Entrevista a Ester de Pablo, del Centre de Documentació dels moviments socals Arran 17 de febrer de 2004 Periòdic popular de distribució gratuïta 5.000 exemplars
Publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans
Número 27
60.000 persones contra la destrucció de Mallorca La manifestació és la més multitudinària que s’hi ha fet mai en defensa del territori i contra les polítiques urbanitzadores i especulatives Sota el lema "Qui estima Mallorca no la destrueix" vora 60.000 persones es van manifestar per Palma el passat 14 de febrer. La manifestació havia estat convocada per les plataformes sorgides en contra dels projectes urbanitzadors del PP i gran part de les organitzacions ecologistes i d'esquerres i pretenia ser l'acte central de denúncia de la campanya contra aquesta política de foment del turisme i ciment. Durant les setmanes anteriors, moltes d'aquestes plataformes havien estat organitzant diferents actes de conscienciació dins la campanya "Estima
Mallorca", com ara concentracions als punts afectats o marxes pels traçats d'algunes de les infraestructures planificades pel Govern balear. Les entitats ecologistes decidiren unificar esforços el desembre passat arran de l'ofensiva constructora del Govern eixit de les passades eleccions. Inicialment foren catorze plataformes de tot el territori mallorquí les que s'uniren contra les agressions territorials, entre les quals s'hi trobava la plataforma Autovia No, que ha reunit 21.000 signatures contra l'Autovia IncaManacor, la Plataforma per un Creixement
Mesurat, les entitats que s'oposen al Segon Cinturó de Palma o als parcs temàtics, el Grup Ornitològic Balear, el col·lectiu d'expropiats per les obres del desdoblament de la carretera Palma-Manacor, la plataforma en contra de l'ampliació de l'aeroport o pel futur gasoducte. A poc a poc, més de seixanta entitats s'han anat adherint a la manifestació i han aconseguit que la manifestació de dissabte fos tot un èxit: segons els organitzadors, ha sigut la més multitudinària que s'ha fet mai en defensa del territori a les Illes.
Els Països Catalans reviuen les mobilitzacions contra la guerra Oriol Clavera
Concentració a la plaça Catalunya de Barcelona el diumenge 15 de febrer
Moltes places i carrers dels Països Catalans es van tornar a omplir el passat 15 de febrer per recordar les massives mobilitzacions contra la guerra que es van viure ara fa un any arreu del país. Si aleshores les persones que es van mobilitzar pretenien aturar una guerra que els Estats Units estaven a punt d’emprendre contra l’Iraq, ara han sortit al carrer per denunciar l’ocupació a què està sotmès el país des d’aleshores. A València i Barcelona s’han viscut les mobilitzacions més multitudinàries, amb 25.000 i 10.000 persones respectivament. Tarragona, Lleida, Terrassa o Badalona són algunes de les altres poblacions on es van celebrar concentracions de rebuig a l’ocupació Les mobilitzacions han volgut denunciar l’ocupació que també pateix el poble palestí i la construcció del mur de l’Apartheid.
Sumari: ······················
S’estén el rebuig al Fòrum 2004 Països Catalans / 3
Iran, la difícil metamorfosi Internacional / 6
Salvem les Valls denuncia que el tripatit no aturi l’eix Vic-Olot per Bracons El col·lectiu Salvem les Valls continua les mobilitzacions per aturar la construcció de l’eix Vic-Olot i el túnel de Bracons. El darrer diumenge 15 de febrer, 4.000 persones van sumar-se a la caminada organitzada per mostrar el rebuig a l’oposició d’aquest projecte viari. Els partits que conformen l’actual govern tripartit de la Generalitat del Principat havien expressat la seva oposició al projecte abans d’accedir al govern. Actualment, les obres de perforació del túnel de Bracons s’han paralitzat durant deu dies, però no la resta de treballs que s’estan fent de construcció de l’eix. El conseller d’Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha dit que s’estan replantejant el projecte. Aquest replantejament significaria que l’eix tindria menys carrils per banda, però no la paralització definitiva de les obres. En aquest sentit, el portaveu del col·lectiu Salvem les Valls considera insuficient la decisió del govern de replantejar les dimensions de la carretera i exigeix que s’estudiïn alternatives com la connexió entre Vic i Olot a través de Ripoll o l’eix transversal. A més, també recorda a ICV-EUiA i ERC que abans d’accedir al govern van assegurar que aturarien l’obra, i els demana que compleixin aquesta promesa electoral.
editorial
“U
n nou fantasma recorre els Països Catalans: el fantasma de la deslocalització. Totes les forces oficials i representatives diuen que s’uneixen contra ella en una santa croada: des de CCOO a Javier Arenas, la CEOE i El País, La Caixa i Pasqual Maragall". Aquesta podria ser la crònica del naixement d'un nou terme dins l'imaginari col·lectiu català, "la deslocalització", després de mesos de notícies de tancaments d'empreses i amenaces de retallades socials i salarials. Però per poder tenir perspectiva dels fets que ens ha tocat viure cal no quedar-se només en les circumstàncies concretes de cada empresa o sector, sinó intentar comprendre quin és l'escenari en que es desenvolupen. No es pot deixar de relacionar els trasllats de producció i acomiadaments massius a Philips o MB amb les darreres amenaces de la Nissan d'importants retallades salarials. Ni es pot obviar l'escenari d'importants tancaments d'empreses en el qual s'elabora l'informe de la CEOE afirmant la necessitat d'àmplies retallades socials i disminucions importants dels serveis públics sanitaris o d'ensenyament. I davant de tot aquest panorama, els sindicats "oficials" es dediquen exclusivament a negociar i signar expedients de regulació; i els polítics, en el millor dels casos, afirmen solemnement als
Per una lògica dels drets socials mitjans de comunicació que deixaran de comprar material a determinada empresa. Poc s’estan resistint els sindicats “oficials” a signar expedients que sense ells no serien legals, perquè la gran majoria són empreses que no tenen pérdues. Poc podem esperar d’aquests sindicats i partits polítics que, des dels seus despatxos institucionals, clamen contra una desgràcia que ni tan sols els afecta. Poc poden fer, perquè és la conseqüència d'un sistema econòmic i social que ells apuntalen i mantenen. I és que ens trobem davant d'una veritable ofensiva empresarial que, en veure's lliure de qualsevol resistència popular, intenta augmentar fins al límit els seus beneficis en detriment de les condicions de vida d'àmplies capes de la població. La lògica del capital és clara, encara que no és nova; tancament d'empreses on la mà d'obra és "cara" per portar la producció a territoris sense drets socials on es treballa multitud d'hores per salaris de misèria; alhora es rebaixen els costos salarials i les prestacions socials al país inicial sota l'amenaça de desindustrialització. Amb un escenari com aquest, no ens poden valer els discursos
dels sindicats i partits polítics institucionals. La seva és la lògica del manteniment de la imposició dels interessos d'uns pocs als de la gran majoria, que ens està portant cap a uns Països Catalans desindustrialitzats, condemnats a ser el sector serveis altament precaritzat de l’Europa unida. Només ens resta la via de consolidar i fer créixer la lògica dels drets socials, herència d'una esquerra ara en ple debat. La creació a Barcelona de la Xarxa Solidària contra els tancaments d'Empreses ha marcat aquest camí. Agrupant diversos Comitès d'Empresa en conflicte (com Philips-Miniwatt, SEAT o Telefónica) i organitzacions socials i polítiques -sota la mirada desconfiada de les cúpules de CCOO i UGT-, en el seu primer comunicat, la Xarxa fa una crida a "enfrontar-se a una de les conseqüències més brutals de la globalització capitalista" i exigeix a institucions i sindicats oficials "no signar convenis que suposin acomiadaments". La construcció d'un teixit associatiu de base i amb una lògica social per sobre dels interessos del capital és la única via per garantir els drets més fonamentals per a totes les persones. I en aquest camí no hi han dreceres.
17 de febrer de 2004
l’apunt
Més d’un milió d’immigrants als Països Catalans A la part del nostre país que es troba dins de l’Estat espanyol hi viuen 639.816 estrangers amb la situació regularitzada, segons el Ministeri d’Interior espanyol a 31 de desembre de 2003. Aquestes xifres, però, no mostren la situació real dels ciutadans i ciutadanes dels Països Catalans, perquè no recullen els centenars de milers de persones que hi viuen sense tenir la situació legal regularitzada. Si es recullissin, mostrarien que hi ha més d’un milió d’habitants dels Països Catalans que són d’origen estranger, la qual cosa suposa el 8,3% dels més de 12 milions dels catalans i catalanes. Així, al País Valencià, les dades del padró municipal revelen que al 2002 hi vivien 301.175 persones que tenien la nacionalitat estrangera. En canvi, actualment, les dades de la policia espanyola només reconeixen que hi ha 180.011 persones immigrades al País Valencià, les que tenen documentació en regla. Això significa que al sud del país hi ha més de 100.000 sense els papers legalitzats. Pel que fa a les illes Balears, el Ministeri de l’Interior diu que hi ha 75.867 persones immigrades. En canvi, les dades del padró de l’any 2002 revelen que el 14,4% dels residents illencs són estrangers (128.375 persones). El col·lectiu més gran d’immigrants que resideix a les balears és el d’alemanys, seguit dels britànics i dels marroquins. També els padrons municipals al Principat de Catalunya mostren el gran nombre de persones que no tenen la situació legal regularitzada. Mentre que la policia espanyola diu que el nombre d’immigrants és de 382.938, l’1 de gener de 2003 hi havia 544.670 persones empadronades en aquesta comunitat autònoma, cosa que suposa un 8,12% de la població. En aquest cas, el col·lectiu més nombrós prové del Marroc, seguit dels equatorians. A la Catalunya Nord, el nombre d’immigrants amb situació regular que hi vivien l’any 1999 (les dades més actualitzades que hem trobat) era de 43.868, és a dir, l’11% de la població. En aquest cas, les xifres engloben la regió administrativa anomenada Pirineus Orientals, que incorpora algunes poblacions occitanes. Amb tot, la meitat d’aquests immigrants són provinents de l’Estat espanyol.
