Accent 17

9 de setembre de 2003 Periòdic popular de distribució gratuïta 5.000 exemplars

Publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans

Número 17 La reforma de l’Estatut de la Comunitat Autònoma de Catalunya marca bona part de les propostes per la Diada

Editorial

Estatuts electorals Finalment, el proper mes de novembre es celebraran les eleccions autonòmiques del Principat.

Unes eleccions que vindran marcades tant per la retirada de Jordi Pujol com per la manera com han enfocat les seves propostes de futur els diferents contendents. Els diferents partits, a manca de veriratbles alternatives a les polítiques econòmiques neoliberals que imperen arreu, han posat com a centre del debat la reforma del marc estatutari, presentant seves respectives propostes d'estatut d'autonomia, en el cas de PSC CiU, ERC i ICV, i l'oposició a qualsevol reforma per part del PP. Unes propostes que parteixen, de fet, de la constatació, per part dels mateixos que el van acceptar, de l'estancament del model d'estat sorgit de la reforma del franquisme i fill de la constitució vigent fins avui. Una constatació que se'ls ha fet palès d'ençà el naixement del pacte de Lizarra, que tot i acabar en via morta, enterrà definitivament l'estatut de Gernika i obrí pas a l'anomenat "Pla Ibarretxe" per una reforma de la relació de la Comunitat Autònoma Basca amb l'Estat espanyol. I sobretot per l'agressiva reacció del PP i el PSOE, que acceleraren les mesures destinades a tancar el traspàs de competències i a refermar la uniformització d'un projecte espanyol que es veia qüestionat ja no només pels independentistes, sinó també per part important de l'autonomisme. Davant aquesta reacció, els principals partits catalans, tant CiU per la seva submissió al PP, com el PSC pel seu lligam amb el PSOE, demostraren la seva incapacitat per seguir fent creïble el marc autonòmic, i veieren la creixent incomoditat i descontentament de l'opinió pública catalana amb els seus esgotats missatges polítics. CiU, amb la seva proposta de nou estatut, pretén rentar-se la cara després de set anys de pacte amb el PP, que li ha permès legitimar el seu espanyolisme cada vegada més virulent. El PSC s'enfronta al repte d'aconseguir per fi el govern autonòmic, després del fracàs de Maragall fa quatre anys. La retirada de Pujol li suposa una oportunitat com no havia tingut mai fins ara, i vol desmarcar-se de les posicions més espanyolistes del PSOE amb propostes com l'Euroregió, atacades furibunadment des del nacionalisme espanyol malgrat no suposar de fet cap qüestionament de la sacrosanta unitat de l'Estat. Amb la mateixa lògica successoria encara les leccions l'ERC de Carod Rovira, preocupada per presentar una cara prou moderada per esgarrapar els votants descontents de CiU, aparcant definitivament del seu discurs qualsevol referència a la independència, i proposant també un nou Estatut.

Tenim doncs tot un ventall de propostes enfrontades, mlagrat ser conicidents en gran part, que en cap moment plantegen ni el reconeixement efectiu i real del dret a l'autodeterminació, ni la possibilitat de bastir els Països Catalans, i que no qüestionen tampoc en cap moment l'estat espanyol ni el marc constitucional que vulnera els drets nacionals catalans.

Davant d'això hem de veure una vegada més unes eleccions que ens condemnaran a quatre anys del mateix, sense poder optar per una veritable alternativa tant pel que fa a una opció d'esquerres que plantegi clarament una transformació de la societat cada dia més necessària, com per una solució definitiva a les reivindicacions nacionals catalaneas, basada en la reunificació i independència dels Països Catalans.

Assetjament contra els immigrants de les casernes de Sant Andreu Països Catalans / 4

Les tortures del 92 arriben a Estrasburg Economia / 5

Xile: trenta anys sense Allende Internacional / 6

Entrevista a Oriol Capdevila, detingut el setembre del 2001 Contraportada / 8

11-S: un clam per la independència

La manifestació independentista de l’11 de setembre cada any aplega milers de persones

Un any més, l’Onze de Setembre marca l’inici del curs polític al Principat. Aquest any el tema estrella és la reforma de l’Estatut de la Comunitat Autònoma de Catalunya, que d’una manera o altra està present en les propostes dels partits polítics parlamentaris de cara l’Onze.

Per la seva banda, la Coordinadora de l’Esquerra Independentista torna a convocar aquest any la manifestació i l’acte polític de la tarda l’Onze de Setembre de Barcelona amb el motiu “Amb els Estatuts no hi ha futur. Independència”, explicant que “els Països Catalans no necessiten més competències subordinades al poder de Madrid ni de París” i que “cal construir els instruments necessaris per aconseguir la independència”.

La convocatòria de la CEI aplega organitzacions com les CUP, Endavant, Maulets, MDT o la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI), entre d’altres. A més del plantejament col·lectiu de l’Onze, aquestes organitzacions també fan la seva pròpia campanya de l’Onze. Així, Endavant anuncia que “Tornen temps difícils, tornen temps de lluita”,

mentre que l’MDT afirma que “Espanya és irreformable” i que cal “plantar cara als governs espanyol i francès i a l’Europa dels Estats”.

Altres organismes populars també fan les seves pròpies convocatòries per l’Onze de Setembre. La Comissió Fossar de les Moreres torna a convocar aquest any un acte polític al matí al Passeig del Born després de l’acte de l’any passat en què va intervenir la diputada basca Gorizelaia i l’exsenador Xirinachs. Maulets farà una mica abans d’aquest acte la presentació per tercer any consecutiu de l’anuari d’activitats de les seves assemblees. Per la seva banda, la CAJEI convoca a l’homenatge que cada any es fa a Gustau Muñoz en record del seu assassinat per part de les policia espanyola la Diada de 1977. Finalment, i per segon any consecutiu, Rescat convoca a participar a la manifestació del migdia per la llibertat dels presos i preses polítiques catalanes, i per denunciar el judici que finalment, després de més de dos anys, es celebrarà els propers dies 6, 7 i 8 d’octubre a l’Audiència Nacional de Madrid. Un Onze de Setembre més ple de propostes que mai.

Aznar premia Valdecasas L’actuació repressiva de la delegada del Govern deixa un balanç de més de mig miler de detinguts en 7 anys.

En la remodelació que el president del Govern espanyol, José María Aznar, ha fet del seu gabinet, Júlia García-Valdecasas ha vist recompensada la seva feina repressiva al capdavant de la Delegació del Govern espanyol a Catalunya.

Aznar ha volgut premiar amb el Ministeri d’Admnistracions Públiques la feina que Valdecasas ha fet des que l’any 1996 va passar a ocupar el càrrec de delegada del Govern. La seva carrera repressiva la va inaugurar amb el desallotjament de la casa okupada El Bruc de Terrassa l’octubre del 1996, que va provocar desenes de ferits. Però l’actuació que va donar a conèixer més àmpliament el seu tarannà va ser el desallotjament uns dies després del cinema Princesa de Barcelona, pel desplegament desproporcionat de mitjans repressius, la duresa de l’acció policial i la càrrega contra la manifestació de protesta posterior. La repressió inflexible contra qualsevol tipus de protesta dels moviments independentista, okupa, antiglobalitzador o anticapitalista ha guiat la política de Valdecasas. Algunes de les

actuacions més contundents han estat la detenció de diversos independentistes després de la manifestació de la PUA el 23 d’abril de l’any 97, la violació de l’autonomia universitària per reprimir els estudiants que el gener de 1999 protestaven contra la visita d’Aznar a la UAB, la contundència contra les protestes per la desfilada militar a Barcelona el maig de l’any 2000, la càrrega contra la manifestació de protesta per la celebarció a Barcelona d’una reunió del Banc Mundial el juny del 2001 o la detenció i maltractaments contra diversos joves catalans acusats de col·laborar amb l’organització armada ETA. El balanç repressiu que deixa Valdecasas suma més de mig miler de detinguts i centenars d’identificacions, que s’expliquen per la voluntat del Partit Popular d’acabar amb qualsevol tipus de protesta.

Valdecasas marxa a Madrid, i Susana Bouis, fins ara subdelegada del Govern a Catalunya, pren el relleu. Des del seu càrrec Bouis ha col·laborat estretament amb Valdecasas, la qual cosa fa pensar que continuarà la mateixa línia repressiva.

9 de setembre de 2003

Països Catalans

Pàgina 2

Assetjament policial sobre les casernes de Sant Andreu

detingudes esperant que es resolgui el cas, n’hi ha que han marxat per por degut a les constants pressions i intimidacions de la policia i n'hi ha que s'han acollit al pla de la Creu Roja. Per la seva banda, les plataformes veïnals han iniciat converses amb les administracions amb l’objectiu de resoldre la complexa problemàtica.

