Accent 12

17 de juny de 2003 Periòdic popular de distribució gratuïta 5.000 exemplars

Publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans

Número 12

Editorial

Surten al carrer després de pagar una fiança de 30.000 euros i dues de 18.000

L'aigua tèrbola d'Evian

Els joves de Torà ja estan en llibertat

Evian és una ciutat mitjana de l'Alta Saboia; regió del sud-est de l'Estat francés tocant Suïssa i famosa, a banda del seu extraordinari alt nivell de vida, per les seues aigües termals i minerals a les quals s'atribueixen poders curatius i medicinals. Però els passats u, dos i tres de juny, aquesta ciutat va passar a la capçalera informativa per esdevenir la seu circumstancial del G8, és a dir, el selecte grup de les set potències més industrialitzades del món, més la Rússia de Vladímir Putin. Al llarg d'aquests tres dies, els amos del món tornaren a decidir per tots nosaltres les grans qüestions de l'agenda mundial. A saber: aprofundiment de les mesures macroeconòmiques tendint a escampar (més si cap) les grans línies mestres del capitalisme global; l'enfortiment de les grans institucions financeres mundials com l’FMI, el Banc Mundial o l'OMC; la lluita internacional contra el que anomenen terrorisme, evidentment no el que practiquen ells, i un major control pel que fa a les armes de destrucció massives, per suposat sense referir-se a les que ells ideen, fabriquen i venen en nom de la llibertat i la democràcia.

Però enguany la novetat va ser la importància que aquests cabdills del món van atorgar a l'Àfrica, fins al punt de convidar alguns dels seus membres a participar a una de les sessions de treball. Pareix que ara, immersos com estem en la darrera expansió imperialista i com ja va passar al segle XIX, les potències capitalistes tornen a fixar l'atenció en aquest continent, que arreplega bona part de les reserves de riquesa natural del planeta, però que alhora reuneix els estats més endarrerits des del punt de vista tecnològic i industrial. En especial, es va tractar el tema de l'aigua i de la sanitat. Pel que fa al primer punt, ningú no pot negar que es tracta d'un dels elements imprescindibles per al desenvolupament humà, i al qual bona part de la població mundial, i en especial la del continent africà, no hi té dret a un accés en condicions humanes saludables. Doncs bé, al darrere de les intencions dels membres del G8 de facilitar el seu accés, s'hi amaguen els veritables plans per privatitzar l'explotació d'aquest bé natural. Pel que fa a la sanitat, tres quarts del mateix: afavorint la implantació de les grans i poderoses corporacions sanitàries i farmacèutiques del primer món en aquestes àrees del planeta, augmenten el seu mercat de clients potencials.

Hi ha una cosa clara, si bé l'Àfrica, com altres parts de la terra, no destaca precisament pel repartiment de les seues riqueses, si que ho fan pel que fa a les seues malalties, en especial aquelles amb caràcter pandèmic com la SIDA. Mentrestant, a l'hora que els amos dels nostres destins es reunien i decidien per tots nosaltres, es repetiren les habituals manifestacions i marxes de protesta, amb el balanç subsegüent de repressió, manipulació informativa i l'intent per part de la policia francesa d'equiparar-se a la italiana i anotar-se dues noves morts. Aquesta vegada, però, sense aconseguir-ho. I és que, de nou, aquells que diuen representar-nos tenen la necessitat de protegir-se de tots nosaltres, és a dir, dels seus propis ciutadans. En definitiva, després d'aquesta cimera del G8, res ha canviat, tot roman igual, llevat d'un fet: potser a partir d'ara, quelcom haurà fet més pudent el gust de l'aigua d'Evian per a tots nosaltres.

Finalment, el jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón va resoldre el recurs presentat pels advocats dels 3 joves en què s'exigia la seva llibertat i, el passat 4 de juny, en Jordi V., en Jordi T. i n'Antoni C. van poder sortir després que les seves respectives famílies dipositessin les fiances establertes pel jutge de 30.000 euros pel primer i 18.000 pels altres dos. Després de quasi dos mesos tancats en dues presons de Madrid, els joves foren rebuts a Torà amb un acte de benvinguda on assistiren quasi 500 persones que dedicaren una forta ovació als tres joves. Aquests aprofitaren per agrair la solidaritat que han rebut els darrers mesos.

En un comunicat del mateix 4 de juny, l'organització antirrepressiva Alerta Solidària afir-

mava que allò que realment ha permès que els tres joves de Torà hagin sortit en llibertat és la "mobilització popular", expressada en la participació de milers de persones en les diverses manifestacions i concentracions que s'han dut a terme, i el que consideren que és un "escàndol públic" per l'ús sistemàtic de la tortura per part de l'Estat espanyol. Finalment, recordaven que "el cas continua obert" i que "la lluita continua".

D'altra banda, l'advocat d'un dels joves, Fidel Sànchez, ha anunciat que presentarà un recurs contra la fiança per considerar que ni la quantitat fixada per la fiança ni l'acusació de terrorisme que pesa sobre els joves es corresponen amb les proves existents. És per això que demana l'anul·lació del procés.

Els Països Catalans es preparen per Sant Joan La nit de Sant Joan se celebra arreu del país, des d’Andorra fins a Alacant, amb el foc de protagonista

Oposició a la Línia d’Alta Tensió a la Catalunya Nord Països Catalans / 2

Canal 9, la privatització continua Economia / 5

Perú: vaga, caos i estabilització Internacional / 6

Entrevista a Júlia Taurinyà de la CEPC de Perpinyà Contraportada / 8

Els dimonis de Massalfassar celebren la festa de Sant Joan amb un gran correfoc a la platja

El solsctici d’estiu, festa pagana celebrada arreu del món, i cristianitzada a occident, encara manté el seu esperit popular a les nostres terres. Correfocs, fogueres, balls i música uniran com poques dates els pobles dels Països Catalans.

Entre les festes més destacades trobem la d’Isil, poble del Pallars Sobirà, on cada any, per aquestes dates, cinquanta joves del poble baixen amb uns troncs encesos des del cim de la muntanya del Faro, dibuixant espectaculars ziga-zagues, fins a la plaça del poble, on es fa una gran falla amb música i dances al seu entorn. A Alacant, les festes de Sant Joan han esdevingut la festa principal de la ciutat, i malgrat que les fogueres s’han institucionalitzat, el caràcter popular de la festa continua viu. A Ciutadella, en canvi, s’ha mantingut més l’es-

perit tradicional, tot i que, en aquest cas, suposa un element fortament classista on cada caixer -com s’anomenen els cavallers- ha de representar un estament social.

Al marge, però, d’aquestes festes de major renom, hi ha celebracions a gran part dels pobles dels Països Catalans, moltes d’elles fora del calendari oficial, que han perviscut gràcies a la voluntat popular. Hi ha també noves tradicions, com la d’encendre les fogueres amb la flama del Canigó, la qual, els darrers anys, ha encés més de 30.000 focs arreu del país.

I és que, precisament, el caràcter popular i sovint massiu és allò que caracteritza millor la revetlla de Sant Joan. És també el motiu pel qual es considera que aquesta diada és la vertadera diada nacional dels Països Catalans.

Agenda / 8

17 de juny de 2003

Pàgina 2

Països Catalans

Oposició unànime a l’Alta Tensió a la Catalunya Nord El 80% dels nordcatalans, contraris al projecte que vol imposar París.

B. Pompei.- Barcelona. Els per a les empreses, ja que implidarrers temps, la Catalunya Nord ca haver de fer inversions a ha viscut un dels moviments més l'Estat espanyol. La línia suposa, massius dels últims anys contra la de fet, una contrapartida que línia de molt alta tensió (THT). l’Estat espanyol obté del francès Un dels actes més importants va a canvi de permetre l'entrada ser la manifestació del dissabte 31 d'EDF en el sector energètic de de maig, que va reunir 13.000 l’Estat espanyol. Fins ara s’hi persones, convocada per havia oposat, en contra de la l'Associació Antilínia Tensió, pròpia Comissió Europea, perconjuntament amb els col·lectius què entenia que l’Estat francès dels electes “Non à la THT” i va no podia controlar una part del començar a les deu del matí. mercat espanyol mentre es proLa línia de 400.000 volts que longués aquesta situació. A l’Estat francès vol construir s’ins- canvi, l’Estat francès es comprocriu en els acords entre els metia a reforçar la interconnexió governs francès i espanyol, que per a una potència de 2800 MW. han imposat aquest projecte al Això ja suposava triplicar la marge de la voluntat dels afectats. capacitat d'interconnexió anteAl nord, el centenar de torres de rior. Però finalment ha arribat la línia passaran al llarg de la als 4.000 MW. plana del Rosselló, i s'ajuntarien L'augment de la interconnexió no al peu de l'Albera amb la línia és cap necessitat tècnica per al construïda al sud, per les Principat ni, de fet, per a l’Estat Guilleries, entre Sentmenat del espanyol, ja que, en condicions Vallés i Bescanó, amb continuïtat normals, és excedentària en la fins a la frontera per la Vall de la seva producció d’energia, però Llémena i la Garrotxa. permet reduir els costos de transL’arrel del problema prové del port i, per tant, augmentar els nou model energètic europeu. El beneficis de les empreses operanou marc de dores. “liberalització” “La línia de molt alta Precisament, la energètica a no necessitat tèctensió servirà a les Europa, obliga nica d'aquestes a les empreses empreses franceses per línies era el prineuropees que vendre l’energia de les cipal argument volen operar a seves centrals nuclears utilitzat pels l’Estat espanyol a l’Estat espanyol grups ecologistes i a pagar un peat- malgrat la moratòria” opositors a la ge a Electricité línia tant a les de France comarques gironi(EDF) per nes com a les importar l'energia que produei- comarques del nord. xen en els respectius països. El Diverses fonts també han denunmateix passa amb les empreses ciat que el projecte de línia d’alde l’Estat espanyol que volen ta tensió servirà per vendre l’eoperar a Europa. L'alternativa a nergia de les centrals nuclears aquest peatge és la producció in franceses a l’Estat espanyol. En situ, que evita la xarxa de trans- aquest sentit, la interconnexió de port i l'impacte ambiental i les línies d’alta tensió suposa, de social que comporta, però és fet, una vulneració de la moratòmenys rentable a curt termini ria establerta a l’Estat espanyol

