Falla Molina Claret 2015 by Falla Molina Claret

dita Llibret editat per l´Associació Cultural Falla Molina Claret Coordinació: MªJosé Ventura i José Luís Mollà Idea origuinal i projecte gràfic: José Luís Mollà i Rodríguez Disseny coberta: José Luís Mollà i Rodríguez Col·laboradors literaris: Ximo Roca i Banyuls, Aitor Giménez Explicaccions dels monuments fallers: Ximo Roca i Banyuls Esbossos falles: Xavier Herrero i Martínez Artista Faller: Xavier Herrero i Martínez Correcció linguística: Maria Tormo i Garrigós Il·lustracions articles: Miguel Angel Gosalbes i Baldres Gestió Publicitària: A.C Falla Molina-Claret Fotografíes: Ernesto Fasanar i Selles, Inma Bordera i Moscardó Lourdes Bordera i Moscardó, José Luís Mollà i Rodríguez, Marta Díaz i Martínez, Fernando Garcia i Llàcer, Jorge Pascual i Garcia, Mª José Ventura i Moral, Aitor Giménez i Marzal, Andrea Gironés i Ballester, Begoña Taboada i Tomé Impressió: Set i Set Gràfiques S.L 350 Exemplars El present llibret s’ha presentat al Concurs de Llibrets de Falles, organitzat per la Junta Local Fallera de Xàtiva.

umari 4 Salutació Junta Gestora 5 Junta Gestora 2014-2015 6 Comissió executiva 7 Les nostres representants 8-9 Patricia Sala i Marqués 10 Monument gran 11 Explicació de la falla 12 Cens major 14-15 Àlvaro Gironés i Soriano 16-17 Àngela Agustí i Bordera 18 Monument infantil 19 Explicació de la falla 20 Cens infantil 22 Recomprenses, bunyols i socarrats 23 El més menut, Samuel Bordera i Torregrosa 24 “Fins sempre” Paco Navalón 26 “El duque de Veragua” Rafael Garìa i Grau 27 Premis 2014 28-19 Programa d’actes

alutació Junta Gestora 2015 A.C Falla Molina Claret.

En breu sápropa la setmana fallera, en la falla MolinaClaret ja estem amb el calendari en la mà, restant dia rere dia per a celebrar la nostra semana fallera. La Junta Gestora de la falla Molina-Claret en el seu segon any consecutiu, vol seguir en el mateix objectiu que no és altre, que, cada persona que forma part dáquesta comissió es senca com en casa. Som fallers, però, també amics!!! Com no, agrair a totes les persones que formen part dáquesta familia fallera, la seua constància, humiltat i la seua lluita per estar en tot els proyectes que aquesta falla es proposa, sense ells, no es podria dur endavant el any . Com diguem per ací ens agrada fer falla! Tan sols ens queda desitjar a tothom que gaudisca de la nostra festa fallera, per a nosaltres la millor festa del món. Enguany amb gran pesar per la falta d’un membre especial de la nostra comissió, PACO NAVALÓN, per este motiu la teua comissió que tant has volgut, cel·lebrarà les falles del 2015, en el teu honor.

Ernesto Fasanar i Selles Fernando GarcĂa i LlĂĄcer Marcos Lloret i Fuentes Eladio Tudela i Aguilar Jorge Ventura i Moral Francis Victoria i Signes

COMISSIÓ EXECUTIVA #JUNTA GESTORA Fernando Garcia i Llàcer Eladio Tudela i Aguilar Jorge Ventura i Moral Ernesto Fasanar i Selles Francis Victoria i Signes Marcos Lloret i Fuentes #SECRETÀRIA Mª José Ventura i Moral #SUB-SECRETÀRIA Inma Vidal i Silvestre

#D. FEMENINA MªJosé Mallol i Moral Gema Garcia i López #D. MASCULINA Juan Carlos Gironés iCliment Juan Carlos Garrigós i Boscà Juan Boluda i Vayà Toni Vercher i Vercher #D. LLIBRET I DISSENY GRÀFIC José Luís Mollà i Rodríguez

#TRESORER Luís Sala i Grau

#D. RELACIONS PÚBLIQUES Jorge Roca i López Gustavo Juanes i Esplugues

#COMPTADOR Aitor Giménez i Marzal

#D. CASAL Javier Ferrero i Català

#VICE-COMPTADOR José Agustí i Martínez

#D. Protocol Maria Peris i Mateu Maria Tormo i Garrigós Maria Jordà i Torregrosa

#BIBLIOTECARI ARXIVER Ximo Roca i Banyuls #D. FESTEJOS Laia Baraza i Lorente #D. LOTERIES MªCarmen Mateu i Pallàs #D. COMISSIÓ INFANTIL Begoña Taboada i Tomé Inma Bordera i Moscardó Marta Benavent i Climent

#D. MONUMENTS Jorge Pascual i García #D. JOVENTUT MASCULINA Hector López i Montagud Fernando Vilar i Garcia Rafael Cucarella i Climent #D. JOVENTUT FEMENINA Andrea Gironés i Ballester

>LES NOSTRES REPRESENTANTS Ă&#x20AC;ngela Agusti contemplant com crema la seua falleta infantil

PATRICIA No puc escriure en veu alta, la meua veu ja ĂŠs eixuta i vella perĂ˛ faig del silenci paraula com ho fa la teua mirada Mirada tendra que ens parla de foc i cendra de tro que a la festa canta de esclat que amb la festa balla

PATRICIA SALA I MARQUÉS Representant 2015

Sempre he pensat com seria ser la màxima representant de la meua comissió. Us puc asegurar que els pensaments es queden curts comparant-ho amb el viscut aquest any. Tot va començar quan menys m’ho esperava i amb un obrir i tancar d’ulls un diumenge em vaig veure al gran teatre a la meua presentació, una presentació on els nervis estaven a flor de pell i ara m’adone que ja ha passat un any des d’aquell moment. Tots els recors que en venen ara a la ment són d’alegria i orgull. Alegria d’haver conegut a tantes persones aquest any com les meues FFMM. Elles han format part del meu somni i sols puc dir-lis que “Gràcies, vos estime.” També els meus infantils Àlvaro i Àngela amb els que he compartit emocions i he descobert uns xiquets amb sentiment per la falla i per les falles i se de ben segur que d’ací a uns anys vosaltres sereu els qui representareu a la comissió de Molina-Claret. Orgull d’haver representat a la meua comissió en tots els actes i orgull de la junta gestora que he tingut al meu costat acompanyan-me en tot moment i recolzant-me en tot el que he necessitat. No puc oblidar de nomenar-te a tú. Des de que tinc memoria has estat present en mi i has format part de la meua vida fallera. Sempre recordaré els balls a la falla, els canvis de roba a tacasa per a la cavalcada, la teua manera de cridar-me, el teu puret que sempre duies i la forma en què em

cuidaves. Perquè sempre estaràs present, T’estime Paco. El 2014 ha sigut un any que he pogut complir el meu somni, on he viscut moments que mai mai oblidaré i que sempre formaran part de mi. Perquè el 2014 sols acava de començar. Només em resta acomiadar-me de tots vosaltres i desitjar-vos unes bones festes falleres a tots! Patri

#MONUMENT GRAN Amelí un conte xativí #secció primera

Una falla de Xavier Herrero @XavierHerrero

#EXPLICACIÓ DE LA FALLA És la Fallera Major de la nostra gran ciutat Caputxeta al per major que porten de plat en plat

“algunes de les comissions es deurien fusionar” són algunes reflexions dels que volen opinar.

Pel forro la crisi es passen presentant-la tres vegades: Al Castell, Comiat i Exaltació com si tot fóra debades

Eixen Falles com pebrassos ja són 19 comissions i l’Artista es toca els nassos al donar-li pocs torrons

Roja és la Caputxeta com l’ensenya socarrada la porten a bacs, pobreta, sense dret a estar cansada

Es baixa la qualitat de grans i menuts monuments i per no haver no hi ha ni diners per a coets

No té ni una falla pròpia i el casal de la Local és una casona impròpia que per dins no està com cal

Els fallers busquen idees i no s’encén la bombeta. Autèntiques odissees per millorar la falleta.

Els tres porquets representen a aquells fallers prepotents que un falç lideratge ostenten amb actes que són dolents

Serà que aquestes bombetes són bombetes d’eixes “let” com aquelles garruletes que ens ha endollat el Ruset?

Acostumats a guanyar, quan no ho fan mal reaccionen i comencen a bramar si per això els sancionen

Les falles tenen poca llum i això ho hem de millorar a no ser que vaja algú per la nit a vigilar

Compta el conte comptat que la granota en un príncep tota ella es convertirà el dia que l’hagen besat.

Després de vint anys manant ara el Rus ho veu fotut i caramels vol donar perquè ell és molt collonut

Al nostre cas és el príncep qui al nostre sapet besarà i en un Museu Faller la granota es convertirà

Un és el Museu Faller tantes voltes reclamat. Veu la cosa malament i ara d’ell s’ha recordat.

