer una sembra encadenada ni pot ser capturat el seu contingut durant la ronda.
Laomuzhuqi nx5: Jugat al petit poblat de Xiacun, al municipi d’Hetu, a diversos quilòmetres a l’est de la ciutat de Baoshan, a la província xinesa de Yunnan. L’ús de les llavors laomuzhu en aquest joc és bastant inusual. En cap altre joc mancala reportat per Eagle un conjunt de llavors es desplacen com un grup, no són distribuïdes quan es sembren de la manera habitual. Es poden capturar grups de llavors que continguin una laomuzhu, o es poden capturar dues llavors laomuzhu juntes. Es juga en un rang de 2 a 5 files (segons el nombre de jugadors) de 5 forats cada una. Pot ser jugat per 2, 3, 4 o 5 jugadors. Els taulers es dibuixen a terra amb un pal en forma de rectangle dividit en compartiments.
Yucebao: És un joc mancala que és jugat pels homes Bai a la prefectura de Lijiang, a la província xinesa de
Yunnan. El joc està relacionat amb el Lao muzhu [no confondre amb Laomuzhuqi], jugat pels Han al poblat de Mengmao, a la prefectura de Baoshan. El joc es pot jugar en un tauler amb cinc forats per fila i un forat més gran a cada extrem. Cada jugador controla la fila més propera i el forat més gran a mà dreta.
Zigulzoqge: És un joc mancala jugat pels homes Hani a la localitat de Lianhe, al comtat de Mojiang, prefectura de Simao, a la província xinesa de Yunnan. És jugat en un tauler que, habitualment, té quatre forats per fila, encara que pot tenir cinc o sis forats per fila. És jugat per dos, tres o quatre jugadors. Cada jugador controla una fila. Sovint el joc és jugat per dos equips de dos jugadors. Cada equip controla dues files adjacents. Al començament de la partida cada forat conté 5 pedres.
Ceelkoqyuqkoqiji: Ceelkoqyuqkoqiji significa probablement: “forat cabra forat ovella caminant”. És jugat pels homes Naxi a la prefectura de Lijiang, a Yunnan, a Xina. Els Naxi són un grup ètnic que viuen a la falda de la serralada de l’Himalaia, a la part nord-oest de la província de Yunnan i també a la part sud-oest de la província de Sichuan, que es creu que van venir originàriament del Tibet i fins fa poc havien mantingut vincles comercials amb Lhasa i l’Índia. El joc es coneix amb altres noms com Aemeibushishi (“la gallina està en el seu niu”), Ceelmeiyuqmeiji (“cabres”), i Lildvqkojji (“pedra, forat, caminar”). El tauler té 5 forats regulars per fila, a més, un forat magatzem a cada extrem. Cada jugador posseeix el forat magatzem de la seva dreta. Els forats regulars s’anomenen kolosso i els forats magatzem, kolomei. Els kolosso contenen 5 pedretes cada un al començament de la partida. Els forats “kolomei” contenen 1 pedra d’una mida més gran cada un. Una pedra petita s’anomena lubasso. Les 2 pedres grans difereixen lleugerament en la
Pàg. 8
Món aualé. Volum 4, número 4 - Octubre/Desembre 2015
mida entre elles. La més gran s’anomena mu (femella), la lleugerament menor: gong (mascle). Per decidir qui juga primer, els jugadors llancen simultàniament un dels tres dits de la mà: el polze (gripau), l’índex (serp) o el dit petit (centpeus). Igual que en el “pedra, paper, tisores” aquí la serp guanya el gripau, el gripau guanya el centpeus, i aquest guanya a la serp.
Sàn Yáo: Es juga en un tauler de dues files de cinc forats i un forat magatzem a cada extrem que són dibuixats al terra o excavats. Jugat per les xiquetes a la província xinesa de Henan. Les regles del joc estan descrites a la wikipedia xinesa. Al començament de la partida cada forat conté 5 peces. No hi ha peces de mides diferents.
