Vol. 7, núm. 4 - oct/des 2018
Revista divulgativa dels jocs mancala
REVISTA GRATUITA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME
Imatge de la portada: Antiga targeta postal de Sierra Leone, circulada l’any 1911 a Freetown. Uns homes juguen al Warri.
REVISTA GRATUITA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME Volum 7, nú mero 4 – Octubre/Desembre 2018
ISSN 2014-7597 DL T–302–2012 Biblioteca de Catalunya Projecte: Jordi Climent i Aina Canal Edició : Jordi Climent monauale@gmail.com
Pàg. 2
SUMARI Pà g 4-9 Aprenem a jugar a l’Ajua, al Lutho i al Ntotoi. L’ajua és un joc molt popular a l'oest de Kenya i també a l'est d'Uganda que és conegut pels luo, luhya, samburu i turkana. El lukho (també anomenat olukho) és jugat pels bukusu, un grup humà de la nació kenyana luhya. El joc ntotoi és jugat a l’oest de Kenya pels homes samburu.
Pà g 10-11 Pà gines centrals. Es mostra una fotografia del 2011 on uns homes samburu juguen a Kenya en un tauler de dues files de dotze forats.
Pà g 12 Mancales en pedra en una excavació a Israel. Arqueòlegs d'Israel han descobert un complex d'entreteniment de l’època romana (s.III dC) amb banys i sala de jocs, així com evidències d'un gran taller de terrisseria. El descobriment es va fer a Gedera, al centre d'Israel per l’IAA i fou revelat el passat 31 de juliol de 2018.
Pà g 13 Mancales en arxius fotogrà
ics del MNAA.
Es mostren fotos d’Eliot Elisofon on apareixen jugadors d’ayo, enkeshui i wari. Eliot Elisofon va ser un fotògraf i cineasta de reconegut pres gi internacional. Les seves imatges de la vida africana de 1947 a 1972 van ser publicades en revistes com Life i Na onal Geographic.
Pà g 14-15 L’Omweso en projectes socials a Uganda. The Bu erfly Project és un projecte del nord d’Uganda que capacita joves dels pobles rurals més remots i dels barris marginals desfavorits per conver r-se en empresaris socials. Usen l’omweso i altres jocs amb els xiquets i xiquetes per afavorir l’acostament als aprenentatges.
Pà g 16-17 Waurie: un joc mancala de les Illes Caiman. El waurie és un joc mancala jugat a les illes Caiman, un territori d’ultramar del Regne Unit al mar Carib, entre Cuba i el nord-oest de Jamaica.
Pà g 18 Glossari. Part 28. Es parla de quin és l’objec u que cal assolir per guanyar una par da en els diferents jocs mancala. El guanyador no sempre és el jugador que captura més llavors.
Pà g 19 El racó del col·leccionista (XXVIII). Es mostren dues postals de Moçambic editades l’any 1985. La primera va ser editada en mo u del primer dia d’emissió del segell N’tsuwa. La segona, en mo u del 10è aniversari de la Independència de Moçambic.
Pàg. 3
Mó n aualé . Volum 7, nú mero 4 - Octubre/Desembre 2018
Aprenem a jugar a l’Ajua, al Lukho i al Ntotoi L’ajua és un joc mancala molt popular a l'oest de Es col·loquen inicialment 3 llavors en cada un dels Kenya i també a l'est d'Uganda. És conegut per forats i, a con nuació, els jugadors tornen a nombrosos grups humans, incloent els suba, luo, organitzar les llavors a la fila. Els forats poden luhya, samburu i turkana. La primera referència a quedar buits, però hi ha d'haver almenys un forat aquest joc la va donar el fotògraf George R. que con ngui suficients llavors per arribar a un Carline l’any 1929 [veure foto fig.2]. forat ocupat al costat de l'oponent en la primera Es juga habitualment en taulers de fusta de dues volta, quan es sembra en el sen t de les agulles files de vuit forats. A cada extrem hi ha un forat del rellotge. Al seu torn, un jugador ha de magatzem per dipositar-hi les llavors capturades distribuir el con ngut del forat de la fila més a durant la par da i per col·locar-hi els marcadors l'esquerra en el sen t de les agulles del rellotge que s’usen per indicar les rondes guanyades. que arribi a un forat ocupat del costat de La collita de les llavors en el joc ajua es fa de dues l'oponent, en la primera volta. Si això no és maneres. La primera, s’anomena “menjar per possible, un jugador pot sembrar el con ngut del oposició”: si l'úl ma llavor d’una volta acaba en un forat buit en el propi costat i el forat oposat està ocupat, aleshores el jugador que sembrava captura totes les llavors con ngudes en els forats de l'oponent, oposats als forats buits del propi costat. Les captures es re ren. La segona manera s’anomena “casar-se”: quan es cau amb la darrera llavor d’una volta en un forat de l’adversari que conté una llavor solitària. El Fig.1: Uns homes juguen a l’ajua el desembre de 2017 al Rusinga Cultural Festival a l’illa de Rusinga, a la part forat es “bloqueja i inhabilita”, oriental del llac Victò ria, Kenya. i a par r d’ara s’hi acumulen llavors al sembrar-hi que, al final de la par da, forat més a l'esquerra que acabi en un forat de seran pel jugador que l’ha creat. Si no hi ha l'oponent que es gui buit, en la primera volta de captures, es diu que el jugador “dorm”. la sembra. Si això tampoc és possible, ha de sembrar el con ngut del forat més a l'esquerra Disposició diferent de les llavors en cada par da que acabi en un forat buit al seu costat. El tauler s’anomena mbiro. Els forats tenen noms Quan l'úl ma llavor caigui en un forat ocupat, que que fan referència a parts del cos: de dreta a no s'ha "casat" (vegeu més endavant), el seu esquerra en cada fila: (1)mguu: “cama”, (2)jee/ con ngut es recull i es distribueix en una altra matako “natges”, (3)bam: “cuixa”, (4)macho: volta. Una vegada que un jugador ha capturat, la “ull”, (5)kifua: “pit”, (6)nyewe: “aixella”, (7) sembra acaba en el forat de l'oponent que conté shingo: “coll”, (8)kichwa: “cap”. Les llavors una llavor solitària. És a dir, quan l'úl ma llavor s’anomenen ngeta. Pàg. 4
Mó n aualé . Volum 7, nú mero 4 - Octubre/Desembre 2018
Regles resumides de l’Ajua tauler: 2 files de vuit forats (2×8). núm peces: 48 llavors (24 per jugador). disposició inicial: inicialment es col·loquen 3 llavors en cada forat. Immediatament cada jugador redistribueix les llavors pròpies en la seva fila. Es poden deixar forats buits però amb la condició que, almenys, un dels forats con ngui suficients llavors per arribar a un forat ocupat al costat de l’oponent quan es sembra en la primera volta. direcció sembra: horària. Fig.2: Homes luo juguen a l’ajua a Kenya. Foto: George R. Carline 1929.
