Vol. 6, núm. 3 - jul/set 2017
Revista divulgativa dels jocs mancala
REVISTA GRATUÏTA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME
Imatge de la portada: Tauler de fusta Pallankuzhi Attam procedent de l’Índia. Col·lecció privada.
REVISTA GRATUÏTA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME Volum 6, número 3– Juliol/Setembre 2017
ISSN 2014-7597 DL T–302–2012 Biblioteca de Catalunya Projecte: Jordi Climent i Aina Canal Edició: Jordi Climent monauale@gmail.com
Pàg. 2
SUMARI Pàg 4-9 Jocs mancala a l’Àsia meridional (I). En aquesta primera part es mostren fonts documentals escrites i gràfiques sobre els jocs mancala jugats a l’Àsia meridional. Aquesta sub-regió del món està formada per Afganistan, Bangladesh, Butan, Índia, Maldives, Nepal, Pakistan i SriLanka. Es parla, entre altres, de l’Aligulimane, el Cenne, el Pallanguzhi i el Pasu pondi.
Pàg 10-11 Pàgines centrals. Es pot veure una fotografia del 2012 de Gautham Ramakrishnan on es pot veure que uns nuvis indis juguen al Pallankuzhi en el seu casament.
Pàg 12-14 Món aualé a les Festes de la Baronia de Pinós. El 15 i 16 de juliol de 2017 Món aualé ha participat a les Festes de la Baronia de Pinós, a la localitat de Bagà (Berguedà) amb un taller divulgatiu en el que es va explicar als assistents les regles d’alguns jocs mancala com l’aualé, el sokusowó, i l’ohojitxi i a altres mancala africans i asiàtics.
Pàg 15 L’enkeshui al Seattle Art Museum. En les pàgines centrals es mostra un tauler enkheshui característic dels massai, exposat al Seattle Art Museum, als EUA.
Pàg 16-17 Jocs mancala per a més de dos jugadors. S’explica que alguns jocs mancala poden ser jugats per a més de dos jugadors o equips. Poden jugar tres persones en taulers triangulars o en taulers de dues files i cadascú en controla una secció o el tauler s’adapta al nombre de jugadors i aquest s’excava o dibuixa al terra.
Pàg 18 Glossari. Part 23. Es parla d’alguns exemples de jocs mancala en que la direcció del moviment depèn del forat escollit i d’altres en que la direcció de la sembra depèn de l’elecció del primer jugador que comença la partida.
Pàg 19 El racó del col·leccionista (XXIII). Es mostren dues postals de Ghana. La primera, circulada el 1965 mostra un home i una dona que juguen a l’oware. L’altra, circulada l’any 1967, mostra uns xiquets que seuen al voltant d’un tauler oware.
Pàg. 3
Món aualé. Volum 6, número 3 - Juliol/Setembre 2017
Jocs mancala a l’Àsia meridional (I) Àsia meridional, també anomenada sud d’Àsia o Àsia del sud és la regió al sud del continent asiàtic format per: Afganistan, Bangladesh, Butan, Índia, Maldives, Nepal, Pakistan i Sri Lanka. Myanmar i Tibet també se solen incloure en aquesta regió. Iran sovint se sol categoritzar com a part de l’Àsia occidental (Orient Mitjà), i de vegades Afganistan com a part d’Àsia Central. Tal com passa amb altres sub-famílies de jocs mancala d’arreu del món, podem trobar a l’Àsia meridional noms genèrics com “Cenne Mane”; “Pallankuzhi Attam”; o “Olinda Keliya”. “Attam” i “Keliya” signifiquen: jocs. I “Mane” significa: tauler de joc. Així doncs, parlem dels taulers Cenne, dels jocs Pallankuzhi i dels jocs Olinda. “Cenne Mane”, a part de ser un joc en particular, es refereix a diferents formes de jugar a Tulu Nadu, al sud de l’Índia. Algunes formes comunament jugades són: “Bule Perga“, “Arasu Aata“, o “Seete Aata”. “Pallankuzhi” és un joc en particular i alhora és usat com a terme genèric per a diversos mancala jugats al nord de Sri Lanka i al sud de l’Índia pels tàmils. Alguns s’excaven en dues files de set forats a terra. Segons el joc, els forats s’omplen amb un nombre específic de llavors o poden jugar-hi de 2 a 4 persones. El mot “Olinda” agrupa diversos mancala jugats a Sri Lanka pels singalesos. El nom deriva de les minúscules llavors “olinda” de color vermell amb taques negres que són usades habitualment com a peces de joc. Entre altres, trobem: Daramutu, Puhlumutu, Kotu-baendum, Walak-pussa.
