Món aualé n.22

Page 1

Vol. 6, núm. 2 - abr/jun 2017

Revista divulgativa dels jocs mancala

REVISTA GRATUÏTA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME


Imatge de la portada: Tauler de fusta de dues files de set forats i un forat magatzem a cada extrem procedent de Timor, Indonèsia. Col·lecció privada.

REVISTA GRATUÏTA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME Volum 6, número 2– Abril/Juny 2017

ISSN 2014-7597 DL T–302–2012 Biblioteca de Catalunya Projecte: Jordi Climent i Aina Canal Edició: Jordi Climent monauale@gmail.com

Pàg. 2


SUMARI

Pàg 4-7 Jocs mancala en aplicacions mòbils. Es mostren algunes aplicacions mòbils gratuïtes per jugar a jocs mancala que es poden instal·lar en telèfons intel·ligents, tauletes tàctils i altres dispositius.

Pàg 8-9 Aprenem a jugar al Dakon. El Dakon és un dels jocs mancala del sud-est asiàtic. És conegut també com Dhakon o Dhakonan. És similar a altres jocs de forats i llavors d’Àsia com el Sungka o el Congkak. Es juga, tradicionalment, a l’illa de Java, almenys, en taulers de fusta de 2×5, 2×6, 2×7 i 2×9 i un forat magatzem a cada extrem.

Pàg 10-11 Pàgines centrals. Es veu un grup d’estudiants que juguen al congklak, durant un descans, en un col·legi de Bandung, a l’illa de Java.

Pàg 12-16 Jocs mancala al sud-est asiàtic. Es parla de diferents jocs mancala coneguts al sud-est asiàtic que és una subregió de l’Àsia formada pels estats situats a l’est de l’Índia, al sud de la Xina, a l’oest de Nova Guinea i al nord d’Austràlia. Us apuntem diverses fonts documentals escrites i gràfiques sobre els mancala jugats en aquesta regió del món.

Pàg 17 Un tauler mancala a la sèrie Blindspot. A l’episodi 11 de la segona temporada de la sèrie nord-americana Blindspot, en la conversa que mantenen Jane, Patterson i Nas, es parla d’un tauler mancala. La conversa surt en descobrir que un dels protagonistes, Roman, mentre està confinat en una cel·la, juga a algun mancala amb terrossos de sucre.

Pàg 18 Glossari. Part 22. La situació Mikul és un tipus de captura opcional que cal determinar abans de començar cada partida en el joc Dakon que és jugat a Indonèsia. Us en fem cinc cèntims.

Pàg 19 El racó del col·leccionista (XXII). Es mostra dues peces de bronze amb jugadors d’aualé. La primera és una figura característica del grup humà akan de l’Àfrica occidental. La segona, és un pes de pols d’or, del mateix grup humà, en forma d’anell.

Pàg. 3

Món aualé. Volum 6, número 2 - Abril/Juny 2017


Jocs mancala en aplicacions mòbils

Fig1. opció de 2 files de 5 forats en l’aplicació mòbil per jugar al Dakon.

Us parlem de 6 aplicacions gratuïtes per instal·lar en dispositius mòbils (telèfons intel·ligents, tauletes tàctils i altres dispositius) per jugar als jocs mancala Dakon, Togyz kumalak, Ô ăn quan, Aualé, Igisoro i Bao la Kiswahili. Dakon: Indonesian traditional board game Aquesta primera aplicació mòbil (app) que us expliquem va ser realitzada el 2014 per Amegoo Pixel Studio. La música, la programació i el disseny artístic del joc estan a càrrec d’Aldhy Maulana Putra. Es poden escollir les opcions per a 1 o 2 jugadors. Podem triar el nombre de forats per fila: 5, 6, 7 o 9 (veure fig1, fig2, fig3 i fig4, respectivament). Es poden configurar altres opcions com: veure o no el nombre de llavors que conté cada forat, la direcció de la sembra (horària o anti-horària), si volem o no jugar amb situacions mikul. A les pàgines 8 i 9 d’aquest número de Món aualé trobareu les regles resumides i les diverses variants d’aquest joc. El Dakon és un joc mancala del sud-est asiàtic que és similar a altres jocs d’aquesta sub-regió d’Àsia com el Sungka, el Congkak o el Tchonka.

Fig2. opció de 2 files de 6 forats en l’aplicació mòbil per jugar al Dakon.

Fig3. opció de 2 files de 7 forats en l’aplicació mòbil per jugar al Dakon.

Togyz Kumalak Aquesta segona app està a càrrec de Nurzhan Tolegenov i va ser feta el 2013. Es poden escollir les opcions per a 1 o 2 jugadors i configurar altres coses com: veure, o no, el nombre de llavors que conté cada forat, activar el so de les peces i la música del joc. El Togyz kumalak es juga en el característic tauler

Fig4. opció de 2 files de 9 forats en l’aplicació mòbil per jugar al Dakon.