cau en el forat de l'oponent que conté una sola llavor, "es casa" amb el forat. El moviment s'atura i el forat es marca. Cada llavor que caigui durant la sembra en aquest forat és propietat del jugador que “s’ha casat” amb ell. El joc finalitza tan bon punt un jugador hagi capturat la majoria de les llavors (incloses les dels forats amb els que s'ha casat) o quan un jugador no té llavors per sembrar al principi del seu torn. El joc és guanyat pel jugador que té més de 24 llavors o quan el seu oponent no pot sembrar al seu torn. En general, l’ajua es juga a cinc rondes i les rondes que un jugador ha guanyat es compten amb un marcador dipositat al magatzem propi del tauler. Una altra manera de saber qui ha ob ngut la victòria és la d’atorgar punts segons diverses condicions: un jugador rep 2 punts si ha guanyat el joc, ja sigui perquè ha capturat més de 24 llavors o perquè l’oponent no tenia cap llavor per jugar; rep 4 punts si el seu adversari no ha capturat res. El primer jugador en aconseguir 12 punts guanya, la par da. NOTES Baker, N. Tweed Kenya Mentoring Program Volunteer Visit Report. Tweed Shire Council, Murwillumbah NSW (Australia) Feb-Apr 2006. Fig1: [www.elimuasilia.org] Fig2: Pi Rivers Museum Luo Visual History "1998.175.27" [h p://
sembra: volta múl ple o encadenada. Al seu torn, un jugador ha de distribuir el con ngut del forat més a l'esquerra de la fila en el sen t de les agulles del rellotge que arribi, en la primera volta, a un forat ocupat del costat de l'oponent. Si això no és possible, un jugador pot sembrar el con ngut del forat més a l'esquerra que acabi, en la primera volta, en un forat de l'oponent que està buit. Si això tampoc és possible, ha de sembrar el con ngut del forat més a l'esquerra que acabi en un forat buit al seu costat. Quan l'úl ma llavor d’una volta caigui en un forat ocupat, que no s'ha "casat", els seu con ngut es recull i es distribueix en una altra volta. Excepció: una vegada que un jugador ha capturat, la sembra acaba en el forat de l'oponent que conté una llavor solitària. Quan l'úl ma llavor cau en un forat de l'oponent que conté una sola llavor, "es casa" amb el forat. El moviment s'atura i el forat es marca. Cada llavor que hi caigui durant posteriors sembres serà propietat del jugador que l’ha bloquejat. collita: si l'úl ma llavor acaba en un forat buit en el propi costat i el forat oposat està ocupat, el jugador que sembrava captura totes les llavors con ngudes en els forats de l'oponent oposats als forats buits del propi costat. Les captures es re ren. objec u: capturar 24 o més llavors. el joc acaba…: quan un jugador ha capturat la majoria de les llavors (incloses les dels forats que ha bloquejat) o quan un jugador no té llavors per sembrar quan és el seu torn de joc.
photos.prm.ox.ac.uk/luo/photo/1998.175.27/ ]
Pàg. 5
Mó n aualé . Volum 7, nú mero 4 - Octubre/Desembre 2018
Aprenem a jugar a l’Ajua, al Lukho i al Ntotoi El lukho, també anomenat olukho, és un joc mancala jugat pels bukusu, un grup humà de la nació kenyana luhya que viuen en pobles for ficats a la falda de la muntanya Elgon. Aquest joc va ser descrit per primera vegada per Walter Driedger el 1972.
Fase simultània: els dos jugadors sembren simultàniament les llavors que queden a les mans, deixant caure la primera en el forat de l’extrem esquerre de l'adversari i sembrant en direcció an -horària. Si l'úl ma llavor d'una volta cau en un forat ocupat, el seu con ngut s'agafa i
Fig. 3: Dos homes juguen en un tauler de dues iles de vuit forats.
