Vol. 8, núm. 1 - gen/mar 2019
Revista divulgativa dels jocs mancala
REVISTA GRATUITA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME
Imatge de la portada: Figura de bronze procedent de l’Africa occidental.
REVISTA GRATUITA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME Volum 8, nú mero 1 – Gener/Març 2019
ISSN 2014-7597 DL T–302–2012 Biblioteca de Catalunya Projecte: Jordi Climent i Aina Canal Edició : Jordi Climent monauale@gmail.com
Pàg. 2
SUMARI Pà g 4-9 Jocs mancala a l’Africa central. Es parla d’una trentena de jocs mancala que es juguen o s’han jugat a països de l’Àfrica central. Es pot veure una infografia on es mostra la ubicació geogràfica d’aquests jocs. Es descriuen les regles resumides del joc mbangbi, jugat al Camerun pels nsungli.
Pà g 10-11 Pà gines centrals. Es pot veure una fotografia del 2018 en la que una xiqueta i un xiquet aprenen a jugar al tradicional sungka de Filipines en la 26ª edició de les Festes de la Baronia de Pinós, a Bagà, Catalunya, durant el taller divulga u a càrrec de Món Aualé en el que es van explicar als assistents les regles de diversos jocs mancala africans i asià cs.
Pà g 12 Jocs mancala en l’art contemporani. Es mostren dues obres contemporànies on apareixen els jocs mancala. Una, de la il·lustradora i dissenyadora gràfica d’origen indonesi Nesia Anindita. I l’altra, de l’ar sta nigerià Olalekan Odunbori.
Pà g 13 Personatges destacats (Part 1). Primer lliurament de breus ressenyes de personatges que han mostrat jocs mancala en les seves obres o han contribuït a la divulgació de les regles en treballs d’inves gació o reports.
Pà g 14-15 Gawara Gusuno i altres jocs mancala de 6x2. Es descriuen les regles de joc de 3 mancala que tenen en comú que requereixen d’un tauler de sis files de dos forats cada una: l’ohojitxi, el lontu holo i el gawara gusuno. També tenen en comú que cada jugador sembra sols en el propi territori del tauler i que l’objec u rau en quedar-se sense llavors al final de la par da.
Pà g 16-17 El sungka de Filipines en olis sobre llenç. Es mostren tres olis sobre llenç de l’ar sta filipí Jorge Pineda (1879-1946), considerat el principal il·lustrador del seu temps en el seu país, que mostren escenes de la vida quo diana jugant al tradicional joc sungka.
Pà g 18 Glossari. Part 29. En aquesta ocasió es parla d’alguns exemples de jocs mancala en que el nombre de peces de joc depèn del nombre de forats del tauler.
Pà g 19 El racó del col·leccionista (XXIX). Es mostren dos bà ks africans elaborats a Kenya mitjançant tècniques artesanals i decorats amb nts vegetals. Pàg. 3
Mó n aualé . Volum 8, nú mero 1 - Gener/Març 2019
Jocs mancala a l’Àfrica central
Almenys, si no més, han estat reportats al llarg dels anys una trentena de jocs mancala que es juguen o s’han jugat a països de l’Àfrica central. Mentre alguns jocs són ben coneguts i populars avui en dia, altres han estat documentats amb regles incompletes, errònies, confoses o desconegudes a occident. En les pàgines 6 i 7 es mostra una infografia amb la ubicació geogràfica d’aquests jocs de l’Àfrica central, el grup humà que els juga o ha jugat, el nombre de files i forats del tauler, i, en la majoria dels casos, el nombre de peces per forat al començament de la par da. El 1971 Michael Mizony publicà un estudi (1) en el que feia referència a 20 jocs mancala jugats per diferents grups humans del Camerun. No va descriure les regles completes de tots aquests jocs camerunesos
