1 de juliol de 2003 Periòdic popular de distribució gratuïta 5.000 exemplars
Publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans
Número 13 Arreu dels Països Catalans s’han viscut mobilitzacions en motiu del 28 de juny durant tot el mes
Editorial
La cultura del poder
28J: per la llibertat d’estimar com vulguis
Entre el 8 de juny i el 30 de setembre d'enguany se celebra a València la II Edició de la Biennal de les Arts amb un pressupost de pràcticament cinc milions d'euros. La política cultural que practica la dreta està, evidentment, molt lluny de permetre a l'art acomplir la seua funció social. Però la manera amb què el Partit Popular manipula i prostitueix l'expressió artística a la ciutat de València és un autèntic escàndol. Aquesta II Biennal ha estat gestionada pel mateix equip que fa dos anys tan poc eficaçment organitzà l'esdeveniment, amb Luigi Settembrini al capdavant, malgrat que ja aleshores fou públic i notori el balafiament del pressupost d'eixe equip responsable. Per a més inri, el lema de la convocatòria del 2003 és La Ciutat Ideal. Resulta irònic un títol com aquest, tenint en compte que la ciutat ideal que el PP ens està deixant passa per l'intent de fer desaparèixer la veritable cultura i el patrimoni del poble valencià: barris com el Cabanyal i la pròpia Ciutat Vella, o l'horta que dóna el nom a la comarca, entre altres exemples. Però sobre tot, la seua ciutat ideal es construeix d'esquenes a les necessitats dels ciutadans i ciutadanes. A la seua ciutat ideal el patrimoni arquitectònic s'abandona fins a la ruïna. I els pressupostos de cultura es lapiden any rere any en projectes que no proporcionen res a ningú que no siguen ells mateixos i els seus amics. Tots els grans projectes que han ideat per a la ciutat de València són una provocació per a qui s'apropa a conèixer-los. Si ens centrem en el cas dels museus de la ciutat, trobem les dues grans apostes dels conservadors: el Museu de les Ciències i el MuVIM (Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat). Quina casualitat que els dos falten a la condició primera per a poder qualificar-se com a museu: comptar amb col·lecció pròpia. Primer aproven el projecte i l'execució de les obres, revaloritzen una zona on poder especular amb l'habitatge i, després, ja pensaran què ficar al museu -potser alguna exposició d'una biennal. Tanmateix ja comptàvem a València amb un museu consolidat, l'IVAM. Però el seu actual director ha acabat en pocs anys amb el prestigi d'una trajectòria seriosa i de qualitat. I el projecte de la seua ampliació (obra de dos arquitectes japonesos de l'Equip SANAA que, sense entrar a valorar artísticament el seu treball, deuen apreciar poc la fisonomia característica de Ciutat Vella) amenaça ara la llar de 53 famílies. Amb aquest precedents de ciutat ideal, la subsecretària de Promoció Cultural, Consuelo Ciscar, programa la segona edició d'aquesta Biennal, que apareix d'un dia per a un altre, i que ens convida a reflexionar sobre el futur de València. Però el de la Biennal no és l’únic exemple dels interessos que hi ha darrere d’alguns grans esdeveniments culturals. A Barcelona el Fòrum de les Cultures està servint per aprovar grans plans urbanístics que transformen la fisonomia de la ciutat en benefici de les multinacionals i d’acord amb un model de ciutat que dóna l’esquena als veïns i veïnes. És significatiu, per exemple, que ja coneguem els noms de les empreses patrocinadores, però en canvi, desconeixem el contingutcultural d’aquest esdeveniment. La construcció del país que volem passa pel respecte a la nostra identitat com a poble, pel respecte a la cultura que ens defineix, la que fem i ens ha fet; i no per l'adopció de macroprojectes que només amaguen foscos interessos econòmics i que no arriben enlloc.
Un milió d’habitatges buits mentre els preus continuen pujant Països Catalans / 2
La nova PAC posa en perill el futur de la pagesia Economia / 5
Al-Qaida, l'edificació de l'enemic
Cartell unitari del 28 de juny a Barcelona
Els actes als Països Catalans en motiu del dia per l’alliberament gai, lesbià i transsexual començaren a Mallorca. Del 16 al 22 de juny s’organitzà a Palma una setmana d'exposicions, teatre i cinema. A València,
la manifestació es va fer el divendres 20 i recorregué els carrers del centre de la ciutat amb el lema “Globalitzem la diversitat sexual”. Al llarg de tota la setmana es dugueren a terme també altres iniciatives. A Barcelona, després de gairebé dues setmanes d’activitats, el dijous 26 es féu l’acte central unitari al Centre Cívic Convent Sant Agustí Vell, on es reclamà “la rehabilitació de les víctimes gais, lesbianes i transsexuals del franquisme”. En l’acte es va demanar que s'indemnitzi econòmicament les víctimes de la llei de perillositat social del franquisme i que es reconegui públicament la injustícia que es va cometre amb els homosexuals. El portaveu del Front d’Alliberament Gai de Catalunya, Eugeni Rodríguez, també va denunciar que els homosexuals han patit en l'últim any 223 agressions o discriminacions, un 5% més que l’any anterior. Finalment, la manifestació de Barcelona es convocà el mateix dia 28 i, en acabar, llegí el manifest l’escriptora Isabel Clara Simó.
La CGT i la Coordinadora de Sindicats convoquen mobilitzacions contra una mesura sense precents a l’Estat espanyol
Massiva reducció de plantilla a Telefónica L’empresa que va ser privatitzada pel Govern del PP ha presentat als sindicats un expedient de regulació que pretén eliminar 15.000 llocs de treball en tres anys. Aquesta dràstica reducció de plantilla se suma als quasi 35.000 treballadors que Telefónica ha acomiadat en els darrers 10 anys. La CGT, tercera força sindical de l’empresa, i la Coordinadora de Sindicats han reaccionat convocant una sèrie de mobilitzacions reivindicatives. La primera convocatòria ha estat una vaga de quatre hores per torn el 27 de juny, que va ser secundadada pel 20% dels 40.000 treballadors que actualment té Telefónica. La CGT ha qualificat la mesura de veritable expoli a la caixa pública pels
300.000 euros (50.000 milions de pessetes) que haurà de gastar l’Estat en aquests tres anys, i ha denunciat que hi ha un intent de substituir els 15.000 llocs de treball fixes per precaris i subcontractats. En canvi, sembla que CCOO i UGT accepten la negociació de l’expedien però no estan d’acord amb la mobilitat geogràfica que vol imposar la direcció als treballadors que restin en actiu a l’empresa. La CNT valenciana, per la seva part, rebutja l’expedient i ha fet públic un comunicat on es pregunta com afectarà el resultat de les negociacions a les dietes i primes que paga l’empresa als sindicalistes. Economia / 5
Internacional / 6
Entrevista a Osama Qashoo, activista palestí Contraportada / 8
Ofensiva contra el català als instituts de València El curs que ve serà més difícil estudiar els cursos de batxillerat en valencià als instituts de València, ja que la Conselleria de Cultura i Educació valenciana està aplicant una política de reducció de l’oferta de grups en la llengua pròpia amb l’excusa de la falta de demanda i la reducció de costos. Col·lectius de pares i mares,
associacions de veïns i sindicats de l’esnsenyament han denunciat que es tracta d’una campanya per obstasculitzar la normalització lingüística en els centres educatius i que l’únic motiu de fons és la voluntant del PP de marginar encara més el català. Països Catalans / 3
1 de juliol de 2003
Pàgina 2
Països Catalans
Un milió d’habitatges buits i els preus continuen agumentant Les famílies catalanes destinen un terç dels ingressos a despeses de l’habitatge Laia Altarriba, Barcelona.- Dels ment, impedeix que els preus més de 7 milions i mig d’habitatges puguin parar de créixer. Per exemque hi ha als Països Catalans, un ple, a la ciutat de València, al mateix milió estan buits. Això significa que temps que hi ha 50.000 pisos buits, el 13% dels pisos estan desocupats. l’Ajuntament de la ciutat està perMentrestant, però, els preus del llo- metent la destrucció de l’horta per guer i compra no paren d’augmen- construir-hi més edificis. tar. I és que la construcció d’habitatges El tercer trimestre de l’any passat, nous no s’atura. Bona mostra d’aels preus de la compra d’habitatge a quest fet és que, en els darrers deu nivell de l’Estat espanyol havien anys, les tones de ciment consumit augmentat un 17,68% respecte al al Principat de Catalunya han passat mateix període del 2001. I durant el de poc més de 4 milions anuals a primer trimestre del 2003 els preus uns 5 milions i mig de tones cada han augmentat al Principat un any. Aquest increment ha anat lligat, 35%. Aquestes dades contrasten en part, a l’augment del 21% del amb les declaracions del secretari nombre d’habitatges existents al d’Estat d’Economia, Luís de Principat durant el mateix període. Guindos, quan afirmava que anem A les Illes Balears, la velociat de creicap a una “moderació dels preus de xement del parc immobiliari ha estat l’habitatge”. superior al 3% interanual els darrers Aquests preus tan elevats suposen anys. Aquest augment situa el nomuna gran pressió sobre l’economia bre de residències en 1,8 milions. domèstica dels Països Catalans, ja Les alarmes a les Balears, però, que actualment, les unitats familiars sonen amb més força de cara al destinen de mitjana un terç dels seus futur, perquè el nou govern del ingressos a pagar l’habitatge i la resta Partit Popular preveu arribar fins als de despeses que comporta (aigua, 4 milions de places immobiliàries en gas i electricitat). I si l’habitatge és 25 anys. Aquesta pretensió va lligada de compra, la a la intenció de quantiat del sou “El 13% dels portar, de cara al destinada a pagar habitatges dels Països 2015, el doble de l’hipoteca pot Catalans estan turistes dels que arribar, com passa actualment arriben deshabitats; al País Valencià, al a les illes en avió 42%. Alguns mentrestant, sembla (les ampliacions estudis revelen que els preus no dels aeroports de que a les comar- pararan de créixer” Palma i Eivissa preques valencianes veuen rebre 45 el preu dels pisos milions de turistes ha augmentat en els darrers 8 anys anualment, xifra que dobla els 23 tres vegades més que el sou de les milions que arriben avui en dia). persones treballadores, cosa que ha Les pressions dels operadors turíscomportat un gran augment de l’en- tics són responsables, en bona part, deutament familiar, passant, així, del de l’augment del nombre d’habitat40 al 80% de la renta bruta disponi- ges. I és que dels 7 milions i mig ble. d’habitatges que hi ha als Països I, mentre els preus sembla que no Catalans, només al País Valencià un paren de créixer, un milió d’habitat- milió són segones residències ja que, ges al nostre país continuen desocu- com a la resta del país, la pressió pats i fora del mercat d’oferta immo- constructora més gran s’està probiliària; situació que, indubtable- duint a les zones de costa.
