Entrevista a Jordi Sanç, antitrasvasista de Vinaròs 18 de març de 2004 Periòdic popular de distribució gratuïta 5.000 exemplars
Publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans
Número 29
La guerra passa factura a Aznar
Sumari: ······················
El futur de l’ensenyament a la Unió Europea Països Catalans / 2
Mobilitzacions a Printer Economia / 5
L’11M i els mitjans internacionals Internacional / 6
Estellés al teatre Cultura / 7
Concentració davant la seu del Partit Popular a Barcelona
Un any després que Aznar se sumés a la coalició imperialista dels Estats Units i la Gran Bretanya per atacar l’Iraq, les urnes estatals han fet pagar al seu partit els morts que la guerra ha provocat tan al país àrab com a Madrid el passat dijous 11 de març. Els resultats de les urnes han intercanviat les posicions entre el Partit Popular i el PSOE, cosa que ha permès a Zapatero esdevenir el nou president de l’Estat espanyol. Als Països Catalans, els dos grans partits estatals també s’han intercanviat els papers. El més votat ha estat el PSOE amb 2.888.644 i 39 diputats; això significa que ha guanyat 790.971 vots respecte a les eleccions de 2002. De fet, aquest partit ha estat la primera força al Principat de Catalunya i al País Valencià. En canvi, si fa quatre anys el PP va ser la força més votada amb 2.255.202 vots als Països Catalans, ara n’ha perdut 177.104 i s’ha quedat amb 2.077.904, i ha passat de 36 a 27 diputats. Els populars han estat el partit més votat a les Illes Balears i també a la Franja de Ponent. Per contra, el partit de Rajoy i Aznar ha patit un fort revés al Principat, on ha passat de 12 a 6 diputats i s’ha quedat sense representació a Girona i Lleida, i ha reduït vots, tot i que només 40.000, al seu tradicional feu valencià.
La tercera formació en nombre de vots als Països Catalans ha estat Convergència i Unió, tot i que ha baixat de 970.421 vots i 15 diputats a 829.046 vots i 10 diputats. Possiblement els 141.375 vots que ha perdut la formació encapçalada per Duran Lleida han anat a parar a Esquerra Republicana, que amb els seus 649.999 vots i 8 escons ha estat el partit que ha experimentat un augment més gran (fa quatre anys va treure 194.715 vots i només 1 diputat). Dels vots obtinguts per la formació republicana, 13.189 corresponen al País Valencià (en les darreres eleccions en va treure 3.083). Aquests resultats suposen per a Carod-Rovira un aval a la polèmica reunió que va mantenir amb la direcció d’ETA a principis de gener i que li va costar el càrrec de conseller en cap. La cinquena força en nombre de vots al nostre país són els ecosocialistes d’ICV-EUiA i la coalició progressista Entesa pel País Valencià. Aquestes coalicions de partits que se situen a l’esquerra de l’arc parlamentari han obtingut 3 diputats i 356.537 vots, 21.352 més que els 335.785 que van obtenir el 2000. La formació homòloga d’aquestes dues formacions a les Illes Balears, Esquerra Unida, s’ha presentat en una coalició formada pel PSM-EN, Els Verds i Esquerra
Republicana, que ha aconseguit 40.179 vots però cap diputat. La guerra ha contribuït a la derrota del PP Sens dubte, la victòria del PSOE s’explica en gran part per les conseqüències de l’atemptat que el dijous 11 de març va provocar una massacre en diversos trens madrilenys. El Govern del PP va voler treure rendiment electoral dels atemptats i amagar que eren conseqüència de la guerra contra l’Iraq. La manipulació informativa no va poder evitar que molts votants s’adonessin de l’autoria real dels atemptats. Alguns han deixat de votar el PP, i molts que no pensaven votar ho han fet tot afavorint l’accés de Zapatero a la Moncloa. Només de saber els resultats, el nou president s’ha afanyat a assegurar que al juny retirarà els soldats de l’Iraq. Promeses La victòria del PSOE a l’Estat ha estat molt celebrada pels partits que conformen el tripartit del Govern principatí. El president Maragall s’ha afanyat a dir que amb Zapatero al poder ja no es farà el trasvasament de l’Ebre. Però el mateix dia, el conseller Nadal ha anunciat que sí que es farà el tunel de Bracons, tot i que tindrà algun carril menys. Les altres formacions del tripartit han manifestat que no hi estan d’acord, però que continuen al Govern.
