15 de juliol de 2003 Periòdic popular de distribució gratuïta 5.000 exemplars
Publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans
Número 14
Editorial
Nou cop repressiu a València
Brigadistes internacionals A l'Iraq, d'acord amb la informació convencional de consum, hi ha herois i víctimes: els herois són els soldats occidentals que han alliberat un poble d'una terrible tirania; les víctimes són els mateixos soldats que ara moren per culpa d'atacs de minories sectàries o terroristes. La història és repeteix una i altra vegada: només els vencedors tenen dret a homenatjar els seus herois i a recordar les seues víctimes; o el que és el mateix, la victòria militar, per ser completa, s'ha d'estendre als records personals i a la memòria col·lectiva, és a dir, s'ha de reflectir en la Història. Fa seixanta-cinc anys també hi hagué una guerra a les nostres terres. Una guerra amb vencedors i derrotats. Els vencedors encara donen nom a molts dels carrers de les nostres viles i pobles. La seua simbologia encara és present a les casernes i edificis militars de les nostres ciutats. Les creus als caiguts ens recorden els seus herois, i la beatificació d'alguns dels seus soldats, en aquest cas soldats de l'Església, ens recorda les seues víctimes. Els seus fills encara ens governen... L'any passat una comitiva de més de trenta mil persones, amb nombrosa representació institucional, acudí al Vaticà a la cerimònia de beatificació d'uns religiosos del País Valencià morts durant la guerra. Fa escassament deu dies, 50 brigadistes internacionals acudiren a Corbera de l'Ebre per recordar el 65è aniversari de la Batalla de l'Ebre. No foren més perquè cap administració volgué assumir les despeses dels desplaçaments de brigadistes cubans o dels països de l'Europa de l'est que no podien assumir el cost. I amb prou feines l'esdeveniment omplí alguna plana dels nostres mitjans de comunicació. Mentrestant, el govern de l'Estat espanyol reclama impostos per a les indemnitzacions que la Generalitat del Principat atorga als presoners del franquisme i els nostres papers continuen a Salamanca per dret de conquesta. La diferència entre vencedors i vençuts és encara hui efectiva. Els brigadistes que vingueren a Corbera d'Ebre ens han d'ajudar a recordar que encara mantenim la condició de derrotats, però també ens han de fer veure que, malgrat la derrota, hi va haver una part molt important del nostre poble que va lluitar contra el feixisme. Cal que reivindiquem la nostra part en la Història i fer homenatges als brigadistes o, més senzill encara, als nostres avantpassats, és un bon començament. Però no n'hi ha prou amb açò. Recordar el passat va més enllà d'inaugurar monuments i dedicar carrers. Cal analitzar què va passar. Cal reivindicar allò pel que van lluitar -i en alguns casos morir- aquells joves que vingueren d'arreu del món. Cal recordar que hi hagué gent que cregué que valia la pena lluitar per coses a les que hui alguns han renunciat, com ara creure en una cosa tan senzilla com la igualtat. Recuperar aquest passat és el primer pas per, a poc a poc, superar la condició de derrotats. Així, quan fem homenatges, com el que es mereixien els brigadistes internacionals, observem que hi ha gent, -hui ja molt major-, que encara canta la Internacional amb el puny enlaire i amb la mateixa convicció que fa seixanta anys. Són gent que van patir una derrota militar a la Guerra Civil, que van viure la desfeta del bloc soviètic o que veuen la conversió de la Xina al capitalisme, però no han permès mai que ningú els borre els seus record ni han renunciat a les seues esperances. Ells saben com és la Història, i en això mai han estat derrotats.
Els mitjans de comunicació del Cap i Casal tornen a ometre la pressumpció d'innocència i a ignorar el suposat secret de sumari Entre el 7 i 8 de juliol, quatre joves foren detinguts a diferents localitats de l'àrea metropolitana de València en relació amb el paquet boma que esclatà a una oficina de correus el 25 d'abril passat. Les característiques de la detenció, amb el desplegament policial, els escorcolls realitzats i l'habitual complicitat dels mitjans de comunicació, han permés aprofundir en al criminalització del moviment llibertari de la ciutat de València que, darrerament, està sent fortament colpetjat per les forces d'ordre espanyoles. Segons han fet saber alguns mitjans de comunicació, als joves se'ls imputa més de cinquanta sabotatjes i l'atemptat amb paquet bomba destinat al grup feixista Espanya 2000, que esclatà prematurament en una oficina de correus. Malgrat el suposat secret de sumari, el Delegat del Govern espanyol, Joan Cotino, va declarar abans de la vista que podrien ser imputats també per un paquet bomba enviat a la Comandància de Policia l'any passat. Els mitjans de comunicació, citant a la pròpia policia i la Delegació de Govern espanyol, han parlat d'un "grup anarquista calandestí de caire radical" vinculat amb l'entorn del centre social Malas Pulgas, ara desallotjat, i l'Ateneu
Llibertari del Cabanyal. Fins i tot s'ha insinuat un suposat triangle anarquista amb potes a Grècia i Itàlia, on alguns dels joves havien viatjat en motiu de les mobilitzacions contra les respectives cimeres. El cel que manifesta el Delegat de Govern espanyol envers el moviment anarquista contrasta amb la total impunitat amb què actuen els grups d'extrema dreta, que han realitzat multiples sabotatges a locals i agressions contra persones nacionalistes i d'esquerres. Una d'aquestes organitzacions, España 2000, ja ha anunciat que es presentarà com acusació particular i ha afirmat que farà "tot el que siga possible per a què passen una llarga temporada a la presó". De moment, però, dos dels joves ja han estat deixats en llibertat sense càrrecs. Els altres dos han estat traslladats a un centre penitenciari després que un dels acusats s’autoinculpara en l’assumpte de l’artefacte de correus davant el jutge Ruiz Polanco de l'Audiència Nacional espanyola, després de patir una incomunicació de 72 hores. Mentrestant, les accions solidàries i de protesta ja s'han repetit arreu del país, entre les que destaquen les concentracions a Ciutat de Mallorca, Alacant o València del passat cap de setmana.
Reduccions de plantilla a Renfe, Valeo i Ford Renfe anuncia 1.500 acomiadaments, Valeo tanca la seva seu a Abrera i Ford anuncia una retallada de 418 llocs de treball
Sis anys després comença el judici per 18 treballadors morts
Economia / 5
Pla Colòmbia o iniciativa regional andina Internacional / 6
Entrevista a Eduard Sanches Maragoto, de Nunca Mais València Contraportada / 8
Una onada d'Expedients de Regulació col·lectius s'instal·la a les grans empreses espanyoles. Sota una legislació que dona un ampli marge d'actuació a les direccions patronals, grans empreses com Valeo, Renfe, Telefónica o la darrera notícia de la Ford han decidit reduir plantilles en milers de persones. Aquesta veritable tempesta d'acomiadaments s'està portant a terme sense complir els requisits de la llei de l'Estatut dels Treballadors que obliguen a demostrar la inviabilitat de l'empresa per tal de portar a terme un acomiadament massiu. Però aquestes mesures amaguen un intent de portar la producció a terres sense legislacions laborals (com en el cas de Valeo) o una voluntat de substituir llocs de treball fixes en les grans empreses per un exèrcit de treballadors de petites empreses satèl·lits de les multinacionals amb una protecció social i laboral a la baixa. En aquest context, Manuel Azpilicueta va presentar
en els darrers dies al "Circulo de Empresarios" una sèrie de propostes liberalitzadores que han tingut ampli ressò als mitjans de comunicació i molt bona rebuda entre la patronal. Els empresaris demanen la reducció de les prestacions d'atur, la descentralització de la negociació col·lectiva i potenciar els contractes temporals i les ETT entre d'altres. Les respostes sindicals han estat diverses. Des de CCOO i UGT plantegen la negociació de cada expedient de regulació per aconseguir millores per les jubilacions i les plantilles que resten a l'empresa. En canvi, la CGT considera que " les polítiques de la UE estan orientades a desmantellar sectors productius, privatitzar empreses públiques i precaritzar el mercat laboral" i proposa una alternativa basada en la disminució del temps de treball i la jornada laboral i fa una crida a la mobilització en defensa dels drets laborals i socials. Economia / 5
18 de juliol de 2003
l’apunt
Una oposició amagada Si, com afirmen els estudis fets públics per COPALTAV, els diners destinats al TAV sobrarien per millorar la xarxa ferroviària catalana ja existent, aleshores quin és el sentit de la proposta? Com és que alguns intenten revestir la qüestió del TAV com una qüestió d’interès nacional per Catalunya? Quina és la Catalunya a la qual es refereixen? En primer lloc, sembla clar que no es refereixen a Catalunya com una part dels Països Catalans. Si no, més enllà del TAV, apostarien per una xarxa ferroviària que vertebrés els Països Catalans, i no per un model de comunicacions construït al voltant de Madrid com defensa el PP. Però en amagar-nos (o negarnos) aquests debats ens amaguen l’oposició real que s’ha viscut a molts pobles davant el pas del TAV. A Sant Sadurní, per exemple, se celebrarà un referèndum perquè els ciutadans es posicionessin davant el traçat del TAV, que preveu la construcció d’un viaducte i que ha rebut un rebuig unànime. Durant l’hivern passat es van viure importants mobilitzacions també contra el traçat del TAV al seu pas per Montmeló a les quals va assistir fins i tot el seu alcalde. Finalment, tothom va poder veure com els afectats pel pas del TAV per les comarques de Lleida boicotejaven la fallida inauguració de la línia davant l’actuació intimidatòria i violenta dels Mossos d’Esquadra. Però, tot i aquest rebuig popular que s’ha manifestat en moltes altres poblacions catalanes durant els últims anys, cap dels partits polítics catalans amb representació al Parlament no ha pogut (o no ha volgut) representar aquesta oposició allà on tocava, i això hauria de conduir-nos a una altra pregunta: on estaven els partits que es reclamen del país, de l’esquerra o de l’ecologisme? La “unanimitat catalana” que se’ns vol vendre al voltant del TAV sembla més aviat una nova imposició de l’Estat contra els Països Catalans.