Les grues s’han multiplicat a les ciutats i a les zones de costa
Milers de llars en males condicions Mig milió de persones del Principat de Catalunya estan allotjades en condicions deficients perquè viuen en les 185.000 llars que no compleixen les condicions mínimes per viure-hi. A més, 91.000 llars més (que acullen unes 200.000 persones) es troben en unes condicions de salubritat encara pitjors. Aquesta denúncia la va fer la Plataforma per al Dret a un Habitatge Digne perquè, a part dels alts preus de lloguer i compra de pisos, les condicions en les que es troben els immobles també són motiu de queixa. Cal destacar que, en aquests pisos en males condicions, és on van a parar molt sovint els immigrants que arriben al nostre país. L’organització Sodepau té un servei
de Suport a la Recerca d’Habitatge per a Gent Immigrada, ja que molts cops, ni que l’immoble estigui en males condicions, els propietaris es neguen a llogar els pisos a persones immigrades. Aquest servei de Sodepau s’ha dedicat a recollir denúncies d’immigrants que han tingut problemes per poder llogar un pis i ha constatat que “és un moment especialment dur perquè la gent immigrant pugui accedir al dret bàsic de tenir un habitatge digne”. Entre els mecanismes que els amos utilitzen per no llogar-los un immoble, són usuals: negar-se a ensenyar el pis, exigir uns requisits econòmics impossibles d’assolir o, sense dissimular, manifestar clarament l’argument del racisme.
Locals on trobar L’ACCENT Alacantí: Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Universitat Alacant. Alcoià: Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp: Casal Popular La Turba. Alt Empordà: Casal La Volta . Alt Penedès: Can Cellerot, Ateneu X, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Anoia: Jaç Roig, Jimmy Jazz, Ateneu Popular de Masquefa. Bages: Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular la Falç, Associació Cultural Mercat del Blat. Baix Camp: El Carrasclet, Refugi. Baix Cinca: Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat: Ateneu Revolta, Ateneu de Cornellà, CSO El Pati Blau, Tio Canya-Sant Feliu. Papereria Elena, Papereria Stel Baix Maestrat: Ball de dimons de Vinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx. Barcelonès: Casal Independentista de Badalona Antoni Sala i Font, La Barraqueta, Ikastola, Casal Popular de Gràcia, La Torna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Insurgent, Kasa de la Muntanya, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records, Kebra Discs, Biblioteca de Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, Universitat Central, UPF-Rambles, FAVB, , La Cereria, Makoki, Euskal Etxea, Tio Canya, Espai MallorcaVia Fora, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI, Pati Llimona, Arran, Casal Independentista de Sants,Ateneul Popular Mawla-Maulets Barcelonès, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, Casal Popular Onze de Setembre, Biblioteca Ignasi, AVV de Sant Andreu, S.C. La Lira, Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Ateneu Independentista La Forca, Ateneu Popular Octubre. Berguedà: Casal Independentista Cal Panxo. Camp de Túria: Casal Jaume I-Llíria. Conflent: Casal Jaume I-Rià. Camp de Morvedre: Espai Dina. Garraf: GER. Garrigues: Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques. Garrotxa: Bar-Casal Terra Aspra. Gironès: Ateneu 24 de juny, Ateneu la Màquia, Casal Independentista El Forn, Centre Cívic de Celrà, La Pioxa de Bordils. Horta: Bar Tocat, C.S XalocSoroll,Akelarre Casal Jaume I-Malva-Rosa, Casal Jaume I-Russafa, Casal Jaume I-Catarroja, Biblioteca Diputació, Racó de la Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Ateneu Cultural Casino de Torrent Biblioteca humanitats, facultat història,Cafè l’Infern. Mallorca: Es Pinzell. Maresme: Taberna Atzucac, Casal Independentista El Solc, Casal Popular Fèlix Cucurull. Marina Alta: Casal Jaume I-Pedreguer,, Casal Jaume I-Pego,. Matarranya: Casal Jaume I-Calaceit. Osona: Casal Independentista Manel Viusà, el Xamfrà, 1714 Seguem Cadenes, Ges Insurrecte, Casal Independentista el Gurri, Bar KanKarra, Biblioteca de Taradell, Bar Tse-tse, Atmosfera, Biblioteca Dos Rius, Bar el Casal, Restaurant l’Olla dels Experiments, Biblioteca de St. Pere de Torelló. Pla de l'Estany: Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Pla d’Urgell: El Gis-Mat de Linyola. Plana Alta: Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló.UniversitatJaume I Plana Baixa: Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta: Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume I-Carcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca. Rosselló: Llibreria Catalana, Casal Jaume I-Centre Cultural Català, CEDACC, Associació Aire Nou de Baó, ACE-CEPC. Safor: Casal Jaume I-Gandia, Casal Jaume I-Oliva. Segrià: La Falcata. Selva: Casal Popular el Trabuc. Solsonès: Bar Castell. Urgell: El nan roig de Tàrrega. Vall d'Albaida: Endavant-Ontinyent, Casal Jaume I-Ontinyent. Vallès Occidental: Casal Independentsita Can Pingàs, Tio Canya-Mollet, Casal Independentista Can Capablanca, Universitat Autònoma, Via Fora-Ripollet, Local Endavant-Terrassa, Consell de Joventut de Terrassa, Minyons, Geganters de Terrassa, La Nit. Vallès Oriental: Casal Quico Sabater, Tio Canya-Mollet, Bar la Tramuntana, el Mirallet, Llibreria la Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaça de Cardedeu, El Trull de la Garriga, Ateneu de Caldes de Montbui. Vallespir: Angelets del Vallespir. Valls del Vinalopó: Casal Jaume I-Monòver.
Locals col·laboradors: Ateneu Popular X (C. Ferran 14. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular Octubre (C. Badejoz 23. Barcelona) / Ateneu Revolta (C.Ponent 13, Molins de Rei) / La Barraqueta (C. Virtut, 14. Barcelona) / El Casal (C.Sant Elies 8, 1er. Reus) / Casal Independentista de Sants Jaume Compte (C. Premià, 31. Barcelona) / Casal Popular de Gràcia. (C. Ros de Olano 39/41, Barcelona) / Casal Popular Onze de Setembre (C. Concepció Arenal, 258. Barcelona) / CODESEMA (C. Nàpols, 18. Mataró) / La Falcata (C. Panera 2. Lleida) / Jimmy Jazz (C. Clos 53. Igualada) / Partisano (Pl. de l'Oli, 7 baixos. Girona) / Racó de la Corbella (C. Ripalda 20, baixos. València) / Centre Social-Bar Terra (C. Baró de Sant Petrilló 9. València) / La Traca de Cardedeu / 1714 Seguem Cadenes (C. Riera 29. Vic) / Via Fora-CAT (Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 25. Barcelona) / 1917 (Pintor Fortuny 30. Barcelona)
l’apunt
Un gran pastís per a immobiliàries, constructores, bancs i caixes El 2002 va ser, novament, un bon any per a les empreses constructores i immobiliàries. Si bé sembla que alguns dels sectors econòmics del nostre país no van obtenir uns beneficis tan elevats com en anys anteriors, les empreses dedicades a la construcció d’habitatges i les que gestionen el parc immobiliari van incrementar els seus guanys d’acord amb un informe de l’abril fet per La Caixa. Per exemple, la constructora Fomento de Construcciones y Contratas, que promou l’edificació d’immobles arreu del país, el 2002 va augmentar els seus beneficis en un 13%. Empreses més petites, com la constructora valenciana Cleop, també s’han beneficiat del boom constructor dels darrers anys, i el 2002 va augmentar la facturació en un 14,31%. Des de fa uns anys, les entitats bancàries i les caixes d’estalvis no s’han volgut quedar enrere i també participen activament en el negoci immobiliari. Per exemple, Caixa Catalunya ha augmentat els darrers mesos la seva aposta per aquest àmbit i ja participa en quatre empreses immobiliàries. També La Caixa té grans interessos en aquest sector econòmic, i algunes de les seves immobiliàries treuran beneficis de la construcció d’edificis en el nou districte 22@ que està destruint el barri barceloní del Poblenou.
