Accent 54

Del 22 de març al 5 d’abril de 2005 Distribució gratuïta 5.000 exemplars Publicació quinzenal d’àmbit nacional

Periòdic popular dels Països Catalans

10 anys sense l’Ovidi

Ovidi Montllor fa deu anys que ens va deixar i va marxar “de vacances” / Foto: Pilar Aymerich

El Carmel vol solucions abans de tornar a l’oblit

L’esvoran obert al Carmel ha obert moltes preguntes sobre la inversió als barris populars / Foto: Dani Codina

L’esfondrament del túnel de maniobres de la Línia 5 del metro al seu pas pel barri barceloní del Carmel ha deixat 34 famílies sense casa, 700 persones més que esperen en hotels tornar a casa seva quan els tècnics els assegurin que no hi ha perill que el seu edifici s’ensorri- i moltes preguntes sobre les causes i les responsabilitats de tot el que ha succeït. I és que sembla cada cop més clar que, en la construcció del túnel, les empreses constructores es van estalviar

diners en els materials, i aquesta podria ser una de les conseqüències de l’esfondrament. Derivada, al seu torn, de la política massa habitual de subcontractació, que que manté l’execució de les obres públiques lluny del control de les institucions. I mentrestant, els polítics al Parlament de Catalunya s’han esbatussat sense aportar solucions ni trobar responsables polítics del que va succeir.

L’anomenada crisi del Carmel, tot i que té una magnitud més àmplia

del que és habitual, no és un cas aïllat. Al barri de la Teixonera també denuncien l’aparició d’esquerdes per culpa de la mateixa Línia 5 i el barri de l’Estació de Sallent s’està esfondrant perquè es va construir sobre les cavitats de le antigues mines. La major part d’aquestes realitats tenen un punt en comú: són barris populars on les administracions acostumen a dedicar pocs recursos.

Països Catalans / Pàgina 4

Finalment s'han acomplert els 10 anys de la mort del cantautor d'Alcoi, però l'any Ovidi continua. Malgrat els escassos esforços institucionals (especialment sagnants a Alcoi), no s'ha pogut silenciar aquest aniversari després d'haver silenciat l'Ovidi en vida.

Des del brillant reportatge que va aparèixer a la revista Folc, i que també ha emès TV3, fins l'homenatge que li ret Toti Soler (el seu guitarrista) amb l'espectacle "Deu catalans i un rus" passant per iniciatives més modestes, ha estat la gent qui ha hagut de demostrar que no tan sols existeix allò que alguns volen veure, i que l'Ovidi té el respecte i l'admiració de certs sectors (els bons, com deia ell mateix) que li agraeixen la combativitat, el compromís, l'expressivitat i la capacitat per a caracteritzar a cada cançó un tros de vida. L'homenatge que l'Ovidi mereix és restar a la memòria dels catalans i les catalanes amb aniversaris i sense ells, per a recordar-nos tot el que està per construir.

Número 54

Sumari: Tancaments contra el procés de regularització Països Catalans / 5

Els treballadors de Miniwatt porten la protesta a la Borsa Economia / 7

Comiat a la xilena Gladys Marin Internacional / 8

Bolívia no surt de la crisi Internacional / 9

Setmana de lluita contra l’agricultura transgènica

Activistes de la Plataforma penjats davant del DARP / Foto: Oriol Clavera

Del 7 al 12 de març Barcelona va viure una setmana de lluita contra els decrets autonòmics i estatals que regularan la coexistència entre les difereents tipologies de conreus. La distància entre els transgènics per una banda i els convencionals i ecològics per una altra serà només de 25 metres. Aquesta és una de les principals denúncies de la Plataforma Transgènics Fora (PTF) que reclama un debat obert i transparent sobre la qües-

Entrevista a Claudia Korol, responsable d’educació de las Madres de la Plaza de Mayo

tió. Entre altres accions, els activistes de la PTF han estat penjats davant del Departament d'Agricultura del govern autonòmic i han ocupat temporalment la seu de l'empresa Novartis, líder en el sector agroalimentari mundial i que realitza experiments a diversos punts del nostre país. A altres punts com a Mollerussa també s’han realitzat manifestacions.

Països Catalans / Pàgina 6

2/

EDITORIAL

La immigració: eina del sistema Un cop més la realitat ha demostrat que la política europea de rebuda i tracte dels immigrants no resol la situació d'exclusió en què viuen moltes d'aquestes persones. Si fa un any el tripartit i el govern de Zapatero ens ensenyaven quin era el seu tarannà expulsant per la força centenars d'immigrants de la Catedral de Barcelona, l'evidència del fracàs -un mes i mig després que hagi començat- del procés de regularització impulsat pel govern de Madrid fa pensar que les persones que han vingut al nostre país per treballar continuaran patint explotació laboral, marginalitat, persecució policial i criminalització.

El govern estatal havia anunciat que amb aquest procés es regularitzaria bona part de la població que no té els papers en regla -unes 700.000 persones als Països Catalans. Però quan fa un mes que ha començat el procés només s'han presentat 100.000 sol·licituds a tot l’Estat, i el delegat del Govern espanyol a Catalunya considerava aquesta setmana que ja serà positiu si finalment es concedeixen 150.000 permisos. L'expectativa del govern espanyol era poder arribar als 800.000.

La raó del fracàs es troba en les condicions per a la regularització, ja que, a excepció de l'àmbit domèstic, és l'empresari qui ha de sol·licitar la regularització. I a molts empresaris ja els està bé continuar pagant sous de misèria i no respectar els drets laborals dels treballadors. A part d'aquesta majoria d'empresaris que prefereixen mantenir els treballadors sense regularitzar, també n'hi ha que, com denunciava el número 52 de L'Accent, cobren entre sis i deu mil euros per contracte laboral. Una altra reacció que ha provocat el procés de regularització és l'acomiadment de treballadors en situació irregular: el diari econòmic La Gaceta de los Negocios reconeixia que en els primers 16 dies s'havien produït 59.000 acomiadaments, dada que contrasta amb les 48.000 peticions de regularització que s'havien fet aleshores.

Però abans que s'acabi aquest procés, bona part dels col·lectius d'immigrants han decidit mobilitzar-se per aconseguir redreçar-lo. Els dies 11, 12 i 13 de març mig miler de persones immigrades es va tancar en diverses esglésies, universitat i seus de sindicats de Barcelona i Santa Coloma de Gramenet perquè el govern replantegi algunes de les condicions, sobretot el requisit del contracte, i també contra els centre d’internament, autèntics camps de concentració on les persones perden pràcticament tots els seus drets. Si no reben cap resposta en el sentit que han demanat, ja han anunciat mobilitzacions i una tancada indefinida a partir del 2 d'abril.

Més enllà de si s'aconsegueix introduir algun canvi en l'actual procés de regularització, el problema rau en un sistema que posa per davant de tot l'objectiu dels beneficis econòmics. I per fer-ho utilitza els mecanismes que en cada època li són més útils; en aquest cas, la divisió de la classe treballadora entre els que fa més temps que viuen al continent europeu i els que hi acaben d'arribar buscant feina perquè les potències occidentals han expoliat els seus països d'origen. El tractat constitucional que fa un mes les catalanes i els catalans del sud del Pirineu vam acudir a votar aprofundeix aquestes polítiques de discriminació. I és que, d’una banda, consolida l’Europa fortalesa i crea la categoria per als nouvinguts de “residents de llarga durada” -amb menys drets que la resta de ciutadans- i, d’una altra, impulsa encara més les polítiques neoliberals i acaba de desmantellar l’estat assistencial. Si les catalanes i catalans del nord del Pirineu, juntament amb la resta de pobles d’Europa que acudiran a les urnes, no rebutgen de forma clara aquest text, s’albiren temps encara més difícils per a les persones immigrades, així com per la classe treballadora en conjunt.

L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans.

Número 54. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.

Redacció Valencia: c. de Ripalta, 20, baixos, València 46003.

Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. 08012 Barcelona.

Adreça electrònica laccent@laccent.info. Telèfons de contacte: Subscripcions: 646 98 16 97. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 616 07 33 28.

Consell de Redacció: Coordinació: Andreu Ginés i Arnau Urgell.

Països Catalans: Laia Altarriba, Sergi Argelés, Jaume Calafell, Martí Cirici, Laia Creus, Jordi Garrigós, Aure Silvestre, Joan Teran, Arnau Urgell. Economia: Andreu Ginés, Àlex Tisminetzky. Internacional: Juanjo Garcia, Sónia Jiménez Villanueva, Manel López. Cultura: Joan Sebastià Colomer, Josep Maria Soler, Feliu Ventura. Correcció: Mercè Mauri. Edició gràfica: Raimon Porta, Àlex Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia.

Secció Gràfica: Oriol Clavera, Mireia Comas, Oriol Diez.

Distribució: Martí Urgell, Martí Gutíerrez.

Han col·laborat en aquest número: Francesc Tubau, Lluís Rubió

Del 22 de març al 5 d’abril de 2005

OPINIÓ EL PUNT DE VISTA

El futur de la Plataforma Aturem la Guerra Aquest article s'escriu poc després de les manifestacions del dia 19 de març (segon aniversari dels bombardejos sobre l'Iraq) a diversos llocs del món amb els lemes centrals d'exigir la retirada de totes les tropes de l'Iraq i expressar la solidaritat amb el poble palestí. En línies generals han estat un èxit. Milers de persones han denunciat la política bel·licista de l'actual administració nord-americana, S'ha exigit la fi de l'ocupació de l'Iraq i el dret dels palestins a l'autodeterminació. S'ha exigit també, que EUA deixi d'amenaçar a Síria, l'Iran...

A Barcelona la presència de més de tres mil persones ha manifestat el seu rebuig a la guerra. Però aquesta xifra per alguns és normal i per alguns altres obliga a reflexionar per milllorar les perspectives.

Abans de continuar amb aquest escrit d'urgència cal aclarir que la Plataforma no ha tingut una discussió per decidir què ha de fer o com ha de continuar. I no ho ha fet perquè ha estat absorbida pel calendari de les convocatòries internacionals sobre l'Iraq o Palestina i, per tant, s'ha dedicat més a analitzar la situa-

ció internacional i en tasques organitzatives per dur a terme noves accions.

Com que es tracta d'una opinió exclusivament personal i d'urgència només tractarem alguns punts que segurament s'haurien de tractar de cara al futur. Primer de tot s'han de tenir en compte les característiques de la Plataforma. En aquesta darrera etapa ha estat un punt de trobada de moltes entitats i persones amb un objectiu concret: No als plans político-militars d'EUA. Desmuntar la idea de "l'eix del mal" que tenia en un primer moment el govern Bush.

Però arran de la retirada de les tropes espanyoles i de la derrota del govern d'Aznar la presència de representants de les entitats a les reunions ha baixat considerablement. I la gent tampoc s'ha molestat en explicar les raons de l'abandonament, ni ha fet propostes sobre si cal continuar o no. Alguns considerem que la Plaforma és una eina útil mentre hi hagin les amenaces de Bush i Cia. Només cal adoptar criteris de funcionament adequats a les noves circumstàn-

cies.

Tenim tres grans reptes. Primer continuar fent accions de protesta contra la guerra de l'Iraq, contra qualsevol altre conflicte armat.

Això vol dir començar a preparar bé l'acció internacional del 4 de juny sobre Palestina En segon lloc hem de reflexionar sobre la quantitat d'idees i propostes que han sorgit en les mobilitzacions. Dit d'una altra manera que la ciutadania no protesti només contra la guerra sinó que també contribueixi i denunciï l'augment del militarisme i defensi valors de cultura de pau I en tercer lloc i relacionat amb el segon definir una estratègia per dur a terme campanyes i activitats pacifistes que s'hi combinin les accions tradicionals amb la desobediència civil.

La Plataforma tindrà sentit o futur si es considera que val la pena estar alerta per mobilitzar-nos de manera unitària i desenvolupar pràctiques que interessin a totes o algunes de les entitats que en formin part.

Francesc Tubau Plataforma Aturem la Guerra

Amb el nou format de L'Accent, inaugurem "La veu dels lectors", espai on podreu participar d'aquest projecte amb les vostres opinions sobre qüestions d'actualitat.

Si teniu quelcom que aportar, dir o denunciar, només cal que ens envieu un text d'un màxim de mil cinc-cents caràcters a opinio@laccent.info.

