Vol. 7, núm. 3 - jul/set 2018
Revista divulgativa dels jocs mancala
REVISTA GRATUITA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME
Imatge de la portada: Il·lustració probablement d’Isidro Gil en l’obra d’Eugè ne Roulin (O.S.B., Dom). L'ancien trésor de l'abbaye de Silos. 1901: Paris
REVISTA GRATUITA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME Volum 7, nú mero 3 – Juliol/Setembre 2018
ISSN 2014-7597 DL T–302–2012 Biblioteca de Catalunya Projecte: Jordi Climent i Aina Canal Edició : Jordi Climent monauale@gmail.com
Pàg. 2
SUMARI
Pà g 4-7 Mó n aualé a les Festes de la Baronia de Pinó s. Món aualé ha par cipat per segon any consecu u a les Festes de la Baronia de Pinós, a la localitat de Bagà, al Berguedà, els dies 14 i 15 de juliol de 2018 amb un taller divulga u ensenyant les regles de diversos jocs mancala africans i asià cs.
Pà g 8-9 Aprenem a jugar a l’Um el Bagara. L’Um el Bagara, el joc de la vaca, és jugat al Kordufan, al nord del Sudan pel grup humà dels baggara, en dues files de cinc forats, generalment excavats a la sorra.
Pà g 10-11 Pà gines centrals. Es mostra una fotografia de l’any 1955 en la que uns treballadors de moll de costa juguen al 'warri' durant un descans a l’embarcador de Bridgetown, a Barbados.
Pà g 12-17 Un joc mancala usat com a reliquiari. S’expliquen algunes vicissituds que va pa r un tauler mancala de dues files de cinc forats, elaborat sobre un tros d’ullal el segle X, que es conserva al Museo de Burgos.
Pà g 18 Glossari. Part 27. En aquesta ocasió, es fa la segona entrega del mode de captura anomenat “crear i bloquejar forats”, la més complexa i variada manera de captura/acumulació en els jocs de dues files.
Pà g 19 El racó del col·leccionista (XXVII). Es mostra una postal de Síria del 1921 on uns homes juguen en un tauler de dues files de set forats; i una altra de Sierra Leone de voltants de 1910 on uns joves juguen en un tauler circular de dues files de sis forats.
Pàg. 3
Mó n aualé . Volum 7, nú mero 3 - Juliol/Setembre 2018
Món aualé a les Festes de la Baronia de Pinós Món aualé ha par cipat per segon any consecu u a les Festes de la Baronia de Pinós, a la localitat de Bagà, al Berguedà, els dies 14 i 15 de juliol de 2018. Aquesta ha estat la 26a edició de les festes de la població mil·lenària de Bagà que va ser l’an ga capital de la Baronia dels senyors de Pinós i Mataplana. Al llarg de 15 dies (del 7 al 22 de juliol) les Festes han agrupat, entre altres ac vitats, la XI Trobada de grups de recreació històrica; la XI Mostra de productors agroalimentaris del Berguedà; la XI Fira de
Pàg. 4
Mó n aualé . Volum 7, nú mero 3 - Juliol/Setembre 2018
demostració d’oficis; i el 8è Fes val Catalunya Celta. A càrrec de Món aualé, en el taller divulga u es va explicar als assistents les regles de diversos jocs mancala africans i asià cs. Els par cipants van poder gaudir de demostracions pràc ques. El taller estava ubicat en una bonica plaça a la zona del zoco, entre els carrers Major i Sobirà, molt a prop de l’Ajuntament. La nostra tasca divulga va va permetre que les persones que s’acostaven a la plaça poguessin aprendre a jugar a l’aualé, al sokusowó, i a altres Pàg. 5
Mó n aualé . Volum 7, nú mero 3 - Juliol/Setembre 2018
Món aualé a les Festes de la Baronia de Pinós
Pàg. 6
Mó n aualé . Volum 7, nú mero 3 - Juliol/Setembre 2018
jocs mancala africans i asià cs. Aquests jocs van tenir molt bona acollida durant les dues jornades del taller. Persones de diverses edats perdien la por a jugar a aquests jocs encara poc coneguts entre la nostra societat, a la vegada que els suposava un repte. Alguns par cipants que s’acostaven ja coneixien l’aualé o algun altre joc mancala. Altres visitants no recordaven les regles o no n’havien sen t parlar mai. De seguida, van aprendre la dinàmica dels moviments de sembra i captura caracterís cs dels jocs mancala. Pàg. 7
Mó n aualé . Volum 7, nú mero 3 - Juliol/Setembre 2018
Aprenem a jugar a l’Um el bagara L’Um el Bagara, el joc de la vaca, és un joc mancala jugat al Kordufan, al nord del Sudan pel grup humà dels baggara. Aquest grup humà són beduïns nòmades que habiten diverses zones de l'Àfrica, des del llac Txad fins al riu Nil, en els estats del Sudan (par cularment el Darfur), Sudan del Sud, Níger, Txad, Camerun, Nigèria, i la República Centreafricana. Va ser descrit per primera vegada per Davies l’any 1925. És jugat en dues files de cinc forats, generalment excavats a la sorra, amb 5 llavors en cada forat al començament de la par da. També és conegut amb el nom mangala. Cal no confondre’l amb el mangala o mangola tradicional, conegut des del segle XVII. De fet, el mot mangala pot referir-se, almenys, a 6 jocs de mancala diferents. [veure Món aualé 25].
