Estudi de Vallvidrera, 2017
1
Fundació Arranz-Bravo PATRONAT
EDITA
Presidenta
Fundació Arranz-Bravo
Núria Marín i Martínez Coordinació Vicepresident
Fundació Arranz-Bravo
Eduard Arranz Bravo de Laguna Selecció d’obres Patrons i Patrones
Carlos Arranz Bravo de Laguna Natàlia Arranz Mestres Lluís Bassat Coen Sonia Esplugues González Jordi Garcés i Brusés Jorge García Muñoz Franklin George Bowles Ana Maria González Montes Jaume Graells Veguin Jesús Amadeo Martín González David Quirós Brito
Eduard Arranz-Bravo i Jordi Garrido Textos
Jordi Garrido Correcció i traduccions
Alan William Moore Glòria Trias Monforte Disseny i maquetació
Estudi NaA Impresssió
Secretari
David Quirós Brito
Artyplan S.L.
Director artístic
Albert Mercadé Novembre 2019 Coordinació administrativa
Rosa Inglés
AMICS DE LA FUNDACIÓ ARRANZ-BRAVO Amics patrocinadors
Mark Armenante Carlos Arranz Bravo de Laguna Joseph F. Best III Franklin George Bowles Phebe Carter Joseph and Gail Ann Colaruotolo Ginger Crane Rosaleen Regan Roxburgh Young Sohn John Wall Mark Getty Pia Sandstrom Dennis Paustenbach Karen Kenison
© de l’edició, Fundació Arranz-Bravo © dels texts, els autors © de les imatges, els autors © de les fotografies, els autors
Amb el suport de:
Fundació Arranz-Bravo Avinguda Josep Tarradellas, 44 08901 L’Hospitalet de Llobregat Tels. 93 260 02 68 / 93 338 57 71 info@fundacioarranzbravo.cat www.fundacioarranzbravo.cat
ARRANZ-BRAVO 2010-2019
Jordi Garrido
Energy is the only life, and is form the Body; and Reason is the bound or outward circumference of Energy. Energy is Eternal Delight. William Blake - The Marriage of Heaven and Hell. The Voice of the Devil (1790)
Fer del món el teu taller// Classificar un artista no és una tasca fàcil. Podem establir una taxonomia simplificada de l’art en els termes següents: artistes que a través dels anys i les mutacions segueixen donant forma als desitjos, i artistes a qui els desitjos o bé aconsegueixen esborrar o bé són esborrats pels seus pinzells. Eduard Arranz-Bravo pertany a la primera d’aquestes categories: després de pràcticament sis dècades de feina, el pintor català ha desenvolupat una ontologia pròpia basada en la disciplina i el rigor com a articulacions principals del seu art. No obstant això, és evident que la pintura d’Arranz-Bravo va més enllà d’un simple sistema d’esforç i hores de treball. Sobre els llenços —també a les escultures i a la resta d’obres— l’artista barceloní hi deixa una porció de si mateix, una part de vida. En definitiva, continua donant forma (i color) als seus desitjos. El període que ens ocupa (2010-2019) és una dècada especial en la trajectòria vital del creador: ha engegat la seva fundació a l’Hospitalet de Llobregat i ha vist com, a més de ser un altaveu per a la seva 4
Exposició Espai Cendrós, Sant Feliu de Guíxols, 2019
pròpia obra, ha esdevingut un centre de referència per a artistes joves de Barcelona. Paral·lelament, ha continuat investigant i experimentant amb el seu llenguatge, heterogeni i canviant, però que conserva unes constants que en salvaguarden l’essència. D’aquesta etapa, però, no en podem obviar un altre fet: l’expansió internacional d’Arranz-Bravo. Aquests deu anys han suposat el fructífer contacte amb la Franklin Bowles Galleries de Nova York i San Francisco, l’aterratge a la galeria Matthew Liu Fine Arts de Xangai i l’obertura al mercat rus amb exposicions tant a la DEVE Gallery (2014) com a l’Instituto Cervantes de Moscou (2016). Tot plegat s’acaba reflectint —directament o indirectament— en l’obra final. D’aquesta manera, els tractes amb grans galeries el duen a la creació del nou estudi de pintura de Vallvidrera (obra de Jordi Garcés, 2014), que, al seu torn, propicia un augment del format de l’obra (recollit amb encert a l’exposició «Magnus» el 2015), que ha esdevingut ja constant fins al present. Eduard Arranz-Bravo és, amb tota seguretat, pin5
del pintor sobre la seva obra, sobre la pintura i sobre la vida, posicions que ha anat forjant amb l’experiència d’algú que ha viscut la primera línia de l’art mundial des d’una tribuna privilegiada. Quan l’interlocutor menys ho espera, el mestre ho deixa anar: «Això és atòmic!». Atòmic, un adjectiu poc usual, de connotació enèrgica, expansiva i, en certa manera, violenta. La primera vegada que se sent aquest adjectiu en una conversa, grinyola, resulta dissonant, incòmode; tanmateix, pren sentit en la contemplació del producte final.
Render del projecte per la Terminal Norwegian Cruise Line a Miami, 2019
Fàbrica Tipel, Parets del Vallés, 2019. Restauració dirigida per Arranz-Bravo amb la col·laboració de German Consetti i Bernat Daviu.
tor. Tanmateix, ha experimentat amb els límits de la pintura —i de l’art— durant tota la seva vida: fites com les accions de finals dels anys setanta, les grans escultures públiques a l’Hospitalet de Llobregat o la sonada pintura mural que embolcalla la fàbrica Tipel (obra conjunta amb Rafael Bartolozzi) en són una bona mostra. El 2019, gràcies a la seva presència en galeries i col·leccions als Estats Units, l’artista va ser seleccionat per pintar els tres-cents metres d’eslora de l’Encore, un gran creuer de Norwegian Cruise Line Holdings. Aquesta fita inusual només és una de les que marquen el final d’aquesta dècada, ja que l’artista també ha pintat la que probablement és una de les seves teles més grans —vora deu metres—, que penjarà a la nova terminal que Norwegian ha construït a Miami, i alhora ha retornat a la fàbrica Tipel per restaurar-la mig segle després.
La intenció del present llibre és, a més de fer una anàlisi de l’evolució de l’obra d’Arranz-Bravo entre 2010 i 2019, servir de pedra mil·liar per a properes investigacions, ja que la major part de la producció surt directament de l’estudi de Vallvidrera cap a altres racons del món. Per aquest motiu, aquí s’hi recullen obres diverses, que volen il·lustrar les diferents cares del complex poliedre artístic que és Eduard Arranz-Bravo.