Pàgina 3
Països Catalans
El PP impedeix l’ensenyament en català a la ciutat de València
1 de juliol de 2003
L’apunt
El Compromís per la llengua
La Conselleria de Cultura i Educació valenciana comença a aplicar una política d’estalvi d’unitats docents, també anomenada zonificació, que redueix les possibilitats de cursar l’ESO i el Batxillerat en català. L’actitud del president de les Corts valencianes durant la presa de possessió del càrrec afirmant que no calia utilitzar el valencià ja que el castellà era igualment oficial no fou una simple anècdota, sinó que reflectia perfectament la voluntat del PP de fer desaparèixer la llengua pròpia. Aquesta voluntat no es limita a postures personals sinó que comporta tota un política de substitució ligüística que, en el cas de l’ensenyament, està acabant amb els poquets avanços normalitzadors que s’havien assolit fins ara. A. Ginés i Sànchez, València.- El 10 de juny passat, la comunitat educativa dels instituts d’ensenyament secundari i dels col·legis públics del districte marítim de València realitzaren un tancament a diferents centres per demanar que no es reduïren els grups de batxillerat ni s’impedira la continuïtat de les línies en valencià als diferents IES. La mobilització responia a la voluntat de la Conselleria de Cultura i Educació del País Valencià de concentrar tots els alumnes que vulgueren estudiar en valencià una de les modalitats de batxillerat en determinats intituts, trencant així la continuïtat de la formació en un centre. El director general de Centres ha justificat aquest mesura per l’escassedat de sol·licituds però, com denuncia el Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament (STEPV-Iv), més bé respòn a una planificació educativa en contra de l’ensenyament en valenciá, ja que la demanda de línies en valencià
és suficient per permetre grups als diferents centres. Així, aquest sindicat ha denunciat que la Conselleria valenciana està manipulant el procés de matriculació de l’alumnat de batxillerat al prohibir que en determinats instituts es puguen matricular en la modalitat en valencià. Enguany, la Conselleria de Cultura i Educació ha decidit impedir la creació de grups mixts que permetisquen agrupar alumnat de distintes opcions de Batxillerat i està obligant a l’alumnat a traslladar-se de centre per agrupar-se amb l’alumnat d’una modalitat concreta. Així, ha demanat que els alumnes de quart d’ESO de l’IES Ramón Llull se n’hagen d’anar a l’IES Sorolla per fer la modalitat de ciències en valencià, mentre que els alumnes de l’IES Sorolla han d’anar a l’IES Ramón Llull per fer el batxillerat humanístic en català. Tot i que aquestes mesures afecten només el batxillerat, a mitjà termini poden suposar la
Tancament del 9 de juny a l’IES Isabel de Villena
desaparició de les línies en valencià de l’ESO a la majoria d’instituts de la ciutat, ja que molts alumnes optaran per matricular-se ja des d’un principi en els pocs centres on es garantisca la continuïtat del català durant tot el cicle formatiu. Per altra banda, el govern ha adoptat mesures més dràstiques, com ara decidir negar, sense cap consulta amb el centre o els sindicats i associacions de pares i mares, la creació de cap grup en català a l’Institut Isabel de Villena. Precisament, la directora d’aquest centre, Pura Aloy, explica com des-
Gandia no pot normalitzar les seues escoles públiques La demanda d’escolarització en valencià supera el 80% en la pública A. Ginés i Sànchez, València.-La campanya d’escolarització a la ciutat de Gandia (la Safor) ha tancat amb una adscripció massiva als Programes d’Ensenyament en Valencià a les escoles públiques. Així, dels 242 nous alumnes que el setembre començaran el seu cicle formatiu, 194 han optat pel que s’anomena la línia en valencià. Aquestes dades suposen un avanç significatiu de l’ensenyament en valencià, ja que per a l’any anterior, la demanda de matriculació en català no superava el 30%. Si bé les dades són molt optimistes, no cal oblidar que a la mateixa ciutat, les matriculacions en escoles concertades són quasi el doble que a les públiques, i que en aquestes, la demanda de les línies en valencià és només d’un 37,6%. Tot i així, en conjunt, la demanda d’escolarització en valencià supera el 53%. Prèviament a conèixer aquestes xifres, el conjunt de centres de la capital de la Safor havien sol·licitat a la Conselleria de Cultura i Educació aplicar únicament les línies en català per al proper curs per als alumnes que s’incorporaven per primer cop, però la Conselleria s’hi havia negat adduint que calien més
dades per saber la voluntat dels pares i mares. Després d’una intensa campanya en contra de la normalització de les escoles protagonizada per la FAAVEM i el grup municipal del PP, el Govern valencià ha optat per concedir només a tres nous centres la totalitat d’escolarització en català (PEV), mentre que a la resta es mantindran com estaven (tres d’ells amb línies en castellà). En un primer moment, la Generalitat va arribar a autoritzar el PEV a quatre col·legis, però després es va fer enrere i va dir que atorgaria les opcions d'acord amb la demanda. Tanmateix, després de conèixer les dades de la preinscripció, clarament favorables a l’escolarització en català, la Conselleria de Cultura i Educació ha mantingut la seua postura argumentant que ha tingut en compte els excedents dels col·legis privats, on s'ha sol·licitat el progrma en castellà (PIP). Tanmateix, només 63 sol·licituds que havien reclamat la línia en castellà acabaran en col·legis públics per falta de places. La posició de la Generalitat ja va suscitar fortes crítiques ara fa tres mesos i ACPV la va considerar “un atac al valencià en l’ensenyament”.
Tant l’STEPV de la comarca, com la Federació d’Escola Valenciana, com el Col·lectiu de Mestres de la Safor han denunciat la campanya mediàtica instada des del PP per impedir la normalització mitjançant la fractura social i han recordat que “l’objectiu fonamental de l’escolarització en valencià és la integració en un model de societat de convivència fructífera, de respecte a la diversitat i de cultiu dels drets humans”.
prés de tres anys amb grups en valèncià, l’any passat la conselleria ja es negà a matricular alumnes en primer d’ESO en aquest institut, cosa que els feia sospitar que volien treure la línia, tal com ha acabat succeint enguany. Aloy considera que la manca d’obligatorietat per garanir grups en valencià al batxillerat permet que l’admisintració actue impunement contra les línies. Considera, a més, que la concentració dels alumnes de valencià en uns pocs centres és també una manera de reduir costos. En aquest sentit, l’STEPV afirma que la política de la Conselleria valenciana no ha tingut en compte criteris tan bàsics com la proximitat geogràfica, la continuïtat en un sol centre o altres criteris pedagògics per establir aquesta concentració i que, tot plegat, ve a confirmar la voluntat del Govern valencià de reduir l’oferta pública i de potenciar l’esnenyament privat. I no cal oblidar que només un 6,25% dels centres privats o concertats de secundària ofereixen ensenyament en català, quan aquest segment acull quasi un 32% de l’alumnat del País Valencià. Així, no és d’estranyar que, com ha publicat recentement l’STEPV en un informe sobre la Llei d’Ús i Ensenyament del valencià, només dos de cada deu alumnes estudien en la llengua pròpia.
El Compromís pel Valencià és un document elaborat per diferents partits, sindicats, entitats cíviques, culturals i acadèmiques amb la voluntat “què el valencià tinga un ple ús dins de la societat i es convertisca en un element de cohesió i identificació col·lectiva”. Els col·lectius que signen aquest document, denuncien que el català al País Valencià reb un tracte pitjor que a la resta dels Països Catalans i, finst i tot, pitjor que les llengües pròpies a altres nacions com Galiza o Euskal Herria. Així, per evitar una degradació progressiva de la llengua, aquests col·lectius han acordat un seguit de 50 mesures aplicables en els àmbits polític, administratiu, de la comunicació, social i educatiu, que es comprometran a defensar en els seues àrees de competènciai i a difondre a través dels mitjans de què disposen. Entre aquest punts trobem la necessitat de promulgar normes legals que afavorisquen actuacions encaminades a la defensa, ús i promoció del valencià o que garantisquen el respecte a les diferents varietats de la llengua parlada. En l’ambit administratiu, proposen adoptar el català com a llengua per a la totalitat dels avisos, les publicacions i les activitats de les administracions públiques o homologar els certificats i titulacions de coneixement lingüístic (actualment la Generalitat valenciana no reconeix els títols de català del Principat o les Illes). També reclamen una normalització de la senyalització viària i la retolació pública. En l’àmbit de l’educació, el Comprimís reclama una escola realment valenciana i en valencià i mesures tan fonamentals com exigir un perfil lingüístic en català a tots els centres universitaris. Més enllà de les bones intencions, el Compromís, amb els seus 50 punts, és un veritable diagnòstic de la tràgica situació del català al PV.
Ser subscripor de L’ACCENT et permet rebre a casa cada quinze dies la publicació i col·laborar amb el projecte d’informació popular i compromesa amb la realitat dels Països Catalans
BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ Nom i cognoms: Adreça: Codi postal: Població: Tipus de subscripció: trimestral (9 euros) Domicialiació bancària Nom del titular: Entitat Oficina Control
Telèfon: semestral (18 euros) Població: Número de compte
Us prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà l’Accent en concepte de subscripció. Signatura: Envieu aquesta butlleta per correu a: c. Virtut, 14 baixos 08012 Barcelona o c. Ripalda, 20 baixos esquerra. 46003 València, o bé truqueu al 658.33.39.32.