LA VEU DELS LECTORS I LES LECTORES

Perquè l'independentisme necessita avançar Fa força temps que rumio, penso per què el nostre independentisme no avança, per què, majoritàriament, el militant independentista és jove, per què es considera una opció qüestionable, etc.

Doncs bé, he trobat dues explicacions per a respondre aquestes preguntes. Una és la que fa relació a la jove militància. Aquest, des del meu punt de vista, ve donat per la idea que ens han imposat de que l'independentisme combatiu és un estadi juvenil, com aquell que passa la pubertat.

Seguidament madura i, per defecte, deixa d'ésser independentista.

La segona explicació, des del meu punt de vista, és per un fet molt evident: la varietat de sigles i la divisió que això comporta. El fet d'existir PSAN, MDT, Endavant, Terra i Llibertat,... tantes organitzacions per a representar el mateix, per a una mateixa lluita provoca inseguretat i desconfiança. No demostra una maduresa política i és clar, això no suposa un bé ni per avançar ni per expandir-nos.

Penso que la unitat de l'EI ja no és útil, és necessària. Cal que l'EI

tingui una sola veu, una sola representació. Però ara per ara, sembla que els interessos partidistes tenen més importància que muntar una única veu. Si ho estan fent en l'àmbit estudiantil, per què nosaltres no podem?

La Candidatura d'Unitat Popular és una mostra, per mi és un gran pas, però a diverses organitzacions no els hi fa gràcia, potser serà perquè perden protagonisme? El cas és que en comptes d'ajudar a millorar-ho, es dediquen a dinamitar-ho.

Doncs bé, a tots aquells que defenseu les vostres sigles amb la mort, cosa que no feu per la nació, que sapigueu que cada organització és un pal més que impedeix que la roda de l'independentisme avanci.

Tomàs Sayes, subscriptor de la Pobla de Lillet (Berguedà)

Per Dignitat Nacional i respecte als Drets Humans; Socias, dimissió ja!!!

Davant la nova agressió als drets lingüístics dels catalanoparlants per part d'aquesta colla d'analfabets i feixistes espanyols anome-

nats policia nazional i guàrdia incivil caldria replantejar-se si aquest delegat del Govern que tenim serveix per quelcom o simplement és una titella del Govern Central colonial de torn. El que hauria de fer si es considera una persona demòcrata i defensora dels drets humans més elementals és plegar, perquè això ja no es pot tolerar més de cap de les maneres.

Fins quan haurem d'aguantar els catalans perquè se'ns respecti i faci cas? Fins que un d'aquests deixelebrats li pegui un tir a un mallorquí o mallorquina pel fet de dirigir-se en la seva pròpia llengua? És increïble que això passi encara, després de 28 anys de suposada democràcia. El PSOE s'omple la boca de diàleg i de l'Espanya plural, però a l'hora de la veritat permet que aquestes violacions -que cada vegada són més freqüents- restin impunes i sense càstig. On és la igualtat que pregona tant la sacrosanta Constitució espanyola? Jo no la veig enlloc. En fi, esperem que al manco el delegat del govern es disculpi de l'actuació dels seus deixebles. Per altra banda des d'aquestes ratlles d'indignació vull expressar la meva solidaritat i suport envers Maria Lluc Colom Mayol.

Despertaferro (Mallorca)

Del 22 de març al 5 d’abril de 2005

/3

PAÏSOS CATALANS

Denuncien casos de corrupció vinculats a l'especulació Algunes de les denúncies se centren a Pego i en el transvasament Xúquer-Vinalopó Aure Ribera, València Durant les últimes setmanes han estat diverses les denúncies fetes en comarques dels Països Catalans sobre possibles casos de corrupció lligats als diferents projectes especulatius impulsats o lligats a les administracions locals controlades pel Partit Popular, sobretot al País Valencià.

L'escàndol de Pego Un dels primers casos, i dels quals ja es va fer ressò aquest periòdic (vore L'Accent 52), se situa a la població de Pego, a la Marina Alta. Pel que fa a aquesta vila, el 22 de gener, l'Ajuntament va fer exposició pública d'un projecte per construir aproximadament 1.500 habitatges i un camp de golf de vint-i-set forats, un dels més grans de tot el país. Una vegada publicat el decret municipal d'exposició d'aquest projecte, es començaren a produir les primeres irregularitats quan alguns dels propietaris que s'aproparen a les oficines municipals a demanar informació foren enviats, mitjançant una nota penjada a la Regidoria d'Urbanisme i amb segell oficial, a les oficines de la promotora.

Alguns dels interessats, després de molt d'insistir als responsables de l'Ajuntament només aconseguiren que els digueren si els seus terrenys es trobaven o no dins la zona afectada; alhora que alguns d'ells arribaren a rebre pressions per tal que vengueren.

A hores d'ara ja s'han presentat unes nou-centes al·legacions basades en diferents motius, entre les quals destaca que el projecte presentat per l'empresa Inversiones Patrimoniales de la Marina S.L, no compleix amb el Pla d'Ordenació de Recursos Naturals (PORN) de la marjal Pego-Oliva, o el fet de no contemplar l'existència de gairebé una trentena d'espècies animals protegides.

A més de les raons de tipus ambiental o urbanístic, aquest projecte, com s'apunta al mateix formulari d'al·legacions al qual ha tingut accés L'Accent, podria incórrer en un cas de corrupció

Els casos d’especulació urbanística van molt lligats a la corrupció / Foto: L’Accent

per diferents motius. En primer lloc perquè el regidor d'Urbanisme d'aquesta població, Eduard Síscar, podria haver mantingut relacions professionals amb l'arquitecte del projecte del Camp de Golf, José Salas, com a aparellador dels seus equips de treball. A més, hi ha l'agreujant que l'empresa promotora ni tan sols estava constituïda el dia que l'Ajuntament va fer públic el seu projecte urbanitzador; i al moment que es donà d'alta ho feu amb un capital social de només 600.000 d'euros; quan per poder tirar endavant el projecte calien 420 milions.

Un altre dels factors que poden ajudar a entendre l'abast i els interessos que s'amaguen al darrere dels plans d'aquest

Ajuntament, rau en l'existència de dos projectes alternatius, un encapçalat pel germà del responsable màxim de la Conselleria Valenciana de Territori i Habitatge, Rafael Blasco; i l'altre per Bancaixa.

El cas del transvasament Xúquer-Vinalopó Un altre dels casos de possible corrupció denunciats recentment afecta les obres del transvasament del riu Xúquer al Vinalopó, al seu pas per la comarca de l'Alt Vinalopó, com es va fer ressó el periòdic L'Avanç en la seua edició del 4 de març. En aquest sentit, segons la denúncia de la Plataforma Xúquer Viu, Andrés Martínez, un dels principals impulsors d'aquest trasvasament, beneficiaria la seua empresa

Horfres Patrimonial de la requalificació de vora un milió de metres quadrats al terme de Villena per a la construcció de camps de golf i de més d'un miler de vivendes. En aquesta operació immobiliària també hi participa el tennista Joan Carles Ferrero mitjançant l'empresa Prosport Golf.

La denúncia de Xúquer Viu se centra en un presumpte tracte de favor de la Societat Estatal d'Aigües del Xúquer -de la qual Martínez és membre del seu consell d'administració- cap a la Junta Central d'Usuaris del Trasvasament, també presidida per Martínez, a l'avançar la quantitat de vint milions d'euros que hauria d’haver aportat al projecte la Junta d'Usuaris.

Manifestació a València en contra dels abusos urbanístics En un context de forta contestació del desenvolupisme imperant al País Valencià i de les denúncies com les de Pego o del transvassament del Xúquer, el passat 12 de març es va celebrar una manifestació pels carrers de València (l’Horta) en contra dels abusos urbanístics.

La convocatòria, organitzada per

la Plataforma Abusos Urbanístics No, va arreplegar dues mil persones que demanaren un pla general d'ordenació territorial que ature les continues agressions al territori basat a un model de creixement turístics urbanitzacions i golfs- que, en paraules dels organitzadors, ja està més que esgotat.

Aquesta convocatòria va comptar amb el suport de diferents entitats valencianes, com les plataformes en defensa del territori Xúquer Viu, la Plataforma de Comarques del País Valencià, Salvem el Cabanyal i diferents grups locals, fonamentalment de les comarques de la Ribera, La Safor i les Marines.

L’APUNT

Emmudir les denúncies Davant el seguit de denúncies produïdes les últimes setmanes, la resposta del Partit Popular, principal implicat en la majoria d'aquest casos, ha estat ben diferent.

En el cas de Pego va passar, com ja s'informà al número 52, per l'intent d'agressió física als responsables del programa de ràdio L'Altaveu -des del qual es feren les denúncies de les actuacions urbanístiques-, i que ha estat suspès provisionalment.

Pel que fa a la situació de Ràdio Pego, cal rectificar les informacions que publicàrem a l'anterior número i matisar que, més que censura als mateixos informatius, històricament s'han viscut pressions polítiques cap als col·laboradors de l'emissora que es mostren més crítics amb les actuacions municipals. Una situació conflictiva entre els mateixos responsables polítics que fins i tot va propiciar la dimissió en bloc de tot el consell d'administració de l'emissora en una ocasió.

En altres casos, el Partit Popular ha arribat a l'extrem de presentar una moció en un ple municipal contra un col·lectiu ecologista. Això és precissament el que va passar fa pocs dies a Benissa (Marina Alta).

En aquesta ocasió el PP va utilitzar la tàctica de la difamació. Quan el col·lectiu el Runar va presentar un dossier informatiu a un grup d'eurodiputats sobre els plans urbanístics de l'Ajuntament d'urbanitzar 25.000 habitatges, la resposta va ser la presentació de la moció, encara que a última hora seria retirada, però amb l'agreujant d'avisar els mitjans de comunicació de la poca fiabilitat de l'entitat denunciant.

En aquest sentit, la connivència del Partit Popular amb els grans grups de comunicació ha estat assenyalada en diverses ocasions, ja que les constructores són un dels primers anunciants de la premsa escrita local, especialment al País Valencià.

Per a més informació www.elrunar.org

Del 22 de març al 5 d’abril de 2005

L APUNT

Un moviment veïnal controvertit Associació de Veïns del Carmel, Assemblea de Joves d’HortaGuinardó, Associació d’Afectats, Associació de Comerciants... Des que el 26 de gener el terra del Carmel es va obrir i es va empassar un pàrquing del carrer Calafell, els veïns i veïnes del Carmel s’han organitzat per tal de resoldre la situació en què es troben i per fer sentir les queixes que tenen cap a l’administració per com ha gestionat la crisi.

Però la diversitat de situacions (gent que ha perdut la casa per sempre més, afectats que tenen esquerdes, comerciants que fa setmanes que no poden obrir els seus negocis, etc), i la dispersió dels afectats en diversos hotels lluny del barri ha impedit que es creés una coordinadora per sumar forces a l’hora d’adreçarse a l’adminstració. Als anys setanta i noranta, hauria estat l’Associació de Veïns del barri qui hauria portat el pes de la mobilització i hauria aglutinat tots els afectats. Però la situació social i política ha canviat, i molts veïns i veïnes acusen l’Associació de Veïns actual d’estar en connivència amb l’administració. Fins i tot afectats com la Montse Hernández no s’estan d’assegurar que “l’associació està manipulada per l’Ajuntament”. En Gerard de l’Assembea de Joves d’Horta i Guinardó (que forma part de la CAJEI) explica que després de produir-se l’esvoranc es van adreçar a l’Associació de Veïns per oferir-se en el que calgués, però es van adonar que no tenien cap interès de mobilitzar el veïnat. Davant d’aquesta realitat, van decidir convocar com a Assemblea de Joves una mobilització de protesta contra la gestió que estava fent el govern de la situció. La mobilització va esdevenir multitudinària perquè s’hi van afegir centenars d’afectats.

Actualment, una part dels veïns continua mobilitzant-se cada dissabte, però des de l’Assemblea de Joves se n’han desvinculat perquè pensen que no són ells qui ha de portar el protagonisme i perquè ho impulsen algunes persones amb interessos poc clars.