El tauler del joc generalment està fet de fusta, però de vegades s'excava al terra o es talla en roca sòlida. Els comptadors són pedres pe tes. Driedger va remarcar que es juga de manera ordenada entre dos opositors i una tercera persona fa d'àrbitre i guardià de la puntuació. Disposició inicial no uniforme de les llavors Cada jugador agafa les seves llavors a la mà. No en posa cap en els forats de la seva fila. Els jugadors col·loquen qualsevol nombre de llavors de la mà en un forat al costat contrari. Almenys una llavor ha de romandre a la mà.
es distribueix en una altra volta fins que l'úl ma llavor cau en un forat buit de qualsevol costat del tauler. En aquesta fase simultània, si es cau amb l’úl ma llavor de la mà en un forat buit de la fila pròpia del jugador, es captura el con ngut del forat oposat de l’adversari, juntament amb l'úl ma llavor caiguda. Si el forat oposat està buit, no es captura res. Si els següents forats al costat del jugador del tauler estan buits, també captura el con ngut dels forats oposats sempre que els forats buits formin una cadena con nua i els forats oposats a ells es guin ocupats.
Pàg. 6
Mó n aualé . Volum 7, nú mero 4 - Octubre/Desembre 2018
Regles resumides del Lukho tauler: 2 files de 8, 10 o 12 forats (2×8, 2x10, 2x12). núm peces: 48 llavors (24 per jugador) en un tauler 2x8. 60 llavors (30 per jugador) en un tauler 2x10. 72 llavors (36 per jugador) en un tauler 2x12. disposició inicial: les llavors no es distribueixen uniformement. Cada jugador situa el nombre que decideixi de les seves llavors en un dels forats de l’adversari. La resta de llavors romanen a la mà. direcció sembra: an -horària.
Fig .4: Homes samburu juguen a Illaut, Kenya. Foto: Richard Beatty 1971.
Fase per torns: aquest fase és iniciada pel jugador que ha finalitzat la fase simultània en primer lloc. Cada moviment ha de començar en el forat ocupat que queda més a l'esquerra del propi costat del tauler. La collita en aquesta fase és com a la fase simultània amb un afegit: si, després que el jugador hagi realitzat com a mínim una captura, l'úl ma llavor de la mà cau en un forat que conté una sola llavor, fent-ne dos, aleshores el forat es marca. Es diu aleshores que s’ha fet un "ganivet". Se’n pot fer un a cada costat del tauler. Les llavors que hi caiguin al llarg de la par da no es poden moure ni capturar i qualsevol volta que acabi en un forat “ganivet”, fa que acabi el torn del jugador que sembrava. Al final de la par da, el con ngut d'un forat “ganivet” s'afegeix als guanys del jugador al qual pertany. NOTES Driedger, Walter. The Game of Bao, or Mankala, in East Africa. In: Mila; volume:3; Issue:1; Pages:7-19 July 1972. Fig3: [h ps://i1.wp.com/ringmar.net/irhistorynew/wp-content/ uploads/2018/10/mancala.png]
Fig4: [h p://www.driedger.ca/mankala/Photo_01.jpg]
sembra: volta múl ple o encadenada. Els jugadors sembren alhora les llavors que queden a les mans des del forat més a l’esquerra de la fila de l’adversari. Si l’úl ma llavor d’una volta cau en un forat ocupat, el con ngut s’agafa i es sembra en una nova volta fins que l’úl ma llavor cau en un forat buit en qualsevol forat del tauler. En la fase per torns, cada jugador inicia el seu torn des del forat ocupat més a l’esquerra del propi costat del tauler. collita: si l'úl ma llavor acaba en un forat buit en el propi costat i el forat oposat està ocupat, el jugador que sembrava captura totes les llavors con ngudes en el forat de l'oponent oposat a aquest forat i també l’úl ma pedra caiguda. Si els següents forats del costat del jugador del tauler estan buits, també captura el con ngut dels forats oposats sempre que els forats buits formin una cadena con nua i els forats oposats a ells es guin ocupats. Les captures es re ren. El torn acaba. Si, després que el jugador hagi realitzat com a mínim una captura, l'úl ma llavor de la mà cau en un forat, que conté una sola llavor, fent-ne dos, aleshores el forat es marca i es bloqueja. Se’n pot fer un a cada costat del tauler. Les llavors que hi caiguin al llarg de la par da no es poden moure ni capturar. El con ngut s'afegirà als guanys del jugador al qual pertany. objec u: capturar més llavors que l’adversari. el joc acaba…: quan un jugador no té llavors per sembrar en el seu torn de joc.
Pàg. 7
Mó n aualé . Volum 7, nú mero 4 - Octubre/Desembre 2018
Aprenem a jugar a l’Ajua, al Lukho i al Ntotoi
Fig.5: Homes samburu juguen al joc ntotoi a Leroghi, Kenya.
El joc ntotoi és jugat a l’oest de Kenya pels homes samburu quan es reuneixen en el seu loip preferit ("lloc ombrívol"). No s’ha de confondre amb el joc endodoi, jugat pels massai.