1 de juliol de 2003
Sant Andreu contra la violència de gènere El divendres 19 de juny passat, les veïnes i veïns del barri barceloní de Sant Andreu, mostraren el seu rebuig a l’assassinat el passat dia 10 d'una dona a mans del seu exmarit al mateix barri. La manifestació, que havia d’anar a la casa de la víctima, va acabar davant de la comissaria del districte on les manifestants van criticar el paper passiu de l’Estat per combatre la violència de gènere, ja que les mesures actuals s’han mostrat insuficients per ajudar les dones maltractades a refer la seva vida i fer front a les reiterades agressions de les seves exparelles. En aquesta ocasió, precisament, la víctima havia denunciat l’agressor diversos cops abans de ser assassinada.
Encontre a Sants i Culturaviva Les cotxeres de Sants van acollir quasi setanta col·lectius d'arreu dels Països Catalans el diumenge 22 de juny en el marc de la Fira de l'Encontre. Durant la jornada, els diferents col·lectius mostraren amb expositors i material propi la feina que realitzen en els seus respectius àmbits i compartiren les seues experiències en taules rodones de diferents temàtiques com ara comunicació popular o municipalisme combatiu. El dia anterior, la vila d'Amposta, capital del Montsià, fou escenari de la festa anual que organitza la CAL en defensa de la llengua. Enguany, el Culturaviva comptà amb la presència de representants de diferents lluites ecologistes del país, però el gruix de la festa fou el cercavila que recorregué el poble i el concert que tancà la jornada.
Rebuig al feixisme Prop de dues-centes cinquanta persones participaren el divendres 27 en la manifestació convocada en protesta per l'atac feixista que patí el centre social Can Vies el 13 de juny. Els fets succeïren quan, després d'una manifestació en contra de la inauguració del local de Democracia Nacional al barri del Poble Sec de Barcelona, el centre social fou atacat amb un còctel molotov. Per altra banda, pocs dies abans, al barri de Russafa de València, els i les veïnes es veieren obligats a suspendre la manifestació que havien convocat per denunciar la creixent degradació d'aquest barri, després que es confirmés la presència de Jose Luís Roberto, president del partit d'extrema dreta España 2000.
Pàgina 4
Països Catalans
II Universitat d’Estiu de l’Horta a Alboraia El 24 de juny se celebrà el judici a dos alumnes de l’any anterior Aure Silvestre, València.- La propera setmana del dilluns 14 al divendres 18 de juliol, se celebrarà a Alboraia, a l’antiga escola de la República, la segona Universitat d'Estiu de l'Horta, amb el significatiu títol de L'aigua a l'Horta. Si l'any passat es va centrar en bona mesura en la seua protecció i conservació, aquest any, els seus promotors han volgut centrar l'interés en l'aprofitament dels recursos hídrics: parant una major atenció en l'actual conflicte per l'aigua, fent una ullada des del punt de vista històric i patrimonial o analitzant quin és, a hores d'ara, l'actual marc legal que regeix aquest element imprescindible per al desenvolupament humà. A més de les xerrades, a la Universitat d'Estiu de la Punta es desenvoluparan diferents tallers, des de fotografia a la confecció de menjars, begudes i gelats tradicionals. Aquest últim taller l’impartiran els veïns i veïnes de les localitats properes. També, i com ja es va fer l'estiu passat, hi haurà pràctiques d'agricultura, sempre, però, des del punt de vista de fomentar la sostenibilitat. Hi ha programada, a més, una interessant taula rodona que girarà al voltant del controvertit Pla Hidrològic Nacional, amb la participació de
col·lectius ecologistes i dels principals sindicats agraris del País Valencià. També, i com ja es va fer el curs anterior, es faran diferents eixides guiades amb especialistes, una a l'albufera i l'altra a la séquia de Montcada. Si bé la primera Universitat d'Estiu de l'Horta (que es va celebrar a la ja arrasada Punta de València) va estar emmarcada en mig del clima de protestes contra aquella agressió al territori (que encara conti- Protestes d’ara fa un any contra les obres a la Punta. nua amb l'ampliació del Port de gent que defensa el territori. València), enguany, els impulsors La universitat d’aquest any ha d'aquesta iniciativa han volgut comptat amb el suport de diferents centrar l'atenció en el conflicte institucions públiques i privades, sorgit per la futura construcció del entitats cíviques i culturals i Tren d'Alta Velocitat, i que ja ha l’Associació de Veïns Roca-Cúper. originat la campanya L'Horta Aquest any, el període de matricuNord no vol l'Ave. Com manifesten lació per al curs de la Universitat des de l'organització de la ha coincidit amb el judici a Universitat d'Estiu de l'Horta, Sal·lustià Herrera i Raül Garrido, aquest any, i com a l'anterior, es dos estudiants de l'any passat que vol anar en la línia de continuar foren detinguts en el context de aprofundint el teixit social entre la les protestes contra les obres de la
El PP i UM volen més turisme a les Illes El GOB adverteix de les “conseqüències ambientals i territorials” que pot tenir el pacte de govern Redacció, Barcelona.- La victòria electoral del PP a les eleccions autonòmiques a les Illes va tenir la seva plasmació institucional el passat 25 de juny amb la cerimònia d’investidura del nou govern. El pacte signat pel Partit Popular de Jaume Matas i per la Unió Mallorquina de Maria Antònia Munar va permetre als populars parlar del “consens” que necessita el govern “per enfortir la confiança dels ciutadans en les institucions”, segons paraules del president del Govern balear. Més infrastructures per més turisme El PP ha optat per continuar amb el discurs que tan bé va funcionar durant la campanya electoral i durant la legislatura del Pacte de Progrés. Aquest discurs és la columna vertebral del pacte subscrit amb Unió Mallorquina. Matas
entén que en els “temes importants hem perdut quatre anys”, i proposà obrir una “línia de diàleg amb els empresaris turístics” per tal de corregir la “ruptura social amb els empresaris” que hauria provocat el govern del Pacte de Progrés. Munar complementà el discurs de Matas afirmant que és necessari “donar una resposta als problemes històrics de finançament i d’inversions” de manera que les empreses locals “en surtin beneficiades”. L’aposta principal en matèria econòmica segueix sent la promoció del sector turístic. La dirigent regionalista apostà per “fomentar un turisme de qualitat amb infrastructures adequades com són carreteres, camps de golf i ports esportius”, mentre apostava per “lluitar contra l’estacionalització”. Pel que fa a l’Ecotaxa, un dels principals elements de controvèrsia de l’anterior legislatura, sembla haver-
hi un acord per a la seva retirada per part dels dos partits de govern, fins i tot per part d’UM, que també va formar part del govern impulsor d’aquesta mesura. Toc d’atenció del GOB El Grup Ornitològic Balear va emetre un breu comunicat en el
ZAL als camps de la Punta. Els fets passaren quan, en el transcurs d'una visita als horts per realitzar una classe de botànica sobre el terreny, el grup d'alumnes es va aproximar a una de les zones d'obres, en aquell moment amb una gran presència policial. En un moment donat, una veïna va encimbellar-se sobre d'una excavadora per tal d'aturar les obres. Per solidaritzar-se amb aquesta veïna, el grup dels matriculats va decidir continuar les classes allà mateix. Segons la versió dels presents, a Sal·lus li va volar el barret que duia per protegir-se del sol, per la qual cosa va deixar la classe per arreplegar-ho. En eixe moment, els policies de la unitat d'intervenció (els antiavalots), es van tirar sobre seu i el reduiren a cops, malgrat que el propi Sal·lus els va advertir que estava malalt i duia un marcapassos. Després d’aquesta detenció, i quan el grup d'alumnes es disposava a tornar a la classe, un dels agents de policia va apropar-se a Raül i el detingué sota l'acusació d'insults i amenaces a l'autoritat. El dia 24 de juny es va celebrar el judici. Però no només jutjaven Sal·lus i Raül, sinó que el policia que els va detindre va haver de comparéixer també acusat de brutalitat policial i danys. Al llarg de la vista es presentaren diferents testimonis i proves, i en determinats moments es visqueren moments de molta tensió. A les portes dels jutjats es van concentrar desenes de persones que clamaren per la seua absolució i per l'aturada de la campanya de contínues agressions a l'horta de València.
qual advertia sobre els perills ambientals i territorials del pacte signat pel PP i UM. Segons el GOB, “el llistat d’actuacions previstes en el pacte, lluny de significar un avanç cap a la sostenibilitat de les Illes Balears i de Mallorca, en molts dels seus aspectes podrà provocar agressions ambientals o territorials de primer ordre”. També advertia dels passos enrera que es podrien produir respecte polítiques ambientals en diversos àmbits. Les agressions ambientals que segons el GOB es podrien produir serien la construcció de nous forns a la incineradora de Son Reus, la instal·lació de 4 noves dessaladores a les Balears, l’impuls del cable elèctric de connexió amb la península, la reducció de la superfície de parcs naturals, la construcció de noves autopistes i autovies i, en matèria d’ordenació territorial, la construcció d’un complex turístic i residencial a Campos. Avui semblen agafar més actualitat que mai els crits d’alerta del mateix GOB durant la darrera etapa de l’anterior legislatura, quan afirmaven que les mesures com l’Ecotaxa o les moratòries aconseguides per evitar la urbanització a les Pitiüses no havien aconseguit frenar suficientment el creixement de la urbanització i de la destrucció del medi.