Els i les veïnes tenen clar que la Mireia Redondo, Barcelona.situació dels immigrants és difícil Aquest estiu s'han precipitat els i no veuen que les administrafets a les casernes de Sant Andreu. cions vulguin resoldre el cas conUns mesos de mobilitzacions veïsiderant els immigrants. Aquests, nals havien aconseguit reduir el assetjats per la policia i les admiressò aconseguit per alguns grunistracions, cada cop són menys i puscles populistes i racistes que tenen menys ganes de mobilitzarestaven intentant aprofitar la se pels seus drets. situació en benefici propi. Els Caldrà esperar a la vista del mes veïns i les veïnes de Sant Andreu de setembre per veure com es tenien converses amb les adminisresol tot aquest tema, però semtracions per aconseguir que es bla que les administracions i la construïssin equipaments on hi policia no estan disposades a reshavia les velles casernes. Els grups pectar ni els pactes amb les plataveïnals també volien que els i les formes veïnals ni els ocupants de habitants que estaven vivint o, les casernes. millor dit, sobrevivint a les caserIgualment, totes les mobilitzanes, tinguéssin garantits els cions en les que la Plataforma per papers, la residència i el treball.

Catalunya i altres grups feixistes Es tractava d’aconseguir unes han tret el nas han tingut les condicions de vida dignes, “com Els equipaments militars abandonats són un espai enorme que els i les veïnes reclamen per a equipaments pel barri seves conseqüències. Una part qualsevol altra persona”. considerable del veïnat es mosgessa no va acceptar el seu argu- cions de vida. Però l'assetjament ment, no s’avisaven a familiars o tren poc receptius de cara als i les Moviments durant l’estiu ment d'indefensió i no va deixar policial no va trigar a arribar. amics de la seva detenció. immigrants i, el que és pitjor, Però durant els mesos d'estiu es va declarar els demandats. L'únic Cada dia s'identificaven els ocu- En aquest context, Papers per a estan augmentant els grups de començar a enderrocar una part que va acceptar va ser fer unes pants de les casernes, se'ls amena- Tothom va convocar una manifes- joves feixistes i d’ideologia nazi de les casernes. El desallotjament preguntes a l'administració sobre çava, se'ls detenia sense argu- tació el 7 d'agost a la plaça Sant per la zona de Sant Andreu, que semblava imminent. S'organitza- el tema. Per la seva banda, l'advo- ments i es procedia a l'expulsió Jaume. Al final de la concentra- s'afegeix als que també han cresren grups per estar a les casernes cat de l'Estat demanava portar el d'alguns dels detinguts sense ció, que es va desenvolupar amb cut o han revifat a zones properes amb els i les ocupants i per a par- desallotjament de les casernes pel ordre per a fer-ho. Era freqüent normalitat, la com la Sagrera, lar-hi, amb els procediment que, en anar a les dutxes, que policia va Els i les veïnes veuen que Navas i el Clot. objectius de fer- Grups de veïns s’han d ' u r g è n c i a , estan una mica apartades de les detenir, entre a consela situació dels immigrants Com los saber la organitzat per aconseguir per procedir a vivendes, la policia els identifi- d'altres, un qüència, han situació i intenl’expulsió dels qués i els amenacés amb expulsar- dels portaveus és difícil i no veuen que les augmentat de equipaments pel barri i tar buscar feina ocupants el los o els detingués directament. de les casernes, administracions vulguin manera consia les persones unes condicions de vida més ràpid Tampoc no es van respectar els Yerko Toro. El resoldre el cas considerant els derable les que ho necessi- dignes pels habitants de possible sense pactes amb les entitats veïnals i es motiu adduït immigrants agressions feitaven amb més les casernes donar explica- van enderrocar parts habitades de era la falta de xistes a gent urgència. Fins i cions sobre les les casernes. En una ocasió van papers, però jove de la zona tot es va organitirregularitats estar a punt de tirar una casa amb Yerko tenia els permisos de resi- que es mostra contrària a aquestes zar un dinar i un partit de futbol amb què tant les administracions uns ocupants a dins perquè no dència i de treball en procés de ideologies. a les mateixes casernes. com la policia estaven actuant. havien mirat si hi havia algu renovació. Ell i diversos immi- Aquests grups actuen amb tota Va tenir lloc una vista pel des- Aquesta demanda va ser rebutjada vivint-hi. La part que estava habi- grants estaven a la Verneda a l'es- impunitat i no tenen a sobre la allotjament en què els ocupants per la jutgessa que va allargar el tada o feta servir pels militars i pera de l'expulsió, però finalment policia per a detenir-los o assetjarde les casernes hi van assistir per procediment fins a aquest setem- exmilitars no es va tocar. es va aconseguir suspendre el con- los de la manera que els immidefensar-se malgrat la por i la des- bre.

Amb cada vegada menys vivendes tenciós administratiu que en grants de les casernes pateixen a confiança que havien manifestat i menys parets, es feien assemble- demanava la seva expulsió. Altres diari. O bé les administracions i la respecte el procés judicial. La jut- Assetjament policial es a l'aire lliure, assembles en què no van tenir tanta sort: en aquell policia s'han equivocat d'objectiu Després d'aquesta vista semblava la policia irrompia per amenaçar o moment ja havien estat expulsa- a assetjar o bé els convé l'augment que la tranquil·litat tornaria a les detenir a la gent que hi havia. des una trentena de persones. d'aquest grups feixistes esdevecasernes. Es van instal.lar unes Alguns dels detinguts restaven nint còmplices, doncs, de les dutxes i es van desinfectar les dies a la Verneda sense que ningú Situació actual a les casernes agressions i de l’expansió d'ideocasernes per a millorar les condi- pugués anar a veure'ls o, simple- Avui encara hi ha detinguts i logies feixistes.

Part del veïnat intenta recuperar les casernes per a equipaments pel barri i assegurar unes condicions de vida dignes pels seus habitants

Locals on trobar L’ACCENT Alacantí: Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Universitat Alacant. Alcoià: Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp: Casal Popular La Turba. Alt Empordà: Casal La Volta . Alt Penedès: Can Cellerot, Ateneu X, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Anoia: Jaç Roig, Jimmy Jazz, Ateneu Popular de Masquefa. Bages: Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular la Falç, Associació Cultural Mercat del Blat. Baix Camp: El Carrasclet, Refugi. Baix Cinca: Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat: Ateneu Revolta, Ateneu de Cornellà, CSO El Pati Blau, Tio Canya-Sant Feliu. Papereria Elena, Papereria Stel Baix Maestrat: Ball de dimons de Vinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx. Barcelonès: Casal Independentista de Badalona Antoni Sala i Font, La Barraqueta, Ikastola, Casal Popular de Gràcia, La Torna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Insurgent, Kasa de la Muntanya, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records, Kebra Discs, Biblioteca de Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, Universitat Central, UPF-Rambles, FAVB, , La Cereria, Makoki, Euskal Etxea, Tio Canya, Espai Mallorca-Via Fora, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI, Pati Llimona, Arran, Casal Independentista de Sants,Ateneul Popular Mawla-Maulets Barcelonès, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, Casal Popular Onze de Setembre, Biblioteca Ignasi, AVV de Sant Andreu, S.C. La Lira, Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Ateneu Independentista La Forca, Ateneu Popular Octubre. Berguedà: Casal Independentista Cal Panxo. Camp de Túria: Casal Jaume ILlíria. Conflent: Casal Jaume I-Rià. Camp de Morvedre: Espai Dina. Garraf: GER. Garrigues: Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques. Garrotxa: Bar-Casal Terra Aspra. Gironès: Ateneu 24 de juny, Ateneu la Màquia, Casal Independentista El Forn, Centre Cívic de Celrà, La Pioxa de Bordils. Horta: Bar Tocat, C.S Xaloc-Soroll,Akelarre Casal Jaume I-Malva-Rosa, Casal Jaume I-Russafa, Casal Jaume I-Catarroja, Biblioteca Diputació, Racó de la Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Ateneu Cultural Casino de Torrent Biblioteca humanitats, facultat història,Cafè l’Infern. Mallorca: Es Pinzell. Maresme: Taberna Atzucac, Casal Independentista El Solc, Casal Popular Fèlix Cucurull. Marina Alta: Casal Jaume I-Pedreguer,, Casal Jaume I-Pego,. Matarranya: Casal Jaume I-Calaceit. Osona: Casal Independentista Manel Viusà, el Xamfrà, 1714 Seguem Cadenes, Ges Insurrecte, Casal Independentista el Gurri, Bar KanKarra, Biblioteca de Taradell, Bar Tse-tse, Atmosfera, Biblioteca Dos Rius, Bar el Casal, Restaurant l’Olla dels Experiments, Biblioteca de St. Pere de Torelló. Pla de l'Estany: Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Pla d’Urgell: El Gis-Mat de Linyola. Plana Alta: Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló.UniversitatJaume I Plana Baixa: Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta: Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume I-Carcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca. Rosselló: Llibreria Catalana, Casal Jaume I-Centre Cultural Català, CEDACC, Associació Aire Nou de Baó, ACE-CEPC. Safor: Casal Jaume I-Gandia, Casal Jaume I-Oliva. Segrià: La Falcata. Selva: Casal Popular el Trabuc. Solsonès: Bar Castell. Urgell: El nan roig de Tàrrega. Vall d'Albaida: Endavant-Ontinyent, Casal Jaume I-Ontinyent. Vallès Occidental: Casal Independentsita Can Pingàs, Tio Canya-Mollet, Casal Independentista Can Capablanca, Universitat Autònoma, Via Fora-Ripollet, Local Endavant-Terrassa, Consell de Joventut de Terrassa, Minyons, Geganters de Terrassa, La Nit. Vallès Oriental: Casal Quico Sabater, Tio Canya-Mollet, Bar la Tramuntana, el Mirallet, Llibreria la Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaça de Cardedeu, El Trull de la Garriga, Ateneu de Caldes de Montbui. Vallespir: Angelets del Vallespir. Valls del Vinalopó: Casal Jaume I-Monòver.

