Accent 16

26 d’agost de 2003 Periòdic popular de distribució gratuïta 5.000 exemplars

Publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans

Número 16 Un jove independentista va ser segrestat i torturat pocs dies després de ser detingut pels Mossos d’Esquadra

Editorial

L'energia del progrés Costa est de Nord-Amèrica, un tall en el subministrament d'electricitat deixa a les fosques més de cinquanta milions de persones. Només uns dies abans, a casa nostra, a les Illes Balears i Pitïuses, el sobrecarregament per l'alt consum d'energia planta bona part del nostre país sense llum durant unes hores. Que no s'estenga el pànic, no es tracta d'una acció a càrrec de malvats terroristes, és molt més senzill, el sistema està morint d'èxit. I és que si el desenvolupament i el benestar es mesuren, com malauradament continua fent-se, amb el consum d'energia i el nombre d'aparells elèctrics que tenim a les nostres llars, tot va sobre rodes. No importa que cresca per sobre de les nostres pròpies capacitats. Amb el capitalisme no hi ha límits; el progrés no es pot aturar i la marxa cap al futur avança a passos agegantats. Fa unes setmanes saltava la notícia: el consum d'energia que suposaria el transvasament de l'Ebre, equivaldria a quasi un vint per cent del total de l'energia elèctrica que es consumeix a dia d'avui a tot l'Estat espanyol. Què hi farem, aleshores? D'on traurem aquest munt d'energia?

Potser els nostres líders ja ho tenen pensat; sembrar d'innecessàries centrals elèctriques el nostra país, per poder fer realitat un innecessari i faraònic projecte que com sempre només beneficiarà uns pocs. Això sembla el peix que es menja la cua. El progrés s'alimenta d'ell mateix, però alhora ens necessita com a voraços consumidors, del contrari no es justificaria. Goerge W. Bush ho va deixar clar el 15 d'agost, quan a bona part dels EUA i del Canadà encara no s'havia reestablert el fluït elèctric, "les nostres infraestructures energètiques no s'adiuen amb el nostre nivell com a primera potencia mundial". Nosaltres, a més a més podem afegir, "som la primera potència del planeta perquè som els que més consumim, i malgrat tot, potser no podem consumir més". Als Països Catalans, a casa nostra, sense arribar als desorbitats nivells dels país de George W. Bush, no anem gaire desencaminats. Ens volen fer creure que hem de gastar més per ser més. No importa que per poder gastar més aigua de la que necessitem a Barcelona o Alacant, ens calga envoltar-nos d'insalubres centrals tèrmiques com les projectades a Sagunt i Catadau, i que ja han alçat veus de protesta; o que per mantindre els nivells de turisme a Mallorca hagem destruir el nostre entorn i contrades. Tot aquest esdevenir tal vegada ens hauria de fer reflexionar sobre els models de desenvolupament a seguir, o simplement sobre el mateix concepte de progrés, un mot que sovint s'associa a destrucció, anihilament o desvastament, però que l'esquerra política sempre va lligar a les nocions de repartiment, justícia social i benestar real, és dir de tots i no d'uns pocs. Potser ha arribat l'hora d'invertir els termes i de no deixar que ens continuen enganyant.

Capellades aconsegueix aturar la Bassa Països Catalans / 2

“La indústria de guerra”, per Arcadi Oliveres Economia / 5

Cuba: un altre 26 de juliol Internacional / 6

Entrevista a en Jordi Casanova, brigadista a Veneçuela Contraportada / 8

Guerra bruta policial a Manresa

L’actuació dels cossos policials és reiteradament denunciada, com en la manifestació de Gràcia d’aquest agost

El passat 8 de maig va ser detingut pels Mossos d'Esquadra a Manresa un jove independentista membre de diferents col·lectius de la vila. La policia autonòmica el va acusar inicialment de tinença d'explosius, deixant-lo posteriorment en llibertat amb càrrecs després de declarar davant de jutge. El cas ha estat finalment arxivat provisionalment per manca de proves.

Els dies posteriors a l'operatiu policial, però, la Coordinadora Antirrepressiva de Manresa va denunciar públicament el muntatge policial, el desplegament desproporcionat d'efectius a la vila per fer un infructuòs escorcoll a la casa del detingut i que el jove manresà encara estava patint seguiments i constants coaccions verbals per part de policies de paisà.

La nit del 17 al 18 de maig, un grup de persones encaputxades va segrestar a punta de pistola el jove manresà, conduint-lo fins el bosc de l'entorn de Collbaix, on va ser agredit i torturat durant hores. El jove va ser localitzat final-

ment a les sis de la matinada en el seu propi vehicle, en calçotets i amb un diagnòstic hospitalari de fractura d'una costella i fissura a l'esternó, tot i no tenir cap marca exterior visible.

La Coordinadora Antirrepressiva de Manresa ha valorat com a extremadament greus aquests fets, que "ens remunten al terrorisme d'Estat dut a terme pels GAL", i expresa la seva preocupació per "l'absoluta impunitat política i social" que té l'Estat espanyol per poder acusar de terroristes a col·lectius i persones dissidents.

A més, destaca l'estranya "professionalitat" dels agressors que van torturar durant hores el jove sense deixar cap marca visible.

Per denunciar públicament l'agressió al jove manresà i lluitar contra la impunitat, la Coordinadora ha convocat una manifestació el proper dissabte 30 d'agost a les 19 hores a la plaça d’Europa de Manresa, i està preparant una sèrie de xerrades per denunciar el cas arreu el país.

L’Aeroport de Castelló ja està en marxa La banca i les grans constructores de l’Estat espanyol han mostrat interés en la construcció i explotació del polèmic Aeroport de Castelló i han presentat nombrosos projectes al concurs de licitació que finalitzava el passat 25 d’agost.

Malgrat l’oposició de plataformes ecologistes i veïnals, finalment el president de la Diputació de Castelló, Carles Fabra, ha aconseguit engegar la seua aposta personal que serà la punta de llança per a un futur desenvolupament turístic de tot el litoral nord del País Valencià.

En les condicions de licitació imposades per l’empresa pública creada a l’efecte (AEROCAS. SL), s’hi han vist rebaixades les pretensions inicials

fins aconseguir l’interès de les grans empreses. Així, l’Administració pública s’ha compromés a subvencionar amb 6 euros cada passatger que deixe d’arribar d’acord amb unes previsions de sis-cents mil passatgers per al primer any; s’ha eliminat l’obligació de construir el vial que unirà l’aeroport amb les infrastructures de la zona, el qual anirà a càrrec de la pròpia administració, i, a més a més, la concessió inclourà l’explotació d’un milió de metres quadrats adjunts al recinte per a la creació d’un polígon industrial.

L’adjudicació defnitiva serà a finals de setembre, amb un inici d’obres previst per a finals d’any i un inici d’activitats fixat per al 2007.

26 d’agost de 2003

Pàgina 2

Països Catalans

Capellades aconsegueix aturar l'agressió a la Bassa

Cal destacar, també, que en la mateixa sessió plenària, tots els grups de l'ajuntament, excepte CiU aprovaren una moció de suport als quatre encausats que encara són pendents de judici. Precisament l'actitud de la formació de dretes, que ha comptat en tot moment amb el suport i complicitat de la Generalitat de Catalunya, ha estat durament criticada. Ja que per jusqüències repressives, la Delegació tificar el seu canvi de posició arridel Govern espanyol al Principat baren a alegar que el projecte ja no denuncià quatre veïns de era necessari "gràcies" a la seva tasca Capellades, Montse Gabarró, i les mesures preses per a la reducció Xavier Vitali, David Vitali i Ivan de la pressió sobre l'aqüífer, com Olvera, que s'enfronten a un judi- ara la connexió amb la Xarxa Terci. Aquests han explicat que la Llobregat o la creació de la denuncia es basa en un informe Comunitat d'Usuaris de l'Aqüífer que va sortir des del propi consis- Carme-Capellades. Però l'oposició tori signat per la Guardia popular a la Bassa ha denunciat que Municipal i dirigit per l'aleshores cap de les mesures són realment regidor responsable d'aquesta, i efectives. En un comunicat recent, està acabada de complementar per l'ADAPA denunciava que la conneun escrit de la Guardia Civil de xió amb la Xarxa Ter-Llobergat Capellades. Després d'un any i mig encara s'està fent i no és operativa, de recursos, la multa ha anat la Comunitat d'usuaris no està variant i actualment arriba als 360 encara legalment constituïda i, per euros per cap. També han criticat tant, és totalment inoperant per frel'actitud de l'anterior equip de nar la sobreexplotació. També han Govern que podia aturar el procés denunciat que encara no s'ha tancat però no va voler fer-ho. Destaca, en cap pou il·legal (inclòs el del mig de canvi, el suport rebut de nombro- la surgència natural de la Bassa), sos veïns. així com tampoc s'han instal·lat Finalment, l'actitud de l'Ajunta- comptadors a tots els pous tal com ment contra les demandes dels va manar l'Agència Catalana de veïns acabà passant factura a l'e- l'Aigua, la qual cosa hauria de quip de govern en les eleccions garantir que no s'extregui més aigua municipals de maig i, el dimecres de la realment concedida i, finaml30 de juliol ment, en l'elabop a s s a t , ració del Pla Si aquell 1 d'octubre els l'Ajuntament d'Ordenació de féu marxa joves de Capellades no l'Aqüífer hi ha enrera respec- haguessin decidit plantar- més d'un any i tant la voluntat se dins de la Bassa, en mig de retard. de la majoria aquests moments el Això sí, el grup del poble de projecte hauria estat de CiU encara mantenir una va atrevir-se a executat bassa natural i exigir -sense no un llac artièxit- a canvi del fical que acabés amb la surgència seu suport a la moció, que es retirés natural. Així, el nou ple aprovà per el contenciós administratiu obert unanimitat la retirada i anul·lació per aquesta associació ecologista i del projecte d'impermeabilització que, un cop aturat el projecte, es de la Bassa. resoldrà a la Sala 5a. del Tribunal Nombrosos col·lectius i entitats Superior de Justícia de Catalunya. han valorat els fets com una verita- Amb tot, tot i la vàlua d'aquesta ble victòria popular, però totes victòria, els col·lectius de l'ACPBN coincideixen en el fet que si aquell ja han denunciat que només es 1 d'octubre els joves de Capellades tracta d'una petita "batalla" en la no haguessin decidit plantar-se llarga "guerra" per aturar la sobredins de la Bassa, en aquests explotació de l'aqüífer, i un pas en moments el projecte hauria estat la lluita per una nova cultura de executat. l'aigüa.

