Accent 59

Del 31 de maig al 14 de juny de 2005 Distribució gratuïta 5.000 exemplars Publicació quinzenal d’àmbit nacional

Periòdic popular dels Països Catalans

L’aigua i l’energia a debat

Número 59

Sumari: Manifestacions d’apostacia a tot el país Països Catalans / 4

Desallotjen el CSO Can Calet Països Catalans / 6

La lluita al camp contra els transgènics Economia / 7

Sueca va acollir una manifestació en defensa del Xúquer / Foto: Plataforma Xúquer Viu

Els passats 27 i 28 de maig Tortosa va viure la 19a trobada d'entitats ecologistes i plataformes en defensa del territori dels Països Catalans. Aquesta edició organitzada per la Plataforma en Defensa de l'Ebre i el GEPEC ha reunit a 150 participants d'una trentena de col·lectius. La trobada ha estat marcada

Deu veïns del Penedès encausats per "delicte electoral"

Lectura del manifest al finalitzar la manifestació / Foto: L’Accent

Deu penedesencs van ser citats la setmana passada per part del Jutjat d'Instrucció 3 de Vilafranca per un pressumpte delicte electoral. El proper dia 10 de juny hauran de tornar a personar-se al Jutjat per prendre'ls declaració. El punt d'inici d'una campanya que porta com a lema "on la injústicia és un fet, la desobediència és un deure: aturem el judici contra l'esquerra independentista" va ser el passat dia 28 de maig en una manifestació que va reunir un miler de persones al centre de la capital de l'Alt Penedès. Els encausats estan a l'espera de rebre la petició fiscal; en tot cas el tipus delictiu preveu multes de 200 a 3.000 euros, inhabilitacions i penes de presó.

D'altra banda un jove del barri bar-

celoní de Sants va ser detingut per la Brigada d'Informació el passat 19 de març. El jove -actiu membre dels moviments socials del barri- va ser acusat a partir de la trobada d’una empremta dactilar en una octaveta llençada al terra en una acció davant d'una immobiliària fa un any i mig.

Després d'un dia i mig detingut a la comisaria d'Aiguablava va ser posat en llibertat amb càrrecs i està a l'espera de judici. La Comissió Antirepressiva de Sants considera que "la detenció no és gratuïta, i és fruit de tot un procés de persecució i assetjament policial vers els moviments socials". Per aquest motiu exigeixen l'absolució del jove i la dissolució de la Brigada.

Països Catalans / Pàgina 4

per la revolta a les comarques afectades per la línia de Molta Alta Tensió entre Sentmenat i Baixàs així com per la lluita per una nova cultura de l'aigua. En aquest sentit destaca la manifestació de Sueca que reuní segons la Plataforma Xúquer Viu a 15.000 persones a la capital de la Ribera Baixa.

Ressenya de “la democàcia cuirassada” Cultura / 10

Un nou Estatut per a què tot continue igual El nou Estatut del País Valencià ja està llest per aprovar a les Corts Valencianes (previst per al dimecres 1 de juliol) i, després, enviar a Madrid. El vist-i-plau de la capital de l'Estat espanyol està garantit ja que es tracta d'un text consensuat per les dues grans forces espanyolistes, el PP i el PSOE. Més que per allò que hi conté, el nou estatut destaca per les importants absències: ni agència tributària pròpia, ni major autogovern, ni cap solució al conflic-

te polític de la llengua i dels símbols, ni la derogació de l'anomenada "barrera electoral del 5%". Les reformes introduïdes apropen les atribucions autonòmiques a les que gaudeixen la majoria de les "nacionalitats històriques", tot i que gairebé es limiten a atorgar més funcions a la figura del president -que ara podrà dissoldre el parlament autonòmic i convocar eleccions anticipades.

Però els pocs canvis formals no amaguen que les intencions dels dos

partits van més enllà dels límits autonòmics.

Així, el ministre d'Economia espanyol, el valencià Pedro Solbes, va reconèixer que aquest era el camí que hauria de seguir el Principat. Com va afirmar el president del PSPV-PSOE, Joan Ignasi Pla, el nou estatut és "fidel a la Constitució espanyola".

Són moltes les associacions i organitzacions valencianes que ja han criticat el text i l'han qualificat d'insuficient.

La Catalunya Nord opta massivament pel 'no' Finalment els pronòstics s'han confirmat i el 'no' ha guanyat en el referèndum sobre la Constitució Europea. A l'espera dels resultats definitius per al conjunt de l'Estat, tot apunta que el 'no' obtindrà més d’un 55% dels vots, és a dir, més d’un 10% més que el 'sí'. Els resultats són encara més favorables al 'no' a la Catalunya Nord, on el vot negatiu arriba fins el 67%, on la participació ha superat el 70%, xifra molt superior a la de la resta

dels Països Catalans.

Tot i que hi havia dubtes sobre si el 'no' aconseguiria mantenir l'avantatge després d'antecedents com el referèndum pel Tractat de Maastricht, quan guanyà el 'si' contra pronòstic, el rebuig a la Constitució ha estat, fins i tot, superior al que s'esperava.

Amb aquests resultats, els ciutadans de l'Estat francès han mostrat el seu rebuig a l'Europa ultraliberal, ja que, per molt que s'haja res-

saltat el vot negatiu de l'extremadreta, ha quedat clar que l'esquerra ha votat majoritàriament 'no'.

D'altra banda, la credibilitat de molts partits que oficialment demanaven el vot afirmatiu -entre ells els catalanistes Bloc i Unitat Catalana- s'ha vist greument afectada. Les repercussions d'aquest resultat van més enllà de l'Estat francès ja que obligarà a un replantejament de la política global de construcció europea.

Entrevista a Neus Traver, membre de la Delegació Catalana al II Fòrum Europeu de l'Educació de Bergen (Noruega)

2/

OPINIÓ

EDITORIAL

Quan la veritat esdevé verinosa El cinquantè aniversari de la fi de la Segona Guerra Mundial ha deixat per a la posteritat mundial la imatge de Bush, Schroder i Chirac retent homenatge a la bandera de la Unió Soviètica sota la mirada complaent de Vladimir Putin. A casa nostra la data ha servit perquè Enric Marco esdevingués l'escenificació arquetípica de la falsia. Ambdós fets serien dignes de figurar en una impossible segona part de la Historia Universal de la Infamia, sempre que fos Borges qui l'escrivís i es comprometés des d'ultratomba a incloure's-hi.

Però també ha deixat palès que encara queden interrogants per revelar sobre la guerra mundial i moltes mites que repensar. Sobretot, per la tendència de molts polítics, periodistes i algun historiador destarifat de presentar la lluita contra el feixisme com una victòria de la democràcia, on l'Exèrcit Roig jugava un paper incòmode. Que alhora són els mateixos publicistes de la banalització que s'esforcen a presentar Neruda, en el seu centenari, com un poeta de puerilitat crepuscular, com si mai hagués escrit "En tres cambres del vell Kremlin / viu un home dit Josep Stalin. / Tard es tanca la llum de la seua cambra. / El món i llur pàtria no li donen repòs". Els mateixos que fan apologia de De Gaulle en una mena d'exorcisme per l'actitud col·laboracionista del Mariscal Petain i de tants altres francesos. De la mateixa forma que obliden l'admiració de Winston Churchill pel règim nazi abans que la Luftwaffe comencés a bombardejar les ciutats de l'illa...

La llista de tergiversacions seria interminable, començant per la tardana obertura del front occidental per molt que s'haja publicitat el desembarcament de Normandia. En aquest exercici, l'Exèrcit Roig tampoc no estaria exempt de culpes: la matança d'oficials polonesos a Katyn o l'aixafament dels moviments d'alliberament nacional a les repúbliques soviètiques, en són exemples. Unes culpes, però, que no ens poden fer oblidar el gran sacrifici dels comunistes en episodis com el d'Stalingrad o Leningrad, on realment es decantà el signe de la victòria de costat dels aliats.

Com en una mena d'encanteri els paladins del pensament políticament correcte ens convoquen a col·locar els fets en una balança on els resultats beneficiosos de la victòria aliada desequilibren al seu favor el sagnant bombardeig de Dresde, la utilització de la bomba atòmica o els camps de concentració per a la població japonesa-americana, per després convocar-nos, des de l'autojustificat exercici d'ignorància, a proclamar que l'exercit americà alliberà Europa occidental o, en el cas de Putin, revestir-se d'hereu de l'heroica resistència de les nacions soviètiques.

Per superar aquest mur de complicitats gens ingènues, cal construir, amb les contradiccions intrínseques i incòmodes a la veritat, una narració de la història crítica fins al compromís dolorós de no poder salvar l'eufòria nerudiana que escrivia: "Stalin els enfrontà a totes les vastes fronteres, / a tots els replegaments, a tots els avanços / i fins a Berlín llurs fills com un huracà de pobles / arribaren i dugueren l'ampla pau de Rússia" . Cal una veritat carregada amb el verí de la sinceritat i la discrepància.