Vella reivindicació la del col·lectiu faller. Sembla que ara va de bo i ara sí que el van a fer

Altres caramelets són els 2.000 €urets que dóna a cada comissió “perquè així ho mane jo”

CENS MAJOR Alcanyiz i Richart, David Baldrés i Gonzàlez, José Barberà i Mompó, Joan Barberà i Pla, Francisco Benavent i Climent, Marta Benavente i Bataller, Vanessa Beneito i Navalón, Gemma Bonora i Talamantes, Pepa Bordera i Moscardó, Lourdes Bru i Murillo, Maria Elena Camarasa i Bordera, Marta Camarasa i Bordera, Sandra Camarasa i Soler, Alba Camarasa i Tortosa, Cristina Candel i Moscardó Mª Nieves Castells i Villaescusa, Jorge Climent i Penadés, Reyes Colomer i Climent, Marta Cortés i Cencerrado, Fèlix Cucarella i Climent, Rafael Cucarella i Guerrero, J. Vicente Cucarella i Vidal, Aitor Cuerda i Gonzalez, Esther Díaz i López, Andrea Durà i Esteller, Vicente Fernàndez i Peris, Àngel Ferrandis i Boluda, Júlia Francés i Segura, Cristina Gandia i Arenas, Irene Garcia i Moltó, Marina Garcia i Navarro, Sandra Garcia-Chamón i Segarra, Nicolàs Garcia-Chamón i Segarra, Giorgina Garrigues i Morell, Enrique Giner i Mompó, Raul Giner i Montagud, Patricia Gil i Sànchez, Maria Tamara Gironés i Ballester, Andrea Gironés i Ballester, Javier

Gironés i Ballester, Marta Gosalbes i Baldrés, Miguel Àngel Gramaje i López, Marta Guerola i Oltra, Sergio Jàudenes i Romero, Marta Laorden i Jiménez, José Maria López i Montagud, Óscar López i Moscardó, Ana Mallol i Moral, Javier Marqués i Vera, Mª José Marqués i Vera, Asunción Martínez i Bellver, Richard Martínez i Santapau, Rafael Mateu i Marzal, Juan José Mompó i Mateu, Adrián Mompó i Navarro, Lucia Mompó i Vàzquez, Rafael Morales i Alacalde, Maria Moreno i Chacón, Cristina Pedro i Calabuig, Alba Pérez i del Pino, Maria Peris i Richart, Rafael Piquer i Bellver, Marta Plaza i Garcia, Cristina Ribelles i Llàcer, Alba Richart i Epifanio, Clàudia Roca i Lopez, Sara Ródenes i Gavidia, Andrea Sabater i Pino, Carlos Sala i Marqués, Patricia Sànchez i Lillo, Raquel Sànchez i Tormo, Àngela Santamaria i Nicolàs, Alba Soriano i Balaguer, Mª José Soriano i Balaguer, Mariola Tormo i Martí, Ximo Uribe i Pla, Anna Valls i Martín, Paul

ÀLVARO

ÀLVARO GIRONÉS I SORIANO Representant infantil 2015

Hola, sóc Àlvaro representant de la falla Molina Claret per al exercisi 2015-2016 parlant un poc de l’any passat com a president infantil d’aquesta falla voldria dir que ho vaig passar molt divertit encara que a mi no m’agrada massa ser protagonista, perquè en realitat el que més m’agrada és ser faller de casal per a tirar coets i gaudir dels meus amics. Vull recordar també a la xiqueta que a estat al meu costat en tots els actes, Àngela, gràcies i a tota la comissió de Molina Claret. Àlvaro

ÀNGELA El teu cor és clam per un somni vell per una esperança de foc i de flama El teu cor és crit sota el que s´amaga infanta la veu d’un àngel que ens parla

ÀNGELA AGUSTÍ I BORDERA Representant infantil 2015

Ser Fallera Major Infantil d’aquesta Comissió ha sigut per a mi un desig complit, alguna cosa que pareixia inalcançable, que passaria depressa i que s’acabaria. Però, vos dic que no és cert! El somni que jo tenia segueix viu, perquè així són les nostres Falles. Moltes coses m’han quedat en el record d’aquest any carregat de vivències extraordinàries i d’emocions irrepetibles. He viscut intensament aquestes Falles coneixent-les

des d’un punt de vista distint i admirant més, si és possible, la nostra Festa i, tot, gràcies a vosaltres, la meua Falla, la meua Comissió. Tot, fins al més xicotet detall m’ha anat enriquint com a persona i com a fallera. Gràcies als fallers i falleres que heu fet que en tots els actes: presentació, cavalcada... em sentira com una princesa, gràcies, gràcies i mil vegades gràcies. Sapigueu que una part del meu cor és vostra. Tinc molt que agrair a la meua Fallera Major Patri, que s’ha convertit en una germana que m’ha fet riure, plorar d’emoció i sobre tot, que cada dia fóra més i més especial. Al meu President Àlvaro que m’ha acompanyat a cadascun dels actes, que m’ha fet pelear un poc, però sempre, sempre riure. Gràcies a la Junta Gestora que m’ha recolzat sempre preocupant-se del meu benestar. I com no, a la meua família, pares, germà, avis, tios i ties, cosins i cosines, vos vull agrair de tot cor el que heu fet per mi. Entre TOTS vau fer realitat la meua il·lusió. I, moltíssimes gràcies per donar-me l’oportunitat de representar aquest any 2015 a la nostra Comissió Molina Claret i poder així viure moltes més experiències. Un bes molt gran a TOTS!!!!!! Àngela

#MONUMENT INFANTIL Un dia de platja #secci贸 primera

Una falla de Xavier Herrero @XavierHerrero

#EXPLICACIÓ DE LA FALLA Només que passen les falles arriba Setmana Santa i en passar festa i rialles l’estiu ens dona la llanta

Quan anem vora a la mar ens agrada prendre el sol mes fica’t crema solar si no vols semblar un mussol

Anirem tots a la platja a ficar-se morenets i a donar a tots la llanda perquè és el que fem els xiquets

Si tens una mica de sort pot ser que veges allí (si es que hi ha núvols i sol) al Arquet de Sant Martí < en castellà “arco iris”>

Llençarem la canya al mar per capturar uns peixets i si a alguns els fem picar pensarem que són polpets Intentarem fer castells tot mesclant aigua i arena i si tenim uns pinzells farem decorats en la escena Haurem de triar bé la platja si anem amb el gosset que no a tot el mon li apanya veure a aquest animalet

Podràs practicar el surf si tens taula de planxar perquè del contrari, tu te la tindràs que comprar Un dia de platja és per disfrutar de debò sense molestar als demés i sense armar cap folló

José Luìs Mollà fotografiant la falla infantil 2015 al taller de Xavier Herrero

CENS INFANTIL Agustí i Bordera, Àngela Agustí i Bordera, Josep Barberà i Aranda, Maria Barberà i Aranda, Pilar Bolinches i Tudela, Julio Bolinches i Tudela, Luis Boluda i Bonora, Carla Boluda i Bonora, Paula Bordera i Torregrosa, Celia Bordera i Torregrosa, Samuel Camarasa i Iborra, Cosme Camarasa i Iborra, Reyes Castells i Naval, Borja Climent i Giner, Anna Climent i Gomez, Eric Cucarella i Vidal, Àlvaro Cucarella i Vidal, Hector Díaz i Marchirant, Nicolàs Díaz i Martines, Alfonso Díaz i Martínez, Marta Fasanar i Taboada, Vega García i Gosàlvez, Sandra García i Ventura, Gisela Garrigós i Bru, Andreu Garrigós i Bru, Mara Gironés i Soriano, Àlvaro Gironés i Soriano, Ana Herrerias i Beneito, Daniel Herrerias i Beneito, Laura

Herrerias i Beneito, Pablo Juanes i Gil, Marc Laso i Camarasa, Paula Laso i Camarsa, Blanca Lloret i Soriano, Marcos Lloret i Soriano, Natalia López i Gandia, Borja Morti i Chafer, Sara Martínez i Benavent, Daniela Martínez i Giner, Ana Martínez i Sánchez, Alonso Martínez i Sánchez, Jorge Mollà i Inza, Aitana Mico i Baldrés, Victor Mompó i Mateu, Alejandra Nadal i Pérez, Javier Nadal i Pérez, Jorge Pascual i Garcia, Gerard Peris i Marco, Anna Penalva i Martinez, Elena Quilis i Ortiz, Daniel Relea i Such, Miriam Relea i Such, Andrea Sala i Marqués, Ana. Serrano i Ramírez, Carlos Soriano i Megías, Blas Tortosa i Perucho, Natàlia Tormo i Benavent, Àlvaro Victoria i Benavent, Marc