Locals col·laboradors: Ateneu Popular X (C. Ferran 14. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular Octubre (C. Badejoz 23. Barcelona) / Ateneu Revolta (C.Ponent 13, Molins de Rei) / La Barraqueta (C. Virtut, 14. Barcelona) / El Casal (C.Sant Elies 8, 1er. Reus) / Casal Independentista de Sants Jaume Compte (C. Premià, 31.

Barcelona) / Casal Popular de Gràcia. (C. Ros de Olano 39/41, Barcelona) / Casal Popular Onze de Setembre (C. Concepció Arenal, 258. Barcelona) / CODESEMA (C. Nàpols, 18. Mataró) / La Falcata (C. Panera 2. Lleida) / Jimmy Jazz (C. Clos 53. Igualada) / Partisano (Pl. de l'Oli, 7 baixos. Girona) / Racó de la Corbella (C. Ripalda 20, baixos. València) / Centre Social-Bar Terra (C. Baró de Sant Petrilló 9. València) / La Traca (C.Pau Gesa 5. Cardedeu) / 1714 Seguem Cadenes (C. Riera 29. Vic) / Via Fora-CAT (Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 25. Barcelona) / 1917 (Pintor Fortuny 30. Barcelona)

Pàgina 3

Països Catalans

Les tortures del 92 arriben a Estrasburg El 18 de novembre comença el judici a la Cort dels Drets Humans Laia Altarriba, Barcelona.- La major part de la societat catalana recorda l’any 1992 per l’olimpíada que es va celebrar a Barcelona. Però per a l’esquerra independentista l’any 92 va associat a detencions i tortures. Perquè el ja aleshores jutge de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón va ordenar entre el 29 de juny i el 9 de desembre d’aquell any la detenció de 38 militants i simpatitzants independentistes per una suposada vinculació amb l’organització armada Terra Lliure (que aleshores es mantenia pràcticament inactiva però que encara no s’havia dissolt). Molts dels detinguts, en sortir de comissaria en llibertat o en anar a parar a la presó, van denunciar que havien patit tortures brutals en mans de la Guàrdia Civil durant els interrogatoris a Manresa, a Barcelona i, sobretot, a Madrid. La justícia espanyola, però, va arxivar les denúncies i no va voler-les investigar, malgrat que alguns dels informes dels metges forenses mostraven clars indicis que els detinguts havien estat maltractats.

Després d’un procés judicial que ha durat diversos anys, el proper 18 de novembre començarà a Estrasburg, a la Cort Europea dels Drets Humans, un judici per determinar si la justícia espanyola va actuar correctament o si hauria d’haver obert una investigació arran de les denúncies presentades aleshores. Tot i que el dictamen del tribunal no serà vinculant per a la justícia espanyola i que només hi han arribat 17 de les desenes de denúncies presentades inicialment (dues han estat desestimades per la Cort Europea, així que al judici només se’n tindran en compte 15), Ramon Piqué, portaveu dels detinguts del 92, creu que el fet que el Tribunal d’Estrasburg consideri que s’haurien d’haver investigat les acusacions suposa una victòria política i moral molt important. I és que seria

la primera vegada que un organisme judicial comunitari posaria en dubte els mètodes d’interrogació dels cossos policials espanyols i donaria credibilitat a unes acusacions per tortures i maltractaments.

Tortures brutals Els relats dels detinguts són esfereïdors. Algunes de les pràctiques que denuncien van patir són la bossa al cap per produir sensació d’ofec en la persona que estan interrogant, submergir el cap en una banyera d’aigua per obtenir la mateixa sensació, cops a diverses parts del cos amb llistats telefònics o barres de ferro, aplicació d’electrodes o amenaces de violació. El procés que han hagut de seguir els denunciants perquè ara Europa investigui les acusacions ha estat llarg, perquè els tribunals espanyols van desestimar-les. El convenciment, però, de la importància d’exhaurir tots els passos possibles per tal que un tribunal de justícia donés credibilitat a les acusacions ha permès que el proper mes de novembre se celebri el judici a Europa. Pel camí han quedat les denúncies de moltes persones que l’esgotament, els tombs polítics o les renúncies les ha fet desestimar de continuar amb el procés de recursos i al·legacions.

Els informes mèdics El motiu que ha fet decidir el tribunal europeu d’obrir aquest judici han estat els informes dels metges forenses que van examinar els detinguts quan eren a la comissaria.

Malgrat que l’examen mèdic va ser molt limitat (no els va examinar tot el cos, sinó només les parts que no quedaven cobertes per la roba), els forenses no van poder obviar algunes senyals a la cara o als braços que les tortures havien deixat en els detinguts. Són les ferides que recullen aquests informes les que han fet decidir la Cort d’Estrasburg a iniciar la vista oral.

Ramon Piqué remarca la importància

La bossa al cap, la banyera, electrodes i cops al cos són algunes de les tortures que van patir els 38 detinguts

El jutge Baltasar Garzón

que té fer-se reconèixer pel metge forense en cas de ser torturat o maltractat per la policia, ja que, tot i que en moltes ocasions aquests metges intenten obviar les marques deixades durant els interrogatoris, de vegades es veuen forçats a recollir les més evidents en el seu informe. A l’hora de presentar una denúncia pels maltractaments soferts, són aquests informes els que el jutge té en compte per determinar si obre una investigació, com ha passat amb les denúncies que han arriba a Europa. Els informes realitzats en sortir en llibertat per altres metges, i que al 92 van corroborar que els detinguts havien patit maltractaments, a l’hora d’un judici no és tenen massa en compte.

Lluita contra la tortura Per Ramon Piqué, una de les mancances que van trobar les persones que van ser torturades va ser la inexistència d’alguna entitat que estigués treballant el tema de la tortura i que els pogués donar suport legar i psicològic. Perquè després de passar per aquesta dura experiència, les persones que han patit maltractaments i que es decideixen a denunciar-ho, tenen davant seu un llarg camí judicial que els farà recordar constantment la mala experiència que van patir. També és important crear espais on puguin rebre suport psicolò-

Les detencions van arribar en un moment en què l’esquerra independentista estava dividida i enfrontada

Ser subscripor de L’ACCENT et permet rebre a casa cada quinze dies la publicació i col·laborar amb el projecte d’informació popular i compromesa amb la realitat dels Països Catalans

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ Nom i cognoms: Adreça: Codi postal: Població: Tipus de subscripció: trimestral (9 euros) Domicialiació bancària Nom del titular:

gic. És per això que alguns dels detinguts del 92, un cop hagi acabat el judici a Europa, volen que la seva experiència serveixi per poder ajudar la gent que és detinguda avui en dia i pateix, com ells van patir, tortures i maltractaments. De moment, però, miren cap a Estrasburg amb l’esperança que, com a mínim des d’Europa, es posi en qüestió el tracte que dispensenels cossos policials de l’Estat espanyol als detinguts a les comissaries.

Desactivar l’independentisme L’Operció Garzón (tal com és coneguda l’operació que va impulsar aquest jutge contra l’independentisme el 1992) tenia l’objectiu de desactivar les protestes independentistes davant de la celebració a Barcelona dels jocs olímpics. Les detencions, a més, van arribar en un moment en què l’esquerra independentista estava dividida i enforntada entre sí, i feia poc que un sector important havia desembarcat a ERC sota l’auspici d’Àngel Colom amb l’argument que la construcció europea permetria assolir la independència per vies estrictament institucionals. La major part dels detinguts del 92 eren alguns dels militants més combatius i que no donaven suport a l’estratègia d’incorporació a ERC. Com que el moviment independentista estava molt afeblit, la resposta al carrer després de les detencions i empresonament d’alguns dels detinguts va decaure, cosa que va estendre el sentiment de derrotisme. Àngel Colom va aprofitar la situació i va oferir el “perdó” a alguns dels detinguts que van anar a la presó a canvi de renunciar als seus objectius i a recolzar la via institucional defensada per ERC.

