11 de febrer de 2003 Periòdic popular de distribució gratuïta 5.000 exemplars
Publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans
Número 3
Clam contra l’agressió a Iraq als Països Catalans i a tot el món
Editorial
ATUREM
Les dues cares de Portoalegre El gener de 2001 es va celebrar a Portoalegre una trobada mundial que pretenia ser l'alternativa al Fòrum Econòmic Mundial de Davos, on es trobaven els grans dirigents de la globalització capitalista. El Fòrum Social Mundial va reunir una constel·lació de sectors que des de diferents punts del planeta s'oposaven a les polítiques neoliberals. El crit Un altre món és possible va ressonar arreu del món.
LA GUERRA!
La segona edició del Fòrum Social Mundial va treure a la llum algunes contradiccions que després s'han reproduït en l'edició d'enguany. En aquell moment, i en la mesura que anava creixent l'expectativa al voltant de la trobada, la presència de personatges relacionats amb el terrorisme d'Estat (com Baltasar Garzón o Pierre Chevènement) o de ministres socialdemòcrates que estaven practicant les mateixes polítiques que allà s'estaven denunciant, va sorprendre a totes aquelles persones que van seguir de prop la trobada. I és que coincidien en l'espai amb persones o moviments d'alliberament com Hebe de Bonafini, o les delegacions de les FARC i del Moviment Basc d'Alliberament Nacional. Per sobre de tot, Portoalegre ha estat aquest any un clam contra la guerra. La denúncia del bel·licisme i dels interessos que s'amaguen darrere d'aquesta política van ser presents des del primer moment, amb una manifestació de més de 100.000 persones. També ha estat un lloc de trobada per acumular forces contra les polítiques neoliberals: la creació d'una assemblea mundial de moviments socials o els acords d'organitzacions camperoles per fer front a l'ALCA (l'Àrea de Lliure Comerç de les Amèriques) són proves de que s'estan bastint alternatives de lluita per resistir l'ofensiva capitalista mundial. Un dels punts que van generar més expectatives, més enllà dels debats sobre la guerra i sobre els efectes de la globalització capitalista, va ser el paper de Lula, el nou president del govern brasiler que va voler estar tant a Portoalegre com a Davos. El seu objectiu era teixir ponts entre els dos fòrums i donar a conèixer al món que la seva voluntat és construir una globalització que permeti solucionar el problema de la fam al món. Cal dir que els mandataris de Davos van acollir força bé les intervencions de Lula, i fins i tot, alguns sectors de la premsa occidental han arribat a parlar d'un suposat "gir social" d'aquest fòrum. El que s'amaga darrera tot aquest joc d'escacs és el debat sobre el futur del capitalisme i el paper que l'esquerra hi ha de jugar. Des de posicions tan poc sospitoses de ser revolucionàries com la de màxim dirigent del Fòrum Econòmic Mundial de Davos, Klaus Schwab ha manifestat la seva preocupació pel futur del capitalisme. Mentrestant, la socialdemocràcia mundial conspira per apropiar-se del missatge de l'anomenat moviment antiglobalització per tal d'intentar construir un capitalisme de rostre humà. Fa uns anys que ens trobem en una nova onada de lluites. Tota l'esquerra a nivell mundial, inclosa la dels Països Catalans, ha d'escollir entre la possibilitat de construir una alternativa al sistema capitalista o, com alguns analistes del sistema han qualificat ja al Fòrum Social Mundial, ser la seva "consciència crítica".
Mobilitzacions contra la tortura a Corbera, Molins i Gràcia Països Catalans / 3
La Renda Bàsica a debat Economia / 5
Marro i política als Premis Goya Cultura / 7
Entrevista a l’Ateneu de Cornellà: 16 anys d’okupació Contraportada / 8
L’administració Bush prepara l’invasió d’Iraq malgrat el rebuig internacional generalitzat
Aznar es queda sol defensant Bush, i les protestes populars es multipliquen Mentre Bush i els seus fidels seguidors, Aznar, Berlusconi o Blair, estan completament decidits a tirar endavant per tots els mitjans possibles la intervenció armada a Iraq, els sectors populars que s'oposen a la guerra semblen disposats a sortir al carrer per aturar la barbàrie. La magnitud de les mobilitzacions i la seva continuïtat poden ser les claus de l'èxit del moviment contra la guerra. De moment aquest s'ha caracteritzat per la seva heterogènia composició, que inclou des de la democràcia cristiana fins a sectors anticapitalistes. Es junten molts factors en aquestes mobilitzacions: des de la solidaritat internacionalista més elemental, fins a la denúncia de les polítiques antipopulars del PP. Des d'aquest punt de vista, caldrà estar molt atents a les evolucions que puguin realitzar algunes formacions polítiques parlamentaries, que actualment han convocat la manifestació, però que compten amb un historial de suports a intervencions armades i a la integració de l’Estat espanyol a les estructures de l’OTAN. Les activitats, convocatòries i mobilitzacions que s’estàn portant a terme fan palès el malestar d’una part important de la ciutadania res-
pecte la política de suport incondicional del Govern de J.M. Aznar a les tesis dels sectors més reaccionaris dels EUA. El 15 de febrer milers de persones han estat convocades a molts municipis dels Països Catalans. Aquest dia internacional de lluita ha estat convocat des de múltiples i diversos àmbits socials, associatius, polítics i culturals. I tot sembla indicar que només ens trobem al principi d’una onada de protestes contra uns instints bélics que una majoria social percep com a incomprensibles i inhumans.
En motiu de la vaga dels treballadors de Correus de Barcelona, l’anterior número de L’Accent va patir retards en la distribució a algunes comarques. Des de la redacció, donem el nostre suport a les seves reivindicacions laborals i esperem que s’assoleixin aviat. Així mateix, demanem disculpes als nostres subscriptors i lectors.
11 de febrer de 2003
l’apunt
L’Ecotaxa, la moratòria, la crisi turística i les eleccions D’ençà de l’aprovació de l’Ecotaxa, la polèmica entre els partidaris del lliure desenvolupament del sector turístic i els partidaris d’establir certes restriccions, s’ha accentuat.
Pàgina 2
Països Catalans
Els habitants d’Eivissa es farten del desarrollismo Una enquesta confirma que els ciutadans estarien disposats a sacrificar el creixement econòmic per preservar el medi ambient
Així doncs, els resultats de l’enquesta de l’Auditoria Ambiental d’Eivissa són especialment rellevants si tenim en compte que, a més, ens trobem en un moment on la crispació política creix a mesura que s’apropen els comicis: l’estratègia electoral del PP està consistint fonamentalment en atribuir al govern de l’anomenat Pacte de Progrés l’empitjorament de les xifres macroeconòmiques referides al turisme. El PP, que encara no ha assumit la pèrdua d’un feu històric com són les Illes –l’illa de Mallorca fou l’únic territori català que romangué en mans de Franco durant tota la Guerra Civil–, està realitzant una forta campanya per recuperar-les, que passa per una contínua presència del seu candidat, Jaume Matas, i per la fustigació des de sectors empresarials i financers de la política del govern. Sembla però, que ni l’estancament del sector ni la maquinària propagandística en mans del PP i les patronals estiga repercutint sobre la població en la manera que desitjarien. Per altra banda, els resultats de l'enquesta tampoc s’han d’entendre com una ratificació de la política del Pacte. Semblen evidenciar que les restriccions a la urbanització i la major sensibilitat pel medi que imposa el govern actual està més pròxim a l’opinió del poble. Però, com alertava recentment el Grup Ornitològic Balear (GOB), les mesures com l’Ecotaxa o la moratòria no han aconseguit frenar d'una forma significativa el creixement de la construcció i la constant destrucció del medi.