Fig 1. Ancianes juguen a l’Alugulimane a Karnataka, Índia. https://www.instagram.com/mallikahnatesh/
Fig 2. Jove i anciana juguen a l’Aligulimane, Índia. https://www.instagram.com/ananthajain/
En aquestes pàgines us parlem de l’Aligulimane (també transcrit almenys com Alugulimane o Aliguli Manay); el Cenne (conegut també almenys com Cenne Mane o Chenne Mane); el Pallanguzhi (transcrit com Pallaam Kuzhie, Pallaanguzhi, Pallanguli, Pallankuli, entre altres noms); i també us parlem del Pasu Pondi. En la pàgina següent es mostra un mapa amb alguns dels mancala documentats amb regles incompletes o desconegudes a occident. Podrien ser altres maneres d’anomenar jocs documentats amb regles conegudes. També es mostren alguns dels mancala reportats amb regles completes que es juguen o s’han jugat, almenys, fins a finals del segle XIX o principis del segle XX.
Fig 3. Xiquets juguen a l’Aligulimane a Karnataka, Índia. https://www.instagram.com/__yashaswi/
Pàg. 4
Món aualé. Volum 6, número 3 - Juliol/Setembre 2017
Pachgarhwa
13
Ohvalhu gondi
Alguns dels mancala reportats amb regles completes que es juguen o s’han jugat, almenys, fins a finals del segle XIX o principis del segle XX.
12
Es juga a les illes Maldives.
Vai Lung Thlān
Kaci, 14 Pandi, Pannakuri, Jugats a Tamil Nadu, India.
Alguns dels mancala documentats amb regles incompletes o desconegudes a occident. Podrien ser altres maneres d’anomenar jocs documentats amb regles conegudes.
Jugat a Bandi, a l’estat d’Uttar Pradesh, al nord de l’Índia.
S’ha intentat ser rigorós amb l’ubicació geogràfica dels jocs en el mapa, tot i que per raons d’espai, alguna icona no està ubicada exactament on hauria d’estar.
11
Jugat a l’estat de Mizoram pels mizo, també coneguts com lushai, al nord-est de l’Índia.
Omangunta Peeta
19 10
18
Jugat a Chennai, a l’estat de Tamil Nadu, a l’Índia, per persones d’origen telugu.
13
9 Máwkár Kátiyá
8
9
Jugat pels khasis a Cherrapunji, a l’estat de Meghalaya, al nord-est de l’Índia.
16
15
8
Jugat a Gosalpur a l’estat de Madhya Pradesh, al centre de l’Índia.
Pasu Pondi
2
3
Raja Pasu Es juga a les zones rurals de l’estat de Tamil Nadu, al sud de l’Índia.
5
Cenne Mane
4
Es refereix tant a un joc com a diverses formes de jugar a Tulu Nadu, Índia. Algunes formes jugades són el “Bule Perga“, l’“Arasu Aata“, o el “Seete Aata”.
Khuzhi Palaka Jugat a l’estat de Kerala, al sud de l’Índia.
17
Khutki-boia Jugat al Panjab, al nord de l’Índia.
18
Tatak Jugat al Pakistan.
19
Devare Āṭa Hunse Pace Āṭa Jōḍu Perga Kashiyāṭa Kawaḍi Āṭa Kodi Mule Puṭṭu Gobbanu Rajāṭa Sadāṭa
20
1
Agrupa diversos mancala jugats pels singalesos a Sri Lanka. Walak-pussa Daramutu Puhlumutu Kotu-baendum
6
Es juga a l’estat d’Odisha, a l’est de l’Índia.
16
Olinda Kelyia
12 Kánji-guti
Til-guti Jugat a Altiplà de Chota Nagpur, India.
Jugats a l’estat de Karnataka, al sud de l’Índia.
4 20 3 10 17 7 5 14 3 3 3 1
7
Es juga a les zones rurals de l’estat de Tamil Nadu, al sud de l’Índia.
15
11
6
Sat-gol
Longbeu-a-cha Jugat a Assam, India.
Pallankuzhi Attam
3
Nom genèric per a diversos mancala jugats a l’Índia (als estats de Kerala, Tamil Nadu, Andhra Pradesh i Karnataka) i al nord de Sri Lanka.
Ali Guli Mane Es juga a l’estat de Karnataka (antic estat de Mysore), al sud de l’Índia.
2
Pàg. 5
Món aualé. Volum 6, número 3 - Juliol/Setembre 2017
Jocs mancala a l’Àsia meridional (I) Ali Guli Mane (ಅ ಗು ಮ ೆ, en llengua kannada)
cridar l’atenció. Era una senyora octogenària Chemmaramma que ensenyava a tres noies joves el joc Aligulimane.” (1)
(transcrit també com Alugulimane, Aliguli Manay)
El joc Ali Guli Mane és un joc mancala tradicional que encara es juga avui en dia a Karnataka (antic Estat de Mysore), al sud de l’Índia, tant per part dels joves com dels adults. El tauler de joc (anomenat “Mane”) està fet de fusta i, a vegades, de metall. En els primers temps els taulers van ser, fins i tot, esculpits en lloses de pedra. Les peces de joc usades tradicionalment, entre altres, són les llavors de tamarinde, les llavors de gulaganji, o bé, petxines (cauris).
