Món aualé n.06 by Món aualé

Vol. 2, núm. 2 - abril/juny 2013

Revista divulgativa dels jocs mancala

REVISTA GRATUÏTA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME

Imatge de la portada: Tauler de fusta procedent de l’Índia. Col·lecció privada.

REVISTA GRATUÏTA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME Volum 2, número 2 - Abril/Juny 2013

ISSN 2014-7597 DL T–302–2012 Projecte: Jordi Climent i Aina Canal Edició: Jordi Climent monauale@gmail.com

Pàg. 2

SUMARI Pàg 4-7 Jocs mancala a Egipte a principis del segle XX A principis del segle XX a Egipte era habitual veure a diferents homes asseguts en bancs de fusta a l’entrada dels cafès àrabs com jugaven a diferents jocs mancala. Diverses postals, il·lustracions, gravats i pintures de l’època en donen testimoni.

Pàg 8-9 Gravats del segle XIX on dues dones juguen al Tshonka En aquest article us mostrem uns gravats dels usos i costums de l’illa de Timor de principis del segle XIX en els quals es reprodueixen escenes de la vida quotidiana. En el gravats es poden veure unes dones que juguen al joc Tshonka.

Pàg 12 Iocus: Escola d’estiu de Jocs Tradicionals. L’editor de Món aualé està convidat a col·laborar al iocus: Escola d’estiu de Jocs Tradicionals que es celebrarà del 1 al 5 de Juliol de 2013 a Tàrrega/Anglesola (Urgell) amb una comunicació sobre les experiències i les bones pràctiques lúdiques en l’àmbit escolar amb l’aualé i altres jocs mancala. El iocus està organitzat per la Cia. de Jocs l’Anònima Associació Cultural. Aquesta edició d’enguany té com a novetat la possibilitat d’assistència a activitats sols de matí o de tarda i/o a tallers monogràfics.

Pàg 13 La simbologia akan en els taulers mancala. Adinkra és el nom d’una tela estampada tradicional feta pel poble ashanti de Ghana, a Àfrica occidental. Els símbols que decoren la tela es diuen símbols adinkra. Aquests símbols han crescut tant en popularitat que s’utilitzen per decorar més enllà de la roba. S’usen en l’arquitectura, mobles, metalls, ceràmica, teixits i en les talles de fusta.

Pàg 14-17 Aprenem a jugar al Pallankuzhi Hi ha molts jocs de taula jugats a l'Índia, especialment a Tamil Nadu. La majoria d'aquests jocs es juguen com a passatemps. Les dones que estan ocupades amb les tasques domèstiques en les famílies d’orientació tradicional no surten fora a jugar. No obstant això, des dels primers temps, les dones de Tamil Nadu tenen l’hàbit de jugar al Pallankuzhi a casa durant el temps lliure.

Pàg 18 Glossari. Part 6 La sembra encadenada a “l’estil indi” és una manera de sembrar característica de molts jocs mancala del sud de l’Índia i Sri Lanka. Us ho expliquem en aquesta secció.

Pàg 19 El racó del col·leccionista (VI) Mostra d’alguns objectes relacionats amb el món de l’aualé i els jocs mancala com taulers, figures, postals i altres objectes singulars. Us mostrem un tauler massai i un segell de Gabon.

Pàg. 3

Jocs mancala a Egipte a principis del segle XX

Fig. 1: Targeta postal d’Egipte de principis del segle XX. Uns homes juguen en un tauler de fusta de dues files de sis forats.

A principis del segle XX a Egipte era habitual veure a diferents homes asseguts en bancs de fusta a l’entrada dels cafès àrabs jugar a diferents jocs mancala. Diverses postals, il·lustracions, gravats i pintures de l’època en donen testimoni.

1901, quan els seus editors A & C Black van ser pioners en l'ús de tres plaques de mig to de color. L'auge de la publicació resultant va aportar-li molts guanys pels llibres il·lustrats, que el van portar a viatjar per Europa i l'Extrem Orient.

També diversos autors fan referència en llibres publicats a les dues primeres dècades del segle passat de diversos jocs mancala que veien jugar durant els seus viatges a Egipte, Orient Mitjà, l’Índia i Ceilan (l’actual Sri Lanka) . Fins i tot, trobem en aquests llibres les regles detallades d’alguns jocs mancala: Manala; Manala Bedawi; Mankaleh Leab el-akil; Mankaleh Leab elghasheem. Alguns d’aquests autors són Henry Parker, Edward William Lane i Walter Tyndale.

