Entrevista a en Xavi, portaveu del CSA els Maquis de Sabadell (Vallès Occidental) 3 de febrer de 2004 Periòdic popular de distribució gratuïta 5.000 exemplars
Publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans
Número 26
Més de 60 dies en vaga de fam per salvar el Xúquer Les protestes contra el PHN s’estenen arreu del País Valèncià mentre la Plataforma en Defensa de l’Ebre amenaça de convocar una vaga general
Entrega a la comissària europea de Medi Ambient d'una coronade flors de condol per la mort del Xúquer
Voro Pérez Fontana, veí d'Alzira, va iniciar el 5 de desembre passat una vaga de fam en denúncia contra el trasvasament d'aigua del Xúquer al Vinalopó. Durant aquest temps no ha ingerit cap sòlid i nomes s'ha alimentat de verdures i caldos. Així, l'11 de gener, quan alguns mitjans de comunicació se'n feren ressò, ja havia perdut 15 quilograms. Voro Pérez ha anunciat que no s'aturarà fins que no "hi haja una autèntica mobilització social". L'objectiu d'aquesta protesta és conscienciar als veïns del poble i de la resta de la comarca dels efectes negatius que pot tenir el transvasament del Xuquer al Vinalopó, projecte que s'emarca dins del pla hidrològic del Govern espanyol.
Tant Voro Pérez com els col·lectius veïnals i ecologistes de la comarca denuncien que amb els plans del Govern de Madrid, el Xúquer esdevindrà una "claveguera com el Segura". Aquests plans pretenen desviar part de l'aigua del Xúquer a les conques del sud i suplir aquesta pèrdua amb aigua procedent de l'Ebre. No obstant, els experts denuncien que l'aigua procedent de l'Ebre no té les mateixes característiques que la del Xúquer, cosa que podria perjudicar els cultius mentre que el cost en seria molt superior a l'actual. Malgrat les pretensions de Madrid de trobar execents al Xúquer, un informe de la Universitat de València publicat recentment ja alertava que l’aigua de la mar envaia tres quilómetres del curs del riu. Així, la respos-
ta dels veïns s'ha començat a notar i el dia 24 de gener es va organitzar un concert de suport. A més a més, molts municipis de la comarca, entre ells Alzira i Algemesí, ja han aprovat mocions en contra del transvasament. Per altra banda, al Baix Maestrat, els veïns afectats per les expropiacions del PHN van realitzar tota una sèrie de mobilitzacions coincidint amb l'inici d'aquestes accions. El propietaris dels terrenys afectats es van negar a signar les actes a requeriment de l´empresa concessionària amb l´argument que només estaven escrites en castellà, i no en valencià, i per tant no es respectaven els seus drets. A la capital d'aquest comarca, Vinaròs, s'hi va realitzar una concentració el dia 28 de gener, precedida d'una acampada el dia abans. També es realitzà una vaga als instituts per a què els joves pugueren assistir-hi. Per altra banda, l´Ajuntament d´Alcanar va decretar tres dies de dol en protesta per les expropiacions de finques, mentre que les empreses que realitzaven prospeccions a la zona van denunciar alguns actes de sabotatge. Finalment, la Plataforma en defensa de l'Ebre ha anunciat que convocarà una vaga general al Principat si comencen les obres del PHN. Sembla, doncs, que les paruales que Voro Pérez escrivia el dia que començava la vaga tindran ressò a tots els Països Catalans: "Confie en que el meu sacrifici no siga estèril i altres actuen pel futur dels seus fills, de la seua aigua, de la seua vida, d'allò que estimen."
Sumari: ······················
Desallotgen l’Ateneu de Cornellà Països Catalans / 3
Escandaloses sentències per accidents laborals Economia / 5
El poder polític a Guatemala Internacional / 6
Mobilitzacions contra la llei d’estrangeria Milers de persones es van sumar el dissabte 31 de gener a la convocatòria europea contra les lleis d’estrangeria. La principal mobilització als Països Catalans va reunir unes 5.000 persones a Barcelona, en una manifestació que va recórrer el centre de la ciutat i que va denunciar les polítiques d’exclusió de l’Europa fortalesa. Altres poblacions, com Terrassa, també van impulsar concentracions i activitats de protesta.