Pàg. 4

Món aualé. Volum 6, número 2 - Abril/Juny 2017


Fig5. Disposició inicial característica en el joc Togyz Kumalak.

de dues files i nou forats (veure fig5 i fig6) que recrea aquesta app per a tauletes i mòbils. Ô ăn quan La tercera app que us expliquem recrea el tradicional joc mancala vietnamita que té el mateix nom (veure figs 7 a 10). A càrrec de V Apps Studios, funciona en mòbils i tauletes amb sistema Android 2.2 i versions superiors. Una característica d’aquesta app és que

Fig6. El joc Togyz Kumalak en curs en l’app que us expliquem.

permet jugar entre 3 o 4 persones alhora, com en el joc tradicional vietnamita. Si hi juguen tres jugadors, s’utilitza un tauler triangular. Si hi juguen quatre jugadors, s’usa un tauler quadrat. Es pot seleccionar, doncs, el nombre de jugadors o, si es prefereix, es pot jugar contra la CPU. L’Ô ăn quan també es coneix, entre altres, amb el nom de Cờ ô ăn quan; Chơi ô quan; Chơi ô làng. Els taulers, normalment, es

Fig7. L’aplicació mòbil vietnamita per jugar al joc Ô ăn quan.

Fig8. El joc Ô ăn quan en curs en l’app que us expliquem.

Fig9. Opció per a 3 jugadors per jugar al joc Ô ăn quan.

Fig10. Opció per a 4 jugadors per jugar al joc Ô ăn quan.

Pàg. 5

Món aualé. Volum 6, número 2 - Abril/Juny 2017


Jocs mancala en aplicacions mòbils

Fig11. Disposició inicial característica de les llavors en el joc Igisoro.

dibuixen a terra amb guix o altres materials, de dues files de cinc quadrats i un magatzem a cada extrem en forma de semicercle. És obligatori que el tauler disposi d’un magatzem en cada extrem. A voltes, el tauler està dibuixat en un cartró o en material plastificat. Les peces usades acostumen a ser pedretes. En la versió gratuïta es poden consultar les regles en vietnamita i, parcialment, en anglès. Igisoro La quarta app que s’explica és la versió lliure del joc Igisoro. Funciona amb Android. Està a càrrec de www.igisoro.com. Va ser realitzada l’any 2012. Simula el tradicional joc mancala jugat a Ruanda i Burundi. També és conegut, almenys, amb els noms Ikisoro, Kubuguza, Kusuro, Kuwaguza i Ibisoro. A l’hora de jugar, es poden escollir les opcions per a 1 o 2 jugadors. Es pot configurar el nivell de dificultat, activar, o no, el so de les peces i la música. Aquest joc es juga amb un tauler de quatre files de vuit forats. Al començament de la partida es col·loquen quatre llavors en els forats de les files interiors (veure fig11). L’objectiu està en immobilitzar l’oponent. És a dir, en capturar les llavors de l’adversari i provocar que no pugui fer cap moviment. Es tracta d’un joc de re-entrada. Totes les llavors que estan en joc resten en el tauler fins al final de la partida. El jugador que guanya les llavors, les torna a introduir en el seu costat del tauler.

Fig12. Victòria per immobilització de l’adversari en el joc Igisoro.

Bao Zanzibar Aquesta app l’ofereix el desenvolupador Toadcapital l’any 2013. Recrea el conegut joc Bao la Kiswahili que és jugat pels swahili al llarg de la costa est africana, principalment a Tanzània. En la versió gratuïta només es pot jugar a l’opció d’un jugador contra la CPU i en el nivell novell. En la versió de pagament es pot jugar a l’opció d’un jugador en els nivells amateur, professional i campió. En la versió completa, de pagament, a més, hi ha l’opció de dos jugadors i enfrontament en línia. Les regles es poden consultar en anglès, francès, portuguès i swahili. Si es vol, s’activa, o no, el so de les peces i la música. El Bao la Kiswahili és un dels jocs mancala més difícils d’aprendre degut a les seves complexes regles de joc. Una característica que té és que la partida comença amb poques llavors sobre el tauler i s’hi van incorporant a mesura que avança el joc. D’altra banda, les llavors capturades no es retiren del tauler sinó que són reingressades. Awale Online—Oware Awari La sisena i darrera app es mostra en els seus crèdits com ‘un joc d’estratègia gratüit per a iOS i Android de la família dels jocs de taula jugats a Àfrica occidental i arreu del món’. És una app per jugar a l’aualé en línia. Per jugar-hi requereix un compte a Google Play Jocs. L’app està a càrrec de Ghislain Pellegrin. La característica principal és que permet

Pàg. 6

Món aualé. Volum 6, número 2 - Abril/Juny 2017


jugar a diferents nivells contra altres jugadors que estan connectats. Es pot optar per veure el nombre de llavors. Les regles de joc estan en anglès, francès, espanyol i alemany. L’app permet veure la classificació dels rivals en línia. També es poden enviar missatges als oponents, gravar les puntuacions més altes i triar les regles de captura. L'aualé és conegut amb diversos noms com per exemple: ayò, awalé, awaleté, oware, wari, woli,... Es juga, tradicionalment, a països d'Àfrica occidental