Tot i l’èxit innegable de què gaudeix Arranz-Bravo fronteres enllà, és difícil veure la seva obra a Espanya, tant en galeries com en centres d’art. És un fet: cal una investigació en profunditat sobre la fortuna crítica del pintor al nostre país, que analitzi les circumstàncies que han portat l’artista a aquesta situació. En un moment en què la pintura està re-tornant arreu gràcies a noves generacions d’artistes (Aldo Urbano, Mercedes Mangrané, Marc Badia, etc.), Catalunya té en Arranz-Bravo un capital vivent de gran valor: en aquest artista s’uneixen una carrera d’excel·lència i un present d’èxit incontestable, dos fets difícils d’unir en un artista viu i madur. 6
Pintura atòmica// La pintura d’Eduard Arranz-Bravo s’ha caracteritzat al llarg dels anys per causar un enèrgic impacte en els espectadors, i d’aquesta manera s’hi han referit crítics i historiadors de l’art:1 parlen de pintura ditiràmbica, colorista, barroca, magnètica, bigarrada… Curiosament, hi ha un adjectiu que no consta en la llista: atòmica. A més d’un mestre de la pintura i l’escultura, Arranz-Bravo és també un gran conversador.2 Si bé no li agrada parlar de la seva obra —parla per si mateixa—, sí que gaudeix dels debats d’art i cultura. És llegint entre línies que hom descobreix les idees 1 Albert Mercadé ha escrit diversos textos sobre el pintor. En destaca Fundació
Arranz-Bravo. La Col·lecció (Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, 2006), on analitza en detall la trajectòria d’Eduard Arranz-Bravo. Altres crítics que han analitzat l’artista són Bernat Puigdollers, José Corredor-Matheos, Luis Racionero o Francesc Parcerisas, entre d’altres.
2 En aquest sentit, és recomanable recuperar el catàleg de l’exposició al castell de Benedormiens del 2018, on hi ha una conversa propera i interessant amb el també artista Bernat Daviu.
Eduard Arranz-Bravo, a través del seu procés creatiu basat en la disciplina de treball monacal i en el diàleg amb l’obra, supera la gran complicació que ha d’afrontar el pintor del segle xxi : d’una banda, el deute amb una tradició de plenitud absoluta, i, de l’altra, la tensa relació amb la càrrega de cinisme, trivialitat i demagògia de la cultura actual. Tot i que els quadres que planteja el mestre barceloní sovint donen com a resultat una explosió colorista i dinàmica, rere el bastidor que la sustenta s’hi amaga una llarga planificació: un projecte Manhattan per a cada bomba. Arranz-Bravo desgrana cada element pictòric fins a la unitat més petita, fins a l’àtom de la pintura, i encara més enllà: n’extrau electrons, protons i neutrons i encara els torna a dividir, per alliberar així, reordenant-ho tot segons el seu criteri, l’energia atòmica que irradia la dècada que ens ocupa. Per arribar al nucli del procés intel·lectual, la millor manera és referir-se a les obres en paper; d’execució ràpida i a vegades a tall de provatura per a llenços ulteriors, és on s’aprecia que Eduard Arranz-Bravo excel·leix en el dibuix, que concep com un compendi d’idees i imatges mentals que plasma a través de la línia: un instrument per a la interpretació de l’entorn. Com es pot veure a Manus (2010), Imago 2 (2014) o Tururú Picabia (2015), Arranz-Bravo arriba a altes cotes de subtilesa i sofisticació, que contrasten amb la radiació que emanen els llenços, on es fusionen línia i color. La pintura del creador català, doncs, té punts en comú amb l’imaginari nuclear. D’una banda, trobem peces que irradien la llum pròpia d’una explosió brillant com milers de sols, com Bona llum (2010), Futuro (2014) o Delecto (2016); de l’altra, Arranz-Bravo inclou en alguns llenços un aspec-
te obsessiu, sistemàtic, quasi computacional, que ens remet a la xarxa de pensament que sustenta aquest dispendi energètic. The Pacific (2010), Big Table (2016) i Thought (2018) en són bons exemples. Rere tot plegat, però, s’hi amaga la inquietud que queda un cop s’ha esvaït l’ona expansiva. En aquests deu anys —i durant tota la seva carrera—, el mestre barceloní ha fet obres que resulten discordants respecte de la resta de la seva producció: sovint senzilles compositivament, de paleta restringida i apagada en comparació d’altres, obren finestres vers profunditats metafísiques que revelen el macrocosmos latent dins la ment humana. En aquest sentit, destaquen obres com Sorra (2012), Love (díptic) (2014), Senso (2015), Essential (2016) o The Big Center (2016), entre d’altres també seleccionades en aquest volum. El caràcter atòmic de l’art del mestre no es limita a la seva pintura: el doll energètic que brolla de llenços i papers es petrifica i esdevé corpori en escultures i objectes d’art. Particularment en els bronzes —Europa, my baby (2014), Foam (2016)—, Arranz-Bravo hi captura formes biomòrfiques, d’ascendència humanoide que, en allunyar-se de la figuració recognoscible, adquireixen una presència ferotge i inquietant que apel·la a allò més atàvic subjacent a les profunditats de l’ésser. La visceralitat dels bronzes es tradueix també en altres materials; des de la humilitat de la fusta i els objets trouvés (com podem veure a Desfilada i a Totem plat, del 2018) fins a la noblesa del marbre (Marbre viu, 2018), l’artista aconsegueix imbuir-hi o bé l’explosió d’energia o bé la calma sòrdida que la segueix. L’escultura d’Arranz-Bravo ens revela com la seva essència resta intacta encara que canviï el llenguatge amb què s’expressa; les escultures del mestre són, també, atòmiques. Entre cada punt de l’itinerari i cada noció artística esmentada, es pot establir un nexe d’afinitat o de contrast que serveix de crida instantània a l’intel·lecte: l’art d’Arranz-Bravo és atòmic, certament, però, per sobre de tot, és viu. És una presència que participa activament en un intercanvi amb els ulls dels espectadors; viu cada matí quan l’artista entra a l’estudi per iniciar la seva jornada de treball, i viu també cada vegada que algú contempla l’obra final, sigui pintura, escultura o instal·lació. 7
