15 de juliol de 2003 Periòdic popular de distribució gratuïta 5.000 exemplars
Publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans
Número 14
Editorial
Nou cop repressiu a València
Brigadistes internacionals A l'Iraq, d'acord amb la informació convencional de consum, hi ha herois i víctimes: els herois són els soldats occidentals que han alliberat un poble d'una terrible tirania; les víctimes són els mateixos soldats que ara moren per culpa d'atacs de minories sectàries o terroristes. La història és repeteix una i altra vegada: només els vencedors tenen dret a homenatjar els seus herois i a recordar les seues víctimes; o el que és el mateix, la victòria militar, per ser completa, s'ha d'estendre als records personals i a la memòria col·lectiva, és a dir, s'ha de reflectir en la Història. Fa seixanta-cinc anys també hi hagué una guerra a les nostres terres. Una guerra amb vencedors i derrotats. Els vencedors encara donen nom a molts dels carrers de les nostres viles i pobles. La seua simbologia encara és present a les casernes i edificis militars de les nostres ciutats. Les creus als caiguts ens recorden els seus herois, i la beatificació d'alguns dels seus soldats, en aquest cas soldats de l'Església, ens recorda les seues víctimes. Els seus fills encara ens governen... L'any passat una comitiva de més de trenta mil persones, amb nombrosa representació institucional, acudí al Vaticà a la cerimònia de beatificació d'uns religiosos del País Valencià morts durant la guerra. Fa escassament deu dies, 50 brigadistes internacionals acudiren a Corbera de l'Ebre per recordar el 65è aniversari de la Batalla de l'Ebre. No foren més perquè cap administració volgué assumir les despeses dels desplaçaments de brigadistes cubans o dels països de l'Europa de l'est que no podien assumir el cost. I amb prou feines l'esdeveniment omplí alguna plana dels nostres mitjans de comunicació. Mentrestant, el govern de l'Estat espanyol reclama impostos per a les indemnitzacions que la Generalitat del Principat atorga als presoners del franquisme i els nostres papers continuen a Salamanca per dret de conquesta. La diferència entre vencedors i vençuts és encara hui efectiva. Els brigadistes que vingueren a Corbera d'Ebre ens han d'ajudar a recordar que encara mantenim la condició de derrotats, però també ens han de fer veure que, malgrat la derrota, hi va haver una part molt important del nostre poble que va lluitar contra el feixisme. Cal que reivindiquem la nostra part en la Història i fer homenatges als brigadistes o, més senzill encara, als nostres avantpassats, és un bon començament. Però no n'hi ha prou amb açò. Recordar el passat va més enllà d'inaugurar monuments i dedicar carrers. Cal analitzar què va passar. Cal reivindicar allò pel que van lluitar -i en alguns casos morir- aquells joves que vingueren d'arreu del món. Cal recordar que hi hagué gent que cregué que valia la pena lluitar per coses a les que hui alguns han renunciat, com ara creure en una cosa tan senzilla com la igualtat. Recuperar aquest passat és el primer pas per, a poc a poc, superar la condició de derrotats. Així, quan fem homenatges, com el que es mereixien els brigadistes internacionals, observem que hi ha gent, -hui ja molt major-, que encara canta la Internacional amb el puny enlaire i amb la mateixa convicció que fa seixanta anys. Són gent que van patir una derrota militar a la Guerra Civil, que van viure la desfeta del bloc soviètic o que veuen la conversió de la Xina al capitalisme, però no han permès mai que ningú els borre els seus record ni han renunciat a les seues esperances. Ells saben com és la Història, i en això mai han estat derrotats.
