Falla Molina Claret 2017 by Falla Molina Claret

LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

i!..., de tots és sabut que, per fi, la festa de Les Falles ha sigut reconeguda per la UNESCO (Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, i la Cultura), com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. El Patrimoni Cultural Immaterial és un important reconeixement que suposa el manteniment de la diversitat cultural enfront de la creixent globalització. És a dir, promou el coneixement i el respecte cap a altres cultures i formes de vida. Coneixements culturals i formes d’expressió cultural que es transmeten de generació en generació i que promouen els valors específics d’un grup . Este patrimoni nostre, “Les Falles”, s’han transmés de generació en generació, ha evolucionat en resposta al seu entorn i contribuïx a infondre’ns un sentiment d’identitat i continuïtat, creant un vincle entre el passat i el futur a través del present. Que la UNESCO, ho haja reconegut no haguera sigut possible, si totes i cada una de les persones, dels grups, que creguen, mantenen i transmeten la festa de les Falles ho hagueren reconegut prèviament com a Patrimoni que hem de preservar i transmetre al món sencer i a les generacions futures. Així que, pirotècnics, bandes de música, artistes fallers, indumentaristas, orfebres, joiers, mestres fallers.... FALLERS!!! És responsabilitat de TOTS este merescut reconeixement a nivell mundial que ens plena d’alegria i d’orgull. (www.mariajosesimarro.com)

LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

SALUDES

PEDRO ALDAVERO JESÚS GONZÁLEZ JUNTA GESTORA 17

6-9

XAVI HERRERO I RAMÓN OLIVARES

FALLERS ARTISTES

CORRECCIÓ LINGUÍSTICA MARIA TORMO P O RTA D A CESC ROCA EXPLICACIÓ FALLES XIMO ROCA

Depòsit Legal: V-481-2011 300 exemplars Impressió: Artegraf Impressors (El Puig)

ROGER CERDÀ

S TA F F

M A Q U E TA C I Ó JOSÉ LUIS MOLLÀ

CONTINGUT

FALLA

10-18 10 PORTADA 11 CONCURSOS 12-13 CARTELL 14-15 NINOTS 16-17 MONUMENTS 16 18 DISSENY

Agraïments: Quique Climent Inma Bordera Javi Ferrero Mikaela Choque Rebeca Colomer MªJosé Ventura Maria Tormo Luci Mompó Georgina García Marta Gironés Andrea Gironés Talleres y Gruas Gironés Marcos Lloret Fernando García Col·laboradors i lectors

20 COMISSIÓ 21 PREMIS 16 22 ENTREVISTA 23 MAGAZINE

JOSEP ALMIÑANA PACO SANABRIA MARIA BELDA JOSÉ LUIS MOLLÀ MIGUEL ÁNGEL GOSALBES

24-25 FALLA GRAN 17

MADAFAKA & THE TOXIC KIWIS

26 RECOMPENSES

MARC MICÓ

COL·LABORADORS JAVI FERRERO

19 FOTOGRAFIA

CESC ROCA FOTOGRAFIES

IL·LUSTRACIÓNS

PACO ROCA

27 CENS GRAN 28-29 MOLINA BABY

19-29

30-35

36-46

47-67

68-83

30-31 FALLA INFANTIL 17 32 CENS INFANTIL

MARIBEL VICEDO

34 SOCIETAT (-OLUCIÓ) IVAN BENAVENT

HUGO MORTE

35 PROGRAMA D’ACTES ARTICLES

33 CONTER INFANTIL ADELA RUÍZ

RICARDO RUÍZ EVA SAMIT JUAN ESTEVE JOSÉ LUIS LAGARDERA ALBERTO ORDIÑANA JORDI MARAVILLA DANIEL CLAVER RAFA LLÁCER

LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

SALU D E S

ROGER CERDÀ I BOLUDA ALCALDE DE XÀTIVA I PRESIDENT NAT DE LA JUNTA LOCAL FALLERA

Ajuntament de Xàtiva www.xativa.es

LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

envolgudes amigues i amics de la comissió Molina-Claret, és un plaer saludar-vos ara que les falles de 2017 estan a punt de començar. Aquesta és una ocasió especial per a mi, ja que vaig formar part de la vostra comissió durant la meua infància. Hi ha un munt de records que em venen al cap d’aquells dies de març passats, quan els xiquets baixàvem a la plaça Pintor Guiteras a encendre l’aire amb tots els coets que podíem aconseguir. Molts de vosaltres sabeu que el vostre barri és on em vaig criar. Allí és on vaig fer les primeres amistats, ixes que són per a tota la vida. Aquells anys al sí de la vostra comissió foren per a mi una experiència que, encara que vist amb els ulls d’un xiquet, em va ensenyar a conèixer el món faller des de dins. Enguany encarem un exercici faller especial, ja que és el primer des que la UNESCO va distingir a la nostra festa amb el reconeixement com a patrimoni cultural immaterial de la Humanitat. Les falles de Xàtiva són singulars. Tenen un valor afegit que les distingeixen de les d’altres poblacions per fets com haver estat la segona ciutat en plantar falles després del Cap i Casal o la intensa activitat cultural i literària lligada ala nostra festa. El repte que hem de treure endavant és la preservació d’un patrimoni cultural faller xativí que cal posar en valor i incrementar. Estic convençut que sou plenament conscients d’aquesta circumstància i que treballareu per realçar encara més la festa fallera a la ciutat. Vos desitge que aquestes falles les passeu de la millor manera possible, amb diversió, harmonia i germanor.

SALU D E S

PEDRO ALDAVERO I LÓPEZ REGIDOR DE FALLES ÉS UN PLAER PER A MI PODER DIRIGIR-ME A VOSALTRES COM A REGIDOR DE FALLES.

n primer lloc, vull desitjar que gaudiu les falles de l’any 2017 amb molts èxits, però per damunt de tot, amb l’alegria i la satisfacció de saber que heu fet les coses de la millor manera. Crec que eixe és el millor premi que es pot esperar, estar orgullós del treball realitzat. No vull deixar passar l’ocassió d’agraïr-vos el treball que feu al llarg de tot l’any , ja que el fruït del vostre esforç es veu reflectit, entre altres, en l’alt nivell de les cavalcades i presentacions que realitzeu. Crec que són motius més que suficient per animar-vos a seguir per eixe camí, ja que, gràcies a això, feu possible que, any rere any, eixos actes fallers, siguen més atractius per a la ciutadania xativina. El món faller està d’enhorabona aquest any, la declaració de les falles com a “Bé inmaterial de la humanitat” per la Unesco, es pot considerar com un fet històric i d’una importància de la que, crec, encara no som plenament conscients del que supón per a la nostra festa. Aquesta distinció merescuda que ha costat molt d’aconseguir, hi ha que mantindre-la, ja que ens possa en el punt de mira de tot el món com a festa amb les seues particularitats i, per tant, sou vosaltres, els fallers i falleres, els que teniu la tasca de que així continue durant molts anys. Per circunstàncies de la vida, he tingut el privilegi de formar part del món faller, del que sempre em sentiré orgullós, per això vull dir-vos que teniu el meu compromís de treballar per les falles de Xàtiva i, quan ho necessiteu, sempre podreu contar amb el vostre regidor.

Ajuntament de Xàtiva www.xativa.es

Falleres, fallers, veïns i veïnes de la comissió de la Falla Gregori Molina – Pare Claret, vos desitge unes expectaculars falles “UNESCO” 2017.

LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

SALU D E S

JESÚS GONZÁLEZ I SARIÓN PRESIDENT EXECUTIU JUNTA LOCAL FALLERA DE XÀTIVA ALS MEUS AMICS DE LA COMISSIÓ MOLINA CLARET

Junta Local Fallera 2016/2017 www.fallesxativa.es

rimer que res, agrair, el fet que hem puga dirigir a la vostra comissió, a través d’aquest escrit al vostre llibret, com a president de la junta local fallera. Una de les millors notícies quan et ve a la ment la vostra comissió, és que sou un grup de gent jove, que amb molt d’esforç ha agafat el timó de la comissió i fa veure a altres comissions que la gent jove és un actiu molt important per a aquest col·lectiu. Cada comissió, destaca o és reconeguda per una sèrie d’actes, dels quals són grans protagonistes, ja que quan parles de teatre faller, et venen al cap molts moments divertits, grans presentacions, anècdotes puntuals i com no, la vostra comissió. Una gran amiga del teatre que any rere any no deixa de sorprendre’ns amb les seues obres teatrals i que aquest any, ha estat encarregada de fer l’apropòsit de les Falleres Majors de Xàtiva. O qui no recorda aquelles cunyes de ràdio anunciant la cavalcada de la Molina? Eixes coses són les que pel pas del temps no s’han de perdre, perquè eixa és la vertadera essència de les falles. Aquests tipus d’activitats, que queden gravades d’una manera o d’una altra al col·lectiu faller, han sumat i han fet força perquè aquest any les falles, hajen estat reconegudes amb un segell que no fa més, que reconèixer un treball de més de 150 anys d’història. Si l’any passat ens congratulàvem de ser Bé d’interés cultural, aquest any podem dir ben alt que ja SOM PATRIMONI, som PATRIMONI IMMATERIAL DE LA HUMANITAT. Tot esforç té la seua recompensa, i la dels fallers de Xàtiva podem dir que ja ha estat recompensada. Ara tan sols es tracta de cuidar i preservar eixe segell de qualitat i continuar fent més gran si cap, la festa per excel·lència dels valencians, ja que ser faller, no és gens fàcil, ser reconeguts patrimoni, tampoc, però transmetre generació per generació, eixa passió tan fallera tampoc, i això, sí que és tasca de tots vosaltres. Moltes gràcies.

LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

JUNTA GESTORA 16/17

FOTOGRAFÌA: MIKAELA CHOQUE. LLOC: MUSEU FALLER DE XÀTIVA

MEMBRES DE LA JUNTA GESTORA PER A L’EXECICI 2016/17 DE LA COMISSIÓ MOLINA-CLARET JAVI FERRERO I CATALÀ JORGE VENTURA I MORAL JOSÉ LUIS MOLLÀ I RODRÍGUEZ LAIA BARAZA I LORENTE ERNESTO GONZÁLEZ I TORRES

Falla Molina Claret @MolinaClaret

a estàs llegint aquestes línies? Síí!! açò és bona notícia, estem en el mes més subratllat pels fallers... les nostres falles estan molt a prop. Enguany és molt especial ja que serà l’any en què les falles han sigut declarades Patrimoni Immaterial per la Humanitat. Tot el treball ens ha recompensat amb aquest segell que ens ha donat l’UNESCO i el qual hem de preservar! Sí, enguany tenim cares noves en la nostra Junta Gestora, una Junta jove, activa en la comissió i amb moltes ganes de formar un exercici brillant per a la nostra Falla Molina-Claret. Javi Ferrero, Jorge Ventura, Laia Baraza, José Luis Mollà i Ernesto González som els conductors d’esta gran família “molinera”. Volem donar la nostra més sincera enhorabona a Marcos Lloret, faller a qui per majoria absoluta se li ha concedit la recompensa de la Junta Local Fallera pel seu gran treball en els últims exercicis. També, aprofitem per a felicitar els nostres amics de la Falla Passeig Cardenal Serra per eixe 10è aniversari, des de la nostra comissió vos donem l’enhorabona i vos comvidem a continuar treballant en el col·lectiu faller perquè puguem celebrar molts més aniversaris junts. Animem al veïnat a participar en la festa a la nostra setmana fallera, que gaudisquen de les cercaviles, despertades, i s’endinsen en els nostres monuments carregats de sàtira, ambdós monuments que plantarem de la mà de Xavi Herrero i Ramón Olivares. També, volem agrair a tots els membres de la comissió que treballen de valent cada any per a què els nostres objectius tinguen el major èxit possible amb fallers que decideixen de forma desinteressada elaborar una cavalcada amb idees originals i innovadores, crear presentacions, playbaks, carrossess, elaborar el llibret, investigar per la festa i la cultura... sense ells no es podria portar avant aquest projecte cridat Molina-Claret. Per finalitzar, tan sols ens queda desitjar-vos que gaudiu de la nostra festa que plena de volums i sàtira els nostres barris, que vibreu amb la mascleta al jardí de la pau, vos il·lusioneu el dia de l’entrega de premis, ompliu de color els carrers de Xàtiva el dia de l’Ofrena i sobretot que continueu amb la tradició de la baixada de Sant Josep! LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

PORTADA 2017 Aquest any l’encarregat de realitzar la nostra portada és l’artista especialista del hand lettering i il·lustració Cesc Roca, un artista emergent de la nostra ciutat i que, veient els seus treballs, no dubtarem ni un segon a encarregar-li la nostra portada per al 2017.

esde petit, envoltat i xopat d’art gràcies als meus pares, vaig créixer en els 90 amb totes les seues influències i, amb la curiositat de l’adolescència, va arribar el grafiti i, una mica més tard, em vaig introduir al lettering fins al dia de hui; alguna cosa que he adaptat als meus dissenys i il·lustracions. Fa anys que vaig arribar a Amsterdam on treballe com freelance en el meu xicotet estudi i des de llavors ha estat tota una font d’inspiració i oportunitats per seguir avançant. El meu treball està basat en el hand lettering amb el que faig dissenys, il·lustracions i decoracions per a diferents tipus de clients a nivell internacional, principalment Espanya i Holanda. “Simplement faig el que m’agrada perquè és l’única forma que conec de donar-li sentit al temps que passaré en aquest món”.

LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

El present llibre participa en els següents premis, tots ells dins de la plataforma Lletres fallares Premi Mocador & Premi Soler i Godes a millor article d’un llibre de falles & Premi Climent Mata a millor disseny d’un llibre de falles & Premi Mestre Ortifus a la portada i temàtica & Premi + Complet al llibret de falla + complet de la Comunitat Valenciana LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

CART E LL 2 0 17

Material de Falles

Rebeca Colomer guanyadora del cartell de les falles 2017

Rebeca Colomer Ferrer Naix a Xàtiva en Juliol de 1985. S’inicia en el món de l’art des de ben menuda participant en tot tipus de concursos i acudint a classes de pintura. Al 2010 es llicència en Belles Arts, a la Universitat Politècnica de València. Al 2011 obté el màster universitari en “FORMACIÓ DE PROFESSORAT EN EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA I BAXILLERAT, FORMACIÓ PROFESSIONAL, i ENSENYAMENT D‘IDIOMES Y ENSENYAMENTS ARTÍSTICS” a la Universitat de Murcia. Al 2012 obté una titulació de “Maquetació i Disseny Gràfic” per Formato Formación a Murcia. I desde 2013 exerceix com a professora d’art i manualitats a una acadèmia a Xàtiva. Ha presentat vàries exposicions d’obra pictòrica, col·lectives tant com individuals en Xàtiva, Canals, Bellreguard, València, Castelló, Murcia, Madrid...

LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

l cartell d’aquest any que du per títol “Material de Falles” el vaig confeccionar pensant en què deuria de ser un cartell tot fet a mà, com les falles s’hi feien abans (ja que ara hi ha un cert procés “electrònic” pel mig). Amb una expectativa concreta, que no fóra un cartell digitalisat, com és el costum, en els temps que corren. El que jo volia era que l’expectador poguera observar una obra, en canvi d’una impressió. Des del primer moment, vaig utilitzar materials com la tela de sac, el cartró, la pintura, pegaments, cartolines, materials que s‘hi podien veure als monuments antics. Tots ells fusionats amb el que és el meu treball i la meua especialitat dia rere dia, la pintura i el gravat. Al cartell hi podem veure un fons creat amb pintura i un gravat manual, on hi apareix una silueta de la ciutat de Xàtiva. Com a dibuix principal la fallera i la flama, dos pilars primordials de falles. Aquests creats amb materials fent ús del collage. La Flama elaborada amb papers de periòdics pegats com quan els ninots s’empaperen per després pintar-los. I la fallera feta de retalls de tela de sac, cartró i amb alguna pincellada de pintura. És un treball tot manual, per tal que l’expectador puga tocar, sentir i veure un procés clàssic i artesanal que hi té una obra, un monument. Perque açò mateix és el que hi pense dels monuments fallers. No són “falles plantades”, grans o xicotetes, boniques, amb més o menys pressupost. Sempre que hem col·loque davant d‘un momument faller, el que observe és, ...Com està fet?, la feina que hi té darrere, el procés, i el temps empleat per l’artista. Perquè crec que molta gent d’apeu el que no comprén o capta de l’artista que fa el monument, és que té davant la seua gran obra efímera, que realitze eixe any una, dos o cinc... La quantitat crec que no és el que importa en aquest context. El cas és que cada artiste faller una volta planta un monument, té una obra d’art exposada al carrer i que va a ser observada per mils de vianants. I encara que a dia d´avuí pugam veure els presuposts com al més important, crec que a l’interior de cada artiste/ta faller el més important és que hi té una obra d´art PLANTÀ. Per tant, ara crec que s’ha pogut quedar clara la meua idea, el meu punt de vista i el que realment volia transmetre amb aquest cartell. “No tenim monuments, ¡tenim obres d’art creades a mà per favulosos artistes valencians!”

CART E LL 2 0 17

Material de Falles

REBECA COLOMER Maquetació i Disseny Gràfic

LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

NI NOTS 2 0 1 6

NINOTS DE MUSEU! Per José Luis Mollà

El dissabte 27 de febrer del 2016 es va inagurar l’exposició del ninot a la Sala de les Columnes de la Casa De La Cultura com marca la tradició, una exposició per a nosaltres més especial que altres anys, ja que teníem molta il·lusió pels dos ninots que presentàvem. La infantil es tractava d’una parella d’ancians elaborant el tradicional plat de Xàtiva, l’arròs al forn, i li rodejaven una sèrie d’àngels cuidats al detall. Aquesta peça va ser elaborada i mimada pel nostre artista Bernardo Estela, ninot amb elqual aconseguirem el “Primer Premi” de la secció primera, un peça que descansa en la casa de la nostra Fallera Major Infantil Alejandra Mompó. El ninot gran va ser un gran homenatge que ens va fer el nostre artista Xavier Herrero, un ninot carregat de sentiment, ja que es tractava del nostre ex-casaleter i volgut faller Paco Navalón que ens deixà fa 2 anys i al que recordem per sempre a través d’aquest ninot en homenatge a ell, ninot que gràcies a la Junta Local Fallera aconseguirem que formara part del Museu Faller de la ciutat. El ninot de “Paco” també va obtindre el “Primer Premi” de la secció primera. Des d’aquestes línies agraïm novament als nostres dos artistes del 2016 Xavi i Bernardo estes dos peces, sens dubte són de museu!

LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

FOTOGRAFÌA: JOSÉ LUIS MOLLÀ. LLOC: PADRE CLARET/GREGORIO MOLINA

RECORDS 2016

ELS NOSTRES MONUMENTS DEL 2016 ARTISTES DE PRIMERA PER ALS NOSTRES MONUMENTS DE L’ANTRIOR EXERCICI

LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

FALLA INFANTIL 2016 “Les receptes de la iaia” 2n premi secció primera FALLA GRAN 2016 “Pescant al riu Canyoles” 1r premi secció primera

es nostres Falles del 2016. Recordem els nostres monuments de l’any anterior, uns monuments que foren de la mà de l’artista Xavier Herrero i Bernardo Estela. El monument infantil ens contava una deliciosa història sobre les receptes que ens fan les nostres iaies, el seu lema era “Les receptes de la iaia” una falla amb un sabor tradicional, ja que ens contava receptes tradicionals com l’arrós al forn, l’arnadí o moixàvena, tots ells, plats de la nostra ciutat. El cadafal gran el plantava Xavi Herrero, amb una falla que portava com a lema “Pescant al riu Cànyoles” una falla plena de crítica i sàtira fallera que ens endinsava en els temes més actuals de la nostra política local, com per exemple, el tripartit o l’anterior alcalde Alfonso Rus. També, ens va parlar d’assumptes interns de la nostra comissió com una escena dedicada a totes les persones que ja no estan amb nosaltres i han format part de la família Molina-Claret als que vàrem recordar a través de cartells amb els seus noms simulant el cel, com a ninot principal de Paco Navalón. També, tenia una escena graciosa referent a “l’euret” que arreplega el nostre Javier Ferrero després de cada sopar al casal. Ambdues falles obtingueren uns bons premis: el primer premi de la secció primera per a la falla gran, i el segon premi de la secció primera per a la falleta infantil. Va ser una alegria que van plasmar les cares de les nostres Falleres Majors Andrea i Alejandra. Els dos monuments amb les explicacions i crítiques de Ximo Roca i Banyuls.

LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

DISSENY

Portada 2016 Primer premi a Millor Portada “Falles 2016”

DISSENY

Per Javier Ferrero

Dissenyar requerix principalment consideracions funcionals, estètiques i simbòliques. El procés necessita nombroses fases com: observació, investigació, anàlisi, testat, ajustos, modelatges, etc. En una comissió fallera el disseny és més important del que creiem, crear una marca o donar-li una estètica a l’exercici o a la mateixa falla en si, des de dissenyar un simple lema del monument fins la a creació d’un llibre explicatiu. Els últims exercicis hem cuidat al detall la imatge en les xarxes socials, publicacions, fotografies, etc. així com l’estètica dels nostres llibrets, llibrets que perduren amb el temps i escriu la història de la nostra comissió i amb els quals hem aconseguit omplir les parets del museu faller amb les portades dels nostres llibres explicatius, llibres clàssics, moderns, atrevits, tots ells premiats. Enguany la falla ha apostat per artistes emergents, amb seccions d’il·lustracions de primer nivell. Ens agradaria agrair a cadascun d’ells la seua col·laboració! ;)

Acte al Museu Faller

LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

FOTO G RAF ÍA

ESPERANT L’ORDRE

FOTOGRAFIA JOSÉ LUIS MOLLÀ

COLOFÓ FINAL

FOTOGRAFIA QUIQUE CLIMENT

PÓLVORA

FOTOGRAFÍA QUIQUE CLIMENT

Per Fernando García

Les mascletades, els castells, les despertades, són el principal element per anunciar a tots i totes que estem en festes! Les nostres falles necessiten pólvora, pólvora que desperta cada matí a tots els veïns del nostre barri, acompanyats per les notes musicals de la nostra banda per tal d’anunciar-vos que ja estem en la setmana més esperada de l’any. A més, cal dir que, actualment, s’organitzen cursos per obtenir l’autorització per utilitzar artificis pirotècnics. Sabies que cada comissió necessita mínim dos membres amb aquest títol? Doncs sí, la pólvora també requereix d’unes pautes a seguir per no tenir cap disgust. En aquestes dates, solament ens queda encendre la metxa de les Falles 2017, unes falles Patrimoni de la Humanitat!

LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

COMISSIÓ

FOTOGRAFÌES: INMA BORDERA. QUIQUE CLIMENT

LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

PREMIS 16

EXPERIÈNCIA Per Jorge Pascual

Els veterans de la falla són els encarregats d’ensenyar als mes jóvens el camí que s’ha de seguir, els valors de la nostra comissió, els protocols, etc. perquè la nostra falla continue amb la seua història i aconseguint tots els nostres objectius marcats durant l’exercici faller, i és que en els menuts està el futur de la Falla Molina-Claret i, és per aixó, han d’aprendre, imaginar, i crear. Tenim una gran comissió infantil, la qual està activa en totes les activitats de l’any com en obretes de teatre, ral·li infantil, berenars o playbacks, i el principal objectiu és divertir-se i gaudir de la falla al màxim!

Premis aconseguits durant l’exercici anterior 1r premi Falla Gran Secció Primera. 2n premi Falla Infantil Secció Primera. 3r classificat Paddle Masculí. 2n millor escena de monument. 1r millor Ninot secció primera. 1r millor Ninot Infantil Secció primera. 2n premi Dominó. 2n premi millor escena monument. 3r premi Ingeni i gràcia. 3r premi primera part de presentació. 3r premi comparsa infantil. 3r classificat futbet masculí. 2n premi comparsa cavalcada del ninot. 1r premi Millor coberta del llibret faller.

LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

E N T R E V I S TA

Un any màgic per a Andrea i Alejandra Entrevista a Andrea Gironés Fallera Major i Alejandra Mompó Fallera Major Infantil 2016

Què et va decidir-te presentar-te a Fallera Major? Com s’ha viscut en ta casa aquest any? Andrea: La veritat que jo sempre he somiat en representar aquesta magnífica comissió, pense que era el millor any per a ser Fallera Major, ja que anava a estar acompanyada de una personeta molt especial per a mi, Alejandra; i a més l’any 2015 vaig formar part de la cort d’honor de la Fallera Major de Xàtiva, i com vaig gaudir tant volia continuar un any més però, en aquest cas, a la meua comissió. En casa s’ha viscut d’una manera especial i sense el recolzament d’ells no podia haver sigut Fallera Major. I per això, sols tinc paraules d’agraïment a tots ells, en especial als meus pares i els meus germans. Alejandra: Ja ho tenia decidit des de ben menuda, sempre ha estat la meu il·lusió poder ser fallera major i amb moltes ganes i alegria, era una il·lusió compartida i hem gaudit tots molt, tot i que ha passat molt ràpid. Com has viscut l’any màgic junt amb la teua companya? Andrea: Ha sigut un any màgic i que recordarem per sempre tant Alejandra com jo. La veritat que no ens hem perdut res i hem anat a tots els actes juntes, hem fent bones amistats en altres falleres majors i hem gaudit cada moment com si fora únic i irrepetible. Sols dir que estic molt contenta i agraïda d’haver compartit aquest any tant especial junt a ella, sempre quedarà guardat en la nostra memòria. Alejandra: Andrea s’ha portat amb mi com una germana major, m’ha ajudat en tot moment i hem compartit moltes il·lusions i bons records. Sempre li estarà agraïda.

Quin acte esperaves amb més entusiasme? Perquè? Quin és el millor record d’enguany? Andrea: Quedar-te en un acte és un poc difícil la veritat, tots els actes els esperes amb molt d’entusiasme, però si em quedara amb un, seria el dia de la meua exaltació es un moment molt important que mai olvidaré , ja que es quan t’adones de que eres la Fallera Major. Per això, a partir d’eixe moment comencen una infinitat d’actes on cada un d’ells els guardaré en la meua memòria. Un dels millors records és la constància, el treball, el suport i infinitat de coses que han fet totes les persones de la meua comissió perquè tot isquera perfecte i no hem faltara de res. Alejandra: La presentació, perquè per a mi és l’acte més bonic i emocionant, és el principi de tot, encara que tampoc puc oblidar l’ofrena i la baixada de San Josép. Són els 3 actes més bonics per a mi. Tots els actes que he compartit amb la resta de Falleres Majors i Presidentes, tota la gent que he conegut i les bones amistats que encara continuen.

Andrea acompanyada de la J.Gestora en la baixada de S.Josép

Un missatge per a les futures Falleres Majors de la nostra comissió. Andrea: El missatge va a ser curt i concís, sols dir que gaudiu al màxim de l’experiència de ser Falleres Majors que sols passa una vegada en la vida i el temps corre molt ràpid, sense adonar-te; recordeu cada un dels moments com si fóra únic i irrepetible. Alejandra: Que gaudeixen cada moment al màxim, és una experiència irrepetible que haurien de viure totes les falleres. És el millor record que tinc.

Andrea i Alejandra amb la J.Gestora 2016 Alejandra en la baixada de S.Josép

LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

FOTOGRAFÌES: QUIQUE CLIMET.

Hola Andrea i Alejandra, en primer lloc, volem agrair-vos la gran representació que heu fet de la nostra comissió al vostre càrrec com a Falleres Majors, ens agradaria fer-vos alguna pregunta respecte al passat exercici.

M AG AZ I N E

Un equip Champions! El passat any la Junta local Fallera va decidir tornar a crear el campionat de futbol sala faller i nosaltres ens apuntarem i crearem un equip de primera! Un esquip “champions”! Cada partit era un comboi per a les falles, ja que regnava el bon ambient i germanor dins del pavelló, aconseguim quedar tercers i amb un bon sabor de boca per a l’any següent, ja que molts “canterans” anaben a crear un equip jove i competitiu (Molina filial), com bé diu el titól som un equip champions!! a per totes! Molina EESSS!! El nostre equip del 2016

Eric Climent ho torna fer!

ric Climent torna ha presentar-se al concurs de la Setmana Cultural organitzat per la Junta Local Fallera, en la secció de fotografia. Eric torna a estar premiat, i aconsegueix el 3r premi en el concurs. Sabíem que tenia futur però, més que futur podríem dir que és present, ja que a través del seu objectiu congela istantànies espectaculars que escriuen la història de la nostra comissió. En aquest cas, es tracta d’una fotografia en plena cremà del monument gran, una fotografia cuidada al detall amb la seua perspectiva, profunditat i moviment de la pólvora corrent cap al monument. De nou, enhorabona artista!, Esperem que no deixes mai aquesta afició! LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

FA L L A G R A N 2 0 1 7

COMPTES DE LA XINA Falla gran, artista Xavier Herrero, competira en la secció primera. Explicació i critica de Ximo Roca i Banyuls ESBOSS 3D XAVIER DIMESIONS _ MUNTATGE GRÀFIC JOSÉ LUIS MOLLÀ

Des de fa quasi dos anys ens governa un tripartit que semblen ser uns companys amb el cul un poc partit

Un regidor a un Plenari presenta la dimissió Els motius, diu un canari que són personals de debò

•

No és per tirar coets algunes coses que fan Cadascú vol fesolets cuinant des de el seu divan

Això no s´ho creu ningú i tothom ha especulat. Lo cert és que ni amb un trabuc aclareixen el debat

•

Obliden que als valencians l’arròs ens agrada bo que no el cuinen pels voltants sinó davant i amb fogó.

