11 de febrer de 2003 Periòdic popular de distribució gratuïta 5.000 exemplars
Publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans
Número 3
Clam contra l’agressió a Iraq als Països Catalans i a tot el món
Editorial
ATUREM
Les dues cares de Portoalegre El gener de 2001 es va celebrar a Portoalegre una trobada mundial que pretenia ser l'alternativa al Fòrum Econòmic Mundial de Davos, on es trobaven els grans dirigents de la globalització capitalista. El Fòrum Social Mundial va reunir una constel·lació de sectors que des de diferents punts del planeta s'oposaven a les polítiques neoliberals. El crit Un altre món és possible va ressonar arreu del món.
LA GUERRA!
La segona edició del Fòrum Social Mundial va treure a la llum algunes contradiccions que després s'han reproduït en l'edició d'enguany. En aquell moment, i en la mesura que anava creixent l'expectativa al voltant de la trobada, la presència de personatges relacionats amb el terrorisme d'Estat (com Baltasar Garzón o Pierre Chevènement) o de ministres socialdemòcrates que estaven practicant les mateixes polítiques que allà s'estaven denunciant, va sorprendre a totes aquelles persones que van seguir de prop la trobada. I és que coincidien en l'espai amb persones o moviments d'alliberament com Hebe de Bonafini, o les delegacions de les FARC i del Moviment Basc d'Alliberament Nacional. Per sobre de tot, Portoalegre ha estat aquest any un clam contra la guerra. La denúncia del bel·licisme i dels interessos que s'amaguen darrere d'aquesta política van ser presents des del primer moment, amb una manifestació de més de 100.000 persones. També ha estat un lloc de trobada per acumular forces contra les polítiques neoliberals: la creació d'una assemblea mundial de moviments socials o els acords d'organitzacions camperoles per fer front a l'ALCA (l'Àrea de Lliure Comerç de les Amèriques) són proves de que s'estan bastint alternatives de lluita per resistir l'ofensiva capitalista mundial. Un dels punts que van generar més expectatives, més enllà dels debats sobre la guerra i sobre els efectes de la globalització capitalista, va ser el paper de Lula, el nou president del govern brasiler que va voler estar tant a Portoalegre com a Davos. El seu objectiu era teixir ponts entre els dos fòrums i donar a conèixer al món que la seva voluntat és construir una globalització que permeti solucionar el problema de la fam al món. Cal dir que els mandataris de Davos van acollir força bé les intervencions de Lula, i fins i tot, alguns sectors de la premsa occidental han arribat a parlar d'un suposat "gir social" d'aquest fòrum. El que s'amaga darrera tot aquest joc d'escacs és el debat sobre el futur del capitalisme i el paper que l'esquerra hi ha de jugar. Des de posicions tan poc sospitoses de ser revolucionàries com la de màxim dirigent del Fòrum Econòmic Mundial de Davos, Klaus Schwab ha manifestat la seva preocupació pel futur del capitalisme. Mentrestant, la socialdemocràcia mundial conspira per apropiar-se del missatge de l'anomenat moviment antiglobalització per tal d'intentar construir un capitalisme de rostre humà. Fa uns anys que ens trobem en una nova onada de lluites. Tota l'esquerra a nivell mundial, inclosa la dels Països Catalans, ha d'escollir entre la possibilitat de construir una alternativa al sistema capitalista o, com alguns analistes del sistema han qualificat ja al Fòrum Social Mundial, ser la seva "consciència crítica".
Mobilitzacions contra la tortura a Corbera, Molins i Gràcia Països Catalans / 3
La Renda Bàsica a debat Economia / 5
Marro i política als Premis Goya Cultura / 7
Entrevista a l’Ateneu de Cornellà: 16 anys d’okupació Contraportada / 8
L’administració Bush prepara l’invasió d’Iraq malgrat el rebuig internacional generalitzat
Aznar es queda sol defensant Bush, i les protestes populars es multipliquen Mentre Bush i els seus fidels seguidors, Aznar, Berlusconi o Blair, estan completament decidits a tirar endavant per tots els mitjans possibles la intervenció armada a Iraq, els sectors populars que s'oposen a la guerra semblen disposats a sortir al carrer per aturar la barbàrie. La magnitud de les mobilitzacions i la seva continuïtat poden ser les claus de l'èxit del moviment contra la guerra. De moment aquest s'ha caracteritzat per la seva heterogènia composició, que inclou des de la democràcia cristiana fins a sectors anticapitalistes. Es junten molts factors en aquestes mobilitzacions: des de la solidaritat internacionalista més elemental, fins a la denúncia de les polítiques antipopulars del PP. Des d'aquest punt de vista, caldrà estar molt atents a les evolucions que puguin realitzar algunes formacions polítiques parlamentaries, que actualment han convocat la manifestació, però que compten amb un historial de suports a intervencions armades i a la integració de l’Estat espanyol a les estructures de l’OTAN. Les activitats, convocatòries i mobilitzacions que s’estàn portant a terme fan palès el malestar d’una part important de la ciutadania res-
pecte la política de suport incondicional del Govern de J.M. Aznar a les tesis dels sectors més reaccionaris dels EUA. El 15 de febrer milers de persones han estat convocades a molts municipis dels Països Catalans. Aquest dia internacional de lluita ha estat convocat des de múltiples i diversos àmbits socials, associatius, polítics i culturals. I tot sembla indicar que només ens trobem al principi d’una onada de protestes contra uns instints bélics que una majoria social percep com a incomprensibles i inhumans.
En motiu de la vaga dels treballadors de Correus de Barcelona, l’anterior número de L’Accent va patir retards en la distribució a algunes comarques. Des de la redacció, donem el nostre suport a les seves reivindicacions laborals i esperem que s’assoleixin aviat. Així mateix, demanem disculpes als nostres subscriptors i lectors.