Brasil. L’objectiu del joc és el de capturar més llavors que l’adversari. Guanya el jugador que ha capturat més llavors al final de la partida. El camp de joc està dividit en dos territoris de sis forats cada un. Al començament es reparteixen les 48 llavors en els dotze forats del tauler. Es col·loquen 4 llavors en cada forat (veure fig16). Aquesta app mostra una recreació força realista del tauler i de les llavors. El jugador que juga primer s’escull a l’atzar o s’acorda entre ambdós. Aquest jugador pren el

Fig13. L’aplicació mòbil Bao Zanzibar per jugar al joc Bao la Kiswahili.

Fig14. Disposició inicial de les llavors en l’app Bao Zanzibar.

Fig15. L’app per a iOS i Android Awale Online –Oware Awari en curs.

Fig16. Disposició inicial de llavors en l’app Awale Online—Oware Awari.

com Senegal, Gàmbia, Cap Verd, Guinea, Sierra Leone, Libèria, Costa d'Ivori, Burkina Faso, Mali, Ghana, Togo, Benin, Nigèria i Camerun. També es troba a les Antilles i al continent americà com a resultat del tràfic d'esclaus que provenia d’aquesta zona africana, com per exemple: a Surinam, Guyana, Grenada, Barbados, Sta. Lucia, Martinica, Dominica, Antigua i St Kitts, República Dominicana, Cuba o

conjunt de llavors que hi ha en un dels forats del seu territori i les distribueix, una a una, als forats següents, seguint el sentit contrari al de les agulles del rellotge. Una de les característiques de l’aualé és que no està permès “fer passar gana" a l’adversari. És a dir, un jugador no pot jugar de manera que deixi sense llavors el territori de l’adversari i impedeixi que pugui jugar.

Pàg. 7

Món aualé. Volum 6, número 2 - Abril/Juny 2017


Aprenem a jugar al Dakon

El Dakon és un dels jocs mancala del sud-est asiàtic. També es coneix com Dhakon o Dhakonan. El Dakon és similar a altres jocs mancala d’aquesta sub-regió d’Àsia com el Sungka, el Congkak o el Tchonka.

Obertura guanyadora Qui comença primer té avantatge perquè el joc Dakon té una propietat especial que és present també en altres jocs mancala: l’obertura guanyadora. És a dir, es podrien fer seqüències de moviments que portarien a una victòria directa.

Disposició de les llavors en el tauler El Dakon es juga, almenys, a l’illa de Java en taulers de 2×5, 2×6, 2×7 i 2×9 i un forat magatzem a cada extrem. És jugat amb el mateix nombre de llavors a cada forat, al començament del joc, com forats hi hagi en cada fila del tauler. Es juga amb 5 llavors a cada forat en un tauler de 2×5; amb 6, en un tauler de 2×6; amb 7, en un de 2×7 i així successivament. Els forats magatzem es deixen buits al començament de la partida.

Objectiu del joc Es juga a rondes. El vencedor del joc serà qui guanyi més rondes. L’objectiu de cada ronda és dipositar tantes llavors com es pugui en el

magatzem propi. Els jugadors juguen torns consecutius fins que un d’ells es queda sense llavors per jugar. El jugador que ha guanyat la darrera ronda, comença el primer en la següent. En la segona ronda, cada jugador usa les llavors capturades en la ronda prèvia i completa tants forats com pugui en el seu costat del tauler. La segona i successives rondes es juguen amb les mateixes regles que la primera excepte que els forats que no s’han pogut omplir queden anul·lats i no son usats per cap dels jugadors.

Situació Mikul Quan la darrera peça sembrada d’una volta cau en un forat buit de l’adversari, el torn del jugador que està sembrant acaba sense captures. Però això no és així si, prèviament, s’ha decidit jugar amb situacions Mikul. Es tracta d’una captura opcional que cal determinar abans d’iniciar cada partida. Es capturen les peces que contenen els forats que hi ha a dreta i esquerra del forat buit de l’adversari on cau la darrera peça sembrada d’una volta. Aquesta captura es fa quan els forats que hi ha a dreta i esquerra del forat buit de l’adversari, on cau la darrera peça sembrada de la volta, contenen cada un, almenys, una peça i el forat buit de l’adversari no està situat als extrems.

