Entrevista a Ester de Pablo, del Centre de Documentació dels moviments socals Arran 17 de febrer de 2004 Periòdic popular de distribució gratuïta 5.000 exemplars
Publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans
Número 27
60.000 persones contra la destrucció de Mallorca La manifestació és la més multitudinària que s’hi ha fet mai en defensa del territori i contra les polítiques urbanitzadores i especulatives Sota el lema "Qui estima Mallorca no la destrueix" vora 60.000 persones es van manifestar per Palma el passat 14 de febrer. La manifestació havia estat convocada per les plataformes sorgides en contra dels projectes urbanitzadors del PP i gran part de les organitzacions ecologistes i d'esquerres i pretenia ser l'acte central de denúncia de la campanya contra aquesta política de foment del turisme i ciment. Durant les setmanes anteriors, moltes d'aquestes plataformes havien estat organitzant diferents actes de conscienciació dins la campanya "Estima
Mallorca", com ara concentracions als punts afectats o marxes pels traçats d'algunes de les infraestructures planificades pel Govern balear. Les entitats ecologistes decidiren unificar esforços el desembre passat arran de l'ofensiva constructora del Govern eixit de les passades eleccions. Inicialment foren catorze plataformes de tot el territori mallorquí les que s'uniren contra les agressions territorials, entre les quals s'hi trobava la plataforma Autovia No, que ha reunit 21.000 signatures contra l'Autovia IncaManacor, la Plataforma per un Creixement
Mesurat, les entitats que s'oposen al Segon Cinturó de Palma o als parcs temàtics, el Grup Ornitològic Balear, el col·lectiu d'expropiats per les obres del desdoblament de la carretera Palma-Manacor, la plataforma en contra de l'ampliació de l'aeroport o pel futur gasoducte. A poc a poc, més de seixanta entitats s'han anat adherint a la manifestació i han aconseguit que la manifestació de dissabte fos tot un èxit: segons els organitzadors, ha sigut la més multitudinària que s'ha fet mai en defensa del territori a les Illes.
Els Països Catalans reviuen les mobilitzacions contra la guerra Oriol Clavera
Concentració a la plaça Catalunya de Barcelona el diumenge 15 de febrer
Moltes places i carrers dels Països Catalans es van tornar a omplir el passat 15 de febrer per recordar les massives mobilitzacions contra la guerra que es van viure ara fa un any arreu del país. Si aleshores les persones que es van mobilitzar pretenien aturar una guerra que els Estats Units estaven a punt d’emprendre contra l’Iraq, ara han sortit al carrer per denunciar l’ocupació a què està sotmès el país des d’aleshores. A València i Barcelona s’han viscut les mobilitzacions més multitudinàries, amb 25.000 i 10.000 persones respectivament. Tarragona, Lleida, Terrassa o Badalona són algunes de les altres poblacions on es van celebrar concentracions de rebuig a l’ocupació Les mobilitzacions han volgut denunciar l’ocupació que també pateix el poble palestí i la construcció del mur de l’Apartheid.
Sumari: ······················
S’estén el rebuig al Fòrum 2004 Països Catalans / 3
Iran, la difícil metamorfosi Internacional / 6
Salvem les Valls denuncia que el tripatit no aturi l’eix Vic-Olot per Bracons El col·lectiu Salvem les Valls continua les mobilitzacions per aturar la construcció de l’eix Vic-Olot i el túnel de Bracons. El darrer diumenge 15 de febrer, 4.000 persones van sumar-se a la caminada organitzada per mostrar el rebuig a l’oposició d’aquest projecte viari. Els partits que conformen l’actual govern tripartit de la Generalitat del Principat havien expressat la seva oposició al projecte abans d’accedir al govern. Actualment, les obres de perforació del túnel de Bracons s’han paralitzat durant deu dies, però no la resta de treballs que s’estan fent de construcció de l’eix. El conseller d’Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha dit que s’estan replantejant el projecte. Aquest replantejament significaria que l’eix tindria menys carrils per banda, però no la paralització definitiva de les obres. En aquest sentit, el portaveu del col·lectiu Salvem les Valls considera insuficient la decisió del govern de replantejar les dimensions de la carretera i exigeix que s’estudiïn alternatives com la connexió entre Vic i Olot a través de Ripoll o l’eix transversal. A més, també recorda a ICV-EUiA i ERC que abans d’accedir al govern van assegurar que aturarien l’obra, i els demana que compleixin aquesta promesa electoral.