Països Catalans
La desocupació de les casernes confirma la mà dura contra la immigració L’ocupació acaba sense trobar una solució col·lectiva d’habitatge per als centenars d’habitants de les casernes del barri barceloní de Sant Andreu. Oriol Clavera/Kale Gorria
Als Països Catalans viuen més de 300.000 persones sense la documentació regularitzada.
Laia Altarriba i Piguillem, Barcelona. El desenllaç per la via de la repressió de l'ocupació de les casernes del barri barceloní de Sant Andreu és una bona mostra de la política que les administracions adopten per afrontar l'arribada de nous immigrants. La repressió com a solució El passat 9 de febrer a quarts de nou del matí, un ampli dispositiu policial va encerclar les casernes de Sant Andreu i va obligar a marxar les 62 persones que en aquell moment ocupaven els edificis. Ràpidament, les excavadores van començar les feines d’enderroc, i a la tarda de les casernes ja només en quedava un munt de runa. Les persones que en aquells moments es trobaven en el recinte, la major part immigrants extracomunitàries, van poder recollir les seves pertinences, però no van tenir aquesta oportunitat la resta d’habitants de les casernes que no hi eren perquè estaven treballant. Sembla que en el moment del desallotjament hi havia més d’un centenar de persones que vivien a les antigues casernes. Eren les últimes de les 600 persones que des de l’abril del 2001 han viscut en aquests edificis. Quan al passat mes d’agost un jutge va dictar sentència de desallotjament dels ocupants, l’Ajuntament de Barcelona i la Creu Roja es van comprometre a reallotjar els ocupants abans que enderroquessin
els edificis. Però els habitants de les casernes no volien una sortida personalitzada, com han ofert les administracions local i autonòmica, sinó una solució a tots els ocupants en el seu conjunt, independentment de la seva situació legal. La relació dels ocupants amb les adminstracions no ha estat fàcil. En aquest sentit, en un comunicat emès el mes de novembre, els habitants de les casernes denunciaven unes declaracions que havia fet l’Ajuntament de la ciutat. Segons els immigrants, les declaracions de l’Ajuntament pretenien criminalitzar un sector dels ocupants “per preparar el terreny per quan la ciutadania hagi de veure a les notícies com la policia se’ns endú a la força. Un govern de dretes faria seva la frase [emesa per l’Ajuntament] referida al ‘grup heterogeni’ on es diu que ‘no permet una actuació social sense internament forçat previ’, però on s’és vist aquest desvergonyiment? -es preguntaven els immigrants- Què vol dir internament forçat previ? Tots a la presó? Pensa dir alguna cosa algun dels partits del govern municipal?”. La resposta ha arribat aquest mes de febrer en forma del desallotjament d’un espai molt proper al recinte on començarà el mes de maig el Fòrum 2004. Precarietat i assetjament Feia mesos que els habitants de les casernes i diverses entitats de la ciutat
denunciaven la situació en què vivien els immigrants que s’havien allotjat a les casernes perquè no es podien permetre un lloguer. D’una banda, les condicions de vida eren molt precàries, per la manca d’aigua, lavabos o cuines. D’una altra banda, els ocupants també denunciaven “l’assetjament diari de les màquines excavadores, que amenacen les nostres vivendes, si no és que les enderroquen directament mentre som fora treballant o arreglant papers. A més, explicaven que “l’assetjament policial a tothora ens impedeix un desenvolupament normal de la nostra, ja de per sí i per raons alienes a la nostra voluntat, lamentable quotidianitat”. Alguns dels immigrants que ara han estat desallotjats ja provenien de les tancades a l’església del Pi i dels desallotjaments policials de les places Catalunya i André Malraux. Aquesta constatació fa palès que hi ha un bon nombre de persones vingudes de fora del nostre país que tenen serioses dificultats per viure en condicions d’habitatge i feina dignes. El fet que no s’hagi trobat una solució per reallotjar tots els habitants de les casernes fa pensar que la situació no està resolta. Enduriment de la llei d’estrangeria El desallotjament de les casernes de Sant Andreu ve precedit per la reforma de la Llei d’estrangeria el passat mes d’octubre. La reforma de la legislació
confirma la tendència de l’ús de la mà dura com a resposta a l’arribada de nous immigrants. Judit Font, del Pla Local de Formació de Salt “Fem un Salt Solidari”, valora que aquesta reforma respon a la política d’estrangeria de l’Estat espanyol, que veu la immigració “com quelcom transitori i provisional, com un assumpte d’ordre públic al qual, en conseqüència, se li apliquen criteris restrictius i repressius de regulació i control. D’aquesta llei se’n deriva el tractament ‘problemàtic’ del fet migratori, la criminalització de l’immigrant i la creació de la figura de la ‘il·legalitat’ per qualificar una situació d’indocumentació que en tot cas no passa de ser al·legal”. Els canvis més significatius de la nova legislació són: -No s’admeten a tràmit les sol·licituds presentades per estrangers que es trobin a l’Estat en situació d’indocumentats. -L’ambigüitat en què es manté la figura de l’arrelament facilita la denegació de permisos. -Es posen més traves al reagrupament familiar. -Es mantenen els centres d’internament que permeten que una persona estigui fins a 40 dies privada de llibertat amb l’única raó que no està documentada. -Les empreses de transport estan obligades a donar qualsevol informació a les autoritats sobre els passatgers. -S’obre l’accés de la policia a les dades dels padrons municipals. En aquest sentit, fins a l’aprovació de la reforma, els immigrants sense documentació es podien empadronar als municipis on vivien i podien accedir als serveis sanitaris, escolars, etc. La nova legislació permetrà als cossos policials d’accedir als padrons i obtenir informació dels estrangers que no tenen els papers en regla. Aquesta mesura possiblement motivarà que alguns habitants ja no s’empadronin i perdin l’accés a alguns serveis que fins ara tenien. Alguns ajuntaments ja han anunciat que no obeiran aquesta norma.
Locals on trobar L’ACCENT Alacantí:Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Universitat Alacant. Alcoià: Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp: Casal Popular La Turba. Alt Empordà: Casal La Volta . Alt Penedès:Can Cellerot, Ateneu X, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Anoia: Jaç Roig, Jimmy Jazz, Ateneu Popular de Masquefa. Bages: Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular la Falç, Associació Cultural Mercat del Blat. Baix Camp: El Carrasclet, CGT-Reus, Campus Reus. Baix Cinca: Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat: Ateneu Revolta, Ateneu de Cornellà, CSO El Pati Blau, Tio Canya-Sant Feliu. Papereria Elena, Papereria Stel Baix Maestrat: Ball de dimons de Vinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx. Barcelonès: Casal Independentista de Badalona Antoni Sala i Font, La Barraqueta, Ikastola, Casal Popular de Gràcia, La Torna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Insurgent, Kasa de la Muntanya, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records, Kebra Discs, Biblioteca de Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, Universitat Central, UPF-Rambles, FAVB, , La Cereria, Euskal Etxea, Tio Canya, Espai Mallorca-Via Fora, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI, Pati Llimona, Arran, Casal Independentista de Sants,Ateneul Popular Mawla-Maulets Barcelonès, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, Biblioteca Ignasi, AVV de Sant Andreu, S.C. La Lira, Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Ateneu Independentista La Forca, Ateneu Popular Octubre. Berguedà: Casal Independentista Cal Panxo. Camp de Túria: Casal Jaume I-Llíria. Conflent: Casal Jaume I-Rià. Camp de Morvedre: Espai Dina. Garraf: GER. Garrigues: Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques. Garrotxa: Bar-Casal Terra Aspra. Gironès: Ateneu 24 de juny, Ateneu la Màquia, Casal Independentista El Forn, Centre Cívic de Celrà, La Pioxa de Bordils. Horta: Bar Tocat, C.S Xaloc-Soroll,Akelarre Casal Jaume I-Malva-Rosa, Casal Jaume I-Russafa, Casal Jaume I-Catarroja, Biblioteca Diputació, Racó de la Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Ateneu Cultural Casino de Torrent Biblioteca humanitats, facultat història,Cafè l’Infern. Mallorca: Es Pinzell. Maresme: Taberna Atzucac, Casal Independentista El Solc, Casal Popular Fèlix Cucurull. Marina Alta: Casal Jaume I-Pedreguer,, Casal Jaume I-Pego,. Matarranya: Casal Jaume I-Calaceit. Osona: Casal Independentista Manel Viusà, el Xamfrà, 1714 Seguem Cadenes, Ges Insurrecte, Casal Independentista el Gurri, Bar KanKarra, Biblioteca de Taradell, Bar Tse-tse, Atmosfera, Biblioteca Dos Rius, Bar el Casal, Restaurant l’Olla dels Experiments, Biblioteca de St. Pere de Torelló. Pla de l'Estany: Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Pla d’Urgell: El Gis-Mat de Linyola. Plana Alta: Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló.UniversitatJaume I Plana Baixa: Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta: Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume I-Carcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca. Rosselló: Llibreria Catalana, Casal Jaume I-Centre Cultural Català, CEDACC, Associació Aire Nou de Baó, ACE-CEPC. Safor: Casal Jaume I-Gandia, Casal Jaume I-Oliva. Segrià: La Falcata. Selva: Casal Popular el Trabuc. Solsonès: Bar Castell. Tarragonès: CGT-Tarragona. Urgell: El nan roig de Tàrrega. Vall d'Albaida: Endavant-Ontinyent, Casal Jaume I-Ontinyent. Vallès Occidental: Casal Independentsita Can Pingàs, Tio Canya-Mollet, Casal Independentista Can Capablanca, Universitat Autònoma, Via Fora-Ripollet, Local Endavant-Terrassa, Consell de Joventut de Terrassa, Minyons, Geganters de Terrassa, La Nit. Vallès Oriental: Casal Quico Sabater, Tio Canya-Mollet, Bar la Tramuntana, el Mirallet, Llibreria la Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaça de Cardedeu, El Trull de la Garriga, Ateneu de Caldes de Montbui. Vallespir: Angelets del Vallespir. Valls del Vinalopó: Casal Jaume I-Monòver.