Pàg. 8

Món aualé. Volum 6, número 2 - Abril/Juny 2017


Diferències en la sembra i la collita entre Dakon, Sungka, Congkak i Tchonka Sungka La pagpupunla (sembra) es realitza en el sentit horari. Tauler 2x7 i cada jugador té el seu forat magatzem a mà esquerra. El primer moviment és realitzat, simultàniament, pels dos jugadors. El jugador en acabar primer aquest moviment, comença el següent moviment. Després es juga per torns. La collita es fa quan la darrera llavor d’una volta cau en un forat buit propi i el forat oposat de l’adversari conté alguna llavor. El jugador que està sembrant captura el contingut del forat oposat i també la llavor dipositada en el forat buit propi. A vegades, es juga en la direcció anti-horària i, aleshores, cada jugador té el seu magatzem a mà dreta. Dakon La direcció de la sembra és, generalment, anti-horària. En taulers, almenys, 2x5, 2x6, 2x7 i 2x9. El forat magatzem a mà dreta. El nembak (collita) es fa com en el Sungka. També es pot capturar si es juga amb situacions mikul. A vegades, es juga en direcció horària i, aleshores, cada jugador té el seu magatzem a mà esquerra. Congkak La sembra es realitza en el sentit horari. En taulers, almenys, 2x5, 2x6, 2x7, 2x8, 2x9. Cada jugador té el seu magatzem a mà esquerra. La collita es fa com en el joc Sungka. Tchonka La sembra es realitza en el sentit horari. Cada jugador té el seu forat magatzem a mà esquerra. Tauler 2x7. La collita es realitza quan la darrera llavor d’una volta cau en un forat buit propi i el forat oposat, del costat de l’adversari, conté alguna llavor. El jugador que està sembrant captura el contingut del forat oposat. En el Sungka, el Dakon i el Congkak quan es cau en el magatzem propi amb la darrera llavor de la volta, es repeteix torn. El jugador que està sembrant comença un altre moviment des d’un forat de la fila pròpia. En el Tchonka, quan es cau en el magatzem propi, acaba el torn.

Regles resumides del Dakon tauler: 2×5, 2x6, 2x7 i 2x9 (dues files de cinc, sis, set o nou forats) amb un forat magatzem a cada extrem. peces: els forats magatzem es deixen buits al començament de la partida. És jugat amb el mateix nombre de llavors en cada forat, al principi del joc, com forats hi hagi en cada fila del tauler. Cinc llavors per forat en un tauler de 2×5. Sis, en un de 2×6, i així, sucessivament. direcció sembra: anti-horària. sembra: volta encadenada. Cada jugador, per torns, agafa les llavors d’un dels forats propis i les distribueix una a una, començant en el forat següent des d’on s’han agafat, incloent el propi forat magatzem però no en el magatzem de l’adversari (situat a l’extrem esquerre). El torn acaba sense captures si la darrera llavor sembrada cau en un forat buit al costat de l’adversari, excepte si es juga amb situacions mikul. Si la darrera llavor d’una volta cau en magatzem propi, el jugador que està sembrant comença un altre moviment des de qualsevol forat del seu costat del tauler. Si la última llavor cau en un forat buit, en la pròpia fila, i en el forat oposat, al costat de l’adversari, també està buit, acaba el torn sense captures. collita: en la fila de l’adversari i en la pròpia. Quan es produeix una situació nembak: l’última llavor d’una volta cau en un forat buit de la pròpia fila i el forat oposat de l’oponent conté llavors. El jugador que està sembrant captura aquestes llavors i també la llavor que ha deixat en el forat buit i les col·loca en el seu magatzem. El torn acaba. També hi ha collita quan es produeix una situació mikul. objectiu: dipositar tantes llavors en el magatzem propi i aconseguir situacions nembak i mikul. El jugador que guanya més rondes, guanya el joc. el joc acaba…: quan un jugador es queda sense llavors per jugar.

Pàg. 9

Món aualé. Volum 6, número 2 - Abril/Juny 2017


Un grup d’estudiants juga al congklak, durant un descans, en un col·legi de Bandung, a Java. Foto: Adnan Ali. 2017 (CC BY-NC 2.0) Alguns drets reservats.

Pàg. 10


PÃ g. 11


Jocs mancala al sud-est asiàtic

Fig 1. Rècord de persones jugant alhora al Congkak. Un total de 816 jugadores i jugadors van jugar-lo simultàniament a la Singapore Expo 2012. Foto: www.singaporerecords.com

9

El sud-est asiàtic és una subregió de l’Àsia formada pels estats situats a l’est de l’Índia, al sud de la Xina, a l’oest de Nova Guinea i al nord d’Austràlia. Té 2 zones diferenciades: la zona continental i el conjunt d’arxipèlags a est i sud-est.

11

9 4

La zona continental, a la península d’Indoxina, formada per Cambodja, Laos, Myanmar, Tailàndia, el Vietnam i Malàisia occidental.

La zona d’arxipèlags conté Malàisia oriental, Brunei, el Timor Oriental, Indonèsia, les Filipines i Singapur.

Us parlem dels diferents jocs mancala coneguts en aquesta regió del món i s’apunten diverses fonts documentals escrites i gràfiques.

