4 de novembre de 2003 Periòdic popular de distribució gratuïta 5.000 exemplars
Publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans
Número 21
Editorial
L’Ajuntament carrega contra el Correllengua de Sant Andreu
TGV, un no econòmic Encara sense data per la seua arribada a Barcelona i, més tardanament, a València i a Alacant, l'ombra del Tren de Gran Velocitat amenaça ferir irreparablement els Països Catalans. L'aposta del govern de Madrid tant en allò que fa al TGV com al PHN és clara: d'una banda, fer que el sector públic prenga el relleu al sector privat, amb símptomes clars d'esgotament, en la nutrició de l'espiral especulativa; d'altra, comprometre gran part dels fons estructurals europeus abans que l'eix de la Unió i, amb ell, la possibilitat de finançar grans projectes, gire cap a l'Est. És, en definitiva, la mateixa política econòmica que desenvolupà el PSOE a partir del canvi de conjuntura econòmica a finals dels anys 80. Ara, des del PP, s'aposta per repetir el model radial de la xarxa ferroviària estatal. El TGV amenaça, per tant, de constituir una eina més d'opressió nacional. Hem de ser conscients que quan més prop estiguen Lleida i València de Madrid, més lluny estaran Alacant i Barcelona. El TGV servirà per mediatitzar les relacions entre catalans i per cohesionar les burgesies locals a redós del projecte neofranquista de l'Espanya centralista. L'escurçament de les distàncies possibilitarà una vertebració de dependències, en la mesura que reduirà els centres de decisió del capital en benefici de Madrid. El dany del TGV es veurà agreujat per la manca crònica d'infrastructures d'uns Països Catalans que tenen, segons deia Joan Fuster, l'A-7 com a Carrer Major. Carrer major però de pagament. El desviament de recursos cap a les línies de gran velocitat precaritzarà el transport comarcal i regional i servirà al Govern espanyol per maquillar el greu desajust entre el que els catalans paguem a l'Estat i rebem d'ell. I les víctimes necessàries serem les usuàries del transport interurbà i regional. Així, ens imposen un TGV que esquarterarà el territori i modificarà l'equilibri comarcal. Un TGV que s'accepta amb entusiasme des de les elites autonòmiques polítics i empresaris- perquè a curt termini hi veuen oportunitats per treure hi beneficis personals. El cas de Lleida representa el paradigma de boom immobiliari i constructor arran de l'arribada del TGV, boom que amenaça estendre's als Pirineus. Les grans inversions del 1992 es feren sota l'excusa de generar un Estat modern i dinàmic, d'acord amb les polítiques macro-econòmiques que ens empenyien a la terciarització de l'economia. L'actual aposta del TGV respon als mateixos interessos, però aquest cop sens cap altre model d'Estat que els guanys de les constructores i els especuladors. Un benefici que es materialitzarà a curt termini. Però més enllà d'eixe horitzó immediat hi ha més foscors que certeses.
PP i UM aproven nous plans d’infrastructures que amenacen les Illes Països Catalans / 2
La multinacional de joguets MB deixa al carrer 515 treballadors Economia / 5
Bolívia, balanç de la revolta Internacional / 6
Entrevista a Iñaki Gil de San Vicente, sociòleg basc Contraportada / 8
Manifestació dels veïns de Sant Andreu en suport al Correllengua
El dissabte 18 d'octubre, el Correllengua va viure un dels seus episodis més trists. Els fets van tenir lloc a Sant Andreu de Palomar (Barcelonès), durant la celebració del concert del Correllengua. A falta de cinc minuts per l'una de la nit (límit màxim del concert acordat verbalment amb l'Ajuntament, ja que per escrit era fins dos quarts d'una), els antiavalots de la Guàrdia Urbana carregaven contra els i les assistents al concert. La càrrega tenia lloc després que membres de l'Assemblea organitzadora parlessin amb la Guàrdia Urbana intentant fer valer el permís concedit. Però sembla ser que l'única intenció de la GU era rebentar el concert, ja que no van desconnectar el punt de llum, excusa sota la que es van escudar per realitzar la càrrega i aturar el concert. El resultat fou un ús indiscriminat de les porres i esprais de gas lacrimogen, diverses persones ferides, de les quals tres van haver de rebre atenció hospitalària, el punt de llum sense desconnectar i una batalla campal entre la GU i els i les assistents al concert, que van
respondre contundentment a l'agressió fins fer retrocedir els antiavalots. Els organitzadors del Correllengua han denunciat Jordi Hereu, regidor del Districte de Sant Andreu pel PSC, i Joan Pallarès-Personat (ERC), regidor de Cultura, com els responsables polítics de la brutalitat policíaca. Persones pròximes al Districte els haurien informat que ja tenien decidida la càrrega des del dia abans de la celebració del concert. El migdia de dissabte 25 va tenir lloc una manifestació pels carrers de Sant Andreu sota el lema 'Ni abandonarem la llengua, ni abandonarem la lluita!', que aplegà més de 200 persones, la immensa majoria veïns i veïnes andreuenques de totes les edats que cridaren contra l'actuació policíaca, contra els regidors del Districte i en defensa de la llengua i la cultura catalanes. El cas continua obert, ja que qui sol·licità el permís per fer el concert ha rebut una denúncia per desordres públics, esdevenint un cas més de repressió política a les iniciatives populars.
Incidents en un judici per pintades La passada setmana ss celebrà a València el judici contra dos joves membres de Maulets acusats de fer unes pintades en favor de La Punta. Els joves llegiren un comunicat on, després d'acusar la justícia espanyola de ser còmplice dels atacs contra el territori i de la repressió policial, asseguraren no reconèixer el tribunal. En eixe moment, la jutgessa ordenà la
detenció dels joves als policies que representaven l'acusació. Amb la contundència que caracteritza el cos, la policia va agredir la gent que estava presenciant el judici i que en el moment dels disturbis s'avia alçat, desallotjant la sala. Segons els testimonis, la pròpia jutgessa va prendre part en l'escaramussa i va anunciar accions legals contra els implicats.
Perpinyà acomiada el Correllengua La manifestació que se celebra a la capital de la Catalunya Nord amb motiu de la Diada serà també el punt final del Correllengua. Per quart any consecutiu, la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL), la Federació d'Entitats de Defensa de la Llengua i Cultura catalanes i el Casal Jaume I de Perpinyà han convocat a tots els i les catalanes als actes que es realitzaran el dissabte 8 de novembre. Tot i que la data oficial és el 7 de novembre (dia de 1659 en què se signà el Tractat dels Pirineus i se cedí la Catalunya Nord a la
monarquia francesa) els actes es realitzaran el dissabte, per facilitar així el desplaçament de persones que acudisquen de les comarques del sud. A les 16.00h eixirà la manifestació de la Plaça d'Aragó amb el lema ‘Català, llengua i futur per a un poble’ i acabarà al Castellet amb la lectura de diversos parlaments a càrrec de persones d'arreu dels Països Catalans. Per la nit, i després de la manifestació, tindrà lloc el El Rellamp! 2003 que comptarà amb la presencia dels grups Blues de Picolat, Atzukak i Marcel Casellas i la Principal de la Nit Sound System al Palau d'Exposicions de Perpinyà.