Entrevista a Alí Lmrabet, escriptor marroquí 2 de març de 2004 Periòdic popular de distribució gratuïta 5.000 exemplars
Publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans
Número 28
Inauguren les obres del Pla Hidrològic amb l’inici de campanya del 14M
Sumari: ······················
Mobilitzacions pel 8 de març Països Catalans / 3
Engega la xarxa contra el tancament d’empreses Economia / 5
La renúncia líbia Internacional / 6 Protesta a Vinaròs contra els actes electoralistes d’inici de les obres del PH
Mentre unes 200 persones, veïnes de Vinaròs, de la comarca del Baix Maestrat i de les Terres de l’Ebre, contràries al transvasament intentaven manifestar-se contra l’inici de les obres, enmig d’un gran desplegament policial, la ministra de Medi Ambient Elvira Rodríguez assistia al començament de les obres del Pla Hidrològic a la localitat castellonenca de Vinaròs. La junta electoral havia prohibit l’acte de col·locació de la primera pedra que pretenia fer el govern del PP, però això no impedí que els conservadors convertissin l’acte, oficialment una simple “visita institucional”, en una operació de propaganda, amb tota la plana major del PP valencià. Hi participaren des del president autonòmic Francisco Camps fins a Juan Costa, passant pel polèmic president de la
Diputació de Castelló, Carlos Fabra, acompayats per una representació de pagesos de Múrcia (per on la ministra és cap de llista) i del País Valencià, suposadament beneficiats pel projecte, desplaçats especialment per a l’acte en autobusos. En l’acte, la ministra aprofità per carregar contra els contraris al transvasament, afegint-se a les recents declaracions de diversos candidats del PP contra el president autonòmic del Principat, i en general contra “la insolidaritat dels catalans”. La ministra va afirmar que el transvasament cap a Barcelona, al qual ha renunciat la Generalitat, es faria igualment. Diverses fonts ja han advertit que la viabilitat econòmica del Pla passa per fer arribar l’aigua i vendre-la a Barcelona, a més de les subvencions europees, encara no concedides.
L’endemà, però, el lloc de les obres apareixia buit, sense les excavadores ni operaris que havien servit de decorat per a la inauguració, i només hi restava l’esvoranc davant el qual les càmeres enregistaren les imatges de la ministra. Els afectats per les prospeccions recents a la comarca han realitzat tota mena de mobilitzacions i actes de protesta. Fa poques setmanes, pagesos de Vinaròs es negaren a signar les actes d’expropiació per no estar redactades en català. Pocs dies abans d’aquest acte, el mateix president del Govern de l’Estat, José Maria Aznar, protagonitzava un altre acte de col·locació de la primera pedra a Villena, també acompanyat per un bon nombre de candidats del seu partit a les properes eleccions generals.
Es presenta a Barcelona la Campanya unitària dels Països Catalans contra el projecte de Constitució Europea El passat diumenge 22 de febrer tingué lloc a la plaça Sant Jaume de Barcelona la presentació de la Campanya dels Països Catalans contra la Constitució Europea, iniciativa que agrupa col·lectius antiglobalitzadors, de l’esquerra independentista i de l’esquerra ruptursta que rebutgen el projecte de Constitució Europea perquè limita de forma important els drets civils, nacionals, socials i polítics dels Països Catalans i repre-
senta un retrocés en relació amb les legislacions vigents als estats que integren la unió. La concentració, seguida per unes 150 persones, consistí en una performance en què un representant de cada col·lectiu de persones afectades per la futura Constitució ( treballadors, estudiants, immigrants... ) es queixava a un personatge caracteritzat com el president de l'Estat espanyol, alhora que aquest es valia de la Constitució Europea
per tal de demostrar la retallada de drets que suposa aquest projecte. L'acció va acabar amb la lectura del manifest "No a la Constitució Europea. Per una Europa dels drets socials i dels pobles, no a l'Europa del capital i la guerra!". A aquesta declaració ja s'hi han adherit més d’una trentena d'organitzacions d'arreu dels Països Catalans, que és l'àmbit d'actuació de la campanya.
