29 de juliol de 2003 Periòdic popular de distribució gratuïta 5.000 exemplars
Publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans
Número 15 Manifestació i actes contra la tortura a Vilafranca
Editorial
El repte de la immigració Dels quatre anarquistes valencians detinguts a principis de juliol per la seva pressumpta vinculació amb l'explosió i enviament de diversos artefactes, el jutge de Madrid Ruiz Polanco n'ha enviat dos a la presó. Els altres, en les declaracions públiques fetes després de ser alliberats, van denunciar els maltractaments que havien patit el temps que van estar en mans de la policia a València i a Madrid. Un dels dos detinguts, a més, va denunciar que, quan estava arrestat a la Jefatura Superior de Policia de València, va sentir els crits de dolor de l'immigrant que ocupava la cel·la del seu costat mentre diversos policies l'apallissaven. Un dels anarquistes que ja està en llibertat ha declarat que s'està plantejant, si aconsegueix que s'arxivi la seva imputació en el cas, reclamar una compensació per la incomunicació que ha patit. L'immigrant de la cel·la del costat, però, possiblement no podrà, ni tan sols, fer arribar la denúncia del tracte sofert als mitjans de comunicació ni tindrà possibilitats de denunciar-ho judicialment perquè la llei d'estrangeria manté els immigrants arribats a l'Estat espanyol en una situació d'indefensió davant de qualsevol agressió que pateixin per part dels cossos policials. La denúncia solidària del jove valencià ha tornat a evidenciar la situació humiliant i vexatòria amb què rep l'Estat espanyol els immigrants provinents dels països empobrits de l'Amèrica llatina, Àfrica, Àsia o l'Europa de l'Est que vénen a treballar a casa nostra. Identificacions contínues, detencions arbitràries, reclusió perllongada, expulsions injustificades, violacions i agressions sexuals a dones i menors. Aquests són els procediments que tenen reservats els cossos repressius per a les persones que són d'una cultura o país diferent de l'Espanya del Partit Popular. Com hem vist en els darrers casos d'Alcarràs o de les casernes de Sant Andreu, l'objectiu dels que ens governen no és com aconseguir que aquestes persones visquin dignament, sinó treure-se-les de sobre tan aviat com sigui possible i de la manera més ràpida i contundent. Recentment, SOS Racisme feia un crit d'alerta a les administracions i partits polítics, però també als mitjans de comunicació i a la societat en general, perquè, de seguir pel camí actual, serà molt difícil d'impedir una fractura social, ja que l'actual llei d'estrangeria condemna la major part dels immigrants a la marginació social. Com dencunciava l'informe anual d'aquesta entitat antiracista, estem vivint el resultat del tracte que hem donat a la immigració, és a dir, la manca de realisme de la política migratòria actual, la impunitat de què gaudeixen tant els cossos policials com els grups d'ultradreta quan agredeixen immigrants o la irresponsabilitat política a l'hora d'elaborar un discurs en què l'immigrant és l'enemic ens estan conduint cap a un panorama molt fosc i abonat per als grups d'extrema dreta. Cal que trenquem amb el discurs imperant que associa l'immigrant amb activitats delictives i recordem que les persones nouvingudes no es juguen la vida en les pasteres per gust, sinó que vénen a Europa perquè als seus països d'origen no han tingut oportunitats per treballar i viure dignament. I els països occidentals som uns dels principals responsables de l'empobriment que ha patit la resta del món i que condemna a la misèria la major part dels seus habitants, ja que durant decennis els hem expoliat els recursos naturals i les multinacionals continuen disposant com volen de les seves riqueses, prenent-los qualsevol possibilitat de desenvolupar les pròpies economies i evitar l'emigració de pobles sencers. Hem de tenir molt present que aquesta realitat comportarà que continuïn arribant persones al nostre país d'orígens molt diversos, i que hem d'afrontar el repte d'integrar-los com a ciutadans amb tots els drets i construir un país per a totes i tots, o haurem de veure com es creen nous guettos i bosses de misèria que només afavoriran els discursos xenòfobs i excloents.
