Accents 2004

Entrevista a en Xavi, portaveu del CSA els Maquis de Sabadell (Vallès Occidental) 3 de febrer de 2004 Periòdic popular de distribució gratuïta 5.000 exemplars

Publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans

Número 26

Més de 60 dies en vaga de fam per salvar el Xúquer Les protestes contra el PHN s’estenen arreu del País Valèncià mentre la Plataforma en Defensa de l’Ebre amenaça de convocar una vaga general

Entrega a la comissària europea de Medi Ambient d'una coronade flors de condol per la mort del Xúquer

Voro Pérez Fontana, veí d'Alzira, va iniciar el 5 de desembre passat una vaga de fam en denúncia contra el trasvasament d'aigua del Xúquer al Vinalopó. Durant aquest temps no ha ingerit cap sòlid i nomes s'ha alimentat de verdures i caldos. Així, l'11 de gener, quan alguns mitjans de comunicació se'n feren ressò, ja havia perdut 15 quilograms.

Voro Pérez ha anunciat que no s'aturarà fins que no "hi haja una autèntica mobilització social".

L'objectiu d'aquesta protesta és conscienciar als veïns del poble i de la resta de la comarca dels efectes negatius que pot tenir el transvasament del Xuquer al Vinalopó, projecte que s'emarca dins del pla hidrològic del Govern espanyol.

Tant Voro Pérez com els col·lectius veïnals i ecologistes de la comarca denuncien que amb els plans del Govern de Madrid, el Xúquer esdevindrà una "claveguera com el Segura". Aquests plans pretenen desviar part de l'aigua del Xúquer a les conques del sud i suplir aquesta pèrdua amb aigua procedent de l'Ebre. No obstant, els experts denuncien que l'aigua procedent de l'Ebre no té les mateixes característiques que la del Xúquer, cosa que podria perjudicar els cultius mentre que el cost en seria molt superior a l'actual. Malgrat les pretensions de Madrid de trobar execents al Xúquer, un informe de la Universitat de València publicat recentment ja alertava que l’aigua de la mar envaia tres quilómetres del curs del riu. Així, la respos-

ta dels veïns s'ha començat a notar i el dia 24 de gener es va organitzar un concert de suport. A més a més, molts municipis de la comarca, entre ells Alzira i Algemesí, ja han aprovat mocions en contra del transvasament.

Per altra banda, al Baix Maestrat, els veïns afectats per les expropiacions del PHN van realitzar tota una sèrie de mobilitzacions coincidint amb l'inici d'aquestes accions. El propietaris dels terrenys afectats es van negar a signar les actes a requeriment de l´empresa concessionària amb l´argument que només estaven escrites en castellà, i no en valencià, i per tant no es respectaven els seus drets. A la capital d'aquest comarca, Vinaròs, s'hi va realitzar una concentració el dia 28 de gener, precedida d'una acampada el dia abans. També es realitzà una vaga als instituts per a què els joves pugueren assistir-hi. Per altra banda, l´Ajuntament d´Alcanar va decretar tres dies de dol en protesta per les expropiacions de finques, mentre que les empreses que realitzaven prospeccions a la zona van denunciar alguns actes de sabotatge.

Finalment, la Plataforma en defensa de l'Ebre ha anunciat que convocarà una vaga general al Principat si comencen les obres del PHN. Sembla, doncs, que les paruales que Voro Pérez escrivia el dia que començava la vaga tindran ressò a tots els Països Catalans: "Confie en que el meu sacrifici no siga estèril i altres actuen pel futur dels seus fills, de la seua aigua, de la seua vida, d'allò que estimen."

Sumari: ······················

Desallotgen l’Ateneu de Cornellà Països Catalans / 3

Escandaloses sentències per accidents laborals Economia / 5

El poder polític a Guatemala Internacional / 6

Mobilitzacions contra la llei d’estrangeria Milers de persones es van sumar el dissabte 31 de gener a la convocatòria europea contra les lleis d’estrangeria. La principal mobilització als Països Catalans va reunir unes 5.000 persones a Barcelona, en una manifestació que va recórrer el centre de la ciutat i que va denunciar les polítiques d’exclusió de l’Europa fortalesa. Altres poblacions, com Terrassa, també van impulsar concentracions i activitats de protesta.

10.000 persones contra el THT a Perpinyà Les entitats de la Catalunya Nord que s’oposen a la construcció d’una línia d’alta tensió de 400.000 volts de potència van tornar a sortir al carrer el dissabte 31 de gener. 10.000 manifestants van mostrar l’oposició a aquest projecte que ha topat amb un ampli rebuig popular.

editorial

L

es eleccions estatals han irromput amb força al nostre país amb la tempesta política i mediàtica desfermada arran de les converses de Josep Lluís CarodRovira, secretari general d'ERC i fins fa pocs dies conseller en cap del Govern autonòmic, amb membres de la direcció política de l'organització armada basca ETA, en una reunió suposadament clandestina a la Catalunya Nord el cap de setmana del 3 i 4 de gener. Unes converses que han aixecat una gran polseguera i pretesa indignació entre la classe política madrilenya i els seus mitjans de comunicació afins, a diferència de les moltes altres que periodistes, polítics de molts partits, i en diverses ocasions els successius governs de l'Estat, han mantingut amb representats d'ETA. Potser caldria recordar els contactes establerts pel president autonòmic més aclamat pels constitucionalistes, Josep Tarradellas, o les negociacions d'importants càrrecs catalans arran dels Jocs Olímpics del 92 revelades pel ja difunt exdirector de la Guàrdia Civil Ricardo Sáenz de Santamaria.

La interessada filtració de la notícia al diari ABC per part dels serveis d'informació del Govern espanyol, i les diferents reaccions d'òrgans com la Fiscalia de l'Estat són una clara mostra de la manca d'escrúpols del PP per utilitzar tots els mitjans, inclosos una justícia i uns serveis de seguretat que funcionen com a apèndixs del partit del Govern espanyol, en la seva pugna electoral amb el PSOE.

Sotmesos a la classe política espanyola Ha resultat especialment poc esperançador el seguidisme del partit de Zapatero, i la major part de la classe política, de la negació de la negociació i el diàleg com a única via real per a la solució democràtica del conflicte entre el poble basc i l'Estat espanyol. En aquest sentit, convé destacar positivament el reconeixement de fet de l'organització clandestina basca com a interlocutor vàlid en la necessària solució política del conflicte fet per Carod-Rovira amb la seva actuació, encara que s'hagi esforçat per matisar aquest reconeixement repetint fins a la nàusea la seva condemna de la lluita armada, junt amb la seva constant apel·lació dels serveis prestats a l'Estat amb la dissolució de Terra Lliure, que no li ha estalviat, emperò, l'atac despietat de tota la caverna espanyola.

També és destacable el creixent suport social de la majoria del poble català a una solució política negociada del conflicte, encara que sota la confusa i indefinida consigna del diàleg, front a la via repressiva defensada pels principals partits espanyols.

Tanmateix, aquest aspecte postiu no pot amagar que, un cop oberta la capsa dels trons, la crisi ha posat sobre la taula la submissió del PSC, i dels seus socis del govern autonòmic, ERC i ICV, a les directrius del PSOE. Així com ha estat decebedor el paper d'ERC acatant les ordres de Zapatero de destituir el conseller en Cap, encara que amb l'assignació d'una conselleria sense competències per salvar la cara, acompanyada per la maniobra d'última hora de renuncia del càrrec del dirigent del partit republicà per presentar-se com a número u de les llistes del seu partit per Barcelona. Una operació que pot sortir rodona gràcies a la lògica reacció d'indignació d'amplis sectors socials per l'agressiva campanya de demonització contra l'exconseller, així com per l'alineament de CiU amb les tesis i posicionaments del PP, però no pot amagar que l'acceptació dels condicionants al Govern autonòmic imposats per l'estratègia electoral del PSOE sembla indicar que la via d'ERC per resoldre les reivindicacions de llibertat nacional catalanes es limita a una victòria electoral del PSOE a Madrid per renegociar l'autonomia.