/4

PAÏSOS CATALANS

El Carmel: un esvoranc que ha obert moltes preguntes Des que el 26 de gener el terra es va obrir al barri del Carmel, 700 veïns esperen una solució mentre resten oberts molts interrogants Laia Altarriba i Piguillem, Barcelona El divendres 18 de març hem sabut que el formigó que revestia l’interior del túnel del Carmel que es va esfondrar tenia una resistència d’entre “un 10 i un 90% inferior respecte de l’estàndard”. Això és el que es desprèn de les actes de les reunions de treball on participaven les constructores FCC, Comsa i Copisa, els tècnics de l'enginyeria Tec-Cuatro i Geocontrol, representants de TMB i un enginyer de GISA. Des del mes de setembre la direcció d’obra els ho havia comunicat, però la constructora no havia fet res per resoldre-ho.

Aquest ha estat l’últim capítol de l’esvoranc que es va obrir el 26 de gener al popular barri barceloní del Carmel, i que ha expulsat més d’un miler de persones de casa seva.

D’aquestes persones, 34 famílies s’han quedat per sempre més sense la que havia estat casa seva, perquè el perill de nous esfondraments recomanava tirar a terra els edficis on vivien.

Des del 25 de gener, dia en què l’Ajuntament va decidir desallotjar els primers veïns -els del número 10 del carrer Calafell- perquè havien detectat problemes en el túnel que s’estava construint de la Línia 5 del metro, fins al dia que hem sabut que el formigó amb què es treballava era de mala qualitat, han passat prop de dos mesos. Durant aquestes setmanes, els 700 veïns que encara continuen allotjats en hotels i cases de familiars han sentit massa promeses que no s’han complert i han vist com els polítics es discuteixen sense aportar solucions als seus problemes concrets. Mentrestant, moltes persones i col·lectius de la ciutat es pregunten per què s’ha produït l’esvoranc. Abans que es fes públic que el ciment era de mala qualitat, al Carmel tothom ja estava convençut que els treballs que es feien per allargar el metro no complien totes les garanties necessàries, i a alguns els obrers els havien explicat que els dies abans de l’esfondrament queia terra del sostre del túnel.

Barris oblidats Pere Pujol, d’Arquitectes Sense Fronteres, pensa que la subcontractació té alguna cosa a veure amb l’esvoranc: "Sembla que en les obres

del tunel van intervenir diverses subcontractes. La llei de l'administració civil diu que no es pot subcontractar més d'una vegada, però algunes vegades l'empresa inicial subcontracta una altra empresa". Segons Pujol, "les empreses paral·leles a l'administració (com GISA) serveixen sobretot per anar de pressa i no haver de complir els terminis requerits, perquè si ho fes l'administració seria més lent, però possiblement més segur".

Després de l’esvoranc del Carmel s’han conegut altres queixes, ja que la construcció de la mateixa línia 5 sembla que també ha obert esquerdes a la Teixonera, les obres del TGV causen tremolors a l’Eixample i alguns es pregunten si no hi ha massa pressa en l'execució de totes aquestes infraestructures on la seguretat hauria de prevaler.

Maragall, Clos i altres responsables polítics han assegurats aquests dies que invertiran els diners que calgui per arreglar el Carmel i solucionar totes les deficiències que pateix.

Unes deficiències que són les mateixes que pateixen els barris veïns com la Teixonera o Nou Barris, barriades populars oblidades per l'administració, com passava fa dos mesos amb el Carmel. Pere Pujol denuncia que

Carme Ferrándiz davant les runes de casa seva / Foto: Dani Codina

"aquests barris reben menys inversió que d’altres. A més, quan les institucions hi inverteixen, els projectes s'executen pitjor. L'administració no aposta mai per la inversió social, ni es preocupa per la pobresa ni per l’infrahabitatge".

Al cap i a la fi, l’esvoranc del Carmel no només ha deixat moltes famílies sense sostre i d’altres amb el temor de tornar a una casa que se'ls pot esfondrar a sobre, sinó que també ha

deixat molts interrogants sense respondre: per què es va produir l’esvoranc? qui n’assumirà les responsabilitats polítiques? per què es permeten les subcontractes o per què no hi havia el mateix pressupost per a aquests barris que per al Fòrum?

Preguntes obertes que les veïnes i veïns del Carmel esperen que algú respongui abans que altres esvorancs de l'actualitat els apartin dels telenotícies.

Un esfondrament amb moltes històries La Montse Hernández és una mestra del barri del Carmel que des del dimarts 25 de gener no té casa ni té ànim per a anar a treballar. Eren les 9 de la nit del dia 25 quan uns responsables de l'Ajuntament els van dir a ella i a la resta de veïns del número 10 del carrer Calafell que, per precaució, sortissin del seu pis, amb la promesa que l'endemà podrien tornar. Però al matí les obres de la línia 5 del metro van provocar un esvoranc al costat de la seva casa, i a ells només els van deixar entrar un moment per a recollir quatre coses i sortir corrent. El dimarts 1 de febrer les excavadores començaven a tirar a terra l'edifici on ha viscut els últims 22 anys, i des de llavors està allotjada amb el seu marit i les seves dues filles en un hotel esperant que la Generalitat els doni un nou habitatge. I mentre espera, té el convenciment que la Generalitat va decidir ensorrar l'edifici perquè no es veiés que l'esvoranc que va produir el pàrquing en enfonsar-se era tan gran.

La Carme Ferrandiz és una altra afectada del número 10. L'edifici estava construït sobre un terreny dels seus

avis, on havia la caseta on va néixer. Fa 25 anys els avis van fer una permuta del terreny i es va construir l'edifici. Aquesta dona de 39 anys no ha tornat a la feina des del dia 26 perquè no es veu capaç d'enfrontar-se al públic que atén normalment si abans no soluciona la situació que es troba la seva família. La Carme denuncia que se senten enganyats des del principi. Explica que, després del desallotjament de la primera nit, només van poder entrar un moment l'endemà per recollir algun objecte personal i sortir corrent. En canvi, assegura que en la part baixa de l'edifici hi havia una sucursal bancària i que a ells sí que els van deixar treure tot el que hi tenien, fins i tot la caixa forta.

La major part de veïns del número 10 coincieixen a assenyalar que el que més mal els fa és no haver pogut endur-se res de casa seva. Un altre veí, el Maximiliano Baldero, rellotger, explica que el dia 26 només li van deixar emportar-se el gos, i res més. Dins la casa es va quedar la col·lecció de segells, els rellotges que ell mateix havia arreglat i records de tota una vida.

Del 22 de març al 5 d’abril de 2005

/5

PAÏSOS CATALANS

Setmana de lluita en contra els decrets de coexistència de conreus Accions per frenar els decrets que permeten una separació de conreus de només 25 metres i que condemnen l’agricultura ecològica a la contaminació transgènica

Activistes enfilats als arbres de davant del DARP / Foto: Oriol Clavera

Arnau Urgell, Barcelona Del 7 al 12 de març Barcelona va viure una setmana de lluita contra els decrets autonòmics i estatals que regularan la coexistència entre els conreus modificats genèticament amb els convencionals i els

ecològics. Segons l'esborrany de la normativa que preveu aprovar el Departament d'Agricultura (DARP) del Principat només seran 25 metres els obligatoris per separar les diferents tipologies de conreu.

Aquesta distància és, segons la Plataforma Transgènics Fora (PTF),

clarament insuficient i condemna l'agricultura ecològica -i també la convencional- a la contaminació.

El lema que encapçala les demanes de la setmana d’accions és "per una Catalunya i un món lliures de transgènics". S'ha de tenir en compte que uns 120 municipis belgues, 1.250 de francesos i 1.806 d'italians s'han declarat lliures de conreus modificats. Així mateix, són 20 les regions europees com Bretanya, Escòcia, Gal·les, Sardenya i la Comunitat Autònoma Basca les que impulsen a nivell continental iniciatives per aturar els efectes de la contaminació transgènica. Als Països Catalans ja se superen les 16.000 hectàrees de blat de moro transgènic, quan el 2003 (veure L'Accent 38) n'eren 9.364.

Setmana de lluita La PTF ha volgut visualitzar amb accions espectaculars la manca de debat públic en una qüestió tan transcendent per les generacions futures. D'aquesta manera, uns activistes s'han penjat durant tota la setmana dalt dels arbres de

davant de la seu del Departament d'Agricultura. A part de manifestacions el dilluns i el dissabte, s'han realitzat accions com l'ocupació de l'oficina de Novartis-Sygenta. Es tracta de l'empresa més important de l'anomenat agrobussiness a nivell mundial, i al nostre país realitza experiments a les comarques lleidatanes. Així mateix, està involucrada a la creació del Tecnoparc de Reus (Baix Camp) juntament amb el tripartit de la ciutat. Segons entitats del Camp de Tarragona "promourà una indústria amb contaminació genètica i contribuirà a consolidar un mercat favorable a les grans multinacionals i en contra dels petits productors".

Les protestes no s’han organitzat només a la ciutat de Barcelona, ja que el passat dissabte 19 de març, en motiu de la fira agrària de Mollerussa (Pla d’Urgell), desenes de persones van manifestar-se de nou contra les polítiques que poden condemnar el blat de moro que es produeix al Principat a la contaminació transgènica.

Més de 500 immigrants es tanquen per reclamar "papers" per a tothom Consideren que el procés de regularització és un fracàs i demanen que no se'ls deixi en mans dels empresaris i les màfies Laia Creus, Sant Jordi Desvalls Centenars d'immigrants es van tancar a diversos locals de Barcelona i Santa Coloma de Gramenet el segon cap de setmana de març. Volien fer palès el descontent pel procés de regularització i exigien una flexibilització dels requeriments que se'ls demanen per aconseguir arribar a la "legalitat".

La mobilització Més de 500 immigrants es van tancar de divendres a diumenge 13 de març a diversos locals de Barcelona i Gramenet, responent a la iniciativa organitzada per l'Assemblea per la Regularització Sense Condicions (ARSC). El seu objectiu era protestar contra l'impossibilitat d'acollir-se a l'actual procés de regularització malgrat poder demostrar amb altres documents l'estada al nostre país des de fa molt temps.

Després de fer un minut de silenci i llegir un manifest en record a les

Immigrants tancats al Centre Cívic de Cotxeres

víctimes de l'11-M però també fent referència a totes les guerres i les injustícies, es van traslladar de forma massiva en metro des de plaça Universitat als diversos locals.

Les reivindicacions Els immigrants demanaven que se suprimeixi el requisit del contracte laboral, com també el certificat d'empadronament, ja que conside-

ren que suposen dues barreres insuperables per a molts i que els deixen en mans dels empresaris i les màfies. Així doncs, exigeixen que siguin acceptats altres documents legals mentre demostrin clarament la seva estada al país: informes policials, bitllets d'avió, comptes bancaris, resguards oficials, etc. D'altra banda també reclamen que s'ampliï el termini per presentar les sol·licituds per la normalització, que de moment acaba el proper 7 de maig.

Vaga de fam Aproximadament 350 immigrants van fer una vaga de fam als seus respectius locals; una manera més contundent de reclamar els seus drets.

Mentre que els que es trobaven al campus nord de la UPC i a la parròquia de Sant Miquel de Santa Coloma l'iniciaven el mateix divendres al vespre, els immigrants concentrats al poliesportiu de Sant Medir van decidir començar-la una mica després: dissabte al matí.

BREUS

Es firma la privatització de la sanitat a la Marina Alta El passat 13 de març es firmava l'acord entre la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana i la UTE Marina Salut -formada per l'asseguradora DKV i les caixes CAM i Bancaixa. Aquest acord preveu la privatització de la gestió de la sanitat comarcal i un retard en la construcció del nou hospital de Dénia.

El col·lectiu sanitari de la comarca s'ha oposat des de 2003 als plans de la conselleria, ja que consideren que suposarà rebaixar la qualitat en el servei.

Aquest model -que ja funciona a Torrevella- podria aplicar-se, segons el conseller Vicente Rambla, a les noves actuacions de Llíria, Gandia i Elx.

Valldigna contra l'alta tensió La lluita constant contra l'alta tensió a la subcomarca de la Valldigna continua.

L’última mobilització va ser el passat 15 de març, quan es va organitzar la desena Marxa de les Torxes, amb l'objectiu de fer palesa la voluntat de voler una Valldigna neta i econòmicament sostenible on s'hi respectin els valors ecològics i paisatgístics.

Aquesta jornada de mobilització ha estat, una vegada més, una manera de dir ‘no’ de forma rotunda al projecte d'alta tensió que amenaça la zona.

Neix la coordinadora de mitjans alternatius del País Valencià La coordinadora de mitjans alternatiu del País Valencia uneix mitjans de comunicació escrits i audiovisuals de diverses localitats valencianes com Ràdio Malva, Radio Klara, L’Avanç i L’Accent, entre altres, tots ells mitjans alternatius, independents i lliures.

