Accent 15

29 de juliol de 2003 Periòdic popular de distribució gratuïta 5.000 exemplars

Publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans

Número 15 Manifestació i actes contra la tortura a Vilafranca

Editorial

El repte de la immigració Dels quatre anarquistes valencians detinguts a principis de juliol per la seva pressumpta vinculació amb l'explosió i enviament de diversos artefactes, el jutge de Madrid Ruiz Polanco n'ha enviat dos a la presó. Els altres, en les declaracions públiques fetes després de ser alliberats, van denunciar els maltractaments que havien patit el temps que van estar en mans de la policia a València i a Madrid. Un dels dos detinguts, a més, va denunciar que, quan estava arrestat a la Jefatura Superior de Policia de València, va sentir els crits de dolor de l'immigrant que ocupava la cel·la del seu costat mentre diversos policies l'apallissaven.

Un dels anarquistes que ja està en llibertat ha declarat que s'està plantejant, si aconsegueix que s'arxivi la seva imputació en el cas, reclamar una compensació per la incomunicació que ha patit. L'immigrant de la cel·la del costat, però, possiblement no podrà, ni tan sols, fer arribar la denúncia del tracte sofert als mitjans de comunicació ni tindrà possibilitats de denunciar-ho judicialment perquè la llei d'estrangeria manté els immigrants arribats a l'Estat espanyol en una situació d'indefensió davant de qualsevol agressió que pateixin per part dels cossos policials.

La denúncia solidària del jove valencià ha tornat a evidenciar la situació humiliant i vexatòria amb què rep l'Estat espanyol els immigrants provinents dels països empobrits de l'Amèrica llatina, Àfrica, Àsia o l'Europa de l'Est que vénen a treballar a casa nostra.

Identificacions contínues, detencions arbitràries, reclusió perllongada, expulsions injustificades, violacions i agressions sexuals a dones i menors. Aquests són els procediments que tenen reservats els cossos repressius per a les persones que són d'una cultura o país diferent de l'Espanya del Partit Popular. Com hem vist en els darrers casos d'Alcarràs o de les casernes de Sant Andreu, l'objectiu dels que ens governen no és com aconseguir que aquestes persones visquin dignament, sinó treure-se-les de sobre tan aviat com sigui possible i de la manera més ràpida i contundent.

Recentment, SOS Racisme feia un crit d'alerta a les administracions i partits polítics, però també als mitjans de comunicació i a la societat en general, perquè, de seguir pel camí actual, serà molt difícil d'impedir una fractura social, ja que l'actual llei d'estrangeria condemna la major part dels immigrants a la marginació social. Com dencunciava l'informe anual d'aquesta entitat antiracista, estem vivint el resultat del tracte que hem donat a la immigració, és a dir, la manca de realisme de la política migratòria actual, la impunitat de què gaudeixen tant els cossos policials com els grups d'ultradreta quan agredeixen immigrants o la irresponsabilitat política a l'hora d'elaborar un discurs en què l'immigrant és l'enemic ens estan conduint cap a un panorama molt fosc i abonat per als grups d'extrema dreta.

Cal que trenquem amb el discurs imperant que associa l'immigrant amb activitats delictives i recordem que les persones nouvingudes no es juguen la vida en les pasteres per gust, sinó que vénen a Europa perquè als seus països d'origen no han tingut oportunitats per treballar i viure dignament. I els països occidentals som uns dels principals responsables de l'empobriment que ha patit la resta del món i que condemna a la misèria la major part dels seus habitants, ja que durant decennis els hem expoliat els recursos naturals i les multinacionals continuen disposant com volen de les seves riqueses, prenent-los qualsevol possibilitat de desenvolupar les pròpies economies i evitar l'emigració de pobles sencers. Hem de tenir molt present que aquesta realitat comportarà que continuïn arribant persones al nostre país d'orígens molt diversos, i que hem d'afrontar el repte d'integrar-los com a ciutadans amb tots els drets i construir un país per a totes i tots, o haurem de veure com es creen nous guettos i bosses de misèria que només afavoriran els discursos xenòfobs i excloents.

La utilització de l’urani empobrit a l’Iraq Internacional / 6

Entrevista a en Carles, distribuïdor d’El Gat Verd Contraportada / 8

Juliol calent contra la tortura

La protesta contra la tortura va recórrer els carrers de Vilafranca del Penedès

Alerta Solidària va concentrar 200 persones el darrer dissabte de juliol en una manifestació pels carrers de la capital del Penedès per denunciar la pràctica de la tortura per part dels cossos repressius de l’Estat “com a eina política per combatre l’esquerra independentista i qualsevol tipus de moviment social que qüestioni l’Estat”, segons va afirmar un portaveu de l’organització antirrepressiva en l’acte polític que va precidir la manifestació.

Ara fa un any, el ministre espanyol Arias Cañete visitava Vilafranca del Penedès i s’enduia una desagradable sorpresa en veure com una concentració organitzada per Endavant li deslluïa la recepció i acabava amb un ball de bastons. La Guàrdia Civil no trigà ni una setmana en revenjar-se dels i les independentistes i reventava un concert de Festa Major als Monjos, detenint diverses persones, apallissant-les dins la caserna i carregant contra els i

les solidàries que havien acudit davant la caserna a exigir la llibertat de les persones detingudes.

Alerta Solidària insistí en assenyalar que la tortura no consisteix en pràctiques puntuals, sinó en una “estratègia de l’Estat” que ha estat una constant en el darrer any a moltes comarques catalanes. Els representants de l’organisme independentista també recordaren especialment els tres joves de Torà que han passat per la presó de resultes de la primera operació de caire “antiterrorista” duta a terme pels Mossos d’Esquadra, que ha permès constatar que aquest cos policíac autonòmic va utilitzar drogues sintètiques que va conduir un dels joves a l’hospital.

Finalment, Alerta Solidària va cridar a posar-se “al costat de les persones que han sofert la tortura i la repressió” i “d'assenyalar els culpables i els seus torturadors”.

Les Illes es queden sense llum El model de desenvolupament econòmic de les Illes, amb una economia cada cop més dependent del turisme, té un greu impacte ambiental El passat 21 de juliol, un tall de subministrament d’energia elèctrica va deixar les Illes Balears i Pitïuses sense llum durant hores. Els tècnics han apuntat l’alt consum energètic d’aquest estiu, amb un ús cada cop més generalitzat dels sistemes d’aire acondicionat, com a la causa de les avaries.

Si bé els polítics illencs i el Govern de l’Estat han reduït la polèmica a una major necessitat d’infraestructures, el cas és que el model de desenvolupament econòmic de les Illes, amb una economia cada cop més dependent del turisme, té un greu impacte ambiental, i genera unes demandes d’energia, d’aigua, d’establiments hotelers o de transport que molts ecologistes han qualificat d’insostenibles. En aquest context resulta paradoxal la recent supressió de la simbòlica “ecotaxa”, que els empresaris turístics illencs van pressionar per derogar, tenint en compte les necessitats que es deriven de la gran massificació d’estiuejants dels països europeus. Si la situació ja

ha estat greu en els darrers anys, el nou canvi de Govern Autonòmic, amb el retorn de l’exministre Jaume Matas, que ha comptat amb un fort suport de tot el món empresarial balear, no fa predir un canvi cap a un model de creixement econòmic racional i sostenible.

El passat mes de juny, el GOB ja va manifestar la seva preocupació pel pacte PP-UM i l’anunci d’unes actuacions clarament regressives i ambientalment negatives. Concretament, aquesta organització de defensa del territori ja denunciava fa un mes l’impuls del cable elèctric de connexió amb la península, pel seu negatiu efecte en el medi.

Ara, després de les apagades elèctriques, com les que hi hagué a la costa gironina poc abans de la instal·lació de la polèmica linia d’alta tensió, s’ha generat un estat d’opinió pública molt favorable a aquests projectes que donaran grans beneficis a les constructores amb bones connexions amb el poder de Madrid.

29 de juliol de 2003

l’apunt

Diferents administracions però la mateixa política En matèria penitenciària, els Països Catalans estan dividits en tres administracions: les Illes i el País Valencià depenen del Govern central espanyol, el Principat compta amb les seues pròpies institucions, mentre que la Catalunya Nord depén del Govern francès. En total es calcula que hi ha unes 14.500 persones privades de llibertat a les diferents presons del nostre país.

La distibució és la següent: al Principat hi ha vora els 7.300 presos entre preventius i penats; al País Valencià n’hi ha més de 5.500; a les Illes vora els 1.300; i a la Catalunya Nord uns 320. Pel que fa a Centres Penitenciaris, trobem que el País Valencià en té sis (CP Picassent, CP Castelló, l’Hospital Psiquàtric Penitenciari d’Alacant, CP Alacant i CP Villena); a les Illes hi ha dues presons (CP Eivissa i CP Mallorca); al Prinncipat n’hi ha dotze (la Model de Barcelona, CP de Joves, CP de Dones, CP Quatre Camins, CP Brians, CP Ponent, CP Girona, CP Figueres, CP Tarragona, CP Obert de Barcelona, CP Obert de Lleida i el pavelló Hospitalari penitenciari de Terrassa); finalment, a la Catalunya Nord trobem el la Presó de Perpinyà. En total sumen 21 presons per al conjunt dels Països Catalans.

Malgrat aquesta densitat de centres, la massificació és un problema greu a la majoria. Un problema que vulnera greument els drets dels reclusos i que impedeix l’assoliment del que hauria de ser l’objectiu de la privació de la llibertat, que és la reeducació i reinserció en la societat.