En el capítol “Un Cafè del Caire i altres assumptes” del seu llibre de viatges “An Artist in Egypt”, Tyndale parla sobre alguns jocs jugats a Egipte a principis del segle XX. L’any 1912 va pintar una escena de carrer a El Caire on uns homes jugaven a un joc mancala que ell anomena Mankaleh. Aquesta pintura la va titular “A Cairene Café” (la podeu veure a les pàgines centrals d’aquest revista: pàgs 10-11). A continuació es pot llegir un extracte del capítol que m'estic referint, traduït al català:

Walter Tyndale Walter Tyndale (1855-1943) va ser un pintor anglès de paisatges, arquitectura i escenes de carrer, il·lustrador de llibres i escriptor de viatges. Va ser un dels il·lustradors més populars i influents en el canvi de segle. També va ser un dels primers a beneficiar-se de la revolució de la impremta de Pàg. 4

“El més primitiu joc Mankaleh encara es juga a El Caire, i segueix sent universal en els pobles on el tric-trac encara no ha trobat el seu camí. Se m'ha mostrat com jugar, però l'espai no permet fer una llarga descripció dels seus detalls. Es juga en un tauler rectangular amb dotze forats en

dues fileres de sis cadascuna, cada fila formant un camp oposat. Hi ha setanta-dos cargols, o, si no, petits còdols, i segons la forma en què aquests es distribueixen en els forats fan que sigui un joc o altre. Un relat detallat de les diferents maneres de joc es dóna a Modern Egyptians de Lane. S'ha informat que han estat obtingudes dels temps faraònics, però això no ha estat mai confirmat satisfactòriament.” Edward William Lane Tyndale cita en el seu llibre a Lane, dient que podem trobar un relat detallat de les diferents maneres de jugar al joc que ell cita i va plasmar l’any 1912 en la pintura esmentada anteriorment. Efectivament, quatre anys abans Edward W. Lane ens descriu al detall dos jocs mancala que es jugaven a Egipte a principis del segle XX. Aquests jocs van ser descrits en el capítol XVII del seu llibre “The manners & customs of the modern Egyptians”. Aquest llibre fou completat després de la seva mort pel seu nebot (S. Lane-Poole) i publicat l’any 1908. Edward W. Lane (1801-1876) va ser un orientalista britànic, traductor d’àrab i lexicògraf. Va estar a Egipte durant tres períodes de la seva vida. Durant la segona visita (1833-1835) comença a escriure la seva obra sobre els egipcis moderns. El títol definitiu seria el mencionat anteriorment “An account of the manners and customs of the Mòdem Egyptians”. Lane va fer tot el que un egipci de l'època podia fer en una ciutat com El Caire: des d'assistir a les pregàries i a les festivitats religioses fins anar als enterraments, passant per jugar a tots els jocs imaginables, anar al bany públic o investigar els secrets de l'administració del govern, de la justícia o del comerç. Lane sempre passava desapercebut gràcies a les seves vestidures orientals i al seu àrab egipci sense accent. Lane ens descriu els jocs Leab el-ghasheem i Leab el-akil. “Leab el-akil” significa: el joc del savi o de la intel·ligència. Ens explica en el llibre mencionat anteriorment, que aquest joc era d’utilitat pels jugadors en la pràctica del càlcul. Es jugava amb

Fig. 2: Postal de principis del segle XX en un cafè àrab a Egipte.

molta freqüència en els cafès àrabs, i els jugadors, en general estaven d’acord, tot i que era il·legal fer-ho, que el perdedor havia de pagar el cafè begut per ell mateix, el del seu adversari i els dels espectadors, o bé havia de pagar per un cert nombre de tasses. Per altra banda, el joc descrit com “Leab el-ghasheem” significa: el joc de l’ignorant. Mentre en el joc Leab el-akil cada jugador, per torns, agafa les llavors d’un dels seus forats per fer la seva sembrada, en el Leab el-ghasheem, cada jugador, per torns, agafa les llavors del forat situat més a la dreta del seu costat del tauler. Per tant, a diferència de l’anterior, els jugadors no poden escollir entre els forats propis per començar la seva sembrada i calcular on arribaran amb la darrera llavor de la volta sinó que “ignoren” el destí de la darrera llavor de la volta al haver de sembrar des del forat situat més a la dreta .de la fila pròpia. continua a la pàgina següent

Pàg. 5

Al començament de cada partida les llavors es disposen de forma desigual Els jocs dels quals us parlem tenen en comú que la disposició inicial de les peces de joc en els forats es fa d’una forma desigual. Per exemple: Leab el-akil - un dels jugadors distribueix les 72 petxines sense comptar-les en un o més forats de cada fila habitualment en els quatre forats centrals de cada fila, mentre que els dos forats de cada extrem es deixen buits. També es poden disposar d’altres maneres; per exemple: sense comptarles es col·loquen, aproximadament, la meitat en el forat que queda a mà esquerra d’una fila i l’altra meitat en el forat que queda a mà esquerra de l’altra fila. L’altre jugador (el que no ha disposat les llavors) comença primer. Però si aquest jugador no està conforme amb la distribució feta per l’adversari, aleshores gira el tauler i el costat propi passa a ser el de l’adversari i el d’aquest passa a ser el propi. I el jugador que havia col·locat les llavors comença primer. Leab el-ghashim - almenys es col·loquen 4 llavors en cada forat, la resta de les 36 llavors de cada jugador es col·loquen com es vulgui en els forats propis. Si un jugador no està conforme amb la distribució feta per l’adversari, aleshores gira el tauler i el costat propi passa a ser el de l’adversari i el d’aquest, passa a ser el propi. I l’adversari comença primer.