però va aportar força informació: a més a més del sen t de la sembra i el pus de captura que es realitza, va explicar el grup humà que els jugava, la disposició inicial, el nombre de files i forats, de jugadors, i de peces per forat [veure la graella de la pàgina següent]. Per exemple, Mizony explicava que el joc Tila dels baya, el Ndaa dels dourou, el Tilé dels foulbé, el Djaavol dels kapsiki, el Dzoa dels matakam tenen les mateixes regles de joc. Tenen en comú que es juguen en taulers de 2x6 amb quatre llavors en cada forat. La collita es produeix quan la darrera llavor sembrada cau en un forat que con ngui 4 llavors, comptant la que s’acaba de dipositar i aquests grups de quatre llavors són re rades del tauler pel jugador que estava sembrant. A més, poden haver-hi diverses captures alhora quan un jugador està sembrant si un forat o
Pàg. 4
Mó n aualé . Volum 8, nú mero 1 - Gener/Març 2019
Regles resumides del Mbangbi
[h ps://www.youtube.com/watch?v=oDVVPedM04k]
varis contenen de nou quatre llavors. En alguns d’aquests jocs els grups de quatre llavors són re rades pel jugador que està sembrant mentre que en altres, són re rats per ambdós jugadors en un mateix torn en funció de si els forats estan a costat o altre del tauler. Els jocs Tila, Ndaa, Tilé, Djaavol i Dzoa es juguen a diverses rondes. L’objec u rau en capturar tots els forats del tauler. Per a la segona i següents rondes, cada jugador usarà les llavors capturades en la ronda prèvia, omplint tants forats com pugui en el seu costat del tauler amb 4 llavors en cada un. (1) Mizony, Michael. Les jeux stratégiques camerounais et leurs aspects matrhéma ques . A: Ann. De la Fac. Des Sciencies du Cameroun, 1971, nº6 (pp.19-38).
tauler: 2×5, dues files de cinc forats. peces: 80 (40 per jugador). disposició inicial: 8 llavors a cada forat. direcció de la sembra: ambdues: horària i an -horària. sembra: volta simple. Les llavors solitàries no es poden sembrar. És a dir, que el forat escollit per sembrar de la fila pròpia ha de contenir dues o més llavors. Per torns, la sembra es realitza escollint les llavors d'un dels forats propis i distribuint-les, d'una en una, en els forats següents en qualsevol direcció. Quan un jugador no pot fer un moviment, doncs els forats propis estan buits o contenen llavors solitàries, perd el torn i juga l’adversari fins que ngui algun forat amb dues o més llavors i pugui realitzar un moviment de sembra. collita: en terreny de l’adversari. El jugador captura el con ngut d’un forat de l’adversari si hi ha 2 o 4 llavors, comptant la darrera llavor que acaba de deixar. Si el forat precedent també conté 2 o 4 llavors, aquestes també es capturen, i així successivament sense creuar el límit de la fila. Les llavors capturades es re ren del tauler. Assumim que es pot fer una collita que implica la captura de totes les llavors de la fila de l’adversari .(*) objec u: capturar més llavors que l’adversari. el joc acaba…: quan cap jugador pot fer un moviment. Cada jugador captura les llavors restants en el propi costat del tauler. NOTES (*) Les regles descrites estan incompletes i assumim que es pot fer una collita que impliqui la captura de totes les llavors de la fila de l’adversari. En aquest cas, el jugador que ha fet la collita repeteix torn fins que l’oponent té algun forat amb dues o més llavors. Pàg. 5
Mó n aualé . Volum 8, nú mero 1 - Gener/Març 2019
Jocs mancala a l’Àfrica central Darande
1
Jugat pels Baboute. 2x6 amb 4 llavors.
Ba
2
Jugat pels Bamiléké. 2x4 amb 10 llavors.
Mbi
3
Jugat pels Bamiléké. 2x6 amb 6 llavors.
Héla
4
Jugat pels Banen. 2x4 amb 5 llavors.
Ndjeka
5
Jugat pels Foulbe Maroua 2x3 amb 4 llavors.
Songo m’velle 12
Kare
Jugat pels Mvele. 2x7 amb 5 llavors.
Jugat pels Kanouri. 2x6 amb 12 llavors.
Songo balanga 13
Djaavol (*)
Jugat pels Langa. 2x4.
Jugat pels Kapsiki. 2x6 amb 4 llavors.
Mbangbi
Ndjam
6
Ngeka
7
Ndaa (*)
Songo douala
Agbwe
8
Jugat pels Douala. 2x7 amb 8 llavors.