Les diferents administracions, que no preveuen variar la seua política del que anomenen seguretat ciutadana, han apostat per la construcció de noves instal·lacions i l’ampliació de les existents. En concret hi ha una nova presó projectada a la capital del Maestrat, Albocàsser, per a la qual ja s’ha obert el procés d’adquisició de terrenys, i també hi ha projectes de nous mòduls a CP Brians i Quatre Camins. A més a més, la Generalitat de Catalunya té previst traslladar les presons de Barcelona fora de la ciutat en un termini curt de temps.

Pàgina 2

Països Catalans

El Govern espanyol engega la privatització de les presons Les noves politiques pretenen assumir el cost d’una creixent població reclusa mitjançant la privatització de serveis i l’explotació laboral dels presoners

Redacció, València.- La reforma del Codi Penal aprovada a principis d’any pel Govern espanyol que preveu, entre altres coses, generalitzar la presó preventiva o augmentar la pena màxima per a alguns presos, tindrà com a conseqüència més immediata l’augment de la població reclosa. Aquest augment es realitzarà sobre la base del que ja és la segona major població carcelària de la Unió Europea, la primera si ho calculem en proporció a la població total.

Aquestes dades impliquen que la despesa del Govern en matèria penitenciària siga molt elevada, i que les previsions, d’acord amb aquesta política de Tolerància Zero, siguen, també, a l’alça. Per fer front a aquesta despesa, el Govern espanyol impulsa iniciatives per reduir el cost de manteniment dels centres penitenciaris mitjançant la privatizació de serveis o l’explotació laboral dels presos. Aquestes iniciatives es gestionen a través de dos organisme oficials creats amb aquesta funció: l’Organisme Autònom de Treball i Prestacions Penitenciàries (OATPP), per al conjunt de l’Estat, i el Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE), per al Principat.

Explotació laboral L’explotació laboral en els centres

penitenciaris té dues denominacions en funció de figures legals diferents.

Per una banda, trobem el que s’anomena la Formació Professional ocupacional o orientació per a la inserció Laboral. Sota aquests conceptes es realitzen molts tallers als diferents centres, que poden ser de temàtica molt variada. En principi, el benefici econòmic que es pot treure d’aquest tallers sembla limitat, però l’Administració no malbarata cap ocasió, i sovint s’han anunciat concursos o subhastes per vendre el material produït en tallers artesanals, que, com publicitava el propi OATPP, “podria ser una bona oportunitat per fer-se amb peces que evoquen cultures llunyanes, com ara el fil de seda brodat en forma de tapís que aporten les dones sudamericanes”, en clara referència a l’elevat nombre de població immigrant que registren aquests centres.

També han eixit a la llum casos on els inscrits en tallers de cuina eren utilitzat per treballar en càterings per a empreses privades.

En total, sota el concepte de tallers de formació, es calcula que l’any passat hi hagué més de 7.500 reclusos treballant, alguns d’ells en règim de llibertat vigilada.

L’altra forma d’explotació laboral s’emmascara dins la fórmula de l’anomenat Treball Productiu. Segons l’Administració espanyola, aquesta consisteix en proporcionar als reclusos “hàbits de treball (...) que els permeta competir en igualtat de condicions amb la resta dels ciutadans”. Aquesta activitat ha de ser autogestionada i, per tant, s’ha de pagar amb el treball dels presos o, com expliquen a la pàgina web, “s’ha d’assegurar la viabilitat econòmica (...) amb uns mínims criteris empresarials (...) i la creació d’escenaris pareguts a l’entorn laboral exterior”.

Aquestes activitats es poden realitzades de tres maneres: el propi orga-

nisme (OATPP o CIRE) produeix que poden ser de huit hores diàries. un producte que després ha de ven- Per altra banda, els presos no poden dre pel seu compte; aquest organis- disposar lliurement dels diners que me pot arribar a acords amb empre- obtenen amb el seu treball, ja que ses externes que fan comandes per aquests són ingressats directament produir en tallers dels centres peni- als comptes dels economats tenciaris; o, finalment, l’organnisme Des de l’any 2001, les empreses que s’encarrega de la gestió de les cuines, contracten els serveis dels reclusos els forns els economats o el tallers es veuen obligades a cotitzar en axiliars sota la fórmula de tallers Seguretat Social. Tot i que és una productius. mesura bàsica, ja hi ha hagut Sota aquesta fórmula, a les presons denúncies per fraus, i a més, actividepenents de l’Estat espanyol, l’any tats com les que s’engloben dins dels 2002, hi havia més de 8.800 reclu- anomentats tallers formatius en sos que treballaven (quasi el 20% de queden al marge. la població carcelària) i produien Privatització de serveis més de 15.000 milions de pessetes La majoria de serveis dels centres de beneficis. penitenciaris són susceptibles de ser Als Països Catalans, aquesta política privatizats. Alguns, com s’ha vist l’hem conegut a través de la presó anteriorment, depenen dels organisde Ponent, per exemple, on s’ha mes públics que els exploten en denunciat que els presos treballaven règim de tallers productius, però per produir caixes de fusta per a la també és freqüent que empreses priproducció fruitera de la regió, o per- vades participen en aquestes concesquè quan es va sions. tancar la multiEls serveis que nacional Lear a Amb aquestes polítiques s’estan privatitCervera es va s’aconsegueix convertir la zant a les presons donar a conèi- privació de llibertat en són molt diverxer que tenia sos i van des dels un negoci i es redueix al encàrrecs a les economats o les presons de mínim el cost d’aquesta cantines fins als Ponent i per a les administracions serveis clínics.

Tarragona amb públiques a un mínim La privatitació més de cent trecreixent dels serballadors al seu veis marca una servei. Al CP de Ponent es calcula tendència cap a la privatització total que hi ha més de 500 presos treba- dels centres penitenciaris, com ja llant en sis tallers productius gestio- ocorre als Estats Units o Anglaterra. nats pel CIRE. Amb aquesta política s’aconsegueix L’explotació laboral a les presons es convertir la privació de llibertat en caracteritza per una absència de pro- un negoci i es redueix el cost per a tecció legal, ja que els presos sovint les administracions públiques a un no poden defensar els seus drets, o mínim. Així, l’Estat pot aplicar políen el millor dels casos participen tiques repressives de manera i·llimid’aquestes activitats per alleugerir la tada sense que això afecte la seua seua condena acceptant sous molt balança econòmica. inferiors als del mercats i una disci- Cal tenir en compte, però, que la plina molt més rigorosa. Les matei- privatització dels serveis penitenciaxes fonts penitenciàries reconeixen ris comporta, com s’ha vist als EUA, que els sous “no són massa alts”, que un deteriorament d’aquests serveis i de mitjana es calcula que no arriben una creixent vulneració dels drets als 300 euros al més per jornades dels reclusos.

Locals on trobar L’ACCENT Alacantí: Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Universitat Alacant. Alcoià: Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp: Casal Popular La Turba. Alt Empordà: Casal La Volta . Alt Penedès: Can Cellerot, Ateneu X, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Anoia: Jaç Roig, Jimmy Jazz, Ateneu Popular de Masquefa. Bages: Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular la Falç, Associació Cultural Mercat del Blat. Baix Camp: El Carrasclet, Refugi. Baix Cinca: Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat: Ateneu Revolta, Ateneu de Cornellà, CSO El Pati Blau, Tio Canya-Sant Feliu. Papereria Elena, Papereria Stel Baix Maestrat: Ball de dimons de Vinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx. Barcelonès: Casal Independentista de Badalona Antoni Sala i Font, La Barraqueta, Ikastola, Casal Popular de Gràcia, La Torna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Insurgent, Kasa de la Muntanya, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records, Kebra Discs, Biblioteca de Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, Universitat Central, UPF-Rambles, FAVB, , La Cereria, Makoki, Euskal Etxea, Tio Canya, Espai Mallorca-Via Fora, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI, Pati Llimona, Arran, Casal Independentista de Sants,Ateneul Popular Mawla-Maulets Barcelonès, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, Casal Popular Onze de Setembre, Biblioteca Ignasi, AVV de Sant Andreu, S.C. La Lira, Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Ateneu Independentista La Forca, Ateneu Popular Octubre. Berguedà: Casal Independentista Cal Panxo. Camp de Túria: Casal Jaume ILlíria. Conflent: Casal Jaume I-Rià. Camp de Morvedre: Espai Dina. Garraf: GER. Garrigues: Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques. Garrotxa: Bar-Casal Terra Aspra. Gironès: Ateneu 24 de juny, Ateneu la Màquia, Casal Independentista El Forn, Centre Cívic de Celrà, La Pioxa de Bordils. Horta: Bar Tocat, C.S Xaloc-Soroll,Akelarre Casal Jaume I-Malva-Rosa, Casal Jaume I-Russafa, Casal Jaume I-Catarroja, Biblioteca Diputació, Racó de la Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Ateneu Cultural Casino de Torrent Biblioteca humanitats, facultat història,Cafè l’Infern. Mallorca: Es Pinzell. Maresme: Taberna Atzucac, Casal Independentista El Solc, Casal Popular Fèlix Cucurull. Marina Alta: Casal Jaume I-Pedreguer,, Casal Jaume I-Pego,. Matarranya: Casal Jaume I-Calaceit. Osona: Casal Independentista Manel Viusà, el Xamfrà, 1714 Seguem Cadenes, Ges Insurrecte, Casal Independentista el Gurri, Bar KanKarra, Biblioteca de Taradell, Bar Tse-tse, Atmosfera, Biblioteca Dos Rius, Bar el Casal, Restaurant l’Olla dels Experiments, Biblioteca de St. Pere de Torelló. Pla de l'Estany: Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Pla d’Urgell: El Gis-Mat de Linyola. Plana Alta: Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló.UniversitatJaume I Plana Baixa: Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta: Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume I-Carcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca. Rosselló: Llibreria Catalana, Casal Jaume I-Centre Cultural Català, CEDACC, Associació Aire Nou de Baó, ACE-CEPC. Safor: Casal Jaume I-Gandia, Casal Jaume I-Oliva. Segrià: La Falcata. Selva: Casal Popular el Trabuc. Solsonès: Bar Castell. Urgell: El nan roig de Tàrrega. Vall d'Albaida: Endavant-Ontinyent, Casal Jaume I-Ontinyent. Vallès Occidental: Casal Independentsita Can Pingàs, Tio Canya-Mollet, Casal Independentista Can Capablanca, Universitat Autònoma, Via Fora-Ripollet, Local Endavant-Terrassa, Consell de Joventut de Terrassa, Minyons, Geganters de Terrassa, La Nit. Vallès Oriental: Casal Quico Sabater, Tio Canya-Mollet, Bar la Tramuntana, el Mirallet, Llibreria la Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaça de Cardedeu, El Trull de la Garriga, Ateneu de Caldes de Montbui. Vallespir: Angelets del Vallespir. Valls del Vinalopó: Casal Jaume I-Monòver.