Pàgina 2
Països Catalans
El retard del TAV amaga el debat sobre les seves conseqüències El greu impacte ambiental i els altíssims costos econòmics han estat menyspreats per la pressa per tenir el TAV en marxa el 2004
Joan Teran, Barcelona.- La batalla per les dates en què el Tren d’Alta Velocitat (TAV) començarà a funcionar s’ha convertit en una mena de confrontació de cara a la galeria entre les diferents opcions polítiques sense que hi hagi hagut cap mena d’interès en posar sobre la taula el debat real de fons: d’una banda, la necessitat d’infrastructures en el terreny de les comunicacions i els transports, i de l’altra banda, els costos econòmics i ambientals d’un projecte d’aquest tipus. Darrere d’aquests debats, però, hi ha sempre una confrontació entre les diferents concepcions sobre el model territorial i econòmic pels Països Catalans. Una guerra de dates El cert és que, mentre que el projecte havia d’entrar en funcionament com a màxim abans de l’inici del Fòrum de les Cultures que es celebrarà l’any 2004 a la ciutat de Barcelona, ni un sol dels responsables directes o indirectes s’atreveix a posar dates sobre l’inici del funcionament de la línia del TAV que ha d’unir Madrid
tives concretes davant l’impacte ambiental i econòmic que el TAV suposava. Això es transformà en COPALTAV, és a dir, la Coordinadora de Plataformes per a una Alternativa al TAV, que avui encara té presència al Penedès, al Tarragonès, a la Conca de Barberà, al Baix Gaià, a les terres de Lleida, a les Garrigues, al Baix Llobregat i a les comarques gironines, aplegant un important suport del teixit social i polític d’aquests territoris. Aquest suport es basa en una tasca d’anàlisi i d’elaboració duta a terme per la Coordinadora, que ha sabut explicar molt bé les raons per les quals creuen que cal oposar-se al TAV i quines són les alternatives que cal potenciar. La COPALTAV parteix de la necessitat d’apostar pel transport amb la frontera entre els estats públic “com a criteri per avançar espanyol i francès, passant per cap a la sostenibilitat”, i “per això mateix ens hem d’oposar al projecBarcelona. Cap excepte Álvarez Cascos, te del TAV”. El greu impacte ministre de Foment, que va garan- ambiental d’aquest projecte es basa tir que el 2005 el TAV ja arribaria en els seus condicionants tècnics. a Figueres dies abans que hi hagués D’una banda, el TAV necessita una un compromís entre els governs via de pas exclusiu per a ell que espanyol i francès per adjudicar les crea “un greu efecte barrera i proobres del tram Figueres-Perpinyà dueix el trencament dels sistemes de relació entre una banda i l’altra del TGV. I són precisament les adjudica- de la futura via”. Aquesta barrera cions de les obres el centre del podria ser d’uns 100 a 150 metres debat sobre l’entrada en funciona- d’amplada. Un altre condicionant ment del TAV. Un debat que, com tècnic és que, per les velocitats que denuncien diferents organismes ha d’agafar, necessita d’un traçat ecologistes i veïnals, amaga el absolutament rectilini, amb pendents màximes de debat sobre l’iml’1,5% i radis de pacte econòmic i Darrere de curvatura de 4 a 6 ambiental que l’endarreriment del Per la aquest gran proTAV s’amaga el debat quilòmetres. coordinadora, “és jecte generarà per sobre el model evident que aquest arreu on passi. territorial i econòmic traçat no s’adapta a l’orografia del C o n s e q ü è n c i e s que hom defensa pels nostre territori” i ambientals Països Catalans que “s’imposa al Al voltant de medi i als seus 1998 van comenhabitants”. Una altra conseqüència çar a sorgir a moltes de les comarseria l’hipoteca de moltes hectàrees ques afectades pel pas del TAV plaagrícoles i forestals -que podrien taformes que s’oposaven a aquest explicar l’adhesió del sindicat agríprojecte i que proposaven alterna-
cola Unió de Pagesos a COPALTAV- i “una important contaminació acústica i energètica”. D’altra banda, i segons afirmen els ecologistes, “el TAV s’afegiria a la llarga llista d’infrastructures que creuen i creuaran el país” i que “les comarques catalanes comencen a estar saturades d’autopistes, autovies, línies d’alta tensió” que “ens condemnen a viure en un país esquarterat”. Costos econòmics i socials El passat 28 de juny, Benigno Blanco, secretari d’Estat d’Infrastructures facilitava per primera vegada les xifres totals de despesa en aquesta línia del TAV, i la situava en 6.259 milions d’euros, la qual cosa superava en diversos centenars de milions els primers càlculs. L’any 2000, la plataforma COPALTAV ja calculava una despesa d’’entre 8 i 10 milions d’euros per quilòmetre de línia, i denunciaven que la mentre que la construcció d’aquesta infrastructura es carregava en els pressupostos públics de l’Estat, la seva gestió recauria en mans privades. Aquest és un dels interrogants a què de moment ningú no ha donat resposta. Alternatives oblidades Com tampoc ningú no ha donat resposta a les alternatives més globals que COPALTAV havia plantejat a les administracions. Aquesta alternativa es basa en l’arrenjament de l’actual corredor ferroviari per permetre la circulació de trens ràpids, trens que permetin fer viatges comercials i de mercaderies a velocitats properes als 200 quilòmetres per hora. Una alternativa força raonable si tenim en compte que, malgrat els diners que s’hi destinaran i els costos ambientals i socials que pot tenir el TAV, aquest no passarà dels 200 quilòmetres per hora quan es posi en funcionament.
Locals on trobar L’ACCENT Alacantí: Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Alcoià: Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp: Casal Popular La Turba. Alt Empordà: Casal La Volta . Alt Penedès: Can Cellerot, Ateneu X, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Anoia: Jaç Roig, Jimmy Jazz, Ateneu Popular de Masquefa. Bages: Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular la Falç. Baix Camp: El Carrasclet, Refugi. Baix Cinca: Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat: Ateneu Revolta, Ateneu de Cornellà, CSO El Pati Blau, Tio Canya-Sant Feliu. Papereria Elena, Papereria Stel Baix Maestrat: Ball de dimons de Vinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx. Barcelonès: Casal Independentista de Badalona Antoni Sala i Font, La Barraqueta, Ikastola, Casal Popular de Gràcia, La Torna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Insurgent, Kasa de la Muntanya, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records, Kebra Discs, Biblioteca de Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, Universitat Central, UPF-Rambles, FAVB, , La Cereria, Makoki, Euskal Etxea, Tio Canya, Espai Mallorca-Via Fora, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI, Pati Llimona, Arran, Casal Independentista de Sants, Casal Popular Mawla-Maulets Barcelonès, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, Casal Popular Onze de Setembre, Biblioteca Ignasi, AVV de Sant Andreu, S.C. La Lira, Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Ateneu Independentista La Forca, Ateneu Popular Octubre. Berguedà: Casal Independentista Cal Panxo. Camp de Túria: Casal Jaume I-Llíria. Conflent: Casal Jaume IRià. Camp de Morvedre: Espai Dina. Costera; Casal Jaume I-Xàtiva. Garraf: GER. Garrigues: Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques. Garrotxa: Bar-Casal Terra Aspra. Gironès: Ateneu 24 de juny, Ateneu la Màquia, Casal Independentista El Forn, Centre Cívic de Celrà, La Pioxa de Bordils. Horta: Bar Tocat, Casal Jaume I-Cabanyal, Casal Jaume I-Malva-Rosa, Casal Jaume I-Russafa, Casal Jaume I-Catarroja, Racó de la Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Ateneu Cultural Casino de Torrent. Mallorca: Es Pinzell. Maresme: Taberna Atzucac, Casal Independentista El Solc, Casal Popular Fèlix Cucurull. Marina Alta: Casal Jaume I-Pedreguer, Casal Jaume I-Xàbia, Casal Jaume I-Pego, Casal Jaume I-Benidorm, Casal Jaume I-La Vila Joiosa. Matarranya: Casal Jaume I-Calaceit. Osona: Casal Independentista Manel Viusà, el Xamfrà, 1714 Seguem Cadenes, Ges Insurrecte, Casal Independentista el Gurri, Bar KanKarra, Biblioteca de Taradell, Bar Tse-tse, Atmosfera, Biblioteca Dos Rius, Bar el Casal, Restaurant l’Olla dels Experiments, Biblioteca de St. Pere de Torelló. Pla de l'Estany: Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Pla d’Urgell: El Gis-Mat de Linyola. Plana Alta: Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló. Plana Baixa: Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta: Casal Jaume I-Alzira, Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume I-Carcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca. Rosselló: Llibreria Catalana, Casal Jaume I-Centre Cultural Català, CEDACC, Associació Aire Nou de Baó, ACE-CEPC. Safor: Casal Jaume I-Gandia, Casal Jaume I-Oliva. Segrià: La Falcata. Selva: Casal Popular el Trabuc. Urgell: El nan roig de Tàrrega. Vall d'Albaida: Endavant-Ontinyent, Casal Jaume I-Ontinyent. Vallès Occidental: Casal Independentsita Can Pingàs, Tio Canya-Mollet, Casal Independentista Can Capablanca, Universitat Autònoma, Via Fora-Ripollet, Local Endavant-Terrassa, Consell de Joventut de Terrassa, Minyons, Geganters de Terrassa. Vallès Oriental: Casal Quico Sabater, Tio Canya-Mollet, Bar la Tramuntana, el Mirallet, Llibreria la Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaça de Cardedeu, El Trull de la Garriga, Ateneu de Caldes de Montbui. Vallespir: Angelets del Vallespir. Valls del Vinalopó: Casal Jaume I-Monòver.