Els dos jugadors: A i B tenen cada un cinc forats, generalment forats excavats a la sorra, cadascun dels quals inicialment conté cinc comptadors (figura 4).
jugador tria el forat central del seu costat, el jugador pot triar la direcció de sembra que desitgi. Les llavors es distribueixen, una a una, en la direcció horària o an horària segons el forat escollit. El torn acaba quan la darrera llavor d’una volta és sembrada.
Suposem que és el torn del jugador B i decideix començar a jugar des del forat marcat amb una X [veure figura 4]. El resultat del seu primer moviment seria tal com es mostra en la figura 5. Ara és el torn de joc del jugador A. En el cas que la darrera llavor sembrada d’una volta caigui en un dels forats de l'oponent que conté una o tres llavors, i amb la darrera llavor de la mà en fa dos o quatre; aleshores, aquestes llavors són capturades i es re ren del tauler o es guarden al forat magatzem, si el tauler en disposa. Si un o més dels forats de l'oponent, immediatament precedits en la direcció de la sembra, també tenen 2 o 4 llavors, aquestes també es capturaran.
El jugador que comença primer agafa les cinc llavors de qualsevol dels forats de la seva fila i les sembra en la direcció indicada per les fletxes. És a dir, si el jugador tria un dels dos forats a mà esquerra, la sembra es realitza en el sen t de les agulles del rellotge. Si el jugador tria un dels dos forats de la dreta, la sembra es realitza en sen t contrari al de les agulles del rellotge. Si el Pàg. 8
Mó n aualé . Volum 7, nú mero 3 - Juliol/Setembre 2018
Així, fixem-nos en una situació avançada del joc, il·lustrada en la figura 6 de la pàgina anterior. Si és el torn del jugador A, i juga amb les llavors con ngudes en el forat marcat amb Y, acaba la sembra amb la darrera llavor en el forat marcat amb una Z a la fila del jugador B. Aleshores, captura les 4 llavors con ngudes i es diu que “ha menjat una vaca”. El jugador A també captura el con ngut dels forats de la fila de l’oponent, immediatament precedents en la direcció de la sembra, que tenen, en aquest exemple, dues llavors cada un. Es diu que “ha menjat un vedell” de cada forat. Es poden fer captures encadenades que deixaria a l’oponent sense llavors en la seva fila. En aquest cas, el joc acaba i les llavors que resten al tauler són pel jugador que estava sembrant i ha fet la captura. Una regla molt important en el joc Um el Bagara és que no es poden sembrar les llavors solitàries. Així, l'única manera de protegir aquestes llavors de ser capturades per l’adversari, és la de fer un moviment que deixi una segona llavor al forat amb ella. Qualsevol que trac d'intentar-ho pot veure que un par da reeixida dependrà d'una aplicació adequada d'aquesta regla. Quan el joc acaba perquè un dels jugadors no té cap moviment possible, cada jugador re ra les llavors que romanen en els forats de la fila pròpia i el guanyador és el que ha capturat més llavors al final de la par da. Les regles de l’Um el Bagara són idèn ques a les del joc Alemungula, jugat a E òpia, descrit per primera vegada per Richard Pankhurst el 1971, amb l'única excepció que en el primer, les llavors solitàries no es poden sembrar. FONT DAVIES, R. Some Arab games and Puzzels. Sudan Notes and Records, No. 8, 1925, Pages 137-152