L’origen del joc ntotoi “Fa molt de temps hi havia una dona que estava sent assetjada per altres dones perquè afirmaven que tenia afers amorosos amb tots els seus marits. Van con nuar acusant-la d'això i molestant-la fins que finalment va decidir marxar i fer el seu propi assentament (nkan). Tot i que havia construït el seu propi assentament, volia tenir homes per defensar el bes ar i per qualsevol cosa que pogués necessitar l'atenció d'un home. Així que va dissenyar el joc ntotoi, decidint la forma del joc i les seves regles precises. Aleshores va cridar als homes per jugar-hi. Els homes van gaudir tant del joc que van començar a jugar-hi tots els dies, passaven tot el dia allà, deixant a la dona sense el ramat i sense la llet del seu bes ar, i no es preocupaven ni pels assaltants ni pels animals salvatges que podien atacar el
seu pe t assentament. Això va passar durant un temps, que tots els homes arribaven cada dia i passaven tot el temps en l’assentament de la dona. Així, malgrat no tenia afers amorosos amb ells, ella havia aconseguit robar els marits de les seves veïnes. No obstant, va passar que un dia que els homes van decidir que passaven massa temps fora de casa i ignoraven les necessitats de les seves pròpies famílies. Així que van decidir prendre el joc ntotoi per jugar–lo prop de les seves pròpies cases. Això va passar mentre la dona estava allunyada del bes ar. Quan va tornar, va descobrir que els homes havien sor t, prenent el ntotoi amb ells. Va caminar immediatament a casa d’aquests, enutjada per voler saber per què havien pres el seu joc ntotoi. Ells van respondre: ‘No. El ntotoi no és teu. És nostre’. Després van maleir el joc ntotoi perquè, si alguna vegada les dones hi juguessin, la seva fecunditat i fins i tot la seva salut general estaria profundament en perill. Així es va conver r en un joc d'homes, i fins i tot ara les dones no poden jugar-lo.”(*)
Fig.6: Homes samburu juguen al joc ntotoi a Leroghi, Kenya.
Pàg. 8
Mó n aualé . Volum 7, nú mero 4 - Octubre/Desembre 2018
El joc ntotoi es juga en un tauler de dues files de dotze forats. Els forats s’anomenen nkajijik ("cases"). Es col·loquen tres llavors, que simbolitzen el bes ar, les esposes i els fills, en vuit dels dotze forats de cada costat del tauler. Bilinda Straight (1) explica l’any 2005 que: “El Ntotoi pot ser un sorollós esdeveniment social. Invariablement, un grup de detractors s'uneixen a compar r opinions sobre estratègia i observar el que està passant en el joc. Tots els aspectes del joc reflecteixen la vida pastoral, des de la perspec va d'un home. A l'hora de jugar, els homes anomenen les cases del seu costat del tauler, dient que pertanyen a una esposa o núvia preferida, per contenir diversos bous amb una forma par cular de banyes. Quan un home sembra la seva úl ma pedra en una casa buida (nkurre, un "assentament abandonat"), hi entra (ajin nkaji) i es converteix en una casa per dormir-hi (mperito) on passarà tota la nit. Dormir al costat de l'oponent, però, és com dormir a casa de l'enemic i el millor és evitar-ho. (...) Poc després d'iniciar una par da de ntotoi, és inevitable que un jugador vagi a dormir enfront d'una de les cases del seu oponent que conté pedres: esposes, nens i bes ar. (...) Els dos jugadors con nuen, cada un atacant les cases al seu torn, llançant insults, els uns als altres mentre ho fan. (...) A més de presumir dels bous que s’anomenen durant el joc, els jugadors expliquen i canten cançons burlesques (...).” NOTES
Regles resumides del Ntotoi tauler: 2 files de 12 forats (2×12). núm peces: 48 llavors (24 per jugador). disposició inicial: inicialment es col·loquen 3 llavors en vuit dels dotze forats de cada fila. direcció sembra: horària. sembra: volta múl ple o encadenada. El guanyador de la par da anterior comença el seu primer torn distribuint dues de les tres llavors que conté un dels forats de la seva fila. Quan l'úl ma llavor de la mà cau en un forat ocupat, el seu con ngut es recull i es distribueix en una altra volta en direcció horària. Després l’oponent sembra de la mateixa manera. Després del primer torn, cada jugador agafa totes les llavors con ngudes en un dels forats de la seva fila per iniciar cada torn. El torn acaba quan la darrera llavor d’una volta cau en un forat buit. collita: si l'úl ma llavor de la volta acaba en un forat buit en el propi costat i el forat oposat està ocupat, el jugador que sembrava captura totes les llavors con ngudes en el forat de l'oponent oposat a aquest forat buit del propi costat. Les captures es re ren. objec u: deixar l’adversari sense llavors en el seu costat del tauler. el joc acaba…: quan un jugador deixa la fila de l’adversari sense llavors o quan és obvi que un dels jugadors no es pot recuperar.
(*) Història relatada a Bilinda Straight per part de Timothy Loishopoko, abril de 2002.
(1)(Figs.5 i 6) Straight, Bilinda. “In the Belly of History: Memory, Forge ng, and the Hazards of Reproduc on.” Africa: Journal of the Interna onal African Ins tute, vol. 75, no. 1, 2005, pp. 83–104 Pàg. 9
Mó n aualé . Volum 7, nú mero 4 - Octubre/Desembre 2018
Homes samburu juguen en un tauler de dues files de dotze forats a Kenya. Foto: Ameet Zaveri. 2011 (CC BY-SA 2.0) Alguns drets reservats h ps://www.flickr.com/photos/ameetzaveri/
Pàg. 10
Mó n aualé . Volum 7, nú mero 4 - Octubre/Desembre 2018
Pàg. 11
Mó n aualé . Volum 7, nú mero 4 - Octubre/Desembre 2018
Mancales en pedra en una excavació a Israel
Fig.1: Ella Nagorsky a la localitat de Gedera, Israel, on s’han trobat dos taulers mancala tallats en pedra.