#RECOMPENSA JLF 2015 Inma Bordera i Moscardó

#BUNYOLS 2015

#SOCARRATS 2015

BUNYOL D´OR AMB FULLES DE LLORER I BRILLANTS Gemma Beneito i Navalón Mª José Marqués i Vera

SOCARRAT D´OR I DAMIANTS Ximo Roca i Bañuls

BUNYOL DÓR AMB FULLES DE LLORER Fernando García i Llàcer Lucía Mompó i Navarro Laia Baraza i Lorente BUNYOL DÓR Ernesto Fasanar i Selles BUNYOL DÁRGENT Juan Boluda i Vaya Sandra Camarasa i Bordera Marta Colomer i Climent Vicente Durà i Esteller Cristina Francés i Segura Georgina García i Chamon Aitor Giménez i Marzal Marta Piquer i Bellver Francis Victoria i Signes

#BUNYOLS INFANTILS BUNYOL D’OR Javier Nadal i Pérez Daniel Herrerias i Beneyto Àlvaro Gironés i Soriano Nicolau Díaz i Marchirant Ana Sala i Marqués Blanca Laso i Camarasa BUNYOL D’ARGENT Miriam Relea i Such Ana Martínez i Giner

SOCARRAT D´OR Mª Camen Mateu i Payás SOCARRAT D´ARGENT Marta Camarasa i Bordera Marta Gironés i Ballester Tamara Gil i Sanchez Gustavo Juanes i Esplugues

#SOCARRATS INFANTILS SOCARRAT D´OR Javier Nadal i Pérez David Herrerias i Beneyto Reyes Camarasa i Iborra Alvaro Gironés i Soriano Ana Sala i Marqués SOCARRAT DE COURE Ana Peris i Marco Alvaro Tormo i Benavente Gerard Pascual i García Marc Juanes i Gil Marcos Lloret i Soriano Daniela Martínez i Benavent Andrea Relea i Such SOCARRAT D´ARGENT Miriam Relea i Such Ana Martínez i Giner

EL MÉS MENUT

SAMUEL BORDERA I TORREGROSA

“FINS SEMPRE” Enguany, es un any trist , ens ha deixat un dels fallers mes apreciats per a la nostra comissió , un faller únic dels que no s’obliden mai, el nostre PACO….!!!, per tantes coses, que s’ ens han quedat en el camí per dir-te, voldria escriure este ultimes paraules, com una carta d’acomiadament.

Estimat Paco: Si hi ha vida després de la mort i pots vorens ,podràs comprovar la tristesa que ha causat la teua falta, i de lo que t’estima la gent del teu voltant i el món faller en general, tots hem lamentat moltíssim la teua pèrdua. Enguany deixes un buit molt gran, cada faller de la falla Molina Claret , té una experiència que contar sobre tu i t’has endut un trosset del nostre cor. Sabem que no voldries que estem a penats. Per això, volem recordar-te com et mereixes , com a faller de pura casta i amb autèntics valors. Sempre en el teu puret , treballant per la teua falla, col·laborant en qualsevol tasca que aquesta comissió a participat, no has faltat mai, fins els últims dies de la teua vida, vas estar en el transport del monument que plantarem enguany, d’això tant sol fa uns mesos, no podiem pensar que ens deixaries antes d’aquestes falles . Veig les teues fotografies i me pareixes una persona tan forta , que era impensable que ens deixares tan prompte. Qui anava a pensar que estes falles, no estaries al nostre costat , quan ens van dir que tenies esta mala malaltia, ens va caure el món damunt però, poc a poc al vorer que et recuperaves, vam pensar que este moment, no arribaria, però per desgracia ha arribat. Des de estes paraules vull transmetre, el sentiment tant fort que has tingut per aquesta comissió, la teua Molina Claret, des de que vas formar part d’aquesta falla en l’any 2000, sempre has sigut un membre actiu, has participat en nombrosos actes, has ajudat en tota la tasca de la falla, i inclòs has interpretat d’amunt l’escenari, en aquell “bojos per les falles” també no has faltat mai al xiringuito de la falla, t’encantava ser cambrer, sempre renegant, com tu eres, però ahí sempre, al peu del canó.., sense cap dubte un faller exemplar, un faller dels que no s’oblida. Aleshores et proposaren ser de la junta local fallera de Xàtiva, i no ho vas dubtar 6 any vas formar part de l’equip de Javier Garcia Paños, encara et recordem en aquell traje negre, tan ben plantat que anaves i tot elegant, crec que va ser una etapa molt bona en la teua vida, o al menys sempre has parlat molt bé d’ella. Estant en la JLF, has representat a la falla en les reunió de presidents i inclús en les d’estatus sempre has recolzat a la teua falla, mai l’has deixat

de costat. No només has deixat buit en els nostres cors, totes les falleretes i fallerets que han compartit en tú els seus anys com a representants de la festa fallera, han lamentat la teua pèrdua . El dia que vas faltar ens arrivaren multitud de condolències a la teua persona, tots els fallers de la teua estimada falla, ens vam encontrar en dos sentiments en la tristesa de perdre’t i en l’orgull de tindret com a faller en aquesta comissió. Però en el teu gran cor, si hi havia algo important, era per a la teua estimada MARIA sempre un al costat del l’altre, pendent de ella i ella de tú, heu sigut i sereu una de les parelles més exemplars dins de la falla. Vos estimem profundament als dos i a MARIA, la cuidarem, com ella es mereix, que no tingues dubtes! De segur que si per ahí dalt, han muntat alguna falla, tots el fallers que se n’han anat abans que tú, formaràs part d’ella, i velaràs per nosaltres. Aquest any tot va dedicat a tú, cada paraula, cada masclet, cada traca, cada nota musical, cada premi guanyat... Gràcies per formar part de les nostres vides. Ara tenim un altre Àngel en el cel. Paco Navalón, faller de Molina Claret, desde l’any 2000-2014.

Fins sempre…

“EL DUQUE DE VERAGUA” Rafael Garcia i Grau, el del Caballet o el de El Barato Setabense, com solia conèixer-lo la gent del comerç xativí, era un dels pocs fundadors de la nostra falla que encara quedaven vius. Al igual que altres pares de Molina Claret com els germans Gironés (Pepe i “El Sord”) va arribar a la nostra comissió procedent de la Falla de Sant Jordi aprofitant el naiximent de la mini barriada que ocupa la nostra demarcació i a la qual van venir a viure junt a altres membres ilustres com Vicent Soler (el nostre primer president), Pau Pérez, Pepe Oltra, Pepe Vera, etc, etc. Rafa va ser el meu padrí faller. Molina Claret inciava els seus primers passos i ell va tindre la valentia de clavar-se en territori hostil i va anar a demanar ajuda econòmica a comerços de la demarcació de la Falla Rca. Argentina. Un de ells la botiga del meu pare, en la qual treballava jo. El seu entusiasme em va conquerir i... fins ara. Refelet Garcia va ocupar mentre va estar plenament actiu el càrrec de tresorer. Mai va ocupar cap altre perquè a ell no li entusiasmava estar en primer pla. Portava tots els comptes amb un simple llapis i una llibreta. Ni ordinadors (fa 38 anys pràcticament ni existien), ni maquinetes de calcular ni res que li semblara. Tot a ma i mai se li escapava ni un cèntim. En diverses ocasions se li va propossar ser President, però sempre es va negar i per això l’any del 25é aniversari es va decidir per unanimitat anomenar-lo President d’ Honor Rafa tenia quatre passions: les falles, la botiga, el dominó (on no parava de dir “el Duque de Veragua” sempre que dominava el joc) i els seus fills Rafigües i Maria José, raó per la qual al 1987, aprofitant l’any que vaig ser President, vam decidir que fóra la seua filla la Fallera Major en una mena d’homenatge cap a un gran home de la Falla i del món faller xativí que sempre va voler estar en un segon terme. De fa uns anys cap a ací estava retirat de tota activitat fallera i pràcticament passava tot el seu temps en la seua botiga del carrer Trobat, una de les poques botigues clàssiques d’aquell eix que sempre han format el propi carrer i el que dóna nom a la zona, el mític Carrer Botigues. D.E.P. (Ximo Roca. Falles 2015)

#PREMIS 2014

1 Premi Carrossa Propia 1 Premi Comparsa Cavalcada del ninot Dos “Millors premis grup escènic” 2 Millor premi ninot Secció SEGONA 3 Premi 1ªPart Presentació 3 Premi Secció SEGONA 3 Premi comparsa Cavalcada del Ninot Infantil

PROGRAMA D’ACTES DISSABTE 6 DE DECEMBRE A les 21:30h. PRESENTACIÓ D’ESBOSSOS 2015

DISSABTE 7 DE MARÇ A les 22:00 SOPAR DE GERMANOR, lloc Salons Reina.

DIUMENGE 25 DE GENER A les 17:30h. PROCLAMACIÓ de les Falleres Majors de Xàtiva 2015 i la seua cort d’honor.