Regles resumides de l’Um el Bagara tauler: 2×5 (dues files de cinc forats). peces: 50 peces (25 per jugador). disposició inicial: 5 llavors en cada un dels cinc forats de cada jugador. direcció sembra: an -horària i horària. sembra: volta simple. Al seu torn un jugador agafa totes les llavors d'un dels forats del seu costat. Si el jugador tria un dels dos forats a mà esquerra, la sembra es realitza en el sen t de les agulles del rellotge. Si el jugador tria un dels dos forats de la dreta, la sembra es realitza en sen t contrari al de les agulles del rellotge. Si el jugador tria el forat del centre del seu costat, el jugador pot triar la direcció de sembrar que desitgi. Les llavors es distribueixen una a una en la direcció horària o an horària segons el forat escollit. El torn acaba quan la darrera llavor d’una volta és sembrada. Les llavors solitàries no es poden sembrar. collita: quan la darrera llavor sembrada d’una volta cau en un dels forats de l'oponent que conté una o tres llavors, i amb la darrera llavor de la mà en fa dos o quatre. Aquestes llavors són capturades i es re ren del tauler o es guarden al forat magatzem si el tauler en disposa. Si un o més dels forats de l'oponent, immediatament precedits en la direcció de la sembra, també tenen 2 o 4 llavors, aquestes també es capturaran. Es poden fer captures encadenades que deixin a l’oponent sense llavors en la seva fila. objec u: capturar més llavors que l’adversari. el joc acaba…: quan un jugador no té un moviment legal per fer, és a dir quan és el torn d’un dels jugadors i en els forats de la seva fila no contenen llavors o sols hi ha llavors solitàries. Cada jugador captura les llavors que queden al seu costat. Pàg. 9
Mó n aualé . Volum 7, nú mero 3 - Juliol/Setembre 2018
Pàg. 10
Mó n aualé . Volum 7, nú mero 3 - Juliol/Setembre 2018
Treballadors del moll de costa juguen al 'warri' durant un descans a l’embarcador de Bridgetown. Barbados. 1955. Photograph No D 76947 . The Na onal Archives UK. h ps://www.flickr.com/people/na onalarchives/
Pàg. 11
Mó n aualé . Volum 7, nú mero 3 - Juliol/Setembre 2018
Un joc mancala que servia de reliquiari
Foto: Estoig de jocs d’una illa d ‘Abd al-Rahma¯n III. Protecturi. Asociació n para la Protecció n del Patrimonio Histó rico. 2010. [http://portal.protecturi.org/in-principio-erat-verbum-el-reino-de-leon-y-sus-beatos/]
Actualment es conserva al Museo de Burgos, a Espanya, un tauler mancala d’ivori i metall, elaborat el segle X als tallers cordovesos de Madinat al-Zahra, a par r d’un ullal. Aquest mancala té forma d’estoig cilíndric i s’obre longitudinalment per la meitat. Al seu interior hi ha dues files de cinc forats. Els espais lliures entre els forats estan decorats amb ornamentació arabesca. En els extrems es conserva part d’una inscripció cúfica que al·ludeix a la seva propietària, una filla d'Abd-ar-Rahman III. Aquest va ser l'emir (912-929) i primer califa (929-961) de Còrdova. Obsequi dedicat a una filla d’Ab-ar-Rahman III Silva (2014) apunta que “La magnificència i l'ostentació van cons tuir part fonamental de la polí ca de pres gi implantada pels omeies a l’alAndalus.”