Gràcies a més de dos anys de lluita, l'Ajuntament no impermeabilitzarà la Bassa i se solidaritza amb els quatre veïns encausats

Bernat Pompei, Barcelona.- La col·lectius agrupats entorn de lluita del poble de Capellades en l'Assemblea de Col·lectius Pro defensa de la Bassa va sortir a la Bassa Natural es popularitzà gràcies llum pública l'octubre de 2001, a aquella acampada, que iniciaren quan un seguit de col·lectius van L'Assemblea de Joves de decidir acampar-hi per impedir la Capellades, Endavant de l'Anoia i impermeabilització.

D'aquesta comptaren ràpidament amb la manera tothom s'assabentava de col·laboració de l´associació l'oposició a un projecte que prete- ADAPA (Associació per la Defensa nia la impermeabilització de la de l´Aigua Penedès-Anoia) i del Bassa, que roman seca gran part de col·lectiu Clau de Volta, que ràpil'any per causa de la sobreexplota- dament es posaren en contacte i ció de l'Aqüífer Carme-Capellades. recolzaren la proposta. L'acampada Aquest Aqüífer proveeeix d'aigua la fou explicada com una protesta per localitat i els la realització pobles del d e Carme, Orpí, La L’actuació policial, lluny l'Ajuntament Pobla, La Torre, d'aturar la lluita, féu que de diferents Mediona, Sant aquesta adquirís obres prèvies a Pere, Cabrera, La impermearàpidament un amplíssim labilització Llacuna, i en que general les ressò i s'estengués el suport "incomplien la comarques de entre tots els veïns de llei en no l'Anoia i el Capellades obeir una Penedès.

La resolució que sobreexplotació obligava a es deu al fet que els pocs rius que hi reconvertir el pou il·legal que va fer ha tenen uns cabals d'aigua escas- al mig de la Bassa i que impedia sos, i més d'un es troba en un greu que brollessin les sorgències natuestat d'insalubritat, i per això l'a- rals com abans". L'acampada pacíqüífer Carme-Capellades és l'única fica va durar 58 dies, impedint la forma de garantir l'aigua per al continuació de les obres fins que, el consum humà, per a l'agricultura, 27 de novembre de 2001, més de per a les indústries i per al medi setanta antiavalots de la Guàrdia natural. A més la Bassa ha esdevin- Civil la va desallotjar violentament gut amb el temps tot un símbol d'i- a petició de l'equip de govern de dentitat per als habitants de l'Ajuntament de Capellades. Però Capellades. l'actuació policial, lluny d'aturar la La lluita endegada per diferents lluita, féu que aquesta adquirís

ràpidament un amplíssim ressò i s'estengués el suport entre tots els veïns de Capellades. Al llarg dels següents dies hi hagueren tota mena de protestes i concentracions, en les quals es llençaren escombraries a la porta de l'ajuntament de CiU, l'actitud del qual, enviant la Guàrdia Civil contra el jovent del poble, despertà un fortíssim rebuig entre els capelladencs.

L'endemà mateix del desallotjament, una manifestació aplegà 1.500 persones sota el lema "La repressió no és la solució". En un clima de gran tensió, després de la protesta els manifestants destruïren la tanca realitzada per operaris municipals i es cremà gran part del material d'obra que s'havia d'utilitzar per a la impermeabilització.

Les mobilitzacions no s'aturaren, i es féu una marxa a peu fins a la seu de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) a Barcelona, en protesta per la seva responsabilitat en el projecte, i una tancada a l'església, i al llarg d'aquests anys, no han faltat tota mena d'activitats i mobilitzacions impulsades pels col·lectius que componen l'ACPBN (L'Assemblea de Joves de Capellades, Endavant de l'Anoia i ADAPA i Clau de Volta entre altres), així com la continuada i creixent demanda d'un referèndum popular del qual tothom podia preveure el resultat. Però la lluita també ha tingut les seves conse-

Locals on trobar L’ACCENT Alacantí: Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Universitat Alacant. Alcoià: Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp: Casal Popular La Turba. Alt Empordà: Casal La Volta . Alt Penedès: Can Cellerot, Ateneu X, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Anoia: Jaç Roig, Jimmy Jazz, Ateneu Popular de Masquefa. Bages: Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular la Falç, Associació Cultural Mercat del Blat. Baix Camp: El Carrasclet, Refugi. Baix Cinca: Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat: Ateneu Revolta, Ateneu de Cornellà, CSO El Pati Blau, Tio Canya-Sant Feliu. Papereria Elena, Papereria Stel Baix Maestrat: Ball de dimons de Vinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx. Barcelonès: Casal Independentista de Badalona Antoni Sala i Font, La Barraqueta, Ikastola, Casal Popular de Gràcia, La Torna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Insurgent, Kasa de la Muntanya, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records, Kebra Discs, Biblioteca de Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, Universitat Central, UPF-Rambles, FAVB, , La Cereria, Makoki, Euskal Etxea, Tio Canya, Espai Mallorca-Via Fora, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI, Pati Llimona, Arran, Casal Independentista de Sants,Ateneul Popular Mawla-Maulets Barcelonès, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, Casal Popular Onze de Setembre, Biblioteca Ignasi, AVV de Sant Andreu, S.C. La Lira, Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Ateneu Independentista La Forca, Ateneu Popular Octubre. Berguedà: Casal Independentista Cal Panxo. Camp de Túria: Casal Jaume ILlíria. Conflent: Casal Jaume I-Rià. Camp de Morvedre: Espai Dina. Garraf: GER. Garrigues: Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques. Garrotxa: Bar-Casal Terra Aspra. Gironès: Ateneu 24 de juny, Ateneu la Màquia, Casal Independentista El Forn, Centre Cívic de Celrà, La Pioxa de Bordils. Horta: Bar Tocat, C.S Xaloc-Soroll,Akelarre Casal Jaume I-Malva-Rosa, Casal Jaume I-Russafa, Casal Jaume I-Catarroja, Biblioteca Diputació, Racó de la Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Ateneu Cultural Casino de Torrent Biblioteca humanitats, facultat història,Cafè l’Infern. Mallorca: Es Pinzell. Maresme: Taberna Atzucac, Casal Independentista El Solc, Casal Popular Fèlix Cucurull. Marina Alta: Casal Jaume I-Pedreguer,, Casal Jaume I-Pego,. Matarranya: Casal Jaume I-Calaceit. Osona: Casal Independentista Manel Viusà, el Xamfrà, 1714 Seguem Cadenes, Ges Insurrecte, Casal Independentista el Gurri, Bar KanKarra, Biblioteca de Taradell, Bar Tse-tse, Atmosfera, Biblioteca Dos Rius, Bar el Casal, Restaurant l’Olla dels Experiments, Biblioteca de St. Pere de Torelló. Pla de l'Estany: Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Pla d’Urgell: El Gis-Mat de Linyola. Plana Alta: Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló.UniversitatJaume I Plana Baixa: Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta: Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume I-Carcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca. Rosselló: Llibreria Catalana, Casal Jaume I-Centre Cultural Català, CEDACC, Associació Aire Nou de Baó, ACE-CEPC. Safor: Casal Jaume I-Gandia, Casal Jaume I-Oliva. Segrià: La Falcata. Selva: Casal Popular el Trabuc. Solsonès: Bar Castell. Urgell: El nan roig de Tàrrega. Vall d'Albaida: Endavant-Ontinyent, Casal Jaume I-Ontinyent. Vallès Occidental: Casal Independentsita Can Pingàs, Tio Canya-Mollet, Casal Independentista Can Capablanca, Universitat Autònoma, Via Fora-Ripollet, Local Endavant-Terrassa, Consell de Joventut de Terrassa, Minyons, Geganters de Terrassa, La Nit. Vallès Oriental: Casal Quico Sabater, Tio Canya-Mollet, Bar la Tramuntana, el Mirallet, Llibreria la Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaça de Cardedeu, El Trull de la Garriga, Ateneu de Caldes de Montbui. Vallespir: Angelets del Vallespir. Valls del Vinalopó: Casal Jaume I-Monòver.