Els mitjans de comunicació del Cap i Casal tornen a ometre la pressumpció d'innocència i a ignorar el suposat secret de sumari Entre el 7 i 8 de juliol, quatre joves foren detinguts a diferents localitats de l'àrea metropolitana de València en relació amb el paquet boma que esclatà a una oficina de correus el 25 d'abril passat. Les característiques de la detenció, amb el desplegament policial, els escorcolls realitzats i l'habitual complicitat dels mitjans de comunicació, han permés aprofundir en al criminalització del moviment llibertari de la ciutat de València que, darrerament, està sent fortament colpetjat per les forces d'ordre espanyoles. Segons han fet saber alguns mitjans de comunicació, als joves se'ls imputa més de cinquanta sabotatjes i l'atemptat amb paquet bomba destinat al grup feixista Espanya 2000, que esclatà prematurament en una oficina de correus. Malgrat el suposat secret de sumari, el Delegat del Govern espanyol, Joan Cotino, va declarar abans de la vista que podrien ser imputats també per un paquet bomba enviat a la Comandància de Policia l'any passat. Els mitjans de comunicació, citant a la pròpia policia i la Delegació de Govern espanyol, han parlat d'un "grup anarquista calandestí de caire radical" vinculat amb l'entorn del centre social Malas Pulgas, ara desallotjat, i l'Ateneu
Llibertari del Cabanyal. Fins i tot s'ha insinuat un suposat triangle anarquista amb potes a Grècia i Itàlia, on alguns dels joves havien viatjat en motiu de les mobilitzacions contra les respectives cimeres. El cel que manifesta el Delegat de Govern espanyol envers el moviment anarquista contrasta amb la total impunitat amb què actuen els grups d'extrema dreta, que han realitzat multiples sabotatges a locals i agressions contra persones nacionalistes i d'esquerres. Una d'aquestes organitzacions, España 2000, ja ha anunciat que es presentarà com acusació particular i ha afirmat que farà "tot el que siga possible per a què passen una llarga temporada a la presó". De moment, però, dos dels joves ja han estat deixats en llibertat sense càrrecs. Els altres dos han estat traslladats a un centre penitenciari després que un dels acusats s’autoinculpara en l’assumpte de l’artefacte de correus davant el jutge Ruiz Polanco de l'Audiència Nacional espanyola, després de patir una incomunicació de 72 hores. Mentrestant, les accions solidàries i de protesta ja s'han repetit arreu del país, entre les que destaquen les concentracions a Ciutat de Mallorca, Alacant o València del passat cap de setmana.
Reduccions de plantilla a Renfe, Valeo i Ford Renfe anuncia 1.500 acomiadaments, Valeo tanca la seva seu a Abrera i Ford anuncia una retallada de 418 llocs de treball
Sis anys després comença el judici per 18 treballadors morts
Economia / 5
Pla Colòmbia o iniciativa regional andina Internacional / 6
Entrevista a Eduard Sanches Maragoto, de Nunca Mais València Contraportada / 8
Una onada d'Expedients de Regulació col·lectius s'instal·la a les grans empreses espanyoles. Sota una legislació que dona un ampli marge d'actuació a les direccions patronals, grans empreses com Valeo, Renfe, Telefónica o la darrera notícia de la Ford han decidit reduir plantilles en milers de persones. Aquesta veritable tempesta d'acomiadaments s'està portant a terme sense complir els requisits de la llei de l'Estatut dels Treballadors que obliguen a demostrar la inviabilitat de l'empresa per tal de portar a terme un acomiadament massiu. Però aquestes mesures amaguen un intent de portar la producció a terres sense legislacions laborals (com en el cas de Valeo) o una voluntat de substituir llocs de treball fixes en les grans empreses per un exèrcit de treballadors de petites empreses satèl·lits de les multinacionals amb una protecció social i laboral a la baixa. En aquest context, Manuel Azpilicueta va presentar
en els darrers dies al "Circulo de Empresarios" una sèrie de propostes liberalitzadores que han tingut ampli ressò als mitjans de comunicació i molt bona rebuda entre la patronal. Els empresaris demanen la reducció de les prestacions d'atur, la descentralització de la negociació col·lectiva i potenciar els contractes temporals i les ETT entre d'altres. Les respostes sindicals han estat diverses. Des de CCOO i UGT plantegen la negociació de cada expedient de regulació per aconseguir millores per les jubilacions i les plantilles que resten a l'empresa. En canvi, la CGT considera que " les polítiques de la UE estan orientades a desmantellar sectors productius, privatitzar empreses públiques i precaritzar el mercat laboral" i proposa una alternativa basada en la disminució del temps de treball i la jornada laboral i fa una crida a la mobilització en defensa dels drets laborals i socials. Economia / 5