1

Sungka

(conegut també com kunggit, sungca, sungcáan, sunka, chuncajon) [Al n.8 de Món aualé trobareu les regles resumides d’aquest joc]

El joc sungka és jugat a Filipines. Tradicionalment era jugat per les dones i els nens. És similar a altres mancala del sud-est asiàtic com el congklak o el dakon. El tauler de joc, anomenat sungka(h) an, és tallat habitualment en fusta de 2x5, 2x6 i 2x7. Els forats o “cases” es coneixen amb el nom bahay. És necessari un forat magatzem en cada extrem del tauler, conegut com “cap” (ulo) o “mare” (inay), per dipositar les peces capturades, habitualment cauris.

1

2 3 12 10 3 16 15 14 12 3 18 17 Jocs mancala del sud-est asiàtic

3

3 3 12 12 20 22

5 12 5 6 8 3 19 12 7 21

Singapur: congkak Malàisia: congkak, tikum Brunei: congkak Tailàndia: congkak, mak khom Filipines: sungka, chuncajon Indonèsia: -Sumatra: congk(l)ak, galatjang, tjatjo, tjoeka, djoenka, bajangkaq, kălòléh -Borneo: congkak, galatjang, tjonka, aw-li an-nam ot-tjin -Lembata: motiq ka ia, motiq keu leu -Sulawesi: chonka, galatjang, dâra-dâra -Bali: galatjang, metjiwa -Java: dakon, galatjang, congk(l)ak -Timor: dakon -Pulau Sumba: matoe Guam: chonka Cambodja: bai khom Vietnam: ô ăn quan

Pàg. 12

Món aualé. Volum 6, número 2 - Abril/Juny 2017

12 13


Jocs documentats amb regles incompletes o desconegudes a occident Jocs documentats amb regles completes que es segueixen jugant o s’han jugat, almenys, fins a finals del segle XIX o inicis del segle XX

Hem intentat ser rigorosos amb l’ubicació geogràfica dels jocs, tot i que per raons obvies d’espai, alguna icona no està ubicada exactament on hauria d’estar

8 1 1 1

8

1 5

El jesuïta José Sánchez fou el primer occidental en mencionar, al segle XVII, un mancala jugat a Filipines, anomenat kunggit. Però, no es pot concloure si es referia al sungka. Va escriure que es jugava amb conquilles en un tauler de fusta en forma de bot. Stewart Culin fou el primer occidental en mencionar i descriure, parcialment, les regles del sungka l’any 1900. Gabriel Adriano Bernardo va proporcionar les regles completes l’any 1937 i va documentar partides senceres. El joc està arrelat en diferents cultures. En els primers temps, el sungka va ser utilitzat pels endevins, anomenats ballen o manghuhula, amb fins religiosos. El joc també es juga a Indonèsia i a Malàisia amb lleugeres variants. A les Filipines, i possiblement en altres llocs, el tauler sungka continua essent utilitzat ocasionalment per a l’endevinació popular, especialment per a la gent gran per indagar si un viatge serà favorable en un dia determinat, o per les noies per esbrinar si es casaran i quan. Aquesta pràctica no és tan comú com ho era abans. Hi ha tornejos a les Filipines i altres llocs (Taiwan, Austràlia, Anglaterra, Àustria i EUA). El sungka, avui en dia, també és jugat allí on viuen els immigrants filipins. És un important mitjà per a la creació de la identitat doncs, per ells, és percebut com un joc genuïnament filipí.

2

Mak khom (conegut també com Tungkayon)

És un joc mancala jugat pels musulmans al sud de Tailàndia. Les regles foren descrites a occident per primera vegada el 1836 per James Low però tenim un coneixement incomplet d’aquest joc.

3

Main congkak o congk(l)ak

És un joc mancala jugat a Malàisia, Singapur, Brunei, Tailàndia i algunes parts d’Indonèsia (Sumatra i Borneo). A Singapur se l’anomena chongkak. A Indonèsia se’l coneix com congklak. En aquest país també se l’anomena amb altres noms. A Lampung, és conegut com dentuman Pàg. 13

Món aualé. Volum 6, número 2 - Abril/Juny 2017


Jocs mancala al sud-est asiàtic “Fa uns quants anys, conduint amb un amic per la carretera de la costa des de Sourabaya a Grissé, ens vam adonar que dos coolies [4] de Madura jugaven al “chongkak” que a Java es diu “dakon”. Per uns pocs florins vam comprar el tauler, una peça antiga, bellament tallada, aparentment d’origen balinès. Té la forma d’un drac amb dos caps, l’esquena és plana i conté les dues files de 9 forats cadascuna, i les dues “rumahs”.