23
15
20 14 20 13 2 15
9
Tila (*)
3
16
4
17 6 18
6
19
Jugat pels Baya. 2x6 amb 4 llavors.
10
M’bere
1
8 9 5 29 16
Jugat pels Makaa Kozine. 2x7 amb 4 llavors.
Jugat pels Douala. 2x6 amb 5 llavors.
Jugat pels Be . 2x7 amb 5 llavors.
22
14
Jugat pels Douala. 2x5 amb 5 llavors.
Jugat pels Dourou. 2x6 amb 4 llavors.
Bikom
21
Jugat pels Sara. 2x6 amb 12 llavors.
Jugat per les societats ékang: Bé , Bulu, Fang, 2x7 amb 5 llavors.
Songo douala (II)
Kouhe
Jugat pels Tikar. 2x6 amb 6 o 8 llavors.
Jugat pels Batanga. 2x6 amb 5 llavors.
Songo ewondo
11
Jugat pels Nsungli. 2x5 amb 8 llavors.
Jugat pels Basaa. 2x6 amb 5 llavors.
Djegue
Kar
20
Jugat pels Mambila. 2x3.
Pàg. 6
Mó n aualé . Volum 8, nú mero 1 - Gener/Març 2019
NOTA: S’ha intentat ser rigorós amb la ubicació geogràfica dels jocs en el mapa, tot i que per raons d’espai, alguna icona no està ubicada exactament on hauria d’estar.
29 7
12
7 10 7 29 30 31
documentats amb regles incompletes, errònies, confoses o desconegudes a occident.
24
Jugat pels Matakam. 2x6 amb 4 llavors.
documentats amb regles conegudes a occident.
22 24 26 23 21 25 27 28
Dzoa (*)
25
Ngai (**) Jugat pels Moundang. 2x7 amb 4 llavors.
(*)
amb mateixes regles, nombre de llavors i files i forats. (**) amb mateixes regles, diferent nombre de llavors i files i forats.
26
Gagala Jugat pels Mousgoun. 2x5 amb 5 llavors.
11 27
Gain (**) Jugat pels Toupouri. 2x5 amb 5 llavors.
17 28
Tile (*) Jugat pels Foulbe Garoua. 2x6 amb 4 llavors.
19 29
Akong Jugat pels Fang. 2x7 amb 5 llavors.
18 30
Kale Jugat pels Fang. 2x6 amb 4 llavors.
7
31
Mbekôkola Jugat pels Fang. 2x6 amb 4 llavors.
32
Owani Jugat pels Ombamba. 2x6 amb 12 llavors.
32 33 32
Lela Jugat pels Bushongo. 3x3.
Àfrica central És un terme usat per descriure la regió de l’Àfrica situada al sud del desert del Sàhara, a l’est del golf de Guinea i a l’oest de la vall del Ri . La regió d’Àfrica central està formada per la República Centreafricana, el nord-oest de la República Democrà ca del Congo, el sud del Txad, Camerun, Gabon, Guinea Equatorial, la República del Congo, i São Tomé i Príncipe. Àfrica central és una regió habitada principalment per pobles bantus. Les llengües bantus hi predominen, tot i que en algunes zones també hi parlen altres llengües com les niló-saharianes i les txàdiques.
33 Pàg. 7
Mó n aualé . Volum 8, nú mero 1 - Gener/Març 2019
Jocs mancala a l’Àfrica central AMB REGLES CONEGUDES. Songo (ewondo) 2x7
AMB REGLES DESCONEGUDES, INCOMPLETES O CONFOSES. Kar 2x6
⑤⑤⑤⑤⑤⑤⑤ ⑤⑤⑤⑤⑤⑤⑤
És jugat per les societats ekang que se situen a l’Àfrica equatorial (Camerun, Gabon, Guinea Equatorial i centre República del Congo). MBARGA OWONA, Serge (2004) Le jeu de songo. L’Harma an. Paris reimprès setembre 2018. MEKA OBAM, Jean-Marcel (2008) Le jeu du songo. Reflet du social. L’Harma an. Paris
Songo d(o)uala 2x7
⑫⑫⑫⑫⑫⑫ ⑫⑫⑫⑫⑫⑫
El joc Kar és jugat pels sara al Txad, a l’Àfrica central, en taulers de dues files de sis forats. Segons va explicar el txadià Blaise a Jordi Climent, l’octubre de 2006 en una conversa personal a Cape Town, Sud-Africa.