Símbol de la campanya contra la Línia d’Alta Tensió

sobre l’energia nuclear, que pre- realitzats a les poblacions nordcaveia aturar totes les noves ins- talanes, davant la indignació dels tal·lacions que afavorissin aques- assistents, que en alguns casos, ta font d’enerhan abandonat els gia, i la línia “L’administració debats denunciant serveix per que no eren debats francesa ha fet una potenciar-ne reals amb voluntat l’ús massiu campanya per d’ escoltar i tenir que en fa convèncer els habitants, en compte el que l’Estat francès, que ha tingut com a deia la població. ja que suposa resultat la indignació Aquesta actitud ha la gran majoria dels nordcatalans” comportat que s’esde la seva protengués un fort ducció elètridescontentament ca, i és, de fet, pel menyspreu del un dels estats més nuclearitzats govern de París cap als nordcatadel món, i necessita donar sorti- lans. da rentable al seu excés de pro- Al sud del Pirineu, malgrat que la ducció energètica. sensibilització ha estat molt Davant de tot això, la resposta menor, des de l’ecologisme i des des de la Catalunya Nord ha estat d’entitats com Salvem l’Empordà massiva, fet que ha obligat a l’ad- s’ha anat fent una tasca informaministració a una gran campanya tiva i ja han anunciat properes d’imatge, enviant tècnics a ven- mobilitzacions a Figueres i a dre el projecte a tots els debats Girona.

Locals on trobar L’ACCENT Alacantí: Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Alcoià: Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp: Casal Popular La Turba. Alt Empordà: Casal La Volta . Alt Penedès: Can Cellerot, Ateneu X, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Anoia: Jaç Roig, Jimmy Jazz, Ateneu Popular de Masquefa. Bages: Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular la Falç. Baix Camp: El Carrasclet, Refugi. Baix Cinca: Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat: Ateneu Revolta, Ateneu de Cornellà, CSO El Pati Blau, Tio Canya-Sant Feliu. Papereria Elena, Papereria Stel Baix Maestrat: Ball de dimons de Vinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx. Barcelonès: Casal Independentista de Badalona Antoni Sala i Font, La Barraqueta, Ikastola, Casal Popular de Gràcia, La Torna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Insurgent, Kasa de la Muntanya, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records, Kebra Discs, Biblioteca de Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, Universitat Central, UPF-Rambles, FAVB, , La Cereria, Makoki, Euskal Etxea, Tio Canya, Espai Mallorca-Via Fora, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI, Pati Llimona, Arran, Casal Independentista de Sants, Casal Popular Mawla-Maulets Barcelonès, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, Casal Popular Onze de Setembre, Biblioteca Ignasi, AVV de Sant Andreu, S.C. La Lira, Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Ateneu Independentista La Forca, Ateneu Popular Octubre. Berguedà: Casal Independentista Cal Panxo. Camp de Túria: Casal Jaume I-Llíria. Conflent: Casal Jaume I-Rià. Camp de Morvedre: Espai Dina. Costera; Casal Jaume I-Xàtiva. Garraf: GER. Garrigues: Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques. Garrotxa: Bar-Casal Terra Aspra. Gironès: Ateneu 24 de juny, Ateneu la Màquia, Casal Independentista El Forn, Centre Cívic de Celrà, La Pioxa de Bordils. Horta: Bar Tocat, Casal Jaume I-Cabanyal, Casal Jaume I-Malva-Rosa, Casal Jaume I-Russafa, Casal Jaume I-Catarroja, Racó de la Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Ateneu Cultural Casino de Torrent. Mallorca: Es Pinzell. Maresme: Taberna Atzucac, Casal Independentista El Solc, Casal Popular Fèlix Cucurull. Marina Alta: Casal Jaume I-Pedreguer, Casal Jaume I-Xàbia, Casal Jaume I-Pego, Casal Jaume I-Benidorm, Casal Jaume I-La Vila Joiosa. Matarranya: Casal Jaume I-Calaceit. Osona: Casal Independentista Manel Viusà, el Xamfrà, 1714 Seguem Cadenes, Ges Insurrecte, Casal Independentista el Gurri, Bar KanKarra, Biblioteca de Taradell, Bar Tse-tse, Atmosfera, Biblioteca Dos Rius, Bar el Casal, Restaurant l’Olla dels Experiments, Biblioteca de St. Pere de Torelló. Pla de l'Estany: Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Pla d’Urgell: El Gis-Mat de Linyola. Plana Alta: Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló.

Plana Baixa: Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta: Casal Jaume I-Alzira, Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume I-Carcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca. Rosselló: Llibreria Catalana, Casal Jaume I-Centre Cultural Català, CEDACC, Associació Aire Nou de Baó, ACE-CEPC. Safor: Casal Jaume I-Gandia, Casal Jaume I-Oliva. Segrià: La Falcata. Selva: Casal Popular el Trabuc. Urgell: El nan roig de Tàrrega.

Vall d'Albaida: Endavant-Ontinyent, Casal Jaume I-Ontinyent. Vallès Occidental: Casal Independentsita Can Pingàs, Tio Canya-Mollet, Casal Independentista Can Capablanca, Universitat Autònoma, Via Fora-Ripollet, Local Endavant-Terrassa, Consell de Joventut de Terrassa, Minyons, Geganters de Terrassa. Vallès Oriental: Casal Quico Sabater, Tio Canya-Mollet, Bar la Tramuntana, el Mirallet, Llibreria la Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaça de Cardedeu, El Trull de la Garriga, Ateneu de Caldes de Montbui. Vallespir: Angelets del Vallespir. Valls del Vinalopó: Casal Jaume I-Monòver.

Locals col·laboradors: Ateneu Popular X (C. Ferran 14. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular Octubre (C. Badejoz 23. Barcelona) / Ateneu Revolta (C.Ponent 13, Molins de Rei) / La Barraqueta (C. Virtut, 14. Barcelona) / El Casal (C.Sant Elies 8, 1er. Reus) / Casal Independentista de Sants Jaume Compte (C. Premià, 31. Barcelona) / Casal Popular de Gràcia. (C. Ros de Olano 39/41, Barcelona) / Casal Popular Onze de Setembre (C. Concepció Arenal, 258. Barcelona) / CODESEMA (C. Nàpols, 18. Mataró) / La Falcata (C. Panera 2. Lleida) / Jimmy Jazz (C. Clos 53. Igualada) / Partisano (Pl. de l'Oli, 7 baixos. Girona) / Racó de la Corbella (C. Ripalda 20, baixos. València) / Bar Terra (C. Baró de Sant Petrilló 9. València) / La Traca de Cardedeu / 1714 Seguem Cadenes (C. Riera 29. Vic) / Via Fora-CAT (Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 25. Barcelona) / 1917 (Pintor Fortuny 30. Barcelona)

l’apunt

Una línia que no volen enlloc Des que els estats francès i espanyol van aprovar el projecte d’interconnecció de la xarxa elèctrica, les diferents alternatives han rebut un fort rebuig, en les tres diferents possibilitats que s’estudiaven inicialment: pel País basc, pel Pirineu de Lleida, la Vall d‘Aran i Aragó, o per la Catalunya Nord.

En els darrers anys expresaren el seu refús a al pas de la línia: -Les pobacions de Cazaril i l'Aragó el 1996.

-Els electes del Departament dels Pirineus Atlàntics i l’Alta Garon, el 1997.

-Els electes de la Vall d'Aran i el Departament de l'Ariège el 1997.

-El Consell General dels Pirineus Orientals, en una moció aprovada el febrer de 2002.

-41 alcaldies dels municipis per on ha de passar la línia (Pesillà, Tuïr, Bages, Sant Genís de Fontanes…) el març de 2002.

