9 de setembre de 2003 Periòdic popular de distribució gratuïta 5.000 exemplars
Publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans
Número 17 La reforma de l’Estatut de la Comunitat Autònoma de Catalunya marca bona part de les propostes per la Diada
Editorial
Estatuts electorals Finalment, el proper mes de novembre es celebraran les eleccions autonòmiques del Principat. Unes eleccions que vindran marcades tant per la retirada de Jordi Pujol com per la manera com han enfocat les seves propostes de futur els diferents contendents. Els diferents partits, a manca de veriratbles alternatives a les polítiques econòmiques neoliberals que imperen arreu, han posat com a centre del debat la reforma del marc estatutari, presentant seves respectives propostes d'estatut d'autonomia, en el cas de PSC CiU, ERC i ICV, i l'oposició a qualsevol reforma per part del PP. Unes propostes que parteixen, de fet, de la constatació, per part dels mateixos que el van acceptar, de l'estancament del model d'estat sorgit de la reforma del franquisme i fill de la constitució vigent fins avui. Una constatació que se'ls ha fet palès d'ençà el naixement del pacte de Lizarra, que tot i acabar en via morta, enterrà definitivament l'estatut de Gernika i obrí pas a l'anomenat "Pla Ibarretxe" per una reforma de la relació de la Comunitat Autònoma Basca amb l'Estat espanyol. I sobretot per l'agressiva reacció del PP i el PSOE, que acceleraren les mesures destinades a tancar el traspàs de competències i a refermar la uniformització d'un projecte espanyol que es veia qüestionat ja no només pels independentistes, sinó també per part important de l'autonomisme. Davant aquesta reacció, els principals partits catalans, tant CiU per la seva submissió al PP, com el PSC pel seu lligam amb el PSOE, demostraren la seva incapacitat per seguir fent creïble el marc autonòmic, i veieren la creixent incomoditat i descontentament de l'opinió pública catalana amb els seus esgotats missatges polítics. CiU, amb la seva proposta de nou estatut, pretén rentar-se la cara després de set anys de pacte amb el PP, que li ha permès legitimar el seu espanyolisme cada vegada més virulent. El PSC s'enfronta al repte d'aconseguir per fi el govern autonòmic, després del fracàs de Maragall fa quatre anys. La retirada de Pujol li suposa una oportunitat com no havia tingut mai fins ara, i vol desmarcar-se de les posicions més espanyolistes del PSOE amb propostes com l'Euroregió, atacades furibunadment des del nacionalisme espanyol malgrat no suposar de fet cap qüestionament de la sacrosanta unitat de l'Estat. Amb la mateixa lògica successoria encara les leccions l'ERC de Carod Rovira, preocupada per presentar una cara prou moderada per esgarrapar els votants descontents de CiU, aparcant definitivament del seu discurs qualsevol referència a la independència, i proposant també un nou Estatut. Tenim doncs tot un ventall de propostes enfrontades, mlagrat ser conicidents en gran part, que en cap moment plantegen ni el reconeixement efectiu i real del dret a l'autodeterminació, ni la possibilitat de bastir els Països Catalans, i que no qüestionen tampoc en cap moment l'estat espanyol ni el marc constitucional que vulnera els drets nacionals catalans. Davant d'això hem de veure una vegada més unes eleccions que ens condemnaran a quatre anys del mateix, sense poder optar per una veritable alternativa tant pel que fa a una opció d'esquerres que plantegi clarament una transformació de la societat cada dia més necessària, com per una solució definitiva a les reivindicacions nacionals catalaneas, basada en la reunificació i independència dels Països Catalans.