Locals col·laboradors: Ateneu Popular X (C. Ferran 14. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular Octubre (C. Badejoz 23. Barcelona) / Ateneu Revolta (C.Ponent 13, Molins de Rei) / La Barraqueta (C. Virtut, 14. Barcelona) / El Casal (C.Sant Elies 8, 1er. Reus) / Casal Independentista de Sants Jaume Compte (C. Premià, 31.

Barcelona) / Casal Popular de Gràcia. (C. Ros de Olano 39/41, Barcelona) / Casal Popular Onze de Setembre (C. Concepció Arenal, 258. Barcelona) / CODESEMA (C. Nàpols, 18. Mataró) / La Falcata (C. Panera 2. Lleida) / Jimmy Jazz (C. Clos 53. Igualada) / Partisano (Pl. de l'Oli, 7 baixos. Girona) / Racó de la Corbella (C. Ripalda 20, baixos. València) / Centre Social-Bar Terra (C. Baró de Sant Petrilló 9. València) / La Traca (C.Pau Gesa 5. Cardedeu) / 1714 Seguem Cadenes (C. Riera 29. Vic) / Via Fora-CAT (Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 25. Barcelona) / 1917 (Pintor Fortuny 30. Barcelona)

Pàgina 3

La darrera crisi del blaverisme

Països Catalans

ció gràfica. La segona mesura va ser exercir la pressió al propi carrer contra aquesta entitat, i el 12 de desembre a la nit, militants del GAV es concentraren a les portes de la Real Academia de Cultura Valenciana per denunciar la tració d'aquesta i la renúncia del seu secretari, Xavier Casp, qui al final va haver de sortir protegit pel la policia espanyola entre els insults dels seus antics seguidors.

Redacció, Valencia.- La desfeta El trencament intern a dins la electoral a les passades eleccions, ha RAC, on alguns dels seus integrants començat a tenir les primeres conencara no han renunciat a les seues seqüències al si d'UV i, en general, tesis, va suposar un relatiu distande l'entramat secessionista. Per ciament polític a dins el blaverisme. entendre els fets, però, cal que ens Així, a Unió Valenciana, el partit remuntem a mesos abans, arran l'areferència de la xarxa, es va donar el plicació de l'estratègia adoptada pel cas que a les passades eleccions, a Partit Popular al País Valencià d'adins les llistes electorals compartien propiar-se de l'espai tradicionalespai seguidors de la línia oficial de ment anomenat valencianista, i que la RAC com Vora López, el seu va tenir en la creació de l'Acadèmia actual secretari; amb destacats Valenciana de la Llengua (AVL), la membres del GAV, com Joan Ignasi seua fita més destacada. Amb la Culla o Xitxo, un fet que lluny de constitució d'aquesta institució, el rebaixar les tensions, va accentuar PP va intentar representar el paper les diferències entre ambdós grups. de pacificador de l'anomenat conAmb la desfeta d'Unió Valenciana a flicte lingüístic, centrant la seua Concentració a les portes de la RACV les eleccions, que va suposar la pèrposició política i deixant tot aquell dua de vora trenta mil vots, des de que s'oposés a la creació d'aquesta Valenciana. La importància d'a- tant de forma gradual determinades les entitats satel·litzades pel GAV entitat dins l'extremisme i margina- questa institució és cabdal per a tesis aprovades per l'acadèmia de la no es va dubtar a culpar d'aquest litat. En realitat, el procés de crea- l'entramat secessionista ja que a ella llengua, la més important de les enfonsament, a una suposada línia ció de l'AVL ha és a qui es reconeix quals va ser la possibilitat d'aplicar de moderació del partit i rebaixa en tingut més "Militants del GAV la capacitat filològi- els accents al sisla seua bel·ligerància repercussions ca per determinar la tema ortogràfic. "El procés de creació anticatalanista. van arribar a fer que naturalesa de la llen- La resposta de polítiques a la Després d'aquestes de l'AVL ha tingut xarxa política Xavier Casp, el darrer gua, és a dir, el que les entitats seceseleccions, on Unió del que popular- secretari de la RACV, sosté tot l'ideari sionistes més repercussions Valenciana ni tan ment es coneix hagués de sortir de polític del món del actives, amb el polítiques a la xarxa sols es va presentar com a blaveris- l'entitat protegit a secessionisme. La Grup d'Acció política del que amb aquest nom a me, que no dins d'una furgona de constitució de l'AVL Valencianista al popularment es coneix les tres circumscripentre aquelles va suposar l'entrada capdavant, va ser com a blaverisme" cions electorals del la policia espanyola" que s'oposaren d'un grup d'acadè- la celebració a País Valencià -a al naixement mics de la RAC, finals del Castelló ho feu amb d'aquesta entitat pel fet que no reu- amb Xavier Casp, figura històrica novembre passat del II Congrés de el nom d'Unió de la Comunitat nia cap tipus de capacitat científica en la cessació de la identitat seces- la Llengua Valenciana (sense comp- Valenciana, i a Alacant integrada a contrastada en matèria lingüística i sionista, al front d'ells. Aquests tar amb cap entitat filològica, ni tan dins d'una plataforma més ampla-, filològica. havien estat triats pel PP d'entre els sols del secessionisme) per tal de el partit va ratificar la seua executiLa primera institució que va patir que els corresponien com a partit pressionar la RAC perquè abando- va nacional amb Josep Maria les conseqüències d'aquest gir va més votat. A poc a poc, alguns d'a- nés la seua tèrbola política de gra- Xiquet al front. El desencadenant estar la Real Academia de Cultura quests personatges han anat accep- dual reconeixement de l'accentua- de la darrera crisi a dins del partit va venir després del pacte subscrit amb el Partit Popular, on a canvi d'un escó a la Diputació de València, Unió Valenciana es comprometé a donar suport al PP a diferents ajuntaments de la província. Aquest fet ja ha generat veus discordants a dins la formació i la possible eixida del partit d'Enric Monsonís, actual parlamentari europeu. Xiquet, per la seua banda, va manifestar fa poques setmanes que la continuïtat del partit estava garantida per als propers mesos, Ser subscripor de L’ACCENT et permet rebre a casa cada quinze dies la publicació i col·laborar amb el projecte malgrat reconéixer que una desfeta d’informació popular i compromesa amb la realitat dels Països Catalans a les properes eleccions generals potser ja no podria ser assumida per BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ les seues bases.

Nom i cognoms: Aquesta crisi interna a dins d'UV Adreça: ha estat aprofitada pel GAV per a Codi postal: Població: Telèfon: fer pública la constitució de la funTipus de subscripció: trimestral (9 euros) semestral (18 euros) dació Nou Valencianisme, promoDomicialiació bancària guda pel seu anterior president Joan Nom del titular: Població: García, amb la intenció que servisca de plataforma de debat per la creació d'un nou partit que arrepleEntitat Oficina Control Número de compte gue les essències del secessionisme Us prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà l’Accent en conmés visceral, amb l'objectiu posat en les eleccions del 2007, una circepte de subscripció. Signatura: cumstància que enfosqueix, més si cap, el futur polític d'Unió Envieu aquesta butlleta per correu a: c. Virtut, 14 baixos 08012 Barcelona o c. Ripalda, 20 baixos esquerra. 46003 València, Valenciana. o bé truqueu al 658.33.39.32.

Els últims mesos el GAV ha accentuat llur pressió sobre la resta d'entitats que conformen l'entramat secessionista.

26 d’agost de 2003

l’apunt

La pressió del GAV El Grup d'Acció Valencianista (GAV) va ser creat l'any 1977, amb la idea de dotar el blaverisme més militant d'una força de xoc en plena batalla de València. Des dels seus inicis va destacar per la seua extrema bel·ligerància respecte qualsevol intent de normalització cultural al País Valencià. D'entre els seus integrants va destacar Juan García Sentandreu, el seu anterior president, que va formar-se al sindicalisme universitari d'extrema dreta i inclús va arribar a formar part de la llista electoral de Falange Espanyola en algunes eleccions per València. Malgrat que es tracta d'un grup molt minoritari i que no ha gaudit de cap relleu generacional, tradicionalment ha estat considerat com una mena de termòmetre de la trama secessionista. Amb un recolzament empresarial important que l'hi ha permés mantenir-se els últims anys-, ha vist el pas de bona part dels principals líders del blaverisme, des de Josep Maria Chiquillo, actual president d'Unió Valenciana, a alguns dels membres del Bloc Nacionalista que fa anys abandonaren els seus postulats polítics i abraçaren la línia de la tercera via. Els últims temps, el GAV, ha accentuat la pressió sobre els diferents sectors i entitats del secessionisme que han tendit a rebaixar llur pressió anticatalana.

26 d’agost de 2003

Manifestació a Gràcia contra la repressió Prop de 400 persones es van manifestar el divendres 22 d’agost pels carrers de la vila de Gràcia en contra la repressió policial. Recollint el lema “Què volen aquesta gent que truquen de matinada?”, els i les manifestants van denunciar els darrers casos de repressió que han patit diversos joves arreu dels Països Catalans i van demanar la llibertat dels que encara estan empresonats en centres penitenciaris espanyols.