-Les associacions populars, ecologistes i de defensa del medi ambient, i el 80% de la població de la Catalunya Nord Tot i la gran oposició popular, finalment s’ha concentrat tot en el “corredor mediterrani”, en una decisió molt lligada a la construcció del TAV, projecte que, per altra banda, en l’actualitat es troba en una via morta, però que també es troba entre els arguments que han fet servir les administracions per justificar la necessitat de les línies, tant al nord com al sud del Pirineu.

Pàgina 3

Països Catalans

El Cabanyal reivindica el seu futur L'inici de la VI edició de Cabanyal Portes Obertes i la recent demolició de dues cases tornen a centrar l'atenció sobre aquest barri marítim Amb la nova victòria per majoria absoluta del PP a la ciutat de València, l'esperança d'una salvació propiciada per un canvi electoral s'esvaeix.

Després de la Punta, les hortes de Benimaclet o Benimàmet, les alqueries del Pouet o les rondes nord i sud, el Cabanyal sembla ser l'últim reduc-

te en resistir el fervor especulatiu de l'alcaldessa valenciana. La Plataforma Salvem el Cabanyal, una de les entitats en defensa del patrimoni més antigues de la ciutat, continua tan activa com sempre i com demostra dia rere dia, disposada a resistir.

L’apunt

Els Poblats Marítims La història dels poblats marítims de València es remunta gairebé fins l'ocupació cristiana, quan el 27 de maig de 1249 té lloc l'acta de fundació de Vila Nova Maris Valenciae de mans del propi rei en Jaume. Com la majoria de nuclis urbans dels Països Catalans medievals, la ciutat de València estava allunyada de la mar, però li era imprescindible una centre des d'on realitzar les activitats pesquera i de càrrega i descàrrega de bens, activitats imprescindibles per al comerç o la mateixa subsistència dels ciutadans. Aquesta era, en gran mesura, la funció del que, set segles després, s'anomenaria Poblats Marítims.

D'ençà la seua fundació, els Poblats Marítims sempre han mantingut el seu caràcter especial de poble de pescadors, amb les seues costums i el mode de vida tan vinculat a la mar. Un dels elements més representatius és l'entramat urbà dels Poblats Marítims que es caracteritza per una disposició allargada paral·lela a la platja i per diversos carrers transversals que disseccionen aquesta estructura seguint el discórrer de les antigues sèquies. Com deia el geògraf Vicenç Roselló, catedràtic de la Universitat de València, en l'informe presentant les al·legacions contra el projecte, "l'especificitat arquitectònica fràgil i insubstituïble ha estat reconeguda per destacades autoritats urbanístiques. No té gaire paral·lels, com no siguen es Molinar de Palma de Mallorca o la Barceloneta".

La destrucció d'aquest entramat és un dels efectes més visibles del projecte de prolongació de l'avinguda Blasco Ibàñez. No obstant, el barri se'n ressentiria en molts altres aspectes, com ara en el fet que quedaria dividit en dues parts per una via de circulació ràpida, i d'aquesta manera acabaria amb un sentiment de comunitat que ha permès que aquests Poblats mantinguen, com pocs barris de València, una llengua tan viva, una vitalitat cultural excepcional i, sobre tot, una combativitat, que ja durant el franquisme va destacar per la seua força i insistència.

valor arquitectònic excepcional, i el pitjor de tot és que aquesta avinguda acabaria amb el mode de vida El cartell de Portes Oberte d’enguanys que s'havia conservat durant tants anys, un mode de vida caracteritzat per uns forts lli- de l'alcaldessa a l'auto de suspensió gams entre els veïns i una intensa fou ben significativa: "lamentablement [aquesta suspensió cautelar] activitat als carrers.

Després de molts anys de lluita, una provocarà un progressiu deteriorasentència del Tribunal Superior de ment en la zona afectada per la susJustícia del País Valencià, el gener del pensió per la inactivitat gestora, men2002, aconseguí paralitzar les expro- tre que la resta del barri gaudirà del piacions i, conseqüentment, les benefici de la regeneració que suposaobres. Els problemes, però, no acaba- rà l'actuació municipal". ren, ja que davant d'aquesta situació, Precisament per combatre aquesta l'administració ha optat per la margi- degradació progressiva, la Plataforma nació i la degradació del barri com a Salvem el Cabanyal organitza les jorcàstig i com a persuasió. La resposta nades Portes Obertes, unes jornades que pretenen conscienciar la població tant veïns com ciutadans de la necesEntrevista a Faustino Villar, portaveu de la Plataforma Salvem el Cabanyal sitat de conservar els valors humans i culturals d'aquest barri mitjançant la realització de diferents espectacles artístics. Cabanyal Portes Obertes és un projecte d'intervencions artístiques autogestionat, voluntari, finanQuè suposa les Portes Obertes per el nostre districte és el sisé que major. La injustícia humana -el çat pels veïns, amb la complicitat dels al Cabanyal? menys vots dona al PP component humà- d'aquest projec- artistes i dels assistents.

Fa set mesos, quan començàrem a Al número anterior de L'Accent, te és tan gran que hi ha una cons- Enguany, l'edició de Portes Obertes, preparar les Portes Obertes, hi havia informàrem de la demolició de cienciació entre els veïns molt este- que se celebra del 13 al 22 de juny, presenta tres propostes ben diferents. un cert dubte sobre com es podrien dues cases, ens pots dir alguna cosa sa. desenvolupar les eleccions. Un més al respecte?

Quina és la situació actual del La primera d'elles consisteix en el primer cicle del Teatre de l'Escorxador, resultat o altre podria haver afectat La demolició d'aquestes dues cases barri? el futur del Cabanyal. No obstant, no forma part del pla de prolonga- D'ençà que les obres foren aturades que serà l'eix central de tota l'edició. nosaltres valoràrem que calia realit- ció de l'avinguda, sinó de la reforma provisionalment pels tribunals, les La segona proposta duu per títol zar les Portes Obertes independent- de l'entorn de l'estació de trens del autoritats municipals han fet tot el Paladars al Cabanyal i vol posar a l'ament d'aquestes possibilitats.

Cabanyal, prevista ja el 1988. possible per accentuar la degradació bast de tothom la cuina casolana del Així, des de fa 7 mesos estem treba- Aquestes cases eren propietat del barri. Així, per exemple, han barri en entorns ben especials: cases llant en aquest esdeveniment amb la d’AUMSA (empresa municipal permès que s'instal·len moltes per- particulars del propi barri. intenció que servisca per combatre d'urbanisme) des de feia temps. El sones dedicades al tràfic de drogues. Finalment, la tercera proposta s'anola degradació del barri i per aconse- que passa és que amb la demolició Molts d'aquest s'allotgen en cases de mena Llençols per la Dignitat, que és guir suport popular. Per a nosaltres s'està intentant acovardir els veïns coneguts propietaris afins al PP. una gran instal.lació col.lectiva als és un esforç molt gran, prova d'això que, per altra banda, ja rebem coac- Mentre tant, estem a l'espera de la balcons del carrer de la Reina (just a és que hi ha més de cent deu perso- cions de la mateixa empresa per resolució del contenciós administra- la zona afectada per la prolongació) nes de la plataforma implicades en acceptar les condicions actuals de tiu, que creiem que eixirà abans feta sobre llençols gastats donats pels un sentit o altre. venda i abandonar les seues cases. veïns. d'un any.

Heu rebut algun suport especial El que està clar és que Rita no té cap per organitzar aquestes jornades? intenció de fer-se enrere.

Ser subscripor de L’ACCENT et permet rebre a casa cada quinze dies la publicació i col·laborar amb el projecte Bé, la Plataforma ha rebut adhe- La ciutat de València ha viscut els d’informació popular i compromesa amb la realitat dels Països Catalans sions i suport de quasi totes les enti- darrers anys molts lluites de veïns BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ tats cíviques i culturals de València, que defensaven les seues cases o Nom i cognoms: així com d'universitats i partits polí- hortes enfront de plans urbanístics, Adreça: tics -exceptuant el PP, evident- però poques d'aquestes lluites han Codi postal: Població: Telèfon: ment!- però, pel que fa a les Portes tingut tant de ressò com la vostra, Obertes, hem d'agrair especialment perquè creieu que és açò?

Tipus de subscripció: trimestral (9 euros) semestral (18 euros) el suport del col·lectiu d'actors i Nosaltres estem organitzats des de Domicialiació bancària actrius, que col·laboren desinteres- fa molt de temps i, malgrat que en Nom del titular: Població: sadament en les jornades i que ocasions no ho haja semblat, no Entitat Oficina Control Número de compte només cobraran en funció de la hem parat mai la nostra activitat. recaptació dels espectacles.

