Vol. 8, núm. 3 - jul/set 2019
Revista divulgativa dels jocs mancala
REVISTA GRATUITA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME
Imatge de la portada: Tauler de fusta de quatre iles de sis forats procedent de RD Congo.
REVISTA GRATUITA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME Volum 8, nú mero 3 – Juliol/Setembre 2019
ISSN 2014-7597 DL T–302–2012 Biblioteca de Catalunya Projecte: Jordi Climent i Aina Canal Edició : Jordi Climent monauale@gmail.com
Pàg. 2
SUMARI Pà g 4-5 Aprenem a jugar al Wuri. Pà g 6-7 Mó n aualé a les Festes de la Baronia de Pinó s. Pà g 8 3ª Setmana de Jocs al carrer de Terrassa. Pà g 9 L’à liga Garuda i el congkak. Pà g 10-11 Pà gines centrals. Pà g 12-13 Art mural i jocs mancala a Jakarta. Pà g 14 Un joc mancala en un cò dex otomà del s. XVII. Pà g 15 Un tauler mancala a la sè rie Entourage. Pà g 16 Jocs mancala en fotos del segle XIX. Pà g 17 Un congkak a la vora del riu Melaka. Pà g 18 Glossari. Part 31. Pà g 19 El racó del col·leccionista (XXXI). Pàg. 3
Mó n aualé . Volum 8, nú mero 3 - Juliol/Setembre 2019
Aprenem a jugar al Wuri
Foto: travelwithkat.com. Kathryn Burrington aprèn a jugar al Wuri a Tanji, Gàmbia. 2011.
A Tanji, un poble de pescadors al centre de la costa de Gàmbia es juga al Wuri. Cal no confondre’l amb l’aualé/oware ja que, a vegades, es pot trobar escrit a Internet que el “wuri” és com es coneix el joc oware o aualé a Gàmbia. Això no és correcte. Les regles del wuri són força diferents de les de l’aualé. Kathryn Burrington, fotògrafa i blogger de viatges, ens explica les regles del joc wuri. En el seu blog escriu sobre la seva passió pels viatges. Explica que en el joc wuri la collita es fa quan l'úl m forat en el que es sembra conté 2, 4 o 6 llavors (ja sigui a la fila pròpia de cada jugador o la de l’adversari). El jugador guanya aquestes llavors i les deixa a banda. Si no té llavors per jugar, perd un torn fins que el jugador torn a tenir llavors al seu costat.
En el Wuri la collita es pot realitzar en ambdós costats del tauler. Quan un jugador es queda sense llavors en el seu territori, perd el torn. Es poden capturar 2/4/6 llavors. No es fan captures encadenades. El final de la par da esdevé quan no resten llavors al tauler. Aleshores, cada jugador compta les llavors que ha guanyat. La persona que hagi collit més llavors és la guanyadora. Ida, originària de Gàmbia, va explicar-li les regles de joc. Ida va estudiar turisme hoteler i ges ó de restauració a Twickenham al Regne Unit, però va tornar a Gàmbia el 1989.
Pàg. 4
Mó n aualé . Volum 8, nú mero 3 - Juliol/Setembre 2019
Després de passar un temps treballant al popular hotel Senegambia i al luxós Mandina Lodges a Makasutu, va començar a dirigir cursos de cuina, des de casa seva a Brufut amb el desig de preservar i promoure la seva cultura. Kathryn B. uns anys abans de visitar Gàmbia, havia estat a Cap Verd. Cal aclarir que quan parla “del wuri de les illes de Sao Vicente i Sal”, es refereix a un joc mancala del que en desconeixia les regles i el nom. És a dir, usa el terme “wuri” com a genèric i no està dient que es juga al wuri a les illes de Cap Verd. Així quan diu: “Vaig trobar per primera vegada el joc wuri (...)”, s’ha de llegir: “vaig trobar per primera vegada un joc mancala (...)”. Kathryn B. explica: “Vaig trobar per primera vegada el joc wuri quan vaig veure una família que el jugava a un carrer de Mindelo, a Sao Vicente, una de les illes de Cap Verd a la costa de l'Àfrica occidental. Un any després, aquesta vegada a l’illa de Sal, alguns locals em van reptar a jugar al wuri amb ells. La majoria de les par des les vaig guanyar, aparentment, tot i que no tenia idea de com! Abans de sor r de l’illa, vaig comprar un tauler wuri com a record, però vaig quedar una mica decebuda ja que no entenia com es jugava. No va ser fins uns anys més tard quan vaig fer un viatge a Gàmbia, que vaig descobrir les simples regles del wuri. Va ser diver t veure com el joc va despertar la compe vitat de tots nosaltres i mentre esperàvem que cuinessin el peix, vam fer un mini torneig de wuri.”