Pàgina 5
Economia
Els sindicats agraris demanen la dimissió del ministre espanyol, Arias Cañete
Insatisfacció dels pagesos per la nova PAC Unió de Pagesos considera que han sortit afavorides les propostes liberals del comissari europeu d'Agricultura, Franz Fischler, que significarà una retallada d’ajuts a partir del 2007 les nostres inquietuts i ha acceptat la pràctica totalitat de les demandes espanyoles”. Els sindicats agraris, però, han fet públic el seu desacord amb la nova política agrària de la UE, i es preparen per a noves mobilitzacions. Unió de Pagesos denúncia la nova PAC per la “desconnexió de la producció i retallada dels ajuts de manera linial, que afectarà greument 22.000 explotacions agràries”, només al Principat. Els sindicats agraris han coincidit en qualificar de “nefastes” les conseqüències a mig i llarg teremini de la
nova PAC per al camp català, i han demanat la dimissió del ministre Arias Cañete. En concret, els sindicats el consideren responsable de les retallades en els ajuts a la llet i l’arròs i, en el cas de la fruita seca, denuncien que serà l’Estat el que pagui la meitat de les ajudes, sense solucionar, per tant, les reivindicacions del sector. L'Associació Agrària de Joves Agricultors (Asaja) qualifica la PAC de “complicada, embolicada i burocràtica” i considera que crearà “desigualtats i descohesió entre els estats membres” de la UE.
Els pagesos porten mesos de mobilitzacions contra el projecte de nova PAC
Àlex Tisminetzky, Barcelona.-El Consell de Ministres d'Agricultura de la UE ha aprovat aquesta setmana la reforma de la política agrària comuna (PAC) que entrarà en vigor entre els anys 2005 i 2007. El principal canvi que han introduït els ministres europeus ha estat la substitució dels criteris de productivitat per les ajudes d’extensió agrícola. Les retallades de las ajudes seran
linials i s’ha aprovat una reducció de les ajudes directes del 3% a partir del 2005, que arribaran a un 5% el 2007. L’objectiu de la UE és reduir la despesa de la PAC, que ara significa la meitat del pressupost europeu. El ministre espanyol d’Agricultura, Arias Cañete, s’ha felicitat per la nova política europea, i va afirmar, en sortir de la taula negociadora, que “la Comissió ha estat molt sensible a
Accions i protestes de la fruita seca Unió de Pagesos ha portat a terme en les darreres jornades diverses mobilitzacions en protesta per la reducció de les ajudes al sector de la fruita seca. A Lleida, es concentraren els pagesos el 21 de juny a la N-240 a Vinaixa. A Tarragona, el 22 de juny les concentracions es van fer a la N-240 a Parafort i Puigdefí, davant la cooperativa d'Alcover, a la C-14, a la N-
Telefónica prepara un expedient de regulació sense precedents L'empresa privatitzada pel govern del Partit Popular va començar l'any 1993 amb 75.000 treballadors i té l'objectiu de finalitzar l'any 2007 amb poc més de 25.000. Amb aquesta darrera reducció de plantilla, s'han vist afectats, en menys de 14 anys, dos de cada tres treballadors Àlex Tisminetzky, Barcelona.- La filial de Telefónica, Telefónica de España [sic], dedicada a telefonia fixa, ha presentat als sindicats un nou i dràstic expedient de regulació que afectarà 15.000 treballadors a tot l'Estat entre els anys 2003 i 2007. La mesura afecta més del 35% dels treballadors actuals de Telefónica, i la direcció de l'empresa, comandada actualment per César Alierta, ha justificat l'expedient per la creixent competitivitat i la liberalització del sector. La CGT i altres centrals de la Coordinadora de Sindicats s'han oposat públicament a l'expedient de regulació i preparen un calenda-
de Telefónica, en una mesura sense precedents en les darreres dècades a l'Estat espanyol. La CGT va convocar, conjuntament amb la Coordinadora de Sindicats, una jornada de protestes i una vaga de quatre hores en defensa dels llocs de treball el passat 27 de juny.
ri de mobilitzacions. La CGT, que és tercera força sindical a l'empresa, ha qualificat de frau i veritable expoli l’expedient, que significarà una despesa a les arques públiques de 300.000 euros (50.000 milions de pessetes), segons els primers càlculs. A més, el sindicat anarquista denuncia que la tasca desenvolupada per aquestes 15.000 persones no pot ser assumida per la resta de la plantilla, pel que conclouen que “Telefónica està destruint treball fix i l'està transformant en contractació eventual i precària, en empreses del mateix grup i subcontractades”. A més, recorda que, mentre l'empresa era pública, va donar quantio-
Concentració de vaguistes el 27 de juny.
sos beneficis a la caixa estatal, i fa responsables del deteriorament de l'empresa els darrers gestors que
420 entre l'Alforja i Botarell i a la C242 al Coll d'Albarca. A Barcelona, el 25 de juny, un grup de productors es va encadenar a la plaça Sant Jaume amb una pancarta on es podia llegir “visca la terra, mori el mal govern”. Un important dispositiu d'antiavalots dels mossos d'esquadra va estar vigilant aquesta acció de la Unió de Pagesos.
s’han endut grans beneficis durant els últims anys. Els sindicats ja han obert negociacions amb l'empresa. La CGT i la Coordinadora de Sindicats plantegen la derogació de l'expedient de regulació i la contractació d'una persona amb contracte fix per cada jubilació. En canvi, els sindicats CCOO i UGT sembla que en principi acceptaran l'expedient, però es neguen a signar una “readaptació funcional i geogràfica de la plantilla que continuï a l'empresa”, tal com vol fer la direcció. La mobilitat geogràfica dels treballadors que continuïn a Telefónica representarà de ben segur un dels punts més durs de negociació entre sindicats i direcció els propers mesos. La vaga de quatre hores per torn del 27 de juny va ser secundada pel 20% de la plantilla. La CGT, la CNT i la Coordinadora de Sindicatsa convocaven aquesta jornada de protesta.
1 de juliol de 2003
El PP vol reformar l'Estatut dels Treballadors El líder del PP principatí i ministre de Ciència i Tecnologia espanyol, Josep Piqué, ha aprofitat les crisis en els sector automobilístic i tèxtil per proposar noves flexibilitzacions del mercat laboral. En la presentació a Barcelona del Llibre Blanc del sector automobilístic, l'exmilitant comunista i actual líder conservador va afirmar que per evitar la fugida d'empreses a països de l'Est i al Magrib calia lluitar contra “l'absentisme laboral” i uns horaris laborals massa “rígids”. La proposta del PP consisteix en reformar l'Estatut dels Treballadors per definir horaris de treball en diferents torns rotatius i amb un còmput anual d'hores, sempre negociant prèviament les reformes amb les centrals UGT i CCOO. Aquests sindicats no s'han posat d'acord en la valoració de les declaracions de Piqué: CC OO afirma estar disposada a consensuar els canvis de l'Estatut mentre que UGT s'ha declarat totalment contrària a qualsevol modificació en aquesta línia.
Confrontació entre CGT i CCOO a Valeo El polèmic tancament de la multinacional Il·luminació Valeo de Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat) ha generat una forta confrontació entre les centrals sindicals CGT i CC OO. La central anarcosindicalista i l'assemblea de treballadors han acusat CC OO d'haver consensuat el tancament amb l'empresa a canvi de tractes de favor per als seus afiliats i els seus familiars: segons denuncia la CGT, els únics 13 treballadors recol·locats a altres centres de l'empresa al Principat són quatre delegats sindicals de CCOO, quatre més són germà, filla i cosins dels delegats i la resta són afiliats. Els altres 261 treballadors només han pogut recol·locar-se a la seu de Valeo a Jaén. Per la seva banda, CC OO ha posat una querella criminal contra CGT per agressions i amenaces, i l'acusa d'haver publicat insults a la seva web. El passat 20 de juny el Secretari General de la CGT principatina, Juan Carlos del Val, va haver de declarar als Jutjats de Barcelona per aquests fets. El sindicat anarquista ha contestat fent pública una dura nota de premsa on denuncia l'actuació de CCOO en la negociació i fa una crida a aquest sindicat a “replantejar-se la seva estratègia, no buscant enemics entre els treballadors sinó lluitant conjuntament amb ells, enlloc d'anar acompanyats sempre de la patronal”. Tota aquesta polèmica ha coincidit amb el tancament de la seu de Valeo a Abrera, que ha deixat 402 persones a l'atur.
1 de juliol de 2003
Una breu cronologia 2001 Novembre: Detinguts a Kènia 20 sospitosos de col·laborar amb Al-Qaida. 19 detinguts més a París acusats de pertinença a l'organització.
Pàgina 6
Internacional
Al-Qaida, l'edificació de l'enemic L’atemptat de les Torres Besones va posar en escena Al-Qaida. Durant els tres anys següents, els mitjans de comunicació han construït una imatge que ja ha permès als Estats Units ocupar dos països i detenir milers de persones.
2002 Febrer: Quatre marroquins detinguts a Roma. Abril: El secretari d'Estat adjunt de Relacions Exteriors declara que Al-Qaida opera en la frontera d'Equador, Perú i Colòmbia. Al-Qaida hauria intentat comprar urani a les FARC. Juny: Donald Rumsfeld declara que Al-Qaida opera al Caixmir. Juliol: 12 detinguts a Milà acusats de ser una “cèl·lula adormida”. Agost: Iran extradita 16 presumptes terroristes a l'Aràbia Saudita. Setembre: 12 detinguts a Holanda sota la sospita de col·laboració amb Al-Qaida. Novembre: Austràlia en màxima alerta davant possibles atemptats. Desembre: Israel adverteix Txèquia d'un provable atemptat a Praga.