3 de febrer de 2004

l’apunt

El vial il·legal Resulta paradigmàtic que el traçat sud per al vial, el que han adoptat la conselleria i la constructora, estiga clarament desaconsellat per la sentència judicial de 2002. Així i tot, i malgrat la sentència, aquesta polèmica infrastructura s'endurà 13 milions d'euros del total de 132 milions o, el que és el mateix, el 10% del total que la Conselleria d'Obres Públiques, de la Generalitat Valenciana te previst destinar dels seus pressuposts d'enguany en construccions de carreteres. Aquesta seria, per tant i segons els promotors de les iniciatives contra la construcció del vial, una prova més dels interessos de l'administració per afavorir determinats negocis privats, saltant-se si cal les resolucions judicials amb unes accions que, com la mateixa sentència assenyala du implícit un risc d'atemptat al medi natural, que més val previndre que no haver de certificar una vegada fet.

El text de la sentència judicial que desaconsella fer les obres expressa que: "L'execució projectada per als trams actuals objecte de la mesura cautelar presa i que incideixen tant a la cova de Miravet com al paratge natural del Desert, durà un element típic del greu risc perjudicial per al medi ambient, l'absència actual del qual determina el sobreseïment que s'acorda a aquesta resolució però que, en aquell cas, originarà la susceptibilitat d'exigir el conseqüent retret penal a qui resulte llavors com a responsable".

Països Catalans

Accions per aturar les obres del vial Cabanes-Marina d'Or Les obres són contràries a una sentència de juliol de 2002

Mobilitzacions d’oposició a les obres del vial Cabanes-Marina d’Or

Aureli Silvestre, València Les accions per aturar les obres del vial Cabanes-Orpesa (conegut més popularment com a vial Cabanes-Marina d'Or) no han estat un fet d'ara, sinó que s'inscriuen en una llarga lluita per la protecció dels espais naturals que conformen els cinturons verds més propers a les grans ciutats dels Països Catalans; així com una mostra més de la ferma oposició als projectes desenvolupistes promoguts des de les institucions que els últims anys s'han generat a diferents indrets del nostre país. Aquesta lluita té els seus orígens fa poc menys de dos anys. L'estiu de 2002, després d'ocupar les obres i provocar un contenciós amb l'administració, els jutjats de Castelló van obligar a aturar els treballs de construcció. La sentència, a més a més, va establir que els trams del vial que estaven executant-se en aquell moment podien posar en greu perill de conservació uns paratges com els de la Cova de Miravet i el del Desert de les Palmes, que des de fa deu anys està declarat espai natural protegit.

Les obres es reprenen El passat 13 d'octubre, però, les màquines de la constructora NECSO, contractades per la conselleria que gestiona les infrastructures, reprengueren les obres que des de feia any i mig estaven aturades. Aquesta

empresa, juntament amb l'administració, va al·legar que podien fer-ho, ja que teòricament havien modificat el traçat del projecte. La realitat, però, és que a principis de desembre, veïns de la zona i membres dels col·lectius i entitats ecologistes de Castelló hagueren d'interrompre unes obres que ja havien entrat a l'espai protegit de l'Ullal de Miravet. Aquests veïns i activistes, el tercer dia van decidir muntar un campament al peu de les pròpies màquines excavadores, amb el resultat d'aconseguir aturar els treballs, fins que, poc abans de Nadal, la Subdelegació del Govern va desallotjar la protesta. Després d'aquesta actuació policíaca, les accions es traslladaren a Castelló, començant per una vaga de fam que feren dos veïns, just al davant de l'Audiència Provincial de Castelló i que estigué acompanyada d'una improvisada acampada; l'arreplegada de més de 5.000 signatures en cinc dies, o la celebració de concentracions cada dijous a la plaça de la Pau de la ciutat.

Un fet important d'aquesta lluita ha estat la de poder compaginar les accions de defensa d'aquest espai amb una cobertura informativa molt destacable, la qual cosa ha afavorit el seu ressò mediàtic a la major part dels diaris de Castelló i fins i tot algunes televisions. Una dificultat afegida en aquest sentit ha estat que a aquest

paratge natural no hi ha cobertura telefònica. Aquest inconvenient, però ha estat reemplaçat amb l'ús de generadors per als portàtils i antenes parabòliques. Gràcies a aquestes mesures, estan informant de primera hora i mà del desenvolupament dels esdeveniments, possibilitant la coordinació des de diferents indrets de tot el país.

La paralització de les obres Les últimes notícies, del 26 de gener, feien referència a la demanda interposada per l'advocat de l'entitat ecologista GECEN, en el sentit de demanar la paralització cautelar de les obres del vial. Aquest fet, però, va anar acompanyat a la vesprada d'accions més contundents, quan una vintena de persones van aconseguir aturar el treball de l'única màquina excavadora que en eixos moments estava treballant. Aquestes últimes accions han estat motivades en bona mesura, després que un grup d'especialistes visitara l'entorn i part de l'interior de l'Ullal de Miravet, i es constataren els danys que estaven produint-se al seu sistema de cavitats, que arreplega fauna endèmica com el crustaci Typhlatya Miravatensis, conegut popularment com a gamba de Miravet.

Les obres d'aquest vial s'han de contextualitzar dins l'onada de projectes faraònics ideats a les comarques de Castelló els últims anys sota l'empara

de l'encara president de la Diputació de Castelló, Carles Fabra. Aquest nexe de comunicació te una importància cabdal dins d'aquests projectes, ja que uneix la costa amb l'interior de les comarques de la Plana i l'Alt Maestrat; i més concretament l'aeroport, on comença el vial; amb el complex de Marina d'Or, on acaba.

Els projectes personals de Ger i Fabra Des de fa uns anys, a la costa que encara restava sense urbanitzar a Orpesa, s'hi està construint el megacomplex turístic de Marina d'Or, una iniciativa de l'empresari castellonenc i amic personal de Fabra, Jesús Ger. A l'altra banda de l'espai protegit del Desert de les Palmes, a una part del qual afecta la construcció d'aquesta carretera, hi ha el Pla de Cabanes, una zona que als últims anys ha vist un gran creixement industrial i on s'ubicarà el futur aeroport de Castelló, més concretament a la població de la Vall d'Alba, i del qual fa poques setmanes Fabra va inaugurar les obres. El futur creixement de Marina d'Or, que es presenta a si mateix com el balneari més gran d'Europa, es veurà molt afavorit per la construcció d'aquest aeroport. Però aquesta no és l'única gran obra projectada a la zona i que es potenciaria amb el vial, ja que el president de la Diputació de Castelló ha afavorit la projecció als terrenys propietat de Jesús Ger del parc temàtic Mundo Ilusión, que es finançaria en bona part amb diners públics.

Locals on trobar L’ACCENT Alacantí:Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Universitat Alacant. Alcoià: Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp: Casal Popular La Turba. Alt Empordà: Casal La Volta . Alt Penedès:Can Cellerot, Ateneu X, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Anoia: Jaç Roig, Jimmy Jazz, Ateneu Popular de Masquefa. Bages: Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular la Falç, Associació Cultural Mercat del Blat. Baix Camp: El Carrasclet, CGT-Tarragona, CGT-Reus, Campus Reus. Baix Cinca: Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat: Ateneu Revolta, Ateneu de Cornellà, CSO El Pati Blau, Tio Canya-Sant Feliu. Papereria Elena, Papereria Stel Baix Maestrat: Ball de dimons de Vinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx. Barcelonès: Casal Independentista de Badalona Antoni Sala i Font, La Barraqueta, Ikastola, Casal Popular de Gràcia, La Torna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Insurgent, Kasa de la Muntanya, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records, Kebra Discs, Biblioteca de Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, Universitat Central, UPF-Rambles, FAVB, , La Cereria, Euskal Etxea, Tio Canya, Espai Mallorca-Via Fora, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI, Pati Llimona, Arran, Casal Independentista de Sants,Ateneul Popular Mawla-Maulets Barcelonès, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, Biblioteca Ignasi, AVV de Sant Andreu, S.C. La Lira, Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Ateneu Independentista La Forca, Ateneu Popular Octubre. Berguedà: Casal Independentista Cal Panxo. Camp de Túria: Casal Jaume I-Llíria. Conflent: Casal Jaume I-Rià. Camp de Morvedre: Espai Dina. Garraf: GER. Garrigues: Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques. Garrotxa: Bar-Casal Terra Aspra. Gironès: Ateneu 24 de juny, Ateneu la Màquia, Casal Independentista El Forn, Centre Cívic de Celrà, La Pioxa de Bordils. Horta: Bar Tocat, C.S Xaloc-Soroll,Akelarre Casal Jaume I-Malva-Rosa, Casal Jaume I-Russafa, Casal Jaume I-Catarroja, Biblioteca Diputació, Racó de la Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Ateneu Cultural Casino de Torrent Biblioteca humanitats, facultat història,Cafè l’Infern. Mallorca: Es Pinzell. Maresme: Taberna Atzucac, Casal Independentista El Solc, Casal Popular Fèlix Cucurull. Marina Alta: Casal Jaume I-Pedreguer,, Casal Jaume I-Pego,. Matarranya: Casal Jaume I-Calaceit. Osona: Casal Independentista Manel Viusà, el Xamfrà, 1714 Seguem Cadenes, Ges Insurrecte, Casal Independentista el Gurri, Bar KanKarra, Biblioteca de Taradell, Bar Tse-tse, Atmosfera, Biblioteca Dos Rius, Bar el Casal, Restaurant l’Olla dels Experiments, Biblioteca de St. Pere de Torelló. Pla de l'Estany: Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Pla d’Urgell: El Gis-Mat de Linyola. Plana Alta: Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló.UniversitatJaume I Plana Baixa: Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta: Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume I-Carcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca. Rosselló: Llibreria Catalana, Casal Jaume I-Centre Cultural Català, CEDACC, Associació Aire Nou de Baó, ACE-CEPC. Safor: Casal Jaume I-Gandia, Casal Jaume I-Oliva. Segrià: La Falcata. Selva: Casal Popular el Trabuc. Solsonès: Bar Castell. Urgell: El nan roig de Tàrrega. Vall d'Albaida: Endavant-Ontinyent, Casal Jaume I-Ontinyent. Vallès Occidental: Casal Independentsita Can Pingàs, Tio Canya-Mollet, Casal Independentista Can Capablanca, Universitat Autònoma, Via Fora-Ripollet, Local Endavant-Terrassa, Consell de Joventut de Terrassa, Minyons, Geganters de Terrassa, La Nit. Vallès Oriental: Casal Quico Sabater, Tio Canya-Mollet, Bar la Tramuntana, el Mirallet, Llibreria la Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaça de Cardedeu, El Trull de la Garriga, Ateneu de Caldes de Montbui. Vallespir: Angelets del Vallespir. Valls del Vinalopó: Casal Jaume I-Monòver.