Ô ăn quan:
Regles resumides del Laomuzhukeng tauler: 2x5, dues files de cinc forats. núm. peces: 40 pedres petites (20 per jugador), 2 pedres mes grans (1 per jugador).
disposició inicial: un forat de cada fila conté una pedra més gran que la resta, anomenada laomuzhu (truja vella). Els altres forats s’omplen amb cinc pedres més petites anomenades zhuer (garrins).
direcció sembra: horària i antihorària. sembra: volta múltiple o encadenada en la qual després que es sembri la darrera llavor d’una volta, el jugador agafa les llavors del forat següent on ha caigut aquesta darrera llavor (i no pas les llavors del mateix forat on ha caigut) i les distribueix, una a una, en una nova volta. En el seu torn cada jugador pot jugar des de qualsevol forat de del seu costat del tauler, excepte en el cas que un jugador tingui els seus forats buits i la llavor laomuzhu estigui en joc, aleshores pot jugar des d’un forat de l’adversari.
collita: al finalitzar la sembra si el forat següent al forat on
És un joc mancala tradicional del Vietnam que és jugat habitualment pels xiquets i xiquetes en taulers de dues files de cinc forats i un magatzem en cada extrem en forma de semicercle. També es coneix com Cờ ô ăn quan o Ô láng. Té en comú amb els jocs descrits prèviament en que es juga amb 2 peces de mides diferents. El jugador que comença primer es determina per una variant vietnamita del “pedra, paper, tisores”. Aquest joc està representat en un segell del Vietnam, emès el 1984, que mostra una famosa pintura en seda de l’artista vietnamita Nguyễn Phan Chánh (18921984) on uns xiquets hi juguen.
Bay Khom: És jugat a Cambodja pels xiquets i xiquetes en àrees rurals i urbanes. Està relacionat amb el joc vietnamita Ô ăn quan i amb altres mancales de la província de Yunnan, a Xina. Es juga en un tauler de dues files de cinc forats. FONTS: EAGLE, Vernon A. On a phylogenetic classification of mancala games, with some newly recorded games from the “Southern Silk Road”, Yunnan Province, China. In: Baord Games Studies 1, 1998, 50-68. GERING, Ralf. Traditional mancala games in Asia a Wikia
ha caigut la darrera llavor d’una volta està buit, aleshores es captura el contingut del forat immediatament posterior a aquest. Si el forat següent al forat on s’ha fet la captura també està buit, el contingut del forat immediatament posterior és també capturat i així successivament. Les captures es fan en ambdós costats. Qualsevol llavor zhuer junt amb una laomuzhu pertany al jugador propietari del forat on estiguin, i poden ser immediatament capturades. Per tant, les laomuzhu estan sempre soles en un forat. Pot ser jugada, distribuïda amb sembra encadenada i capturada normalment. Si les dues laomuzhu cauen juntes, tan sols una és capturada pel jugador propietari del forat on estiguin.
objectiu del joc: reduir a l’adversari a un sol forat regular. Si un jugador queda reduït a un forat regular però té una llavor laomuzhu pot seguir lluitant.
el joc acaba...: quan les dues llavors laomuzhu han estat capturades, el moviment de captura acaba amb normalitat però, aleshores, la ronda acaba. Cada jugador captura les llavors restants en els seus forats. Si al final d’un moviment la única llavor en joc és una llavor laomuzhu, la ronda acaba i la laomuzhu és capturada pel jugador propietari del forat on ha quedat. Les llavors laomuzhu no es venen. Si un jugador al final d’una ronda les ha capturades totes dues, les col·loca cada una d’elles en un dels seus forats. Ambdós jugadors omplen tants forats com puguin. El jugador que no pot omplir algun/s forat/s (amb 5 llavors cada un) el/s perd. Aquest/s forat/s es converteix/en en el shuitian (arrossar) de l’adversari. Aquest hi col·loca una llavor en cada un. Han de ser consecutius, si n’hi ha més d’un. I han de començar des d’un extrem del tauler. El jugador que ha guanyat la ronda comença primer la ronda següent.
Pàg. 9
Món aualé. Volum 4, número 4 - Octubre/Desembre 2015
Un xiquet i una xiqueta juguen en dues files de set forats excavats a terra, a Sittwe, Birmània. Foto Kelly Flyng © 2013 Tots els drets reservats.
