Entrevista a Pol MacAdaim, cantant irlandès 27 d’abril de 2004 Periòdic popular de distribució gratuïta 5.000 exemplars
Publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans
Número 32
Massives vagues i manifestacions dels treballadors en contra els acomiadaments i els projectes de baixades salarials de les direccions empresarials
Conflictiva negociació de convenis a Nissan i Seat
Sumari: ······················
Mobilitzacions pel 23 i 25 d’abril Països Catalans / 3
Menys dèficit fiscal, més justícia social Economia / 5
Rwanda, deu anys després Internacional / 6
La memòria obrera Cultura / 7
Més de mil persones es van manifestar al Prat de Llobregat (Baix Llobregat) contra els tancaments d’empreses
Les negociacions dels convenis col·lectius pels propers quatre anys a les empreses Nissan i Seat de Barcelona s'està desenvolupant enmig d'una creixent conflictivitat. Les dues direccions empresarials han posat sobre la taula els seus projectes de "flexibilització" dels horaris, reduccions salarials i expedients de regulació (ERO) que afecten centenars de treballadors. A Seat, les negociacions entre sindicats i direcció pel nou conveni 2004/2008 s'estan portant a terme entre amenaces d'acomiadaments i negociacions parcials amb CCOO i UGT. La postura inicial "tancada" de l'empresa va portar a tots els sindicats a convocar els 15.000 treballadors de les factories de Martorell (Baix Llobregat) i Zona Franca (Barcelonès) a una jornada unitària de vaga de 24 hores el passat 14 d'abril. La mobilització, que va ser massivament seguida, es portava a terme en protesta per la postura de la direcció de "flexibilitzar" els horaris, els augments salarials per sota de l'IPC i per l'ame-
naça de portar a terme un expedient de regulació que afectaria 600 treballadors de les dues seus principatines. A més, la CGT havia convocat vagues els dissabtes productius dels propers tres mesos en denúncia de la hipocresia de l'empresa que volia acomiadar treballadors i alhora els obligava a realitzar hores extres. En els darrers dies, però, les centrals sindicals majoritàries CCOO i UGT han arribat a acords amb l'empresa sobre els temes de flexibilització d'horaris. La CGT, en canvi, no ha signat l'acord i ha denunciat la negociació per reduir els drets dels treballadors i ha fet públic que a més "l'empresa manté l'ERO tot i els pactes amb CCOO i UGT" i que aquest podria afectar 415 persones. Pel sindicat anarquista, "l'empresa continua mantenint l'ERO com a eina de pressió per negociar la resta de temes" i, per tant, la CGT manté les convocatòries de vaga pels propers dissabtes 8, 15 i 29 de maig. A Nissan, en canvi, les negociacions del nou con-
veni col·lectiu porten setmanes aturades. El Comitè d'empresa ha denunciat que, enmig de les tenses converses, la direcció ha presentat un ERO que comportaria l'acomiadament de 160 persones de la seva factoria de la Zona Franca. Segons els sindicalistes, l'ERO no respon a les necessitats productives de l'empresa automobilística sinó que responen a un "xantatge de la direcció en la negociació del nou conveni col·lectiu". El comitè d'empresa de Nissan ha marcat per unanimitat un calendari de mobilitzacions que es va iniciar el passat 20 d'abril quan els 3.000 treballadors de la Zona Franca van fer una vaga massiva convocada pels sindicats. Posteriorment, el dissabte 24 d'abril 700 persones es van concentrar a la plaça Sant Jaume i es van dirigir a la seu de la Conselleria d'Indústria en protesta per l'actitud de la direcció. Els treballadors exigeixen la retirada de l'ERO i els projectes de Nissan de flexibilitzar els horaris i rebaixar el poder adquisitiu dels treballadors.
Hebe de Bonafini defensa a Barcelona les lluites populars
Convidada per l’organització Endavant i el Grup de Suport a les Madres de la Plaza de Mayo, Hebe de Bonafini ha tornat als Països Catalans. En els diversos actes on va participar, la presidenta de les Madres de la Plaza de Mayo va recordar que "el vot no pot arreglar mai res" i que "només la lluita i l'organització de base constants són garanties per a un futur millor". De Bonafini va mostrar el seu suport als centres socials okupats que estan amenaçats de desallotjament com l’Hamsa i als presos polítics catalans. A més, va aprofitar l’estada per explicar la feina que fan a la Universitat Popular de les Madres.
editorial n altre any el primer de maig cridarà milers de persones a manifestar-se arreu els Països Catalans. Enguany la data senyalada de la classe treballadora arribarà en un context de deteriorament creixent de les condicions laborals i un "nou" procés que anomenen deslocalització, una realitat que està comportant el tancament de moltes empreses i al qual les direccions empresarials han trobat ràpidament remei miraculós: àmplies baixades salarials i més precarietat laboral. La classe treballadora catalana ha arribat a aquest repte desarmada; després de 25 anys de constitucionalisme postfranquista es troba fragmentada en múltiples formes de temporalitat i precarietat, amb una de les taxes de sindicació més baixes d'Europa i unes centrals sindicals majoritàries subvencionades i copartíceps de les polítiques més agresives per la gran majoria de la població. Els "pactes socials" que s'iniciaren amb la Reforma han obtingut els objectius que es plantejaren les direccions empresarials; ja no tenim aquella classe treballadora organitzada i mobilitzada que guanyà tantes millores socials als anys 70; avui ens trobem fragmentats en diverses capes de precaris amb
U
Una alternativa sindical per la nova conflictivitat social nul·la capacitat de representació sindical, i una capa de treballadors amb contractes fixes que viuen atemorits un procés de deslocalització i amb la costum -ara inútil- de vehicular les seves reivindicacions dins un marc jurídic i dins uns sindicats majoritaris que no tenen resposta per a les noves realitats socials. No seran CCOO ni UGT qui podran plantar cara a la nova conflictivitat social de la deslocalització, la precarietat i la temporalitat laboral; amb els estrets marges que els deixa la seva participació en innombrables pactes socials i reformes laborals, només poden oferir la resignació i la legitimació de les polítiques més restrictives amb els drets dels i les treballadores. Serà el nou agent social que s'està estructurant qui podrà plantejar alternatives a la nova conflictivitat laboral en
clau de defensa dels drets més elementals: arreu dels Països Catalans s'estan coordinant comitès d'empresa, col·lectius socials i centrals sindicals "minoritaries" per estructurar la resposta. Aquest nou agent social l'estan conformant els sindicalistes desencantats del pactisme de la burocràcia sindical, els nous moviments socials de joves precaritzats i els sindicats alternatius que durant aquests llargs anys han mantingut encesa la flama de la dignitat. Ha arribat l'hora per tots aquests sectors socials que estan desbordant des de múltiples àmbits el sindicalisme oficial. Avui els diferents governs, CCOO i UGT no poden oferir a la gran majoria social catalana més que degradació de les seves condicions de treball, i és una necessitat estructurar la resposta per a un nou cicle de conflictivitat social.
27 d’abril de 2004
l’apunt
Món Il·lusió, la il·lusió de tot empresari Juntament a la Ruta Blava, l'altre gran eix de desenvolupament urbanístic al País Valencià és el triangle entre Orpesa, Cabanes i Torreblanca. Com ja ha informat L'Accent en diverses ocasions, en aquesta zona hi ha projectat un parc temàtic, Món Il·lusió, 20.000 habitatges i els corresponents hotels i camps de golf. Actualment hi ha dues obres paralitzades per ordre dels jutges: la dessecació de l'albufera d'Orpesa i un tram del vial Orpesa-Cabanes a la vora del Desert de les Palmes. En ambdós casos, la paralització ha vingut precedida d'una forta campanya ciutadana de denúncia i mobilització fins aconseguir la sentència legal; però també en ambdós casos, les obres han continuat malgrat els mandats legals, donant-se el cas que agents de les forces d'ocupació han protegit els treballs il·legals en contra de les protestes ciutadanes. Com denuncien les diverses entitats ecologistes, el projecte urbanitzador amenaça greument tres espais protegits de gran valor ecològic, com són el Desert de les Palmes, el Prat de Cabanes-Torreblanca i la Serra d'Irta. A més a més, altres zones no protegides legalment però de valor indiscutible també estan essent destruïdes com l'esmentada Albufera d'Orpesa. Aquesta albufera no està reconeguda al catàleg de zones humides realitzat per la Conselleria de Medi Ambient, vulnerant la legislació europea i regional corresponent, el que posa les coses més fàcils a aquells que la volen dessecar per tal de continuar construint. Actualment una de les principals amenaces per a l'Albufera és l'ampliació de l'avinguda de Barcelona, per connectar Marina d'Or amb la resta d'Orpesa. Però amb la complicitat de la justícia, la protecció de les forces repressives i la cooperació de l'administració pública aquest trinagle ha esdevingut un paradís per a l'especulació i abans de la seua contrucció ja hi ha molta gent que gaudeix amb Món Il·lusió: els contructors, les immobiliàries i els polítics locals.