La iniciativa, impulsada per la nova emissora local Pluràlia TV, és la resposta al projecte presentat pel govern valencià, el qual ja ha estat criticat per la Unió de Periodistes pel marcat caràcter governamental que tindria el futur Consell Audiovisual Valencià, ja que estaria monopolitzat per l'Administració i, per tant, pel partit majoritari a les Corts.

6/

BREUS

Onada de desallotjaments il·legals En les darreres setmanes s'han produït diversos desallotjaments il·legals de cases o centres socials okupats. En el cas de Sabadell, el desallotjament va quedar en intent, ja que els membres de Can Barba van resistir l'atac de policies municipals -que han estat denunciats pels fets.

En canvi una casa recentment okupada a Manresa i el centre social l'Estella de Mataró no van tenir la mateixa sort. En el primer cas fins a sis persones van ser detingudes per part dels Mossos d'Esquadra.

A Mataró el desallotjament fou el 18 de febrer i al llarg del darrer mes s'han produït actes i manifestacions de rebuig. La CUP de la capital del Maresme ha culpat al tripartit mataroní de la situació, ja que permetrà la construcció a la zona de quatre gratacels de pisos de luxe.

Presos en vaga de fam Els cinc presos i preses polítiques catalanes van iniciar una vaga de fam, conjuntament amb el col·lectiu de presos polítics bascos, el dia 14 de març. Aquesta protesta reivindica el seu reagrupament, l’aturada de les tortures i pallisses a les presons, la derogació del règim d’aïllament i el reconeixement del seu caràcter de represaliats polítics.

A més, també pretén denunciar una política penitenciària que vulnera els drets més fonamentals i els dispersa a milers de quilòmetres del seu entorn afectiu.

Policies municipals processats Tres joves graciencs van identificar en una roda de reconeixement els dos agents dels UPAS que van encapçalar l’agressió que van patir la matinada del 9 de gener passat.

Per la seva part, la jutgessa va citar a declarar els agents imputats per cinc delictes i també els tres joves perquè es pugui fer un informe forense de les lesions que van patir.

La Coordinadora Antirepressiva de Gràcia continua exigint la dimissió de Jordi Hereu, regidor de l'Ajuntament de Barcelona.

PAÏSOS CATALANS

Del 22 de març al 5 d’abril de 2005

Mobilitzacions el dia internacional de la Dona Treballadora Les crítiques del 8 de març se centren en el sistema patriarcal i en la nova llei del govern espanyol Aina Torres i Rexach, Barcelona Milers de persones es van manifestar el 8 de març, Dia de la Dona Treballadora, a diferents ciutats dels Països Catalans per expressar el seu rebuig a l'actual sistema patriarcal i, en alguns dels casos, a la nova llei integral del PSOE contra la violència de gènere.

Grans marxes a València i Barcelona Així, a València el bloc independentista format, entre d'altres per Endavant i Maulets, va llegir un manifest conjunt en el qual es criticava el nou projecte del govern espanyol al·legant que al text no hi ha cap mesura social, que es tracta la lluita contra la violència de gènere des d'un punt de vista repressiu deixant de banda l'educatiu i que no es plantegen mesures preventives abans de la primera agressió. Al final de l'acte, un grup

Acció durant la manifestació de Barcelona del 8 de març / Foto: Oriol Clavera

de manifestants va llençar un pastís contra la diputada del PSOE, Ana Noguera, "per mostrar el rebuig a

la hipocresia institucional que vol fer creure que la nova llei contra la violència de gènere del PSOE és la

solució definitiva", segons van declarar.

Manifestació alternativa a Barcelona A Barcelona, tretze grups feministes i de l'Esquerra Independentista van participar a la manifestació desvinculant-se de la convocatòria dels partits i sindicats majoritaris. Així, a diferència de la convocatòria oficial, el bloc va acabar al carrer Ferran i es va llegir un manifest alternatiu al mateix l'escenari de la plaça Sant Jaume, instal·lat per acollir els parlaments dels convocants oficials. A més d'Endavant i Maulets, altres col·lectius s'han mostrat crítics amb el nou projecte del govern espanyol pel que fa a la manca de polítiques socials i de prevenció, a les deficiències pressupostàries, al fet que no es qüestioni el sistema patriarcal i a la poca comunicació amb el moviment feminista a l'hora d'elaborar el projecte.

Accions contra la presència de l'exèrcit espanyol als Països Catalans L'aeroport de Palma s'ha utilitzat com a base d'operacions “antiterroristes” per part de l’agència d’intel·ligència nord-americana Arnau Urgell, Barcelona En els darrers dies s'han realitzat accions a diverses localitats dels Països Catalans per tal de denunciar la presència de l'exèrcit espanyol.

Aquests esdeveniments han coincidit amb la constatació que, almenys en set ocasions, la CIA ha utilitzat l'aeroport de Son Sant Joan (Mallorca) per traslladar presumptes membres d'Al-Qaeda -detinguts il·legalmentcap a camps d'internament com els de Guantánamo o l'Afganistan.

L'exèrcit busca reclutes El Saló de l'Ensenyament de Barcelona i el municipi vallesà de Sant Cugat han estat punts on s'ha rebutjat l'intent de reclutar joves per part de l'exèrcit espanyol. A la Fira de Barcelona l'Assemblea Antimilitarista de Catalunya va realitzar una "desinfecció" del "virus militar" que, segons els activistes, "no tenia cap mena de sentit en una mostra educativa".

D'altra banda, a Sant Cugat, el

Protesta a Vic en contra la presència del ministre de Defensa José Bono

col·lectiu local CASC va encapçalar les protestes per tal de fer fora del municipi l'oficina mòbil de reclutament. El consistori -format per CiU i ERC- va autoritzar primerament la presència militar davant de l'Auditori però finalment va cedir a les pressions populars. S'ha de recordar que Sant Cugat del Vallès es va declarar

com a "municipi per la pau".

Rebuig al ministre de Defensa El ministre de Defensa espanyol va ser rebut a Vic amb una concentració de rebuig per part de l'Esquerra Independentista local. José Bono es va desplaçar a la capital d'Osona per celebrar els 75 anys del tren transpirinenc que enllaça Bar-

celona amb la Tor de Querol (Alta Cerdanya). Curiosament, el viatge del manxec va acabar a Ripoll -on es van repetir les protestes i els Mossos van detenir dues personesja que la línia ferroviària -una de les que presenta un pitjor estatestà tancada per obres entre aquesta vila i Ribes de Freser.

Del 22 de març al 5 d’abril de 2005

/7

ECONOMIA

Irregularitats sindicals a l'ONCE de Castelló de la Plana i Sagunt Els sindicats Intersindical Valenciana i CGT han denunciat públicament diverses irregularitats que han patit en el procés d'elecció de representants sindicals i la presa de possessió posterior

Manifestació de la CGT a València / Foto: Arxiu de L’Accent

A. Ginés i Sànchez, València.

Per una banda, a la capital del Camp de Morvedre, el sindicat CGT ha denunciat les actuacions de la UGT i de CCOO per obstaculitzar la presentació d'una candidatura del sindicat alternatiu a les eleccions sindicals. Segons va fer públic en un

manifest del 16 de febrer on qualificava de "gangsterisme" aquestes actuacions. Els dos sindicats institucionals, amb la complicitat del la direcció de l'empresa, van anul·lar la candidatura de la CGT al·legant que hi havia un candidat "duplicat" que també estava a la llista de CCOO. La mesa electoral, però, no

va actuar en contra de la segona llista on apareixia el candidat "duplicat". El dia següent és va lliurar una nova llista amb una substitut i la mesa hagué d'acceptar la candidatura. No obstant, els problemes no van acabar ací ja que un dia després, el cap de llista per la CGT va rebre una notificació de la mesa electoral

per la qual s'informava que els candidats de la CGT havien presentat la seua renúncia quedant, així, anul·lada la candidatura. Des de la CGT han afirmat que la renúncia dels candidats es va produir per pressions de l'empresa i els altres dos sindicats. En el seu comunicat, afirmen que una de les persones que va reununciar "i que per por a represàlies, no vol donar el nom, ha reconegut que va ser visitat, segons les seues paraules per els 'jefes' i candidat en les llistes d'UGT per a comminar-lo que signara el paper de renúncia." El sindicat llibertari també ha denunciat que s'ha impedit als membres de la CGT "repartir propaganda sindical a favor dels discapacitats, de la dona, dels serveis socials i en contra de l'anomenada 'Constitució europea', i no obstant CCOO, si que va poder repartir bosses individuals plenes de tota mena de propaganda, entre ella el “Sí” a l'anomenada Constitució europea per l'interior dels locals de l'ONCE".

Els treballadors de Miniwatt bloquegen la Borsa L'estancament en les negociacions ha portat talls de carretera i concentracions davant la Borsa i el Parlament autonòmic Àlex Tisminetzky, Barcelona.

Les negociacions entre els representants dels treballadors i la multinacional LG-Philips han tornat a un punt mort. La direcció continua oferint la prejubilació dels treballadors de més de 55 anys i una indemnització de 45 dies per any treballat a la resta de la plantilla, mentre el comitè d'empresa reclama la recol·locació de totes les persones acomiadades amb les mateixes condicions en que treballen actualment.

L'estancament de les converses ha revifat les protestes i accions dels treballadors, que en els darrers mesos han protagonitzat manifestacions, tancades i vagues de fam (veure números anteriors de L’Accent). El dijous 10 de març, uns tres-cents empleats de la factoria van realitzar una jornada de vaga i

Mobilització de la Xarxa contra els Tancaments / Foto: Arxiu de L’Accent

van marxar des de la Zona Franca fins al centre de Barcelona, tallant durant tres hores la Gran Via d'entrada a la ciutat. Posteriorment, els

manifestants es van concentrar davant el Parlament autonòmic, on representants del Comitè d'Empresa van ser rebuts per tots els grups par-

lamentaris, a excepció del PP. Els representants sindicals van fer arribar les seves demandes als polítics i van protestar públicament per les retallades en la moció parlamentària que finalment es va votar al ple parlamentari, on havien estat descartats els punts que reivindicaven la nacionalització de l'empresa i el boicot a la multinacional.

El dilluns 14 de març novament els treballadors de Miniwatt van sortir al carrer, aquest cop amb una concentració sorollosa davant la Borsa, on unes cinc-centes persones van obstaculitzar l'entrada de l'edifici durant dues hores.

Des de la Xarxa contra el Tancament d'Empreses i la Precarietat s'ha fet una crida a la solidaritat amb aquesta empresa en lluita, i al boicot als productes de LG-Philips. El dia 19 una vintena

Censura per expressar-se en català Per altra banda, l'STPVIntersindical Valenciana ha denunciat que el sindicat UTO-UGT de l'Agència Provincial de l'ONCE de Castelló de la Plana va impedir que el seu representant al comitè d'empresa estiguera assistit per un tècnic. En un comunicat fet públic el passat 11 de març, la Intersindical va explicar que el seu representant, invident, va assistir a la constitució postelectoral amb un assessor del sindicat legalment nomenat a la fi d'ajudar en el diferents tasques, però en presentar el paper no s'acreditava aquesta condició el president en funcions del comitè, membre d'UGT, es va negar a llegir-lo perquè estava en valencià. El president en funcions i la resta de membres de l'UGT van exigir que l'escrit es presentara en espanyol i posteriorment van obligar a l'assessor a abandonar la reunió ja que no era treballador de l'empresa. El representant de la Intersindical va explicar que si l'assessor abandonava ell també ho hauria de fer, ja que la seua ajuda li era imprescindible. L'STPV-Iv ha anunciat que recorreran per la via jurídica aquesta actuació "antisindical" i "antidemocràtica".

Altres sindicats, com la COS han fet públic el seu suport i solidaritat amb els representants de la CGT i la Intersindical a les respectives delegacions de l'ONCE.

de persones van repartir octavetes davant de l'Eroski de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat) i pel proper divendres 8 d'abril la plataforma sindical ha convocat a la resta de moviments socials a fer accions de solidaritat amb Miniwatt, concentrant-se a les set de la tarda del mateix dia a la plaça Universitat per difondre entre els consumidors la consigna de boicot a la multinacional. La Xarxa a més ha anunciat que plantejarà les mobilitzacions del Primer de Maig centrant-se en les deslocalitzacions i denunciant el cas concret de les darreres actuacions de Philips a Miniwatt i IAR-Ibérica.