Pàg. 10
Pàg. 11
16è Campionat internacional d’aualé de Catalunya El dissabte 12 de desembre de 2015 es va celebrar el 16è Campionat Internacional d’Aualé de Catalunya. Aquesta darrera edició es va dur a terme a la segona planta del Casal de Barri Sant Andreu – Ateneu l’Harmonia, en el marc del DAU Barcelona 4t Festival del Joc. L’organització del 16è Campionat Internacional d’Aualé de Catalunya va anar a càrrec dels experimentats jugadors d’aualé Egoitz Campo (Oware eta Joko Estrategikoen Euskal Elkartea) i Salvador Cases. L’aualé ha estat present en el marc del DAU Barcelona gairebé en totes les edicions celebrades fins ara. Cal recordar que en edicions anteriors, en el mateix Casal de Barri Sant Andreu, s’havia realitzat l’activitat “Iniciació a l’aualé” a càrrec de Salvador Cases, en la 3a edició del DAU Barcelona Festival del Joc (2014). I en l’equipament municipal Fabra i Coats, Fàbrica de creació, en la 1a edició del DAU Barcelona Festival de Jocs de taula (2012), s’havia dut a terme, al llarg de tota una jornada, l’espai de Joc “Aualé i altres jocs mancala” a càrrec de la revista Món aualé i la web awale.info En el 16è Campionat Internacional d’Aualé de Catalunya un total de vint participants de diverses edats van disputar 5 partides cada un. El català Xavier Noè es va proclamar campió d’aquesta última edició amb una puntuació de 4.37. La segona posició va ser pel basc Egoitz Campo amb 4.06. I el tercer lloc en el podi va ser per Charles Ankamah de Ghana, amb una puntuació de 4.04. Fotos Egoitz Campo González Pàg. 12
Món aualé. Volum 4, número 4 - Octubre/Desembre 2015
Pàg. 13
Món aualé. Volum 4, número 4 - Octubre/Desembre 2015
Aprenem a jugar al Sungka Hi ha un joc mancala ben conegut a Filipines, anomenat Sungka, que és jugat gairebé exclusivament en dues files de set forats i un forat magatzem a cada extrem. Sovint es diu que el Sungka està relacionat, almenys, amb els mancala Congk(l)ak (Malàisia, Singapur, Indonèsia), Dakon (Java), Chon(g)ka (Mariannes), Tchonka (Cèlebes), Naranj (Maldives). La investigació sobre els jocs mancala al Sud-est Asiàtic i Filipines és limitat i les variacions en aquestes àrees són ara esbiaixades a través de la informació disponible en les limitades col·leccions de museus i en els primerencs treballs de camp. Això impedeix saber la direcció de la dispersió i relació dels jocs esmentats. Un estudi d’Alex de Voogt (1) ha donat una mica de llum a aquesta qüestió al comparar les regles del joc, les pràctiques de joc i els taulers de joc de la col·lecció de l’American Museum of Natural
History de Nova York. La limitada configuració de taulers a Filipines suggereix la relativa arribada tardana del joc a aquesta àrea. La distribució dels jocs mancala del Sud-est Asiàtic suggereix dues onades de distribució. La primera va tenir lloc abans de finals del segle XIX i s’inclouen diferents configuracions de taulers que es troben a Indonèsia, Malàisia i Maldives. La segona onada es refereix a la migració del poble filipí en els segles XX i XXI que només inclou la variant Sungka. La comunitat filipina ha dut el joc Sungka a altres destinacions on s’ha adoptat com un passatemps per a la població local. S’ha reportat recentment (2003 i 2008) que es juga al Sungka amb el nom de Congka a Guam i a Taiwan per part de la comunitat filipina. Aquestes dues onades exemplifiquen patrons de difusió cultural a Àsia que són extensos i es basen en un fenomen cultural complex. NOTA: (1) VOOGT, Alex De. Philippine Sungka and Cultural Contact in Southeast Asia. A: Asian Ethnology Vol. 69, Num. 2. 2010, 333-342
Fig 1: Imatge estereoscòpica en cartró de la Keystone View Company titulada Filipino Children at Play. Unes xiquetes juguen al Sungka en un tauler de dues files de set forats i un forat magatzem a cada extrem, a l’illa de Luzon a Filipines © Col·lecció privada editor.
Pàg. 14
Món aualé. Volum 4, número 4 - Octubre/Desembre 2015
Regles resumides del Sungka tauler: 2×7+2, dues files de set forats i dos forats magatzem. peces: 98 (49 per jugador). disposició inicial: 7 llavors en cada forat. direcció sembra: horària.