Locals col·laboradors: Alternativa Estel-UPF (Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona) / Ateneu Popular X (Ferran 14.Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular Octubre (Badejoz 23. Barcelona) / Ateneu Revolta (Ponent 13, Molins de Rei)/ La Barraqueta (Virtut, 14. Barcelona) / Can Capablanca (Les Paus, 19. Sabadell)/ El Casal (Sant Elies 8, 1er. Reus) / Casal Independentista de Sants Jaume Compte (Premià, 31. Sants) / Casal Popular de Gràcia. (Ros de Olano 39/41, Barcelona) /Casal Independentista El Gurri (Pça. Aibas, 9, Taradell) / CEPC-Alacant (Elba 17, Alacant) / CEPC-Eivissa (AC. 115. Sant Rafel)/ CEPC-UAB (Local R-118, Pl. Cívica)/ CEPC-Universitat de València(Baró St. Petrillo, 9)/ La Falcata (Panera 2. Lleida)/ Ges Insurrecte (Colomer, 11, 1er B,Torelló)/ Jimmy Jazz (Clos 53. Igualada)/ Partisano (Pça. de l'Oli, 7 baixos. Girona)/ La Pioxa (Bordils) / Casal Quico Sabaté (St. Roc, 8. Sant Celoni) / Racó de la Corbella (Ripalda 20, baixos. València) / Centre Social-Bar Terra (Baró de Sant Petrilló 9. València)/ La Traca (Pau Gesa 5. Cardedeu) / 1714 Seguem Cadenes (Riera 29. Vic) / Via Fora-CAT (Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera St Miquel, 25. Barcelona)/ 1917 (Pintor Fortuny, 30. Barcelona)
Països Catalans
El Fòrum 2004 no ha enganyat bona part del teixit associatiu El Fòrum de les Cultures segueix rebent el suport de nous Ajuntaments, però també creix el rebuig a “què significa” i a “com s’està fent” Arquitectes sense fronteres
Joan Teran, Barcelona L’èxit desbordant de l’acte celebrat a l’Ateneu Barcelonès la darrera setmana de gener ha fet sorgir de nou als mitjans de comunicació (encara que no a tots per igual) el rebuig d’una part important del teixit associatiu català al Fòrum de les Cultures que es celebrarà aquest any a Barcelona. Aquest rebuig, que també han manifestat algunes de les cares més conegudes de l’anomenat “moviment antiglobalització” que havien estat convidades pel Fòrum com Noam Chomsky, Naomi Klein o José Bové, es basa en una crítica a la manera d’entendre la participació dels organitzadors, una crítica als patrocinadors del fòrum i, també, per la utilització que tant organitzadors com patrocinadors fan dels continguts del Fòrum en benefici seu. Previsible èxit mobilitzador El cert és que Joan Clos, com a “amfitrió”, ja s’ha apressat en transmetre un missatge d’optimisme tant als organitzadors (Ajuntament de Barcelona, Generalitat i Govern espanyol) com als patrocinadors, confiat pel bon ritme de venda d’entrades i abonaments, pel 1. Per l'especulació: l'ajuntament planifica la ciutat en funció dels seus interessos econòmics i del capital privat, quan la planificació hauria de donar solucions a les necessitats urbanístiques de la ciutat. Podem intuir els seus interessos quan comparem la ràpida reconstrucció de l'espai on es celebrarà el Fòrum i el procés de rehabilitació de zones marginals. Un dels casos més significatius és el de la reforma de La Mina, per la que es destinaran tan sols 72 milions d'euros en comparació als 2.300 milions que costaran les obres del Fòrum 2004. 2. Pel model de ciutat: Barcelona s'està transformant en una ciutat turística, de serveis i oci. (...) Un model que es presta a convertir la ciutat en un escenari en el que és impossible viure-hi a causa de l'oblit de les necessitats socials dels habitants en pro del sector turístic, impedint així el desenvolupament del teixit social. 3. Per les agressions al medi: (...) les construccions que s'estan fent pel Fòrum suposen una enorme alteració de l'entorn marí, cimentació, malbaratament de recursos i construcció de grans edificacions (centre de convencions, hotels...). Al mateix temps, podríem recordar que ENDESA (empresa sòcia del Fòrum) és la 4ª empresa d'Europa amb majors emissions de CO2. 4. Pels seus patrocinadors, polítics i econòmics: els socis capitalistes d'aquest fòrum són el Grup Endesa, Telefònica, La Caixa i Toyota, i El Corte Inglés, i els patrocinadors, fins ara, IBM, Indra, Iberia, Damm, Media pro, Nestlé, Nutrexpa, Randstad, HenkeL, Leche Pascual, Coca-Cola, Roca, GL Events i
Panoràmica del barri de Poble Nou de Barcelona
ritme de les obres, que segons les informacions oficials “estan enllestides en un 91%” i per la programació, que també està completada “en un 95%”. Aquest optimisme (“anem pel bon camí, podem estar tranquils i serens” segons Clos) es manifesta en el tractament paternalista que els organitzadors del Fòrum estan dispensant a qui, com darrerament Bové o anteriorment institucions com l’Escola de la Cultura de Pau, s’han manifestat en contra de par-
ticipar al Fòrum per diversos motius. La seguretat en l’èxit d’un esdeveniment que segueix recollint el suport de nous Ajuntaments arreu de Catalunya, ha fet que els generesos organitzadors ja hagin promès que dedicaran un 1% dels beneficis a projectes de solidaritat. Les ombres del Fòrum Però aquest previsible èxit organitzatiu no pot amagar les múltiples ombres i polèmiques que ha generat i està generant tot el què va lligat al Fòrum. El
contrast entre el deslluït acte de Gorbatxov en favor del Fòrum respecte l’èxit aclaparant de l’acte organitzat a l’Ateneu Barcelonès titulat “Fòrum 2004: la gran impostura” només és la punta de l’iceberg d’una oposició que s’està coent des de fa temps. El rebuig a participar en els debats sobre pau, sostenibilitat i multiculturalitat per part de moviments socials com la Plataforma Aturem la Guerra, SOS Racisme o la Xarxa per l’Abolició del Deute Extern
10 raons per no anar al Fòrum *Assemblea de Resistències al Fórum 2004 Arquitectes sense fronteres
AGBAR. Algunes d’aquestes empreses han estat repetidament denunciades per agressions al medi ambient i a pobles indígenes, pels propis consumidors i treballadors, i compromeses amb l'economia de guerra i el neoimperialisme. Participar en el Fòrum els suposa un rentat d'imatge, beneficis fiscals i publicitat. Com a organitzadors polítics, tenim al Govern Central, l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. Algú creu seriosament que estan donant proves de recolzament dels valors que afirma tenir el Fòrum? (...) 5. Perquè està organitzat pels qui fan il.legal la immigració: les diferents administracions que organitzen el Fòrum són les responsables de l'aprovació de les lleis d'estrangeria i d'una
situació en la que ser immigrant és ser il·legal. No oblidem que els diversos cossos policials d'aquesta administració han estat reiteradament denunciats per maltractament i actuacions racistes. 6. Per què està recolzat per l'economia de guerra: el Fòrum no s'ha sumat a les protestes contra la guerra per no contrariar al govern estatal, coorganitzador. no només està organitzat pels que recolzen l'economia de guerra externa, sinó pels que ens agredeixen en una guerra diària amb precarietat laboral i difícil accés a l'habitatge. (...) Per citar un altre exemple, trobem com a sòcia del Fòrum INDRA, una empresa puntera en la indústria de l'armament; i el Corte Inglés, Iberia, La Caixa i Telefònica,
que inverteixen en tecnologia militar. 7. Per què està organitzat pels que tracten els problemes socials amb repressió: el missatge del Fòrum (...) pretén amagar una política de control social cada vegada més difús, i a l'hora contundent. Ens volen reduir a un paper de mers consumidors, de productes i de cultura, de política, de societat... I fora d'aquest marc i volem participar autònomament, les administracions ens tracten com a sospitosos, i les polítiques que s'apliquen no són de diàleg sinó d'ordre públic. I quan fem notar que a la nostra societat hi ha conflictes - provocats gairebé sempre per situacions d'injustícia - la seva resposta sol ser la policial. 8. Perquè el Fòrum no és participatiu i el diàleg és una farsa: (...) parlen de
17 de febrer de 2004
ha de ser considerat com un important fracàs dels organitzadors del Fòrum. L’Assemblea de Resistències al Fòrum 2004, composada per moltes d’aquestes entitats i per plataformes veïnals d’afectats pels moviments urbanístics especulatius que estan tenint lloc a Barcelona, ha recollit deu motius en un text que reproduïm en aquest número de L’Accent. Importa ressaltar la varietat de sectors socials que han fet pública la seva oposició al Fòrum i que han centrat el seu discurs en què el Fòrum és un muntatge per amagar i maquillar el conjunt d’operacions econòmiques, socials i urbanístiques dels sectors que estan duent a terme el promouen. Tot això es visualitza en la forma d’entendre la participació, en els continguts del fòrum i en els objectius i les pràctiques reals dels seus impulsors. A part de les plataformes ja esmentades, entre els que s’han negat a participar en el Fòrum també trobem la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, la Coordinadra Contra el 22@ de Poble Nou, l’entitat de Ciutat Vella Recursos d’Animació Intercultural (RAI) o el Col·lectiu de Suport a la Rebel·lió Zapatista. Unes resistències massa significatives que inviten a plantejar-se críticament i activa un Fòrum que ha esta batejat pel filòsof Santiago López Petit de “laboratori del feixisme postmodern”.
