Accent 58

Del 17 al 31 de maig de 2005 Distribució gratuïta 5.000 exemplars Publicació quinzenal d’àmbit nacional

Número 58

Periòdic popular dels Països Catalans

Mobilitzacions per l’absolució d’en Franki Les mobilitizacions i accions per aturar l'empresonament del jove terrassenc Francesc Argemí no s'aturen. En aquest context els col·lectius anti-repressius SAT i Rescat van convocar una jornada de lluita descentralitzada en la que es realitzaren una quinzena d'accions solidàries. Van destacar les accions reivindicades per la campanya "Països Catalans insubmissos" que en el cas de Vilanova i la Geltrú se saldà amb la detenció d'un jove acusat "d'ultratge a Espanya". Aquest és de fet un dels delictes pel qual en Franki pot entrar en els propers dies a la presó.

D'altra banda el 14 de maig més de 1.500 persones es van manifestar a Terrassa en una de les manifestacions més multitudinàries que es recorden a la cocapital vallesana.

Des del col·lectiu Solidaritat Antirepressiva de Terrassa (SAT) es convocarà en els propers dies a través del web llibertat.com/franki a una nova concentració pel proper 23 de maig dia en el que el jove egarenc està citat al jutjat i que pot ser clau de cara al possible ingrés a la presó.

Tres persones es van encadenar a l’Ajuntament de Granollers en solidaritat amb en Franki

es va consumar setmanes després del judici per amenaces a un jove de la població molt conegut pels seus vincles amb organitzacions d'extremadreta. Cada vegada es fan més freqüents els casos d'agressions, no debades i com a exemple, a finals d'abril, i després del concert organitzat per ACPV un jove de Vilareal ja va ser apallissat a València amb pals. Com a primera mesura ja s'han constuït diferents plataformes antifeixistes a algunes d'aquestes

“rentar la cara” a Elx després dels atacs a tallers xinesos del polígon del Carrús.

Aquesta reunió arriba en un context de profunda crisi, ja que segons les dades oficials de l’Índex de Producció Industrial (IPI) del sector al conjunt del País Valencià ha disminuït en un 17% el passat mes de març.

Per part del Moviment per la

Països Catalans / 3

Referèndum de la Constitució europea a la Catalunya Nord Països Catalans / 6

Les mines de Sallent en lluita Economia / 7

Els altres catalans avui Cultura / 10

Finalitza el procés de regularització; continuen els “sense papers”

poblacions. Mentre a Vinaròs van organitzar una concentració de protesta a l'Ajuntament per demanar mesures polítiques; a Castelló s'ha organitzar una manifestació per al divendres 20 de maig a la Plaça de la Independència per denunciar la permisivitat de les autoritats davant aquests grupuscles i fer augmentar la consciència social per aquest problema.

Països Catalans / Pàgina 6

Elx “espera” la patronal del calcer en un clima de crispació Els propers 26 i 27 de maig se celebrarà a Elx, capital del Baix Vinalopó, una cimera de la Confederació Europea del Calcer (CEC). La reunió de la patronal continental del sector serà aprofitada pels sindicats i col·lectius de l'esquerra combativa de la ciutat per denunciar l'intent de deslocalitzar la indústria del calcer. Un altre objectiu de la reunió és la de

Mobilitzacions d’estudiants arreu el país

Països Catalans / Pàgina 6

El jove agredit a Vinaròs es recupera lentament El jove veí de Vinaròs que el passat 5 de maig va ser agredit per un grup de feixistes es recupera de les lesions a l'Hospital de Castelló.

Malgrat que en uns primers moments es va témer per la vida del jove; aquest ja està fora de perill.

Aquesta brutal agressió, cal emmarcar-la en l'augment de l'activitat de l'ultradreta als Països Catalans; i especialment en els últims mesos a les comarques de Tarragona i Castelló (veure L’Accent 57). L'atac

Sumari:

Unitat del Poble (MUP) i altres col·lectius locals s'ha programat una contracimera a les rodalies del Centre de Congressos. Segons deuncien des de la patronal ja han demanat protecció policíaca al Ministeri de l'Interior espanyol per por a possibles incidents.

Economia / Pàgina 7

Immigrants manifestant-se el primer de maig a Barcelona / Foto: L’Accent

El procés de regularització d'immigrants engegat pel govern espanyol va finalitzar el passat 7 de maig. Segons fonts governamentals s'ha tancat amb 260.000 peticions als Països Catalans. Malgrat aquest fet, resten milers d'immigrants al nostre país sense poder normalitzar la seva situació i que per tant, es veuen abocats a continuar en l'exclusió social i sota la por de la repressió policial.

Des de l'Assemblea per la Regularització Sense Condicions (ARSC) es continua exigint solucions pels immi-

grants exclosos del procés com per exemple els 500 que continuen tancats en el moment de tancar edició a una desena de locals de l'àrea metropolitana de Barcelona. Segons Enrique Mosquera, portaveu de l’ARSC afirma que “el procés ha estat una jugada de màrqueting per part del govern del PSOE” i que, es calcula que a nivell de l’Estat espanyol hauran quedat aproximadament un milió de persones “sense papers”.

Entrevista a Smail Boudjelthia, germà d'un detingut a l'operació Estany i Benet Salellas, advocat

Països Catalans / Pàgina 4

2/

OPINIÓ

EDITORIAL

Cap a un País sense indústria Els problemes derivats de la competència internacional en els diferents sectors industrials no són una novetat de l'era de la "globalització". D'ençà que hi ha hagut intercanvis, hi ha hagut diferències de producció que han derivat en diferències de preus i, per tant, competència pel mercat. Antigament, aquestes diferències es podien donar per la proximitat de la matèria primera, per les diferències en el cost de la mà d'obra, per l'ús de diferent tecnologia o per la qualitat del producte final, entre d'altres causes. Si fa no fa, els mateixos motius que a l'actualitat...

D'altra banda, amb el desenvolupament dels estats capitalistes, les burgesies nacionals han impulsat polítiques proteccionistes o lliurecanvistes en funció dels seus interessos dins d'aquesta situació en el gran mercat: quan ha convingut han reclamat aranzels per protegir un determinat sector i, quan no, han apostat per la liberalització i les conseqüents reconversions autòctones -si ha sigut necessari. Per tant, el procés neoliberal actual que aposta per l'eliminació de tot tipus de barreres al comerç l'hem d'entendre dins d'aquesta dinàmica històrica, sense perdre de vista que els països més potents econòmicament continuen protegint la producció industrial amb aranzels o amb subvencions...

Sembla clar, doncs, que el fenomen de la deslocalització actual no l'hem d'interpretar com a inevitable, ni tampoc hem de caure en l'engany d'aquells que afirmen "nosaltres ens vam beneficiar en el seu moment, ara els toca a uns altres". És a dir, d'aquells que consideren que la industrialització dels anys seixanta forma part d'un procés teleològic de l'evolució econòmica que ara hem superat.

El fet és que un país, per mantenir la seua sobirania política necessita també una sobirania econòmica i això passa per la protecció dels diferents sectors, no només la indústria. Els règims socialistes dels segle passat n'eren ben conscients i desenvoluparen plans d'industrialització per equilibrar les economies pròpies i fer front a la pressió del món capitalista. A més a més, la indústria és una font de sobirania econòmica que permet sortejar amb major facilitat les diferents crisis que ens afecten periòdicament.

La defensa del sector industrial ha de ser, per tant, una reivindicació de tots i totes, com també hauria de ser la defensa de l'agricultura i, fins i tot, d'un determinat sector serveis. Així, hem de començar a valorar els diferents sectors de producció en funció d'altres paràmetres no exclusivament de rendibilitat de mercat: de la mateixa manera que cada cop som més conscients que els beneficis de l'agricultura -determinada agricultura, és clar- són també la contribució a la conservació de diferents ecosistemes, els beneficis de la indústria -i no qualsevol indústria, cal afegir- no s'han de limitar als beneficis econòmics sinó que són la independència social i política que permeten, així com les relacions i condicions de vida que poden generar. És obvi, d'altra banda, que també hem d'evitar l'excessiu monopoli d'un d'aquests sectors, pels efectes que això té en les nostre condicions de vida i en especial en les condicions laborals. En definitiva, ens cal una economia diversificada, controlada i socialment justa, on la indústria és imprescindible.

Des d'aquest punt de vista, és una gran irresponsabilitat l'actitud dels dirigents polítics i dels sindicats autoanomenats majoritaris, que assumeixen el procés de desindustrialització com a inevitable, i sobretot com a un procés aïllat sense connexió amb la resta del conjunt productiu. La defensa dels llocs de traball s'ha de fer des d'una perspectiva nacional i, per tant, cada tancament és una derrota per a tots els treballadors i treballadores. L'actitud dels grans sindicats en acceptar aquests tancaments ens esta abocant a una hegemonia del sector serveis, amb la corresponent precarietat laboral i la destrucció medi ambiental que comporta.

L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans.

Número 58. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.

Redacció Valencia: c. de Ripalta, 20, baixos, València 46003.

Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. 08012 Barcelona.

Adreça electrònica laccent@laccent.info. Telèfons de contacte: Subscripcions: 646 98 16 97. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 616 07 33 28.

Consell de Redacció: Coordinació: Andreu Ginés i Arnau Urgell. Països Catalans: Laia Altarriba, Jaume Calafell, Martí Cirici, Laia Creus, Aure Silvestre, Joan Teran, Aina Torres, Arnau Urgell, Daniel Xavier. Economia: Andreu Ginés, Àlex Tisminetzky. Internacional: Juanjo Garcia, Sónia Jiménez, Manel López.

Cultura: Joan Sebastià Colomer, Jordi Garrigós Josep Maria Soler, Feliu Ventura. Correcció: Mercè Mauri. Edició gràfica: Raimon Porta, Àlex Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia. Secció Gràfica: Oriol Clavera, Mireia Comas, Oriol Diez. Distribució: Martí Gutiérrez, Martí Urgell. Han col·laborat en aquest número: Alba Ayala, Pau Tobar, Miquel Benlloch, Marta Serra.

Del 17 al 31 de maig de 2005

ARTICLE D’OPINIÓ

El referèndum de la Constitució Europea a la Catalunya Nord El proper dia de maig és al torn dels nord-catalans de votar en contra de la Constitució Europea.

Un no que recull en favor seu els mateix arguments que es van poder sentir el passat 20 de febrer, però que no s'enmarca exactament en les mateixes circumstàncies.

La pregunta del referèndum no fa referència la Constitució Europea, sinó a la francesa i és demana si aquesta pot ser modificada de cara a permetre la ratificació del tractat europeu. Tot i aquestes giragonses, el referèndum, en aquest cas, és vinculant.

Per tant si guanya el “No”, París no podrà modificar la Cons-titució francesa, ni ratificar la Constitució Europea i per tant aquesta no podrà ser aprovada a Europa.

Se suposa que això és un xic més democràtic que el que se va fer a l'Estat espanyol. Se suposa, perquè ningú dubta que esperant una

nova ocasió, l'aplicació dels tractats anteriors canviarà ben poc els projectes dels dirigents europeus.

Però potser si que significaria un toc d'alerta simbòlic que l'Estat francès, un dels estats fundadors d'aquesta Europa, hi digués no.

D'altra banda la situació d'equilibri entre el sí i el no que apunten les enquestes, no ha fet més que accentuar la tensió en les setmanes prèvies a la votació. La possibilitat que guanyi el “No” ha desvetllat l'alarmisme dels partits parlamentaris majoritaris que despleguen tots els mitjans perquè el “Sí” acabi guanyant, utilitzant tots els arguments possibles, fins a l'equiparació del no de l'extrema dreta amb el de l'esquerra.

No hi ha hagut una campanya pel “No” organitzada en el conjunt de Catalunya Nord, a banda de les que han fet alguns partits polítics.

Potser perquè a la Campanya contra els Països Catalans contra la Constitució li ha faltat, en part,

visió al moment de treballar en tot el territori, potser perquè les dinàmiques de lluita no són les mateixes.

Però tot i això, aquest referèndum arriba en un moment de tensions socials i polítiques importants.

Per les retallades dels drets socials i sobretot laborals per part del govern, però també per raons estretament lligades al tractat europeu.

Les directives Bolkenstein de les quals ja s'ha parlat (molt més que a l'estat espanyol), els acords d'intercanvi d'energia (línia de Molt Alta Tensió), les conseqüències de Bolonya (amb vagues a la Universitat de Perpinyà) han mobilitzat una bona part de la població.

Unes mobilitzacions que deixen esperar que el pròxim 29 de maig, les xifres 49%-51% se decantaran a favor nostre.

Marta Serra Militant de Maulets i demògrafa

La Veu dels Lectors i les Lectores és l’espai que obrim perquè ens feu arribar les vostres opinions sobre l’actualitat i, d’aquesta manera, també pogueu participar d’aquest projecte comunicatiu. Les cartes han d’ocupar com a màxim 1.500 caràcters i les heu de fer arribar a opinio@laccent.info.

LA VEU DELS LECTORS I LES LECTORES

Què volen aquesta gent?

Salut i resistència!