L'Autoritat d'An guitats d'Israel (IAA) va revelar el passat 31 de juliol de 2018 la descoberta de dos taulers mancala tallats en pedra entre les restes arqueològiques en un districte comercial i d'entreteniment als afores de Gedera, Israel, que ha estat excavant durant els úl ms dos anys. Les restes es van descobrir mentre l'IAA feia una excavació de salvament finançada per la Israel Lands Authority abans de la construcció d'un nou barri a Gedera. Segons Batya Jereberg, a World Israel News, a més de contenir un taller de terrisseria i cases de bany, es va trobar una zona que hauria estat una sala de jocs amb taulers de joc tallats en pedra. La co-directora de l’excavació,
Ella Nagorky, explicava: "Així com Google va crear una àrea de recreació en el seu lloc de treball, també ho van fer els an cs". Va con nuar la declaració dient: "Podem fantasiejar que la sala d'esbarjo hagués estat u litzada pels treballadors o pels visitants dels banys. Hem trobat quatre jocs de taulers tallats en roca, dos similars al tauler de mankala, que es pot trobar fins i tot avui en qualsevol bo ga de joguines, i taulers similars als que s'u litzen en el backgammon. Tres dels taulers es van trobar en un llarg magatzem i un altre al costat d'un banc, com si els jugadors acabessin d'abandonar-los feia un minut ".(1) Segons Archaeology Magazine, el complex de fabricació de terrissa va ser fundat el segle III d.C. a Gedera i estava especialitzat en la producció de gerres per la conservació del vi. Hi havia un gran complex de banys, que contenia 20 piscines d'aigua freda i calenta que estava situat al costat del centre de fabricació, juntament amb una sala que proporcionava diversos taulers de joc tallats en pedra.(2) NOTES (1)[h ps://worldisraelnews.com/ancient-po
ery-factory-uncovered-south-of-tel-aviv-had-
playroom-for-workers/]
(2)[h
ps://www.archaeology.org/issues/318-1811/world/7072-world-roundup-israel]
h ps://youtu.be/ Zcemh0CZA2I
Fig.2: Arqueòlegs d'Israel han descobert un complex d'entreteniment de l’època romana (s.IIIdC) amb banys i sala de jocs, així com evidències d'un gran taller de terrisseria. El descobriment es va fer a la ciutat de Gedera al centre d'Israel per l’IAA. Pàg. 12
Mó n aualé . Volum 7, nú mero 4 - Octubre/Desembre 2018
Mancales en arxius fotogrà ics del NMAA Eliot Elisofon Photographic Archives, Smithsonian Ins tu on és un centre de recerca i referència dels EUA dedicat a la recollida, conservació i difusió de materials visuals que fomenten i donen suport a l'estudi de les arts, les cultures i la història d'Àfrica. Els arxius contenen aproximadament 450.000 ar cles, incloent-hi col·leccions estranyes de nega us de plaques de vidre, diaposi ves, estereografs, postals, mapes i gravats. Eliot Elisofon va ser un fotògraf i cineasta de reconegut pres gi internacional. Les seves imatges de la vida africana de 1947 a 1972 van ser publicades en revistes com Life i Na onal Geographic. Com a realitzador, va treballar en projectes de cinema i televisió, incloent Black African Heritage Series (1972), un documental de quatre parts sobre arts i cultures africanes. Elisofon’s associa on amb Na onal Museum of African Art van començar com a fideïcomissaris fundadors el 1964. A la seva mort, el 1973, Elisofon va donar els seus materials africans al museu, incloent més de 50.000 nega us i fotografies en blanc i negre, 30.000 diaposi ves en color i 120.000 metratges de pel·lícula cinematogràfica i materials sonors. El llegat es va conver r en el fonament dels arxius fotogràfics Eliot Elisofon. Des del 1973, les existències d'arxius han crescut. A més de la col·lecció d'Eliot Elisofon, les principals col·leccions inclouen més de 5.000 fotografies en blanc i negre realitzades per Constance Stuart Larrabee a Sud-àfrica entre 1936 i 1983, més de 10.000 diaposi ves que representen l'art i la cultura ioruba per Henry Drewal i Margaret Thompson Drewal, i una col·lecció històrica de més de 13.000 postals. Les col·leccions especials inclouen àlbums fotogràfics de finals del segle XIX i principis del segle XX amb un important valor antropològic i històric de recerca. Smithsonian Ins tu on, Na onal Museum of African Art, Eliot Elisofon Photographic Archives, 950 Independence Avenue, S.W., Washington, D.C. 20560-0708
Fig 1: Fotogra ia presa quan Eliot Elisofon va ser assignat a la revista Life i va viatjar a Africa des del 18 d'agost de 1959 ins al 20 de desembre de 1959. Homes ioruba jugen a l’ayo a Ife, Nigè ria. [http://learninglab.si.edu/q/r/78800]
Fig 2: Fotogra ia presa quan Eliot Elisofon va ser assignat a la American Broadcasting Company i va viatjar a Africa des de principis de desembre de 1966 ins a principis de febrer de 1967. Uns homes massai juguen a l’enkeshui a Kenya. [http://learninglab.si.edu/q/r/383552]
Fig 3: Fotogra ia presa quan Eliot Elisofon va viatjar a Africa del 17 de març de 1970 al 17 de juliol de 1970. Uns homes asante juguen al wari a Besease, Ghana. [http://learninglab.si.edu/q/r/648152]
Pàg. 13
Mó n aualé . Volum 7, nú mero 4 - Octubre/Desembre 2018
L’Omweso en projectes socials a Uganda internacional, TIC, resolució de problemes i molt més, mentre assisteixen al Centre Chrysalis, centre de formació. A més, cada membre ha d'emprendre un projecte propi, tant al barri local dels barris marginals com al seu poble, de manera que adquireixi experiència de lideratge i resolució pràc ca de problemes.