Més enllà, però, d'aquest fet hi ha Com valoreu la victòria del PP a una simple dada quantitativa: el Us prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà l’Accent en València? projecte afecta més de 1.600 habiconcepte de subscripció. Signatura: Nosaltres estem contents perquè, si tatges directament, i tot un barri més no, el PP no ha pujat al nostre indirectament. La magnitud del Envieu aquesta butlleta per correu a: c. Virtut, 14 baixos 08012 Barcelona o c. Ripalda, 20 baixos esquerra. 46003 barri, malgrat la intensa campanya projecte és, doncs, allò que ha fet València, o bé truqueu al 658.33.39.32. propagandística que ha fet. És més, que la nostra lluita també siga

A. Ginés i Sànchez, València.- La prolongació de l'avinguda Blasco Ibàñez fins al passeig Marítim va ser concebuda dins del Pla General d'Ordenació Urbana de València l'any 1988, encara amb el PSOE en el govern municipal. Malgrat les contradiccions que aquest pla contenia ja que volia, alhora, protegir el conjunt històric Cabanyal-CanyamelarCap de França i prolongar l'avinguda pel mig d'aquest conjunt- el PP va assumir aquesta obra com a fonamental en el seu model d'expansió urbanística que a poc a poc ha dut a terme. El projecte tallaria el barri en dues parts per deixar pas a una "via ràpida" d'automòbils que uniria el centre de la ciutat amb la primera

línia de la mar.

L'element especulatiu d'aquest projecte no és menor que en altres casos, ja que la prolongació comportaria la demolició d'illes senceres de cases adjuntes al traçat -però no afectades directament per aquest- que serien substituïdes per edificis d'apartaments nous de més alçada i per la promesa de noves instal·lacions i equipaments que revaloritzarien els solars i les cases del barri que hui en dia ja estan en mans d'immobiliàries o constructors.

Els efectes per al barri i els seus veïns, en canvi, serien molt negatius, com ara la destrucció de l'entramat urbanístic tradicional, la destrucció de nombrosos edificis catalogats o de

17 de juny de 2003

“No hem parat de lluitar”

17 de juny de 2003

Manifestació antifeixista al Poble Sec Un centenar de persones es van manifestar al barri barceloní del Poble Sec en protesta per l'obertura d'un local de l'organització feixista Democracia Nacional (DN). La convocatòria de Maulets va transcórrer sense incidents i va finalitzar a 100 metres del local de DN, on s'havien concentrat uns deu feixistes.

Les provocacions dels ultradretans, en molts casos en connivència amb els antiavalots de la policia espanyola, van desencadenar enfrontaments amb els joves independentistes amb el balanç de diverses persones ferides i un fotògraf agredit.

Posteriorment, a les 2 de la matinada, el Centre Social Okupat Can Vies del barri de Sants va patir un atac amb còctels molotov, però sense produir desestrosses d'importància. Els membres de l'assemblea del CSO han relacionat l'atac amb els incidents del vespre i han fet una crida a mobilitzar-se contra el feixisme.

Judici contra el mestre que va posar l'esquela a l'exprefecte Bonnet Fa cinc anys, l'aleshores prefecte del Departament dels Pirineus Orientals (que inclou la Catalunya Nord), Bernard Bonnet, va ser traslladat a Còrsega (on va fer de prefecte fins que se'l va relacionar amb un atemptat contra un restaurant a l'illa). En el moment de deixar el càrrec a la Catalunya Nord, el mestre de català Pasqual Tirach va publicar una esquela en clau d'humor contra aquest prefecte que havia fet una política clarament agressiva contra la identitat i la llengua catalanes.

En el judici celebrat el dimarts 10 de juny passat, el fiscal va demanar per Tirach una pena d'entre 4 i 5 mesos de presó, una multa d'entre 4.000 i 5.000 euros i que a la seva fitxa d'antecedents penals figuri aquesta condemna, cosa que li suposaria perdre la seva feina com a funcionari de l'educació.

Ca Revolta protesta durant la investidura El dia de la investidura de Rita Barberà com a alcaldessa de València, un nombrós grup de membres i simpatitzants de Ca Revolta es concentraren a la porta de l’Ajuntament per denunciar el perill de tancament que plana sobre aquest centre cultural. No és el primer cop que Ca Revolta es troba amenaçat per les autoritats.

Pàgina 4

Països Catalans

Aturada a la central nuclear de Cofrents Als últims anys han augmentat els problemes i anomalies

Les centrals nuclears han despertat un ampli moviment d’oposició arreu del pais

Aure Silvestre. València.- A les 8'03 del passat dilluns 9 de juny, la central nuclear de Cofrents, a la comarca de la Vall d'Aiora, va interrompre la seua producció d'energia. Aquest fet (que encara no ha estat clarificat del tot per part dels responsables d'aquesta instal·lació, així com tampoc de l'estatal Consell de Seguretat Nuclear) sembla que es va produir després que saltara el diferencial de la zona del generador, a una de les zones no nuclears de la planta, però que va aturar tot el procés obtenció energètica, inclosos aquells sectors nuclears. Com s'explica a la pròpia pàgina web de la central, aquesta part de la central és la que actua com a generadora elèctrica que impulsa el rotor, que alhora és la productora d'electricitat. Sembla que tot es va produir per una mala connexió elèctrica, que feren saltar de forma auto-

màtica les proteccions del generador principal.

L'aturada de la central va obligar a posar en funcionament la central tèrmica de Castelló, que funciona a partir de gasoil, així com augmentar la producció de la situada al Grau de Castelló, de cicle combinat.

Aquestes plantes assolien el seu màxim rendiment al migdia del mateix dilluns. Segons els responsables de la central, aquesta situació podria allargar-se una setmana. Al moment del tancament d'aquesta edició, la central de Cofrents no havia tornat a la normalitat.

L'última vegada que la nuclear de Cofrents va patir una parada automàtica de la seua producció va ser entre el febrer i el març de l'any passat, quan els controls obligatoris durant el procés de recàrrega de combustible a la part nuclear, detec-

taren fins a dotze errades d'importància, segons va anunciar en aquella ocasió el mateix Consell de Seguretat Nuclear. Alguna mesos més tard, l'octubre passat també s'hi va donar una anomalia d'importància, en espatllar-se una de les vàlvules encarregades de controlar la descàrrega d'aigua acumulada al desaigüe dels equips de contenció del sistema de tractament de residus. Al dia d'avui, s'han comptabilitzat més de trenta cinc tones d'aquests residus radioactius als seus magatzems.

Aquesta central ha estat objecte de moltes denúncies per part de col·lectius i organitzacions ecologistes, sobretot a partir de l'any 1999, quan es va fer públic que, de forma conscient, s'havia operat amb una de les barres de combustible amb fissures.

El fet va elevar, en aquell moment, els nivells de radioactivitat a uns límits més enllà dels aconsellables pels propis manuals de seguretat de la planta. Amb tot, però, l'incident més greu va ocórrer el 20 de juny de 1990, quan una fuga radioactiva va contaminar nou obrers de la planta, segons fonts de l'organització Ecologistes en Acció.

La central nuclear de Cofrents, inaugurada el 1984, dotze anys després de l'aprovació de construcció de la central per part del Ministeri d'Indústria franquista el 1972, és una de les quatre centrals nuclears que actualment operen als Països Catalans, conjuntament amb Ascó I, Ascó II i Vandellós II.

El Govern espanyol tem que s’avalui l’aplicació de la Carta de les Llengües La dimissió del representant espanyol al comitè de seguiment bloqueja el procés d’avaluació.

Bernat Pompei, Barcelona.- El representant espanyol al comitè d'experts encarregat de fer el seguiment del grau d'aplicació de la Carta Europea de les Llengües “Minoritàries” i “Regionals” als diversos països que l'han ratificada, va dimitir el passat mes de maig, en una mesura destinada a bloquejar el procés d’avaluació.

El bloqueig es produïa quinze dies abans que els membres de la comissió comencessin a visitar els diversos països que han ratificat la Carta per conèixer l'opinió de la societat civil sobre com estan aplicant la norma els respectius governs.

En aquest sentit, els diferents contrainformes i el posicionament de nombroses entitats, associacions, col·legis professionals o

personalitats del món cultural català, han estat molt crítics amb l’actuació de l’Estat espanyol contra la llengua catalana i amb la vulneració sistemàtica d’aquesta Carta. El Consell d’Europa, a partir d’aquesta visita i dels informes que al seu dia els governs ja van elaborar, ha d'emetre un informe final, que en el cas de l’Estat espanyol seria clarament negatiu. El representant dimissionari, Juan Salcedo Martínez, és rector internacional d’un centre privat d'ensenyament superior. A diferència dels representants d'altres estats al comitè d'experts, Salcedo és un desconegut en el món de la lingüística.

La Plataforma per la Llengua, que forma part de l'Observatori Lingüístic, ha informat que

aquest organisme està redactant un contrainforme en relació a l'informe presentat per l'Estat espanyol respecte el compliment de la carta de les llengües "minoritàries i regionals". En el seu informe, l'Estat espanyol es vanagloria de complir amb escreix l'esmentada carta. Al seu parer, aquest informe és imprecís i sovint es dedica a fer una còpia de lleis que en realitat no es compleixen o que no s'han desenvolupat.