Sóc en Franki de Terrassa. Aquesta vegada no us escric com a cap dels col·lectius dels quals participo normalment. Avui us escric en nom meu i ho faig per explicar-vos la meva situació, per agrair les mostres de solidaritat rebudes i per continuar demanant-vos que mantingueu el compromís amb la lluita i les persones repressaliades.

Companyes i companys, diuen que em volen empresonar. Em volen fer complir dos anys i set mesos de presó per uns fets que no van quedar demostrats durant el judici que em van fer. Diuen que em volen empresonar per intentar despenjar la bandera espanyola del balcó i agredir a quatre agents de la policia municipal.

Companyes i companys, totes sabem que aquesta no és la veritat.

Va ser un judici polític el que em va condemnar i un jutge que era fiscal militar durant la dictadura el que va dictar la sentència. El que volen empresonar és la dissidència, els crits que qüestionin el sistema establert i posin de relleu les seves contradiccions.

Amb aquesta sentència el que intenten és castigar les lluites de les quals participo, l'okupació, la lluita per la llibertat dels i les preses, la denúncia de la precarietat laboral i social, la lluita contra els abusos de poder i la repressió,... i la manera assembleà-

ria i solidària de com les portem a la pràctica.

Avui, el meu ingrés a presó es troba en mans d'un ex-militar que realitza judicis a Terrassa o en mans d'un tribunal de Madrid al qual anem a dirli a través d'un recurs que han incomplert les seves pròpies lleis de forma sistemàtica judici rere judici.

Per tant, espero que algun dia existeixi la justícia real, i mentrestant permeteu-me que dubti completament de la justícia actual i que no tingui cap esperança de que els que s'entossudeixen en empresonar-me desisteixin.

Com ja he dit no sols van a per mi, hi ha altres casos repressius tant a la vila com arreu. A Terrassa tenim judicis pendents els dos més destacats són: 32 persones que van ser detingudes durant un desallotjament i que els demanen cinc anys de presó per cadascuna. I un company i una companya que els acusen d'haver participat en la recuperació del material que es trobava dins d'una casa okupada que havia estat desallotjada i que la policia va dissoldre amb una càrrega. Els demanen sis i dos anys de presó respectivament.

I arreu tenim els companys i companyes represaliats durant els diversos dotzes d'octubre a Sants. Els companys detinguts i torturats pels mossos a Torà. Els tres joves de Gràcia esperant el judici a l'Audiència nacional. Els joves de Cornellà i Hospitalet detinguts i torturats per la brigada d'informació el 4 d'octubre passat. Els desallotjaments i repressió a l'okupació a

Sabadell, a Manresa, als diferents pobles i barris de Barcelona.... I uns quants casos més que em deixo, això sí, sense oblidar els meus companys i amics terrassencs, Zígor i Laura, actualment presos a Albacete i Múrcia, i la resta de persones preses per les seves conviccions polítiques.

Aquests casos no els he anomenat en va, són exemples que ens demostren que la lluita és manté viva, que la lluita continua. I és en aquests punts de resistència i en molts d'altres d'on sorgeixen les mostres de solidaritat que estic rebent. I és precisament això el que a mi per sobre de tot m'omple de veritat i fa que no em senti sol, i saber que si en algun moment em poden fallar les forces, si en algun moment puc dubtar, vosaltres-nosaltres sereu el punt on recolzar-me.

Família, companys i companyes, ja em poden prendre el megàfon, intentar tancar-me, el que vulguin, que no els ho posaré fàcil,... No he arribat fins aquí perquè fos un joc, tot al contrari, sempre n'he estat conscient, i abandonant perdríem la lluita. Per tant ara i sempre continuaré cridant : no em faran creure!!! la lluita és l'únic camí!!!

Ens continuem veient al carrer, a les manis, a les assemblees, les accions, les xerrades, i també a les festes, concerts, kafetes,... Un petó i una abraçada revolucionària des de Terrassa.

Visca el poble organitzat!

Visca la lluita anticapitalista!

Sense justícia no hi ha pau!

Franki. Can Beltza. Terrassa.

Dimecres 20 d'abril de 2005

Del 17 al 31 de maig de 2005

/3

PAÏSOS CATALANS

Segueixen les mobilitzacions estudiantils arreu del país Les eleccions al rectorat de la UB i la UPF i les jornades de lluita contra l'EEES marquen l'activitat sindical dels estudiants dels Països Catalans

Pintades durant la protesta estudiantil a la Universitat Autònoma / Foto: Xarxa d’Estudiants de la UAB

Jordi Garrigós, Barcelona Durant aquest mes de maig, trobem diverses problemàtiques a les universitats d'arreu dels Països Catalans. Per una banda, els estudiants de la UB i la UPF han estat cridats a les urnes per tal de participar en l'elecció del nou rector i per altra, s'estan intensificant les mobilitzacions contra l'anomenat Tractac de Bolonya, tan al País Valencià, on milers d'universitaris es van manifestar en contra com al Principat, amb la protesta dels i les estudiants de les titulacions que elimina l'EEES o amb les diferents activitats contra la convergència europea que està preparant la Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública.

Unes eleccions poc democràtiques Per primera vegada des de l'aplicació de la LOU, els alumnes de la UPF varen poder votar, el passat 11 de maig a les eleccions al rectorat.

Aquests comicis varen presentar un sistema de participació democràtica força curiosa ja que a l'elecció del rector el 51% del pes del resultat correspon als professors doctors mentre que l'altre 49% inclou als catedràtics i professors agregats, estudiants i PAS (personal d'administració i serveis). Aquests fet es força preocupant quan la suma d'aquest segon grup representa més d'un 90% de tota la comunitat universitària, a més cal donar importàn-

cia al fet de que la Universitat Pompeu Fabra redueix a un 25% els vots dels estudiants. Un cop celebrats els comicis el guanyador ha estat Josep Joan Moreso, candidat proper al PSC en unes eleccions on la participació ha estat d'un 29,84%, índex que en el cas dels estudiants ha disminuït fins el 23,94%. Per Gerard Sala, membre de l'Alternativa Estel , "El rector sorgit d'aquestes eleccions continuarà amb el procés privatitzador que està patint la UPF, ja que és un simple titella dels partits polítics que amb la LOU i la LUC han fomentat la privatització de la universitat pública Catalana". Val a dir que cap dels dos sindicats de l'Esquerra independentista que treballen a la UPF s'havien decantat per a un candidat; mentre la CEPC demanava el vot nul, AE es decantava per l'abstenció activa per a denunciar la il·legitimitat del procés electoral.

Una situació semblant és la que es viu a la Universitat de Barcelona ja que les eleccions que se celebren el proper 18 de maig segueixen la mateixa línia pel que fa a repartició dels vots de la comunitat universitària i en aquest cas, els estudiants representen un 30% del pes del resultat total. Des de la CEPC tampoc s'aposta per cap dels quatre candidats a rector i segons el seu comunicat "demanem l'abstenció o el vot nul ja que ens plantegem aquestes eleccions com un referèndum davant la

política educativa actual que té dos grans noms: reformes legals com ara la LOU, la LUC i l'EEES així com el cada vegada més descarat procés de mercantilització de l'educació que veiem a Europa". També en un comunicat públic on en demana l'abstenció, des de l'Alternativa Estel s'assegura que "les eleccions al rector no responen a cap altre motiu que a l'estratègia dels partits polítics per controlar la universitat i permetre seguir el procés de privatització que està patint la universitat pública i aquest procés, és totalment contrari al nostre projecte d'universitat popular".

Al País Valencià també es lluita contra l'EEES El passat 11 de maig se celebrà al País Valencià una jornada de lluita contra la situació que pateix l'ensenyament públic a les aules valencianes. Aquesta protesta va consistir en la convocatòria d'una vaga als centres de secundària per part de la Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans que reclamava, bàsicament, una millora en el finançament de l'escola pública, l'eliminació de les empreses privades a les aules i la supressió de les subvencions de les escoles concertades. Aquestes peticions dels alumnes de secundària foren recolzades per bona part dels estudiants a localitats com Xativa, Castelló o Ondara i segons Octavi Ruiz, portaveu de la CEPC al País Valencià, "Els estudiants surten al

carrer perquè viuen aquesta mercantilització en el seu dia a dia”.

Els barracons, la manca de material i d'infraestructures per determinades assignatures, la degradació dels instituts públics... són coses que ocorreixen massa sovint als centres".

Aprofitant aquesta jornada i emmarcada dins d'una setmana de mobilitzacions a nivell europeu contra la neoliberalització de l'ensenyament públic la CEPC va convocar també una manifestació universitària a València contra el tractat de Bolonya. Aquesta aplega més de 1.000 persones i que des del sindicat de l'Esquerra Independentista es valora “molt positivament ja que darrerement i a mesura que s'han anant coneixent amb més profunditat el que és l'EEES, un grup important, però encara minoritari, de gent s'ha plantat i ha dit prou...”

Jornades contra la cimera de Bergen També cal destacar la convocatòria per part de la PMDUP (Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública) que funciona com a marc unitari del moviment estudiantil del Principat i on hi treballen conjuntament assemblees de facultat i sindicats de la majoria d'universitats del Principat, d'unes jornades de lluita coincidint amb la cimera de ministres de l'educació europeus que tindrà lloc a la ciutat noruega de Bergen durant els dies 19 i 20 de maig . Les activitats que s'han preparat són la tancada d'estudiants a la facultat d'econòmiques de la UB a partir de les nou del vespre del dimarts 17 de maig i una xerrada amb el títol de "Què s'amaga darrera Bolonya?" seguit d'un dinar popular a la plaça Universitat el dimecres 18.

Segons els portaveus de la PMDUP, aquesta trobada de ministres europeus té com a finalitat avaluar la implantació de les reformes cap a un marc universitari uniforme tot acomplint el procés que va prendre forma a Bolonya l'any 1999. Per aquest motiu, s'ha organitzat un segon Fòrum Europeu de l'Educació a la mateixa ciutat no-ruega per tal de vertebrar alternatives als atacs que rep l'ensenyament públic. Segons ens han assegurat, tan l'Alternativa Estel com la CEPC formaran part de la delegació catalana que viatjarà a Bergen.

L’APUNT

El problema de les titulacions Durant les últimes setmanes, diferents titulacions universitàries han vist com eren eliminades fulminantment per les quatre subcomissions del "Consejo de Cordinación Universitaria" (CCU) que treballen els àmbits d'humanitats, ensenyaments tècnics, ciències socials i jurídiques i ciències experimentals i de la salut.

Segons aquest òrgan, l'adequació a l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior, que pretén homogeneïtzar tot l'ensenyament europeu, fa que a l'Estat espanyol els estudiants passin a poder escollir 77 carreres a partir de l'any 2010 enfront de les 140 actuals. És especialment flagrant la reducció en matèria d'humanitats ja que la proposta inclou l'eliminació de les carreres d'història de l'art, humanitats i les filologies com ara la catalana, així com el segon cicle d'història de la música. Fons oficials asseguren que aquestes carreres desapareixen a causa dels pocs estudiants matriculats i obvien les reclamacions dels sindicats d'estudiants que denuncien que aquesta reducció és deu a criteris purament mercantilistes. Un dels casos que ha tingut més ressò mediàtic es el de la titulació de filologia catalana, que pretenen que sigui inclosa dins la carrera de lenguas modernas y sus literaturas, fet que podria deixar a la llengua catalana en una situació prou greu dins l'àmbit universitari.

Tot i el futur negre que és presenta per aquestes titulacions la reacció estudiantil no s'ha fet esperar i el passat dimecres 11 de maig uns 5000 estudiants i professors es manifestaren pels carrers del centre Barcelona reclamant la no eliminació de diverses titulacions. La protesta, que va acabar davant la delegació del govern va aplegar, principalment, a estudiants de la UB, UAB, UPF i UdG de les diverses carreres que seran eliminades per l'homogeneització de l'ensenyament dins del marc europeu.

4/

L’APUNT

Mobilitzacions permanents El col·lectiu d'immigrants ha estat mobilitzant-se per reclamar un procés de normalització més flexible des del primer moment en què aquest es va iniciar. El primer tancament d'immigrants, que va tenir lloc al març i va durar un cap de setmana, va reunir a més de 500 immigrants en diversos locals de Barcelona i Santa Coloma de Gramenet. Aquest breu tancament s'ha vist precedit per un segon tancament i una vaga de fam per part de molts d'ells, aquesta vegada de forma indefinida. Locals de Barcelona i de la seva àrea metropolitana acullen des del 2 d'abril a centenars d'immigrants que resten encara tancats. El mateix 2 d'abril, l'inici del segon tancament coincidia amb la jornada europea contra els centres d'internament d'estrangers, on tant València com Barcelona van viure un cap de setmana de mobilitzacions.

D'altra banda, les manifestacions han estat presents en tot moment.

En una de les ocasions, centenars d'immigrants es van reunir el cap de setmana del 12 i el 13 de febrer per manifestar-se a Barcelona amb el lema "papers per a tothom", unint-se el dia 12 a la manifestació contra la Constitució Europea. Una de les últimes mobilitzacions, ha estat la que va aplegar als immigrants al centre de Barcelona el mateix dia que es donava per tancat el procés de regularització. En aquella ocasió, prop de 400 immigrants es van concentrar a la plaça de Catalunya per reiterar el seu rebuig a la política del govern i denunciar la ineficàcia del procés de regularització.