Locals col·laboradors: Alternativa Estel-UPF (. RamónTries Fargas 25-27 Barcelona) / Ateneu Popular X (C. Ferran 14. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular Octubre (C. Badejoz 23. Barcelona) / Ateneu Revolta (C.Ponent 13, Molins de Rei)/ La Barraqueta (C. Virtut, 14. Barcelona) / Can Capablanca (C. les Paus, 19) / El Casal (C.Sant Elies 8, 1er. Reus) / Casal Independentista de Sants Jaume Compte (C. Premià, 31. Sants) / Casal Popular de Gràcia. (C. Ros de Olano 39/41, Barcelona)/Casal Independentista El Gurri (Plaça de les Aibas, 9, Taradell)/ CEPC-Alacant (C. d’Elba 17, Alacant) / CEPC-Eivissa (AC. 115. Sant Rafel)/ CEPC-UAB (Local R-118, Pl. Cívica)/ CEPC-Universitat deValència(C. Baró St. Petrillo, 9)/ La Falcata (C. Panera 2. Lleida)/ Ges Insurrecte (Carrer Colomer, 11, 1er B, Torelló)/ Jimmy Jazz (C. Clos 53. Igualada)/ Partisano (Pl. de l'Oli, 7 baixos. Girona)/ La Pioxa (Bordils) / Casal Quico Sabaté (C. St. Roc, 8. Badalona) / Racó de la Corbella (C. Ripalda 20, baixos. València) / Centre Social-Bar Terra (C. Baró de Sant Petrilló 9. València) / La Traca (C.Pau Gesa 5. Cardedeu) / 1714 Seguem Cadenes (C. Riera 29. Vic) / Via Fora-CAT (Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 25. Barcelona)/ 1917 (Pintor Fortuny, 30. Barcelona)

Països Catalans

Desallotjen l'Ateneu de Cornellà, el CSO més antic dels Països Catalans Continua l'ofensiva contra els centres socials okupats però també augmenten les campanyes de denúncia contra l'especulació Mireia Comas

L’Ateneu de Cornellà va ser desallotjat per efectius antiavalots de la policia espanyola

Joan Teran, Barcelona El desallotjament, dut a terme per ordre de la jutgessa Clara Carulla Terricabras, va tenir lloc a les 9 del matí del passat 20 de gener. Mentre les 5 persones que en aquell moment estaven a la casa s'emportaven les coses obligades per un important desplegament policial, grups de gent es concentraven als voltants de la casa en solidaritat amb els membres de l'Ateneu. Una persona fou detinguda i deixada en llibertat el mateix dia.

Com a resposta al desallotjament, l'assemblea de l'Ateneu va convocar una manifestació de rebuig per al dia següent. Novament, la presència policial en volgué ser la protagonista, provocant els aproximadament 800 manifestants i identificant la gent que sortia de les estacions de metro i Renfe en direcció al lloc on començava la manifestació. El moment de màxima tensió es produí quan els manifestants començaren a situar-se també sobre les voreres per tal que la policia no pogués envoltar la manifestació pels quatre costats, com ja havien fet en d'altres ocasions.

Immediatament es produí una violenta càrrega que provocà contusions al cap, braços, esquena i espatlles d'un bon nombre de manifestants. Malgrat això, "i gràcies a l'empenta i la força

de la gent, la manifestació va poder continuar endavant sense caure en la provocació de la policia" tal i com afirma en un comunicat l'assemblea de l'Ateneu.

Amenaces i desallotjaments Però els fets de Cornellà només són uns dels que han tingut més projecció pública d'entre els molts fets relacionats amb l'okupació que han tingut lloc l'últim mes arreu dels Països Catalans. Ja fa temps que una ofensiva de desallotjaments assota el teixit de centres socials okupats. A l'àrea metropolitana de Barcelona, els desallotjaments consumats de Les Naus a Gràcia, o de Can Cellerot a Vilafranca, o les amenaces que pesaven sobre la Kasa de la Muntanya (que de moment han estat conjurades), al barri de Vallcarca de Barcelona, o sobre el mateix Ateneu de Cornellà, ja han generat un bon nombre de campanyes de mobilització i de denúncia contra l'especulació immobiliària. Aquestes campanyes no es queden aquí, sinó que van més enllà tot "defensant el projecte polític, social i de vida que des d'espais com l'Hamsa provem de construir quotidianament", com diu el dossier que l'assemblea de suport a aquest centre social ha fet públic darrerament.

Segons aquest dossier, "l'okupació no és un fi en si mateix, però la desapari-

ció dels centres socials pot suposar un fort entrebanc en el nostre creixement col·lectiu: perdem espais de referència on trobar-nos, debatre, intercanviar i autogestionar les nostres inquietuds".

I segons denuncien els membres d'aquests centres socials okupats, és justament pel fet que en aquests espais es poden desenvolupar projectes i activitats crítiques que s'està donant aquesta onada de desallotjaments i amenaces "en un moment de forta reestructuració urbanística en què l'economia especulativa és més forta que mai".

El Centre Social Okupat S'Eskola, de Palma de Mallorca, és una altra víctima d'aquesta voracitat. Va ser desallotjada el darrer 23 de gener, després que la policia local aconseguís treure amb penes i treballs les 5 persones que es negaven a abandonar l'edifici pel seu propi peu. Els antics ocupants denuncien que en els terrenys de la casa s'hi construirà "un suculent pàrking de 50 places en un barri carent d'infrastructures socials".

Noves okupacions Però la lluita en defensa dels centres socials i contra l'especulació mostra una certa vitalitat malgrat totes les dificultats que li oposa la repressió de les insititucions, la justícia estatal i els cossos policials. A Sabadell, l'okupació d'un nou centre social anomenat "Els Maquis" que s'inaugurarà el pro-

Ser subscripor de L’ACCENT et permet rebre a casa cada quinze dies la publicació i col·laborar amb el projecte d’informació popular i compromesa amb la realitat dels Països Catalans

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ Nom i cognoms: Adreça: Codi postal: Població: Tipus de subscripció: trimestral (9 euros) Domicialiació bancària Nom del titular:

Telèfon: semestral (18 euros) Població:

Entitat Oficina Control Número de compte Us prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà l’Accent en concepte de subscripció. Signatura: Envieu aquesta butlleta per correu a: c. Virtut, 14 baixos 08012 Barcelona o c. Ripalda, 20 baixos esquerra. 46003 València, o bé truqueu al 658.33.39.32.

per 7 de febrer, ha generat un cert ressò ciutadà al voltant de l'especulació immobiliària que assota la ciutat, i que provoca que el metre quadrat valgui una mitjana de 2.500 euros. Una manifestació d'unes 200 persones va denunciar aquest fet el passat 24 de gener. La reacció del sector immobiliari no es va fer esperar, i la Cambra de la Propietat Urbana de Sabadell va emetre un comunicat en el qual lamentava unes pintades que havien aparegut sobre el vidre d'unes immobiliàries, pintades que s'havien fet durant la manifestació i que denunciaven el preu del metre quadrat a Sabadell. La Cambra no deia res sobre el contingut de les pintades.