A l’alçada de la comissaria que hi ha a la plaça Lesseps, els antidisturbis de la Policia Nacional van barrar el pas de la manifestació amb furgonetes blindades i piloteres. Després d’uns minuts de tensió els manifestants van poder seguir el seu recorregut, però passant pel costat dels policies en fila índia. El recorregut reivindicatiu va acabar a la plaça del Diamant, on els col·lectius convocants (Endavant, AJG, La Torna, La Barraqueta, Vocalia de Joves de l’AVV, Alerta Solidària i Rescat) van denunciar la repressió policial i es va cremar una bandera espanyola.

Ocupació policial de Menorca per la visita d’Aznar La decisió del president del Govern espanyol, José María Aznar, ha afectat directament la vida dels habitants i dels estiuejants de l’illa.

Durant el mes d’agost la presència policial s’ha fet veure a molts racons de l’illa i ha dificultat els moviments dels menorquins. Fins i tot, dos joves bascos van ser detinguts i expulsats perquè la guàrdia civil assegurava que feien “moviments sospitosos” (circulaven en cotxe per l’illa). Com a resposta a aquesta ocupació, els joves Entesa Nacionalista van organitzar una festa a les casernes d’Es Mercadal per expressar el seu rebuig al fet que el mandatari espanyol faci les seves vacances a l’illa. Molts altres col·lectius també han expressat queixes per la massiva presència policial.

Comença el judici del Teatre Princesa Ara fa tot just quatre anys es produí el desallotjament del Teatre Princesa de València en què foren detingudes més de 50 persones.

Durant l’operació policial també es produí la mort d’un dels okupes en circumstàncies que encara no han estat aclarides.

Amb motiu del judici que comencarà el proper 4 de setembre contra 52 dels detinguts a l’Audiència Provincial de València s’ha preparat una campanya de solidaritat amb l’objectiu d’aconseguir la seua absolució, amb concentracions, concerts i una manifestació el dissabte 13 de setembre a la Plaça de Sant Agustí.

Pàgina 4

Països Catalans

Protestes i vagues a la presó de Picassent Els presos denuncien la vulneració dels seus drets amb mobilitzacions i vagues de fam Redacció, València.- Des del dia 20 de juny una dotzena de presos del centre penitenciari de Picassent han iniciat una vaga de pati i diverses accions en demanda de millores a la presó i en denuncia de l'incompliment sistemàtic del reglament per Institucions Penitenciàries. Els presos en vaga protesten per la suspensió del pati i l'agressió a cinc interns per part dels carcellers en els darrers mesos. A més, han fet públic un comunicat amb uns punts reivindicatius on demanen la investigació de les pallisses que porten a terme determinats funcionaris, el final de la dispersió, el dret reconegut pel Reglament Penitenciari a cinc trucades setmanals, el poder desenvolupar activitats culturals i esportives i el tancament dels departaments especials de càstig.

Els presos també demanen l'alliberament dels interns que porten més de vint anys a les presons (dret recone-

Mural realitzat al barri de Sants en denúncia de la situació dels presos FIES

gut també a les lleis espanyoles) i dels malalts terminals, especialment els afectats de SIDA que representen un nombrós col·lectiu presidiari i que provoca una de les taxes més altes de mortalitat dins les presons espanyoles.

Les condicions de vida a la presó de Picassent, propera a la ciutat de València, són cada cop més deteriorades. Els presos denuncien que les

cel·les estan brutes i amb bassals constants d'aigua putrefacta, les temperatures sobrepassen els 40 graus i s'ha detectat una plaga d'escarbats i altres insectes. A més, les instal·lacions no permeten un tracte digne pels interns, que han de sortir a un pati de set metres de llarg i quatre de d'ample.

Els vaguistes fan una crida pública per denunciar la seva situació i avisen

El Govern d’Aragó espanyolitza la Franja La nova divisió administrativa de les comarques comença a ser efectiva un any després de la seua aprovació

Redacció, València.- Aquest passat mes de juliol, els operaris del Govern aragonès han començat a plantar les senyals indicatives de les noves fronteres comarcals.

L’escassa sensibilitat que aquest Govern autonòmic mostrava per la llengua catalana ara s’ha traslladat a l’ordenació territorial desfent la comarcalització històri-

ca de les terres de parla catalana.

La Diputació General d'Aragó va acabar d’aprovar a finals de l’any passat una reforma que dividia el seu territori en trenta-tres comarques i on, pel que fa a les comarques de la Franja, s’acceptava els noms que la Gran Enciclopèdia Catalana va formular en un primer moment i recull a l’actualitat. No obstant, la nova reforma ha modificat les fronteres, ha traslladat capitalitats i dividit algunes comarques, de manera que els pobles de la Franja passaran d’estar integrats en sis comarques i no en quatre com ho havien fet tradicionalment.

Les tres comarques septentrionals, el Baix Cinca, la Llitera i la Ribagorça, han mantingut la seua composició pel que fa a pobles catalanoparlans, però han

vist com s’afegien a les comarques regions castellanoparlants.

Així, la nova comarca del Baix Cinca ara passarà a estar formada pels municipis històrics -inclosa la seua capital, Fraga- i s'hi han afegit sis pobles castellans de l'entorn riberenc i, fins i tot, dels Monegros.

La comarca de la Ribagorça ha vist com les seues fronteres s’eixamplaven, incorporant nombrosos pobles de parla castellana i veient com la capital es trasllada de la històrica Benavarri a Graus, un poble -també- castellanoparlant.

A la comarca de la Llitera, la capital històrica, Tamarit, ha esta reconeguda com a tal, però, en canvi, se li han tret totes les competències administratives, que les ha rebudes Binèfar, de parla castellana.

La comarca de la Matarranya, però, és la que ha eixit més malparada, ja que, d’acord amb la nova legislació, passa a dividir-se en tres comarques: el Baix Aragó, el Baix Aragó-Casp i la Matarranya. Dues d’aquestes (els

que no estan disposats "a seguir aguantant tanta barbàrie, maltractaments i vulneració de tots els drets que les seves pròpies lleis ens atorguen".

Les darreres notícies des de Picassent informaven que set presos vaguistes inclosos en el règim FIES havien estat traslladats sense previ avís a altres presons, encara que no s'havia informat on es trobaven actualment Alhora, a la mateixa presó de Picassent, el pres Fernando Vázquez s'ha declarat en vaga de fam indefinida des del passat dos d'agost en demanda de que se li apliqui la legislació penitenciaria, ja que porta 23 anys en presó i ja l'haurien d'haver alliberat. El pres es troba en un mòdul d'aïllament FIES i ha denunciat haver patit diverses pallisses en les darreres setmanes. En un comunicat públic, el pres denuncia l'aïllament i les restriccions del règim especial FIES, creat pel govern del PSOE als anys 80 per reprimir les protestes a les presons i considerat humiliant i vexatori per diverses sentències judicials.

El pres en vaga de fam denuncia estar patint "xantatges, provocacions, carència total d'activitats, nul·la assistència mèdica, aïllament prolongat que lesiona irreparablement les nostres ments i el nostre cos".

dos Baix Aragó) amb capitalitat fora de la Franja, i només Matarranya ha pugut conservar Vall-de-roures com a capital.

A la Matarranya és, precisament, on l’oposició dels pobles a la nova comarcalització ha segut major, i des d’entitats com els Casal Jaume I s’han impulsat campanyes sota lemes com “Som i Serem Matarranya”. Per altra banda, a l’Acampallengua de Ponent, celebrat a principis de juliol, un bon nombre d’entitats cíviques i culturals van recordar que els veïns de la Franja “mai no acatarem les comarques acceptades”, segons recollia recentment Vilaweb.

Per la seua part, durant l’aprovació definitiva de la nova comarcalització, el Partido Popular espanyol es va oposar novament al reconeixement del nom històric dels pobles de Torrent de Cinca, Saidí, Vilella de Cinca i Mequinensa, argumentant que només podia ser oficial la traducció al castellà.

Pàgina 5

Economia

Sobre la indústria de guerra

26 d’agost de 2003

Per parlar de la preparació de la guerguerra i dissimulen. El cas més ra hem de parlar de molts aspectes. escandalós es va produir als 80 amb El primer són els diners: ens en gasla guerra entre Iran i Iraq, que va tem molts cada any en la preparació causar dos milions de morts. de les guerres. Concretament, en els L'ONU va decretar un embargadarrers 2 o 3 anys ens hem gastat al ment armamentístic durant la gueplaneta uns 900 mil milions de rra, i al finalitzar el conflicte armat dòlars i aquest any anem cap al bilió l'ONU va analitzar si s'havia comde dòlars en despesa militar mundial. plert o no l'embargament, podent Només diré com a comparació que la observar que no s'havia complert.