També s'han dut a terme al barri de Gràcia dues cercaviles en favor dels immigrants; on desenes de persones, tant gent del barri com immigrants, hi han participat en ambdues ocasions.

Malgrat haver finalitzat el procés de regularització, més de 550 immigrants segueixen tancats en vuit locals de Barcelona i rodalies per reclamar que el procés de regularització segueixi obert, i que no sigui necessari presentar el certificat d'empadronament ni el contracte de treball. L'Assemblea per la Regularització Sense Condicions va assegurar el mateix dia 7 que els immigrants volen aguantar tancats un temps més, tot i que estan expectants per si el Govern comença les repatriacions dels estrangers que no hagin aconseguit regularitzar-se.

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ

Ser subscripor de L’ACCENT et permet rebre a casa cada quinze dies la publicació i col·laborar amb el projecte d’informació popular i compromes amb la realitat dels Països Catalans

Del 17 al 31 de maig de 2005

PAÏSOS CATALANS

El procés de regularització acaba amb només 260.000 sol·licituds Segueixen els tancaments i les mobilitzacions a favor d'una regularització sense condicions malgrat la por i la repressió

Manifestació d’immigrants per la regularització / Foto: Arxiu de L’Accent

Laia Creus, Sant Jordi Desvalls.

El passat set d'abril finalitzava el procés de regularització obert tres mesos abans pel Govern socialista. Les llarguíssimes cues a les diverses oficines de la Seguretat Social van marcar l'últim dia en què el procés estava obert, on molts immigrants esgotaven de forma desesperada la seva última oportunitat per aconseguir els papers. Tal i com han denunciat els immigrants al llarg dels tres mesos, el procés de regularització els ha deixat en mans dels mateixos empresaris que els tenien contractats il·legalment i ha afavorit la creació de màfies, que venien diversos documents als immigrants per preus que rondaven els 6.000 euros.

Les dades Barcelona i València han estat les províncies catalanes amb més sol·licituds realitzades, mentre que Lleida i les Illes Balears s'han quedat a la cua pel que fa al nombre de sol·licituds. Equatorians, romanesos i marroquins són les nacionalitats que més sol·licituds han presentat, i a l'altra banda es troben països com Senegal, Xina o Brasil.

Valoracions L'Assemblea per la Regularització Sense Condicions (ARSC) ha assegurat que l'exclusió social Nom i cognoms: Codi postal: Tipus de subscripció: Domicialiació bancària Nom del titular: Entitat

dels immigrants i l'economia submergida són dos temes que encara s'han de resoldre. A més, consideren que el procés de regularització "ha fracassat estrepitosament, però la campanya de manipulació de l'opinió pública ha estat un èxit".

La secretària d'immigració de la Generalitat de Catalunya, Adela Ros, ha afirmat que ha estat un procés "valent, ben intencionat, però insuficient", mentre que el ministre de Treball i Assumptes Socials, Jesús Caldera, assegura que el procés de regularització és

"el major aflorament de l'economia submergida d'Europa en dècades".

Per la seva banda, advocats d'immigrants creuen que la confusió ha regnat durant tot el procés de regularització. Per la presidenta de l'Associació Catalana de Professionals d'Estrangeria, Concha Par, el procés "no ha aflorat tota l'economia submergida que calia", ja que "molts immigrants s'han quedat fora del procés". Par també afirma que hi ha empresaris que han acomiadat a treballadors il·legals o s'han

Entrevista a Enrique Mosquera, portaveu de l'Assemblea per la Regularització Sense Condicions Quina valoració final fa del procés de regularització?

Es tracta d'una jugada de màrqueting. El govern ha aconseguit tenir una bona imatge davant l'opinió pública, però la veritat és que ha deixat a moltíssims immigrants sense regularitzar. A nivell estatal, hi ha gairebé un milió d'immigrants que no han pogut normalitzar la seva situació.

Segueixen les mobilitzacions dels immigrants?

Sí, des de l'Assemblea per la

Regularització Sense Condicions seguim endavant amb els tancaments d'immigrants i amb altres actes de suport, com manifestacions o concentracions. El mateix dia set va haver-hi una concentració d'immigrants a Barcelona, i els immigrants que porten més d'un mes tancats i en vaga de fam, no s'han tirat enrere.

Què es demana en aquestes mobilitzacions?

Que es mantingui obert el procés de regularització, i que no sigui neces-

Adreça: Població: trimestral (10,5 euros)

Oficina

negat a fer-los un contracte.

El futur dels il·legals La Llei d’estrangeria fixa que els immigrants que no s'hagin pogut acollir a l'actual procés de regularització s'exposen a ser expulsats, i que hauran d'esperar mesos o fins i tot anys per a poder sol·licitar un permís de residència per "circumstàncies excepcionals".

El delegat del govern, Joan Rangel, ja ha advertit que haurà d'expulsar als immigrants que s'han quedat fora del procés de regularització, referint-se especialment als participants dels tancaments a Barcelona. Rangel ha fet una crida a tots els immigrants sense papers a marxar del país, ja que no compleixen amb els requisits.

Manifest de suport El món de la cultura, l'espectacle i l'ensenyament ha mostrat en un manifest el seu recolzament als immigrants, principalment als que segueixen amb els tancaments a Barcelona i rodalies. La cantant Marina La Canilla, d'Ojos de Brujo, i l'actriu Mercè Arànega van llegir públicament el passat dia sis un manifest, on exigien al govern un veritable procés de regularització, i reclamen que la lluita que estan duent a terme els immigrants no sigui invisible. Entre els firmants del manifest es troben també personatges com Lluís Llach, Manu Chao, Joel Joan i Oleguer Preses.

Telèfon: semestral (21 euros) Població:

Control

Número de compte

Envieu aquesta butlleta per correu a: c. Virtut, 14 baixos, 08012 Barcelona o c. Ripalda, 20 baixos esquerra, 46003 València; truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a subscripcions@laccent.info

sari presentar ni el contracte de treball ni el certificat d'empadronament per arribar a la legalitat.

Què passarà amb els immigrants que segueixen sense papers?

Això és el que ens preguntem tots, i el que hauria de dir el govern. El problema que tenim ara és que els immigrants que segueixen mobilitzant-se no estan en regla, i hem rebut moltes amenaces d'expulsió.

Això ens fa replantejar si seguir endavant o no amb els tancaments.

Us prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció.

Signatura:

Del 17 al 31 de maig de 2005

/5

PAÏSOS CATALANS

Molts dubtes al referèndum de la Constitució Europea a la Catalunya Nord

BREUS

Revolta Mentre els últims sondejos són contradictoris entre sí l'Estat contra la reforça la seua màquina electoral per aconseguir la ratificació MAT Les comarques afectades Aure Silvestre, València.

El proper 29 de maig, la Catalunya Nord està cridada a votar, amb la resta de l'Estat francés, la ratificació del tractat de la Constitució Europea.

Aquesta consulta, que es durà a terme tres mesos després que a l'Estat espanyol; presenta prou diferències pel que fa a la realitzada a la resta dels Països Catalans el 20 de febrer passat. Per començar, i aquest fet és molt important, els diferents sondejos encarregats fins ara, donen uns percentatges força igualats.

Sense anar més lluny, els presentats la setmana del 9 al 15 de maig donaven unes percentatges entre els partidaris del sí i del no, que no superaven els 4 punts de diferència. Sobre aquest fet, hi ha la particularitat que, a més a més, els resultats provisionals són contradictoris entre les diferents agències encarregades de fer les consultes. Així, per exemple mentre que el presentat per l'empresa BVA donava un percentatge del 48 favorable al sí,

enfront un 52 partidari del no; en el cas del publicat per CSA, aquestes xifres s'invertien en un 51% a favor del sí i un 49 pel no.

Malauradament, però, no es compta amb cap dada concreta referent a les comarques de la Catalunya Nord.

La incertesa sobre el resultat final a poc més d'una setmana de la consulta a forçat els principals partits estatals partidaris de la ratificació a una mobilització massiva dels seus principals dirigents, com el propi Xirac. La postura del PSF ha estat la més controvertida. No debades, i ací hi ha altra diferència respecte a la consulta del 20 de febrer a l'Estat espanyol, els socialdemòcrates francesos han vist al seu si una important fractura interna; amb una part dels seus quadres, inclòs el seu número dos, Laurent Fabius, mostrant-se obertament en contra i fins i tot, ha fet campanya electoral pel “No”.

La dura pressió mediàtica El perill que podria suposar la no ratificació del text europeu per

part de l'Estat francés ha obligat a desenvolupar una campanya mediàtica molt dura, com ja va passar a l'altra banda dels Pirineus; i que ha obviat els raonaments contraris a la Cons-titució Europea. Aquesta operació, portada a terme conjuntament per l'estat amb la seua propaganda institucional i els principals mitjans d'informació, va motivar una protesta pública per part de periodistes i alguns col·lectius partidaris del “No”.

Pel que fa a l'activitat duta a terme a les nostres comarques més septentrionals; aquesta també ha diferit de la que es dugué a terme fa uns mesos a la resta dels Països Catalans. El fet de fer la consulta més tard ha dificultat molt la coordinació amb la campanya unitària que s'organitzà al Principat i al País Valencià. Així i tot, s'ha realitzat diverses activitats, com una acte públic a Perpinyà el passat 19 d'abril al Palau de Congressos de Perpinyà i que aplegà vora unes 1.300 persones; o l'organització de plataformes a alguns pobles

com Ceret.

Sobre la postura dels diferents partits i organitzacions establertes a la Catalunya Nord, es veuen diferències substancials. El “No” està representat principalment per Esquerra Republicana de Catalunya; amb un discurs similar al que va utilitzar a la seua campanya del febrer passat a l’Estat espanyol. La de recolzar el procés de construcció europea, però advertint de la necessitat d'aprofundir en les qüestions socials.

La defensa del “Sí”, ve representada per Unitat Catalana i el Bloc Català. En el cas de la primera, la seua postura va ser decidida el passat primer de maig a un congrés extraordinari i després de tres mesos de consultes on de manera majoritària es va decidir donar suport a la carta europea.

L'altra organització catalanista favorable a aquest text és el Bloc Català, amb l'argument de les possibilitats que aquesta Constitució dona per al reconeixement de l'Europa de les regions.

El Poblenou: un barri en lluita per mantenir la seva identitat L'enderroc de Can Ricard és l'exponent més clar de les conseqüències del pla 22@ a l'anomenat "Manchester català" Arnau Urgell i Vidal, Barcelona.

El popular barri del Poblenou de Barcelona viu des de fa anys les majors transformacions que ha viscut la ciutat, per una banda l'any olímpic i per l'altra les relacionades amb el Fòrum i altres projectes paral·lels. En aquesta segona onada de reformes urbanístiques, el Poblenou s'ha vist afectat pel denominat pla 22@. El nom ve donat per una nova qualificació urbanística en el Pla General Metropolità (PGM), a partir de la 22 -sòl industrial- se suma el "valor afegit" del sector tecnòlogic i del coneixement. Malgrat que els principis inspiradors del pla es basen en la sostenibilitat urbana: reconversió del patrimoni industrial, mixticitat d'usos... a la pràctica el pla que afecta el triangle situat entre la plaça de les Glòries, l'estació del TAV a la Sagrera i el Fòrum suposa la desnaturalització d'un dels barris amb més història de la ciutat. A banda, una de les crítiques de la Coordinadora contra el 22@ és la instal·lació d'empreses vinculades a la indústria armementística com Indra, General Electrics o T-System.

"Salvem Can Ricard" Un dels exponents més clars de les conseqüències socials i sobre el patrimoni del Poblenou és l'enderroc de Can Ricard. Es tracta d'un complex fabril en el qual es troben 34 empreses i que dóna feina a més de 240 treballadors. Es troba afectat per un dels set Plans Especials de Reforma Interior (PERI) fet que suposa que s'hagi d'enderrocar.

Malgrat les conseqüències pels treballadors així com per la identitat del barri -es considera un dels majors exponents del patrimoni industrial del segle XIX dels Països Catalans- haurà de ser enderrocat en els propers mesos. Més de 400 veïns van sortir el carrer el passat 28 d'abril per tal de "salvar Can Ricard". En aquest sentit una setmana abans la cinquantena de treballadors de Ricson -una de les més importants del complex- treballadors afectats van aconseguir aturar el primer intent de desnonament amb una barricada formada per maquinària i pedres. Segons l'Albert, portaveu de la Coordinadora contra el 22@ la persistència de treballadors i veïns -malgrat no canviar la posició de l'Ajuntament- ha aconseguit de

moment suspendre nous desnonaments per la setmana vinent. Altres grans obres com la de l'Eix Llacuna estan parades pendents

d'un contenciós administratiu, de moment la pressió ciutadana ja ha aconseguit rebaixar el número de torres i l'alçada d'aquestes.

El 22@ al descobert

Pancarta desplegada a la manifestació del passat 28 d’abril / Foto: CC22@

Algunes dades del que està suposant el pla urbanístic 22@ pel barri del Poblenou: 3,2 milions de m2 de sostre nou o rehabilitat 4.614 nous habitatges 117 illes afectades Període d'execució: 15-20 anys Qui ven terrenys? El Consorci de la Zona Franca, Grup Godó...