Assetjament contra els immigrants de les casernes de Sant Andreu Països Catalans / 4
Les tortures del 92 arriben a Estrasburg Economia / 5
Xile: trenta anys sense Allende Internacional / 6
Entrevista a Oriol Capdevila, detingut el setembre del 2001 Contraportada / 8
11-S: un clam per la independència
La manifestació independentista de l’11 de setembre cada any aplega milers de persones
Un any més, l’Onze de Setembre marca l’inici del curs polític al Principat. Aquest any el tema estrella és la reforma de l’Estatut de la Comunitat Autònoma de Catalunya, que d’una manera o altra està present en les propostes dels partits polítics parlamentaris de cara l’Onze. Per la seva banda, la Coordinadora de l’Esquerra Independentista torna a convocar aquest any la manifestació i l’acte polític de la tarda l’Onze de Setembre de Barcelona amb el motiu “Amb els Estatuts no hi ha futur. Independència”, explicant que “els Països Catalans no necessiten més competències subordinades al poder de Madrid ni de París” i que “cal construir els instruments necessaris per aconseguir la independència”. La convocatòria de la CEI aplega organitzacions com les CUP, Endavant, Maulets, MDT o la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI), entre d’altres. A més del plantejament col·lectiu de l’Onze, aquestes organitzacions també fan la seva pròpia campanya de l’Onze. Així, Endavant anuncia que “Tornen temps difícils, tornen temps de lluita”,
mentre que l’MDT afirma que “Espanya és irreformable” i que cal “plantar cara als governs espanyol i francès i a l’Europa dels Estats”. Altres organismes populars també fan les seves pròpies convocatòries per l’Onze de Setembre. La Comissió Fossar de les Moreres torna a convocar aquest any un acte polític al matí al Passeig del Born després de l’acte de l’any passat en què va intervenir la diputada basca Gorizelaia i l’exsenador Xirinachs. Maulets farà una mica abans d’aquest acte la presentació per tercer any consecutiu de l’anuari d’activitats de les seves assemblees. Per la seva banda, la CAJEI convoca a l’homenatge que cada any es fa a Gustau Muñoz en record del seu assassinat per part de les policia espanyola la Diada de 1977. Finalment, i per segon any consecutiu, Rescat convoca a participar a la manifestació del migdia per la llibertat dels presos i preses polítiques catalanes, i per denunciar el judici que finalment, després de més de dos anys, es celebrarà els propers dies 6, 7 i 8 d’octubre a l’Audiència Nacional de Madrid. Un Onze de Setembre més ple de propostes que mai.
Aznar premia Valdecasas L’actuació repressiva de la delegada del Govern deixa un balanç de més de mig miler de detinguts en 7 anys. En la remodelació que el president del Govern espanyol, José María Aznar, ha fet del seu gabinet, Júlia García-Valdecasas ha vist recompensada la seva feina repressiva al capdavant de la Delegació del Govern espanyol a Catalunya. Aznar ha volgut premiar amb el Ministeri d’Admnistracions Públiques la feina que Valdecasas ha fet des que l’any 1996 va passar a ocupar el càrrec de delegada del Govern. La seva carrera repressiva la va inaugurar amb el desallotjament de la casa okupada El Bruc de Terrassa l’octubre del 1996, que va provocar desenes de ferits. Però l’actuació que va donar a conèixer més àmpliament el seu tarannà va ser el desallotjament uns dies després del cinema Princesa de Barcelona, pel desplegament desproporcionat de mitjans repressius, la duresa de l’acció policial i la càrrega contra la manifestació de protesta posterior. La repressió inflexible contra qualsevol tipus de protesta dels moviments independentista, okupa, antiglobalitzador o anticapitalista ha guiat la política de Valdecasas. Algunes de les
actuacions més contundents han estat la detenció de diversos independentistes després de la manifestació de la PUA el 23 d’abril de l’any 97, la violació de l’autonomia universitària per reprimir els estudiants que el gener de 1999 protestaven contra la visita d’Aznar a la UAB, la contundència contra les protestes per la desfilada militar a Barcelona el maig de l’any 2000, la càrrega contra la manifestació de protesta per la celebarció a Barcelona d’una reunió del Banc Mundial el juny del 2001 o la detenció i maltractaments contra diversos joves catalans acusats de col·laborar amb l’organització armada ETA. El balanç repressiu que deixa Valdecasas suma més de mig miler de detinguts i centenars d’identificacions, que s’expliquen per la voluntat del Partit Popular d’acabar amb qualsevol tipus de protesta. Valdecasas marxa a Madrid, i Susana Bouis, fins ara subdelegada del Govern a Catalunya, pren el relleu. Des del seu càrrec Bouis ha col·laborat estretament amb Valdecasas, la qual cosa fa pensar que continuarà la mateixa línia repressiva.