Per a més informació www.fotut2004.org democràcia participativa, però el Fòrum és una realitat predefinida, realitzada, dialogada i pactada des de dalt. La participació ciutadana ha estat obviada i ara ens busquen per assistir com a espectadors i voluntaris passius, com si necessitessin legitimar al Fòrum mitjançant la participació dels moviments socials. (...) 9. Perquè pel Fòrum la multiculturalitat és el compte de fades de la globalització: el Fòrum 2004 no sols no contempla la cultura gitana i ha vedat la seva participació, sinó que està marginant a molts ciutadans del barri on s'ubica. Al mateix temps, què entén el Fòrum per diversitat cultural quan reprimeix tant la cultura com la llegua pròpies? Sota la capa de la multiculturalitat s'amaguen les contradiccions i complexitats de globalització. D'aquesta manera, ENDESA, patrocinadora del Fòrum, destrueix el poble maputxe per què no vol participar de la seva "multiculturalitat". 10. Perquè per ells la cultura i els valors són una mercaderia: el Fòrum llença un missatge clar: Barcelona és la seva cultura. Quan el Fòrum apel·la a la creativitat de la gent de Barcelona, les ven com a imatge de marca que utilitzarà el sector turístic. Però per fer això buida la cultura de política, de l'esperit crític, de la creativitat antagonista, de la rebel·lia que els moviments socials seguiran reivindicant. La paraula cultura els serveix així per disfressar els conflictes de la ciutat i, en un acte de total hipocresia, convertir-los en eslògan turístic: Barcelona, capital de la pau. No consentirem que se'ns utilitzi de figurants de Barcelona convertida en un parc temàtic que mai no pot contemplar la vertadera diversitat.
17 de febrer de 2003
La policia espanyola desallotja el CSA "els Maquis" El passat dimarts dia 11 a les 8h del matí una cinquantena d'efectius de la policia nacional varen entrar al CSA "els Maquis" de Sabadell (Vallès Occidental) per desallotjar el centre que portava ocupat des de desembre de l'any passat. En protesta per el desallotjament els membres del centre social han organitzat una acampada a la plaça Marcet de Sabadell. En una manifestació de protesta, el dissabte 14 de febrer, una vintena de persones han realitzat un nova okupació.
Països Catalans
Mobilitzacions contra l’alta a tensió a la Safor i al Rosselló
Els dies 11 i 12 de febrer membres de la Plataforma Salvem el Cabanyal-Canyamelar es manifestaren davant del Comité de Regions coincidint amb la presència de representants polítics valencians que havien acudit per explicar al Comité els beneficis d'aquest esdeveniment que preveu la destrucció de 1.651 habitatges del barri. Els veïns del barri del Cabanyal han acudit a Brussel·les per denunciar, a més, l'abandó a què els té sotmesos l'alcaldessa de València des que un ordre judicial paralitzà la prolongació de l'avinguda Blasco Ibàñez.
Acaba la vaga de fam, continua la defensa del riu Després de més de seixanta dies, Voro Pérez ha deixat la vaga de fam que mantenia en defensa del Xúquer. Tot i que no ha assolit tots els objectius inicials, el veí d'Alzira s'ha mostrat satisfet de les reaccions que ha produït, ja que s'ha aconseguit unir els partits i les organitzacions d'esquerres en contra del PHN i s'ha trencat el silenci social que hi havia al respecte. La Plataforma per un Xúquer Viu continuarà la campanya amb la recollida de signatures i la sol·licitud de dimissió del president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
Models energètics insostenibles
Les empreses elèctriques i les institucions públiques amenacen el territori amb la construcció de grans infraestructures Maulets-la Safor
Bloc de Maulets a la manifestació de Tavernes.
Arnau Urgell, Barcelona.-
El Cabanyal se'n va a Brussel·les
l’apunt
La instal·lació de línies d'alta tensió segueix provocant mobilitzacions a diversos punts del territori. Per una banda continua l'oposició unànime a la Catalunya Nord contra el projecte que pretén connectar elèctricament la plana del Rosselló amb les comarques gironines. D'altra banda, a Tavernes de Valldigna (la Safor) l'oposició al pas pel municipi de la línia que ha d'unir Vilanova de Castelló i Gandia està suscitant un rebuig unitari al voltant de la Coordinadora No a l'Alta Tensió per la Valldigna. En el passat, una de les poblacions dels Països Catalans que lluitaren més fermament contra l'imposició d'aquest tipus d'infrastructures fou Llagostera (la Selva), fet que causà la intervenció durant diversos dies de la policia autonòmica principatina per a permetre la instal·lació d'unes torres d'alta tensió.
Manifestació a Perpinyà No ha passat ni un any de la gran manifestació antilínia del maig de 2003 [veure L’Accent nº 12] i els carrers de Perpinyà es van omplir de nou de manifestants bàsicament provinents de les comarques nord-catalanes però també de les gironines. La postura oficial de la viceministra d'Indústria, Nicole Fontaine, de demanar als responsables del projecte descartar l'actual recorregut i presentar-ne un de nou, no evità que unes 10.000 persones es mobilitzessin el passat 31 de gener de 2003. Aquesta postura, que buscava la complicitat de la ciutadania, va ser desautoritzada posteriorment pel ministre d'economia francès Francis Mer. Conjuntament amb seu homòleg espanyol, Rodrigo Rato, van assegurar que el projecte es portaria a terme tal com està previst. Mobilització unitària La mobilització convocada pel moviment popular Non à la THT tenia el
suport institucional, doncs el conjunt dels 41 municipis afectats, tots els batlles i batlleses de la regió així com el president del Consell General dels Pirineus Orientals (ens regional que inclou territorialment les comarques nord-catalanes) havien convocat als i les ciutadanes per demostrar a París la seva oposició al projecte. D'altra banda, Non à la THT forma part de l'Assemblea en Defensa de les Terres Nord-orientals, que agrupa moviments en defensa del territori, tan de les comarques gironines com nord-catalanes. De fet, la manifestació de Perpinyà era la segona que vencia les fronteres estatals després de la realitzada a Girona el passat 17 d'octubre de 2003. Valldigna contra l'Alta Tensió El passat 7 de febrer es produí la tercera manifestació en contra el projecte de línia d'alta tensió a Tavernes de Valldigna convocada per la Coordinadora contra l´Alta Tensió, entitat que engloba associacions veïnals i culturals de Benifairó, Simat i Tavernes. La manifestació va reuní a més de 6.000 persones i superà les realitzades els anys 1999 i 2001. L'èxit ha estat evident, doncs la subcomarca de la Valldigna té uns 20.000 habitants. Per la seva banda, els organitzadors han emplaçat a la Generalitat valenciana a retirar el projecte i buscar alternatives no agressives i, acusen tant al govern de Camps com a la coorporació municipal de Tavernes, governada pel Partit Popular, a estar supeditats als interessos de l'empresa energètica Iberdrola.
Les crítiques als grans corredors energètics com els del Rosselló o la Safor acostumen a centrar-se en l'impacte visual, en un indeterminat impacte ecològic i a l'afectació a la salut humana. Aquest darrer fet cada vegada sembla més demostrat. Actualment, la comunitat científica considera que els camps electromagnètics de baixa freqüència que generen les línies elèctriques han de ser considerats com a possibles carcinògens humans. Sense menystenir els efectes comentats anteriorment, allò essencial és que en un context en què polítics i institucions han acceptat, a priori, el paradigma del desenvolupament sostenible, es continua apostant per models energètics centralitzats, ineficients i no democràtics. En casos com la línia THT, es passa per sobre de qualsevol lògica, doncs els receptors d'energia, en són excedentaris. Es tracta d'un intent de comprar energia "barata" provinent de les centrals nuclears franceses. El baix cost d'aquesta energia s'explica per haver realitzat la inversió d'investigació a partir del pressupost militar i per portar a terme proves nuclears a les colònies franceses del Pacífic.