Països Catalans
La Ruta Blava desferma l'especulació al nord de València Ja només queden 47 quilòmetres de costa per construir al País Valencià A finals de l'any passat es va fer públic el projecte per urbanitzar el litoral del Puig (Horta) amb 6.255 habitatges de luxe, un hotel, una zona comercial i un camp de golf de 27 forats que ocuparan 2,5 milions de metres quadrats de marjal i horta encara verges.
D'aquesta manera, l'Ajuntament d'aquest municipi, del PSOE, enceta el camí per a la macro urbanització de la costa anomenada Ruta Blava que pretén lligar Sagunt i València amb una franja d'apartaments, hotels i camps de golf.
A.Ginés i Sànchez. València.-
tiva s'haja desfermat a tota aquesta zona de l'Horta nord i el Camp de El projecte de la Ruta Blava va ser Morvedre. El propi periòdic de la presentat fa més de dos anys per burgesia valenciana Las Provincias l'aleshores president de la se'n feia ressò el passat gener quan Generalitat valenciana Eduardo explicava que, en menys d'un any, Zaplana. Fins aleshores, els 30 quiterrenys que s'havien venut per l'elòmetres de litoral entre València quivalent a 4 milions de pessetes ciutat i el port de Sagunt s'havien ara en valien 14. Fins i tot, aquesta lliurat de l'especulació urbanística font apuntava a Florentino Pérez gràcies a la presència d'indústries al com a un dels possibles compravoltant dels alts forns de Sagunt i dors. Més enllà de les especulal'eix viari València-Barcelona. La cions, el cert és que una de les inexistència de poblacions costaneimmobiliàries líders del País res entorn de les quals es puguera Valencià, Primer Grupo, ha recodesenvolupar el turisme també va negut que aquesta zona era la que afavorir aquesta relativa conservaatreia major interés dels inversors El complex turístic Marina d’Or amenaça l’albufera d’Orpesa ció, però la necessitat de mantenir perquè es preveia que seria la de els ritmes constructors i l'esgota- nistració per urbanitzar aquesta actualment ocupa vora la mar major creixement urbanístic de ment del sòl al litoral meridional zona. Així s'ha d'interpretar, ja que quede lliure per a la construcció. totes les comarques de València. La del País Valencià, va provocar que no existeixen estudis d'actuacions Aquest projecte, però, ha estat des- mateixa empresa afirmava en el seu les mirades dels globals ni mentit diverses informe que empresaris i l'adp l a n i f i c a - vegades i entra l'augment del “La necessitat de “La intenció de ministració s'ocions glo- en contradiccost de l’habitatmantenir els ritmes traslladar l’autovia rientaren cap al bals per al ció amb el proge al País constructors va provocar València-Barcelona a nord. Ara estan conjunt. I, jecte de l'accés Valencià havia que les mirades dels amenaçades diveren els casos nord al Port de augmentat per l’interior per poder ses zones humides on han València, que la "manca de sòl empresaris i urbanitzar la zona que que s'havien contranscendit preveu la consurbanitzable" l'administració quedi lliure xoca amb servat en aquesta donant a entens'orientaren cap al nord” detalls de trucció d'un el projecte de fer un franja, com la p r o j e c t e s tercer carril en dre que caldria tercer carril” Marjal del Moro o concrets, o el traçat actual desprotegir la Marjal de Massamagrell. no estan prou definits o estan plens i que ja està alguns del 100 Segons càlculs de la Conselleria de d'incongruències. Aquest és el cas aprovat pel Ministeri de Foment quilòmetres de litoral que hui en Territori i Habitatge, només que- del projecte de traslladar l'autovia espanyol. dia són no urbanitzables. No hi ha den 47 quilometres de costa edifi- València-Barcelona cap a l'interior, Aquestes inconcrecions, però, no motius per pensar que el Govern cables al País Valencià. La majoria de manera que el terreny que han impedit que la febre especula- valencià no ho farà. d'aquests es concentren al litoral septentrional entre València i Sagunt, Orpesa, Torreblanca i Cabanes. A la zona d'Orpesa i Cabanes, el macro complex Marina d'Or ja ha iniciat el procés de destrucció del litoral a l'espera de la construcció del faraònic Món Il·lusió. Més al sud, aquesta feina li correspon a la Ruta Blava. La Ruta Blava, però, no es pot considerar un projecte conjunt, sinó una llum verda per part de l'admi-
Locals on trobar L’ACCENT Alacantí:Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Universitat Alacant. Alcoià: Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp: Casal Popular La Turba. Alt Empordà: Casal La Volta . Alt Penedès:Can Cellerot, Ateneu X, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Anoia: Jaç Roig, Jimmy Jazz, Ateneu Popular de Masquefa. Bages: Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular la Falç, Associació Cultural Mercat del Blat. Baix Camp: El Carrasclet, CGT-Reus, Campus Reus. Baix Cinca: Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat: Ateneu Revolta, Ateneu de Cornellà, CSO El Pati Blau, Tio Canya-Sant Feliu. Papereria Elena, Papereria Stel Baix Maestrat: Ball de dimons de Vinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx. Barcelonès: Casal Independentista de Badalona Antoni Sala i Font, La Barraqueta, Ikastola, Casal Popular de Gràcia, La Torna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Insurgent, Kasa de la Muntanya, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records, Kebra Discs, Biblioteca de Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, Universitat Central, UPF-Rambles, FAVB, , La Cereria, Euskal Etxea, Tio Canya, Espai Mallorca-Via Fora, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI, Pati Llimona, Arran, Casal Independentista de Sants,Ateneul Popular Mawla-Maulets Barcelonès, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, Biblioteca Ignasi, AVV de Sant Andreu, S.C. La Lira, Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Ateneu Independentista La Forca, Ateneu Popular Octubre. Berguedà: Casal Independentista Cal Panxo. Camp de Túria: Casal Jaume I-Llíria. Conflent: Casal Jaume I-Rià. Camp de Morvedre:Espai Dina. Eivissa: GEN Garraf: GER. Garrigues: Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques. Garrotxa: Bar-Casal Terra Aspra. Gironès: Ateneu 24 de juny, Ateneu la Màquia, Casal Independentista El Forn, Centre Cívic de Celrà, La Pioxa de Bordils. Horta: Bar Tocat, C.S Xaloc-Soroll,Akelarre Casal Jaume I-Malva-Rosa, Casal Jaume I-Russafa, Casal Jaume ICatarroja, Biblioteca Diputació, Racó de la Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Ateneu Cultural Casino de Torrent Biblioteca humanitats, facultat història,Cafè l’Infern. Mallorca: locals del Grup Ornitològic Balear i de l’Obra Cultural Balera, Es Pinzell, Can Capses. Maresme: Taberna Atzucac, Casal Independentista El Solc, Casal Popular Fèlix Cucurull. Marina Alta: Casal Jaume I-Pedreguer,, Casal Jaume I-Pego,. Matarranya: Casal Jaume I-Calaceit. Menorca: GOB-Menorca. Osona: Casal Independentista Manel Viusà, el Xamfrà, 1714 Seguem Cadenes, Ges Insurrecte, Casal Independentista el Gurri, Bar KanKarra, Biblioteca de Taradell, Bar Tse-tse, Atmosfera, Biblioteca Dos Rius, Bar el Casal, Restaurant l’Olla dels Experiments, Biblioteca de St. Pere de Torelló. Pla de l'Estany: Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Pla d’Urgell: El Gis-Mat de Linyola. Plana Alta: Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló.UniversitatJaume I Plana Baixa: Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta: Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume I-Carcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca. Rosselló: Llibreria Catalana, Casal Jaume I-Centre Cultural Català, CEDACC, Associació Aire Nou de Baó, ACE-CEPC. Safor: Casal Jaume I-Gandia, Casal Jaume I-Oliva. Segrià: La Falcata. Selva: Casal Popular el Trabuc. Solsonès: Bar Castell. Tarragonès: CGT-Tarragona. Urgell: El nan roig de Tàrrega. Vall d'Albaida: Endavant-Ontinyent, Casal Jaume I-Ontinyent. Vallès Occidental: Casal Independentsita Can Pingàs, Tio Canya-Mollet, Universitat Autònoma, Via Fora-Ripollet, Local Endavant-Terrassa, Consell de Joventut de Terrassa, Minyons, Geganters de Terrassa, La Nit. Vallès Oriental: Tio Canya-Mollet, Bar la Tramuntana, el Mirallet, Llibreria la Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaça de Cardedeu, El Trull de la Garriga, Ateneu de Caldes de Montbui. Vallespir: Angelets del Vallespir. Valls del Vinalopó: Casal Jaume I-Monòver.