A. Ginés i Sànchez.- València. El dijous 30 de gener passat, l'Auditoria Ambiental d'Eivissa va fer públics els resultats de l'enquesta realitzada dins el marc de l'Agenda Local 21, el programa impulsat per l'ONU per promoure un desenvolupament sostenible. Aquest sondeig, encomanat pel Consell i realitzat telefònicament sobre un total de 313 persones de diversos municipis l'octubre passat, ha vingut a confirmar un canvi en la sensibilitat mediambiental de la ciutadania en una de les zones dels Països Catalans més maltractades pel desenvolupament turístic que caracteritza el nostre litoral. L'enquesta reflecteix, a més, les mancances d'aquest model de desenvolupament que ha tendit a igno-
rar les necessitats de la població autòctona. Entre les dades que aporta l'enquesta n'hi ha d'algunes tan destacables com ara que un 78,6 per cent de la població consultada afirma estar en contra de continuar potenciant el creixement urbanístic si aquest comporta una degradació del medi. Així mateix, el 62,3 per cent dels enquestats afirma que estaria disposat a augmentar la seua contribució impositiva a canvi de millorar la qualitat ambiental del seu municipi. La dada més inesperada, pot ser, és que un 74,4 per cent dels enquestats va afirmar que estaria disposat a controlar el creixement turístic del seu municipi per protegir el medi ambient, fins i tot quan açò implique una limitació del creixement econòmic.
Els i les eivissenques que han participat en l'enquesta també han situat entre els principals problemes la mala gestió del turisme o la deficient expansió urbanística i la manca de respecte pel medi, per situar-les al costat de problemes com la deficient xarxa de transport públic, les deficiències en infrastructures socials o les dificultats amb que es troba la població local per aconseguir un habitatge. No és, doncs, un cas on la preocupació pel medi ambient es puga considerar com el resultat de l’assoliment d’un nivell de vida elevat –en termes globals– ja que les mancances en la qualitat de vida són evidents. És tracta més bé de que la població constata que el desenvolupament del sector turístic s’ha fet
d’esquena a les necessitats autòctones i que tampoc no les resol. Les dades de l’enquesta no són cap sorpresa ja que aquest creixent malestar amb el model de desenvolupament econòmic imperant ja s'ha manifestat en nombroses ocasions. El punt de partida, si més no a nivell simbòlic, fou la manifestació del 22 de gener de 1999 que aplegà unes 12.000 persones sota el lema No més destrucció. Més recentment, a l’enquesta sobre el Pla Territorial insular realitzada l’any 2000, de nou es palesava la preocupació dels ciutadans per la conservació del medi. A aquest mateix Pla Territorial, el Consell insular reconeixia que a causa de l'important apogeu de les promocions urbanístiques durant les darreres dècades, s'havia ocupat el territori de forma indiscriminada i incontrolada i que aquest fet havia generat greus problemes ecològics Tot i que el creixement urbanístic és una de les conseqüències més greus d'aquest model de creixement econòmic –i, segurament la més visible–, l'arribada en massa del turisme i l'orientació de l'economia cap a aquesta activitat té altres conseqüències, com ha assenyalat el Grup Ornitològic Balear (GOB). En el balanç de la situació urbanística i ambiental de 2001 per a l'illa de Mallorca, s'alertava que la forta activitat del sector de la construcció i el manteniment de l'activitat turística havia comportat costos ambientals altíssims, i una pressió exagerada sobre els recursos naturals. Entre els problemes que hi relacionava estava el creixement del consum energètic, l'augment de la producció de residus i la creixent motorització de la societat, que segons les seues xifres, amb una mitjana de 884 cotxes per cada 1000 habitants, situa el parc mòbil de les Illes al més alt d'Europa i quasi del món, només per sota de Singapur i Ciutat de Mèxic.
Els punts negres de les Pitiüses A l’informe de Greenpeace sobre l’estat de les costes (juliol 2002), l’organització ecologista assenyalava alguns dels perills existent a les illes: la continuada urbanització de la costa de Sa Caixota; l’extracció de sorra del jaciment submarí de Sa Talaia per regenerar la platja; la construcció d’un aparcament a s’Estany des Peix; la demarcació de costes a Ses Platgetes que altera greument
el litoral; o la construcció del dic de Botafoc al Port d’Eivissa, que amenaça els prats de Posidònia Oceànica de la zona. Greenpeace assenyala, a més, que tot i que dos terços de les platges estan protegides sota una figura o altra, no existeix una gestió de les zones costaneres, i que quan si que hi és, sovint queda anul·lada per les desavinences entre les diferents administracions.
Pàgina 3
Països Catalans
Es multipliquen les mobilitzacions contra la tortura i la repressió Redacció.- Barcelona. Les darreres setmanes hi ha hagut tot un seguit de mobilitzacions i actes per denunciar la repressió i la tortura a diferents viles i ciutats dels Països Catalans. L'objectiu de les protestes, segons els seus impulsors, ha estat denunciar el "creixement qualitatiu i quantitatiu de la repressió política i l'alarmant augment dels casos de maltractes als detinguts" per part dels cossos i forces de seguretat de l'estat, tant la Policia com la Guàrdia Civil. Manifestació a Corbera. L'organisme antirepressiu Alerta Solidària va convocar, el passat 1 de febrer, una manifestació a Corbera de Llobregat amb el lema: "Prou abusos policials. Tortura no!". La manifestació aplegà un centenar de veïns, i serví per denunciar els fets que tingueren lloc durant la festa major de l'estiu passat. A més de la manifestació, s'havia organitzat una xerrada que no es va poder realitzar per la negativa d'última hora de l'ajuntament, governat pel PSOE, a cedir una sala de titularitat pública per a l'acte. L'agost passat, durant la festa major, la Guàrdia Civil carregà indiscriminadament contra una cercavila festiva. Durant la nit, detingueren dos joves, i dos més foren detinguts l'endemà a casa seva i al lloc de treball. Els quatre joves foren traslladats a la caserna de la Guàrdia Civil de Sant Andreu de la Barca, i posats a disposició judicial amb les acusacions de "desordres públics" i "agressió a l'autoritat". Després de declarar al jutjat de Sant Feliu de Llobregat, els detinguts sortiren amb llibertat amb els
Acció contra la tortutra a Sants
mateixos càrrecs, a l'espera de judici. pressaren a criminalitzar els joves, Poc temps més tard, tres dels detin- així com al col.lectiu Joves Associats guts presentaren per l'Alternativa una denúnica per a Corbera, al tortures contra “L'objectiu de les qual pertanels agents i protestes, segons els seus yen, basant-se d e n u n c i a r e n impulsors, ha estat en les informapúblicament el denunciar el "creixement cions policials i fet que els havien qualitatiu i quantitatiu en una nota de detingut per la les joventuts de la repressió política i seva coneguda del PP de implicació en els l'alarmant augment dels Corbera, sense m o v i m e n t s casos de maltractes als donar veu ni al socials alternatius detinguts" detinguts, ni de la vila, com ho als advocats o demostra el fet que els dos detinguts familiars ni a cap dels col.lectius el dia següent dels incidents ni tan que denunciaren els fets. sols eren presents aquell dia a la festa. També denunciaren el paper jugat Un regidor polèmic. pels mitjans de comunicació, que s'a- El col·lectiu JAAC ja havia patit
altres vegades la persecució policial. L'11 de setembre del 2001, la policia local, sota les ordres del regidor del PP Rafael Roldan, escorcollà el local La Badia, local cedit pel propi ajuntament als joves, i els amenaçà personalment d'"engegar-los un tret". Els fets arribaren a judici i el regidor, que és conegut per passejar-se amb una arma, fou condemnat per amenaces a pagar una indemnització als joves. Segons han criticat diferents col.lectius, l'actitud del PP local en aquests casos no és un fet aïllat. L'únic regidor de la localitat és un personatge que ha protagonitzat diversos incidents. És conegut a tota la comarca per la seva anterior militància ultradretana a Fuerza Nueva i els seus contactes amb la Guàrdia Civil. Mesos abans, quan un agent de l'Institut armat assassinà la seva dona, el regidor s'encarà i insultà els veïns que es concentraven en rebuig dels fets. Denúncies als ajuntaments. A més de les mobilitzacions al carrer, a finals de passat mes de gener diferents iniciatives portaren protesta contra la repressió als ajuntaments de
Ser subscripor de L’ACCENT et permet tenir a casa cada quinze la publicació i col·laborar amb el projecte d’informació popular i compromesa amb la realitat dels Països Catalans
BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ Nom i cognoms: Adreça: Codi postal: població: Telèfon: Tipus de subscripció: trimestral (9 euros) semestral (18 euros) Domicialiació bancària Nom del titular: Població: Entitat Oficina Control Número de compte
Us prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà l’Accent en concepte de subscripció. Signatura: Envieu aquesta butlleta per correu a: C/ Virtut, 14 baixos 08012 Barcelona o C/ Ripalda, 20 baixos esquerra. València, o bé truqueu al 658.33.39.32.
