Entrevista a Pol MacAdaim, cantant irlandès 27 d’abril de 2004 Periòdic popular de distribució gratuïta 5.000 exemplars
Publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans
Número 32
Massives vagues i manifestacions dels treballadors en contra els acomiadaments i els projectes de baixades salarials de les direccions empresarials
Conflictiva negociació de convenis a Nissan i Seat
Sumari: ······················
Mobilitzacions pel 23 i 25 d’abril Països Catalans / 3
Menys dèficit fiscal, més justícia social Economia / 5
Rwanda, deu anys després Internacional / 6
La memòria obrera Cultura / 7
Més de mil persones es van manifestar al Prat de Llobregat (Baix Llobregat) contra els tancaments d’empreses
Les negociacions dels convenis col·lectius pels propers quatre anys a les empreses Nissan i Seat de Barcelona s'està desenvolupant enmig d'una creixent conflictivitat. Les dues direccions empresarials han posat sobre la taula els seus projectes de "flexibilització" dels horaris, reduccions salarials i expedients de regulació (ERO) que afecten centenars de treballadors. A Seat, les negociacions entre sindicats i direcció pel nou conveni 2004/2008 s'estan portant a terme entre amenaces d'acomiadaments i negociacions parcials amb CCOO i UGT. La postura inicial "tancada" de l'empresa va portar a tots els sindicats a convocar els 15.000 treballadors de les factories de Martorell (Baix Llobregat) i Zona Franca (Barcelonès) a una jornada unitària de vaga de 24 hores el passat 14 d'abril. La mobilització, que va ser massivament seguida, es portava a terme en protesta per la postura de la direcció de "flexibilitzar" els horaris, els augments salarials per sota de l'IPC i per l'ame-
naça de portar a terme un expedient de regulació que afectaria 600 treballadors de les dues seus principatines. A més, la CGT havia convocat vagues els dissabtes productius dels propers tres mesos en denúncia de la hipocresia de l'empresa que volia acomiadar treballadors i alhora els obligava a realitzar hores extres. En els darrers dies, però, les centrals sindicals majoritàries CCOO i UGT han arribat a acords amb l'empresa sobre els temes de flexibilització d'horaris. La CGT, en canvi, no ha signat l'acord i ha denunciat la negociació per reduir els drets dels treballadors i ha fet públic que a més "l'empresa manté l'ERO tot i els pactes amb CCOO i UGT" i que aquest podria afectar 415 persones. Pel sindicat anarquista, "l'empresa continua mantenint l'ERO com a eina de pressió per negociar la resta de temes" i, per tant, la CGT manté les convocatòries de vaga pels propers dissabtes 8, 15 i 29 de maig. A Nissan, en canvi, les negociacions del nou con-
veni col·lectiu porten setmanes aturades. El Comitè d'empresa ha denunciat que, enmig de les tenses converses, la direcció ha presentat un ERO que comportaria l'acomiadament de 160 persones de la seva factoria de la Zona Franca. Segons els sindicalistes, l'ERO no respon a les necessitats productives de l'empresa automobilística sinó que responen a un "xantatge de la direcció en la negociació del nou conveni col·lectiu". El comitè d'empresa de Nissan ha marcat per unanimitat un calendari de mobilitzacions que es va iniciar el passat 20 d'abril quan els 3.000 treballadors de la Zona Franca van fer una vaga massiva convocada pels sindicats. Posteriorment, el dissabte 24 d'abril 700 persones es van concentrar a la plaça Sant Jaume i es van dirigir a la seu de la Conselleria d'Indústria en protesta per l'actitud de la direcció. Els treballadors exigeixen la retirada de l'ERO i els projectes de Nissan de flexibilitzar els horaris i rebaixar el poder adquisitiu dels treballadors.
Hebe de Bonafini defensa a Barcelona les lluites populars
Convidada per l’organització Endavant i el Grup de Suport a les Madres de la Plaza de Mayo, Hebe de Bonafini ha tornat als Països Catalans. En els diversos actes on va participar, la presidenta de les Madres de la Plaza de Mayo va recordar que "el vot no pot arreglar mai res" i que "només la lluita i l'organització de base constants són garanties per a un futur millor". De Bonafini va mostrar el seu suport als centres socials okupats que estan amenaçats de desallotjament com l’Hamsa i als presos polítics catalans. A més, va aprofitar l’estada per explicar la feina que fan a la Universitat Popular de les Madres.
editorial n altre any el primer de maig cridarà milers de persones a manifestar-se arreu els Països Catalans. Enguany la data senyalada de la classe treballadora arribarà en un context de deteriorament creixent de les condicions laborals i un "nou" procés que anomenen deslocalització, una realitat que està comportant el tancament de moltes empreses i al qual les direccions empresarials han trobat ràpidament remei miraculós: àmplies baixades salarials i més precarietat laboral. La classe treballadora catalana ha arribat a aquest repte desarmada; després de 25 anys de constitucionalisme postfranquista es troba fragmentada en múltiples formes de temporalitat i precarietat, amb una de les taxes de sindicació més baixes d'Europa i unes centrals sindicals majoritàries subvencionades i copartíceps de les polítiques més agresives per la gran majoria de la població. Els "pactes socials" que s'iniciaren amb la Reforma han obtingut els objectius que es plantejaren les direccions empresarials; ja no tenim aquella classe treballadora organitzada i mobilitzada que guanyà tantes millores socials als anys 70; avui ens trobem fragmentats en diverses capes de precaris amb
U
Una alternativa sindical per la nova conflictivitat social nul·la capacitat de representació sindical, i una capa de treballadors amb contractes fixes que viuen atemorits un procés de deslocalització i amb la costum -ara inútil- de vehicular les seves reivindicacions dins un marc jurídic i dins uns sindicats majoritaris que no tenen resposta per a les noves realitats socials. No seran CCOO ni UGT qui podran plantar cara a la nova conflictivitat social de la deslocalització, la precarietat i la temporalitat laboral; amb els estrets marges que els deixa la seva participació en innombrables pactes socials i reformes laborals, només poden oferir la resignació i la legitimació de les polítiques més restrictives amb els drets dels i les treballadores. Serà el nou agent social que s'està estructurant qui podrà plantejar alternatives a la nova conflictivitat laboral en
clau de defensa dels drets més elementals: arreu dels Països Catalans s'estan coordinant comitès d'empresa, col·lectius socials i centrals sindicals "minoritaries" per estructurar la resposta. Aquest nou agent social l'estan conformant els sindicalistes desencantats del pactisme de la burocràcia sindical, els nous moviments socials de joves precaritzats i els sindicats alternatius que durant aquests llargs anys han mantingut encesa la flama de la dignitat. Ha arribat l'hora per tots aquests sectors socials que estan desbordant des de múltiples àmbits el sindicalisme oficial. Avui els diferents governs, CCOO i UGT no poden oferir a la gran majoria social catalana més que degradació de les seves condicions de treball, i és una necessitat estructurar la resposta per a un nou cicle de conflictivitat social.