Locals col·laboradors: Ateneu Popular X (C. Ferran 14. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular Octubre (C. Badejoz 23. Barcelona) / Ateneu Revolta (C.Ponent 13, Molins de Rei) / La Barraqueta (C. Virtut, 14. Barcelona) / El Casal (C.Sant Elies 8, 1er. Reus) / Casal Independentista de Sants Jaume Compte (C. Premià, 31.

Barcelona) / Casal Popular de Gràcia. (C. Ros de Olano 39/41, Barcelona) / Casal Popular Onze de Setembre (C. Concepció Arenal, 258. Barcelona) / CODESEMA (C. Nàpols, 18. Mataró) / La Falcata (C. Panera 2. Lleida) / Jimmy Jazz (C. Clos 53. Igualada) / Partisano (Pl. de l'Oli, 7 baixos. Girona) / Racó de la Corbella (C. Ripalda 20, baixos. València) / Centre Social-Bar Terra (C. Baró de Sant Petrilló 9. València) / La Traca (C.Pau Gesa 5. Cardedeu) / 1714 Seguem Cadenes (C. Riera 29. Vic) / Via Fora-CAT (Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 25. Barcelona) / 1917 (Pintor Fortuny 30. Barcelona)

Pàgina 3

Països Catalans

Continua la campanya d’incendis als Països Catalans Fins ara, els més importants han estat els de Talamanca i de Castellbell i el Vilar Aure Silvestre, València.- Els darrers i més importants incendis, s'han donat a les comarques centrals del Principat aquesta primera quinzena de juliol. D'aquests, van destacar els incendis a les poblacions de Talamanca i el que afectà més de 380 hectàrees del municipi de Castellbell i el Vilar, de la comarca del Bages; uns incendis que malgrat que continuen investigant-se, segons les fonts del cos de bombers, amb tota probabilitat van ser provocats de forma intencionada.

La demagògia dels partits Amb una opinió pública cada vegada més conscienciada amb aquesta greu problemàtica ecològica, els principals partits polítics, els darrers temps, han fet esforços per integrar la lluita contra els incendis a les seues particulars campanyes i programes electorals.

De fet, el passat mes de maig, pocs dies abans de les eleccions municipals, no va ser gens difícil vore

alguns candidats a l'alcaldia de Barcelona prometent el soterrament de les línies d'alta tensió que creuen el parc de la serra de Collserola. Justament, el passat juny, el jutjat de Manresa que instrueix el sumari pel devastador incendi que l'any 1998 va arrasar més de 27.000 hectàrees a les comarques centrals del Principat, va imposar una fiança de 16 milions i mig d'euros a l'empresa elèctrica Fecsa-Endesa, com a responsable de la neteja d'un d'aquells cables d'alta tensió, i que va provocar la crema de bona part de les comarques del Bages i el Berguedà. Però la qüestió dels incendis a dins les picabaralles entre els partits institucionals no és un fenomen nou; només cal remuntar-nos a la campanya per a les eleccions autonòmiques i municipals de maig del 1995, per vore com, sobretot al País Valencià, el Partit Popular va gastar tota la demagògia possible en aquest tema per desgastar al PSPV

i facilitar així el seu assalt al poder.

Aquell any, i després d'una de les campanyes més negatives que es recorden pel que fa als incendis, es cremaren més de 217.483 hectàrees forestals als Països Catalans, 138.404 de les quals ho feren només al País Valencià. El que en aquell moment no va fer el Partit Popular, i sí que ho feren en canvi les principals entitats ecologistes, fou l'assenyalar diferents promotores immobiliàries com a principals responsables d'aquests sinistres.

De fet, a l'estiu següent, i una vegada assegurat el poder per al Partit Popular a la Generalitat Valenciana i consolidat definitivament el Govern de les Illes i a bona part dels municipis més importants de tot el País Valencià, el nombre d'incendis es va reduir de forma dràstica. Després de les eleccions i amb el PP al poder, i malgrat les denuncies dels diferents col·lectius socials i ecologistes, va arribar el moment de descatalogar com a zona forestal bona part de les terres que havien estat cremades pocs mesos abans.

Fum d’un incendi al Montsant.

van denunciar alguns tècnics forestals, els resultats de les campanyes de reforestació encetades a finals dels noranta, han estat molt precaris i no han arribat, ni de lluny, a les expectatives que es marcaren en uns primers moments; un fet que, a més a més, ha passat amb la política de subvencions per part de les Dades enganyoses administracions autonòmiques i Els últims anys, des de les diferents europea per a la neteja i regeneraadministracions autonòmiques, ció dels boscos. Sobre l'aplicació s'ha presentat la reducció d'hectà- d'aquestes mesures no ha ajudat rees cremades com un avanç en la molt la situació actual del règim de lluita contra el propietat forestal, foc. Realment, on els monts privats però, si analit- Després de les continuen superant zem amb dete- eleccions de 1995, els de titularitat niment les el Partit Popular va pública, quelcom dades, podem descatalogar com a que dificulta encara observar com si àrea forestal bona més la protecció de realment ha les zones encara no part d’allò cremat baixat el total de afectades pel foc i terres cremades, l'especulació. no ha estat el mateix amb el nombre d'incendis, El major índex de tot l’Estat que s'ha mantingut. Potser això no Els Països Catalans contenen, es dega, com s'ha denunciat públi- aproximadament, poc més del cament i de forma reiterada, a una 14% del total de les terres considemajor atenció per part de les admi- rades com a superfície forestal del nistracions públiques, sinó al fet conjunt de l'Estat espanyol. que cada any reste menys massa Malgrat açò, continua arreplegant Des del cel es va poder observar el fum dels incendis del 98 al Bages i al Berguedà. forestal. De fet, com fa pocs dies un índex d'incendis molt superior a la mitjana estatal. Aquesta situació, en bona mesura, ve motivada Ser subscripor de L’ACCENT et permet rebre a casa cada quinze dies la publicació i col·laborar amb el projecte per la dramàtica experiència viscud’informació popular i compromesa amb la realitat dels Països Catalans da pel nostre país a la dècada dels anys noranta. Al llarg d'aquell BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ decenni es cremaren més de Nom i cognoms: 410.462 hectàrees forestals: Adreça: 11.260 a les Illes; 130.814 al Codi postal: Població: Telèfon: Principat i més de 268.388 al País Tipus de subscripció: trimestral (9 euros) semestral (18 euros) Valencià, en un total de vora Domicialiació bancària 15.200 incendis. D'aquest decenNom del titular: Població: ni, va sobresortir especialment l'estiu de 1994 quan cremà pràcticament la meitat del total dels deu Entitat Oficina Control Número de compte anys. Pel que fa a l'any passat, per Us prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà l’Accent en cona aquests tres territoris es van comptabilitzar uns 940 incendis cepte de subscripció. Signatura: que van destruir gairebé 3400 hectàrees.

Envieu aquesta butlleta per correu a: c. Virtut, 14 baixos 08012 Barcelona o c. Ripalda, 20 baixos esquerra. 46003 València, o bé truqueu al 658.33.39.32.

29 de juliol de 2003

l’apunt

El drama de 1994 L'any 1994 va ser el pitjor que es recorda, pel que fa a incendis, als Països Catalans.

Els més de 2.200 incendis registrats cremaren més de 410.000 hectàrees catalogades com a forestals, destacant, per sobre de tot, la situació que es visqué al País Valencià, en aquest any preelectoral, amb la desaparició de més de 138.000 hectàrees de bosc i garriga. Per fer-nos uns idea, una hectàrea de terreny, equival aproximadament a un camp de futbol o a una de les illes de l'eixample de Barcelona. L'incendi més important dels registrats va originar-se al terme municipal de Millares, a la comarca de la Canal de Navarrés, el 4 de juliol d'aquell estiu; es cremaren més de 37.300 hectàrees i es va tardar una setmana a sufocar-la. La causa de l'incendi oficialment es va atribuir a l'efecte d'un llamp.

El mateix any, es va produir el -també molt importantincendi de Montmajor, a la comarca del Berguedà, que va afectar més de 25.300 hectàrees, 16.442 de les quals van correspondre a superfície forestal. En aquell cas, l'inici, segons les dades aportades pels bombers, s'originà per les espurnes provinents per un cable d'alta tensió.

29 de juliol de 2003

Trasllat temporal de la Laura a Soto La presa política terrassenca Laura Riera ha estat traslladada aquesta setmana des de la presó provincial de Badajoz a la de Soto del Real.

Les autoritats penitenciàries espanyoles han argumentat el canvi temporal de centre penitenciari per fer declarar la presa política a l’Audiència Nacional de Madrid i portar a terme els tràmits de manteniment de presó preventiva fins els 4 anys.