Locals col·laboradors: Ateneu Popular X (C. Ferran 14. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular Octubre (C. Badejoz 23. Barcelona) / Ateneu Revolta (C.Ponent 13, Molins de Rei) / La Barraqueta (C. Virtut, 14. Barcelona) / El Casal (C.Sant Elies 8, 1er. Reus) / Casal Independentista de Sants Jaume Compte (C. Premià, 31. Barcelona) / Casal Popular de Gràcia. (C. Ros de Olano 39/41, Barcelona) / Casal Popular Onze de Setembre (C. Concepció Arenal, 258. Barcelona) / CODESEMA (C. Nàpols, 18. Mataró) / La Falcata (C. Panera 2. Lleida) / Jimmy Jazz (C. Clos 53. Igualada) / Partisano (Pl. de l'Oli, 7 baixos. Girona) / Racó de la Corbella (C. Ripalda 20, baixos. València) / Bar Terra (C. Baró de Sant Petrilló 9. València) / La Traca de Cardedeu / 1714 Seguem Cadenes (C. Riera 29. Vic) / Via Fora-CAT (Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 25. Barcelona) / 1917 (Pintor Fortuny 30. Barcelona)
Pàgina 3
Països Catalans
Engega el procés constituent europeu La Constitució Europea suposa la consolidació de l'Europa dels Estats. Martí Cirici. Barcelona.- El 10 de juliol, la Convenció Europea va presentar el projecte definitiu de Constitució. Els estats hauran de redactar-ne el text definitiu l'octubre, quan entri en funcionament la Conferència Intergovernamental. Europa ja havia iniciat un procés similar en anteriors ocasions, el 1984 i el 1994 es van fer projectes de Constitució, però les reticències d'estats com el Regne Unit i la priorització de les qüestions econòmiques anaren ajornant el debat, mentre Europa assolia una major potència en l'esfera econòmica i començava a disputar-li, en aquest àmbit, l'hegemonia als EUA. Però l'escenari mundial ha sofert canvis importants en els darrers temps, la reacció americana ha tardat però ara és molt agressiva: les intervencions militars dels EUA arreu del món s'han incrementat sota l'excusa primer de la "guerra humani-
Històricament, el nacionalisme català d'arrel burgesa, i una part significativa del nacionalisme d'esquerres, han pensat que Espanya era el problema i Europa la solució. Cal dir que vist des de la perspectiva de finals dels anys setanta, podria semblar que pujar al "tren europeu" era una bona solució per democratitzar l'Estat espanyol, però com tantes altres anàlisis d'aquella època (que la transició era la millor solució possible, que una monarquia parlamentària a Espanya garantiria els drets nacionals dels i les catalanes…) s'han revelat totalment errònies. En el projecte de Constitució Europea no es reconeixen altres entitats polítiques que no siguin els estats membres. Més enllà de diferències superficials, tots els estats comparteixen una sèrie d'interessos que queden recollits explícitament en aquesta constitució. Un dels més importants és que sota cap concepte es modificaran les actuals fronteres polítiques dels estats. Per tant, la Constitució Europea serà una eina molt útil en mans dels estats que, com l'espanyol i el francès, pretenen frustrar les aspiracions democràtiques dels
tària" i de l'antiterrorisme després, i s'han accelerat just quan els països del petroli començaven a mirar cap a l'euro i començaven a guanyar força les empreses i les inversions europees a l'Europa de l'Est, l'ex URSS i Amèrica Llatina. En aquest context global, els poders econòmics europeus intenten reforçar el paper polític de la Unió per ferne en el futur un pol referencial alternatiu als Estats Units. La implantació de la moneda única i, en general, tota la vessant econòmica han estat fins ara el motor del procés. Però el següent pas ha estat el reforçament i la vertebració política de la UE, amb l'ampliació a 10 països més de l'est, la "carta social" europea, l'espai judicial i policial europeu (Schengen, Eurojust...), la política exterior i de defensa europea i, finalment, la Constitució Europea. Davant l'aposta nordamericana d'un
Giscard d’Estaign
capitalisme unipolar que redefineixi el terreny de joc internacional, acabant amb qualsevol regulació de l'ONU, amb unes noves bases que permetin als EUA recuperar el domini econòmic en declivi gràcies a la seva indiscutida supremacia militar,
els grans estats europeus posen sobre la taula un capitalisme multipolar menys agressiu, on Europa pugui consolidar la seva presència. Però al cap i a la fi, tots dos blocs comparteixen un model econòmic global, a través d'organismes com el G-8, el Banc Mundial, l’FMI o l’OMC. En la construcció d'Europa, el suposat model social del benestar europeu fa aigües a llocs com l'Estat francès i Alemanya, que han iniciat processos de privatitzacions, retallades de pensions i de la seguretat social sense precedents. S'ha adoptat, així mateix, el principi de confiança mútua: cap Estat europeu pot qüestionar el que faci un altre a nivell "intern", fet que ha facilitat al govern espanyol les reformes legislatives i les ofensives judicials de retallada de drets civils. La UE, a més, segueix tocada pel seu gran dèficit democràtic, amb càrrecs i organismes decisius sorgits de pactes entre els grans estats i sense cap legitimitat emanada de la ciutadania. A la Unió no hi haurà cap reconeixement dels drets de les nacions sense Estat: no ha prosperat la proposta de "regions amb competències legislatives plenes", ni la possibilitat d'adreçar-se al Tribunal de Justícia de Luxemburg. Tampoc s'inclourà el català en el règim lingüístic, ni les cir-
Les raons del NO a la proposta de constitució europea * Per Jordi Torrents pobles que lluiten per la seva independència. A més, en el preàmbul d'aquesta constitució no es fa cap tipus d'esment als pobles o a les nacions sense estat d'Europa, només es parla de ciutadans i d'estats. Cal tenir en compte, també, que el català no és reconegut com a llengua oficial de la Unió. Tot plegat fa que per a la UE el poble català no existeixi; serem només espanyols de l'est o francesos del sud. En el debat mediàtic es posa l'accent en les millores socials que suposarà la incorporació de la carta de drets socials a la Constitució Europea. Irònicament,
aquestes afirmacions es produeixen enmig d'una dura ofensiva neoliberal
Ser subscripor de L’ACCENT et permet rebre a casa cada quinze dies la publicació i col·laborar amb el projecte d’informació popular i compromesa amb la realitat dels Països Catalans
BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ Nom i cognoms: Adreça: Codi postal: Població: Tipus de subscripció: trimestral (9 euros) Domicialiació bancària Nom del titular:
Telèfon: semestral (18 euros) Població:
Entitat Oficina Control Número de compte Us prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà l’Accent en concepte de subscripció. Signatura: Envieu aquesta butlleta per correu a: c. Virtut, 14 baixos 08012 Barcelona o c. Ripalda, 20 baixos esquerra. 46003 València, o bé truqueu al 658.33.39.32.
de retallada de drets socials i polítics aconseguits amb dures lluites durant el segle passat. Aprovar una pomposa Constitució Europea que estableixi els drets socials de tots els ciutadans europeus (excloent ja de partida els immigrants sense papers) quan a la pràctica es retallen els drets socials, es precaritza el mercat laboral i es desmantellen les conquestes socials servirà només d'operació de rentat de cara dels estats i les grans empreses europees. Tampoc es parla del dèficit democràtic que té el funcionament de les institucions europees. Podem afirmar que és un pas enrera respecte als principis de democràcia representativa liberal, que ja és dir. La gran majoria de decisions importants adoptades per la UE es prenen en el marc de conferències intergovernamentals, on els presidents i els ministres de cada Estat són els que pre-
18 de juliol de 2003
cumscripcions electorals al Parlament Europeu es basaran en les "regions". En aquestes negatives ha pesat molt l'actuació de la ministra espanyola Ana Palacio i dels diputats del Parlament Europeu Méndez de Vigo i Cisneros, del PP, i Josep Borrell, del PSOE. Reaccions El 25 de juny, quan la UE ja havia donat el vist-i-plau al primer esborrany a la Cimera de Salònica, el PP i el PSOE defensaren al Congrés de Madrid "la filosofia de fons del text de la Constitució, que estableix l'Europa dels estats". Aznar, eufòric, afirmà que ningú podrà utilitzar la construcció de la UE "per a les seves aventures disgregadores". Amb un to menys grotesc, Rodríguez Zapatero també hi donà suport. Poc després, CiU va mostrar el seu recolzament al text, tot i "lamentar la manca de voluntat política" tant de Brussel·les com estatal perquè el català rebi reconeixement com a llengua oficial. Als Països Catalans, només des de l'esquerra independentista i sectors de l'esquerra extraparlamentària han criticat obertament el procés de construcció europea. S'inicia una oposició que s'encararà, a curt termini, al probable referèndum a nivell europeu del juny de 2004.