Exposiciรณ a la Galeria Franklin Bowles de Nova York, 2010
8
9
The Pacific. Oli sobre tela, 195 x 160 cm. 2010. (Col¡lecció particular Estats Units) 10
11
Pigmalió. Oli sobre tela, 200 x 150 cm. 2010. (Col·lecció particular Estats Units) 12
Anar i tornar. Oli sobre tela, 200 x 200 cm. 2010 13
The Boxer. Oli sobre tela, 195 x 162 cm. 2010. (Col路lecci贸 particular Estats Units) 14
Tarragona. Oli sobre tela, 150 x 150 cm. 2010. (Col路lecci贸 particular Estats Units) 15
Enigma de la llum. Litografia, 53 x 40 cm. 2010 16
Bona llum. Oli sobre tela, 130 x 227 cm. 2010 17
Esquena. Oli sobre tela, 195 x 97 cm. 2010 18
Espi-Ritual. Oli sobre tela, 150 x 150 cm. 2010 19
Sebastian. Oli sobre tela, 106 x 132 cm. 2010 20
Festa de la muntanya. Oli sobre tela, 146 x 114 cm. 2010 21
La poètica de les persones. Oli sobre tela, 100 x 50 cm. 2010 22
Rock-‘n’-roll. Oli sobre tela, 195 x 162 cm. 2010. (Col·lecció particular Estats Units) 23
El silenci de l’escultor 9. Pintura sobre paper, 35 x 25 cm. 2010 El silenci de l’escultor 12. Pintura sobre paper, 35 x 25 cm. 2010 24
El silenci de l’escultor 27. Pintura sobre paper, 50 x 35 cm. 2010 25
26
Little red 1. Pintura sobre paper, 20 x 14 cm. 2010
Little red 3. Pintura sobre paper, 20 x 14 cm. 2010
Little red 2. Pintura sobre paper, 20 x 14 cm. 2010
Little red 4. Pintura sobre paper, 20 x 14 cm. 2010
Manus. Llapis sobre paper, 28 x 38 cm. 2010 27
Exposiciรณ a la Galeria Franklin Bowles de Nova York, 2011 28
29
Persona. Oli sobre tela, 130 x 260 cm. 2011. (Col¡lecció particular Estats Units) 30
31
Strong. Oli sobre tela, 130 x 260 cm. 2011. (Col¡lecció particular Estats Units) 32
33
Cos. Oli sobre tela, 195 x 130 cm. 2011 34
Els amants. Oli sobre tela, 150 x 150 cm. 2011 35
Elegant. Oli sobre tela, 146 x 114 cm. 2011 36
Els dies. Oli sobre tela, 200 x 200 cm. 2011 37
Es human. Oli sobre tela, 195 x 65 cm. 2011 38
Todos los ríos van al mar. Oli sobre tela, 160 x 240 cm. 2011. (Col·lecció particular Estats Units) 39
Tot I. Oli sobre tela, dĂptic, 111 x 73 cm. 2011 Tot II. Oli sobre tela, 100 x 50 cm. 2011 The neck of the woods VIII. Oli sobre tela, 150 x 150 cm. 2011 40
Tot III. Oli sobre tela, 100 x 50 cm. 2011 41
TrĂptic Triangle. Oli sobre tela, 150 x 290 cm. 2011 42
43
Exposició Arranz-Bravo i els llibres a la Fundació Arranz-Bravo, L’Hospitalet de Llobregat, 2012 44
45
Diógenes. Oli sobre tela, 150 x 300 cm. 2012. (Col·lecció particular Estats Units) 46
47
Sorra. Oli sobre tela, 200 x 200 cm. 2012 48
Orient. Oli sobre tela, 81 x 35 cm. 2012
Tipo human. Oli sobre tela, 81 x 65 cm. 2012 49
Gourmet. Oli sobre tela, 146 x 114 cm. 2012 50
La mirada. Oli sobre tela, 146 x 114 cm. 2012 51
Janeiro II. Oli sobre tela, trĂptic 27 x 66 cm. 2012 Llums. Oli sobre tela, 110 x 46 cm. 2012 52
This Land. Oli sobre tela, 81 x 73 cm. 2012
Re-Taula. Oli sobre tela, 146 x 146 cm. 2012 53
Europa. Oli sobre tela, 285 x 285 cm. 2012. (Col路lecci贸 particular Hong Kong) 54
Nita. Oli sobre tela, 195 x 260 cm. 2012. (Col路lecci贸 particular Estats Units) 55
Bonjour, sabates. Oli sobre tela, 145 x 76 cm. 2012 56
Bona nit, nens. Oli sobre tela, 146 x 114 cm. 2012
Energy land. Oli sobre tela, 285 x 285 cm. 2012 57
Exposiciรณ a la Galeria Franklin Bowles 58 de San Francisco, 2013
59
Dolio. Oli sobre tela, 150 x 300 cm. 2013 60
61
At-chis. Oli sobre tela, 150 x 300 cm. 2013. (Col¡lecció particular Estats Units) 62
63
Tendror. Oli sobre tela, 150 x 300 cm. 2013. (Col¡lecció particular Estats Units) 64
65
Memory. Oli sobre tela, 200 x 200 cm. 2013 66
Big Bird. Oli sobre tela, 200 x 200 cm. 2013. (Col¡lecció particular Estats Units) 67
The flute. Oli sobre tela, 200 x 400 cm. 2013. (Col¡lecció particular Anglaterra) 68
69
Escoltar la lluna 4. Oli sobre tela, , 33 x 11 cm. 2013 Escoltar la lluna 5. Oli sobre tela, , 33 x 11 cm. 2013 La dona. Oli sobre tela, 195 x 65 cm. 2013 70
Grogui. Oli sobre tela, 146 x 46 cm. 2013
Escoltar la lluna 6. Oli sobre tela, , 33 x 11 cm. 2013
El dibuix 5. Llapis sobre paper, 20,5 x 17 cm. 2013 71
Nou de Nou VII. Oli sobre tela, 194 x 96 cm. 2013 72
Nou de Nou VIII. Oli sobre tela, 195 x 162 cm. 2013 73
Tolo 1. Pintura sobre paper, 56 x 75 cm. 2013 74
Trastevere. Oli sobre tela, 195 x 257 cm. 2013 75
Exposiciรณ a la Galeria Franklin Bowles de Nova York, 2014 76
77
Imago 2. Llapis sobre paper, 31 x 46,5 cm. 2014 78
Carapetรณ a Napoli. Oli sobre tela, 170 x 235 cm. 2014 79
Madame Sévres. Oli sobre tela 46 x 46 cm. 2014 80
El valent. Oli sobre tela, 195 x 229 cm. 2014. (Col·lecció particular Estats Units) 81
Chanson d’amour a Martinica. Oli sobre tela, 195 x 260 cm. 2014 82
83
Coral reality. Oli sobre tela, 200 x 200 cm. 2014. (Col¡lecció particular Estats Units) 84
Esmeralda. Oli sobre tela, 200 x 200 cm. 2014 85
Fiesta. Oli sobre tela, dĂptic, 220 x 104 cm. 2014 86
Green Lady. Oli sobre tela, 173 x 81 cm. 2014 87
Futuro. Oli sobre tela, 235 x 170 cm. 2014 88
Time for love. Oli sobre tela, 200 x 150 cm. 2014 89
Love. Oli sobre tela, díptic, 200 x 400 cm. 2014. (Col·lecció particular Xina) 90
91
Jolivi 8. Oli sobre tela, 162 x 195 cm. 2014 92
Green Grass. Oli sobre tela, 200 x 200 cm. 2014. (Col¡lecció particular Estats Units) 93