Un nou tancament a Valeo L'empresa de complements automobilístics Valeo ha fet públic en els darrers dies un nou tancament, en aquest cas de la seu del polígon industrial de la Roca a Martorelles (Vallès Oriental), que pot significar l'acomiadament de centenars de treballadors. El comitè d'empresa, amb majoria de delegats de CGT, ha anunciat que no pensa acceptar l'expedient de regulació (ERO).

Aquesta és la tercera factoria de Valeo afectada per ERO en els darrers tres anys.

8/

L’APUNT

Apareix mort l’exprimer ministre d’Interior ucraïnès Una nova polèmica ha fet tremolar el panorama polític a Ucraïna després de que aparegués mort l'antic exministre d'Interior Yuri Kravchenko a primers del mes de març.

El suposat suïcidi ha coincidit la mateixa setmana en què el polític havia de declarar per la seua possible vinculació amb la mort d'un periodista el setembre del 2000. El cadàver de Georgy Gongadze, director del diari virtual Ukrainsa Pravda, va aparèixer decapitat quan treballava en la investigació de suposats casos de corrupció vinculats al govern d'aleshores, presidit per Leonid Kuchma. Kravchenko va exercir el seu càrrec des del 1995 fins al 2001, quan va haver de dimitir per l'escàndol de l'assassinat del periodista.

El govern comptava ja amb una forta oposició, que es va posar en evidència durant les multitudinàries manifestacions ocorregudes durant el passat 2004 després que es proclamés la victòria de Victor Yanukovich, el candidat de Kuchma i del Kremlin. Davant de les denúncies de frau i manipulacions, fou finalment nomenat el candidat prooccidental Victor Yuschenko. Aquest ha declarat que els crims d'estat i la vulneració dels drets humans han estat una pràctica habitual dels governs anteriors i que és el moment de destapar totes aquestes trames.

De fet, el fiscal general Piskun ha fet pública la detenció de dos coronels dels serveis secrets d'Interior que podrien ser els autors materials de l'assassinat de Gongadze.

L’exmandatari ucraïnès Kuchma s’ha declarat innocent dels càrrecs de corrupció i d’estar darrere de les desaparicions tant de Gongadze com de Kravchenko.

INTERNACIONAL EN PERSPECTIVA

Del 22 de març al 5 d’abril de 2005

ques com la construcció de canals de regadiu, la distribució de productes de primera necessitat... o bé en la important marxa que es realitzà contra el feixisme i la guerra civil.

Amb el cop militar de 1973 Gladys Marín passà a la clandestinitat, i el desembre de 1973, per decissió del Partit, demanà asil a nistes. Des d'aquest moment la l'ambaixada d'Holanda per poder, vida de Gladys Marín, com la de vuit mesos després, sortir del molts altres xilens, aniria estreta- país. A l'exili realitzaria una tasca ment unida a la lluita pel socialis- importantíssima de denúncia i me, a l'antiimperialisme i, a partir d'internacionalització dels crims i del 1973, al combat contra la dic- violacions dels drets humans que tadura feixista d'Augusto s'estaven produint a Xile, i alhora Pinochet. El 1963 fou escollida destacaria la seua militància secretària general de les Joventuts internacionalista que anys desComunistes, i aquest mateix any prés faria que el Consell d'Estat s'unia amb el seu company Jorge de Cuba li otorgués la condecoraMuñoz, que el 1976 seria detingut ció José Martí i el Moviment per la DINA i passaria a formar Sandinista la medalla Augusto part de tots aquells xilens i xile- César Sandino. Aquest internanes que serien torturats i assassi- cionalisme caracteritzaria Gladys nats i que encara avui consten Marín fins els darrers moments de com a desaparela seua vida en guts.

El 1965 Gladys Marín què denuncià Aquests anys en contundentment fou escollida per què Gladys milil'ocupació d'Irak primer cop diputada i Palestina i tà a les joventuts per Santiago, i va comunistes foren s'adherí al proser diversos cops els anys en què a cés revolucionaXile, i a bona reelegida fins el cop ri engegat a d'Estat militar de part del món, es Veneçuela.

1973 produí una imEl 1978 tornà portant onada de clandestinament mobilitzacions solidàries amb el de l'exili i encapçalà fins el 1990 Vietnam que despertaren en molts la resistència comunista, juntajoves xilens una forta consciència ment amb d'altres forces revoluantiimperialista, i en aquests cionàries, contra la dictadura mateixos anys es produïa la crea- militar. El 1994 fou escollida ció i l'ascens de la Unitat Popular, secretària general del Partit que triomfaria electoralment amb Comunista de Xile i el 1998 fou Salvador Allende el 4 de setem- la candidata a la Presidència de la bre de 1970.

República, formant part d'una El 1965 Gladys Marín fou escolli- candidatura de l'esquerra xilena. da per primer cop diputada per Fou també la primera en presentar Santiago, essent reelegida fins el a Xile una querella contra cop d'Estat militar de 1973. Entre Augusto Pinochet per genocidi i el 1970 i el setembre de 1973, violacions dels drets humans. anys en els que les joventuts Probablement foren molts els comunistes realitzaren una errors comesos per Gladys Marín important labor de suport a la en la seua llarga trajectòria revoUnitat Popular i multitud d'activi- lucionària, però per sobre d'atats al carrer, Gladys tingué una quests resta el mèrit d'haver treimportant participació en iniciati- ballat tota una vida a primera ves com les Brigades de Treball línia pel triomf de la classe trebaVoluntari, compromeses en tas- lladora xilena.

Gladys Marín, testimoni de lluita i resistència

Miners xilens despedint en manifestació la líder comunista

Manel López i Esteve, Lleida.

El 8 de març, coincidint amb el dia de la dona treballadora, els carrers de Santiago de Xile s'ompliren de banderes roges per donar l'últim adéu a la que fou una de les més conegudes lluitadores contra la dictadura feixista de Pinochet i que des de feia un any i mig lliurava la seua última batalla contra el càncer que li havien diagnosticat. Més d'un

milió de persones acompanyaren la família de Gladys Marín en el seguici fúnebre fins al cementiri general de Santiago, on foren dipositades les restes de la dirigent comunista xilena.

Gladys Marín ingressà el 1958 a les Joventuts Comunistes de Xile, quan entrà en contacte a l'Escola Normal de Santiago, on estudiava per ser professora, amb la Federació d'Estudiants Normalistes i amb joves militants comu-

RECULL DE PREMSA

La defensa de Del Valle valora el trasllat del cas a l’Audiència Nacional Estat Espanyol. La defensa de l’advocat xilè Fernando del Valle, detingut en l’última operació contra les màfies de blanqueig de diners instal·lades a la Costa del Sol, ha declarat que estudien la possibilitat de demanar el trasllat del cas a l’Audiència Nacional. Segons sembla, diferents empreses immobiliàries vinculades a la trama Del Valle podrien haver estat actuant també a Alacant.

El govern de Quito descarta negociar amb les FARC Equador. Lucio Gutiérrez, president d’Equador, negà la setmana passada haver mantingut cap diàleg ni compromís amb les guerrilles colombianes de les FARC. Aquestes declaracions són la resposta al comunicat que l’organització va fer públic on, després de ratificar el compromís de frontera, exigien reciprocitat respecte a aquest tema de part de Quito. Gutiérrez declarà que només negociarà amb les institucions legalment constituïdes.

Sócrates vol restituir l’ensenyament obligatori fins als 18 anys Portugal.. El recentment nomenat primer ministre de Portugal ha declarat que una de les primeres mesures del seu gavinet serà restituir l’ensenyament obligatori fins a la majoria d’edat. Amb el lema “Més i millor educació”, es prepara tota una campanya de renovació pedagògica que busca reduir a la meitat els casos de fracás escolar i l’abandó prematur dels estudis.

L’ex-general Schmitt, novamnet acusat de tortures a Algèria Estat Francés. Maurice Schmitt ha estat novament inculpat per antics militants de l’FLN d’haver dirigit personalment les sesions de tortura a les que foren sotmesos en el context de la batalla d’Alger l’estiu de 1957.

El militar, que actualment té 75 anys, ha rebujat aquestes noves imputacions. igual com ho va fer el juny de 2001 quan Malika Koriche, Ali Moulaï i Rachid Ferrahi, també militants de l’FLN, l’acusaren del mateix delicte.

Vazquez serà investigat pel TSXG. Galiza L’alcalde d’A Corunha, Francisco Vázquez, serà investigat pel Tribunal Superior de Xustiza de Galiza per les irregularitats en la gestió d’un edifici. El fiscal de Patrimoni del Tribunal, Antonio Roma, ha acceptat les denúncies de l’oposició. L’immoble en qüestió fou adquirit l’any 97 per Vazquez a l’ONCE. Un any després, el Pla General d’Ordenació Municipal va rebaixar el grau de protecció de l’edifici, permetent unes reformes prohibides fins aleshores.

INTERNACIONAL

Del 22 de març al 5 d’abril de 2005

Manel Lopez i Esteve, Lleida El passat 6 de març, el president de la República de Bolívia, Carlos Mesa, anunciava en un llarg discurs televisat la intenció de renunciar a la presidència del país a causa de les protestes socials existents en bona part del territori bolivià i a la voluntat dels moviments populars de fomentar una inestabilitat social i política que li impedia realitzar la seua tasca de govern.

D'aquesta manera, Carlos Mesa pretenia aparèixer davant l'opinió pública boliviana com a víctima de les demandes intransigents dels moviments populars i, alhora, conformar amb tot el seguit de forces polítiques parlamentàries, a excepció del MAS d'Evo Morales, un acord de governa-

/9

La situació de Carlos Mesa evidencia el fracàs de les reformes neoliberals a Bolívia

Bolívia, la crisi que no acaba mai

Mesa pretenia aparèixer davant l’opinió pública com a víctima dels intransigents moviments populars bilitat que permetés fer front a les demandes populars, per la via repressiva, i salvaguardar els interessos de les transnacionals al país. Al mateix temps, Mesa també anuncià, arran del pacte amb l’MNR, el MIR, l’ADN i l’NFR, la seua intenció de convocar eleccions anticipades, tot i que sembla que les forces polítiques de l’autodenominada Bancada Patriòtica no comparteixen la decisió de la convocatòria anticipada d'eleccions.

Les contradiccions del govern Mesa El que ha portat, però, a Carlos Mesa a aquest carreró sense sortida ha estat el seu doble joc, des de que l'octubre de 2003 assolí la Presidència, comprometent-se, d'una banda, a realitzar els canvis que la societat civil exigia i a tirar endavant l'anomenada "agenda d'octubre", que incloïa entre d'altres coses la nacionalització del gas i

Una alternativa unitària popular En aquest sentit, i per tal d'articular una mobilització i una alternativa política unitària, el passat 9 de març la Central Obrera Boliviana (COB), la Confederación Sindical Unida de Trabajadores de Bolivia (CSUTB), les federacions de Cocacoleros, el MAS i la Federación de Juntas Vecinales de El Alto, entre d'altres, signaren el Pacto revolucionario de unidad per derrotar el bloc neoliberal articulat entre el govern i el congrés en defensa de les multinacionals del petroli, del gas i de l'aigua. En paraules de Felipe Quispe, dirigent sindical de la CSUTB que l'any passat renuncià al seu càrrec de diputat nacional perquè estava "tip de la política burgesa", en aquest pacte hi ha "l’altra Bolívia, la Bolívia que encara no té president i que vol l’Assemblea cons-

La reivindicació més rellevant és l’establiment d’un impost d’un 50% sobre l’exportació d’hidrocarburs.

Ara bé, la reivindicació més rellevant, ja present en la revolta d'octubre de 2003, és l'exigència que s'estableixi un impost d'un 50% sobre l'explotació dels hidrocarburs, que actualment es troba en la seua totalitat, a través de concessions, en mans de multinacionals, i que aquest impost formi part de la Llei d'Hidrocarburs que encara s’està discutint. Així doncs, els talls de les vies de comunicació, les mobilitzacions massives i l'ocupació dels pous petrolífers que s'iniciaren el passat 21 de febrer es feren per tal d'assolir les mesures bàsiques de "l'agenda popular d'octubre": la recuperació dels hidrocarburs, la realització de l'Assemblea Nacional Constituent i la defensa de la sobirania i la dignitat nacional.

tituent". Tot i les esperances que aquesta iniciativa unitària ha despertat en els diversos sectors populars bolivians i en bona part dels moviments revolucionaris d'Amèrica del Sud, no serà pas fàcil articular una alternativa popular i revolucionària unitària per les importants divergències entre les forces populars bolivianes. De fet, ja s'han produït les primeres desavinences en la postura a mantenir enfront del govern, del congrés i davant d'unes possibles eleccions anticipades.