11 de febrer de 2003
Molins de Rei i del districte barceloní de Gràcia. A Molins, l'alcalde Ivan Arcas (ICENMR) va negar-se a admetre que l'assemblea local d'Endavant presentés al ple una moció perquè es debatés el text "Prou persecució contra l'opció independentista", que han signat més d'un centenar de col.lectius, personalitats i entitats catalanes. Així, finalment fou el grup municipal d'ERC qui accedí a presentar la moció, que originà un tens debat entre els diferents grups municipals. Tant CiU com el PSOE votaren en contra el text, que els regionalistes arribaren a qualificar de "moció trampa", ja que el seu posicionament en contra el faria "semblar un botifler". El PSOE menyspreà el text i afirmà que la millor resposta era "el silenci absolut". Per part de la coalició d' Iniciativa i Esquerra Nacionalista de Molins de Rei, s'arribà a dir que la moció pretenia "acusar d'antidemòcrates a partits que han demostrat el contrari", i en la votació, els cinc regidors d'IC hi votaren en contra mentre que els dos d'ENMR s'abstingueren. Únicament el grup d'ERC-AM hi votà a favor. Endavant participà en el debat per denuciar que l'ajuntament no permetés l'entrada de mocions quan aquestes no els agraden, i va recordar els principals casos repressius del passat any 2002, així com l'informe elaborat pel Comitè contra la Tortura de les Nacions Unides el passat novembre en què es constatava la persistència de la Tortura a l'Estat espanyol aixó com els sistemàtics indults concedits als torturadors condemnats, tant per part del govern del PP com anteriorment amb el PSOE.També denuncià la llei de partits i el caràcter de persecució ideològica que té la seva aplicació només contra determinades opcions polítiques, i finalment manifestà la seva sorpresa i decepció amb l'actitud i el vot dels regidors d'IC-ENMR.
Intervenció al Ple del districte de Gràcia
A Gràcia també es va realitzar una denúncia al ple del Districte, coincidint amb l'acceptació a tràmit de les denúncies de tortures presentades per tres joves de l'Assemblea de Joves de Gràcia arran de l'operació policial del passat mes d'abril contra el moviment juvenil de Gràcia. En la sessió del dia 30 de gener, membres de l'AJG i d'Endavant llegiren un comunicat denunciant els fets i demanant un posicionament clar dels partits polítics contra la tortura i contra aquella operació policial. En la protesta van recriminar el silenci còmplice de l'ajuntament davant els abusos policials. També denunciaren que la policia municipal no havia permès l'entrada al ple a vint joves veïns del barri.
11 de febrer de 2003
Pàgina 4
Països Catalans
Últims enderrocament s a la Punta de València
El carrer no vol la guerra imperialista
La matinada del passat dijous 7 de febrer, la màquines de l'empresa SEPES enderrocaven la casa de la presidenta de l'associació de veïns “La Unificadora”.de la Punta Carme Gonzàlez Ja des de primera hora del matí, un nombrós grup de veïns i de persones s'havien tancat a dins l'immoble per intentar evitar el seu tombament i solidaritzar-se amb els seus propietaris; malgrat la qual cosa, i aprotitant que l'advocat dels veïns argumentava que l'intent d'endorrocar la casa era il·legal al existir una ordre judicial que aturava aquesta operació; la policia espanyola va tirar avall la porta, i ocupà la casa per, tot seguit obligar a les persones que en aquells moments es trovaben a dins a abandonar-la. El resultat final va ser de sis persones detingudes que no vullgueren o no pogueren identificar-se, entre aquestes una dona major. Malgrat l’ oposició, la casa va ser derruida, sense deixar ni tan sols l'oportunitat de traure els ensers personals com sí que s'ha fet en la resta de desallotjaments, el que ha estat considerat un càstig afegit a aquesta família, la qual s'ha destacat especialment en la denúncia d'aquestes obres d'ampliació del Port de València.
Manifestacions de rebuig a la política de Bush a tot el món
Absolució pels joves que s'emmanillaren al Camp Nou A.G i O.C, els dos militants d'Endavant que el març de l'any passat, s'emmanillaren a una de les porteries del Camp Nou, per denuncir la cimera de caps d'estat que es va cel·lebrar a Barcelona, han estat absolt pel jutjat de la secció 10 de l'Audiència Provincial de Barcelona. Aquesta absolució ve motivada pel recurs que l'advocat dels dos joves va interposar contra la primera sentència, que els condemnava a tres caps de setmana d'arrest i 120 de multa, a més d'indemnitzar al FC Barcelona, el qual va exercir l'acusació particular. Segons ha denunciat Alerta Solidària, cal congratural-se del resultat final del procés judicial, ja que aquesta comdemna posava en dubte el dret legítim a la protesta pública i pacífica, malgrat la qual cosa, l'organització antirepressiva, recorda que el procés incoat contra els dos independentistes segueix endavant encara però per la via administrativa.
Joan Teran, Barcelona.-Davant la posició dels EUA i el recolzament entre altres del govern espanyol, només sembla quedar la mobilització popular per tal d'aturar la guerra. És així com sembla haver-ho entès un ampli sector de la societat catalana, i és per això que les mobilitzacions del dia 15 tindran un ampli ressò. Va ser el passat mes de novembre, amb motiu del Fòrum Social Europeu celebrat a la ciutat italiana de Florència, que es va decidir la celebració del dia internacional contra la guerra, preveient la continuïtat de les mobilitzacions en el cas en que la guerra comenci. Als Països Catalans, es celebren un mínim d'onze manifestacions. Ciutats i pobles com Alacant, Barcelona, Castelló de la Plana, Elx, Girona, Lleida, Sabadell, Santa Coloma de Farners, Tarragona o València, acullen manifestacions per deixar anar un clar "No a la guerra!!". Plataformes contra la guerra Arreu s'han organitzat àmplies plataformes contra la guerra, a les quals s'han adherit una gran quantitat d'organitzacions, col·lectius i associacions de tot tipus. Al Principat, per exemple, els adherits a la
L’exèrcit espanyol està preparant el seu possible ajut a les tropes nordamericanes
Plataforma Aturem la Guerra van amb les consignes "Aturem la Guerra" des de les joventuts d'Unió i "Un altre món és possible" que es Democràtica de desenvolupen Catalunya fins al “la guerra de l'Iraq en la reivindicaComitè Català de respon als interessos ció de noves forSolidaritat mes, democràtieconòmics i polítics Internacionalista, ques i pacífiques passant per una americans per intentar de resoldre els part molt repre- mantenir la seva conflictes, i la sentativa del teixit hegemonias” democratització social principatí. i la reforma La plataforma d'òrgans intercrida a la mobilització per aturar la nacionals com les Nacions Unides o intervenció armada contra l'Iraq, el Tribunal Penal Internacional.