ARTICLE D’OPINIÓ

Estima la vida, odia el feixisme...

En la primera vintena del mes de maig dues persones han estat a punt de ser assassinades en mans del feixisme a la ciutat de Vinaròs. La primera d'elles fou assaltada per l'esquena per tres monstres que anaven amb moto i armats amb cadenes i bats de beisbol quan es dirigia, tota sola, cap a l'estació de tren. La segona persona patí una ganivetada per l'esquena quan estava tranquil·lament esperant l'autobús amb la seua dona i la seua xiqueta. El feixisme a Vinaròs, a que és degut?

Al nostre poble, el feixisme de carrer arranca amb l'onada espanyolista que envoltà la celebració dels cinc cents anys del genocidi americà, fou aleshores quan aparegué el primer grup de joves que actuaven les nits de cap de setmana. Contra aquest primer grup hi hagué una resposta ciutadana organitzada, més de cent persones anaren una nit al seu espai d'oci a advertir-los que deixessen les amenaces i les agressions.

Anys més tard amb el PP al govern de l'Estat patim un altra onada espanyolista. És en aquest context quan un nou grup feixista entra en escena amb el resultat d'un jove apallissat i ferit greument al cap a les afores d'una discoteca. La resposta del poble tornà a ser novament espectacu-

lar. Multitud de persones es llançaren al carrer per repudiar el feixisme en una de les manifestacions més importants i nombroses, només superada per les mobilitzacions contra la guerra Altres voltes que el feixisme ha intentat treure el cap sempre ha sigut rebutjat de maneres diverses. Ara bé, si reapareix de nou és degut a què existeix una mena de feixisme invisible global promogut des de dalt i que representa la reacció contra els moviments polítics alternatius. Eixe feixisme que criminalitza als/les immigrants, als indigents, que discrimina per raó de gènere o de gust sexual, i com no, que criminalitza a la gent que volem i lluitem per un món de persones i pobles lliures. I és aquest feixisme invisible el culpable que periòdicament apareguen grups organitzats disposats a atacar allí on els poders fàctics fiquen el punt de mira.

Per tot això, fa poc més d'un any un nou grup feixista s'organitzà de nou.

Començaren fent pintades i engantxinant tot el poble; a continuació s'acarnissaren amb els indigents del poble, més tard vingueren les agressions verbals i físiques contra molta gent jove del poble, i finalment apareixen els intents d'assassinat. El més trist de tot és que des de les ins-

titucions públiques es nega l'evidència, que el feixisme està organitzant-se a Vinaròs i es redueix a un simple problema de delinqüència. D'aquesta manera el feixisme continua present i ocult.

Negant la seua existència les autoritats públiques no es veuen obligades a fer res al respecte i a poc a poc el monstre es fa cada volta més gran. Davant d'aquest panorama la gent del poble ens hem tornat a organitzar al voltant d'una assemblea antifeixista. El primer pas que hem fet és fer visible el problema, donar a conèixer-lo i animar a la gent a denunciar qualsevol mostra d'intransigència feixista. El proper pas consistirà en la mobilització i conscienciació. Aquest segon pas s'iniciarà el matí del proper dissabte 4 de juny on sota el lema: "Estima la vida, odia el feixisme..." s'estan preparant tot un seguit d'activitats a la plaça del Mercat de Vinaròs i que culminaran en una manifestaciócercavila pel centre històric del poble. Animem a totes persones a que participen activament en aquesta diada.

Estima la vida!

Odia el feixisme...

Jordi Sanç, de la Plataforma Antifeixista de Vinaròs

La Veu dels Lectors i les Lectores és l’espai que obrim perquè ens feu arribar les vostres opinions sobre l’actualitat i, d’aquesta manera, també pogueu participar d’aquest projecte comunicatiu. Les cartes han d’ocupar com a màxim 1.500 caràcters i les heu de fer arribar a opinio@laccent.info.

LA VEU DELS LECTORS I LES LECTORES

Repressió al Rif

Companyes i companys,

L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans.

Número 59. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.

Redacció Valencia: c. de Ripalta, 20, baixos, València 46003.

Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. 08012 Barcelona.

Adreça electrònica laccent@laccent.info. Telèfons de contacte: Subscripcions: 646 98 16 97. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 616 07 33 28.

Consell de Redacció: Coordinació: Andreu Ginés i Arnau Urgell. Països Catalans: Laia Altarriba, Jaume Calafell, Martí Cirici, Laia Creus, Aure Silvestre, Joan Teran, Aina Torres, Arnau Urgell, Daniel Xavier. Economia: Andreu Ginés, Àlex Tisminetzky. Internacional: Juanjo Garcia, Sónia Jiménez, Manel López. Cultura: Joan Sebastià Colomer, Jordi Garrigós Josep Maria Soler, Feliu Ventura. Correcció: Mercè Mauri. Edició gràfica: Raimon Porta, Àlex Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia.

Secció Gràfica: Oriol Clavera, Mireia Comas, Oriol Diez. Distribució: Martí Gutiérrez, Martí Urgell. Han col·laborat en aquest número: Alba Ayala, Assemblea Pagesa, Pau Tobar, Agustí Santacruz, Jordi Sanç, Vilaweb Catalunya Nord

Del 31 de maig al 14 de juny de 2005

Des del passat 11 de maig el govern marroquí ha estat portant a terme diverses operacions policials a la zona d'Alhocima, al centre del Rif, la regió amaziga del nord del Marroc. Finalment, s'ha produït una ocupació militar al poble de Tamassint, imposant el toc de queda, registrant casa per casa, cosa que ha portat a la població masculina a fugir a les muntanyes. Aquesta nova onada repressiva es produeix arran de la creixent mobilització que estaven realitzant les famílies afectades pel teratrèmol del febrer de l'any passat, que encara no han vist complertes les promeses del

Govern de reconstuir-los les cases i refer les carreteres i la resta d'infraestrucutres malmeses. La plataforma que aglutina les famílies que han rebutjat les irrissòries ajudes del Govern (1000 dirhams i uns pocs sacs de ciment per família) ha estat organitzant mobilitzacions l'últim any, fins a arribar a la marxa popular del passat abril que va tenir una gran participació i un gran ressò mediàtic. Davant d'això, quan se'n va convocar una altra pel passat dijous 19, el Govern a més de prohibir-la, va detenir el portaveu de la plataforma i dos habitants més de Tamassint. Des d'aleshores el clima ha estat molt crispat a la zona, que ha viscut un fort desplegament poli-

cial. Arribat el dia de la marxa, dijous passat un cop iniciada va ser dissolta per la força per la policia i fins i tot l'exèrcit, que no van dubtar en obrir foc sobre els i les manifestants fent diversos ferits. Des d'aquell dia, el balanç és de més de 20 detinguts, el poble de Tamassint i els seus voltants ocupats pels soldats de l'exèrcit marroquí, i bona part de la població amagada a les muntanyes.

Per tot això, els amazics i amazigues de Catalunya, ens mobilitzem per demanar la retirada de les tropes del govern alauita del poble de Tamassint, l'alliberament de tots els seus detinguts i l'investigació sobre la repressió de la marxa del dia 19 així com les detencions il·legals del dia 11.

I també per exigir al Govern marroquí que cumpleixi les promeses efectuades a les entitats i associacions de la regió, i el restabliment de la taula de negociació amb els seus representants.

Us demanem el vostre suport i l'atenció a les properes accions que sorgeixin ja que ens trobem en una situació molt greu però totalment silenciada.

Assemblea d'Associacions Amazigues de Catalunya

Del 31 maig al 14 de juny de 2005

/3

PAÏSOS CATALANS

Una trentena de plataformes en defensa del territori es retroben a Tortosa La dinovena trobada d’entitats ecologistes i plataformes en defensa del territori arriba marcada per la revolta contra la línia MAT i la lluita per una nova cultura de l’aigua Arnau Urgell i Vidal, Barcelona.

Tradicionalment -i amb l'edició de Tortosa ja en fa 19- la Federació Ecologistes de Catalunya (EdC) impulsa les denominades trobades d'entitats ecologistes. Enguany han estat unes 150 persones pertanyents a 30 col·lectius les que han participat a la trobada.

A partir de l'any 2003, i tenint en compte els canvis en les entitats que lluiten per un autèntic desenvolupament sostenible, es va reformular l'enfocament passant a esdevenir la Trobada d'Entitats i plataformes en defensa del territori dels Països Catalans. D'aquesta manera l'octubre de 2003 i coorganitzat per Salvem l'Empordà Figueres va concentrar fins a 400 persones per crear un espai d'intercanvid'experiències de funcionament, de problemàtiques, de solucions i principalment per a impulsar línies de treball conjuntes (veure L'Accent 20).