Jocs mancala a Egipte a principis del segle XX segueix de la pàgina anterior

Henry Parker Henry Parker va ser un enginyer britànic al Ceilan colonial (actual Sri Lanka) durant l'època victoriana. Parker és conegut per haver estudiat i compilat el folklore de Sri Lanka, convertint-se en una autoritat en la matèria. Va descriure els jocs Manala i Manala bedawi al seu pas per Suez (Egipte), camí de Sri Lanka, en el seu llibre Ancient Ceylon: An Account of the Aborigines and of Part of the Early Civilisation, publicat l’any 1909. El joc Manala es jugava a Suez (Egipte) fins a principis del segle XX. Per altra banda, el Manala Bedawi era jugat pels bedawi a Egipte i al nord-est de Sudan a la zona al llarg de la Mar Roja. El Manala Bedawi és conegut també amb altres noms com per exemple: Mangala (1). Segons explicava Parker, el terme “Manala” és pronunciat a Egipte amb una n nasal i l’accent a la primera síl·laba. Els cauris usats com a peces reben el nom de gossos (keldb).

Fig. 3: Postal on uns homes juguen al mangala a Egipte.

A l’inici de la partida es col·loquen els cauris de manera desigual. En el Manala es deixen buits 2 forats qualsevol d’un costat i un forat de l’altre costat. Es posen 8 cauris en cada un dels altres 9 forats. En el Manala Bedawi un dels jugadors distribueix tots els cauris, sense comptar-los, en els 4 forats centrals, mentre que els 8 forats en ambdós extrems es deixen buits. FONTS i NOTES

Parker, Henry. Ancient Ceylon: An Account of the Aborigines and of Part of the Early Civilisation. Luzac & Co., London (UK) 1909. (3) Ralf Gering l’anomena “Mangala I”

Pàg. 6

Regles resumides del joc Leab el-akil

Regles resumides del joc Leab el-ghashim

tauler: 2×6, dues files de sis forats. Taulers de fusta.

peces: 72 llavors o cargols de cauri.

peces: 72 llavors o cargols de cauri (36 per jugador).

disposició inicial: es distribueixen les llavors d’una manera desigual (veure la pàgina anterior)

direcció sembra: en direcció anti-horària.

sembra: volta múltiple (encadenada). Cada jugador, per torns, agafa les llavors d’un dels seus forats del seu costat del tauler i les diposita, una a una, començant pel forat següent del que s’han agafat. Si la darrera llavor d’una volta cau en un forat buit, aleshores acaba la volta sense captures i és el torn de l’adversari. Si la darrera llavor sembrada cau en un forat que conté 3, 5 o més llavors, comptant la llavor que s’acaba de dipositar (és a dir, 2, 4 o més sense comptar la darrera llavor sembrada), el contingut d’aquest forat s’agafa i es sembra en una nova volta i així successivament. Quan un jugador té més d’una llavor en un o més dels seus forats i l’adversari no té cap llavor, aleshores el jugador que té llavors està obligat a donar-ne una i col·locar-la al primer forat de l’oponent.

sembra: volta múltiple (encadenada). Cada jugador, per torns, agafa les llavors del forat situat més a la dreta en el tauler i les diposita, una a una, començant pel forat següent del que s’han agafat. Si la darrera llavor d’una volta cau en un forat buit, aleshores acaba la volta sense captures i és el torn de l’adversari. Si la darrera llavor sembrada cau en un forat que conté 3, 5 o més llavors, comptant la llavor que s’acaba de dipositar (és a dir, 2, 4 o més sense comptar la darrera llavor sembrada), el contingut d’aquest forat s’agafa i es sembra en una nova volta i així successivament. Quan un jugador té més d’una llavor en un o més dels seus forats i l’adversari no té cap llavor, aleshores el jugador que té llavors, està obligat a donar-ne una i col·locar-la al primer forat de l’oponent.

collita: en ambdós territoris. Es captura el contingut d’un forat si hi ha 2 o 4 llavors, comptant la darrera llavor que s’acaba de deixar i també el contingut del forat oposat on ha caigut aquesta darrera llavor sembrada. Si el forat precedent també conté 2 o 4 llavors, aquestes es capturen i també el contingut dels forats oposats, i així successivament. Es retiren del tauler. objectiu: capturar més llavors que l’adversari. el joc acaba…: quan sols queda en el tauler una llavor que és capturada pel jugador que la té en el seu costat. (1) El joc es juga a diverses rondes. Quan un jugador guanya un total de seixanta llavors o més, el joc acaba.

collita: en ambdós territoris. El jugador captura el contingut d’un forat si hi ha 2 o 4 llavors, comptant la darrera llavor que acaba de deixar i també el contingut del forat oposat on ha caigut aquesta darrera llavor sembrada. Si el forat precedent també conté 2 o 4 llavors, aquestes també es capturen i també el contingut dels forats oposats, i així successivament creuant, fins i tot, el límit de la fila. Es retiren del tauler. objectiu: capturar més llavors que l’adversari. el joc acaba…: quan sols queda en el tauler una llavor que és capturada pel jugador que la té en el seu costat. El joc es juga a diverses rondes. Quan un jugador guanya un total de seixanta llavors o més, el joc acaba.

