14 de gener de 2003 Periòdic de distribució gratuïta 5.000 exemplars
Publicació quinzenal i popular d’àmbit nacional dels Països Catalans
Nadal reivindicatiu a la ciutat de València
Editorial
El PP vol culminar la privatització de RTVV
Els joves llibertaris continuen a la presó
El proppassat mes de novembre, a proposta del PP, les Corts Valencianes van fer les primeres passes per a privatitzar RTVV. Res que no es poguera preveure... Canal 9 té uns principis fundacionals de la llei de 1984 que li assignen tasques importants: vertebrar culturalment el País Valencià, promoure la llengua pròpia, oferir una informació objectiva, veraç i plural. Quina ha estat la realitat? Va ser creada pel PSOE amb la intenció de desplaçar l’única televisió en català existent al País Valencià, TV3, que comptava amb una reduïda però creixent audiència i que servia de referent nacional (malgrat les escasses notícies d’àmbit valencià). Així, doncs, la TVV ocupà de bon començament la freqüència de TV3 per impedir-ne la recepció; la Guàrdia Civil s’encarregà de tancar els repetidors de TV3 que el poble valencià havia sufragat; els directors com Amadeu Fabregat foren els encarregats de castellanitzar la programació i prohibir paraules per ser «massa catalanes», o «poc genuïnes» com diu ara l’AVL. D’aleshores ençà, la degeneració de RTVV ha anat agreujant-se, amb una espanyolització de continguts i una programació de tele-fem per a idiotitzar i manipular l’audiència, per a convertir el poble valencià en un poble inculte i moll. També ha crescut la malversació de diners públics; l’actual deute de 400 milions d’euros és causa d’una mala gestió, i hauria de recaure sobre l’equip directiu. Per tant, cal fer una crida contra la passivitat ciutadana. No es tracta sols que els treballadors puguen perdre els seus treballs, sinó que podem perdre quelcom que ens és propi, perquè ho hem pagat. I no solament això: en cas de privatitzar-se RTVV, qui assumiria els deutes? Clarament, ho pagaria la societat valenciana. El mateix remei des de fa anys: privatitzar guanys i socialitzar pèrdues. La pretensió de privatitzar RTVV, a més, ha destapat una altra trama: la creació, per part de Zaplana i el PP, d’un grup mediàtic que responga als seus interessos polítics i econòmics. Així, va pressionar la multinacional francesa Bouygues per tal que aquest grup, accionista de la privatitzada Aguas de Valencia (AVSA), invertira en el sector dels mitjans de comunicació al País Valencià. Això s’ha conegut ara, però les gestions d’Eduardo Zaplana, durant els primers mesos del 2002, tot just coincideixen amb el concurs del contracte de gestió d’aigües de la ciutat de València per un període de 50 anys, que finalment va aconseguir renovar AVSA. Malgrat tot, malgrat que no sentim que TVV ni TVC són nostres, perquè no responen als interessos de la majoria de la població, ens oposem, tal com ha dit l’assemblea de treballadors i treballadores, «a qualsevol intent de privatització del grup RTVV [...] patrimoni públic dels valencians, que va ser creat per a oferir un servei públic i ha de continuar gestionat des del sector públic com a única garantia que els interessos generals prevaldran sobre els interessos econòmics privats». A l’Accent, informem d’un conflicte laboral on les condicions de precarietat de treballadors i treballadores s’han accentuat des del seu inici, amb cacera de bruixes inclosa. Denunciem uns mitjans d’informació públics controlats per partits polítics, la manera creixent com s’ha accentuat la manipulació informativa per tal que els mitjans de comunicació responguen als interessos de les seues empreses i dels seus partits. Critiquem el malbaratament de diners públics, de tots i totes. L’Accent no és neutre, no és apolític, sinó que pren partit. Parlem, al capdavall, de la importància de comptar amb mitjans d’informació propis, que responguen als interessos del poble, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. I L’Accent, amb modèstia però amb determinació, hi vol contribuir. Per a aconseguir-ho, però, ens cal el vostre suport. La persuasió, la dissuasió, que fins ara duien a terme els exèrcits del món, ara la duen a terme els mitjans de comunicació. (Ramon Barnils)
Es preparen mobilitzacions als autobusos públics de Barcelona Economia / 5
Galícia lluita contra la marea negra Internacional / 6
Ca Revolta en perill de tancament Contraportada / 8
Aquest Nadal no hi ha hagut vacances per als companys, amics i familiars dels joves llibertaris tancats a la presó de Picassent. Manifestacions, tancaments, concentracions solidàries a les portes del centre penitenciari, etc., han ocupat el calendari festiu, que ha conclòs amb una sonada acció durant la cavalcada de Reis davant l’alcaldessa de València. Les diverses mobilitzacions s’han centrat a denunciar les irregularitats entorn el cas d’aquest joves que romanen empresonats des del
passat 15 d’octubre. La decisió del jutge d’acusar-los d’associació il·lícita amb fins terroristes i de lesions terroristes ha estat molt polèmica i és considerada part d’un muntatge policial amb la intenció de criminalitzar el conjunt de moviments socials que es mantenen actius a la ciutat de València. Es dóna el cas que el jutge és el mateix que s’encarrega del cas dels antifeixistes detinguts a Russafa el març del 2002. Països Catalans / Pàgina 4
L’Estat francès tanca les portes a l’escola pública en català En una polèmica decisió, el Consell d’Estat francès va anul·lar, el passat 29 de novembre, totes les disposicions que permetien l’ensenyament en català a l’escola pública, tant pel que fa a la immersió lingüística, com a l’anomenat ensenyament paritari. Amb aquesta mesura, sustentada en l’article segon de la constitució que consagra el francès com a llengua única de la república, l’Estat Francès dóna un greu cop als tímids progressos assolits els darrers anys, per aturar la progressió del català i les altres llengües minoritzades per l’Estat francès, que els darrers temps han vist com augmentava la demanda de classes en llengua pròpia. La decisió, en un principi des-
tinada a les escoles bretones Diwan, afectarà també l’escola Arrels, i també els centres públics on s’ensenya parcialment en català. Països Catalans / Pàgina 3