Per altra banda, i mentre el Casal Popular de Gràcia celebra el seu segon aniversari durant els dos primers caps de setmana de febrer, noves ocupacions han tingut lloc a l'àrea metropolitana de Barcelona el darrer mes. A Sant Andreu, l'Assemblea de Joves ha okupat un edifici abandonat de fa anys al carrer Segre, mentre que al Poble Sec, un grup de gent va ocupar una casa també abandonada que va resultar ser propietat, entre d'altres, de la Creu Roja. Els propietaris no van dubtar a posar una denúncia als okupants per via civil i per via penal.

Per a més informació www.sindominio.net/ateneucornella

3 de febrer de 2004

l’apunt

Gastem més del 50 % del què tenim en habitatge Mentre s'intenta acabar per la via repressiva amb el moviment d'okupacions de cases i edificis abandonats, apareixen regularment notícies que ajuden a entendre força el perquè d'aquest conflicte provocat per la consagració del dret a la propietat privada per sobre de drets com el dret a l'habitatge o el dret a viure dignament.

Una d'aquestes notícies ha vingut a ser l'informe publicat per la Caixa de Catalunya que afirmava que la despesa mitjana en habitatge suposa més del 50% de la renda familiar als Països Catalans. En el cas de la Comunitat Autònoma de Catalunya, la despesa mitjana es dispara fins al 65,1% si tenim en compte que la renda familiar mitjana és de 33.648 euros (uns cinc milions i mig de les antigues pessetes) i que el preu del metre quadrat és de 2.073,9 euros. A les Illes Balears i Pitiüses pagar-se l'habitatge ve a suposar dedicar-hi el 57% de la renda familiar, tenint en compte que el preu del metre quadrat és de 1.928,3 euros. I el País Valencià és on la mitja és més barata, però això no impedeix que el percentatge de despesa en habitatge respecte la renda sigui igualment escandalosa: oscil·la al voltant del 42,3% de mitja, amb un preu de 1.191,4 euros per metre quadrat.

Casos més extrems d'especulació urbanística deriven en les pràctiques de mobbing, és a dir, un assetjament per part de la immobiliària sobre l'inquilí per què aquest abandoni el pis i la immobiliària tingui via lliure per especular amb ell. La Coordinadora Contra l'Especulació del Raval denuncia que que va ser l'Ajuntament de Barcelona "qui va obrir la capsa dels trons, engegant unes reformes a Ciutat Vella que van arrossegar el fenomen del mobbing". Barcelona compta avui amb 250 casos de mobbing.

3 de febrer de 2003

Continuen les obres del Túnel de Bracons L'arribada del tripartit a la Generalitat principatina no ha suposat canvis en les obres de l'eix Vic - Olot. ERC i ICV-EA es presentaren a les eleccions amb la promesa d'aturar la construcció del Túnel de Bracons, obra clau de la nova autovia. Malgrat tot, en l'acord de govern només s'explicita que es realitzarà "un estudi sobre conseqüències jurídiques, ambientals i econòmiques de l'aturada de les obres" i es posposa la decisió indefinidament. Mentre Salvem les Valls continua les accions de protesta com la tercera caminada contra el túnel (15 de febrer), les patronals d'Osona i la Garrotxa pressionen el conseller Nadal (PSC-PSOE) per tal que executi sense modificacions l'obra iniciada per l'anterior govern.

La UIB a favor de la retallada del pressupost del consorci pel català Les darreres setmanes han suposat unes setmanes intenses pel què fa al futur del català a les illes, i més en concret, en un dels punts més importants: la universitat. El conflicte viscut amb les proves de català ha tingut diversos episodis, entre ells l'aprovat general concedit pels professors o la negativa d'un grup d'alumnes a fer els seus exàmens de nivell. Aquestes han estat unes de les principals respostes que han tingut les mesures restrictives sobre l'ús de la llengua catalana anunciades pel Conseller d'Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears. L'última d'aquestes mesures ha estat la retallada fins el 34% del pressupost del Consorci per al Foment de la Llengua Catalana.

Tots els representants del consell d'administració del consorci votaren a favor de la retallada menys el representant del Consell de Menorca. La davallada pressupostària s'explica, bàsicament, pel tancament de SomRàdio, única emissora en català que emetia a tot l'arxipèlag. El representant del Departament de Filologia Catalana de la UIB, Joan Mas, que va votar a favor de la retallada, afirmà que "la Universitat ha de tenir una opinió de tipus científic però no en matèria pressupostària". Segons, Mas, això ha de ser resposnabilitat dels partits representats al Parlament Balear.

Països Catalans

Demanen 48 anys de presó als 8 detinguts de la diada de Sant Jordi del 1997 Gairebé set anys després, el proper 11 de febrer se celebrarà a Barcelona el judici contra els 8 detinguts el 23 d'abril de 1997.

Oriol Clavera

paraules, un d'ells explicava: "A terra, em van començar a agredir amb porres i cops de puny sense rebre cap mena d'explicació ni identificació dels policies", "em van aixecar, emmanillat, des del terra pels cabells; mentre em deien ‘catalán, que asco!’”, "Em van voler fer menjar un adhesiu que portava". També a la comissaria de la Verneda foren objecte de vexacions: "En arribar a la comissaria de la Verneda vam ser objectes de més maltractaments, sobretot vexacions i humiliacions", "M'interrogaren il·legalment els de la brigada d'informació, amenaçantme a mi, a la meva família, a la meva companya i als meus amics".

Malgrat la gravetat dels fets i dels informes mèdics on constaven greus lesions, les denúncies per maltractaments i tortures dels detinguts varen ser arxivades, així com el recurs que varen interposar, per l'Audiència Provincial de Barcelona.

Ara, s'enfronten a un judici on segons les defenses, el jutge instructor "ha sobrepassat les seves funcions ordinàries per passar a ser un jutge partidista". Les peticions fiscals s'eleven fins els 9 anys de presó per alguns dels joves, amb un total de 48 anys de presó per a 7 dels detinguts, així com la imputació de fins a 5 càrrecs de manifestació il·lícita, danys, lesions, atemptat a l'autoritat i desordres públics. Els joves passen

a ser acusats d'unes suposades agressions a policies, lesions que no consten en cap informe mèdic. L'única prova són les declaracions dels propis policies.

En resposta al judici, s'han convocat diverses mobilitzacions, tant a Barcelona, on s'ha convocat una concentració davant els jutjats del Passeig Lluís Companys el mateix dia del judici, el dimarts 11 de febrer, com en altres localitats d’on són alguns dels encausats. És el cas de Molins de Rei, al Baix Llobregat, on es farà una concentració i un sopar el dia 6 i Capellades, on Alerta Solidària i Endavant han convocat una manifestació el dissabte 7, que acabarà amb un concert al teatre de La Lliga.

A més de les mobilitzacions, diversos municipis han debatut mocions de suport als joves, mocions que demanen l'absolució dels independentistes pel tracte rebut i per la manca de proves, a més de la revisió de totes les denúncies, sistemàticament arxivades, que fan referència als maltractaments psíquics i físics soferts per diverses persones dins les comissaries espanyoles als Països Catalans, durant els últims 7 anys.

Campanya per salvar la Bossarta

Plataforma, aconseguint el primer objectiu.

Les següents activitats anaren destinades a reivindicar la importància d'aquest paratge i donar-lo a conèixer. Es va organitzar una eixida amb escolars per a realitzar una marató fotogràfica, dibuixos al·legació i jocs. Com a resultat d'aquesta eixida s'ha fet una exposició a la Biblioteca Municipal. S'han presentat 1.500 al·legacions amb la presència dels mitjans de comunicació comarcals, s'ha realitzat un concert, hi ha programats dos concerts més, un mural reivindicatiu i la presentació d'una al·legació tècnica del professorat i personal investigador de la Universitat de València i la Universitat Politècnica. I l'activitat continuarà fins que aconseguim que la muntanya siga del poble i sense xalets.