Locals col·laboradors: Alternativa Estel-UPF (Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona) / Alternativa Estel (Cau Subversiu. Facultat d’Història-UB)/ Ateneu Popular X (Ferran 14. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular Octubre (Badejoz 23. Barcelona)/ Ateneu l’Aixada (Major, 44. Vilanova i la Geltrú) / Ateneu Popular La Falç (Antic escorxador sense número, Artés)/ Ateneu Revolta (Ponent 13, Molins de Rei)/ La Barraqueta (Virtut, 14. Barcelona) / Can Capablanca (Les Paus, 19. Sabadell)/ El Casal (Sant Elies 8, 1er. Reus) / Casal Independentista de Sants Jaume Compte (Premià, 31. Sants) / Casal Popular de Gràcia. (Ros de Olano 39/41, Barcelona) /Casal Independentista El Gurri (Pça. Aibas, 9, Taradell) / CEPC-Alacant (Elba 17, Alacant) /CEPC- UMH / CEPC- UJI / CEPC-Eivissa (AC. 115. Sant Rafel) / CEPC-UAB (Local R-118, Pl. Cívica) / CEPC-Universitat de València (Baró St. Petrillo, 9) / La Falcata (Panera 2. Lleida) / Ges Insurrecte (Colomer, 11, 1er B, Torelló)/ Jimmy Jazz (Clos 53. Igualada)/ Partisano (Pça. de l'Oli, 7 baixos. Girona)/ La Pioxa (Bordils) / Casal Quico Sabaté (St. Roc, 8. Sant Celoni) / Racó de la Corbella (Ripalda 20, baixos. València)/ Centre Social-Bar Terra (Baró de Sant Petrilló 9. València)/ La Traca (Pau Gesa 5. Cardedeu)/ 1714 Seguem Cadenes (Riera 29. Vic)/ Via Fora-CAT (Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera St Miquel, 25. Barcelona)/ 1917 (Pintor Fortuny, 30. Barcelona).
Països Catalans
Més de 40.000 persones es manifesten a València i Barcelona per la llengua Laia Altarriba i Piguillem, Barcelona Unes 700 persones es van sumar el divendres 23 d’abril a la convocatòria de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua per recordar que som un sol poble i que parlem la mateixa llengua. Els manifestants van sortir de la plaça Universitat i van baixar per la Rambla barcelonina, on milers de persones passejaven i compraven llibres i roses. Moltes d’aquestes persones van animar els manifestants, que portaven senyeres estelades i pancartes de les organitzacions de l’esquerra independentista que donaven suport a la convocatòria de la CAL: Endavant, Maulets, la CAJEI i l’Alternativa Estel. A diferència de l’any anterior, les forces policials
L’organització Endavant va defensar la lluita com a únic camí per a la normalització del català
no van bloquejar la manifestació, que va acabar a la plaça Sant Jaume amb un parlament de la filòloga Rosa Calafat. El dissabte 24 va tocar el torn a València. Amb motiu de la diada del País Valencià, 40.000 persones es van
manifestar pels carrers de la capital del Túria convocades per ACPV. Malgrat que alguns mitjans de comunicació van ressaltar les declaracions d’alguns polítics en què demanaven un nou Estatut d’Autonomia per al País
Reflexionant sobre la llengua La diada del 23 d'abril permet analitzar la unitat de la llengua i els atacs patits en els darrers mesos Arnau Urgell, Barcelona La celebració de la diada del 23 d'abril, sembla que ha esdevingut una data propícia per a reflexionar sobre l'estat de la llengua catalana. En concret, i des de diverses prespectives, s'aborda la qüestió de la unitat de la llengua i els atacs que des de diversos fronts està rebent. Aquesta reflexió es concreta amb una sèrie d'actes que organitzen les organitzacions i col·lectius de l'esquerra independentista al Principat. En molts casos intenten portar la veu de persones dels altres territoris dels Països Catalans per una vegada més, reafirmar la unitat lingüística i nacional. Actes arreu del Principat Els actes s'han succeït al conjunt del Principat; la Coordinadora d'Associacions per la llengua (CAL) organitzà a les hores prèvies a la manifestació de Barcelona dues taules rodones, una sobre la música en català, amb Lluís Gendrau (Enderrock), Titot (Brams) i Xavi Sarrià (Obrint Pas), i sobre la uni-
La CEPC va organitzar diversos actes per reflexionar sobre l‘estat del català
tat de la llengua, amb Rosa Calafat (filòloga de la UIB) i Gemma Pasqual (escriptora del País Valencià). Per la seva banda, Endavant convidà, en un acte celebrat a l'Ateneu la Torna, a Tomeu Martí (periodista mallorquí) i Pepa Ferrer (politòloga valenciana).
A les universitats, la CEPC ha realitzat els primers actes en el marc de la seva campanya "Qui perd els orígens, perd la identitat" amb actes a la UB i a la UAB. Aquest darrer acte, va comptar amb la presència de Rosa Calafat i Núria Cadenas. Per altra banda, a la
Valencià, la major part de persones es van manifestar per reivindicar la independència i la unitat dels Països Catalans i la llengua catalana. El bloc que va aplegar més manfestants va ser el de l’organització juvenil Maulets,
27 d’abril de 2004
que va posar punt i fina a la manifestació amb un concert de la Gossa Sorda. L’organització Endavant, encapçalada per una pancarta on es podia llegir “Recuperem la identitat, prenem la iniciativa pel català!”, també va aplegar centenars de persones. Com el PSAN, que va denunciar el reformisme dels estatuts d’autonomia. Per una altra banda, el Col·lectiu Internacionsliat i Terralada van aprofitar la diada per denunciar la celebració a València l’any 2007 de la Copa Amèrica de vela. La nota negativa de la jornada la va marcar el Grup d’Acció Valenciansita, quan van llençar milers d’octavetes anticatalanistes durant el concert que es va celebrar a la nit. L’objectiu de les ires dels blavers en aquesta ocasió va ser el secretari general d’ERC, que també va acudir a la manifestació juntament amb dirigents polítics del EU, BNV i el PSPV (que després de diversos anys ha tornat a sumar-se a la manifestació).
UPF els dos sindicats de l'esquerra remotes Illes Canàries. independentista (Alternativa Estel i Per la seva banda, Núria Cadenas ha CEPC) han recollit llibres pels presos abordat clarament el problema de molts catalanoparlants: entendre la polítics. La CUP de Girona ha fet una xerrada seva llengua des d'un punt de vista regionalista i no de presentació sentint com a del col·lectiu Veu “Una de les conclusions propis els problePròpia en un dels barris on tradique es poden extreureés mes que passin fora del seu àmbit cionalment l'ús la necessitat de tractar "autonòmic". de la llengua la qüestió de la llengua Pepa Ferrer va catalana ha estat amb un enfocament assenyalar que en més reduït. A global” el cas del País Sant Cugat ( V a l l è s Valencià, extraOccidental) el Casal la Guitza ha rea- polable a les Illes i a la Franja de litzat les Jornades Socioculturals amb Ponent, existeix un conflicte polític per homenatges a Ovidi Montllor i Maria a la llengua, però mai un conflicte linMercè Marçal. güístic, ja que per definició, no pot ser Necessitat d'un enfocament global el "d'una guerra entre una llengua i ella Una de les conclusions que es poden mateixa". En aquest sentit, i coincidint extreure a partir dels actes realitzats la totalment, Tomeu Martí ha assenyalat setmana passada és la necessitat de trac- que les Illes estan essent objecte d'una tar la qüestió de la llengua amb un política lingüística i territorial fotocoenfocament global. En aquest sentit, piada del model Zaplana, amb la instiRosa Calafat considera que "els Països tucionalització cada vegada més declaCatalans viuen sota una dictadura cul- rada del "gonellisme". tural" i que lluny de la qüestió anecdò- Per la seva banda, el sociolingüista de la tica de les modalidades, el problema és UB Emili Boix ha considerat que lluny que des de l'educació s'evita qualsevol de caure en el pessimisme a causa de la concepte que pugui recordar al marc situació de la llengua, el que és necessanacional. A tall d'exemple, una mostra ri és participar en els moviments o són els llibres de text que presenten les col·lectius que de manera directa o Illes Balears i Pitiüses com "part de indirecta lluiten pel seu ús social i per l'Espanya insular" juntament amb les la seva unitat.
27 d’abril de 2003
En Zigor finalitza la vaga de fam El pres polític català Zigor Larredonda ha finalitzat la vaga de fam indefinida que portava a terme des de fa un mes en protesta per les restriccions en les trucades, les visites i la dispersió en diferents mòduls dels presos polítics. Els vaguistes han deixat la protesta en accedir la direcció de la presó a negociar les seves demandes. El veí de Terrassa ha perdut 17 quilos en aquest mes de vaga però ha enviat una carta donant les gràcies a les persones solidàries que s'han mobilitzat als Països Catalans i declarant que estava fort d'ànims i físicament. Per altra banda, Juanra Rodríguez, veí de Barcelona i empresonat a Soto del Real, serà jutjat a l'Audiència Nacional espanyola el proper 10 de maig. La justícia espanyola l'acusa de pertinença a ETA i li demana nou anys de presó. El col·lectiu Rescat ha denunciat que el judici s'estructura "sobre criteris estrictament polítics" i que les úniques proves "han estat extretes sota tortures i incomunicació". A més ha anunciat que s’organitzaran autobusos per anar a Madrid en protesta per un judici que han qualificat de "farsa".