Acció a Alacant contra els exèrcits Els antimilitaristes van ser detinguts a punta de pistola A.R. Alacant.- El passat 1 de febrer, 6 antimilitaristes, membres del col·lectiu Tortuga, van realitzar una espectacular acció contra els exèrcits i les guerres a la ciutat d'Alacant. A les 11 del matí, i enfundats en granotes blanques amb la inscripció a l'esquena "cap exèrcit, cap guerra", els sis joves es van dirigir cap al monument al soldat de lleva, situat en la Plaça del Mar i inaugurat fa un any i mig. Mentre tres persones desplegaven una pancarta, altres tres es van disposar a enderrocar simbòlicament el monument, composat per tres soldats a mida natural, i a plenar-los de pintura blanca. La sorpresa dels militants pacifistes i de la trentena de persones que van acudir a donar suport a l'acció va ser majúscula quan, als deu segons de començar, i quan només s'havien sentit els dos primers cops de mall, va aparèixer a la plaça una gran quantitat de secretes que, pistola en mà, van reduir violentament els sis joves, així com van colpejar a la
premsa que es trobava cobrint l'acció. El nerviosisme i l'agressivitat dels agents es feu palesa quan el cap de la Brigada d'Informació de la Policia Nacional, que va participar directament en la detenció, va apuntar al cap amb la seua arma a un dels antimilitaristes, al mateix temps que els seus agents llançaven
per terra les altres persones i colpejaven i insultaven a un fotògraf d'un diari local. Els sis antimilitaristes, tres xics i tres xiques, foren detinguts i traslladats a la comissaria de la Policia Nacional, on un d'ells hagué de marxar a l'Hospital ja que és diabètic. A la vesprada, i després de sol·licitar l'ha-
La posició de partits com el PSC, que ha volgut aprofitar l'oportunitat que se li plantejava - com ha fet en d'altres manifestacions i reivindicacions populars - és clarament oportunista, i es limita a remenar una vaga consciència pacifista per reforçar la seva posició davant el PP. Contra l'imperialisme i el capitalisme Ara ve, més enllà d'aquesta plataforma podem trobar molt diverses sensibilitats i posicionaments sobre la guerra. I aquesta diversitat es reflecteix en les consignes que es poden veure en els cartells i en les aparicions públiques dels sectors que s'oposen a la guerra i respon a la necessitat d'aprofundir en l'oposició a la guerra, no a través de vagues posicions pacifistes o moralistes, sinó més en funció de la necessitat d'assenyalar les causes estructurals de l'agressió a l'Iraq. En aquesta línia, l'independentisme ha optat per fer una crida a aturar les agressions capitalistes i imperialistes, entenent que la guerra de l'Iraq respon als interessos econòmics i polítics americans per intentar mantenir la seva hegemonia a nivell mundial. D'altra banda, crida no només a solidaritzar-se amb el poble iraquí, sinó també amb els pobles del món que estan sofrint agressions imperialistes "d'alta intensitat", com per exemple Colòmbia, Tetxènia o Palestina, i també aquells pobles sotmesos a agressions "de més baixa intensitat", com el Kurdistan, Venezuela o, sense anar més lluny, Euskal Herria o els mateixos Països Catalans.
beas corpus, van ser traslladats als Jutjats, però la jutgessa de guàrdia no declarà la llibertat, havent de passar tota la nit als calabossos, en un gest clarament punitiu. Els portaveus del Col·lectiu Tortuga van qualificar aquest fet "d'incomprensible i desproporcionat, donat el caire pacífic de l'acció i del fet que tres de les persones es limitaren a sostenir una pancarta". Així doncs, no fou fins al migdia del diumenge quan foren alliberats amb els càrrecs de danys al patrimoni de la ciutat, un "patrimoni" que l'Ajuntament es va apressar a restaurar, ja que als pocs minuts d'acabar l'acció una brigada va procedir a la neteja del monument. En tot moment, els detinguts comptaren amb una activa solidaritat, convocant-se concentracions espontànies als jutjats tant el dissabte 1 com el diumenge 2 de febrer. El conjunt d'estàtues atacades, colpejades i pintades de blanc, van ser una idea de l'alcalde de la ciutat Luis Díaz Alperi, i va ser inaugurat el 2 de juny del 2001, el dia en el qual les Forces Armades van desfilar per Alacant amb una forta oposició ciutadana. El monument ja havia rebut el rebuig de veïns anònims, que havien pintat i decorat espontàniament les estàtues, però no ha estat fins ara que s'ha organitzat una acció massiva i amb una repercussió mediàtica tan important
Pàgina 5
Acampada indefinida a Valeo Des del passat diumenge 29 de gener, la plantilla de la multinacional francesa d'Il·luminació Valeo de Sant Esteve de Sesrovires estan acampats davant les instal·lacions Valeo al poble. La mesura, presa en assemblea de treballadors, és un acte de protesta més contra l'expedient de regulació amb el que la direcció vol acomiadar 256 treballadores i treballadors. Durant aquests dies, s'han realitzat a l'acampada tot tipus d'activitats reivindicatives, que han inclòs concerts, xerrades i projeccions de vídeo. Els treballadors han denunciat en un comunicat que l'empresa els vol recolocar a diferentes factories de localitats de l'Estat espanyol, a Jaén o Madrid. L’empresa es nega a contractar els acomiadats a altres quatre empreses més properes que té al Principat, a pesar de que aquestes continuen contractant gent per ETT actualment.
Economia En les societats riques actuals, s'està parlant d'una nova prestació social denominada Renda Bàsica (RB). Essencialment, consisteix a proposar que cada ciutadà tingui el dret a percebre una quantitat periòdica per cobrir les seves necessitats materials, sense cap contrapartida a canvi. Únicament, pel sol fet de néixer, pel sol motiu d'existir, la societat està obligada a proporcionar a cada ésser humà els mitjans materials necessaris que garanteixin poder sobreviure amb dignitat. Si aquesta proposta es dugués a terme, allunyaria la incertesa econòmica bàsica de la ciutadania i, a la vegada, si la seva quantitat assolís un cert nivell econòmic, eradicaria la pobresa material. El reconeixement del dret ciutadà a una renda bàsica implica garantir uns ingressos periòdics a tota la ciutadania, independentment de quina sigui la seva situació dins el sistema productiu, sense tenir en compte el gènere (a dones i homes), la creença (laics i religiosos), la classe (rics i pobres), la raça i l'edat.
11 de febrer de 2003
més d'un tres per cent de l'ocupació. Fins i tot si el dupliquéssim, és tan significatiu un percentatge del 3% o del 6% per concloure que la RB desincentivaria l'oferta de mà d'obra i motivaria la desídia? Fins i tot si, com s'ha indicat als paràgrafs anteriors, els 260.000 treballadors amb salaris baixos -l'11%- deixessin de treballar, quines serien les conseqüències?: Durant la dècada dels noranta, el Principat de Catalunya ha tingut una taxa d'atur superior al 12%, amb un 21,5% l'any 1993; des de 1998, disminueix per sota del 10%; no obstant això, malgrat, o precisament a causa d'elles (taxes d'atur), l'economia no va deixar de créixer en cap moment.
La Renda Bàsica propostes de viabilitat * Per José Iglesias Fernández
Més d'un milió d'objectes postals s'han acumulat a les centrals de Correus de Barcelona, des de fa vint dies, per la vaga indefinida de tres hores per torn que han convocat CGT, la Plataforma de Treballadors i la Sipcte-Usoc. El motiu de la protesta és el trasllat de més de 800 treballadors que vol fer l'empresa al nou centre de Sant Cugat del Vallès i a l'aeroport. Els sindicats demanen la garantia de permanència dels afectats que no vulguin desplaçar-se a Sant Cugat i un plus de desplaçament per la resta de la plantilla. Les mobilitzacions han estat constants. El 4 de febrer, 300 treballadors es van manifestar pel centre de la ciutat i a l’endemà cinc delegats sindicals es van tancar indefinidament a les oficines de l’empresa, mentre un centenar de pesones es concentrava i llençava ous a la seu de CCOO, denunciant la seva actuació en el conflicte. Correus ja ha denunciat als tancats, fet que ha estat calificat pels sindicats com un intent més de criminalització del dret a vaga.