Telèfon: semestral (18 euros) Població:

Entitat Oficina Control Número de compte Us prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà l’Accent en concepte de subscripció. Signatura: Envieu aquesta butlleta per correu a: c. Virtut, 14 baixos 08012 Barcelona o c. Ripalda, 20 baixos esquerra. 46003 València, o bé truqueu al 658.33.39.32.

9 de setembre de 2003

l’apunt

La tortura avui Àlex Tisminetzky, Barcelona.- El creiexement de l’independentisme i altres moviments socials en els darrers anys ha tornat a actualitzar la pràctica dels maltractaments dins les dependències policials.

L’any 1997, coincidint amb la revifalla del moviment okupa, el Grup sisè de la Brigada d’Informació de Barcelona va engegar una operació policial a Terrassa contra un fantasmagòric nou grup armat del qual mai més s’ha tornat a parlar. Els quatre joves detinguts en l’operació van sortir en llibertat sense càrrecs, però van denunciar maltractaments, cops i llarguíssims interrogatoris il·legals amb pressions psicològiques.

Des de llavors, gairebé un centenar de catalans han testimoniat tortures, en molts cassos protagonitzats pel mateix grup policial. Els altres cossos polcials, però, també acaparen part de les denúncies; com en el cas dels quatre joves de Torà detinguts sota la llei antiterrorista pels Mossos d’Esquadra i interrogats durant hores sota pressions físiques i psicològiques. Durant la incomunicació un dels detinguts va haver de ser hospitalitzat a la UVI i els anàlisis mèdics van constatar que havia estat drogat.

Finalment el cas de Laura Riera, terrassenca detinguda per la Guàrdia Civil, ens obliga a no oblidar-nos de la benemerita: a causa de les tortures durant els quatre dies d’incomunicació, la Laura en arribar a la presó no va poder restar dreta durant dues setmanes i va perdre definitivament l’oïda de l’orella esquerra

9 de setembre de 2003

Assemblea de defensa de les comarques nord-orientals Diverses associacions i entitats de les comarques del nord del país que lluiten en defensa del territori davant de les agressions urbanístiques, ambientals i paisatgístiques han decidit unir esforços i han creat l’Assemblea de Defensa de les Comarques Nord-Orientals. En aquesta coordinadora hi participen col·lectius d’una banda i altra del Pirineu que comparteixen les mateixes problemàtiques com les organitzacions en contra de la línia d’alta tensió de la Catalunya Nord o Salvem l’Empordà. La presentació de l’Assemblea es va fer el passat 30 d’agost a Olot, des d’on es va convocar a una manifestació el diumenge 19 d’octure a Girona sota el lema “Prou agressions al territori”.

També durant el mes d’octubre a Figueres se celebrarà la Primera Trobada d’Entitats i Plataformes en Defensa del Territori dels Països Catalans. Algunes de les entitats que han organitzat la trobada són la Plataforma Salvem l’Empordà, la Plataforma en Defensa de l’Ebre, el Col·lectiu 400.000 volts? No, gràcies! i Ecologistes de Catalunya.

Manifestació a Manresa contra la repressió Unes quatre-centes persones van denunciar el darrer dissabte 30 d’agost la detenció per part dels mossos d’esquadra i posterior segrest, agressions i maltractes per part d’un grup d’encaputxats que va patir un jove manresà el passat mes de maig (vegeu L’Accent número 16). La Coordinadora Antirepressiva del Bages, coincidint amb la festa major de Manresa, va convocar una manifestació per condemnar les agressions que ha patit el jove i per mostrar la necessitat de continuar lluitant malgrat la repressió policial.

Obre el primer centre de secundària de la Bressola Aquest mes de setembre, 18 alumnes de secundària de la Catalunya Nord han pogut començar els seus estudis de segon grau en català gràcies a l’obertura de la primera escola Bressola de secundària. Aquest centre s’ha obert a la població del Saler i té un pressupost de 70.000 euros. La intenció és poder anar augmentant anualment el pressupost i, d’aquesta manera, permetre que cada any hi hagi més alumnes que puguin cursar la secundària en català.

Pàgina 4

Països Catalans

Judici a nou catalans a l’Audiència Nacional Les demandes fiscals sumen una cinquantena d’anys de presó per “pertinença i col·laboració amb banda armada” Àlex Tisminetzky, Barcelona.- Els propers dies 6, 7 i 8 d'octubre l'Audiència Nacional jutjarà a Madrid a nou catalans inclosos dins el sumari del desarticulat escamot Barcelona d'ETA. El tribunal espanyol demana dotze anys de presó pel terrassenc Zigor Larredonda i pel barceloní Diego Sánchez per pertinença a banda armada, i deu anys de presó per la també terrassenca Laura Riera per col·laboració amb banda armada. La resta d'encausats catalans tenen una petició de set anys de presó i importants multes econòmiques també acusats de col·laboració.

Els fets jutjats es remunten a gener del 2001, i des de llavors en Diego, en Zigor i la Laura es troben en presó preventiva i dispersats per diferents centres penitenciaris espanyols. Des de fa dos anys, en Zigor ha estat a les presons de Soto del Real, Aranjuez, Valdemoro i Albacete, en Diego ha restat a Soto del Real mentre la Laura ha passat per Soto del Real, AlcaláMeco i Badajoz.

L’Audiència Nacional ha jutjat una vuitantena de catalans els darrers deu anys

Des de Rescat, col·lectiu de suport a presos polítics, s'ha denunciat el judici per considerar l'Audiència Nacional un "tribunal d'excepció, hereu de l'antic Tribunal de Orden Público" i que "ens trobem davant un judici polític, on la majoria d'inculpacions es basen en declaracions extretes sota tortura". El col·lectiu demana "deixar la via repressiva per afrontar les lluites socials i nacionals"

i fa una crida a la mobilització en solidaritat amb els encausats, convocant el proper 11 de setembre a una manifestació a Barcelona i una altra manifestació el 13 de setembre a Terrassa. Pels dies del judici s'estan preparant autocars pel primer dia (dilluns 6 d'octubre) i a Barcelona i Terrassa es convocaran concentracions tots tres dies davant els Ajuntaments a les 8 del vespre.

Contracimera a València en favor del PHN espanyol El Govern valencià vol contrarrestar la seua exclusió de la reunió sobre el PHN a Brussel·les amb unas jornades alternatives A. Ginés i Sànchez, València.Malgrat la intensa campanya que ha desenvolupat el Govern de la Generalitat Valenciana en defensa del Pla Hidrològic Nacional espanyol, la Comissió Europea no ha convocat a cap representant d’aquesta institució a les reunions que se celebraran l’octubre vinent per analitzar aquest pla polèmic i que pot ser decisiva per al finaçament europeu del projecte.

Aquesta decisió ha provocat un gran enuig en les files del PP valencià especialment després de les mobilitzacions de principis d’any i la constant campanya política i mediàtica en favor del trasvassament- perquè la seua absència deixa en evidència el pes real que el PP valencià té dins de tot el procés.

La comissària europea de Medi Ambient, Margot Wallström, que en canvi sí que ha convidat el Govern aragonès, ha rebutjat la presència de la institució valenciana perquè considera que no té cap estudi o dada interessant per aportar més enllà de les que puga presentar el Govern de l’Estat espanyol, malgrat que, en el seu moment, la Generalitat Valenciana ja va enviar dos estudis a la seu de la Comissió.

Aquesta situació, afegida a les declaracions que en el seu moment va realitzar la comissària de medi

imatge de la concentració en favor del PHN a València

ambient on qüestionava el finançament europeu del projecte, han fet que en el lobby valencià protrasvasament s’encenga el senyal d’alarma.

Així, el Govern valencià ha programat unes jornades per a finals de setembre on acudiran acadèmics i professionals que, com exposava un dels mitjans regionals que s’ha destacat més en la defensa del pla, “analizaran el traçat del trasvassament, les necessitats hídriques de la Comunitat Valenciana i els beneficis que pot reportar l’arribada d’aigua de l’Ebre”.

La intenció de l’Executiu valencià és enviar les conclusions d’aquestes jornades a la reunió oficial d’octubre a través dels valencians que acu-

diran en la delegació del Govern espanyol.

L’altra part del lobby protransvasament, les patronals valenciana, murciana i andalusa, està preparant també diferents accions. De moment, s’ha constituït com a l’Associació Empresarial de l’Àrea Mediterrània -en aquest cas inclou només el País Valencià, Múrcia i Almeria- i, deprés de denunciar públicament la pol·larització de la reunió de Brussel·les, preparen un acte a Múrcia amb alcaldes de ciutats afectades pel pla, presidents de Diputacions i empresaris d’aquestes regions on, curiosament, no han convidat l’Alcalde de Barcelona perquè “està en contra del trasvassa-

El judici del 23 d’abril de 1997 ja té data El proper 21 d'octubre es portarà a terme el judici contra vuit independentistes detinguts a Barcelona el 23 d'abril de 1997.