NOTA: (1) Lane no va explicar si el joc acaba quan un jugador no té llavors en el seu costat del tauler i l’adversari no té més d’una llavor en un o més dels seus forats. Assumim que el joc acaba i les llavors restants són pel jugador que les té al seu costat.

Podeu ampliar informació a

http://www.awale.info/africa-norte/mankalah_2/

http://www.awale.info/africa-norte/mankalah_1

Pàg. 7

Gravats del segle XIX on dues dones juguen al Tshonka

Fig. 1: Il·lustració de Jean Nicolas Lerouge de Coupang, interior d'una casa a l’illa de Timor. [Paris: 1822?] nla.pic-an9031336

Gravat acolorit a mà dels usos i costums de l’illa de Timor Timor és una illa al sud d’Indonèsia (Àsia) políticament dividida en dues parts durant segles: el Timor Occidental i el Timor Oriental. El Timor Occidental formava part de les antigues Índies Orientals Neerlandeses (conegut com a Timor Neerlandès des de la primera dècada del segle XIX fins a 1949, quan va passar a formar part d’Indonèsia). El Timor Oriental, que comprèn la meitat oriental de l'illa de Timor (conegut com a Timor Portuguès, antiga colònia portuguesa Pàg. 8

des de 1596 fins a 1975). Aquell any Indonèsia va envair i ocupar el territori fins que l’any 2002 es va declarar la independència de Timor Oriental. En el gravat hi ha un mariner francès amb una família en una casa de Timor (Fig.1). Ell, dempeus, està mirant dues dones que juguen al joc Tshonka. A la part posterior de la paret hi pengen armes, implements i una escala de corda. Original puntejat gravat imprès en un color i colorejat a mà. J. Alphonse Pellion (1796–1868) Llegenda: “Coupang, Île Timor: intérieur d'une maison Timorienne, dess par S Lery d'après A Pellion; grave par Lerouge et Forget”. Després de la dramàtica derrota del

primer Imperi francès i la signatura del Tractat de París el 1815, el rei Lluís XVIII va ordenar una sèrie de viatges d'exploració i descobriment, en un intent de recuperar el prestigi francès. Un d'aquests viatges va ser el dirigit per Louis de Freycinet. El vaixell escollit per a aquesta expedició va ser nomenat Urania en honor a la musa de l'astronomia i la geografia. Freycinet va proposar dur a terme nombroses mesures en diversos camps de la ciència i d'explorar les illes del Pacífic. Es diu que el viatge va ser un gran èxit per haver descobert centenars de noves espècies de mamífers, aus, vida marina, plantes, així com haver fet gravats de molts aspectes de les illes del Pacífic. Aquestes impressions gravades constitueixen una documentació única de desconegudes terres exòtiques i dels seus habitants.

Gravat en un sol color dels usos i costums de l’illa de Timor Full de paper de meitat del segle XIX amb una il·lustració (Fig.2) on dues dones juguen al joc Tshonka en un tauler de fusta a l’interior d’una casa, de l’època del colonialisme neerlandès. A la llegenda hi diu en francès i neerlandès: “COUPANG ILE DE TIMOR KUPANG INSEL TIMOR Femmes Jouant au Tchonka / Frauen die Tshonka spielen / Davin del - Peronan Sc”. Gravat sobre acer. Mida real 21x13 cm. FONTS de Freycinet, M. Louis "Voyage autour du monde, entrepris par ordre du Roi,..exécuté sur les corvettes de S.M. l'Uranie et la Physicienne, pendant les années 1817-20" Pl. no. 18 Atlas historique / Louis de Freycinet. (Paris, 1824-44). National Library of Australia. collection number item: nla.pic-an9031336 [http://nla.gov.au/nla.pic-an9031336]

Fig. 2: Il·lustració de meitat del segle XIX en full de paper. Mateixa escena que en la fig. 1 de la pàgina anterior, a l’interior d’una casa on dues dones juguen al joc Tschonka. Aquí no apareix el mariner francès.