La darrera manifestació del 23 d’abril a Barcelona també va ser reprimida

B. Pompei, Barcelona L’any 1997, la Plataforma per la Unitat d'Acció havia convocat la manifestació de la diada de Sant Jordi a Barcelona contra les forces d'ocupació. Júlia Garcia Valdecasas començava a destacar al capdamunt de la Delegació del Govern al Principat amb l'inici d'una política de criminalització i forta repressió contra l'esquerra independentista i els moviments populars com l'okupació, i l'esquerra independentista es plantejà el 23 d'abril com l'oportunitat de donar una resposta a les creixents agressions policials. Al vespre, un cop acabada la manifestació, després de les primeres càrregues policials al Pla de Palau, hi hagueren forts incidents als carrers cèntrics de Barcelona. Nombrosos grups de joves s'enfrontaren a la policia al

barri de la Ribera i als voltants de la plaça Sant Jaume. La jornada acabà amb 8 joves detinguts, tots ells joves que es trobaven prop dels llocs dels fets, o que havien participat en la manifestació, i que foren detinguts pel tristament famós grup sisè de la Brigada d'Informació de Barcelona, responsable de polèmiques operacions contra diferents col·lectius polítics i moviments socials.

Durant la detenció, i sobretot en el temps que transcorregué fins al seu trasllat a les dependències de la Verneda, els detinguts patiren greus insults, cops i mals tractes. Els mateixos afectats varen mostrar, un cop alliberats, les marques i hematomes del seu cos, i fins algun os trencat, a causa del tracte rebut en els seus cossos. Els joves denunciaren els fets en un esfereïdor informe, que recollia els fets en les seves pròpies

Salvem la Bossarta, Carcaixent La Bossarta és un paratge de muntanya de Carcaixent (Ribera Alta) situat entre la urbanització de Sant Blai i les cases de Ribera, en el Realenc, d'una extensió aproximada de 60 hectàrees, on creixen espècies autòctones i protegides tant de flora com de fauna. A més, es troba sobre els aqüifers que abasteixen el poble i a uns quants metres d'aquest paratge hi ha un jaciment neolític on s'han trobat eines i restes d'un assentament.

El 1991, l'Ajuntament signà un conveni amb el propietari de la muntanya, (ja que a Carcaixent el 99% de la muntanya és propietat privada) on es permutava una xicoteta extensió del terreny a canvi de mantindre com a sòl urbanitzable en el següent PGOU el paratge de la Bossarta. Aquest mateix any es va signar un altre conveni de condicions semblants amb el propietari de la Font de la Parra, un altre paratge del terme municipal. En aquells moments governava un coalició formada per PSOE-PP-UV. El 1994, el consistori comença a plantejar el nou PGOU, on s'inclouen com a urbanitzables una gran part de la muntanya del terme (incloent els dos paratges esmentats anteriorment). Es crea llavors una resposta popular que

El paratge muntanyenc amenaçat.

s'organitza al voltant del CAM (Col·lectiu d'Amics i Amigues de la Muntanya). Després de nombroses campanyes, quasi un any de feina i malgrat la repressió de l'Ajuntament (intimidacions, denúncies per encartellar, infiltraren un talp en les assemblees...) varen aconseguir recollir 2.600 signatures que, juntament amb l'informe de la Conselleria de Medi Ambient, que aconsellava declarar aquests paratges com no urbanitzables i d'especial protecció, finalment es va aconseguir declarar com a no urbanitzable el paratge de la Font de la Parra i gran part del Realenc.

Després de diverses legislatures i diferents equips de govern (EU-UV; UVPP; Alternativa Valenciana-PP i a les darreres eleccions majoria absoluta del PP amb el 51% dels vots del poble) ara és el moment en què es pretén urbanitzar finalment la Bossarta havent-se presentat ja un projecte d'urbanització amb 236 habitatges unifamiliars i una

carretera que travessarà tota la muntanya del terme, per tal de donar-los eixida directa cap a la platja i de camí, un camp de golf de 18 forats.

Per tal de combatre aquesta amenaça especuladora es formà, el juny de 2003, la Plataforma Salvem la Bossarta, una plataforma cívica, no política, assambleària i autogestionada.

La primera feina de la plataforma va ser donar a conèixer la intenció de l'Ajuntament aprofitant les festes locals i participar en totes les activitats que es feien al carrer amb la samarreta de la

Per a més informació www.alertasolidaria.org

Per a més informació www.nodo50.org/salvemlabossarta

Economia Els treballadors i les treballadores poden negar-se a complir ordres en l'àmbit laboral que suposin "cert risc per la seva integritat física", sense que això pugui ser motiu d'acomiadament, segons una sentència recent del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Després de la polèmica sorgida després que diverses sentències judicials responsabilitzessin els treballadors i les treballadores dels seus accidents laborals, aquesta resolució del TSJC argumenta que "el deure d'obediència del treballador no ha d'entendre's, naturalment, com una obligació absoluta (...) de manera que pot negar-se a complir ordres, sense incórrer en desobediència, quan existeix cert risc per a la seva integritat física".

La sentència fa referència a uns fets ocorreguts el 10 de maig de 2000, quan un conductor de l'empresa ATP Serveis va ser acomiadat de forma disciplinària perquè es va negar a dur una mercaderia amb un vehicle tractor des de Santa Perpètua de la Mogoda a Burgos i el 14 de maig tampoc va fer un transport d'una mercaderia a Briesca (Burgos).

En rebre la carta d'acomiadament, l'empleat va al·legar, entre altres coses, que el camió "no estava en condicions per diverses deficiències".

Els jutges van acabar donant la raó al treballador en assenyalar que la seva negativa a viatjar amb el camió estava "justificada, pel perill real d'accident i el greu risc no només per a la seva salut i integritat física, sinó també per la seguretat vial".

Aquesta sentència, però, arriba després d'unes quantes en què es culpava qui treballava dels seus accidents a la feina per no haver exigit condicions de seguretat a l'empresari.

Diverses sentències culpen qui treballa dels accidents: 1. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) denega, en una sentència de 23 de setembre de 2003, una indemnització, corresponent a l'assegurança d'accidents, a la família d'un treballador d'una companyia elèctrica, Elèctrica Empordà SL, mort en un accident laboral el 26 de gener de 1999 en caure d'una escala des d'una alçada de cinc metres, confirmant una sentència del jutjat social nº1 de Girona. El TSJC assenyala que l'empresa no va incomplir les normes de seguretat.

Segons la sentència, "el treballador duia cinturó de seguretat", encara que reconeix que el tenia deslligat perquè "s'estava desplaçant" i igualment assegura que "duia casc", que es "va despendre" com a conseqüència de la caiguda.

2. L'Audiència de Barcelona, el passat novembre, va deixar sense indem-

Polèmiques sentències exculpen els empresaris dels accidents laborals

Triar entre morir a la feina o el pacte de la gana *Pel Col·lectiu Catalunya-CGT de Reus

Accident mortal al metro de Barcelona. Un treballador mort i tres ferits hospitalitzats és el balanç d’un dels darrers accidents laborals, aquest cop a les obres de la nova línia 9 de Barcelona el 20 de gener. La víctima, un noi colombià subcontractat, és la tercera mort que es produeix en quatre mesos en aquestes obres concedides a l’empresa GISA pel govern municipal tripartit (PSC, ERC i IC). Els companys del treballador van afirmar a la premsa que “cada dia quan pleguem és com tornar a néixer” i consideren que l’elevat nombre d’accidents és conseqüència de les presses en acabar les obres. En canvi, en relació amb els fets, el Conseller d’Obres Públiques del govern autonòmic tripartit Joaquim Nadal va declarar que les obres “compleixen totes les condicions que han de complir” i va afirmar que tot i les tres morts produïdes a la mateixa obra “sembla més aviat un accident que una negligència”. nització a un treballador que va quedar tetraplègic després de precipitarse pel buit d'una finestra, argumentant que la seva actuació va ser "clamorosament imprudent", encara que estava treballant en unes obres sense les preceptives mesures de seguretat.

La sentència en revocava una altra del Jutjat penal nº1 de Mataró que va condemnar l'empresari i l'arquitecte a un any de presó per a cadascú així com al pagament d'una indemnització de 380.000 euros, i no admetia recurs encara que deixava oberta la via civil i laboral. En definitiva, la sentència culpa de l'accident al mateix treballador i absol una empresa que incompleix manifestament les mesures de seguretat.