Fig.1: L’entitat Chrysalis ensenya a conè ixer les prò pies habilitats personals jugant a jocs tradicionals a Uganda.
The Bu erfly Project és un projecte únic al nord d’Uganda que capacita les xiquetes i xiquets dels pobles rurals més remots i dels barris marginals urbans desfavorits per conver r-se en empresaris socials. Va ser impulsat per la Social Enterprise Africa CIC, però està dirigit a través de Chrysalis Limited, a Uganda, creada per ser el vehicle per a tots els treballs del projecte, incloses les empreses agrícoles, les quals ajuden a mantenir el projecte en el futur. Ha rebut el suport de la Chrysalis Youth Empowerment Network, una organització solidària del Regne Unit.
Molts poden haver sen t a parlar de les dures condicions de tots els xiquets del nord que acaben de recuperar-se de la guerra passada i un no hauria pensat que els jocs de taula serien una cosa en que aquests pensarien, però, sorprenentment, no ha estat així. Ayaa ho explicava el passat mes de juny del 2018(*): “Personalment ha augmentat la meva es mació envers els jocs; ha estat una manera de passar temps aprenent i ensenyant als xiquets alhora, i conèixer
L’omweso és un joc mancala tradicional d’Uganda, jugat en quatre files de vuit forats en taulers de fusta o excavant els forats a terra. És un joc mancala de reentrada, és a dir, que totes les llavors romanen en joc fins al final de la par da. Disposa de forats reversibles. La Grace Ayaa (directora de Chrysalis, i qui té cura de les ac vitats, el desenvolupament general i l'expansió al nord d'Uganda d’aquesta en tat) explica que és important treballar amb nens que tenen una ac tud desinteressada i idees per a la seva comunitat. Els joves poden adquirir una àmplia gamma de capacitats en diverses àrees: empresa social i emprenedoria, è ca, ciutadania
Fig.2: Uns xiquets juguen a l’omweso a Uganda.
Pàg. 14
Mó n aualé . Volum 7, nú mero 4 - Octubre/Desembre 2018
les seves diferents habilitats. Hi ha hagut nenes i nens que pensàvem que no eren acadèmicament brillants, però quan es tracta de jocs, estan tan entusiasmats i els porta poques hores jugar-los perfectament; obtenen aquesta sensació de <hi ha alguna cosa que realment puc fer molt bé>, així que diria que la introducció d'aquests jocs ha fet que els nens se sen n tan capacitats i capaços d'interactuar entre ells de manera més lliure, per la qual cosa és necessari que nosaltres fem que aquests jocs vagin a les zones més remotes del nord d'Uganda i després a la resta del país. Al març d'aquest any hem anat més enllà en molts districtes del nord d'Uganda. Ara tenim clubs; Agago (2 clubs) Lira (2 clubs), Gulu (2 clubs), Omoro, Nwoya, Koro, el nostre centre i els clubs Koro Abili. Alguns d'aquests són realment en àrees molt allunyades i es c molt contenta que hem aconseguit això en aquests llocs, ja que ha generat un gran entusiasme entre els xiquets i xiquetes del conjunt de les comunitats.” Grace Ayaa explicava que tots plegats han ajudat a rejovenir els jocs tradicionals que els nens no coneixien. Alguns adults que els visitaven mentre jugaven, també ensenyaven alguns jocs an cs. L'omweso va ser usat per a la compe ció durant la Convenció del 2018, juntament amb altres, i es van lliurar premis especialment per a aquests jocs. NOTES (*)(Figs.1 i 2)THE BUTTERFLY PROJECT. Gamechangers Development in Northern Uganda . June 20 2018 <h ps://chrysalisuganda.wordpress.com/2018/06/20/gamechangersdevelopment-in-northern-uganda/>
PER AMPLIAR CLIMENT, Jordi. Aprenem a jugar a l’Omweso i a l’Igisoro. A Món aualé 3 (3) pp.6-9 2014
Regles resumides de l’Omweso tauler: 4 files de 8 forats (4×8). núm peces: 64 llavors (32 per jugador). disposició inicial: no hi ha restriccions. Al començament de la par da es col·loquen 4 llavors en cada forat de les files interiors (la disposició més habitual). direcció sembra: an -horària. Permesa direcció horària des dels forats reversibles (els forats 1 i 2 en les files externes i els forats 15 i 16 en les files internes) però tan sols si es fa una captura amb aquest moviment. sembra: volta múl ple o encadenada. Les llavors es col·loquen una a una en els forats següents. Per torns, cada jugador comença un moviment agafant el con ngut de qualsevol forat de les pròpies files (les dues més properes) amb 2 o més llavors i es distribueixen en voltes. Les llavors solitàries no es poden sembrar. Si la darrera llavor d’una volta cau en un forat buit, el torn acaba i l’adversari juga. Si l’úl ma llavor cau en un forat de la fila externa que conté una o més llavors, el con ngut d’aquest forat (incloent la llavor que hi acaba de caure) són recollides i comença una nova volta. El moviment con nua en volta encadenada fins que l’úl ma llavor cau en un forat buit. collita: només en terreny de l’adversari. Si la darrera llavor d’una volta cau en un forat ocupat en la fila interna i els dos forats oposats de l’adversari contenen llavors, aquestes llavors són agafades i re-introduïdes en el propi costat del tauler. Es poden fer captures des dels 4 forats propis que queden a mà esquerra. objec u: immobilitzar l’oponent. És a dir, capturar les llavors de l’adversari fins que aquest no pugui fer cap moviment. el joc acaba…: quan l’adversari no pot fer cap moviment i quan es produeixen situacions especials guanyadores [veure apartat Recorda de Glossari 28, pàgina 18]. Pàg. 15
Mó n aualé . Volum 7, nú mero 4 - Octubre/Desembre 2018
Waurie: un joc mancala de les illes Caiman El waurie és un joc mancala jugat a les illes Caiman, un territori d’ultramar del Regne Unit al mar Carib, entre Cuba i el nord-oest de Jamaica. Les illes Caiman inclouen tres illes: Grand Cayman, Cayman Brac i Li le Cayman. El waurie es pot trobar escrit com warie o wauri. També és conegut com Island wari. Es juga en un tauler de 2×6+2, és a dir, dues files de sis forats i dos magatzems, un a cada extrem del tauler. Es col·loquen 4 llavors a cada forat al començament de la par da.