10.000 persones contra el THT a Perpinyà Les entitats de la Catalunya Nord que s’oposen a la construcció d’una línia d’alta tensió de 400.000 volts de potència van tornar a sortir al carrer el dissabte 31 de gener. 10.000 manifestants van mostrar l’oposició a aquest projecte que ha topat amb un ampli rebuig popular.
editorial
L
es eleccions estatals han irromput amb força al nostre país amb la tempesta política i mediàtica desfermada arran de les converses de Josep Lluís CarodRovira, secretari general d'ERC i fins fa pocs dies conseller en cap del Govern autonòmic, amb membres de la direcció política de l'organització armada basca ETA, en una reunió suposadament clandestina a la Catalunya Nord el cap de setmana del 3 i 4 de gener. Unes converses que han aixecat una gran polseguera i pretesa indignació entre la classe política madrilenya i els seus mitjans de comunicació afins, a diferència de les moltes altres que periodistes, polítics de molts partits, i en diverses ocasions els successius governs de l'Estat, han mantingut amb representats d'ETA. Potser caldria recordar els contactes establerts pel president autonòmic més aclamat pels constitucionalistes, Josep Tarradellas, o les negociacions d'importants càrrecs catalans arran dels Jocs Olímpics del 92 revelades pel ja difunt exdirector de la Guàrdia Civil Ricardo Sáenz de Santamaria. La interessada filtració de la notícia al diari ABC per part dels serveis d'informació del Govern espanyol, i les diferents reaccions d'òrgans com la Fiscalia de l'Estat són una clara mostra de la manca d'escrúpols del PP per utilitzar tots els mitjans, inclosos una justícia i uns serveis de seguretat que funcionen com a apèndixs del partit del Govern espanyol, en la seva pugna electoral amb el PSOE.
Sotmesos a la classe política espanyola Ha resultat especialment poc esperançador el seguidisme del partit de Zapatero, i la major part de la classe política, de la negació de la negociació i el diàleg com a única via real per a la solució democràtica del conflicte entre el poble basc i l'Estat espanyol. En aquest sentit, convé destacar positivament el reconeixement de fet de l'organització clandestina basca com a interlocutor vàlid en la necessària solució política del conflicte fet per Carod-Rovira amb la seva actuació, encara que s'hagi esforçat per matisar aquest reconeixement repetint fins a la nàusea la seva condemna de la lluita armada, junt amb la seva constant apel·lació dels serveis prestats a l'Estat amb la dissolució de Terra Lliure, que no li ha estalviat, emperò, l'atac despietat de tota la caverna espanyola. També és destacable el creixent suport social de la majoria del poble català a una solució política negociada del conflicte, encara que sota la confusa i indefinida consigna del diàleg, front a la via repressiva defensada pels principals partits espanyols.
Tanmateix, aquest aspecte postiu no pot amagar que, un cop oberta la capsa dels trons, la crisi ha posat sobre la taula la submissió del PSC, i dels seus socis del govern autonòmic, ERC i ICV, a les directrius del PSOE. Així com ha estat decebedor el paper d'ERC acatant les ordres de Zapatero de destituir el conseller en Cap, encara que amb l'assignació d'una conselleria sense competències per salvar la cara, acompanyada per la maniobra d'última hora de renuncia del càrrec del dirigent del partit republicà per presentar-se com a número u de les llistes del seu partit per Barcelona. Una operació que pot sortir rodona gràcies a la lògica reacció d'indignació d'amplis sectors socials per l'agressiva campanya de demonització contra l'exconseller, així com per l'alineament de CiU amb les tesis i posicionaments del PP, però no pot amagar que l'acceptació dels condicionants al Govern autonòmic imposats per l'estratègia electoral del PSOE sembla indicar que la via d'ERC per resoldre les reivindicacions de llibertat nacional catalanes es limita a una victòria electoral del PSOE a Madrid per renegociar l'autonomia.