3. També el passat mes de novembre, el jutge del jutjat penal nº3 de Sabadell va culpar de tallar-se els dits en un accident laboral a un peó del 16 anys, al que qualifica "d'irresponsable i irreflexiu" en la sentència, per exposar-se, a causa "d'un excés de zel", a una feina per a la qual no el creia preparat i en la qual va perdre

dos dits de la mà dreta. La sentència absol l'empresari d'Encofrats Alsina que va donar treball al jove i l'ETT People Treball Temporal que li va proporcionar la feina. Al peó, el segon dia de treball, se li va assignar la tasca de recollir taulons de fusta ja tallats que sortien d'una serra industrial, i en intentar retirar un tros de fusta sobrant, va apropar la seva mà a la serra i aquesta li va seccionar dos

dits. L'empresari acusat, segons la seva propia declaració, desconeixia l'edat del treballador i havia sol·licitat un peó especialitzat i de major edat.

4. També el novembre, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va responsabilitzar el treballador José R.B. de l'accident laboral que va causar la seva mort i redueix per això les prestacions de viduïtat i

3 de febrer de 2004

orfandat concedides a la vídua i als seus dos fills. Els fets van passar el 28 de maig de 2000 quan el treballador de l'empresa Serviname es trobava a la cabina de la seva grua descarregant una mercaderia transportada en un buc al Port de Barcelona i, en carregar una tremuja que pesava 2.000 quilos més dels que podia suportar el braç articulat de la grua, aquesta va bolcar, precipitant-se ell al buit i des de vuit metres d'alçada amb el resultat de mort.

I a sobre fan homenatges als jutges que dicten sentències incomprensibles.

En el súmmum de la provocació, un grup de lletrats va organitzar el 19 de novembre a Barcelona un homenatge als jutges que van denegar una indemnització a un paleta tetraplègic per un accident laboral, considerant que els membres del tribunal havien estat víctimes d'un linxament social i mediàtic. Caldria saber si aquests "lletrats" sense vergonya no estan a la nòmina d'alguna asseguradora o entitat bancària, i el que celebren és la miserable i pírrica "victòria" dels poderosos sobre un paleta que mai no tornarà a exercir la seva professió "gràcies" a la criminal negligència d'un empresari, i així evitar de passada a les asseguradores desemborsar una justa quantitat econòmica que pal·liï en alguna cosa el patiment de la víctima.

Enrique Pociño, el paleta tetraplègic a qui la Secció Segona de l'Audiència de Barcelona va denegar una indemnització en responsabilitzar-lo del seu propi accident laboral, va acudir al sopar acompanyat de la seva dona a l'Hotel Alexandra, mentre un centenar llarg d'advocats participaven en el sopar homenatge als magistrats signants de la sentència. A la porta de l'hotel, els fills i familiars més pròxims del malmès treballador donaven la benvinguda als comensals amb una pancarta. "Amb aquest sopar, se n'estan rient de mi", deia Pociño amb llàgrimes als ulls. * Col·lectiu Catalunya és l'editor de la publicació "Catalunya" de la CGT

L'Ajuntament incompleix els acords a TMB Milers d'adhesius apareixen al metro i autobús de Barcelona amb el lema "...i el civisme amb els treballadors, què?" Àlex Tisminetzky, Barcelona La direcció de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) no deixa de ser font de conflictes pels seus abusos amb els treballadors de metro i autobusos metropolitans. L'empresa gestionada per l'Ajuntament tripartit (PSC, ERC i IC ) va patir durant el 2002 una forta vaga de més de dotze dies contra la doble escala salarial que s'estava imposant als nous treballadors, per la baixada del poder adquisitiu i per la retirada de dies de descans; el conflicte finalment es va solucionar amb un polèmic nou conveni col·lectiu signat entre TMB, CCOO i UGT, que no va incloure molts dels punts reivindicatius unitaris de l'Assemblea de Treballadors. El pacte va generar una important crispació entre

plantilla i l'assemblea el va qualificar de veritable "traïció" (veure L’Accent nº1).

Però any i mig després, un grup de treballadors del metro i autobús han iniciat una nova mobilització per denunciar públicament que ni tan sols aquells acords han estat respectats. Aprofitant la campanya de l'empresa pública pel "civisme" i instant les classes populars a pagar els serveis públics, també els treballadors del TMB han volgut demanar que la direcció sigui "cívica" amb la seva pròpia plantilla.

El conflicte s'ha originat perquè l'acord incloïa que cap conductor està obligat a fer més de 18 mesos seguits sense festius en cap de setmana, però un grup de treballadors ja porten 28 mesos en aquesta situació. En intentar portar la seva protesta al Comitè d'Empresa, els

CCOO i UGT van signar el conveni

afectats només han aconseguit el suport de CGT i ACTUB, mentre es trobava amb el silenci i la passivitat per part de el suport de CCOO i UGT, cosa que encara ha crispat més els ànims: el 9 de desembre es van concentrar a l'oficina d'informació del TMB i el dia 10 del mateix mes es van manifestar davant la Convenció d'Executius i Comandaments de TMB, anunciant que preparen més mobilitzacions per fer complir un conveni col·lectiu que ni tan sols van poder aprovar.

Cultura

Desobediència civil des del País Basc

Cartell anunciant la presentació

Pep Bru, Barcelona El passat dimecres 28 de gener va tenir lloc al Centre Cultural Euskal Etxea de Barcelona la presentació del llibre Mil coces contra

la dissidència. El llibre, escrit i autoeditat per cinc dels (molts) inculpats pel jutge Garzón per haver impulsat campanyes de desobediència civil al País Basc, és un recull d’algunes de les millors "perles mediàtiques" que la premsa escrita de l’Estat espanyol ha dedicat en els darrers anys a la qüestió basca (i a la catalana, i, en general, a qualsevol moviment social i alternatiu).

La presentació la va fer, entre d’altres, un dels co-autors del llibre, Sabino Ormazabal. Ormazabal va destacar, en un to humorístic (molt d’agrair en aquests casos), l’arbitrària criminalització a què s’han vist sotmesos tots els encausats en el Macrosumari 18/98.

Tal i com es diu a la introducció del llibre: "Aquí decideix Garzón qui és d’ETA i qui no. Perquè no

clar exemple que demostra que podem ser optimistes: l’activisme dels "Demos" ha creat un corrent de simpatia com mai s’havia vist fins ara.

La millor manera d’ajudar Sabino i els seus companys/es és el processen per introduir perso- comprant el llibre. On, sinó, nes en una banda terrorista? Això podeu trobar frases com: "Cal no es pot entendre com a capta- reconèixer la superioritat del nacionalisme espanyol tant per ció?".

També va constatar que, malaura- raons històriques com pel seu dament, la constant pressió políti- civisme”, "La culpa és de les co-mediàtica-juridico-policial ha ONG que només parlen als aconseguit en part els seus objec- immigrants dels seus drets (...) tius: ofegar ecoels imminòmicament, a grants no “El llibre l’han escrit respecten la còpia de multes, cinc dels molts judicis i il·legalitresta de culinculpats pel jutge zacions, el movitures” o, a ment de desobepropòsit de Garzón per haver diència civil. la famosa impulsat campanyes de Aquest ha estat el d e s f ilada desobediència civil” cas dels "Demos" militar, "a (el moviment de Barcelona desobediència a Iparralde) contra (…) no van volar els avions perel qual l’Estat francès ha comen- què fan molt de soroll i haguesçat una veritable guerra econòmi- sin molestat l’oïda delicada dels ca. Però el cas d’Iparralde, segons gais i les lesbianes”. va dir Ormazabal, és també un Veritables perles.

Petita istòria europèa d’Occitània Pep Bru, Barcelona Ja fa anys que, des de Perpinyà, l’editorial Trabucaire publica llibres en català. En el seu catàleg trobem novel·la, assaig, i llibres de més difícil classificació, com el meravellós Diccionari de renecs i paraulotes. Els companys/es del Trabucaire no només han de fer front al ja conegut menyspreu de l’Estat francès envers les cultures "regionals", sinó també al desconeixement (i potser la indife-

rència?) que sovint mostrem des del sud dels Pirineus.