La Renda Bàsica: un espai polític Precisament, la capacitat transformadora de la RB fa que sigui una reivindicació amb una arrel profundament política. La RB no és un problema tècnic, ni tan sols econòmico-financer, sinó polític. Per tant, La Renda Bàsica trencaria moltes de les dinàmiques de la marginació social per aconseguir la seva implantació L'impacte de la RB en l'oferta de la cal voluntat i força política, un espai mà d'obra: el tema recurrent de la treballadors no abandonen tan fàcil- De tota manera, per intentar fer una on convergeixi l'acció conjunta de la vagància ment la seva feina-, com per raons estimació hipotètica del possible justificació ètica (raó) i la participaUna de les objeccions que es fa fre- objectives al nivell de consum desit- impacte de la RB al mercat de tre- ció ciutadana (força). Només una qüentment a la RB és que pot des- jat, de l'estudi es dedueix que en tot ball, en estudis realitzats s’ha simulat decidida opció per aquest model motivar l'oferta de mà d'obra. És a cas, sembla que són les capes socials un escenari en què a totes les profes- d'una gran part de la població obtindir, la preocupació de molta gent amb salaris més baixos -que no sions es produeixen abandons quan dria la suficient força política per quan s'enfronten a superen l'11% s'estableix la obtenir la implanla RB consisteix a “El reconeixement del dret de la població RB. Òbviatació de la Renda “Per aconseguir la seva creure que aquesta a una renda bàsica ocupada- les ment, aquestes Bàsica. pot induir moltes que es podrien desercions es implantació cal voluntat i Afortunadament, implica garantir uns persones, un cop veure induïdes p r o d u i r a n força política, un espai on s'observa ja un ingressos periòdics a tots lliures de l'obligaa abandonar amb més o convergeixi l'acció desenvolupament els ciutadans, ció de buscar feina els seus llocs de menys inci- conjunta de la justificació en aquesta direcper viure, a adop- independentment de la treball a causa dència a unes ètica i la participació ció. Són molts els tar actituds de seva situació dins el de la RB. Si la categories progrups i moviments ciutadana” ganduleria, vagàn- sistema productiu” societat vol que fessionals que socials que han cia, droperia, pereaquestes tas- a d'altres, a assumit la reivindisa, desídia, manques es duguin causa de la diferent proporció d'efec- cació del Model de Renda bàsica i dra, apatia, desinterès, indolència, a terme, s'haurà de produir un rea- te benestar material i estatus social actuen amb energia per difondre'l i deixadesa i un llarg etcètera d'adjec- justament salarial que augmenti la que proporcionen aquestes profes- impulsar-lo. Concretament, a tius similars. I, quan ja han establert remuneració relativa d'aquestes ocu- sions i càrrecs als seus preceptors. Si Catalunya i a l'Estat espanyol exis-sense més reflexió- la causa-efecte pacions respecte de la resta d'ocupa- situem l'abandó del lloc de treball en teixen ja més de 50 col·lectius entre RB i vagància o desincentiva- cions del cos social. Tenint en comp- una escala que va de 8 a 1, vuit vega- socials, organitzats a la coordinadora ció per treball, la primera qüestió te que la importància relativa d'a- des menys motivació per treballar en Baladre, que estan donant suport a que sorgeix és qui treballarà, alesho- quest grup és reduïda, això sembla els peons que en els directius i cien- aquesta lectura res. Al límit, s'acostuma a fer aques- manejable. No està malament que la tífics. El resultat d’aquest estudi ens ta pregunta: si es disposa de la RB RB contribueixi a fer que augmentin indica que, al Principat de per satisfer les necessitats més ele- els salaris dels grups de treballadors Catalunya, només 78.935 persones *José Iglesias Fernández, és llicenciat en Ciències Econòmiques i diplomat en mentals, què passaria si tots deixés- més desfavorits, cosa que, per una deixarien els seus llocs de treball a Ciències Socials. sim de treballar? altra via, contribueix a la redistribu- causa de la RB en un període de vint Per més informació www.rentabasica.net Tant per raons de tipus subjectiu -els ció de la renda que pretén la RB. anys. Aquest abandó no suposaria
La Renda Bàsica a Catalunya, José Iglesias Fernández. Editorial Mediterrània, Barcelona 2002. Àlex Tisminetzky,- Barcelona. Vivim una època caracteritzada pel retorn de
polítiques neoliberals, marcada per la baixada continuada de l’afiliació sindical, la deriva cap enlloc de l’anomenada “esquerra del sistema" i de terrible desconcert en les propostes i alternatives dins del camp socialista o anticapitalista. I és en aquest context que neixen els llibres d'aquest economista crític, que mitjançant la proposta de la Renda Bàsica intenta trencar amb l'esquema imperant de "el capital que dóna beneficis" i "el treball remunerat amb salari". En aquest treball se'ns presenta, amb dades i una reflexió ètica i profundament compromesa, una pro-
Vaga a Correus de Barcelona
posta diferent i trencadora de repartir el pastís que es produeix a la Comunitat Autònoma principatina. Però cal remarcar que aquest és el darrer d’una llarga nissaga d’estudis i publicacions que José Iglesias ha realitzat sobre el tema. Entre la desena de títols sobre aquesta novedosa reivindicació, destaquen per la seva concreció Renta Básica, ya! i Todo sobre la Renta Básica, tots dos publicats per la editorial Virus. I el concepte és ben senzill: en aquest exhaustiu estudi se'ns presenta la viabilitat i repercussions econòmiques i socials de la implantació al Principat
d'una Renda Bàsica, universal i sense cap contrapartida per a totes les persones. En poc més de tres centes pàgines, aquest declarat deixeble de Marx i Proudhon analitza com es podria acabar a les nostres societats amb la pobresa (que repercuteix en un 20% de la població) i tots els terribles cercles viciosos que acompanyen la marginació i l'exclusió social dels que no tenen els ingressos mínims per poder sobreviure. El llibre, realitzat per encàrrec de la Fundació Bofill, analitza els recursos socials necessaris per aplicar la Renda Bàsica. I fa un repàs de les polítiques
fiscals necessàries, les possible resistències de les capes socials benestants i les repercussions que pot tenir en diferents variables socioeconòmiques, com ara el mercat laboral, l'atur, la inflació, el consum, l'estalvi o la inversió principatina. Tot un allau de dades, propostes i reflexions, que éssent d'un interès i importància social innegable, podem afirmar que resten molt lluny de les estratègies que avui en dia es plantegen els nostres polítics. Tant dels de dretes, com dels autonomenats d'esquerres, en els seus diferents ventalls roig, verd i/o violeta.
11 de gener de 2003
L’arribada d’Ignacio Lula da Silva, “Lula” a la presidència del Brasil, ha alçat importants expectatives per als moviments d’esquerra de tot el món, i en especial de tota Llatinoamèrica. L’antic sindicalista, treballador industrial als cinturons de les grans metròpolis brasileres, Lula, arriba com una conseqüència electoral de les importants lluites dels moviments socials i sindicals brasilers durant tota la dècada dels vuitanta i noranta. Les dues organitzacions que han fet possible el triomf electoral han estat el Partit dels Treballadors (PT) i el Moviment dels Sense Terra (MST). El primer, com a organització política, ja era una organització de referèn-
Pàgina 6
Internacional Esperança i cautela davant la victòria de Lula
L’hora de Brasil Per Pau Caparrós i Gironès
“Brasil és, per damunt d’una potencia agrària, una potència industrial”
“L’esquerra mundial analitza els últims esdeveniments al gegant llatinoamericà” cia des del 1988, amb victòries importants com en el cas de les capitals dels estats de Sao Paulo o Porto Alegre. Per la seua banda, el MST fou creat el 1984 per tal d’ajudar a establir campaments agrícoles en les terres provades però inactives sota el lema de : Ocupar, resistir i produir. La força d’aquest moviment, decisiva en el suport al PT i en general en tot el camí que ha recorregut Lula fins arribar a la presidència, no es pot entendre sinó com una reacció al cop d’estat que dirigí l’oligarquia latifundista el 1964 per tal d’impedir la reforma agrària d’aleshores. Aquest cop d’estat convertí Brasil en una dictadura militar que s’allargaria fins ben entrats els anys setanta i en el marc de la
cartell del Partit dels Treballadors de la recent campanya electoral
repressió generalitzada contra els governs populars i els moviments revolucionaris, llavors molt presents a països com Xile, Argentina o Paraguai. Fou l’anomenada “Operació Condor”, un pla cuinat pel govern nord-americà per enderrocar els governs com el de Salvador Allende i en general per tallar de soca-rel l’exemple que el triomf de la revolució cubana tenia sobre les organitzacions
obreres i la classe camperola. La importància del camp a Brasil es certifica pels seus gairebé trenta milions de població agrària i l’important pes de les exportacions de productes agraris. És aquesta mena d’exèrcit popular, equivalent a la meitat de la població d’un país com Anglaterra, el que ha fet possible que el MST siga avui dia una de les organitzacions camperoles més importants del mon.