Lela 3x3 ⃝⃝⃝ ⃝⃝⃝ ⃝⃝⃝
⑧⑧⑧⑧⑧⑧⑧ ⑧⑧⑧⑧⑧⑧⑧
És jugat al Camerun pels douala. POWELL-COTTON, P.H.G. i BRAUNHOLTZ, H.J. A Mancala board called “Songo”. In: Man, No.132-133, July 1931,p.123.
Songo d(o)uala (II) 2x6
El joc Lela és jugat pels bushongo a l’actual RD Congo. JOYCE, T.A. On a wooden portrait-statue from the Bushongo people of the Kasai district. Congo State. A: Man; Vol.10 (1910),p.1-2
Owani 2x6
⑤⑤⑤⑤⑤⑤ ⑤⑤⑤⑤⑤⑤
Jugat a Camerun. Jugat en fases. La primera, implica una obertura que determina el territori de cada jugador. En la segona, el joc pròpiament dit, no es poden sembrar les llavors solitàries. DELEDICQ,A. & POPOVA,A (1977) Wari et solo. Le jeu de càlculs africain. CEDIC, Paris
Akon(g) 2x7
④④④④④④ ④④④④④④
Jugat pels ombamba i altres grups humans a Gabon i a la República del Congo. MVE-ONDO, B. M. L'Owani et le Songa: Deux Jeux de Calculs Africains. Découverts du Gabon. Centre Culturel Français SaintExupéry & Sépia Edi ons, Libreville (Gabon) & Paris (France) 1990.
M’bere 2x3 ⃝⃝⃝ ⃝⃝⃝
⑤⑤⑤⑤⑤⑤⑤ ⑤⑤⑤⑤⑤⑤⑤
El joc Akong és jugat a Guinea Equatorial i Gabon. Segons va explicar el guineo-equatorià J.L Eworo a Jordi Climent, el 2006 en una conversa personal a Cape Town, Sud-Africa.
Mbek ô kola 2x6
Jugat pels mambila del sud-oest de Camerun i la regió oriental de Nigèria. Segons va explicar un informant d’aquesta regió a Jordi Climent, l’octubre de 2006 en una conversa personal a Cape Town.
Songo balanga 2x4
④④④④④④ ④④④④④④
El joc Mbek ô kola és jugat pels fang a Gabon. DELEDICQ,A. & POPOVA,A (1977) Wari et solo. Le jeu de càlculs africain. CEDIC, Paris
⃝⃝⃝⃝ ⃝⃝⃝⃝
Jugat a Camerun pels langa. POWELL-COTTON, P.H.G. i BRAUNHOLTZ, H.J. A Mancala board called “Songo”. In: Man, No.132-133, July 1931,p.123.
Pàg. 8
Mó n aualé . Volum 8, nú mero 1 - Gener/Març 2019
AMB REGLES INCOMPLETES I ASSUMIM ALGUNES REGLES D’ALTRES JOCS. Kale 2x6 ④④④④④④ ④④④④④④
Jugat pels fang a Gabon. Les regles són similars a les de l’aualé amb una restricció a l’hora de fer la collita i quan el joc acaba els jugadors no capturen les llavors restants que queden al seu costat del tauler.
Fig.1
CULIN, Stewart. Mancala, the Na onal game of Africa. US Na onal Museum Report. Washington, 1896.
Songo Mvélé 2x7 ⑤⑤⑤⑤⑤⑤⑤ ⑤⑤⑤⑤⑤⑤⑤
Jugat a Camerun pels douala. POWELL-COTTON, P.H.G. i BRAUNHOLTZ, H.J. A Mancala board called “Songo”. In: Man, No.132-133, July 1931,p.123.
Bikom 2x7
Fig.2
⑤⑤⑤⑤⑤⑤⑤ ⑤⑤⑤⑤⑤⑤⑤
El joc Bikom és jugat a Camerun. MIZONY, M. Les jeux stratégiques camerounais et leurs aspects matrhéma ques . A: Ann. De la Fac. Des Sciencies du Cameroun, 1971, nº6 (pp.19-38).
