1 de juliol de 2003 Periòdic popular de distribució gratuïta 5.000 exemplars
Publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans
Número 13 Arreu dels Països Catalans s’han viscut mobilitzacions en motiu del 28 de juny durant tot el mes
Editorial
La cultura del poder
28J: per la llibertat d’estimar com vulguis
Entre el 8 de juny i el 30 de setembre d'enguany se celebra a València la II Edició de la Biennal de les Arts amb un pressupost de pràcticament cinc milions d'euros. La política cultural que practica la dreta està, evidentment, molt lluny de permetre a l'art acomplir la seua funció social. Però la manera amb què el Partit Popular manipula i prostitueix l'expressió artística a la ciutat de València és un autèntic escàndol. Aquesta II Biennal ha estat gestionada pel mateix equip que fa dos anys tan poc eficaçment organitzà l'esdeveniment, amb Luigi Settembrini al capdavant, malgrat que ja aleshores fou públic i notori el balafiament del pressupost d'eixe equip responsable. Per a més inri, el lema de la convocatòria del 2003 és La Ciutat Ideal. Resulta irònic un títol com aquest, tenint en compte que la ciutat ideal que el PP ens està deixant passa per l'intent de fer desaparèixer la veritable cultura i el patrimoni del poble valencià: barris com el Cabanyal i la pròpia Ciutat Vella, o l'horta que dóna el nom a la comarca, entre altres exemples. Però sobre tot, la seua ciutat ideal es construeix d'esquenes a les necessitats dels ciutadans i ciutadanes. A la seua ciutat ideal el patrimoni arquitectònic s'abandona fins a la ruïna. I els pressupostos de cultura es lapiden any rere any en projectes que no proporcionen res a ningú que no siguen ells mateixos i els seus amics. Tots els grans projectes que han ideat per a la ciutat de València són una provocació per a qui s'apropa a conèixer-los. Si ens centrem en el cas dels museus de la ciutat, trobem les dues grans apostes dels conservadors: el Museu de les Ciències i el MuVIM (Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat). Quina casualitat que els dos falten a la condició primera per a poder qualificar-se com a museu: comptar amb col·lecció pròpia. Primer aproven el projecte i l'execució de les obres, revaloritzen una zona on poder especular amb l'habitatge i, després, ja pensaran què ficar al museu -potser alguna exposició d'una biennal. Tanmateix ja comptàvem a València amb un museu consolidat, l'IVAM. Però el seu actual director ha acabat en pocs anys amb el prestigi d'una trajectòria seriosa i de qualitat. I el projecte de la seua ampliació (obra de dos arquitectes japonesos de l'Equip SANAA que, sense entrar a valorar artísticament el seu treball, deuen apreciar poc la fisonomia característica de Ciutat Vella) amenaça ara la llar de 53 famílies. Amb aquest precedents de ciutat ideal, la subsecretària de Promoció Cultural, Consuelo Ciscar, programa la segona edició d'aquesta Biennal, que apareix d'un dia per a un altre, i que ens convida a reflexionar sobre el futur de València. Però el de la Biennal no és l’únic exemple dels interessos que hi ha darrere d’alguns grans esdeveniments culturals. A Barcelona el Fòrum de les Cultures està servint per aprovar grans plans urbanístics que transformen la fisonomia de la ciutat en benefici de les multinacionals i d’acord amb un model de ciutat que dóna l’esquena als veïns i veïnes. És significatiu, per exemple, que ja coneguem els noms de les empreses patrocinadores, però en canvi, desconeixem el contingutcultural d’aquest esdeveniment. La construcció del país que volem passa pel respecte a la nostra identitat com a poble, pel respecte a la cultura que ens defineix, la que fem i ens ha fet; i no per l'adopció de macroprojectes que només amaguen foscos interessos econòmics i que no arriben enlloc.
Un milió d’habitatges buits mentre els preus continuen pujant Països Catalans / 2
La nova PAC posa en perill el futur de la pagesia Economia / 5
Al-Qaida, l'edificació de l'enemic
Cartell unitari del 28 de juny a Barcelona
Els actes als Països Catalans en motiu del dia per l’alliberament gai, lesbià i transsexual començaren a Mallorca. Del 16 al 22 de juny s’organitzà a Palma una setmana d'exposicions, teatre i cinema. A València,
la manifestació es va fer el divendres 20 i recorregué els carrers del centre de la ciutat amb el lema “Globalitzem la diversitat sexual”. Al llarg de tota la setmana es dugueren a terme també altres iniciatives. A Barcelona, després de gairebé dues setmanes d’activitats, el dijous 26 es féu l’acte central unitari al Centre Cívic Convent Sant Agustí Vell, on es reclamà “la rehabilitació de les víctimes gais, lesbianes i transsexuals del franquisme”. En l’acte es va demanar que s'indemnitzi econòmicament les víctimes de la llei de perillositat social del franquisme i que es reconegui públicament la injustícia que es va cometre amb els homosexuals. El portaveu del Front d’Alliberament Gai de Catalunya, Eugeni Rodríguez, també va denunciar que els homosexuals han patit en l'últim any 223 agressions o discriminacions, un 5% més que l’any anterior. Finalment, la manifestació de Barcelona es convocà el mateix dia 28 i, en acabar, llegí el manifest l’escriptora Isabel Clara Simó.
La CGT i la Coordinadora de Sindicats convoquen mobilitzacions contra una mesura sense precents a l’Estat espanyol
Massiva reducció de plantilla a Telefónica L’empresa que va ser privatitzada pel Govern del PP ha presentat als sindicats un expedient de regulació que pretén eliminar 15.000 llocs de treball en tres anys. Aquesta dràstica reducció de plantilla se suma als quasi 35.000 treballadors que Telefónica ha acomiadat en els darrers 10 anys. La CGT, tercera força sindical de l’empresa, i la Coordinadora de Sindicats han reaccionat convocant una sèrie de mobilitzacions reivindicatives. La primera convocatòria ha estat una vaga de quatre hores per torn el 27 de juny, que va ser secundadada pel 20% dels 40.000 treballadors que actualment té Telefónica. La CGT ha qualificat la mesura de veritable expoli a la caixa pública pels
300.000 euros (50.000 milions de pessetes) que haurà de gastar l’Estat en aquests tres anys, i ha denunciat que hi ha un intent de substituir els 15.000 llocs de treball fixes per precaris i subcontractats. En canvi, sembla que CCOO i UGT accepten la negociació de l’expedien però no estan d’acord amb la mobilitat geogràfica que vol imposar la direcció als treballadors que restin en actiu a l’empresa. La CNT valenciana, per la seva part, rebutja l’expedient i ha fet públic un comunicat on es pregunta com afectarà el resultat de les negociacions a les dietes i primes que paga l’empresa als sindicalistes. Economia / 5
Internacional / 6
Entrevista a Osama Qashoo, activista palestí Contraportada / 8
Ofensiva contra el català als instituts de València El curs que ve serà més difícil estudiar els cursos de batxillerat en valencià als instituts de València, ja que la Conselleria de Cultura i Educació valenciana està aplicant una política de reducció de l’oferta de grups en la llengua pròpia amb l’excusa de la falta de demanda i la reducció de costos. Col·lectius de pares i mares,
associacions de veïns i sindicats de l’esnsenyament han denunciat que es tracta d’una campanya per obstasculitzar la normalització lingüística en els centres educatius i que l’únic motiu de fons és la voluntant del PP de marginar encara més el català. Països Catalans / 3