Regles resumides del Wuri tauler: 2x6, dues files de sis forats. peces: 48 (24 per jugador). disposició inicial: 4 llavors a cada un dels forats del tauler. direcció de la sembra: an -horària. sembra: volta simple. Per torns, la sembra es realitza escollint les llavors d'un dels forats de la fila pròpia i distribuint-les, d'una en una, en els forats següents en direcció an -horària. Si un jugador no disposa de llavors en la seva fila quan ha de sembrar, perd el torn de joc. collita: en ambdós costats del tauler quan la darrera llavor sembrada d'una volta cau en un forat que con ngui 2/4/6 llavors, comptant la darrera llavor sembrada. Les llavors capturades es re ren del tauler. No està permès fer una collita encadenada. És a dir, si els forats precedents al forat on s’ha fet la collita conten també 2/4/6 llavors, aquestes no es capturen. objec u: capturar més llavors que l’adversari. el joc acaba…: quan no queda cap llavor al tauler, els jugadors compten les llavors capturades al llarg de la par da.
>>>Es pot veure una par da al Wuri a: [h ps://www.youtube.com/watch?v=dKCaLrFcA6s]
Pàg. 5
Mó n aualé . Volum 8, nú mero 3 - Juliol/Setembre 2019
Món aualé a les Festes de la Baronia de Pinós Món aualé ha par cipat per tercer any consecu u divulgant l’aualé i altres jocs mancala a les Festes de la Baronia de Pinós, a la localitat de Bagà (Berguedà) el 20 i 21 de juliol de 2019. En el tallers divulga us s’explicava als assistents les regles de diversos jocs mancala africans i asià cs. Els par cipants van poder gaudir de demostracions pràc ques. El tallers es van dur a terme, com és habitual, a la plaça de la Verdura, entre els carrers Major i Sobirà, a prop de l’Ajuntament.
Pàg. 6
Mó n aualé . Volum 8, nú mero 3 - Juliol/Setembre 2019
La d’enguany, ha estat la 27a edició de les festes de la població mil·lenària de Bagà que va ser l’an ga capital de la Baronia dels senyors de Pinós i Mataplana. Moltes persones d’edat diversa van gaudir dels jocs mancala. Algunes ja en coneixien les regles i altres van poder aprendre-les per primera vegada. De seguida entenien la mecànica dels moviments de sembra i captura caracterís cs de jocs com l’aualé, el sokusowó, el sungka i altres. Pàg. 7
Mó n aualé . Volum 8, nú mero 3 - Juliol/Setembre 2019
3ª Setmana de Jocs al carrer de Terrassa La tarda del dimarts 3 de setembre de 2019, en el marc de la 3ª Setmana de Jocs al Carrer de Terrassa, es va oferir el taller divulga u «Jocs de Mankala/Aualé» a càrrec de Lluís Pinyot. L’ac vitat es va dur a terme a la Plaça del Vapor Ventalló. L’edició d’enguany de la Setmana de Jocs al Carrer (del 2 al 6 de setembre de 2019) va seguir oferint espais lúdics i fomentant el joc tradicional al carrer a càrrec del voluntariat de diverses en tats de Terrassa. Organitzada per l’Associació Terrassenca de JocsVADEJOC, Amics de les Arts i Joventuts Musicals, Centre Excursionista de Terrassa i Associació VET AQUÍ QUE. Del 31 d’agost al 15 de setembre s’ha pogut veure l’exposició «Objectes de joc a l’univers de Joan Amades», realitzada per l’Associació Terrassenca de Jocs-VADEJOC i Miqui Giménez.