Fig 2: Dos xiquets juguen al Sungka © EJ Sabandal
sembra: volta múltiple (o encadenada). Cada jugador, per torns, agafa les llavors d’un dels forats propis i les distribueix, una a una, començant pel forat següent des d’on s’han agafat, incloent el forat magatzem propi (situat a l’extrem esquerre del tauler) però no el magatzem de l’adversari, que es salta, fins que la darrera llavor d’una volta cau en un forat buit o cau en el forat magatzem propi. collita: en ambdues files, en la pròpia i en la de l’adversari. Tres maneres de capturar:
Quan la darrera llavor sembrada cau en el forat magatzem propi, aquesta hi queda dipositada i el jugador repeteix torn. És a dir, el jugador que està sembrant comença un altre moviment des d’un forat del seu costat del tauler
Quan la última llavor d’una volta cau en forat buit del propi costat del tauler i el forat oposat del costat de l’adversari conté alguna llavor, el jugador que està sembrant captura el contingut d’aquest forat i també la llavor dipositada en el forat buit del seu costat.
Cada vegada que un jugador sembra, diposita una llavor en el magatzem propi, al passar-hi.
objectiu: capturar més llavors que l’adversari. El joc es juga habitualment a rondes. El jugador que guanya més rondes guanya el joc. L’objectiu de cada ronda és dipositar tantes llavors com sigui possible en el magatzem propi. En la segona i successives rondes, cada jugador usa les llavors capturades en la ronda prèvia per omplir tants forats com pugui en el seu costat del tauler amb 7 llavors en cada forat, començant des de l’extrem esquerre. Cada jugador col·loca les seves llavors sobrants, de nou, al seu magatzem. Els forats que no es poden omplir amb 7 llavors són anul·lats. Aquest forat buit s’anomena sunog (cremat).
Fig 3: A la dreta, un tauler Chuncajon de Filipines a l’obra de Stewart Culin Mancala. The National Game of Africa, 1894.
el joc acaba…: quan totes les llavors estan dipositades en els forats magatzem. El guanyador és el jugador que guanya el nombre de rondes acordat o quan, després de diverses rondes, un jugador no pot omplir cap forat de la seva fila amb les llavors capturades.
Pàg. 15
Món aualé. Volum 4, número 4 - Octubre/Desembre 2015
Algunes coses que potser mai us havien dit sobre el joc mancala Sungka
Fig 1: Il·lustració de l’escriptor, artista i explorador nord-català Jacques Aragó (1790-1855). Dues dones xineses juguen al Tchonka en un tauler de dues files de vuit forats i un forat a cada extrem, a la península de Macassar, a l’illa Cèlebes © Col·lecció privada editor.
El jesuïta José Sánchez fou el primer en descriure’l l’any 1692 amb el nom Kunggit El jesuïta José Sánchez en el seu diccionari Bisaya [manuscrit] va descriure el joc Sungka amb el nom Kunggit. Va escriure que el joc es jugava amb conquilles en un tauler de fusta en forma de bot/ vaixell. De fet, els aklanons (que constitueixen el grup etnolingüístic més gran de Filipines) encara anomenen el joc amb el nom Kunggit.
Stewart Culin fou el primer en mencionar i descriure les regles del Sungka l’any 1900 Ara bé, fou Gabriel Adriano Bernardo qui va proporcionar les regles completes l’any 1937 i va documentar partides senceres entre dos jugadors.
Fou descrit el 1904 en un altre diccionari El Sungka és conegut també amb el nom de Sungcáan. L’any 1914 els religiosos franciscans espanyols Antonio Sánchez de la Rosa i Antonio Valeriano Alcázar recollien en l’obra “Diccionario Bisaya-Español para las provincias de Samay y Leite” la següent definició per a Sungcáan: “s. Joc que s’executa en una fusta rectangular, d’uns tres pams de llarg, per un “jeme”(*) d’ample, més o menys, amb dues fileres de set forats cada un, i un forat al mig en un dels seus extrems en el que es col·loquen les pedretes o cargols, i d’aquí s’agafen i es van col·locant un a un en els catorze forats restants”.
Pàg. 16
Món aualé. Volum 4, número 4 - Octubre/Desembre 2015
També descriuen la paraula sungcá com l’acció de: “v. Jugar o divertir-se al joc que anomenen sungcáan” (*)Nota: un “jeme” és una mesura de longitud equivalent a la distància que hi ha entre l’extremitat del dit polze i la del dit índex, separant tot el possible un de l’altre.