Silva (2014) escrivia: “Diverses princeses reials andalusines van ser obsequiades així mateix amb luxosos objectes sor ts del taller d’ivori estatal per inicia va del califa. Una filla d’Abd al-Rahmān III va rebre del monarca cap a mitjan s. X (960-961) l'esplèndid joc de mancala, avui conservat al Museu de Burgos”
Bo de guerra de la batalla d’Osma Segons la tradició fou lliurat al Mones r de Silos pel comte Fernán González junt amb una arqueta d’ivori i esmalts que també conserva el Museu de Burgos com a ofrena del bo aconseguit a la batalla d’Osma l’any 939. En una vall amagada de la serra de Burgos hi havia ja en el segle X un mones r: San Sebas an de Silos, potser al seu principi un cenobi visigò c, apunta Cortés (1928).
Pàg. 12
Mó n aualé . Volum 7, nú mero 3 - Juliol/Setembre 2018
Ocultació a les tropes franceses durant la guerra del Francès del mancala i altres joies de l’Abadia de Silos Al llarg de la història, aquest tauler mancala ha pa t una successió d’esdeveniments que són dignes de narrar com les vicissituds per les que va passar en el segle XIX, al costat d'altres joies de Silos. L’advocat, militar i escriptor burgalès Luís Cortés Echanove (1928) explicava en un ar cle a África: Revista de Tropas coloniales que: “Durant la guerra del Francès, Silos va travessar una situació crí ca entre les tropes franceses, que ocupaven la plana de Lerma i els guerrillers del famós capellà Merino veritable senyor de la serra de Burgos. I el 1809 una habilíssima estratagema del Pare Domingo de Silos Moreno, (que més tard havia de ser memorable Bisbe de Cadis), va salvar el tresor ar s c del mones r. (...) Va cridar aquell monjo molt secretament al capellà Merino i, segons pla convingut només entre ells dos, va simular a meravella el guerriller que voltava i saquejava amb les seves tropes el mones r traslladant a Lerma entre escarafalls, a vista de tot el poble, nombroses caixes preparades pel P. Moreno a les quals creien els soldats i encara els mateixos benedic ns endur-se les joies i objectes ar s cs de l'abadia que quedaven ben ocults, contenint només aquelles caixes llibres d'escàs valor i mobles vells. La no cia dolorosa de la despulla es va estendre per la comarca. I la riquesa ar s ca del mones r va quedar així fora de perill de les posteriors incursions que en ell van fer les tropes franceses. Acabada la guerra tot es va reintegrar a l'abadia.”
Trasllat del mancala de l’Abadia de Silos al Museu de Burgos per les desamor tzacions del 1835 El Museu de Burgos va sorgir com a resultat de la tasca realitzada per la Comisión Provincial de Desamor zación i, posteriorment, per la Comisión Provincial de Monumentos, organismes que es van encarregar de reunir, catalogar i custodiar béns de valor ar s c procedents de les esglésies, convents i
mones rs de la província de Burgos afectats per les lleis espanyoles desamor tzadores del 1835. En els seus primers anys ocupà diversos edificis fins que el 1879 es va instal·lar en l’Arco de Santa María. Allí va romandre fins l’any 1945 quan es traslladà a la Casa de Miranda on està instal·lat en l’actualitat. Durant molt de temps es va denominar Museo Arqueológico Provincial de Burgos, però en la dècada dels setanta del s.XX passà a denominar-se Museo de Burgos, explica Cas llo (2017). Cortés (1928) escrivia com i quan va ser traslladat el tauler mancala de l’Abadia de Silos al Museu de Burgos: “El 1835, en promulgar el decret ex ngint les cases religioses i declarant en venda els seus béns, era abat de Silos el Pare Rodrigo Echevarría, després bisbe de Segovia. Per ser l'església abacial parròquia del poble es van respectar, tot i aquella iniqua disposició, els objectes de culte, i entre ells, l'arqueta que m'ocupo, doncs ja vaig dir servia de reliquiari. Allà l'haguessin trobat el 1880 els benedic ns francesos restauradors de Silos, però la publicació d'un dibuix d'aquest estoig i d'altres meravelloses peces d'esmalt guardades al mones r, havia despertat l'atenció del Govern, i al maig de 1870, sent president de la República espanyola Don Manuel Ruíz Zorrilla, un comissari governa u es va dur per la força, per ordre expressa i amb la major protesta i resistència de l'únic monjo guardià de l'abadia, una arqueta d'esmalt, una altra àrab d'ivori (segle XI) (...) el magnífic retaule o frontal, també esmaltat, pertanyent a l'altar que fou enterrament de San Domingo, i el cofre d'ivori que avui m'ocupo. Des de llavors s'admiren tots aquests objectes al Museu de Burgos.”