En arribar a Soto del Real, la Laura ha estat aïllada de les altres preses polítiques i ni tan sols ha pogut comunicar-se telefònicament amb la família i amics.

S’espera que en un termini d’ una o dues setmanes tornin a portar la jove a Badajoz, presó situada a 1.200 quilòmetres de casa seva.

Unitat contra l'alta tensió La lluita que estan impulsant els habitants del Rosselló en contra de la construcció d'una línia d'alta tensió, que el Govern francès vol que creui aquesta comarca, ha donat un pas més. Després de la manifestació del mes de maig on 15.000 persones van expressar pels carrers de Perpinyà la seva oposició al projecte, ara les dues-centes cinquanta entitats que s'hi oposen han creat una federació per unir esforços. Aquest projecte no només afecta el Rosselló, sinó que també passa per l'Empordà i és per això que entitats d'una banda i altra del Pirineu han sumat esforços en diverses ocasions.

Els interessos que hi ha darrere d’aquesta unió elèctrica transpirenenca semblen ser els del sector d’energia nuclear gal, que amb aquesta infraestructura donaria sortida a l’exedent energètic que produeixen.

Zaplana desautoritza a Camps El nou president de la Generalitat Valenciana ha tardat poc en ser desautoritzat pel ministre espanyol de Treball, Eduardo Zaplana.

En concret, l’expresident del Govern valencià va negar de manera contundent la possibilitat de reformar l’Estatut autonòmic, malgrat que Francesc Camps havia proclamant la possibilitat de reclamar la capacitat d’autodissolució per a les Corts Valencianes.

Amb aquesta mesura, les potestats del parlament autonòmic s’aproparien un poc a les de les anomenades nacionalitats històriques.

Amb aquesta intervenció, però, Zaplana ha reafirmat el seu control sobre el PP valencià, i ha deixat clar que malgrat la seua aventura madrilenya, no té intenció d’abandonar-lo.

Pàgina 4

Països Catalans

El Rebrot reuneix 9.000 persones a Berga Els actes i concerts de l’aplec del jovent dels Països Catalans atrauen més gent que l’any passat

Redacció, Barcelona.- Les diverses activitats programades del 17 al 20 de juliol a Berga amb motiu del Rebrot van atraure unes 9.000 persones. Maulets, l'organització que impulsa aquest aplec del jovent dels Països Catalans, es va mostrar molt satisfeta amb l'assitència de gent a tots els actes, tant els de pagament com als gratuïts que es van fer en diverses places i carrers de la capital del Berguedà. Els organitzadors destaquen que s'ha superat el nombre d'assitents de l’any anterior, i que les noves propostes d'activitats han agradat molt. Entre aquestes noves iniciatives destaquen la cercavila de música popular que va recórrer els carrers de Berga el divendres a la tarda i els concerts de música i la vedella rostida que van poder assaborir tots aquells que van assistir el dissabte al vespre al passeig del Vall.

També van tenir una bona assistència les diverses xerrades que es van

organitzar durant els quatre dies de l’aplec. La vessant més política de la festa la va inaugurar una xerrada d’Alerta Solidària el divendres a la tarda on es van denunciar els darrers casos repressius. Un dels actes centrals va ser el del dissabte al vespre, on hi van participar l’economista Arcadi Oliveras, Enric Borràs, de la Comissió de la Dignitat, i Martxelo Otamendi, director del diari basc clausurat Egunkaria. Possiblement, un dels actes més emotius va ser la presentació del vídeo-exposició 15 anys de Maulets, on alguns antics militants van fer un repàs de la trajectòria de l’organització juvenil.

Algunes de les altres propostes van ser la presentació dels llibres Despullats (que han fet conjuntament l’escriptor Víctor Alexandre i l’actor Joel Joan) i La dimensió cooperativa (que va comptar amb la presència de Jordi Via, un dels autors) i un acte en defensa de la recuperació de la memòria històrica.

La defensa de l’extensió de l’ús social de la llengua catalana també va tenir

El Pi de les Tres Branques

el seu espai. Des de primera hora del dissabte tothom estava convidat a participar en una gincama a la plaça Maragall del centre de la capital berguedana. Aquesta activitat i una xerrada van servir a la CAL per presentar l’edició d’enguany del Correllengua.

També hi va haver xerrades per tal de conèixer la lluita d’altres pobles, com la del divendres, on van participar joves de diverses nacions sense Estat o la que va fer el dissabte una

Repressió policial als Mundials de Natació Laia Altarriba, Barcelona.Coincidint amb la inauguració dels Mundials de Natació que s'han celebrat a Barcelona, diverses persones i grups polítics van voler mostrar la seva disconformitat amb el fet que els esportites catalans no hi puguin participar com a tals sinó que ho hagin de fer amb la selecció espanyola. El mateix dissabte 12 de juliol de la inauguració, es va fer una concentració sota el lema "Volem competir com a catalan(e)s" fora del recinte on se celebrava l'esdeveniment. La policia hi va aparèixer al cap de molt poca estona i va identificar i escorcollar els manifestants que, davant de la pressió policial, van decidir traslladar la concentració a la plaça Espanya. Mentrestant, a dins del Palau Sant Jordi, la policia va requisar senyeres, estelades i pancartes d'alguns dels espectadors que

Concentració que es va fer per reivindicar seleccions esportives catalanes

assistien a la inauguració i que volien aprofitar l'esdeveniment per reivindicar el dret de Catalunya a participar a les competicions internacionals amb una selecció pròpia. Fins i tot, la policia va impedir a un voluntari participar de l'acte inaugural perquè, segons assegurava un rotatiu barce-

loní, "és simpatitzant de l'organització independentista Endavant".

Els policies volen rentar-se la imatge El mateix dia 27 de juliol que acabaven els Mundials de Natació, van començar també a la ciutat de Barcelona els Jocs de Policies i Bombers. Aquest esdeveniment

brigadista catalana que recentment ha estat a Palestina.

Els actes més concorreguts, però, van ser els concerts de divendres i dissabte a la nit. La música dels Obrint Pas, el rock basc dels SA i l'ska dels Bad Manners van entusiasmar el públic de divendres, i les propostes d'Amparanoia i els Habeas Corpus van fer vibrar el assistents del dissabte. Al Rebrot també hi va haver espai per donar a conèixer els grups que comencen a tocar, ja que els finalistes i els guanyadors del concurs Esclat, que ha promogut Maulets, van poder compartir escenari amb els grups més consagrats.

Tot aquest conjunt de propostes musicals i culturals, però, no van despertar l'interès dels mitjans de comunicació de masses, que en canvi sí que es van fer ressò del festival organitzat per les JERC a Arbúcies que compten amb molt més suport institucional i mediàtic que l'organització de l'esquerra independentista Maulets.

El Pi de les Tres Branques Per tal de posar punt i final a l'aplec del jovent dels Països Catalans, els últims anys Maulets organitza un acte al Pi Jove del Pla de Camp Llong. Malgrat que l'acte va començar remullat per culpa de la pluja, tots els convidats (les CUP, el PSAN, l'MDT, els mateixos Maulets i el Casal Panxo de Berga) van poder fer els parlaments que van acomiadar el Rebrot fins l'any que ve.

esportiu es va crear el 1985 a Califòrnia amb la intenció de, segons explica la pàgina web del campionat, "promoure l'apropament d'aquests cossos a la ciutadania i mostrar la capacitat i preparació física […] d'uns professionals que estan al nostre servei i que no sempre són suficientment valorats". I és que l'eslògan dels Jocs és "Se la juguen per tu", i hi impliquen tant policies com bombers per tal que els cossos repressius es beneficiïn de la imatge positiva que els bombers tenen entre la major part de la població.

En l’oganització d’aquests jocs hi han col·laborat activament tant el Ministeri de l’Interior espanyol com el Departament d’Interior de la Generalitat del Principat i, també, l’Ajuntament de Barcelona. L’alcalde de la ciutat, Joan Clos, en la carta de benvinguda que ha adreçat als participants, interpreta aquests jocs com un “marc d’amistat i companyerisme”. Per la seva part, Jordi Pujol no amaga que aquest esdeveniment “és una aportunitat única per a l’intercanvi d’experiències entre professionals de la seguretat arreu del món” i afegeix que és una bona ocasió per “mostrar-los la nostra simpatia i gratitud”.

El pregó que va inaugurar aquests jocs el diumenge 27 el va llegir l’actor Josep Maria Pou, que participa a la sèrie de televisió espanyola Policias. Pou va senyalar que els participants són “professionals que han fet de la seva vida una lliçó permanent d’entrega i servei permanent a la comunitat”.

Pàgina 5

Economia

29 de juliol de 2003

El futur de les pensions

Darrerament, els mitjans de comunicació, els diversos governs i els dirigents sindicals ens expliquen que els treballadors necessitem fer-nos un pla de pensions privat per assegurar-nos la nostra jubilació.

Per què de sobte els mitjans de comunicació ens parlen tan reiteradament de L'argument principal que s'utilitza per plans de pensions privats si tenim un dir que els sistema espanyol serà insossistema públic de pensions? Fins i tot el tenible és l'envelliment de la població.

Govern i la UE parlen de modernitza- Ens diuen que hi ha massa vells i que ció del nostre pla de pensions. De els joves no poden cobrir les seves pensobte, en molt poc temps, han fet apa- sions. En els darrers anys, la proporció rèixer dubtes sobre el futur de milions de pensionistes per cada treballador de persones. està sobre els 2 a 1. El problema, ens És cert que el sistema de pensions diuen, es dóna quan aquesta proporció públic de l'Estat espanyol no funcio- disminueix. Aquest fet provocaria que na? els treballadors actius no serien capaços A l'Estat espanyol d'aportar els hi ha un sistema Els responsables dels estudis ingressos sufianomenat de cients per tots els que diuen que el sistema repartiment. passius, ja que hi Mitjançant apor- públic no funcion. són els haurà tants o tacions que realit- bancs, les caixes o les més passius que zen els treballa- gestores de fons de pensions actius.