Ara, i després de vuit anys del govern neoliberal de Fernando Enrique Cardoso, durant els quals no s’han solucionat els greus problemes socials i econòmics del Brasil, el PT representa la voluntat de canvi que ha trobat el seu lloc també en els voltants de la classe mitja i en general de la població urbana, que amb uns 138 milions d’habitants representa el 81% del total del país.
Transformar un país sencer, la veritable batalla Un dels guanyadors per l’ascens de Lula és el propi FMI Juanjo Garcia.- València. La victòria de Lula da Silva, complementada amb la de Lúcio Gutierrez a Ecuador i la derrota de la vaga patronal a Veneçuela, ha disparat l'eufòria en un continent d'alegries limitades. Després d'una altra dècada perduda amb
Perquè el Brasil és, per damunt d’una potència agrària, una potència industrial. Ací hi ha les plantes de les multinacionals americanes de Ford (automòbils) i Boeing (avions). El Brasil és la primera potència industrial de tota Sudamèrica, i és el principal soci comercial dels Estats Units a la zona. De fet, aquest és el context més complicat per a Lula. Si bé en el seu congrés de 2001 el PT aprovava unes directrius programàtiques que proposaven una ruptura amb les receptes neoliberals del govern d’aleshores, amb l’arribada al poder (de fet, mesos abans de que es pronostiqués la victòria en primera i segona volta de Lula), l’equip de govern format
l'empitjorament de les xifres macro-econòmiques i, amb una situació social difícilment sostenible els tres triomfs replantegen l'ecuació política llatino-americana. Aquesta és l'única xifra, però, que convoca a l'esperança. El deute
extern de Brasil continua sent gegantí, el 10% del seu PIB. L'economia, al contrari que la inflació, s'ha ralentitzat i el Mercosur, després de la fallida Argentina, ha deixat de generar expectatives. Traduits els índex a termes socials, el balanç no pot
ser més desconsolador: 45 milions dels brasilers per sota del llindar de la pobresa i 7 milions de "meninos da rua". Així les coses, les faveles són la imatge del Brasil des de fa tres dècades. La resposta de Lula al Brasil real abans que al macro-econòmic ha
al voltant del nou president ha hagut de pactar amb la classe empresarial i prometre un “període de transició” per calmar els organismes internacionals com el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial. En aquest sentit, cal dir que la situació actual de Brasil, i també dels seus veïns, és dramàtica. El seu deute extern representa el 40% del Producte Interior Brut, per no parlar dels indicadors de pobresa, mortalitat infantil i de conflictivitat social a ciutats de dotze i quinze milions d’habitants com ara Rio de Janeiro o Sao Paulo. No serà gens fàcil gestionar un país d’aquestes característiques, per això caldrà temps per analitzar i valorar els resultats del nou govern i no treure ràpides conclusions.
estat el "nou pacte social". Basat en l'ambició de que cada brasiler menje tres vegades al dia, amaga obstacles com el de rehabilitar un estat malferit per les polítiques neoliberalitzadores. Més encara, fer-ho sense provocar la fugida del capital estranger i aconseguir-ho amb el vist-i-plau del principal creditor, l'FMI, que demana més desregularització i més privatitzacions. Significaria, doncs, quadrar el cercle. És per açò que Lula és el candidat de tots. Sobretot dels pobres i les capes mitjanes proletaritzades. Però també representa una taula de salvació per al propi FMI i l'oligarquia brasilera contra els efectes més perversos dels seus dictats econòmics. Sobretot, després de la possibilitat que Argentina es declarés insumisa davant el deute i que l'efecte s'expandís. Ara bé, si durant la campanya ha pogut alternar aquestes dues imatges, el govern el forçarà a mostrar el seu veritable rostre. La pregunta és si governarà la globalització o governarà contra la globalització.
Pàgina 7
Cultura
Marro i política als Premis Goya La gala d’entrega dels premis Goya ha provocat un terratrèmol sobre la pressumpta manipulació ideològica de la cerimònia. Els acusats s’esforcen per encarnar la llibertat d’expressió i el pacifisme mentre els de sempre inicien la cacera de bruixes. El president de la Federación Española de Productores Audiovisuales, Eduardo Campoy, ha demanat, a títol personal i amb tot el recolzament d'Andrés VicenteGómez, la dimissió de la presidenta de l'Acadèmia, Marisa Paredes, tot dient que si no seria ell qui dimitiria. Però la poltrona és còmoda i Campoy ha reaccionat amb seny al comunicat on l'Acadèmia defensa la seva posició. El conflicte ha superat els ambients cinematogràfics i ha donat lloc, a banda d'enceses tertúlies polítiques, a debat parlamentari. Paredes ha merescut el recolzament socialista, d'un oportunisme esfereidor, i l'editora Esther Tusquets ha dit a El País que la guerra demostra als incrèduls la diferència entre un govern socialista i un de popular, com si no hi hagués cap diferència entre governar i fer oposició o aquells socialistes que governaven durant la primera guerra d'Iraq no fossin aquests socialistes.
El referent absolut del cinema finés estrena a Barcelona i València una pel·lícula que no n’és la darrera. La Filmoteca de la Generalitat de Catalunya ho ha aprofitat per dedicar-li un cicle. La darrera pel·lícula de Kaurismäki s'anomena Ten minutes older.The trumpet però a nosaltres ens arriba com a estrena Mies vailla menneisyyttä (en castellà Un hombre sin pasado i en francès L'homme sans passé). Ambdues daten de l'any passat, i l'estrena d'aquesta darrera ha donat peu a un cicle de la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya. A Un
Javier Bardem, amb el guardó a la mà, va dir que “guanyar unes eleccions no vol dir disposar d’un xec en blanc per fer i desfer el que es vulgui”.
Alejandro Ballesteros (PP), trobava a faltar la mateixa "valentia" per a cridar "no al terrorisme", amb tan mala fortuna que oblidava que "quan
l'entrega de premis va coincidir amb un atemptat terrorista, el president de l'Acadèmia va mostrar a tot el país les mans pintades de blanc"
Aki Kaurismäki: estrena i cicle home sense passat, un personatge anònim és apallissat en un parc de Helsinki en els primers minuts del metratge, tot restant amnèsic en una comunitat de "sense-sostre". "Si la gent vol veure violència atractiva hi ha quelcom malament en els seus cervells. Així que la faig semblar com realment és:
ràpida i lletja". A Helsinki, afirma, “la violència no té glamour”. També l'allunyen de la producció industrial massiva l’equip reduït i uns actors limitats a un simple assaig abans que la càmera filmi. "Hollywood és el motiu pel qual faig els films que faig. Perquè l'odio".
com recorda el comunicat de l'Acadèmia, rememorant l'acte de “tremenda valentia” de José Luis Borau en condemnar, el 1998, l'execució dels Jiménez-Becerril a mans d'ETA. Tanmateix, la Fundación Víctimas del Terrorismo li ha fet els cors en la patinada. Els mitjans "progressistes" han descrit com a reivindicació ciutadana una protesta gremial que mostra la recent tendència de l'ala liberal de la burgesia a abandonar un cavall que ja no sembla tan guanyador i evidencia contradiccions que Fernando Trueba ha sintetitzat dient "els professionals del cinema són majoritàriament progressistes i els productors són majoritàriament reaccionaris". El productor Elías Querejeta, però, ha defensat Paredes, i tampoc hi ha consens entre els actors: José Luis López Vázquez ha fet vàlid l'argument que no era el lloc (sense especificar quin seria el lloc). La gala inclogué també referències al Prestige (caldrà canviar la metàfora del cavall que ja no guanya per la del vaixell que s'esfonsa, més escaient); l'atur (la gran premiada fou Los lunes al sol ) i l'incompliment dels acords amb els treballadors de Sintel (fou premiat El efecto Iguazú). Però no hi ha res de nou sota el sol: per a Àlex de la Iglesia el què passa és que "el PP està abandonant les posicions de centre" (?), i Penélope Cruz ens regala la perla: "combatre la violència amb la violència és inconcebible", és a dir, que s'ha cregut la versió oficial. I ho diu perquè és "radicalment pacifista", és a dir, que la sang la mareja.