Pàg. 8
Mó n aualé . Volum 8, nú mero 3 - Juliol/Setembre 2019
L’àliga Garuda i el congkak
Congkak amb cap d’ocell Garuda (Segle XIV) Muzium Etnologi Dunia Melayu. Kuala Lumpur, Malàisia.
El simbolisme de l'àliga està representat per Garuda a l'Índia, Indonèsia, Malàisia i a la resta del sud-est asià c. Aquest ocellot apareix tant en l’èpica hindú com en l’èpica budista com el vahana (vehicle) del déu Vishnu. Garuda s’ha conver t en l'emblema nacional de Tailàndia i Indonèsia. Mentre a Tailàndia se sol
representar amb un es l antropomòrfic més tradicional, a Indonèsia es representa amb un es l heràldic i trets similars a l’àliga-falcó de Java. Sovint, podem trobar taulers congkak tallats amb forma de Garuda com el de la imatge que es pot contemplar a Kuala Lumpur, al Museu d’Etnologia del Món de Malàisia. Pàg. 9
Mó n aualé . Volum 8, nú mero 3 - Juliol/Setembre 2019
Pàg. 10
Mó n aualé . Volum 8, nú mero 3 - Juliol/Setembre 2019
Taller divulga u sobre els jocs mancala a càrrec de Món aualé en el marc de les Festes de la Baronia de Pinós Bagà, Catalunya 20-21 de Juliol del 2019
Pàg. 11
Mó n aualé . Volum 8, nú mero 3 - Juliol/Setembre 2019
Art mural i jocs mancala a Jakarta
Foto 1: Suara.com. Mural de l’amistat entre Corea del Sud i Indonèsia. 2015
L’art mural és un pus d’art de carrer desenvolupat en espais públics i privats, en parets, façanes d'edificis i voreres. Aquests darrers anys, els murals en parets o façanes, els grafits i altres accions ar s ques al carrer s’han conver t en una tendència arreu, tan en àmbits urbans com rurals. En aquestes pàgines es mostren els murals de l’amistat entre Indonèsia i Corea del Sud, realitzats l’any 2015 a Jakarta, Indonèsia. Són murals de vorera singulars creats per estudiants de l’Ins tut de les Arts de Jakarta que reivindiquen l’amistat entre aquests dos estats. La idea va sorgir de la col·laboració entre IKJ i l’Associació de Corea del Sud d’Indonèsia. Foto 2: Mundri Winanto—foto.tempo.co 2015 Pàg. 12
Mó n aualé . Volum 8, nú mero 3 - Juliol/Setembre 2019
Foto 3: Ratusan Langkah, 2016
Foto 4: M Agung Rajasa Antara foto, 2015 Estudiants de la Facultat de Belles Arts IKJ de Jakarta van realitzar murals en els que els jocs dakon i congklak són els protagonistes.
Els vianants que passen per la vorera de Jalan Cikini, a Jakarta, poden comprovar que les rajoles han estat decorades amb murals. Els jocs mancala indonesis com el congklak o el dakon són el principal focus d’atenció del públic que es passeja per aquest carrer. També es poden observar altres murals amb ornaments molt acolorits de flora i fauna i de l’es l de vida urbà de Jakarta.
Foto 5: Ratusan Langkah, 2016 Pàg. 13
Mó n aualé . Volum 8, nú mero 3 - Juliol/Setembre 2019
Un joc mancala en un còdex otomà del s. XVII Escena de cafeteria i cal·ligrafia persa en un còdex otomà del s. XVII A par r del segle XVI, els àlbums (muraqqa`) s’havien conver t en una manera important de conservar i presentar diverses col·leccions d’obres d’art en paper: valuosos exemplars de cal·ligrafia, dibuixos i pintures d’una pàgina, estampats europeus, tot muntat de nou en una seqüència acurada. La imatge mostrada correspon a un àlbum compilat a l'Istambul otomà de principis del segle XVII, probablement per a un ciutadà privat. Il·lustrat amb nta de colors i or sobre paper, va ser muntat en cartolina daurada. Es tracta d’un dels dotze folis separats d'un àlbum otomà, muntat a Istanbul, actual Turquia, al voltant de l’any 1620. Es pot veure una escena de cafeteria amb homes bevent, llegint i jugant a jocs de taula. Hi ha cal·ligrafia persa en escriptura nasta`liq, muntada sobre paper de marbre (ebru).