El que sembla clar, però, és que la situació de Bolívia, segon Estat més pobre d'Amèrica del Sud amb un deute extern de més de 5.500 milions de dòlars -cosa que comporta que es destini quasi el 30% del PIB bolivià a pagar el deute-, no es transformarà ni amb el govern Mesa ni amb les directrius del FMI, o en tot cas, es transformarà però a pitjor.

passat febrer al penal de San Martin, a la província de Buenos Aires, s'afegeix a una llarga d'episodis sagnats. L'aixecament a la presó argentina se saldà amb un balanç de dos guàrdies morts, un policia i cinc reclusos. La resolució tràgica del motí ha servit per donar a conèixer dades esfereïdores. El centre penitenciari comptava amb 1.700 reclusos mentre que la capacitat era només 700. A més en la província de Buenos Aires 75 presos han mort amb violència als primers mesos de 2005.

Massificació i precarietat són la combinació bàsica d'aquest còctel incendiari. Però durant aquesta dècada se n'ha afegit una característica; la forta presència de les màfies. Així, per exemple, l'any 2002 tingué lloc a Sao Paulo un motí conjunt de les vinti-set presons de l'estat.

L'aixecament conjunt i fortament planificat deixà al descobert el

creixent poder del crim organitzat a l'interior dels centres de reclussió i la permeabilitat dels murs brasilers. L'empremta d’organitzacions criminals també apareix a la revolta de La Esperanza, a El Salvador amb 20 morts, o El Porvenir, Honduras, amb 61, totes dues de 2004.

La situació penitenciaria ha patit una paràbola encara sense punt d'inflexió. Així les presons peruanes han deixat d'ésser les més lluminoses trinxeres de lluita, com definí l'Abimael Guzmán, màxim dirigent del PCP-Sendero Luminoso. Avui però, com destaca l'Institut Llatinoamericà de les Nacions Unides per a la prevenció del Delicte (Ilanud) les presons han esdevingut veritables escoles de criminals. Fet que es combina amb l'aprofundiment del fenomen dels narco-estats, dimensió poc ressenyada pels mitjans de comunicació occidentals.

El fins ara president de Bolívia va lliurar tots els sectors estratègics de l’economia boliviana als EUA

la realització d'una Assemblea Nacional Constituent per tal de redefinir l'Estat bolivià. I, de l'altra, a representar els interessos de l'oligarquia i del capital estranger generant unes noves condicions jurídico-polítiques que no alteressin les seues inversions i beneficis.

Així, les contradiccions del govern Mesa, que no hem d'oblidar que assolí el càrrec de la mà de Sánchez Losada -el president bolivià que, entre el 1993 i el 1997, lliurà tots els sectors estratègics de l'economia boliviana al capital estranger i que actualment resideix als Estats Units-, han esdevingut insalvables arran dels darrers episodis de mobilització popular a Bolívia, el desenllaç dels quals encara resta pendent.

Aquestes darreres mobilitzacions

s'han concretat en un seguit de demandes, algunes de les quals s'arrosseguen des de l'octubre de 2003, quan Mesa aconseguí la presidència del govern. Potser la demanda més important d'aquesta darrera onada de mobilitzacions ha estat la de l'expulsió de l'empresa multinacional SuezLyonesse des Eaux -la més important corporació mundial de distribució d'aigua potable- de la ciutat d’El Alto. Des de que el 1997 aquesta empresa, sota els auspicis del Banc Mundial, es féu càrrec de la distribució de l'aigua ha empitjorat notablement la qualitat del servei, sobretot per a la població amb menys renda, han augmentat les tarifes de consum i de connexió i, a més, s'han anul·lat els usos i costums tradicionals par accedir a l'aigua potable.

Guantánamo al sud de Guantánamo Juanjo Garcia. València.

L’exèrcit nord-amercià tortura a la base de Guantánamo

Les noves informacions sobre les diferents formes de tortura a la base nord-americana de Guantánamo han coincidit amb els fet de San Martin demostrant que la situació penitenciaria constitueix un problema de dimensions continentals i una realitat poc coneguda. Així mentre un grup de 125 eurodiputats engegà una campanya per verificar l'estat de les presons a Cuba la resta de països del seu entorn han estat exempts de passar tal examen. Tanmateix la revolta del

10 /

CULTURA

Breu biografia de l'Ovidi Montllor Aquest març fa deu anys de la seva mort i aquells que durant anys el van silenciar, ara volen parlar per ell.

Rescatar la seva pròpia veu és el millor homenatge Josep Maria Solé, Barcelona L'Ovidi Montllor Mengual va néixer a Alcoi el 4 de febrer del 1942.

La seva vocació, la interpretació, la va descobrir llegint la biblioteca que guardava a casa seva el seu oncle Rafael Mengual, mestre inhabilitat pel règim. D'aquest primerenc període vital, i resultat tant de l'observació de les condicions de vida que pateixen a casa, com de la ideologia anarquista del seu pare, l'Ovidi n'extreu un compromís social amb el poble català i amb la classe treballadora.

Als dotze anys, l'Ovidi, que era el germà gran, entra al mercat laboral realitzant les feines més diverses.

En plegar de treballar, comença a reunir-se amb la gent de La Cazuela, un grup de teatre alcoià.

Després marxa a Barcelona, on s'hi estarà fins el 1961, any en què es casarà i tindrà la seva primera filla (anys més tard en tindrà una segona).

Un any després tornarà a Barcelona.

I altre cop a treballar de dies i a actuar de nits, ara amb un seguit de grups com el Grup de Teatre Independent o el Teatre Experimental Català, que realitzaven un teatre que pretenia acostar la cultura al poble. La seva participació en

L’Ovidi en l’espectacle La guerra i el món l’any 1981 / Foto: Pilar Aymerich

els diferents muntatges és cada vegada més continuada i el trobarem a Els baixos fons, d'en Màxim Gorki, a Ronda de mort a Sinera, d'en Salvador Espriu, i a Un home és un home, d'en Bertolt Brecht.

A partir d'aquest moment, el teatre anirà deixant pas a la cançó. La seva primera actuació es va produir el 1968. Uns mesos després es va incorporar al Grup de Folk, però no s'hi va acabar d'integrar perquè "jo sortia a l'escenari vestit de negre, com sempre, i ells anaven vestits de colors, de festa". Mig any després, actuava, juntament amb en Pi de la Serra i en Raimon, al Palau de la

Música Catalana, i gravava el seu primer disc senzill amb quatre temes.

El primer llarga durada, Un entre tants, és del 1972. El 1973 grava Crònica d'un temps, amb músics de l'òrbita del jazz progressiu. L'any següent publica A Alcoi, un disc que inicia una llarga relació musical i amical amb el guitarrista Toti Soler.

La seva particular crítica al procés de transició quedarà gravada el 1977 a De manars i garrotades. Dos anys més tard, aconsegueix gravar Ovidi Montllor diu Coral Romput, d'en Vicent Andrés Estellés. El 1980, es publica 4-02-42.

Un heroi de classe obrera El documental "Ovidi Montllor, crònica d'un artista" retrata la vida del polifacètic cantautor d'Alcoi en un homenatge necessari Jordi Garrigós, Barcelona "Per senyera, senyors, quatre barres.

Per idioma, i senyores, català. Per condició, senyors, sense terres. Per idea, i senyores, esquerrà."

Coincidint amb els deu anys de la mort d'Ovidi Montllor, la revista Folc ens apropa una mica més l'obra i vida d'aquest autor, intèrpret, rapsode i músic , fill de família humil i amb una ferma convicció de pertànyer a la classe obrera i als Països Catalans. El dvd es divideix en dues parts, documental i concert, que ajuden a fer-nos una idea de qui va ser l'Ovidi en boca dels seus familiars, amics més íntims i de totes aquelles persones que hem conegut l'obra de l'alcoià una vegada ja no ha estat entre nosaltres.

Crònica d'un artista L'amistat que l'artista va tenir amb gent com Raimon, Quico Pi de la Serra, Guillermina Motta i com no,

El cantautor d’Alcoi a casa seva l’any 1994 / Foto: J.M. Morales

l'entranyable guitarrista que l'acompanyà als escenaris fins la seva mort, Toti Soler, es fa palesa en aquest reportatge on aquests ens mostren la qualitat humana que tenia l'Ovidi i el respecte que li van tenir com a persona íntegre que era. També es fa especialment interessant l'aprofundiment

que els directors de l’homenatge han fet en la relació del artista alcoià amb les noves generacions de catalans, molt ben representats per l'Àlex dels Inadaptats o el cantautor valencià Feliu Ventura en un fragment on se'ns mostren instantànies del Casal Popular Ovidi Montllor de la vila de

Del 22 de març al 5 d’abril de 2005

Amb la instauració de la democràcia parlamentària és arraconat. No hi ha manera d'aconseguir gravar cap disc, i el nombre d'actuacions va disminuint. Fruit d'aquest silenci imposat és el seu decantament vers el cinema. Destacarem aquí només algunes de les pel·lícules on va intervenir: Furtivos, del José Luís Borau, La ciutat cremada, de l'Antoni Ribas, La portentosa vida del pare Vicent, d'en Carles Mira, Soldados, que li va valer el premi al millor actor al Festival de Cinema de Cartagena de Indias, i El pico de l'Eloy de la Iglesia.

També forçat per la manca d'activitat musical, participarà de projectes televisius dels quals només farem menció del produït per TVE sobre les novel·les policíaques de Pepe Carvalho.

El 1994 inicia la gravació de Verí Good, però després de gravar El meu poble Alcoi, una afonia li va impedir de continuar. Malgrat l'afonia, i tot esperant que desaparegués, va presentar, al Teatre Lliure de Barcelona, Ovidi Montllor diu Sagarra. El seu enregistrament, que ha estat publicat, ens deixa sentir la precaritat de la seva veu. També, probablement per no deixar escapar el fet que semblava que retornava cert interès de les discogràfiques cap a la seva activitat, va començar a preparar el que havia de ser una col·lecció de deu compactes d'una hora de durada cadascun amb deu monografies de poetes catalans. Un darrer projecte que apostava, com ho havia fet sempre l'Ovidi, per la cultura en majúscules, i que no es va poder tirar endavant perquè aquella afonia s'havia convertit en un càncer que el va matar el 10 de març del 1995.

Gràcia i un videoclip on els mateixos Inadaptats musiquen un poema recitat per l'Ovidi. Un altre moment destacat del documental és l'actuació que el cantant fa al concert homenatge a Raimon al Palau Sant Jordi de Barcelona l'any 1993, on interpreta de forma magistral "M'aclame a tu" L'Ovidi en acció La segona part del dvd és un recital que oferí el cantant d'Alcoi acompanyat de Toti Soler i d'una banda de músics a l'interior del Palau Macaya de Barcelona l'any 1985 per al programa Música Vista. En el concert, l'Ovidi repassa el bo i millor de la seva carrera amb cançons com "Autocrítica i crítica", "Perquè vull" o la inoblidable "Homenatge a Teresa", presentada aquesta vegada en format videoclip. Com a anècdota cal destacar que es divideix la grabació en dues parts, una primera on tots els músics van vestits de carrer i una segona on anaven guarnits d'esmòquing; bé, hi anaven tots menys l'Ovidi, que s'hi va negar.

Resumint, aquest és un bon document que la revista Folc ens ensenya a tots aquells que no vàrem gaudir de l'Ovidi en vida, quina era la simbologia i l'aura que rodejava un artista que, si per alguna cosa s'ha destacat de la resta, és per el seu compromís amb la cultura catalana i amb la seva condició, la de la classe obrera.

LA NOTÍCIA

Deu catalans i un rus

L’Ovidi a les 6 hores de Canet

Aquest és el nom de l'espectacle amb el qual Toti Soler, l'excel·lent guitarrista de l'Ovidi i responsable de bona part de la màgia de les seves cançons, homenatga el seu company i amic. A “Deu catalans i un rus” l'Ovidi es desdobla: l'Ovidi cantant és Esther Formosa, l'Ovidi rapsoda és en Carles Rebassa.