El mèrit de l’editorial és doble si tenim en compte la seva voluntat de donar veu a una cultura germana, l’occitana, que es troba en una situació encara més crítica que la catalana al Rosselló. D’aquí, la publicació de llibres tan interessants com aquesta Petita Istòria Europèa d’Occitània, de l’historiador Robert Lafont. El llibre ens apropa a la història d’Occitània i també fa una proposta per evitar la

El fenomen Michael Moore Totes recordem aquell inesperat discurs a la cerimònia dels Oscars en què un director de documentals, per la majoria desconegut, deia que estava vivint en un país amb un "president

fictici que ens porta a la guerra per raons fictícies". No era altre que Michael Moore, director de Bowling for Columbine, un documental que posava el dit a la nafra de la doble moral dels

desaparició definitiva de la llengua i la cultura occitanes: enfortir les relacions occitano-catalanes, "acostar dues societats que la història dels Estats ha separat (...) fer de dues perifèries una centralitat i jugar junts en la modernitat més avançada".

La Petita Istòria està escrita en occità. Per als que no coneixem gaire la llengua d’oc, la lectura i comprensió del llibre requereix d’un petit esforç (bé, de vegades més que petit!), però

Estats Units i que tingué un èxit sorprenent.

Autor també del llibre més venut de no-ficció de l'any 2002, Estúpids homes blancs, on exposava amb detall totes les trampes realitzades per Bush i la seua colla neo-cons per fer-se amb el poder, al seu darrer llibre Dude, where's my country continua la campanya anti-Bush i a més exhorta a l'acció.

Des d'un punt de vista més possibilista que a Estúpids homes blancs (passa de recolzar els verds a demanar el vot

La Petita Istòria ens apropa a Occitània

en tot cas és un d’aquells esforços que val la pena fer.

Per a més informació www.trabucaire.com

demòcrata) s'atreveix a llançar propostes de candidats a la Casa Blanca, com ara una popular presentadora de televisió, Oprah Winfrey, o el general Wesley Clark (que efectivament, ara és el candidat que ell recolza). A la seua pàgina web (que ha rebut 15 milions de visites la darrera setmana!), publica cròniques incendiàries i informacions com ara cartes de soldats criticant la política de Bush, o el nombre de soldats morts des que començà el conflicte…

El que converteix Michael Moore en un fenòmen social, no

3 de febrer de 2004

ressenya

Dinosaur dances El Teatre Municipal de les Flors-Sala Sebastià Gasch acollirà els dies 9 i 10 de febrer el duet de percussionistes "Dinosaur Dances". "Dinosaur Dances" està integrat per Joey Baron i Robyn Schulkowsky, dos músics de trajectòria diversa marcats, però, per l'element comú de la seva participació freqüent en projectes relacionats amb l'avant-guarda musical.

Joey Baron és un virtuós de la bateria que ha enlluernat el públic jazzístic en col·laboració amb músics de tots els colors i tendències, des de clàssics com Chet Baker i Dizzy Gillespie fins a Laurie Anderson o John Medeski. Però mereixen ser esmentats a part la música agosarada, arriscada i inoblidable que ha realitzat amb John Zorn tant a Naked City (on també van participar Bill Frisell, Fred Frith i Wayne Horvitz) com a Masada (amb Zorn, l'excel·lent trompetista Dave Douglas i el baixista de Tom Waits, Greg Cohen). Tampoc no es pot deixar d'escoltar l'antològica revisió/manipulació de la música de Gustav Mahler per a grup de jazz en que va participar sota el lideratge d'Uri Caine i amb un grup excepcional (un altre cop Dave Douglas, a més del clarinetista Don Byron, Caine, Baron i altres).

Però Baron no toca sol. La seva "partenaire" és diu Robyn Schulkowsky i és una percussionista clàssica que també pot exhibir tranquilament el seu currículum. Ha treballat amb alguns dels personatges més referencials de la música contemporània com John Cage i Karl-Heinz Stockhausen.

"Dinosaur Dances" es basa en el disc que van enregistrar l'any passat Baron i Schulkowsky, en el que combinen les percussions tradicionals amb els instruments fabricats per ells mateixos.

és sols el fet que els seus llibres siguen bestsellers (sense cap recolzament publicitari), sinó que en aquests dóna molta informació verídica on desemmascara els veritables mecanismes del poder (les relacions petrolieres entre la família Bush i la família Bin Laden, o què suposa la Patriot Act) es carrega el "somni americà" i incita la gent a no quedar-se al seu sofà mentre tot açò estiga passant. Encara que de moment la consigna siga votar Wesley Clark, Michael Moore és un activista que ha aconsguit que algunes veritats estiguen començant a ser conegudes per un públic cada cop més gran; és la mostra que alguna cosa s'està moguent a la societat nordamericana, i no s'acabarà amb les eleccions.

A M. Moore se l’ha anomenat el Chomsky per a xiquets, i si això vol dir que aconsegueix que les anàlisis de Chomsky arriben a una població alel·lada, benvingut siga!

Inés de Fez

3 de febrer de 2004

Contraportada

Entrevista a en Xavi, portaveu del CSA "els Maquis" de Sabadell (Vallès Occidental)

“Amb l’okupació defensem els interessos col·lectius contra els especulatius” El passat 20 de desembre, s'ocupà a la ciutat vallesana de Sabadell l'antiga saboneria de la plaça Marcet. L'espai, rebatejat com a Centre Social Alliberat els Maquis, pretén treballar amb l'objectiu de la construcció d'una xarxa que avanci cap a l'establiment d'un contrapoder popular a la ciutat. L'assemblea del Centre Social rep el suport de Arnau Urgell i Vidal, Sabadell En què consisteix el Centre Social Alliberat els Maquis? Quins són els seus eixos de treball?

El CSA els Maquis ve de la confluència de dos projectes paral·lels, per una banda un projecte d'habitatge per un grup de joves i, per una altra l'obtenció d'un espai que fa molt temps que és necessari per la ciutat. Aquest espai ha estat demanat amb insistència a les institucions sabadellenques i, al no rebre cap resposta, s'ha passat a l'acció directa i se n'ha alliberat un.

Es pretén que sigui un espai de confluència d'una gran quantitat de col·lectius i associacions de Sabadell, no estrictament les de l'esquerra independentista, i rupturista en general, si no també altres com associacions de veïns, esplais... Des del CSA es vol treballar en quatre eixos: el desenvolupament de la persona (amb dues sales per tallers, cursets de música, català i àrab); el desenvolupament d'un pensament crític (sala amb biblioteca i aula d'estudi); l'autogestió (espais per bancs de temps i mercats d'intercanvi) i finalment l'oci alternatiu (cafeta i escenari permanent).

Un dels fets destacables és la pedagogia per tal de fer entendre que esteu alliberant un espai. Per aquest motiu parleu de CSA i no de CSO? Efectivament, volem canviar la filosofia del concepte okupació, no estem okupant estrictament sinó reapropiant-nos d'un espai que és nostre.

Defensem uns interessos col·lectius que topen amb uns de personals i especulatius. Per tant els usurpadors i els "okupants" són ells. Sabem que és un discurs que xoca i, més, als sectors que no estan familiaritzats amb els moviments populars però que creiem que s'ha d'anar introduint per tal que canviï el concepte al conjunt de la societat.

Aquesta pedagogia suposo que comença amb els veïns més propers a l'edifici. Quina ha estat la seva reacció i del conjunt de la societat sabadellenca. S'estan mostrant receptius?

L'okupació es portava preparant des de feia mig any, i aquest treball previ s'ha notat. Per posar un exemple ben gràfic, el mateix dia de l'alliberament tots els veïns i veïnes ja tenien a les seves bústies un tríptic explicatiu. És una de les coses que s'ha tingut i es trindrà més en compte. D'altra banda també s'està en contacte amb les diverses associacions de veïns i properament s'enviaran cartes a fins un centenar de

l'Assemblea d'Okupes de Sabadell, col·lectiu polític, que treballa el tema de l'especulació i l'emmarcament de l'okupació dins l'estratègia revolucionària. En dia d'avui, la situació és molt compresa, ja que pesa una ordre de desallotjament immediata que pot executar en qualsevol moment la policia espanyola.

col·lectius de tot tipus del conjunt de la ciutat.

Has comentat anteriorment que feia temps que es demanava a l'Ajuntament que destinés un espai per als joves sabadellencs i que mai havien respost favorablement. De fet, fins i tot vau arribar a convidar l'alcalde i al regidor d'Urbanisme a la jornada de portes obertes per fer-los notar que la resposta a la seva deixadesa havia suposat l'okupació de l'immoble. Quina ha estat la posició de l'Ajuntament en aquests darrers dies?