nen les decisions sense el control efectiu d'una instància legislativa escollida per sufragi universal. És a dir, els centres de decisió clau dels aspectes que condicionen la nostra vida s'allunyen cada cop més de la influència dels i les treballadores i es posen descaradament al servei del gran Capital. També hi ha qui afirma que els estatsnació són ens jurídics obsolets en el marc de la globalització capitalista i, per tant, urgeix crear noves estructures juridicopolítiques com la UE. Fins i tot s'afirma que els estats acabaran desapareixent. Ens sembla que la realitat apunta cap una direcció diferent. És cert que moltes de les competències que ostentaven els estats ara són gestionades des de les institucions europees, però els estats conserven encara l'atribució que els defineix com a tal: el monopoli de la violència legítima sobre un territori determinat. No cal que gastem tinta aquí per explicar com usen els estats aquest monopoli presumptament legítim de la violència. Així doncs, l'Europa que dibuixa aquesta constitució es caracteritza per: -centralitzar la presa de decisions estratègiques allunyant-les encara més de la influència dels i les treballadores i garantint que representin els interessos del gran Capital. -blindar el status quo geopolític vigent impedint, de fet, qualsevol procés d'autodeterminació en el marc europeu -consolidar els estats com a gendarmes del sistema econòmic i social capitalista que patim atorgant-los carta blanca per "solucionar" els seus "problemes interns" (llegeixi's conflictes nacionals i lluites socials). Per tant, en el futur referèndum sobre la Constitució Europea només hi ha una postura coherent a adoptar des d'un posicionament d'esquerres i independentista: el NO combatiu. * Jordi Torrents és responsable de Relacions Polítiques d’Endavant
15 de juliol de 2003
Absolucio per a Toti Juanola El jove militant de Maulets de la Garrotxa fou absolt el passat dimarts 8 de juliol per la titular del Jutjat d'Instrucció núm. 3 de Girona després que la fiscal retirés l'acusació d'amenaces continuades arran d'unes pintades contra el Partit Popular de Ripoll aparegudes l'any 1998 i per les quals sol·licitava fins a 5 anys i 9 mesos de presó. Com informa Alerta Solidaria, la fiscalia hagué de retirar la seua petició davant la inconsistencia de les proves presentades i, especialment, després que el peritatge cal·ligràfic quedara desautoritzat. Així, malgrat que més de catorze Mossos d'Esquadra foren requerits per declarar, la jutgessa optà per la sentència absolutòria que fou rebuda amb satisfacció pels centenars de joves que havien acudit a la porta del jutjat. D'ençà de l'obertura del procés, l'organització Maulets ha dut a terme una campanya antirepressiva a nivell nacional per tal d'aconseguir la seua absolució i a la vegada denunciar els muntatges policials i mediàtics. En un comunicat posterior a la sentència, Maulets es felicitava pel desenllaç i afirmava que després de cinc anys, s'acabava un dels processos repressius més importants a les comarques gironines des de les detencions del 92.
Concentració per l'obertura de Ca Revolta Prop de cinc-centes persones es concentraren el passat dijous 10 de juliol a les portes de l'Ajuntament de València en protesta pel tancament de Ca Revolta. L'acte va comptar amb la presència de personalitats del món de la cultura, i s'hi feren actuacions del cantautor Lucho Roa, albades i monòlegs inspirats en aquesta desproporcionada decisió municipal. A més, s'hi llegí un manifest redactat pels sociòlegs Rafa Xambó i Josep Vicent Marqués. La signatura de l'ordre de tancament per part dels regidor Alfonso Novo es va fer efectiva el 26 de juny passat, després que l’Ajuntament suspenguera cautelarment la llicència d'activitats que havia donat setmanes abans de les eleccions. Tot aquest procés de suspensió de qualsevol tipus d'activitat pública, cultural i social va ser encetat per les denúncies de dos veïns, un d'ells policia retirat, contraris al projecte d'aquest centre, al al·legar molèsties pel soroll de les activitats. Fa pocs mesos els tribunals de justícia van donar la raó a aquest veïns sense ni tan sols haver accedit a realitzar mesures de so a dins les seues vivendes, com des de Ca Revolta es va demanar.
Pàgina 2
Països Catalans
Terra Mítica a un pas de la fallida econòmica La Generalitat Valenciana pressiona les caixes per tal que es facen càrrec del deute del parc temàtic Redacció, València.- Terra Mítica acumula unes pèrdues superiors als 20 milions d'euros, als quals caldria afegir els més de cent que du acumulats fins l'any passat. A hores d'ara, i sense injeccions de capital a curt termini, el futur del parc d'atraccions de Benidorm veu compromés el seu futur. Les xifres parlen pel seu propi pes: si les previsions oficials presentades el 1998 preveien per al 2001 un benefici d'1'4 milions d'euros, i per al 2002 de 3'4, el balanç és de 38'8 milions de pèrdues per al primer any i de 34'4 per al segon. Pel que fa al nombre de visitants, les xifres també han estat preocupants, ja que en cap cas han arribat al previst, i si per als dos últims anys es va preveure la visita de tres milions de visitants, no només no s'ha arribat al 60 % de les previsions, sinó que l'any passat no s'assolí ni el milió i mig. Amb dades tan preocupants, la societat mercantil constituïda per Parc Temàtic de Benidorm SA
Les diverses administracions estan interessades en l’ampliació de l’aeroport del Prat
necessita aproximadament uns seixanta milions d'euros per poder fer front abans del dia 15 de juliol al crèdit que li van aportar conjuntament i de forma urgent la Caixa d'Estalvis de la Mediterrània (CAM) i Bancaixa el
desembre de l'any passat, i que es va concedir amb la condició del desenvolupament d'un pla de sanejament que passaria obligatòriament per una ampliació de capital. Malgrat aquesta imposició, els principals accionistes del
Endavant es manifesta contra l’ofensiva espanyola Redacció, Barcelona.- Prop de mig miler de persones van sumar-se a la convocatòria d’Endavant (OSAN) el passat dissabte 5 de juliol en contra de l’ofensiva espanyola. Aquesta manifestació era la cloenda de la campanya que, sota el lema “Aturem l’ofensiva espanyola”, aquesta organització de l’esquerra independentista ha estat fent durant els primers mesos del 2003 per denunciar l’ofensiva a tots els nivells (lingüístic, cultural, policial, judicial i contra el territori) que Endavant creu que el Govern espanyol ha desplegat darrerament contra els Països Catalans. Aquesta denúncia es va fer sentir en la manifestació que va recórrer els carrers del centre de Barcelona el dissabte 5 a la tarda i que va acabar al Fossar de les Moreres. Al llarg del recorregut, els i les manifestants portaven pancartes on es denunciaven els atacs a la llengua i al territori, i les
La manifestació independentista va recòrrer el centre de Barcelona
detencions i empresonaments que diversos joves han patit els darrers mesos. També es va voler fer una referència especial a l’ofensiva que pateixen els treballadors i treballadores, sobretot arran dels anunci d’acomiadaments massius que han fet algunes empreses les darreres setmanes. Així, es va desplegar una pancarta en suport als treballadors de Valeo i es van llençar ous amb pin-
tura en passar davant de la seu de Foment del Treball. Denúncia de la repressió Els primers dos mesos de campanya, Endavant va voler destacar l’ús que fa el govern espanyol de les detencions com a arma per atemorir i aturar la gent que lluita en defensa del territori, els drets laborals o per canviar el sistema econòmic i polític als Països Catalans. En l’acte central
parc no van abordar aquestes mesures a la darrera junta general d'accionistes el 30 de juny passat ja que, en la pràctica, aquesta ampliació de capital suposaria una reducció del valor de les seues accions. En aquest moment, l'única alternativa que ha previst el principal grup d'accionistes per garantir la continuïtat del parc, passaria per l'aportació de 100 milions d'euros entre la CAM, Bancaixa i la Generalitat Valenciana. En el cas de les entitats bancàries, l'aportació d'aquest capital suposaria la constitució d'un delicte, ja que els seus respectius consells d'administració van acordar no fer més aportacions econòmiques a la societat propietària de Terra Mítica que l’aportació extraordinària de finals de l'any passat, i per tant es violaria l'acord pres. Aquest crèdit concedit a finals de l'any passat ja va ser durament criticat des de diferents instàncies socials, ja que es va aconseguir després de fortes pressions per part de l'actual administració autonòmica del País Valencià, sobretot després que la firma auditora Arthur Andersen detectés la tendència creixent de pèrdues en el parc; unes pèrdues que, amb les dades aportades pel propi parc temàtic, no han deixat de créixer des del moment que obriren les portes per primera vegada.
contra la repressió es va fer una atenció especial a la retallada de llibertats democràtiques que pateix el nostre país i la resta de nacions que hi ha dins l’Estat espanyol, fent una denúncia de la recent il·legalització de Batasuna. “Lluitem pel català” En el marc de la mateixa campanya, i per tal de fer un crit d’alerta sobre la situació en què es troba l’ús social del català, Endavant va organitzar diverses xerrades durant els mesos de març i abril, que van culminar en la manifestació unitària del 23 d’abril. Recordem que la Delegació del Govern va prohibir que la manifestació que organitzava la CAL amb el suport de diverses organitzacions independentistes baixés per la Rambla. Malgrat el cordó d’antidisturbis, però, un grup de manifestants va aconseguir creuar la barrera que feien els policies i va poder arribar fins la plaça Sant Jaume. La campanya d’Endavant també ha denunciat les agressions en contra del territori que protagonitzen les empreses amb la complicitat de les administracions autonòmiques i espanyola.