Finalmente. Oli sobre tela, 131 x 60 cm. 2014 94
Rejulio. Oli sobre tela, 170 x 235 cm. 2014 95
Europa my baby. Bronze, 90 x 52 x 15 cm. 2014
Mar-cel. Oli sobre tela, 120 x 130 cm. 2014 96
97
Arranz-Bravo treballant l’escultura El Cavaller de Ginestera a la fundició, 2014
98
El Cavaller de Ginestera. Bronze, 180 x 429 x 60 cm. 2014. (Col·lecció particular Anglaterra)
99
Exposició AB Magnus, Tecla Sala, L’Hospitalet de Llobregat, 2015
Exposició AB Magnus, Centre Cultural de Terrassa, 2015
A woman, ninenteen dancers and me. Oli sobre tela, 195 x 260 cm. 2015 102
103
Los extremeĂąos. Oli sobre tela, 200 x 200 cm. 2015 104
Afrodita. Bronze, 67 x 38 x 30 cm. 2015 105
Apotheosis. Oli sobre tela, 200 x 400 cm. 2015. (Col¡lecció particular Estats Units) 106
107
Alaska. Oli sobre tela, 200 x 200 cm. 2015 108
Center. Oli sobre tela, 200 x 200 cm. 2015 109
Friends. Oli sobre tela, 114 x 146 cm. 2015 (Col¡lecció particular Estats Units)
Senso. Oli sobre tela, 104 x 219 cm. 2015 110
111
Roots 17. Carbó sobre paper, 111 x 76 cm. 2015
Ritu-Ritu. Oli sobre tela, 100 x 243 cm. 2015. (Col·lecció particular Honolulu) 112
113
True Amore III. Oli sobre tela, 65 x 100 cm. 2015 Everduring II. Oli sobre tela, 100 x 65 cm. 2015 114
Nene. Oli sobre tela, 195 x 237 cm. 2015 115
What II. Oli sobre tela, 46 x 46 cm. 2015 TururĂş Picabia. Llapis sobre paper, 36,5 x 27,5 cm. 2015 116
What III. Oli sobre tela, 41 x 57 cm. 2015 117
Can SisterĂŠ, Santa Coloma de Gramenet, 2016 118
119
Delecto. Oli sobre tela, 130 x 227 cm. 2016. (Col¡lecció particular Estats Units) 120
121
Plaer. Oli sobre tela, 200 x 73 cm. 2016 122
Director. Oli sobre tela, 100 x 243 cm. 2016 123
Big table. Oli sobre tela, 200 x 400 cm. 2016 124
125
3. Tècnica mixta, 14 x 29 x 14 cm. 2016 Foam. Bronze 106 x 60 x 32 cm. 2016 126
Hip VI. Oli sobre tela, 200 x 200 cm. 2016 127
Baby. Oli sobre tela, 116 x 89 cm. 2016 Hip-Hip III. Oli sobre tela, 73 x 73 cm. 2016 128
Hip-Hip V. Oli sobre tela, 200 x 200 cm. 2016. (Col·lecció particular Estats Units) 129
Essential. Oli sobre tela, 200 x 150 cm. 2016. (Col¡lecció particular Estats Units) 130
The smoking gentleman. Oli sobre tela, 200 x 150 cm. 2016 131
Stamp. Oli sobre tela, 200 x 200 cm. 2016 132
The big center. Oli sobre tela, 200 x 200 cm. 2016. (Col¡lecció particular Estats Units) 133
Magic Rocks. Oli sobre tela, 195 x 260 cm. 2016 134
135
The life. Oli sobre tela, 200 x 400 cm. 2016 136
137
Very rich and poor 6. Pintura sobre paper, 21 x 15 cm. 2016 Opera X. Oli sobre tela, 27 x 22 cm. 2016 138
Three. Oli sobre tela, 130 x 260 cm. 2016 139
Exposiciรณ a la galeria Matthew Liu Fine Arts, Xangai, 2017 140
141
Contrapunt 34. Oli sobre tela, 130 x 65 cm. 2017 142
Saturn happy. Oli sobre tela, 130 x 228 cm. 2017 143
Andrea VI. Oli sobre tela, 162 x 130 cm. 2017. (Col·lecció particular Estats Units) 144
Coses que passen II. Oli sobre tela, 150 x 150 cm. 2017 145
Contrapunt 16. Oli sobre tela, 160 x 195 cm. 2017 146
Contrapunt 23. Oli sobre tela, 162 x 130 cm. 2017. (Col¡lecció particular Estats Units) 147
Contrapunt 17. Oli sobre tela, 195 x 260 cm. 2017 148
149
Contrapunt 38. Llapis sobre paper, 72 x 103 cm. 2017 150
Upon-up I. Oli sobre tela, 162 x 130 cm. 2017. (Col¡lecció particular Xina) 151
Count. Oli sobre tela, 41 x 33 cm. 2017 152
Vivir es 4. Collage sobre paper, 35,5 x 28 cm. 2017
Pà pintat. Instal·lació, 200 x 200 cm. 2017 153
Castell de Benedormiens, Castell d’Aro, 2018 154
155
Casa Salisachs, Cadaquès. Pintura i collage sobre paper, 22 x 39,5 cm. 2018 156
Big music. Oli sobre tela, 116 x 178 cm. 2018 157
Joy. Oli sobre tela, 200 x 200 cm. 2018 158
Trio. Oli sobre tela, 200 x 200 cm. 2018. (Col·lecció particular) 159
Tres. Oli sobre tela, 150 x 150 cm. 2018 160
The Kings. Oli sobre tela, 200 x 200 cm. 2018 161
Perles. Oli sobre tela, 162 x 130 cm. 2018 162
La Posita. Oli sobre tela, 130 x 195 cm. 2018. (Col¡lecció particular Estats Units) 163
Yellow sky. Oli sobre tela, 92 x 73 cm. 2018 Alles II. Oli sobre tela, 82 x 46 cm. 2018 164
The good pipe III. Oli sobre tela, 46 x 65 cm. 2018
Thought. Oli sobre tela, 123 x 203 cm. 2018. (Col·lecció particular Estats Units) 165
Desfilada. Escultura, tècnica mixta, 40 x 18 x 154 cm. 2018 Marbre viu. Fusta policromada i marbre, 75 x 333 x 40 cm. 2018
166
Centaure. Escultura policromada, 31 x 26 x 18 cm. 2018 Totem plat. Fusta i tècnica mixta, 79 x 40,4 x 23 cm. 2018
167
168
Estudi d’Arranz-Bravo amb el quadre Bull of the sea per la Terminal de Norwegian Cruise Line a Miami, 2019 169
PitĂ gores a Sevilla. Oli sobre tela, 130 x 292 cm. 2019 170
171
Gold. Oli sobre tela, 195 x 130 cm. 2019 172
Cleopatra. Oli sobre tela, 200 x 200 cm. 2019 173
Elegant lady. Oli sobre tela, 146 x 114 cm. 2019 174
Happy. Oli sobre tela, 146 x 114 cm. 2019 175
The clever. Oli sobre tela, 146 x 114 cm. 2019. (Col¡lecció particular Estats Units) 176
Sahara. Oli sobre tela, 150 x 150 cm. 2019 177
Protector. Oli sobre tela, 146 x 114 cm. 2019 178
Pantocrata. Oli sobre tela, 146 x 114 cm. 2019 179
La Giocontra II. Oli sobre tela, 162 x 130 cm. 2019 180
La Giocontra IV. Oli sobre tela, 162 x 130 cm. 2019 181
Dear collage X. Collage sobre paper, 49 x 39 cm, 2019
AB Andorra. Segell de correus d’Andorra, 5,2 x 4,2 cm. Govern del Principat d’Andorra. 2019
BDAB. (Arranz-Bravo i Bernat Daviu). Vestit pintat per Arranz-Bravo i confeccionat per Bernat Daviu, 100 x 85 cm, 2019 182
Escala contenta, Escultura policromada, 70 x 126 x 51 cm, 2019 183
Norwegian Encore, Meyer Werft, Papenburg, 2019 184