La seva estètica té els trets propis de la postmodernitat: cinefília, èmfasi en l'estil, encreuament de gènere, cultura popular i, magrat els diàlegs lacònics i l’estatisme del seu discurs, un humor absurd i desconcertant. Un home sense passat es pot veure a Barcelona (cinemes Icària i Verdi) i a València ( Acteón i Babel). A la Filmoteca de Barcelona podeu veure Leningrad cowboys go America, La noia de la fàbrica de mistos, Vaig contractar un assassí a sou, La vida bohèmia, Aquestes botes,Tatiana i Núvols passatgers, de l'11 al 16 de febrer.
Mandonguilles d’abadejo INFORMACIÓ PRÀCTICA: DIFICULTAT: mitjana PREU: mitjà TEMPS DE PREPARACIÓ: 2-2,5 h. + 12 h. per a remullar l'abadejo ÈPOCA DE L'ANY: qualsevol NIVELL DE BRUTÍCIA QUE US DEIXARÀ EN LA CUINA: alt
INGREDIENTS Mig quilo d'abadejo salat, un quilo de creïlles, una ceba (5070g), un grapat de pinyons, unes branquetes de julivert, un ou (si és xicotet, dos), oli d'oliva, farina, un ou addicional, 3-4 grans d'all. PREPARACIÓ Poseu a remullar l’abadejo, amb la pell cara avall, durant 12 hores. Canvieu l'aigua a les 6 hores.
L'endemà, peleu les creïlles i poseu-les a bullir en un perol amb els trossos d'abadejo. Bulliu-ho tot junt durant mitja hora, o fins que les creïlles estiguen fetes. Lleveu la pell i les espines a l'abadejo i tritureu-lo en un morter fins que estiga fet una pasta. Feu el mateix amb les creïlles. Poseu-ho tot en un llibrell i mescleu-ho bé. Peleu i piqueu la ceba ben fina i
11 de febrer de 2003
De mediterraneïtat
S’Albaida és una formació de músics menorquins que va nàixer l’any 1998 i que es caracteritza per la recuperació de melodies i romanços de la tradició, sobretot, menorquina. Juguen amb el concepte de mediterraneïtat per influir-se de les tradicions i els sons dels diversos pobles de la nostra mar. Aposten per l’acústic i per diferents intruments que donen cos i caràcter a la seua proposta. Tot això sense defugir el compromís amb un projecte cultural més ampli, “reivindicam una menorquinitat com exponent del catalanisme cultural”. Aquest disc, Mateixos temps, va ser presentat al Teatre Principal de Maò el 28 d’abril de 2002 i compta amb les col·laboracions de Cris Juanico (cantant de Ja T’ho Diré i Menaix a Truà) i Adolfo Osta, Toni Pastor, Pep Toni Rubio, Tomé Olives, Joan Mesquida, Toni Perelló, Pepe Robles, Miquel Ferrà i Marta Elka. Mateixos temps, és un viatge màgic per l’illa que, a través de la música, ens fa surar per ones de valors que la tradició ha sabut conservar intactes: l’amor, la solidaritat, etc... Mateixos temps, fa referència, en sentit literal, a uns temps iguals, però també és -segons s’Albaida“una expressió menorquina, un adverbi, que ve a significar un a la vegada, una idea contraposada, que capgira tot el sentit: la música tradicional també és una música nova, que transmet coses d'ara, d'abans i de sempre, amb la voluntat de romandre en el temps”. Més informació al web http://go.to/salbaida.
fregiu-la a foc molt lent i tapada fins que es quede de color marró i mig transparent. Mentrestant, piqueu molt fins el julivert i l'all. Afegiu el contingut de la paella (l'oli també) a la pasta. Aboqueuhi el julivert i l'all crus, els pinyons i l'ou ben batut (si és xicotet, dos). Treballeu-ho fins que tingueu una pasta homogènia. Tasteu-ho de sal. Amb les mans lleugerament enfarinades feu unes mandonguilles de 2-3 cm d'ample i 4-5 cm de llarg. Arrebosseu-les amb ou batut i fregiu-les en oli d'oliva abundant i ben calent durant uns minuts fins que estiguen daurades. S'han de servir ben calentes.
Pàgina 8
Contraportada
11 de febrer de 2003
Entrevista a tres membres de l'assemblea de l'Ateneu de Cornellà
"Volen treure l'Ateneu perquè els molesta" Joan Teran, Cornellà.- L'Ateneu de Cornellà és una de les primeres cases okupades dels Països Catalans i ara volen desallotjarla. Són molts els projectes socials i culturals que durant anys ha aixoplugat l'Ateneu. Com i quan va sorgir l'Ateneu? A l'any 1987, a Cornellà no hi havia res pels joves. Després d'unes quantes manifestacions per tenir un local social, un grup de joves s'encadenà a l'Ajuntament i s'ocupà una antiga fàbrica d'electrodomèstics. En un primer moment hi havia molta gent i es van posar en marxa molts projectes: un habitatge, una cafeta, on es feien concerts i teatre, un projecte autoocupacional, un projecte de reciclatge, a més de la creació de la Coordinadora Contra la Marginació, que encara segueix funcionant. A partir del 92 va agafar el relleu una gent nova. A mesura que arribava més gent i que l'espai es feia petit, es va anar ampliant l'Ateneu. Com és que després de 16 anys donant vida a aquest espai, ara us volen desallotjar? Com s'ha arribat a aquesta situació? A partir de l'any 99, comença a haver-hi molta especulació al barri, una zona on hi havia moltes cases antigues. Les comencen a enderro-
car i a edificar-hi a sobre. Darrera d'això hi ha el pla Ribera-Serrallo, que inclou la construcció de la nova zona esportiva de l'Espanyol, l'ampliació dels terrenys de la Federació Catalana de Tennis, i la construcció d'una piscina municipal. Estan construint cases per vendre-les al voltant de 35 milions! Això fa que la gent, en no poder pagar lloguers ni cases, se'n vagi de Cornellà. I quin lloc hi té l'Ateneu en aquest pla? Cap. Per dues raons. Primer, perquè en el seu lloc hi ha d'anar un bloc de pisos. I segon, perquè és un centre social i molesta. Pensem que s'ha pressionat perquè s'acceleri el desallotjament als jutjats. A nivell legal, en quina situació us trobeu? Es tracta d'un cas molt complicat i farcit d'irregularitats. En el seu moment, el propietari, Fernando Abadía, va cedir verbalment la casa a l'Associació de Veïns i aquesta la cedir als okupants. El problema sorgeix quan l'any 99 el propietari
“Pensem que es tracta d'un atac polític, i en la mesura que és així, ens defensarem”
L’Ateneu és un referent del moviment associatiu de Cornellà
mor amb 92 anys. En el seu testament deixava la casa a l'Ajuntament, amb la qual cosa s'estalviava totes les contribucions que no havia pagat des de feia molts anys. Un dia, però, una immobiliària el va a veure i signen un contracte privat de compra i venda signat suposadament davant de notari amb un gargot i annexant les petjades dactilars. Al dia següent mor. Pel què fa al procés judicial, ara portem 2 anys i 5 mesos de procés. Es tracta d'una jutge jove, que porta tres casos de cases okupades, i que està molt pressionada. D'aquí a un mes, més o menys, decidirà entre si passa la bola al jutjat provincial o si dicta l'ordre de desallotjament.
Quina resposta heu plantejat i quina ha estat l'actitud de l'Ajuntament, de l'Associació de Veïns i del teixit associatiu? Nosaltres pensem que es tracta d'un atac polític, i en la mesura que és així, aquí, al poble, es defensarà. Durant tots aquests anys, són molts els col·lectius d'aquí Cornellà que han tingut l'Ateneu com a punt de referència. De moment s'ha enviat cartes, tant als col·lectius com a les associacions de veïns. La gent ha respost bastant bé, tot i que l'associació de veïns del barri no s'ha volgut mullar gaire amb el procés. Per part de l'Ajuntament el diàleg amb la gent de les cases okupades està completament trencat. Cal tenir en compte que aquí hi ha hagut un procés de criminalització molt dur des de fa força temps. Quines expectatives teniu ara mateix? La situació està una mica difícil. Nosaltres pressionarem per què es vegin obligats a passar la pilota al Tribunal Provincial. Amb aquest objectiu ens estem preparant i ens estem movent. Mentrestant, a l'Ateneu seguirem fent xerrades o concerts de forma normal fins que ens ho impedeixin.