Pàgina 5
Economia
Sis anys després comença el judici per 18 treballadors morts Aureli Silvestre, Valencia.- Aquest 3 de juliol es compleixen sis anys de l'accident del Proof Spirit a les drassanes del port de València on moriren divuit treballadors de l'empresa Union Naval de Levante. El passat 10 de juny, el magistrat del jutjat d'instrucció número 9 de València va decretar l'inici del juí oral, un dels primers passos en la instrucció d'aquest cas on hi ha tres persones inculpades: Ramon G.T., l'aleshores responsable de seguretat de l'empresa; Jesús Maria O., un dels directius encarregats de supervisar les empreses subcontractades per realitzar diferents tasques, i Josep M. I., encarregat de subministrar els materials i equipaments a aquestes subcontractes i responsable de marcar els ritmes de treball a l'empresa. El jutge, però, al mateix temps va decretar sobreseïment del cas per a les altres setze persones que en un primer moment havien estat inculpades per uns delictes que van des del d'homicidi imprudent al de vulneració dels drets dels treballadors. Els fets passaren en el decurs del carregament de combustible a la sala de màquines del vaixell, una zona amb capacitat per a vint ope-
Empresonat per criticar CCOO El sindicalista alacantí Secundino Vallejo va ingressar el 19 de juny a la presó de Villena per complir sis mesos de condemna per un delicte d'injúries a CCOO. Els fets es remonten al 1998 quan el sindicalista era membre de CCOO i va publicar un article d'opinió a un diari comarcal on acusava els seus dirigents de diferents actuacions delictives. Secundino ara és militant de la Intersindical Valenciana i aquest sindicat està portant a terme una mobilització en defensa de la llibertat d'expressió i contra l'empresonament, que ha estat demanat en petició particular per CCOO als Jutjats d'Orihuela. El sindicalista alacantí ha fet pública una carta des de la presó on denuncia l'actuació de la justícia espanyola i CCOO per empresonar persones “només per escriure un artícle d'opinió en un diari, en un país on suposadament hi ha democràcia”.
raris i on en aquell moment s’ha provat que treballaven al voltant d'un centenar d'obrers, alguns dels quals estaven realitzant tasques de soldadura. A més, només existia una eixida d'emergència i es treballava normalment a altíssimes temperatures, per la qual cosa, en el moment de l'explosió a la nau, aquesta no estava capacitada per garantir l'eixida als treballadors que hi estaven realitzant feines a dins. Des del primer moment, els advocats d'Union Naval de Levante, que després de l'accident va canviar el seu nom pel d’Union Naval de Valencia, van intentar carregar les culpes de la tragèdia a una mala combinació de carburants, la qual cosa, segons l'empresa, hauria estat la raó principal de l'accident. En qualsevol cas, i com van manifestar els representants dels treballadors, aquesta va ser una més de les greus irregularitats i incompliments de prevencions de riscs laborals amb què es treballava sovint; les altres irregularitats eren la poca il·luminació a la zona de treball, la falta d'eixides d'emergència o d'informació i la manca de formació dels treballadors, molts dels quals estaven treballant a través d’empreses subcontracta-
Els accidents laborals han augmentat en els darrers anys
des i amb unes condicions de treball molt precàries. L'inici del procés judicial arriba després de vora sis anys, on la defensa de l'empresa, a càrrec de l'exmagistrat de l'Audiència Nacional Carlos Bueren, ha intentant en tot moment retardar la celebració del juí per tal d'aconseguir el sobreseïment del cas. Moltes coses han canviat en aquest temps, començant per la mateixa empresa, que es va reconvertir en Inversiones Marítimas del Mediterraneo S. L., i es dedicava a
la compra i venda de béns immobles fins que declarà fallida dos anys després. Per altra banda, la part dedicada a les drassanes la va comprar la Unión Naval de Valencia i la Unión Naval de Barcelona, pertanyents al grup empresarial Boluda, una de les principals navilieres dels Països Catalans i que, com va publicar la revista d'investigació Kale Gorria l'agost del 2002, actua com a testaferro del Banc Santander Central Hispano en el control d'una quinzena de navilieres de tot el món.
Preguntes sobre els drets laborals Una de les eines més importants de les empreses per vulnerar els drets de les i els treballdors és el desconeixement de la legislació laboral
actual. Si tens dubtes, fes-nos-els arribar a aquesta nova secció i intentarem resoldre’ls de forma pràctica i entenedora.
escriu-nos a accenteco@correu.vilaweb.com
Què és un Expedient de Regulació d’ocupació? Renfe, Valeo o Telefónica han estat algunes de les empreses que han realitzat o estan en procés de realitzar aquestes dràstiques mesures. Els sindicats els denuncien per ser eines en mans dels empresaris per transformar llocs de treball fixes en precaris, augmentar la pressió als trebaS'inicia un Expedient de Regulació (ER) d'ocupació quan l'empresa declara que existeixen causes que afecten de manera important a la futura viabilitat de l'empresa i que cal acomiadar un col·lectiu nombrós de treballadors/es per assegurar-ne el futur. Per iniciar el procediment cal que l'empresa demani, primer, permís a l'adminis-
lladors i “externalitzar” les tasques a petites empreses satèl·lits, on els drets laborals han passat a la història. Tot això en un context de crisis i de competència des de mercats laborals de països de l’est i el Magrib on les legislacions de drets laborals i socials són gairebé inexistents.
tració autonòmica per a fer-ho. L'organisme autonòmic comprova que la mesura que es vol emprendre és justificada. L'administració, finalment, habilitarà o no l'empresari per extingir els contractes laborals. L’ER extingeix determinats contractes, mentre d'altres es convertiran en parcials, prejubilacions,
trasllat d'una part de la plantilla a un altre centre de treball... Els sindicats han denunciat reiteradament que els ER són utilitzats moltes vegades per les patronals per transformar llocs de treball fixos en precaris, i per contractar múltiples petites empreses subcontratades externes que realitzaran la mateixa feina sense els drets laborals i
socials mínims per a la nova plantilla. Moltes vegades, els sindicats denuncien que el perill pel futur de l’empresa és irreal i només hi ha una recerca de més beneficis a costa de reduir drtes laborals. Empresaris i representants sindicals tenen 30 dies per arribar a un acord sobre el nombre, condicions i mode de les extincions. Durant el període de negociació cal informar el conjunt d'afectats per l'expedient. Els efectes sòcio-econòmics que té aquest procediment és que, en el cas d'extinció del contracte per acomiadament objectiu, la indemnització mínima que s'exigeix pagar als treballadors/es és de 20 dies de salari per any treballat i el dret a cobrar l'atur, si s'escau.
18 de juliol de 2003
Renfe anuncia un Expedient de Regulació La direcció de l'empresa va anunciar el passat 1 de juliol l'arribada a un acord amb CCOO, Semaf i UGT de portar a terme un Expedient de Regulació col·lectiu que afectarà 1.500 treballadors, gairebé el 5% de la plantilla a tot l'Estat. Renfe no ha justificat amb cap raó la mesura, al·legant que persisteixen les causes que van portar als expedients de regulació que es s’estan fent a l'empresa des de 1992. La dràstica mesura contrasta sorprenentment amb la notificació dos dies després als sindicats d'una nova contractació exterior de diverses empreses per portar a terme tasques en relació a la posada en funcionament del tren d'alta velocitat entre Madrid i Lleida, concretament els serveis d'informació, atenció al client i venda de bitllets. Les reaccions entre els altres sindicats no s'han fet esperar, i la CGT ha qualificat l'acomiadament d'il·legal, al no complir-se molts dels requisits que declara l'Estatut dels treballadors per a aquests casos. La central anarcosindicalista denuncia que Renfe està externalitzant moltes de les feines, al mateix temps que declara que ha d'acomiadar treballadors. Com a exemples als Països Catalans, la CGT denuncia la contractació d'empreses externes a les terminals de Barcelona i Silla, als tallers de manteniment de Cornellà, Mataró i Montcada, als tallers de reparacions de Vilanova i la Geltrú i Sant Andreu Comptal. També destaca l'externalització de les maniobres de la terminal de Portbou. A més, els sindicats que no han signat l'Expedient de Regulació denuncien que l'augment dels accidents de trens el darrer any és per culpa de la reducció dràstica de plantilla a les unitats de manteniment. Ara aquesta tasca ha estat delegada a empreses subcontratades que contracten treballadors sense oferir la formació adequada.