La característica principal del joc és que els jugadors poden fer dos moviments per torn, si es captura en el primer. És a dir, en cada torn si un jugador fa una captura, té dret a un altre moviment. Les captures es realitzen quan es dóna una situació anomenada “Saada” (quan el forat següent al forat en què ha caigut la darrera llavor d’una volta, és buit).(2) notes: (1) SINGH, R.G. Life Imitates Art. A: Board Games of India. Blog. Saturday, May 17, 2008 (2) CERRATO, Luca. Ali guli mane A: Il Fogliaccio degli astratti. 2007; 40 pàg.8
Cenne (conegut també com Cenne Mane, Chenne Mane)
R.G. Singh va escriure l’any 2008 al blog Board Games of India: “A les llars rurals al llarg de Karnataka el nostre equip d’investigadors va trobar taulers de joc innombrables amagat en àtics, lofts i enmig d’utensilis d’ús poc freqüent. Quan ens preguntem si en general, qualsevol persona sap com jugar, sempre resultava que una dona d’edat avançada a la llar hi havia jugat feia molt de temps quan era una jove núvia i més tard en taulers abandonats en els polsosos racons de la casa. (…) En entrar a la plaça del poble ens aturem al davant del temple d’Urukaatheshwari Devi, intentant localitzar els taulers de joc en el terra d’aquesta antiga estructura. Per a la nostra consternació, les parets i el sòl recentment s’havien reparat amb lluents rajoles de ceràmica; fins i tot els pilars de granit sòlids no es van salvar. No hi havia cap possibilitat de trobar un tauler de joc allà perquè si n’hi ha algun, ara jeia enterrat sota les rajoles ceràmiques. Decebuts, al voltant del temple una escena ens va
El Cenne és un joc mancala jugat a Tulu Nadu, sud de l’Índia. Aquest joc, generalment es denomina amb la paraula genèrica Cenne Mane, Chenne Mane o Chennemane. Va ser descrit a occident per primera vegada el 1986 per l’etnòleg Peter J. Claus, professor de la State University of California a Hayward (EUA). L’any 1987 Peter J. Claus escrivia(3): “Cenne mane, en sentit estricte es refereix al tauler (mane) en el qual el joc Cenne i diversos altres (o altres formes) es juguen. La paraula cenne en altres contextos significa “bonic, bell, o atractiu” i la seva associació amb el joc, o el tauler sobre el qual es juga, no és del tot clar. Podria referir-se a les belles formes en què es veuen, a vegades, en “taulers” construïts en metall; o a l’atracció que senten els habituals jugadors del joc”.
Chennemane es refereix tant a un joc en particular com a diferents formes de jugar. Aquestes formes comunament jugades són el “Bule Perga“ quan es juga entre dues persones i l’“Arasu Aata“ quan es juga entre tres persones [“Uarasu” (Rei), “Pradaane” (ministre), i “Geni “(llogater)]. També hi ha la forma anomenada “Seete Aata” que es pot jugar en solitari. Aquest és un joc mancala sense fi.
Pàg. 6
Món aualé. Volum 6, número 3 - Juliol/Setembre 2017
Es diu que és el joc que va jugar la Deessa Sita mentre esperava el Déu Rama. Segons l’escriptor Vaman Nandavara hi ha 40 maneres diferents de jugar en un tauler Chennemane (4). “Tradicionalment, el Chennemane es juga el dia de lluna plena del mes “Aati” després de beure “Metteda Ganji” o “Paale Kasaya”. El joc es juga fins el Krishnastami. Aleshores, els taulers (Chennemanes) es mantenen apart i només es tornen a moure durant el proper “Aati”.”
V. Nandavara explica la naturalesa canviant del joc que abans només es jugava el mes d’Aati (5):
noms usats són, entre altres, “Vaamana guntalu” i “Vanagallapeetha”. En malàialam, la llengua de Kerala, és conegut com “Kuzhipara” o “Parakkuzhi”, que significa alguna cosa semblant a “distribuir pels forats” (kuzhis). Al sud de l’Índia, les peces que es transfereixen d’un forat a l’altre s’anomenen “hallus” i “pals”, és a dir, dents. Les peces de joc més habituals, des de fa molt de temps, són cauris, llavors (de tamarinde a Tamil Nadu i d’olinda a Sri Lanka) i també còdols.
“La gent ha començat a jugar-lo durant tot l’any. La bogeria és tal que la gent s’endú aquests Chennemanes a casa seva a Mumbai i a l’estranger. Aquest joc s’ha convertit en un símbol de la nostra cultura i patrimoni”.