DIVENDRES 13 DE MARÇ 19:00h Berenar oferida pels nostres representant infantils Àngela i Àlvaro

DIUMENGE 1 DE FEBRER A les 11:00h RAL·LI FALLER INFANTIL, en la plaça del mercat, porteriorment dinar “CAÇOLES”, en el nostre casal. DISSABTE 14 DE FEBRER FESTA INFANTIL CARNESTOLES, en el nostre casal. DIUMENGE 15 DE FEBRER RAL·LI HUMORÍSTIC FALLER, ixida desde l’albereda. DISSABTE 21 DE FEBRER A les 21:00h, des de el balcó de l’ajuntament, CRIDA DE LES FALLERES MAJORS DE XÁTIVA. En finalitzar es dispararà “ Castell de focs d’artifici”. A les 22:00h, sopar de la CRIDA, després del sopar es farà el tradicional intercamvi d’insignies. DISSABTE 28 DE FEBRER A les 19:00 h, al saló noble de la casa de la cultura, INTERCAMVI DE REGALS I FOTOGRAFIES, entre les Falleres Majors de Xàtiva i les diferents Falleres Majors de les comissions. *XXIII CONCURS DE MAQUETES DE FALLA *EXPOSICIÓ DEL NINOT a la sala d’exposicions de la casa de la cultura. DIUMENGE 1 DE MARÇ A les 11:00h MOSTRA DE PLAY BACK infantil en el Gran Teatre de Xàtiva.

SETMANA FALLERA DIUMENGE 15 DE MARÇ A les 18:00h al nostre casal oferim la tradicional “XOCOLATÀ” amb “BALL DE DISFRESSES” per als xiquets de la comissió infantil. Entrega de buyolets i socarradets. Després realitzarem diferents TALLERS de manualitats per a què els xiquets de la comissió participen en la PLANTÀ del monument infantil. Si el temps acompanya ho harem al costaet del monument. A les 22:00h, al casal, SOPAR DE LA PLANTA, cal anar amb roba de treball, guants caçadores, bufandes, etc, ja que tot seguit tindrà lloc la PLANTA DE LES NOSTRES FALLES. DILLUNS 16 DE MARÇ A les 11:00h PRIMER ESMORZAR DE FALLES A les 12:50h GLOBOTA a càrrec de la comissió infantil A les 13:00h CERCAVILA pels carrers del barri. A les 14:00h MASCLETÀ des dels Jardí de la Pau. A les 14:00h DINAR AL CASAL - “Pollastres i Macarrons“, primer ho faran els xiquets i després els majors, i festa REMEMBER fins l’hora dels premis. A les 19:00h LLIURAMENT DE PREMIS, des de la sala d’actes de l’Ajuntament.

A les 22:00h SOPAR AL CASAL i després continuarem la festa amb la discomòbil . DIMATS 17:00h DE MARÇ A les 11:00h ESMORZAR AL CASAL, oferit per la junta gestora. A les 13:00h CERCAVILA pels carrers del barri. A les 14:00h MASCLETÀ des dels Jardí de la Pau. A les 14:00h DINAR AL CASAL “paelles”, primer ho faran els xiquets i després els majors. A les 17:30h VISITA OFICIAL A LES FALLES. Eixida desde l’ajuntament. A les 22:00h SOPAR AL CASAL i després continuarem la festa amb la discomòbil.

la ruta dels bombers, seguidament XOCOLATADA AL CASAL, post-cremà. DIVENDRES 27 DE MARÇ A les 20:00h Lliurament del PREMIS CADAFALS.

DIMECRES 18 DE MARÇ A les 11:00h ESMORZAR AL CASAL. A les 13:00h CERCAVILA pels carrers del barri. A les 14:00h MASCLETÀ desde els Jardí de la Pau. A les 14:00h DINAR AL CASAL “Caçoles amb pilotes i botifarra”, primer ho faràn els xiquets i desprès els majors. A les 18:00h OFRENA DE FLORS A LA MARE DE DÉU DE LA SEU (patrona de Xàtiva). A les 22.00h SOPAR de gala als Salons Reina, en el Salons Palasiet, posteriorment continuarem la festa al nostre casal amb l’actuació del showman xativì MIKE CANON Power. DIJOUS 19 DE MARÇ A les 8:00h DESPERTÀ. A les 12:00h MISSA I ROMERIA DE SANT JOSEP, amb eixida del casal al voltant de les 11:00h. A les 21:00h, CREMÀ DE LA FALLETA INFANTIL. A les 22:00h SOPAR AL CASAL. A les 24:00h, CREMÀ DE LA FALLA GRAN, aquesta hora pot variar segons Carrosa de confeccio propia 2014 batejada com a “Draki”

>A Ninot de lâ&#x20AC;&#x2122;artista David Moreno per a Nou Campanar 2014

ARTICLES

#NO ÉS TAN FÀCIL SER NINOT José Luis Lagardera #QUI SÓN LES PERSONES QUE DONEN NOM ALS CARRES DE LA NOSTRA FALLA? Mª José Marqués Vera #LES FALLES I LA MÚSICA Aitor Giménez #PARAULES QUE ENAMOREN Adela Ruiz #EL CONTE INICIAL María Peris i Mateu #JA HAN PASSAT 20 ANYS! Guillem Alborch

NO ÉS TAN FÀCIL SER NINOT No és tan fàcil ser ninot. Al llarg d’un any, nosaltres també passem per la nostra particular odisea, i moltes voltes, vosaltres els fallers, no se n’adoneu del que patim, malgrat que no ens moguem ni un pam. Tot comença quan venim a aquest món gràcies al nostre pare, eixe que vosaltres anomeneu “artista faller”. És ell qui ens modela i aconsegueix que tinguem eixes faccions tan dolces i impactants. És ell qui ens vesteix de robes elegants o gracioses, que ens fa fer carasses o desgavells, i que ens pinta de color per a que el món no siga en blanc i negre. No obstant, però, un dia arribeu vosaltres i ens allunyeu de les seues mans, de la nostra llar on convivim amb els nostres germans, i pagueu per fer-vos-en amb nosaltres, com si forem mera mercaderia. Tot seguit ens munteu a una furgona plena de pols (jo en soc al·lèrgic i ho passe molt malament), i ens dugueu a una nau freda i gelada, on ens deixeu assoles. Altres companys, en canvi, tenen més sort i tenen com a nova forma de residència el casalet d’eixa mateixa comissió, o directament van al carrer, on un munt de fallers es troben tirant arena a un punt en concret, i retallant trossos de gespa en diferents mesures. Nosaltres, fallers, no entenem res. No és tan fàcil ser ninot. A mitjans de març, una plaça o un carrer es converteix en la nostra nova llar. Alguns la tenen més ben arreglada, amb més companys ninots amb els que compartir les experiències i els horrors viscuts; altres, que no tenen tanta sort, van a un lloc prou buit, poc acollidor, en el que la soledat es fa patent a totes hores. És la sort de ser ninot. Dona igual si el teu pare es diu Xavi, Manolo, Paco, Ramón, Bernat o Enrique, si et toca, et toca, i no pots fer res. Un altra queixa que m’agradaria fer constar és la de les condicions en les que ens exposeu, ací enmig del carrer, com si fórem els protagonistes d’un espectacle. Em contava un bon amic de la infantesa, que ell va tindre la sort d’anar a una reunió que es va realitzar a principis del mes de març, a un lloc que tots anomenaven “La Casa de la Cultura”. Es tractava d’una reunió selecta, on tan sols dinou ninots adults i dinou infantils hi eren presents. Unes persones -semblaven entesos del tema- els analitzaven pam a pam, i es mostraven sorpresos per la bellesa que atresoraven. Es sentien importants. Un dels primers dies va veure com un d’ells li portava un paperet amb el número 1. No va poder saber el que posava perquè no es trobava a colp d’ull, i els ninots tenim la dubtosa virtut de romandre quiets, però des d’aleshores, es convertí en el ninot més visitat, aclamat, i respectat de tot el recinte. I això el va reconfortar. Però sols durant uns dies, perquè després va ser carregat, com si fos un sac, per uns fallers que remugaven degut a la

seua mesura, i a lo complicat que resultava treure’l per la porta. Parlava de les condicions. A qui li agrada romandre quiet, a la intempèrie, sent past del fred i inclús de la pluja durant uns dies? A nosaltres almenys, no. Ens sentim observats per vianants que ens visiten contínuament i ens analitzen de dalt a baix, alguns amb atenció, altres amb sorpresa, i els més amb mirades que deixen clar el poc que els importem. Inclús hi ha alguns que es riuen de nosaltres, de les nostres postures, dels nostres rostres o dels nostres colors. Ens fan sentir avergonyits. Però un dels moments més crítics és quan us veiem arribar cantant i ballant, amb un munt de pals amb uns trossos de tela, que ens claveu en l’estructura com si foren dards que van a parar a la diana. “Clava ací el banderí que així el veurà tothom!”, crideu esvaïts. Nosaltres no podem parlar, i per tant tampoc queixar-nosen, i se n’aprofiteu. No és fàcil ser ninot. Que us hem fet a vosaltres, fallers, per a que ens passeu la traca pel coll a mode de soga, i ens envernisseu amb gasolina? Perquè a tot el que ja us he contat hi ha que sumar-li el tràgic final que ens espera. El foc. Un element que molts tracten de purificador, però que ens redueix a cendres, i a ser tan sols un record d’allò que varem ser. Els qui esteu a l’altra banda no ho podeu apreciar, però quan les flames devoren un ninot, aquest deixa escapar una llàgrima, amarga, de la que naix la llavor d’una nova falla. Però sempre hi ha que creure en l’esperança, perquè quan penses que tot està perdut, apareix eixa fada amb monyos i peineta que et somriu i t’agafa, amb tendresa, allunyant-te del malaurat destí. Apareix la teua heroïna, que t’escull entre tots els teus homòlegs per a ser el seu ninot indultat. I al cap i a la fi, res importa, res val més la pena que fer feliç a la teua Fallera Major. Al cap i a la fi, les falles són eixa tendresa i eixe amor que ens salva de les flames, i que fa que ens quedem amb els bons moments. Perquè no és tan fàcil ser ninot. José Luis Lagardera