Però dors en actiu i asseguradores aquesta disminudurant un any es ció no és major paguen les pende la que hi ha sions als treballadors passius, els jubi- hagut en els darrers cinquanta anys. lats d'aquell any.

Si el problema fos el baix nombre de El canvi que proposen els estudis eco- treballadors actius, el que cal fer és nòmics consisteix en transformar el sis- crear llocs de treball. Existeix una resertema públic de repartiment per un sis- va de treballadors enorme (més d'un tema privat de capitalització. O el que 10% d'aturats), més una quantitat de és el mateix, els diners de les contribu- dones que encara no s'han incorporat cions de cada treballador són invertits al mercat laboral i les possibles noves en borsa pels agents privats que el ges- incorporacions de treballadors estrantionen, i amb la part dels rendiments gers. obtinguts es paga als treballadors pas- Però ni que acceptéssim que pogués sius, els pensionistes. existir un problema de població, no

Una de les darreres mesures del Govern espanyol ha estat l'allargament dels anys de cotització que serveixen per calcular l'import de la pensió. Si els anys a comptabilitzar pel cobrament de les pensions s'amplia, el treballador cobrarà menys perquè la mitja baixa, ja vis s’invertiran en borsa i estaran sot- que la cotització normalment és major mesos a les seves oscil·lacions, tan les en els darrers anys de treball. No satisalcistes com les baixades de les cotitza- fets amb això, es proposen que el càlcul cions. es realitzi sobre el total de la vida laboEn el darrer any, cap fons de pensió ha ral cotitzada, amb serioses conseqüèndonat beneficis; ben al contrari, la cies pels joves actuals amb treballs premajoria ha tingut pèrdues de més del caris i temporals. Les seves petites apor40% dels diners invertits, quasi la mei- tacions actuals faran decréixer en el tat del capital. Aquest sistema de pen- futur la seva pensió, que sens dubte sions privat sí que és capaç de provocar serà una misèria. És una manera subtil enormes incerteses i grans pèrdues al de reduir la quantitat que cobrarà un conjunt dels treballadors si es continua pensionista. I darrerament també amb la seva volen que augimplantació. mentin els anys a Per què no hi Amb el nou model segur cotitzar per poder haurà diners per que sortirem perjudicats cobrar la pensió les pensions la gran majoria i només complerta. públiques en el se'n beneficiaran uns pocs Aquest és el nou futur? escenari que se'ns Actualment, el sisplanteja: un servei tema de pensions gaudeix de bona públic que es vol desmantellar amb salut financera. No hi ha superàvit ni l'excusa que no funciona, per després dèficit. I és per això que els bancs, cai- privatitzar-lo i obtenir suculents benexes i asseguradores ens diuen que el ficis pel capital privat. problema serà en el futur, d'aquí a vint Davant d'això, només ens resta una o cinquanta anys. opció als treballadors: lluitar pel manAquest canvi no pot portar-se a terme teniment del sistema públic en contra sense la sospitosa col·laboració del del benefici privat. Amb el nou model Govern espanyol. Aquest potencia la de ben segur que sortirem perjudicats precarietat de les pensions públiques la gran majoria i només se'n beneficiaper forçar els treballadors a percebre el ran uns pocs. * Text del grup de pensions del Seminari sistema privat de pensions com a única d'Economia Crítica TAIFA sortida.

* Pel Seminari d’Economia Crítica TAIFA

La Intersindical-CSC continua desenvolupant les seves relacions internacionals amb els sindicats participants a la Confederació de Sindicats Europeus de Nacions sense Estat, i va participar els passats dies 21 i 22 de juny de 2003 al VIIè Congrés del Sindicat de Treballadors Corsos (STC) que va tenir lloc a Bàstia, on vam poder compartir experiències també amb sindicalistes bretons, kanaks i bascos.

Cal preguntar-se d'on venen els magnífics resultats electorals del STC que situen la seva representativitat sindical en un 45%, superant per primer cop la CGT francesa (majoritària a l'Estat francès) i doblant el percentatge dels resultats electorals de les forces polítiques nacionalistes corses. I això tenint en compte que el cens de la població ocupada no és, qualitativament, el mateix que el cens electoral, això és obvi.

Fixem-nos en les següents dades: la població de l'illa és de 260.000 persones (més o menys com l'Hospitalet de Llobregat, segona ciutat del Principat de Catalunya), amb una estructura industrial molt feble i la proporció de funcionaris i assimilats és bastant superior a la mitjana de l'Estat francès (parlaríem d'una ràtio de 10 funcionaris per cada 100 habitants).

El modus operandi del colonialisme francès ha generat uns nivells alts de clientelisme que s'ha sobreposat als clans tradicionals, el jovent segueix emigrant per falta d'espectatives laborals i el funcionariat francès va ocupant llocs de treball a l'illa, mig de vacances mig per allò d'anar sumant punts i tornar a la poderosa capital.

L'itinerari del sindicalisme cors té entitat pròpia. La seva formació l'any 1984 va

podem oblidar que l'important no és el número de treballadors sinó la riquesa que produeixen. Menys treballadors produint més poden mantenir més pensionistes que una situació amb menor producció encara que hi hagi més treballadors. És molt probable que en el futur cada treballador generi cada cop més riquesa, cosa que permetria mantenir més gent si els recursos estiguessin ben distribuïts.

Qui està interessat en transformar el sistema de pensions i per què?

El canvi que proposen els estudis econòmics consisteix en transformar el sistema públic de repartiment per un privat de capitalització. Amb el nou sistema, sorgeixen organismes que en surten beneficiats a l’administrar els fons creats pels estalvis dels treballadors, i que podran ser utilitzats pels interessos financers d'Europa per especular amb ells i competir a nivell mundial.

Casualment, són les mateixes organitzacions responsables dels estudis les que diuen que el sistema públic no funciona. Aquests organismes, com no podria ser d'altra manera, són els bancs, les caixes o les gestores de fons de pensions i asseguradores. Ni més ni menys!

El sistema de capitalització suposa un risc molt alt, ja que els diners dels estal-

L'experiència corsa i el sindicalisme català * Per Carles Sastre i Benlliure

ser fruit de la voluntat política de la Unità Naziunalista en un moment dolç, sense tensions internes, creient que era necessari conjuntar la condició de classe treballadora amb la pertinença al poble cors.

Es pren partit per un sindicalisme cors que defensi els interessos específics en el terreny social, i especialment en el terreny de l'empresa privada, espai menystingut fins llavors pels sindicats francesos.

Des de bon principi, per part dels quadres sindicals es va tenir clara la independència del sindicat respecte a les famílies polítiques i que no es tractava de traslladar mecànicament els plantejaments polítics al terreny sindical. El STC ha estat l'única organització corsa al marge dels repetits episodis d'escisions

polítiques i socials.

Del 1991 al 1997 es va produir tot un procés de maduració important. En un context d'enfrontaments interns, es rebutja haver de triar entre una o altra opció política, es defineix com a "sindicat nacionalista" per oposició a "sindicat dels nacionalistes". En un problema d'estructures i espais organitzatius que no es pot reduir a un simple reetiquetatge de més del mateix, el STC s'estableix i accepta el paper determinant, específic, del sindicat en el procés de lluita per la sobirania.

El procés que porta al STC a la majoria dura 20 anys, 20 anys de pressions, d'insistència, de treball de formiga… sense defugir la defensa dels treballadors en qualsevol circumstància. És més fàcil i sobretot rendible, econòmica i medià-

ticament parlant, dedicar-se als grans col·lectius, grans seccions sindicals, conflictes que afecten molta gent… és més agraït resoldre un problema que afecta 20 persones que resoldre'n 20 d'individuals, els números són fàcils de fer.

El STC no va voler mai entrar en aquest joc, i aquesta altra manera de fer sindicalisme, propera, sobre el terreny, a la llarga els ha donat resultats. A més, el STC ha sabut formular i assumir propostes engrescadores que permetin a l'illa sortir de la situació de marginació i d'economia assistida, captiva, en què es troba: a) Mesures per a la millora del diàleg social, des d'una perspectiva de desenvolupament territorial generant un marc institucional propi a Còrsega. b) La continuïtat territorial mediterrà-

nia entesa com la connexió, via marítima, de les illes occidentals mediterrànies, amb inici a Catalunya i final a Itàlia. Barcelona-Mallorca-CòrsegaSardenya-Roma, per exemple.

Vertebraria un espai insular que ha quedat reduit a "zona de vacances", tot regenerant-lo, donant-li altres possibilitats econòmiques i de desenvolupament reequilibrant els espais dintre de la Unió Europea. c) La corsització dels llocs de treball, tant al sector públic com al privat. Per la via lingüística, afavorint el coneixement de la llengua corsa. I per la via jurídica, atribuint la prioritat, a nivell de competències igual, als candidats originaris de l'illa o que hi tinguin interessos materials, morals i familiars. Es tractaria d'aplicar preceptes ja existents en l'àmbit de la funció pública francesa que fins ara només s'usen en certs departaments i territoris d'ultramar (DOM-TOM) com Guadalupe, la Martinica, Nova Caledònia, la Guaiana…

La Intersindical-CSC vam poder constatar la similitud de problemàtiques de Còrsega i dels Països Catalans (actualment vivim en un sindicalisme estatal majoritari i una afiliació sindical molt polititzada encara) i també el fet que no existeixen receptes màgiques, no hi ha més via que la del treball del dia a dia, amb les idees sindicals clares i solucionant els problemes laborals de peus a terra. Creiem que l'experiència corsa, a més de molt rica, ens dona pistes de com cal abordar la construcció del sindicalisme nacional i de classe als Països Catalans.