Qui construeix? Habitat, Metrovacesa, Necso...

Qui s'hi instal·larà? Retevisión, Unión Fenosa, General Electrics, Telefónica, Indra...

Fonts: Ajuntament de Barcelona i Coordinadora contra el 22@

pel projecte de la línia de Molta Alta Tensió (MAT) que pretén Setmenat amb Bescanó i Baixàs no aturen les mobilitzacions contra el projecte impulsat pels governs i empreses elèctriques espanyoles i franceses. D'aquesta manera 500 persones es van donar cita a una jornada de lluita a Girona, aquest és l'aperitiu de la gran marxa convocada a la Jonquera el proper diumenge 22 a les 10 matí amb el lema "No passaran". S'han preparat autocars per arribar al municipi altempordanès des de localitats com Figueres, Arbúcies, Sant Hilari, Girona i Perpinyà entre altres.

Defensant el territori dels Països Catalans Els propers 27, 28 i 29 de maig se celebrarà a Tortora la 19a Trobada d'Entitats Ecologistes i de Plataformes en defensa del territori dels Països Catalans.

Enguany l'organització va a càrrec del GEPEC i de la Plataforma en Defensa de l'Ebre i comptarà amb col·lectius d'arreu del país. A banda de debats pels participants de les diverses plataformes també hi ha activitats obertes com una ponència sobre el moviment anti-tranvassament i un repàs de les agressions ambientals més importants a les comarques dels Països Catalans.

Absolució pels antimilitaristes alacantins Els sis antimilitars alacantins processats per l'acció directa no-violenta al monument al soldat de lleva de la plaça del Mar han estat absolts. La sentència considera per una banda que no es pot determinar els autors materials i que, per l'altra, la duresa del material va evitar que els danys a l'estàtua es puguin considerar delicte.

Durant el judici els sis acusats tres dels quals del Grup Antimilitarista Tortuga- van reivindicar la legitimitat de l'acció i van anunciar que continuaran desobeint per tal de denunciar el militarisme. En aquest sentit el proper 22 de maig han convocat la segona marxa per la desmilitarització de la serra d'Aitana (Marina Alta).

6/

BREUS

Els princeps espanyols visiten les Illes El príncep Felip de Borbó i Letizia Ortiz han realitzat durant aquesta setmana la seva primera visita oficial a les Illes Balears i Pitiüsses com a hereus de la corona espanyola. La seva arribada ha generat expectació i també polèmica. Així mentre els partits amb representació parlamentària s'afegien als actes protocolaris, els col·lectius alternatius i de l'esquerra independentista han organitzat actes paral·lels de protesta. El primer d'ells va tenir lloc a la plaça de Cort el dilluns dia 9, organitzat per la Plataforma Mallorca per la República. Un dia després, el sindicat estudiantil la Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans (CEPC) va organitzar una jornada antimonàrquica que va arribar a concentrar prop de 300 estudiants.

Denúncia als okupes de Menorca Les persones que en les últimes setmanes han ocupat la bateria militar de Biniancolla (Sant Lluís, Menorca) després d'haver estat expulsats de la de Llucalari (Alaior) han estat finalment denunciats per l'empresa propietària de les instal·lacions, (l'establiment hoteler més destacat de l’illa).

Segons fonts properes al moviment okupa, ja es preveïa aquesta situació i des d'aquest col·lectiu s’insisteix en què s’intentarà allargar tot el que es pugui el procés judicial, encara que també s’ha advertit que el desallotjament pot ser immediat si, finalment, el jutge ho considera així. Malgrat la denúncia, els okupes ja han començat a condicionar alguns dels espais de les instal·lacions per poder cuinar i dormir.

PAÏSOS CATALANS

Del 17 al 31 de maig de 2005

Brutal agressió feixista a Vinaròs L'augment de l'activitat de l'extrema dreta a Castelló ha obligat a la creació de plataformes antifeixistes Miquel Benlloch. València El passat divendres 5 de maig una brutal agressió feixista va estar a punt de costar la vida a un jove veí de Vinaròs. Els fets es van produir a l'estació de trens d'aquesta localitat del Baix Maestrat. Quan el jove es preparava per tornar a casa va ser identificat i agredit per un grup de neonazis de la comarca. L'agressió, que li va provocar fractures d'ossos per tot el cos (una de les quals li causà un enfonsament de la massa cranial) feu que hagués de ser ingressat a l'Unitat de Cures Intensives de l'Hospital de Castelló, tement per la seua vida en uns primers moments. Dies després es produí la detenció de tres joves, dos dels quals menors d'edat. Davant l'alarma generada, tant des de la Guàrdia Civil i Subdelegació de Castelló, com l’Ajuntament de Vinaròs, es van fer declaracions en el sentit que aquesta agressió no responia a motius ideològics, considerant-ho com un simple conflicte entre grups

Moments abans de la concentració

de joves; i demanant la calma general. La realitat, però, és una altra ja que aquest atac cal emmarcar-ho en el context de l'augment de l'activitat de les organitzacions d'extrema dreta a les comarques de Castelló. Sense anar més lluny, i a Vinaròs mateix, feia poques setmanes que s'havia celebrat un judici contra un grup de feixistes, alguns amb antecedents d'agressions, acusats de proferir amenaces de mort a un altre veí del

poble molt conegut per la seua militància política. Des de diferents associacions i col·lectius de Vinaròs es va actuar amb rapidesa, constituint l'Assemblea Antifeixista de Vinaròs i organitzant només dos dies després una concentració a les portes de lAajuntament per demanar una implicació real i mesures polítiques per solucionar el problema de la presència de grups neonazis a la zona.

Aquest no ha estat l'únic incident a

les comarques del nord del País Valencià. Encara és molt recent l'intent d'agressió contra el Casal Jaume I de Castelló el passat 22 d'abril, quan una trentena de feixistes intentaren assaltar aquesta entitat de la Plana, produint diferents destrosses.

Alguns dels participants a l'agressió van ser identificats com a habituals de les activitats organitzades per la secció del partit España 2000 a aquesta ciutat; on té previst properament l'obertura d'una seu. Un altre dels atacs anteriors també va ser el llançament d'un còctel molotov contra el local d'una associació d'immigrants.

A Castelló, aquests atacs també han obligat a una certa coordinació dels moviments socials per la qual cosa, i després de l'episodi de Vinaròs, considerant, a més a més, que tots aquests atacs tenen punts en comú, s'ha constituït la Plataforma Antifeixista per organitzar una resposta. Com a primera mesura s'ha convocat una manifestació de protesta per al proper divendres 20 d'abril.

La lluita per aturar l'empresonament del jove terrassenc s'estén arreu del país Es realitzen més d'una desena d'accions en el marc de la jornada de lluita del dia 7 i 1500 persones es manifesten a Terrassa

Mural a la platja del Poble Nou / Foto: Països Catalans Insubmisos

Redacció, Barcelona.

El passat 7 de maig els col·lectiu Solidaritat Anti-repressiva de Terrassa (SAT) i Rescat van convocar una jornada de lluita per evitar l'empresonament del jove Francesc Argemí. En Franki ha estat condemnat per part del jutge Enrique Rovira del Canto a una pena de 2 anys i 7

mesos pels delictes "d'ultratge a Espanya", atemptat a l'autoritat i desordres públics. Aquesta sentència refermada per l'Audiència Provincial pot provocar que en els propers dies el jove egarenc hagi d'ingressar a la presó. En aquest context des dels col·lectius que li donen suport s'està intentant sensibilitzar l'opinió pública mitjançant xerrades, cartes a mitjans

de comunicació i accions solidàries.

Desenes d'ultratges Per tal de visualitzar que una persona no pot ser condemnada -i en aquest cas menys per no existir proves concloents- per "ultratjar" els símbols de l'Estat espanyol moltes de les accions de la jornada de lluita han reproduït el suposat delicte. En aquest sentit destaquen les accions de la campanya "Països Catalans insubmissos" realitzades als barris de Sants, Gràcia, Poblenou i Sant Andreu de Barcelona, a Vallbona (Anoia) i a Vilanova i la Geltrú. En aquest darrer cas un militant de l'Assemblea de Joves de la capital del Garraf fou detingut després de cremar-se una bandera espa-nyola. Hores més tard fou alliberat i hagué de declarar en un judici ràpid el passat 10 de maig, dia

en el qual desenes de persoens es concentraren solidàriament als jutjats de Vilanova.

Altres accions de la jornada de lluita es realitzaren a la Seu Vella de Lleida, a l'Ajuntament de Cornellà, a Terrassa, Sabadell i Molins, o el dia 13 al consistori de Granollers. També destacà l'acció simbòlica realitzada a la denominada porta dels Països Catalans de Salses (Rosselló).

D'altra banda, el dissabte 14 es convocà una manifestació a la Plaça Vella de Terrassa. Segons SAT foren més de 1.500 persones que donaren suport al jove en una de les manifestacions més multitudinàries que es recorden a la ciutat. D’altra banda, en breu convocaran a través del web lllibertat.com/franki en una concentració als jutjats el proper 23.

Del 3 al 17 de maig de 2005

/7

ECONOMIA

Torna la conflictivitat a les mines del Bages Alba Ayala, Cardona.

L'acomiadament de 5 miners que, segons l'empresa Iberpotash, propietària de les mines de la comarca del Bages, van incórrer en absentisme laboral ha estat interpretat pel comitè d'empresa i pels miners del centre de Sallent-Balsareny com una provocació. Des de finals del 2004 l'empresa, alegant que la productivitat no assoleix els objectius fixats, pretén aplicar una sèrie de mesures rebutjades pels treballadors. Amb aquest rerafons, el passat 1 d'abril l'empresa va convocar als comitès d'empresa de Sallent i Súria per informar-los que, a causa del distanciament entre els plantejaments sindicals i els de l'empresa, donava per finalitzat el procés de negociació i que, a partir d'aleshores, prendria les mesures que considerès necessàries. Quatre dies després arribaven les 5 cartes d'acomiadament i s'encenia així l'espurna de les posteriors moblitzacions.

Miners en lluita El passat 14 d'abril va començar el primer dels tres dies de vaga previstos. El comitè d'empresa va convocar els miners del centre SallentBalsareny per desplaçar-se en manifestació fins a Súria, on hi ha l'altre centre miner i les oficines centrals

Miners de Súria entrant a treballar

d'Iberpotash.

Un centenar de treballadors van col·lapsar el trànsit a la C-55 entre Sallent i Súria, i en arribar, enmig d'un fort desplegament policial, es va lliurar un manifest en el qual es demanava la readmissió dels acomiadats.

Durant el segon dia de vaga els miners es van manifestar pels carrers: primer de Sallent i després de Manresa fins arribar a les portes del Consell Comarcal del Bages. Durant la darrera jornada de lluita els miners tenen previst tornar-se a manifestar, però aquest cop davant la Generalitat de Catalunya per tal d'exigir a l'Administració la reobertura de la

taula de negociació.

Un conflicte que ve de lluny Actualment la companyia Iberpotash és propietat de la multinacional israeliana Israel Chemicals Limited (ICL). L'any 1998, en el marc del Plà de Privatitzacions impulsat pel Partit Popular, l'empresa minera que fins aleshores estava en mans de la Sociedad Estatal de Participaciones Industriales (SEPI) va passar a capital privat.

Tres anys després de la venda, l'empresa dissenyava un plà de viabilitat que incloïa el tancament d'un dels quatre pous existents i presentava un expedient de regulació que preveia acomiadar a més de 200 treballadors.

Les fortes mobilitzacions van forçar la creació d'una taula de negociació que, després de 36 llargues hores, es va tancar amb un acord: es retirava l'expedient de regulació i es recol·locava els treballadors del pou 4, el tancament del qual va ser irrenunciable per l'empresa. Un nou pla industrial que havia de durar fins el 2005.

A finals del 2004 però, l'empresa fa saber que els resultats no són positius i que cal reconduir la situació. Per això estableixen una sèrie de mesures, entre elles la rebaixa en conceptes salarials, la reducció dels temps morts en els canvis de relleu i l'obertura de la mina 350 dies l'any.

Finalment, es van obrir dues taules de negociació, una a Sallent-Balsareny i l'altra a Súria per tal d'abordar les nous plantejaments d'Iberpotash.

Per entendre la gestió del conflicte també cal esmentar que al llarg del 2004 ja s'havien donat altres situacions de tensió a l' haver-hi tres acomiadaments alegant absentisme.

Aquesta qüestió va acabar en un acord en el qual l'empresa es comprometia a no fer més acomiadaments per aquest motiu.

Situació actual Amb els dos escenaris de negociació arribem als esdeveniments més

Tensió a Elx pel calcer Els dies 26 i 27 de maig se celebra a la capital del Baix Vinalopó una cimera d'empresaris europeus del calcer en un ambient de crisi i malestar social Andreu Ginés, València.

Juntament amb el tèxtil, el calcer és el sector industrial més afectat per la crisi actual. La caiguda constant de producció i vendes ja ha suposat l'acomiadament de centenars de treballadors i comarques senceres com el Baix Vinalopó veuen amb preocupació com el conjunt de la seua economia es veu afectat per aquesta crisi. La patronal del calcer ha organitzat una cimera a la ciutat d'Elx per analitzar la situació del calcer, mentre que les protestes dels treballadors i treballadores van en augment.