editorial
“U
n nou fantasma recorre els Països Catalans: el fantasma de la deslocalització. Totes les forces oficials i representatives diuen que s’uneixen contra ella en una santa croada: des de CCOO a Javier Arenas, la CEOE i El País, La Caixa i Pasqual Maragall". Aquesta podria ser la crònica del naixement d'un nou terme dins l'imaginari col·lectiu català, "la deslocalització", després de mesos de notícies de tancaments d'empreses i amenaces de retallades socials i salarials. Però per poder tenir perspectiva dels fets que ens ha tocat viure cal no quedar-se només en les circumstàncies concretes de cada empresa o sector, sinó intentar comprendre quin és l'escenari en que es desenvolupen. No es pot deixar de relacionar els trasllats de producció i acomiadaments massius a Philips o MB amb les darreres amenaces de la Nissan d'importants retallades salarials. Ni es pot obviar l'escenari d'importants tancaments d'empreses en el qual s'elabora l'informe de la CEOE afirmant la necessitat d'àmplies retallades socials i disminucions importants dels serveis públics sanitaris o d'ensenyament. I davant de tot aquest panorama, els sindicats "oficials" es dediquen exclusivament a negociar i signar expedients de regulació; i els polítics, en el millor dels casos, afirmen solemnement als
Per una lògica dels drets socials mitjans de comunicació que deixaran de comprar material a determinada empresa. Poc s’estan resistint els sindicats “oficials” a signar expedients que sense ells no serien legals, perquè la gran majoria són empreses que no tenen pérdues. Poc podem esperar d’aquests sindicats i partits polítics que, des dels seus despatxos institucionals, clamen contra una desgràcia que ni tan sols els afecta. Poc poden fer, perquè és la conseqüència d'un sistema econòmic i social que ells apuntalen i mantenen. I és que ens trobem davant d'una veritable ofensiva empresarial que, en veure's lliure de qualsevol resistència popular, intenta augmentar fins al límit els seus beneficis en detriment de les condicions de vida d'àmplies capes de la població. La lògica del capital és clara, encara que no és nova; tancament d'empreses on la mà d'obra és "cara" per portar la producció a territoris sense drets socials on es treballa multitud d'hores per salaris de misèria; alhora es rebaixen els costos salarials i les prestacions socials al país inicial sota l'amenaça de desindustrialització. Amb un escenari com aquest, no ens poden valer els discursos
dels sindicats i partits polítics institucionals. La seva és la lògica del manteniment de la imposició dels interessos d'uns pocs als de la gran majoria, que ens està portant cap a uns Països Catalans desindustrialitzats, condemnats a ser el sector serveis altament precaritzat de l’Europa unida. Només ens resta la via de consolidar i fer créixer la lògica dels drets socials, herència d'una esquerra ara en ple debat. La creació a Barcelona de la Xarxa Solidària contra els tancaments d'Empreses ha marcat aquest camí. Agrupant diversos Comitès d'Empresa en conflicte (com Philips-Miniwatt, SEAT o Telefónica) i organitzacions socials i polítiques -sota la mirada desconfiada de les cúpules de CCOO i UGT-, en el seu primer comunicat, la Xarxa fa una crida a "enfrontar-se a una de les conseqüències més brutals de la globalització capitalista" i exigeix a institucions i sindicats oficials "no signar convenis que suposin acomiadaments". La construcció d'un teixit associatiu de base i amb una lògica social per sobre dels interessos del capital és la única via per garantir els drets més fonamentals per a totes les persones. I en aquest camí no hi han dreceres.