Carles Sastre i Benlliure és Secretari d'Acció Sindical de la Intersindical-CSC

29 de juliol de 2003

S'està parlant aquests dies de les mentides de Bush i Blair sobre els motius de la guerra: que si Saddam no tenia armes de destrucció massiva o que no era una gran amenaça. Tanmateix, no ha eixit que qui té armes de destrucció massiva que haurien d’estar prohibides són precisament ells. És un bon moment, doncs, per recordar el petit escàndol ocorregut als anys noranta, després silenciat per estranyes raons, de l'urani empobrit.

L'urani empobrit és un residu obtingut de la producció del combustible destinat als reactors nuclears i les bombes atòmiques. El material emprat a la indústria civil i militar és l'urani U-235, que és l'isòtop que pot ser fisionat. Com aquest isòtop es troba en molt baixes proporcions a la natura, el mineral d'urani ha de ser enriquit, és a dir, ha d'augmentar-se industrialment la seua proporció d'i-

Pàgina 6

Internacional El residu radioactiu ha estat novament utilitzat a l’Iraq

Les mentides de l’urani empobrit Per Inés de Fez*

Científics independents han mesurat nivells intolerables de radiacions a l’Iraq i als Balcans.

L’urani empobrit té una vida mitjana de quatre milions i mig d’anys.

sòtop U-235. Aquest procés produeix gran quantitat de residus radioactius d'urani empobrit, anomenat així perquè està composat principalment per l'altre isòtop d'urani no fisionable, l'U-238 i una mínima proporció de l'U-235. L'urani empobrit és, per tant, un element radioactiu que té una vida mitjana de 4,5 mil milions d'anys.

Té, però, unes característiques que el fan atractiu per a la tecnologia militar: és extremadament dens, la qual cosa permet que els projectils amb cap d'urani empobrit puguen perforar l'acer blindat; a més a més, és un material pirofòric espontani, és a dir, s'inflama en assolir l'objectiu, generant tanta calor que provoca una explosió. Però l'avantatge major sobre altres materials amb característiques similars és que, en tractar-se d'un residu que caldria enterrar indefinidament mitjançant un procediment molt costós, és

Úlceres provocades pel contacte amb l'urani empobrit.

regalat. Els departaments de Defensa i Energia el donen gratuïtament a les empreses d'armament estatals i estrangeres perquè els seus exèrcits transformaren altres països en cementirs nuclears.

Quan un projectil impacta contra un objectiu el 70% del seu revestiment d'urani empobrit crema i s'oxida, volatilitzant-se en micropartícules altament tòxiques i radioactives.

Partícules que poden ser inhalades o ingerides en ser dipositades al sòl i transportades per l'aire, la cadena alimentària o les aigües. Un informe tèc-

nic de 1995 de l'Exèrcit nord-americà assenyala que "si l'urani empobrit penetra en el cos té la potencialitat de provocar greus conseqüències mèdiques. El risc associat és tant químic com radiològic". Dipositats en els pulmons o els ronyons, l'U-238 i els productes de la seua degradació emeten radiacions alfa i beta que provoquen mort cel·lular i mutacions genètiques causants, al llarg dels anys, de càncer en els individus exposats i d'anormalitats genètiques en els seus descendents.

La prova està en què, després de la

La rica geografia de l’urani empobrit Els residus s’han espargit amb conseqüències imprevisibles Juanjo Garcia, València.- D'ençà que a finals dels anys seixanta començaren les proves amb urani empobrit (Depleted Uranium; DU) les seues restes s'han escampat per molts racons del planeta. L'escàndol de l'any 2000, quan es relacionà malalties cròniques i càncers amb els veterans de guerra, associà el DU amb els recents escenaris de conflicte. Diverses associacions han vingut denunciant les elevades taxes de radiació a l'Iraq, Kosovo i Sèrbia.

Tanmateix, l'extensió dels residus d'urani empobrit lluny de limitar-se als escenaris de guerra inclou els camps de proves militars de més d'una dotzena de països. En primer

que es tracta de malalties imaginàries.

Els informes de l'OTAN diuen que no hi ha proves de que l'urani siga perjudicial, però hi ha massa evidències de que sí ho és: científics independents han mesurat nivells intolerables de radiacions a l’Iraq i als Balcans; l'Estat Major dels EUA va difondre unes "consignes [per al] transport de municions d'urani empobrit", en les quals s’instava a fer controls de contaminació radioactiva en cas d'accident; a Bratunac, on es refugiaren civils serbis eixint de les zones bombardejades per l'OTAN, el cementiri s'ha quedat petit perquè cada tres dies hi ha un mort de càncer.

El propi Congrés nord-americà reconeix -en veu baixa- que l'urani hi té alguna cosa a veure: al 92 s'inicia una investigació que misteriosament mai

Manifestació a la població de Vieques contra les proves d'armament.

lloc, als EUA, on la indústria militar feu proves a Nou Mèxic o Nevada, posteriorment traslladades a l'illa porto-riquenya de Vieques. Els anys setanta començaria l'exportació cap

a Europa i l'Orient Mitjà. Segons alguns experts, la primera prova sobre l'eficàcia del DU tingueren lloc durant la Guerra àrab-israliana del 1973. Els míssils americans de

guerra del Golf i la dels Balcans, han aparegut noves malalties de difícil diagnòstic, i han augmentat espectacularment les malformacions congènites i el càncer, tant a la població iraquiana, bòsnia i albano kosovar, com entre els veterans nord-americans, britànics, francesos, espanyols… un quadre clínic conegut com a Síndrome de la Guerra del Golf o Síndrome dels Balcans. Hi ha altres hipòtesis respecte a aquestes síndromes, però totes indiquen que els exèrcits occidentals utilitzaren productes prohibits ocultant els riscs; és per això que ara diuen

l'exercit israelià aturarien els blindats russos de les columnes egípcies.

Durant la dècada dels vuitanta l'urani empobrit anà guanyant terreny en els camps d'entrenament dels exèrcits francès, alemany, grec o turc.

Fora d'Europa s'hi incorporarien països com l’Argentina, el Pakistan, el Japó i algunes monarquies del Golf Pèrsic. Però seria durant el decenni passat quan saltaria els marges de la clandestinitat. La seua utilització va ser massiva a la Primera Guerra del Golf, l'any 1991, amb més de 340 tones. A la llista s’hi afegiren Somàlia, el 1993, Bòsnia, el 1995 i Kosovo, el 1999. La difusió pública dels seus prejudicis en el llindar del mil·leni no va impedir la proliferació del seu ús. A hores d'ara hi ha denúncies sobre la seua utilització en la Guerra de l’Afganistan i en la passada invasió de l’Iraq. Així mateix, el 2002, durant la cimera de Davos, Iàsser Arafat destapà la utilització de DU per part de l'exercit hebreu contra la població palestina.

no va publicar els resultats. El 97 varen acomiadar un professor de medicina nuclear d'una clínica de Nova Jersey que estava investigant la radioactivitat en soldats, per "raons pressupostàries".

Resulta evident que els dirigents militars nord-americans i també europeus organitzaren una conspiració de silenci amb perfecte coneixement per evitar les protestes.

La veritat, però, va entreveure la llum, gràcies sobretot a la lluita dels soldats contaminats, de científics i de militants, però hi havia massa interessos al darrere, que ho convertiren en una batalla d'experts, tot allunyantho de la llum pública. Així, el resultat és que ara es continua utilitzant aquesta munició terrorista contra gent absolutament innocent, que no estan informats dels seus perills i conseqüències. *Inés de Fez és Física.

Pàgina 7

Cultura

Ali Lmrabet: la paraula emmordassada La companya del periodista marroquí empresonat per un delicte d'opinió i els seus amics i companys han organitzat amb la urgència que el cas reclama Joan Sebastià Colomer i Tejada, Barcelona.- Ali Lmrabet es va iniciar en el periodisme com a dibuixant als anys 90 i fins fa poc treballava a la revista Demain magazine.

L'assetjament del que fou víctima a causa d'un cert humor crític va donar lloc, ja al mes d'abril, al Comitè de Suport a Ali Lmrabet (podeu col·laborar amb la campanya de suport mitjançant la plana web www.uab.es/ceii). A continuació s'esdevingué el tancament dels seus dos setmanaris Demain magazine i Duman i el seu empresonament el passat 21 de maig sota l'acusació d'ultratge al rei i atemptat contra la integritat territorial del Marroc. La

una exposició que es pot veure al Pati Llimona de Barcelona amb el títol (per què en castellà?) "La palabra amordazada".

naturalesa de les acusacions, curioses tractant-se d'un dibuixant, donen una idea de la brutalitat repressiva d'un règim que prova de projectar una imatge d'estabilitat alhora que no es capaç de mantenir-se sense apostar per la violència sobre la dissidència (treballadors, saharauis, estudiants, en aquest cas periodistes). D'altra banda, el caràcter personalista d'un règim en què la fotografia del rei es troba pertot ens pot permetre d'entendre la primera de les acusacions, atès que la figura reial al Marroc (i a d'altres llocs que ara no vull recordar) és intocable en virtut d'una legislació que consagra el privilegi.

El cas d'Ali Lmrabet ha tingut una àmplia cobertura en la premsa oficial a l'Estat espanyol i, fins i tot, en la premsa paranormal (una editorial a ABC dedicada al tema) que apareix reflectida en un recull de premsa disponible per al públic a l'exposició del Pati Llimona. L'ampli suport (de paraula, com a mínim) de la classe periodística a Lmrabet no ha impedit, en tot cas, al Partido Popular negar-se a recolzar una declaració institucional de suport a la vaga de fam duta a terme per Lmrabet a la presó i que va concloure el 24 de juny.