Pàg. 9

Pàg. 10

“A Cairene Café” de Walter Tyndale. Impressió antiga a color del 1912, procedent del llibre "An Artist in Egypt" de Walter Tyndale, publicat el mateix any per Hodder & Stoughton, a Londres. Mida de la impressió 13.5 x 19.0cm. Col·lecció privada. Pàg. 11

Iocus: Escola d’estiu de Jocs Tradicionals

Us animem a anar al IOCUS: Escola d’estiu de Jocs Tradicionals que es celebrarà del 1 al 5 de Juliol de 2013 a Tàrrega/ Anglesola (Urgell). L’editor de Món aualé està convidat per col·laborar amb una comunicació sobre les experiències i les bones pràctiques lúdiques en l’àmbit escolar. El Iocus està organitzat per la Cia. de Jocs l’Anònima Associació Cultural. Aquest escola d’estiu està destinada a majors de 18 anys; estudiants: universitaris, graus i cicles formatius, d’altres formacions; caps, monitors/es i educadors/ es de lleure; professionals de l’ensenyament: mestres d’infantil, primària i secundària, universitat; animadors/es socioculturals; professorat d’ensenyaments de règim especial; persones vinculades al món de l’esport; ludotecaris/es; professionals de l’àmbit social; qualsevol persona que tingui ganes de reaprendre a jugar.

Pàg. 12

El iocus és una activitat inclosa en el Pla de Formació Permanent del Departament d’Ensenyament. Monogràfic vàlid per a la obtenció del títol de Director de Lleure, en diverses Escoles de Formació. Aquesta edició d’enguany té com a novetat la possibilitat d’assistència a activitats sols de matí o de tarda i/o a tallers monogràfics. El iocus ofereix recursos per a aplicar el joc i l’esport en diferents contextos; difon el patrimoni lúdic d’arrel tradicional catalana; dóna aconèixer el patrimoni lúdic dels PPCC i del món; permet experimentar el repertori lúdic; utilitza el joc com a element d’intervenció socio-educativa; mostra experiències i bones pràctiques lúdiques; construïr materials de joc; i cercar i posar en valor jocs populars i tradicionals. Programa i tramitació de la Inscripció al IOCUS Escola d'Estiu de Jocs Tradicionals. http://jocsanonima.wordpress.com/escola-destiu-2013/

La simbologia akan en els taulers mancala Adinkra és el nom d’una tela estampada tradicional feta pel poble ashanti de Ghana, a Àfrica occidental. Els símbols que decoren la tela es diuen símbols adinkra. Aquests símbols han crescut tant en popularitat que s’utilitzen per decorar més enllà de la roba. S’usen en l’arquitectura, mobles, metalls, ceràmica, teixits, talles de fusta com són els jocs de mancala. Cada símbol adinkra té un significat propi, també un nom i un proverbi associat a ell. Aquestes paraules de saviesa reflecteixen les creences religioses, els valors socials, la filosofia i la història política del poble akan.

sa la saviesa i també significa la generació venidora que es beneficiarà d’aquesta saviesa. Aquest símbol sovint està associat amb el proverbi “Se wo were fi na wosankofa a yenkyi”, que es tradueix com: “No està malament tornar enrere per allò que se ha oblidat”. Els akan creuen que el passat il·lumina el present i que la recerca del coneixement és un procés que dura tota la vida. Els akan es troben principalment en la meitat sud de Ghana i en la veïna Costa d’Ivori a la frontera occidental de Ghana.

Fig. 2: símbol ‘gye nyame’ en un tauler waride Ghana.

Fig. 1: A Ghana i Costa d’Ivori decoren els taulers wari amb símbols adinkra.

En la figura 1 podeu veure tallat en un tauler de fusta en forma cilíndrica per jugar al joc wari (nom amb el qual es coneix l’aualé) un símbol adinkra conegut com Sankofa. Es tracta d’un ocell mític que té les potes ben plantades al davant o que està volant, però amb el cap girat enrere com mostra el tauler mancala. L’ou a la boca representa el coneixement del passat sobre el qual es ba-

En la figura 2 podeu veure tallat en un tauler de fusta en forma de mitja lluna un símbol Gye Nyame. Aquest símbol representa la supremacia de Déu. És un símbol únic i omnipresent a Ghana es pot veure tallat en molts taulers de joc com el de la fotografia. És de lluny el més popular per al seu ús en decoració. Això és degut al caràcter profundament religiós de la gent de Ghana. Els ashanti constitueixen el major contingent dels pobles akan o gent de parla twi.

Pàg. 13

Aprenem a jugar al Pallankuzhi El pallankuzhi es juga en moltes llars del sud de l’Índia (als estats de Kerala, Tamil Nadu, Andhra Pradesh i Karnataka) i al nord de Sri Lanka. Actualment es juga també durant festivitats especials. En la llengua tàmil és conegut com pallaanguzhi. En la vella llengua tulu de la costa de Karnataka el nom usat és arasaafa. En telugu, la llengua d’ Andhra Pradesh, els noms usats són vaamana guntalu o vanagallapeetha. En malayaalam, la llengua de Kerala, al tauler de joc n’hi diuen parakkuzhi, que significa alguna cosa semblant a “distribuir pels forats” (kuzhis). M. Dinesh Varma explica que en la mitologia Hindú hi ha la creença que Sita (una deessa de l'hinduisme que apareix al Ramayana com a esposa de l'heroi principal, Rama) jugava al Pallanakuzhi sota un arbre Saraca durant la seva captivitat a Lanka (1).