Traducció d'un fragment de la conferència realitzada el passat 23 de FAO va constatar que 100 mil persogener a Badalona per Arcadi Oliveres, professor d'Economia Aplicada a la L'organisme internacional va publines moren diàriament al món de tres llistes dels estats que no l'haUniversitat Autònoma de Bellaterra i vicepresident de Justícia i Pau. Per car gana, però no per inexistència d'alivien complert enviant armes a Iraq, obtenir tot el text podeu accedir a www.sodepaz.org ments (que es produeixen suficientenviant armes a Iran o enviant-ne a ment al món per a tothom) sinó pertots dos alhora. La tercera llista era la què els que els necessiten no en més nombrosa, amb 37 estats, entre tenen. I aleshores la FAO va propoels quals hi havia els EUA, l’URSS, sar un fons d'emergència perquè els França, Anglaterra, Itàlia, Alemanya aliments hi són però no hi té accés. i Espanya. I Suècia, que va ser la Com era d'esperar, els països rics es gran sorpresa: i aquest va ser l'únic negaren a donar 50 mil milions a la país que va investigar què havia pasFAO per eradicar la gana en el món, sat amb aquestes vendes, arribant a però es gasten 18 vegades més en la la conclusió que el negoci el va porcarrera armamentística. I l'Estat tar a terme una desconeguda empreespanyol és un actiu partícep d'asa sueca, però que tenia un accionisquesta carrera, perquè fins i tot ta del 100% de les accions de la l'OTAN l'ha acusat d'amagar despefamosa empresa sueca Dinamit sa militar en altres ministeris.

Nobel, creada per Alfred Nobel, que Per posar un exemple, un avió de per rentar la seva consciència va combat que va caure el novembre crear el Premi Nobel de la Pau. O passat estava fabricat, entre d'altres, sigui, que les herències del senyor per l'Estat espanyol, però en cap Nobel van per camins absolutament moment es va comptabilitzar la seva diferent. Als altres estats no es va fer despesa al Ministeri de Defensa, sinó cap investigació, i en el cas espanyol que en un principi es calculà dins el es va donar a conèixer un paper del Ministeri d'Indústria i, al desaparèiGovern de Jordània que deia que les xer, es va incloure en el armes eren pel seu país, quan d'Investigació. Us puc assegurar que tothom sap que Jordània ni té prou Acció antimilitarista a Bétera en denúncia per la base militar de l’OTAN en el 2003 la defensa militar espadiners ni pateix cap conflicte armat, nyola, demostrat fins la darrera pes- invents militars. Se'ns explica que l'a- espanyol funciona estupendament nyor Bush. A Europa també hi ha i que era un colador. seta, representa 7.600 milions de viació alemanya va millorar molt a la bé. Cada inici de curs, els rectors de concentració, encara que menys.

El mateix Parlament Europeu (encapessetes per dia. Aquest és el primer segona guerra mundial i que d'això les universitats catalanes es rebel·len El darrer punt és el comerç d'armes. ra que ho han intentat amagar des element, la gueen sortí una contra el fet de que el 45% dels És un comerç del Govern espanrra la preparem En els darrers 2 o 3 anys aviació més diners públics que es dediquen a la nord-sud: les Una empresa espanyola yol) ha escrit una amb diners. moderna. I tot investigació científica es destinen a la armes es fabri- que ven pistoles resolució condemens hem gastat al planeta això és cert, branca militar. És un veritable escàn- quen i generen En segon lloc, nant l'Estat espapresentava les seves calen persones uns 900 mil milions de però la pregunta dol. Aquest 45% suposa entre 220 i beneficis en els nyol per la seva per fer manio- dòlars i aquest any anem és "si els matei- 250 mil milions de pessetes anuals. I països del nord vendes com aparells de política de venda bres, simula- cap al bilió de dòlars en xos diners que des de 1986 fins el 2002 el 90% d'a- i es paguen i bricolatge del tipus del d'armes al tercer cres... En el despesa militar mundial es van invertir quests diners es gastaven en una pateixen als paï- Black&Decker món, considerantmón, 26 milions en la investiga- única investigació: l’avió de combat sos del sud. És la molt agressiva. I de persones estan ció militar s'ha- Eurofighter en el que l'Estat espa- per aquesta raó que està tan estesa la és que l'Estat espanyol no és ni el enrolades a les forces armades. I no guessin invertit en investigació civil, nyol ha participat i del que finalment sospita (però difícilment contrasta- primer, ni el segon, ni el tercer venecalculo paramilitars, guerrillers, poli- potser no tindríem només un làser, hem tingut un exemplar, que és un ble) que moltes armes es paguen dor d'armes del món (està al vuitè cies,... només estrictament militars. sinó dos", ja que la investigació mili- que va caure fa uns mesos. Aquest amb drogues, i moltes drogues es lloc). Per davant seu hi ha L'ONU ha estimat la quantitat de tar es perd, almenys en un 50%, per avió està construït per quatre països: paguen amb armes. El seu element Alemanya, Anglaterra i els EUA, que persones que calen per evitar les gue- culpa del secretisme militar. I acabo Anglaterra amb un 37%, Alemanya és l'opacitat: no és un comerç trans- venen armes tecnològicament molt rres i pacificar el món. La meva opi- de llegir un estudi que diu que de el 33%, Itàlia un 17% i l'Estat espa- parent. Per una banda amaga el tipus avançades, i per tant les venen a nió és que no necessitem ningú, però l’altre 50% només se n'aprofita entre nyol amb un 13%. Tot i això, ens de producte i per l'altra el seu destí: estats del primer món. Però després l'ONU ha fet l'estimació de 400 mil un 15 i un 20%. Per tant, només estem gastant 220 mil milions de per exemple, si es produeix un heli- ja vénen els estats com Espanya o la cascos blaus. Llavors m'agradaria que aprofitem un 10% de la investigació pessetes en investigació militar. còpter de combat, s'envia un heli- Xina que fabriquen armes senzilles la resta tornessin a casa seva, restant militar. Però aquesta no només és El quart aspecte és la fabricació d'ar- còpter civil, i un parell de mesos que van a parar a països en guerra només els 400 mil necessaris, i ja inútil, sinó que és perversa. Ara, als mament. I com està la indústria després s'envien un parell de míssils del tercer món. L'Estat espanyol ha veuríem si els enviem també aquests EUA, s'estan desenvolupant (i no sé armamentística? Absolutament con- que s'enganxaran al vehicle i es enviat armes (i està documentat) a a casa. Ara l'Estat espanyol ha passat si arribarà aquí o no) les anomenades centrada en un poder comú: als EUA transformarà en un arma de combat, 85 països del tercer món. I acabo a un exèrcit proarmes no letals, existeixen tres empreses d'armament però teòricaamb un cas molt fessional, i ha Cada any els rectors de les que són armes que suposen el 60% del subministre ment com a Espanya o la Xina concret: fa uns pocs calculat que hi universitats catalanes es que no maten, del Pentàgon. Aquestes empreses arma només va ser detingut fabriquen armes senzilles anys hauria d‘haver rebel·len contra el fet de fereixen. Perquè tenen un poder absolut. En un con- s'ha venut el pel Mosad a Turquia 170 mil persoels estrategues grés a París on vaig participar, el míssil. Fins i que van a parar a països el cap dels rebels del que el 45% dels diners nes. Això, sense han arribat a la ponent nord-americà va explicar que tot de vegades en guerra del tercer món. Kurdistan, que va públics que es dediquen a dubte, resulta conclusió que s'havia dedicat a estudiar la vida de la l'engany és L'Estat espanyol ha ser condemnat a exagerat perquè la investigació militar per l'enemic és trentena de persones que al Congrés molt més enviat armes a 85 països mort però no execusi l'ONU diu pitjor deixar-li i al Senat dels EUA formen part de la barroer. Vaig del tercer món tat. La casualitat és que amb 400 mil n'hi ha prou, per- ferits que deixar-li morts. Perquè si li Comissió de Defensa. Totes aquestes estar a que el mateix dia què nosaltres n’hem de tenir 170 deixes morts la família plora molt persones, sense excepció, tenien un Madrid conque s'iniciava el mil? però no costa ni un duro més, però si doble sou: el de senador o congressis- sultant dades sobre el comerç de les judici que el condemnaria a mort, La tercera qüestió amb la que prepa- el deixes ferit l'han de mantenir. I als ta i el d'alguna de les tres empreses empreses espanyoles, i una empresa aterraven a Turquia Rodrigo Rato i rem la guerra és la investigació cien- EUA s'estan popularitzant les armes per donar suport a la compra d'ar- que ven pistoles presentava les seves Felipe de Borbón acompanyats per tífica. I és la que té millor premsa, ja que deixen cec, i les que et deixen mes i l'aprovació dels seus pressupos- vendes com aparells de bricolatge del 25 industrials armamentístics espanque ens diuen que està bé que els sord: unes metralladores que et dei- tos. Així que no ens ha d'estranyar tipus del Black&Decker. yols per vendre al Govern turc totes militars investiguin perquè d'aques- xen cecs i una bomba que et trenca el que si el govern dels EUA decideix I també existeix opacitat en el destí. les armes que volgués per massacrar tes investigacions després acaben sor- timpà. Aquesta és la gran aportació bombardejar el que sigui, hi haurà Òbviament, els destinataris són el poble kurd. Aquestes són les tint residus civils i se'ns diu que el dels 500 mil investigadors en el món almenys 30 senadors i congressistes estats en guerra, i els venedors no els actuacions de l'Estat espanyol a la transistor, el làser, internet... són dedicats a aquesta tasca. I a l' Estat que aplaudiran de ben segur el se- agrada dir que ajuden a països en guerra.