La Declaració de Figueres A banda de l'intercanvi d'experiències, la Trobada celebrada a la capital de l'Empordà es va tancar amb l'anomenada Declaració de Figueres per una nova cultura del territori en la qual s'afirmava que "malgrat que els Països Catalans són un territori privilegiat pels seus valors paisatgístics, naturals i culturals el model socioeconòmic imperant està comportant un desgavell territorial, econòmic, ambiental i social sense precedents". En aquest sentit argumentaven que l'aparició de dotzenes de plataformes arreu del país -fet que havia provocat que es canviés el format de les pròpies jornades- com una conseqüència de les "agressions a causa de l'especulació, la planificació incorrecte i deficitària per part de l'administració i la permissivitat envers l'incompliment de la normativa ambiental". La declaració recollia exigències en l'aplicació de polítiques que gestionessin i protegissin adequadament l'espai agrari i forestal, el litoral, els desenvolupaments urbanístics, els recursos hídrics, l'energia o els residus entre altres. Així mateix demanava impulsar una reforma tributària ecològica, la creació de jutjats especialitzats en medi ambient i sobretot processos de participació ciutadana reals en la presa de decisions que afecten el territori.

Finalment, es comprometien a con-

tinuar desenvolupant un treball local, seguir proposant alternatives al model imposat així com mantenir i enfortir les xarxes de comunicació i treball entre els diversos col·lectius participants.

Aquesta declaració, signada per una cinquantena de plataformes dels Països Catalans -especialment del Principat i la Catalunya Nord- ha estat objecte d'un dels debats celebrats a Tortosa amb el títol "Declaració de Figueres, com estàvem i com estem". En aquest sentit Lluís Benejam de Salvem l'Empordà considera que en les qüestions més importants -política energètica, residus, aigua, connexions biològiques- no s'ha millorat.

Els eixos de la Trobada de Tortosa La Trobada de Tortosa ve marcada per la lluita que estan vivint les comarques per on es projecta l'autopista elèctrica Senmenat-BescanóBaixàs (veure requadre) així com la

"recuperació" per part del Senat espanyol del transvassament de l'Ebre. Aquest fet, que en un principi no passarà de ser anecdòtic es va donar el passat dia 19; l'absència de dos senadors va permetre aprovar 9 esmenes presentades pel Partit Popular en la llei del PHN una de les quals feia referència al transvassament. En principi, quan la llei torni al Congrès espanyol es tornarà a rebutjar i, de nou, s'hauran de manifestar els equilibris entre els partits progressistes per permetre la derogació del de l'Ebre i el manteniment del projectat en el riu Xúquer. En aquest sentit Sueca va viure una manifestació que reuní segons la Plataforma Xúquer Viu 15.000 persones contra el transvassament i per la defensa del riu, de l'Albufera i els aqüífers. Els organitzadors de la Trobada consideren que el manteniment del transvassaent del Xúquer al Vinalopó mostra que els governs

-siguin de dretes o progressistes- no han incorporat en les seves polítiques la “nova cultura de l’aigua”.

El tema de l'Ebre -tenint en compte la localització de la trobada- ja s'havia planificat com un dels eixos centrals. En aquest sentit l'acte públic que va tancar la jornada de dissabte va girar entorn a la lluita protagonitzada a les terres de l'Ebre i que va aconseguir aturar el projecte inclòs al PHN. Altres aspectes que s'han tractat durant les jornades de Tortosa han estat la participació ciutadana, la pol·lució electromagnètica, l'ordenació del territori, els transgènics i el nou model energètic. També s’ha realitzat un seminari sobre accions directes no-violentes. Finalment, un dels altres actes oberts al públic ha estat la taula rodona "Quin progrés i a costa de què; visió de la problemàtica ambiental arreu dels Països Catalans".

Lluís Benejam, de Salvem l'Empordà: "No pensem discutir sobre traçats o mesures correctores"

La Jonquera va viure una manifestació multitudinària contra la MAT / Foto: Vilaweb Catalunya Nord

La lluita contra la línia de Molta Alta Tensió (MAT) no s'atura. En aquest sentit destaca la coordinació cada vegada més important entre les entitats que a les dues bandes de l'Albera lluiten contra aquesta infraestructura. Aquesta entesa es va fer palès amb la firma del denominat Manifest del Portús el passat 30 d'abril. El text impulsat per Salvem l'Empordà, Non a la THT i No a la MAT va ser recolzat per una quarentena d'alcaldes de set de les comarques afectades.

En aquest context el passat 22 de maig unes 5.000 persones es van

manifestar a la Jonquera sota el lema "No passaran". El manifest llegit pels cantautors Lluís Llach i Jordi Barre- afirmava que "no es permetrà que els càrtels dels negocis energètics manipulin amb total impunitat a alguns dels nostres governants mal informats". Segons Benejam l'èxit ha estat triple: a nivell mediàtic s'ha posat sobre la taula el problema; a nivell polític s'ha forçat cancelar la cimera bilateral per abordar la qüestió i s'ha obligat a posar el Pla de l'Energia del Principat 2006-2015 (descarregable al web de l'ICAEN) a debat públic i

finalment a nivell social ha estat una mobilització històrica ja que ha unit als catalans del nord i del sud.

D'altra banda, afirmen que ells no pensen discutir sobre traçats o mesures correctores -fent referència a la proposta d'interconnexió a través del Ripollès i Vallespir- sinó sobre models energètics. En aquest sentit rebutjen l'actual model de transportar energia nuclear per abastir la indústria que Europa està deslocalitzant cap al Marroc. Aposten per acostar la producció -el màxim de descentralitzada i renovable- al consum.

OPINIÓ

De victòries i derrotes...

La Trobada de Figueres va tenir com a protagonistes agressions al territori com el Pla Hidrològic, el túnel de Bracons o la construcció del TAV entre altres. En aquests mesos s'han viscut victòries com la de l'Ebre o la no-construcció del projecte ITER de fusió nuclear. Així mateix l'altra cara de la moneda han estat el túnel de Bracons, el transvassement del Xúquer o l'ampliació de pistes d'esquí com a Baqueira.

Obviament no és qüestió de posar en una balança les victòries o les derrotes. Estem parlant del territori; concepte que amaga una complexa interacció entre medi i humans. Però lamentablement -i el cas dels transvassaments d’Ebre i Xúquer- les victòries o derrotes acaben sent més conseqüència de decisions electoralistes que d’una incorporació a les polítiques de criteris de sostenibilitat.

I és que de moment, no hi hagut cap administració al nostre país que es cregui conceptes com les “noves cultures de l’aigua i l’energia”.

I a tot això; el moviment en defensa del territori continua estant a l’altura. Deixant en un segon terme estratègies “conservacionistes” aposta per un desenvolupament sostenible real. Una estratègia que també aposta per aportar alternatives com el Pla Director de Salvem l’Empordà, el Pla Agrícola de Salvem el Vallès o la Universitat d’Estiu de Per l’Horta.

En definitiva, que mentre qui hauria de planificar el territori aposta per allò de “qui any passa any empeny” el territori dels Països Catalans es veu saccejat per projectes decidits en funció d’interessos econòmics amagats i segons els cicles electorals. I tal com afirma Salvem l’Empordà sobre la MAT no hem de caure en batalles entre municipis per tal que un projecte no passi al pati de casa nostre -not in my back yard- sinó en discutir i planificar com volem el territori.

Col·lectiu L’Accent

Territori

de

4/

L’APUNT

Un finançament controvertit

L'entrada a la comunitat catòlica mai no es fa de manera voluntària. Els dictàmens teològics del catolicisme, a diferència d'altres religions, fa, que al poc del naixement i abans de pendre consciència, l'individu haja de ser batejat com a pas inexcusable per garantir la seua salvació. Aquesta tradició ha permés garantir l'engreix d'integrants a la comunitat dels catòlics sense que l'Esglèsia s'haja hagut de preocupar excessivament de mostrar-se atractiva per atraure nous fidels. De fet; i si seguim les mateixes estadístiques proporcionades per l'Esglèsia, el 90% de la població dels Països Catalans deuria ser considerada com catòlica.

Aquestes xifres, però, contrasten poderosament amb una realitat d'esglèsies buides als oficis religiosos i d'una societat que avança cap al laïcisme a marxes forçades. Els registres eclesiàstics, on consta el nombre de batejats, però, serveix a l'Esglèsia com un indicador per finançar-se amb diners públics.