Crisi profunda i explotació Segons l'Instituto Nacional Español de Estadística (INE), l'índex de producció industrial (IPI) ha baixat, el mes de març, un 9% al País Valencià. Els sectors que han encapçalat aquest descens han estat el del cuir i calcer, amb una caiguda en la producció del 17% i el tèxtil, amb

una caiguda del 14,7%. Els diferents portaveus de la patronal han atribuit aquest resultat a la manca de suport institucional i a la ferotge competència dels productes asiàtics. No obstant, cal recordar que el sector del calcer és molt procliu a la producció il·legal.

En aquest sentit, cal recordar, que durant el recent procés de regularització de treballadors immigrants els empresaris del sector que han facilitat els papers als seus treballadors han sigut molt pocs, com ha denunciat l'ONG Elx Acull. Segons aquesta associació que s'ha dedicat a assessorar a empreses i immigrants per seguir el tramit de l'administració, la majoria de consultes provenien del sector domèstic, cosa que permet sospitar que la industria del calcer sumergida continurà estantho.

Cimera europea Per tractar el problema del calcer, la Federació d'Indústries del Calcer ha

organitzat una cimera de representants del sector de tota Europa a la qual s'esperà que assistisquen una vintena de països, la major part d'ells, membres de la Confederació Europea del Calcer (CEC). Parallelament a l'Assemblea General de la CEC, les patronals espanyoles reuniran els respectius comites per tractar les conclusions de l'últim congrés mundial del calcer celebrat a Brusel·les i s'explicaran les mesures que està prerarant la Unió Europea contra el que consideren "dumping" del calcer de pell procedent de la Xina. Durant l'Assemblea General, és previst que el president de la Federació espanyola, Rafael Calvo assumisca el carrec de president de la Confederació. Rafael Calvo, ja va manifestar a finals de l'any passat que la crisi del sector afectaria, sobretot, els llocs de treball, i que la preocupació principal havia de ser "la recolocació de l'excedent de mà d'obra que el sector pueda producir".

Més enllà de planificar l'estratègia patronal, els organitzadors han manifestat que la cimera també té l'obejctiu de netejar la imatge d'Elx, que consideren va quedar deteriorada a causa del disturbis al polígon del Carrús on diversos magatzems d'importadors xinesos foren incendiats.

Protestes contra la patronal

recents. Les negociacions no avancen i finalment l'empresa abandona la taula de diàleg que ella mateixa havia convocat.

Segons els treballadors es tracta d'un problema de mala gestió, de falta d'estabilitat ja que s'ha canviat quatre vegades de conseller delegat en els darrers quatre anys i acusen l'empresa d'haver incomplert l'Acord del 2001.

Com a problema afegit cal esmentar les discrepàncies entres el comitè de Súria i el de Sallent. El procés de negociació a Súria s'ha reobert i, segons el comité de Sallent, l'empresa l'està uilitzant per debilitar les seves mobilitzacions. Segons, Joaquim Galera, coordinador de la mineria de CCOO a Catalunya, cal apostar per una visió d'empresa única i per la creació d'una taula conjunta com a mitjà per normalitzar les relacions laborals a Iberpotash. És per això que des del comitè d'empresa de Sallent es fa una crida a la unitat d'acció i a la solidaritat "com a via més convenient per afrontar l'actual situació enfront de la intransigència de la direcció". En paraules de J. Galera, el plantejament d'intencions d'Iberpotash afecta per igual a tota la plantilla i per tant el futur de tota la conca potàssica.

Diversos col·lectius locals han organitzat unes jornades de lluita contra la cimera per denunciar el "rentat d'imatge" que volen projectar. Segons el Moviment d'Unitat Popular (MUP), una de les entitats convocants, els empresaris volen pactar la deslocalització del sector i, per això, han promés "rebre'ls com es mereixen". Diverses associacions locals s'han afegit a la convocatòria fins el punt, que segons publicaven alguns mitjans convencionals d'Alacant, la patronal organitzadora havia demanat protecció al Ministeri de l'Interior espanyol.

8/

L’APUNT

La bona nova dels Borbons La setmana passada es feu pública la noticia que el futur hereu de la corona espanyola assegurava la continuïtat de la seua nissaga amb l'embaràs de "Doña" Letícia Ortiz, tal i com l'anomena bona part de la premsa espanyola.

Si una cosa continua essent encara intocable a l'Estat espanyol, aquesta és la figura de la família reial, i els escàndols, propis, per altra banda, de les famílies reials, són silenciats absolutament per la premsa i la resta de mitjans Als ulls de bona part de l'opinió pública, no existeixen aspectes foscos en la família reial espanyola, ara bé, tampoc ens ha d'estranyar ja que s'exalten fins a extrems quasi increïbles les "bondats" i "virtuts" dels reis d'Espanya. L'embaràs de "Doña" Letícia, s'ha convertit en l'últim episodi per a propiciar una nova onada de simpaties monàrquiques i alhora ha produït debats en la política espanyola, eminentment absurds, sobre la possibilitat de reformar la constitució, que per d'altres qüestions és considerada com a dogma de fe, per tal que en cas que la futura criatura de "Doña" Letícia sigui una nena pugui optar també a la corona.

Aquest anacronisme ja evidencia l'absurditat d'una institució com la monàrquica i de la mateixa constitució , però l'episodi de l'embaràs, lluny d'haver produït un atac, que és el que seria de sentit comú, al que representa la família reial, a l'assignació que aquesta té en els pressupostos generals de l'estat, a la irritació que provoca que la família reial no pari de tenir descendència mentre una família mitjana només és pot plantejar tenir un o, a molt estirar, dos fills per l'elevat cost que això suposa; lluny d'això, el que s'ha fet ha estat, novament, vanagloriar l'hereu a la corona. Sembla que la salut de la institució reial a Espanya passa un bon momemnt però el temps acaba posant a cadascú allà on el correspon.

Del 17 al 31 de maig de 2005

INTERNACIONAL EN PERSPECTIVA

La gran derrota de l'imperialisme nord-americà Enguany es compleixen trenta anys de l'alliberament de Saigon per les tropes del Viet Cong

Alliberament de Saigon per part de les tropes del Vietcong

Manel Lopez i Esteve. Lleida.

El trenta d'abril de 1975 s'acabava la presencia nord-americana al Vietnam del Sud. Després de deu anys de guerra, els Estats Units eren derrotats pel Viet Cong, i Vietnam es reunificava i emprenia, en tot el seu territori, el camí de la independència nacional i la construcció del socialisme.

L'entrada dels tancs nord-vietnamites el trenta d'abril a Saigon, que fou la darrera gran ofensiva vietnamita dirigida pel llegendari Vo Nguyen Giap que ja havia esdevingut cèlebre en la lluita contra els ocupants francesos, significà als ulls del món la gran derrota de l'imperialisme nordamericà en la Guerra Freda, i alhora, la capacitat que tenien, i que ja havien demostrat, els condemnats de la terra, parafrasejant Frantz Fanon, d'erigir-se victoriosos en front les

agressions derivades del colonialisme occidental.

La llarga durada de la guerra, i els importants costos humans i materials que aquesta significà pels Estats Units -58.000 soldats nord-americans morts i uns 15.000 milions de dòlars gastats en el conflicte- desequilibraren, aparentment, la situació dels nord-americans respecte a la URSS. Vietnam dividí els nord-americans, només cal tenir presents les imatges televisades dels disturbis i de les manifestacions antibelicistes; feu caure un president nord-americà; conduí a una derrota i a una retirada anunciades, i, el que és més important en el context de la guerra freda, demostrà l'aïllament dels nord-americans. Cap dels aliats dels Estats Units a Europa enviaren tropes, ni d'una manera simbòlica, al Vietnam, i la mateixa URSS de Krustxev els advertí que la seua fi al Vietnam

seria com la dels francesos el 1954.

A hores d'ara, continua essent de difícil explicació el perquè els Estats Units s'enfangaren en una guerra que estaven condemnats a perdre; l'explicació però cal cercar-la en les incomprensions, confusions i pors que afectaren als principals protagonistes de la guerra freda, i que en el cas nord-americà es concretaren en plantejaments tant absurds com la teoria del dominó per la que si en un país es produïa una revolució socialista, necessàriament la resta de països de la mateixa regió es convertirien també al socialisme. Cal apuntar, a més, que els nord-americans consideraven com a revolucionari qualsevol govern que no s'adherís sense discussió a les seues polítiques, i aquest plantejament justificà agressions com les produïdes a la Guatemala reformista de Jacobo Arbenz que de socialista no en tenia

res.

En el cas del Vietnam, però, era clar que la lluita primer contra l'ocupant francès, i després contra el règim titella de Diem al sud i els Estats Units, era la lluita per la independència nacional i el socialisme, i per tant la important derrota soferta pels nord-americans era un clar triomf del socialisme davant l'imperialisme capitalista. És important d'apuntar, que en tots els països en els que triomfà el socialisme a l'Àsia, acabada la Segona Guerra Mundial, la lluita per la construcció d'una societat igualitària anava estretament unida a la lluita per la independència nacional. Aquest és el cas del Vietnam d'Ho Chi Minh i de la resta d'Indoxina, però també el de Corea i la Xina que patiren l'ocupació japonesa.

Malauradament, la celebració que s'ha fet a Vietnam de la commemoració dels trenta anys de l'alliberament de l'actual ciutat Ho Chi Minh, dista molt de l'esperit de resistència i de lluita que caracteritzà al poble vietnamita en la guerra contra l'ocupant nord-americà. Avui Vietnam i els Estats Units mantenen relacions bilaterals fonamentalment econòmiques que assoliren el 2004 la xifra de 7000 milions de dòlars en intercanvis comercials. Sembla que de les paraules d'Ho Chi Minh en les quals afirmava que la lluita del poble vietnamita era la lluita per la pau, la reunificació, la independència, la democràcia i la victòria del socialisme, avui en queda poca cosa a la ciutat que porta el seu mateix nom. Tot i així, les paraules d'Ho Chi Minh continuen essent igual de necessàries per al futur dels pobles i per a tota la humanitat.

RECULL DE PREMSA

Culpen a Pinochet Continuen les pro- Condemna a Milers de mestres dels crims de Prats testes a l'Afganis- Turquia pel judici a es manifesten a tan i Letelier Ocalan Chiapas Xile. Manuel Contreras, el que fou director de la policia política de Pinochet, ha fet arribar a la Cort Suprema un document en el qual responsabilitza directament dels crims de l'excanceller xilè Orlando Letelier i del general Prats i la seua esposa a Augusto Pinochet. Contreras que actualment es troba empresonat per l'assassinat d'un militant del MIR, ha fet públic també uns documents en els que hi consta on es troben els cossos de 580 desapareguts durant la dictadura militar.

Estats Units d’Amèrica. Com a mínim nou persones han mort en les manifestacions celebrades a l'Afganistan en protesta per la notícia de la profanació de l'Alcorà a la base militar nordamericana de Guantánamo. La notícia de la profanació del llibre de l'Alcorà la feu pública la revista Newsweek i consistia en deixar còpies de l'Alcorà als serveis per a torturar als presos i tirar exemplars del llibre als lavabos.

Estat francès. El Tribunal dels Drets Humans Europeu d'Estrasburg ha condemnat Turquia per no haver sotmès a un procés judicial amb garanties el líder kurd Ocalan. La sentència d'Ocalan fou emesa per un tribunal especial format per un jutge militar i sense que els advocats del dirigent kurd poguessin comunicar-se lliurement amb el seu client. Per aquests motius el Tribunal d'Estrasburg considera que l'estat turc ha de reobrir el procés i realitzar un nou judici a Ocalan.

Mèxic. Milers d'integrants dels Sindicat de Treballadors de l'Educació, així com organitzacions camperoles de Chiapas tallaren com a acte de protesta diversos trams de carreteres. Aquestes mobilitzacions vingueren motivades per la detenció de quatre professors en anteriors mobilitzacions per la millora del sistema educatiu i de les comunitats camperoles. El govern qualificà a aquests manifestants com a "delinqüents" i realitza un espectacular desplegament policial.

Quatre treballadors gallecs moren a Navantia Galiza. Quatre treballadors moriren el passat dia 11 en el tanc de la fragata que Navantia construeix a Ferrol. La causa més probable d'aquesta mort sembla la manca d'oxigen a causa del gas que es desprèn en realitzar les soldadures necessàries per a la construcció de la fragata. Els quatre treballadors estaven subcontractats per empreses en una situació de precarietat, i el comitè d'empresa ja ha demanat que es realitzi un investigació per aclarir les morts d'aquests joves.

Del 17 al 31 de maig de 2005

Juanjo Garcia, València.

Les violentes protestes populars de l'abril passat a la Xina contra el revisionisme historiogràfic japonés han estat explicades pels analistes internacionals com la prova dels canvis operats en el país. Segons aquests mateixos analistes en l'arrel d'aquesta agitació opera el sorgiment d'una classe mitjana post-maoista. Les protestes han tingut una component bàsicament urbana, un vocabulari d'apel·lació nacionalista i mètodes moderns d'organització: fonamentalment gràcies a convocatòries mitjançant internet o l'efecte passa'l.