lamban, a Sulawesi, el joc és anomenat com mokaotan, maggaleceng, aggalacang i nogarata. La paraula ‘congkak’ es creu que procedeix de l’antiga paraula malaia ‘congak’, que significa "càlcul mental". El nom ‘congklak’, per altra banda, és una paraula de la llengua bahasa indonèsia, relacionada amb el mot ‘congkak’ o ‘chongkak’ a Malàisia i a Singapur. “Ambdues paraules es refereixen a les petites petxines que s’usen habitualment per jugar a aquest joc; tot i que el mot ‘tengkuyung’ a vegades escrita com ‘tengkuyong’ podria descriure millor aquestes petxines”, afirma Partha Desikan (1). (1) Desikan, Partha www.peranakan.org.sg

4

2008

Chongkak

Challenge

in

Bay Khom

És jugat a Cambodja pels xiquets i xiquetes en àrees rurals i urbanes. Es juga en un tauler excavat a terra de dues files de cinc forats. Probablement, relacionat amb el vietnamita Ôănquan i altres jocs mancala de la província xinesa de Yunnan (2). (2) Gering, R. Bay khom mancala.wikia.com

Fig 3. Un home i una dona juguen al Dakon, a Timor occidental. Foto Lasse Christensen. [pp.10-11 Món aualé vol.2 num.4 2013]

(3) H. Overbeck. New Notes on the Game of "Chongkak" In: Journal of the Straits Branch of the Royal Asiatic Society, No. 68 (June, 1915), pp. 7-10 (4) coolie és un terme anglès usat, despectivament, per a referir-se a un treballador asiàtic no qualificat i mal pagat.

6

Motiq ka ia

[Al n.14 de Món aualé trobareu les regles resumides d’aquest joc]

Fig 2. Uns xiquets juguen a Kandal, Cambodja. Foto: revgriddler (CC BY-NC-SA 2.0) 2008.

5

Dakon (conegut també com chongkak)

[A les pàgines 8-9 d’aquest número de Món aualé trobareu les regles resumides d’aquest joc]

Ja a principis del segle XX trobem, a occident, referències en revistes científiques com la d’Overbeck de juny del 1915 (3), que diu:

El joc Motiq ka ia va ser descrit per primera vegada a occident per R.H. Barnes l’any 1975. Segons Barnes (5), qui el va trobar a l’est d’Indonèsia, es va jugar en la cultura kedang a l’illa de Lembata (coneguda com Lomblen) a l’arxipèlag de Solor. El tauler té dues files de set forats. Es col·loquen quatre llavors en cada forat. La direcció del joc és en sentit contrari al de les agulles del rellotge, segons el mandat nadiu de viatjar per la dreta, “wana pan”. Cada forat està associat amb una part del cos. La disposició dels forats en la fila pròpia, d’esquerra a dreta, són el peu, la canyella, el genoll, l’estòmac, el pit, la gola i el cap. (5) R.H.Barnes. Mancala in Kedang: a Structural Test. Bijdragen tot de Taal-, Land- en Volkenkunde, Deel 131, 1ste Afl., ANTHROPOLOGICA XVII (1975), pp. 67-85

Pàg. 14

Món aualé. Volum 6, número 2 - Abril/Juny 2017


7

Motiq keu leu

El joc Motiq keu leu va ser descrit per primera vegada a occident també per RH Barnes l’any 1975. És jugat en un tauler de dues files de set forats i un forat magatzem a cada extrem. Es col·loquen set llavors en cada forat, excepte als magatzems. Les regles són com les del joc sungka. La sembra, però, es realitza en el sentit anti-horari i, habitualment, es comença des del forat propi més a la dreta. Cada jugador té el seu magatzem a mà dreta.

8

Chonka (conegut també com Chongka, Tchonka)

A l’illa de Guam, a l’arxipèlag de les Marianes, els chamorro juguen al chongka en taulers de dues files de set forats i un forat magatzem en cada extrem. El que queda a l’esquerra és el que pertany a cada jugador. En sembrar les peces en sentit horari ho farà també en el seu forat magatzem. El que queda a mà dreta és el que pertany a l’adversari. En sembrar les peces en sentit horari no ho farà en el forat magatzem de l’adversari, que se saltarà. Va ser descrit a occident per primera vegada per Georg Fritz l’any 1904.(7)

de dues files de vuit forats i un forat a cada extrem, a la península de Macassar, a l’illa de Cèlebes (actual Sulawesi). Va ser titulada “Famílies xineses que juguen al Tchonka”.

9

Ô ăn quan

(conegut també com Cờ ô ăn quan; Chơi ô quan; Chơi ô làng). [Al n.11 de Món aualé trobareu les regles resumides d’aquest joc]

És jugat al Vietnam, habitualment, pels xiquets i xiquetes en taulers que es dibuixen a terra amb guix o altres materials amb dues files de cinc quadrats i un magatzem, en forma de semicercle, a cada extrem. Hi ha dos tipus de peces diferenciades per a cada jugador: 1 pedra gran i 25 pedretes. La pedra gran té un valor superior i es col·loca, al començament de la partida, en el forat magatzem propi. Una altra característica d’aquest joc és que el poden jugar 3 o 4 persones a la vegada. Aleshores, es dibuixa un tauler triangular, s’hi ha 3 jugadors o un tauler quadrat, si n’hi ha 4.