El pallankuzhi amb els seus orígens religiosos ha estat molt popular en gairebé totes les llars de classe mitjana del sud de l’Índia V. Balambal Ramaswamy, professora d’Història de la Universitat de Madras (que ha realitzat una àmplia investigació en el camp d’estudis de la dona, la història cultural de l’Índia, els estudis religiosos i els jocs de taula) deia l’any 2001 (2): “Hi ha molts jocs de taula jugats a l'Índia, especialment a Tamil Nadu. La majoria d'aquests jocs es juguen com a passatemps. Les dones que estan ocupades amb les tasques domèstiques en les famílies d’orientació tradicional no surten fora a jugar. No obstant això, des dels primers temps, les dones de Tamil Nadu tenen l’hàbit de jugar al Pallankuzhi a casa durant el temps lliure. El material necessari per a aquest joc és el tauler en diferents formes especialment de fusta amb 7 divisions en cadascun dels seus 2 cos-

tats. Les peces del joc varien des de llavors de tamarinde fins a pedres precioses segons la situació econòmica dels jugadors. Diferents tipus de jocs es juguen amb aquest tauler i aquestes peces del joc. Encara que és jugat principalment per dos jugadors, les regles permeten jugar a 4 jugadors o també fer aliances. La ment, el càlcul i la bona memòria són necessaris per guanyar el joc. Aquest joc es juga principalment per al gaudi però també contribueix a la vigilància i la millora de la memòria dels jugadors. Fins i tot avui en dia, aquest joc es juga tant en zones urbanes com rurals. Aquest és un dels jocs de taula molt tradicionals a Tamil Nadu, principalment jugat per les dones de la família.” Henry Parker l’any 1909 (veure pàgina 6 d’aquest número) ja esmentava el joc pallankuli o chonka al seu llibre Ancient Ceylon: An Account of the Aborigines and of Part of the Early Civilisation. En realitat però estava descrivint el joc Congkak: “Aquest joc, que es juga a Colombo per singalesos, tàmils i mahometans és molt diferent dels que acabem de descriure. Set cauris, anomenats 'Gossos' es col·loquen en cada forat al començáment, 98 en total.” Henry Parker també explicava: “A Colombo, on s'utilitza un tauler molt més gran, amb les cavitats de dues polzades d'ample, el joc és anomenat pels singalesos com Chonka o Chonku, i s'havia jugat amb cargols, el tauler, de 17 polzades de llarg i 6 polzades d'ample, es coneix com el Ckonku-laella, 'el tauler Chonku'. Chonku no és una paraula singalesa sinó que sembla ser simplement el nom Malay per al joc, Chonkak. Entre els tàmils el nom és Pallankuli, i el tauler es diu Pallankulipalakei, 'el tauler Pallankuli', tant s’utilitzen cargols com llavors de tamarinde com a peces. Al sud de l'Índia n’he vist alguns de llautó polits, amb forats enfonsats. Alguns taulers tàmils del Museu Britànic són en forma de peix, consisteixen en dues meitats unides per frontisses” continua a la pàgina 16

Pàg. 14

Fig. 1: dibuix d’aquarel·la cedit per l’il·lustradora i dissenyadora gràfica Suhita Shirodkar.

Pàg. 15

Aprenem a jugar al Pallankuzhi

Fig. 2: dibuix d’aquarel·la cedit per l’il·lustradora i dissenyadora gràfica Suhita Shirodkar.

segueix de la pàgina 14

H.G. Durai (3) l’any 1928 parla d’un joc conegut com pallanguli o “moltsforats”. Diu que: “El nombre de forats pot variar, però en la variació particular que proposo descriure hi ha set forats a cada costat. Com a peces s’usen llavors de tamarinde, petits còdols, petites petxines cauri. Dos jugadors seuen un davant de l’altre amb el tauler al mig i comencen col·locant sis peces en cada un dels set forats del seu costat.” Generalment es diu que els mancala al sud d’Àsia eren jugats per les dones i les nenes. Segons alguns autors hi ha evidències que al sud d’Àsia els mancala també han estat jugats pels homes. A Sri Lanka, per exemple, les evidències trobades a l’àrea de Colombo mostren que almenys en el segle XVIII i principis del XIX els homes hi jugaven. En aquesta illa els jocs mancala són coneguts amb el nom genèric olinda keliya.(4) Pàg. 16

FONTS CONSULTADES (1) Dinesh Varma, M. Rustic board game scores at Swiss scholary meet. The Hindu Online edition of India’s National Newspaper Wednesday, Sep 20, 2006 (2) Balambal Ramaswamy, V. Pallankuzhi, a traditional boardgame of women in Tamilnadu. In: Board game studies. International Colloquium, April 17-21, 2001, University of Fribourg (Switzerland). (3) Durai, H.G. Pallanguli: A South Indian Game in Man. Vol.28, (Nov.,1928),pp-185-186 (4) De Voogt, Alex. Mancala Boards (Olinda Keliya) in the National Museums of Colombo. A: Board Games Studies 3, 2000, pgs 91-99.