El mancala d’ivori a l’Exposició Universal de Barcelona del 1929 En el catàleg il·lustrat de la mostra al Palau Nacional de l’Exposició de Barcelona del 1929-1930, on s’exposaren tresors ar s cs i objectes històrics, des de la prehistòria Segueix a la pàgina 16
Pàg. 13
Mó n aualé . Volum 7, nú mero 3 - Juliol/Setembre 2018
Foto: Estoig d’ivori al Museu de Burgos. Santiago Ló pez-Pastor (CC BY-SA 2.0) Alguns drets reservats. 2018 https://www. lickr.com/photos/100759833@N05/41143561274
Aquest tauler de jocs mancala es va u litzar com a reliquiari de sants. Se l’ha descrit com una arqueta, estoig, díp c,... i se li han atribuït erròniament diversos usos originals: <> Estoig per a perfums. <> Arqueta dedicada a guardar joies. <> Estoig de boles de malabars. <> Estoig que contenia boles de billar. <> Estoig de joc de boles. Fig.12
Línia del temps de documents impresos sobre el joc mancala d’ivori que es conserva al Museo de Burgos
Un mancala que servia de reliquiari 1888
1901
Rodrigo Amador de los Ríos
Eugène Roulin
Descripció del tauler que anomena díp c d’ivori, de la inscripció que indica la procedència però no explica l’ús. Amb dibuixos d’Isidro Gil (Fig.1); i traducció de la inscripció (Fig.2)
1897 Jean Martial Besse Explica, entre altres fets, el trasllat al museu provincial de Burgos del tauler que anomena “un altre reliquiari àrab d’ivori junt amb altres peces, el 6 de maig de 1870. (Fig.3)
1885
1895
Capítol (pàgs. 9-13) dedicat a la descripció en detall del tauler que anomena estoig àrab d’ivori amb dibuixos d’Isidro Gil. (Figs. 4 i 5)
1926 Luciano Serrano Diu que era usat com a reliquiari i que era “àrab i d’ivori”. (p.162)
1927 Manuel Gomez Moreno Explica la procedència de “l’estoig àrab d’ivori” i el descriu amb detall i mostra una fotografia parcial.
1900
1925
Fig.1
Fig.2
Fig.3
Pàg. 14
1928
1931-33
Luis Cortés Echanove
Carlos Miguel FitzJames Stuart
Ar cle sobre “objecte d’ivori” amb fotografia de Vadillo. (Fig.6)
Descripció del tauler que es va estar a l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929 que s’anomena “estoig àrab d’ivori” i es mostra una fotografia. (Fig.9)
1930 Col·lecció privada editor Món aualé. Foto pia Hauser y Menet, Madrid. Burgos: Museo Arqueológico Provincial, núm. 28. Targeta postal amb imatge i ús que s'atribuïa al tauler. C.1930 (Fig.7)
2014
(1934, abril) Vol du Dyp que de Silos au Musée de Burgos. A: Informa ons mensuelles. Office Interna onal des Musées, pàg.1
Noelia Silva SantaCruz Explica que l’esplèndid joc mancala d’ivori que actualment està al Museo de Burgos va ser elaborat als tallers de Madinat-al-Zahra i dedicat a una filla d’Abd-alRahman III a mitjan del segle X.
No cia del robatori del tauler el 21 de març de 1934 del Museu provincial de Burgos. (Fig. 11)
1934
1934
(1934, març 22) Del museo provincial de Burgos se llevan un estuche de marfil valorado en medio millón de pesetas. Ahora. Diario gráfico, pàg.5
Ayuntamiento de Burgos. Archivo general. Targeta postal Foto pia Hauser y Menet-Madrid. núm. 164 (Fig. 8) i fotografia monocrom de l’exterior de l’estoig d’ivori distribuïda amb mo u del seu robatori el 21 de març de 1934. (Fig.8)
No cia del robatori del tauler el 21 de març de 1934 del Museu provincial de Burgos. (Fig.10)
1930
1934
1935
2014 Fig.4
Fig.7
Fig.8 Fig.10
Fig.5
Fig.11
Fig.9
Fig.6
Pàg. 15
Un joc mancala que servia de reliquiari Con nua de la pàgina 13
fins a l’època moderna, apareix una fotografia amb la descripció: “Estoig àrab de la filla d'Abderrahman III (Mus. Arqueol. De Burgos. Núm. 187)”.