En el contrainforme de l'Observatori Lingüístic s’esmenten tots aquets punts que justifiquen la seva postura crítica. A partir d'aquí, la Plataforma per la Llengua considera com una estafa la negativa espanyola i la dimissió de la persona responsable en

Els problemes a la central de Cofrents, però, no són una excepció, ja que a la resta de centrals catalanes, al llarg dels últims anys han sovintejat els problemes, quelcom que ha fet saltar totes les alarmes. L'any 2001, a la Central d'Ascó es va detectar una fissura a la tapa del seu reactor. Encara que l'accident més greu es va produir el 19 d'octubre de 1989 a la central de Vandellós I, actualment en procés de desmantellament, quan es va incendiar part d'un dels turbo-generadors, es trencà l'eix de la turbina i s'inundaren algunes parts de les instal·lacions al trencar-se les canonades dels conductes de refrigeració del reactor.

Aquests fets, que estigueren a punt d'ocasionar una tragèdia, generaren una ràpida resposta als pobles de les comarques de l'Ebre, una mobilització que donaria els seus fruits anys després amb l'inici de les fases de desballestament d'aquesta perillosa central.

De les cinc centrals nuclears que hi ha als Països Catalans, quatre estan en funcionament, ja que Vandellós I està aturada.

questió. Ho consideren una maniobra per tal d'endarrerir el procés d'avaluació de la Carta, i una manera de no reconèixer els greus incompliments que a l'Estat es produeixen. Per aquesta entitat, la postura espanyola ve donada pel temor justificat de presentació de contrainformes (en aquest cas, de qualitat superior al propi informe) argumentant i fent-se ressò dels incompliments esmentats.

Amb aquesta postura, l'Estat espanyol pretén evitar el debat i amagar la veritable realitat davant dels seus socis europeus.

La Plataforma comclou que “tot plegat constitueix una manca de respecte i una mostra d'intolerància envers els ciutadans que han de viure sota les fronteres de l'Estat”.

Mentre l’Estat espanyol no compleix la Carta que va signar i intenta impedir que se n’estableixi una avaluació, l’Estat francès és un dels pocs països europeus que es nega a signar la Carta, i no reconeix cap dret ni oficialitat al català, ni a cap altra de les llengües diferents del francès.

Pàgina 5

Als polítics elegits a les urnes normalment se'ls exigeix que complisquen les seues promeses electorals, però amb el PP açò pot ser contraproduent. Des del 1995 el Partido Popular valencià s'ha mostrat favorable de privatitzar la Televisió Autonòmica Valenciana, i ara sembla disposat a fer realitat aquest vell compromís. El passat dimarts 10 de juny era la data indicada per adjudicar les tres àrees que es pensen privatitzar (informatius, programes i publicitat), però 'la gran quantitat d'ofertes i documentació presentada' han obligat a ajornar la decisió fins el pròxim 20 de juny.

Siga quina siga la data, el que serà una realitat d'ací a poc és que la televisió pública de les valencianes i valencians, concebuda com a servei públic, passe a ser gestionada per empreses privades. Aquesta operació, “d'obrir-se a la iniciativa social” en paraules del mateix Zaplana, no deixa de ser una mostra més del paradigma econòmic del PP: la privatització.

Hi ha moltes maneres de privatitzar.

Una d'elles és la que s'ha seguit a Canal 9. Primer es degenera la qualitat de la programació que s'emet.

Després s'aconsegueix un deute que obligaria a tancar qualsevol empresa privada. Més tard es continua amb la confecció de llistes negres de treballadors i es premia els adeptes al règim. I s'acaba per demanar ajuda als empresaris privats perquè solucionen el problema. I tot voluntàriament. Amb aquest procés s'aconsegueix que la població perda l'estima que puga tenir per Canal 9. Qui vol una televisió com aquesta? A qui li dol desprendre’s d'aquesta llosa? Un cop creat el problema i el desinterés general de la població s'haurà de buscar una solució. Anem, doncs, a veure què opina

Valeo marxa al Marroc La multinacional francesa Valeo Il·luminació està desmantellant la seva seu a Abrera (Baix Llobregat) per reobrir-la al Marroc i a alguns països de l'est europeu. És el darrer capítol d’un procés que es va iniciar fa cinc mesos quan CCOO va signar un expedient de regulació que va deixar a l'atur 260 persones, contradient les disicions de l'assemblea de treballadors i declarant la manca de viabilitat de l'empresa.

El pacte va ser subscrit per la direcció del sindicat, concretament pel secretari general del metall del Principat, Vicenç Rocosa, i Félix Repullo, secretari general del metall del Baix Llobregat de CCOO. La CGT, que ja va qualificar de vergonyosa la signatura de l'acord de CCOO amb l'empresa, ha denunciat que l'empresa marxa perquè al Magrib la mà d'obra és molt més barata i no existeix cap mena de llibertat sindical.

Per altra banda, CCOO ha anunciat que vol prendre mesures penals contra sindicalistes de CGT de Valeo per agressions i amenaces.

L'assemblea de treballadors i la CGT van fer responsables del tancament de l'empresa a CCOO.

Economia La feblesa del sector audiovisual valencià ha agreujat la situació

Canal 9, la privatització continua *Per Julià Engo

Manifestació de 23 de febrer de la Plataforma per una TVV pública

la iniciativa privada de tot açò, i cerquem quin grup mediàtic, amb experiència i solvència, ens pot ajudar encarregant-li la gestió. El deute, evidentment, continuarà pagant-lo la Generalitat. Fàcil, veritat?

Aquest model de privatització no és nou, però. El famós Hospital de la Ribera funciona de la mateixa manera: titualiritat pública i gestió privada.

O el què és el mateix: màxim benefici, mínim cost. Davant la impossibilitat legal de vendre aquests serveis

públics al millor comprador, s'aplica la lògica mercantil a una prestació on preval, de moment, l'interés general al guany econòmic, i on no es veuen ciutadans, sinó clients.

Aquesta privatització suposarà, a més, una profunda transformació del mapa audiovisual valencià. Des de sempre les productores valencianes han reclamat un major suport de la televisió autonòmica per regenerar un sector qualificat d'estratègic, suport que sí que han donat TVC, TVG, Canal Sur

o ETB als seus mercats locals. Mentre a Santiago, Bilbao o Barcelona creixien projectes a València augmentava l'almoina i el clientelisme. Aquesta actitud ha creat un espai caracteritzat per unes empreses febles, uns treballadors amb una alta precarietat i una dependència total de les minses subvencions de la Generalitat Valenciana. A açò, ara hi hem d'afegir la pressió que han tingut aquestes empreses per entrar en una plataforma que opta a l'adjudicació, la Plataforma Audiovisual

Preguntes sobre els drets laborals Una de les eines més importants de les empreses per vulnerar els drets de les i els treballdors és el desconeixement de la legislació laboral actual. Si

tens dubtes, fes-nos-els arribar a aquesta nova secció i intentarem resoldre’ls de forma pràctica i entenedora.

escriu-nos a accenteco@correu.vilaweb.com

Em poden acomiadar si tinc contracte de 6 mesos?

Sí, l’empresari té un àmpli marge real per poder despedir-te. Si pots demostrar que l’acomiadament és improcedent, només canviarien el número de dies que et paguen per any treballat.

Tot contracte temporal ha de complir una causa prevista en la llei. Si ens contracten per sis mesos pot ser que ens trobem davant un contracte eventual per circumstàncies per a la producció o un contracte d'obra i servei determinat.

Cadascun respon a un objectiu diferent.

L'eventual té per finalitat contractar un excedent de personal per tal de cobrir un excés de comandes o de producció . La data de la fi del contracte és certa i determinant, si no és que l'empresari/a demostra que en la realitat ja s'ha cobert aquell excedent i que ja no necessita l'excés de mà d'obra. Llavors es pot procedir

a l'acomiadament.

En el cas del contracte per obra i servei, aquest pretén que el personal de nova contractació dugui a terme un treball específic, amb substantivitat pròpia dins de l'activitat habitual en l'empresa, el que vol dir que la feina encomanada (que en tot cas s'ha d'especificar en una clàusula contractual) no la poden dur a terme els treballadors de plantilla. La data de fi de contracte sempre és orientativa, no determinant. El contracte finalitza quan s'ha acabat la feina que justifica la contractació; així, el treballador/a en tot moment sap quin dia s'acaba el contracte.

Evidentment que es pot produir un acomiadament abans de la fi de la data del contracte, ara bé, en tot cas, el primer que cal comprovar és si el contracte temporal compleix amb alguna de les causes assenyalades per la llei. Si no és així, i ho determina un jutge/essa, el contracte passa a ser indefinit i conseqüentment el treballador pot ser readmès en l'empresa i entra a plantilla o se l'indemnitza pagant una quantitat econòmica equivalent a 45 dies de salari per any treballat, cosa que resta a desició de l'empresari/a.

La mateixa "sanció" s'imposa a l'empresari/a quan

el contracte compleix amb la causa temporal, però l'acomiadament ha estat improcedent, ja sigui perquè cal esperar a la data de fi de contracte (eventual) o perquè l'obra i servei encara no s'ha exhaurit.

En cas que no es procedeixi a reclamar contra l'acomiadament, només s'obliga a l'empresa a pagar una indemnització econòmica equivalent a 8 dies de salari per any treballat. S'entén que aquesta quantia compensa els perjudicis de la nova situació laboral del/a treballador; a més, evidentment, cal pagar la quitança (finiquito) que són els conceptes salarials pendents d'abonar per l'empresa. Si el contracte és d'ETT, la indemnització per acomiadament o fi de contracte és l'equivalent a 12 dies de salari per any treballat.