Puig Antich, 30 anys després Cultura / 7
Atacs incendiaris a Barcelona i Cornellà En qüestió de pocs dies el barri de les Corts de Barcelona i la ciutat de Cornellà han sigut escenari de diverses accions directes de denúncia social. A les Corts, dues bombones de gas butà explotaren a la porta de l'empresa de treball temporal, Synergie, del carrer Vallespir. L'incendi posterior va causar danys a l'aparador, però no va ser necessari desallotjar cap dels habitatges veïns. Per altra banda, pocs dies després, la nit del 29 de febrer, en plena campanya electoral, uns desconeguts llençaren diversos còctels molotov contra la seu del PSC-PSOE, que governa la ciutat, i les oficines d'urbanisme de l'Ajuntament. El conjunt dels partits polítics institucionals van condemnar l’acció que consideraven que volia incidir en la campanya electoral. Recentment, Cornellà havia estat notícia pels desallotjaments d'alguns centres ocupats emblemàtics.
editorial
E
l Principat ha ocupat el centre de l'activitat i la propaganda política des que es conegué la reunió de Carod a Perpinyà. La jugada consisteix en desplaçar l'atenció pública d'Euskal Herria fins al Principat quan la rendibilitat electoral del tema basc sembla exhaurida. Dels successos dels dies següents al comunicat d'ETA podem extraure tres conclussions. La primera, que la crisi de l'Estat espanyol és tan greu que necessita de la guerra per mantenir l'estabilitat. El govern de Madrid i la premsa del règim han generat un clima d'esquizofrènia general per encobrir la seua manca de voluntat política per resoldre el conflicte basc. Les declaracions que titllaven ERC d'organització terrorista (Valdecasas dixit) en són la prova més fefaent d'aquesta manera peculiar d'entendre la democràcia. La segona, que la política catalana encara n'és subsidiària de la de Madrid. La reacció a la defensiva i acomplexada, manifestació contra la treva inclosa, n'és l'escenificació més grotesca i dolorosa. La tercera, que més enllà
El problema és Espanya d'aquesta paranoia constant no n'hi ha res. Que el projecte nacional espanyol és excloent, ja ho sabíem, que qualsevol articulació territorial estatal n'és per se exterminatòria, ara en tenim les proves. Diu Zapatero què el PSOE és el partit que més s'assembla a Espanya. I té raó. És el partit que més s'assembla a l'Espanya de la majoria absoluta del PP, i no ha perdut poques energies en reafermar-ho des que s'instal·là a Ferraz. L'oposició tranquil·la ha estat el seguidisme més absolut. La política de col·laboració, sense cap crítica, ha guiat l'anodina escena política de l'Estat. Ni el Prestige, ni la Guerra, ni els escàndols de corrupció han estat rendibilitzats, perquè foren incapaços de bastir una alternativa. Però alguns encara ens volen fer creure això que un altre model és possible, i anuncien la disposició de
vots independentistes cap a eixe projecte. Esforç fútil. A hores d'ara tothom sap que Zapatero té l'aigua al coll, com la tenia Almunia just abans de les eleccions de 2000. Ho sap Maragall i no està disposat a perdre la cadira de la Plaça de Sant Jaume exigint coses a ERC. Ho sabia ETA i li ha matat d'una paraula. La tempesta s'ha encarregat de certificar-ho. Ni altra dolça derrota allargaria la seua agonia fantasmagòrica. No li falta raó a Zapatero en dir que el PSOE és el partit que més s'assembla a Espanya. Té raó Rajoy quan sentència que el PSOE no té cap projecte viable. Ambdues raons es complementen; Espanya no és cap projecte. I si ERC ho pensa faria bé en canviar la seua melodia de campanya per la que diu "no me llames iluso...”.