I el seu denominador comú és la guitarra (i també la veu) d'en Toti Soler, que va oferir una actuació excel·lent amb la pulcritut i l'elegància que caracteritzaren els treballs que va fer amb l'Ovidi Montllor.

Pel que fa als altres, ja se sap que el paper d'impostor és prou difícil de jugar. Malgrat aquest fet, en Carles Rebassa va marcar alguns dels moments calents de la vetllada i va exaltar el públic recitant amb una gran convicció. Ester Formosa va cumplir sobradament en la seva funció de cantant, però no tant pel que fa a la caracterització de les cançons, que és on, probablement, és més difícil suplantar l'Ovidi.

El resultat global és un merescut homenatge a l'Ovidi i a la vigència de la seva obra i un concert brillant al qual espera una gira intensa pel Principat.

Que ens haguem de veure aplaudint amb aires de reivindicació les paraules “dic ben alt que parlo català i ho faig a la manera de València” ens demostra fins quin punt les coses no han canviat d'ençà que l'Ovidi va escriure els seus temes més emblemàtics.

11 /

Del 22 de març al 5 d’abril de 2005

CULTURA

AGENDA

Pedres de pinyons amb xocolata Ingredients per a quatre persones Un got de sucre, dues cullerades de mel de taronger, un got de pinyons, 125 g de xocolate apte per a fondre, aigua.

Aquest és un dolç semblant al torró, però amb pinyons. És tracta de banyar pinyons amb sucre cremat i el xocolata, i deixar-ho fer dur. No cal dir que es pot fer amb qualsevol fruit sec, encara que la proporció de sucre pot variar. Hi posarem una miqueta de mel de taronger, perquè així el seu sabor afruïtat combinarà bé amb l'amargor del xocolata. Si ho feu en forma de galeta, n'obtindreu una presentació que impressionarà les vostres visites. És molt dolç, de manera que si voleu tenir èxit ho haureu de fer en èpoques en què tothom tinga tendència de resistir estoicament tota mena de dolços, com el Nadal o les festes del vostre poble. No cal fer servir un xocolata dels que són etiquetats com a específics per a fondre: podem fer servir qualsevol xocolata sense llet de qualitat i amb un percentatge de cacau de més del 50 %. És clar que el xocolata és molt versàtil i s'hi poden fer mol-

tes coses -passeu-vos per una pastisseria-, però moltes són fora de l'abast d'una cuina normal; aquesta recepta és fàcil i es pot fer amb l'equipament habitual.

Preparació El volum de pinyons i sucre ha de ser el mateix. Es posen dues cullerades de mel de taronger en el got, i s'acaba d'omplir fins a enrasar amb sucre. S'aboca tot en un perolet amb una cullerada d'aigua i es posa al foc, tot remenant contínuament. Mentrestant, cobrim el banc amb un full de paper d'alumini i en preparem un altre i una fusta gran. Una vegada estiga el sucre ros, hi aboquem el mateix volum de pinyons, remenem ràpidament només el necessari perquè quede mesclat de manera homogènia i ho retirem del foc. Ràpidament ho aboquem al paper d'alumini.

Si volem fer-ho en forma de rajola, ho aboquem directament des del perolet; si en volem fer galetes, agafem cullerades i les

posem damunt del paper, una mica separades. Ara cal cobrirho amb l'altre full de paper d'alumini i pressionar des de dalt amb la fusta, perquè queden la rajola o les galetes ben plans. Cal actuar ràpidament durant tot aquest procés, ja que el sucre es posa dur molt ràpidament. Si voleu que el sucre es qualle més lentament i que siga més maleable, podeu afegir-hi glucosa, que es compra en botigues especialitzades. Retireu el paper de dalt.

Per a un got de cada de sucre i pinyons es poden fer servir 125 g de xocolate. Agafeu el perolet i poseu-lo al bany maria, aboqueu-hi el xocolate fet trossos i remeneu fins que siga fos.

Repartiu-lo per damunt de la mescla de sucre i pinyons amb l'ajuda d'una cullera, sobretot si ho feu en forma de galeta. Podeu posar-ho en un lloc amb una temperatura més baixa perquè qualle més ràpidament, però recordeu que el xocolate no es pot posar mai a la nevera. Una vegada estiga ben sec, desenganxeu-ho del paper i deseu-ho en un recipient ben tancat.

MARÇ Dijous 24 a Dilluns 27 Les Borges Blanques (Les Garrigues). III Trobada d'Estudiants dels Païssos Catalans. Xerrades, debats i concert amb Revolta 21 i Disidencia Organitza : Alternativa Estel i CEPC Dimarts 29 Sabadell (Vallès Occidental). Xerrada de "els objectius de la repressió" al Casal Independentista, c/les paus 19, a les 19'00. Organitza: Casal Independentista de Sabadell i Alerta Solidària ABRIL Divendres 1 Ribes (Garraf). Sopar solidari antirepressiu a les 21.30h al Ger, c/del pi 25. Organitza: Ger València (Horta). Inauguració de l'exposició de Toni Miró.

Organitza: Casal Jaume I-Russafa Dissabte 2 Vic (Osona) Xerrada sobre la Violència repressiva, el feixisme i la impunitat al Casal Independentista a les 17'00h.

Organitza: Casal Independentista de Vic i Alerta Solidària Barcelona (Barcelonès) Jornada de solidaritat amb els treballadors de Miniwatt. Durant tot el dia xerrades, passi de vídeo i dinar al c/Virtut amb Cesk Freixas. Organitza: Endavant Gràcia Castellar del Vallés (Vallès Occidental). Concert amb Pirat's Sound Sistema + Catiuska + Cesk Freixas. A les 21'00h a Can Calissó, entrada gratuïta. Organitza: Assemblea de Joves de Castellar Girona (Gironès). Concert amb "Ovidi Montllor: deu catalans i un rus" a càrrec de Toti Soler, Ester Formossa i Carles Rebassa a dos quarts d'11 del vespre al teatre del Centre Cívic Sant Narcís de Girona. Organitza: Ateneu 24 de juny Barcelona (Barcelonès) Manifestació per la regularització dels immigrants a la plaça Universitat a les 17'00h.

Organitza: Assemblea per la Regularització Sense Condicions Diumenge 3 Terrassa (Vallès Oriental). Dinar i xerrada: La repressió política arreu de les comarques a partir de les 14'00h al Consell de la Joventut. Organitza: SAT Alcàsser (Horta). Concert de Pau Alabajos i els músics fortius. Organitza: CSA El Montó Dissabte 9 Artés (Bages). Concert amb Cheb Balowski, Desechos i altres. Organitza: A.P. La Falç Barcelona (Barcelonès). Jornada de solidaritat amb els Tres de Gràcia. Concert amb Obrint Pas, La Fera Ferotge, Pirats i altres. Pl. Revolució i CAT. Organitza: Coord.

Antirepressiva de Gràcia

Alacantí:Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Universitat Alacant, CEPC-UA. Alcoià:Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp:Casal Popular La Turba, Col·lectiu 1714. Alt Empordà:Casal La Volta. Alt Penedès:Ateneu X, Ateneu Independentista el Cep-CUP Vilafranca, La Fornal, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Andorra:Llibreria la Puça Anoia:Jaç Roig, Ateneu Popular de Masquefa.

Bages: Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular la Falç, A.C. Mercat del Blat de Cardona. Baix Camp: El Carrasclet, CGT-Reus, URV-Campus Reus, Casal la Calderera. Baix Cinca: Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat: Roses de Llobregat. Casal el Racó, Ateneu Corberenc, Centre Social la Vila, Casal l'Alternativa, Taberna l'Esparracat, Papereria Elena, Papereria Stel, Biblioteca Can Castells Baix Maestrat: Ball de dimons de Vinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx, CEPC-UMH, Universitat Miguel Hernández. Barcelonès: Ateneu Júlia Romera, Local Social Krida, Casal Independentista de Badalona Antoni Sala i Font, La Barraqueta, Ikastola, Casal Popular de Gràcia, La Torna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Revoluciona't, La Violeta, Infoespai, CAT-Via Fora, CPF, Puku's Bar, MM Crew, I què, Castellers de la Vila de Gràcia, Cafè del Teatre, Subtitula't, Ateneu Rosa de Foc, Hotel d'entitats, CSO la Fera, Kasa de la Muntanya, Ateneu de Vallcarca, CSO el Manantial, UB-Campus Mundet, UB-Campus Diagonal, UPC-Campus Sud, Cau Subversiu-Alternativa Estel-UB, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records, Kebra Discs, Biblioteca de Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, UB-Edifici Central, UPF-Rambles, FAVB, La Cereria, Euskal Etxea, Espai Mallorca-Via Fora, UPF-Ciutadella, CEPC-UPF, AE-UPF, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI, Pati Llimona, Arran, Casal Independentista de Sants, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, Biblioteca Ignasi, AVV de Sant Andreu, S.C. La Lira, Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Casal Popular Martí i Pol, Bar Patapalo, Biblioteca Can Fabra, Centre Cívic Via Favència, Masia de la Guineueta, Centre Cívic Can Basté, Biblioteca de Nou Barris, Centre de Porta-Sóller, Ateneu Popular de 9 Barris, Cooperativa Ítaca, Ateneu Popular Octubre, CEPC-Barcelona, Ateneu Popular de l'Eixample.

Berguedà:Casal Independentista Cal Panxo. Camp de Túria:Casal Jaume I-Llíria. Conflent:Casal Jaume I-Rià. Camp de Morvedre:Espai Dina. Eivissa:GEN, CEPC-Eivissa, Ràdio-UC. Garraf:Ateneu l'Aixada, GER. Garrigues:Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques.

Garrotxa: Ateneu Independentista de la Garrotxa. Gironès: Casal Saltenc, Ateneu 24 de juny, Ateneu la Màquia, Casal Independentista El Forn, Centre Cívic de Celrà, La Pioxa de Bordils. Horta: Bar Tocat, C.S.O la Diskòrdia, Akelarre, Casal Jaume I-Malva-Rosa, Casal Jaume I-Russafa, Casal Jaume I-Catarroja, Biblioteca Diputació, Racó de la Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Centre Excursionista de València, Lliberia Sahiri, El Glop, Ateneu Cultural Casino de Torrent, CEPC-UV, Biblioteca humanitats, UV-Campus Tarongers, UV-Campus Burjasot, Cafè l'Infern, Ateneu l'Escletxa. Mallorca: Grup Ornitològic Balear, locals de l'Obra Cultural Balear, Es Pinzell, Can Lliró de Manacor, Campus UIB, CEPC-UIB. Llitera: Casal Ramon Vives. Maresme: Taberna Atzucac, Casal Independentista El Solc, Casal Popular Fèlix Cucurull. Marina Alta: Casal Jaume I-Pedreguer, Casal Jaume I-Pego, Casa Pinet. Matarranya: Casal de Calaceit. Menorca: GOB-Menorca. Osona: Casal Independentista Manel Viusà, Casal la Traca de Tona, el Xamfrà, 1714 Seguem Cadenes, Ges Insurrecte, Casal Independentista el Gurri, Bar KanKarra, Biblioteca de Taradell, Bar Tse-tse, Atmosfera, Biblioteca Dos Rius, Bar el Casal, Restaurant l'Olla dels Experiments, Biblioteca de St. Pere de Torelló. Pla de l'Estany: Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Pla d'Urgell: El Gis-Mat de Linyola, A.C Jaume I. Plana Alta: Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló, CEPC-UJI, Universitat Jaume I, A.C. l'Arrel, Casal Popular de Castelló Plana Baixa: Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta: Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume ICarcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca, Col·lectiu Vicent Andres Estellés. Ripollès: Casal Independentista i Popular l'Espurna. Rosselló: Llibreria Catalana, Casal Jaume I-Centre Cultural Català, CEDACC, Universitat de Perpinyà, Associació Arrels, Associació Aire Nou de Baó, CEPC-UP. Safor: Casal Jaume I-Gandia, Casal Jaume I-Oliva. Segarra: Torà. Segrià: La Falcata. Selva: Casal Popular el Trabuc, CUPA. Solsonès: Bar Castell, Casal l'Estaca. Tarragonès: Cafè Bar l'Auca. Vall d'Albaida: Ateneu Popular Arrels, Casal Jaume IOntinyent. Vallès Occidental: Casal Independentista Can Pingàs, Tio Canya-Mollet, Universitat Autònoma, CEPC-UAB, Via Fora-Ripollet, Consell de Joventut de Terrassa, Minyons, Geganters de Terrassa, La Nit. Vallès Oriental: Casal Popular el Tiet, Bar la Tramuntana, el Mirallet, Llibreria la Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaça de Cardedeu, Ateneu Molí d'en Ral de Caldes, Casal la Traca de Cardedeu, Casal Quico Sabaté, Biblioteca Can Pedrals, Biblioteca Can Mulà. Vallespir: Angelets del Vallespir.