Tanmateix aquests analistes obliden que en bona mesura les manifestacions han estat consentides, quan no tutel·lades, pel govern xinès. I què han coincidit en el temps amb la visita de Lien Xan dirigent taiwanés del Koumintag. La gira de Lien Xan, principal opositor del govern independentista de Taipei, es produeix després que al març el Parlament xinés promulgués la Llei contra la Secessió. Segons aquesta llei Xina garantiria la seua unitat nacional mitjançant la força si la província rebel de Taiwan donava passos efectius per proclamar-se independent. Lian Xan ha anat a Pequín a conèixer de mà del Primer Ministre xinés Hu Jintao l'oferta d'integració a la Xina continental per la via d' un país dos sistemes mitjançant el qual fou absorbit Hong Kong. El pla xinés tracta de dividir l'opinió pública taiwanesa sobre la promesa de mantenir l'status quo actual però donant passes simbòliques de reconciliació.

I una de les vies d'entesa pot ser precisament l'exaltació d'un patriotisme antijaponès pre-revolucionari què n'és comú a les dues vores de l'estret de Formosa.

Taiwan però és només un exemple de la nova diplomàcia xinesa que

/9

INTERNACIONAL

Xina: multilateralitat versus hegemonia La diplomàcia xinesa conquesta mercats sota l'esperança del reequilibri mundial

orienta les seues passes cap a la superació dels conflictes regionals.

L'exemple més clar és Japó amb qui s'han reprès les relacions l'endemà mateix que el primer ministre nipó Iunishiro Koizumi entonés un "nostra culpa". Però la lluita per l'estabilitat asiàtica té com a tema estel·lar Corea del Nord. En aquest sentit cal destacar la silenciosa tasca duta a terme pel govern de Pequín amb l'impuls de fòrums regionals per a l'ensolcament de les tensions.

En direcció oest destaca l'apropament a l'Índia amb la promesa de

resoldre els problemes fronterers entre els dos països després de la breu Guerra del 62 i l'Acord per a la Prosperitat i el Desenvolupament signat entre ambdós països el passat.

Una reconciliació des de la consciència comuna de constituir el principal pol de creixement del segle XXI en un mercat que reuniria cap al 2015 el 28% de la població planetària segons dades del Banc Mundial.

Però amb les fermes bases d'un augment en el comerç bilatetal anual del 30%. Altre factor important en l'escenificació d'un eix Nova Delhi-

Pequín és l'avanç de la presència militar nord-americana a l'Àsia Central des de la guerra a l'Afganistan. Perquè ambdues potències aspiren a canalitzar el petroli caucàsic.

Xina juga amb avantatge perquè la seua petroliera estatal pot fer inversions en zones d'alt risc, com en el cas del petroli sudanès, sense una pressió accionarial darrere.

Però la diplomàcia xinesa ha pres l'ofensiva a més enllà del continent i amb especial interès a l'Amèrica Llatina. Amb passes tan subtils com

Un altre tigre de paper?

Una de les claus de l'èxit de la política econòmica xinesa és el silenci del seus riscos i fracassos

Juanjo Garcia. València.

Des de mitjan dècada dels 80 la puixança econòmica dels països del sudest asiàtic semblava no tenir sostre. El desenvolupament se sostenia sobre quatre eixos que en son comuns a Xina: l'impuls d'un mer-

cat interior gran, règims polítics autoritaris, mà d'obra barata i atracció de capital financer. Corea del Sud, Indonèsia, Filipines o Malàisia en foren referents per a la nova economia. Però en els deu últims anys aquesta visió s'ha corregit. En bona part pel despertat

econòmic xinès què ha donat més i millor terreny per aquesta economia voraç però també en gran mesura per les contradiccions que la nova economia generà en els propis països i que acabaren per erosionar les expectatives. Fet i fet una de les grans basses del creixement xinés pivota sobre l'expectativa. Les declaracions dels seus dirigents polítics convoquen a la confiança il·limitada quan no a l'eufòria. Tanmateix el país comença a sentir els efectes de l'accelerament de la transició al capitalisme.

S'imposa abans que la rendibilitat social l'econòmica i l'estat es desprèn de les empreses deficitàries, condemnat a l'atur a regions senceres. Segons Amnistia Internacional el nombre de vagues s'ha disparat al país i les mateixes fonts apunten casos de desaparicions forçoses.

Però també es menysprea la rendibilitat medioambiental i l'aposta

per l'energia nuclear n'és la prova més contundent. A més Xina és una de les excepcions més doloroses del protocol de Kyoto. Aquesta assumpció de riscos pot acabar perjudicant l'expectativa què sovint es calcula sense comptar

“La Xina ha fracassat a nivell simbòlic en la conquesta lunar o en l’intent d’igualar el PIB d’EUA el 2020” factors també en puixança com la conflictivitat laboral. De fet la Xina ha protagonitzat algun fracàs ni què siga en el terreny simbòlic.

Quan tothom apuntava a la possibilitat d'un viatge tripulat a la Lluna al 2005 aquest no s'ha produït i no sembla abastable a curt termini. L'ajornament de la conquesta lunar fereixen el mite d'un

el recent reconeixement de legitimitat a Pequín concedit per Dominica, que ha deixat de reconèixer Taiwan com al veritable representat del poble xinés. I amb d'altres importants com els acords amb els governs veneçolà, brasiler, argentí i xilè. En els dos primers casos per interessos estratègics. Xina aspira a traure profit del desencontre entre Washington i Caracas. Pel què fa a Brasil Xina espera beneficiar-se de l'urani brasiler, tant per rellançar la seua indústria militar com per a reduir la seua dependència de països exportadors de petroli. De fet mentre el govern anuncia la multiplicació de les centrals nuclears, sense cap oposició de l'opinió pública, comença igualment a consolidar una reserva estratègica. Les primeres passes per assegurar-se el subministrament s'han orientat cap a països on no hi és present la competència nord-americana com Iran o Sudan. En aquest darrer escenari Xina juga amb avantatge perquè la seua petroliera estatal pot fer inversions en zones d'alt risc, com en el cas del petroli sudanès, sense una pressió accionarial darrere.

Pel què fa a l'Argentina i Xile hi coincideix una recerca de mercats.

Així els països americans busquen eixamplar el ventall de les seues exportacions. La invasió del conreu de la soja a la Pampa per abastir el mercat xinès n'és el paradigma de l'equilibri xino-americà. La bona rebuda de l'ofensiva comercial Xina sobre Amèrica Llatina exemplifica el fracàs de l'ALCA. La manca de reacció dels EUA s'explica només per les ambicions gens dissimulades d'aconseguir penetrar en el mercat xinés i per la seguretat de pensar que aquesta segona febre groga serà com la que encarnà en el passat Japó beneficiosa i passatgera.

desenvolpument tecnològic, què hom el publicitava com equiparable a l'europeu o al nord-americà.

El mateix passa amb els objectius de duplicar les xifres de producció agrícola d'ací a 2015 i d'igualar el PIB dels EUA en 2020. Ambdós horitzons semblen cavalcar sobre equacions que no tenen en compte totes les incògnites. La política d'opacitat respecte als problemes socials fa que no es compute per exemple l'efecte què tindrà sobre l'economia el problema d'extensió de la SIDA. Actualment el govern reconeix vora mig milió de casos mentre els organismes internacionals apunten al doble. Les Nacions Unides han advertit les autoritats xineses que la manca de mesures dràstiques podria enlairar la xifra fins al 10 milions en 2010. Al neguit què representa aquesta possibilitat cal afegir els hipotètics efectes que tindria una dràstica reaparició del Síndrome Respiratori Sever, la primera aparició del qual se saldà amb una davallada de les exportacions i un colapse en el trànsit de persones.

La economia xinesa no és cap tigre de paper però els seus fonaments encara estan lluny de la solidesa occidental.

10 /

CULTURA

Els altres catalans avui El març de 1964 es publicava la primera edició de Els altres catalans.

Només sortir el llibre es va convertir en un èxit editorial absolut sobretot si tenim en compte que es tractava d'un llibre escrit en català en una de les moltes èpoques en què aquest ha estat prohibit. El llibre tenia -i segueix tenint- un al·licient molt important per algú preocupat per la qüestió de la integració dels immigrants a Catalunya, com és el fet que l'autor és un fill d'immigrant, habitant del barri de Can Tunis, i que per tant, forma part de la realitat que ell mateix pretén descriure. Als ulls del lector, aquest fet, a més de diferenciar-lo de la interessant seqüela apareguda fa pocs anys amb el nom de Els altres catalans del segle XXI, li dóna una doble aurèola de reporter i de portaveu de la immigració que va arribar a Catalunya de la resta de l'estat abans i després de la guerra.

Són 31 els anys que han passat des d'aleshores i Els altres catalans aporta molta informació a algú que estigui interessat en la qüestió de la immigració avui. Algú dirà que no té res a veure la gent que primer els anys 20 i

Portada de la novena edició, 1963

després durant els anys 60 arribà a Catalunya i la que avui està arribant aquí procedent dels més variats orígens (des del Magreb fins a Amèrica i des del Pakistan fins a Xina, amb tots els etcèteres possibles). Però el cert és que les reaccions i les actituds que en molts casos s'observen en les persones que se'ns van apareixent en el llibre podem observar-les avui dia en gran part dels pobles i ciutats de

gran part dels Països Catalans.

Els altres catalans no és ni pretén ser un estudi sociològic ni encara menys una tesi doctoral sobre l'assumpte. És més aviat un reportatge o un "anecdotari" força ampli i variat, això sí, on podem trobar tant reflexions del propi autor a partir de la seva pròpia experiència, com les vivències i opinions de molta gent a qui Francesc Candel va entrevistar a base de converses o de qüestionaris. Els temes que es tracten en el llibre van des de la qüestió idiomàtica a la religiositat dels immigrants, passant per l'adaptació dels fills dels immigrants, l'opinió que aquests tenen sobre els catalans, o el problema de l'estatge (el que ara diem habitatge), que constitueix un dels nuclis centrals del llibre.

"Ho tenen millor els qui vénen de fora que els que som d'aquí", "han vingut aquí a prendre'ns el treball i a robar" o "Catalunya desapareixerà" són algunes de les frases que deien els ciutadans de l'època sobre els immigrants i les conseqüències de la seva arribada en massa a Catalunya ja durant els anys 60, i són frases que també avui s'escolten quotidianament en molts

Del 17 al 31 de maig de 2005

llocs. Però aquestes frases són, ahir com avui, més aviat tristes reaccions per part de ciutadans conscients de la situació que vivim els precaris d'aquí i que prefereixen cebar-se amb qui ho té encara més complicat abans que reconèixer que els nostres problemes reals (tant dels precaris d'aquí com dels precaris que vénen de fora -la precarietat laboral, l'habitatge, la sanitat o l'accés a la cultura-), no són responsabilitat d'aquests immigrants, sinó del poder polític i econòmic opressiu que, amb diferents formes, continua sent el mateix que el que patien els nostres pares i avis fa 32 anys -més concretament des de la derrota de 1939-.

No és estranya a aquest tema la lloança que l'autor fa de l'escola republicana -"aquelles antigues escoles, glòria de Catalunya" diu Candel- un projecte truncat per la derrota del bàndol republicà a la guerra i per la terrible repressió franquista que eliminà o condemnà a la marginació la gent més preparada i més lluitadora del nostre poble i de la qual encara no ens hem recuperat. Però no sabem si gràcies a que de la nostra terra "dimana una saba tremenda de llibertat i, alhora, una formidable atracció que es torna fanàtica atracció envers ella", nosaltres volem mantenir-nos fidels a l'optimisme que, malgrat una realitat opressiva encara vigent, destil·la Els altres catalans.

Joan Teran, Barcelona

Tot un poble obrint pas Quan Obrint Pas va pujar a l'escenari del parquing de Tarongers de la Ciutat de València el passat 30 d'abril, les vora 8.000 persones que s'aplegaren per compartir amb ells la gravació d'un disc en directe, foren consciens de participar en un esdeveniment històric. Un esdeveniment històric per a la música feta en català al País Valencià i històric per a una banda estimada i respectada arreu del país. Aquest espectacle, amb el qual Obrint Pas s'ha proposat posar tot un poble en moviment, suposa l'enregistrament d'un document sonor i un DVD que certifica el tancament d'una etapa artística que va cloure amb La Flama. Després de 12 anys de constant evolució, la banda valenciana més popular del país, encara els reptes del futur amb energia renovada, i amb la maduresa d'un so personal i inimitable.

El dia 30, però, Obrint Pas no es va dedicar a l'autocomplaença, va dedicar el concert al nostre estimat Ovidi Montllor, per això van comptar amb la Fera Ferotge per a mantenir viva la seua memòria en un dia tan important per al grup.

Sabedors de la capacitat mediàtica de l'espectacle, convidaren a bandes en consolidació com La Gossa Sorda o grups novells.

Comptaren amb la cololaboració de referències grupals com Fermin Muguruza i amb representacions de danses i músiques tradicionals de la cultura catalana. Passaren DJ

Chola, Carles Belda, Titot....