El Sungka és similar a molts altres jocs mancala del Sud-est Asiàtic El joc Sungka està relacionat, almenys, amb els jocs mancala següents: Congk(l)ak (jugat a Malàisia, Singapur, Indonèsia), Dakon (Java), Chon(g)ka (Mariannes), Tchonka (Cèlebes), Naranj (Maldives).
Està representat en un conjunt de segells editats a Filipines l’any 2009 El joc Sungka apareix representat en un conjunt de 4 segells de Filipines de l’any 2009 on es poden veure xiquets i xiquetes que juguen a diversos jocs tradicionals filipins. Aquesta sèrie es va emetre el mes de novembre del 2009 per celebrar el National Stamp Collecting Month (November). Cada segell té un valor nominal de 7p.
Es jugava tradicionalment a l’aire lliure Tradicionalment, el joc Sungka es jugava generalment a l’exterior perquè hi havia la superstició que la casa es cremaria si el joc es jugava sota sostre. Es diu que en el districte d’Anay, a Panay, al perdedor se l’anomena patay (mort). Hi ha la creença que hi haurà una mort en la família o que la casa serà destruïda pel foc.
S’usa encara amb finalitats endevinatòries El joc Sungka és un joc mancala jugat tradicionalment per les dones i els xiquets i xiquetes. Avui en dia, encara s’usa amb finalitats endevinatòries per endevins i profetes, coneguts a Filipines com bailan o maghuhula. La gent gran esperen descobrir amb la seva ajuda si el viatge d’un jove és favorable en un dia determinat, i si les xiquetes es casaran algun dia i com els anirà.
Es celebren campionats fora del territori filipí Hi ha campionats, almenys, a Taiwan, Austràlia, EUA, Àustria i Anglaterra. A Àustria, per exemple, es va celebrar ja l’any 2008 (30 novembre) el First Austrian Sungka Tournament al Museu d’Etnologia de Viena amb la cooperació de l’Ambaixada de Filipines i la Austrian-Philippine Society.
Existeixen endevinalles en llengua tagal i en llengua bicol que parlen del Sungka
Fig. 2: Segell de Filipines editat l’any 2009 en motiu del National Stamp Collecting Month (November) on apareixen dos xiquets que juguen al Sungka en un tauler de dues files amb cinc forats per fila i un forat magatzem a cada extrem. © Col·lecció privada editor.
Hi ha una endevinalla en llengua tagal que diu: “Aso ko sa pantalan, lumukso ng pitong balon, umulit ng pitong gubat, bago nagtanaw dagat. (Tag.) Sungkahan” Traducció: El meu gos del moll va saltar per sobre de set pous, va saltar de nou set boscos, abans de veure la mar. (Solució) Tauler Sungka o Sungka(h)an. Una altra, en llengua bicol, diu: “Saro an lawas, duwa an payo, katorse an ngimot; kun minakakan nagagadan (Simbag.) Sungka”. Traducció: Un cos, dos caps, catorze boques; quan menja, mor. (Solució) Sungka. Pàg. 17
Món aualé. Volum 4, número 4 - Octubre/Desembre 2015
Glossari (16) Quan les peces de joc tenen mides diferents
Peces regulars i peces de mida més gran Laomuzhu: significa “vella truja” i fa referència a les dues pedres de mida més gran
que
la
resta
de
pedretes usades com a peces en el joc Laomuzhuqi i en el joc Laomuzhukeng, jugats a la província xinesa de Yunnan. Tenen un valor superior. Laodao: nom informal que també es dóna en el joc mancala Laomuzhuqi, a la pedra de mida més gran anomenada laomuzhu. Laomuzi: nom que reben les dues pedres de mida més gran que la resta de pedretes usades com a peces en el joc mancala Dong
Wo,
jugat
a
la
prefectura autònoma de Dehong Dai-Jingpo, a la província xinesa de Yunnan. Muzi:
diminutiu
de
Laomuzi. Zhuer: significa “garrins” i fa referència a les pedretes usades com a peces en el joc mancala Laomuzhukeng, jugat
a Baoshan,
a la
província xinesa de Yunnan.