En aquest sentit, el del finançament de l'Esglèsia es fan servir els acords amb l'Estat, que no es fixen únicament a partir del nombre d'inscrits. De fet, l'Esglèsia gaudeix de nombrosos recursos per finançar-se, des de l'ensenyament amb una ampla xarxa d'escoles religioses; operacions a borsa o l'explotació del seu ric patrimoni immoble. No debades, els mètodes emprats per al seu finançament sovint han generat controvèrsia. A la diòcesi de Castelló, per exemple, una caiguda de les accions de Terra, va liquidar els recursos econòmics d'aquest bisbat fa pocs mesos.

En altres ocasions, l'Esglèsia ha participat en operacions especulatives d'importància amb la venda i l’intercanvi dels seus immobles a algunes de les nostres ciutats i en connivència amb els consistoris.

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ

Ser subscripor de L’ACCENT et permet rebre a casa cada quinze dies la publicació i col·laborar amb el projecte d’informació popular i compromes amb la realitat dels Països Catalans

Del 31 de maig al 14 de juny de 2005

PAÏSOS CATALANS

Manifestacions d'apostasia a tot el País Castelló i Alacant han vist accions de renúncia expressa a figurar com a catòlics

Concentració davant una església per l’apostasia / Foto: L’Accent

Aure Silvestre, València.

En els context de l'intent per part de l'esglèsia catòlica espanyola de no perdre ni un pam de la centralitat política que els governs del Partit Popular li van assegurar al llarg de vuit anys; col·lectius socials dels Països Catalans han començat a posicionar-se respecte a una presència pública que consideren excessiva. Mesures polítiques del govern de Zapatero com les de legalitzar els matrimonis homosexuals; el vist-i-plau a l'investigació amb cèl·lules mare i, fins i tot, l'èxit de taquilla que suposà la pel·lícula Mar Adentro, i que serví per revifar el debat social al voltant de l'eutanàsia; han induït l'esglèsia catòlica a alçar-se en peu de guerra. Les declaracions públiques per part dels seus principals dirigents, els bisbes i l'entitat que els engloba, la coneguda Conferència Episcopal Espanyola s'han continuat una rere l'altra. Aquest intent de reposicionar-se al centre de la vida política ha generat la mobilització d'alguns col·lectius socials. Entre els diferents mitjans que alguns d'aquests col·lectius han triat per manifestar la seua repulsa davant les institucions catòliques, ha ressaltat el de l'apostasia pública.

Nom i cognoms: Codi postal: Tipus de subscripció: Domicialiació bancària Nom del titular: Entitat

Apostasia a Alacant i Castelló Des del començament de l'any, ja s'ha produït, almenys, dues apostasies col·lectives als Països Catalans. La primera es donà a inicis d'any a Castelló. En aquella ocasió, la renúncia pública va estar motivada per les declaracions homófobes fetes pel bisbe de la diòcesi de Sogorb-Castelló, Reig Pla. El grup de castellonencs, a més a més, van denunciar la persecució i els entrebancs que aquest bisbat posa a la normalització de la presència del valencià tant a dins com a fora de l'àmbit eclesiàstic. L'última mobilització es va organitzar el passat 21 de maig a Alacant. En

aquest cas, l'acte, que va ser organitzat pel Moviment de Resistència Global, no va estar generat per cap declaració o fet concret, sinó a partir d'una reflexió col·lectiva del paper de l'Esglèsia al llarg de la seua història, i les seues implicacions en crims contra la humanitat, inclosa la propagació de la sida arreu del món, com va manifestar a L'Accent un dels participants a l'acte. Una de les proves de la por que la institució eclesiàstica té a aquesta mena de manifestacions públiques d'apostasia, la pogueren comprovar els que demandaren ser exclosos dels registres eclesiàstics alacantins, quan els

Què haig de fer per apostatar?

El procediment per apostatar és més senzill del que pot semblar.

A internet circula molta informació per seguir els tràmits necessaris. El primer requisit és el de formular per escrit aquesta demanda. A la xarxa hi ha penjats multituts de models de formulari. En aquest escrit s'ha d'explicar els motius que indueixen a fer pública la renúncia de continuar ser consi-

derat integrant de la comunitat cristiana. Cal especificar la parròquia del baptisme així com la data de naixement i altres referències personals. La notificació, una vegada complimentada deu ser lliurada a les oficines arquebisbals de la qual depén la parròquia on es va ser batejat. Si la carta és enviada per correu s'ha de fer amb avís de rebut. Una vegada lliurada és

Adreça: Població: trimestral (10,5 euros)

Oficina

responsables del bisbat es negaren a permetre l'entrada a les oficines bisbals als participants de l'acció, amb l'argument que no volien que fos enregistrada per una càmera de Canal 9 que hi era present. Per aquest motiu, totes les gestions s'hagueren de fer a través d'una finestreta que donava al carrer.

Les pors de l'Esglèsia Algunes de les entitats que sovint han organitzat aquesta mena de renúncies, manifesten que la principal por dels estaments eclesiàstics vindria justament del fet que aquestes accions es realitzen de manera pública.

No debades, el terme "apostasia" continua mantenint unes connotacions socials molt negatives i gairebé delictives. La realitat, però, és una altra. De fet, i com diferents entitats i col·lectius promotors de les campanyes en favor de l'apostasia expliquen: "La principal força de l'Esglèsia prové de la mateixa inèrcia del seu poder social". En realitat, les accions d'apostàsia inconscient cada vegada són majors, des de la no assistència als oficis religiosos malgrat haver estat batejat, al fet de no proporcionar una educació fonamentada en valors cristians. Així, avui en dia no és cap novetat la crisi per la qual travessa l'Esglèsia catòlica al nostre país. L'assistència a les esglèsies cada vegada és més minsa i el percentatge d'inscrits als registres eclesiàstics no para de baixar. Per aquest motiu, l'Esglèsia continuaria visquen de la renda històrica que suposaria haver estat confessió d'Estat fins els anys setanta.

Telèfon: semestral (21 euros) Població:

Control

Número de compte

Envieu aquesta butlleta per correu a: c. Virtut, 14 baixos, 08012 Barcelona o c. Ripalda, 20 baixos esquerra, 46003 València; truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a subscripcions@laccent.info

convenient esperar un temps, després del qual es recomana comprovar si aquesta renúncia expressa consta per escrit als registres parroquials. Les entitats promotores d'aquestes campanyes expliquen que la llei empara el dret a ser esborrat dels registres i llistats de les organitzacions i entitats d'àmbit privat; inclosa l'esglèsia catòlica.

Us prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció.

Signatura:

Del 31 de maig al 14 de juny de 2005

/5

PAÏSOS CATALANS

Gallecs: el pulmó del Vallès en perill L'aprovació del Pla Director de Gallecs contempla ampliar l'espai urbà i la construcció de l'Autovia Interpolar D. Xavier, Sant Feliu de Guíxols.

Gallecs és un espai agrícola forestal del 1500 hectàrees repartides entre els municipis de Palau Solità i Plegamans, Santa Perpètua de Mogoda, Parets del Vallès, Lliçà de Vall i, sobretot, Mollet del Vallès. Aquest enorme espai va quedar reduït durant la dècada dels 70, ja que la meitat del territori va ser urbanitzat. Hi podem trobar la Maquinista, la Central Integrada de Mercaderies, la Samsung, grans polígons industrials i blocs de pisos. Amb aquesta agressió, ara fa 27 anys, va començar la lluita per la defensa del territori. Ara fa pocs mesos que la Generalitat va aprovar el Pla Director que tanta polèmica ha suscitat. En síntesi, el pla contempla la revisió del mateix per necessitats econòmiques, territorials o demogràfiques, la urbanització de 60 hectàrees més i el pas d'una autovia, la Interpolar. Aquesta seria una via ràpida paral·lela a l'AP-7, antiga B-30, des del Papiol al Circuit de Montmeló. El cost de la Interpolar estaria al voltant dels 400 milions d'euros.

Del text es desprèn la voluntat de

Imatge del paratge natural / Foto: L’Accent

fer de Gallecs un espai de "lleure", i per tant, de donar lloc a la massificació. A més a més, durant les últimes dues dècades s'ha anat construint més d'una vintena de xalets de luxe i algunes autèntiques mansions a una urbanització il·legal anomenada l'Estany, urbanització dels anys 70 inclosa en l'expropiació de Gallecs. Però el fet que fos pro-

pietat de la Generalitat durant els últims 24 anys només ha servit perquè "gent solvent" pugués construir-hi cases noves sobre parcel·les buides, evidentment de forma il·legal i amb el consentiment de les administracions.

Les reivindicacions no s'aturen Paradoxalment, els anys 90 la Generalitat va enderrocar una masia de Gallecs del segle XIX,

una setmana desprès de la mort del pagés que l'havia habitat durant 74 anys. El moviment "okupa" sempre hi ha estat molt present, amb la voluntat de preservar diverses masies de la zona.