(7) Gering; R. Chongka. mancala.wikia.com

Fig 5. Uns xiquets juguen a l’ô ăn quan, als Highlands de Vietnam. Foto Marieke Holthuis. [pp.10-11 Món aualé vol.3 num.3 2014]

Fig4. Il·lustració impressa en paper on es juga al Tchonka a Macassar, a l’illa de Sulawesi, Indonèsia. Per Jean-Jaques Aragó. S.XIX.

En una il·lustració de l’escriptor, artista i explorador nord-català Jacques Aragó (17901855), de mitjans del segle XIX, es poden veure dues dones que juguen al Tchonka en un tauler

Us apuntem més jocs mancala del sud-est asiàtic amb regles no descrites a occident o que es té un coneixement incomplet:

10 Tikum Jugat pels xiquets cantonesos de Bukit Merah, a Seberang Perai (coneguda també com província Wellesley) a l’estat de Penang, Malàsia. Segons Pàg. 15

Món aualé. Volum 6, número 2 - Abril/Juny 2017


Jocs mancala al sud-est asiàtic Newell amb les mateixes regles que el congkak en un tauler de 2x5+2.(8) (8) Newell W.H. A Few Asiatic Board Games Other than Chess In: Man, Vol. 59 (Feb., 1959), pp. 29-30

11 Chuncajon (també conegut com Agsinnoninka) Descrit per primer cop a occident per Morice Vanoverbergh l’any 1927. És un joc jugat, habitualment, per xiquetes ilocos, al nord de Luzon, a Filipines. Un joc mancala poc usual on els moviments es fan simultàniament. (9) (9) Vanoverbergh,M. Iloko Games. In: Anthropos 1927; 22: 216-243

Kaudern apuntava en la llista, segons la Encl. N. I., que al nord de Sumatra es podien trobar els noms:

14 Tjatjo 15 Tjoeka 16 Djoenka I al centre de Sumatra, els noms:

17 Bajangkaq 18 Kălòléh A Bali es podia trobar el mot:

19 Metjiwa

12 Galatjang Walter Kaudern escrivia que a Encyclopaedie van Nederlandsch-Indië. Vol. IV, 1921 (Encl. N. I.) es diu que el galatjang és conegut als següents llocs: Java, Bali, al nord i centre de Sumatra i a la costa oest de Borneo. (10)

I a la costa oest de Borneo, el següent nom:

20 Tjonka En darrer lloc, Kaudern afegia a la llista que, segons el Leiden Museum Catalogue, a l’est de Soemba (actual Pulau Sumba), es trobava el nom:

21 Matoe

Fig6. Tauler galatjang al Leiden Museum.

13 Dâra-Dâra Kaudern també escrivia que el dâra-dâra és jugat pels orang macassars i els orang buginesos a Celebes (actual Sulawesi). És semblant al galatjang però el nombre de peces en cada forat és només quatre. (11) Walter Kaudern afirmava (12):

Fig7. Targeta de mòbil de prepagament on dos xiquets juguen al Congkak. Procedent de Brunei Darussalam. 2007.

22 Aw-li On-nam Ot-tjin

“En la llista següent es donen els noms natius del joc. La gran quantitat de noms que els indígenes li atorguen fa probable que sigui un antic joc a Indonèsia.”

La primera transcripció de les regles van ser fetes per l’etnògraf noruec Carl Sofus Lumholtz. Era jugat a Borneo. (13)

(10)(11)(12) Kaudern, W. 1929. Ethnographical studies in Celebes: Results of the author’s expedition to Celebes 1917–20, vol. 4: Games and dances in Celebes. Göteborg: Elanders Boktryckeri Aktiebolag.

(13) Lumholtz, Carl. Through Central Borneo: An Account of Two Years’s Travel in the Land of the Head-Hunters between the Years 1913-1917. Charles Scribner’s Sons, New York 1920.

Pàg. 16

Món aualé. Volum 6, número 2 - Abril/Juny 2017


Un tauler mancala a la sèrie Blindspot

En un episodi de la segona temporada de la sèrie nord-americana Blindspot es parla d’un mancala. Fa un temps, en els números 11 i 12 de Món aualé, us mostràvem alguns exemples de reportatges i programes de TV, documentals i pel·lícules que han ensenyat, directament o indirecta, jocs mancala. En l’episodi 11 de la segona temporada de Blindspot es veu com Roman juga a un mancala amb terrossos de sucre mentre està confinat en una cel·la. Blindspot és una sèrie que gira al voltant d'una misteriosa dona que és trobada, nua i amb el cos completament tatuat, dins d'una bossa que havia estat abandonada enmig de Times Square, a Nova York. La dona no recorda res del seu passat ni recorda qui és. L’equip del FBI, encarregat del cas, descobreix que cada tatuatge conté una pista per resoldre crims que estan a punt de ser comesos. Els tatuatges són un trencaclosques per resoldre qui és i d’on prové aquesta dona sense nom .