També hi ha creences que el joc no ha de ser jugat entre marit i muller o entre dues germanes, ja que donarà lloc a enfrontaments. El Cenne i altres jocs a Tulunadu s’han recopilat en el llibre Janapada Aatagalu escrit en kanarès per Gananath Yekkur. notes: (3) CLAUS, Peter. J. Cenne (Mancala) in Tuluva Myth and Cult. A: Indian Folklore II. Central Institute of Indian Languages Press, Mysore (India) 1987. (4)(5) RAGHAVA, M. Chennemane is a symbol of Tulu culture and heritage. A: The Indu. Mangalore, July 24, 2012.
Pallanguzhi (ப
லா
ழி, en llengua tàmil)
(transcrit, almenys, com Pallaam Kuzhie, Pallaanguzhi, Pallankuzhi, Pallanguli, Pallankuli)
El Pallanguzhi és un dels jocs mancala d’Àsia meridional. Aquest joc es juga al sud de l’Índia, als estats de Kerala, Tamil Nadu, Andhra Pradesh i Karnataka, i al nord de Sri Lanka. És conegut amb molts noms segons les llengües i els llocs on es juga. El mot “Pallankuzhi” també s’utilitza, en tàmil, com a genèric per a diversos jocs mancala jugats per les dones tàmils al sud de l’Índia i al nord de Sri Lanka. En la llengua tulu de la costa de Karnataka el nom usat és “Arasaafa” (el joc del Rei). En telugu, la llengua d’ Andhra Pradesh, els
Fig. 5. Escultures humanes juguen al Pallankuzhi, Chennai International Airport, Índia. https://www.instagram.com/ru5hay/
V. Balambal Ramaswamy (professora d’Història de la Universitat de Madras que ha realitzat una àmplia investigació en el camp d’estudis de la dona, la història cultural de l’Índia, els estudis religiosos i els jocs de taula) deia l’any 2001 (6): “Hi ha molts jocs de taula jugats a l'Índia, especialment a Tamil Nadu. La majoria d'aquests jocs es juguen com a passatemps. Les dones que estan ocupades amb les tasques domèstiques en les famílies d’orientació tradicional no surten fora a jugar. No obstant això, des dels primers temps, les dones de Tamil Nadu tenen l’hàbit de jugar al Pallankuzhi a casa durant el temps lliure. Segueix a la pàgina 8
Pàg. 7
Món aualé. Volum 6, número 3 - Juliol/Setembre 2017
Jocs mancala a l’Àsia meridional (I) El material necessari per a aquest joc és el tauler en diferents formes especialment de fusta amb 7 divisions en cadascun dels seus 2 costats. Les peces del joc varien des de llavors de tamarinde fins a pedres precioses segons la situació econòmica dels jugadors. Diferents tipus de jocs es juguen amb aquest tauler i aquestes peces de joc. Encara que és jugat principalment per dos jugadors, les regles permeten jugar a 4 jugadors o també fer aliances. La ment, el càlcul i la bona memòria són necessaris per guanyar el joc. Aquest joc es juga principalment per al gaudi però també contribueix a la vigilància i la millora de la memòria dels jugadors. Fins i tot avui en dia, aquest joc es juga tant en zones urbanes com rurals. Aquest és un dels jocs de taula molt tradicionals a Tamil Nadu, principalment jugat per les dones de la família.”
M. Dinesh Varma explica en una entrevista a The Indu que en la mitologia hindú hi ha la creença que Sita (deessa de l'hinduisme que apareix al Ramayana com a esposa de l'heroi Rama) jugava al Pallanakuzhi sota un arbre durant la seva captivitat a Lanka (7). H.G. Durai (8) l’any 1928 ja parla d’un joc conegut com Pallanguli o “moltsforats”. Escrivia: “El nombre de forats pot variar, però en la variació particular que proposo descriure hi ha set forats a cada costat. Com a peces s’usen llavors de tamarinde, petits còdols, petites petxines cauri. Dos jugadors seuen un davant de l’altre amb el tauler al mig i comencen col·locant sis peces en cada un dels set forats del seu costat.”