17 de juny de 2003

Valenciana, recolzada pel grup PRISA i encapçalada per Jesús Sánchez Carrascosa (marit de Maria Consuelo Reyna, impulsor de Valencia TeVe, refundador del Diario de Valencia, exassessor de Zaplana, exdirector de TVV i favorit per quedar-se l'adjudicació d'informatius i programes).

O entres i jugues, o et quedes fora i ja veurem què passa. Aquest és el plantejament. Hi ha qui no s'ho ha pensat, evidentment, i hi ha entrat totalment convençut. Tanmateix, altres s'hi han vist obligats si volien continuar facturant alguna cosa. S'ha arribat a un punt en què Canal 9 és l'únic comprador potencial i canviar-ho és molt difícil. Fa temps que les empreses de l'audiovisual valencià haurien d'haver mirat cap altres mercats i reinvertir els beneficis. Tenen bons professionals, potser els falta empenta pròpia i recolzament extern. Precisament és el que no s'ha afavorit des de les institucions públiques.

Actualment la televisió, a banda de ser un important mitjà de socialització i de creació d'opinió, és un negoci amb un futur molt prometedor. La combinació de producció pròpia per part de TVV amb la compra de programes, pel·lícules o sèries a empreses valencianes atorgaria una suposada independència als serveis informatius de la cadena, i alhora consolidaria un important grup de professionals i empreses que proveirien TVV d'aquells continguts que no puguera produir la mateixa televisió, per exemple.

Amb la privatització, però, només guanyaran aquells que fins ara aconseguien contractes a dit i que ara ho faran sota el paraigües de la legalitat més absoluta. Canal 9 serà, per llei, el negoci dels amics. *Julià Engo és reporter gràfic

17 de juny de 2003

Juanjo Garcia, València.- El passat 12 juny el SUTEP, Sindicat Unitari dels Treballadors de l'Ensenyament a Perú, donava per conclosa la vaga que mantenia des del 26 de maig.

La reivindicació de millores salarials havia conduït els treballadors a proclamar una vaga indefinida a la qual s'afegiren en els dies següents els treballadors de la sanitat, els del Poder Judicial i finalment els camperols. La paralització del sector públic, la protesta als carrers, a les universitats i el tall de carreteres ens ha mostrat dramàticament el Perú real. Com ara fa un any, durant les protestes d'Arequipa per la privatització del sector elèctric, han derivat en forts

Pàgina 6

Internacional L'estabilització de la inestabilitat

Perú: vaga, caos i estabilització

La vaga de treballadors de l’ensenyament ha posat contra les cordes el govern peruà enfrontaments amb les Forces de Seguretat. El govern d'Alejandro Toledo va reaccionar desproporcionadament declarant l'estat d'emergència nacional per trenta dies i segellant amb ell la seua defunció política. Toledo, qui fa tres anys encarnava la tornada a la democràcia del país per a una ampla majoria, ara no arriba al 15% en l'índex d'acceptació popular. Si l'any 2000 Toledo representava l'ascens social d'una família mestissa, quetxuaparlant i migrada a la Costa, convoca ara més descrèdit que el Fujimori dels darrers dies com a president. De res no li ha valgut que l'economia peruana haja experimentat el major creixement del

Redacció València.- Mitjançant el segrest de 71 treballadors de l'empresa argentina Techint, Sendero Luminoso ha tornat a les primeres planes dels diaris internacionals.

L'espectacular operació i la successió de versions contradictòries han acabat per erosionar la fràgil credibilitat d'Alejandro Toledo.

Finalment l'empresa ha reconegut la negociació amb la guerrilla i el subministrament de queviures al grup que, a més, s'ha apropiat d'abundants explosius.

L'atracció que despertà des de llur creació Sendero ha emmirallat alguns analistes fins al punt de pronosticar el rellançament d'una campanya militar. Aquesta fascinació venia donada per la singularitat del grup. Trencant amb el model de guerrilla guevarista, en la tradició peruana del MIR, Sendero Luminoso apareixia com l'únic grup maoista del continent.

Fortament cohesionat al voltant d'Abimael Guzmán, sorprenien llurs anàlisis de la realitat peruana aplicant els termes de la Xina revolucionària. Així, els dissidents eren acusats de Teng Siao-paigianistes.

Per últim, des dels començaments del seu activar aconseguí una aureola d'invencibilitat donada la inca-

ment de les polítiques industrialistes i diversificadores en benefici del sector agro-pecuari-exportador, han mostrat ràpidament els seus efectes perversos, amb l'increment de la dependència dels mercats exteriors.

La feblesa econòmica i les receptes d'alleugeriment estatal per part dels organismes multinacionals ha contribuït a l'esclafit social. Si aquest, durant les passades dècades, s'expressava a través del conflicte entre la Serra, endarrerida, contra la Costa, en desenvolupament, o a través de la lluita sostinguda per Sendero Luminoso i l'MRTA, avui les dicotomies han caigut. La guerra, amb prop d’un milió de desplaçats cap a les zones desenvolu-

Perú és un dels països que més aviat ha experimentat el resultats de la globalització neoliberal

continent, amb prop del 6%.

Sobretot perquè eixe creixement no ha aturat la fractura social, que també s'ha engrandit.

Així, a falta de tres anys per a les noves eleccions, el partit de Toledo, Perú Posible, s'enfronta amb el destí inneludible de tots els partits que han governat el país andí; la devacle electoral. I és que des de fa

23 anys cap partit ha repetit legislatura, excepte el de Fujimori, que ho féu fraudulentament. La inestabilitat parlamentària s'ha traduït en el triomf de partits populistes com el fujimorista Cambio 90 i el propi Perú Posible. Però també en la fallida dels partits conservadors tradicionals i en una profunda crisi de l'esquerra, per la supervivència de

tendències insurreccionals.

Al darrere d'aquesta deriva es troba la profunda crisi econòmica peruana, amb un deute extern gegantí i amb cícliques crisis inflacionistes.

En termes socials això significa un 54% de la població en la pobresa, vora la meitat en pobresa extrema.

La primerenca adopció dels programes de l’FMI, amb l'abandona-

Sendero Luminoso reapareix enmig del conflicte La guerrilla s’incauta d’abundant material explosiu

pacitat de les Forces Armades per aturar l'extensió per tota la Serra de les columnes senderistes.

Tanmateix, la detenció el 1992 d'Abimael Guzmán, els Acords de Pau amb Fujimori d'una fracció dissident i la captura del Comandante Feliciano el 1999, suposaren la pèrdua de la capacitat

militar i, sobretot, esborraren, sobtadament, les esperances de presa del poder de les que es nodria en bona mesura la cohesió del grup i la seua capacitat de reclutament.

A hores d'ara, Sendero Luminoso compta amb més presos, a prop dels dos mil tres-cents, que guerri-

llers, que volten el cinc-cents. Dins el col·lectiu de presos, més de la meitat han renegat de la causa. Les presons, per tant, han deixat de ser els centres de reclutament de la militància en les ciutats. Mentre que al camp els paramilitars i la por que imprimeixen han decapitat tota possibilitat de revifament.

pades del país, ha acabat amb la històrica dualitat peruana. Els desplaçats han anat engreixant els suburbis de les ciutats costeres i els han afegit l'element indígena.

La caiguda dels referents guerrillers ha contribuït a l'extensió de l'expressió del malestar sovint en termes menys polítics, però sí més racionals. El maoisme i el guevarisme testimonial Tupac-Amaru feien més nosa que servei dins l'emergència dels moviments socials i jugaven en contra de l'articulació de l'esquerra. Així, la utilització de l'espantall guerriller que paralitzava importants segments de la ciutadania avui no són digeribles per l'opinió pública.

Pàgina 7

Cultura

La reforma al Principat: tres visions diferents senyat anteriorment). Tarradellas és la qüestió central del llibre.

Benet respon a l'acusació d'iconoclàstia ("...allò que necessita el nostre poble és tenir una visió real de la nostra història") i a les crítiques dels tarradellistes (un remenat de col·laboradors del president, de socialistes i d'ex-franquistes, escassos però influents, dedicats al culte a la personalitat mitjançant el club d'opinió Emprius) en base a la seva incapacitat política durant la guerra (era cap de govern en els moments de màxima violència política a la reraguarda), la seva escassa representativitat (mai fou escollit pel Parlament) i el fet que la "solució Tarradellas" era una estratègia espanyola de contenció vers les massives mobilitzacions de la Diada del 1976 i els resultats electorals del 1977.

Carles Castellanos; Reviure els dies.

Records d'un temps silenciat, Pagès Editors.