Robatori del mancala del Museu de Burgos el 21 de març del 1934 El diari Ahora, editat a Madrid entre 1930 i 1939, durant la Segona República i la guerra civil espanyola, va publicar l’endemà del robatori la següent no cia tulant-la “DEL MUSEU DE BURGOS S’EMPORTEN UN ESTOIG D’IVORI VALORAT EN MIG MILIÓ DE PESSETES”: “BURGOS, 21.—Aquesta tarda s’ha comés un robatori en el Museu Provincial, d’on s’emportaren els lladres un estoig d’ivori, que contenia dues boles de jocs malabars. El mencionat estoig va figurar en l’Exposició de Barcelona, on se li va atribuir un valor de mig milió de pessetes. Se sospita d’un individu que visitava feia dies el museu, segons ell amb l’objec u d’estudiar. La Policia ha de ngut a un jove que acompanyava a l’individu de qui es sospita i que ha negat conèixer-lo. Registrada l’habitació en que s’allotjava el suposat autor, la Policia va confiscar una maleta que sols contenia periòdics. Al de ngut com a suposat còmplice se li va re rar un catàleg del museu adquirit el passat dilluns.”
A la publicació francesa Informa ons Mensuelles (abril 1934) es va publicar la següent no cia: “ROBATORI DEL DÍPTIC DE SILOS AL MUSEU DE BURGOS: “El 21 de març passat, va ser robat del Museu de Burgos (Espanya), l'anomenat Díp c de Silos. Aquest objecte que, tancat, mesura 45 cm. llarg, 9 d'ample i 8 de gruix, data, segons una inscripció, del final de la segona meitat del segle X, quan va regnar el califa Abderrahman III a Còrdova. Segons el Sr. Ricardo d'Orueta, és el més an c dels ivoris europeus actualment coneguts i se suposa que s'u litzava per col·locar les boles d'algun
joc o sèrie d'ampolles de perfum esfèriques. De fet, les dues solapes, connectades per dues fron sses, cadascun té cinc compar ments hemisfèrics de la mateixa mida, que s'apropen exactament d'un a l'altre a la manera d'una caixa. Un dels compar ments extrems té una ruptura a la vora. La Dirección General de Bellas Artes d'Espanya i la Secretaria de l'Oficina Internacional de Museus agrairan qualsevol indicació que facili la descoberta de l’obra desapareguda”
Caixa d’ivori que contenia relíquies de sants Un cop va arribar al mones r de Silos va ser des nat com a reliquiari en alguna època (des de que fou donat pel comte Gonzalez com a ofrena del bo aconseguit a la batalla d’Osma l’any 939, fins que va ser traslladat al Museo Provincial de Burgos l’any 1870). Qui va estudiar-lo millor que ningú va ser el monjo de la Congregació de Solesmes Dom Eugéne Roulin quan va residir a l'històric mones r de Santo Domingo de Silos dedicant-li un extens capítol (1901), on deia: “El Museu de Burgos el conserva avui. L'inventari de 1440 i els textos dels pares Ruiz i Castro probablement el van esmentar, però d'una manera molt concisa i indeterminada, de manera que és possible que el reconeguem amb seguretat. Potser es designa per aquest text del pare Ruiz: « ... una caxa larga de marfil, de grande an guedad, y en ella reliquias de San Sebas an, algunos huesos del Apostol San Bartolomé y un pedaço de su santa piel (\)» , és a dir una caixa llarga d'ivori que conté les relíquies que s'indiquen. (...)”
Pàg. 16
Mó n aualé . Volum 7, nú mero 3 - Juliol/Setembre 2018
Per això en diem «estoig», ja que les coses que vulguin col·locar-se en aquells deu buits poden quedar estretament tancades, com en múl ple caixa. Es podria guardar allà cinc boles de les emprades en el nostre joc de billar.”