QUI SÓN LES PERSONES QUE DONEN NOM ALS CARRES DE LA NOSTRA FALLA? GREGORIO MOLINA RIBERA Xàtiva es considerada pels historiadors, com el bressol del paper, quan procedent de les rutes comercials d’ Orient, es va introduir en occident mitjançant la nostra ciutat. Posteriorment en temps de la Corona d’ Aragó, Xàtiva fou líder indiscutible en la seua fabricació en tota Europa, i ja a l’ actual segle la fàbrica de Gregorio Molina fou tot un referent de la qualitat del paper. Precisament l’ únic Museu del Paper existent en la Comunitat Valenciana es troba a Banyeres, en l’ edifici conegut com xalet de Gregorio Molina per haver estat propietat d’aquest paperer, originari d’ esta població però que l’activitat principal es va dur a terme en la factoria de Xàtiva, anomenada Paperera San Jorge, hui tancada i plena de records. Però, quin va ser el paper de Gregorio Molina a Xàtiva? Encara que nascut a Banyeres (Alacant), va instal·lar a Xàtiva la seua vida professional i personal. Va fundar la “Papelera San Jorge”, una de les principals fàbriques de paper d’Europa, cap al 1932, on va donar treball al voltant de més de 200 famílies de la ciutat, de les que es preocupava com si fossen la seua família, fins al punt d’edificar, a la falda del Castell,un bloc de 38 vivendes per als seus treballadors ,inaugurat el 19 de agosto de 1962. Els seus dos fills, Gregorio i Nieves, ajudaven son pare en les seues accions, ja que D. Gregorio era el benefactor de varies iniciatives educatives, religioses i culturals. Els mostrarem varios exemples: Quant finalitzava la temporada a la Fábrica, tots els anys promovia un viatge per als seus treballadors i , de vegades, per a les seus famílies, a diferents llocs referents culturals d’Espanya i Europa. Fou el propietari del Castell de Xàtiva durant molts anys (des de 1947 fins 1971) i va fixar la seua residencia particular allí,que va adquirir en finalitzar la Guerra Civil. Junt a l’antiga residencia familiar, condicionada hui com a restaurant, es troba la capella de Sant Jorge Martir, patró de Banyeres, nom que va ostentar la fàbrica xativina . Amb posterioritat,els seus nets (germans Molina Albero), mantenen la propietat fins l’any 1978 que es venuda a Bancaixa. En l’any 1946, El Ministeri va aprovar la Carta Fundacional del Patronat Local de Formació Professional, D. Gregorio va contribuir en l’edificació i posada en marxa de la mateixa, formant part de la junta directiva amb altres il·lustres de la ciutat. Amb posterioritat i reconegut pel ministeri d’Educació, fou nomenat president de la Junta Directiva al Setembre de 1947.Com anècdota contarem que, davant dels problemes que posava el Misteri, al·legant falta de pressupost per a començar les obres, en un gest de generositat molt propi d’ell, va demanar l’autorització per a

començar les obres de l’edifici al seu càrrec, en espera de que s’aprovaren els pressupostos del venint any , provocant així del ministre, l’autorització d’aquestes. Persona molt religiosa, fa un donatiu, a l’any 1941 degut a l’urgent necessitat i paga les obres realitzades i un donatiu de 1.500 Pts. ,a la congregació de les Dominiques, una quantitat molt significativa per a l’època. Tanmateix, les dos estàtues de bronze, obra de Octavio Vicent, són regalades pe D. Gregorio a la Col·legiata de la Seu a l’any 1961. Altra faceta coneguda per tots els xativins, és la promoció i mecenatge de la “Cofradía de Jesús de la Buena Muerte y de Nuestra Señora de la Esperanza”, segons diu al llibre d’actes, es constitueix el dia 9 de maig de l’any 1.949, en la que entren a formar part tots els obrers de la Paperera. Fa les gestions amb l’escultor valencià D. Vicente Rodilla, i li encomana la confecció dels dos passos idèntics als que es processonen a Sevilla, i que tant a Gregorio com la seua família, havien impactant tant en la visita a la Setmana Santa sevillana. L’ajuntament de Xàtiva, li dedica un dels nous carrers de la ciutat, una ampla avinguda, on hui , al primer dels seus encreuaments, plantem la nostra falla Molina- Claret. Mª José Marqués Vera

ANTONIO MARIA CLARET. PARE CLARET El nom de Pare Claret, li’l deguem a aquest religiós. Fundador de la Congregació religiosa catòlica dels “Misioneros Hijos del Inmaculado Corazón de María” (Misioners Claretians),del qual és el patró. Nascut a Sallent (Barcelona) en 1807 i mort a Fontfroide en 1870. Va destacar per la seua activitat catequètica i per la participació al mon literari, tant en castellà com en català, amb obres pròpies i traduccions, dedicades a la catequesis, a les missions i d’altres temes propis de la seua època, com l’agricultura i la música . El principal objectiu de la seua llavor social fou fer més accessible l’educació a les classes socials desfavorides, a fi d’eradicar l’analfabetisme, acció que va començar a Cuba, on la seua vida va transcorre a les missions. Es va oposar a la tracta d’esclaus i contra la discriminació del matrimoni entre blancs i negres. En crear la congregació de les Religioses de Mª Inmaculada per a l’ensenyament, va fer que l’oligarquia de Cuba s’oposara pel seu tractament, ja que va imposar caixes d’estalvi a les parròquies de l’illa per a destinar-lo a obres de caritat, a fi de fomentar el desenvolupament econòmic i social del natius. Va estar traslladat a Madrid. Per esta època, va romandre al costat de la reina Isabel II com a confessor particular i la va aconsellar en les decisions polítiques, així com va incitar als aristòcrates a fer obres de caritat. Va estar el president de l’Escorial , on va muntar un centre eclesiàstic amb un gabinet de física avançat, un museu natural i una biblioteca de títols moderns, a la que va posar el seu nom. Va fundar llibreries i també va dur a terme la llavor organitzativa i fundadora de les Dominiques de l’Anunciata , entre d’altres, i la seua predilecta, la fundació de la Congregació de “Los Misioneros Hijos del Corazón de Maria”,que es va estendre per tot el món.Com tots sabem, aquestes dos congregacions habiten hui a la nostra ciutat, els centres escolars Ntra.Sra. de La Seo (Dominiques) i El Claret (Congregación Misoneros Hijos del Corazón de Maria). Tots els actes que el pare Claret va dur a terme al llarg de la seua vida, així com els suposats prodigis que va fer després de la seua mort, feren a la Santa Seu començar el procés de beatificació a 1887 per a ser beatificat pel papa Pio XII en 1934 i canonitzat a 1950. Tornant a la nostra localitat, el nom del carrer, va ser un poc a conseqüència de la Cooperativa de vivendes que duu el seu nom i que forma l’actual bloc de vivendes dels quals són part dels carres República Argentina, Baixada del Carme i Pare Claret. El nostre casal faller forma part d’aquest carrer, al número 20, on continuem gaudint de la festa fallera ,que esperem compartir per molts anys amb el barri i veins. Mª José Marqués Vera