Jornades contra la precarietat a Sants L'assemblea de Sants d'Endavant va organitzar el passat 17 d'abril una jornada contra la precarietat a la Plaça Ósca. Duran el matí es va portar a terme un mural, un campionat de futbol i finalment una paellada popular. A la tarda es va realitzar una xerrada amb la presència de sindicalistes de Miniwatt, Telefònica, la Xarxa contra el tancament d'empreses i un membre de l'assemblea organitzadora del 1er de maig: els assistents van destacar la manca de solucions que estan plantejant les institucions i sindicats "majoritaris", i van fer una crida a la organització i a la sindicació dels i les joves en defensa dels seus drets. La jornada va finalitzar amb el passi del vídeo "Efecto Iguazú" dels treballadors de Sintel i un concert a la mateixa plaça.
www.endavant.org
Països Catalans
Camps s'aplana la victòria La pugna entre Eduardo Zaplana i Francesc Camps pel lideratge deixa temporalment el Partit Popular valencià sense president Juanjo Garcia, València Des de l'assumpció del càrrec de president de la Generalitat Valenciana per part de Francesc Camps, al maig del 2004, l'enfrontament amb l’expresident Eduard Zaplana, qui mantenia el càrrec de President del Partit Popular al País Valencià, ha estat constant. Els bons resultats de Camps, amb una majoria absoluta contundent, l'han permès superar el paper secundari que Zaplana havia dissenyat per a ell. Així, tot i el control de Zaplana de la RTVV, especialment de Canal 9, l'emergent protagonisme de Camps ha estat el fet que ha propiciat la disputa. Des de la seua eixida cap al Ministeri de l'Interior, Zaplana ha intentat controlar els fils de la política valenciana, però els fets l'han superat amplament, fins al punt de marginar-lo de l'escena pública en els dies de la nominació de València com a
seu de la Copa Amèrica. Una altra de les virtuts de Camps ha estat rodejarse dels contraris a Zaplana, com la pròpia alcaldessa de la capital Rita Barberà. El duel de Camps i Zaplana s'escenifica amb més força a partir de la eixida del PP del Govern de Madrid. Zaplana, ja sense ministeri però portaveu del PP, a les Cortes Generales, ha intentat assegurar la presidència regional de partit a un dels seus més destacats col·laboradors. Però la candidatura de Josep Joaquim Ripoll va passar de trobar una tèbia acollida a haver d'enfrontar-se a una oposició creixent. El Govern valencià, en ple, ha apostat per Camps com a president del partit. Al Consell s'hi han sumat en els darrers dies alcaldes com els de Castelló, Xàtiva, Manises, Tavernes de Valldigna, Mislata, Utiel, Villamarxant, Olleria i així fins la quarentena. També s'hi ha afegit el President de la Diputació de Castelló,
Carles Fabra i diversos diputats de la província de València. Això ha deixat al descobert dues coses. Que els alcades, orfes ja de les ajudes del Govern popular a Madrid, tanquen files al voltant de l'única font de finançament futur. I que el control del zaplanista Ferran Giner en la Diputació de València es desdibuixa acceleradament, fins al punt de qüestionar-se el seu lideratge. Si fa una setmana l'enfrontament semblava ser entre dos bàndols iguals, ara, però, la balança s'inclina amb força cap al costat de Camps, que ha trobat una tribuna important en el diari conservador Las Provincias des de la seua nova línea editorial. Mentre que els zaplanistes han intentat obrir el seu front mediàtic amb el reaccionari i furibundament anticatalanista Diario de Valencia, que molt provablement es juga en l'aposta la seua supervivència. Fet i fet, en la lluita, Zaplana s'ha destacat per saber rodejar-se del
El Rebrot 2004 es comença a moure contra el ciment Comencen les activitats prèvies de la trobada que, com cada any, acabarà a l'Aplec del Pi de les Tres Branques Redacció, Barcelona.L'organització de joves independentistes Maulets enfocarà l'edició d'enguany del Rebrot en la denúncia de la destrucció del territori català. Aquesta trobada, que se celebra anualment a la comarca del Berguedà, és una de les principals trobades de l'independentisme als Països Catalans i combina, al llarg del tercer cap de setmana de juliol, la festa i la reivindicació. Les múltiples agressions que ha patit el territori català en els darrers anys, des de la destrucció de la Punta fins a la construcció del túnel de Bracons, han sigut objecte de campanyes i mobilitzacions d'amplis sectors socials i, en molts casos, el jovent n'ha sigut protagonista. Com explica Marc Faustino, un dels coordinadors del Rebrot, "la destrucció del territori, no afecta el jovent únicament en allò medi ambiental, sinó que tambè és una qüestió social, ja que implica un canvi en el model de societat en què vivim". Per aquest motiu, Maulets ha triat aquest tema per a l'edició d'enguany amb un programa que combina la "tasca de conscienciació d'alternatives a l'ordre social en què vivim" amb la gresca. "Les arrels no neixen del ciment" és el lema que marcarà també els actes previs a la trobada que des de finals d'abril ha organitzat l'organització Maulets, entre els quals es troba el concurs Esclat i algunes campanyes que han
Diada del Pi de les tres branques.
organitzat assemblees locals de l'organització. Els actes programats, però, no se
centraran exclusivament en aquesta problemàtica, sinó que tractaran qüestions més àmplies. Així, entre els actes programats dins del Rebrot d'aquest any, trobem la presentació del llibre dels 15 anys de l'organització de joves amb la presència d'Hebe de Bonafini, presidenta de l'associació argentina Madres de la Plaza de Mayo; també hi serà Aida Guevara, filla del "Che", per a portar una visió actual de Sud Amèrica. Per la part catalana, l'antropòleg Manuel Delgado tractarà qüestions sobre la nova immigració, i el psicòleg clínic i analista polític Oriol Martí exposarà els efectes de la drogodependència entre el jovent actual. Pel que fa a la vessant més lúdica,
sector més blau del partit, com el president de les Corts Valencianes Julio d'Espanya. Tot i això, i després de la més que provable victoria del sector de Francesc Camps, no s'esperen canvis significatius en la política general del PP valencià, que es perfila com a punta de llança contra el Govern del PSOE a l'estat, en especial en allò que es refereix al Pla Hidrològic, malgrat que dia a dia augmenta l'oposició al pla entre els camperols afectats de la conca de Xúquer. L'única incògnita que queda per resoldre és si finalment hi haurà un acord entre els dos candidats o es formalitzaran dues candidatures a la Junta regional del partit. Hom apunta que el control de Canal 9 potser siga la clau que obriga un escenari de solució. Zaplana pot cedir en la seua oposició a canvi de mantenir el nodrit grup de periodistes, com Herrero o Julián Lago, que li han servit en la seua carrera cap a cotes de poder a Madrid.
Maulets ha organitzat diversos actes amb actuacions a les vesprades de Teatre Acció, Pomada o Feliu Ventura. I paral·lelament es podrà gaudir de la Fira de Mitjans de Comunicació en català, "per conèixer la vitalitat de les nostres revistes, diaris i publicacions, amb exposicions, xerrades, etc." com explica Marc Faustino. A la nit, l'activitat es traslladarà al Camp de Futbol, on actuaran grups com Ràbia Positiva, Inadaptats o Els Pets. Finalment, per cloure les jornades, Maulets convoca, com cada any, a l'Aplec del Pi de les Tres Branques a Castellar del Riu, on entorn del Pi Jove es realitzaran parlaments de diferents organitzacions independentistes juvenils com ara la basca Segi, la gallega AMI o la irlandesa OGRA. Tot plegat, com explica Marc, per "refermar les nostres arrels en un país lliure del ciment que actualment ens esclavitza" perquè "el jovent català no claudiquem davant el model de societat que ens volen imposar de vies ràpides, de consum màssiu i alienador i de relacions humanes explotadores."
Ser subscripor de L’ACCENT et permet rebre a casa cada quinze dies la publicació i col·laborar amb el projecte d’informació popular i compromesa amb la realitat dels Països Catalans
BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ Nom i cognoms: Adreça: Codi postal: Població: Tipus de subscripció: trimestral (9 euros) Domicialiació bancària Nom del titular:
Telèfon: semestral (18 euros) Població:
Entitat Oficina Control Número de compte Us prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà l’Accent en concepte de subscripció. Signatura: Envieu aquesta butlleta per correu a: c. Virtut, 14 baixos 08012 Barcelona o c. Ripalda, 20 baixos esquerra. 46003 València, o bé truqueu al 658.33.39.32.
Economia
Vaga a autobusos de Barcelona El conflicte s'ha iniciat per al suïcidi d'un treballador acomiadat injustament acusat de quedar-se un bitlet d’1,10 euros Àlex Tisminetzky, Barcelona El passat 31 de març va aparèixer el cos sense vida d’un conductor dels autobusos a la cotxera de Ponent. Pablo Diez Cuesta s’havia suïcidat. Feia pocs dies que l'empresa TMB (dirigia per l'Ajuntament tripartit de la ciutat) l’havia acomiadat acusant-lo d'haver venut indegudament un
paper com a bitllet i d’haver-se apropiat d'un euro i deu cèntims. La notícia es va estendre ràpidament per la plantilla d'autobusos, que en els darrers anys viu greus conflictes amb la direcció municipal de TMB. El Comitè d'empresa es va reunir en caràcter d'urgència en els dies posteriors a la mort del treballador, i van qualificar l'acomiada-
ment "d'injust i totalment desproporcionat", alhora que emmarcaven el succés dins la conflictivitat que viu l'empresa. Els treballadors van exigir la fi d'una realitat laboral que van qualificar "plena d'injustícies, de precarietat i d'abusos". A més, han marcat un calendari de mobilitzacions que inclou una manifestació el dia 7 de maig i dos dies de vaga el 8 i 9 del
mateix mes (que coincideixen amb la inauguració oficial del Fórum). Les reivindicacions de la mobilització es centraran en el canvi de l'actual sistema repressiu de sancions i l'assumpció de responsabilitats per part de la direcció de TMB. En tancar aquesta edició, només CGT havia donat suport explícit a les mobilitzacions i demandes, mentre que UGT i CCOO restaven a l'espera de la resposta de TMB.