Els joves, que van ser detinguts després de la manifestació que es va celebrar a la tarda, tenen una petició fiscal que arriba fins els vuit i deu anys de presó per a alguns d'ells. La policia espanyola els acusa d'agressió a l'autoritat, danys i desordres públics.

Els independentistes, en canvi, han denunciat que van ser detinguts per un nombrós grup de policies de paisà quan tornaven de la convocatòria, que no es van identificar en cap moment i que els van agredir entre insults i amenaces. Els joves han denunciat haver patit múltiples cops i humiliacions una vegada detinguts.

El col·lectiu antirrepressiu Alerta Solidària ja ha anunciat mobilitzacions en suport als encausats i en denúncia de la tortura. ment”. Aquest col·lectiu assegura tenir un informe d’experts nordamericans que avalen el transvassament i que lliuraran a Brussel·les durant el mes de setembre.

Més enllà de la possibilitat d’incidir en les decisions que finalment es prenguen a Europa, el Govern valencià està fent tot el possible per mantenir la tensió social sobre la qüestió de l’aigua. El secretari autonòmic de Relacions amb l’Estat espanyol i amb la Unió Europea, Rafael Ripoll, ha afirmat que la contracimera “pretén sensibilitzar la societat sobre la idoneïtat del transvassament per la carència d’aigua”, és a dir, que l’objectiu és assegurar la presència mediàtica de la qüestió.

A les passades eleccions autonòmiques i municipals el PP va usar el PHN com a un dels seus principals arguments electorals. Els arguments en favor del transvassament no han aconseguit un recolzament unànim de la societat, com pretenien, ans al contrari, cada cop són més les entitats i col·lectius que s’hi pronuncien en contra; ni tan sols les mobilitzacions han obtingut el seguiment esperat. Però el PHN continua sent una gran eina per desgastar el PSOE, que per la seua responsabilitat en el Govern d’Aragò i la seua indefensió davant els mitjans de comunicació es veu incapaç de mantenir una postura clara en l’assumpte.

Vistos els resultats dels comicis autonòmics i municipals, de segur que el PP no vol que la qüestió s’oblide. De fet, ja s’està anunciant la preparació d’un gran acte multitudinari per a la campanya electoral del 2004. I, mentrestant, el PSOE valencià ja ha confirmat que assitirà a la contracimera.

Pàgina 5

Economia

més bé el projecte com a la primera fase d'una gran operació especulativa a gran escala per urbanitzar intensivament la Vall de Gallinera, més que no pas l'interès per dinamitzar econòmica i socialment una zona depauperada.

El macroprojecte de Xaló Consult consta com a mínim de 120 cases de fusta, 2 centres comercials, un bungalou-hotel de 30 mòduls i 230 cases amb parcel·les de 1000 metres quadrats. Es tracta, com ocorre a altres zones del sud del País Valencià (Alfàs del Pi, Santa Pola, etc.) de crear grans zones residencials que seran ocupades majoritàriament per jubilats del nord d'Europa o sectors acomodats de les classes mitjanes o la burgesia valenciana, amb un poder adquisitiu important i que gaudiran d'una zona d'un alt valor ecològic contribuint a degradar-la i despersonalitzar-la amb el seu mode de vida urbà. Aquests residents, més que dinamitzar la subcomarca com argumenten demagògicament els polítics locals i autonòmics, el que faran és privatitzar-la.

La Vall de Gallinera és un exemple més del model de creixement econòmic impulsat al País Valencià, un model basat, quasi Gallinera ha sol·licitat la seua de manera exclusiva, en la consinclusió en el Catàleg de trucció i els serveis, sectors que Muntanyes per poder autod ' U t i l i t a t La Vall de Gallinera és un sostenir-se, Pública. requereixen de exemple més del model de La justificació majors aportadel projecte per creixement econòmic cions d'aigua i part de totes les impulsat al País Valencià, un de materials de forces políti- model basat, quasi de construcció. I és ques que inte- manera exclusiva, en la en aquestes gren l'Ajuntaimperioses construcció i els serveis. ment de la Vall necessitats on de Gallinera trobem el per(BNV, PP, PSOE) es basa en dues què de la defensa numantina, per línies: per una banda fer referència part de polítics i burgesia valenal caràcter calcari dels terrenys i el ciana, del PHN i de lleis com el seu escàs valor forestal, i per l'altra Pla d'Argiles, que reconeix com a al suposat desenvolupament eco- zones d'explotació minera gran nòmic que el projecte pot suposar part dels territoris del País per a una zona degradada econò- Valencià, afectant zones d'enorme micament i que de forma progres- valor ecològic com la Serrania o la siva va perdent població.

Tinença de Benifassà.

En una línia Caldria preguna r g u m e n t a l Caldria preguntar-se a qui tar-se a qui afatotalment dife- afavoreix aquest model en voreix aquest rent trobem els una zona caracteritzada per model, quasi ecologistes unidireccional d'Agró, els quals unes taxes elevades d'atur, un en una zona dels denuncien el treball de baixa qualificació Països Catalans projecte afir- i un progressiu procés de caracteritzada mant que la desindustrialització. (sobretot al cenmajoria dels tre i el sud) per terrenys de la unes taxes elevaMarina Alta són calcaris (ho és el des d'atur, un treball de baixa quaParc Natural del Montgó) i no per lificació i un progressiu i difícilaixò necessàriament són d'un valor ment aturable procés de desindusecològic baix. Els ecologistes veuen trialització.

Es desclassifiquen 38ha a la Vall de Gallinera per fer xalets Redacció, València.- El passat 11 de juliol, el Consell de la Generalitat Valenciana va modificar el Catàleg de Muntanyes d'Utilitat Pública amb l'objectiu de desclassificar 38,75 hectàrees de la muntanya anomenada la Solana al municipi de la Vall de Gallinera. El decret, signat pel conseller de Territori i Vivenda, Rafael Blasco, i pel president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, es basa en les Normes Subsidiàries de la Planificació Municipal de la Vall de Gallinera, aprovades per la Comissió d'Urbanisme en la sessió celebrada el 31 d'octubre de 1991.

En aquestes normes ja es tractava d'excloure la Solana del Catàleg de Muntanyes d'Utilitat Pública de la província d'Alacant, considerant-la com a terreny apte per urbanitzar.

La resolució de la Generalitat també recull la sol·licitud de l'Ajuntament de la Vall de El sector immobiliari ha fet pressió per aconseguir la desclassificació.

Gallinera d'incloure al citat catàleg 152 ha de propietat municipal, l'a- forestal i, que si bé foren inclosos al que, sols a la Vall de Gallinera, nomenat paratge de l'Ombria, Catàleg de Muntanyes d'Utilitat suposa el cost de la urbanització. proper al nucli de Benissivà, en Pública, açò es degué a una errada Segons s'ha sabut, l'àrea afectada va una fosca de la ser comprada a l'Ajuntament de la maniobra que A la zona desclassificada, Conselleria.

Vall de Gallinera, aleshores regit potser amague sembla que poden arribar a La promotora per l'alcalde del PP Miguel Marzà una futura desque ha adquirit Cervera, pel preu de 457.831 construir-se fins a 2.890 classificació. els terrenys és euros, quan encara era sòl d'utilitat A la zona des- xalets, fet que possiblement una empresa ale- pública, és a dir, a 12 euros per c l a s s i f i c a d a , suposarà un important manya radicada metre quadrat, una xifra que sembla que impacte demogràfic, social i a Xaló, es tracta actualment ha multiplicat per deu poden arribar a ambiental de Xaló Consult, el seu valor. construir-se fins que a la seua Aquesta manera de procedir no a 2.890 xalets, pàgina web es fa sembla aleatòria, la compra de sòl fet que possiblement suposarà un ressò del projecte urbanístic ano- no urbanitzable resulta molt més important impacte demogràfic, menant-lo Parc Vall de Gallinera. barata, les promotores pressionen social i ambiental, si tenim en Aquest projecte es complementa els ajuntaments per vendre i compte que els vuit nuclis habitats amb un altre de la mateixa promo- aquests cedeixen sense oferir resisque composen la Vall de Gallinera tora ubicat a Llíber, municipi tència, mentre accepten i sol·licia penes sumen uns 800 habitants. també situat a l'interior de la ten unes desclassificacions que L'alcalde del BNV, José Cirré, pre- Marina Alta. incrementen el marge de beneficis guntat per la qüestió, ha restat Per a tots dos projectes, Xaló de les promotores. Actuacions d'aimportància a l'assumpte al·legant Consult cerca ara inversors particu- quest tipus no deparen res de bo que els terrenys esmentats són de lars, sobretot a Alemanya, per tal per al paratge de l'Ombria, per al composició calcària i d'escàs valor de cobrir els 125 milions d'euros qual l'Ajuntament de la Vall de

9 de setembre de 2003

9 de setembre de 2003

Juanjo Garcia, València.- Trenta anys després del magnicidi, les restes de Salvador Allende no descansen en pau. En l'aniversari de la seua mort i de la defunció de la democràcia xilena, la polèmica suscitada pels actes d'homenatge han evidenciat aquesta certitud.