L'Ajuntament es va preocupar ben ràpid de saber si la propietat de l'edifici era pública o privada. El fet de ser privada va suposar un alleujament pel consistori, ja que els hagués situat en una posició ben difícil. A partir d'aquest moment s'han "rentat les mans" i consideren que és un conflicte entre El portaveu dels Maquis a l’entrada del centre social autogestionat. l'assemblea del CS i els propietaris.

En canvi, a nivell policial i jurídic la ràpida i castiga persones concretes. l'Alternativa Estel als instituts, de la resposta ha estat contundent, i molt Amb la campanya d'autoinculpacions revista Ordint la Trama, el Casal negativa pel CSA... En aquest sentit, el que es pretén és desbordar de perso- Independentista... sembla que es vam okupar el 20 de desembre i ja nes "culpables" a la jutgessa ja que comença a crear quelcom sòlid, com tenim l'ordre en ferm de desallotja- encara no s'ha identificat ningú. Es ho valores? ment que, tot i el recurs presentat, es tractaria d'obrir un procés a unes 200 Sabadell està vivint des de fa tres anys pot executar en qualsevol moment. Els persones fet que aixecaria un clamor una gran efervescència, el moviment tràmits han anat sorprenentment social molt elevat. organitzat està creixent de manera ràpid; la causa és que l'immoble és Com està el procés actualment? contínua. S'ha de tenir clar però, que propietat de la família Argemí, molt El que feu la jutgessa en el primer aquestes coses són cícliques i que si no ben posicionada a la ciutat des de l'è- moment fou acceptar-les i deixar pren- es creen les estructures per poder-ho poca franquista. dre part al CS en el procés. Malgrat mantenir desapareixeran tan ràpid La vostra defensa s'ha basat en una això, posteriorment, rectificà la seva com han aparegut. Per aquest motiu, a important campanya d'autoinculpa- posició i ordenà el desallotjament Sabadell s'està treballant en el projecte cions. Per quin motiu us heu decidit immediat, sense acceptar les conside- del Moviment Popular de Sabadell per aquest racions que "no (MPS), que inclou una desena de camí? n'hi ha prou en col·lectius de l'esquerra rupturista. Es “L’esquerra El que es busdeclarar-se culpable pretén que el conjunt d'aquests actors independentista de cava amb les per ser culpable de socials se senti identificat i representat autoinculpacometre un delicte" amb els altres, que treballen en sectors Sabadell treballa en la cions era dePer tant, des del diferents. Amb aquesta filosofia de unitat popular amb mostrar a la dijous passat [15 coordinar i al mateix temps sectorialitaltres sectors que jutgessa davant gener] la policia zar, es pretén arribar a tots els àmbits mostren reciprocitat” de quin proespanyola té llum de la societat, evitar les "multimilitànblema es troverda per desallot- cies" i donar una resposta unitària i bava. Allò essencial no és que un grup jar-nos. Mentre no es produeixi una ràpida en cas de situacions com la del de joves hagin entrat a una propietat contraordre en qualsevol moment Bemba. privada sinó que és problema social i, podem estar fora.

A Sabadell hi ha unitat popular, s'hi que tenim molta gent a darrera nostre Tot i això, el què s'ha de tenir molt treballa i la gent s'ho creu. L'esquerra d'edats, procedències i professions clar és que és un projecte sòlid, que independentista a la ciutat és una i diferents. s'ha treballat molt a nivell social creant alhora té voluntat per confluir amb L'okupació es pot jutjar mitjançant el teixit que ha fet possible tenir, enca- altres sectors que mostren reprocitat. dues vies. Per una banda la via penal ra que sigui temporalment, l'espai físic És per això que apareix el MPS. A part (delicte d'usurpació) que s'acusa a per- del CSA els Maquis i que comença per dels col·lectius que citats, també trebasones amb noms i cognoms; per una aquí, però que no acaba ni molt llen a la ciutat Justa Revolta (antisexisaltra, la via civil que només es decideix menys en aquest espai físic. ta), la CAL, Alerta Solidària i la CUP si l'immoble és dels propietaris o dels De fet, un dels objectius del CS és dins de l'Entesa per Sabadell. alliberadors de l'espai. Actualment la continuar teixint aquesta xarxa de majoria de jutges arxiven la causa contrapoder popular, que pel que Per a més informació penal i fan que el procés es desviï per sembla a Sabadell està prenent forma la via civil. En canvi, aquesta jutgessa cada vegada més clarament. La prewww.csa-maquis.tk ha optat per la via penal perquè és més sència de l'Assembla de Joves, de

agenda FEBRER Divendres 6 Molins de Rei (Baix Llobregat).

Concentració per l'absolució dels independentistes detinguts del 23 d'abril de 1997. 20h, Plaça de la Vila. Organitza: Alerta Solidària Barcelona (Barcelonès). II aniversari del Casal Popular de Gràcia.

Nits temàtica de punk remember.

Organitza: AJG. Manacor, Petra, Ariany, Maria de la Salut, Sineu, Inca (Mallorca).

Marxa contra l'autovia ManacorInca. (Fins el dia 8). Eixida de Manacor. 19h, Estació. Organitza: Plataforma contra l'autovia.

Dissabte 7 Capellades (Anoia).Manifestació contra el judici als independentistes detinguts el 23 d'abril del 97.

18:30h, Plaça Àngel Guimerà.

Concert amb Inadaptats, Berri Txarrak i altres. 22h, Teatre la Lliga. Organitza: Assembla Endavant i Alerta Solidària.

Alacant (Alacantí). Concentració 'Presó no és rehabilitació'. 11:30, davant la presó de Fontcalent.

Organitza: Grup Antimilitarista Tortuga AA-MOC Vila-real (Plana Baixa) Lliurament dels premis Socarrat Major 2003. 20:30h, Restaurant El Molí. Organitza: Casal Jaume I Dimarts 10 Sabadell (Valles Occidental).

Concentració i xocolatada ens suport als detinguts del 27 de setembre. 10h, davantt els jutjats.

Dimecres 11 Barcelona (Barcelonès).

Concentració per l'absolució dels idependentistes detinguts el 23 d'abril del 97. 10h, davant dels Jutjats.

Organitza: Alerta Solidària.

Divendres 13 Caspelló de la Plana (La Plana Alta). Concert d'Inadaptats (La Fera Ferotge). 22h, Casal Jaume I. Oraganitza: Distri Comú Dissabte 14 Palma (Mallorca). Manifestació: 'Qui estima Mallorca no la destrueix.' 18h, Plaça d'Espanya.

Convocatòria unitària.

Diumenge 15 Joanets (La Garrotxa). III marxa a peu Catalunya camina per la Vall d'en Bas contra el túnel de Bracons. 9h, Casa de colònies el Rourell.

Dissabte 21.

Caspelló de la Plana (La Plana Alta). Concert de Prisoners of War i Albert Fish. 20h, Bar Pati Blau. Organitza: Distri Comú.

Cullera (Ribera Baixa).

Presentació de l'Anuari de Maulets. 20h, Casal Jaume I. Organitza: Casal Jaume I.

Envia les convocatòries a accent@correucatala.com

L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans. Número 26. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.

Redacció Valencia: c. de Ripalta, 20, baixos, València 46003. Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. 08012 Barcelona. Adreça electrònica accent@xarxaneta.org. Telèfons de contacte: Subscripcions: 658 33 39 32. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 616 07 33 28.

Consell de Redacció: Coordinació: Laia Altarriba, Andreu Ginés i Àlex Tisminetzky. Països Catalans: Laia Altarriba, Martí Cirici, Jordi Garrigós, Andreu Ginés, Àlvar Kuehn, Andreu Perelló, Maria Oliver, Aure Silvestre, Júlia Taurinyà, Joan Teran, Arnau Urgell. Economia: Rafa Escobar, Àlex Tisminetzky.

Internacional: Juanjo Garcia, Sónia Jiménez Villanueva, Antoni Trobat. Cultura: Joan Sebastià Colomer, Josep Maria Soler, Feliu Ventura. Edició gràfica: Àlex Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia. Secció Gràfica: Oriol Clavera, Mireia Comas, Oriol Diez. Distribució : Eva Capdevila i Albert Roig. Han col·laborat en aquest número: Pep Bru, Col·lectiu Catalunya-CGT, Maite Cusó, Inés de Fez, Ramón Nuila.Ramón Nuila i Maite Cusó.