Mbangbi 2x5 ⑧⑧⑧⑧⑧ ⑧⑧⑧⑧⑧
Jugat a Camerun pels nsungli. La sembra es pot fer en ambdues direccions. SIEBER, D.J. Das Leben der Kinder in Nsungli-Stamm. A: Afrika, Vol.XI, 1938.
Algunes referències gràfiques: Fig.1:Postal de Gabon on es juga al Ak(ou)an(g). Fig.2:Segell de Guinea Equatorial, editat el 2007, on apareix un tauler per jugar al Songo. Fig.3:Postal del Txad mostra un xiquet sara que juga en forats excavats a terra. Fig.3
Pàg. 9
Mó n aualé . Volum 8, nú mero 1 - Gener/Març 2019
Pàg. 10
Mó n aualé . Volum 8, nú mero 1 - Gener/Març 2019
Aprenent a jugar al tradicional sungka de Filipines a les Festes de la Baronia de Pinós, a Bagà, Catalunya, els dies 14 i 15 de juliol de 2018. Foto. Copyright © 2018. Jordi Climent. Tots els drets reservats.
Pàg. 11
Mó n aualé . Volum 8, nú mero 1 - Gener/Març 2019
Jocs mancala en l’art contemporani Nesia Anindita @nesianindita
Il·lustradora i dissenyadora gràfica procedent d’Indonèsia amb un disseny que gira al voltant de la cultura infan l. Sempre li ha fascinat el món dels xiquets i xiquetes, especialment amb el joc com a ac vitat central de la vida d’aquests. Va completar el seu màster en Disseny de Cultura Infan l a HDK a la Universitat de Göteborg, Suècia. Amb 7 anys d'experiència com a il·lustradora i dissenyadora, Nesia Anindita explica que el seu objec u vital és dissenyar quelcom ú l, juganer i impactant per als xiquets i xiquetes del seu país d’origen, Indonèsia.
Olalekan Odunbori @lekanskillz
Nascut a Ota, Ogun State, Nigèria. Viu i treballa a Lagos. Diu que fa art semiabstracte. En les seves obres explica històries amb l'ús de formes, colors vius, mo us africans, línies i patrons. “Pel que sembla, el meu art ha evolucionat. Quan vaig començar, em va agradar molt la pintura figura va, però amb el pas del temps, el meu manierisme va canviar, de manera que ara faig art semi-abstracte. És probable que això em por a conver r-me en un ar sta abstracte pur en el futur. M’inspiro en esdeveniments que m'envolten, pràc ques culturals i la naturalesa. A més, les obres de grans mestres com Yusuf Grillo, Piet Mondrian i Pablo Picasso inspiren el meu art”, diu Olalekan Odunbori. Pàg. 12
Mó n aualé . Volum 8, nú mero 1 - Gener/Març 2019
Personatges destacats (Part I) Alberto Pasini
Eugène Gaspard Marin
(1826-1899) Pintor i litògraf italià. Conegut per les seves pintures orientalistes de viatges a Turquia, Constan noble i Orient Mitjà. Pintor més important i que més va viatjar de tots els orientalistes italians. En la seva obra Jugadors orientals (Museo Glauco Lombardi, Parma) es poden veure dos homes jugant en un tauler mancala de dues files de sis forats a Egipte.
(1883-1969) Antropòleg belga. Anarquista pacifista i propagador de l’esperanto. De 1928 a 1938, fa un gran viatge, en part, en bicicleta, que el va portar a Egipte, E òpia, Índia i Birmània, la Xina i el Japó. Aquest antropòleg belga va reportar l’any 1931 els jocs mancala somalis Leyla gobale, jugat en taulers de 2x6, 2x8, 2x12 excavats a terra amb quatre llavors per forat; i B·òf, jugat en taulers de 2x5 excavats a terra amb quatre llavors per forat; en l’ar cle Somali games al Journal of the Royal Anthropological Ins tute de Londres.