LES FALLES I LA MÚSICA Aitor Giménez Marzal naix a Xàtiva el 10 de Juliol de l’any 1982. Comença els seus coneixements al taller de l’empresa familiar. En Juny de l’any 2005, va finalitzar els seus estudis universitaris al Politècnic Newart & Sherwood College en el Regne Unit; obtenint el títol que l’acredita; ser Mestre en la construcció d’ instruments de vent-madera i tècnic en la reparació d’instruments de vent-madera; realitzant també dos anys de ingenieria mecànica. Va estar dos anys d’aprenent en yamaha, on després va realitzar un curs de metalls durant quatre mesos dirigit per Emilio Martínez; tècnic oficial de Yamaha en Espanya. També va realizar un curs de reciclatge durant 15 dies en la casa Selmer en Paris. Actualment és l’única persona titulada en la Comunitat Valenciana; sent una de les seues especialitats està la de customitzar els instruments adaptant-los a les necessitats dels músics. Li havem preguntat a Aitor la seua opinió sobre el tema de la música i les falles i ens ha respost el següent: Per a molta gent de fóra de la Comunitat Valenciana; les falles són ninots, pólvora i foc per, si a tot açò no li afegim la música i tot el que hi ha darrere d’ella; les falles, la “nostra festa” no tindria cap color”. La música ens dóna a tot valencià i a tot faller la vida, per a nosaltres és un element fonamental per poder gaudir al màxim de la nostra festa. Per no sols es gaudix de la música els cinc dies que duren les falles sin; que latenim present durant tot l’any ,ja que, les falles no són simplement uns dies sin tot un any; tot un any gaudint al máxim de noves experiències amb el millor ambient musical possible. La música, amb els seus ritmes musicals fa que ballen xiquets i majors envaïnt els nostres carrers i, ens plenen els cors d’alegría fent que, juntament amb les nostres mascletades, les nostres ofrendes de flors i cremà dels nostres monuments tingam la millor festa del món. Per darrere d’aquestes notes musicals hi ha un gran treball i esforç on desgraciadament,el sector musical així com tants altres, han sigut afectats per la maleïda crisi que poc a poc ens està afectant més i més cada dia. Per això es d’agrair que a dia de hui podam continuar amb la nostra tradició que és possible gràcies a la llavor dels músics que , dia a dia realitzen un gran esforç i demostren tindre un gran valor i estan tirant endavant gràcies a la seua profesionalitat. Atentament:

Aitor Giménez; Tècnic i Constructor de xativamusical.com

PARAULES QUE ENAMOREN —Conta’ns un altre conte! —Sí, sí, per favor, un altre conte! Els xiquets demanaven, amb ulls suplicants i veus impacients, a la qual cosa, Pere Cinctorres, el faller més antic i més vell de la falla, respon ia amb un lleu somrís. Cada divendres de l’any, després de sopar, fallers i falleres s’agrupaven per taules, per jugar al dòmino, al parxís, al truc, o, simplement per a xarrar i passar revista als últims xafardejos del món més proper a ells... El vell Pere havia acostumat a la xicalla del casalet a seure en terra, al voltant del tamboret on ell s’acomodava, perquè l’escoltaren com relatava contes i històries, aquelles històries tan extraordinàries que els narrava. Xiquets i xiquetes gaudien escoltant-lo i Pere fruïa amb l’estampa. Aquelll divendres de març de 2015 anava a ser un divendres especial; i no perquè es tractara de divendres 13 de març, no! I no perquè fóra un dia abans de la plantà infantil, no! —Vinga xiquets... Un altre! —digué Pere. —Sí! Sí! —Què bé! Ets el millor contador d’històries del món! —I part de l’estranger! —Sabeu de què va la falleta infantil enguany? —preguntà el vell Pere, mirant a tots els xiquets. —Del conte del flautista d’Hamelín! —exclamà una xiqueta. —Exacte! I, heu escoltat el conte alguna vegada? —continuà l’home. —Alguna que altra vegada, però estaria bé que ens el contares tu... Que contes les històries com ningú més en sap —va dir un altre xiquet. El vell Pere s’alçà i començà a contar el conte del flautista d’Hamelín. Els xiquets i les xiquetes el miraven, el seguien amb l’esguard, giraven el cap a un costat i cap a l’altre; començaren a moure’s i a alçar-se del terra on es trobaven asseguts. Pere caminava cap a la porta del casal, continuava parlant, explicant-los el relat, i els xiquets caminaven darrere d’ell. Volien sentir el que deia, tastar cada síl·laba, cada paraula, no volien perdre’s cap fragment per minúscul que fóra. Pere s’adreçava cap a la Glorieta... Parlava i parlava... Les paraules

eren seguides per un bon grapat d’ulls plens d’admiració, d’una colla de xiquets i xiquetes, tots ells àvids per sentir el relat que el vell Pere els narrava. Una vegada arribaren al jardí de la Glorieta, Pere es va detindre, sense parar de parlar. Xiquets i xiquetes van seure al seu voltant, amb els caps recolzats sobre les mans. De sobte, vingué el silenci, tot esdevingué quietud; cap element de l’estampa gosava d’emetre cap moviment... Ni persones, ni fulles dels arbres, ni formigues... Era com si el temps s’haguera detés, però ben cert era que la nit donà pas a l’alborada i el nou dia féu acte de presència imponent, arravatador, amb força... —Ja és de dia! —exclamà un xiquet, badallant, estirant els braços i mirant el cel. —Quins pobles més bonics que hem visitat! —digué una xiqueta mentre s’estirava. —Ha estat fenomenal! —afegí una altra xiqueta. —M’alegra saber que ho hàgeu passat tan bé. Ara, cap a casa. Mireu, ja vénen a per vosaltres —els va dir el vell Pere. Pares i mares s’apropaven al rotgle dels menuts i els anaven indicant que s’alçaren del terra i que anaren amb ells, com si res... Pere Cinctorres se n’anà cap a l’Albereda, amb les mans a les butxaques i xiulant una cançoneta popular, de joc al carrer. El seu pensament l’ocupava la indecisió sobre el bar on es pendria un bon café ben calentet. Adela Ruiz - 2015

EL CONTE INICIAL Hi havia una vegada una ciutat anomenada Xàtiva, aquesta era coneguda per la seua amable gent, per els preciosos paisatges que l’envoltaven i sobre tot perquè havia naiscut una nova colla d’amics que farien festa una vegada a l’any, aquesta colla es va anomenar la Falla. Poc a poc els seus membres anaren construint més que un lloc on sopar cada divendres, aquests decidiren fer un monument el qual cremarien la setmana de falles i també van nombrar un president home i una fallera major, però el més important era que cada membre faller aportava tot el que podia per caracteritzar les falles d’una forma bonica i peculiar. Joan i Maria eren un dels matrimonis que formaven la colla inicial de la falla, ell era fuster i ajudaria a l’estructura del monument faller i ella era costurera. El matrimoni tenia dos fills menuts, Marc i Júlia, als quals els encantava jugar amb ninos que compartien amb els altres xiquets de la falla. Un bon dia Júlia plorava perquè el vestit de la seua nina s’havia trencat i com Maria treballava en una magatzem de teles va pensar que al dia següent buscaria una preciosa per a fer-li un nou vestit. Aquell matí Maria passejava amunt i avall en busca de teles mentre al mateix temps estava tan il·lusionada amb les falles que nomes pensava en que algun dia la seua filla seria fallera major i vestiria com una princesa de comte, aleshores va veure darrere de molts rolls de tela una peça menuda peculiar d’un tipus de tela que pareixia seda, era de fondo platejat i sobre aquest milers de flors de colors amb bordats d’or, i Maria va pensar que aquell era perfecte. Després de 3 dies sense parar de cosir no sols havia fet un tratje per a la nina, si no que sense adonar-se’n Maria havia fet la seua aportació a la falla creant el que seria el model de vestit per a les futures falleres de Xàtiva. 20 anys després, quant Julia va ser fallera major, Maria li va cosir el seu traje de fallera i aquest va ser fet amb la mateixa tela que li havia guardat desde que la va trobar aquell dia. Maria Peris i Mateu

JA HAN PASSAT 20 ANYS! A la memòria de Salvador Herrero, el nostre President en aquell any tan especial. També per a Josep Roca i Rafa Mompó, els quals van continuar la seua tasca al front de Molina-Claret, completant un decenni inoblidable. Maleït el temps que corre sense aturar-se en tot allò que estimem i que va quedant arrere i veiem amb tristesa que no tornarà. Bells moments, indestructibles somnis, inassolibles anhels, que no són més que records. Disposats a ferir el cor perquè, sense cap raó, el temps passa inexorable i no sap de lentituds o presses. Pere Gimferrer 1995... Sembla que va ser ahir! Sembla que va ser ahir! Aquesta exclamació tan utilitzada per tothom, quan ens adonem que el temps ha passat tan de pressa en recordar alguna fita destacable, va eixir de la meua boca quan, parlant amb les meues germanes, em van dir que a la falla tenien intenció de tornar a posar en escena per al 2015 el musical Persones de cartró-pedra, aquell muntatge que tan grats records ens va deixar a tots els fallers i simpatitzants de Molina-Claret en les presentacions falleres del 1995. Quins moments tan bonics...! Mai podré oblidar aquella sala AlanBon plena de gom a gom, on aquell any van tenir lloc totes les presentacions falleres, ja que l’antic Gran Teatre i el Cinema Avenida van ser tancats i no disposàvem de cap altre lloc. Sens dubte, aquell fet va marcar un abans i un després, no sols en la humil història de Molina-Claret, sinó també, i per què no dir-ho, en les falles de Xàtiva. Sobretot pel que fa al vessant teatral faller. Quan dic açò, alguns ho comprendreu de seguida si vau viure com jo aquells moments. Per als que no... anem per parts i així comprendreu el que vull dir. Per als fallers i falleres que en aquell moment formaven part de Molina-Claret, aquest va ser l’inici del que podríem anomenar el període més important de la nostra comissió. Em referisc als deu anys que van des del 1995 fins al 2005. Ara veureu per què. Un any que va fer història. Acabades les falles de 1994, presidia la comissió Laureano Lozano, que va manifestar la seua intenció de deixar el càrrec. Enrere quedava una etapa plena de dificultats econòmiques i curta de fallers. Tot i això, la