A la part inferior dreta, dos homes juguen en un tauler de dues files de sis forats. Si observem el nombre de peces en joc, superior a 48, podem deduir que probablement juguen al mangola, un joc mancala ja reportat el s.XVII. [veure: Jocs mancala tradicionals a Món aualé Vol.8 num.2 pp 6-16.] Imatge: Chester Bea y Digital Collec on [h ps://viewer.cbl.ie/viewer/object/T_439_9/1/ LOG_0000/]
Pàg. 14
Mó n aualé . Volum 8, nú mero 3 - Juliol/Setembre 2019
Un tauler mancala a la sèrie Entourage
En dos episodis de la temporada 7 de la sèrie de TV Entourage apareix un tauler mancala en la taula del despatx d’un dels protagonistes secundaris. Aquesta sèrie de comèdia-drama es va estrenar a HBO el 18 de juliol de 2004 i va concloure l'11 de setembre de 2011, després de vuit temporades. Fa un temps, us mostràvem alguns exemples de reportatges, programes de TV, documentals i pel·lícules que han ensenyat, directament o indirecta, jocs mancala.
Foto 1
[veure Món aualé números 11 i 12] Fotos 1 i 2. El personatge Will Yagoda, interpretat per l’actor nordamericà William Fichtner, conversa per telèfon amb Johny “Drama” Chase (Kevin Dillon) en el capítol 4 i amb Eric (Kevin Connolly) en el capítol 8 de la setena temporada des del seu despatx. Foto 2
Pàg. 15
Mó n aualé . Volum 8, nú mero 3 - Juliol/Setembre 2019
Jocs mancala en fotos del segle XIX
Arabs of Nablus playing Manqala, c. 1898 (Per Reem Ackall) . Nablus 1898. Foto: pales neremembered.com
Dos homes juguen al terra en un tauler de dues files de set forats. Al seu voltant, un grup d’homes i xiquets els observen, a peu dret.
Three men playing mancala in front of photography studio props 1850-1900 Zangaki Brothers De l’àlbum tulat: "Photos ZANGAKI, egijpte" Col·lecció privada de Luciano Picchioni LL/83951 Foto: luminous-lint.com
Fotografia en paper a l'albúmina que era un procediment fotogràfic de posi vat en paper, per contacte directe, a par r d'un nega u (generalment de vidre). Entre 1860 i 1890, va ser el pus de còpia posi va més u litzada pels fotògrafs. Es va emprar molt per als retrats d'estudi, en format de targeta, i també per al ratge de còpies de vistes de ciutats, monuments i obres d'art. Dos homes juguen en un tauler de dues files de sis forats mentre un jove els observa.
Pàg. 16
Mó n aualé . Volum 8, nú mero 3 - Juliol/Setembre 2019
Un congkak a la vora del riu Melaka El riu Malacca (en malai: Sungai Melaka) que flueix pel centre de la ciutat de Malacca a l’estat de Malacca, Malàisia, va ser una ruta comercial important durant el segle XV. Avui, és una atracció turís ca popular principalment a causa del creuer fluvial de 45 minuts, que ofereix unes vistes tranquil·les sobre edificis, establiments locals i ponts an cs, decoracions modernes i exhibicions d'art local de carrer al costat del riu.
produir obres d’art a edificis al llarg del riu , fent que l’art embellís la ciutat amb elements més de Malàisia. Moltes cases i hotels al llarg del riu també ofereixen murals d’art de carrer per afegir un toc de personalitat a les seves parets. En les imatges es pot observar un tauler congkak gegant, dibuixat a la façana d’un dels edificis al marge del riu.