Moments emotius hi va haver uns quants, la declaració de principis que suposa cantar "del Sud" amb la colpidora veu de Miquel Gil, la col·laboració de les xiques de Soul Atac -una banda que farà parlar molt en un futur pròxim-, però sobretot, el coratge de Betlem, la germana de Guillem Agullò amb qui Obrint Pas compartien molta de la música al caliu de la qual va nàixer la formació i un moment de la història que encara resta gravada a foc en la pell de molts valencians.

Quan el públic que omplia a vessar el pàrking de Tarongers demanava més i més, Obrint Pas van aparèixer a l'escenari acompanyats d'Al Tall, el seu referent més immediat, i els versos del "Cant dels maulets" ressonaren de punta a punta de la ciutat, en les consciències dels adormits i en el cor dels indignes.

Obrint Pas va aglutinar amics i músics de diversa procedència, i això parla a favor d'un grup capaç de perviure més enllà dels símbols, de crear i proposar alternatives en la música i en la societat, de mantindre's fidels a les arrels amb visió de futur, capaç de no ressignar-se davant de les dificultats d'un temps advers i capaç de posar, amb la seua música, tot un poble en moviment.

LA NOTÍCIA

La llista continuïsta assoleix la direcció de l'IEC Malgrat fer només dos anys de l'elecció del Joan Laporte com a president de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) la seva mort ha fet necessària una nova consulta per elegir nou president. Les votacions per escollir entre la candidatura continuïsta del sociòleg Salvador Giner (vicepresident amb en Laporte) i la del filòleg Joan Martí i Castell, que ja va presentar-se a les darreres eleccions, es van produir el dilluns 9 de maig. La participació va ser molt elevada (96,8%) i el resultat de l'escrutini de la segona volta va donar per vencedor en Salvador Giner amb un marge de vots molt petit (88 per ell i 80 pel seu opositor).

Pel Giner, el fet de poder presentar una feina feta ha estat molt important en la victòria.

El seu programa girava entorn tres eixos: la internacionalització de l'entitat gràcies a l'ús de l'anglès i la xarxa, la creació d'una fundació que permeti l'autonomia respecte les institucions públiques, i la coordinació amb les universitats per tal que l'IEC estigui en contacte amb les principals institucions de recerca. Per la seva banda, la llista que encapçalava en Martí centrava el seu discurs en el que anomenava "la catalanitat de l'IEC". De totes maneres, i segurament influït per l'ajustat resultat i perquè en Martí és el president de la secció Filològica i, per tant, membre del Consell (màxim òrgan de l'IEC), en Giner va anunciar comptar amb la llista vençuda tot afirmant ésser "plenament conscient de la importància de la nostra institució per al país, per a la pàtria i per a la ciència".

Josep Maria Solé

Feliu Ventura, Xàtiva Obrint Pas va protagonitzar el concert del 30 d’abril / Foto: www.obrintpas.com

11 /

Pep de l'Horta, el Jimmy Jazz valencià

El mite de Pep de l'Horta apareix durant el segle XVIII com a personatge de contes populars valencians. Durant aquell segle les condicions al camp valencià s'havien endurit, en part com a represàlia a la revolució antisenyorial protagonitzada pels Maulets -enemics de la dinastia borbònica que s'instaura als territoris de la Monarquia Hispànica a l'inici d'aquella centuria- durant la Guerra de Successió.

Com avui dia, la lluita de classes tenia diverses expressions, unes de més explícites i d'altres de més vetllades. Heus ací el paper dels contes, llegendes i mites populars; relats que es trasmetien per via oral a les tabernes dels pobles i viles en acabarla jornada laboral i que escenificaven la manera de veure la vida de penúries dels camperols de l'època, però també erigien herois populars que aconseguien mitjan-

Del 17 al 31 de maig de 2005

CULTURA

çant l'astúcia superar els rics, avars i poderosos senyors. I el conte es feu realitat, almenys el 1801.

Durant el mes de setembre d'aquell any, els llauradors de diferents pobles del centre del País Valencià s'avalotaren protestant contra el règim senyorial, la seua repressió, i la misèria a la qual els condemnava. Durant aquells dies, els llauradors de moltes quadrilles rebels prengueren l'àlies de l'heroi camperol que tant havien escoltat a les agredolces vetllades de tasqueta després de la feina. D'aquesta manera, les autoritats i forces repressives i judicials es tornaven literalment boges en la recerca d'un tal Pep de l'Horta, responsable de nombroses accions rebels gairebé simultànies en pobles tan allunyats com Sagunt i Otos (el 26 de setembre) o l'Alcora, Llombai, Alboraia, Alfarb i l'Antella (el dia 24). Un

Pep de l'Horta amb mil cares i un mateix enemic; un llaurador audaç que s'esfumava amb el vent, que no podien empresonar ni executar; un heroi camperol i invencible. El mite real de Pep de l'Horta, troba el seu parangó a altres indrets d'Europa, com ara Irlanda amb Jimmy Jazz, o Anglaterra amb el Capità Swing.

Personatges llegendaris que són ideats pel poble, revestits d'una sèrie de valors i habilitats pròpies de la gent humil, i per últim ressucitats i reencarnats en centenars de proletaris i llauradors en temps de conflicte... quan mantenir el nom propi pot resultar perillós i apareixen els herois col·lectius com en Pep, com en Jimmy, com el Capità Swing. Que mai seran derrotats, perquè no existeixen com a individus, sinó com a expressió del poble. Avui, Pep de l'Horta té un carrer a Alfafar, i un cantant madrileny anomenat Adolfo Celdran li ha dedicat una cançó (en castellà) al seu disc "Jarmizaer, Jarmizaer".

Sembla ser que el pseudònim de Pep de l'Horta caigué en l'oblit amb la mort de l'últim Pep conegut (Gregori Martínez) el 1855, però potser algú estiga interessat en recuperar-ho, la saviesa dels nostres avantpassats mai ha estat tan escaient com ara.

Pau Tobar i Fabra, València

AGENDA MAIG Dimarts 17 Barcelona (Barcelonès). Concentració per la segona part del judici als solidàris i solidàries amb Miniwatt. 9.30 h, Jutjats de Lluís Companys.

Convoca: Xarxa contra els Tancaments i la Precarietat.

Dimecres 18 Barcelona (Barcelonès). Jornades de lluita contra la privatització. A partir de les 12h, plaça Universitat. Organitza: Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública (PMDUP).

Divendres 20 Castelló de la Plana (Plana Alta). Mobilització unitària contra el feixisme.

19:30h, Plaça de la Independencia. Organitza: Plataforma Antifeixista.

Barcelona (Barcelonès). Xerrada i festa per l’absolució d’en Franki. 24h La Fera de Gràcia. Organitza: Rescat i SAT. Dissabte 21 Castelló de Rugat (Vall d'Albaida). Concert per l'autogestió del projecte de Resistència, amb POW i Voltor. 22:30h, Terra Roja. Organitza: www.resistencia.tk i Endavant La Costera.

Xàbia (Marina Alta). I jornada contra l’especulació. Documental, xerrada i concert amb Cesk Freixas, Ki Sap i altres.. 16:00h, Casa de Cultura.

Organitza: Maulets i Endavant.

Calella (Maresme). Concert amb Skatalà, la Gossa Sorda i altres. 22h, Fàbrica Llobet. Organitza: Maulets, Atzucac i C.P. Bullangues.

Lleida (Segrià). Jornada sobre el Kurdistan a Lleida. 17h, CSO La Gàbia.

Organitza: Col.lectiu a les Trinxeres Benifairó de la Valldigna (Safor). Concert solidari amb Obrint Pas, Bajoqueta Rock i altres. 23h, camp de futbol. Organitza : Plataforma Kontra l'Alta Tensió i l'Especulació.

Diumenge 22 Jonquera (Alt Empordà). Manifestació contra la MAT a la Jonquera: No passaran! 10h, a l'entrada de la Jonquera. Organitza: Salvem l'Empordà Dimecres 25 Barcelona (Barcelonès). Xerrada : La complexa construcció de l'Europa superpotència. 19:30h, La Torna. Organitza: Virus Editorial.

Dijous 26 Elx (Baix Vinalopó). Contracimera de Lluita per la indústria i els drets dels treballadors. Dies 26 i 27. DIverses mobilitzacions.

Sabadell (Vallès Occidental). Xerrada i documental sobre la revolució de Veneçuela. 20 h, Can Capablanca. Organitza: BCV Ali Primera Divendres 27 Barcelona (Barcelonés). Jornades Contra la Precarietat a Sants. COncert de Pirats Sound Sistema i Ràbia Positiva. 22h, Plaça d'Osca. Organitza : Endavant-Sants, Assemblea de Joves de Sants (AJS), Maulets-Sants i Casal Independentista de Sants Dissabte 28 Vilafranca (ALt Penedès). 12è Aniversari de l'Ateneu Popular X. Concert amb Inadaptats i Pirats Sound Sistema. 23h, zona esportiva. Organitza: Ateneu Popular X Elx (Baix Vinalopó). Sopar i lliurament dels VII premis Jaume I. 21h, Parc Esportiu Municipal. Organitza : Casal Jaume I Sueca (Ribera Baixa). Manifestació 'Pel nostre futur NO al transvasament'.

19:30h. Organitza: Xúquer Viu Porreres (Mallorca) Acampallengua. Dies 28 i 29. Activitats tot el dia i concert de Mostra de Música Joves.

Dilluns 30 Elx (Baix Vinalopó). Conferència "Situació política i econòmica a Cuba".

20:30h, Casal Jaime I. Organitza: (Federació d'Associacions d'Amistat amb Cuba i Agrupació Antibloqueig d'Elx,VIII Trobada)

Alacantí:Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Universitat Alacant, CEPC-UA. Alcoià:Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp:Casal Popular La Turba, Col·lectiu 1714. Alt Empordà:Casal La Volta. Alt Penedès:Ateneu X, Ateneu Independentista el Cep-CUP Vilafranca, La Fornal, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Andorra:Llibreria la Puça Anoia:Jaç Roig, Ateneu Popular de Masquefa.

Bages: Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular la Falç, A.C. Mercat del Blat de Cardona. Baix Camp: El Carrasclet, CGT-Reus, URV-Campus Reus, Casal la Calderera. Baix Cinca: Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat: Roses de Llobregat. Casal el Racó, Ateneu Corberenc, Centre Social la Vila, Casal l'Alternativa, Taberna l'Esparracat, Papereria Elena, Papereria Stel, Biblioteca Can Castells Baix Maestrat: Ball de dimons de Vinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx, CEPC-UMH, Universitat Miguel Hernández. Barcelonès: Ateneu Júlia Romera, Local Social Krida, Casal Independentista de Badalona Antoni Sala i Font, La Barraqueta, Ikastola, Casal Popular de Gràcia, La Torna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Revoluciona't, La Violeta, Infoespai, CAT-Via Fora, CPF, Puku's Bar, MM Crew, I què, Castellers de la Vila de Gràcia, Cafè del Teatre, Subtitula't, Ateneu Rosa de Foc, Hotel d'entitats, CSO la Fera, Kasa de la Muntanya, Ateneu de Vallcarca, CSO el Manantial, UB-Campus Mundet, UB-Campus Diagonal, UPC-Campus Sud, Cau Subversiu-Alternativa Estel-UB, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records, Kebra Discs, Biblioteca de Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, UB-Edifici Central, UPF-Rambles, FAVB, La Cereria, Euskal Etxea, Espai Mallorca-Via Fora, UPF-Ciutadella, CEPC-UPF, AE-UPF, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI, Pati Llimona, Arran, Casal Independentista de Sants, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, Biblioteca Ignasi, AVV de Sant Andreu, S.C. La Lira, Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Casal Popular Martí i Pol, Bar Patapalo, Biblioteca Can Fabra, Centre Cívic Via Favència, Masia de la Guineueta, Centre Cívic Can Basté, Biblioteca de Nou Barris, Centre de Porta-Sóller, Ateneu Popular de 9 Barris, Cooperativa Ítaca, Ateneu Popular Octubre, CEPC-Barcelona, Ateneu Popular de l'Eixample.

Berguedà:Casal Independentista Cal Panxo. Camp de Túria:Casal Jaume I-Llíria. Conflent:Casal Jaume I-Rià. Camp de Morvedre:Espai Dina. Eivissa:GEN, CEPC-Eivissa, Ràdio-UC. Garraf:Ateneu l'Aixada, GER. Garrigues:Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques.