Edward William Lane (1801-1876) Orientalista britànic, traductor d’àrab i lexicògraf. Va estar a Egipte durant tres períodes de la seva vida. Durant la segona visita (1833-1835) comença a escriure la seva obra sobre els egipcis moderns. El tol defini u seria An account of the manners and customs of the Modern Egyp ans.
Suzanne ComhaireSylvain (1898-1975) Antropòloga hai ana. Va estudiar a Puerto Príncipe (Hai ), Kingston (Jamaica) i a París (França). Després del seu doctorat es va conver r en assistent del professor Malinowski a la Universitat de Londres. Va escriure 10 monografies i més de 200 ar cles cien fics. Va realitzar inves gacions sobre diversos jocs mancala, per exemple, Kay a Hai i Mangola al Congo.
Lane ens descriu els jocs Leab el-ghasheem i Leab el-akil. Explica que aquests jocs es jugaven amb molta freqüència en els cafès àrabs a Egipte, i els jugadors, en general estaven d’acord (tot i que era il·legal fer-ho) que el perdedor havia de pagar el cafè begut per ell mateix, el del seu adversari i els dels espectadors, o bé havia de pagar per un cert nombre de tasses. Pàg. 13
Mó n aualé . Volum 8, nú mero 1 - Gener/Març 2019
Gawara Gusuno i altres jocs mancala de 6x2 Almenys es coneixen tres jocs mancala que tenen en comú l’ús d’un tauler de sis files de dos forats cada una (6x2). Aquests tres jocs són: l’ohojitxi, el lontu holo i el gawara gusuno. En aquests jocs s’acostuma a usar un taulell de dues files de sis forats, però girant-lo 90º. Això és així perquè cada jugador, en comptes de tenir una fila de 6 forats, té 3 files de 2. O sigui, que la línia que parteix el taulell en dos, no serà longitudinal com en el cas dels jocs de dues files plegables, sinó transversal. També tenen en comú que cada jugador sembra sols en el propi territori del tauler; l’objec u rau en quedar-se sense llavors; i les captures no es re ren del tauler sinó que es reintrodueixen al costat de l’adversari. En el cas d’usar un tauler de dues files de sis forats en posició longitudinal, cada jugador juga sols a la meitat del tauler que queda a mà dreta [veure imatges pàg.15] Ohojitxi L’ ohojitxi és un mancala jugat pels abé de la zona d’Agbo, a Costa d’Ivori. Les regles resumides del joc són: tauler: 6×2, sis files de dos forats. núm. peces: 48 (24 per jugador). disposició inicial: 4 llavors en cada forat. direcció sembra: an -horària. sembra: volta simple. Les llavors es col·loquen una a una en els forats següents. Tan sols es sembra en els forats propis. collita: només en terreny propi. Quan un jugador cau en un forat propi que conté 4 llavors, comptant la que s’acaba de dipositar, aquestes són re rades i es col·loquen en un dels forats del terreny de l’adversari. Es poden fer captures encadenades en els forats precedents si també hi ha quatre llavors. En aquest cas,
totes les llavors capturades (4,8,12, etc) es col·loquen en un dels forats de l’adversari. objec u: guanya el jugador que aconsegueix quedar-se sense llavors en el propi costat del tauler. el joc acaba…: quan un jugador es queda sense cap llavor en el seu costat del tauler, o quan un jugador es dóna per vençut. Lontu Holo El lontu holo és jugat a la Guyana francesa. Les regles resumides del joc són: tauler: 6x2, sis files de dos forats. núm. peces: 48 (24 per jugador). disposició inicial: 4 llavors en cada forat. direcció sembra: an -horaria. sembra: volta simple. Les llavors es col·loquen una a una en els forats següents. Tan sols es sembra en els forats propis. collita: només en terreny propi. Quan un jugador cau en un forat propi que conté 4 llavors, comptant la que s'acabà de dipositar, aquestes són re rades i es col·loquen totes, a la seva elecció, en un dels forats oposats. Es poden fer captures encadenades en els forats con gus tan endavant com endarrera si hi ha també 4 llavors. En aquest cas, totes les llavors capturades (4, 8, 12, etc) es col·loquen en un dels forats de l'adversari. objec u: guanya el jugador que aconsegueix quedar-se sense llavors en el propi costat del tauler. el joc acaba…: quan un jugador es queda sense cap llavor en el seu costat del tauler, o quan un jugador es dóna per vençut. Gawara Gusuno El gawara gusuno és jugat a Guiguisso, al departament de Donga, a l’oest de Benin.