Diverses entitats i moviments socials segueixen organitzant actes de protesta amb l'esperança que el Pla Director Urbanístic de Gallecs no s'executi.

Deu penedesencs acusats de "delicte electoral" per participar en una manifestació Apel·len a la legitimitat de demostrar el seu rebuig a la Constitució Europea malgrat conèixer la il·legalitat de manifestar-se a la jornada de reflexió Agustí Santacruz, Vilafranca.

Deu penedesencs van ser citats la setmana passada per part del Jutjat d'Instrucció 3 de Vilafranca per un pressumpte delicte electoral. Segons van declarar en una roda de premsa a l'Associació Cultural la Fornal el proper dia 10 de juny hauran de tornar a personar-se al Jutjat per prendre'ls declaració. En tot cas la roda de premsa va esdevenir el punt d'inici d'una campanya que porta com a lema "on la injústicia és un fet, la desobediència és un deure: aturem el judici contra l'esquerra independentista".

Aquesta va tenir el passat dissabte una mostra de suport popular amb una manifestació que va reunir un miler de persones al centre de la capital de l'Alt Penedès. En aquest cas -i tal com assenyala a L'Accent un dels encausats- la nova manifestació ha coincidit amb la jornada de reflexió a les comarques nordcatalanes.

Manifestació en solidaritat ambels encausats a Vilafranca / Foto: L’Accent

Una manifestació "il·legal però legítima" Segons fonts dels encausats sabien que la manifestació del dia 19 era il·legal però que tenien el dret legítim de realitzar-la. En aquest sentit afirmen que tornarien a actuar de la mateixa manera si fos necessari. De fet un dels motius pels quals la "Plataforma el Penedès diu no a la Constitució Europea" convoqués l'acte del dia 19 era per denunciar el silenci mediàtic al qual s'havia condemnat als partidaris

del "No" especialment a la Campanya dels Països Catalans.

Apel·len a "aturar el judici contra l'esquerra independentista" ja que assenyalen que existeix una doble vara de mesurar. Recorden que la Junta Electoral Central ha arxivat denúncies contra mitjans de comunicació institucionals El País, El Mundo, 5 Días, Expansión...- així com altres òrganismes públics com el Col·legi espanyol d'economistes, el Consell Superior de Cambres de Comerç o el Consell d'Usuaris

del Ministeri de Sanitat. Algunes d'aquestes institucions que en principi havien de ser neutrals van arribar a demanar el vot favorable en la mateixa jornada de reflexió.

Els deu joves -segons la Llei orgànica 5/1985, de Règim Electoral General- poden ser condemnats a multes de 200 a 3.000 euros, inhabilitacions i fins i tot penes de presó. De moment, a banda de la manifestació del passat dia 28 de maig s'ha iniciat la recollida d'autoinculpacions i s'anuncien accions solidàries en el si de la campanya "Països Catalans Insubmissos". D'altra banda les CUP d'alguns municipis com Vilafranca i Ribes han presentat mocions per demanar aturar el judici.

Per a més informació www.endavant.org www.cupvila.org

BREUS

III marxa per a la desmilitaritza ció d'Aitana Una cinquantena de persones s'aplegaren el passat 21 de maig a la III marxa per la desmilitarització de la serra d'Aitana. Es va celebrar en el context de les inspeccions a instal·lacions militars als Països Catalans i Europa, va transcórrer amb un to festiu, encara que exempt d'incidents amb la Guàrdia Civil i els militars encarregats de custodiar aquestes instal·lacions. Des de primera hora del matí, els accessos a la serra d'Aitana estaven controlats per dotacions de la Guàrdia Civil, la qual cosa no va impedir que un grup d'activistes aconseguí's apropar-se a l'últim perímetre de la base de Radars militars; i que inclús un d'ells pogués traspassar la tanca d'accés. A l'operació, un dels participants va ser detingut acusat de desobediència a l'autoritat. El judici s'ha fixat per al 1 de juliol a Alcoi; malgrat que el jove ja ha avisat que no es presentarà.

L'Ajuntament de Xàbia defensa els especuladors Les assemblees de Maulets i Endavant de la Marina han denunciat la censura que van patir per part de l'Ajuntament de Xàbia. Les dues organitzacions havien convocat una jornada antiespeculació el 21 de maig a aquesta localitat de la Marina.

L'acte, que havia de desenvolupar-se a la Casa de la Cultura i que consistia en una xerrada sobre els plans per instal·lar un camp de golf al terme; un vídeo sobre la situació de l'Horta; un sopar i un concert a càrrec de Cesc Freixes va ser finalment censurat per funcionaris del consistori i la policia local, que va arribar a amenaçar els organitzadors. Xàbia és governada pel Partit Popular, amb el suport de dos formacions locals més, i al seu alcalde, Joan Moragues, se li coneixen interesos amb el sector de la construcció.

Otamendi en unes jornades sobre mitjans L’exdirector d’Egunkaria ha estat aquesta setmana a Mallorca, convidat per la CEPC i Maulets per participar en unes jornades sobre el paper dels mitjans de comunicació. Unes jornades que han estat boicotetjades pel PP en el cas de Maulets i que imposibilitaren que es fes la xerrada al lloc que en un principi es tenia previst. Pel que fa al debat organitzat a la UIB per la CEPC, les presions de sectors ultradretans gairebé també impediren la conferència.

6/

BREUS

Denuncien la marginació del català a l'Aragó La Institució Cultural de la Franja de Ponent ha viatjat aquesta setmana a Madrid per denunciar davant el defensor del poble allò que considera una violació sistemàtica dels drets lingüístics dels catalanoparlants per part de l'administració aragonesa. Els portaveus de les principals associacions denuncien el bloqueig de l'anomenada Llei de llengües i alerten que esgotaran totes les vies posibles per tal que el govern aragonès compleixi amb la seva obligació de vetllar pels drets dels habitants de la franja.

Foc a la granja de micos de Camarles Un incendi va destruir el passat dimarts 27 part de les instal·lacions de la granja de Camarles (Baix Ebre) on s'hi troben 200 micos destinats a l'experimentació científica. La instal·lació de la granja ha aixecat moltes crítiques a la comarca i no es descarta que el foc fora intencionat. Actualment l'activitat del recinte està paralitzada ja que hi ha un recurs d'anul·lació de llicència per part de l'Ajuntament pendent de resolució a l'Audiència de Tarragona.

PAÏSOS CATALANS

Del 31 de maig al 14 de juny de 2005

Els veïns del Cabanyal aconsegueixen aturar els enderrocs Pau Tobar, València..

Els veïns del Cabanyal -barri històric i marítim de la Ciutat de València, que d'ençà el 1988 està amenaçat greument pel projecte municipal de fer arribar l'avinguda Blasco Ibàñez fins a la mar passant pel seu sobre i partint el barri en dues meitats- han forçat els responsables de l'Ajuntament a frenar la demolició de tabics interiors d'algunes cases del barri. Aquests enderrocs estaven produint-se malgrat existir diferents recursos judicials de la Plataforma Salvem el Cabanyal on es demanava la paralització dels enderrocs. La lluita veïnal al Cabanyal sembla que està intensificant-se pel fet que l'Ajuntament ha començat a fer enderrocs a la zona BIC (bé d'interès cultural), que comprèn el nucli històric. Segons fonts veïnals aquests enderrocs es planejaven en llocs apartats entre ells per tal de degradar conscientment el barri i perjudicar la convivencia, fet que faria que el veïnat es desmoralitzés i vengués a un preu més baix.

A més, d'ençà que el 6 de maig, el Jutjat 2 de Contenciosos-administratius resolguera un dels recursos plantejats per Salvem el Cabanyal i ordenara suspendre cautelarment la destrucció del número 181 del carrer Progrés, AUMSA (Actuacions Urbanístiques Municipals; empresa de capital mixt -públic i privatencarregada de dur endavant l'ampliació de Blasco Ibàñez) havia optat per l'estratègia d'enderrocs

Acció al Cabanyal per aturar les obres i contra l’especulació

interiors, mantenint la façana dels edificis però destruint-los per dins, per tal de no alçar massa polèmica.

Conscients d'això, i sabent que l'Ajuntament havia atorgat tres noves llicències d'enderroc, vora seixanta veïns de diferents col·lectius del barri -Ràdio Malva, Samaruc, l'Ateneu Llibertari, CSO Pepica la Pilona i Salvem el Cabanyal- decidiren paralitzar els enderrocs introduint-se el dia 17 de maig en una acció coordinada en els nombres 198 i 204 del carrer Escalante. La presència dels veïns a l'interior dels edificis feu que els responsables de l'Ajuntament aturaren els treballs, i que permeté als veïns okupar els dos immobles, despenjant pancartes contra l'especulació i la destrucció del barri.