Els independentistes no aniran a presó La manifestació de Capellades previa al judici va aplegar set-centes persones A. Ginés i Sánchez, Barcelona Prop de tres-centes persones es concentraren el passat 11 de febrer davant l'Audiència Provincial de Barcelona amb motiu del judici als set independentistes detinguts el dia de Sant Jordi de 1997. En aquella ocasió la Delegació del Govern espanyol no va autoritzar la manifestació convocada per la Plataforma per la Unitat d'Acció pel centre de Barcelona en contra de les forces d'ocupació espanyoles. Els joves foren detinguts després dels aldarulls produïts al barri de la Ribera, tot i que, com han declarat posteriorment, alguns d'ells ni tan sols van participar en la manifestació. De cara a la vista, la petició inicial del Fiscal oscil·lava entre els vuit anys de presó per a un dels joves i de sis anys i mig, cinc anys i quatre anys per a la resta, a banda de penes multa i arrests domiciliaris. En un comunicat difós poc després de conéixer el resultat del judici, el col·lectiu antirepressiu Alerta Solidària denunciava que els joves afrontaven peticions fiscals totalment desproporcionades i que no hi havia proves que els implicaren en els fets que els imputaven. Aquest col·lectiu explicava com
Manifestació a Capellades en solidaritat amb els independentistes
just abans d'iniciar-se la vista oral, la fiscalia va oferir un acord que rebaixava la pena a l'any i sis mesos de presó per a tots els encausats. Segons el seu escrit, els joves es van oposar al que interpretaven com a un xantatge que els feia reconèixer la seva culpabilitat i no s'ajustava a la campanya prèvia de defensa política que reclamava la seua innocència. No obstant, la insistència dels familiars va fer decantar els acusats a favor de la proposta del Fiscal, tot i les possibilitats de guanyar el cas que veien alguns advocats. Segons informaven els lletrats de la defensa, l'atestat policial no era gens concret, els agents que els van detenir no van declarar al jutjat durant la instrucció i el procés s'ha dilatat indegudament. Aquest arguments servien per demanar l'absolució
dels joves, negant que participaren en els aldarulls, i criticar la dilació indeguda del procés judicial. Amb tot, els joves es continuen declarant innocents i expliquen la seua actuació per la desconfiança que els mereix el sistema judicial espanyol Mobilitzacions solidàries Les mobilitzacions que es van realitzar durant els dies previs al judici van ser-
vir per comprovar com el sentiment de solidaritat s'havia estés arreu del País. Especialment significativa va ser la manifestació que recorregué la vila de Capellades (Anoia) el dissabte 7 de febrer. El fet que alguns dels acusats foren veïns del poble va motivar una important presència de gent del poble, que es va barrejar amb els joves vinguts d'arreu dels Paísos Catalans. En total foren unes 500 persones les que es solidaritzaren amb els aencausats i denunciaren, a més, les tortures a les que van estar sotmesos. La jornada va finalitzar amb un concert al mateix poble per al que s'exhauriren totes les entrades.
Per a més informació www.alertasolidaria.org www.endavant.org
Economia Aquestes setmanes diverses multinacionals han anunciat el tancament de les seves factories i acomiadaments massius. És el cas de Samsung, Novalux-Philips i Autotex al Vallès; de Reno de Medici i Fisipe al Prat. Altres com Nissan a la Zona Franca o Printer a St. Vicenç presenten els acomiadaments com a pressió per reduir salaris i introduir doble escala salarial per a una part de la plantilla. Com abans Sintel, Lear o Valeo, bona part d'aquestes empreses han reconegut tenir beneficis. Algunes d'elles -com Samsung- han estat generosament subvencionades amb diners públics. Ara, després d'anys de grans negocis, volen marxar, simplement perquè esperen guanyar més beneficis encara, amb l’explotació de la mà d'obra més barata a l'Est d'Europa o a l'Àsia. I algunes encara pretenen arrodonir el negoci especulant amb els terrenys, com el cas de Samsung, Reno de Medici o Miniwatt. No és veritat que els tancaments siguin inevitables Ens presenten els tancaments com a "naturals" i inevitables, contra el que no es pot lluitar i com si l'únic possible ara fos aconseguir més indemnitzacions i promeses de recol·locació. Però els tancaments poden i han de ser evitats i, a més, les promeses de recol·locació són un frau. Com va passar amb Sintel i ara està passant a Lear, on dos anys després del tancament de l'empresa i amb el subsidi d'atur acabant-se, les i els recol·locats només estan entorn del 35 %. Si les promeses fossin certes, per què no es comprometen a continuar pagant els salaris fins a la recol·locació efectiva ? Estem davant un autèntic delicte social Un comerciant de Palau de Plegamans, afectat pel tancament de Samsung, deia: "Les multinacionals són com els paràsits: venen, xuclen i se'n van". I Samsung és un bon exemple perquè, a més dels beneficis obtinguts del treball dels seus obrers, s'ha aprofitat de 6 milions d'euros en subvencions i ara pretén obtenir una plusvàlua escandalosa pels terrenys. És un autèntic delicte social, conseqüència directa d'un sistema en el qual només compten els beneficis, i
Els tancaments d’empreses no són inevitbles Xarxa Solidària contra el tancament d’Empreses El llistat d'empreses que anuncien tancaments, acomiadaments massius i dràstiques retallades salarials no para de créixer. Aquesta setmana han estat els 270 treballadors de Fisipe del Prat de Llobregat (Baix Llobregat) els que han conegut per la premsa que l'empresa tanca la seva seu catalana, i a Nissan s'està negociant el conveni de 2004 a 2008 entre amenaces de l'empresa d'acomiadar 900 treballadors, reduir els salaris i flexibilitzar els horaris. Contra aquesta onada de tancaments i retallades socials s'ha creat a Barcelona la Xarxa Solidària contra el tancament
d'Empreses. En la seva primera reunió el passat 5 de febrer es van coordinar Comitès d'Empresa tan importants com els de Philips-Miniwatt, SEAT, Telefònica o Autobusos de Barcelona entre d'altres- amb la voluntat d'unificar les lluites de les diferents empreses en conflicte. Posteriorment s'han afegit a la iniciativa sindicats com CGT, Intersindical Alternativa de Catalunya, FTC o CNT i multitud d'organitzacions polítiques i socials d'esquerres.La presentació pública de la campanya es farà al Casinet d'Hostafrancs e proper 19 de febrer a les 19 hores.
L’empresa Lear ha estat una de les afectades pels tancaments empresarials
per a res importen la vida dels treballadors i treballadores. No podem donar per "natural" aquesta lògica salvatge ni quedar-nos sense fer res i dir que la solució és una indústria amb "més tecnologia i valor afegit", com si hi hagués una sortida sense qüestionar aquest sistema capitalista en què un petit grup de privilegiats decideix sobre la nostra vida i sobre el futur de països sencers. Com acabarem si les multinacionals poden actuar amb aquesta impunitat? On treballarem nosaltres i els nostres fills davant la desertització industrial que ens ofereixen? Hem de mobilitzar-nos per tal que la Generalitat prohibeixi els tanca-
ments Els dirigents sindicals han recordat que "quan una multinacional decideix tancar una planta, no significa necessàriament que pugui fer-ho" i que "la legislació impedeix tancaments i acomiadaments massius sense que ho autoritzi la Generalitat". Per aquest motiu, els dirigents sindicals han d'assumir la seva responsabilitat: enfrontant-se
Vaga indefinida contra una ETT Guillem Sànchez, Barcelona Dins la línia de privatitzacions parcials i externalitzacions de les poques empreses públiques que resten, Renfe té adjudicada la multinacional de treball temporal Adecco la "gestió" del seu personal del servei de terra dels seus serveis de luxe com Altaria, Euromed i Arco a l'estació de Sants (Barcelonès). Així, la dotzena de persones que realitzen les tasques de comprovar els bitllets, ajudar amb els equipatges i atendre a la sala VIP estan totalment excloses del conveni i sistemes de contractació de l'empresa públi-
ca, sinó que es troben subcontractats per Atlas, empresa pertanyent al Grupo Adecco, tot i que el seu servei és permanent i no fan cap tasca temporal ni auxiliar. Entre molts altres inconvenients de la seva situació es troba el sou, que actualment "puja" a 3,17 euros l'hora, incloses les prorrates de les pagues extres i els plus de vestuari i transport. Després d'un primer intent de negociar una pujada salarial, i davant la proposta de l'empresa de fer-ho en tres cèntims d'euro, s'han decidit per la vaga indefinida. Van començar-la divendres 6 de febrer, i de moment l'empresa
no ha cedit, confiant que la poca força que dóna un nombre tan petit i l'extrema joventut de la plantilla (amb una mitjana d'edat de 24 anys), que no té cap experiència laboral els acabi fent desistir. Ells, però, no es rendeixen i s'han decidit a arruïnar la imatge pública de Renfe (a la que culpabilitzen en última instància de la seva situació). Han segellat la sala VIP de l'estació i han muntat un piquet permanent a la porta, i dos o tres cops al dia realitzen una sorollosa "cercavila" amb xiulets i un tabal per tal d'informar a tothom qui passa per l'estació.
als tancaments, posant tots els mitjans al servei de la unitat dels treballadors i cridant a la mobilització per exigir a la Generalitat que desautoritzi els plans de les multinacionals i les obligui a mantenir la seva activitat i els llocs de treball. El Govern ha de rebutjar aquests plans de desmantellament industrial, incloent aquells en els quals les multinacionals -aplicant "comptabilitat creativa"- al·leguen pèrdues, i en aquest cas ha de realitzar-se una exhaustiva investigació dels seus comptes, amb totes les conseqüències penals que corresponguin. I si les multinacionals continuen amb els seus plans, el Govern hauria de fer-se càrrec de les empreses. No li faltarà el suport dels treballadors. Com diuen a les manifestacions: Si la indústria se'n va, Catalunya morirà. Ens solidaritzem amb tots els companys/es en lluita pel seu lloc de treball. Cridem els comitès d'empresa i seccions sindicals, els moviments socials, les organitzacions i entitats a enviar comunicats de suport i delegacions als treballadors/es afectats/es. Els ajuntaments i institucions també han de mullar-se sense por. Els moviment antiglobalització té davant seu el repte d'enfrontar-se a una de les conseqüències més brutals de la globalització capitalista. El capitalisme ho ha fet sempre, i ho fa més encara en el marc de la globalització, utilitza i explota als treballadors de tot el món i els posa en competència entre si, tot i trobar-se a miler de quilòmetres. A tots nosaltres ens poden afectar les mateixes decisions injustes, ningú resta al marge i no podem esperar que ens afecti a nosaltres per lluitar en contra. Som partidaris de la unificació de la lluita de les diferents empreses amenaçades. Donem suport a la convocatòria d'aturades i manifestacions a les comarques afectades i altres accions de solidaritat. I, sobretot, exigim que ningú decideixi en nom dels treballadors.