Els actes previstos pel govern del socialdemòcrata Ricardo Lagos han comptat amb reaccions desiguals. Dins la coalició electoral que sustenta el president, la Concertación Democrática, el partit majoritari, la Democràcia Cristiana, ha mostrat el seu rebuig.

Alguns dirigents d'aquest partit com Adolfo Zaldibar, president del Senat, han manifestat que no hi assistiran. Els altres socis de la Concertación, el Partido Radical Socialista Democrático i el Partido

Pàgina 6

Internacional L’homenatge suscita una gran polèmica al país

Xile: Trenta anys sense Allende

La utilització de la figura d’Allende com a arma electoral resta clara.

Alguns dels partits que sustenten a Lagos al poder mostren el seu rebuig a l’homenatge.

Por la Democracia tampoc no han mostrat gaire entusiasme pel reconeixement públic de la figura d'Allende. Mentre la conservadora Renovación Nacional, la pinochetista Unión Demócrata Independiente i la jerarquia catòlica han criticat durament la decisió de Ricardo Lagos. L'altre gran absent en la celebració serà el general Juan Emilio Cheyre, comandant en cap de les Forces Armades.

L'homenatge programat consisteix en el descobriment d'un quadre de l'expresident de la Unidad Popular en el Palau de la Moneda, la col·locació d'una placa en el Saló

intenta amb un discurs alarmista de soscavar les bases del DC, que veu amb poc optimisme el procés de primàries dins la Corcertación per a les presidencials del 2005.

La utilització de la figura d'Allende com a arma electoral resta clara. Sobretot després que la passada setmana el candidat de la UDI, Joaquin Lavín, acceptés la proposta de Lagos de crear una institució encarregada de la investigació i salvaguarda dels Drets Humans. La postura de Lavín forma part del viratge d'estil que ell mateix encapçalà en les eleccions presidencials del 1999. Sense cap renúncia formal, l'herència pinochetista ha moderat el seu dis-

Lagos vol canalitzar el capital polític d’Allende sense irritar la dreta

de la Independència i un discurs del propi Lagos. Segons sembla, i per evitar desencontres amb els seus socis electorals, Lagos centrarà el seu parlament en la dimensió humana d'Allende, tot evitant-ne qualsevol referència de contingut polític. Posteriorment està previst un concert a l'Estadi Nacional de Xile, recentment rebatejat com Estadi Victor Jara i declarat monument nacional en record de les víctimes de la repressió militar.

Malgrat la transcendència dels actes, la televisió nacional xilena ha declinat retransmetre'ls.

Darrere d'aquesta successió de decisions s'hi amaguen diverses jugades partidistes. D'una banda Lagos intenta canalitzar el capital polític que representa la memòria d'Allende i l'onada progressista que recorre el Con Sud. Així, està prevista la participació d'una delegació del MT del Brasil. Sempre, però, sense irritar la dreta.

En el mateix sentit electoralista s'emmarquen els acords subscrits amb el president argentí, Néstor Kirchner, sobre la col·laboració entre ambdós països per impulsar la protecció medi ambiental en el continent, i que acaba amb la històrica disputa per les fronteres andines. Tot plegat es tracta, doncs, d'una bassa del PS per avantatjar els seus socis de coalició.

Per la seua banda, l’Alianza por Chile, aplec de la UDI i de RN,

curs en un intent de guanyar tot l'espectre polític possible. Així, ha anunciat que no participarà en cap dels actes que els partidaris del colp han organitzat.

En definitiva, les commemoracions previstes pel trentè aniversari del colp d'estat son descafeïnades.

I les tensions que s'hi generen són fruit més de les disputes electorals futures que d'un debat rigorós al voltat de la història del Xile contemporani. A la tradicional polarització esquerra/ dreta se n'hi afegeix una de generacional molt acusada, ja que el 50% de la població xilena va nàixer després del 1973.

La història sembla conspirar contra ella mateixa, i Xile, amb ella, entre la memòria i l'oblit tria per un camí inermig sense cap ambició.

Tres dècades de silenci i violació dels Drets Humans Cap dels governs de la transició ha volgut solucionar aquesta qüestió Sonia Jiménez, València.- Després del cop d'estat de 1973 a Xile, la Junta Militar, encapçalada pel general Augusto Pinochet, va governar el país fins l'any 1989. Aquell desembre, durant les primeres eleccions presidencials en 19 anys, el candidat demòcrata cristià Patricio Aylwin guanyà els comicis. L'any 1993 les guanyà el fill de l'ex-president Eduardo Frei Montalva, Eduardo Frei Ruiz-Tagle. Finalment, el març de 2000, Ricardo Lagos es va convertir en president amb el suport del Partit per la Democràcia (escindit del Partit Socialista el 1987), el Partit Radical Socialdemòcrata i el Partit Socialista. Però la feina feta per aquests tres governs respecte a la investigació dels crims comesos durant la dictadura militar s'ha limitat a un intent de neteja de la

consciència col·lectiva de Xile. El 1990, i poc després de guanyar les eleccions, Aylwin manifestà la seua intenció d'aclarir els casos de violació dels Drets Humans. Es creà amb aquesta intenció la Comissió Nacional de la Veritat i Reconciliació, limitada a investigar els casos amb resultat de mort.

Tantmateix, mai va tenir facultats judicials i no estava capacitada a obligar a les persones a prestar testimoni. La seua tasca es va centrar únicament en la investigació.

L'informe de la comissió, presidida per Raul Retting, es va presentar a febrer de 1991. D'acord amb les xifres oficials de l'informe Retting es registraren a Xile 3.197 víctimes de violacions greus als Drets Humans entre setembre de 1973 i març de 1990. Però les xifres oficials no

donen compte de la veritable magnitud dels fets durant la dictadura, amb molts casos sense denunciar.

Tampoc s'inclouen a l'informe els casos de tortures sense resultat de mort, que es calculen en quatre mil.

Dos anys més tard, el president presentava un projecte de llei relatiu als casos de violació dels Drets Humans on s'establia la garantia del secret de les declaracions de les persones amb dades o informacions que ajudaren a la determinació del fet punible i les seues circumstàncies. El govern va haver de retirar el projecte de llei que la societat xilena entengué com a un intent de llei de Punt i Final.

Per una altra banda, la primera mesura del nou president Frei RuizTagle el 1995 fou dictar una reforma del Codi de Justícia Militar respecte al lloc de reclusió dels militars

Presa del Palau de la Moneda l’11 de setembre de 1973

condemnats. Es va construir la presó de Punta Peuco amb l'excusa de la segregació i la garantia de la integritat personal dels militars.

Però tots els organismes de Drets Humans entengueren que la finalitat era clarament donar als uniformats un lloc de reclusió que els permetés un tractament de privilegi i exclusivitat. En allò que respecta a la gestió de Ricardo Lagos, després de tres anys de poder, el passat 25 d'agost presentava una proposta de reparació respecte a la violació dels

Drets Humans durant la dictadura, proposta durament criticada pels afectats i un ampli sector de la societat que lamenta que es col·loque al mateix nivell les famílies dels militars i les dels represaliats. En canvi, el lider de la dretana Unió Demòcrata Independent Lavin, adversari de Lagos a les presidencials de l'any 99, ha mostrat la seua satisfacció per la proposta de l'actual president xilè.

Per més informació podeu consultar www.derechos.org/nizkor/chile

Pàgina 7

Cultura

El segle de T.W. Adorno En la data inevitable de l'11 de setembre, ara fa un segle, va nàixer a Frankfurt (Alemanya) Theodor Wiesengrund Adorno, una aportació significativa ( i heterodoxa) al materialisme marxista.

Joan Sebastià Colomer, Barcelona.- Adorno va gaudir d'un ensenyament d'elit a domicili que el va permetre llegir, comprendre i interpretar els clàssics de la filosofia i la música des de la seva adolescència. La música va marcar els seus primers escrits des que, el 1925, va conèixer l'òpera d'A. Berg Wozzeck i va marxar a Viena a realitzar estudis musicals en el cercle d' A. Schönberg. En tornar a Frankfurt, creà el 1928, amb M.Horkheimer entre d'altres, l'Institut per a la Investigació Social, caracteritzat per l'acceptació del materialisme dialèctic i la

crítica del marxisme ortodox. El 1933, amb l'arribada al poder de l'NSDAP, li és prohibit exercir la docència i marxa a Anglaterra. El 1941 emigrà a California, on va realitzar, per al Comitè Jueu Americà (que dirigia Horkheimer), escrits sobre totalitarisme i antisemitisme. Després de la guerra, signà amb Horkheimer, des dels Estats Units però en alemany, el seu llibre més influent: Dialèctica de la Il·lustració. En aquest escrit, a diferència dels de K.R.Popper ( La societat oberta i els seus enemics, 1945) i B.Russell (Història de la filosofia occidental,

1946), la crítica del totalitarisme no es centra a destruir, des d'una òptica liberal, el marxisme i aquelles tradicions acusades de protofeixisme (Hegel, l'historicisme, Nietzsche) o de feixisme explícit (Heidegger). Ben al contrari, el llibre d'Adorno no es centra, tot i la seva heterodòxia marxista, en la crítica de la Unió Soviètica ni en cap forma de revisionisme. Més bé es constitueix en duríssima crítica del capitalisme monopolista, de la cultura de masses i de la ideologia burgesa entesa com a degeneració totalitària del pensament il·lustrat.