185
Jordi Garrido
Energy is the only life, and is from the Body and Reason is the bound or outward circumference of Energy. Energy is Eternal Delight. William Blake - The Marriage of Heaven and Hell. The Voice of the Devil (1790)
Hacer del mundo tu taller // Clasificar a un artista no es una tarea fácil. Podemos establecer una taxonomía simplificada del arte en los siguientes términos: artistas que siguen dando forma a sus deseos a través de los años y sus mutaciones y aquellos artistas a quienes los deseos o bien consiguen borrar o bien son borrados por sus pinceles. Eduard Arranz-Bravo pertenece a la primera de estas dos categorías. Después de prácticamente seis décadas de trabajo, el pintor catalán ha desarrollado una ontología propia basada en la disciplina y el rigor, las articulaciones principales de su arte. Sin embargo, es evidente que la pintura de Arranz-Bravo va más allá del simple sistema de «esfuerzo y horas de trabajo». Sobre sus lienzos —también en sus esculturas y en el resto de sus obras— el artista barcelonés vuelca una porción de sí mismo, una parte de su vida. En definitiva, Arranz-Bravo es de los que siguen dando forma (y color) a sus deseos. El período que nos ocupa (20102019) supone una década especial en la trayectoria vital del creador. En este periodo, Arranz-Bravo ha puesto en marcha su fundación en L’Hospitalet de Llobregat, un espacio que ha logrado convertirse en un centro de referencia para artistas jóvenes de Barcelona y que, a su vez, actúa como altavoz de la obra del artista. Paralelamente, ArranzBravo ha continuado investigando y experimentando con su lenguaje, 186
un idioma heterogéneo y cambiante que, aun así, logra salvaguardar las constantes de su esencia. De esta etapa cabe destacar la expansión internacional de Arranz-Bravo. En efecto, estos diez últimos años han dado lugar a un fructífero contacto del artista con la Franklin Bowles Galleries de Nueva York y San Francisco, a su aterrizaje en la galería Matthew Liu Fine Arts de Shanghai y a su introducción en el mercado ruso (con exposiciones tanto en la DEVE Gallery Moscow en 2014, como en el Instituto Cervantes de Moscú en 2016); acontecimientos, todos ellos, que se reflejan directa o indirectamente en su obra final. De hecho, han sido los tratos con estas grandes galerías las que han llevado al artista a abrir su nuevo estudio de pintura de Vallvidrera, construido por Jordi Garcés en 2014. Gracias a este espacio, Arranz-Bravo también ha podido aumentar el formato de sus obras —una decisión bien recibida durante la exposición Magnus de 2015—, una constante que puede observarse en sus creaciones hasta la fecha. Eduard Arranz-Bravo es, a todas luces, pintor. Sin embargo, el artista también ha experimentado durante toda su vida con los límites de la pintura (y del arte). Sus acciones de finales de los años setenta, sus grandes esculturas públicas de L’Hospitalet de Llobregat o la sonada pintura mural que envuelve la fábrica Tipel (obra conjunta con Rafael Bartolozzi) dan buena cuenta de ello. En 2019, gracias a su presencia en numerosas galerías y colecciones de Estados Unidos, Arranz-Bravo fue seleccionado para pintar los trescientos metros de eslora del Encore, un gran crucero de Norwegian Cruise Line Holdings. Esta inusual petición, no obstante, es solo uno de los hitos que han marcado el fin de esta década del pintor. En este tiempo, el artista también ha pintado la que probablemente sea una de sus telas más grandes: la obra que colgará de la nueva terminal de Norwegian en Miami, con casi diez metros de
longitud. Al mismo tiempo, ArranzBravo ha regresado (medio siglo después) a la fábrica Tipel para restaurarla. Aun el innegable éxito que ArranzBravo disfruta más allá de nuestras fronteras, es difícil ver su obra en galerías o centros de arte de España. Así pues, es un hecho: debemos investigar en profundidad acerca de la crítica fortuna del pintor y analizar las circunstancias que han llevado al artista a esta situación en nuestro país. En un momento en el que la pintura está resurgiendo en todo el mundo de la mano de nuevas generaciones de artistas (Aldo Urbano, Mercedes Mangrané, Marc Badia, etc.), Cataluña debe apostar por Arranz-Bravo, un capital viviente de gran valor que cuenta con una carrera de excelencia y un presente de éxito incontestable, dos hechos difíciles de unir en un artista vivo y maduro. El presente libro tiene la intención, además de analizar la evolución de la obra de Arranz-Bravo entre 2010 y 2019, de ser la piedra miliar para futuras investigaciones. Actualmente, la mayor parte de la producción artística de Arranz-Bravo sale directamente de su estudio de Vallvidrera y se exporta a otros rincones del mundo. Por este motivo, aquí se recogen obras diversas que pretenden ilustrar las diferentes caras del complejo poliedro artístico que es Eduard Arranz-Bravo. Pintura atómica // La pintura de Eduard Arranz-Bravo se ha caracterizado a lo largo de los años por impactar enérgicamente al espectador. De hecho, así se han referido críticos e historiadores del arte1 a su obra: hablan de pintura ditirámbica, colorista, barroca, magnética, abigarrada... 1 Albert Mercadé ha escrito varios textos sobre el pintor. Destaca Fundación Arranz-Bravo. La Colección (Ayuntamiento de Hospitalet de Llobregat, 2006), donde analiza en detalle la trayectoria de Eduard Arranz-Bravo. Otros críticos que han analizado a Arranz-Bravo son Bernat Puigdollers, José Corredor-Matheos, Luis Racionero o Francesc Parcerisas, entre otros.