27 d’abril de 2003
Un miler de manifestants contra els tancaments
Per a més informació www.cgtbus.com
Menys dèficit fiscal, més justícia social * Isabel Pallarès i Roqué En els darrers temps, els treballad'una vegada, està estancada i dors hem estat testimonis d'episoperd posicions en el context eurodis polítics i socials trascendentals: peu de forma regressiva. Tenim de la catàstrofe ambiental del una pressió fiscal de primera, i Prestige a importants canvis en els prestacions i infraestructures de governs, tant de Catalunya com de segona. Si hi afegim que el cost de l'Estat, o tancaments patronals la vida al nostre país és molt més injustificats. Diversos succesos, elevat que en altres zones de com la violència indriscriminada l'Estat (fet encara més sagnant en de l'11-M, han evidenciat que el cas de les pensions) veurem que molts conflictes s'han enquistat. mantenim una aparença de benesEls mètodes per resoldre'ls han tar i progrés a costa del sobresforç estat ineficaços, quan no contrai la sobrexplotació dels sectors treproduents. El diàleg, la negociaballadors. Un sobresforç que a la ció, el respecte entre cultures i Intersindical-CSC tenim clar que identitats i la democràcia han arriba al límit esdevenint una reculat arreu. I això tampoc és bo autèntica presa de pèl. Les empreper als treballadors del nostre país. ses amb beneficis marxen (Lear, Ni com a catalans, ni com a euroIndo, Philips o Samsung) i som peus, ni com a mediterranis, ni incapaços de mantenir nivells de com a ciutadans del món. competivitat acceptables i no Manifestació del primer de maig del 2003 a Barcelona En el món que hem construït, tots podem assumir el que suposa els que hi vivim som part del proviure en una economia globalitzablema i de la solució. I des de la només en un mercat ampli perquè se'ns obre en la nostra relació amb da. Intersindical-CSC apostem fort el capitalisme de sempre hi campi l'Estat. I des del punt de vista Hem de revisar la relació econòper no menystenir la importància com mai. social i econòmic cal frenar l'im- mica amb l'Estat perquè en cinc que els treballadors tenim en la Amb l'euro es va desterrar el con- portant drenatge econòmic que anys ens posem a nivell europeu i solució. És per això que, en aquest cepte de la política monetària com suposa el dèficit fiscal que arrose- puguem seguir sent un país solidaPrimer de Maig, els treballadors i a factor d'incidència sobre la com- guem de forma atàvica. Només al ri per vocació -i no per força. treballadores dels Països Catalans petivitat. Si no volem seguir Principat, la diferència entre els Recordant l'enyorat Ovidi hem de ser capaços d'identificar veient com marxen i tanquen impostos recaptats per l'Estat i les Montllor, potser ja ha arribat l'holes qüestions que e m p r e s e s inversions i ra de dir prou als ens marquen l'ahem de despeses que de "can genda. En primer competir en r e t o r n e n Xuclafort". I cal “la nova Constitució “Hem de revisar la lloc hi ha els canigualtat de són un 9% que els treballaeuropea consagrarà el relació econòmica amb vis a la UE, amb la c o n d i c i o n s del PIB de dors i treballadopaper preponderant l'Estat perquè en cinc nova Constitució amb el nostots els béns res dels Països dels Estats en anys ens posem a nivell que consagrarà el tre entorn. I i serveis que Catalans ens hi detriment del europeu i puguem paper prepondeaixò implica produïm. El impliquem, però reconeixement a les seguir sent un país rant dels Estats en apostar per dèficit fistambé que els nosnacions sense estat” solidari per vocació -i detriment del les infraes- cal, diners tres polítics siguin no per força“ reconeixement a t r u c t u r e s , que paguem valents. Som en les nacions sense Estat, i la prope- uns serveis públics de qualitat, la i no torna, un moment clau i ra ampliació cap a l'Est. Els fons formació, la tecnologia i la investi- suposa 400 més que mai ens de cohesió s'orientaran ara vers el gació. Ens calen molts més recur- euros al mes per cada família cata- cal avançar cap a la sobirania fisnous membres. Les aportacions a sos dels que tenim i això, als lana i és el més important de cal. Una eina que ens haurà de l'Estat espanyol es reduiran d'en- Països Catalans, ara no és viable. l'Estat i un dels majors d'Europa. permetre edificar un autèntic estat trada en un 60% i amb algunes És per això que la nostra actual A més, lluny de disminuir amb els català del benestar a partir d'una incorporacions previstes, sobretot preocupació passa, i per això ens models de finançament autonò- major sobirania en tots els àmbits. la de Turquia, esdevé impossible manifestarem en aquesta diada mic pactats el 1996 i el 2001, no assajar-hi una confluència europea reivindicativa sota el lema "Menys només no s'ha aturat sinó que ha * Isabel Pallarès i Roqué és de polítiques de benestar. dèficit fiscal; més justícia social", incrementat. Secretària Confederal de la L'Europa social pot quedar en res, pel nou context que com a país L'economia catalana, assumim-ho Intersindical-CSC
Capcelera de la manifestació
Un miler de persones es van manifestar el passat 21 d'abril a la població del Prat de Llobregat (Baix Llobregat) convocats per la Xarxa contra el Tancament d'Empreses i amb el suport de diverses entitats veïnals, sindicals i culturals de la vila. La manifestació va desfilar sota el lema "Si la indústria se'n va, el Prat morirà. Contra l'especulació i els tancaments", i es va realitzar en aquesta població industrial de l'àrea metropolitana de Barcelona ja que una de les més afectades pel procés de deslocalització, que ha afectat a uns 2.000 dels seus treballadors. Moltes botigues van tancar al pas de la marxa en senyal de solidaritat amb els treballadors. Els representants de la Xarxa van denunciar la problemàtica de tota la comarca i la complicitat d'un Ajuntament "que vol transformar-nos en una ciutat de serveis", i van declarar que l'única alternativa "és l'autogestió i l'enfortiment del sindicalisme". Entre els manifestants hi havia treballadors en conflicte com els de Fisipe, Reno de Medici, Nisan el Prat, Gearbox-Seat o Siemens. La Xarxa contra els Tancaments també ha anunciat que el proper dia 30 d'abril ha convocat una concentració a Sabadell a les 7 del vespre davant de la Cambra de Comerç. La convocatòria es realitzarà sota el lema "Ni tancaments ni precarietat; contra les agressions del capital, lluita obrera" i ha comptat amb el suport de diverses organitzacions i col·lectius de Sabadell, com la CAL, l'Alternativa Estel, l'Assemblea de Joves, el Casal Independentista, Alerta Solidària i els sindicats CGT, CCOO de Magnetti Marelli i COP de la Sharp.