Besse (1897) explica el trasllat al museu provincial de Burgos del tauler que anomena “un altre reliquiari àrab d’ivori”, junt amb altres peces, el 6 de maig de 1870. (pag.12) (Fig.3) Serrano (1926?) va escriure: “és àrab i d’ivori; estava des nada an gament a reliquiari i en ella es van custodiar ossos de St. Sebas à i St. Bartomeu Apòstol. (...)”p.162
(...) "I quin des ndria originàriament tan curiós moblet? Per «joc de boles» el suposen construït, Don Rodrigo Amador de los Rios i la targeta oficial de catalogació que el Museu ha col·locat al costat del mateix estoig. Podria ser així però no hi ha seguretat, i resulta d'altra banda desconegut el joc al que es fa referència.”
Estoig o díp c que contenia boles de billar o de jocs malabars o ampolles de perfum Amador de los Ríos (1888) escriu: “(...)Més notable encara que aquesta Arqueta, és certament el díp c d'ivori que, tenint la mateixa procedència i mesurant aproximadament en la seva longitud quaranta cen metres, es custodia dins de l'esmentada vitrina: consta en cadascuna de les seves el·líp ques fulles, de fins a cinc buits, càpsules o conques diferents, i entorn de les quatre dels extrems, figura en caràcters cúfics, així mateix de ressalt, la següent lletra, que si bé no explica la u litat del díp c, dóna en canvi a conèixer que va ser llaurat en la Xa centúria. Va haver de servir probablement per a un joc compost de cinc boles, que es tancaven en aquesta caixa (...)”
Cortés (1928) escrivia: “Encara que veritablement es pot anomenar «estoig», no té la forma ordinària de caixa. Ni és una «arqueta» pròpiament dita com les diverses d'art àrab existents a la Real Academia de la Historia, Museo arqueológico nacional, i Catedrals de Burgo de Osma i Pamplona. Aquest és un objecte únic, de manera estranya, compost de dos trossos d'ivori exactament iguals, de quaranta-cinc cen metres de llarg i no molt amples, acabats en angles obtusos, però sense puntes. Tots dos trossos estan units per fron sses, el joc, permet ajuntar aquells com tancant-los. I en cadascuna de les dues peces presenta cinc cavitats idèn ques, semiesfèriques i profundes corresponent exactament les d'una peça amb les de l'altra.
En la no cia anteriorment citada (Ahora, 1934) arran del robatori del tauler del Museu de Burgos, apareix: “(...) un estoig d’ivori, que contenia dues boles de jocs malabars (...)” A la publicació francesa Informa ons Mensuelles, (abril 1934), apareix: “Díp c de Silos. (...) se suposa que s’usava per col·locar les boles d’algun joc o sèrie d’ampolles de perfum esfèriques. (...)” NOTES AMADOR DE LOS RÍOS, R. Burgos. Sus monumentos y artes—Su naturaleza e historia, Barcelona 1888. BESSE, J Mar al Histoire d’un dépôt li éraire. L’abaye de Silos. 1897. ROULIN, Eugène (O.S.B., Dom). L'ancien trésor de l'abbaye de Silos. Paris 1901. SERRANO, Luciano El Real Monasterio de Santo Domingo de Silos (Burgos): su historia y tesoro ar s co (ca. 1926?) p.162. GOMEZ MORENO, Manuel Los marfiles cordobeses y sus derivaciones Archivo Español de Arte y Arqueología, set-des, 1927. CORTÉS ECHANOVE, Luís. Arte Árabe en Cas lla. Tesoro de Santo Domingo de Silos A: África. Revista de Tropas coloniales. Set-1928, època II;n.45, pp.225-226. FITZ-JAMES STUART, Carlos Miguel Catálogo histórico y bibliográfico de la Exposición Internacional de Barcelona . Madrid 1931-33 AHORA, 22 mar 1934. INFORMATIONS MENSUELLES DE L’OFFICE INTERNATIONAL DES MUSÉES, abr 1934. SILVA SANTA-CRUZ, Noelia. Dádivas preciosas en marfil: la polí ca del regalo en la corte omeya andalusí A: Anales de Historia del Arte 2014, Vol. 24, Nº Esp. Nov., 527-541. CASTILLO IGLESIAS, Belén. Museo de Burgos: 150 años haciendo historia A: Bole n del Museo Arqueológico Nacional, ISSN 02125544, Nº Extra 35, 2017 (Ejemplar dedicado a: 150 años de museos arqueológicos en España), págs. 1019-1031.