26 d’agost de 2003

El 26 de juliol de 1953, un grup de joves revolucionaris cubans va assaltar el quarter de Moncada, a la ciutat de Santiago de Cuba, situada a la part oriental de l'illa. L'assalt va intentar ser un cop d'efecte per part dels rebels per tal d'esperonar la població a rebelar-se contra el règim de Batista i, alhora, una maniobra per a aconseguir armes per a la lluita guerrillera.

El grup de guerrillers, amb Fidel Castro Ruiz al capdavant, va fracassar en l'assalt i diversos homes van morir (tant durant l'assalt com posteriorment, per tortures i les ferides sofertes), però van tenir èxit en desacreditar el règim proimperialista de Batista i guanyar-se el cor i les ments dels i les cubanes. Així es desencadenava el procés i les condicions que l'1 de gener de 1959 havien de culminar amb el triomf de la Revolució que ha suposat la Sobirania, la Dignitat i la

L'aniversari en aquest 2003 ha estat especial en cumplir-se 50 anys de l'heroïca gesta. construcció del Socialisme a l'illa El 26 de juliol és, més que cap altra, una celebració popular, barri a barri i poble a poble, on els CDR (Comitès de Defensa de la Revolució) destaquen en l'organització dels actes. La celebració i preparació s'ha dut a terme en els darrers dies i ha estat possible de veure a cada casa de l'illa símbols de suport a la gesta, amb cartells i pancartes fets sense gaire recursos però molt d'entusiasme.

Aquesta illa de 110.000 km2 i 11 milions d'habitants continua resistint a un bloqueig terrible que porta 44 anys intentant d'impedir inútilment que Cuba sigui un exemple de sobirania i dignitat per a tota Amèrica Llatina. Aquest fet i les consecucions dutes a terme per la Revolució en l'àmbit sanitari, educatiu, en les condicions de vida i el rol social de les dones o en el conjunt de la societat en el sentit més ampli (habitatge, ocupació laboral...) van ser elements pres-

Pàgina 6

Internacional L’Illa commemora l’assalt al quarter de Montcada

Cuba: un altre 26 de juliol Pere Puig* ents en el discurs pronunciat per Fidel.

El Comandant en Cap va dedicar bona part del discurs a respondre la diplomàcia i el president espanyol, José Maria Aznar, destacats en el paper contra el poble cubà com a lacais del govern ianqui. El govern del Fürhercito (tal com anomenen despectivament a Aznar a l'illa) ha actuat com a punta de llança de la submissió als interessos ianquis dins la Unió Europea.

Alhora, la UE està destacant cada cop més en la beligerància contra Cuba, sobretot arran de la recent execució, després de ser jutjades per les autoritats judicials cubanes, de 3 persones que segrestaren una embarcació amb 20 perones a bord. En aquest capítol, un més sota l'ombra de la Llei d’Ajustament Cubà dels EUA (llei que incita a fugir de l'illa bo i oferint feina i casa a tothom qui en marxi, contradint les lleis i acords migratoris que tenen subscrits els dos governs), es dugué a terme el segrest d'una embarcació per part d'elements lumpen armats i amenaçant de mort els i les passatgeres, els quals tenien la intenció de fugir cap a Florida (EUA). L'incident va acabar-se en ser els tres segrestadors reduïts per la pròpia gent que viatjava a l'embarcació.

Aquest fet ha desencadenat en els darrers mesos una visceral campanya mediàtica a l'Estat i la UE contra la Revolució cubana, en el marc de l'ofensiva imperialista mundial encapçalada pels EUA, emmarcada en l'excusa dels atacs de l'11 de Setembre de 2001.

de segrest (com es va poder constatar posteriorment) realitzat per 3 homes.

El capità de l'embarcació va poder fugir durant el segrest, fet que va permetre que el simulat segrest fós avortat pels vaixells dels pescadors de la zona. Els tres segrestadors es van suicidar després de desesperadament intentar també matar els nens, durant una forta baralla entre ells.

El 15 de juliol un altre intent de fugida va tenir lloc al punt fronterer de Boca de Nuevitas (Camagüey) a les instal·lacions de l'empresa GeoCuba. 7 persones van segrestar una altra embarcació amb més de 20 persones a l'interior.

Després que la UE hagi dut a terme un trencament unilateral de facto de les relacions amb Cuba amb les condicions imposades per aquesta per tal

L’acte es va celebrar a l’antiga caserna, avui escola 26 de Julio

Rio), un intent de fugida es va saldar amb el balanç de 3 persones mortes i un nen ferit per un tret al cap. Una dona i els seus dos fills (de 10 i 17 anys) van protagonitzar un simulacre

d'oferir ajuts, el Comandant en Cap va dedicar la major part del discurs a explicar que Cuba no acceptaria aquests ajuts, diferenciant-los, emperò, dels ajuts oferts per municipis i regions de la UE que no exigeixen de renunciar a cap principi per a rebre'ls.

Per bé que la UE i els EUA cada cop duen a terme la seva estratègia imperialista i agressiva contra l'illa de forma més coordinada, també s'incrementa la solidaritat dels pobles del món envers la Revolució cubana, destancant-hi la resta de pobles de l'Amèrica Llatina, amb la Revolució Bolivariana de Veneçuela al capdavant.

El discurs, ofert davant una audiència necessàriament limitada a 10.000 persones per les dimensions del recinte de la caserna, va recordar també com l'illa caribenya està oferint, sense cap mena de contrapartida, ajut a països amb més mencances de recursos, prenent-hi cabdal importància els i les metges enviats a Sud Amèrica i l'Àfrica. *Pere Puig ha estat a Cuba aquest juliol amb la Brigada Venceremos

contra més militants guerrillers, indultats l'any 1990, per complicar el procés. Sota la decisió del jutge Bonadío subjau la idea que si no hi hagués hagut resistència

armada a la dictadura no hi hagués hagut genocidi. Donant-se la paradoxa d'imputar algun torturat per "complicitat necessària" amb el torturador.

El poble cubà s’ha mantingut unit contra el bloqueig

En la mateixa línia, recentment, s'han donat d'altres casos de segrestos amb violència per tal d'emigrar il·legalment cap als EUA. El 14 de juliol, en al port pesquer La Coloma (Pinar del

Argentina: nul·litat rera nul·litat El jutge Bonadío empresona dos dirigents de Montoneros Juanjo Garcia, València.- El passat 12 d'agost el Congrés argentí declarava "insanablement nul·les" les lleis de Punt i final i d'Obediència Deguda. Nou dies després el Senat aprovava per aclaparadora majoria la invalidesa d’aquestes lleis. En el decurs d'aquella setmana l'eufòria es traslladava veloçment al carrer, on les associacions de les víctimes han excercit una pressió duradora i, finalment, eficaç. La decisió de jutjar els crims comesos durant la dictadura s'emmarca en el pla del president Kirchner de rentar la imatge de l'Argentina, tant a nivell exterior

com interior. La qüestió dels drets humans ha estat una de les preocupacions majors en eixa operació estètica. Tanmateix, la victòria ha estat a mitges. Dos dies després de la decisió del Congrés argentí, el jutge Claudio Bonadío dictava ordre de presó contra Roberto C. Perdía i Fernando H. Vaca Narvaja, així com l'extradició des dels Països Catalans de Mario E. Firmenich. A tots tres, membres de la Conducció Nacional de l'organització armada revolucionària Montoneros, se'ls acusa d'un delicte de "complicitat necessària" respecte dels delictes comesos pels

militars. Concretament se'ls vincula al segrest, tortura i assassinat de quinze membres de la guerrilla peronista el 1980, durant un operatiu decidit per la direcció de l'organització. El jutge Bonadio, en una operació destinada a barrar el pas del procés contra els militars, estudia imputar-los com a "partíceps necessaris" del genocidi. El raonament de Bonadío és que la direcció militar fou còmplice d'aquells assassinats per haver enviat al país els militants sense haver previst que la conseqüència seria la mort. Aquest raonament podria obrir una espiral judicial

Pàgina 7

Cultura

Pierre Vilar ens deixa el "fet català" Mor al 97 anys un dels pares de l'actual historiografia catalana L'historiador occità, Pierre Vilar (Frontignan, 1906Donapaleu, 2003), va aplicar les teories de la Historia Total., derivades del materialisme històric, a l'estudi del Principat de Catalunya a l'època moderna. La seua preo-

cupació per la metodologia i per la qüestió nacional el van lligar estretament als Països Catalans i han fet d'ell un dels historiadors marxistes més prestigiosos dins i fora de les nostres terres.

Amb la mort de Pierre Vilar, la seua obra ha estat reivindicada des de diferents àmbits polítics i historiogràfics; en tots els casos s'ha destacat el seu rigor en l'ofici d'historiador, en alguns s'ha recordat la seua adscripció al comunisme i, segons qui, se l'ha considerat més "hispanista" o més "catalanista"; en cap cas, però, s'ha pogut amagar el seu marxisme convençut i la seua preocupació per les nacionalitats com a fenomen històric.

El seu primer contacte amb els Països Catalans es produí el 1927, quan arribà a Barcelona per realitzar la seua tesi doctoral, que originàriament havia de ser de geografia econòmica. L'ambient catalanista que s'hi vivia i les seues preocupacions personals el feren conscient d'un element diferencial més enllà de la indústria -que era l'objecte de la seua tesi- i de la necessitat d'explicar aquestes particularitats mitjançant un apropament global, estudiant els processos econòmics, socials i culturals en el seu conjunt -el que vingué a ser la Història Total.