L'exposició porta com a títol "La palabra amenazada" i inclou edito-

Les presons de la misèria Loïc Wacquant, Edicions de 1984, 140 pàgines, 12 euros.

Jordi Saumell i Gassó.- Els Estats Units, en paraules de Loïc Wacquant, ofereixen avui com a model al món sencer l'Estat com a organització col·lectiva de la violència, que tendeix al manteniment de l'ordre establert i a la submissió dels dominats i que va dirigida contra aquells insubmisos al nou ordre econòmic i etnoracial. Des de l'exemple de la tolerància zero de Giuliani i Bratton, extès els últims anys arreu com a model a imitar contra la petita delinqüència i contra la pobresa (Anglaterra, Suècia,

Holanda, Bèlgica, l’Estat espanyol), l'autor se submergeix en l'anàlisi de la transició de l'Estat providència cap a l'Estat penal. Mitjançant una criminalització cada cop més gran dels sectors desafavorits i econòmicament més precaris (de la misèria), especialment dins la comunitat negra, es legitima el desmantellament de l'estat social, especialment en el referent als ajuts socials i l'educació, i es reaferma un estat penitenciari sobredimensionat i en constant creixement, en el qual es barregen els interessos de control social i econòmic de l'estat i els interessos econòmics neoliberals

privats (construcció de presons, personal penitenciari...).

rials i articles amb signatures prou que és una llàstima que no hi apareconegudes com ara la de Quim gui cap exemplar en català tractantMonzó, que en parla en un article se d'un gènere prou freqüent al nosprou estúpid (que bonic està quan tre país. escriu contes!), a més de tot un "La palabra amordazada" és una iniseguit de demòcrates de tota la vida ciativa molt lloable en la qual, però, i amants de la llibertat que defensen s'hi palesa l'urgència de la situació. per al Marroc el que, amb honroses Això justifica el seu caràcter modest excepcions, no defensen a l'Estat i algunes de les seves mancances. En espanyol. Molt més conseqüent és darrer terme, és necessària la màxil'excel·lent acudit de Fer per a l'Avui ma difusió d'aquest cas. Recordar-lo ens permeque fa referència al tenir cas d'Egunkaria (que Lmrabet està empresonat trà present de sembla que, a difequè parlen rència d'Egin, es pot sota l’acusació d’ultratge els nostres anomenar en socie- al rei i atemptat contra governants tat). Finalment, l'ex- la integritat territorial quan proposició inclou uns del Maroc pels seus pugnen la plafons amb portades dibuixos en dos de premsa marroquidefensa de setmanaris marroquins na (els mitjans on la democràtreballava el periodiscia arreu ta en qüestió) i cites del propi del món, per què somriuen tant Lmrabet, alguns acudits com el de quan es fotografien amb en Fer mencionat anteriorment i una Mohammed VI, per què l'Estat francol·lecció d'exemplars de premsa cès va expulsar del seu sòl Moumed satírica de l'Estat espanyol que n'in- Diori (fou traslladat a Gabon) per clou, per exemple, un de La codor- publicar opinions poc amables sobre niz" o un altre de Por Favor i cal dir Hassan II l'any 1991...

Els governs europeus, lluny de mantenir una postura pròpia, s'han erigit en ferms defensors d'aquestes polítiques repressives mancades, com comprovareu al llarg del llibre, de cap tipus de rigor científic o sociològic que les justifiqui, tot i la implacable defensa que en faran polítics i pseudointel·lectuals propers al poder. En contraposició a aquestes teories oficials, cal buscar les raons de fons d'aquest viratge dels governs en la reorganització en sentit restrictiu dels programes socials i amb la flexibilització dels mercats laborals en un sentit permissiu, és a dir, precaritzant el món del treball i reprimint penalment tots els desajustos socials que aquest capitalisme salvatge comporta.

Recepta

Codonyat fet a casa Ara d'ací a uns mesos començarem a tindre a les botigues aquests fruits de tardor, tan apreciats. Amb els codonys es pot preparar aquesta confitura, i també es poden fer en compota o al forn. No es poden menjar crus, però ja ho diu l'expressió "més aspre que un codony". El codonyat fet a casa sempre és millor que el comprat, sobretot millor que la gelatina insípida que sovint ens venen amb aquesta denominació. Sí que són molt bons, però, alguns codonyats que fan en diversos monestirs i convents i en algunes empreses artesanals. Abans de posar-vos a fer codonyat heu de tenir present que és un procés pesat i que cansa físicament, i sobretot ho notareu en els braços.

Preparació Bulliu els codonys durant mitja hora, més o menys -dependrà de la grandària-, fins que siguen tous. Deixeu-los refredar en l'aigua de la cocció.

Traieu-los, peleu-los i retireu-ne els pinyols. Ara heu de triturar-ne la polpa, preferiblement en un morter o un librell i a mà. No tritureu la polpa amb una batedora o un robot, ja que aquests aparells treballen amb una força excessiva i trenquen les cèl·lules pètries del codony. (Les cèl·lules pètries són repartides per la polpa, i contenen cristalls, cosa que li dóna aquesta textura granulosa tan agradable.) Una vegada la polpa s'haja convertit en una pasta ben fina, peseu-la i afegiu-hi el mateix pes de sucre, o de sucre i mel mesclats. Si poseu mel, n'heu de triar una que no siga massa forta, perquè el seu gust no emmascare el del codony, com, per exemple, la de taronger. Res de posar, doncs, mel d'espígol o d'alguna herba tan forta.

Podeu posar la proporció de mel que vulgueu -però us recomane que no en poseu més de la meitat-, sempre que el pes de tots dos edulcorants junts

siga el mateix que el de la polpa.

(Contràriament a la creença popular, la mel no és més dolça que el sucre: el que passa és que, fins a cert punt, estem acostumats a prendre mel sola, quan llepem les restes que queden en la cullera, i llavors apreciem tota la seua dolçor; amb el sucre això no tenim oportunitat de fer-ho gairebé mai, i sempre ens el prenem dissolt en un líquid o una massa.)

Ara ve la part divertida de la recepta.

No us haureu de vestir d'astronautes, però gairebé. Com que la pasta és molt espessa, quan bull sembla lava i fa uns esquitxos imponents, amb molta força, i que sovint boten ben lluny. Si us arriben a la roba, fan taques de les que costen de llevar, i en la pell produeixen llagues que fan bona cosa de mal. Per tant, poseu-vos davantal de cos sencer, mànega llarga -o draps en els avantbraços-, guants de cuina en les dues mans i -encara que semble exagerat- ulleres. Poseu la pasta ben mesclada en una olla de metall a foc fluix. Remeneu-ho amb una cullera de fusta, sempre en el mateix sentit i la mateixa velocitat, tot

29 de juliol de 2003

alternant el braç que fa la feina cada pocs minuts, segons les forces que tingueu. El punt final de la massa dependrà de si us agrada més dur o menys hi ha qui se l'estima més cremós, per a poder estendre'l sobre el pa, però el més normal és fer que qualle. Perquè arribe a quallar l'heu de tenir més o menys una hora. El color, rosat al principi, haurà passat a un marró rogenc. Si no voleu que qualle, 30-40 minuts. El punt final de la pasta dependrà del temps que haja estat bullint, de la intensitat del foc i de la quantitat d'aigua que contenia inicialment el codony. Si el voleu conservar més de deu dies, afegiu al final un raig de suc de llimona i mescleu-ho.

Aboqueu-lo en una font i deixeu-lo refredar. Quan siga fred i quallat, l'heu de conservar en la nevera, tapat, dues setmanes com a molt.

INGREDIENTS (per a 1,5 kg de codonyat, aproximadament) 4 codonys, sucre o mel, 1 llimona (opcional).

Dalí i la CCRTV La Corporació Catalana de Ràdio i Televisió homenatjarà el pintor empordanès en el centenari del seu naixement tot produint una pel·lícula i cinc reportatges. La pel·lícula la dirigeix Sílvia Munt i porta com a títol Gala, que és el nom de la que fou la seva companya i musa. El seu objectiu és el d'analitzar la figura d'una dona que va sobrepassar àmpliament el simple fet de ser la parella de Salvador Dalí i va influir significativament en la personalitat del pintor català. A més, la Fundació Dalí mostrarà l'exposició anomenada "Dalí i la cultura de masses". Les institucions catalanes es preparen amb fruïció per a exalçar Dalí i premiar el seu descarat compromís amb Espanya i amb el capital.

Cursa per l'occità a la Val d’Aran Enguany s'ha celebrat la desena edició de la Corsa Aran per sa Lengua. A les huit del vespre del diumenge 27 de juliol van confluir a la plaça de l'Església de Vielha les diferents columnes de caminants que havien recorregut el territori aranès. En aquesta ocasió es va commemorar els trenta anys del col·lectiu Amics de Montgarri, una localitat hui en dia abandonada, per la qual va passar una de les columnes.

La jornada conclogué amb un concert dels grups Nadau i Diubibant i amb l'entrega del premi Lengua Viua al reconeixement en defensa i potenciació de la llengua occitana a la Val d’Aran.

29 de juliol de 2003

Pàgina 8

Contraportada

Xerrada amb en Carles, distribuidor d’El Gat Verd, publicació crítica de Montgat.

“Vam començar perquè calia fer públiques coses que s’estaven amagant” Joan Teran, Barcelona.- 5.000 exemplars en un poble de enmig de la onada rapaç de l’especulació. Una combinació 10.000 habitants. Publicació crítica en un poble que viu d’àmbit local prou interessant.