Pàg. 14
Mó n aualé . Volum 8, nú mero 1 - Gener/Març 2019
Regles resumides del Gawara Gusuno tauler: 6×2, sis files de dos forats. peces: 36 (18 per jugador). disposició inicial: 3 llavors a cada forat. Alhora, cada jugador reorganitza les pròpies llavors com segueix: ⓪⑥ ⓪⑥ ⓪⑥ ——— ⑥⓪ ⑥⓪ ⑥⓪
NOTA: les regles del gawara gusuno segons el visionat del vídeo enregistrat per Hassane Fousseni i publicat per The Oware Society. [h ps://www.facebook.com/
direcció de la sembra: an -horària. sembra: volta simple. Per torns, la sembra es realitza escollint les llavors d'un dels forats propis i distribuint-les, d'una en una, en els forats següents de la pròpia meitat del tauler. Els jugadors mai no sembren en el costat de l'oponent del tauler. collita: només en la pròpia meitat del tauler. Quan la darrera llavor d'una volta és sembrada, si hi ha algun forat que con ngui 3 llavors en la pròpia meitat del tauler, es capturen aquestes tres llavors. Es permeten múl ples captures. Totes les llavors capturades s'han de col·locar en un sol forat de l’adversari en la seva meitat del tauler, que pot ser diferent en cada jugada. objec u: el jugador que aconsegueix quedar-se sense llavors en el propi costat del tauler, guanya. el joc acaba…: quan un jugador es queda sense llavors a la pròpia meitat del tauler o quan un jugador es rendeix.
TheOwareSociety/ ]
Pàg. 15
Mó n aualé . Volum 8, nú mero 1 - Gener/Març 2019
El sungka de Filipines en olis sobre llenç
Jorge Pineda (1879-1946) Fig.1
Sungkaan 1924 Oli sobre llenç 66 x 51 cm Lot 142. Subhasta tancada de Leon Gallery. 12 de Setembre del 2015
L’ar sta filipí Jorge Pineda (1879-1946) va ser considerat el principal il·lustrador del seu temps. Va ser conegut per les seves representacions de la vida quo diana i de con ngut nacionalista. La seva obra va presentar una visió idealitzada de la vida a les Filipines a través d'imatges de victòries militars, de nens jugant i de dones fent tasques domès ques. Va tenir una carrera professional amb èxit en il·lustracions comercials, dissenyant segells de correus i un bitllet de 20 pesos del seu país.
En les dues obres de la pàgina següent (figs.2 i 3) es mostren dues figures joves, possiblement, germans, jugant al sungka. En l’obra d’aquesta pàgina (fig.3), Pineda mostra dues figures d’edat avançada, possiblement, marit i muller, jugant al sungka. En les tres obres de Pineda els dos jugadors estan asseguts a terra (fig.2 i fig.3) un davant de l'altre o en tamborets (fig.1) amb els ulls centrats en el joc, mostren una intensa absorció. L’interès en aquest olis era el de representar un ambient de concentració.
Pàg. 16
Mó n aualé . Volum 8, nú mero 1 - Gener/Març 2019
Jorge Pineda (1879-1946) Fig.2
Chongka 1933 Oli sobre llenç 60.9 x 77.4 cm Lot 46. Subhasta tancada de Leon Gallery. 28 de Setembre del 2013
Jorge Pineda (1879-1946) Fig.3
Chongka 1943 Oli sobre llenç
Pàg. 17
Mó n aualé . Volum 8, nú mero 1 - Gener/Març 2019
Glossari (29) Sabies que... “c(h)ongk(l)ak”: és un dels jocs mancala del sud-est asià c. Aquest joc és jugat tradicionalment, almenys, a Indonèsia, Malàisia i Singapur amb diferents noms. Congklak és una paraula de la llengua bahasa indonèsia i està estretament relacionada amb el mot malai chongkak a Malàisia i a Singapur. Algunes fonts a Internet expliquen que ambdues paraules es refereixen a les pe tes petxines que s’u litzen habitualment per jugar a aquest joc. Tot i que la paraula tengkuyung a vegades escrita com tengkuyong podria descriure millor aquestes petxines, segons explica un informant. Les dues fileres de forats es diuen kampongs (llogarets) i cada un dels forats grans en ambdós extrems del tauler s’anomenen rumah (llar). “sungka(h)an”: el tauler de joc per jugar al sungka que normalment es talla a la fusta i consta de dues files de set pe ts fosses anomenades bahay (cases). A més, hi ha un forat magatzem conegut com ulo (cap) o inay (mare) per a les peces capturades. Sovint es confon el nom del joc sungka o sungca amb el nom del tauler sungka(h)an.