AGENDA FEBRER Dijous 13 Barcelona. Acte sobre la democràcia participativa. 13.30h UPF-Ciutadella. Organitza: Alternativa Estel. Divendres 14 Barcelona. Xerrada i col·loqui sobre l'actual situació a l'Iraq, 21. Concert d'ska de "Local 34", 23H. Al Cruma. Organitza: CCSI. Barcelona. Concentració contra l'extradició de JuanRa Rodíguez. 19h Consolat holandès. Organitza: Rescat Dissabte 15 Tortosa. 6ª Assemblea de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, 19h Auditori Felip Pedrell. Fraga. Presentació de la CEPC de la Franja al CAsal Jaume I de Fraga. Dia Internacional de lluita contra l'agressió a Iraq. MANFESTACIONS: Alacant. 19’30h Plaça dels Estels. Barcelona. 17h Pg. De Gràcia i Diagonal. Castelló. 18h a la Plaça de la Pau Elx. 18h. plaça Algesp Girona. 12h Plaça del Vi. Lleida. 17h Plaça Catalunya Santa Coloma de Farners. 17h Plaça dels Farners. València. 18h Plaça Sant Agustí. Dissabte 22 Tortosa. Trobada de Dolçaina, Tabal i Gralla dels Països Catalans i concert amb Pomada, Traüt de Tarí i Xarop de Canya. Organitza: Colla de Grallers de Jesús i Maulets. Girona. Acte contra PHN. 19h al CS La Màquia. Organitza: Plataforma en defensa de l’Ebre i POT. Barcelona. Acte contra l'ofensiva repressiva espanyola al Centre Social de Sants, 19h. Organitza: Endavant-Barcelonès 23 de febrer. València. Manifestació contra la privatització de RTVV. Des de les Torres de Serrans. Convoca PLataforma en defensa d'una Televisió Pública i de Qualitat. 26 de febrer. València. Judici als membres de la Plataforma l'Horta de Benimaclet. 10h Concentració als jutjats Pça. del Mar Divendres 28 Alacant. Xerrada sobre els Papers de Salamanca, per J.Guia. 12h Universitat d'Alacant. Organitza: PSAN.
Envia les convocatòries a accent@xarxaneta.org
Locals on trobar L’ACCENT Alacantí: Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Alcoià: Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp: Casal Popular La Turba. Alt Empordà: Casal La Volta . Alt Penedès: Can Cellerot, Ateneu X, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Anoia: Jaç Roig, Jimmy Jazz, Ateneu Popular de Masquefa. Bages: Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular la Falç. Baix Camp: El Carrasclet, Refugi. Baix Cinca: Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat: Centre Social la Vila, Ateneu Revolta, Ateneu de Cornellà, CSO El Pati Blau, Tio Canya-Sant Feliu. Baix Maestrat: Ball de dimons de Vinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx. Barcelonès: Casal Independentista de Badalona Antoni Sala i Font, La Barraqueta, Ikastola, Casal Popular de Gràcia, La Torna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Insurgent, Kasa de la Muntanya, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records, Kebra Discs, Biblioteca de Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, Universitat Central, UPF-Rambles, FAVB, , La Cereria, Makoki, Euskal Etxea, Tio Canya, Espai Mallorca-Via Fora, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI, Pati Llimona, Arran, Casal Independentista de Sants, Local MauletsSants, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ictus, Casal Popular Onze de Setembre, Biblioteca Ignasi, AVV de Sant Andreu, S.C. La Lira, Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Ateneu Independentista La Forca, Ateneu Popular Octubre. Berguedà: Casal Independentista Cal Panxo. Camp de Túria: Casal Jaume I-Llíria. Conflent: Casal Jaume I-Rià. Camp de Morvedre: Espai Dina. Costera; Casal Jaume I-Xàtiva. Garraf: GER. Garrigues: Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques. Garrotxa: Bar-Casal Terra Aspra. Gironès: Ateneu 24 de juny, Ateneu la Màquia, Casal Independentista El Forn. Horta: Bar Tocat, Casal Jaume I-Cabanyal, Casal Jaume I-Malva-Rosa, Casal Jaume I-Russafa, Casal Jaume I-Catarroja, Racó de la Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Ateneu Cultural Casino de Torrent. Mallorca: Es Pinzell. Maresme: Taberna Atzucac, CODESMA, Casal Popular Fèlix Cucurull. Marina Alta: Casal Jaume I-Pedreguer, Casal Jaume I-Xàbia, Casal Jaume I-Pego, Casal Jaume I-Benidorm, Casal Jaume I-La Vila Joiosa. Matarranya: Casal Jaume I-Calaceit. Osona: Casal Independentista Manel Viusà, el Xamfrà, 1714 Seguem Cadenes. Pla de l'Estany: Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Plana Alta: Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló. Plana Baixa: Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta: Casal Jaume I-Alzira, Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume I-Carcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca. Rosselló: Llibreria Catalana, Casal Jaume I-Centre Cultural Català, CEDACC, Associació Aire Nou de Baó, ACE-CEPC. Safor: Casal Jaume I-Gandia, Casal Jaume I-Oliva. Segrià: La Falcata. Urgell: El Gis-Mat de Linyola, El nan roig de Tàrrega. Vall d'Albaida: Endavant-Ontinyent, Casal Jaume I-Ontinyent. Vallès Occidental: Casal Independentsita Can Pingàs, Tio Canya-Mollet, Casal Independentista Can Capablanca, Universitat Autònoma, Via Fora-Ripollet, Local Endavant-Terrassa. Vallès Oriental: Casal Quico Sabater, Tio Canya-Mollet, Bar la Tramuntana, el Mirallet, Llibreria la Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaça de Cardedeu, El Trull de la Garriga, Ateneu de Caldes de Montbui. Vallespir: Angelets del Vallespir. Valls del Vinalopó: Casal Jaume I-Monòver.
Locals col·laboradors: Ateneu Popular X (C. Ferran 14. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular Octubre (C. Badejoz 23. Barcelona) / La Barraqueta (C. Virtut, 14. Barcelona) / El Casal (C.Sant Elies 8, 1er. Reus) / Casal Independentista de Sants Jaume Compte (C. Premià, 31. Barcelona) / Casal Popular de Gràcia. (C. Ros de Olano, Barcelona) / Casal Popular Onze de Setembre (C. Concepció Arenal, 258. Barcelona) / CODESMA (C. Nàpols, 18. Mataró) / La Falcata (C. Panera 2. Lleida) / Jimmy Jazz (C. Clos 53. Igualada) / Kremlin Taberna (C. Logroño, 3. Gasteiz) / Partisano (Pl. de l'Oli, 7 baixos. Girona) / Racó de Corbella (C. Ripalda 20, baixos. València) / Bar Terra (C. Baró de Sant Petrilló 9. València) / La Traca de Cardedeu / 1714 Seguem Cadenes (C. Riera 29. Vic) / Via Fora-CAT (Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 25. Barcelona).
L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans. Número 3. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors. Redacció Valencia: c. de Ripalta, 20, baixos, València. Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. 08014 Barcelona. Adreça electrònica accent@xarxaneta.org. Telèfons de contacte: Subscripcions: 658 33 39 32. Distribució: 652 08 26 47. Publicitat: 615 54 47 15 Consell de Redacció: Coordinació: Andreu Ginés. Països Catalans: Laia Altarriba, Martí Cirici, Andreu Ginés, Maria Oliver, Aure Silvestre, Joan Teran. Economia: Àlex Tisminetzky, Josep Villaroya. Internacional: Sergi Perelló, Sónia Jiménez Villanueva. Cultura: Joan Sebastià Colomer, Feliu Ventura. Correcció: Adela Ortiz. Edició gràfica: David Campos, Àlex Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia. Han col·laborat en aquest número:Pau Caparròs i Gironès, José Iglesias Fernández, Juanjo Garcia, Júlia Humet, Albert Roig, Ateneu de Cornellà.