Passat i present de l’ecologisme a Catalunya Josep Maria Soler, Barcelona.Després de tota una vida dedicada a l'estudi de diferents paisatges i personatges, en especial els que conformen les comarques del delta de l'Ebre i del Pirineu, en Xavier Garcia ens presenta Catalunya es revolta, sisè llibre publicat per Angle Editorial dins la col·lecció Dissidències. Aquest treball enllaça, segons el mateix autor, amb El combat ecologista a Catalunya, publicat el 1979 per Edicions 62 i que escrigué junt amb en Jaume Reixach i en Santiago Vilanova.

Ara, passats més de vint anys, l'emergència de moviments i plataformes en defensa del territori arreu de les comarques del Principat, un fenomen que no és espontani, que no surt del no-res, en X. Garcia ha cregut necessari explicar-nos-en el procés.

Durant el període final del desarro-

llismo franquista, l'Estat, recolzat pel món empresarial, inicia una "ofensiva d'intervenció estratègica" que comportarà la nuclearització del territori, la política de transvasaments d'aigua de les perifèries al centre, i una carrera constructora d'habitatges que havien d'acollir l'onada migratòria. Mort el dicta-

dor, no va morir la ràbia, i l'única ruptura que es produí en el procés de transició cap a la monarquia parlamentària fou l'ecològica. Per en X. Garcia, "aquest trencament entre paisatge/recursos i economia/societat" permet l'inici de suplantació de les "xarxes de relació social i d'estructura productiva més

9 de setembre de 2003

La figura d'Adorno en l'àmbit filosòfic (cal no oblidar que ha estat també un dels pensadors més profunds que ha donat l'estètica musical) es pot caracteritzar molt gràficament mitjançant les seves disputes amb d'altres figures com Heidegger, Lukács i Popper. La televisió alemanya va transmetre en plena postguerra el debat que Adorno (represaliat pel III Reich) va sostenir amb Heidegger (que fou nomenat rector de la Universitat de Friburg el mateix any de l'ascens dels nazis al poder i va donar suport al règim) on argumentava els motius pels quals no era només la trajectòria personal si no el pensament de Heidegger (tant influent avui a les nostres universitats) el que contenia el germen del feixisme. Amb Lukács va mantenir una relació que va anar de la profunda influència inicial d'Història i consciència de classe i la Teoria de la

novel·la (obres mestres del marxista hongarès) fins les acusacions mútues en què Adorno denunciava la submissió intel·lectual al partit de Lukács i Lukács criticava a Adorno el seu allunyament de la realitat. Finalment el seu enfrontament amb K.R.Popper i la metodologia positivista en les ciències socials queda recollit en un llibre anomenat La disputa del positivisme, que inclou una brillant crítica del positivisme per part d'Adorno i les ponències de Popper en sentit invers.

Mentre aquella esquerra que acusava Adorno de conservador ha fet ja el viatge cap al pensament reaccionari i defensa tesis com les que Popper i Russell van mantenir en la immediata postguerra, Adorno es mostra avui com un clàssic imprescindible del pensament anti-capitalista en l'àmbit de la filosofia, la crítica cultural i l'estètica.

o menys comunals i comunitaristes", és a dir, de la globalització.

Als anys setanta, els primers que posaran en qüestió aquest model de desenvolupament seran atacats sobretot per les dues forces d'esquerra legalitzades, la duresa dels quals ens donen una imatge de llurs renúncies per tal de poder participar en el nou aparell estatal.

L'esquerda que es produeix entre els moviments socials i l'esquerra parlamentària ja no es tancarà, i el govern del PSOE a l'Estat i de CiU a la Generalitat de Catalunya, aprofundiran en el procés que "sacsejà les estructures físiques del territori, alterà els seus components ecològics i transformà les formes de la vida catalana".

Paral·lelament, s'iniciava un procés contrari que tenia per objectiu la creació de "les condicions alternatives de supervivència"; un reguitzell d'iniciatives variades (cooperatives d'energies renovables, d'informació alternativa,...) que anirien creant per la base un nou model social teòric i pràctic. Entre els anys vuitanta i noranta hi ha hagut, però, un augment de les agressions al

territori que han tingut per resultat la implicació política de nombroses persones que fins el moment no havien percebut que la capacitat de destrucció del capitalisme només s'atura quan l'atura el poble. I és de la suma del que anomena els "primers dissidents" i d'aquesta nova onada ecologista que sorgeixen les noves plataformes. Unes plataformes que no es troben soles en l'agitació política sinó que veuen com d'altres actors socials com ara el jovent independentista, els grups de dones, els i les treballadores rurals o urbanes, també tenen alguna cosa a dir sobre la construcció del país.

Fet el repàs històric dels últims quaranta anys del moviment ecologista al Principat, el llibre se centra en l'anàlisi, comarca a comarca, de les principals agressions en marxa i dels diferents col·lectius i plataformes que s'hi enfronten i plantegen alternatives. Els grups ecologistes més destacats dels últims vint-icinc anys els trobem, ordenats per antiguitat i acompanyats d'un breu historial, en l'annex que clou el llibre.

Recepta

Arròs negre (per a 4 persones) Talleu els cefalòpodes a trossets i els pebrots en tires llargues i fines. Feu anelles primes de ceba -no la piqueu- i l'all ben picat. Ratlleu les tomaques.

Agafeu una cassola de fang de 35 cm, aproximadament, i aboqueu-hi l'oli. Poseu-la a calfar i fregiu els cefalòpodes a foc viu. Quan estiguen una mica fregits, aboqueu-hi la ceba i el pimentó. Fregiu-ho a foc molt lent i tapat fins que la ceba siga fosca. Hi ha una diferència notable entre posar calamar o sèpia. El calamar solta molta aigua en fregir-lo, de manera que la ceba no quedarà fosca, sinó desfeta. La sèpia no solta aigua, i la ceba sí que us hi quedarà

fosca. Heu de calcular una hora de sofregit si ho feu amb calamar, o mesclat, i mitja si ho feu només amb sèpia. Remeneu-ho molt sovint, o se us apegarà, sobretot si només poseu sèpia. Mentre se sofrig, poseu aigua a bullir.

Quan haja passat aquest temps, aboqueu-hi els alls i, en passar una estona, la tomaca. Remeneu contínuament. Deixeu-ho uns minuts més, fins que la tomaca estiga fregida.

Aboqueu-hi l'aigua bullint i poseuho a foc viu. Al principi, ha d'haverhi aigua fins dalt de la cassola.

Torreu el safrà -embolicant-lo amb una mica de paper d'alumini i acostant-lo a la flama i piqueu-lo en un morter. Afegiu-hi la tinta i una mica

de caldo. Mescleu-ho bé i afegiu-ho a la cassola.

Deixeu bullir el caldo durant mitja hora, o fins que haja agafat prou de gust. Poseu-hi la sal que calga.

Feu un cavalló d'arròs seguint el diàmetre de la cassola. Quan sobreïsca un dit per damunt del nivell del caldo sabreu que teniu la quantitat justa d'arròs per a l'aigua existent.

Repartiu-lo bé. Això és millor que indicar una quantitat justa d'arròs, ja que canvia segons la cassola i el nivell d'aigua que queda una vegada ha agafat gust.

L'arròs ha de bullir primer a foc viu, i heu d'abaixar-ne la potència paulatinament. L'última meitat del temps ha de bullir a foc molt lent i, al final de tot, tapat. En total, 20-25 minuts. Remeneu-lo molt sovint. La majoria dels arrossos secs no s'han

de remenar un cop abocat el cereal.

Aquest sí, ja que es fa amb cassola de fang, i això fa que s'apegue més fàcilment, i perquè la tinta espesseix molt el caldo. Al final us hauria de quedar, també, un socarrat semblant al de la paella.

Aquest arròs no us quedarà completament sec -porta prou d'oli i el caldo, per la tinta, queda espès-, però gairebé. No intenteu que us quede tan sec com la paella. Abans que ho aconseguiríeu tindríeu l'arròs cremat o empastrat. Cal dir que si en deixeu per a l'endemà sí que el tindreu perfectament sec -i sovint més bo-, ja que l'arròs acaba d'absorbir les restes del caldo.

Una vegada fet, deixeu-lo reposar durant 10 minuts.