Davant aquest fet el regidor de Grans Projectes, Alfonso Grau (PP), -que també és vicepresident d'AUMSA-, s'ha vist obligat a sus-

pendre els enderrocs fins que es resolguen els recursos judicials que Salvem el Cabanyal ha presentat sobre aquestes actuacions municipals de la zona BIC. Però alhora ha presentat una denúncia de "coacció i usurpació" contra el veïnat implicat en l'acció. A més, responsables de

AUMSA veta la participació veïnal al consell directiu de l'empresa "Cabanyal 2010" El passat dia 16 de maig, l'executiva d'AUMSA prengué la decisió de pujar el capital mínim per participar en el consell directiu de l'empresa "Cabanyal 2010" de 30.000 a 200.000 euros, de manera que els més de 1.600 veïns afectats per l'ampliació de Blasco Ibàñez, que havien estat realitzant aportacions de 150 euros per cap per reunir els 30.000 i poder participar com a veu discordant en l'empresa encarregada de desnonar-los i destruir els

seus habitatges, han vist amb malícia com se'ls tancava aquesta porta per dur les seues protestes al mateix consell directiu d'AUMSA. A més a més, darrerement un estudi de l'empresa de taxacions Tinsa, ha desvetllat que AUMSA estava pagant a preu de catastre -tres vegades inferior al real- els habitatges que compraven als veïns, fet que els imposibilitaría -en cas de vendre- reallotjar-se al barri o a qualsevol altra part de València.

Desallotgen el centre social okupat de Can Calet A la ciutat de València, el Centre Social La Discòrdia també ha patit diverses accions policials i institucionals, que semblen indicar l'inici del procés de desallotjament

Jove de Berga assassinat durant la Patum La nit del divendres 27, un jove de Berga (Berguedà), membre de l'Ateneu Llibertari, fou assassinat després d'un atac a la zona de barraques, que tradicionalment munten els grups independentistes i llibertaris del poble durant les festes de la Patum. Al tancament de la present edició de L'Accent, encara estava per esclarir la motivació de l'agressió, però, en canvi, els diferents col·lectius d'afectats del poble han coincidit en criticar l'actuació dels Mossos d'Esquadra, que van tardar mitja hora en intervenir, quan ja va ser massa tard per evitar l'assassinat.

l'Ajuntament han afirmat que si bé, resulta impossible que el projecte d'ampliació del Cabanyal estiga conclós el 2007 -quan celebraran la Copa Amèrica de Vela-, aquest es farà coste el que coste ja que segons ells la sentència promulgada pel Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana els avala tot i que existeix un recurs de Salvem el Cabanyal al TSJ espanyol.

Mentrimentre els veïns continuen les accions de protesta, mantenen les okupacions dels edificis del carrer Progrés, i entre el 19 i 29 de maig han realitzat, amb una participació prou important, unes "jornades de portes obertes" amb el lema "Barris vius i combatius" a la plaça del Teatre l'Estrela, on s'ha explicat com afecta l'especulació al Cabanyal, i com la celebració de la Copa Amèrica accelera els plans de l'Ajuntament per destruir el barri.

Manifestació contra el desallotjament del CSO La Discòrdia de València / Foto: CSO La Discòrdia

Laia Creus, Sant Jordi Desvalls.

El passat 24 de maig a la matinada, agents antiavalots dels mossos d'esquadra encaputxats van assaltar i desallotjar el centre social okupat de Can Calet, al municipi de les Franqueses del Vallès (Vallès Oriental). D'altra banda, pocs dies abans el centre social La Discòrdia (València), va rebre una ordre que instava als seus ocupants a abando-

nar la casa en un termini màxim de 15 dies.

Can Calet El CSO Can Calet, situat prop de Granollers, va ser desallotjat la matinada del 24 de maig. La masia, que portava molt de temps abandonada, havia estat okupada l'octubre passat, i estava sent acondicionada com a centre social i cultural. Després del desallotjament, la casa va ser acordonada per agents dels mossos d'es-

quadra i immediatament els operaris iniciaren el desmantellament de tota la feina de rehabilitació feta des d'octubre.

El mateix dia dels fets es va dur a terme una concentració de protesta davant dels jutjats de Granollers. A més, també s'ha previst una manifestació de rebuig al desallotjament de Can Calet el dia 29 de maig a Granollers. El fruit de diversos mesos de treball havien convertit

Can Calet en un centre on s'hi podien trobar diverses activitats i iniciatives: des de tallers de dansa del ventre, passant per xerrades, concerts, i exposicions entre moltes altres coses.

La Discòrdia El passat dimarts 17 de maig, tècnics de la conselleria de cultura de la generalitat Valenciana i afectius de la policia nacional es van presentar al CSO La Discòrdia, al barri del Carme de València. Portaven amb ells una ordre que els obligava a abandonar la casa en un termini màxim de dues setmanes.

Per protestar contra el desallotjament del centre social, el dia 21 de maig es dugué a terme una cercavila pel barri que agrupà desenes de persones, en la qual s'informà als veïns sobre la situació en que es troben. Alguns comerciants no van dubtar a penjar els comunicats de suport que van ser repartits a les seves parades. La Discòrdia va obrir les seves portes ja fa gairebé un any, i entre les diverses activitats que s'hi duen a terme es troben tallers de flamenc, xerrades, i cursos de català.

Del 17 de maig al 14 de juny de 2005

/7

ECONOMIA

La lluita al camp contra els transgènics Assemblea Pagesa Com ja sabreu, el dia 30 de gener nals de zones lliures de transgède 2005 es va realitzar una trobanics (22 i 23 de gener a Berlín, da a Fraga a on s'havia invitat als Conferència Europea de Regions inscrits al Consell Català de la Lliures de Transgènics, biodiverProducció Agrària Ecològica sitat i desenvolupament rural).

(CCPAE) i al Comité Aragonés A nivell normatiu, es van presend’Agricultura Ecològica (CAAE) tar unes 35 al·legacions a la totaper tal d'explicar les contaminalitat del Decret des de diferents cions que hi havia hagut a col·lectius ecologistes, pagesos i l'Aragó i a Catalunya i explicar de consum. A data d'avui encara com estava a nivell normatiu els no s'han respost les al·legacions. transgènics a casa nostra i a la Mentre el DARP, continua fent la resta d'Europa. En aquesta trobaseva i ja ens va enviar per carta da, on hi van assistir uns 150 certificada la futura ordre que productors/es, es va elaborar l'avol regular el panís transgènic de nomenat "Manifest de Fraga". la resta de sistemes productius Aquest es va presentar a les reslliures de transgènics. Com pot pectives administracions obteser que ens demanin fer al·leganint respostes nul·les, ja que el Els transgènics amenacen els cultius tradicionals dels Països Catalans cions si encara no sabem res del seu posicionament és una "aposDecret? Ara ens parlen de 50 ta per una coexistència harmo- accions i manifestacions per tal panís ecològic català als assis- metres de distància entre cultius niosa entre l'agricultura modifi- de sensibilitzar i fer publica l'o- tents mentre es realitzava un i a sobre tenen la barra de dir que cada genèticament, l'ecològica, posició als transgènics. Les dife- recorregut per la Fira, criticant la es basen en estudis científics la convencional i la integrada, rents activitats es van realitzar al postura de les diferents cases existents.... Per que 50 metres? basant-se en el principi de lliure mateix temps que sis persones comercials transgèniques assis- Els estudis tan "científics" de elecció dels agricultors", com va "vivien" sobre els plataners de tents, del DARP i del CCPAE. l'IRTA no parlaven de 25 metres? afirmar Salvador Puig, director davant del DARP a Barcelona.