Joan Teran.- La vida d'un dels principals protagonistes en la gènesi i desenvolupament de l'independentisme modern ens és presentada aquí en forma de memorial. Es tracta d'un esforç personal i conscient per combatre el silenci, un esforç que ha marcat la vida de l'autor. La secció universitària del Front Nacional de Catalunya, la creació del PSAN, la lluita antifranquista i el procés de reforma s'entrecreuen amb la formació acadèmica i professional d'un Carles Castellanos que anirà esforçant-se en explicar, a sí mateix i a qui hagi volgut escoltar-lo o llegir-lo, la història del seu poble en funció de la lluita que es desenvolupa davant seu i de la qual n'és, en part, protagonista. Podrem situar-nos en el context concret (o millor dit, en el context tal i com el va viure l'autor) en el qual va desenvolupar obres teòriques fonamentals per el desenvolupament del moviment independentista com El fenòmen nacional, o Per un poder popular català. Una vida marcada pel compromís, la repressió i, també, per la passió per les més diverses llengües.

més, Castro, que va refusar la invitació de la Berlinale a la presentació de la pel·lícula, transmet tot el seu carisma malgrat el pas dels anys, i apareix a l'espectador molt lluny del caràcter autoritari que es podria esperar d'una figura així: respostes

espontànies, disposició a parlar de tot, discurs matisat alhora de parlar de certes qüestions delicades relacionades amb la igualtat (o desigualtat) de drets a Cuba...els avantatges de tenir ja poca cosa a perdre. No es pot dir el mateix d'Oliver Stone, que fa esforços dignes d'elogi per tal de veure's forçat a l'exili, tot i que sembla que se li ha exigit que afegeixi quelcom al voltant de la pena de mort i la dissidència a Cuba si vol distribuir la pel·lícula als Estats Units. No podrà, però, netejar la seva imatge davant de l'establishment si va dient coses com aquesta: "...el que cal és comparar Cuba amb d'altres països llatinoamericans, i no sortir a parlar sempre de la qüestió de la llibertat i la democràcia. Si hi haguessin eleccions lliures, de seguida veuríem com la CIA finança el partit de l'oposició"

La reforma, l'Estatut, la restauració de la Tres visions diferents de tres personatges cabdals Generalitat del Principat i el retorn de Tarradellas dins l'esquerra nacionalista: Lluís M. Xirinacs, són temes centrals en els llibres que us proposem. Carles Castellanos i Josep Benet.

Lluís M.Xirinacs; La traïció dels líders, vol.3: La collita perduda, ed.

Llibres del segle, 1997.

Joan Sebastià Colomer.- El tercer volum de La traïció dels líders cobreix el període que va del 16 de juny del 1977 al 25 d'octubre del 1979, amb l'afegit d'un comentari a la data històrica del 23 de febrer del 1981, a més d'una resposta a un article de Josep Benet datada l'any 1994. Xirinacs, com es pot esperar del títol del llibre, critica el procés de transició, no només per què les forces franquistes mai no hi van perdre el control sino també com una dura acusació als líders antifranquistes catalans -inclòs Benet-, els quals "per conservar llur poder ja no necessitaven el poble". El discurs es distingeix clarament del de Benet pel fet que no dóna a l'operació Tarradellas una rellevància sen-

yera (de fet fins i tot en reconeix l'important valor simbòlic com a restauració de la legalitat), i centra l'acusació en uns partits polítics que van prescindir fàcilment de l'Assemblea de Catalunya -representant legítima dels catalans del Principat en opinió de Xirinacs- en el moment que es van assegurar una posició preeminent en el nou marc polític.

Josep Benet; Escrits en defensa pròpia, ed. Proa, 2003 J.S.C.- En aquest llibre, l’autor es defensa de les reaccions que van provocar, l'any 1992, unes declaracions seves criticant la trajectòria política de Tarradellas, però també de les crítiques a la seva acció política: des de la dreta (Ortínez, col·laborador de Tarradellas, que ha publicat les memòries) i des de l'esquerra (Xirinacs, en el llibre res-

Comandante Joan Sebastià Colomer, Barcelona.En plena onada reaccionària contra la revolució cubana, arriba als cinemes una producció miraculosament catalana (la signa MediaPro amb producció executiva de Jaume Roures, i es distribueix subtitolada en català) en la que un dels directors nord-americans més prestigiosos dels darrers temps, Oliver Stone, selecciona quasi dues hores de les 30 de l'entrevista que va mantenir l'any 2002 amb Fidel Castro a Cuba.

Stone, que va filmar abans de les recents execucions, apareix permanentment al costat de Castro fins el punt que ambdós coprotagonitzen la pel·lícula amb la col·laboració de la intèrpret (Stone pregunta en anglès i

Castro respon en castellà). Malgrat que la pel·lícula es promociona com una visió intimista del revolucionari, Castro dona una gran quantitat d'informació sobre la crisi dels míssils, les guerres del Vietnam i Angola i les seves relacions amb el "Che", Khruschev, Gorbachev, Kennedy i Nixon (aquest dos últims ja han estat objecte de dues pel·lícules de Stone). Només per aquest motiu, Comandante ja seria un document inestimable per als historiadors del futur, però, a més, ens ofereix una proposta visual plena d'imatges d'arxiu, d'un moviment de càmera i d'una posada en escena capaç de convertir una llarga entrevista en una narració visual prou variada. A

Patates amb alls tendres "per a bullir" o "per a guisar". Les patates per a fregir són les que demanen més cura a l'hora de triar la varietat -per a bullir, torrar o guisar n'hi ha moltes que van bé. Si no feu servir la varietat adequada, a final tindreu una espècie de moniato fregit, bastant incomestible. Compte, que hi ha una varietat que algú ven com a Kennebec "falses", que tenen la carn més fosca que les autèntiques i no van gens bé per a fregir.

PREPARACIÓ Peleu les patates i talleu-les a daus o a trossos irregulars -no allargats- de 2-3 cm. Calfeu mig cm d'oli en la paella i quan estiga calent aboqueu-hi les patates. Fregiu-les a foc lent -però no al

mínim- i remeneu-les, no molt sovint, just de tant en tant perquè no se us enganxen i queden daurades per totes bandes. La paella ha d'estar ben tapada, perquè en part s'han de fer amb el seu vapor. Al principi les podeu remenar amb una cullera de fusta, mentre encara són crues, però quan comencen a posar-se toves cal que ho feu agafant la paella i sacsejant, sense tocar-les, o se us trencarien i se us faria una espècie de pasta. Talleu mentrestant els alls tendres a trossets. Quan comencen a estar toves, afegiu-hi la sal. En el moment que es puguen travessar bé amb un ganivet i ja estiguen quasi fetes, afegiuhi els alls i tingueu-ho cinc minuts més, fins que els alls estiguen tous i les patates siguen tendres per dins i amb

Auster parla de Bush a Barcelona L'escriptor nord-americà Paul Auster ha estat a Barcelona presentant la seva darrera novel·la El llibre de les il·lusions (editada en català per Edicions 62), que representa un retorn al gènere después d'un parèntesi cinematogràfic que inclou els guions de Smoke i Blue in the face i la direcció de Lulu on the bridge.

En la presentació va parlar de política tot dient que Bush "és l'avantguarda d'una mena de feixisme"

Conspiració d'Estat Arriba als cinemes catalans (a alguns) un documental (L'apropiació del descobriment d'Amèrica: una conspiració d'Estat?) de David Grau, que defensa la catalanitat de Cristòfor Colom, (diu que era de Barcelona i va iniciar el seu viatge a Pals) com un fet amagat voluntàriament per la historiografia espanyolista.

D'aquest tipus d'historiografia es pot esperar qualsevol cosa, però caldria preguntar-se si val la pena fer l'esforç per un honor tant dubtós.

La Crònica de Muntaner en música S'ha presentat un espectacle per al proper festival de Peralada en base a la Crònica de Ramon Muntaner.

Jordi Savall, especialista català de prestigi internacional en el camp de la música antiga, hi posarà la música, i el muntatge escènic anirà a càrrec de Joan Ollé i l'actriu Rosa Novell.

La maleta d'en Companys L'Arxiu Nacional ha comprat en subhasta pública a Rennes (Estat francès) la maleta que va acompanyar el president de la Generalitat en la seva fugida fins la Bretanya, on fou detingut per membres de la policia militar alemanya. 63 anys després, la maleta (que inclou, sobretot, una gran quantitat de fotos de Companys, discursos i una relació de llibres de la seva biblioteca personal) torna a Catalunya

Recepta

Aquest plat va molt bé com a acompanyament de carn fregida o a la planxa. Vol una certa paciència per a què no es cremen les patates, i cal una bona paella, antiadherent -preferentment un wok. Es fa amb poc d'oli, perquè les patates queden toves i sucoses, i per això el risc que se us enganxen és elevat. Es poden afegir altres verdures, com ara pebrot verd o carxofa. Les millors patates per a fregir d'aquesta manera són les de la varietat Kennebec, Buffet o Bintje, o qualsevol de carn molt blanca i farinosa.

Desconfieu totalment de les patates de supermercat etiquetades com a "per a fregir": la majoria són varietats d'escassa qualitat que van tan poc bé per a fregir com les etiquetades com

17 de juny de 2003

INGREDIENTS (per a 3-4 persones) Mig quilo de patates d'una varietat bona per a fregir, una bona garba d'alls tendres, oli d'oliva, sal. una crosta daurada per fora. Veureu que al final no queda gaire oli, perquè l'hauran absorbit. Si vegeu que us quedeu sense oli a mitjan cocció, afegiu-ne més. Rectifiqueu-les, si cal, de sal i serviu-les.