On trobar L'Accent

Locals i col·lectius col·laboradors Alternativa Estel-UPF (Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona) / Alternativa Estel-UB (Cau Subversiu. Facultat d'Història-UB) / AC la Fornal (St. Julià, 20 bx.

Vilafranca del Penedès) / AC l’Esquellot (Cardedeu) / Associació de Veïns de Vinaròs Migjorn (C. Àngel 30, Vinaròs) / Ateneu Corberenc (Corbera de Llobregat) / Ateneu Popular Arrels (Doctor Otero 11, Beniarrés) / Ateneu Popular de l’Eixample (Ptge. Conradí 3, Barcelona) / Ateneu Popular X (Ferran 14. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular Octubre (Badajoz 23. Barcelona) / Ateneu l'Aixada (Major, 44. Vilanova i la Geltrú) / Ateneu Popular La Falç (Antic escorxador s.n, Artés) / Ateneu la Torna (Sant Pere Màrtir 37 bx, Vila de Gràcia) /La Barraqueta (Virtut, 14. Barcelona) / Ateneu 1714 (Sant Pere 6, 1r. Banyoles) / Can Capablanca (Les Paus, 19. Sabadell) / El Casal (Sant Elies 8, 1r. Reus) / Casal Antoni Sala i Font (C. Riera d'en Matamoros 103, Badalona) / Casal Independentista de Sants Jaume Compte(Premià, 31. Sants) / Casal Popular de Gràcia. (Ros de Olano 39/41, Barcelona) / Casal Popular Can Pingàs (Terrassa) / Casal Popular La Traca(Tona) / Casal Independentista El Gurri (Pça. Aibas, 9, Taradell) / Casal el Racó (Església 10, Molins de Rei) / CEPC-UA (Aulari 1, Hotel Associacions, Alacant) / CEPC- UMH (Sant Jordi, 2, Elx) / CEPC-UPF (Edifici Jaume I, Despatx 20.1E12, Barcelona) / CEPC- UJI(Mare de Déu de la Balma, 1, Castelló de la Plana) / CEPC-Eivissa (AC. 115. Sant Rafel) / CEPC-UAB (Local R-122, Pl. Cívica) / CEPC-UV (Baró St. Petrillo, 9) / L'Arrel de Castelló (A.C 667, Castelló de la Plana) / Endavant-La Costera (L'Alcúdia de Crespins - Canals) / La Falcata (Panera 2, Lleida) / Ges Insurrecte (Colomer, 11, 1r B. Torelló) / Kasal Okupat el Prat (KOP) -Alta Tensió (C. Dr. Soler i Torrents 36, El Prat de Llobregat) / Partisano (Pça. de l'Oli, 7 baixos. Girona) / La Pioxa (C. Almeda s/n. Bordils) / Casal Quico Sabaté (St. Roc, 8. Sant Celoni) / Racó de la Corbella (Ripalda 20, baixos. València) / Centre Social-Bar Terra (Baró de Sant Petrilló 9. València) / La Traca (Pau Gesa 5. Cardedeu) / Taberna l'Esparracat (C. Feliu Monné 18, Esparraguera) / 1714 Seguem Cadenes (Riera 29. Vic) / Via Fora-CAT (Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera St Miquel, 25. Barcelona) / 1917 (Pintor Fortuny, 30. Barcelona)

Del 22 de març dal 5 d’abril de 2005

/ 12

CONTRAPORTADA

"La Universitat Popular multiplica la memòria dels 30.000 desapareguts" Aina Torres i Rexach, Barcelona.

Entrevista a Claudia Korol, responsable d'educació de les Madres de la Plaza de Mayo Claudia Korol exerceix com a docent a la Universidad Popular de les Madres de la Plaza de Mayo a Argentina, a més de coordinar dues càtedres d'aquesta universitat, la Càtedra d'Educació Popular i la Càtedra de Formació Política Ernesto Che Guevara. Ha visitat el nostre país per participar en el Fòrum Social per l’Educació que va tenir lloc a Barcelona i també ha fet xerrades a diferents universitats dels Països Catalans.

Korol, a més, exerceix com a periodista, és secretària de redacció de la revista América Libre i corresponsal d'ADITAL (Brasil), de Punto Final (Xile), de Jornal Brasil de Fato (Brasil), de Radio Rebelde (Cuba), del diari de les Madres de Plaza de Mayo (Argentina) i d'Enfoques Alternativos (Argentina). A més, és la productora del programa La Rosa de los Vientos, de FM La Tribu, ràdio alternativa d'Argentina.

També és autora dels llibres Rebelión, reportaje a la juventud chilena; El Che y los argentinos; Feminismo y Marxismo, diálogo con Fanny Edelman i Chile, entrevista a Gladys Marín, entre d'altres.

Com a educadora popular, Korol participa en projectes de formació política amb moviments de camperols, de piqueteros i d'organitzacions de dones. L'any passat, va guanyar el premi Pensar a Contracorriente 2004 per un treball sobre el moviment de treballadors desocupats de la província de Salta, una de les zones més pobres d'Argentina.

Claudia Korol va formar part de la Federació Universitària de Buenos Aires i de la Federació Universitària Argentina. A més, va participar en les brigades juvenils de solidaritat amb Nicaragua i en les brigades juvenils de solidaritat amb Xile durant la dictadura de Pinochet.

Aquest any la Universidad Popular fa 5 anys. Quin va ser el motiu que va impulsar un grup de les Madres de la Plaza de Mayo a crear-la el 2000?

Cal tenir en compte que les Madres, ara fa 28 anys, van sortir a buscar als seus fills en plena dictadura enfrontant-se amb tot el poder: militars, jutges, advocats i polítics, tots ells formats en les universitats de l'estat. A més, les Madres van rebutjar les reparacions econòmiques que els hi oferia el govern per la desaparició de les seves filles i fills, així com qualsevol monument que els hi poguessin dedicar perquè creien que la lluita dels seus fills i filles no podia ser congelada en un monument. Així, passats els anys es va pensar en crear la Universitat Popular perquè els somnis i els ideals pels quals van lluitar els seus fills i filles, així com la seva memòria no es perdessin quan s'esgotés la vida física de les Madres, ja que moltes tenen entre 70 i més de 90 anys. D'aquesta manera, la universitat sorgeix amb l'objectiu que els somnis dels seus fills poguessin arribar a noves generacions i també de formar els moviments populars. Podríem dir que la universitat és un espai que multiplica permanentment la memòria dels 30.000 companys i companyes desaparegudes.

La universitat, com que no és oficial, no permet que els estudiants tinguin un títol oficial reconegut.

Què duu a aquests joves a estudiar a la Universidad Popular?

La gent que entra a la Universitat Popular de les Madres ho fa perquè està buscant una alternativa al model d'educació argentí que reprodueix el sistema capitalista i que està pensat i planificat d'acord amb les polítiques del Banc Mundial. Tot i així, moltes professores de la Universitat Popular també donem classes a les universitats de l'Estat, i reconeixem que allà a dins hi ha una batalla de molts docents i estudiants que intenten canviar aquest sentit de la universitat estatal. La Universitat Popular no dóna títols oficials com a universitat però no impedeix que els joves tinguin títol en altres universitats. Tot i així, cal tenir en compte que ningú dóna títols per la nostra lluita, ja que és molt difícil que algú consideri que està graduat en aquest aspecte. La intenció és que la universitat serveixi als sectors populars; per exemple, hi ha molts companys que han estudiat periodisme d'investigació i que avui estan treballant en mitjans de comunicació i són reconeguts perquè la formació que han rebut és bona.

Expliqui'ns com funciona i què s'ensenya a la carrera que vostè coordina i a les onze carreres més

que podem trobar a la universitat.

La carrera d'Educació Popular, que jo coordino, és un espai de formació d'educadors dels moviments populars, no busquem formar els moviments directament sinó els educadors d'aquests moviments. En altres carreres, com la de Psicologia Social, l'objectiu és formar a psicòlegs socials que puguin actuar en els moviments, i la carrera de Drets Humans és una carrera dirigida a donar eines perquè els moviments tinguin possibilitats d'afrontar amb major capacitat la batalla quotidiana que no és només contra la fam i la desocupació, sinó també per tots els drets, inclosos els drets a la llibertat i a la justícia. La d'Investigació

"Els professors de la universitat no cobrem per la nostra feina, per nosaltres és una militància, una forma de compromís social."

Periodística ja l'he comentat i la d'Economia Política intenta oferir una altra mirada sobre l'economia que la que s'ensenya a les universitats oficials. També hi ha la carrera de Cine Documental que, entre d'altres, forma a companys dels moviments populars perquè els mateixos moviments puguin elaborar la seva pròpia documentació. Pel que fa a la càtedra de Formació Política que porta el nom de Che Guevara, i que també coordino, és comuna a totes les carreres i, en aquest cas, intentem fer una anàlisi de com funciona el capitalisme des d'una mirada bastant centrada a l'Amèrica Llatina i també un repàs de quines han estat les experiències de lluita pel socialisme al nostre món.

Un alumne de la seva universitat va dir: "Desitjo conèixer eines

"La gent ve perquè busca una alternativa al model d'educació que reprodueix el sistema capitalista planificat d'acord amb les polítiques del Banc Mundial." polítiques, econòmiques i socials que permetin fer aportacions a les lluites del meu poble". A part de formar persones dels moviments populars en les carreres universitàries, quines tasques porten a terme més enllà de l'aula?

A la càtedra d'Educació Popular, per exemple, a més de formar educadors populars dels moviments, els propis moviments ens demanen cursos de formació en els seus llocs i nosaltres hi anem. Sempre, però, intentant que després de cada curs quedi allà un

equip d'educació popular que pugui continuar amb la tasca i desenvolupar els seus propis programes de formació, ja que ens sembla fonamental l'autonomia dels moviments populars i el fet que no hagin de dependre de nosaltres. A més, participem de la lluita política i social juntament amb els moviments, també som un moviment popular i som part d'articulacions que lluiten per la llibertat dels presos polítics, etc. També fem un congrés anual de salut mental i drets humans en el qual els moviments treballen en la discussió sobre problemàtiques específiques.

Després de cinc anys de funcionament, quina opinió té del treball que ha desenvolupat la universitat? Hi ha desafiaments pendents?

Considero que la tasca que ha desenvolupat la universitat és positiva però al mateix temps també té limitacions i desafiaments pendents. Les limitacions bàsicament vénen donades pel motiu que els professors de la universitat no cobrem per la nostra feina, per nosaltres és una militància, una forma de compromís social i això fa que haguem de treballar en altres llocs. Això, es veu reflectit, per exemple, en el fet que hem creat les carreres que hem pogut i no totes les que pensem que s'haurien de crear perquè de vegades no tenim els docents idonis o bé que no tenim el temps suficient per formar-nos com a docents. Un altre aspecte, és que a la universitat coincidim docents que vénen de diferents perspectives polítiques i això dóna una gran riquesa perquè tenim diversitat, però a la vegada també s'han donat casos en els quals el professor fa classes magistrals i verticals, i això no hauria de ser així.

Quina opinió té de l'educació universitària al nostre país? Seria possible una Universitat Popular dels Països Catalans?

No tinc gaire autoritat per parlar de com és l'educació aquí, però pel que he pogut veure crec que hi ha crítiques comunes a les que nosaltres fem de l'educació a l’Argentina.

Crec que també hi ha poca crítica dels continguts i de la metodologia i considero que, igual que a l’Argentina, la relació de la universitat amb els moviments socials, és gairebé nul·la. Tot i això, he conegut molts grups que intenten canviar tot això. Pel que fa a la possibilitat que existís aquí una universitat popular, crec que això està en mans d'aquests moviments, malgrat que no vull pensar en translacions mecàniques.

Espero que hi pugui haver moltes experiències diferents als Països Catalans perquè m'emporto una molt bona impressió de la gent que he conegut i que està disposada a canviar les coses, no només a nivell educatiu, sinó també a nivell polític.