18 de novembre de 2003
Precarietat a Correus
Mortadelo també és precari
El sindicat CGT i la Conselleria de Treball de la Generalitat principatina han presentat una denúncia contra l'empresa pública estatal Correus per vulnerar els drets dels treballadors. La querella es presenta contra una pràctica habitual a l'empresa de fer curts contractes successius per a la mateixa persona, i que moltes vegades són de dilluns a divendres, donant-los de baixa dissabte al mati per readmetre'ls amb l'alta dilluns al mati. Aquest frau als drets laborals afecta, segons els denunciants, a 10.000 treballadors del Principat, que cobreixen places fixes amb contractes temporals i altament precaris. L'acció legal és resultat d'una inspecció de treball a l'empresa el passat 9 de gener a Barcelona, on es va seleccionar una mostra de 34 treballadors. Els inspectors van certificar en el seu informe pràctiques habituals i reiterades, qualificades com "greus en el seu màxim grau", per tenir "personal temporal amb raons inadmissibles" i per "rescindir contractes just abans dels caps de setmana i festius, i readmetre'ls immediatament després per evitar cotitzar la Seguretat Social". Alhora, el passat 11 de febrer es celebrava a Barcelona un altre judici contra Correus. En aquest cas ha estat el treballador Benito Pocino, carter de professió, actor a temps parcial i que ha saltat a la gran pantalla per encarnar a Mortadelo, el conegut agent de còmic de la TIA. El treballador denuncia Correus, on porta 17 anys treballant i on ja suma més de 80 contractes temporals. Benito demana un contracte fix i ha denunciat a l'entrada dels jutjats la situació que pateixen milers de treballadors de l'empresa pública.
17 de febrer de 2004
Juanjo Garcia, València. La incertitud sobre les eleccions iranianes continua. El pols entre l'Executiu i el Consell dels Guardians de la Revolució es manté a propòsit de la legalitat de milers de candidatures a les eleccions parlamentaries del 20 de febrer vinent. El vet del Consell a més de 3.000 candidats és la cara visible de l'enfrontament dins del règim islamista entre reformistes i
Internacional
Iran; la difícil metamorfosi
“El règim acaba de celebrar els 25 anys de la revolució d’una revolució que atemorí Occident”
“Finalment els conservadors han guanyat el pols als reformistes sobre les candidatures” conservadors. Tot i que la xifra de vetats s'ha anat reduint continua l'amenaça d'alguns segments del reformisme de retirar-se en bloc de la contesa. La mediació del president Khatamí no ha representat cap avanç significatiu en la resolució del conflicte. Fet i fet, l'acceptació d'algunes de les candidatures, anteriorment prohibides, juga més a favor dels conservadors que dels reformistes. L'aixecament de vora 500 candidatures ha engrandit les esquerdes entre el bloc, variat i heterogeni, dels reformistes. La tensió dels primers dies de gener, quan dimitiren alguns ministres del govern i més de vuitanta diputats protagonitzaren un tancament al Madji, parlament iranià, sembla superada. L'amenaça de boicot electoral per part dels sectors reformistes és una jugada massa arriscada i amb poques expectatives d'è-
Khamenei líder del pol conservador
xit. La crida a l'abstenció suposa el reconeixement del fracàs d'aquesta darrera legislatua i obri la porta a l'expressió del descontent popular d'una forma que no podran controlar. Tanmateix l'aparent victòria dels sectors conservadors parapetats rere la barricada del Consell dels Guardians de la Revolució té una previsible data de caducitat; la
mateixa data electoral. És per això que els elements més reaccionaris pressionen per mantenir el tira i arronsa. Només una alta abstenció pot aturar el descens del vot conservador. I ni tant sols així aconseguirien frenar la caiguda de legitimitat del règim. Perquè darrere del pols entre la classe política hi ha un país que comença a bellugar-se amb energia. La prova més fefaent
és la duplicació del cens electoral, nodrit pel baby-boom post-revolucionari. L'aparició d'una generació de joves que no conegué el règim del Sha, ni els avanços socials de la primera etapa islamista, juguen en contra del sistema. Per aquesta generació l'Islam no encarna la via de renovació nacional que representava per als seus pares. Fet i fet, representa una asfixiant pressió tra-
A la recerca de la reintegració Els efectes de l’11-S han estats paradoxals en la política exterior d’Iran
Khatamí és partidari de la reintegració
Juanjo Garcia. València. La visita de l'enviat de la Comissió Europea, Javier Solana, a Iran el passat gener s'emmarca dins de la nor-
duïda en múltiples normes morals insostenibles en un país que ha conegut el trencament de les formes de vida tradicionals. El creixement de grans urbs com Teheran, Shiraz o Ispahan certifica la extinció de la vella societat. Amb l'extensió de mesures socials del règim, s’ha contribuït a dinamitzar el país. Així, tot i rebaixar l'edat legal del matrimoni als 9 anys, en garantir el dret a l'educació, l'edat mitjana d'accés al matrimoni s'ha retardat
malització de les relacions exteriors mampresa pel règim iranià. Tot i ocupar un lloc estel·lar dins la constel·lació dels Estats Malvats la diplomàcia iraniana ha aconseguit avenços
en els últims anys. Paradoxalment, i malgrat els temors de primera hora, els efectes de l'11-s han resultat pel moment més que positius. En paral·lel a l'altre gran enemic dels EUA, la Líbia de Gadaffi, Iran ha anat sacrificat la seua línia d'antiamericanisme declarat per posicions cada cop més submises. El primer graó d'aquest espiral fou el lliurament a països tercers de presumptes membres d'al-Qaida. La col·laboració amb l'antic enemic saudí fou paradigmàtica en la nova política exterior iraniana. El silenci davant la invasió americana de l'Afganistan fou una necessària aportació al consens internacional en uns moments en què Iran estava al punt de mira d'Occident. La recompensa per la bona conducta no es feu esperar. El juny passat l'Estat francés detenia i empresonava la direcció política de la principal força opositora a l'exili, els Mujahidins del Poble. París escapçava l'organització marxista-islamista davant la satisfacció d'Iran. La neutralitat en la Tercera Guerra del Pèrsic ha contribuït a suavitzar el
recel americà vers Teheran i, de pas, a agranar el principal enemic regional. La plasmació d'aquesta distensió es va poder constatar el gener passat després del devastador terratrèmol que assolà la ciutat de Bam. Les ajudes ofertes per l'administració americana, tot i ser rebutjades pel govern iranià, marcaven la represa de les relacions oficials bilaterals entre ambdós països. L'última prova de bona fe del règim islamista ha estat la declaració de Khatamí a Davos, on ha assegurat que Teheran mai no perseguí ni perseguirà l'obtenció d'armes de destrucció massiva. L'estratègia d'integració en la comunitat internacional ve marcada per la descomposició del mapa geopolític de la Guerra Freda Tardana, en la qual Iran era enemic de les dues potències mundials. Però també per les ambicions d'estendre la seua influència sobre els països perses d'Àsia Central. I, sobretot, per la necessitat d'aconseguir l'aixecament de les sancions econòmiques que pesen sobre Teheran des de la revolució, i atraure capitals per renovellar el seu teixit industrial i tecnològic.
considerablement. Però es sobretot en el plànol econòmic on se situa el centre del problema. L'esgotament del model de capitalisme estatal, el desgast de la guerra, el creixement demogràfic i la dependència del petroli han generat la caiguda de l’estat-benefactor. Els índexs de desocupació afecten especialment els joves que es rebel·len contra la legitimitat del règim des de l'Islam. Fins i tot sectors del clergat proposen la retirada dels religiosos de la política perquè no els afecte el descrèdit de l'estat. A aquest descontentament se suma una classe política que presenta dues opcions: reformar l'estat per reintegrar-lo en el món capitalista, encara que signifique sacrificar els principis de la revolució, o mantenir el règim, encara que això represente sacrificar l'estat i el poble d'Iran.