Henry Parker (9) l’any 1909 ja esmentava el joc Pallankuzhi però en realitat estava descrivint el Congkak, jugat a Indonèsia, Malàisia i Singapur. Tal vegada (com suggereixen alguns autors) dut a Sri Lanka per immigrants malais. Parker l’anomenava “Pallankuli” o “Chonka” al seu llibre Ancient Ceylon: An Account of the Aborigines and of Part of the Early Civilisation. Parker deia: “ Aquest joc, que es juga a Colombo per singalesos, tàmils i mahometans és molt diferent dels que acabem de descriure [es refereix als jocs daramutu, koto-baendum, walak-pussa, puhulmut]. Set cauris,
anomenats 'Gossos' es col·loquen en cada forat com a preliminar, 98 en total. El joc pot començar en qualsevol forat al costat propi d'un jugador, i pot donar la volta de la dreta cap a l'esquerra, la mateixa direcció que es manté al llarg del joc(...)” (6) BALAMBAL RAMASWAMY, V. “Pallankuzhi, a traditional boardgame of women in Tamilnadu”. In: Board game studies. International Colloquium, April 17-21, 2001, University of Fribourg (Switzerland). (7) DINESH VARMA, M. “Rustic board game scores at Swiss scholary meet”. The Hindu Online edition of India’s National Newspaper Wednesday, Sep 20, 2006 (8) DURAI, H.G. “Pallanguli: A South Indian Game”. Man. Vol.28, (Nov.,1928),pp-185-186 (9) PARKER, H Ancient Ceylon: An Account of the Aborigines and of Part of the Early Civilisation. Luzac & Co., London (UK) 1909
Pasu Pondi El Pasu Pondi és un antic joc mancala jugat majoritàriament per dones tàmils a les zones rurals de Tamil Nadu, al sud de l’Índia. És un dels diversos jocs mancala tradicionals de Tamil Nadu coneguts amb el nom genèric Pallanguzhi Attam o Pondi Attam. Alguns jocs s’excaven en dues files de set forats a terra. Segons el tipus de joc, els forats s’omplen amb un nombre específic de llavors o poden jugar-hi de 2 a 4 persones. Alguns jocs utilitzen un tauler de fusta plegable. Altres, usen taulers tallats en llautó. Va ser descrit per primera vegada per la Dra. L.S. Saraswathi el 1995. Saraswathi, que ha treballat durant dècades a les zones rurals de Tamil Nadu al sud de l’Índia, escrivia (10): “Un d’aquests jocs que requereix 14 forats s’anomena Pasu Pondi. Pasu és un petit conjunt de quatre i Pondi és un gran conjunt. S’assignen set forats d’un costat a un jugador i els de l’altra banda, a l’altre jugador. Cada forat s’omple amb cinc pedres o llavors”
El Pasu Pondi és jugat en direcció horària amb 5 llavors en cada forat, amb les mateixes regles de collita que el joc Pallankuzhi. (10) SARASWATHI, L. S. “Indigenous Learning Cultures: Basic to Sustainable Literacy”. Asian/Pacific Book Development (ABD) Journal. Asia Pacific Cultural Centre, for UNESCO. Vol.26. No.1. 1995.
Pàg. 8
Món aualé. Volum 6, número 3 - Juliol/Setembre 2017
Regles resumides de l’Ali Guli Mane tauler: 2x7 (dues files de set forats). peces: 70 peces (35 per jugador). disposició inicial: 5 llavors en cada forat. direcció sembra: anti-horària.
Fig 4. Unes xiquetes juguen a l’Olinda Keliya a Sri Lanka. https://www.instagram.com/chamma_d96/
sembra: volta múltiple (encadenada) que té una particularitat. Quan un jugador/a sembra la seva última llavor de la volta en un forat que no està buit, enlloc d’agafar les llavors contingudes en aquest forat, agafa les llavors del següent forat (si n’hi ha) i continua sembrant en una nova volta. El torn acaba quan la darrera llavor d’una volta cau en un forat que té el forat següent buit. Aquesta situació s’anomena “Saada”. El torn pot acabar amb o sense captures Un jugadora/a pot moure en cada torn una segona vegada si es produeix una captura en el primer moviment. En aquest cas, el torn acaba després de dues “Saadas”. collita: en la fila de l’adversari i en la pròpia. Quan es produeix una situació Saada:
Fig 5. Tauler Pallankuzhi a Chittar, a l’estat de Kerala, Índia. https://www.instagram.com/sumyrtle/
quan la darrera llavor sembrada en una volta cau en un forat (buit o ple) que té el següent forat buit, i el forat següent a aquest conté llavors, aleshores es capturen.
i totes aquelles llavors que hi hagi en el forat oposat a aquest forat del que es capturen les llavors contingudes.
objectiu: capturar més llavors que l’adversari.
Fig 5. Tauler Pallanguli a Karaikudi, a l’estat de Tamil Nadu, Índia. https://www.instagram.com/yoyomarch/
el joc acaba…: quan totes les llavors han estat capturades. Es juga a rondes. Per a la segona i successives rondes, cada jugador usarà les llavors capturades en la ronda prèvia i omplirà tants forats com pugui en el seu costat del tauler amb 5 llavors en cada un. Els forats que no es poden omplir són marcats amb un tros de paper, o una fulla d’arbre per indicar que no es poden jugar en la següent ronda. Quan un jugador no té suficients llavors (menys de cinc) per poder omplir cap forat propi al començament d’una nova ronda, el joc acaba.