Sovint us recordem que el color, la forma, la mida i el tipus de peces de joc no són importants en els jocs mancala i que aquestes no tenen un valor determinat i que per tant, diem que són indiferenciades. Ara bé, en aquesta ocasió us parlem de determinats casos en que alguns jocs mancala es juguen amb peces de dues o més mides diferents. La mida de les peces és determinant en aquests jocs. A collibè En el joc Laomuzhuqi nx5, cap llavor és sembrada en un forat amb una llavor laomuzhu. Ni és sembrada cap de les llavors que contingui un forat en el qual s’hi sembra una laomuzhu. Resten juntes amb la laomuzhu, i si dues laomuzhu són sembrades juntes, romanen juntes, sembrades amb sembra encadenada juntes i capturades juntes. Es diu que els garrins estan amb la seva mare. En efecte, una llavor zhuer viatja a collibè, i qui capturi a la seva mare, la captura a ella també. Com es sembren i capturen? En el joc Ceelkoqyuqkoqiji si un forat conté tan llavors grans com petites, es poden sembrar en l’ordre que es desitgi. Mentre que en el joc Laomuzhuqi la llavor de mida més gran ha de ser sembrada en primer lloc en qualsevol sembra que la contingui. En alguns jocs les
peces tenen restriccions específiques a l’hora de ser sembrades. Per exemple, en el joc Laomuzhuqi, que es juga a diverses rondes, en les rondes posteriors en cap cas es pot sembrar una laodao en un forat tian (un forat propi que s’ha deixat buit al no poder reomplirlo amb 5 de les llavors capturades durant la ronda anterior). O quan una llavor laodao situada en un forat anterior a un tian si és sembrada en la direcció del tian, ha de saltar-lo. En el joc Laomuzhukeng el fet de capturar les dues llavors laomuzhu, determina que la ronda acabi. En el joc Dong Wo el propietari d’un forat capturat no hi pot sembrar una llavor muzi, llevat que sigui inevitable com en una sembra encadenada. Si l’adversari hi sembra una muzi, és capturada per l’oponent. El valor de les peces Habitualment les peces anomenades regulars valen 1 punt o unitat i les més grans valen 5 punts o unitats. En els jocs que es juguen a una sola ronda, quan acaba la partida es compten els punts i guanya qui suma un nombre major. En alguns mancala de Xina jugats a rondes, l’objectiu rau en reduir a l’adversari a un sol forat regular. En el Laomuzhukeng, si un jugador queda reduït a un forat però té una laomuzhu, pot seguir lluitant.
Pàg. 18
Món aualé. Volum 4, número 4 - Octubre/Desembre 2015
El racó del col·leccionista (XVI) Postal de Sierra Leone Us mostrem una targeta postal de Sierra Leone de principis del segle XX. En el seu anvers es pot veure una fotografia acolorida en la que dos homes juguen al Warri en un tauler de fusta de dues files de sis forats, mentre altres observen l’evolució del joc. A la llegenda hi diu: “A Fascinating Game of Warri. Sierra Leone”. [Un fascinant Joc de Warri. Sierra Leone]. En el revers es pot comprovar que la targeta postal no va ser circulada.
Segell de Guinea Equatorial Conjunt de segells editats a Guinea Equatorial l’any 2007. Formen part de la col·lecció Juguetes. Consta de 4 segells amb un valor nominal de 550 FCFA cada un. Mostren diverses joguines fetes de fusta: patín, songo, avioneta i camión. El tauler de fusta Songo, de dues files de set forats, està tallat en forma antropomòrfica: mostra un cap femení i unes cames als extrems.
Pàg. 19
Món aualé. Volum 4, número 4 - Octubre/Desembre 2015
i en el pròxim número... Món aualé compleix 5 anys La publicació del proper número de Món aualé coincidirà amb els 5 anys que va sortir a la llum el primer de la revista digital que esteu llegint. Fins a data d’avui hem completat 4 volums amb un total de 16 números editats. Farem un repàs de les fotografies publicades, les regles de joc explicades, les entrevistes realitzades i els principals articles divulgats al llarg d’aquests anys.
Aprenem a jugar al Makonn. Us explicarem les regles del joc Makonn, reportat per Alex De Voogt, que es juga a les Seychelles en un tauler amb quatre files de deu forats. Necessita 40 peces, generalment pedres o cauris. Cada jugador posseeix les dues files estan més a prop del jugador, així com els comptadors en aquestes files. L'objectiu del joc és capturar tots els comptadors de l'oponent . El joc es pot dividir en tres etapes.
Món aualé Revista divulgativa dels jocs mancala
REVISTA GRATUÏTA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME Volum 4, número 4 - octubre/desembre 2015