2003 Gener: Detenció als PPCC dels “terroristes del detergent”. 28 detinguts a Nàpols. Detenció de dos iemenís a Francfort. El coronel Gadafi declara que col·laborarà amb els EUA contra AlQaida. Març: 5 detinguts a València i Logronyo sota l'acusació de finançar l'organització. Abril: The Washington Times publica que Al-Qaida opera a Mèxic col·laborant amb el crim organitzat. El govern mexicà ix a negar-ho. Maig. 3 marroquins detinguts a l'Aràbia Saudita per terrorisme. Una detenció a Noruega.
Juanjo Garcia, València.- Si el 10 de setembre de 2001 s'hagués fet una enquesta sobre organitzacions armades, resulta evident que Al-Qaida no hagués aparegut en el top-ten d'eixe dubtós rànquing. Avui, però, ocuparia el número 1, i amb considerable avantatge. Fins eixe moment, AlQaida només era coneguda per l'atemptat al World Trade Center de 1998 i per les seues connexions amb els talibans que acabaven de prendre protagonisme enrunant els grans budes de Bamian. Tanmateix, l'enderrocament sobtat de les Torres Bessones, amb la demostració de la falibilitat dels serveis d'intel·ligència occidentals, provocà una revalorització d'Al-Qaida, que escalava al número 1 del terrorisme internacional a la mateixa velocitat que s'enfonsaven les Torres. No obstant això, l'atemptat de l'11
de setembre presentava certes peculiaritats gens menyspreables. AlQaida el reivindicava des d'unes coordenades confuses. Llevat de cert messianisme, cap programa polític ni cap demanda concreta intentava cobrir una complicada legitimació. Certament s'esmentaven la majoria dels problemes del món islàmic, i molt concretament el genocidi palestí, però des d'una retòrica buida. L'11 de setembre esdevenia el paradigma del “terrorisme perfecte”, sense cap possibilitat de justificació perquè no es feia des de la defensa de cap grup polític, de cap grup nacional, i les seues víctimes havien estat deliberadament civils. La guerra global havia començat. Com ha denunciat darrerament The New York Times, les jornades d'aquell setembre estigueren seguides d'una vasta operació de detencions arbitràries, per
“Dient que tot és Al-Qaida s’aconsegueix deslegitimar totes les lluites des del Marroc fins l’extrem orient”
part de l'FBI, en el terreny policial. Mentrestant, en el terreny mediàtic, politòlegs, historiadors i periodistes s'encarregaven de construir la imatge de l'enemic. Les escenes de gent llançant-se des dels edificis en flames foren substituïdes per les d'Osama ben-Laden amb el Kalasnikov als peus. Es consensuà Al-Qaida com un grup d'il·luminats, amb base a l'Afganistan i amb cèl·lules adormides per tot el món, amb connexions amb tots els grups armats islàmics i finançat per la fortuna personal de Ben-Laden i el tràfic de l'opi de les plantes afganeses. Enmig de la catarsi produïda per l'atemptat ningú gosà criticar aquesta hipòtesi. De fet, The Washington Post xifrava en 360 els presumptes membres d'Al-Qaida detinguts arreu 50 països, majoritàriament d'Àfrica i Europa. Tanmateix, hi havia preguntes temptadores. Per exemple, com una organització pràcticament desconeguda havia sigut capaç d'estendre una xarxa tan gran d’escamots? Com havia reclutat tants militats i col·laboradors? Com sostenia econòmicament un aparell logístic de dimensions mundials? Com havien establert contacte amb totes les organitzacions armades del planeta? I, principalment, com és que els serveis d'espionatge no havien detectat les seues activitats? Les preguntes, però, foren substituïdes per un allau de notícies que convocaven a la por. L'aparició de les cartes d'àntrax i l'anunci de possibles atemptats a Londres, Roma o Berlín, foren alguns exemples. La següent passa fou la Guerra de l'Afganistan, amb la complaença d'una opinió pública aterrida. La guerra havia d’escapçar l'organització i posar fi a les bases de reclutament i finançament. La victòria suposà l'assoliment dels dos darrers objectius. Però Ben-Laden no fou capturat. Mesos després es difonia un vídeo i diversos enregistraments sonors on el màxim dirigent d'Al-Qaida cridava a la yihad. A l'octubre de 2002 els mitjans de comunicació vinculaven l'atemptat de Bali amb Al-Qaida. El passat gener, Collin Powell anunciava els vincles de Sadam Hussein amb l'organització del milionari saudí. La presumpta supervivència d'Al-Qaida
multiplicava les preguntes. Derrocats els talibans, quina és la seua capacitat operativa? Amb l'Afganistan ocupat, quina és la base territorial des d'on opera Al-Qaida? Amb tots els comptes bancaris bloquejats, com es mantenen les “cèl·lules adormides”, el subministrament d'armes? Per què les operacions contra eixes cèl·lules no han conduït a la caiguda en cadena d'altres membres ni han aclarit l'estructura d'una organització cada cop més espectral? Mentrestant, els mitjans de comunicació segueixen mantenint l'operativitat d'Al-Qaida, encara que acomodant el discurs a les circumstàncies. Així, difonen que la Yamâ Islamija és el seu braç al Iemen, com ho són els grups islamistes d'Algèria, Egipte o el Marroc. Estem al davant d'una variació de la primera construcció. Al-Qaida no seria tant una organització totpoderosa sinó, més aviat, la cúpula coordinadora d'aquestes. Aquesta versió aposta, doncs, per la radical descontextualització de l'islamisme, ignorant-hi la complexitat del seu ventall ideològic. Mitjançant la simplificació de que tot és Al-Qaida s'aconsegueix deslegitimar les seues lluites esguitant-les d'aquell terrorisme “perfecte”. Amb l'avantatge de donar cobertura moral a la repressió “antiterrorista” des del Marroc fins a l'extrem Orient. I amb la por a un enemic invisible com a argument per limitar els drets ciutadans. A finals de l'any passat, l'ONU xifrava en 2.700 els detinguts per presumpta col·laboració o pertinença a l'organització, 600 dels quals són encara a Guantànamo. Però, per damunt de les dues construccions d'Al-Qaida i de tots els interrogants, emergeix una pregunta per sobre de la resta: què hi ha de construcció en la imatge d'Al-Qaida i què d'invenció? O, dit d'altra manera, va sobreviure Al-Qaida als efectes de l'11 de setembre?
Pàgina 7
Cultura
Mentides espanyoles i mariners catalans Continua l'apoteosi del documental, i L'Accent la transmet en directe. Aquests dies es pot veure a alguns dels nostres cinemes (el Verdi a Barcelona i el Truffaut Joan Sebastià Colomer i Tejada, Barcelona.- La hipòtesi fonamental és que el llaner genovés, pobre i ignorant, que va convèncer els reis amb argumentacions esotèriques basades en un ou, en realitat era en Joan Cristòfor Colom, de la nissaga dels Colom del carrer dels Banys Vells de Barcelona, ni pobre ni ignorant, sinó combatent urgellista en la guerra civil entre la Generalitat i Joan II, enemic acarnissat dels Trastàmara (això inclou Ferran, el Catòlic) i amb uns coneixements cartogràfics prou per sobre de la mitjana del gremi de llaners. Aquest plantejament és el que, des de fa ja uns anys, defensa Jordi Bilbeny (en aquest cas recolzat per l'heraldista Armand de Fluvià) i té el clar avantatge de ser sociològicament més plausible que la versió historiogràfica clàssica. Bilbeny assegura patir grans entrebancs oficials per a
dialèctica entre catalanisme burgès i catalanisme popular, tot entenent de forma prematerialista els interessos burgesos com a interessos nacionals (que, a més, com hem dit, resulten ser regionals). Aquest aspecte l'enfronta, des del punt de vista metodològic, amb les visions de Pierre Vilar i Jordi Solé i Tura, ambdues citades i criticades en el llibre, on també cita, amb més o menys insistència, autors clàssics com Soldevila, Vicens Vives, Prat de la Riba i Valentí Almirall, i no tan clàssics com Isidre Molas o Ernest Lluch.