Malacca és una ciutat de més de 600 anys d’història que va arribar a ser un dels ports comercials més importants del sud-est asià c. Va ser batejada amb el nom de la "Venècia de l'Orient" pels mariners europeus durant el final del segle XVI. Des del 2012, en el marc del River Art Project, grups d’ar stes grafiters han col·laborat per
Foto 1: Mònica Rojo i Cèsar Salvador. 2015. Blog micmic.cat
Foto 2: @_indis nctcha er. Instagram 2016.
Pàg. 17
Mó n aualé . Volum 8, nú mero 3 - Juliol/Setembre 2019
Glossari (31) Recorda La “collita” consisteix en la captura d’una o més llavors con ngudes en un o més forats d’acord amb les regles de cada joc en una o més files del tauler. Cal tenir en compte que existeix algun joc mancala circular en els que no es dis ngeix la fila pròpia de la fila de l’adversari. Per a referir-nos a l’acció de fer la collita podem trobar termes com: “capturar”, “caçar”, “menjar”, “collir”, “matar”, “beure”, “pescar”, entre altres.
Principals maneres de fer la collita en els jocs mancala Podem distingir, almenys, les segü ents maneres principals de fer les captures: 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7.
Captura “passant” activa o passiva Captura del forat adjacent anterior i posterior, o segü ent Captura per oposició abans de sembrar o despré s Captura en el darrer forat, a vegades en els precedents Captures en forats creats i bloquejats Captures combinades Captures opcionals
f. g.
En ambdues iles de l’adversari en taulers de quatre iles En la ila interior de l’adversari en taulers de mé s de dues iles
Segons l’objectiu del joc podrı́em distingir, almenys, les segü ents maneres de fer les captures: I. II. III.
IV. V.
Captura de totes les llavors de l’adversari Captura de la majoria de llavors Captura de llavors que tenen diferent valor (donen una puntuació superior a la resta) Captura de totes les llavors de la ila interior de l’adversari Captura d’algunes llavors de l’adversari i deixar-lo immobilitzat
PER AMPLIAR Captura per oposició Veure Mó n aualé (8) Vol.2 Nú m.4 p.18 Captures suplementà ries Veure Mó n aualé (17) Vol.5 Nú m.1 p.18 Camp dividit Veure Mó n aualé (18) Vol.5 Nú m.2 p.18 Regles especials: situació mikul en el joc Dakon (captura opcional) Veure Mó n aualé (22) Vol.6 Nú m.2 p.18 Jocs mancala per a mé s de dos jugadors Veure Mó n aualé (23) Vol.6 Nú m.3 pp.16-17 Captura “passiva” Veure Mó n aualé (24) Vol.6 Nú m.4 p.18 Crear i bloquejar forats en els jocs de dues iles (Part I) Veure Mó n aualé (26) Vol.7 Nú m.2 p.18 Crear i bloquejar forats en els jocs de dues iles (Part II) Veure Mó n aualé (27) Vol.7 Nú m.3 p.18
Segons on es fan les captures podrı́em distingir-ne, almenys, 4 maneres principals: a. b. c.
d. e.
Nomé s en la ila de l’adversari en jocs de dues iles En ambdues iles en jocs de dues iles En la ila de l’adversari i en la prò pia quan es fa una cadena de captures que s’inicia en la ila contrà ria i pot acabar en la prò pia En la ila prò pia i en la de l’adversari per oposició En la ila interior de l’adversari en un tauler de quatre iles
Segons on es dipositen les llavors capturades podrı́em distingir, almenys, aquestes maneres de fer les captures:
Les llavors capturades es retiren del tauler o es dipositen en un forat magatzem si el tauler en disposa Les llavors capturades es reintrodueixen en el propi territori del tauler si provenen de forats de l’adversari, o bé en el territori de l’oponent si provenen de forats propis Altres
Pàg. 18
Mó n aualé . Volum 8, nú mero 3 - Juliol/Setembre 2019
El racó del col·leccionista (XXXI)
Tauler tallat en forma humana El tauler de joc que es pot veure en la portada d’aquest nú mero procedeix de la RD Congo. 66x20x19cm
Pàg. 19
Mó n aualé . Volum 8, nú mero 3 - Juliol/Setembre 2019
Món aualé Revista divulgativa dels jocs mancala
REVISTA GRATUITA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME Volum 8, nú mero 3 - juliol-setembre 2019