Pàg. 9
Món aualé. Volum 6, número 3 - Juliol/Setembre 2017
Nuvis indis juguen al Pallankuzhi. Foto de Gautham Ramakrishnan (CC BY 2.0) Alguns drets reservats. 2012
PĂ g. 10
PÃ g. 11
Món aualé a les Festes de la Baronia de Pinós
El taller de Món aualé va tenir molt bona acollida durant les dues jornades de les Festes de la Baronia de Pinós, a la localitat de Bagà.
Món aualé ha participat a les Festes de la Baronia de Pinós, a la localitat de Bagà, al Berguedà, els dies 15 i 16 de juliol de 2017. En el taller divulgatiu es va explicar als assistents les regles de diversos jocs mancala africans i asiàtics amb demostracions pràctiques. Als carrers i places del nucli històric de Bagà hi havia grups de recreació històrica, productors agroalimentaris del Berguedà i diversos talleristes. A la zona templera hi havia jocs medievals familiars i a la font del Calic i a la vora del riu Bastareny hi havia campaments medievals. El taller de Món aualé estava ubicat en una bonica plaça a la zona del zoco, entre el carrer Major i el carrer Sobirà, molt a prop de l’Ajuntament. La població mil·lenària de Bagà és l’antiga capital de la Baronia dels senyors de Pinós i Mataplana. Un Pàg. 12
Segueix a la pàgina 14
Món aualé. Volum 6, número 3 - Juliol/Setembre 2017
Pàg. 13
Món aualé. Volum 6, número 3 - Juliol/Setembre 2017
Món aualé a les Festes de la Baronia de Pinós Continua de la pàgina anterior
passeig pels carrers i places del nucli històric de la vila ens permet descobrir racons on sembla que el temps s’hagi aturat a l’Edat mitjana. La nostra tasca divulgativa va permetre que les persones que s’acostaven a la plaça poguessin aprendre a jugar a l’aualé, al sokusowó, a l’ohojitxi i a altres jocs mancala africans i asiàtics que van tenir molt bona acollida durant les dues jornades de les Festes. Persones de diverses edats perdien la por a jugar a aquests jocs poc coneguts entre la nostra societat, a la vegada que els suposava un repte. Els visitants també van poder veure una mostra de taulers de joc mancala i altres objectes relacionats. Alguns participants que s’acostaven ja coneixien l’aualé o algun altre joc mancala. Altres visitants no recordaven les regles o no n’havien sentit parlar mai. De seguida entenien la dinàmica dels moviments de sembra i captura característics dels jocs mancala.
Pàg. 14
Món aualé. Volum 6, número 3 - Juliol/Setembre 2017
L’enkeshui al Seattle Art Museum
Tauler enkeshui. Number: 2000.2.1 ©2017 Seattle Art Museum
Tauler enkeshui dels massai, al Seattle Art Museum, EUA. Clio1789 (CC BY-NC-ND 2.0) Alguns drets reservats. 2014
Pàg. 15
Món aualé. Volum 6, número 3 - Juliol/Setembre 2017
Jocs mancala per a més de dos jugadors Equips flotants Enkeshui Descrit per Walter Driedger l’any 1972. És jugat pels massais a Kenya per equips que anomenem “flotants”, de fins a cinc jugadors per cada part. Els jugadors poden participar en una partida que ja està en marxa i poden deixar-la a la meitat. Un cop ha començat una partida, altres jugadors s’uneixen i poden, eventualment, fer-se càrrec d’aquesta si, als seus ulls, algú no és prou competent en el joc. Veure Món aualé (15) Vol.4 Num.3 pp.18
Taulers amb forma triangular Ô ăn quan per a tres o quatre jugadors És un joc mancala tradicional del Vietnam que és jugat, habitualment, pels xiquets i les xiquetes. Normalment, es dibuixen a terra amb guix o altres materials els taulers amb dues files de cinc quadrats i un magatzem a cada extrem en forma de semicercle. També es pot jugar en taulers per a tres o quatre jugadors. En el primer cas, enlloc de dibuixar tres files paral·leles, es dibuixa un tauler
triangular amb tres magatzems a cada vèrtex. Cada segment pertany a un dels jugadors i es divideix en cinc quadrats. En el cas de jugar-hi quatre jugadors, en lloc de dibuixar quatre files paral·leles, es dibuixa un quadrat. De la mateixa manera, cada costat pertany a un dels jugadors que es divideix també en cinc quadrats. A cada cantonada, hi ha un magatzem. Veure Món aualé (11) Vol.3 Num.3 pp.12-15
Pallankuzhi amb forma triangular Hi ha un joc mancala del tipus Pallankuzhi, jugat a la regió de Kanyakumari, a l’estat de Tamil Nadu, a l’Índia que es juga amb un tauler en forma triangular, doncs tres persones poden jugar-hi. Cada un dels tres costats disposa de 5 forats. KANAKARAJ, R. Pallanguzhi. The Games That You Forgot To Play: A: Bits & Bytes. For Alumni Club members. June 2014. pp.3-4
Taulers dividits en tres seccions Raja Pasu Mandiri Les regles del Raja Pasu, jugat a Sri Lanka en taulers de dues files de set forats, té una “adaptació” per a 3 jugadors. En el joc Raja Pasu Mandiri s’apliquen unes regles addicionals. A més del “Raja” i el “Pasu”, hi ha en aquest joc un “Mandiri” o ministre. Els jugadors divideixen el tauler de dues files de set forats en tres seccions. Els tres forats centrals d’ambdues files pertanyen a un jugador: el “Raja”. Aquest comença el joc sembrant les seves llavors des de la seva secció en direcció anti-horària al voltant del tauler. Un jugador pot ser el “Raja” en tres rondes consecutives. Després que el “Raja” comença, el següent jugador en moure és el “Mandiri”, qui posseeix dos forats d’ambdós costats, a la dreta del “Raja” (o a l’esquerra si ho desitja). A l’altre extrem del tauler, els dos forats d’ambdues files pertanyen al “Pasu”.