Ciutadans i els del PP fan penosa oposició La oposició és més bé rància i de garrafó.

•

Falten carrers empedrats perquè el Rus els ha tapat i ara questos, amagats, Sant Pere han asfaltat

De totes formes no els cal que es calfen molt el cap perquè el govern municipal Entre ells es tallen el pap.

•

Es barallen per qui serà el substitut de l´Alcalde que les vacances farà Pel lloc on ell li balde

Un grup del tripartit des de el primer moment botijós ens ha eixit buscant sempre el seu forment

•

“Es que a mi me correspon segons la legalitat a causa del meu escon i allò que tenim pactat”

Això és un gran des trellat per a la gent xativina que ho veu amb molt poc trellat com els comptes de la xina

• Cristina l´honor rebutja perquè no vol cap folló L´altre diu que no se immuta però li fot tal opció.

LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

SOCARRATS 2017

BUNYOLS Argent:

Mª TAMARA GIL SÁNCHEZ GUSTAVO CRISTIAN JUANES ESPLUGUES VANESSA BENAVENTE BALLESTER

Or:

CRISTINA FRANCÉS SEGURA MARTA COLOMER CLIMENT

Fulles de Llorer: JORGE VENTURA MORAL Mª ROSARIO MORAL ZAMORANO Mª JOSÉ MORAL ZAMORANO Mª JOSÉ MALLOL MORAL

Or:

LUIS BOLINCHES TUDELA ÁLVARO CUCARELLA VIDAL JORGE VENTURA MORAL Mª JOSÉ VENTURA I MORAL

Argent:

FERNANDO VILAR GARCÍA RAFAEL CUCARELLA CLIMENT MARTA BENAVENT CLIMENT Mª NIEVES CANDEL MOSCARDÓ

RECOMPENSES INFANTILS 2017 Or:

PABLO HERRERÍAS BENEITO HÉCTOR CUCARELLA VIDAL

Argent:

ANA CLIMENT GINER MARC JUANES GIL BORJA LÓPEZ GANDÍA

Recompensa JLF 17 Marcos Lloret i Fuentes

a recompensa de la Junta Local Fallera és una insígnia que atorga la JLF a cada comissió de la ciutat, la qual tria a través de votació de la seua gestora i executiva a qui atorgar-li tal recompensa, per la seua llavor dins del col·lectiu. L’executiva de la nostra falla va triar i per majoria absoluta al faller Marcos Lloret. Marcos no és faller de la nostra comissió des de sempre, va pertanyer a la falla d’Espanyoleto durant uns anys. En la nostra comissió, en els tres darrerss exercicis formava part de la Junta Gestora, treballant perquè tot isquera endavant. Marcos és una persona que no dubta en ajudar a qui li ho demanara, ja siga per a transportar el monument de la falla, construir cavalcades o carrosses per a les nostres falleres majors, i enguany s’ho mereixia! Volem donar-li l’enhorabona i continuïtat perquè siga igual de bona persona i treballadora junt amb els seus xiquets Marcos i Natalia. Gràcies Marcos!

LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

CENS 20 17 JUNTA GESTORA

VENTURA MORAL, JORGE MOLLÀ RODRÍGUEZ, JOSÉ LUIS FERRERO CATALA, JAVIER GONZALEZ TORRES, ERNESTO BARAZA LORENTE, LAIA

EXECUTIVA

TORMO GARRIGÓS, MARIA - SECRETÀRIA VENTURA MORAL, Mª JOSÉ - SOT-SECRETÀRIA TUDELA AGUILAR, ELADIO - TRESORER MOMPÓ VAQUEZ, RAFAEL - DEL. FESTEJOS PASCUAL GARCÍA , CARLOS - DEL. FESTEJOS GARCÍA LLOPIS, GEMA - DEL. FEMENINA MALLOL MORAL, M JOSE - DEL. FEMENINA GIRONÉS BALLESTER, ANDREA - DEL. INFANTIL GIRONÉS BALLESTER, MARTA - DEL. INFANTIL PERIS MATEU , MARIA - DEL. INFANTIL PASCUAL GARCÍA, JORGE - DEL. MONUMENT HERVAS ANDRÉS, MARC - DEL. LLIBRET GARCIÍ LLÁCER, FERNANDO - DEL. MASCULÍ FASANAR SELLES, ERNESTO - DEL. MASCULÍ OSMA MADRIGAL, SERGIO - DEL. FESTEJOS ROCA BAÑULS , XIMO - BIBLIOTECARI ARXIVER SALA GRAU, LUIS - DEL. CASAL

VOCALS AGUSTÍ MARTÍNEZ, JOSÉ AGUADO DASI , FRANCISCO JAVIER AGUSTÍ BORDERA, JOSEP ALCAÑIZ RICHARD, DAVID BARBERÁ ARANDA, PILAR BARBERÁ MOMPÓ, JOAN BENANVENT CLIMENT, MARTA BENAVENTE BATALLER, VANESA BENEITO NAVALÓN, GEMA BOLUDA BONORA, CARLA BORDERA MOSARDÓ, INMA BORDERA MOSCARDÓ, LOURDES BRU MURILLO, MARIA ELENA CAMARASA BORDERA, MARTA CAMARASA IBORRA, REYES CANDEL MOSCARDÓ, Mª NIEVES CASTELLS NAVAL, BORJA CLIMENT GÓMEZ, ERIC COLOMER CLIMENT, MARTA CUCARELLA CLIMENT, RAFAEL CUCARELLA GUERRERO, JOSÉ VICENTE CUCARELLA VIDAL, AITOR DIAZ MARCHIRANT, NICOLÁS DIAZ MARTÍNEZ, MARTA DURÁ ESTELLER, VICENTE ESTEVE SANCHEZ, MARIA FERNANDEZ PERIS, ANGEL FERRANDIS BOLUDA, JULIA FRANCÉS SEGURA, CRISTINA FUENTES APARICI, RAQUEL GANDÍA ARENAS, IRENE GANDÍA GOSALVES, SANDRA GARCÍA - CHAMÓN SEGARRA, NICOLÁS GARCÍA - CHAMÓN SEGARRA, GIORGINA

GARRIGÓS BOSCÀ, JUAN CARLOS GEROLA OLTRA, SERGIO GIL SÁNCHEZ, MARIA TAMARA GINER MONTAGUD, PATRICIA GIRONÉS BALLESTER, JAVIER GIRONÉS BALLESTER, MARTA GIRONÉS CLIMENT, JUAN CARLOS GIRONÉS SORIANO, ANA GRAMAJE LÓPE , MARTA HERRERO GAVARDA, RUBEN JUANES ESPLUGUES, GUSTAVO LASO CAMARASA, PAULA LLORET FUENTES, MARCOS LÓPEZ MONTAGUD, ÓSCAR LÓPEZ MOSCARDO, ANA MALLOL MORAL, JAVIER MALLOL ROCA, JAVIER MARQUÉS VERA, ASUNCIÓN MARQUÉS VERA, M JOSE MARTÍ CHAFER, SARA MARTÍNEZ BELLVER, RICART MARTÍNEZ GINER, ANA MATEU PALLÁS, Mª CARMEN MICO BALDRÉS, VÍCTOR MOLLÁ INZA, AITANA MOMPÓ MATEU, ADRIÁN MOMPO NAVARRO, LUCIA MORAL ZAMORANO, Mª JOSÉ MORAL ZAMORANO, ROSARIO MORALES ALCAIDE, MARIA PEDRO CALABUIG, ALBA + PENALBA MARTÍNEZ, ELENA PEREZ DEL PINO, MARIA PERIS RICHART, RAFAEL PIQUER BELLVER, MARTA QUILIS ORTIZ, DANIEL RICHART EPIFANIO, CLAUDIA ROCA LÓPEZ, JORGE ROCA LÓPEZ, SARA SALA MARQUÉS, PATRICIA SÁNCHEZ TORMO, ÁNGELA SERRANO RAMÍREZ, CARLOS SORIANO BALAGUER, Mª JOSÉ SORIANO BALAGUER , MARIOLA TABOADA TOMÉ, BEGOÑA TORMO MARTÍ, XIMO TORRESANO MIRALLES, FANNY TORTOSA PERUCHO, NATALIA VAZQUEZ CORTS, RAFAELA VERCHER VERCHER, ANTONIO VICTORIA SIGNES, FRANCIS VIDAL GARCÍA, FERNANDO VIDAL SILVESTRE, INMACULADA MATEU VINACHES, XIMO MARQUÉS ROCA, PABLO LLÁCER CLIMENT, RAFAEL GARCÍA VELA, PATRICIA LLÁCER CLIMENT, ÓSCAR LORENTE ROCA, AGNES LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

Ninot de lâ&#x20AC;&#x2122;artista Joan Blanch a la falla infantil de Na-Jordana 2016

LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

M O L I NA

B ABY

Els més menuts de la comissió

GOYA FASANAR I TABOADA 10 MESOS

MATEO DURÀ I CANDEL 6 MESOS

LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

FA L L A I N FA N T I L 2 0 1 7

JOCS ESPORTIUS Falla infantil, artista Ramón Olivares, competira en la secció segona. Explicació i critica de Ximo Roca i Banyuls ESBOSS RAMÓN OLIVARES _ MUNTATGE GRÀFIC JOSÉ LUIS MOLLÀ

Com es nota que els temps son d´un altra manera Abans els passatemps eren tots de polseguera

Però ara eixos jocs van tots per ordinador i ja van quedant-ne pocs que ho fan com a l´antigor

•

Fèiem esport al carrer amb pilotes de paper i el que quedava primer triava al millor porter

Tic i tiqui, taca taca fan els joves amb els dits Jocs Esportius de butaca que et provoquen cercadits

•

L´esport del Atletisme era molt original: tocàvem a tots els timbres i corríem cap al bancal

Ve després l´obesitat per no menejar un múscul Problema de sanitat que no és ni molt menys minúscul

•

Fèiem el Salt d´Altura amb el Xurro, Mango, Manguero i si no tenies cura te foties el pandero

Deixem els jocs d´ordinador i fem els esports com cal o tindrem un problema seriós que no serà gens banal

LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

CENS INFANTIL AGUSTÍ BORDERA, ÁNGELA LLORET SORIANO, MARCOS BARAZA VENTURA, GUILLEM LLORET SORIANO, NATALIA BARBERA ARANDA, MARIA LÓPEZ GANDIA, BORJA BOLINCHES TUDELA, JULIO MARQUÉS SALA, ANA BOLINCHES TUDELA, LUIS MARTÍNEZ BENAVENT, DANIELA BOLUDA BONORA, PAULA MARTÍNEZ MORAL, ÁLVARO BORDERA TORREGROSA, SAMUEL MARTÍNEZ SÁNCHEZ, ALONSO BORDERA TORREGROSA, CELIA MARTÍNEZ SÁNCHEZ, JORGE CLIMENT GINER, ANNA MOMPÓ MATEU, ALEJANDRA CUCARELLA VIDAL, ÁLVARO NADAL PÉREZ, JAVIER CUCARELLA VIDAL, HÉCTOR NADAL PÉREZ, JORGE FASANAR TABOADA, VEGA PASCUAL GARCÍA, GERARD FASANAR TABOADA, GOYA RELEA SUCH, MIRIAM GARCIA VENTURA, GISELA RELEA SUCH, ANDREA GARCIA VENTURA, GORKA SALA MARQUÉS, ANNA GARRIGÓS BRU, ANDREU SANANTONIO AGUSTÍ, CLAUDIA GARRIGÓS BRU, MARA TORMO BENAVENT, ÁLVARO GIRONÉS SORIANO, ÁLVARO VERCHER MALLOL, CARLOTA HERRERÍAS BENEITO, DANIEL BENAVENT, PAULA VICTORIA HERRERÍAS BENEITO, LAURA VICTORIA BENAVENT, MARC HERRERÍAS BENEITO, PABLO LLÁCER I GARCÍA, BORJA JUANES GIL, BLANCA VALERIA PADILLA LLÁCER, BIANCA JUANES GIL, MARC LLÁCER LORENTE, CLARA

LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

C O N T E I N FA N T I L

COM ENS DIVERTIM... Autora: Adela Ruiz - Escriptora i professora.

—Per què no heu vingut al berenar? —preguntà el delegat d’infantils a Pere, a Miquel i a Genís, en veure’ls entrar per la porta del casal. —Berenar... Quin berenar? —botà Genís. —Com que quin...? —l’increpà l’home. —Perdona’ns, Manel —el tallà Pere, amb veu clement—, estàvem tan immersos en la partida de tennis, que se’ns ha passat el temps sense adonar-nos-en. —Tennis? Tres que en sou? O en sobra un... o en falta un! Expliqueu-m’ho... Els xiquets van deixar a Manel amb la paraula en la boca i passaren cap a dins. La partida de tennis a la qual feien referència la duien des de feia temps, a les maquinetes —com deia la iaia de Miquel—, les maquinetes endimoniades que els tenien begut l’enteniment... La iaia de Miquel veia que estaven cara a una pantalleta i jugaven amb els ninotets que es menejaven d’un costat a un altre i que se sentia la veu d’altres xiquets que no es trobaven allí amb ells... A l’interior del casalet, la comissió infantil, xiquetes i xiquets, asseguts en terra i en rotgle, escoltaven atentament la història que els relatava la tia Melxora, la fallera més anciana de la falla i a la qual respectaven tots, grans i menuts. Pere, Genís i Miquel s’assegueren al rotgle i la tia Melxora va callar en sec i va mirar-los fixament. —Tia Melxora, per què calles? —preguntà Lara. —Tia Melxora, continua, per favor... Que estava molt interessant el que estaves contant —protestà Roseta. La dona no deixava de mirar els tres xiquets que acabaven d’arribar-hi. Ells, cada vegada més incòmodes, tampoc podien deixar de mirar-la. A la fi, va preguntar-los: —Què penseu de fer algun joc a l’aire lliure? Voleu que anem al jardí de la Glorieta? —Sí, sí, sí, clar, claaaaar... —cridaven tots els menuts, tret dels tres últims en entrar i seure al rotgle. —Estàs esperant que conteste un de nosaltres tres, tia Melxora? —preguntà Genís. —Per exemple, rei —respongué la contadora d’històries. —Doncs... És clar que podríem anar a la Glorieta ara mateix! Podríem jugar al mocador, a conillet amagat, a... —Anem-hi! —resolgué la tia Melxora, tallant les paraules de Genís. Tots els xiquets i xiquetes s’alçaren d’un bot, com si tin-

gueren un moll que els fera alçar-se a tota velocitat i es disposaren darrere de la tia Melxora. En filera, s’encaminaren cap a la Glorieta. Una vegada al jardí, jugaren als jocs que havia proposat Genís al casalet i a molts més que anaren proposant uns i altres fins que es trobaren vertaderament esgotats, encara que plens de satisfacció i farcits d’alegria per haver gaudit d’unes hores d’esplai que els semblaren minuts. —Xiquets, xiquetes, anem cap al casalet, que ara en seguideta vénen a per vosaltres. Mireu quina hora és: s’ha fet hora de sopar! Anant cap al casal, en filera, com abans, però amb passes molt més curtes i reposades, la xicalla anava comentant la bona experiència, tan bé com ho havien passat, botant, corrent, alçant els braços, amagant-se i buscant-se, saltant-se uns a altres com si foren montículs... A la porta del casal, abans d’entrar-hi, la tia Melxora va mirar els tres amiguets, Pere, Miquel i Genís, i, com si li llegira la ment, Pere va exclamar: —Ho he passat molt més divertit a la Glorieta que amb totes les partides del món de la Play o la Wii. Gràcies tia Melxora, gràcies, gràcies. —M’alegra sentir el que estàs dient, Pere. La dona mirà amb satisfacció la xicalla que anava entrant al casalet a beure aigua i a descansar una miqueta mentre venien a per ells.

LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

S O C I E T AT

- OLUCIÓ Autor: Ivan Benavent i Torregrosa Estudiant d’Educació Infantil i Primària (Faller JRJ).

empre que vaig a casa de la meua avia, m’assec al seu costat i comença a contar-me historietes de tot allò que li ha anant passant i jo, des de ben xicotet, l’escolte bocabadat. L’altre dia em va contar una historia que em va fer reflexionar i es que diu que, fa seixanta anys, la tecnologia a penes estava present en la vida de cap ciutadà. Poques eren les famílies que tenien televisió, però justament era ella l’única en tot el carrer, que disposava d’aquest aparell cridaner i novedós. Conta que, quan de vesprada arribava de treballar amb el carro i el cavall, després d’haver estat pels pobles venent teles amunt i avall, els xiquets que jugaven al carrer l’esperaven amb un grapat de pipes a la mà! I tots amb la mateixa intenció, veure una pelicula reunits al saló. Diu que ells ja sabien l’única condició, i es que una hora després d’asseure en rogle front a la televisió, s’acabava la funció! I seguien jugant al carrer fins que el sol s’amagara o la mare els cridara!! En arribar l’hora de sopar no calia ni tancar, les portes quedaven ben obertes sense res importar. Igual que ara veritat? Com ha canviat la societat... Si intentem comparar, ja res igual podem trobar. Quin desficaci! On està ara la feliciat dels infants des que la tecnologia ha arribat? Al parèixer s’ha enfonsat i ara, es viu en un món completament irreal, on la realitat virtual és per a ells el més important. Jo, no fa tant que vaig ser menut i cada dia em seguisc preguntant: Per què els xiquets no juguen als jocs tradicionals com les xapes o l’amagatall...? Pareix ser que les reds socials ocupen ara el temps d’oci dels infants. Una llàstima deixar de veure obres d’art en forma de samboris pintats amb guix sobre l’asfalt dels carrers de la ciutat, i als veïns renegons que ja no saben de que parlar des que els xiquets i les xiquetes han deixat d’encalar els balons als seus balcons! Al parèixer tot açò s’ha acabat! I es que conten els carrers de la ciutat, que dubten poder tornar a disfrutar sentint les rialles dels mentus jugant, fent esport o ballant de part a part. Les màquines han arrasat! Potser l’adicció siga el motiu principal, encara que nosaltre seguim culpant a la societat. En aquest moment vos convide a reflexionar... Què passaria si hui fora l’últim dia sense mòbils, ordinadors, tablet o televisió? Doncs vos eu diré jo! Sols sobreviuria, la meua avia i la seua generació.

Aleshores, quin prefixe utilitzar? No se que pot ser més acertat, si parlar d’evolució o involució per definir el pas del temps en la nostra societat. 36

LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

PRO G RAMA

SETMANA FALLERA 2016 DIMARTS 15 DE MARÇ A les 18:00h al nostre casal oferim la tradicional “ XOCOLATADA DE DISFRESSES” per als xiquets de la comissió infantil . Entrega de buyolets i socarradets. A les 21:00h, SOPAR DE LA PLANTA, tradicional TORRÀ al costat dels monuments, cal anar amb roba de treball, guants caçadores,bufandes, ect. ja que tot seguit tindrà lloc la PLANTÀ DE LES NOSTRES FALLES.

DIMECRES 16 DE MARÇ A les 11:00h PRIMER ESMORZAR DE FALLES A les 13:00h CERCAVILA pels carrers del barri. A les 14:00h MASCLETÀ desde els Jardí de la Pau. A les 14:00h DINAR AL CASAL i festa fins l’hora dels premis. A les 19:00h LLIURAMENT DE PREMIS, desde la sala d’actes de l’Ajuntament. A les 22:00h SOPAR AL CASAL i després continuarem la festa amb la discomòbil SUPERNOVA.

DIJOUS 17 DE MARÇ A les 11:00h ESMORZAR AL CASAL, oferit per la Junta Gestora. A les 13:00h CERCAVILA pels carrers del barri. A les 14:00h MASCLETÀ desde els Jardí de la Pau. A les 14:00h DINAR AL CASAL A les 17:30h VISITA OFICIAL A LES FALLES . Eixida desde l’ajuntament. A les 22:00h SOPAR AL CASAL de DISFRESSES i després continuarem la festa amb la discomòbil SUPERNOVA .

DIVENDRES 18 DE MARÇ A les 11:00h ESMORZAR AL CASAL. A les 13:00h CERCAVILA pels carrers del barri. A les 14:00h MASCLETÀ desde els Jardí de la Pau. A les 14:00h DINAR AL CASAL A les 18.00h OFRENA DE FLORS A LA MARE DE DÉU DE LA SEU (patrona de Xàtiva). A les 22:00h SOPAR de Gala, posteriorment continuarem la festa al nostre casal amb la discomòbil

DISSABTE 19 DE MARÇ A les 8:00h DESPERTÀ. A les 12:00h MISSA I ROMERIA DE SANT JOSEP,amb eixida del casal al voltant de les 11:00h. A les 21:00h CREMÀ DE LA FALLETA INFANTIL. A les 22:00h SOPAR AL CASAL. A les 24:00hCREMÀ DE LA FALLA GRAN, aquesta hora pot variar segons la ruta dels bombers.

DIVENDRES 25 DE MARÇ A les 20:00h Lliurament del PREMIS CADAFALS.

LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

I L · LU S T R AC I O N S

PACO ROCA CHORQUES ARTISTA FALLER XATIVÍ

Il·lustració en homenatge a tots eixos jóvens que han de buscar-se la vida en un altre país

LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

I L · LU S T R AC I O N S

CESC ROCA IL·LUSTRADOR I DISSENYADOR @cescrocastudio www.cescroca.com

LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

I L · LU S T R AC I O N S

MARIA BELDA SANCHIS

ESTUDIANT DE CONSERVACIÓ I RESTAURACIÓ DE BENS CULTURALS

LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

I L · LU S T R AC I O N S

JOSEP ALMIÑANA GARCÍA ARTISTA FALLER XATIVÌ

LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

I L Â· LU S T R AC I O N S

PACO SANABRIA ARTISTA FALLER (Ceballos&Sanabria) ceballosysanabria.blogspot.com.es

LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

I L Â· LU S T R AC I O N S

PACO SANABRIA ARTISTA FALLER (Ceballos&Sanabria) ceballosysanabria.blogspot.com.es

LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

I L · LU S T R AC I O N S

Marc Micó Diaz

DISSENYADOR GRÀFIC I LETTERING marcmico.com

LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

I L · LU S T R AC I O N S

Un tripartit xativí

José Luis Mollà Rodriguez PINTURA I DISSENY GRÀFIC LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

I L · LU S T R AC I O N S

MiguelGosalDesingn DISSENY CORPORATIU E IL·LUSTRACIONS 48

LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

AUTORS DELS ARTICLES XIMO ROCA I BANYULS DANIEL CLAVER I HERRERA JOSÉ LUIS LAGARDERA I VENTURA JUAN ESTEVE EVA SAMIT RICARDO RUÍZ I SÁNCHEZ JORDI MARAVILLA (CORREDOR DE FALLES) HUGO MORTE MARIBEL VICEDO ALBERTO ORDIÑANA

LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

ART IC LE S

FALLERS DE GOTET, FALLERS, I FALLERS NO ADSCRITS Autor: Ximo Roca i Banyuls - Fundador i membre de la comissió.

o és la meua idea convertir aquest article en cap article que dicte sentència. És tan sols un article dópinió, que és –tanmateix- conseqüència dels 44 anys que porte vinculat al món faller. Els Fallers de gotet són un mal necessari per al col·lectiu faller. Necessari perquè paguen les corresponents quotes establertes, sense les quals no es podrien fer front a les nombroses despeses que té una comissió fallera: Xaranga musical, pólvora, lloguer del casal, despeses de llum, lloguer del Gran Teatre (cas de tindre FF.MM), material per fer decorats per les Cavalcades del Ninot... i, naturalment, el cost dels Monuments Fallers. I què més?. Quotes apart, què aporten els fallers de gotet?. Res, absolutament res. Més bé el contrari. No és de rebut que la nit de la plantà estiguin treballant “els de sempre” i els del gotet es passes hores i hores al casal com si foren esponges. Però, el més fotut és quant, gotet en mà, sápropen als que estan treballant, i els diuen “Eixos versets podries ficar-los més cap a la dreta”, “Aquell ninot caldria que mirara cap al carrer de dalt”, “Tindríeu que pujar amb una escala llarga a repintar aquell pelat que s´ha fet al cadafal”... I tot això sense deixar el gotet de la mà i sense oferir-se a desfer allò que no els sembla bé. És en eixos moments quan te entren ganes de fer dos coses: unflar-lo a hòsties, o enviar-ho tot a fer la mà. Però finalment no fas ni una cosa ni láltra i continues la teua feina. Aquesta classe de fallers són una autèntica lacra que no te queda més remei que suportar Els FALLERS, amb majúscula i negreta. Ja sabem tots qui són. Són aquells i aquelles que sense haver arribat a la Setmana Fallera ja estan pensant amb coses per al següent exercici. Són aquells que viuen les falles des-de el mateix dia de la crema fins al moment de la següent crema. Són aquells i aquelles que sense acabar la Cavalcada del Ninot i ja estan pensant cóm millorar la del proper exercici. Són aquells que han editat un llibre que ha rebut tot tipus de lloances i no estan contents amb el seu treball. Són aquells que tenen capacitat (i voluntat) per fer monuments deco-

LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

rats a escala, que ja voldrien als estudis de TV i cinema. Són aquells i aquelles que no els importa parar les taules al casal quan hi ha algun sopar, dinar i/o esdeveniment, i no els importa quedar-se després a netejar i arreplegar la brutícia que ha quedat. I em deixe molts més exemples del que és i suposa ser faller/a perquè no vull que lárticle siga farragós i llarg. Finalment, vaig a parlar dels Fallers (i falleres) no adscrits. Eixe serà el meu cas una vegada finalitze el present exercici. Són aquells fallers que no necessiten estar censats a cap comissió fallera per a poder continuar dient que sóc faller. Perquè ser faller no és una qüestió de estar un tal o qual falla. Ser faller, ser faller de cor, és un sentiment que tácompanya durant la resta de la teua vida i forma part del teu seny. El Faller NO ADSCRIT sol ser aquell que ha dedicat trenta-cinc, quaranta o quaranta-cinc anys de la seua vida a les falles (quasi sempre amb la mateixa comissió) i està per sempre disposat a treballar per les falles, siga la que siga, tant si és la pròpia com un altra dúna mateixa població o dún altre poble, ciutat o comarca. El faller no adscrit sempre anirà a tirar una mà on faça falta. Exemples hi han molts a la nostra ciutat. I em preguntareu: si ho portes dins, perquè no continues de faller?. La resposta és ben senzilla. Hi ha (o hi havia) un anunci que deia allò de que “el algodón no engaña”. Al meu cas el cotó són els anys i les nombroses tecles que a partir de certes edats comencen a tocar el piano del nostre cos. Però com he dit abans, els fallers no adscrits sempre estem preparats per tirar una mà on ens la demanen, i quan ens pregunten què guanyem amb això, la resposta és “la satisfacció de continuar aportant el nostre granet dárena a la festa fallera”. I no oblidem que les falles ja són PATRIMONI IMMATERIAL DE LA HUMANITAT Quina classe de faller sóc?