27 d’abril de 2004
Internacional
Rwanda: deu anys després
desprén de les confessions posteriors de dissidents del propi FPR. En aquell moment, sense ni tan sols haver contrastat la informació, aquest atemptat va ser atribuït de forma irresponsable a les faccions més radicals dels hutus. En segon lloc, es van silenciar les havien propiciat una de les primeres atrocitats comeses pels propis tutsis grans matançes rwandeses i iniciat el sobre els hutus, que van deixar un període de disturbis polítics als balanç d'entre tres i quatre vegades Grans Llacs africans. El 7 d'abril de més assassinats. Aquesta actuació 1994, només vint i quatre hores des- informativa, que mai no es va basar prés del magnicidi d'Habyarimana, en fets contrastats sobre el terreny, va s'iniciaria la segona onada de genoci- abonar la política de tebiesa per part dis a la zona. Aquesta vegada, l'ob- de l'ONU, davant la dificultat per jecte de les matances van ser els tut- aclarir allò succeït a la regió. Per posar sis. Amb l'escalada bèl·lica, la ten- un exemple molt clar del que va pasdència hutu, majoritària a Rwanda, sar: aquests dies s'ha recordat el paper més moderada i partidària de la inte- que jugaren les emissores de ràdio gració ètnica, va ser aplanada del controlades pels hutus en l'escampament de l'odi, i encara es continuen mapa polític del país. Al mig del genocidi, i a una dècada ometent que aquestes infraestructures complerta dels fets, cal valorar conve- van ser creades com a resposta al que nientment el paper que van jugar les des de l’FPR s'estava fent des d'anys Nacions Unides. Els cascs blaus van abans, com van assegurar missioners ser enviats a la zona exclusivament occidentals que des de feia anys estaper les pressions dels propis estats ven treballant sobre el terreny. africans de la zona i mai no van rebre A dia d'avui, després de deu anys ni tan sols l'ordre d'aturar el drama d'un dels pitjors episodis desencadels centenars de milers d'assassinats i denats a l'Àfrica després de la desdesplaçats rwandesos. Per contra, la colonització, encara queden molts MINMAR (missió de l'ONU) sí que interrogants. Recentment, des va participar per protegir l'evacuació d'Amnistia Internacional es van denunciar les pràctiques que des del de la població occidental. El grau de responsabilitat de la prem- govern rwandès s'han emprés amb sa occidental també va ser molt elevat l'oposició política. L'abril de l'any per propiciar les matances, ja que des passat, i a pocs mesos de les elecd'un primer moment es va responsa- cions presidencials, es va il·legalitbilitzar d'aquestes gairebé de forma zar el principal partit de l'oposició, exclusiva a l'ètel Moviment nia hutu. Els Democràtic “Després de deu anys mitjans de Republicà. d'un dels pitjors Tampoc no ha comunicació quedat resolta la van amagar episodis desencadenats qüestió de les resmolts factors a l'Àfrica després de la ponsabilitats del d'aquest comdescolonització, encara genocidi de més plex conflicte. queden molts de 800.000 perEn primer lloc, interrogants” sones; ni el fet i des d'un prique encara hi ha mer moment, es va ometre que l’atemptat de l'avió més de 100.000 rwandesos, en la presidencial el 1994, i que va originar seua pràctica totalitat pertanyents a el començament de les hostilitats, va la derrotada ètnia hutu, en espera ser una operació planificada a una de judici; i això sense comptar els reunió realitzada amb mesos d'antela- aproximadament dos milions de ció, a Burkina Faso, on va participar desplaçats als països dels voltants, qui amb el temps assumiria el poder a principalment a la veïna i molt Rwanda, l'utsi Paul Kagame, líder del inestable República Democràtica Front Patriòtic Rwandès, segons es del Congo.
Quan es compleixen 10 anys del genocidi rwandès continuen oberts molts interrogants sobre les responsabilitats d’aquell complex episodi
Campament de refugiats a la República Democràtica del Congo el 1994
Aure Silvestre, València
la tradicional superposició de l'ètnia tutsi, aristocràtica i ramadera (15 % Aquest mes d'abril es compleixen deu de la població), a la hutu, que es dedianys del genocidi rwandès. Més enllà cava a l'agricultura i representava la d'aquesta tràgica data s'hi amaga un immensa majoria de la població (80 complex episodi de la història més %). Aquesta situació de doble domirecent del subsàhara i que va tenir ni, a partir dels anys cinquanta, va fer unes consequències molt importants créixer la consciència entre els hutus per a la regió centreafricana. de la seua explotació. Per aquesta raó, Per cercar les causes del drama de el govern Belga va canviar la seua Rwanda, com el política i es féu de la majoria ressò d'algunes “Per cercar les causes d'estats africans, de les reivindicadel drama de Rwanda, cal tornar al seu cions hutus per com el de la majoria procés de colotal de garantir nització i descol'estabilitat a la d'estats africans, cal lonització. colònia. El protornar al seu procés de Aquest xicotet cés de descolocolonització i país de l'est de la nització va acdescolonització” regió dels Grans centuar les conLlacs, manté una tradiccions entre de les densitats de poblament més totes dues comunitats; això també va altes de tot el continent africà, que a ser reforçat per l'aplicació a les colòcomençaments de la dècada dels nor- nies de la política de segregació políanta arribava als vora 350 habitants tica de la metròpoli entre flamencs i per quilòmetre quadrat a les zones valons, una política que obriria una agrícolament més riques. A l'època esquerda molt difícil de tancar entre colonial, després de la Iª Guerra totes dues comunitats. Mundial, va ser administrat per El 1962 es va declarar la independènBèlgica, que va aprofitar i perpetuar cia de Rwanda, amb un president
d'ètnia hutu al poder. A partir d'aquell moment es produirien cícliques incursions de la guerrilla tutsi refugiada als països veïns, especialment des de Burundi. Aquestes incursions militars, normalment van ser seguides per represàlies contra la població tutsi que encara romania a dins el país. Com a resultat d'aquesta espiral, entre 1959 i 1969 més de 150.000 tutsis es refugiaren als països veïns. El 1973, un colp d'estat, comandat per Joseph Habyarimana, va instaurar un govern d'orientació militarista, que va promoure una política de desenvolupament agrícola i la representació de totes les ètnies del país, inclosa la tutsi, als organs del poder estatal. Habyarimana va romandre al poder fins al 6 d'abril de 1994. Aquell dia, l'avió on viatjava amb el president de Burundi va ser abatut per un míssil. Aquest va ser un dels episodis més importants de la guerra civil que s'havia desencadenat quatre anys abans. El 1990, l'exèrcit del Front Patriòtic Rwandès (FPR), de la minoria tutsi, havia entrat a aquest país des d'Uganda, i amb l'ajut dels Estats Units i de la Gran Bretanya,
La primera guerra mundial africana Aure Silvestre, València Rwanda limita a l’oest amb la República Democràtica del Congo. L’Estat congoleny és un dels més rics en recursos naturals de tot el continent africà i va tornar a aparèixer a l'actualitat informativa aquest mateix mes d'abril quan es va avortar a temps un colp d'estat contra el seu fràgil govern de concentració nacional. El 1994, quan es va aguditzar el conflicte entre hutus i tutsis, la RD del Congo, llavors coneguda per Zaire i que estava controlada per Mobutu
Sese Seko, vivia la seua particular i eterna guerra civil, amb els rebels de Laurent Kabila. Els fets de Rwanda, però, acceleraren els esdeveniments i regionalitzaren molt aquest conflicte civil. Amb l'èxode de vora dos milions de persones a la República Democràtica del Congo, Rwanda va exportar la seua crisi ètnica a l'Estat veí; i una vegada finalitzada la guerra a Rwanda, a l'antic Zaire van romandre les Forces Armades de Rwanda, que havien fugit conjuntament amb els refugiats. A dins del conflicte congoleny, aquestes tropes no trigarien
gaire a ser mobilitzades el 1996 pel propi exèrcit congoleny de Kabila, ja instalat al poder, després de la represa de la guerra amb els opositors del Reagrupament Congoleny per la Democràcia, finançats des de la veina Namíbia i que arribaren a establir un poder polític amb capital a Goma, a l'est del país; o el Moviment per l'Alliberament del Congo, armats i a les ordres d'Uganda. Amb molts actors estatals operant de forma directa o indirecta, la qual cosa va valdre al conflicte militar el sobrenom de la Guerra Mundial Africana, la postura
entre les potències occidentals també va ser molt clara. Per una banda, els Estats Units i la Gran Bretanya van recolzar els insurgents del RCD per tal d’afiançar la seua creixent influència a la zona; mentrestant, França i Bèlgica, antigues potències colonials, van donar suport a Kabila i a les Forces Armades de Rwanda, amb la voluntat d'intentar recuperar el control sobre la república rwandesa. Ruanda, per la seua banda, i converti-
da en una potència militar a aquesta regió dels Grans Llacs després de l'alçament de l'embargament d'armes per part dels EUA, va argumentar la suposada amenaça dels centenars de milers de refugiats hutus instalats a la frontera de la RD del Congo per entrar a aquests país de forma periòdica des d'aleshores per perpetuar matances i, de pas, quedar-se a explotar els seus rics recursos en diamants, or, urani i altres riqueses naturals.
Cultura
La memòria obrera Les lectures que us proposem de cara a aquest 1 de maig ens recorden la impossibilitat de fer valer els drets dels treballadors en el context de l'anomenat "Pacte Social" i l'esforç dels homes i dones que han entès que l'únic dret que val és aquell que els propis treballadors conquereixen. Desgraciadament, cap dels dos llibres existeix en català.