15 de juliol de 2003
El Pla Colòmbia és la peça angular d'un enorme trencaclosques emmarcat en un dels projectes més ambiciosos per Amèrica Llatina de l'administració nordamericana: l'ALCA, l'Àrea per al Lliure Comerç de les Amèriques. Que no vol dir res més que la recolonització de Llatinoamèrica. L'ALCA, com tots els subplans que se’n deriven, està formulada i reflexada en els documents de Santa Fe IV, com a estratègia de desestabilització de governs populars, control de la dissidència política arreu del continent (tant pacífica com armada) i domini absolut de les relacions socials, polítiques i econòmiques de tots els països i pobles d'Amèrica. Dins l'ALCA hi figuren, a part del Pla Colòmbia, el Pla
Pàgina 6
Internacional
Pla Colòmbia o inicitiva regional andina *Per Sergi Perelló i Miró
Aquest és un pla per acabar amb la forta presència guerrillera i les expressions polítiques que qüestionin l’ordre establert Puebla Panamà, el Pla Dignitat a Bolívia i el Pla Operació Nous Horitzons. El Pla Puebla Panamà i el Pla Nous Horitzons són d'aplicació a Centreamèrica. El primer pretén l'implementació de megaprojectes de trasnacionals i la depredació dels recursos naturals i energètics, i el segon procura assegura-ne el funcionament del primer a través de l'enviament massiu de marines i la construcció de bases militars sota l'excusa de l'ajuda humanitària i la reconstrucció d'infraestructures davant de desastres naturals (huracans, tifons, terratrèmols...). El Pla Dignitat a Bolívia persegueix l'erradicació del conreu i el comerç de la coca, però tan sols ha perjudicat l'esglaó més baix de la lucrativa cadena: els camperols més pobres. L'ALCA vol dir, a grans trets més atur, anul·lació i/o retallada dels drets civils, socials i laborals, degradació del medi ambient, militarització de tota l'àrea i vulneració de la sobirania nacional dels estats. L'ALCA, per tant, vol dir més misèria i més violència. Allò que menys els cal, ara per ara, als llatinoamericans. I arribem a l'estrella del drama: el Pla Colòmbia. Aquest pla s'inicia pels volts de l'any 2000 a Colòmbia sota l'administració Clinton. Oficialment és un projecte per a la lluita contra el narcotràfic. Realment és un pla de lluita per acabar, com sigui, amb la forta presència guerrillera al país andí, i de retruc amb totes les expressions polítiques i socials legals que qüestionin l'ordre establert Formalment preveu una inversió de més de 2 bilions de dòlars, que anirien destinats principalment en l'ajuda militar, i una suposada partida dirigida a la inversió social. El pla ignominiosament té tres redactats inicials. Un, el real, i que desenvolupa el Pentàgon i el Comandament Sud del Departament d'Estat dels EUA. Un altre que hi remarca sobretot la inversió social destinat a la Unió Europea per acon-
patents en exclusiva dels centenars de milers de plantes guaridores. A peu de terra, el Pla Colòmbia ha produït un augment del desplaçament humà intern , degut a la impunitat cada cop més flagrant amb què actuen l'exèrcit i els seus paramilitars arreu del país. Les fumigacions contra els conreus il·legals estan deixant la terra erma, contaminant les aigües, emmalaltint els camperols i malformant els nounats i enverinant el bestiar. El més significatiu és que les zones cocaleres de més exposició als productes tòxics han estat on hi ha més presència guerrillera. Les zones cocaleres sota domini paramilitar gairebé no han patit els vols de les avionetes. El Pla Colòmbia, en el terreny mili-
Els EUA volen controlar la riquesa dels països de la regió andina sotmetent-los als seus interessos econòmics
Les FARC porten dècades de lluita guerrillera a Colòmbia
seguir-ne el vist-i-plau. I un per a Colòmbia, revestit de tota la parafernàlia legal i jurídica. A part d'eliminar la guerrilla i la resistència popular, el pla cerca provocar desplaçaments massius de població rural per desenvolupar megaprojectes (pantans, canals, agricultura i ramaderia extensiva) al servei del capital multinacional. Però el que converteix el Pla Colòmbia en Iniciativa Regional Andina, és la pretensió de sotmetre la Veneçuela Bolivariana per tal de
recuperar-ne el control del petroli. Els Estats Units en consumeixen més del 20%, i junt amb els nous jaciments de Colòmbia i l'Equador n'hi ha prou per entendre'n la redirecció del pla. Per altra banda, l'arribada al poder del govern Lula al Brasil ha preocupat en certa mesura l'administració ianqui, en funció dels acords o aliances ant-neoliberlas que es poguessin produir a l'àrea. Consgüentment, la Iniciativa busca controlar el moviment del gegant de l'Amèrica del Sud.
Tot i així, l'element més preuat dins de l'estratègia del pla és la riquesa en biodivesitat que disposa la regió. Això suposa el control d'un dels recursos naturals que provocarà els conflictes del futur: l'aigua. Al triangle amazònic s'hi concentra la majoria d'aigua dolça del món i això vol dir poder. Però a més a més, la potent indústria farmacèutica, vol aterrar sobre la sobirania nacional dels països de la regió (Colòmbia, Veneçuela, Brasil, Equador, Bolívia i Perú) per tal d'apropiar-se de les
tar ha significat l'augment de fins a 200.000 efectius de l'exèrcit colombià, l'arribada de gran quantitat d'infraestructura militar ( helicòpters black hawk, avions espia, assessors, bases secretes ianquis...). El mateix govern ultradretà del Dr. Uribe s'ha proposat alhora crear una xarxa d'informants, que delatin suposats guerrillers o auxiliadors de la guerrilla, de més d'un milió de persones. De moment ja en té vora uns 50.000. Al mateix temps s'han instaurat les anomenades zones de rehabilitació i pacificació. En aquestes zones s'hi restringeix els moviments dels habitants, s'hi instaura el toc de queda, s'anul·len els dret civils bàsics i s'hi prohibeix l'entrada d'estrangers i de premsa (nacional o internacional) si no és amb un improbable permís de la comandància militar regional. Això ha provocat l'increment de la impunitat en la violació del drets humans, un augment de la presència paramiliatar i un desplaçament massiu de poblacions senceres. Certament la cosa no pinta massa bé, i més tenint en compte l'embranzida que ha agafat l'administració Bush. De totes formes, la situació geopolítica de l'àrea pot decantar la balança cap al cantó de la justicía o cap al cantó de més misèria. De moment, els EUA vol convertir Colòmbia en l'lsrael d'Amèrica Llatina. Ja veurem què passa. * Sergi Perelló i Miró és membre de l'Associació Catalana d'Amics amb el poble colombià Simón Bolivar
Pàgina 7
Cultura
Cent anys del naixement de Josep Escuder Joan Sebastià Colomer. El proper trajectòria accidentada i una gran dia 18 es celebra el centenari del influència en el periodisme català naixement d'aquest periodista, de durant la 2ªRepública i la guerra. Nascut a Barcelona l'any 1903, amb 22 anys Escuder va decidir marxar en plena dictadura d'en Primo de Rivera. Aquest viatge va tenir una importància decisiva ja que als EUA va prendre contacte amb els avenços tècnics de la premsaamericana, que va difondre a Barcelona després del seu retorn, l'any 1935. Es va casar amb la filla d'un cubà propietari del diari novaiorqués "La Prensa", escrit en castellà, i hi va entrar a treballar l'any 1927. Va donar el salt l'any 1929, en entrar al prestigiós diari "New York World" i a la "North
America Newspaper Alliance", on va escriure articles per a l'Amèrica Llatina. En aquest període va aprendre els conceptes sobre periodisme que va posar en pràctica a Catalunya pel que fa als criteris de compaginació i a la presentació, més viva, però també en la manera de donar la notícia, tot condensant-la en les cinc o deu primeres línies i ampliant-la tot seguit. A aquest fet cal afegir-hi que a Nova York Escuder, segons conta el seu company de redacció a l'"Última Hora" i posteriorment també a "La Batalla", Víctor Alba, havia
fet coneixença de gent trotskista que el van adreçar a Andreu Nin (i aquest a Narcís Molins i Fàbrega) per a preparar el seu retorn a Barcelona, de manera que Escuder va tornar com a cap de redacció de l'"Última Hora", un diari de tarda aparegut l'octubre del 1935 i vinculat a l'"Esquerra Republicana de Catalunya". Mitjançant aquest diari Escuder va realitzar la seva petita revolució en l'àmbit de la premsa catalana tot aplicant els aprenentatges adquirits a Nova York. La seva presència es va allargar
Homeless Josep Maria Solé i Soldevila, Barcelona.- El Premi Documenta, guardó que concedeixen de forma conjunta la llibreria barcelonina Documenta i l’Editorial Empúries i que té, com una de les demandes principals de les normes de participació, l’obligatorietat de ser menor de 35 anys, fa 23 anys que ens ha anat presentant escriptors novells que sovint aniran prenent volada amb el pas del temps. Aquest és el cas d’en Jordi Coca, en Lluís-Anton Baulenas o en Vicenç Villatoro entre d’altres. L’últim Premi entregat, el del 2002, i que ha vist la llum el passat mes de març, va recaure en el periodista i traductor Pau Vidal, el qual s’estrenava en el món de la narrativa. El títol de l’obra guanyadora,
Pau Vidal, autor del llibre
Homeless, és un joc de paraules entre el seu significat en anglès (sense casa), i el significat en català d’home les, ferit, danyat.