ART IC LE S

¡LA PÓLVORA ÉS LA PÓLVORA! Autor: Daniel Claver Herrera. - Mestre coeter.

a festa de les falles al llarg d’aquests anys ha experimentat molts canvis notables, cite tres exemples importants: els efímers i sarcàstics monuments que passen de cartró a polietilè, també s’observen canvis majestuosos en els focs artificials, dels voladors de timó de canya a combinacions automàtiques pirotècniques, però el que més em crida l’atenció és el sosteniment i la inventiva per al finançament de la comissió fallera en els temps que correm, tota una odissea diària sense comentaris per la meua banda. El canvi a pitjor per al meu entendre és l’originat per la gran massificació i les relacions problemàtiques que existeixen entre alguns veïns en quasi totes les barriades. Però, malgrat els canvis experimentats per a bé o per mal entorn a les falles, no afecta als qui veritablement estimen la festa, som així de naixement “pensat i fet” i eixe és l’esperit de la rivalitat fallera i la força motriu de la passió que des de fa quasi 300 anys fa que honrem als nostres avantpassats amb el foc purificador de la “cremà de la falla” contra vent i marea. Els valencians conservem tradicions, costums i festes mil·lenàries integrades perfectament amb el present, sentint realment una passió cap a elles. Les falles són la festa del foc per excel·lència, i són capaces de robar-nos alguna que altra llàgrima que naix en el més profund dels nostres cors. Tradició centenària, ritual de foc, admirat en tots els racons del món per la seua bellesa misteriosa i màgica que dibuixa la festa de Sant Josep. Uníson entorn d’art, música, pólvora, indumentària i germanor, atrevint-me a dir que molta gent que ens admira en el món al final no aconsegueix entendre’ns. Quan cite bellesa misteriosa és perquè la paraula falla en si ja és foc, falla significa torxa i tot foc ritual de llegenda mil·lenària al meu entendre, sempre s’endinsa cap a un misteri místic. Les tropes del Rei Jaume I ja s’il·luminaven amb falles, torxes que donaven llum a la nit al pas de les esquadres a cavall, torxes de foc que lluïa a la part alta de les torres i ruscs de vigilància en els castells, també freqüentment s’utilitzaven torxes per a il·luminar les festes com a

lluminàries i fogueres que s’encenien en les vespres de les festes tradicionals i patronals recorrent amb elles, en processó, els carrers dels pobles. La història explica que en la vespra de Sant Josep s’encenien moltes fogueres per a anunciar la festivitat del patró dels fusters, rebent aqueixa pràctica ritual el nom de Falla. Tot ritu de foc és purificador de tot mal, i és ací on entra a formar part allò màgic i místic de les falles. És veritat que existeixen molts rituals de culte al foc en la nostra Comunitat València, com Sant Antoni, Sant Joan, i altres festivitats amb foc processional de torxes i danses de boles de foc però, són les falles la referència mundial de la crema de monuments d’art amb focs d’artifici. La primera informació de les falles ix a la llum a mitjan segle XVIII, any1740, on s’encenien fogueres en els carrers de València denominant-les ja com a falles. Consistien en monuments satírics i burlescos on s’exposava a la ciutadania les vergonyes públiques i queixes cremant-les simbòlicament en forma de persones o situacions del barri on es plantava la falla. Era construïda pels veïns de la barriada, i és que en eixa època les falles es construïen en tot tipus de mobles vells i amb ninots vestits amb robes de tela amb cares de cartró o cera. Els xiquets anaven de casa a casa demanant “una estoreta velleta” (una catifa vella) per a la falla de Sant Josep, cant que es va fer popular fins al present. Les lluminàries pirotècniques que acompanyaven la crema de les falles eren elements fabricats pels “coeters” que al mateix temps treballaven de pedra piquers en les pedreres dels voltants de València. L’ofici de “coeter” no es reconeixia en els primers anys de datació de les falles, i per tant, fabricaven els artificis com podien en les seues cases. També les falles i els ritus de foc al llarg de la història han tingut el seu costat fosc de prohibicions extravagants. Existeixen documents on es deia que, en 1784, les autoritats municipals prohibien cremar falles en els LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

FOTOGRAFÌA: RAFA AGUADO. LLOC: AV. DE SELGAS

ART IC LE S

Durant la mascletá al Jardi de la pau

carrers estrets de la ciutat i obligaven a muntar les falles en llocs amplis i espaiosos. El mes curiós de les prohibicions és la dels focs artificials en els anys 1771 i 1834. La primera prohibició era ordenada pel Rei Carlos III - 1771 amb una Real Cèdula de S. M. i senyors del Consell amb la qual es prohibeix en tots els pobles d’aquest regne la fabricació, venda i ús de focs artificials, sota la pena d’incompliment, de la primera vegada, amb trenta dies de presó i trenta ducats de velló; la segona vegada, doblegada la pena; i, la tercera vegada, els imposaven la pena de quatre anys de presidi en una presó d’Àfrica, la Cèdula Real citava que les penes també serien imposades a qualsevol persona que no fóra “coeter”, si esbrinaren que havien disparat coets. La segona prohibició l’ordena la Reina Isabel II - 1834, en un Decret Real que expressament prohibia en tota Espanya l’ús de focs artificials, ja foren aquests per a ús privat o per a engalanar les festes dels pobles. Aquest mandat va perjudicar considerablement al gremi de “polvoristes” de tota Espanya però en major gravetat als “polvoristes coeters” valencians que per aquesta ordre es van quedar sense treball i les falles sense focs artificials. El curiós d’aquest cas és que les autoritats valencianes, amb molt bon criteri i encert, van sol·licitar el permís de la jove reina per a fundar a València el primer cos de vigilants nocturns, (els serens) a fi de col·locar en ell a tots els “coeters” i “polvoristes” de València que es van quedar sense treball per conseqüència del Decret Real. Va ser el Rei Alfonso XII per l’any 1875 qui va autoritzar l’ofici de “polvorista coeter”. Com veuran, segons conta la història no ha sigut res fàcil arribar al present pels nostres avantpassats en el manteniment del nostre ritu faller i pirotècnic al uníson. Tots sabem que no es poden concebre unes falles sense pólvora, sense traques, sense trons a l’alba de la “despertà”. Aquesta és el primer acte amb elements pirotècnics mentre es recorre

tota la barriada llançant trons de bac o trons de metxa manualment pels membres de la comissió fallera. Aquesta tradició segueix quasi exacta com en els seus primers anys de naixement, ja que va començar aquesta modalitat solament amb trons de bac. Passem a la “mascletà” que sí que ha evolucionat considerablement. Aquesta va nàixer amb el nom de Traca l’any 1708. Anys després de la Batalla d’Almansa, disparant canterelles amb el nom d’ engraellat, consistia en tubs de ferro provinents de les armes en desús de la fabrica del Parc de la Ciutadella de València que va ser desmantellada per Felipe V. Cremades les armes, van quedar els tubs de ferro de les colobrines curtes, i bombardes “trabuqueres”, i aquestes van ser comprades com a ferralla pels “polvoristes” i ferrers que treballaven en la fàbrica i que, com a conseqüència del desmantellament, van ser acomiadats i van quedar sense treball. Per a poder guanyar-se la vida van començar a utilitzar els tubs de les armes com a elements festius pirotècnics, clavant els tubs de ferro en terra carregats de pólvora negra i terra de taponament, es disparaven

Fallers de la falla Juan Ramón Jimenez a la despertà

LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

ART IC LE S

FOTOGRAFÌES: QUIQUE CLIMET.

un darrere de l’altre realitzant variats sons de tro. Els tubs de les colobrines i bombardes eren de diversos calibres, tant de grossor com de longitud, i es disparaven manualment o amb canaletes de pólvora negra. Avui dia, aquesta modalitat de tret existeix en la ciutat de Recco, Gènova i Itàlia. L’any 1940 passa a denominar-se “mascletà” amb el llançament manual de trons, amb el mestratge de diversos “coeters”, amb metxa en mà i coets fabricats en diversos calibres amb pólvora d’alumini. Anys després, evoluciona per seccions en grups i rastres, s’encenien aquestes seccions manualment una a una prèviament ja instal·lades pels “coeters” en el lloc de tir. “Mascletà” mecanitzada, és la mateixa descrita anteriorment per seccions, però ja totes elles comunicades amb metxa de estopins ràpids i terratrèmols final com avui dia les coneixem. A més, tecnologia electrònica i pirodigital ja es combina amb la “mascletà” mecanitzada en els grans esdeveniments pirotècnics. Finalment, com no podia acabar d’una altra manera, passem al ritu final de foc, la “cremà” de la falla. És la culminació de l’encanteri màgic i misteriós que guarda en secret la nostra festa fallera. És llavors quan el faller i la fallera es converteixen vulnerables i els roben eixes xicotetes primeres llàgrimes dels seus cors, és llavors quan el foc devora la falla i sorgeix la sobtada emoció entre llàgrimes més grans i vertaderes, és llavors quan el “coeter” posa tot el seu entusiasme i obstinació per a transmetre amb els focs artificials de la “cremà” l’alegria a fallers i falleres. Aquests artificis dibuixen en el cel una explosió de llums, sons, carcasses i trons, que amb la seua màgia alquímia arrabassa tots els seus sentits, els sentiments apassionats que porten dins de les seues ànimes, alliberant tota la tensió del treball en germanor de tot un any i que en deu mil segons es transforma en una metamorfosi de força, il·lusió i entusiasme per a començar la falla de l’any esdevenidor. De debò vos dic que jo pressente eixos sentiments en les seues mirades, després de la “cremà” de la falla, però, en paraules no sé si he sigut capaç d’expressar-ho.

Cremà de la Millor Falla del 2016

Fallers d’Argentina al seu castell de la cremà

Per al instagram d’Argentina

Cremà de la Falla Molina-Claret

Jesus i Adriana, president de la JLF i FMX 2016 LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

ART IC LE S

HI HA VIDA DESPRÉS DE LES #FALLESUNESCO Autor: José Luis Lagardera i Alberto Ordiñana - Membres de Junta Local Fallera.

egur que a molts de vosaltres el nom d’Adís Abeba no us deia res. Però tot va canviar el passat 30 de novembre de 2016. Des d’aleshores i per sempre el món faller recordarà que en aquesta data, a la capital d’Etiòpia, les Falles foren declarades pel Comité Intergovernamental de l’UNESCO com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, la més alta de les distincions que pot obtenir una festa. Però... i ara què? Des de la Junta Local Fallera, volem explicar amb tota mena de detall tot el procés i el que significa aquesta distinció. Els inicis Aquesta idea per presentar les Falles com a candidates a Patrimoni de la Humanitat va esdevindre fruit d’unes jornades sobre el futur de la professió d’artista faller, que van tindre lloc a la Universitat de València al novembre del 2010. D’aquella reunió és d’on va sorgir la voluntat de la comunitat fallera per tal de dotar a la festa de les Falles d’una protecció singular que derivés en una major visibilitat a nivell internacional. Ja en desembre de 2011 es van organitzar unes Jornades especials sobre la candidatura de l’Espai Cultural de la Festa de les Falles com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Les Jornades “Les Falles, a La Nau” van ser anomenades com “Les Falles, un Patrimoni col·lectiu”, i en la seua organització van participar organismes de renom com la Universitat de València, la Junta Central Fallera, el Gremi Artesà d’Artistes Fallers, l’Associació d’Estudis Fallers, el Museu Valencià d’Etnologia i el de la Festa i altres universitats com la Politècnica de València o la Universitat Internacional Menéndez Pelayo. Va ser en aquestes jornades quan diversos especialistes i experts en festes i patrimoni van reflexionar conjuntament sobre l’estatut patrimonial de les Falles, i la manera en que es podia difondre, de forma rigorosa i planificada, la seua candidatura com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. La tasca va estar complicada, i mentre es recopilava tota la informació necessària per a l’expedient de la candidatura, al mateix temps, es van anar compilant propostes de representants de diversos col·lectius implicats en la festa. A partir

LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

d’aquestes recopilacions, les Juntes Locals amb més de cent anys d’història, com és el cas de Xàtiva, ens reunirem per ser incloses en la declaració com a ciutats on les falles han estat presents al llarg de la història, sent aquestes en 1865 en el nostre cas, en 1876 a Gandia i Sueca, en 1889 a Alzira i en 1900 a Torrent. Abans, però, de ser inclosos, era requisit necessari tindre la distinció que atorga la Generalitat Valenciana com a BIC (Bé d’Interés Cultural Immaterial), una fita que s’assolí el 23 de març de 2015, quan el DOCV va publicar el següent expedient: El 23 de març de 2015, de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, per la qual s’incoa un expedient per a declarar Bé d’Interès Cultural Immaterial la festa de les Falles de Xàtiva, Gandia, Sueca, Alzira i Torrent. Des d’aquest moment, les falles de Xàtiva junt amb la resta de poblacions amb més de cent anys d’història fallera formàrem part activa del procés. Prova d’allò fou la definició de la localització de les falles que realitzaren a l’expedient: “La festa de les Falles naix a València (s. XVIII). A mitat del XIX es comencen a celebrar les Falles a Xàtiva, Sueca, Gandia, Alzira i Torrent. Actualment, en 160 municipis valencians se celebren les festes de les Falles gràcies a unes 800 comissions falleres que hi participen reunint activament 200.000 fallers i falleres.” “La festa de les Falles també se celebra en altres municipis fora de la Comunitat valenciana (Barcelona o Mallorca) així com en altres països (l’Argentina). És a dir, als llocs on s’ha assentat una ampla comunitat de valencians amb capacitat per a reunir-se i socialitzar-se, es reprodueix la festa de les Falles. Este és un indicador que la festa de les Falles constitueix un dels marcadors identitaris més importants dels valencians i una forma de cohesió social i de reproducció simbòlica com a grup, permetent-los mantindre els llaços amb la seua cultura d’origen i ajudant-los a reforçar la cohesió social en la seua nova destinació.” Però, com explicaren que són les falles? L’explicació que realitzaren els experts devia ser el més completa possible per definir en menys de 250 paraules (el que equival a deu piulades en twitter) el que són les falles, explicat per a algú que mai ha sentit parlar de les

ART IC LE S

Taller del artista Manolo García

La “Crida” de la Humanitat

mateixes: “La festa de les Falles valencianes constitueix un conjunt de pràctiques, rituals, expressions coneixements i tècniques que giren al voltant de l’elaboració i destrucció per mitjà de l’ús del foc d’un element protagonista: la falla. La comissió fallera de cada barri realitza una falla, element simbòlic al voltant del qual es desenvolupa tot el cicle ritual. Actualment constitueix una escultura de caràcter efímer que es construeix durant mesos pels artistes i artesans fallers (pintors, escultors i fusters) per a ser cremat com a foguera el dia de Sant Josep. Les falles han anat evolucionant al llarg del temps tant en els temes com en els materials i procediments per a elaborar-les. Actualment tenen una estructura interna de fusta que es va recobrint de cartó, tela o nous materials, i narra un tema satíric i crític a través dels ninots situats al voltant d’esta. La falla té el seu principi i final amb els actes rituals del muntatge al carrer (plantà) en què participen els artesans i els fallers i falleres, i dies després amb la seu crema (cremà) on participa tota la ciutadania, destacant la participació infantil en este cicle ritual. Del 14 al 19 de març, al voltant de la falla, grups de ciutadans de diferents municipis organitzats en comissions falleres generen una variada seqüencia ritual: cercaviles amb bandes de música o música tradicional, ofrena de flors a la patrona, trobades on es cuina i comparteixen aliments com ara la paella. Destaca la indumentària i les pràctiques pirotècniques autòctones. Gràcies a la continuïtat d’estos rituals festius s’han transmés i salvaguardat un conjunt de pràctiques culturals amb què s’identifiquen la major part dels valencians. “ Els distints elements de les falles A l’expedient, s’assenyalen diferents àmbits en els que les Falles s’inclouen com a element cultural: expressions i tradicions orals, incloent-hi el llenguatge com un vehicle del patrimoni cultural immaterial; arts de l’espectacle; pràctiques socials, rituals i actes festius; tècniques artesanals tradicionals i xarxa de sociabilitat... De totes les opcions, l’única en que no es contempla la festa fallera és la dels “coneixements i pràctiques relacionades amb la naturalesa i l’univers”. A més a més, aquesta distinció, ajudarà a protegir alguns

elements únics, autòctons i originals que són l’essència de la festa, i que estan explicats a la pàgina de Junta Central: Pirotècnia: Un dels elements bàsics de la festa, amb origen en temps musulmans en el territori valencià, on es van col·locar les bases. Des de l’expedient s’assegura que els professionals pirotècnics “són una barreja d’alquimistes i científics que experimenten la màgia del foc i del soroll”. Les Falles som pólvora. Música: Les Falles tenim banda sonora. La tradició musical valenciana, a partir de les societats musicals i els grups de tabal i dolçaina, constitueixen un dels eixos fonamentals de les festes populars, i de la festa fallera en particular. A més a més, la nostra festivitat contribueix a la creació de partitures originals, en forma de pasdobles, algunes de les quals han arribat a constituir-se himnes oficials de la festa. Arts plàstiques: Els artistes fallers són els artífexs dels monuments que es planten a les localitats valencianes. Són els creadors de les falles, que naixen a partir de la combinació d’arts com la pintura, l’escultura o l’arquitectura, erigint-se en els artesans que fan possible l’element al voltant del qual gira la festa. Artesanies: Hi ha oficis artesans autòctons que continuen existint, en gran part, gràcies a les falles. La majoria de tècniques i coneixements d’aquests oficis es transmeten oralment entre generacions, seguint les pràctiques gremials d’ensenyament de mestres a aprenents: orfebres, teixidors, ventallers, indumentaristes ciselladors, joiers... Indumentària: A les falles es rememora la vestimenta que lluïen els valencians i les valencianes als segles XVIII i XIX, fonamentalment. Amb tot, les falles van potenciar la recuperació d’alguns elements tèxtils, complements i una gran diversitat en formes i colors. Són vestimentes que recorden la manera de vestir que anava des de l’àmbit agrari al de la noblesa local. Literatura festiva: La nostra festa genera una rica cultura literària que va des del teatre a la narrativa passant per la poesia o l’oratòria, i que connecta la literatura popular amb la tradicional. Hui en dia podem llegir al peu de cada ninot els versos satírics que fan referència a la crítica del tema central de la falla, i a més a més es realitza LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