L’empresa Miniwatt té un ampli historial de lluita obrera i sindical
La memoria obrera Pepe Gutiérrez, Miniwatt-Philips (Editorial El Viejo Topo, 2003) La història dels treballadors de Miniwatt corre paral·lela a la història que les elits d'aquest país van escriure per a tots nosaltres: "la recuperació de les llibertats polítiques amb una única condició: desactivar la classe obrera". Des del 1972 fins els nostres dies, els treballadors de Miniwatt han hagut de combatre l'ofensiva patronal alhora que es defensaven de la burocràcia sindical. Ho han fet en la profunda contradicció de mantenir-se en la
permanent desobediència vers CCOO (majoritària al Comitè d'Empresa), és a dir, com a sector crític del sindicat en l'àmbit de l'anomenada "Esquerra Sindical". La memoria obrera reflecteix el progressiu aïllament en el que s'han trobat aquells treballadors que no han acceptat omplir, amb el sacrifici dels seus drets i la seva dignitat, el compte de beneficis de les multinacionals. La manera com, a partir de la Constitució i els Pactes de la Moncloa (maleïda "moderació salarial"!), els mètodes que havien servit per arrencar a la patronal
unes mínimes concessions resten desprestigiats i cínicament qualificats d'anti-democràtics (Mario Vargas Llosa ho anomenava la "dictadura sindical" en els temps del thatcherisme). En contra de la tendència per la qual "ja a principi dels vuitanta la literatura obrera o obrerista era desplaçada als llocs de saldo”, cal llegir La memoria obrera: és una injecció de moral per a aquells que "ja no creuen en la lluita de classes i han perdut la fe en l’eficàcia de la lluita del moviment obrer”. Joan Sebastià Colomer i Tejada
Dieterich analitza les esquerres a Barcelona Jordi Garrigós, Barcelona Sota el títol de "Els intel·lectuals d'esquerra avui", el passat dimecres 7 d'abril es presentà a l’Ateneu Barcelonès el sociòleg alemany Heinz Dieterich en una conferència organitzada per la Brigada Catalana Venceremos. Durant uns 45 minuts Dieterich va analitzar la situació de les esquerres actuals i el seu comportament davant fets recents com la guerra de l'Iraq, la situació a la Veneçuela de Chaves o l'imparable
avanç de Lula cap a la socialdemocràcia. La creativitat dels pensadors Pel sociòleg alemany, els actuals pensadors de l'esquerra no han estat a l'alçada dels esdeveniments. Dieterich alaba el seu esperit crític, però considera que no han aportat solucions de futur, i és que per ell, l'esquerra s'ha quedat ancorada en les teories de Marx i Engels i no ha sabut aportar un discurs per al segle XXI. La base de la seva crítica és que no ha sorgit una esquerra real que, mitjançant un partit, un moviment social o un
grup de pensadors, aporti un proposta, avalada cientificament, sobre la nova economia, l'Estat i la democràcia postcapitalista. Dieterich pensa que la majoria dels professors universitaris d'esquerres es limiten a citar i repetir els llibres del que ell anomena "vaques sagrades" sense generar nous paradigmes i, per tant, considera que la seva capacitat d'innovació teòrica és molt pobre. Per altra banda, el sociòleg creu que els
Todos o ninguno Francisco Enciso (Editorial COP, Ripollet) Un sa exercici de memòria històrica escrit de manera planera però exquisida i una lectura amena, ràpida i atraient. L'autor, un dels 206 treballadors que lluitaren més de 2 anys per mantenir el seu lloc de treball, enquadra a la perfecció la lluita dels i les treballadores de Mir Miró, S.A., tot contextualitzant-la en les lluites de l'època, des de finals del 70 fins a mitjans dels 80, alhora que fa referència a l'entorn polític i social d'aquells anys arreu dels Països Catalans. Amb una òptica de classe, Todos o ninguno relata les lluites d'uns/es treballadors que es neguen a perdre el seu lloc de treball. Lluny de posar-hi preu, la plantilla de Mir Miró va agafar com a lema de la seva lluita el títol del llibre, i dugueren a terme un seguit de reivindicacions: vagues de fam, caminades, murals, talls de carretera i una vaga general a Ripollet que tingué un seguiment quasi total. Això, tot i la presència policíaca i militar que havia sol·licitat el batlle del PSUC, mostra de la tendència d'aquells partits que durant el franquisme s'anomenaven d'esquerres. Cal sumar-hi la traïció que sofriren per part dels sindicats i forces polítiques d'esquerres. Todos o ninguno és la lluita de l'autoorganització, de la consciència de classe que sap que no hi ha res a pactar, que defensa allò que li pertany: el seu lloc de treball. La recuperació de la lluita que des de fa anys duu a terme el COP i que desitgem que torni de la mà de la Xarxa d'Accions Contra el Tancament d'Empreses. Roger Sànchez
grans intel·lectuals, o al menys els que més influència tenen, com Chomsky o Saramago, en la literatura són els que porten la direccionalitat en la discussió de l’opinió pública, sense entrar a valorar si és positiu o no, tot i que tots nosaltres recordem la crítica que l'escriptor portuguès va fer al desenvolupament de la revolució cubana. La crítica als intel·lectuals Dieterich creu que la majoria dels intel·lectuals viuen massa bé i, per tant, no els interessa aportar solucions científiques que trenquin amb el sistema neoliberal actual. La lluita contra el capitalisme salvatge només és possible quan un mateix el com-
27 d’abril de 2004
ressenya
Enric Valor, traductor L'editorial Denes s'ha decidit a publicar la traducció que va fer Enric Valor d'Anys i llegües, un llibre de viatges de Gabriel Miró (Alacant, 1879-1930) sobre les comarques meridionals del País Valencià. Les obres de Miró foren originalment escrites en castellà, i els seus hereus es van mostrar en contra de la seva publicació en català. Ara, però, ha desaparegut tot impediment legal i la versió de Valor sobre Anys i llegües ja pot ser publicada. Aquesta edició, que uneix els noms de dues figures senyeres de la literatura contemporània als Països Catalans, plou sobre el mullat que la mateixa editorial va fer, el gener d'enguany, de la traducció de L'ingenu, de Voltaire, que el propi Valor va publicar, el 1974, a la revista Gorg. Enric Valor (Castalla, 1911, València, 2000) fou gramàtic, lexicòleg, rondallista i novel·lista. Malgrat la seva formació autodidacta va destacar especialment per la seva obra filològica. En el terreny narratiu va destacar literaturitzant les rondalles valencianes, mentre que, a nivell filològic, va fixar, amb La flexió verbal (1983), les formes normatives dels verbs valencians, per la qual cosa és una figura principal en l'estudi dialectal del català a València, alhora que un estudiós àmpliament respectat en tots els estaments de la filologia catalana i un defensor de la unitat de la llengua. Tot continuant l'obra d'en Carles Salvador, Enric Valor va consolidar el fabrisme gramatical al País Valencià. Joan Sebastià Colomer i Tejada
bat de manera personal, i és aquesta la principal crítica que el professor Dieterich fa als intel·lectuals d'esquerres, que fins que això no es doni, no podran aportar un nou projecte històric a les majories, cosa que el sociòleg considera bàsica per a poder començar a canviar el sistema. Finalment, s'obrí un torn de debat on Dieterich, professor de la universitat de Mèxic, fou preguntat principalment per la situació a l'Amèrica Llatina on, segons el sociòleg, s'està obrint un procés de col·laboració molt positiu entre la Veneçuela de Chaves, la Cuba de Fidel, l'Argentina de Kirchner i qui sap si el Brasil de Lula.
27 d’abril de 2004
Contraportada
Entrevista a Pol MacAdaim, cantant irlandès
"No recomane a ningú un procés de pau com el d'Irlanda del Nord" A. Ginés i Sànchez, València.- Pol MacAdaim és un cantant del nord d'Irlanda que ha estat recentment de gira pels Països Catalans. La seua música compromesa ens ha apropat a la realitat d'aquesta nació dividida i encara ocupada i ha permès establir alguns ponts entre els dos pobles. A l'entrevista Penses que és important vincular la política i la música? Efectivament jo pense que el que jo faig ajuda a promoure un poc més la llibertat d'expressió. El celtes sempre van intentar mantenir el record de certs esdeveniments per mitjà de les cançons i la poesia, i aquesta tradició s'ha mantingut durant milers d'anys. La tecnologia es desenvolupa ràpidament hui en dia i els éssers humans hem recorregut un llarg camí des de l'edat de pedra, però, malauradament, els grans mitjans de comunicació no han evolucionat d'una manera semblant i continuen censurant la llibertat d'expressió. A les Illes Britàniques podem agrair aquest endarreriment als grans "magnants" de la comunicació, com Rupert Murdoch. Quin ha sigut el paper de la música i de la cultura en general en la lluita del poble irlandès aquest darrers anys? La música i la cultura juguen un paper important en qualsevol lluita per la lliure autodeterminació dels pobles. Com ja he dit abans, nosaltres hem utilitzat la música per mantenir viu alguns dels esdeveniments més importants de la nostra història. Cadascun d'aquests esdeveniments porta una important lliçó per a la persona que escolat la cançó. En general, el paper de la música és el d’aprendre dels errors del passat si no volem continuar patint en el present dels errors que en algun moment vam cometre. En la mesura que mantenim la nostra musica i la nostra cultura vives també mantenim vives les nostres esperances d'un alliberament de l'ocupació britànica del nostre poble i, alhora, escrivint cançons que promouen la consciència social aconseguim alliberar-nos del capitalisme i les reminiscències del feudalisme que encara existeixen. La independència necessita d'un canvi social si volem que realment siga efectiva. I quina és la teua opinió de la situació del procés de pau irlandès? Des de 1998, el meu país està immers en el que anomenen un "procés de pau". Des del principi d'aquest procés hi ha hagut milers d'atacs amb bombes, centenars d'incidents amb armes de foc i molts presoners polítics estan encara podrint-se a les presons d'Irlanda i Anglaterra. Puc estar d'acord en que hi ha hagut menys conflictes violents després que aquest acord fou signat, però, a quin preu? El Govern d'Irlanda del sud sempre havia reivindicat l'annexió dels sis comtats del nord ocupats pels britànics des de la Partició el 1921. Aquesta reivindicació era coneguda com els arti-
cles 2 i 3 de la constitució, que ara han estat eliminats, mentre que les reclamacions britàniques de sobirania sobre aquests territoris estan intactes. Per altra banda, molt presos polítics van ser alliberats com a part del procés, però també molts han estat empresonats a causa del mateix procés. A mi em sembla que el moviment republicà irlandès ha optat pel pragmatisme en comptes del republicanisme. Amb açò vull dir que han negociat a la desesperada per aconseguir qualsevol cosa sense tenir en compte que allò important és aconseguir el que el poble es mereix, el que és seu. Massa gent ha patit i ha mort per a què ara ens acontentem amb menys del que ens pertany. Jo veig el futur negre per a la nostra lluita, com també és negre per a qualsevol tipus de pau duradora en aquestes terres. Jo faig una crida a altres revolucionaris del món a no seguir l'exemple del procés de pau irlandès. Recentment has estat en gira pels Països Catalans. Quina impressió te n'has dut? Tinc alguns bons amics a Catalunya, alguns d'ells marxistes, socialistes leninistes i fins i tot anarquistes. La majoria m'han deixat una impressió d'esperança que m'enduré a la tomba. He vist molta riquesa a Catalunya i, tristament, molta pobresa: hi ha molta gent amb dues residències, mentre que n'hi ha d'altra que no tenen cap sostre. El capitalisme és cruel de moltes maneres i jo espere que algun dia puguem veure la riquesa distribuïda equitativament entre el poble. I quines semblances has trobat amb Irlanda, especialment la del nord? Catalunya i la lluita per la independència i el socialisme sempre les he portades al meua cor. He llegit molts llibres d'història de Catalunya i, per tant, ja sabia què em trobaria. Al nostre país, Catalunya és considerada com la "cosina en la revolució": patim una opressió semblant per països imperialistes. I a banda de la necessitat de la independència, també hi ha una necessitat comuna d'establir el socialisme per aconseguir una societat més igualitària i estable. Tenim molt en comú i pense que els llaços solidaris ens poden ajudar a derrotar l'imperialisme i la pobresa conjuntament. Vas tenir la oportunitat de conèixer alguna lluita en particular dels Països Catalans? Vaig conèixer moltes lluites a Catalunya, passades i presents. He conegut la brutalitat que el poble ha patit a causa de l'ocupació espanyola. El fet que alguns presos polítics esti-
ens dóna la seua impressió de la situació a Irlanda i ens explica els records que s'ha endut de la nostra terra. Les paraules contundents reafirmen la voluntat d'utilitzar la seua professió per estendre la solidaritat entre pobles oprimits per aconseguir un món millor.