Cultura
Valentí Puig i la cultura domèstica Han tingut ressò mediàtic a tota la premsa principatina les declaracions d'en Valentí Puig, escriptor mallorquí de cert prestigi, col·laborador d’El País i l'ABC, amb motiu de la presentació del seu llibre L'os de Cuvier (editat per Destino). Tant el llibre com les esmentades declaracions giren al voltant del present i el futur de la cultura catalana, tot en un to catastrofista: "La cultura catalana és vulgar, domèstica, mediocre, no competitiva, fracassada, curta de mires, gens ambiciosa i molt poc exigent". Independentment que hom pugui compartir un cert pessimisme al voltant de la nostra cultura, tant pel que a la producció intel·lectual com en allò que afecta a l'anomenada "cultura popular", val la pena analitzar l'elecció dels adjectius. En les esmentades declaracions de Puig apareixen determinats termes que sembla que no tenen cap significació en la crítica cultural a cap lloc del món, excepte al nostre país "i en algunes altres zones
que mantenen dues pàtries com qui manté dues dones". Què podria significar que la cultura alemanya és "domèstica"? No res si tenim present que nàixer alemany, com nàixer nordamericà, ja és nàixer cosmopolita. S'entén perfectament qui pot tenir la culpa d'un provincianisme tan lamentable: el nacionalisme cultural (català, naturalment, ja que participar d'un cert nacionalisme espanyol segurament ens faria tremendament cosmopolites). És en aquest punt que comença el fons real de tants adjectius confusos i tanta retòrica buida. Els catalans hem comès l'error de defensar la llengua pròpia ("amb la intenció de rectificar el passat sense contemplar la realitat del present") mitjançant una immersió lingüística vers la qual el senyor Puig es manifesta "absolutament en contra", ja que no respecta la realitat bilingüe de la societat catalana. Naturalment no va dir res sobre el fet que els cinemes, les televisions i la premsa privades al nos-
per al futur de la nostra cultura, que tan sols es pot entendre si tenim present, com diu el senyor Puig, que "el conflicte entre Catalunya i Espanya és un problema de família i, com a tal, ningú no en té tota la culpa. Sempre es reparteix al 50%" (espetre país no en reflecteixin la realitat rem que no pensi el mateix sobre la bilingüe, ja que dins la fe incommo- violència domèstica). D'aquesta vible del senyor Puig entra el precep- defensa aferrissada d'Espanya i els te que l'àmbit privat és sagrat i into- mercats ara en diuen (són paraules cable. Ni tan sols deu considerar, del propi Puig) "conservadorisme mallorquí com és, que les manipula- provocador" d'herència planiana cions d'en Matas posin en perill la (quina por!). Més ens valdrà no deinostra cultura. Amb sort ens perme- xar-nos impressionar per la retòrica neo-liberal tran liquidar d'una (de la qual en vegada aquesta llen“L’escriptor mallorquí Puig n'ha fet gua que ens cons’ha manifestat contra grans exhibidemna a la domesla immersió lingüística cions en els ticitat, la curtesa de seus llibres i mires i el provinciaperquè diu que no les seves nisme. El que cal, respecta la realitat c o l · l a b orasobretot, és no girar bilingüe catalana” cions de l'esquena a la cultupremsa), ni ra hispànica i establir-hi un diàleg que "no s'hauria de tampoc per aquests outsiders que, deixar segrestar per la política". És a curiosament, sempre acaben dient dir, que per a superar tanta mediocri- exactament allò que als seus senyors tat necessitem unes dosis d'hispanitat (Polanco, Anson...) més els agrada per via intravenosa i menys interven- escoltar. Abans d'aquest tipus d'esció pública en la llibertat lingüística criptor se'n deia "intel·lectual orgàdels tan maltractats castellano-par- nic". Joan Sebastià Colomer i Tejada lants. Una recepta prou massoquista
Cicle de Robert Bresson La passió i l'ascetisme del cinematògraf Redacció, Barcelona Imagineu un cinema diferent: un cinema sense actors, sense interpretació i sense teatre; un cinema sense públic, sense espectadors ni espectacle; un cinema sense representació, il·lusió o enganys, un cinema contingut, opac, profund, respectuós, realista, transcendental, essencialista i materialista, paradoxal. Així és l'anticinema, el cinematò-
graf de Robert Bresson (19012000), la indivisibilitat entre forma i fons, una alternativa real a qualsevol de les pel·lícules que quotidianament ens fan empassar amb passivitat i sopor. Aquests dies a Barcelona podem gaudir de les obres d'aquest magnífic realitzador: "Pickpocket", "Un condenado a muerte se ha fugado", "Al azar Baltasar", "Mouchette" i algunes altres d'un total de tretze, ben difícils de trobar. Cadascuna
de les projeccions són comentades, a més, per persones que busquen construir alternatives a la concepció hegemònica representacional del cinema, algunes d'elles estudioses des de fa anys d'aquestes obres. No us perdeu aquest cicle, els diumenges a les 19:30h a Milers de Vivendes, un edifici recentment recuperat al carrer Sardenya 43, ben a prop del metro de Marina i Ciutadella.
Peus de porc amb caragols En dos llocs del nostre país hi ha especial afició als caragols: la plana de Lleida i el País Valencià. Aquest és un plat adorat per molta gent i odiat per altres, però és ben cert que els caragols han estat un aliment bàsic en èpoques d'escassetat, sovint l'única font de proteïnes animals. Quan no hi havia cap animal prou crescut al corral i s'havien acabat les reserves de carn (cosa que passava sovint), calia anar a buscar caragols, granotes o rates al camp. Els caragols es guisen sols (les caragolades), a la llauna, són un element imprescindible de la paella, i d'aquesta manera que us presentem, amb peus de porc. El gust dels caragols lliga ben poc amb la majoria dels aliments, de manera que sovint s'han de fer sols i amb una salsa picant i de gust fort, però amb els peus de porc formen una combinació insuperable, i els dos sabors es complementen molt bé. Si no feu vosaltres mateixos els caragols i els compreu, assegureu-vos que no siguen d'aquests de granja, insípids i fins i tot amargs: compreu-los d'un distribuïdor de confiança i mireu que siguen iguals com els que tro-
baríeu al camp. Raspeu els caragols a sota de l'aixeta, per si tingueren excrements a la closca, i poseu-los en una cassola amb aigua. Poseu la cassola al foc, a foc molt lent, que així trauran tota la molla. Si algun intenta escapar-se per les parets de la cassola, torneu-lo a posar dins. Quan siguen morts, apugeu el foc fins que bulla i bulliu-los a foc lent durant un quart d'hora, fins que solten tota la brutícia. Tireu l'aigua de bullir-los i reser-
veu-los. Mentrestant, piqueu les cebes i poseu-les a fregir a foc lent en una cassola de fang, durant una hora o més, fins que siga confitada. Al mateix temps, bulliu els peus de porc durant mitja hora (10 minuts si és una olla de pressió). La pell ha de perdre la seua duresa, però el cartílag de dins no ha de quedar tou. Si bulliu massa els peus, us quedaran molt tous i no valdran res. Reserveu-los en un plat fins que siguen
Ingredients: 1 kg de caragols moros (bovers), cristians (vinyals) o dels dos tipus mesclats, quatre peus de porc oberts longitudinalment per la meitat, dues cebes grans, mig quilo de tomaques ben madures, una branqueta de julivert, una fulla de llorer, un got de conyac o vi ranci, tres grans d'all, un bitxo (si pot ser fresc, millor), pebre negre, 50 g de pernil a dauets, 100 g de cansalada viada a dauets, aigua i sal.
Robert Bresson
freds i la gelatina s'haja tornat a endurir. Reserveu també una mica de l'aigua de la cocció.Quan la ceba estiga feta, poseu la tomaca ratllada, la cansalada, el pernil, el julivert i l'all picat i deixeu que es faça lentament. Quan el sofregit estiga fet, afegiu el llorer, una mica de pebre mòlt, el conyac, els caragols, els peus i un gotet del caldo dels peus. Mescleuho tot i tingueu-ho a foc lent una hora o més, fins que els sabors estiguen mesclats. Rectifiqueu-ho de sal quan calga. Serviu-ho ben calent.
17 de febrer de 2004
ressenya
El coche de pedales, aquells (no tan) meravellosos anys Fa ja unes setmanes que arribà a les nostres pantalles aquesta modesta coproducció hispanolusa del director basc Ramon Barea, que compta amb la participació de la Rosana Pastor i l'Àlex Angulo. En clau de comèdia costumista, i partint del punt de vista de Pablito, un xiquet que vol que li compren el cotxe de pedals model únic de la botiga del barri, la pel·lícula retrata l'Espanya dels anys 50, una Espanya "de províncies" sense cap referència a la cultura autòctona, encara que ha estat rodada a València. Però obviant aquest fet (l'aparent inexistència de la llengua catalana), allò que veiem sembla verídic: gent que viu amb por, amagant com pot el seu passat i també el present (el germà que està a la presó i del qual el Pablito no en sap res), per tal de, simplement, poder viure; gent ofegada per un règim que continua perseguint els dissidents, i que arrossega un odi gairebé personal entre famílies; gent que, malgrat tot, continua lluitant. En una mena de contraposició a l'acaramelament de l'exitosa sèrie Cuéntame…, El coche de Pedales mostra les misèries, no només econòmiques -que també- que patien durant el franquisme els que van perdre la guerra i seguien vius, i ens mostra, també, en un final feliç, que es pot viure marginat però amb dignitat, que no és precís agenollar-se davant del franquista, que sempre és el ric. És el que fa l'avi de Pablito, i al final els pares de Pablito també. Fins i tot el mateix Pablito, que al final descobreix que l'important no és tenir el cotxe més car. La pel·lícula, en definitiva, no es queda en el retrat concret d'un moment històric, sinó que planteja qüestions d'avui mateix (com viure en el sistema sense col·laborar amb ell?) d'una manera més o menys subtil i divertida. Inés Fez
17 de febrer de 2004
Contraportada
Entrevista a Ester de Pablo, del Centre de Documentació dels Moviments Socials Arran
"És important reivindicar la nostra herència política i aprendre del passat" El projecte del Centre de Documentació Arran va néixer al barri barceloní de Sants fa gairebé cinc anys amb la voluntat de recopilar arxius personals i col·lectius relacionats amb els moviments socials, per recuperar la memòria històrica i poder deixar
empremta de les lluites que s'estan portant a terme. En el seu local de la plaça Osca podem trobar 4.000 revistes, un miler de cartells i propaganda diversa de lluites populars des de la transició fins els nostres dies.