Curiosamente, hay un adjetivo que no consta en esta lista: atómica. Además de un maestro de la pintura y la escultura, Arranz-Bravo es también un gran conversador2. Si bien no le gusta hablar de su obra —esta habla por sí misma—, sí goza debatiendo sobre arte y cultura. Uno debe leer entre líneas para descubrir las ideas del pintor sobre su obra, sobre la pintura y sobre la vida, posturas que el artista ha ido forjando con la experiencia de alguien que ha vivido la primera línea del arte mundial desde una tribuna privilegiada. Cuando el interlocutor menos lo espera, el maestro suelta la frase «¡Esto es atómico!». Atómico, un adjetivo poco usual, de connotación enérgica, expansiva y, en cierto modo, violenta. La primera vez que uno escucha este adjetivo en una conversación se sorprende. Este calificativo chirría, resulta disonante, incómodo; sin embargo, toma sentido en la contemplación del producto final. Eduard Arranz-Bravo, a través de su proceso creativo (basado en la disciplina de trabajo monacal y el diálogo con la obra), supera las grandes complicaciones del pintor del siglo XXI: por un lado, la deuda con una tradición de plenitud absoluta y, por otro, la tensa relación con el cinismo, la trivialidad y la demagogia de la cultura actual. Aunque los cuadros que el maestro barcelonés plantea a menudo resultan en una explosión colorista y dinámica, tras el bastidor que la sustenta se esconde siempre una larga planificación: un Proyecto Manhattan para cada bomba. En efecto, Arranz-Bravo desgrana todos los elementos pictóricos de sus obras hasta la unidad más pequeña —el átomo— e incluso más allá. Así, extrae de sus obras electrones, protones y neutrones, y vuelve a dividirlos para reordenarlos 2 En este sentido, es recomendable recuperar el catálogo de la exposición del Castillo de Benedormiens de 2018, en el que se puede leer una conversación cercana e interesante entre Arranz-Bravo y el también artista Bernat Daviu.
según su criterio. El pintor logra, de este modo, que sus obras liberen la energía atómica que irradia la década que nos ocupa. Pero para llegar al núcleo del proceso intelectual de ArranzBravo, la mejor manera es referirse a sus obras en papel. Sirviendo de probatura para lienzos ulteriores, los dibujos del pintor (que sobresale en esta disciplina), de ejecución rápida, representan un compendio de ideas e imágenes mentales que el artista plasma a través de la línea: un instrumento para la interpretación del entorno. Como se puede ver en Manus (2010), Imago 2 (2014) o Tururú Picabia (2015), Arranz-Bravo alcanza altas cotas de sutileza y sofisticación, elementos que contrastan con la radiación que emanan los lienzos, en los que se fusionan línea y color. La pintura del creador catalán tiene puntos en común con el imaginario nuclear. Por un lado, encontramos piezas que irradian la luz propia de una explosión brillante de miles de soles, como Bona Llum [Buena luz] (2010), Futuro (2014) o Delecto [Deleito] (2016). Por otro lado, Arranz-Bravo incluye en algunos lienzos un aspecto obsesivo, sistemático, casi computacional, que nos remite a la red de pensamiento que sustenta este dispendio energético. The Pacific [El Pacífico] (2010), Big Table [Gran mesa] (2016) y Thought [Pensamiento] (2018) constituyen un buen ejemplo de ello. Tras estas obras, sin embargo, se esconde la inquietud que permanece una vez se ha desvanecido la onda expansiva. En sus últimos diez 10 años, aunque también durante toda su carrera, el maestro barcelonés ha diseñado obras que resultan discordantes respecto al resto de su producción. Se trata de obras compositivamente sencillas —con una paleta restringida y apagada—, que abren ventanas hacia profundidades metafísicas que revelan el macrocosmos latente de la mente humana. En esta línea destacan
Sorra [Arena] (2012), Love [Amor] (díptico) (2014), Senso (2015), Essential [Esencial] (2016) o The Big Center [El gran centro] (2016), entre otras obras también seleccionadas para este volumen. El carácter atómico del arte del maestro, no obstante, no se limita a su pintura. El chorro energético que brota de sus lienzos y papeles se petrifica y deviene corpóreo en esculturas y objetos de arte. Particularmente en sus bronces —Europa, my baby [Europa, amor mío] (2014) y Foam [Espuma] (2016)—, Arranz-Bravo captura formas biomórficas, elementos de ascendencia humanoide que, como se alejan de una figuración reconocible, adquieren una feroz e inquietante presencia que apela al atavismo más subyacente de las profundidades del ser. La visceralidad de estos bronces se traduce también en otros materiales. Desde la humildad de la madera y los objets trouvés (como podemos observar en Desfilada [Desfile] y Totem plat [Tótem plato], de 2018), hasta la nobleza del mármol (Marbre viu [Mármol vivo], 2018), el artista consigue imbuir en sus obras o bien una explosión de energía, o bien la calma sórdida que la sigue. En este sentido, la escultura de ArranzBravo nos revela cómo la esencia del artista permanece intacta aunque este decida cambiar de lenguaje. Las esculturas del maestro son también atómicas. Entre cada punto del itinerario y cada noción artística de las citadas anteriormente se puede establecer un nexo de afinidad o de contraste que sirve de llamada instantánea al intelecto: el arte de Arranz-Bravo es atómico, ciertamente, pero por encima de todo, está vivo. Se trata de una presencia que participa activamente del intercambio con los ojos del espectador; un arte que vive cada mañana cuando el artista entra en su estudio para iniciar la jornada de trabajo y que vive, también, cada vez que alguien contempla la obra final, sea pintura, escultura o instalación. 187
Jordi Garrido
Energy is the only life, and is from the Body and Reason is the bound or outward circumference of Energy. Energy is Eternal Delight. William Blake - The Marriage of Heaven and Hell. The Voice of the Devil (1790)
Making the world one’s studio // Classifying an artist is no easy task. We can establish a simplified taxonomy of art in the following terms: artists that, over the years and through their different changes, continue to give form to their desires; and artists that either manage to erase their desires or whose desires are erased by their brushes. Eduard ArranzBravo belongs to the first of these two categories: after a career spanning practically six decades, the Catalan painter has developed his own ontology, one based on discipline and rigour, which are the guiding principles behind his art. However, Arranz-Bravo’s painting is clearly much more than the result of hours of systematic hard work: the Barcelonan artist leaves part of himself, part of life, in his paintings, in his sculptures and in all his other works. In short, he continues to give form (and colour) to his desires. The period that concerns us here (2010-2019) represents a special decade in our artist’s trajectory. This was when he established his Foundation in L’Hospitalet de Llobregat, and saw that, besides promoting his own work, it has become a centre of reference for young Barcelonan artists. At the same time, he continued to investigate and experiment with his language, a language that is 188