ART IC LE S una investigació històrica de la festa a través dels llibrets de falla i de les publicacions en premsa, tots ells a través d’una llengua vehicular pròpia: el valencià. I ara... què? Les Falles hem entrat en un selecte grup. Però ser Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO no suposa directament una aportació econòmica. Formar part d’aquest llistat no vol dir formar part d’una línia de subvencions per part d’aquest organisme. Ser Patrimoni vol dir: reconeixement. Un reconeixement en el que es veuen involucrades un gran nombre de qüestions que formen part de la festa i que tenen com a objectiu el seu necessari perllongament. L’única obligació que ens imposen és la de mantindre viva

LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

la festa i no canviar l’essència del que som. La inclusió com a Patrimoni Immaterial tan sols és el punt de partida. Recordar el que vam ser i continuar la tasca en el present per a que els que vénen puguen mantenir encesa la flama. Hi ha vida després de les #fallesUNESCO. Ara no som un poble millor, sinó un poble. En majúscules. Cohesionat i amb una identitat comuna, que a partir d’aquest moment, amb el caliu del reconeixement internacional que ha assolit la nostra festa, és el moment de preservar.

ART IC LE S

PATRIMONI ÉS PATRIMONI. ACÍ I EN LA XINA POPULAR Autor: José Luis Lagardera Ventura - JLF, Periodista i faller.

atrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Sona bé, veritat? Aquest reconeixement és nou per a nosaltres, els fallers, ja que no va ser fins el passat 30 de novembre, quan a Adís Abeba, la capital d’Etiòpia, es va produir la notícia que tots estàvem esperant. No obstant, però, hi ha altres festivitats arreu del món que no són tan conegudes, i que també han assolit la denominació de Patrimoni per tal d’aconseguir la seua preservació. Anem a centrar-nos, en aquest cas, en les xineses. I per què? Doncs molt fàcil, aquest poble oriental i el nostre tenen moltes semblances en la forma d’entendre la cultura. Unes expressions que anem a intentar desgranar. Tothom sap que Xàtiva és el bressol del paper a Europa. Antigament el nostre paper s’exportava arreu de tot el món. I precisament a la llista representativa de Patrimoni Cultural Immaterial, des de 2009, el paper també és protagonista. Concretament, les tècniques artesanals tradicionals de fabricació del paper xuan. De que es tracta? Doncs d’un paper fabricat a mà amb palla d’arròs i amb la dura cortesa del tara wing-celtis, o sàndal blau. Aquest tipus de paper, situat en la província de Anhui, és reputat per la seua suavitat i la resistència de la seua superfície, per la seua capacitat d’absorbir l’aigua, humitejar la tinta i ser doblat en repetides ocasions sense sofrir destrosses. De fet, s’empra molt en cal·ligrafia, pintura i impremta. El procediment de fabricació tradicional ha estat transmès oralment de generació en generació, i es segueix observant hui en dia. És exclusivament manual, dura més de dos anys i compren més de cent etapes d’elaboració entre les que figuren la remullada, el llavat, la fermentació, el blanqueig, l’obtenció de la polpa, l’assecament al Sol i el tall. Aquest procés ens acosta als xativins als nostres germans xinesos.

Procés d’el·laboració del paper xuan

També, al 2009, es van incloure a la llista els oficis artesanals xinesos vinculats a l’arquitectura tradicional amb armadures de fusta. Us sona? A la festa fallera aquestos oficis equivaldrien al dels artistes fallers. Si ací tenim monuments allí, a l’Imperi del Sol naixent, són símbols característics de la cultura arquitectònica xinesa, i poden trobar-se per tot el país. Les seues columnes, bigues, travessers, llindes i suports estan units entre ells per acoblaments d’espiga que formen part d’un conjunt flexible i resistent als moviments sísmics. La diferència és que ells no els cremen quan arriba el 19 de març. I si els valencians podem presumir d’un instrument tan significatiu com la dolçaina, a la Xina podríem parlar del guqin i la seua música inscrita des del 2008 en la Llista Representativa però originalment proclamada en 2003. El guqin, o cítara xinesa, que existeix des de fa tres mil anys i ocupa un lloc primordial entre els instruments musicals solistes del país, ja apareix atestat en font literàries antigues corroborades per descobriments arqueològics. L’art de tocar aquest instrument estava reservat originalment a una elit, i el practicaven en la intimitat nobles i erudits. Era un dels arts que tota persona culta devia dominar junt amb la cal·ligrafia, la pintura i una antiga forma de jugar als escacs. Per altra banda, com no, hem de destacar la nostra indumentària. En aquest sentit, també tenim alguna cosa en comú. Si nosaltres destaquem l’artesania de les vestimentes que els nostres avantpassats lluïen als segles XVIII i XIX, ells tenen l’artesania del brocat yunjun de Nanjing inscrit com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat també en l’any 2009. En l’art tradicional xinés de teixir aquest brocat, dos artesans manipulen les parts superior i inferior d’un gran telar complex per a fabricar teixits previstos de materials fins com les plomes de polit real i fils de seda i or. Nosaltres vestim a falleres i fallers, i ells ho empraven antany per confeccionar les vestimentes imperials, i ara, vestits sumptuosos. A més a més, consta de més de cent procediments que van des de la fabricació dels telers al disseny dels motius, passant pel muntatge dels telers i per les múltiples etapes del teixit pròpiament dit. L’art del brocat yunjin gosa d’una estima general en tot el país, semblant a l’amor que una fallera pot arribar a sentir pel seu trage. La cosa no acaba ahi. També estem units per la seda (artesania xinesa Patrimoni des de 2009), una tasca de fabricació que era assumida tradicionalment per les dones en l’economia de les regions rurals, i que compren el cultiu de les moreres, la cria dels cucs de seda, el debanat i filat d’aquesta, el disseny de les teles i la seua confecció. Al remat, és evident que no som tan diferents. Si ells tenen la dansa dels llauradors, nosaltres tenim les nostres dansaes; si ells tenen el khoomei, o art mongol del cant, nosaltres tenim unes potents albaes abastides per la sàtira. Ambdós pobles compten amb un bon grapat de festivitats que són reconegudes per la UNESCO, moltes de les quals coincideixen en forma i en estil. Perquè el patrimoni és el patrimoni. Ací i en la Xina Popular. LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

FOTOGRAFÌA: NOEL ARRAIZ. (NOELARRAIZ.COM)

La tradició i la modernitat no estan renyides.

UN VIATGE CAP AL RENÀIXER Autor: Ricardo Ruíz Sánchez. Arquitecte i activista cultural, participa amb diferents col·lectius de la ciutat.. Article presentat als premis “Mocador” i “Soler i Godes” dins de la plataforma Lleres Falleres 2017

“Sant Francisco a meitat dels 60 era un lloc del qual pagava la pena formar part. Però cap explicació, ni joc de paraules, música o records, alteraven eixa sensació de saber que estaves viu, en aquell racó del temps i del món. És difícil parlar de la història, per totes les mentides de merda, però fins i tot sense estar segurs d’ella, sembla enterament raonable pensar que, cada tant, l’energia de tota una generació es condensa en un llarg i magnífic instant, per raons que realment ningú entén al seu moment i que mai expliquen, en retrospectiva, què és el que va passar.“

Fotograma de la pel·lícula “Miedo y Asco en Las Vegas” (1998) dirigida per Terry Gilliam. A l’esquerra Benicio del Toro, a la dreta Johnny Deep.

LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

Ho llig i sembla una descripció precisa del que he tingut la sort de poder viure. No trobe millors paraules per a descriure-ho que rellegir alguns paràgrafs del vell i surrealista “Miedo y asco en Las Vegas” (1971) de l’estrident escriptor Hunter S. Thompson. Vinc de la ciutat efímera de Black Rock city, una fantasia, un instant en el temps on es condensa l’energia d’una forma molt especial d’entendre el món. En tornar, una estranya sensació s’ha postrat en mi, no sóc l’únic supervivent que parla d’açò. Ara, em sent fins i tot estrany en el meu propi lloc. Situem-nos. Sant Francisco als seixanta va ser el bressol. Allí, en plena societat americana -el cor de la bèstiauna generació de somiadors i cercadors de la veritat va construir el moviment hippie, que va il·lusionar i va esperançar a tota una generació. Hui Burning Man és segurament el llegat més pròxim d’aquella contracultura. L’esdeveniment, amb una tradició de vint-i-cinc anys, sorgeix d’un manifest que defensa deu principis: l’expressió radical, la integració al desconegut, l’economia del regal, la protecció i neteja del desert... Aquests valors, tan necessaris, són un llegat en perill. Pateixen la mateixa malaltia que aquell moviment hippie originari, impossible de gestar-se sobre un sistema que promou uns valors precisament antagònics i que acaben desnaturalitzant-lo o destruint-lo.

ART IC LE S de l’efímer. Per açò mateix li reste una tràgica importància mediàtica al seu final: és que l’important va ser el procés, el que significava, el que va aportar, les persones que es van acostar.

Janis Joplin tocant per al moviment hippie a la fi dels 60 en Sant Francisco.

Igual que ocorre amb les Falles de València, és molt difícil, per la seua complexitat, explicar un esdeveniment tan genuí. Sempre requereix un extens esforç. Al final, només val estar allí: respirar i contagiar-se d’eixa energia barrejada amb la pols alcalina que arrossega el vent. Eixa maleïda pols ens va acompanyar des que col·locàrem la primera piqueta en aquell paisatge quasi lunar, extraterrestre –els seus habitants amb bicicleta no ho eren menys-. Una ciutat brolla de les seques esquerdes del desert. Allí, nombroses escultures emergeixen en pocs dies gràcies al treball col·lectiu de diferents equips. Sempre ho diuen, allí estimen als artistes.

Burning Man des de l’aire.

I un container va aparéixer en l’horitzó després dels núvols de pols d’aquell lloc màgic. Una falla esperava en el seu interior, a uns deu mil quilòmetres de la seua llar. Havíem d’ensenyar-los que no eren els únics que necessiten ressorgir de les cendres any rere any. Sí, teníem eixa necessitat. La de parlar d’un altre lloc especial, València, la nostra casa. Els directors del projecte formen l’equip conegut com a “Pink Intruder”. David Moreno, reconegut artista faller, i Miguel Arraiz, arquitecte amb experiència en gestió de projectes culturals. El projecte de “Renaixement” sorgia precisament per a açò, renàixer de les cendres, véncer els reptes que en el passat van deixar un sabor amarg. La seua predecessora, “Ekklesia”, havia deixat en la comissió de Nou Campanar un sabor agredolç a causa de la mala sort a les inclemències meteorològiques sobre una aposta intencionadament arriscada des dels seus inicis. És una llàstima que diguem arriscada quan ens referim a ecològica, participativa o contemporània. Ho és, igual que ho és repetir esquemes any rere any que no fomenten la recerca, la creativitat o l’aprenentatge, quan precisament eixe és l’avantatge i la supervivència

Jani Falla ‘Ekklesia’ per a la comissió Nou Campanar (2014).

I per açò mateix, necessitàvem renàixer, amb allò aprés, amb el que carreguem en la motxilla, i seguir construint eixe camí, al costat de molts altres camins que ens construeixen al mateix temps com a societat civil. I en un any on el festival estava dedicat a la figura de Leonardo da Vinci, eixe esperit era ideal. El projecte tornava a construir-se baix la idea d’interactuar amb l’espectador. La de materialitzar un espai que l’espectador va poder conquistar, pujant o escrivint les seues idees en ell. La presència d’elements valencians i fallers amb els quals donar a conéixer el nostre patrimoni, precisament l’any en què les falles intenten obtenir eixe reconeixement per part de la UNESCO, es donava en diversos punts. D’una banda, la tarima del sòl, formada per un gran mosaic Nolla de fusta, que va ser construït per diferents comissions falleres, les mateixes que formen eixe teixit social de la nostra ciutat que ens fascina, doncs construeixen comunitat, poble i germanor. Açò permetia fer valdre tot un patrimoni valencià tan desconegut: els mosaics Nolla. Que van tocar centenars de persones que ens van ajudar. Sense ells no és sols que haguera sigut impossible, és que no haguera tingut sentit. D’aquesta manera van conéixer aquests mosaics, sabent el mèrit de la labor dels mosaiquers antics, coneixent la geometria de les seues peces, els seus colors, coneixent, a la fi, el valor dels sòls que molts tenen en les seues cases i que convé conservar i respectar com a patrimoni propi. D’altra banda, eixa pell daurada que cobria la peça estava basada també en estudis de la geometria de la traceria de pedra que existeix en els finestrals de la Llotja de València, únic edifici declarat patrimoni de la Humanitat a la ciutat per la mateixa organització. En aquest punt es repetia l’esquema de fer conviure estudis patrimonials universitaris amb societat civil, perquè nombroses persones van passar pels tallers fallers a aplicar pa d’or sobre aquestes superfícies. Finalment, i en homenatge a tots els nostres artistes fallers, els que construeixen -i no ho oblidem mai-, el més important de la nostra festa, la falla; eixa mateixa pell disposava d’unes màscares, produïdes a la manera tradicional de cartó dels artistes fallers, prèvia a la tràgica revolució del poliespan. Màscares que ens miraven, que reien, que LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

ART IC LE S

‘Renaixement’ Burning Man 2016.

interactuaven amb l’espectador i que satiritzaven a personatges històrics com Felipe González o Rita Barberá. Encara que aquest era el nostre xicotet secret. Alçar l’estructura en equip i enmig del desert va ser una aventura màgica. Com el va ser comprovar la reacció d’aquelles persones quan ho van veure i explicar les nostres tradicions i l’existència de la nostra terra. Convidar-los a conéixer-nos. Estàvem en un lloc boig, però al mateix temps tot era completament racional, i açò ens feia qüestionar la nostra pròpia realitat. Tornant a les paraules de Hunter S. Thompson, “allò significava bogeria en qualsevol adreça i a tota hora, allí tot era possible. Era una fantàstica sensació de que tot el que féiem estava bé, que guanyàvem, i aquest era l’agafador: eixa inevitable sensació de victòria sobre les forces del mal. La nostra energia prevaldria. Teníem l’ímpetu. Cavalcàvem sobre la cresta d’una alta i bella ona.” I ara, en tornar a València, quan eixa ona havia aconseguit el seu punt més alt, és precisament ací on acaba trencant i retrocedint en la mar, doncs opera un arma de doble tall: la tradició estanca, mal entesa, i una peça construïda amb col·laboració humana i afecte és precisament al seu lloc d’origen on seria criticada amb ferotgia, sense intentar realitzar el mínim esforç de veure una mica més enllà que una primera impressió que no respon als esquemes socialment assentats i infinitament repetits.