comissió, també va tenir alguna que altra alegria, com els primers premis de secció especial infantil o els de ral·li i carrosses. Recorde aquelles tertúlies dels sopars de divendres pròxims a la setmana de Pasqua, una vegada finalitzat aquell exercici del 1994, moment en el qual els fallers sentim, com tots els anys, enyorança per les falles passades i pensem en què es pot fer per a millorar l’exercici vinent... Un d’aquells divendres va tenir lloc la dació de comptes i, amb el casal de gom a gom, es van fer els inevitables grups de falleres i fallers canviant impressions. En un d’ells, manteníem una conversa part de la gent jove de la falla: Rafa Mompó, Rafa Samit, Sònia Monfort, Fele Miralles, Jorge Pascual, Eladio Tudela, Eduard Oltra, Àngela Sánchez, Júlia Soler, les meues germanes Anna i Manye i un servidor... Pot ser em deixe algú; la memòria, ara com ara, no m’és tan feliç. Què li farem? Com vos deia, parlant de tot un poc en aquella conversa, Jorge Pascual

L’autor de l’article, Guillem Alborch, després de fer de mantenidor en aquella presentació del 4 de febrer del 1995. Foto: Adolfo Garcia.

ens va dir que el seu germà Arcadio i Ana, la seua parella, tenien intenció d’apuntar-se a la falla, perquè tenien una idea molt xula, de la qual no ens podia dir res més... Ens va deixar a tots pensatius...! Aleshores, Vicent Silvestre, que passava per allí, amb la seua carpeta de delegat de loteries, en escoltar el que Jorge estava dient-nos, li va soltar: “Calla i no digues res, que després tot se sap!”. Aquella nit me’n vaig anar a casa pegant-li voltes. L’endemà dissabte, vaig anar a la copisteria Herrero. Salvador, en veurem fent cua per a fer unes fotocòpies, em va dir: “Passa que vull comentar-te una cosa”. Jo vaig pensar: “Què es portaran estos entre mans?”. Vaig

entrar cap a dins al seu despatx-magatzem, el recorde tot atapeït, i em va fer partícip de les seues intencions... Volia presentar-se per a president de la falla i renovar els components de la que seria la seua junta executiva, comptant amb la incursió de gent jove que fins al moment no estava gens implicada en els càrrecs de responsabilitat. Jo li vaig dir allò de “t’ho has pensat bé...?”; em va dir que ho tenia molt meditat i que havia pensat en mi, perquè tenia bona feina, amb bon horari i amb disponibilitat, per a ocupar alguna de les vicepresidències, en concret, la de cultura. Automàticament li vaig donar el meu suport, el vaig veure molt decidit i jo, no sé si per l’edat (vint anys menys) i perquè a la nostra comissió li feia falta posar-se al dia en qüestions culturals, tenia ganes que la falla donara un pas endavant. Vam parlar de les coses de les quals jo em podia encarregar: de la necessitat de convertir la comissió en associació cultural, de millorar el llibret i de fer un grup de teatre que coordinara les presentacions... De sobte, em va tallar i em va dir: “Del grup de teatre descuidat que això ho portarà Arcadio Pascual...”

Assajant al casal Persones de cartró-pedra. Foto: Javier Mallol.

La resta de la història ja la sabeu. Salvador Herrero va eixir elegit president i vam començar a posar en pràctica el que abans comentàvem i moltes coses més. S’apuntaren nous fallers i falleres. Entre ells, Arcadio Pascual, Toni Gil i Paco Egea, els qui van captivar la joventut assaig rere assaig, els dimecres a la nit i els diumenges de vesprada, amb aquell musical de l’estrena del qual enguany s’acompleixen vint anys.

No debades, el 1995 serà recordat per la comissió com “el de Persones de cartró-pedra”, obra realitzada per a la segona part de la presentació i que va ser la primera obra de teatre musical feta per fallers de Xàtiva, en directe i en valencià, amb música i guió originals. Va ser una presentació que va establir uns precedents en la falla, ja que des d’aquell moment Molina-Claret va passar a ser un referent en presentacions i, sobretot, en el Fi de Festa. L’acte va tenir lloc al Saló Alan-Bon el dissabte 4 de febrer d’aquell any. La Fallera Major era María José Díaz Patiño, i la Fallera Major Infantil la seua germana, Rocío Galán Patiño. Salvador Herrero va proposar en una junta, setmanes abans, a Sònia Monfort i a Rafa Mompó que feren de presentadors i a mi que fera de mantenidor. Vam quedar que en el meu discurs, a part de dedicar-los unes paraules, d’obligat compliment, a les falleres majors, deixara ben clar que s’havia iniciat un nou de cicle en la falla.

Collita de premis del 2001. Any rere any, guanyar quasi vint palets, era d’allò més normal. Foto: Estudio Federico.

En aquella presentació vam anar a per totes i vam aconseguir el tercer premi, que per a nosaltres sabia a molt. En canvi, en el Fi de Festa esperàvem un primer i ens vam donar el Segon Premi. Per a més inri, va guanyar la Falla del Raval amb una enèsima versió del Diluvio que viene, en playback i en castellà. Malgrat la decepció del premi, la llavor d’aquest nombrós grup de joves fallers i falleres es veuria recompensada en anys posteriors. Passat el disgust, vam ultimar l’edició del llibret i vam començar a preparar les cavalcades, activitats en les quals van passar, a partir d’aquells anys, a ser habituals a l’hora d’ocupar el pòdium dels tres primers llocs.

En la cavalcada dels més menuts vam aconseguir un tercer premi amb una visió original de “Les Set Arts”, organitzada per Ximo Roca, aleshores delegat dels infantils, que va comptar amb el suport de la joventut de la comissió. Amb la cavalcada major vam aconseguir, també, el tercer premi, fent una desfilada molt completa, amb números inoblidables, com ara aquells de “No llores por mí Argentina...”, ideat per Jaime García Timoteo, o el de l’orquestra de Swing amb instruments de kazoo, que vam fer a la plataforma de la falla, amb Ángel Patiño a la bateria. Quasi res! Per cert, una de les curiositats de l’exercici va ser la falleta infantil; després d’alguns anys amb Va.Cli.Ve., el col·lectiu d’artistes nascuts al si de Molina-Claret, l’artista infantil va ser Antoni Grau Cros, que va fer la seua última falla per a nosaltres. Grau va tancar la seua trajectòria professional amb el nostre monument infantil, ja que, acabades aquelles falles, es va jubilar. La setmana de falles va transcórrer amb un insuperable ambient al casal. A les despertades, encara hi participava prou gent. Els esmorzars i dinars eren d’allò més concorreguts, amb dues-centes persones dinant a torns; primer els xiquets i, després, els majors, clar. Els sopars al casal, amenitzats per l’Orquestra Estel·lar, de Benigànim. I el sopar de la Fallera Major, celebrat als antics Salons Palasiet, on rememoràvem les cançons dels musical Persones de cartró-pedra. Quins records!

L’orquestra dels kazoo’s a la cavalcada del ninot. Foto: Adolfo Garcia.