L’obra és un recull de sis contes i un poema. Cadascun dels contes ens explica, amb estils que van del diàleg al soliloqui i del dietari a l’informe, amb la dificultat superada amb nota que comporta de trobar registres creïbles, una història vinculada a sis edificis ja desapareguts dels barris Gòtic, del Raval i de la Ribera. D’aquesta manera, en P. Vidal pretén fer una crònica, potser en alguns moments massa nostàlgica, d’uns espais i maneres de viure ja desapareguts, una història novel·lada amb força suport documental i amb un sentit de l’humor que serveix per fer encara més punyent la crítica a l’enderroc de la memòria. El protagonisme del testimoni de putes i prostíbuls, de bars diversos i convents, d’orfanats i
només vuit mesos: el juliol del 1936 se'n torna a Nova York i no queda clar si ho fa per no perdre els drets d'entrada o per altres motius. Sigui com sigui, quan esclata la guerra civil, la "North America Newspaper Alliance" l'envia com a corresponsal a Barcelona. Mitjançant els mateixos contactes que en el seu primer retorn, Escuder arriba ara, a més, com a compaginador de "La Batalla", òrgan central del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) fins que el juny del 1937, la Policia de Seguretat General va tancar el diari i el va detenir juntament amb tot el Comitè Executiu del POUM, com a conseqüència dels Fets de Maig. Va patir presó des del dia de la seva detenció fins l'octubre del 1938, en que compareix davant del Tribunal Especial d'Espionatge i Alta Traïció. Va ser absolt de tots els càrrecs i va marxar als EUA. No va tornar a Catalunya més que en una curta estada el 1965.
vells alcohòlics, personatges anònims morts o espais desapareguts i oblidats tots ells, deixa lloc també a vindicacions que podriem considerar més polítiques. Aquest és el cas de la menció-record del sindicalista Salvador Seguí, el Noi de Sucre, que va ser assassinat a la cruïlla entre Sant Rafael i Cadena (actual Rambla del Raval), o del conte que té per objecte un dels edificis que serà enderrocat per construir el nou teatre del Liceu, que és especialment dur amb el Círculo del Liceo i amb el Consorci (Ajuntament, Generalitat, Diputació i Ministerio), “el que remena les cireres” del qual era el psocialista Caminal. El poema que clou el llibre està format per més de 300 versos rimats i actualitza el diàleg entre dos campanaris amb el qual acaba El Canigó de Jacint Verdaguer, esdevenint-ne els protagonistes un xiringuito i un tinglado de la Barceloneta que seran enderrocats dins la campanya de “neteja “ de la Barcelona olímpica i post.
Recepta
ment daurats. Reserveu-los, amb el seu oli. Aboqueu-hi l'altra meitat de l'oli i fregiu a foc lent la ceba tallada en anelles fines. A mitjan sofregit, afegiu-hi les pastanagues pelades i tallades en trossos d'un dit de gruix, els alls tallats a trossets, els grans de pebre i les fulles de llorer, amb compte que no se us cremen. Tingueu-ho una estona més fins que la ceba siga rossa. Llavors torneu a ficar-hi el conill, amb el seu oli, mescleu-ho bé i aboqueu-hi el vi, el vinagre i aigua fins a cobrir. Tingueu-ho bullint una hora. Remeneu-ho de tant en tant, amb compte, sobretot al final, que no se
us desfaça el conill. Mentrestant, peleu les patates i talleu-les en trossos grandets. Quan haja passat l'hora de bullir, afegiu-les (i afegiu més aigua, si cal). Tingueuho bullint 20-30 minuts més, fins que les patates siguen fetes. Rectifiqueu-ho de sal i serviu-ho. Depenent de si enfarineu molt o poc el conill, el caldo us quedarà més espès o menys. Si us estimeu un escabetx més tradicional, no enfarineu el conill i afegiu una mica més d'oli en abocar el vinagre i el vi. Convé experimentar amb vinagres variats, a l'hora de fer aquest plat, com, per exemple, una mescla de vinagre de poma i balsàmic.
Ricard Salvat i la seva època Amb aquest títol paradoxal tractant-se d'un artista viu i en actiu es presenta al Palau de la Virreina a Barcelona una exposició sobre un director d'escena que va assolir un gran prestigi entre els sectors progressistes catalans des dels darrers anys del franquisme. Salvat va destacar difonent l'art militant de Bertolt Brecht i les obres d'en Salvador Espriu. L'exposició, que es podrà veure fins el 12 d'octubre, és part d'un cicle anomenat "Moderns Contemporanis", i Leopold Pomés, Eudald Serra, Oriol Bohigas i Nazario han precedit Salvat en el cicle.
La nostra pròpia força Ha aparegut el segon treball de Batzak en forma de CD sota el títol "La nostra pròpia força". Es tracta d'un grup íntimament lligat als moviments socials de Sabadell i és precisament el Casal Independentista de Sabadell "Can Capablanca" qui edita l'àlbum. Batzak promet lletres compromeses i en català per només 6 euros.
Quaderns de divulgació Ha aparegut el primer volum de la col·lecció que durà el nom que apareix al títol. Publicada per Virus, la col·lecció "Quaderns de divulgació" vol ser un recull de les diverses aportacions fetes en el marc del seminari "Moviments socials i cicles de protesta: el cicle de protesta del capitalisme global". La resta dels quaderns de la col·lecció es publicarà en els propers mesos i tractarà temes com els moviments a Amèrica Llatina, el moviment obrer, els moviments contra l'exclusió social, el moviment ecologista, els moviments veïnals o l'okupació.
Rigola hiperactiu
Conill en escabetx Amb aquesta recepta aconseguireu un conill tendre i gustós que, a més, podreu conservar uns quants dies, ateses les propietats conservants de l'àcid acètic del vinagre. Podeu posar altres verdures, a part de les especificades ací, com pebrot verd, bitxo (li dóna un gust picant que combina molt bé amb l'acidesa del vinagre) o carxofa. Com tots els escabetxos, és més bo l'endemà d'haver-lo fet, i també es pot prendre fred. Preparació Saleu el conill i enfarineu-lo lleugerament. Poseu una cassola de fang al foc amb la meitat de l'oli i fregiu una mica els trossos de conill, fins que estiguen lleugera-
15 de juliol de 2003
Ingredients per 4-5 persones Un conill tallat a trossets, tres pastanagues, una ceba gran, mig quilo de patates, una culleradeta de grans de pebre negre, dues fulles de llorer, tres grans d'all, mig got de vinagre bo, un got de vi ranci, 100 ml d'oli d'oliva, farina, sal, aigua.
No estava prou satisfet amb el recent nomenament com a director del Teatre Lliure el director d’escena Àlex Rigola, que estrenarà l’1 d’agost al Festival de Peralada un espectacle musical basat en el Cancionero de Palacio, un recull de cançons profanes del segle XVI que s’interpretaven a la cort dels Reis Catòlics. Rigola s’encarrega de la direcció escènica mentre l’apartat musical serà competència de Carles Magraner, fundador i director de la Capella de Ministrers. A més, Rigola estrenarà el setembre un altre espectacle musical amb l’Albert Pla i està en converses amb el Liceu per fer una “òpera petita”.
18 de juliol de 2003
Pàgina 8
Contraportada
Entrevista a Eduard Sanches Maragoto, membre de la Plataforma Nunca Mais a València.