Departament de Ciències de la Vida del Palomar College va realitzar una sèrie de cursos de camp de la història natural de la regió del Carib, incloent les illes de Saint John, Grand Cayman, An gua i Dominica. En diverses d’aquestes illes descobrim un popular joc de taula anomenat “Island Wari” jugat amb “nickernuts,” les llavors
Hi ha alguns jocs mancala moderns nord-americans que han estat creats per inventors de jocs. Alguns han estat comercialitzats a gran escala i han esdevingut molt populars. En general, no tenen més que unes poques generacions. El kalah i l’oh-wah-ree en són dos exemples. Hi ha diverses especulacions sobre l’origen del waurie. Es diu que el joc va ser introduït a les Illes Caiman pel pirata Black Beard en un dels seus viatges des d'Àfrica. El més probable, és que un conjunt de regles modernes (introduïdes per turistes nord-americans) i un conjunt de regles tradicionals (introduïdes per esclaus africans) coexisteixen a l’illa de Grand Cayman amb el mateix nom (2). W.P. Armostrong va escriure:(3) “Durant l’úl ma dècada (de mitjans de 1980 a mitjan 1990) el
Fig.1:Els inalistes del torneig Waurie, Gretchen Allen i Harry Kinch, s'enfronten el 7 d’abril de 2010.
Pàg. 16
Mó n aualé . Volum 7, nú mero 4 - Octubre/Desembre 2018
com de marbre d’un arbust na u espinós. El joc es va conver r en un passatemps popular entre els estudiants i els instructors (durant les hores lliures, quan no estàvem estudiant diligentment la flora i la fauna d’aquestes illes indígenes)”. D’acord amb David Grogono (que l’any 2007 va fer un programa informà c per jugar-hi a l’ordinador), explica que:(4) “El Waurie és un pus de joc de Mancala que jo solia jugar quan vivia a les Illes Caiman. Tinc un tauler de fusta meravellós fet per “Caribbean Charlie” que u litza les llavors de l’arbre Knickerbocker com a pedres. Òbviament, la versió de l’ordinador no es pot comparar a jugar a l’oceà mentre es beu cervesa amb els amics (especialment amb Kris n), però aquí està”. L’any 2010 la Na onal Gallery of the Cayman Islands (NGCI) va acollir un torneig waurie, tal i com explica Norma Connolly, Managing Editor de Pinnacle Media Group Ltd, a l’illa de Grand Cayman. [veure fig,1] NOTES i MÉS INFORMACIÓ (1)CLIMENT, Jordi (2013) Idees errònies al voltant dels jocs mancala. En: Món aualé 2(1) pp.16-17 [online] ISSN 2014-7597. (2)GERING, Ralf. Waurie. a Wikia (3)ARMSTRONG, W.P. Island Wari & Mancala. Board Games From The Caribbean Islands & Africa: A Fabulous Board Game Played With Nickernuts, The Marblelike Seeds From A Spiny Shrub That Grows Along Tropical Beaches. 1997? a Wayne’s Word An Online Textbook of Natural History. (4)GROGONO, David. Waurie Instruc ons. 2007 a Grogware website. (Fig.1)Foto:Norma Connolly
Regles resumides del Waurie tauler: 2×6+2, dues files de sis forats amb dos magatzems. peces: 48 (24 per jugador) disposició inicial: 4 llavors en cada forat. direcció sembra: (*)an -horària o horària. sembra: volta simple. El llançament d’una moneda determina quin jugador comença primer. Cada jugador, per torns, comença un moviment agafant el con ngut d’un dels forats de la pròpia fila. Les llavors es distribueixen, una a una, en els forats següents i també en el magatzem propi (situat a l’extrem dret), però no es sembra en el magatzem de l’adversari, que es salta. Si l’úl ma llavor d’una volta cau en el magatzem propi, el jugador repeteix torn. En cas contrari, el torn passa al jugador oponent. collita: no hi ha captures. Cada jugador deixa una llavor en el magatzem propi cada vegada que hi passa o hi cau amb la darrera llavor d’una volta, però no en diposita cap en el magatzem del rival. objec u: quedar-se sense llavors en el propi costat del tauler abans que ho faci l’adversari. el joc acaba…: quan un jugador no té cap llavor en el seu costat. El perdedor és l’únic jugador que encara té llavors en el seu propi costat del tauler al final del joc. (*) segons explica Norma Connolly la direcció de la sembra pot ser an -horària o horària: “El primer jugador agafa un grapat de boles d'un dels seus sis forats i col·loca una bola en cada forat, anant en el sen t de les agulles del rellotge o en sen t contrari segons el que s'hagi acordat.”