Fig. 1. Xiquetes juguen a Hanoi, Vietnam, a l’Ô ăn quan en un tauler triangular. https://www.instagram.com/p/BOmDnC7gOZu/
Pàg. 16
Món aualé. Volum 6, número 3 - Juliol/Setembre 2017
mentre que els altres dos jugadors necessiten omplir només un forat (i tenir a més a més una llavor addicional per pagar la “taxa” al rei quan aquest inicia la ronda).
El tauler s’adapta al nombre de jugadors Laomuzhukeng Fig. 2. Tres jugadores a Colombo, Sri Lanka, juguen al Raja Pasu Mandiri. De Voogt Alex J. Mancala boards (Olinda Keliya) in the National Museums of Colombo. A: Board Games Studies 3, 2000.
Arasu atta El joc Arasu atta, jugat a Kanara, a l’estat de Karnataka, al sud de l’Índia, és un joc mancala per a tres persones. Cada una té un rol: rei (uarasu), ministre (pradani, pradanika, o mantri) o soldat (puyinka), i bufó (kuyinke) o barber (chaurika). Similar al Raja Pasu Mandiri de Sri Lanka. Els jugadors divideixen en tres seccions el tauler de dues files de set forats. Els sis forats centrals pertanyen al rei. El ministre i el bufó tenen els quatre forats de cada extrem del tauler. Els forats s’omplen amb 4 llavors i el privilegi de començar cada torn el té el rei. Aquest agafa les llavors contingudes en qualsevol del seus forats i les sembra amb volta múltiple (o encadenada) amb la particularitat que quan sembra la seva última llavor de la volta en un forat que no està buit, enlloc d’agafar les llavors contingudes en aquest forat, agafa les llavors del següent forat (si n’hi ha) i continua sembrant en una nova volta. El rei té una avantatge inicial en el joc i el ministre i el bufó habitualment uneixen forces. El rei no tan sols té més forats, i comença el primer en les tres primeres rondes (en la quarta i cinquena, el ministre; en la sisena, el bufó), sinó que a més rep una llavor de cada jugador com a “taxa” al començament de cada ronda. Per altra banda, per tal de poder seguir jugant al començar una nova ronda, el rei ha d’omplir tres forats,
És un joc del poblat de Shanjiao, a uns 10 quilòmetres de la ciutat de Baoshan, a Yunnan, a la Xina. El joc és jugat per dues persones en un tauler de 2x5. El joc també pot ser jugat amb 3 o 4 files, i per 3 o 4 persones, respectivament. Aquest tauler es dibuixa al terra amb un pal. Veure Món aualé (16) Vol.4 Num.4 pp.4-9
Laomuzhuqi És un joc mancala jugat al municipi d’Hetu, a diversos quilòmetres a l’est de la ciutat de Baoshan, a la província xinesa de Yunnan. Es juga en un rang de 2 a 5 files (segons el nombre de jugadors) de 5 forats cada una. Pot ser jugat per 2, 3, 4 o 5 jugadors. Els taulers es dibuixen en forma de rectangle dividit en compartiments a terra amb un pal . Veure Món aualé (16) Vol.4 Num.4 pp.4-9
Zigulzoqge És un joc mancala jugat pels homes hani a la localitat de Lianhe, a la província xinesa de Yunnan. És jugat en un tauler que, habitualment, té quatre forats per fila, encara que pot tenir cinc o sis forats per fila. És jugat per dos, tres o quatre jugadors. Cada jugador controla una fila. Sovint el joc és jugat per dos equips de dos jugadors. Cada equip controla dues files adjacents. Al començament de la partida cada forat conté 5 pedres. Veure Món aualé (16) Vol.4 Num.4 pp.4-9
Pàg. 17
Món aualé. Volum 6, número 3 - Juliol/Setembre 2017
Glossari (23) Recorda “sembrar”: consisteix en moure les llavors d’un forat de la fila pròpia i repartir‐les, generalment, una a una en forats adjacents consecutius, tot i que hi ha altres maneres de fer‐ho, en funció de les regles de cada joc. “moviment”: tipus de desplaçament de les llavors que pot ser amb volta o sembra simple si en repartir-les, una a una en els forats consecutius, el torn acaba. Pot ser amb sembra o volta encadenada quan el torn de sembra d’un jugador no acaba en el moment de repartir les llavors de la mà sinó que es produeix una cadena de voltes fins que la darrera llavor d’una volta cau en un forat buit, hi ha una captura o es produeixen altres situacions en funció de les regles del joc. “direcció”: sentit devers el qual es mouen les peces de joc. Sentit horari (el de les agulles del rellotge), o anti-horari (contrari al de les agulles del rellotge).