heterogeneous and changing, but in which certain constants remain to conserve its essence. We should also remember another phenomenon that took place during this period: Arranz-Bravo’s international expansion. These ten years have seen fruitful contacts established with the Franklin Bowles Galleries in New York and San Francisco, as well as his debut at the Matthew Liu Fine Arts Gallery in Shanghai and his entry into the Russian market with exhibitions at both the DEVE Gallery (2014) and the Cervantes Institute of Moscow (2016). All this becomes finally reflected, whether directly or indirectly, in Arranz-Bravo’s work. Indeed, these alliances with major galleries led to the creation of the painter’s new studio in Vallvidrera (by the architect Jordi Garcés, 2014) and this, in turn, enabled Arranz-Bravo to produce larger works (brilliantly reflected in the exhibition Magnus in 2015 and since then a constant in his practice). Eduard Arranz-Bravo is, above all, a painter. However, he has experimented with the limits of painting – and art – throughout his life: we remember such outstanding examples as his performances in the late-nineteen-seventies; the large public sculptures in L’Hospitalet de Llobregat; and the famous mural painting that covers the walls of the Tipel factory (in collaboration with Rafael Bartolozzi). In 2019, thanks to his presence in US galleries and collections, Arranz-Bravo was selected to paint the Encore, a gigantic, three-hundred-metrelong cruiser operated by Norwegian Cruise Line Holdings. This unusual commission was only one of those that mark the end of the present decade, for Arranz-Bravo also recently painted what must be one of his largest canvases (some ten metres) for the new Norwegian terminal in Miami, as well as returning to the Tipel factory to restore his work half a century after its original creation.
Despite Arranz-Bravo’s undeniable success beyond our borders, his work is much less commonly seen in Spain, whether in galleries or art centres. This is a fact: thorough investigation is needed into the critical reponse to the painter in our country, for the circumstances that have led to this situation require explanation. At a time when painting is enjoying a revival thanks to new generations of artists (Aldo Urbano, Mercedes Mangrané, Marc Badia, etc.), Catalonia has, in Arranz-Bravo, living capital of the highest value: the Catalan artist boasts both a long trajectory of excellence and a present of unquestionable success, qualities rarely found in combination in a mature, living artist. The purpose of this book, besides studying the evolution of ArranzBravo’s art from 2010 to 2019, is to serve as a resource for future research, since most of the works the painter now produces fly straight from his Vallvidrera studio to other parts of the world. That is why this publication contains several works illustrating different sides of the complex, multi-faceted artist that is Eduard Arranz-Bravo. Atomic painting // Over the years, Eduard Arranz-Bravo’s painting has been regularly highlighted for its “energetic” impact on the spectator. Many art critics and historians have referred to this quality,1 describing his painting as dithyrambic, vivid, colourist, baroque, magnetic… Strangely enough, there is one adjective missing from this list: “atomic”. Besides being a master of painting and sculpture, Arranz-Bravo is also
1 Albert Mercadé has devoted several texts to the painter. Among them, Fundació Arranz-Bravo. La Col·lecció (Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, 2006) contains a detailed study of Eduard Arranz-Bravo’s trajectory. Other critics that have studied Arranz-Bravo’s work include Bernat Puigdollers, José Corredor-Matheos, Luis Racionero and Francesc Parcerisas, among others.
a great conversationalist 2 ; although he does not like to talk about his work – he lets is speak for itself – he does enjoy discussions about art and culture. It is by reading between the lines that one discovers Arranz-Bravo’s ideas about his work, about painting and about life, opinions forged by the experience of one who has studied the world of art from the front line, from a truly privileged position. Talking to him, when you least expect it, the master will declare “that’s atomic!”. Atomic: an unusual adjective, with connotations of energy, expansion and, to a certain extent, violence. The first time we hear this adjective in a conversation, we are surprised: it seems dissonant, making us uneasy. However, when we see the final product, it makes complete sense. Through a creative process based on a monkish work ethic and dialogue with his art, Eduard Arranz-Bravo resolves the great complications that face the painter in the twentyfirst century: firstly, the debt to a tradition at the height of its plenitude; and, secondly, the tense relationship with the cynicism, triviality and demagogy that plagues today’s culture. Although the paintings of this Barcelonan master are often colourful, dynamic explosions, behind the frame that supports them lies a long planning process: a Manhattan Project for each bomb. Arranz-Bravo breaks down each painterly element to its smallest unit, right down to the atom of the painting, and even further: he extracts electrons, protons and neutrons from it and then divides it yet again, freeing and reordering, according to his own criteria, the atomic energy that irradiates the decade that concerns us here. The best way to reach the core of his intellectual process is to refer to his works on paper. These 2 Here, we remember the catalogue for the exhibition at Castell de Benedormiens in 2018, which contains the transcript of a lively and interesting conversation with his fellow artist Bernat Daviu.
works, quickly executed, sometimes serving as sketches for later canvases, enable us to appreciate that Eduard Arranz-Bravo excels at drawing, which he conceives as a compendium of ideas and mental images that are given form through line: a tool to interpret his world. As we can see, for example, in Manus (2010), Imago 2 (2014) and Tururú Picabia (2015), Arranz-Bravo achieves a high degree of subtlety and sophistication in his drawings, in contrast with the radiation that emanates from his paintings, which fuse line and colour. The painting of this Catalan artist, then, has points in common with the nuclear imagination. On the one hand, we find pieces that irradiate the light of a shining explosion like thousands of suns: Bona Llum [Good Light] (2010), Futuro [Future] (2014), Delecto (2016). On the other, in some of his canvases Arranz-Bravo inserts an obsessive, systematic, almost computational aspect that reminds us of the network of thought that supports this expenditure of energy. The Pacific (2010), Big Table (2016) and Thought (2018) are good examples. Behind all this, however, lies a restlessness that remains once the expansive wave has dissipated. Over these 10 years – and throughout his entire career – the Barcelonan master has created works that are discordant with the rest of his production: often, simply in terms of composition, using a palette that is limited and subdued compared to others, opening windows on to metaphysical depths that reveal the macrocosm that is latent in the human mind. Outstanding among these are: Sorra [Sand] (2012), Love (Diptych), 2014), Senso (2015), Essential (2016) and The Big Center (2016), among others also selected for this publication.