[h ps://www.caymancompass.com/2010/04/16/na onal-galleryholds-first-waurie-tournament/]
Pàg. 17
Mó n aualé . Volum 7, nú mero 4 - Octubre/Desembre 2018
Glossari (28) Recorda...
Quan es guanya en els jocs mancala?
“Ronda vs. par da”: aquests dos termes, sovint, es confonen. Parlem de rondes per referir-nos a un conjunt de par des. Hi ha jocs que, per decidir el guanyador, es juguen a una única par da i altres, a diverses. Per determinar el guanyador cal guanyar un nombre determinat de par des. Hi alguns jocs mancala que tenen més d’un objec u principal i tenen diverses condicions posicionals guanyadores. Per exemple, l’omweso té diverses condicions guanyadores normals i especials. La manera normal de vèncer és quan un dels jugadors està immobilitzat perquè aquest només té forats buits i/o llavors solitàries (s’anomena: okwa bulijo). Aquesta victòria val 1 punt. Una altra manera és capturar les dues parelles de forats de cada extrem de l’adversari en un sol moviment (emitwe-ebiri, és a dir: ‘tallar en dos caps’). Aquesta victòria val 2 punts. Quan un jugador captura llavors de cada un dels forats de l’oponent. Les úl mes llavors han de ser d’un forat d’un extrem (s’anomena akawumbi). Aquesta victòria val 12 punts o sols 6 punts en alguns tornejos.
1– quan es capturen més llavors que l’adversari Qui ha capturat mé s llavors, guanya la ronda o la partida. En ocasions cal capturar i retirar del tauler les llavors capturades (p.ex. aualé); en altres ocasions, les llavors s’acumulen ins al inal de la partida o ronda en forats especials (p.ex. sulus aidi). 2– quan es passen totes les llavors a l’adversari Aconseguir icar totes les llavors en els forats de l’adversari. Guanya qui es queda primer sense llavors en el seu territori (p.ex ohojitxi).
3– quan s’inhabilita l’adversari Un jugador guanya la partida o ronda quan l’oponent no pot moure, ja sigui perquè sols té llavors solità ries en els seus forats i no les pot moure (p.ex. baré) o per altres causes. Hi ha jocs mancala en que no sempre que un jugador queda immobilitzat, acaba la partida. Es a dir, hi ha jocs mancala en que l’objectiu rau en capturar mé s llavors que l’adversari i el fet d’immobilitzar a l’oponent s’usa com a estratè gia i no pas com a objectiu. Hi ha jocs mancala en que quan es dó na aquesta situació , el jugador que sı́ pot moure repeteixi torn i aixı́ successivament ins que l’altre tingui llavors per sembrar.
4– quan es capturen totes les llavors de la ila interior de l’adversari Si un jugador es queda sense llavors en la seva ila de forats interior (en un tauler de quatre iles), perd. La partida acaba i guanya l’adversari. (p.ex. bao la kiswahili). 5– quan es guanyen totes les llavors de l’adversari El primer jugador en aconseguir capturar les llavors de l’oponent, guanya la partida (p.ex. katro). 6– quan s’obté major puntuació que l’adversari El primer jugador en aconseguir una puntuació quan es produeixen certes
condicions, guanya la partida (p.ex ajua) o es capturen peces de joc que tenen diferent valor (p.ex. oanquan). 7– altres casos En determinats jocs mancala l’objectiu està en reduir a l’adversari a un sol forat perquè en la nova ronda no pot omplir els propis forats amb su icients llavors. En altres, guanya qui té mé s llavors en el seu costat quan un dels jugadors no pot fer cap moviment. Hi ha jocs mancala d’un sol jugador en que l’objectiu rau, amb el menor nombre de moviments possible, en repetir la disposició inicial de les llavors en el tauler. En altres solitaris cal remoure totes les llavors del tauler amb els ulls tancats.
Pàg. 18
Mó n aualé . Volum 7, nú mero 4 - Octubre/Desembre 2018
El racó del col·leccionista (XXVIII) Postal de Moçambic 1985 Targeta postal editada l’any 1985 en motiu del primer dia d’emissió del segell N’tsuwa que forma part de la sè rie Jogos Tradicionais. Al revers es pot llegir: <Jogo TradicionalMshuwa>. A l’anvers hi ha el segell emè s el 1985 on dos xiquets juguen al n’tshuwa amb valor 16MT (Scott: 959. Michel: 1028. Yvert: 1001. Dom il: 985.19).
Postal de Moçambic 1985 Targeta postal editada el 1985 en motiu del 10è aniversari de la Independè ncia de Moçambic. En el revers es pot llegir: <10º Aniversario da Independéncia Nacional — Boas Festas Feliz Ano Novo — Season’s Greetings Happy New Year — Jogo Tradicional-Mshuwa>.
Pàg. 19
Mó n aualé . Volum 7, nú mero 4 - Octubre/Desembre 2018
Món aualé Revista divulgativa dels jocs mancala
REVISTA GRATUITA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME Volum 7, nú mero 4 - octubre-desembre 2018