Paral·lelament a aquests actes cal A més a més, degut a la pressió general de Producció, Innovació A Saragossa, organitzada des de comentar dues reunions que hi social, des de l'Estat espanyol i Indústries del Departament la recent Coordinadora Anti hagut amb portaveus polítics. s'ha "paralitzat" el Real Decreto d'Agricultura Ramaderia i Pesca Transgénicos de Aragón (la Primer, una reunió amb els por- que volia regular la coexistència (DARP) al lliurament del CATA), es va realitzar, el 12 de taveus d'agricultura dels dife- econòmica dels transgènics. I Manifest de Fraga. març una concentració a rents grups parlamentaris on, des aquí, a Catalunya, què passa, que Més de 35 organitzacions page- Saragossa. Tot i la poca presèn- de l'Assemblea Pagesa, som més llestos que ningú? ses, ecologistes, ciutadanes s'han cia de gent, cal considerar-la un Ecoconsum i la FCONGDs, es va Mentre el DARP i el Govern adherit al èxit davant la plantejar el tiren endavant Manifest, des de aquestes polítiques “Mentre continuen “La resposta de la les presencia majo- nostre punt de grups ecologisritària de page- vista davant parlant de coexistència i continuen parlant diferents tes com Ipcena, sos/es presents i de la imposide coexistència i el i el bonic que és administracions al Amics de la per ser una de ció dels transbonic que és l'agril'agricultura ecològica, Manifest de Fraga T e r r a , les primeres gènics com a cultura ecològica, la seva repressió contra els transgènics Ecologistes en mostres d'oposi- únic model la seva repressió continua” ha sigut nul·la” Acció, La Bassa ció als transgè- a g r a r i . continua. A data Roja, etc., grups pagesos com nics que aglutinés a diferents També, el dimarts 8 de març, va d'avui hi ha dues persones amb APECPAE, APROEBA d'Aragó, sectors la UA-GA, el CAAE, tenir lloc una reunió amb polítics processos judicials oberts. Un Brunec, l'APC, etc., fins a grups Ecologistas en Acción, CNT, del DARP amb la FCONGD, on exemple el tenim a casa nostra, de consumidors com la coordina- entre d'altres. També s'ha realit- vam ser convidats com a page- en Josep Pàmies, que després de dora catalana Ecoconsum i altres zat a Osca una acció contra un sos, juntament a investigadors. més d'un any i mig va rebre una cooperatives a títol individual, supermercat, el passat 9 d'abril.

La resposta per part dels polítics citació judicial per uns fets ocoestabliments del sector (Món A Mollerussa, durant la celebra- esta clara: el Decret tirarà enda- rreguts el passat 13 de setembre Verd, Biotiga Bioku, etc.) o ins- ció de la Fira de Sant Josep, el vant! Davant de la postura del de 2003, coincidint amb les titucions, com l'Ajuntament de diumenge 20 de març, des de DARP i del PSC veiem clar que mobilitzacions internacionals Valls, etc. l'Assemblea Pagesa (juntament la lluita ha de continuar i que no contra l'Organització Mundial D'aquesta trobada van sortir, a amb Ipcena, la CGT, l'Espenta i ens pararan. A nivell de tripartit del Comerç a Cancun (Mèxic). més a més, del Manifest de diferents moviments socials de les coses tampoc estan clares, Fraga, diferents línies d'acció Lleida), es va realitzar un dinar mentre ICV ha fet publica la que es van traduir en mobilitza- popular i una manifestació. La seva postura d'una Catalunya cions a Catalunya i Aragó. jornada va anar força be, tot i la Lliure de Transgènics i en contra Aquest article ha estat A Barcelona, des de la pressió policial dels Mossos del Decret, ERC es mostra en publicat a la revista Arrels Plataforma Transgènics Fora!, es d'Esquadra que van intentar des- una postura de complicitat: el amb el títol: va realitzar una setmana de lluita lluir l'acte i impedir poder mos- seu silenci. Pel que fa al PSC, ja Els últims esdeveniments contra els Transgènics del 7 al 12 trar la nostra opinió als assistents sabem que pensen, tot i que algú dels Transgènics i la nostra de març. Durant aquesta setmana a la Fira. Es van repartir els pos- de Ciutadans pel Canvi vagi lluita es van organitzar xerrades, sibles últims ous alimentats amb assistint a trobades internacio-

OPINIÓ

Un toc d’atenció a l’Europa del Capital Des del primer moment en què es van conéixer els resultats favorables al “No” de les enquestes sobre el referèndum de la Constitució Europea, els polítics i empresaris europeus s'han mostrat nerviosos.

Així, l'aparell estatal francès s'ha aplicat a fons per capgirar els pronòstics; els dirigents del Partit Socialista han intensificat la campanya per contrarestar l'opinió de la seua pròpia base; i, fins i tot, alguns pseudo intel·lectuals d'esquerra han respost a la crida a favor d'un si "realista" i "pragmàtic", en paraules de Toni Negri. Els arguments han sigut, en tots els casos, decebedors: afirmant que el “'No” era una opció incoherent per coexistir-hi extrema dreta i extrema esquerra o assegurant que Europa no tenia un projecte alternatiu i que aquest era l'únic per fer front al domini nord-americà.

Però, ni el tradicional antiamericanisme francès ni el xantatge emocional a l’esquerra han impedit que aquesta s'haja posicionat clarament a favor del “No”.

Davant d’aquesta situació, en un últim intent a la desesperada, els impulsor del “Sí” han recorregut a l'última arma del seu arsenal: la llei del mercat i la por a la recessió.

Així, la setmana prèvia al referèndum van aparèixer les primeres notícies sobre els efectes negatius d'una victòria del “No” en els parquets europeus i sobre la fortalesa de la moneda única... D'aquesta manera el mercat expressava la seua voluntat, com si es tractara d'una entitat més enllà del bé i del mal que sentencia de manera inapel·lable...

Posteriorment, els mateixos analistes del sistema han afirmat que els efectes no serien tan dramàtics -entre altres coses perquè l'últim que necessita la feble economia europea són espants d'aquest tipus- però la por ja havia estat transmesa als participants i, possiblement, el seu vot condicionat. Malgrat tot, res no ha impedit que l'Europa del Capital haja viscut aquest dies la primera gran resposta, més greus, si cap, per tractar-se l'Esta francès d'un estat central en la construcció d'Europa. La burgesia europea no té un únic camí per assolir els seus objectius, però cada cop és més evident que, siga quin siga, no serà tan plaent com es podia haver pensat.

Col·lectiu d’Economia de L’Accent

8/

L’APUNT

El No francès a la constitució Un cop confirmats els sondejos que, en les darreres setmanes, donaven la victòria del “No” en el referèndum sobre la constitució europea a l'Estat francès, toca ara analitzar els resultats i preveure com l'Europa dels estats intentarà superar aquest important obstacle en el camí de la construcció de l'Europa liberal.

La important participació en el referèndum sobre el tractat constitucional, per sobre del 75%, feia pensar, en principi, en una reduïda victòria per part d'una de les dues opcions, i fins i tot en una certa tendència a afavorir el sí; no ha estat així, i el triomf del no amb un 10% per sobre del sí ratifica el rebuig francès al model d'Europa ultraliberal definit en la constitució.

Si bé és cert que el vot negatiu s'ha nodrit d'un electorat força heterogeni, des de la l'esquerra revolucionària fins als seguidors de Jean Marie Le Pen, les forces que han tirat endavant massivament la campanya pel vot negatiu, i les que legítimament podran capitalitzar els resultats del referèndum són les forces progressistes i d'esquerres.

Cal tenir en compte, a banda, la lectura que representa en clau interna, per a la política francesa, el resultat del referèndum, ja que aquest amb tota seguretat significarà la fi de l'executiu de Jean Pierre Raffarin i posarà en serioses dificultats el President Jacques Chirac.

En resum, sembla que el sentit comú, i un projecte d'Europa diferent de l'actual, s'ha imposat en el referèndum de l'Estat francès, i sembla també que aquest no serà el darrer rebuig al tractat constitucional. En tot cas, el millor sembla ésser que per salvar aquest no, a hores d'ara l'Europa neoliberal sembla no tenir un pla B.

INTERNACIONAL

Del 31 de maig al 14 de juny de 2005

EN PERSPECTIVA

El genocidi amagat L'extermini del poble armeni continua essent un dels episodis del segle XX que semblen no existir

ble de les polítiques de l'Alemanya nazi hagi estat la comunitat jueva d'Europa -no s'ha de menystenir que aquest enfocament té unes clares intencions polítiques en el present-, que resulta veritablement escandalós és que aquest mateix 2005 es compleixin noranta anys d'un dels genocidis més brutals del recent segle XX, el genocidi del poble armeni, i aquest hagi passat sense pena ni glòria en l'espai informatiu reservat a commemoracions i celebracions de tipus polític.

Probablement en aquests moments no convé endinsar-se en un dels episodis més foscos i sagnants de la història turca recent.

El 1914 aproximadament dos milions d'armenis vivien en territori de l'antic imperi turcotomà; el 1917 més de dos terços havien mort i la resta dels que sobrevis-

queren es trobaren a l'exili o en plena misèria. En aquests anys, les polítiques seguides per l'imperi turcotomà respecte a la població armènia foren les de l'extermini i la deportació; i aquest extermini es realitzà amb dosis importants de complicitat europea, especialment alemanya durant la primera guerra mundial.

S'ha considerat el 24 d'abril de 1915 com la data d'inici de l'extermini generalitzat contra el poble armeni. La nit del dia 24 centenars d'intel·lectuals, religiosos, professionals i dirigents polítics armenis foren detinguts, deportats a Anatòlia i assassinats; aquest era el destí que el partit del govern turcotomà havia dissenyat per a la població armènia. Encara avui la diàspora armènia repartida per tot el món commemora el genocidi el 24

d'abril.