Actuació de Pol MacAdaim a la calçotada de la Torna a Barcelona
guen dispersats lluny de les seues famílies em recorda els llargs viatges que jo vaig fer a través d'Irlanda per visitar els meus germans empresonats a parts llunyanes del meu país. Els meus tres germans i jo hem estat tots algun cop presos polítics de guerra: durant quinze anys vam estar separats pels britànics, cadascú en una presó diferent. Entenc massa bé el patiment del presoners catalans i bascs i de les seues famílies. Les famílies d'aquestes persones són també víctimes del sistema opressiu i les felicite pel seu valor. Però només a través del sofriment el poble pot assolir el camí cap a la llibertat. A través del patiment és com una persona s'adona de qui són els seus amics realment i encara que estiguen tancats entre reixes estan més a prop de la llibertat que el que ho estarà mai molta gent del món. Des d'Irlanda continuaré reclamant la repatriació dels presos polítics segrestats per l'Estat espanyol. Què saben els irlandesos del Països Catalans? Els irlandesos no sabien gaire de la situació a Catalunya. Durant els últims cinc anys he estat explicant quina era la situació d'aquest poble (i d'altres pobles oprimits d'arreu del món). El més passat vam fer una manifestació a West Belfast en solidaritat amb els pobles català i basc. Jo continuaré treballant per la solidaritat entre tots aquest pobles. Després de la teua gira pels Països Catalans, vas estar de visita a Euskal Herria. Quines diferències trobares amb la nostra nació? En termes polítics, no veig grans dife-
rències entre els dos pobles. Ambdós pobles són rics i malauradament aquesta riquesa ha creat molts capitalistes. Els interessos econòmics estan ben protegits, com també ho estan els homes avariciosos. Pel que fa a lluita sí que hi ha diferències. El poble basc ha mantingut una campanya armada contra l'ocupació espanyola mentre que els catalans no ho han pogut fer. No estic d'acord que la causa siga la repressió franquista, com diuen alguns, ja que va ser semblant a ambdues nacions. Pense que els catalans han perdut la seua seua voluntat per una lluita armada; jo atribuiria a les reminiscències del feudalisme aquest fet. Creus que és important establir relacions entre pobles en lluita? Pot la música jugar un paper en aquest sentit? No només ho crec important, sinó que si volem derrotar el feixisme global i crear societats socialistes arreu del món, és vital. Per fer realitat el socialisme és necessari crear unes condicions i aprofitar els recursos que els diferents països poden oferir: hem de crear aquestes condicions i compartir els recursos entre tots. El capitalisme necessita l'imperialisme per sobreviure; el socialisme necessita la solidaritat. Mai derrotarem l'imperilisme si els pobles oprimits no s'uneixen. La unitat fa la força. La música és un instrument poderós i pot arribar a llocs on altres no poden. La música ajuda perquè uneix a les persones i les manté unides, i només així podrem crear un món i un futur millors per a tots i totes.
agenda ABRIL Dimecres 28 Bellaterra (Vallès Occidental), Projecció del documental "11.09.01". 13:30h, Facultat de Dret, UAB. Organitza: CEPC. Dijous 29 Ametlla del Vallès (Vallès Oriental). Xerrada "El consum insostenible" amb Arcadi Oliveres. 20h, Sala polivalent de la Biblioteca. Organitza: Ass. del Poble. València (Horta). Projecció documental 'Padre Toño: un home, un compromís, una lluita' sobre el sacerdot valencià assassinat a Xile el 1974. 20h, Casal Jaume I Russafa. Bellpuig (Segrià). Xerrada: "El sindicalisme pagès i obrer, actualitat a Catalunya" amb Intersindical-CSC i Assemblea Pagesa. 21h, Casa de Cultura. Organitza: l'Espenta. Divendres 30 Castelló de la Plana (Plana Alta). Manifestació contra el progrés destructiu. 20h, plaça de Borrull. Organitza: Salvem el Desert Celrà (Gironès). Concentració en suport als presos polítics i concert. 20h. Org: Col·lectiu de Suport. València (Horta). Concentració contra la precarietat laboral i mediambiental. 19:30h, Cambra de Comerç. Org: Endavant i COS. Cullera (Ribera Baixa). Xerrada Comissió de la Dignitat. 20h, Casal Jaume I. Manresa (Bages). Concert amb Batzak i Ràbia Positiva. 23h, Local AV Escodines. Organitza: AJM. Barcelona (Barcelonès). Presentació de L'Escletxa. 20h, Ateneu Barcelonès. Organitza: CAL.. Barcelona (Barcelonès). Campanya contra El Corte Inglés de Nou Barris. Concert. 22h. Organitza: La Flama. AJ de Nou Barris. Barcelona (Barcelonès). Concert amb Brams. 23h, Les Basses. Organitza: Maulets. Barcelona (Barcelonès). Sopar-tertúlia sobre la constitució europea. 20:30h, La Farinera del Clot. Organitza: PSAN. MAIG Dissabte 1 de maig. Dia internacional del Treballador. Manifestacions arreu del país. Olot (Garrotxa). Jornades Antitaurines Ciutat d'Olot 2004. Organitza: APADOG. Dimarts 4 Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) Fòrum 2004: Hipocresia i especulació. 20h, La Guitza. Organitza: CASC. Dissabte 8 Barcelona (Barcelonès). Jornada sobre Colòmbia a St Andreu. 19h, Casal Popular Miquel Martí i Pol. Organitza: Endavant Pollença (Mallorca) Inici de l'Acampallengua 2004. Activitats durant els dies 8 i 9. Organitza: Joves per la Llengua
Envia les convocatòries a accent@correucatala.com
L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans. Número 32. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors. Redacció Valencia: c. de Ripalta, 20, baixos, València 46003. Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. 08012 Barcelona. Adreça electrònica accent@correucatala.com. Telèfons de contacte: Subscripcions: 658 33 39 32. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 616 07 33 28. Consell de Redacció: Coordinació: Laia Altarriba, Andreu Ginés i Àlex Tisminetzky. Països Catalans: Laia Altarriba, Martí Cirici, Jordi Garrigós, Andreu Ginés, Àlvar Kuehn, Andreu Perelló, Maria Oliver, Aure Silvestre, Júlia Taurinyà, Joan Teran, Arnau Urgell. Economia: Rafa Escobar, Àlex Tisminetzky. Internacional: Juanjo Garcia, Sónia Jiménez Villanueva, Antoni Trobat. Cultura: Joan Sebastià Colomer, Josep Maria Soler, Feliu Ventura. Correcció: Mercè Mauri. Edició gràfica: Àlex Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia. Secció Gràfica: Oriol Clavera, Mireia Comas, Oriol Diez. Distribució : Eva Capdevila i Albert Roig. Han col·laborat en aquest número: Isabel Pallarès, Roger Sánchez.