Amb la guerra es veié obligat a tornar a l'Estat francès des d'on mantin-

el seu ofici i les eines d'aquest, així, publicà treballs com Historia marxista, historia en construcción (1975), Iniciación al vocabulario del análisis histórico (1980), o L'historiador i les guerres (1991) o Reflexions d'un historiador (1992).

El 1945, Vilar tornarà a Barcelona per continuar la seua investigació i restablirà el contacte amb joves intel·lectuals cata-

gué una estreta col·laboració amb els intel·lectuals republicans i denuncià, alhora, la passivitat dels estats europeus respecte l'ofensiva feixista de Franco, tot advertint-ne que era un preludi d'un conflicte major que els acabaria implicant.

Al poc temps d'esclatar la Segona Guerra Mundial, fou capturat per l'exèrcit alemany i, fins la fi de la contesa, estigué en camps de concentració. Amb les notes que elaborà donant classes d'història als seus companys reclusos escrigué un dels llibre que l'ha fet més cèlebre entre els intel·lectuals espanyols: la Histoire de l'Espagne (1947), un manual de divulgació que fou referent -en clandestinitat, fins els setantadurant el franquisme. En aquesta línia de divulgació històrica publicà altres llibres destacats, com ara La guerra civil espanyola (1986) o Estat, nació i socialisme: estudis sobre el cas espanyol (1982), on feia un repàs al moviment obrer de l'Estat, sempre des del rigor que el caracteritzava.

Com a historiador marxista, una de les grans preocupacions de Pierre Vilar fou la reflexió sobre

lans, entre ells Joan Fuster (amb qui més tard escriurà Els Països Catalans: un debat obert (1984), i tota una sèrie d'historiadors amb qui mantindrà una estreta relació fins la seua mort.

Finalment, el 1962 veié la llum el resultat de la seua tesi, que el 1964 fou publicat en català sota el títol Catalunya dins l'Espanya moderna.

Recerques sobre els fonaments econòmics de les

Recepta

Rosquilletes Així s'anomenen (malament, però) uns panets fets amb bona cosa d'oli, llargs i secs. És molt corrent fer-los amb llavoretes d'anís o sal per damunt. Van molt bé per als aperitius, i també com a substitut més o menys vanguardista del pa. Són molt tradicionals, i abans en feien en tots els forns, però ara sembla que les marques comercials tenen més pes. En qualsevol cas, és un dels plats que conviden a l'experimentació, i es poden fer amb cacaus, formatge, sobrassada i moltes coses més.

PREPARACIÓ Desfeu el rent i poseu-lo en un llibrell. Afegiu-hi l'oli. Calfeu l'aigua fins que siga tèbia i aboqueula a la mescla, amb la sal i les llavoretes. Remeneu-ho bé i afegiuhi la farina. Treballeu-ho bé durant deu minuts, fins que obtingueu una pasta fina, una mica més tova que la de pa.

Deixeu-la reposar tapada en un lloc càlid (si és hivern, amb el drap mullat amb aigua calenta) fins que el volum siga el doble. Torneu-la a pastar i feu unes barretes fines, de les dimensions d'un llapis. Poseu-

les en una llauna amb farina i deixeu-les reposar fins que hagen tornat a doblar el seu volum. Si les voleu fer amb sal per damunt, humitegeu-les lleugerament amb aigua calenta i repartiu-la. Poseules en el forn calent a 180 º durant uns 20-30 minuts, fins que estiguen daurades. Es conserven millor si les poseu en bosses de plàstic o tancades hermèticament.

INGREDIENTS 50 ml d'oli d'oliva verge, 100 ml d'oli de gira-sol, 300 ml d'aigua, 50 g de rent, 3 culleradetes de sal, la farina que admeta (un quilo, més o menys), llavoretes d'anís (opcional), sal grossa (opcional).

estructures nacionals, que per molts historiadors ja és un clàssic del segle XX. A aquesta obra analitzà la relació entre "Estat" i "nació" i establí el "fet català" que més tard definirà com "un territori, una llengua, un fons cultural i una sèrie "conjunts històrics"" que formen els Països Catalans malgrat que "ni en l'espai, ni en el temps hi ha coincidències entre l'existència del fet català multisecular i la seua traducció política". A banda d'aquest, publicà múltiples treballs d'història moderna, la majoria en forma d'articles, i gràcies al seu coneixement de la nostra història -i al seu prestigi i importància dins de la historiografia catalana- pogué dirigir la Història de Catalunya (1987-1990) que Edicions 62 edità en 8 volums amb motiu de la celebració del mil·lenari de Catalunya. L'últim gran treball de Pierre Vilar fou l'assaig autobiogràfic Pensar històricament. Reflexions i records (1995), llibre que va haver de dictar a causa d'una malaltia que li impedia llegir i escriure.

Abans de la seua mort, Pierre Vilar rebé diversos homenatges de les institucions catalanes i fou fet doctor honoris causa per algunes de les nostres universitats. No obstant, alguns historiadors ja han denunciat, que aquests homenatges han sigut tard i pocs -i podríem afegir, esbiaixats.

Potser el "fet català" també inclou el menyspreu per aquelles persones que, des dels seus àmbits, han fet més per la nostra cultura i dignitat com a poble.

26 d’agost de 2003

La llibreria Les Voltes de Girona amenaçada La llibreria Les Voltes, que sempre s'ha destacat per la defensa de la catalanitat, podria tancar per culpa del bisbat de Girona. Aquest estament eclesiàstic és el propietari del local que ocupa la llibreria des de l'any 1963.

L'argument que dóna el bisbat per justificar que no vol renovar el lloguer a la llibreria a finals d'aquest any és que hi vol instal·lar la llibreria del seminari. Això significaria la substitució d'una lliberia que sempre ha defensat la llengua i cultura catalanes per una dedicada exclusivament a temes religiosos.

El responsable de Les Voltes, Feliu Matamala, es lamenta que si no els renoven el lloguer els serà molt difícil de trobar un altre espai al centre de Girona i que hauran de tancar.

Matamala recorda que des de la llibreria han impulsat diverses campanyes de normalització lingüística i que també són un dels punts on es s'editen anualment més carnets de nacionalitat catalana (en total n'han tramitat 16.000 dels 70.000 que s'han fet a tot el país des del 1982).

Com a resposta a la negativa del bisbat gironí de replantejar la seva intenció de no renovar el lloguer, diverses entitats i particulars han decidit iniciar mobilitzacion per aturar el tancament d'aquesta històrica llibreria. De moment ja han obert l'adreça electrònica perlesvoltes@girona.com, que recull adhesions de totes aquelles persones i col·lectius que vulguin mostrar el seu desacord amb la intenció del bisbat. També s'ha convocat una reunió el dia 4 de setembre a 2/4 de 9 del vespre al Centre Cívic de Sant Narcís per impulsar una campanya unitària.

El responsable de la llibreria també ha anunciat que dues entitats de la ciutat tenen la intenció d’iniciar una campanya perquè els contribuents deixin de destinar els seus impostos a l’Església si el bisbat de Girona no canvia la seva actitud i es fa enrera en la intenció de desnonar Les Voltes.

Pàgina 8

Contraportada

26 d’agost de 2003

Entrevista a Jordi Casanova, brigadista a Veneçuela.

“El poble veneçolà veu que ara pot decidir sobre el seu futur” Laia Altarriba, Barcelona.- Aquest mes d’agost, el mandat esdevinguin protagonistes a Veneçuela. El brigadista català Jordi d’Hugo Chavez ha arribat al seu equador, després d’haver engegat Casanova ha estat durant el darrer juliol al país centre-americà, on la revolució bolivariana que pretén que les classes populars ha pogut conèixer de prop els canvis que s’hi estan produint.

Quines motivacions et van portar a Veneçuela?

A Veneçuela s'està vivint un procés revolucionari important, es podria dir que el primer després de la caiguda del bloc de l'est, i amb una situació a nivell internacional on no hi ha unes condicions favorables per a cap revolució.

Per tant, crec força interessant veure i apendre d'un procés que està tot just començant.

Quina és la realitat que has conegut?

Realment m'ha sorprès positivament.

M'he trobat amb un poble despert i treballador, que veu com ara pot decidir sobre el seu futur i pot participar de les decisions que l'afecten. Encara queda molt per fer, però la gent està agafant mica en mica consciència que és un procés de democràcia participativa i protagònica.

Quin és el paper dels diversos agentsque participen en el procés?

Ara s'està en un moment de construcció i, per tant, el agents que participen en el procés van evolucionant amb la dinàmica que aquest porta. És un govern on pots trobar tot tipus de gent, fins i tot gent que no vol un canvi estructural en profunditat i gent que lluita perquè aquest canvi es faci realitat. També, des de gran part de les institucions governades per persones que formen part del procés, s’està treballant per crear condicions que afavoreixin la participació de la gent en la presa de decisions.