Boix defensa la negociació gradual com a única via políticament viable per al catalanisme, però reconeix, d'una banda, que les perspectives d'influir sobre l'Estat en un sentit federalista estan esgotades (tremola Maragall!) i, de l'altra, que “l'entorn europeu planteja més obstacles dels que el catalanisme vol reconèixer” (tremoleu europeïstes!). Aquesta és la gran (i única) virtut de L'obertura catalana: un llibre reformista i regionalista, però prou més realista en la valoració de la situació històrica del catalanisme del que els nostres polítics ens tenen acostumats.
a Girona com a mínim) un documental no apte per a crítics cinematogràfics de La Razón que defensa un honor nacional molt dubtós: la catalanitat d'en Colom.
demostrar que la versió oficial sobre el descobriment d'Amèrica és el resultat d'una manipulació constant (tot és possible venint dels estaments intel·lectuals espanyols) que s'inicia amb els plets que els Colom van mantenir amb la corona tot exigint el que havia estat promès pels Reis Catòlics al conqueridor en les “capitulacions de Santa Fe”: càrrecs com el de virrei i el d'almirant, que Ferran va oferir, inconscient de l’enormitat d'un territori que podia fer més poderós el virrei que el propi rei, i que, significativament, en aquella època només tenien rellevància en l'ordenament polític de Catalunya i Aragó. De quina manera aquest litigi va anar deixant lloc a d'altres motius per a la manipulació és clar, només cal seguir el procés de construcció de la identitat nacional espanyola entesa com una ampliació de la castellana (Castella és Espanya
Obertura catalana Joan Sebastià Colomer i Tejada, Barcelona.- Aquest és el títol d'un llibre publicat pel CETC (Centre d'Estudis de Temes Contemporanis) i signat per en Carles Boix, barceloní, exassessor del Banc Mundial i avui professor de Ciència Política a la Universitat de Chicago. El llibre de Carles Boix s'estructura en base a una anàlisi històrica de la història del catalanisme que ocupa
i la resta és platja, un català no pot descobrir Amèrica, ni presidir el govern, ni fer un vi com el de Rioja). Bilbeny (en una conferència fictícia que serveix per a introduir en el documental les argumentacions més espesses) ens mostra gravats i escuts d'armes manipulats per a fer-hi desaparèixer les quatre barres o el colom característic dels
Colom de Barcelona. No queda massa clar quina era, aleshores, la implicació real de la corona catalana-aragonesa en el viatge realitzat per aquest Colom nostrat. Però no és aquest l'únic punt fosc de la pel·lícula, que naufraga per causa d'una dramatúrgia ridícula i cursi (de la qual el director David Grau n'és el responsable): les estudiants encantadores que escolten la conferència de Jordi Bilbeny ho fan amb un permanent somriure entre les dents com dient “ara fliparan aquests espanyols”, l'actuació de Carme Sansa, emfàtica, reforça el discurs excessivament maniqueu del documental, amb diverses mencions lamentablement autocomplaents al nostre tarannà democràtic i parlamentarista tot contraposant-lo al dels perversos i autoritaris castellans. Fins a tal punt que, al darrer revolt de la narració, quan ens crèiem curats d'espants, ens sorprenen amb la idea que Bartolomé de las Casas es deia Bartomeu Casaus i era català (el documental ho certifica tot mostrant una signatura manuscrita). Na Carme Sansa ho troba d'allò més lògic ja que, si era català, s'entén que tingués excedents d'amor i compassió per a repartir entre els indígenes. Ben bé com ara.
quasi la totalitat del llibre, coronat amb una darrera reflexió “a tall de conclusió” sobre les “perspectives de futur” del catalanisme. Tot plegat, condicionat pel format d'un llibre curt que no permet aportacions més enllà d'una visió esquemàtica en el repàs històric. Un repàs, el d'en Carles Boix, que es caracteritza pel seu regionalisme (tota la reflexió es fa en clau principatina) i pel fet de no plantejar en cap cas la
Recepta
Sopa de peix de roca Preparació Netegeu el peix i lleveu-li els budells (si us agrada el gust del fetge, el podeu conservar), però no llanceu el cap. Si són peixos grans, feu uns talls al llom. Poseu-lo a bullir en una olla amb aigua fins a dalt (si l'aigua de casa vostra té molt de clor, potser hauríeu de fer servir aigua mineral) amb la pastanaga pelada, la mitja ceba (o la ceba petita), una tomaca partida, un gra d'all pelat i mitja branqueta de julivert. Quan arranque el bull lleveu-li l'escuma i afegiu-hi un raig d'oli d'oliva. Tingueu-ho bullint una mitja hora. Mentrestant, piqueu la ceba i fregiu-la a foc lent amb una mica d'oli fins que estiga marró (si cal, afegiuhi culleradetes d'aigua perquè no es creme). Poseu el trosset de cep a hidratar amb el vi. Quan la ceba estiga a punt, ratlleu les dues tomaques per damunt i tingueu-ho uns minuts més, tot remenant sovint. Quan el cep estiga hidratat, reti-
reu-lo del vi i guardeu-lo a part. Aboqueu a l'olla el sofregit de tomaca i ceba, la fulla de llorer i el vi (si el vi és molt dolç o molt sec us pot llançar a perdre la sopa; els millors són els que van etiquetats com a “semi-dolç”). Si veieu que la quantitat d'aigua de l'olla es redueix molt, aneu afegint-ne, que també es tracta d'aconseguir bastant de caldo. Tingueu-ho bullint una estona més, i llavors rectifiqueu-ho de sal, coleu el caldo i passeu-lo a una altra olla. En total, des que poseu l'olla al foc fins que coleu el caldo ha de passar aproximadament una hora. Si el teniu més temps bullint us pot eixir una mica amarg, depenent del peix que poseu (això pot passar amb el rap, sobretot). Poseu l'olla que ha quedat amb les restes del peix a l'aire lliure, perquè es refrede el més ràpidament possible. Poseu l'olla amb el caldo colat a bullir. Torreu el safrà embolicant-lo amb paper d'alumini i acostant-lo
uns segons a una flama. Poseu-lo en un morter. Fregiu la llesqueta de pa, les ametles o avellanes, el gra d'all, el trosset de cep i la mitja branqueta de juliINGREDIENTS (4 PERSONES) vert, amb compte 1 kg de peix de roca (escórpores, lluernes, aranyes, que no se us rates, congre, cap de rap, cintes, etc.), una branqueta creme. petita de julivert, una ceba i mitja (o una de gran i Aboqueu-ho tot una de petita), tres tomaques ben madures petites, una al morter, juntapastanaga, dos grans d'all, un trosset de cep sec, una ment amb el copeta de vi blanc (ni molt dolç ni molt sec), una llessafrà, feu una queta de pa, mitja dotzena d'ametles o avellanes, una picada i afegiu-ho mica de safrà (no colorant!), oli d'oliva, sal, aigua, una al caldo colat. fulla de llorer, 150 g d'arròs o fideus, pa sec tallat a Agafeu l'olla amb daus per a fregir (opcional). les restes del peix, armeu-vos de paciència i separeu els trossets de posar-hi arròs o fideus. Tingueu en carn de les espines. Quan els tin- compte que si poseu arròs no heu gueu destriats, afegiu-los a l'olla. de deixar la sopa gaire salada (una Una estoneta més bullint i la sopa miqueta dolça, de fet), ja que l'arja és feta. Ara podeu fregir uns ròs tarda més a coure i us quedaria crostons de pa per a acompanyar, o massa concentrada.
1 de juliol de 2003
Carles Santos i La Barraca, Valencians del 2003 El músic de Vinaròs Carles Santos i l'associació cultural La Barraca del Grau, premis Valencians de l'Any 2003, que atorga la Fundació Huguet. El jurat va valorar la coherència cultural i lingüística i, pel que fa a La Barraca, en va destacar el treball per a la normalització lingüística. La Fundació Huguet es va crear en homenatge a Gaetà Huguet i Segarra, fundador d'Esquerra Republicana del País Valencià als anys 30, organització que, en arribar la guerra, es va integrar a Esquerra Valenciana.
Bandera il·legal El TSJC (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya) ha ratificat la il·legalitat de la bandera, l'escut i el segell de Barcelona tot desestimant un recurs de l'Ajuntament i ordenant la seva substitució en base a les normes de l'heràldica.
Quines víctimes? L'escultor nord-americà Sol Lewitt ha acabat ja l'encàrrec municipal d'un monument a les víctimes del terrorisme a la confluència de Fabra i Puig i Meridiana, prop de l'Hipercor a Barcelona. Els barcelonins, en canvi, no tenen un monument per als milers de persones assassinades a la ciutat per les bombes feixistes durant la guerra. Sembla que la guerra propagandística contra els drets nacionals dels bascos és més important que combatre el feixisme.
Comencen els festivals d'estiu Amb l'arribada de l'estiu arriben també a les nostres terres els diferents festivals que barregen festa, cultura i reivindicació. A les comarques de ponent se celebrarà els dies 4, 5 i 6 de juliol el segon Acampallengua, organitzat pels Casals Jaume I i la CAL. Petrer també acollirà el seu IV Acampallengua els dies 11, 12, i 13. A mitjans de Juliol, els dies 18, 19 i 20 l'organització de joves Maulets organitza el tercer Rebrot a Berga. I el darrer cap de setmana de juliol la Coordinadora dels Ports convoca al Forcall el XXXII Aplec dels Ports, segurament l'aplec més massiu d'aquestes característiques.