Com vau decidir començar a treballar en el camp de la comunicació popular?

Vam començar perquè veiem que l'Ajuntament estava revenent terrenys per urbanitzar, permetent que empreses privades s'ho quedessin tot per fer cases de nova construcció. Veient que tant l'Ajuntament de Tiana com el de Montgat, governats per grups d'esquerres com el PSC, IC o ERC, anaven a vendre completament el poble vam decidir començar a treure a la llum pública coses que crèiem que s'estaven amagant.

Teniu un estil curiós dins l'anomenada premsa alternativa. Hi ha qui us titlla de sensacionalistes...

Sempre hem volgut evitar caure en un butlletí o revista avorrida.

Sempre hem volgut cridar l'atenció perquè sortim un cop al mes i si no cridem l'atenció ningú no et fa cas, ningú no "s'entera" o al dia següent ningú no en parla. Hem denunciat que tal regidor ha posat el seu fill en una empresa municipal titulant-ho "Gran escàndol", com si realment fos quelcom d'extraordinari. Pensem que cal donar-li bombo perquè es vegi que realment això no està bé, encara que sigui el costum. Altres vegades hem publicat coses com quan un socialista es va endur 2 milions de pessetes d'una empresa municipal o un fill d'un regidor es va endur la recaptació de tot un dia d'una zona de pàrquings.

D'això se'n diu periodisme d'investigació! Com obteniu aquesta informació?

Es tracta d'un poble petit, i en aquests pobles se sap tot. Tard o d'hora saps dels debats que hi ha a dins l'Ajuntament, etc. Realment és molt senzill, i els polítics no hi poden fer res en contra, perquè les informacions arriben i segueixen arribant, via e-mail, documents oficials...

I no heu tingut mai cap problema per publicar segons què?

No ens ha passat mai res perquè sempre hem publicat documents públics. Si no els demanes no te'ls donen, lògicament. Però si els demanes, encara que et vulguin fer passar per mil tràmits i marejar-te, si els aconsegueixes, els pots publicar. Davant d'això no et poden fer res legalment.

El Gat Verd té una cosa que desitja tota publicació: incidència.

Com us ho feu?

La revista tracta sobretot temes municipals i d'urbanisme. Coses que els veïns poden veure, i que

Un dels fotomuntatges que han servit com a excusa per la persecució del periòdic

fins i tot a nivell d'Associació de Veïns ja s’han fet protestes. La gent pot veure que les coses que publiquem són certes. Tenim una credibilitat que creix quan publiquem documents oficials que d'altra banda emprenyen i fan mal a l'Ajuntament.

I això té conseqüències, clar...

En tots aquests anys l'Ajuntament se'ns ha tirat a sobre posant-nos denúncies als Jutjats de Badalona, denúncies que sempre han estat desestimades. A l'any 2000, els van acceptar una denúncia feta per l'exalcaldessa i recolzada per l'equip de govern i pel PP. De resultes d'això, l'Ajuntament es va presentar com a acusació particular.

Alguna conseqüència positiva?

La reacció de la gent ha estat molt favorable. Ara estem en el millor moment, rebent el màxim de suport que hem tingut mai, tant a nivell econòmic, com a nivell de persones. I això ens anima molt davant els judicis a què ens enfrontem.

Els judicis o el judici?

En tenim dos. D'una banda el de l'exalcaldessa (ara han perdut les eleccions, que ha guanyat CiU) i d'altra banda, de l'anterior alcalde socialista, que va posar una denúncia penal. Ambdues denúncies eren per uns fotomuntatges on suposadament es desprestigiaven les seves persones.

I aquestes denúncies, contra qui o contra què?

Aquesta era la gran incògnita davant la qual no sabien què fer,

perquè no sabien a qui encausar.

Tu només ets el distribuidor, no?

Clar, jo només sóc el distribuidor.

Com que sóc la cara més pública d’El Gat Verd, perquè em veuen quan el distribueixo, van posar la denúncia contra mi i contra una altra persona. El fet és que el fotomuntatge en qüestió estava insertat en un article que anava signat per una persona d'una Associació de Veïns. La denúncia també anava per ell.

Això pel que fa a una denúncia. I l’altra?

L’altra té una història força sorprenent. El fet d'haver posat durant un temps el lloc on portàvem a imprimir la revista ens va costar que, en el judici del primer alcalde la fiscal ha demanat la presència com a encausats de Gràfiques Canigó i la gent (si la troben) de l'Associació ADIB, que suposadament estava darrera d’El Gat Verd.

En aquesta denúncia també hi estic encausat jo, perquè creuen que també hi estic, encara que no ho puguin provar.

I com portes les dues denúncies?

La veritat és que està sent bastant difícil, sobretot a nivell personal, perquè veus que van involucrant gent que no hi té res a veure i a qui estan fent perdre matins d'anar a judicis només per la rabieta i l'actitud dictatorial dels polítics de Montgat que veuen que perden la cadira. I això és el què ha passat en les darreres eleccions, en què CiU va guanyar després de 24 anys de govern "socialista". Ara la

pregunta és si l'equip de govern continuarà recolzant l'alcaldessa en el judici que tenen contra El Gat Verd. Per desgràcia, ERC, que han estat dels màxims impulsors de la denúncia, ha pactat amb CiU en el govern municipal.

I per què ERC ha apretat tant?

L'explicació que donaven era que guanyar el judici els interessava perquè a nivell electoral els suposaria un augment de vots i una rentada de cara. Ens sembla molt frívol que pensin en els seus vots mentre que la indemnització que ens demanen a mi i a en Paco (que és l'altre encausat) és de 4 milions de pessetes, sense que quedi clar si aquesta quantitat l'hem de pagar entre els dos, o si és el què ha de pagar cadascú.

Com estan ara els processos?

En el cas de l’exalcaldessa, la sentència de la jutgessa va ser favorable a la llibertat d'expressió.

Davant d’això, l'equip de govern es va tornar a reunir i va decidir presentar un altre recurs que ens han portat a l'Audiència Provincial.

Després d'una apel·lació nostra, han tornat a presentar un recurs. Es veu que ens tenen moltes ganes.

I l’altre judici?

Està en una situació completament irregular. L'acusació ha presentat documents fora de termini que s'han acceptat i ara ens trobem en una situació en què no sabem res de res. Pensem que això es deu a pressions polítiques a més alt nivell, penso que per donar exemple, no perquè nosaltres siguem res de l'altre món.

L’ambient està prou caldejat...

S'ha de tenir en compte que la gent del PSC i d’IC han perdut les seves cadires, i això emprenya.

Estem tornat un altre cop a rebre agressions i amenaces. Ja sortiran al proper número les destrosses a la furgoneta amb què distribuïm.

També hem trobat destrosses a cotxes de familiars.

I no hi podeu fer res?

No, perquè mai no podem provar res. El que sí que podem fer és publicar-ho. Tenim les seves fotos, els seus noms, i farem saber a tot el poble que si a nosaltres ens passa alguna cosa serà culpa seva.

I ara què?

Tot això ens està sortint molt car, però sort de la gent que, no sabem perquè, ens ha respost amb una bolcada general a favor d’El Gat Verd, fins i tot en llocs que no ens feien ni cas, ara ho reparteixen entre els seus clients. Ara estem molt animats.

AGENDA JULIOL Dimecres 30 Barcelona. Sopar-tertúlia “Ens cal l’Estatut?” amb l’historiador Agustí Barrera.

21h., Casal Independentista de Sants Jaume Compte.

AGOST Divendres 1 Bordils (Gironès). Aniversari de la Pioixa: xerrada sobre la situació de Palestina amb dues brigadistes catalanes, aperitiu i concert. 20h., Casal la Pioixa.

Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès). Concert amb Revolta 21, Pangea, La Carrau i Habeas Corpus.

Dijous 14 Alcàsser. Concert amb Obrint Pas i Sva-ters.

Divendres 15 a diumenge 24 Prada de Conflent (Conflent).

Universitat Catalana d'Estiu.

Cursos sobre política, cultura o ciència, tallers, excursions i concerts.

Dissabte 16 Castelló de la Ribera (Ribera).

Concert amb Skalariak, Banda Bassotti i Sva-ters.

Divendres 22 Barcelona. Manifestació antirepressiva "Què volen aquesta gent que truquen de matinada?". 19h., pl.

Revolució. Organitza: Gràcia Contra la Repressió.

Dilluns 25 Ulldecona (Montsià). Presentació del llibre Despullats amb Víctor Alexandre. 19h., Sala de Plens de l'Ajuntament.

L'endemà de l'extradició del Juanra, concentració a les 20h.

A la Delegació del Govern del c.

Mallorca de Barcelona.

Organitza: Rescat.

Envia les convocatòries a accent@xarxaneta.org

L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans. Número 15. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.

Redacció Valencia: c. de Ripalta, 20, baixos, València. Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. 08014 Barcelona. Adreça electrònica accent@xarxaneta.org. Telèfons de contacte: Subscripcions: 658 33 39 32. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 658 33 39 32.

Consell de Redacció: Coordinació: Laia Altarriba, Andreu Ginés i Àlex Tisminetzky. Països Catalans: Laia Altarriba, Martí Cirici, Andreu Ginés, Maria Oliver, Aure Silvestre, Joan Teran. Economia: Àlex Tisminetzky. Internacional: Juanjo Garcia, Sónia Jiménez Villanueva.

Cultura: Joan Sebastià Colomer, Feliu Ventura. Correcció: Adela Ortiz. Edició gràfica: David Campos, Àlex Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia. Han col·laborat en aquest número: Inés de Fez, Albert Roig, Carles Sastre i Benlliure, Jaume Saumell i Gassó, Setmanari d’Economia Crítica TAIFA.