“Nunca Mais té el mateix sentit a l'Horta que a la Costa da Morte” Sònia Jiménez, València.- El novembre de 2002 serà recordat a catàstrofe del Prestige aixecà un poble sencer com mai abans, Galícia com aquell en què la mar es va tintar de negre. La mentre la solidaritat amb el país gallec s'estenia arreu el món. Què és la Plataforma Nunca Mais a València? La Plataforma Nunca Mais és, en principi, una organització nacional gallega, que va nàixer per respondre a una catàstrofe ecològica amb massa precedents al món que en el cas gallec ha provocat, també, una situació de crisi econòmica i social que està posant en perill el desenvolupament més bàsic d'una nació que ja patia greus problemes de manca d'infraestructures, d'emigració del jovent i de desestructuració dels seus principals sectors productius, sent-ne la pesca un d’aquests. En aquest context, no ens ha de sorprendre que Nunca Mais haja nascut i donat els primers i principals passos a Galícia, que el poble gallec haja estat el primer en aixecar la bandera i el crit de Nunca Mais, però aquesta lluita pertany a tots els pobles. Als Països Catalans, i concretament a València, la mar Mediterrània ho és gairebé tot, i com sabeu també està sent força maltractada. Jo crec que la importància cultural que ací té la mar, així com la desconsideració pel medi ambient que mostren les institucions valencianes, van ser determinants per a la nostra ràpida implantació a la ciutat, on hem rebut mostres de solidaritat constants i on, des d’un principi, la nostra intenció també ha sigut posicionar-nos davant dels problemes ecològics que afecten aquest País. Com funcioneu? A València estem treballant a la Plataforma prop de trenta persones, algunes d’origen gallec i altres valencianes. Ens vàrem constituir amb l'objectiu que mai s'arribe a oblidar enlloc el que va passar i, per això, hem organitzat tot tipus d’activitats informatives i reivindicatives. El contacte amb la premsa i amb el teixit social valencià també van ser importants des d’un principi i, de fet, sense el suport de moltes organitzacions polítiques i socials de la ciutat no es podria comprendre la Plataforma. Una, en especial, és la que mereix avui tota la nostra atenció. Es tracta de Ca Revolta, on ens reuníem una vegada a la setmana i on hem rebut tot el suport que necessitàvem. Avui ens l’han tancat, a nosaltres i a tots i totes les valencianes. Demà l’haurem de tornar a obrir, perquè al setembre la Plataforma s’hi vol tornar a reunir... Quin contacte teniu amb la situació quotidiana de Galícia? El contacte directe és incessant perquè són molts els companys i companyes que viatgen regularment a Galícia. A més, a Galícia la catàstrofe va provocar una gran commoció que converteix el Prestige en referència
Manifestació de la plataforma Nunca Mais a la ciutat de València
ineludible en qualsevol conversa entre gallecs o gallegues. Adoneu-vos que a Galícia aquest és el sisè cas semblant en només trenta anys i que 54 dels 77 principals sectors productius del nostre país mantenen un vincle directe o indirecte amb la mar. Quina és la situació actual del país? La situació no està, de cap manera, solucionada. El vaixell continua vessant fuel -prop de dues tones diàries- i totes les propostes per acabar amb aquest problema semblen solucions experimentals. Així, el petroli no deixa d'arribar a les nostres platges i sembla que no serà extret del tot abans de l’estiu de 2004. A finals de juny, quan encara a moltes platges es podia trobar fuel sota la sorra, al fons marí i a les roques, va arribar una nova onada de chapapote a una trentena de platges gallegues. Açò ha agreujat una situació que ja era insostenible, tenint en compte, per exemple, que a l’abril passat el 77% de les espècies capturades estaven tacades de fuel. Però el més dramàtic és que tot açò està passant en un país on la mar dóna més de 3.100 milions d’euros anuals, i on la pesca i el turisme suposen el 25% dels treballs nets. Però açò poc importa a Madrid, perquè la pesca, que és el 10% del PIB gallec, només arriba al 0,8 % del PIB estatal. Tanmateix, el PP continua fent la seua criminal campanya propagandística, que consisteix en presentar el "Pla Galícia" com a la solució a tots els problemes, tot i que aquest pla, en termes pressupostaris, no existeix: és només publicitat. Quina és la vostra feina a la ciutat de València?
Com he dit abans, la nostra feina és la lluita contra la desmemòria, ací, a València, a Galícia i a qualsevol lloc d’arreu del món. No podem permetre que els governs i les empreses responsables s'amaguen darrere de les societats desmemoriades. Només la pressió popular aconseguirà algun dia que els i les causants i responsables dels delictes ecològics paguen els enormes perjudicis que provoquen. Açò és una lluita global perquè és una lluita contra la llei del màxim benefici, contra el menyspreu per les economies locals. És una lluita que té el mateix sentit a l'Horta valenciana que la Costa da Morte gallega. Quins col·lectius estan integrats a la plataforma? Som més de 400 col·lectius de tot tipus. És pot dir, amb tota seguretat, que cap sector econòmic o social de Galícia va ser absent d'aquest gran exemple d'autodefensa col·lectiva. Dins de la pròpia Plataforma van nàixer nombroses experiències associatives en sectors que abans no estaven massa estructurats (Àrea Negra a l’ensenyament, Burla Negra al món artístic i cultural, etc.). Gairebé un 20% del poble gallec va participar directament en les mobilitzacions. Es pot dir que les classes populars es van unir en una situació de greu crisis nacional. Teniu alguna vinculació política? Cap. A la Plataforma s'hi han integrat col·lectius polítics i socials de tot tipus. Encara així, és veritat que la presència del BNG era notable i això ha provocat una de les situacions més injustes i protestades: el vet a la incorporació dels col·lectius independentistes a nivell nacional i a algunes
comarques. És evident que la direcció del BNG estava darrere d'aquesta decisió amb la què moltes bases d'aquest front no estaven d'acord. Per altra banda, a València vam decidir que la incorporació seria individual per evitar conflictes que restarien cohesió al grup, però això no ha dificultat una fenomenal relacció amb nombrosos organismes socials i polítics valencians. Com valoreu la victòria del Partit Popular a les zones més afectades pel vessament del Prestige? És veritat que molts ajuntaments de la Costa da Morte continuen en mans de la dreta espanyola, però això ja s'esperava. Estem parlant de localitats on el jovent està treballant fora de Galícia, amb població molt envellida que no canvia el sentit del vot tan fàcilment, sobretot, quan la màquina electoral del PP hi va destinar tots els esforços. Davant d’unes eleccions municipals, les relacions caciquils són les mateixes amb o sense Prestige. Una altra cosa és Galícia en conjunt, on el PP ha baixat quatre vegades més que a la resta del Estat espanyol, on les grans ciutats no estan en mans dels conservadors i on sembla molt problable que a les properes autonòmiques perden la majoria absoluta. Això és positiu, però no cal enganyarse, aquesta lluita no s’ha de plantejar només en clau d’alternança política electoral. El PP va rebre l’ira de la població perquè és el partit que millor representa els interessos de la gran oligarquia corrupta i contaminant. Però cal anar més lluny, cal demostrar que el propi sistema econòmic i la manca de sobirania estan darrere d'aquest tipus de catàstrofes i de les enormes traves que es posen per trobar la solució, i tot açò poc depén de dinàmiques electorals. A huit mesos de l'accident, quines són, ara per ara, les demandes del vostre col·lectiu? Galícia, és la costa del món més colpejada per marees negres. Patim l'amenaça del trànsit constant de petrolers obsolets que naveguen al marge de controls i inspeccions. A banda, patim l'indefensió de l'administració espanyola que, malgrat tots els greus accidents, mai ha dissenyat un vertader pla de salvament. Volem veure mesures concretes i urgents per a la solució d'aquestes greus mancances, la neteja completa dels restes de fuel de les aigües marines, platges, roques i fons. Però volem, sobretot, que el poble continue organitzat, exigint la depuració de totes les responsabilitats. Només l’autoorganització popular permetrà la presa de mesures preventives el més aviat possible per a què açò no torne a passar mai més.
AGENDA JULIOL Dimecres 16 Barcelona. Dins la Marxa d'Homenatge als Maquis, vídeo fòrum i xerrada sobre la resistència llibertària a Catalunya, amb Eduard pons i Prades. 18h, c. Joaquim Costa, 34. Dijous 17 a diumenge 20 Berga. Rebrot, aplec del jovent dels Països Catalans. Zona d'acampada, dinars populars, xerrades, acte polític, cultura i musica popular, competicions esportives, dj's a la nit i aplec del Pi de les Tres Branques el diumenge. Concerts: Dijous: Orquestra Alternativa i grups guanyadors de l'Esclat 2003 i del Sona 9 / Divendres: Obrint Pas, Bad Manners, SA i Orquestra Mitjanit / Dissabte: Amparanoia, The Wailers, Habeas Corpus i Skandol Public. Organitza: Maulets Divendres 18 Sallent (Bages). Dins la Marxa d'Homenatge als Maquis, homenatge a dos maquis assassinats i vídeo fòrum. 18:30h. Barcelona. Concert a la Festa Major del Poble Sec amb Revolta 21, Inadaptats i Avalots. Parc de les Tres Xemeneies. Organitza: Castellers del Poble Sec. Dissabte 19 Silla. Concert antirepressiu amb Zenca, Skaserio + grup sorpresa. 23h al la caseta del poliesportiu. Dissabte 19 al 26 Santa Coloma de Farners. Jornades antifeixistes a Farners amb xerrades, pel·lícules, cercavila i concert el dissabte 26 amb Mallacan i Avanti Mutatni. Dissabte 26 Vilafranca del Penedès (Alt Penedès). Manifestació nacional contra la repressió i la tortura. 19h., plaça de l'Ajuntament. Després concert a Can Cellerot. Organitza: Alerta Solidària. AGOST Divendres 1 Sant Pere de Riudebitlles. Festa Major amb concert al Poliesportiu amb Habeas Corpus, La Carrau, Revolta 21 i Pangea L'endemà de l'extradició del Juanra concentració a les 20h. A la Delegació del Govern del c. Mallorca de Barcelona. Organitza: Rescat.
Envia les convocatòries a accent@xarxaneta.org
L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans. Número 14. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors. Redacció Valencia: c. de Ripalta, 20, baixos, València. Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. 08014 Barcelona. Adreça electrònica accent@xarxaneta.org. Telèfons de contacte: Subscripcions: 658 33 39 32. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 658 33 39 32. Consell de Redacció: Coordinació: Laia Altarriba, Andreu Ginés, Aure Silvestre i Àlex Tisminetzky. Països Catalans: Laia Altarriba, Martí Cirici, Andreu Ginés, Maria Oliver, Aure Silvestre, Joan Teran. Economia: Àlex Tisminetzky. Internacional: Juanjo Garcia, Sónia Jiménez Villanueva. Cultura: Joan Sebastià Colomer, Feliu Ventura. Correcció: Adela Ortiz. Edició gràfica: David Campos, Àlex Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia. Han col·laborat en aquest número: Carme Breco, Ester de Pablo, Albert Roig, Jordi Torrents.