Festa en ‘Renaixement’ Burning Man 2016.

LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

Potser quan vaig estar allí, al desert, no vaig veure tantes i tantes contradiccions, no les vaig voler veure. O simplement vaig mirar cap a un altre costat. Potser vaig veure el que necessitava veure, el món que volia trobar. Potser vaig viure la meua pròpia fantasia en aquell lloc que ja era una fantasia. Però és que ho necessitava.

NOE LAR RAI Z . C OM FOTOGRAFIES: NOEL ARRAIZ AL BURNING MAN 2016

LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

LLETRES FALLERES Autor: Hugo Morte - LLETRES FALLERES L’objectiu de les LLETRES FALLERES és: L’estudi i la promoció dels llibrets de falla com a vehicle d’expressió cultural i creativa. El foment i la difusió de la literatura en valencià en la festa de les Falles en tots els suports i expressions. Activitats -La convocatòria i organització dels Premis de les Lletres Falleres, i de qualssevol altres premis i concursos que es puguen establir. -L’organització de congressos, seminaris, conferències, cursos, exposicions i altres activitats col·lectives. -L’edició de documents, estudis i treballs de divulgació. -La col·laboració amb altres comissions de falla, persones físiques o jurídiques, associacions i institucions públiques o privades que tinguen relació amb els objectius d’esta federació. -Qualsevol altra activitat de promoció de la creació literària i plàstica en les publicacions falleres. Emmarcat dins d’este context organitzem els següents premis: Premi Soler i Godes, convocat per l’ADEF, al millor article breu ( menys de 8000 caràcters) de la comarca de l’Horta, sobre falles i cultura popular valenciana. Premi Malva, convocat per l’AC Falla la Malva d’Alzira, al millor poema satíric publicat en un llibret de la Comunitat Valenciana. Premi Mocador, al millor assaig de la Comunitat Valenciana( entre 8000 i 100.000 caràcters), sobre falles i cultura popular valenciana, convocat per l’AC Falla Mocador de Sagunt. Premi Emili Llueca al millor assaig d’una falla del Camp de Morvedre, convocat per l’AC Falla Mocador de Sagunt. Premi Mestre Ortifus, convocat per AMO (Amics del Mestre Ortifus) que premia la temàtica i la portada d’un llibret de falla de la Comunitat Valenciana. Premi #plf17 convocat per Lletres Falleres i coordinat per Malalt de Falles, que premia la millor piulada satírica fallera en les diferents xarxes socials. Premi Carles Cortina millor article al voltant de la declaració de les Falles com a patrimoni cultural per l’UNESCO, convocat per l’Ajuntament de València i Lletres Falleres Premi Climent Mata valorarà el millor disseny gràfic de la publicació del llibret i la millor maquetació de la Comunitat Valenciana. Premi COMFET al millor contingut infantil d’un llibret de falla de la Comunitat Valenciana. Premi LLETRES FALLERES al llibret més complet del món. Tots els premis tenen una dotació econòmica de quasi 5000 euros.

LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

La participació any rere any va en augment, destacant els majors participants en els pobles de tot el territori valencià. Destaquem per exemple, pobles com Sagunt, Cullera, Gandia, Tavernes de la Valldigna, Dénia, Borriana, Torrent, Xàtiva, Paterna, Silla, Alfafar i València. Tota la informació dels premis està a la web www.lletresfalleres.info Es pot comprovar que totes les disciplines literàries que pot tindre el llibret estan premiades i que les falles que vulguin participar, encara que el llibret este més gran o xicotet, amb més o menys pressupost poden obtindre un premi amb dotació econòmica, que en època de crisi ens ve molt bé. Premiem la poesia. L’article breu amb inquietuds falleres d’algun membre de la comissió o col·laborador, així com un estudi d’investigació fallera i que il·lumina la festa com el premi al millor assaig. Sense oblidar una bona presentació amb la coherència/temàtica i una bona maquetació i portada. Continent i contingut, tot queda premiat als PREMIS DE LES LLETRES FALLERES. Continuem treballant per les falles amb la intenció d’eliminar etiquetes negatives amb propostes i iniciatives positives. Seguim i seguirem. I ens podeu seguir en : www.facebook.com/lletresfalleres twitter.com/lletresfalleres gplus.to/LletresFalleres Per a finalitzar us demanem que totes les falles de Xàtiva hi participen als diferents premis de la Federació de Lletres Falleres i pugen estar premiades perquè el mereixeu.

Fotografies José Luis Mollà

UNES FALLES AL COMPÀS DE LA MÚSICA

Autora: Maribel Vicedo. Periodista

l so del masclet, dels camions transportant pels carrers de Xàtiva les figures de fusta que conformaran els monuments grans i menuts o dels aplaudiments a les falleres formen part de la banda sonora d’unes festes recent declarades Patrimoni de la Humanitat. Però la celebració de les Falles no s’entendria sense eixe component que, realment, marca el ritme d’uns actes que a mesura que s’apropa març van aumentant d’intensitat. Es tracta de la música. El pasdoble és el gènere per excel·lència en aquestes festes, que tenen el seu moment àlgid entre el 17 i el 19 de març. Unes peces de compàs binari que interpreten els músics de diverses bandes, sobretot de la província de València, en les desfilades, acompanyaments o en la ofrena de flors que protagonitzen els components de les 19 comissions falleres que hi ha a la capital de La Costera. “Ragón Falez”, “Caridad Guardiola”, “Amparito Roca”, “Xàbia” o “Alcalde i músic” son obres que formen part del repertori Olivia, Fallera Major Infantil de Xàtiva 2016 LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

ART IC LE S que preparen les bandes de música i que es toca durant els dies grans de les Falles. No obstant, no hi ha un gran catàleg musical específic per a aquestes celebraciones “josefines”, ja que no hi ha tants pasdobles fallers com els que es registren a les festes de Moros i Cristians, on hi ha, també, una llarga llista de marxes mores i cristianes. Així que, amb l’objectiu que cada vegada hi haja més música dedicada a la festa del foc, la Societat Musical “La Primitiva Setabense” de Xàtiva i la Junta Local Fallera de Xàtiva, amb bon criteri, han organitzat el I Concurs Nacional de Composició de Pasdobles Fallers on es premien dos peces. Així, junt amb les composiciones que els professionals escriguen per al món faller, aniran sumant-se a l’arxiu musical faller i sonaran pels carrers abraçant els monuments i l’alegria i l’emoció que viuen els fallers. Mentre les melodies dedicades a les Falles vagen “in crescendo”, seguiran sonant eixos compassos de obres escrites, sobretot, al segle XX i que marquen els pols d’unes festes que ja arriben.

De cami al concert de pasdobles fallers

DESITJAR A TOTS ELS XATIVINS QUE PASSEN UNES BONES FALLES I AVANT LA MÚSICA!

Concert Pasdobles fallers 2016 al Gran Teatre de Xàtiva

LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

ART IC LE S

I ARA QUÈ?

Autora: Eva Samit Quiles - Membre de Junta Local Fallera i fallera de S.Jordi.

esprés d’un gran any faller amb noves anècdotes i històries en la ment que difícilment es podran oblidar, comencem a recordar com va passar l’exercici anterior on tot el món faller parlava de les Falles UNESCO, on tots els que feien fotografies per a les xarxes socials “Facebook, Twitter, Instagram...” posàvem el famós hashtag #FallesUNESCO, articles als llibrets on parlàvem de la candidatura i, com no, les Falleres Majors de totes les poblacions on sentíem dir al seu discurs de la crida que érem candidates a ser considerades Patrimoni Immaterial de la humanitat per l’UNESCO. També com lluíem les famoses “xapes UNESCO” allà on anàrem. En fi, un fum d’activitats i memòries que estic segura serà difícil d’oblidar perquè una altra cosa no però, quan els fallers ens posem pesadets amb un tema “Aquí hay tema para rato...” He de dir, primerament, que la candidatura de les falles a ser Patrimoni Immaterial de la Humanitat ha sigut gràcies a un col•lectiu de gent que des del 2008 van constituir les bases per a poder formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Fins al dia d’avui a passat un llarg camí. En primer lloc, el va començar el vice president de la Junta Central Fallera Jorge Guarro i després, va continuar gràcies a un equip format per experts de la Universitat de València i la UPV, on també varen col•laborar tècnics del patrimoni de la Generalitat Valenciana i del Ministeri de Cultura. Ells van fer un llarg treball d’investigació, que es devia basar des de la documentalització del origen i la tradició al segle XVIII fins a explicar el ritual del foc i com van aconseguir expandir-se per les 160 poblacions que al dia d’avui celebren les falles, i ciutats centenàries com són Xàtiva, Gandia, Torrent o Alzira. Però ara em pregunte jo... I ARA QUÈ??? A partir d’ara hi haurà nous responsables de preservació

de la festa per part de Junta Central Fallera on tenen el deure d’assegurar la protecció d’una festa una única al món amb una rellevada repercussió social i econòmica a la comunitat valenciana. Com, per exemple, el fet de que no podrà variar el dia de la cremà dels monuments fallers, ja que les falles estan lligades a la celebració de la festivitat de Sant Josep. Així que podem estar tranquils que les falles es cremaran el 19 de març. Altra part positiva és que les falles podran rebre ajudes a la promoció d’oficis creatius, indústries culturals, així com també protegir tot el que rodeja la nostra festa, com són els artistes fallers, l’orfebreria, la indústria de la seda valenciana, les pirotècnies i tots els oficis que envolta a les falles i la defensa del monument faller com a un dels pilars fonamentals de les falles. I com no, el turisme, eixa gent que cada any ens visita a totes les poblacions falleres de la Comunitat Valenciana i que gràcies a pertànyer a la UNESCO tindrem l’oportunitat que ens coneguen mundialment. Estem tots d’enhorabona, perquè ser Patrimoni de la Humanitat suposa la garantia de que les falles i tots els valors i cultura que envolta a la festa perduraran per sempre.

LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

ART IC LE S

BOJOS PER LES FALLER Autor: Juan Esteve Domínguez - Secretari de la Junta Local Fallera de Xativa.

oig per les falles, si sabéreu la quantitat de vegades que m’han dit aquesta expressió, sobretot els meus amics, en ma casa la meua família, els meus veïns. De vegades ells no entenen el que una persona pot sentir per aquesta la nostra benvolguda festa. Per a un ésser que es considere Boig per les Falles no hi ha cap dia de l´any que per xicotet que siga pense amb alguna cosa relacionada en les falles, bé siguen preguntes com ¿l’artista ja tindrá començat el nostre cadafal? ¿com el pintara? ¿tindrà bou enguany? (frase utilitzada quan algun artista no li dóna temps a acabar els seus monuments) o expressions com ¨que ganes tinc de vorer el nostre monument plantat a la nostra demarcació¨ ¨va que ja no queda res per a falles¨, ¨ja fa olor a falles¨ o com no la ben coneguda per tots ¨hui fa dia de falles¨(aquesta vol dir que fa un dia solejat, senyal que anem deixant darrere l´hivern. Per un Boig per les Falles, aquestes no nomes son els cinc dies de festa sinó tot un any, i la gent es preguntara ¿tot un any, estem bojos o que? Doncs jo us conteste encantat, si estem bojos per aquestes festes. Al llarg d´un any es desenvolupen desenes d’activitats totes elles relacionades amb les falles. Les falles actualment declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, no només són festes al casal, mascletades, despertades o cercaviles, també tenen una vessant cultural molt enriquidora, ja que durant tot un any, es desenvolupen molts actes encaminats a la cultura i a la promoció de la nostra festa fallera. En moltes ocasions ens puguem preguntar i qui és un boig per les falles, cal dir que hi ha diferents tipus de Bojos per les Falles.

vorer tots els monuments des de principi d’any. Enguany he conegut una persona la qual es recorre totes les ciutats on es planten falles per poder vorer tots els monuments, des de Benicarló fins a Sant Vicent del Raspeig, passant per poblacions com Torrent, Sagunt, València, Gandia, Alzira, Xàtiva, Denia... el que jo pense és que és quasi impossible pel poc de temps que hi ha, però ell sempre ho aconsegueix. En aquesta bojeria done l´enhorabona al benvolgut per tots “Malalt de Falles”, ja que gràcies a ell, ens arriba informació de tot el relacionat en la nostra festa. Destacaria la gran tasca que fa des del dia 7 o 8 de Març que és quan les comissions més fortes de València trauen les seues primeres peces al carrer, i ell càmera i mòbil en mà ens informa de tot el que va ocórreguen en un dels moments més esperat per tot faller com és la Planta.

Falla del Pilar de l´any 2015, va ser la guanyadora d´aquest any. Artista Pere Baenas.

Bojos pels Monuments Fallers

Bojos pels Llibrets de Falla.

Són aquells fallers o no fallers que tranquil·lament els pots preguntar pel nom de la comissió, l´artista, el lema del monument, el premi aconseguit i l’exercici en el qual es va fer el monument i en dècimes de segon és capaç de contestar teu tot sense cap errada. Aquests bojos pels monuments fallers, són tots aquells que tenen marcat el plànol a seguir per poder

Són aquelles persones que saben tots els premis dels llibrets, els diferents guardons que han pogut obtenir, els articles que componen aquest llibre, els autors d’aquestos articles. Ací a Xativa m’agradaria destacar a un per damunt de tots en aquesta vessant com es Rafa Tortosa, faller de la comissió Juan Ramon Jimenez, ell és un gran boig pels llibrets

LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

ART IC LE S de falles, s’encarrega del Llibret de la seua comissió i com no autor del Veri del Foc, aquest llibre ha obtingut nombrosos guardons en els últims anys. A Rafa li pots preguntar qualsevol cosa relacionada amb les falles no sols amb el tema dels llibrets, sinó ell té resposta per a qualsevol pregunta relacionada en la nostra festa. Donar-li la meua més sincera enhorabona perquè enguany ha sigut premiat amb el Socarrat d’Honor.