1 de juliol de 2003
Pàgina 8
Contraportada
Entrevista a Osama Qashoo, activista palestí de l’International Solidarity Movement
"La presència d’internacionals impedeix l’exèrcit israelià actuar en llibertat" A. Ginés i Sànchez i L. Altarriba i Piguillem, Barcelona.-Osama Qashoo és un palestí de 21 anys. Ha visitat el nostre país per donar a conèixer la lluita de l'International Solidarity Movement (ISM) i animar les catalanes i catalans a col·laborar amb el poble palestí, que diàriament lluita per sobreviure a la repressió de l'exèrcit israelià. A través de l'ISM, gent de tot el món i palestins treballen Perquè creus que és important treballar amb la comunitat internacional a Palestina? Bé, el motiu principal és que l'exèrcit d'Israel només es modera en el seu comportament davant dels mitjans de comunicació i de persones estrangeres. Com que és impossible que hi haja periodistes a tots els indrets on hi ha militars d'Israel, l'única alternativa és la presència de solidaris internacionals. Quants internacionals hi ha a Palestina? No hi ha un número fixe d'internacionals. Hi ha presència d'internacionals durant tot l'any i a tots els territoris ocupats. Nosaltres intentem que hi haja com a mínim tres internacionals en cada ciutat de Palestina. Aquestes persones tenen una capacitat limitada però sempre estan a prop d'esdeveniments importants. Els darrers mesos hem sentit parlar d'internacionals morts o ferits. Què ha passat exactament? Bé, inicialment l'exèrcit d'Israel no sabia com tractar els internacionals, i sovint es mostrava amable i respectuós. Amb el temps, però, quan han vist que els internacionals obstaculitzen moltes de les seues accions contra el poble palestí, s'han tornat més hostils. Ara saben que la seua presència els impedeix actuar amb llibertat. Així, han negat l'entrada a molts internacionals i molts altres han estat deportats. Ara hi ha hagut algunes morts que, sense cap mena de dubte, no han segut cap accident. Aquestes s'han produït durant l'atac a l'Iraq, que va desviar l'atenció de la comunitat internacional i els israelians van aprofitar per espantar els internacionals bé matant-los o ferint-los. I aquesta actitud dels israelians ha suposat un descens de l'arribada d'internacionals? No, tot al contrari. La gent ha vist la importància de la feina que fa aquesta gent, i després del assassinats hi ha més demanda de gent que vol venir a Palestina. Fins i tot molts palestins han tornat a Palestina abandonant la feina que feien a Europa perquè han vist la importància d'estar amb nosaltres en un moment tan complicat. I què penses del Full de Ruta? Bé, jo crec que és un producte mediàtic. Es reuneixen els polítics per somriure davant la càmera, però ningú no
s'ho creu. No crec que siga massa creïble que mentre estaven negociant a Aqaba, cap palestí podia circular amb llibertat per cap "ruta" dels territoris ocupats. Aquest Full de Ruta, per exemple, no contempla cap mesura sobre el mur que estan construint al voltant de Cisjordània. Un mur que convertirà moltes ciutats palestines en ghettos i on la vida serà practicament impossible per als palestins. Passarà com sempre, els israelians van deixant passar el temps i, mentrestant, van construint el mur. Quan el tinguen acabat diran que ja no es pot fer res, que, com les colònies de jueus, és una realitat i s'ha d'acceptar. És una política de fets consumats. Quina és la capacitat real de l'Autoritat Palestina? Bé, el cert és que no hi ha cap autoritat palestina. No tenen cap infrastructura i, fins i tot, si els soldats d'Israel troben algú amb l'uniforme de l'Autoritat, l'arresten immediatament o directament el maten. Per tant, no es pot demanar a l'Autoritat Palestina que actue com a tal. És ridícul. En aquests context, la intifada és l'única manera de lluitar per la diginat del poble palestí? Jo crec que aquesta intifada és una continuació de la primera, que va ser una gran revolució contra l'ocupació d'Israel. És un crit per la dignitat i per la nostra terra, que només es va silenciar temporalment a causa dels processos de pau que es van obrir. Ara hem vist que aquests processos no són altra cosa que una manera de fer passar el temps, d'endarrerir les nostres reclamacions, perquè Israel sap que el temps està del seu costat. Després de comprovar que Israel no va complir cap de les seues promeses, el poble palestí va decidir tornar a la intifada. La intifada és la última opció que li queda a qualsevol nació que vol lluitar per la seua supervivència. Penses que durarà molt aquesta revolució? Bé, jo crec que durarà molt, tot i que prendrà camins que són molt difícils de predir. I també pense que és una decisió del poble, i que no es podrà controlar mitjançant promeses o paraules. Al marge del que diguen els polítics, la gent té necessitat d'expressar-se de diferents maneres, i ho faran. I per què tants palestins han optat per les accions suïcides? Tots els països ocupats tenen el dret a lluitar per resitir l'ocupació, però cada
dins dels territoris de Cisjordània i Gaza de forma no violenta contra l'ocupació israeliana com una part més de la resistència palestina. En un moment en què el conflicte palestí ocupa portades, Osama ens dóna la seua visió de la intifida, de les negociacions actuals i de la necessitat de la solidaritat internacionalista.
Osama Qashoo està donant a conèixer la lluita del poble palestí als Països Catalans
ocupació és diferent i les maneres de lluitar contra aquesta també. Els atacs suïcides no són una bona opció per lluitar contra l'ocupació, però si no tens tancs ni avions per fer front als tancs i avions ocupants, no tens altra alternativa. Cada dia que hi ha una agressió d'Israel hi ha més gent disposada a cometre atacs suïcides. I com viu aquests atacs la resta de la població palestina? No puc parlar per tots els palestins, però sí pels que conec. Ningú vol que mora més gent, però tots creuen que aquesta sempre és una desició final, mai és un primera opció per ningú. Quan algú està disposat a donar la seua vida és difícil d'impedir-ho. Per exemple, conec el cas d'un jove que un dia va pujar en un autobús, i en una carretera de muntanya, en arribar a un revolt, va forçar el volant fins desviar l'autobús precipici avall. El jove va aconseguir sobreviure i, en ser detingut, va explicar que ho havia fet per restaurar la dignitat del seu pare. Temps abans, ell i el seu pare havien estat parats en un control de carretera i, entre les diferents humiliacions a què van ser sotmesos, el pare va ser obligat a apallissar el seu fill.
Darrere de les agressions israelianes, quina estratègia hi ha? La primera intenció ha estat destruir tota infrastructura palestina, des de botigues fins a semàfors, com a una mena de càstig col·lectiu. Els tocs de queda que s'apliquen diàriament no tenen cap motiu de seguretat, simplement són una manera d'impedir que la població puga viure amb normalitat. Volen que els palestins no es puguen sentir segurs en cap lloc, així, són habituals les ocupacions de cases individuals només per atemorir la població. Ens volen pressionar de tal manera que la vida quotidiana siga un problema; pretenen que al final els palestins només reivindiquem el poder anar a comprar a una botiga amb normalitat, o el poder tindre un sostre on dormir i ens oblidem dels problemes de fons com són la ocupació o el retorn dels refugiats. I per què la comunitat internacional resta impassible d'avant d'aquest fets? Jo crec que hi ha una falta d'informació a causa, en part, dels forts aparells propagandístics de què disposa Israel. Els palestins hem de fer arribar la nostra lluita a més llocs i pot ser, així, l'actitud internacional canviarà.
AGENDA JULIOL Divendres 4 València (l’Horta). II Nit de les Lletres i II Mostra del Llibre. 20h, Cafeteria del Teatre El Micalet. Organitza: Club a la Nostra Marxa. 4, 5 i 6 Arenys de Lledó (Matarranya). II Acampallengua de Ponent. Tallers, xerrades, fira d’entitats, zona d’acampada, actuacions de cultura popular i concerts amb: Brams, La Carrau, Atzukak, Catiuska i altres. Organitza: CAL i Casals Jaume I de la Franja de Ponent. 4 al 13 Alcoi (Alcoià). Moniàtic: teatre, concerts, exposicions i performances. Dissabte 5 Barcelona. Manifestació “Aturem l’ofensiva espanyola”, 18h a la Plaça Universitat. Convoca: Endavant. Diumenge 6 Olot (Garrotxa). Concert contra el túnel de Bracons i l’eix Vic-Olot, amb Lluís Llach i Joan Aymerich. 21h. Organitza: Salvem les Valls. Barcelona (Barcelonès). Xerrada internacionalista: “El poble mapuche”, amb Marc Serra. 18h, Casal Popular Onze de Setembre. Organització: Endavant. Dimarts 8 Girona (Gironès). Judici a Toti Juanola. 9h, Jutjats de Girona. Organitza: Maulets. Dimecres 9 Sant Celoni (Vallès Oriental). Presentació del llibre Despullats de Víctor Alexandre i Joel Joan. 20:30h, Casal Popular Quico Sabater. Dijous 10 Barcelona (Barcelonès). Assemblea oberta sobre el pla 22@ i la lluita contra l’especulació al Poblenou. 20h, Ateneu Popular flor de Maig. Organitza: Coordinadora Contra el 22@ i Associació d’Afectats pel 22@. Divendres 11 La Jonquera (Alt Empordà). Presentació del llibre Catalunya es revolta de Xavier Garcia. 20h. Organitza: Salvem l’Empordà. 11, 12 i 13 Petrer (Marina). IV Acampallengua de Petrer. Xerrades, excusrions i concerts. Organitza: organitzacions en defensa de la llengua. Dissabte 12 Alfarb (Ribera Alta). Falguera Rock amb: Els Moks, Ki Sap i Atzukak. 24h, Camp de futbol. Organitza: Associació Cultural Fum de Botja.
Envia les convocatòries a accent@xarxaneta.org
L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans. Número 13. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors. Redacció Valencia: c. de Ripalta, 20, baixos, València. Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. 08014 Barcelona. Adreça electrònica accent@xarxaneta.org. Telèfons de contacte: Subscripcions: 658 33 39 32. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 658 33 39 32. Consell de Redacció: Coordinació: Laia Altarriba, Andreu Ginés, Aure Silvestre i Àlex Tisminetzky. Països Catalans: Laia Altarriba, Martí Cirici, Andreu Ginés, Maria Oliver, Aure Silvestre, Joan Teran. Economia: Àlex Tisminetzky. Internacional: Juanjo Garcia, Sónia Jiménez Villanueva. Cultura: Joan Sebastià Colomer, Feliu Ventura. Correcció: Adela Ortiz. Edició gràfica: David Campos, Àlex Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia. Han col·laborat en aquest número: Ester de Pablo, Albert Roig.