Pàg. 17
Mó n aualé . Volum 7, nú mero 3 - Juliol/Setembre 2018
Glossari (27) Recorda... “capturar”: consisteix en la collita d’una o més llavors con ngudes en un o més forats d’acord amb les regles de cada joc. Les llavors es re ren del tauler o es dipositen en un forat magatzem propi si el tauler en disposa. “crear i bloquejar”: transformar forats en magatzems temporals on s’hi acumulen llavors quan hi sembra un dels jugadors o ambdós, o al contrari, es bloquegen i s’anul·len i no es poden usar per sembrarhi llavors.
Crear i bloquejar forats en els jocs de dues files (Part II) En el darrer nú mero de Mó n aualé us apuntà vem els 5 modes principals de captura/acumulació utilitzats en els jocs mancala de dues iles de forats, indicats per l’etnò graf brità nic Philip Townshend. A continuació us expliquem amb mé s detall alguns exemples del mode 1 que consisteix en la creació i bloqueig de forats i l'ú s posterior d'aquests per obtenir un
mateixa manera, un cop creats i bloquejats aquests, requereix que nomé s el nou propietari pugui sembrar-hi d’ara en endavant. L'altre jugador, havent perdut aquest forat a favor del seu adversari, el salta quan sembra, com en el joc bulto jugat pel grup humà borana oromo al nord de Kenya i sud d’Etiò pia en taulers 2x10; o el joc bultuma jugat pel grup humà orma (a est i oest del riu Tana, a l’est de Kenya) en taulers de 2x9. Sovint aquest mè tode es combina amb altres tè cniques de captura
“reclamar”: un forat reclamat és un forat creat i bloquejat per acumular-hi el major nombre de llavors. “acumular”: conservar, de manera intencionada o no, les llavors con ngudes en un determinat forat propi o de l’adversari fins al final de la par da. Aquestes llavors no es re ren del tauler, no pas per opció sinó per impera u de les regles del joc al que estem jugant. “retenir”: conservar llavors en un forat, temporalment i de forma intencionada, durant un o més torns amb l’objec u d’obtenir-ne un determinat nombre i poder fer una jugada concreta.
bene ici per al nou propietari i / o detriment del propietari original. Es tracta d’un mè tode de captura variat i complex. Un mè tode de crear i bloquejar forats é s aconseguir que el contingut del forat de l'altre jugador que rep la darrera llavor de la mà sigui d’un nombre determinat (p.ex. 4 llavors). A partir d’aleshores, les llavors s'acumulen en aquest forat quan sembren ambdó s jugadors. A voltes, hi ha variacions. Mentre es creen i capturen els forats de la
com per exemple el joc leyla, jugat pel grup humà habr hawal a la ciutat de Jigiga (regió somali a Etiò pia oriental) en el que es creen i bloquegen forats amb l'ú ltima llavor de la mà caient en el forat d'un oponent que conté 3 llavors, però també es captura el forat oponent al costat del jugador. Cada jugador exigeix els forats capturats del seu oponent en ambdues iles, mentre que, d'altra banda, els guanys per al nou propietari continuen acumulant-se.
Pàg. 18
Mó n aualé . Volum 7, nú mero 3 - Juliol/Setembre 2018
El racó del col·leccionista (XXVII) Postal de Síria 1921 Homes sirians juguen en un tauler de dues iles de set forats. En el revers es pot llegir: <ALEP. Joueurs de “Mankalé” dans un Café Indigène>. Postal circulada, sense el segell original, amb destinació a Niça, França.
Postal de Sierra Leone c.1910 Dos joves juguen en un tauler circular de dues iles de sis forats. En el revers es pot llegir escrit a mà : <Natives playing “Warri”>. Postal no circulada.
Pàg. 19
Mó n aualé . Volum 7, nú mero 3 - Juliol/Setembre 2018
Món aualé Revista divulgativa dels jocs mancala
REVISTA GRATUITA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME Volum 7, nú mero 3 - juliol/setembre 2018