Redacció, Barcelona.
fer-les avançar; ens agradaria que no fos només un magatzem de Com va néixer el projecte del material sinó estar immersos en les Centre de Documentació? dinàmiques i reflexions dels moviNo es pot separar el nostre naixe- ments socials. ment de la gestació del projecte de Per què creus important un l'Arran, que és la creació d'un espai Centre de Documentació? que donés visibilitat al barri a les Principalment crec que tenim una diferents lluites socials i que volia herència de lluita que moltes vegaser un punt de trobada on es des no coneixem, i que ens han pogués compaginar un bar amb amagat i silenciat. Crec que per les una llibreria distribuïdora i un lluites socials actuals és molt taller de serigrafia, i que va propor- important reivindicar la seva cionar al Centre de Documentació herència política i saber aprendre un lloc estable i obert al públic. dels errors i encerts del passat. Però la idea de la necessitat d'un Molta de la gent que s'inicia ara en arxiu on recopilar la producció dels moviments de transformació social moviments socials parteix d'una desconeix les experiències de lluita important donació de material per de generacions anteriors, moltes part del col·lectiu llibertari "revuel- d'elles molt properes en el temps i ta", que s'havia dissolt, i que ens va el territori, i això ens porta a repefer veure la necessitat de no perdre tir errors i a un sentiment generala memòria de tota la gent que litzat d'orfandat política que no es estava treballant per la transforma- correspon amb un poble que té una ció social. història plena de revoltes i lluites La nostra voluntat és poder centra- populars. litzar i posar a l'abast de tothom, i Per exemple, la transició va ser un sobretot a les persones vinculades moment històric d'un sentiment als moviments socials, un material estes de voluntat de transformaque conforma la nostra història cions a la realitat: milers de persocol·lectiva i que actualment està nes als Països Catalans van militar repartida per arxius personals, en organitzacions i col·lectius que locals polítics o plantejaven d'altres, que en alternatives al dificulta la seva model capitalis“La nostra voluntat divulgació i és centralitzar i posar ta i a l'estat corre el risc de a l'abast de tothomun espanyol, i van perdre's. portar a terme material que Creus que és lluites molt conforma la nostra casualitat que importants a història col·lectiva us trobeu al nivell veïnal, barri de Sants? estudiantil, Aquest és un laboral o naciobarri amb una història de lluites nal. De tot això volem deixar conspopulars que es remota a la indus- tància, perquè no es perdi i per trialització, aquí es va fundar la apropar-ho als actuals membres CNT, i sempre ha comptat amb un dels moviments socials: en el cas de associacionisme molt fort i arrelat. les lluites a les presons, tenim un En els darrers anys han revifat les dels arxius més complerts i extenlluites populars amb l'aparició del sos sobre la COPEL i la lluita per moviment okupa i la consolidació l'amnistia dels presos socials a la del casal independentista, la crea- transició. ció d'una Assemblea de barri i les Amb quin material compteu? diferents lluites que s'han donat A mida que el Centre de pel cobriment de les vies i les Documentació s'ha anat consolimobilitzacions contra la celebració dant hem anat rebent donacions de feixista del 12 d'octubre. Aquest material de col·lectius i persones. context ha fet possible l'aparició Actualment és dels pocs espais on d'un espai com l'Arran i que un trobar material dels moviments grup de gent veiéssim la necessitat socials dels darrers deu anys, espede crear el Centre de cialitzant-nos bàsicament en les Documentació. Les persones que noves fornades de col·lectius i orgaparticipem del projecte estem vin- nitzacions (okupació, antimilitarisculades a les lluites populars i me, independentisme, feminisvolem fer de l'arxiu una eina per a me,...) ; en aquest tema, podem dir
L’Ester de Pablo al Centre de Documentació
que és un dels únics espais on s'ha temes musicals en català, entre els sistematitzat i és accessible tota que destaca la col·laboració de aquesta informació. Tenim des de Fermin Muguruza, Dusminguet o llibres fins a enganxines i cartells, l'Evaristo. passant per més de quatre mil Quins són els vostres projectes de revistes; ara el nostre repte és no futur? només classificar i facilitar l'accés a Volem continuar treballant en la tot aquest material, sinó donar-li la sistematització del material, creant màxima difusió, i és en aquest sen- una base de dades per poder-la tit que hem penjar a internet editat dos CD i fer més fàcil amb enganxil'accés als docu“És dels pocs espais on nes digitalitzaments; i intentatrobar material dels des de lluites rem mantenir moviments socials dels dels darrers una persona allidarrers deu anys, deu anys, i ara berada per especialitzant-nos en estem trebapoder consolidar les noves fornades de llant en un el projecte. col·lectius i CD de cartells Finalment, i organitzacions” digitalitzats. encara que A més, podia semblar col·laborem impossible al amb un escrit periòdic bimensual principi, l'espai se'ns està quedant de memòria històrica a la revista petit i estem pensant en ampliarPanóptico sobre la situació peni- nos. tenciaria, i cada any volem editar un dossier amb material rellevant dipositat a l'arxiu. Horaris del Centre de Com es finança el projecte? Qualsevol centre de documentació Documentació Arran és un projecte deficitari per naturaDimarts i dijous de 10 lesa, però fins ara ha estat possible gràcies a l'existència de l'espai de a 13 h l'Arran. A més, vam editar l'any Dimarts, dimecres i passat un CD recopilatori de músidivendres de 18 a 19h ca en català per finançar-nos i potenciar l'ús social de la llengua, on van col·laborar 41 grups de música de tot l'estat, i del qual Per a més informació n'estem molt satisfets. Per Sant Jordi preparem el segon volum, on www.arran.org comptem amb més de quaranta
agenda FEBRER Dimarts 17 Barcelona (Barcelonès). Concentració Pel Català a l'Escola. 12h, davant la Delegació del Govern espanyol. Organitza: Campanya pel Català a l'Escola. Dijous 19 Barcelona (Barcelonès). Soparxerrada: Els altres efectes secundaris de les drogues. 20h, Ateneu Popular Mawla. Barcelona (Barcelonès). Acte contra el tancament d'empreses. 19h, Casinet d'Hostalfrancs. Organitza: Xarxa Solidària contra el tancament d'empreses. Castelló (Plana Alta). Concentració contra el vial Cabanes-Orpesa. 12h, Àgora de la Universitat Jaume I. Organitza: La Plataforma Salvem el Desert. Divendres 20 Barcelona (Barcelonès). Concentració contra el desallotjament de l´HAMSA. 19:30h, davant la seu del districte. Dissabte 21 Castelló de la Plana (Plana Alta). Concert per l'autogestió amb Albert Fish i Prisoners of War. 20h, Bar El Pati. Organitza: Distri Comú El Prat de Llobregat (Baix Llobregat). Festa de carnaval i concert. 23h, KOP-Alta Tensió. Diumenge 22 Barcelona (Barcelonès). Presentació de la Campanya unitària Contra la Constitució Europea. 12h, pça. Sant Jaume. Barcelona (Barcelonès). Concert Wesak. 19h, Restaurant Ítaca. Divendres 27 Alcoi (Alcoià). Recital de poemes de Martí i Pol. 20:15h, Centre Ovidi Montllor de l'Alcoià i el Comtat Dissabte 28 Barcelona (Barcelonès). Xerrada sobre la tortura. 18h, Cotxeres de Sants. Organitza: Assemblea de Barri de Sants. Castelló de la Plana (La Plana Alta). Xerrada: Situació actual de la repressió amb Alerta Solidària i represaliat del 92. 18h. Després sopar solidari i festa de Carnestoltes. Casal Jaume I. Organitza: Casal popular de Castelló i Maulets. Jesús (Baix Ebre). Novena Trobada de Grallers i Dolçainers dels Països Catalans. Concert. 17:30h, Recinte firal. Organitza: Grallers de Jesús i Maulets. Lleida (Segrià). Manifestació contra els desallotjaments. 17h, Plaça Sant Joan. Organitza: Assemblea d'okupes de Lleida. Masquefa (Anoia). Xerrada: La problemàtica dels residus vista en dos exemples: l'abocador del Garraf i la incineradora de Madrid. 19h, Ateneu Popular de Masquefa. Organitza: Col·lectiu d'Amics de Masquefa
Envia les convocatòries a accent@correucatala.com
L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans. Número 27. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors. Redacció Valencia: c. de Ripalta, 20, baixos, València 46003. Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. 08012 Barcelona. Adreça electrònica accent@xarxaneta.org. Telèfons de contacte: Subscripcions: 658 33 39 32. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 616 07 33 28. Consell de Redacció: Coordinació: Laia Altarriba, Andreu Ginés i Àlex Tisminetzky. Països Catalans: Laia Altarriba, Martí Cirici, Jordi Garrigós, Andreu Ginés, Àlvar Kuehn, Andreu Perelló, Maria Oliver, Aure Silvestre, Júlia Taurinyà, Joan Teran, Arnau Urgell. Economia: Rafa Escobar, Àlex Tisminetzky. Internacional: Juanjo Garcia, Sónia Jiménez Villanueva, Antoni Trobat. Cultura: Joan Sebastià Colomer, Josep Maria Soler, Feliu Ventura. Edició gràfica: Àlex Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia. Secció Gràfica: Oriol Clavera, Mireia Comas, Oriol Diez. Distribució : Eva Capdevila i Albert Roig. Han col·laborat en aquest número: Arquitectes sense fronteres, Assemblea de Resistències al Fórum 2004, Inés Fez, Kale Gorria.