Un agraïment especial a l’artista Suhita Shirodkar que ha cedit a la revista Món Aualé les il·lustracions que acompanyen a aquest article. La podeu seguir a: a facebook: https://www.facebook.com/TravelSketches al seu blog: sketchaway.wordpress.com/ i a la seva botiga online: http://www.etsy.com/shop/SketchAway

Regles resumides del joc Pallankuzhi tauler: 2×7, dues files de set forats. núm. peces: 56 peces (28 per jugador), o 84 peces (42 per jugador) disposició inicial: 4 o 6 llavors per forat. direcció de la sembra: anti-horària. sembra: volta múltiple (encadenada) que té una particularitat (veure pàgina següent). collita: en ambdós costats del tauler. Dues maneres de capturar:



quan la darrera llavor sembrada en una volta cau en un forat (buit o ple) que té el seu següent forat buit i el forat següent a aquest, conté llavors, aleshores es capturen. al llarg del joc, alguns forats acabaran acumulant 4 llavors durant el torn de l’adversari. Immediatament, es capturaran els grups de 4 llavors que apareguin a la pròpia banda del tauler mentre es produeix el moviment del rival. Si un jugador deixa de capturar les 4 llavors que ha acumulat en algun forat de la seva fila pròpia i se n’acumulen 5 llavors, ja no és a temps de capturar les quatre

objectiu: capturar més llavors que l’adversari. el joc acaba…: quan un jugador no té llavors en el seu territori, aleshores l’adversari captura les llavors restants en el tauler. Es juga rondes. Quan un jugador no té suficients llavors (menys de quatre) per poder omplir cap forat propi al començament d’una nova ronda. Quan un dels jugadors no pot moure, l’altre jugador captura les llavors restants en la seva banda del tauler. Per a la segona ronda, cada jugador usarà les llavors capturades en la ronda prèvia. omplint tants forats com pugui en el seu costat del tauler amb 4 llavors en cada un (començant per l’extrem esquerre). Els forats que no es poden omplir són marcats amb un tros de paper, una fulla d’arbre, etc. per indicar que no es poden jugar en la següent ronda. La segona ronda i les successives rondes es juguen amb les mateixes regles excepte que els forats que no estan ocupats al inici de la ronda no són usats.

Fig. 2: Foto Hemanath Padubidri. Competició de Chennemane.

Jocs similars al Pallankuzhi Raja pasu – Els jocs mancala al sud de l’Índia i a Sri Lanka es caracteritzen per dues files de set forats, generalment acompanyats per dos forats més grans en taulers de fusta tallats en un sol bloc. A aquesta família de jocs se’ls anomena olinda keliya. Un joc mancala que s’agrupa en aquesta subfamília és el raja pasu(1). Ohvalhu – A l’illa de Laamu Gan, a les Illes Maldives es juga al joc ohvalhu, conegut també com a conka. Les mides de la majoria dels taulers de les Maldives és de dues files de vuit forats i dos forats grans, un a cada extrem. S’usen cauris o petites llavors com a peces. També es juga en taulers de 6 fins a 10 forats per fila. El nombre de forats per fila determina el nombre de llavors que es col·loca a cada forat al inici de la partida. (2). Attaguni mane aata (ali guli mane o hallugunimane) – A les zones rurals de l’estat de Karnataka al sud de l’Índia és molt popular un joc mancala anomenat com attaguni mane aata o chennamane aata(3). També es troba transcrit per alguns autors com hallugunimane o ali guli mane i cenne mane. En la llengua kannada de Bangalore i la resta de l’estat significa “tauler o bloc de fusta amb forats”. Habitualment s’usen llavors de tamarinde anomenades hunase beeja o llavors de gulaganji (adenanthera pavonina) com a peces de joc. També s’usen petites conquilles anomenades kavade. Es juga en un tauler de dues files de set forats. NOTES (1) (2) (3)

De Voogt, Alex. Mancala Boards (Olinda Keliya) in the National Museums of Colombo. A: Board Games Studies 3, 2000, pgs 91-99. De Voogt, Alex. Mancala games that count. In: Expedition 2001; 43 (1): 38-46. Segons Hari Prasad Nadig. Empresari nascut a Shimoga, a l’estat de Karnataka.