Bojos pels Ninots de Falla. La Bojeria arriba fins i tot a la part més menuda d’un monument, com són els ninots que puguem trobar a les distintes demarcacions plantats. Cal dir que els ninots més coneguts per tots, són els ninots que es presenten a les exposicions del ninot, per poder optar al màxim galardó possible. Hi ha gent molt botja en aquest camp, ja que aquestos són autentiques enciclopèdies, els quals et poden donar molt detalladament, el lema del ninot, lártista que ha fet aquest ninot, el galardó que va guanyar, si s’ha pogut vorer en més dálguna població, lány que es va presentar, és a dir, un autèntic anàlisi faller en tota regla.

Portada del llibret Veri del Foc de 2015 de la comissió Juan Ramon Jimenez

Bojos per les Falleres Majors i el seus tratges. Aquesta bojeria si ús sóc sincer no fa molt que la vaig descobrir, va ser l’any passat quan conversant en Adriana Pérez i Ramirez, la Fallera Major de Xativa de l´any 2016, em deia que ella també era una apassionada del món de les falles i sobretot de les falleres majors de València. La veritat jo al principi em vaig quedar un poc sorprés, perquè no pensava que aquesta vessant també poguera existir. Recorde que li vaig preguntar que em diguera quina era la Fallera Major de Valencià de ja fa uns anys, em digué el nom, els cognoms, a quina comissió pertanyia, l’any en el qual va ostentar el càrrec de Fallera Major de València, i fins i tot em va descriure el traje que duia en la seua presentació. En aquest últim punt si que em vag quedar molt sorprés, ja que jo em deia a mi mateixa fins la tela del traje s´enrecorda, sorprenent. Des d’aquell dia cada vegada que la veg. li pregunte i sempre em contestat amb una resposta correcta, us dic una cosa vaig aprendre molt d’ella.

Millor Ninot Infantil de Xativa any 2013 de la comissió Molina Claret, obra de Bernardo Estela

Com veieu molta gent patim d’aquesta botjeria pel món de les falles, hi ha gent que ens podrà entendre, hi ha gent que diran que no estem bé del cap, però el que jo els dic és que mai és tard per pertànyer a aquest meravellós mon que són les Falles i des de ací us anime a que activament participeu en la nostra festa, ja que enguany estem d´enhorabona i hem de celebrar que les falles son Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, i ara és tasca de tots poder mantenir aquest premi que durant tants anys s’ha lluitat per ell.

Fallera Major de Valencia, Estefania Lopez. Jorge Ventura de jove a la dreta amb MªJosé Mallol

LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

ART IC LE S

LA FESTA DE LA TORXA: EL FOC FESTIU ORIENTAL Autor: JORDI MARAVILLA HERRAIZ- ADMINISTRADOR DEL BLOG CORREDOR DE FALLES.

a festa de la torxa es celebra entre els dies 24 i 26 del sisè mes lunar, és a dir poc més o menys en dates semblants a les nostres fogueres de Sant Joan. Una festa compartida pels pobles Yi, Naxi, Bai, Jino i Lahu. A més a més per als Yi -la nacionalitat més gran de les nomenades, amb un poc més de set milions de membres- constitueix lìnici de làny nou, és per tant una data tant important com ho puga ser la Festa de la Primavera per a la ètnia Han -que és la majoritària a la República Popular Xina- la qual constitueix làny nou oficial xinés a finals de Gener i principis de Febrer, enguany encetaran làny del Gall, un signe de foc en l`horòscop xinés, com poden comprovar els lectors el foc apareix per tot arreu a la cultura xinesa i oriental. Durant els tres dies que dura la festa tot el món porta torxes de foc com a element central de la festa, però hi ha molt més per com diu l`himne de les Fogueres dÀlacant: A la llum de les torxes o fogueres, molts joves eixos dies és coneixen i formen parelles que algunes arriben al matrimoni. Homes i dones joves tenen la oportunitat de trobar el seu Ashima les dones joves porten una peça rígida, triangular de tela a cada costat de seua toca, cap jove ha de tocar aquest ornament o seran obligats a treballar tres anys a casa de la xica. El dia del seu casament les dones joves trauen els dos triangles i les posen planes a la part superior del cap

LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

com a símbol de la pau i la Durant els tres dies que dura la festa tot el món porta torxes de foc com a element central de la festa, però hi ha molt més per com diu l`himne de les Fogueres d`Alacant: A la llum de les torxes o fogueres, molts joves eixos dies és coneixen i formen parelles que algunes arriben al matrimoni. Homes i dones joves tenen la oportunitat de trobar el seu Ashima les dones joves porten una peça rígida, triangular de tela a cada costat de seua toca, cap jove ha de tocar aquest ornament o seran obligats a treballar tres anys a casa de la xica. El dia del seu casament les dones joves trauen els dos triangles i les posen planes a la part superior del cap com a símbol de la pau i la felicitat conjugal.

Però tornem a les torxes, aquestes són erigides davant les llars, on es col·loquen piles de llenya a diverses metres d`alçada com succeeix en algunes poblacions del nostre interior durant Sant Antoni. Quan cau la nit, instruments musicals com els gongs i les banyes sonen, persones de totes les edats avancen cap endavant per encendre la pila de llenya. Els homes i les dones en parelles formen files una enfront de l`altra en un espai d`herba. Els homes toquen instruments de tres cordes, les dones colpegen amb el peu i aplaudeixen al mateix temps.

ART IC LE S

simbolitzen els diners, per ser utilitzat en el més enllà. Fa molt de temps que es diu Festival Xinghui i alguns erudits creuen que és una de les dues festes que celebren l`Any Nou al calendari Yi de deu mesos, que es basen en el cicle solar i reflecteixen els solsticis d`hivern i estiu. Altres investigadors suggereixen que els orígens de la festa es troben en el culte originari al foc que els ancestres dels Yi veien que tenien el poder de repel·lir els insectes i protegir el creixement del conreu, enormes torxes de pi sec lligat i lleugera s`erigeixen a tots els pobles, amb torxes més xicotetes col·locades davant la porta de cada llar.

Els Bai, tenen elements propis dins una festa comuna com en la indumentària, portant vestits de fantasia, així com carn de porc i ovella per a la festa, els xiquets es tenyeixen les ungles de color roig amb una mena de flor en làrrel. La vespra de la festa, ja tenen preparada una torxa de 20 metres dàlçada fets de tiges i branques de pi. A la part superior de la torxa es troba una gran bandera, altres més xicotetes es fixen al voltant de la torxa, impresa amb caràcters xinesos amb anhels i desitjos com una terra pacífica, el temps favorable, bones collites, animals de granja abundants, etc,...fruites i llanternes son penjades al voltant de la torxa. A poqueta nit, la gent gran de la població porten els altres a oferir sacrificis a la torxa i retre homenatges, aleshores diversos joves sènfilen per la torxa i la encenen, són acompanyats del so del tabal i dels petards. A mesura que el foc continua, són trencats els pals de bambú de la torxa del foc que cauen a terra i la gent sèsforça al màxim per a la seua captura. Agafar eixos pals està considerat com un signe de bona sort i els afortunats són felicitats acaloradament i son complimentats pels altres ciutadans amb les cigarretes, el vi i el te.

La festa culmina amb el joc tradicional de la torxa, cada jove te la seua torxa, aleshores els joves van a les granges i els camps amb la torxa amb l`esperança d`eliminar les plagues, les persones posen les seues torxes a terra i el calen foc, aleshores salten sobre el foc tres vegades, saltar i resar al déu del foc per a la seguretat i la bona sort. L’endemà, la gent comença el dia visitant les tombes dels seus avantpassats i celebrar una cerimònia en memòria d’ells, de manera que ofereix la crema de xicotetes torxes i papers que

No calgué indagar massa en aquesta era digital per trobar festes relatives al foc en lòrient llunyà, si que ho seria realitzar un estudi extens dùn ritual que conté grans similituds amb algunes de les grans festes del foc valencianes, com les fogueres de Sant Antoni en quant a característiques constructives i devocionals, així com en la coincidència de dates amb les Fogueres de Sant Joan, que dàltra banda es realitzen a innumerables indrets del món, com a solsticis dèstiu. Es de sobres coneguda la història de la invenció de la pólvora en aquelles remotes contrades, la qual ja va observar el venecià Marco Polo, que va deixar bocabadats els conciutadans a la tornada dàquell llarguíssim e interminable viatge. Jo no he corregut tant, -penseu que els Yi, Naxi, Bai, Jino i Lahu viuen a territoris propers al Tibet- ni tampoc he pretès deixar ningú amb la boca oberta, però si almenys acostar-vos un poc a una realitat que molt probablement desconeixíeu: la del foc festiu oriental!

Webgrafia http://www.chinahighlights.com/festivals/xichang-torch-festival.htm http://www.chinatravel.com/facts/torch-festival.htm http://en.people.cn/90782/8349693.html http://www.chinaculturetour.com/yunnan/yi-torch-festival.htm

LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

NO É S NO

ENS SUMEM A LA CAMPANYA #NOésNO Autora: FRANCESCA CHAPÍ ALBERO

- REGIDORA DE DONA I IGUALTAT

Amigues i amics: a Regidoria de Dona i Igualtat seguim amb les activitats de sensibilització de la campanya #noésNO en les Falles de Xàtiva

Amb aquesta iniciativa volem potenciar les relacions lliures, respectuoses, igualitàries i no sexistes. Es tracta d’eradicar la discriminació per qüestió de gènere, present en tots els àmbits. A nivell festiu és una gran problemàtica que impedeix que les dones disfrutem lliurement de la festa. Pot incloure des de comentaris ofensius fins a formes no consentides de contacte físic. La idea és garantir un espai de seguretat i confiança on, en el cas de produir-se una agressió sexista, les persones afectades se senten amb prou suport i confiança per actuar per elles mateixes L’objectiu és aconseguir una ciutat igualitària, lliure d’actituds sexistes i discriminatòries. Des de la ciutat cal defensar el caràcter inclusiu i respectuós de les nostres falles amb una implicació col·lectiva, imprescindible per tal de poder assolir-ho. La corresponsabilitat de tots i totes és un dels elements centrals en la campanya. Per aquestes raons, la campanya té com a objectiu la sensibilització i la intervenció (amb unes pautes d’actuació), si s’escau, en aquests espais festius on les condicions poden afavorir possibles interrelacions que donen peu a micromasclismes, assetjaments o agressions sexistes. Des de la regidoria de Dona i Igualtat, el Consell de les dones per la Igualtat i la Junta Local Fallera de Xàtiva hem decidit abordar el sexisme en falles , entenent el sexisme com una de les grans problemàtiques que impedeixen el que pugam disfrutar i conviure totes i tots. L’elaboració d&#39;aquest protocol va sorgir des de la iniciativa de diferents entitats que, amb moltes ganes de tenir espais i festes lliures de sexisme, vam voler decidir col·lectivament quines són les festes que volem. Així, ens organitzarem per fer aquest protocol estensiu a totes les festes de carrer, falles... Ferem un treball de sensibilització prèvia amb les entitats que hi participaren per exercir la corresponsabilitat vers el sexisme. Aquest protocol està escrit des de i per a les persones que organitzem festes. Enguany també volem valorar el “II Premi a la Comissió Fallera que més promoga la Igualtat de gènere” valorant: monument, càrrecs, llibret utilització no sexista

LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

TORNA EL SENTIMENT

RAFAEL LLÁCER

es que sóc faller (fa a penes tres anys) m’ha agradat col·laborar en el llibret de falles, dedicar algunes paraules de sentiment cap a la comissió i sobretot per al lector del llibret que és el que d’alguna manera decidirà si li agrada o no. Enguany, eixes paraules de sentiment les dedicaré des de la falla Molina Claret una falla consolidada i la qual coneixia des de fa uns anys, ja que tinc amics i familiars en la comissió. Vaig arribar a esta falla a mitjan 2016 acompanyat de la meua família: germà, cunyada, la meua dona, nebodes i el meu fill. Des del primer moment en què entrem a formar part d’esta comissió fallera, ens heu fet sentir com a casa, ens hem sentit acompanyats, ens hem sentit companys, ens hem sentit amics i sobretot FALLERS!” Hem disfrutat amb tots vosaltres el mig anys faller, la cavalcada major , la cavalcada infantil, el ral·li humorístic, intentant col·laborar en tot el que comporta a la seua realització, que tots sabem que són costosos de realitzar . Ens ha faltat estar l’any complet, però vos assegure que el pròxim exercici l’estaremos. Ya només ens queda la setmana fallera tan esperada per tots ,que veient tal com vos esteu portant ,la diversió està garantida. Així que em despedit fins a l’any que ve, però sense abans agrair a cada un de vosaltres el que ens feu sentir cada vegada que anem al casal, ens feu sentir especials, ens feu sentir Fallers de Molina Claret MOLINERS! .

Esclataran els masclets, es marciaran les flors de l’ofrena, cremaran els ninots, assecaran les llàgrimes de les falleres, tot es consumeix en el foc, EL LLIBRET QUEDA PER SEMPRE YOGUR DE FRESA

Facebook: Falla Molina Claret Twitter: @MolinaClaret La Falla Molina Claret no s’identifica necessàriament amb el contingut dels articles dels seus col·laboradors. Cap d’aquesta publicació no es pot ser reproduida, emmagatzemada o transmesa, de cap manera ni per cap mitjà, sense l’autorització prèvia i escrita de l’editor, tret de les citacións en revistes, diaris, llibrets o web si s’esmenta la procedencia.

Volem agrair a tots els que han col·laborat amb el seu comerç un any mes! Gràcies.

LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

Servei interflora MÃ²bils 687 401 244 690 267 245 LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

Aniversari 1977-2017

LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

100 LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

101

102 LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

103

Pescado fresco, congelados y salazones

Poligono Industrial “El Canari” Vial La Costera Nave 12k 46690 l’Alcudia de Crespins (Valencia) Móviles 687 94 95 92 / 687 94 95 98 - Tel. 96 224 18 50 pescadosborredafeliusl@hotmailcom

Pescaderias

Canals: Avenida Jaume I, 6 - Mercado Municipal Ptos 44,45,46. Teléfonos: 687 96 95 92 L’Olleria; C/. Batle, 7 - Teléfono 687 94 95 97

104 LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

105

106 LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

TODOS LOS JUEVES (PUCHERO) TODOS LOS VIERNES (ARROZ AL HORNO) LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

107

108 LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET

109

110 LLIBRET EXPLICATIU 2017 FALLA MOLINA-CLARET