Quan el nombre de peces de joc depèn del nombre de forats del tauler L’um dyar s’ha jugat tradicionalment a Maurità nia i al Sà hara occidental, excavant forats a la sorra o bé en taulers de fusta, habitualment, de dues iles amb un nombre parell de forats en un rang de 2 a 12 forats. Les peces de joc poden ser llavors, fruits llenyosos però també petites petxines, excrements de cabra o camell. En aquest joc, el nombre de peces en cada forat é s el resultat de sumar el nombre total de forats del tauler. En un tauler de 2×2, es col·loquen 4 peces en cada forat: ④④ ④④ En un tauler de 2×4, es col·loquen 8 peces en cada forat: ⑧⑧⑧⑧ ⑧⑧⑧⑧ En un tauler de 2×6, es col·loquen 12 peces en cada forat, i aixı́, successivament: ⑫⑫⑫⑫⑫⑫ ⑫⑫⑫⑫⑫⑫ En el congk(l)ak i altres jocs mancala del sud-est asià tic, el nombre de peces per forat amb les que es juga al començament de la partida é s el mateix nombre de forats que té cada ila del tauler. Es jugat tradicionalment, almenys a Indonè sia, Malà isia i Singapur. Es jugat en taulers de fusta de dues iles i un rang d’almenys 5 a 9 forats per ila i un forat magatzem a cada extrem del
tauler. Es a dir, 5 peces per forat en un tauler de 5 forats per ila: ⑤⑤⑤⑤⑤ ⓪ ⓪ ⑤⑤⑤⑤⑤ 6 peces per forat en un tauler de 6 forats per ila: ⑥⑥⑥⑥⑥⑥ ⓪ ⓪ ⑥⑥⑥⑥⑥⑥ 7 peces per forat en un tauler de 7 forats per ila i aixı́ successivament. Els forats magatzem es deixen buits al començament del joc. ⑦⑦⑦⑦⑦⑦⑦ ⓪ ⓪ ⑦⑦⑦⑦⑦⑦⑦ El dakon (dhakon o dhakonan) é s un altre dels jocs mancala del sudest asià tic que é s jugat amb el mateix nombre de peces a cada forat al començament del joc com forats hi hagi en cada ila del tauler. Es jugat a l’illa de Java en taulers de fusta de dues iles i un rang d’almenys 5 a 10 forats per ila i un forat magatzem a cada extrem del tauler. Els forats magatzem es deixen buits al començament del joc. El sungka é s un altre dels jocs mancala del sud-est asià tic que é s jugat amb el mateix nombre de peces a cada forat al començament del joc que forats té en cada ila del tauler. Es jugat a Filipines en taulers de fusta de dues iles amb 7 forats per ila i un forat magatzem a cada extrem del tauler. Els forats magatzem es deixen buits a l’inici del joc.
Pàg. 18
Mó n aualé . Volum 8, nú mero 1 - Gener/Març 2019
El racó del col·leccionista (XXIX)
Bàtiks de Kenya Bà tiks africans elaborats manualment a Kenya mitjançant tè cniques artesanals i decorats amb tints vegetals. En ambdó s bà tiks es mostra la mateixa escena de joc amb algunes diferè ncies.
Pàg. 19
Mó n aualé . Volum 8, nú mero 1 - Gener/Març 2019
Món aualé Revista divulgativa dels jocs mancala
REVISTA GRATUITA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME Volum 8, nú mero 1 - gener-març 2019