[N]: ‘Però ell no sap que ho està fent, però aquest joc és molt popular a Sud-àfrica. Segurament hi jugàveu de petits... i se li ha quedat al subconscient.’ [J]: ‘Té a veure amb el lleopard?’ [P]: ‘Si li dones la volta, algunes taques són com els forats del tauler [...]’

La sèrie va ser creada per Martin Gero i està protagonitzada, entre altres, per Sullivan Stapleton i Jaimie Alexander. Va ser produïda per Warner Bros Television i estrenada als EUA per la NBC el setembre de 2015.

Us transcrivim el principi de la conversa que mantenen Jane, Nas i Patterson: [Jane]: ‘Què passa?’ [Nas]: ‘Patterson té una pista nova.’ [J]: ‘Què? Quina?’ [Patterson]: ‘Mancala. És un tauler en el que mous bales de vidre seguint un patró...que és el que va fer adonar-me que Roman ha estat jugant al mancala amb terrossos de sucre.’

Pàg. 17

Món aualé. Volum 6, número 2 - Abril/Juny 2017


Glossari (22) Recorda L’aualé, conegut també com ayo, wari, oware, awal eté , es jug a, habitualment, a diverses partides. Segons els països, hi ha regles especials diferents pel que fa al número de partides que cal per guanyar. A l’illa d’Antigua, al Carib, els jugadors solen tractar de ser els primers en guanyar 6 partides o intenten guanyar 3 partides més que el seu oponent.

Regles especials: situació Mikul en el joc Dakon La situació Mikul és un tipus de captura opcional que cal determinar abans de començar cada partida. Normalment, quan la darrera peça sembrada d’una volta cau en un forat buit de l’adversari, el torn del jugador que està sembrant acaba sense captures. Però si es tria j ug ar al Dak o n am b situacions Mikul significa que es poden capturar les peces que contenen els forats que

hi ha a dreta i esquerra del forat buit de l’adversari on cau la darrera peça sembrada d’una volta. Cal però complir dues condicions per fer una captura tipus mikul:  que el forat buit de l’adversari on cau la darrera llavor sembrada no estigui situat a cap dels extrems, i  que els forats que hi ha a dreta i esquerra del forat buit de l’adversari, on cau la darrera peça sembrada de la volta, continguin cada un, almenys, una peça.

En alguns tornejos internacionals d’aualé, l'objectiu és, sovint, el de ser el primer jugador que guanya 3 o 5 partides (3 partides en el campionat d’aualé al Festival International des Jeux de Cannes, a França). Els jugadors ioruba, al sudoest de Nigèria, intenten aconseguir guanyar 3 partides seguides. Els akan, a Costa d'Ivori, intenten aconseguir 5 victòries consecutives, però avui dia el seu objectiu és guanyar 3 partides d'un total de 5. A Kumasi, a Ghana, els jugadors intenten ser els primers que guanyen 5 partides en total.

Pàg. 18

Món aualé. Volum 6, número 2 - Abril/Juny 2017


El racó del col·leccionista (XXII) Peça de bronze akan F i g ur a de b r on z e característica del grup humà akan de l’Àfrica occidental. Aquesta figura va aparèixer en la portada de Món aualé Vol.4, núm 4—octubredesembre 2015. El bronze és qualsevol dels diferents aliatges compostos, sobretot per coure i estany. Es coneix des de l’antiguitat.

Anell de bronze akan Pes de pols d’or de bronze del grup humà akan en forma d’anell amb jugadors d’aualé. Els pesos akan eren usats com un sistema de mesura pels akan a africa occidental, particularment, per pesar la pols d’or que era utilitzada com a moneda pròpia abans de ser reemplaçada per bitllets i monedes.

Pàg. 19

Món aualé. Volum 6, número 2 - Abril/Juny 2017


i en el pròxim número... Jocs mancala a l’Àsia meridional Es parlarà dels diferents jocs mancala que es coneixen a l’Àsia meridional, formada per Afganistan, Bangladesh, Butan, Índia, Maldives, Nepal, Pakistan i SriLanka. Myanmar i Tibet també se solen incloure en aquesta sub-regió. Us apuntarem diverses fonts documentals escrites i gràfiques sobre els mancala jugats en aquesta zona del món.

Jocs mancala per a més de dos jugadors. Us parlarem d’alguns jocs mancala que poden ser jugats per a més de dos jugadors. De vegades, dos equips lluiten l’un contra l’altre. També poden jugar tres, quatre o més persones en un tauler de dues files de sis o set forats i cadascú en controla una secció. En altres ocasions, el nombre de jugadors determina el nombre de files de forats que tindrà el tauler que s’excava o dibuixa a terra.

Món aualé Revista divulgativa dels jocs mancala

REVISTA GRATUÏTA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME Volum 6, número 2 - abril/juny 2017


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.