La direcció del moviment depèn del primer jugador En alguns jocs mancala (p.ex. Daramutu, jugat a Sri-Lanka; Izgagan, jugat a Níger) la direcció del moviment la decideix el primer jugador que comença. Daramutu En el cas del Daramutu, aquesta direcció es manté pels dos jugadors durant la partida. Izgagan En el cas de l’Izgagan, els jugadors poden triar la direcció horària o anti-horària que han de mantenir durant tota la partida. Així, mentre un jugador mou en una mateixa direcció (horària o anti-horària), l’altre adopta la direcció contrària. Això es decideix de comú acord entre els dos jugadors. Descrit a Món aualé (13) Vol.4 Num.1 pp.12-17
La direcció del moviment depèn del forat escollit En alguns mancala la direcció de la sembra és en sentit antihorari, si es tria un dels tres forats a mà dreta per iniciar el moviment; i en sentit horari si es tria un dels tres forats a mà esquerra. Un exemple d’aquest cas és l’Andot, jugat pels bega al Sudan.
Andot Reportat per Thomas R.H. Owen l’any 1938. Jugat pels bega al Sudan en un tauler de dues files de sis forats. Descrit a Món aualé (18) Vol.5 Num.2 pp.8-9
La direcció del moviment la tria el jugador si cau en forats especials Igisoro Jugat a Ruanda i Burundi en taulers de 4x8. La direcció de la sembra és anti-horària. Hi ha quatre forats en cada costat del tauler anomenats “reversibles”. Habitualment són els forats 1 i 8 en les files externes, i els forats 10 i 15 en les files internes. Quan la darrera llavor d’una volta cau en un forat reversible, el jugador pot agafar les llavors d’aquest forat i sembrar-les en direcció horària, sempre i quan aquesta acció provoqui una captura amb la primera volta en aquesta direcció. Un moviment pot també començar des d’un forat reversible però, tan sols, si provoca una collita al final de la primera volta. Descrit a Món aualé (11) Vol.3 Num.3 pp.6-9
Pàg. 18
Món aualé. Volum 6, número 3 - Juliol/Setembre 2017
El racó del col·leccionista (XXIII)
Postal de Ghana del 1965 Un home i una dona juguen a l’oware. A la llegenda hi diu: <Tres persones jugant a l’oware. Un popular passatemps ghanès tant per a joves com per a vells>. Editada per Guinea Press Ltd a Accra. Segell desaparegut. Postal circulada amb destí a la ciutat de Split, Croàcia, de l’època de l’antiga Iugoslàvia del 1945-1992.
Postal de Ghana del 1967 Uns xiquets seuen al voltant d’un tauler de fusta per jugar a l’oware. A la llegenda hi diu: <Ghanaian Children Playing Oware>. <Xiquets ghanesos jugant a l’oware>. Editada per Guinea Press Ltd a Accra. Postal circulada el 18 de setembre de 1967 amb destí a París, França. Segell desaparegut.
Pàg. 19
Món aualé. Volum 6, número 3 - Juliol/Setembre 2017
i en el pròxim número... Jocs mancala a l’Àsia meridional(II) Es seguirà parlant dels diferents jocs mancala que es coneixen a l’Àsia meridional. Us apuntarem diverses fonts documentals escrites i gràfiques sobre els mancala jugats en aquesta zona del món.
Aprenem a jugar al Máwkár-kátiyá El joc Máwkár-kátiyá és un dels jocs mancala de l’Àsia meridional. Jugat tradicionalment pels khasi a Cherrapunji, al nord-est de l’Índia, va ser descrit per primera vegada per Hem Chandra Das Gupta l’any 1923.
Aprenem a jugar al Raja Pasu Mandiri En el joc Raja Pasu Mandiri és un joc per a tres persones,, jugat a Sri Lanka en taulers de dues files de set forats. S’apliquen unes regles addicionals a les del Raja Pasu. A més del “Raja” i el “Pasu”, hi ha en aquest joc un “Mandiri” o ministre.
Món aualé Revista divulgativa dels jocs mancala
REVISTA GRATUÏTA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME Volum 6, número 3 - juliol/setembre 2017