17 de juny de 2003

Pàgina 8

Contraportada

Entrevista a Júlia Taurinyà, estudiant de la Universitat de Perpinyà i militant de la Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans

"Aquesta ha estat la primera gran revolta de la Universitat de Perpinyà" Laia Altarriba, Barcelona.- El 16 de maig els estudiants de la Universitat de Perpinyà van començar una vaga contra la intenció del Govern francès de reformar l'ensenyament universitari, que fins i tot va aconseguir bloquejar els accessos a les facultats i aturar els exàmens de final de curs. Actualment, davant l'actitud del Govern d'ajornar

les negociacions fins la tardor, les mobilitzacions s'han afeblit.

Una de les estudiants que ha participat en el comitè de vaga de la Universitat de Perpinyà és Júlia Taurinyà, de la Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans, que ens parla dels motius que els han empès a oposar-se al projecte de llei.

Assemblea del 18 de maig a una aula de la Universitat de Perpinyà

Quines són les raons que us han empès a la vaga als estudiants de la Universitat de Perpinyà?

El govern de l'Estat francès ha elaborat un projecte de llei de reforma de l'ensenyament que va cap a una privatzació i una globalització de l'educació. A mitjà termini desapareixaran les universitats de menys de 15.000 estudiants, la Universitat de Perpinyà (UP) es troba, doncs, en perill. En una primera etapa, tancaran els centres de recerca, després preveuen augmentar el preu de les matrícules, els allotjaments i les beques seran atorgats pels ajuntaments... un conjunt de mesures molt "simpàtiques" per als estudiants...

I quines són les vostres reivindicacions?

Volem salvar la independència de totes les universitats en general, i en concret de la nostra, que serà annexada a la de Montpeller d'aquí pocs anys. Aquesta annexió significa una nova amenaça per l'ensenyament del català i en català a la UP. Rebutgem la visió i l'avenir que ens prepara el govern, lluitem contra un Estat en el

qual caldrà pagar per estudiar. I, a apuntar per bloquejar els exàmens. més, per estudiar què? La Unes 200 eren totalment en contra, Universitat de Perpinyà serà enfoca- un grupet de 10 persones fins i tot da únicament en el turisme, quan van muntar un comitè "anti-vaga". triaràs història de l'art, et formaran La resta no es pronunciava. per fer de guia només... Bàsicament I com han reaccionat els estudiants volem la retirada de la reforma. dels instituts?

Com s'ha organitzat la vaga?

No es van mobilitzar gaire. No van Al començament hi va haver diverses ser prou informats, són en període assemblees generals, per informar, d'exàmens i penso que la universitat sembla lluny per decidir de les ells. accions i orga- “L’annexió de la nitzar-se inter- Universitat de Perpinyà I l'actitud del professorat, nament.

En a la de Montpelier quina ha estat? teníem fins a 4 Havien comencada dia! Hem suposa un perill per a elegit un comitè l’ensenyament en català çat la vaga abans de nosaltres, de vaga i diverses i del català” però alguns s'han comissions. fet enrera quan Durant la segona assemblea, s'ha votat el bloqueig han vist l'amplitut que prenia el dels exàmens, i això va ser una mica moviment. El personal tècnic, que més difícil. Cada dia havíem de serà despatxat si la llei és votada, ha venir cap a dos quarts de 7 del matí, col.laborar molt amb nosaltres. per tal de fer els bloquejos.

Quants dies fa que duren les mobiQuina ha estat la resposta dels estu- litzacions? diants?

Vam començat el 16 de maig, fa més Hi va haver unes 500 persones que de tres setmanes. Ja feia més d'un eren en favor de la vaga i que es van mes que els mestres d'escola i els

professors del secundari feia vaga.

S'han suspès exàmens?

Hem aconseguit desplaçar els exàmens 2 setmanes, però hem hagut de bloquejar cada dia els accessos a la universtitat perquè el nostre president, el senyor Ferral, contrariament als seus col.legues de les altres universitats, no ha volgut reportar les proves.

Com ha reaccionat el Govern a les vostres mobilitzacions?

De moment, el govern ha reportat el vot al mes de setembre, i les mobilitzacions han disminuït.

La nit precedent a l'últim bloqueig, el 30 de maig, un centenar d'estudiants van dormir a dintre del campus, i cap a les 4 van enviar la policia a desallotjar l'edifici perquè el moviment esdevenia massa dur per ells.

Però la resposta a aquest projecte de llei per part dels estudiants, del professorat i del personal ha continuat. Per exemple, a la manifestació del 10 de juny hi van participar 20.000 persones, i penseu que Perpinyà és una ciutat de 100.000 habitants.

Quins precedents té aquesta vaga a Perpinyà?

En té molt pocs... La UP mai havia estat una universitat que lluités, no hi ha cap tradició reivindicativa. El 1995, hi va haver unes manifestacions en contra d'un altre projecte de llei, però sembla que 2003 ha estat la nostra primera gran revolta.

Com creus que acabarà el conflicte?

Com que l'aprovació s'ha ajornat fins el setembre, a la universitat el moviment s'ha tranquil.litzat.

Només es fan bloquejos simbòlics. És difícil de resistir més de tres setmanes en període d'exàmens, l'oposició és massa forta avui. Però ens haurem de tornar a manifestar de cara al setembre!

AGENDA JUNY Dimarts 17 Palma. Commemoració del Dia dels Desapareguts Saharauis: tallers, dansa i lectura de manifest. Pl. Espanya, des de les 15h. Organitza: Associació d’Amics del Poble Saharaui.

Dimecres 18 València. Concentració “Per una RTVV pública, en valencià i de qualitat”. 17:30h, davant del Palau de la Generalitat Valenciana. Organitza: Assemblea de Treballadors de RTVV. Dijous 19 Molins de Rei. Presentació de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica.

20h, Ca n’Ametller. Organitza: Kasablanka i Assemblea Antifeixista de Molins.

Divendres 20 a dissabte 22 València. VI Festival del Cabanyal Portes Obertes. Durant tot el cap de setmana: performances, espectacles de titelles, dansa, teatre per a infants i per a adults, dinars populars i actuacions musicals. La major part d’activitats es faran a l’antic Escorxador del Cabanyal.

Figueres. Xerrada sobre sindicalisme, amb membres de Sintel Catalunya. Casal la Volta de Figueres. Organitza: COS. Dissabte 21 Amposta. Culturaviva 2003: fira d’artesans, d’entitats, de llibres i de discos en català, festa infantil, dinar, xerrades, sopar i concert amb Al Tall, Elèctrica Dharma, Brams i Atzukak. Organitza: CAL. Manacor. Festa multicultural per la pau. 17h, pl. del Mercat. Organitza: Plataforma per la Pau de Manacor.

Diumenge 22 Barcelona. Encontre: fira de lluites socials dels Països Catalans, amb parades, dinar, tallers de debat i cloenda amb Pirats Sound System. A partir de les 10h, Cotxeres de Sants.

Dilluns 23 Revetlles de Sant Joan, Festa Nacional dels Països Catalans.

Massalfassar. Revetlla a la platja amb els diables.

Gràcia. Sopar i concert a la pl. del Diamant. Organitza: CPF i Castellers de la Vila de Gràcia.

Sants. Sopar i diables a la pl. Osca i festa a l’Hamsa. Organitza: Casal Independentista de Sants i Rescat.

Terrassa. Revetlla al Can Pingàs.

Igualada. Sopar, grallers i tabals, correfoc i concert amb Al Tall i Pomada.

Dimarts 24 València. Concentració davant dels jutjats de Navarro Reverter pel judici a dos dels detinguts de les protestes contra la ZAL l’estiu passat. 11h.

Divendres 27 Igualada. Presentació del llibre “Autoestima i Països Catalans”, amb Francesc Ricart i Josep Galan. 19:30h, Jimmy Jazz.

Dissabte 28 Dia de l’Alliberament Gai, Lesbià i Transexual.

València. Festa Ca Revolta Oberta.

3:30h, Le Club. Organitza: Ca Revolta.

Envia les convocatòries a accent@xarxaneta.org L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans. Número 12. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.

Redacció Valencia: c. de Ripalta, 20, baixos, València. Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. 08014 Barcelona. Adreça electrònica accent@xarxaneta.org. Telèfons de contacte: Subscripcions: 658 33 39 32. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 658 33 39 32.

Consell de Redacció: Coordinació: Laia Altarriba, Andreu Ginés i Àlex Tisminetzky. Països Catalans: Laia Altarriba, Martí Cirici, Andreu Ginés, Maria Oliver, Aure Silvestre, Joan Teran. Economia: Àlex Tisminetzky. Internacional: Juanjo Garcia, Sónia Jiménez Villanueva.

Cultura: Joan Sebastià Colomer, Feliu Ventura. Correcció: Adela Ortiz. Edició gràfica: David Campos, Àlex Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia. Han col·laborat en aquest número: Julià Engo, Estela Prades, Albert Roig.