INGREDIENTS 500 g de calamar o sèpia, o tot mesclat, 500 g de pimentons rojos, 200 g de ceba, 200 g de tomaques ben madures, 3 grans d'all, una miqueta de safrà, la tinta dels calamars o les sèpies, o tinta congelada (2 sobrets), 200 ml d'oli d'oliva verge, 400-500 g d'arròs redó, sal i aigua.

9 de setembre de 2003

Pàgina 8

Contraportada

Entrevista a Oriol Capdevila, indepependentista detingut el setembre de 2002

“L’únic camí contra la repressió és continuar lluitant” Laia Altarriba i Àlex Tisminetzky, Barcelona.- El 26 de setembre de 2002 va ser detingut a Barcelona juntament amb dos joves més per la Brigada d’Informació enmig d’un important desplegament mediàtic. Un any després, els independentistes han Com va anar la teva detenció? camí contra la repressió és contiSortia de casa al matí cap a la feina nuar lluitant. amb la meva mare i em van sortir De que us acusaven? al pas tres policies de paisà. Primer Ens acusaven d’una acció contra em van dir que havia d’anar amb dos caixers al barri de Sants, el ells per temes burocràtics, però desembre anterior. només entrar al cotxe de la policia Però en canvi els mitjans de em van començar a dir que jo ja comunicació deien que estàveu sabia perquè estava allà i no sé detinguts per una suposada vinquantes tonteries més. culació amb ETA...

Em van portar a la Prefactura de la La policia va passar un informe als Via Laietana i em van tancar a una mitjans de comunicació oficials habitació que no tenia més de nou viculant-nos amb aquest tema i metres quadrats. A partir d’aquell explicant tot un suposat historial moment van començar a entrar delictiu nostre que incloia haver policies de paisà dient-me que jo paricipat en una manifestació conhavia cremat un caixer i que ho tra l’Aznar a la UAB o que jo em reconegués, entre crits i amenaces. vaig emmanillar en una porteria Però com que els hi deia que no del Camp Nou. La policia va utiho havia fet m’amenaçaven en no litzar la presma per criminalitzardonar-me la insulina que necessito nos a nosaltres i al moviment perqué sóc diabètic. A més, el meu independentista del qual formem pare havia mort feia pocs dies, i els part. policies em van dir que m’havien La policia intentava buscar aquesdetingut llavors per aquesta raó. ta relació, però tant el fiscal com Com van ser els tres dies de el jutge va dir que aquesta predetenció? sumpta relació era inexistent i que Davant de la pressió en el tema de el motiu de la detenció era únical’insulina i amb el tema del meu ment la crema d’un caixer. pare, finalment vaig declarar el De fet, al final vau guanyar les que ells volien, i em van baixar a la denúncies que vau posar a la cel·la. Allà baix vaig estar fins que premsa, oi? ens van portar Sí. Vam demaals Jutjats, un Però com que els hi deia nar a El País, La dia i mig des- que no ho havia fet Vanguardia i El prés.

Mundo dret de m’amenaçaven en no Com valores rectificció per el suport que donar-me la insulina que totes les afirmavau tenir al necessito perqué sóc cions falses que diabètic carrer? havien fet sobre La solidaritat nosaltres. Com va arribar des de molts llocs dife- que no van rectificar, els vam rents: la Universitat Autònma, denunciar i de moment ja hem col·lectius de barri, organitzacions guanyat els judicis contra La polítiques. I quan vam sortir es va Vanguardia i El País. Falta fer el fer una manifestació. Crec que és d’El Mundo perquè han de traduir molt important que no ens les denúncies que nosaltres vam puguin aturar-nos, perquè l’únic fer en català al castellà.

guanyat dues querelles contra El Pais i La Vanguardia i la seva denuncia per tortures continua avançant, però s’han d’enfrontar amb un judici amb demandes fiscals de dos anys de presó per cada un i una multa col·lectiva de 48.000 euros.

Manifestació de protesta posterior a les detencions de setembre de 2002

Un altre dels judicis que hi ha Pel que fa al judici contra vooberts és per les denúncies de tor- saltres, en quin moment està el tures que vau presentar. Com es procés? troba?

El fiscal ja ha fet la petició que és És una bona notícia que per ara de dos anys de presó per cada un no l’hagin arxivat. Ja han declarat més una pena multa de 10 mesos 3 o 4 policies de la Brigada o 9.000 euros per cada un. Això d’Informació de Barcelona. El més la responsabilitat civil proper 23 de setembre tornen a sumen entre tots quatre 48.000 declarar tres polieuros. Però l’acies i volem fer A través de les penes cusació no ha una concentració multa volen desgastar presentat cap als jutjats. Crec la gent per neutralitzar prova a part de que denunciar les les declaracions els moviments polítics tortures i els malautoinculpatò tractaments és contestataris ries que ens van molt important extreure. per evitar la Si al final us impunitat amb la que actuen. Però condemnessin, què penseu fer si tampoc tenim massa esperances heu a pagar tota aquesta quantiperquè molts d’aquests casos els tat? acaben arxivant.

Des de diferents àmbits antirepressius s’està preparant una campanya de desobediència. Creiem que les penes multa són una manera de penalitzar el fet de no tenir diners i fer que la gent compromesa s’hagi d’endeutar si no vol entrar a la presó. Volen desgastar la gent per neutralitzar els moviments polítics contestataris.

Crec que aconseguirem que molta gent no ho pagui i crearem un problema a l’Estat.

AGENDA SETEMBRE Dimecres 10 Mataró. Sopar i homenatge als veterans antifeixistes, 20,30 hores Plaça de Santa Maria. Organitza: Maulets.

Pineda de Mar. Xerrada d’Alerta Solidària i parlaments de la CUP-Pineda i Casal el Solci. 20,30 hores a Can Comes, després concert. Organitza: Maulets.

Reus. Concentració independentista, 19, 30 hores a la Plaça Mercadal.

Solsona. Aplec independentista 19 hores al Castell Vell. Organitza: Maulets.

Vilafranca, Acte Polític unitari de l'Ateneu X, 20 hores i després sopar a la Plaça Jaume I. Organitza: AJV, Endavant i CUP. Després concert a Moja.

Martorell. Acte d’homenatge als defensors de la terra, 19:30h Plaça de l'Església. Organitza: Endavant Dijous 11 Barcelona.

-Homenatge a Gustau Muñoz, 10,30 hores al Carrer Ferran. Organitza: CAJEI -Presentació de l’Anuari 2003 de Maulets, 11 hores al Passeig del Born.

-Acte Polític de la CEI, 12 hores al Fossar de les Moreres.

-Acte Polític de la Comissió 11 de setembre, 12 hores al Fossar de les Moreres.

-Manifestació per la llibertat dels i les preses polítiques, 13, 30 hores al Fossar de les Moreres. Organitza: Rescat.

-Botifarrada popular, 14 hores al passeig del Born. Organitza: Maulets.

-Manifestació independentista, 17 hores Plaça Urquinaona.

-Acte Polític de la CEI, 19 hores Fossar de les Moreres.

Girona Dinar popular i concerts a les 12 hores a la Plaça del vi i 19 hores manifestació i parlaments.

Olot. Cantada dels segadors i actuacions a les 12 hores a la PlaçaRector Ferré.

Organitza: Maulets.

Sant Boi. Manifestació i ofrena foral a la tomba de R. de Casanova, 09:30h Plaça de La Vila . Organitza: Endavant.

Lleida. Homenatge als caiguts, 10 hores al Rosal i després Manifestació independentista unitària, 12 hores a la Catedral Nova Divendres 12 Barcelona. Primer aniversari del Casal Onze de Setembre de Sant Andreu, exposicions i concerts al vespre.

Dissabte 13 València. Manifestació contra el judici de l’okupació del cinema Princesa. 19 hores Plaça Sant Agustí.

Terrassa. Manifestació contra el judici a l‘Audiència Nacional de vuit catalans.

19,30 hores a la Plaça de l’Ajuntament.

Envia les convocatòries a accent@xarxaneta.org

L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans. Número 17. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.

Redacció Valencia: c. de Ripalta, 20, baixos, València. Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. 08014 Barcelona. Adreça electrònica accent@xarxaneta.org. Telèfons de contacte: Subscripcions: 658 33 39 32. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 658 33 39 32.

Consell de Redacció: Coordinació: Laia Altarriba, Andreu Ginés i Àlex Tisminetzky. Països Catalans: Laia Altarriba, Martí Cirici, Andreu Ginés, Maria Oliver, Aure Silvestre, Joan Teran. Economia: Àlex Tisminetzky. Internacional: Juanjo Garcia, Sónia Jiménez Villanueva.

Cultura: Joan Sebastià Colomer, Josep Maria Soler, Feliu Ventura. Correcció: Adela Ortiz. Edició gràfica: David Campos, Àlex Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia. Han col·laborat en aquest número: Mireia Redondo