Però on es pot veure realment la feina és en les organitzacions de base, les organitzacions locals dels barris populars que és on s'està consolidant el canvi social important. Pots trobar vàries organitzacions en cada barri que s'encarreguen de diferents feines d'administració, organització, educació de la seva comunitat. Cada barri està creant les estructures que creu necessàries perquè cada cop tinguin major organització i puguin controlar i prendre les decisions que els inconveixen. Un exemple clar són els Comitès de Terra Urbana, que van sorgir ara farà un any i mig i s'han encarregat d'organitzar la comunitat per tal que aquesta rebi els títols de propietat de les terres on viuen, pugui analitzar les mancances i necessitats que tenen i treballar conjuntament amb les institucions per fer front a aquestes necesstitats.

Quines han estat les consecucions de la revolució bolivariana?

Una de les coses més importants que ha aconseguit aquest govern és el canvi de constitució; s'ha fet una Constitució després d'un debat de tot el poble i on han participat tots els agents que el conformen. S'ha aconseguit una Constitució força avançada, on es reconeixen molts drets i facilita el canvi cap a una participació més profunda del poble en les preses de decisions. Tot i que al meu parer encara manquen moltes coses per ser una constitució a la qual jo donaria suport al cent per cent, considero que és una peça clau cap a la construcció d'una societat millor.

En el nivell social hi ha dos plans que fa temps que funcionen i que realment són molt importants. La Misión Robinson, que és el pla d'alfabetització que s'està portant a terme en tots els barris i poblacions de Veneçuela. Les persones que no han pogut anar mai a l'escola ara estan aprenent a llegir i a escriure. Hi ha gent de totes les edats, i tenen previst que després aquestes persones puguin seguir estudiant. Aquest pla està sent ben rebut per la comunitat i les oragnitzacions locals s'hi estan implicant facilitant dins les cases de la gent espais per ser utilitzats com a aula.

L'atre és Plan Barrio Adentro. És el pla que estan portant els metges a totes les comunitats i a tots els barris populars on anteriorment mai havien tingut un metge o hi anava de tant en tant i cobrava per visita.

Ara, els barris històricament més marginals veuen que s'està comptant amb ells.

En el nivell econòmic el gran exemple és PDVSA (una de les empreses petrolieres més importants), on després de l'aturada del desembre els treballadors han agafat el poder i, mitjançant assemblees, estan canviant tot el seu funcionament, donant prioritat a les necessitats de la població i sent un exemple de com es poden tenir beneficis que repaercuteixin primer al mateix poble. També s'està intensificant la creació de cooperatives gràcies a les facilitats que el govern dóna perquè es constitueixin. Per exemple, al barri de la Vega de Caracas, on he estat més en contacte amb la gent, s'estan creant cooperatives per a la recollida de les escombraries, que ara és molt deficient.

Això són models alternatius al control de les multinacionals i l'oligarquia, i creen una independència econòmica i una millora social important als barris.

Quins són els sectors de la població

S’està treballant per crear condicions que afavoreixin la participació de la gent en la presa de decisions

que han donat suport a Chavez i quins s'hi han oposat?

Com pots haver deduït, les classes populars, la gent que viu al cerros de Caracas, la gent del camp, els pescadors, en definitiva, la gent que sempre havia estat marginada pels anteriors governs és la que dóna suport al procés bolivarià. T'enganyaria si et digués que tothom, però no t'enganyo si et dic que és la gran majoria. S'hi oposen, com no, les classes que sempre s'havien afavorit dels anteriors governs, aquelles que econòmicament sempre havien estat bé; són aquestes les que ara estan fent una campanya de desprestigi de la persona de Chavez i del procés que està donant veu a les classes populars.

Què va motivar les protestes i vagues dels sectors opositors?

Totes aquestes protestes i vagues estan organitzades pels poderosos i l’oligarquia de Veneçuela, que encara controla la majoria de mitjans de comunicació, així com una part de l'economia.

Un cop el poble de Veneçuela va impedir que el cop d'estat de fa un any i mig prosperés, l'estratègia de l'oligarquia ha estat desestabilitzar econòmicament el país i, amb ajuda de l'amo del nord i dels mitjans de comunicació, intenten boicotejar les empreses més poderoses creant situacions, com va passar el desembre passat, al límit d'un país. El seu objectiu és crear un malestar a la població que esdevingui un canvi dins el poder, però a la gent cada cop se la pot enganyar menys, i crec que és difícil que això succeeixi.

Com s’explica la postura dels EUA de donar suport als opositors?

Històricament han estat aliats de l'oligarquia i, sent un dels mercats de petroli més importants que té Veneçuela, els preocupa la situació de canvi que està patint el país i per això estant donant tot el suport que poden per desestabilitzar el govern revolucionari.Veuen perillar la seva estratègia de l'ALCA amenaçada per un país econòmicament important per Amèrica Llatina com és Veneçuela .

Des d’alguns sectors s’ha acusat Chavez de populista, com ho valores?

Hem de pensar que Chavez porta manant només cinc anys, on ha canviat la constitució, ha creat lleis favorables als més necessitats, ha creat estructures de participació de les comunitats, està afavorint la cooperativització d'empreses, ha desenvolupat plans

Chavez i Fidel Castro a l’Havana

socials per a una millora de vida… La intenció de Chavez ha estat explicar tot això molt bé i d'una manera didàctica perquè la gent ho pugui entendre, perquè hem de pensar que la tergiversació dels mitjans de comunicació és molt gran. Jo personalment donaria confiança a aquest procés perquè el poder el tenen les classes populars i han vist que realment tenen prou força per no tornar a èpoques anteriors.

Quin és el futur immediat amb el qual s'encara Veneçuela?

Ara mateix començarà una ofensiva de l'oposició molt forta perquè es compleix la meitat del mandat de Chavez i, segons la constitució, es pot demanar mitançant la recollida de signatures un referèndum d'aprovació o no del govern. Se sap que segurament no aconseguiran les diferents signatures però faran un esforç per anar desgastant mica en mica la població i el govern. A curt termini hi haurà una lluita per seguir consolidant i reforçant el procés revolucionari. A mig termini es començarà a veure totes les avantatges d'aquest procés i es veurà que comença a ser una realitat i una esperança per a tots els pobles oprimits.

Les protestes i vagues dels opositors estan organitzades pels poderosos i l’oligarquia veneçolana amb el suport dels EUA

AGENDA AGOST 23 d’agost al 7 setembre Marxa Catalana per la Cultura de la Pau. Recorregut de Tortosa a Figueres. Amb xerrades, exposicions, tallers i debats.

Organitza: Forces de Pau No Violentes.

Dimarts 26 Palma. Xerrada “L’esperanto a Mallorca”, amb Xavier Margais. 20h, Can Capses. Organitza: Maulets.

Dimecres 27 València. Concentració contra la barbàrie de la guerra. 19:30h Plaça de l’Ajuntament. Organitza: Campanya valenciana contra la guerra Dimecres 27 a 2 de setembre Vilafranca del Penedès (Alt Penedès).

Festa major alternativa. Inici: penjada d’estelades a Santa Maria. Organitza: CUP, Endavant (OSAN), Ateneu Popular X, i AJ de Vilafranca.

Dijous 28 a dilluns 1 de setembre Manresa (Bages). Festa major alternativa: concerts, sopars, xerrades, cremada de falla antiespeculació, espectacles antimilitaristes i cercatasques. Plaça Puigmercadal. Organitza: AUP, AJM, CSO Na Bastardes, La Fadulla, Colla Castellera Tirallongues i Maulets.

SETEMBRE Dimarts 2 Girona (Gironès). Xerrada sobre l’Organització Mundial del Comerç a càrrec de Jaume Oliveres. 20h, Casa de Cultura de Girona.

Dijous 4

València. Concentració pel judici als detinguts del Teatre Princesa. 9:30h Audiència Provincial.

Divendres 5 València. Concert en suport amb els detinguts del Teatre Princes. Amb Sakeo, YSK i altres. 22h Pepika la Pilona.

Dissabte 6 Barcelona. Sopar de suport als represaliats. 21h, Gràcia. Organitza: Endavant (OSAN).

Llinars del Vallès (Vallès Oriental).

Festes alternatives: concert amb Aluminosis, Arròs Caldós i Revolta 21.

23h, esplanada sota del Castell Nou. Molins de Rei (Baix Llobregat). Acte Polític en motiu de la diada de l’Onze de Setembre. 19h, plaça de la Creu.

Organitza: Endavant (OSAN).

Dimarts 9 Barcelona. Acte polític: “Espanya és irreformable. Ni França ni Espanya, independència i socialisme”. 20:30h, Ateneu Popular Mawla. Organitza: MDT.

Envia les convocatòries a accent@xarxaneta.org

L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans. Número 16. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.

Redacció Valencia: c. de Ripalta, 20, baixos, València. Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. 08014 Barcelona. Adreça electrònica accent@xarxaneta.org. Telèfons de contacte: Subscripcions: 658 33 39 32. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 658 33 39 32.

Consell de Redacció: Coordinació: Laia Altarriba, Andreu Ginés i Àlex Tisminetzky. Països Catalans: Laia Altarriba, Martí Cirici, Andreu Ginés, Maria Oliver, Aure Silvestre, Joan Teran. Economia: Àlex Tisminetzky. Internacional: Juanjo Garcia, Sónia Jiménez Villanueva.

Cultura: Joan Sebastià Colomer, Feliu Ventura. Correcció: Adela Ortiz. Edició gràfica: David Campos, Àlex Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia. Han col·laborat en aquest número: Arcadi Oliveres, Bernat Pompei, Pere Puig.