Pàg. 17

Glossari (6) La particularitat de la sembra encadenada en el joc pallankuzhi En el joc pallankuzhi la sembra encadenada (anomenada d’estil indi) implica també fer una cadena de sembres al repartir les llavors d’un forat del propi costat del tauler en els forats consecutius en diverses voltes. Quan un jugador/a sembra la seva última llavor de la volta en un forat que no està buit, enlloc d’agafar les llavors contingudes en aquest forat, agafa les llavors del següent forat (si n’hi ha) i continua sembrant en una nova volta. Si l'última llavor cau en un forat que té el forat següent buit, les llavors que hi hagi en el forat després del forat buit, són capturades pel jugador que està sembrant.

Sembra encadenada (o volta múltiple) a “l’estil indi”. Recordeu que en els jocs mancala s’usa el terme ‘moviment’ per referir-nos al tipus de desplaçament de les llavors al voltant del tauler de joc. És a dir, si les peces es mouen en un moviment amb sembra o volta simple o amb volta múltiple (anomenada també sembra encadenada). Moure les llavors amb sembra simple consisteix en agafar les llavors d’un dels forats de la fila pròpia i, generalment, repartirles una a una en forats adjacents consecutius, tot i que hi ha altres maneres de fer-ho en funció de les regles de joc. Generalment, moure les llavors amb sembra encadenada implica que el torn de sembra

d’un jugador no acaba en el moment que ha repartit les llavors que tenia a la mà sinó que es produeix una cadena de voltes fins que la darrera llavor de la mà sembrada cau en un forat buit, hi ha una captura o es produeixen altres situacions en funció de les regles del joc. La sembra encadenada a “l’estil indi” és una manera de sembrar caracterísitica de molts jocs mancala del sud de l’Índia i Sri Lanka. En aquest tipus de sembra són els forats que segueixen al forat on ha caigut la darrera llavor sembrada de cada volta els que determinen la vostra acció següent. Mentre que altres jocs de sembra encadenada que no tenen aquesta particularitat, a l’hora de fer la sembra encadenada ens fixem en el mateix forat on cau la darrera llavor sembrada de la volta.

Si l'última llavor sembrada per un jugador/a cau en un forat amb dos forats buits més enllà, no hi ha captura i el seu torn acaba. L’altre jugador/a continua el joc de la mateixa manera. Video de Tamil Virtual University: Tamils game - Pallanguzhi (ப

Pàg. 18

லா

ழி)

El racó del col·leccionista (VI) Tauler massai Us mostrem un tauler de fusta tallat a mà dels massai de Kenya de dues files de vuit forats. Té una bossa de pell assecada, lligada al tauler amb una tireta de cuir. A la bossa hi ha guardades les peces de joc. Diverses tiretes de cuir uneixen la nansa cilíndrica de fusta que serveix per dur el tauler penjat de l’espatlla. Els massai són unes 350.000 persones seminòmades que habiten a l’Àfrica; especialment a Kenya i Tanzània. Actualment hi ha 5 tribus diferents: els ilmakesen, els il-molelian, els il-aiser, els il-taarrosero, i els il-ikumai. Els massai parlen el swahili, una llengua propia de Kenya, Tanzània i alguns dels països dels voltants.

Tauler 2x8 Fa 54cm de llargada, 10cm d’amplada i 4cm d’alçada.

Tiretes de cuir Diverses tiretes de cuir uneixen la bossa de pell assecada amb la nansa i aquesta al tauler de fusta.

Bossa de pell assecada per guardar les peces de joc, lligada al tauler amb una tireta de cuir.

Nansa cilíndrica Té una nansa en forma cilíndrica lligada al tauler amb tiretes de cuir.

Segell de Gabon Us mostrem un segell de la República de Gabon (Àfrica) on hi ha representats un xiquet que observa a dos homes que juguen al joc akong en un tauler tradicional de dues files de set forats, fet de mitges canyes de bambú o tronc de palmera o ràfia. Té un valor facial de 90F. De l'any 1989. A la llegenda diu: “Jeux traditionnels du Gabon / Postes 1989 / Harrison and Sons Ltd”. Pàg. 19

i en el pròxim número... Cronologia de la recerca en els jocs mancala Ningú sap ni quan ni on es van originar els jocs mancala. Mentre alguns autors donen suport a la idea de que llur origen es remunta una edat molt llunyana en el temps, altres plantegen que hi ha poca evidència substancial per a una edat més enllà dels 1000 anys. Us farem cinc cèntims sobre la cronologia de la recerca en els jocs mancala.

Aprenem a jugar al Maide El joc Maide és jugat pels karo, a prop de Murulle, a Etiòpia en un poblat que voreja el cabalós riu Omo, en 4 files de 12 forats, excavades a la sorra.

Jocs mancala al continent americà Us explicarem diversos jocs mancala que es juguen o s’han jugat fins fa poc a diversos països del continent americà com per exemple: Surinam, Guyana, Grenada, Barbados, Sta. Lucia, Martinica, Dominica, Antigua i St Kitts, República Dominicana, Cuba, Brasil i Equador.

Món aualé Revista divulgativa dels jocs mancala

REVISTA GRATUÏTA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME Volum 2, número 2 - abril/juny 2013