L’inici d’un decenni inoblidable. Sens dubte, aquest va significar l’any d’inici d’un decenni inoblidable, que va des del 1995 fins al 2005, pam amunt pam avall. Durant aquests anys, el nostre cens es va veure incrementat de manera considerable. Pense que, gràcies a la quantitat d’activitats que es realitzaven a la comissió i al bon ambient que s’advertia des de fora d’ella, una altra de les coses que es van aconseguir va ser la recuperació de la relació amb els veïns del barri, de la mà de qui els visitava tots els mesos, el nostre inesgotable secretari i arxiver, Eduard Oltra. Un decenni en què vam aconseguir ser punt de referència en les falles de la nostra ciutat. Ho dic amb modèstia, però, ple d’orgull i amb la cara ben alta. Recorde una conversa amb fallers de Sant Feliu i de Sant Jordi dient-nos que la nostra no era una falla, sinó que més bé era una societat anònima. Vaja, que podíem constituir Molina-Claret en una empresa, o, si més no, en una cooperativa. Bromes a banda, posar a Molina-Claret en el punt en el qual estava ens va costar molt d’esforç personal i sacrifici econòmic, la qual cosa, en els temps de crisi i d’apatia que estem vivint ara sembla una tasca impossible. Quantes nits passades al casal fins a quina hora! I l’endemà, quanta son patíem, al treball, a la universitat...! Quants Nadals ens hem menjat els torrons al casal preparant les presentacions! Quants carrers xafats per a fer publicitats per al llibre o per a les tanques de la falla! Quants diners gastats en telèfon, en pintura, en cartró i en tantes altres despeses...! Quants favors devem a tanta gent i a les empreses que van col·laborar amb nosaltres desinteressadament... escrivint per al llibret, ajudant-nos en les presentacions, deixant-nos tràilers, plataformes i elevadors per a les cavalcades, cedint-nos un baix per a guardar la falla... Com deia més amunt, hui sembla una tasca impossible. Vull dir, no sé si a Xàtiva, actualment, hi ha un grup de vint o trenta persones capaços d’arrossegar a dues-centes persones darrere d’ells i disposats a sacrificar el seu temps, durant un bon grapat d’anys, per tal d’engrandir un col·lectiu. Em sembla que, amb els temps que corren, aquest fenomen no es pot produir. Ara bé, nosaltres ho vam fer i, ara, passats vint anys, podem dir plens d’orgull: Ahí queda això! Qui vulga, que ho millore! Vam millorar els nostres llibres amb col·laboradors literaris i gràfics de primer ordre. El llistat de noms és tan llarg que no vull esmentar ningú, perquè sé que me’n deixaré molts. Vam aconseguir el primer premi en tres ocasions (2002, 2003 i 2006), a més de diversos segons i tercers, el Premi a la Trajectòria del Llibret atorgat per la revista Pensat i Fet l’any 2003, i diferents premis en la Convocatòria per l’Ús del Valencià de la Conselleria de Cultura.

En les cavalcades infantils vam aconseguir el primer premi cinc anys consecutius (del 2000 al 2004), a més de diversos segons i tercers, tot gràcies a les delegades infantils, Júlia Soler i Àngela Sánchez, i un munt de col·laboradors. En les cavalcades majors vam rememorar els triomfs d’inicis dels huitanta, en tornar a aconseguir el Premi a la Millor Comparsa diverses vegades (1998, 2002, 2003 i 2004), a més d’alguns segons i tercers. Eren aleshores insuperables les crítiques de Ximo Roca. Pel que fa a les presentacions, vam estrenar el nou Gran Teatre guanyant el primer premi el 2002 i el 2003, amb aquella reeixida posada en escena de la Xàtiva dels anys 30 i les seues falles. I què dir dels Fi de Festa del Pavelló Ballester? 101 Anys de Cinema i El Circ ja està ací, on participava quasi tota la comissió.

Quadre Plàstic de la presentació del Vint-i-cinc Aniversari l’any 2001. Foto: Estudio Federico.

Vam consolidar el Grup de Teatre Molina-Claret: La família bé, gràcies!, La Pau retorna a Atenes, Alícia, Beatrius, etc. Assajos, escenografia, músiques, vestuari i mil i un maldecaps..., però quant vam gaudir! Tota aquesta activitat ens va portar a pensar que realment la principal tasca d’una comissió és plantar un bon monument. Els fallers de la comissió ho demanaven. I la veritat és que ho vam intentar. Vam aconseguir, amb les falles de Josep Ramon Espuig i de Manolo Blanco, en dues ocasions el segon premi d’Especial (1999 i 2001), un grapat de primers premis en Secció Primera (2002, 2003 i 2004) i en Segona (2000 i 2005). També, en infantils vam guanyar amb Manolo Blanco fill en Primera Secció l’any 2002 i amb Bernardo Estela en Especial, l’any 2005.

Els nostres monuments tenien una característica comuna: una crítica ben pensada i plasmada en la falla amb la cartellera adient. Ens agradava visitar el taller de l’artista i treure punta a tots els racons de la falla. El fruit d’aquesta feina va ser la quantitat de primers premis d’Enginy i Gràcia rebuts (1999, 2000, 2001 i 2002) i de Crítica Local (2000, 2001, 2002 i 2005), a més del Premi Blai Bellver a la Crítica Fallera que vam aconseguir el 2002, el qual ja no es concedeix.

Rememorant les cançons del musical al sopar de la Fallera Major de 1995. Foto: Adolfo Garcia.

Una de les coses que teníem més presents en totes les activitats que fèiem era millorar la nostra falla, era engrandir la festa de les falles a Xàtiva. És per això que vam col·laborar amb la Junta Local Fallera, i amb tots els presidents que en aquells anys van passar per aquesta, en tot allò que ens demanaven. Molt especialment amb la Junta que va presidir Ximo Sánchez, els anys 1998 i 1999. Sempre recordaré aquell sopar de divendres al nostre casal, pel juny del 1997, quan Ximo Sánchez, acompanyat dels meus amics Josep Lluís Fitó i Francesc Vila, ens va demanar el nostre suport. I nosaltres els el vam donar en tot moment, tenint present que ho fèiem pel necessari canvi de les falles de Xàtiva en aquells anys: el canvi en la indumentària, en els nous Estatuts, en la tasca cultural que van emprendre, en el Concurs Faller de Teatre, entre tantes altres coses... No tot va ser un camí de flors i violes. També, vam tenir les nostres divergències, tant dintre de la comissió com fora, sobretot amb la nostra veïna i rival República Argentina. També amb la Junta Local... Ara que han passat els anys, desapareixen les rancúnies i t’adones que realment, si pel que treballem és per les falles de Xàtiva, tots som de la mateixa falla. Ara bé, tres presidents foren els capdavanters d’aquesta aventura que hui sembla impossible: Salvador Herrero, Josep Roca i Rafa Mompó. Tots

tres van comptar amb el suport de la gran família que era Molina-Claret i, pense, que continua sent. Però sens dubte són ells, cadascú en el seu moment, els qui van patir el pes de la responsabilitat com ningú. Per això, sempre tindré gran admiració per tots tres. Amb aquest escrit no vull fer un exercici de nostàlgia, sinó un recordatori amb ànim constructiu per als fallers i falleres que el lligen. En fi, foren deu anys viscuts intensament. I el seu record pot servir perquè la joventut que pertany actualment a Molina-Claret els utilitze com a model per a tornar a fer història. Després d’aquests deu anys, el 2006 vam complir el Trenta Aniversari. Semblava que començava un altre cicle al si de la comissió. Això, però, ja és una altra història...

Baixant del lliurament de premis del 2005, amb el palet del 1er Premi de la Secció Especial Infantil, entre d’altres. Foto: Estudio Federico.

Guillem Alborch

Bibliografia

Alborch Mallol, Guillem. (2006): Molina-Claret, 30 Aniversari. Llibre Explicatiu de la Falla Molina-Claret 2006, Xàtiva, A. C. Falla Molina Claret. Sánchez Pérez, Joaquim. (2006): Quadern de Falles, Xàtiva 1965-2005, Xàtiva, Mateu Editors.

>RECORDATORI D’UN ANY

La falla Molina Claret no s’identifica necessariàment amb el contingut dels articles dels seus col·laboradors. Cap d’aquesta publicació no pot ser reproduida, emmagatzemada o trasmesa, de cap manera ni per cap mitjà, sense l’aurorització prèvia i escrita de l’editor, tret de les citacions en revistes, diaris o llibres si s’esmenta la procedència #MolinaClaret2015

La falla Molina Claret vol agrair la col·laboració de les seguents marques comercials #LaComissió

Jordà fisio i teràpies Xativamusical.com Toni Vercher Fisioterapia Metalset Irene Gandia Peluquería Maria Perez Cristaleria Peris Glass Nova Galiza BioSalone Pastisería-Forn V. Dura Confiteria-Pastisseria Martí Carnicería Juan Carlos Bordera Bou decoración Corti-Decor Talleres y gruas Girones. S.L. Llueca Peixateria Castro El Barco RAF Ma-pe Garcia Carnissers MILAR Garabatos Garbo

Bierwinkel María Bonica Elecma Frambuesa Pco Racing CR S.A. Clínica Dental Pilar García Costera Electricitat Carra’s&Co Galea pirotecnia recreativa Hotel Vernisa Sanfelix Refrigeración José flors i decoració Carmen López Estudio FEDERICO Ebp publicitat Cuartero Llibreria La Costera Manuel Mañez FC Climatización Miquel Suay Ubeda Sergio Fuentes Pescados Borreda Feliu Cortinages Benavent

#Patrocinadors Falla Molina Claret 2015

tels. 619 004 095 619 005 095 E-mail: fredcom@ono.com C/. Pare Claret, 16-1er-1a Â´ Â´ 46800 Xativa (Valencia)

#Patrocinadors Falla Molina Claret 2015