physical shape in his sculptures and art objects. In his bronzes particularly –Europa my baby (2014), Foam (2016)– Arranz-Bravo captures biomorphic forms of humanoid descent that, eschewing recognisable figuration, take on a fierce and disturbing presence that evokes all that is most atavistic in the depths of our being. The visceral nature of his bronzes is also found in other materials; from humble wood and objets trouvés (as we can see in Desfilada [Parade] and Totem plat [Plate Totem], both from 2018) to noble marble (Marbre viu [Living Marble], 2018), the artist imbues his work either with an explosion of energy or with the sordid calm that follows. Arranz-Bravo’s sculpture reveals how the artist’s essence remains intact even when he changes his language of artistic expression; the master’s sculptures are also atomic. Between each point in the trajectory and each artistic idea mentioned, we can establish a nexus of affinities and contrasts that serves as an instant wake-up call to the intellect: Arranz-Bravo’s art is atomic, certainly, but above all, it is alive. It is a presence that participates actively in an exchange with the spectator’s gaze; his art is alive every morning when the artist enters his studio to begin his day’s work, and it is alive every time someone views the final piece, whether it be painting, sculpture or installation.
The “atomic” nature of ArranzBravo’s art is not limited to his painting: the stream of energy that flows from his canvases and papers becomes petrified and takes 189
EXPOSICIONS EXHIBITIONS 2010-2019 Exposició a La Galeria, Sant Cugat del Vallès
Exposició Magnus, Centre Cultural Tecla Sala, L’Hospitalet de Llobregat
Exposició Artalroc, Govern d’Andorra, Andorra
2017 Fundació Arranz-Bravo (Retrospectiva 75-75), L’Hospitalet de Llobregat Artalroc, Govern d’Andorra, Andorra Galeria Riberaygua, Andorra
Inauguració a la Galeria Edieuropa, Roma
2012 La GaLeRia, Sant Cugat del Vallès Fundació Arranz-Bravo, Arranz-Bravo i els llibres, L’Hospitalet de Llobregat
2015
Franklin Bowles Galleries, Nova York
Magnus, Centre Cultural de Terrassa, Terrassa
Franklin Bowles Galleries, San Francisco
Fundació Arranz-Bravo, L’Hospitalet de Llobregat
Matthew Liu Fine Arts, Xangai
Magnus, Centre Cultural Tecla Sala, L’Hospitalet de Llobregat
Art Shenzhen 2018, Shenzhen, Xina
Ritz Carlton Hotel, Moscú Exposició a Franklin Bowles Galleries, Nova York
2010
Matthew Liu Fine Arts, Xangai Art 021, Xangai Silicon Valley Art Fair, Silicon Valley
Franklin Bowles Galleries, San Francisco Franklin Bowles Galleries, Nova York
Exposició Art 021, Xangai
Galeria Edieuropa, Roma
2018
Fundació Arranz-Bravo, Arranz-Bravo: Impaktes, L’Hospitalet de Llobregat Galeria Àmbit, Barcelona
2013
Contrapunt, Fundació Arranz-Bravo, L’Hospitalet de Llobregat
Hospital Vall d’Hebron, Barcelona
Franklin Bowles Galleries, San Francisco
Castell de Benedormiens, Castell d’Aro
Fundació Arranz-Bravo, Autoretrats, L’Hospitalet de Llobregat
Franklin Bowles Galleries, Nova York
Art Shenzhen 2018, Shenzhen
Fundació Arranz-Bravo, Arranz-Bravo. Escultura, L’Hospitalet de Llobregat
Matthew Liu Fine Arts, Xangai
2011
2014
2016
Auditori Barradas, L’Hospitalet de Llobregat
Galeria Barcelona GBN, Sant Celoni
Franklin Bowles Galleries, Nova York
Franklin Bowles Galleries, Nova York
Mas d’en Dorra, Fortià, Girona
Franklin Bowles Galleries, San Francisco
Franklin Bowles Galleries, San Francisco
Franklin Bowles Galleries, Nova York
Instituto Cervantes, Moscú
Fundació Arranz-Bravo, L’enigma de la llum, L’Hospitalet de Llobregat
Franklin Bowles Galleries, San Francisco Art 021, Xangai
Dibuix en acció, Fundació Arranz-Bravo, L’Hospitalet de Llobregat
Berger Gallery, Barcelona
Matthew Liu Fine Arts, Xangai
Can Sisteré, Santa Coloma de Gramenet
Exposició a Franklin Bowles Galleries, Nova York
2019 Franklin Bowles, Nova York
D.E.V.E Gallery, Moscú
Arranz-Bravo a Cadaquès, Fundació Arranz-Bravo, L’Hospitalet de Llobregat Espai Cendrós, Sant Feliu de Guíxols Fundació Arranz-Bravo, L’hospitalet de Llobregat
Exposició a la Berger Gallery, Barcelona 190
Exposició a la Galeria Mas d’en Dorra, Fortià, Girona
Inauguració Instituto Cervantes de Moscú 191
OBRES EN MUSEUS I COL·LECCIONS PÚBLIQUES ARTWORKS IN MUSEUMS AND PUBLIC COLLECTIONS Buhl Collection, Nova York Centro Atlántico de Arte Moderno, Las Palmas ChemRisk, San Francisco Frank del Rio, Miami Fundació Arranz-Bravo, L’Hospitalet de Llobregat Fundació Carmen & Lluís Bassat, Mataró Fundació Fran Daurel, Barcelona Fundació Josep Suñol, Barcelona Fundació La Caixa, Barcelona Fundació Vila Casas, Barcelona Getty Collection, Anglaterra Haus der Kunst, Munich J W Marriot, Jakarta MACBA, Museu d’Art Contemporani de Barcelona, Barcelona MNAC, Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona MNCARS, Museo Nacionao Centro de Arte Reina Sofia, Madrid Museu d’Art Modern, Tarragona Museo de Bellas Artes, Sevilla Museo de Bellas Artes, Vitoria Museu de L’Hospitalet, L’Hospitalet de Llobregat Museo de Villafamés, Castelló de la Plana Museu Melcior Colet, Barcelona Museo Olímpico, Lausana Opera House, Amsterdam Procter & Gamble, Grimbergen, Bèlgica Regent Seven Seas Cruises, Estats Units Ritz Carlton Pacific Place, Jakarta The Royal Museums, Brussel·les Skidmore Art Museum, Saratoga Springs, Nova York The Art Museum, Ashdod Toyo Banc, Nova York Tretyakov State Gallery, Moscú Weisscomm Partners, San Francisco Yomanouchi Edition, Tokyo
192