Xirinacs declarat en rebel·lia per l’Audiència Nacional espanyola L'exsenador Lluís Maria Xirinacs no es va presentar a l'Audiència Nacional espanyola el passat 8 de març quan havia de començar el judici en què se l'acusa d'apologia al terrorisme. Xirinacs va afirmar que si volien la seua compareixença l'haurien de traslladar però que ell no acudiria per voluntat pròpia. Prèviament, l'any 2002, ja no va assistir al requeriment de l'Audiència i per això, ara, l'ha declarat en rebel·lia. Xirinacs fou denunciat arran d'un parlament realitzat l'Onze de Setembre de 2002 al Fossar de les Moreres, en què va afirmar ser "amic d'ETA i d'Herri Batasuna" perquè lluitaven per la llibertat del seu poble. El fiscal de l'Audiència demana dos anys de presó, quatre d'inhabilitació absoluta i tres mil euros d'indemnització per a les víctimes de l'organització armada basca.
editorial
E
ls esdeveniments del cap de setmana electoral poden ser qualificats tranquil·lament d'històrics. La seqüència és prou coneguda: el govern inicia una maniobra intoxicadora sostenint amb una convicció digna dels millors actors que totes les proves assenyalen ETA i que qui ho nega o ho posa en dubte és un "miserable". Això mentre en nombrosos països europeus es prenen mesures de seguretat per a prevenir possibles atemptats islamistes i la CNN i d'altres mitjans de comunicació sostenen com a principals sospitosos els nombrosos grups islamistes amb una capacitat operativa suficient per a realitzar una acció d'aquesta magnitut. També Otegi, el mateix dia, va descartar la possibilitat que ETA en fos l'autora. Però els mitjans de comunicació espanyols van actuar en total acord amb les directrius del govern, un servilisme que també van mostrar dirigents "nacionalistes" com Ibarretxe (en una aparició televisiva lamentable) o Carod-Rovira (adherint-se a una convocatòria oficial que incloïa un lema
El desbordament de suport a la Constitució espanyola) per no parlar de Zapatero. Entre tots haurien mantingut tranquilament fins diumenge la psicosi antibasca i haurien enganyat de la manera més vergonyosa els electors, fins i tot a costa de perdre les eleccions (el cas del PSOE). El fet històric es produeix quan una espessa xarxa associativa nascuda en part com a resposta a la pròpia agressivitat de l'ofensiva espanyola i neoliberal encarnada pel PP demostra la seva capacitat de coordinació i, sobretot, la seva independència dels partits socialdemòcrates i dels sindicats majoritaris. Enlloc de deixar-se confondre per la retòrica paralitzadora i sentimental del "silenci i el respecte", grans masses de gent (molts dels quals probablement mai no s'havien manifestat per cap altra cosa) es van concentrar davant les seus del PP
amb crits d'"assassins", "fora" o "què ha passat a Pamplona?" (dirigit a la policia,també durament escridassada i insultada, en referència a l'assassinat d'un pastisser membre de Gurasoak a mans d'un policia espanyol a la capital basca per negar-se a penjar un rètol contra ETA al seu establiment). El comportament de la societat al nostre país i arreu de l'Estat ha estat tan exemplar com impresentable ho ha estat la de les classes política i periodística, que únicament ara, desbordats pel moviment de masses, s'apuntaran a fer llenya de l'arbre caigut. Esperem que les mateixes exigències i la mateixa contundència en la defensa de la dignitat del poble siguin aplicades al nou govern del PSOE. No cal dubtar que en donarà motius.