Garrotxa: Ateneu Independentista de la Garrotxa. Gironès: Casal Saltenc, Ateneu 24 de juny, Ateneu la Màquia, Casal Independentista El Forn, Centre Cívic de Celrà, La Pioxa de Bordils. Horta: Bar Tocat, C.S.O la Diskòrdia, Akelarre, Casal Jaume I-Malva-Rosa, Casal Jaume I-Russafa, Casal Jaume I-Catarroja, Biblioteca Diputació, Racó de la Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Centre Excursionista de València, Lliberia Sahiri, El Glop, Ateneu Cultural Casino de Torrent, CEPC-UV, Biblioteca humanitats, UV-Campus Tarongers, UV-Campus Burjasot, Cafè l'Infern, Ateneu l'Escletxa. Mallorca: Grup Ornitològic Balear, locals de l'Obra Cultural Balear, Es Pinzell, Can Lliró de Manacor, Campus UIB, CEPC-UIB. Llitera: Casal Ramon Vives. Maresme: Taberna Atzucac, Casal Independentista El Solc, Casal Popular Fèlix Cucurull. Marina Alta: Casal Jaume I-Pedreguer, Casal Jaume I-Pego, Casa Pinet. Matarranya: Casal de Calaceit. Menorca: GOB-Menorca. Osona: Casal Independentista Manel Viusà, Casal la Traca de Tona, el Xamfrà, 1714 Seguem Cadenes, Ges Insurrecte, Casal Independentista el Gurri, Bar KanKarra, Biblioteca de Taradell, Bar Tse-tse, Atmosfera, Biblioteca Dos Rius, Bar el Casal, Restaurant l'Olla dels Experiments, Biblioteca de St. Pere de Torelló. Pla de l'Estany: Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Pla d'Urgell: El Gis-Mat de Linyola, A.C Jaume I. Plana Alta: Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló, CEPC-UJI, Universitat Jaume I, A.C. l'Arrel, Casal Popular de Castelló Plana Baixa: Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta: Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume ICarcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca, Col·lectiu Vicent Andres Estellés. Ripollès: Casal Independentista i Popular l'Espurna. Rosselló: Llibreria Catalana, Casal Jaume I-Centre Cultural Català, CEDACC, Universitat de Perpinyà, Associació Arrels, Associació Aire Nou de Baó, CEPC-UP. Safor: Casal Jaume I-Gandia, Casal Jaume I-Oliva. Segarra: Torà. Segrià: La Falcata. Selva: Casal Popular el Trabuc, CUPA. Solsonès: Bar Castell, Casal l'Estaca. Tarragonès: Cafè Bar l'Auca. Vall d'Albaida: Ateneu Popular Arrels, Casal Jaume IOntinyent. Vallès Occidental: Casal Independentista Can Pingàs, Tio Canya-Mollet, Universitat Autònoma, CEPC-UAB, Via Fora-Ripollet, Consell de Joventut de Terrassa, Minyons, Geganters de Terrassa, La Nit. Vallès Oriental: Casal Popular el Tiet, Bar la Tramuntana, el Mirallet, Llibreria la Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaça de Cardedeu, Ateneu Molí d'en Ral de Caldes, Casal la Traca de Cardedeu, Casal Quico Sabaté, Biblioteca Can Pedrals, Biblioteca Can Mulà. Vallespir: Angelets del Vallespir.

On trobar L'Accent

Locals i col·lectius col·laboradors Alternativa Estel-UPF (Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona) / Alternativa Estel-UB (Cau Subversiu. Facultat d'Història-UB) / AC la Fornal (St. Julià, 20 bx.

Vilafranca del Penedès) / AC l’Esquellot(Cardedeu) / Assemblea de Joves Independentistes del Clot(Barcelona)/ Associació de Veïns de Vinaròs Migjorn(C. Àngel 30, Vinaròs) / Ateneu Corberenc (Corbera de Llobregat) / Ateneu Popular Arrels (Doctor Otero 11, Beniarrés) / Ateneu Popular de l’Eixample (Ptge. Conradí 3, Barcelona) / Ateneu Popular X (Ferran 14. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular Octubre (Badajoz 23. Barcelona) / Ateneu l'Aixada (Major, 44. Vilanova i la Geltrú) / Ateneu Popular La Falç (Antic escorxador s.n, Artés) / Ateneu la Torna (Sant Pere Màrtir 37 bx, Vila de Gràcia) / La Barraqueta (Virtut, 14. Barcelona) / Ateneu 1714 (Sant Pere 6, 1r. Banyoles) / Can Capablanca (Les Paus, 19. Sabadell) / Casal Antoni Sala i Font (C. Riera d'en Matamoros 103, Badalona) / Casal Independentista de Sants Jaume Compte (Premià, 31. Sants) / Casal Popular de Gràcia. (Ros de Olano 39/41, Barcelona) / Casal Popular Can Pingàs (Terrassa) / Casal Popular La Traca(Tona) / Casal Independentista El Gurri (Pça. Aibas, 9, Taradell) / Casal el Racó (Església 10, Molins de Rei) / CEPC-UA (Aulari 1, Hotel Associacions, Alacant) / CEPC- UMH (Sant Jordi, 2, Elx) / CEPC-UPF (Edifici Jaume I, Despatx 20.1E12, Barcelona) / CEPC- UJI (Mare de Déu de la Balma, 1, Castelló de la Plana) / CEPC-Eivissa (AC. 115. Sant Rafel) / CEPC-UAB (Local R-122, Pl. Cívica) / CEPC-UV (Baró St. Petrillo, 9) / L'Arrel de Castelló (A.C 667, Castelló de la Plana) / Endavant-La Costera (L'Alcúdia de Crespins - Canals) / La Falcata (Panera 2, Lleida) / Ges Insurrecte (Colomer, 11, 1r B. Torelló) / Kasal Okupat el Prat (KOP) -Alta Tensió (C. Dr. Soler i Torrents 36, El Prat de Llobregat) / Partisano (Pça. de l'Oli, 7 baixos. Girona) / La Pioxa (C. Almeda s/n. Bordils) / Casal Quico Sabaté (St. Roc, 8. Sant Celoni) / Racó de la Corbella (Ripalda 20, baixos. València) / Centre Social-Bar Terra (Baró de Sant Petrilló 9. València) / La Traca (Pau Gesa 5. Cardedeu) / Taberna l'Esparracat (C. Feliu Monné 18, Esparraguera) / 1714 Seguem Cadenes (Riera 29. Vic) / Via Fora-CAT (Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera St Miquel, 25. Barcelona)

Del 17 al 31 de maig de 2005

/ 12

CONTRAPORTADA

"És una qüestió política. Tothom sap la veritat però ningú la denuncia" Daniel Xavier, Sant Feliu de Guíxols Com va començar tot?

SB: Va ser un malson. El dia 24 de gener de 2003 a les 3 de la matinada, va entrar la policia a casa, vaig sentir un soroll d'explosiu, i en aquell moment em vaig despertar, pensava si era de debò el que estava passant, si potser estava somiant i després vaig pensar que potser eren els bombers, no ho entenia.

Deien: Todos al suelo, todos al suelo!, no sabíem el què passava, ni per què. Ens van esposar i a cadascú ens varen dur en cotxe diferents. Des d'allà fins a Barcelona.

Entrevista a Smail Boudjelthia, germà d’un detingut a l’operació Estany ,i Benet Salellas, advocat El 24 de gener de 2003 va començar l'Operació Estany. Van ser detinguts diversos joves immigrants al Pla de l'Estany, al Gironès i al Barcelonès, acusats de pertànyer a una cèdul·la d'Al Qaida a Europa. El producte en base a què se sostenien les acusacions de terrorisme era detergent amb el qual, deien, que es podien fabricar armes químiques.

Més tard, uns informes del Ministeri de l'Interior espanyol van demostrar que el detergent en qüestió era totalment inofensiu, encara que un pèrit de l'FBI va insistir que si es barrejava amb un líquid inflamable com ara benzina podia convertir-se en un explosiu.

L'11 de setembre i el 30 d'octubre de 2003 Algèria tramita sengles peticions d'extració per a Youb Saoudi (de Salt) i Mohamed Benaboura (de Banyoles) i van ser sentenciats i condemnats a mort en un judici ple d'irregularitats. El 24 de març de 2004 Baltasar Garzón, substitut de Guillermo Ruiz Polanco com a jutge a l'Audiència Nacional, reobre el cas amb la detenció, sense proves, de quatre dels primers setze encausats: Mohamed Nebbar (Olot), Ali Kaouka i Djamel Boudjelthia (Banyoles) i Mohamed Tahraoui (Barcelona).

Actualment aquests joves es troben a la presó de Navalcarnero, a 800 quilòmetres de casa seva, malgrat les peticions d'acostament dels seus advocats.

Smail Boudjelthia és germà de Djamel Boudjelthia, encara a la presó. Va estar entre els setze primers detinguts i va passar dos mesos a la presó de Soto del real. Actualment viu a Banyoles. Benet Salellas és un dels advocats del cas.

I un cop a Barcelona, què?

SB: A Barcelona ens van agafar les empremtes digitals i ens van fer fotos i l'endemà ens varen dur a Madrid. Cadascú va estar aïllat.

Cada hora en passava un a declarar. Jo vaig ser l'últim, a les 7 del matí. Em van ensenyar fotos, algunes conegudes, d'altres no. Res més. Vaig estar tres dies a la comissaria i dos mesos a la presó.

Com vas passar els primers dies?

SB: Van ser molt durs. A més a més de la por, ens donaven cada dia un suc petit i tres galetes. Amb allò havíem de subsistir fins a l'endemà. També ens donaven menjar en safates, però quan l'obries feia tanta pudor que ni tan sols un gos s'ho podria menjar. Fins que vam anar a la presó. Allò va ser un alleujament després de la pressió a què havia estat sotmès. Els sentiments que tenia durant els dies d'aïllament van ser els pitjors que tingut mai. El silenci era sepulcral.

Enyores la fressa. Quan passejava el guàrdia al matí i sentia les seves passes em sentia una mica millor.

Van ser tres dies com si fos a l'infern.

Quan vas començar a entendre el què passava? Ningú us va explicar res al principi?

SB: No, al principi res de res.

Després quan vam veure les notícies i sortia l'Aznar dient que havien detingut un grup amb armes químiques que tenia vinculació amb Al Qaida... Però tampoc enteníem per què i per què nosaltres.

Hi ha dues demandes d'extradi-

ció per a dos nois. En quin punt ens trobem?

BS: Totes dues extradicions estan aturades. L'Audiència Nacional ja ha dit que es poden extradir i que ja es compleixen els drets i les garanties demanades. Per tant, ara estan sobre la taula del Ministeri de Justícia que és qui té l'última paraula en matèria d'extradició per veure què passa. També estem a l'espera d'Algèria, perquè malgrat que depèn del ministre de justícia, l'Audiència Nacional va posar com a requisit per a l'extradició que Algèria garantís que quan arribessin allà, tindrien dret a un nou judici i que, en qualsevol cas, si hi havia condemna, aquesta no seria de pena de mort. Com que Algèria no ha fet cap moviment per garantir-ho, al final els hauran de posar en llibertat perquè no es compliran plenament els requisits de l'extradició.

Smail, heu notat el suport moral

“La seva persecució era com la dels cristians en l'època romana” de la gent?

SB: Al principi, sí, però ara que han detingut els quatre de nou, sembla que la gent se n'hagi oblidat de la qüestió. Sí que n'hi ha que ens en donen, de suport, però potser no tant com abans. Hi ha molta gent que no sap que encara queden companys a la presó.

Quines expectatives legals hi ha en aquest moment?

BS: Com que sempre n'hem fet una anàlisi política pensem que la solució vindrà també per la via política, i per tant exigim al govern del PSOE que siguin coherents amb els seus plantejaments, i gestionin a través de la fiscalia que surtin en llibertat i l’arxivament del cas. Si aquesta via no ens funciona, ens veurem abocats que aquest procediment continuï endavant fins al dia del judici. Llavors, esperem que es dicti sentència absolutòria i que els posin en libertat. Malgrat tot la legislació permet tenir persones en situació de presó preventiva fins un termini de quatre anys i ells ara porten a dins un any i

quatre mesos, encara ens queda molt de temps fins a arribar-hi.

Quina conclusió en podem extreure de tot plegat?

SB: És que al tractar-se d'una qüestió política és molt complicat.

Tothom sap la veritat però ningú s'atreveix a denunciar-ho. Teníem esperances amb el PSOE però ara que estan al poder, han canviat totalment les seves intencions. Ara sembla que no eren ells els que estaven a l'oposició reclamant la nostra llibertat.

BS: Per una banda, nosaltres hem tingut moltes reunions en l'últim any amb els grups polítics de l'anomenada esquerra parlamentària.

Molts polítics admeten que saben que són innocents però que s'ha d'anar fent feina a poc a poc, i és molt dur veure que fins i tot les altes esferes del poder saben que són innocents i que, en canvi, no s'està fent prou perquè surtin en llibertat. Hi ha una persona que per a nosaltres també ha sigut molt important, malgrat les contradiccions que això també representi, que és el magistrat Guillermo Ruiz de Polanco que era el titular del jutjat central d'instrucció quan es va iniciar la "Operació estany".

Doncs aquesta persona, que ningú pot tenir sospita que sigui de l'esquera comunista, va dir el dia en què Garzón els va tornar a detenir que aquests nois eren innocents i que la seva persecució era equivalent a la que s'havia fet dels cristians en l'època romana. Si els polítics i els jutges saben que són innocents, per què aquesta gent està encara a la presó?

No hi ha cap altre grup parlamentari a Madrid que hagi tret el tema en un ple?

BS: No. Ells diuen que fan gestions de sotamà. La nostra demanda sempre ha sigut l'absolució i l'arxiu de la "Operació estany", però bé quan entres ha dialogar et planteges de fer propostes alternatives. Vam proposar que els posessin en llibertat mentre no arribava el judici, i no es va aconseguir.

Doncs bé, vam demanar que els acostessin a Catalunya i tampoc.

Llavors, evidentment, denunciem la hipocresia del PSOE especialment i de la resta de l'esquerra parlamentària.