La utilització de l’urani empobrit a l’Iraq Internacional / 6
Entrevista a en Carles, distribuïdor d’El Gat Verd Contraportada / 8
Juliol calent contra la tortura
La protesta contra la tortura va recórrer els carrers de Vilafranca del Penedès
Alerta Solidària va concentrar 200 persones el darrer dissabte de juliol en una manifestació pels carrers de la capital del Penedès per denunciar la pràctica de la tortura per part dels cossos repressius de l’Estat “com a eina política per combatre l’esquerra independentista i qualsevol tipus de moviment social que qüestioni l’Estat”, segons va afirmar un portaveu de l’organització antirrepressiva en l’acte polític que va precidir la manifestació. Ara fa un any, el ministre espanyol Arias Cañete visitava Vilafranca del Penedès i s’enduia una desagradable sorpresa en veure com una concentració organitzada per Endavant li deslluïa la recepció i acabava amb un ball de bastons. La Guàrdia Civil no trigà ni una setmana en revenjar-se dels i les independentistes i reventava un concert de Festa Major als Monjos, detenint diverses persones, apallissant-les dins la caserna i carregant contra els i
les solidàries que havien acudit davant la caserna a exigir la llibertat de les persones detingudes. Alerta Solidària insistí en assenyalar que la tortura no consisteix en pràctiques puntuals, sinó en una “estratègia de l’Estat” que ha estat una constant en el darrer any a moltes comarques catalanes. Els representants de l’organisme independentista també recordaren especialment els tres joves de Torà que han passat per la presó de resultes de la primera operació de caire “antiterrorista” duta a terme pels Mossos d’Esquadra, que ha permès constatar que aquest cos policíac autonòmic va utilitzar drogues sintètiques que va conduir un dels joves a l’hospital. Finalment, Alerta Solidària va cridar a posar-se “al costat de les persones que han sofert la tortura i la repressió” i “d'assenyalar els culpables i els seus torturadors”.
Les Illes es queden sense llum El model de desenvolupament econòmic de les Illes, amb una economia cada cop més dependent del turisme, té un greu impacte ambiental El passat 21 de juliol, un tall de subministrament d’energia elèctrica va deixar les Illes Balears i Pitïuses sense llum durant hores. Els tècnics han apuntat l’alt consum energètic d’aquest estiu, amb un ús cada cop més generalitzat dels sistemes d’aire acondicionat, com a la causa de les avaries. Si bé els polítics illencs i el Govern de l’Estat han reduït la polèmica a una major necessitat d’infraestructures, el cas és que el model de desenvolupament econòmic de les Illes, amb una economia cada cop més dependent del turisme, té un greu impacte ambiental, i genera unes demandes d’energia, d’aigua, d’establiments hotelers o de transport que molts ecologistes han qualificat d’insostenibles. En aquest context resulta paradoxal la recent supressió de la simbòlica “ecotaxa”, que els empresaris turístics illencs van pressionar per derogar, tenint en compte les necessitats que es deriven de la gran massificació d’estiuejants dels països europeus. Si la situació ja
ha estat greu en els darrers anys, el nou canvi de Govern Autonòmic, amb el retorn de l’exministre Jaume Matas, que ha comptat amb un fort suport de tot el món empresarial balear, no fa predir un canvi cap a un model de creixement econòmic racional i sostenible. El passat mes de juny, el GOB ja va manifestar la seva preocupació pel pacte PP-UM i l’anunci d’unes actuacions clarament regressives i ambientalment negatives. Concretament, aquesta organització de defensa del territori ja denunciava fa un mes l’impuls del cable elèctric de connexió amb la península, pel seu negatiu efecte en el medi. Ara, després de les apagades elèctriques, com les que hi hagué a la costa gironina poc abans de la instal·lació de la polèmica linia d’alta tensió, s’ha generat un estat d’opinió pública molt favorable a aquests projectes que donaran grans beneficis a les constructores amb bones connexions amb el poder de Madrid.