26 d’agost de 2003 Periòdic popular de distribució gratuïta 5.000 exemplars
Publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans
Número 16 Un jove independentista va ser segrestat i torturat pocs dies després de ser detingut pels Mossos d’Esquadra
Editorial
L'energia del progrés Costa est de Nord-Amèrica, un tall en el subministrament d'electricitat deixa a les fosques més de cinquanta milions de persones. Només uns dies abans, a casa nostra, a les Illes Balears i Pitïuses, el sobrecarregament per l'alt consum d'energia planta bona part del nostre país sense llum durant unes hores. Que no s'estenga el pànic, no es tracta d'una acció a càrrec de malvats terroristes, és molt més senzill, el sistema està morint d'èxit. I és que si el desenvolupament i el benestar es mesuren, com malauradament continua fent-se, amb el consum d'energia i el nombre d'aparells elèctrics que tenim a les nostres llars, tot va sobre rodes. No importa que cresca per sobre de les nostres pròpies capacitats. Amb el capitalisme no hi ha límits; el progrés no es pot aturar i la marxa cap al futur avança a passos agegantats. Fa unes setmanes saltava la notícia: el consum d'energia que suposaria el transvasament de l'Ebre, equivaldria a quasi un vint per cent del total de l'energia elèctrica que es consumeix a dia d'avui a tot l'Estat espanyol. Què hi farem, aleshores? D'on traurem aquest munt d'energia? Potser els nostres líders ja ho tenen pensat; sembrar d'innecessàries centrals elèctriques el nostra país, per poder fer realitat un innecessari i faraònic projecte que com sempre només beneficiarà uns pocs. Això sembla el peix que es menja la cua. El progrés s'alimenta d'ell mateix, però alhora ens necessita com a voraços consumidors, del contrari no es justificaria. Goerge W. Bush ho va deixar clar el 15 d'agost, quan a bona part dels EUA i del Canadà encara no s'havia reestablert el fluït elèctric, "les nostres infraestructures energètiques no s'adiuen amb el nostre nivell com a primera potencia mundial". Nosaltres, a més a més podem afegir, "som la primera potència del planeta perquè som els que més consumim, i malgrat tot, potser no podem consumir més". Als Països Catalans, a casa nostra, sense arribar als desorbitats nivells dels país de George W. Bush, no anem gaire desencaminats. Ens volen fer creure que hem de gastar més per ser més. No importa que per poder gastar més aigua de la que necessitem a Barcelona o Alacant, ens calga envoltar-nos d'insalubres centrals tèrmiques com les projectades a Sagunt i Catadau, i que ja han alçat veus de protesta; o que per mantindre els nivells de turisme a Mallorca hagem destruir el nostre entorn i contrades. Tot aquest esdevenir tal vegada ens hauria de fer reflexionar sobre els models de desenvolupament a seguir, o simplement sobre el mateix concepte de progrés, un mot que sovint s'associa a destrucció, anihilament o desvastament, però que l'esquerra política sempre va lligar a les nocions de repartiment, justícia social i benestar real, és dir de tots i no d'uns pocs. Potser ha arribat l'hora d'invertir els termes i de no deixar que ens continuen enganyant.
Capellades aconsegueix aturar la Bassa Països Catalans / 2
“La indústria de guerra”, per Arcadi Oliveres Economia / 5
Cuba: un altre 26 de juliol Internacional / 6
Entrevista a en Jordi Casanova, brigadista a Veneçuela Contraportada / 8
Guerra bruta policial a Manresa
L’actuació dels cossos policials és reiteradament denunciada, com en la manifestació de Gràcia d’aquest agost
El passat 8 de maig va ser detingut pels Mossos d'Esquadra a Manresa un jove independentista membre de diferents col·lectius de la vila. La policia autonòmica el va acusar inicialment de tinença d'explosius, deixant-lo posteriorment en llibertat amb càrrecs després de declarar davant de jutge. El cas ha estat finalment arxivat provisionalment per manca de proves. Els dies posteriors a l'operatiu policial, però, la Coordinadora Antirrepressiva de Manresa va denunciar públicament el muntatge policial, el desplegament desproporcionat d'efectius a la vila per fer un infructuòs escorcoll a la casa del detingut i que el jove manresà encara estava patint seguiments i constants coaccions verbals per part de policies de paisà. La nit del 17 al 18 de maig, un grup de persones encaputxades va segrestar a punta de pistola el jove manresà, conduint-lo fins el bosc de l'entorn de Collbaix, on va ser agredit i torturat durant hores. El jove va ser localitzat final-
ment a les sis de la matinada en el seu propi vehicle, en calçotets i amb un diagnòstic hospitalari de fractura d'una costella i fissura a l'esternó, tot i no tenir cap marca exterior visible. La Coordinadora Antirrepressiva de Manresa ha valorat com a extremadament greus aquests fets, que "ens remunten al terrorisme d'Estat dut a terme pels GAL", i expresa la seva preocupació per "l'absoluta impunitat política i social" que té l'Estat espanyol per poder acusar de terroristes a col·lectius i persones dissidents. A més, destaca l'estranya "professionalitat" dels agressors que van torturar durant hores el jove sense deixar cap marca visible. Per denunciar públicament l'agressió al jove manresà i lluitar contra la impunitat, la Coordinadora ha convocat una manifestació el proper dissabte 30 d'agost a les 19 hores a la plaça d’Europa de Manresa, i està preparant una sèrie de xerrades per denunciar el cas arreu el país.
L’Aeroport de Castelló ja està en marxa La banca i les grans constructores de l’Estat espanyol han mostrat interés en la construcció i explotació del polèmic Aeroport de Castelló i han presentat nombrosos projectes al concurs de licitació que finalitzava el passat 25 d’agost. Malgrat l’oposició de plataformes ecologistes i veïnals, finalment el president de la Diputació de Castelló, Carles Fabra, ha aconseguit engegar la seua aposta personal que serà la punta de llança per a un futur desenvolupament turístic de tot el litoral nord del País Valencià. En les condicions de licitació imposades per l’empresa pública creada a l’efecte (AEROCAS. SL), s’hi han vist rebaixades les pretensions inicials
fins aconseguir l’interès de les grans empreses. Així, l’Administració pública s’ha compromés a subvencionar amb 6 euros cada passatger que deixe d’arribar d’acord amb unes previsions de sis-cents mil passatgers per al primer any; s’ha eliminat l’obligació de construir el vial que unirà l’aeroport amb les infrastructures de la zona, el qual anirà a càrrec de la pròpia administració, i, a més a més, la concessió inclourà l’explotació d’un milió de metres quadrats adjunts al recinte per a la creació d’un polígon industrial. L’adjudicació defnitiva serà a finals de setembre, amb un inici d’obres previst per a finals d’any i un inici d’activitats fixat per al 2007.