La planificació del genocidi fou realitzada pel partit que detentava el poder a l'antic Imperi turcotomà, el partit de la Unió i el Progrés, conegut popularment com el dels "Joves Turcs", que desitjava la creació d'un nou imperi que s'estendria des d'Anatòlia fins a l'Àsia Central i la població del qual havia d'ésser exclusivament turca.

L'elit turcotomana, amb el record d'un passat gloriós i veient com els darrers cent anys del seu imperi s'havien caracteritzat per una desagregació continua, visqué durant la primera guerra mundial l'oportunitat històrica per a restablir la grandesa perduda i curar el seu orgull nacional ferit. En aquest context, la decisió del genocidi armeni sembla haver estat un acte de venjança dirigit contra els qui es considerava responsables de la nefasta situació de l'imperi. Convertiren als armenis en enemics de substitució, reemplaçant a les grans potencies i al conjunt dels pobles cristians de l'imperi.

La República turca creada per Mustafa Kémal el 1923 es serví també d'individus del partit d'Unió i Progrés que havien estat perseguits per crims contra la població armènia i grega. Per aquest motiu, oficialment el tema del genocidi armeni contínua essent tabú a Turquia, segurament perquè un debat sobre el genocidi tindria com a conseqüència posar de manifest que l'actual Estat turc no és el producte d'una lluita essencialment antiimperialista, sinó més aviat d'una guerra empresa contra les minories armènies i gregues.

Protestes i disturbis al Aaiun

Arnaldo Otegi reitera l'aposta d’Anoeta

Protesta de Veneçuela pel cas Posada Carriles

Euskal Herria. Tot just sortir de la presó, Arnaldo Otegi va reafirmar que l'esquerra abertzale manté la seua aposta per una solució dialogada i democràtica del conflicte que afecta Euskadi. Otegi, per una altra part, també reclamà al cap de l'executiu espanyol que entengui que l'estat espanyol ha de reconèixer la comunitat nacional basca en la seua totalitat i la capacitat de decidir per part del poble basc el seu futur polític.

Veneçuela. Hugo Chávez afirmà que si els EUA no entreguen a Veneçuela al terrorista Posada Carriles, obligarien al Govern a una revisió integral de les relacions diplomàtiques amb aquest estat. Posada Carriles es considerat com el responsable intel·lectual de l'atemptat contra un avió de Cubana de Aviación en territori veneçolà i d'haver torturat els anys setanta a varis ciutadans veneçolans.

El genocidi del poble armeni és un dels episodis més foscos del segle XX

Manel Lopez i Esteve, Lleida.

Com és ben sabut, aquest 2005 s'han complert seixanta anys de la fi de la segona guerra mundial.

Entre les moltes commemoracions que s'han produït en motiu del final de la guerra, una ha estat la de la fi dels camps d'extermini nazis i l'alliberament dels seus deportats. Aquesta commemoració ha tornat a posar en un primer pla de l'actualitat informativa el genocidi comès pel règim nazi contra la comunitat jueva d'Europa, i en menor mesura, els mitjans han informat de les atrocitats comeses pel nazifeixisme contra els gitanos, republicans catalans i espanyols, pobles eslaus, etc.

Ara bé, si ja resulta certament desmesurat que als ulls de bona part dels mitjans, l'única víctima visi-

RECULL DE PREMSA

Els miners en lluita Vaga nacional per la democràcia indefinida a Panamà dels pobres Bolívia. La Federació Sindical de Treballadors Miners de Bolívia, ha fet una crida per intensificar la lluita per a la nacionalització del gas i per a fer fora a l'oligarquia transnacional de Bolívia. Els miners i camperols bolivians tenen previst, un cop passada la festa de Corpus Christi, continuar amb els talls de carreteres i camins que a hores d'ara bloquegen ja la Paz i la ciutat del Alto.

Panamà. Les cinquanta organitzacions que integren el Front Nacional per a la Defensa de la Seguretat Social han declarat una vaga indefinida com a mesura de rebuig a les reformes de la Caixa d'Assegurances Socials.

Les reformes de la Caixa d'Assegurances van encaminades a canviar el règim de pensions incloent mesures com augmentar l'edat de jubilació dels treballadors.

Sàhara. El 24 de maig es produïren a la capital del Sàhara Occidental ocupat tot un seguit de protestes exigint el dret a la independència del poble saharauí. Les mobilitzacions s'estengueren ràpidament a tota la ciutat, i mentre es feien proclames contra les autoritats ocupants del Marroc es cremaren un bon nombre de banderes marroquines. A hores d'ara sembla que la policia marroquí ha detingut unes cinquanta-set persones del Aaiun.

Del 31 de maig al 14 de juny de 2005

Juanjo Garcia. València Els fets ocorreguts des del 13 de maig han tornat a presentar Uzbekistan com el país més encaixonat del món. Cap dels seus veïns territorials té eixida a la mar.

Aquesta singularitat geogràfica és fortament representativa del seu aïllament en una regió tradicionalment marginal. Només la intensa violència de les jornades de protesta popular viscudes a Andizan i Kara-Suu han aconseguit traspassar les fronteres centreasiàtiques. I encara l'aproximació ha estat superficial més com a succés que com a notícia política. La manca d'enviats especials de les agències de premsa occidentals i el ferri control informatiu per part del govern d'Islam Karimov s'han complementat per aixafar la notícia sota un allau de contradiccions i desmentits. Les cròniques a la televisió s'han reduït a les notes d'agència sobre el fons del mapa d'Uzbekistan. S'afirmava, per exemple, que hi havia més d'un miler de civils morts per dispars de la policia uzbeka i que alguns dels manifestants havien estat rematats al terra. Però tot seguit hom distribuïa la versió oficial del govern uzbek on es rebaixava el nombre de morts vertiginosament i aquests perdien la seua consideració civil per esdevenir perillosos terroristes islàmics. Darrere d'aquest escenari d'intoxicació informativa s'alça la complexa realitat uzbeka. Que comença perquè el país dels uzbeks no tots ho són ni hi són tots els uzbeks. Les realitats nacionals supera amb escreix les fronteres traçades per Stalin el 1924 i assumides per les repúbliques hereves en les seues independències.

Així Uzbekistan, el país més homogeni de la regió, compta amb un 25% de població no-uzbeka. Mentre que

/9

INTERNACIONAL

créixer tot i el fràgil equilibri econòmic.

Aquestes ambicions van ser vistes amb malfiança per Moscou en primer lloc, en veure com l'antiga província usurpava un paper codirector en la frontera sud. Més tenint en compte que l'economia uzbeka depenia del seus intercanvis amb Rússia i de les seues exportacions de petroli, que tenen tots els seus oleoductes orientats cap a l'antiga metròpoli. Els intents d'aconseguir atraure projectes d'extracció i transport alternatiu s'han vists frustrats per la conquesta nord-americana d'Iraq.

Però en part s'ha aconseguit diversificar el tràfic comercial amb l'obertura propiciada per les polítiques liberalitzadores del FMI. Lluny dels objectius de subjugació de les repúbliques veïnes, en especial de les febles Kirguizistan i Turkmenistan l'alineació proamericana de Tashkent ha afegit més dependències pròpies i ha generat el problema intern d'acollir bases d'un aliat incòmode.

Incòmode i odiat a totes les nacions de l'Islam, amb enemics amb comptes que resoldre a tots els països des d'Iran a Xina.

Els fets de maig han superat la frontera de la indiferència occidental

Islam Karimov amb Donald Rumsfeld

compta amb minories nacionals importants a Kirguizistan (el 13%), Tadjikistan (el 25%) i Turkmenistan (el 9%). Però que s'engrandeix perquè a la complexitat ètnica s'afegeix una realitat de manca de projectes nacionals per part de les elits dominants. La reivindicació de territoris nacionals és un joc abellidor però massa perillós per a les repúbliques centro-asiàtiques perquè tothom hi té a perdre.

El millor exemple d'aquesta contradicció és el cas de la minoria tayika

de l'eix Samarcanda-Yizak més procliu al seu manteniment en Uzbekistan que a perdre els privilegis que hi gaudeix per la integració a Tayikistan.

La situació de bloqueig també està afavorida pel manteniment dels quadres polítics soviètics que han perpetuat l'autoritarisme revestintlo de democràcia liberal de la mateixa manera que quinze anys enrere es transvestia de democràcia popular. Aquest discurs i els distints règims sorgits, què els dife-

15 anys de fracassos de les aspiracions regionals

Uzbekistan el país més encaixat del món

Després del colapse de la URSS la situació a l'Àsia Central ha conegut dues etapes. La dècada dels 90 caracteritzada per l'esgotament de les línies estratègiques del món bipolar, o Guerra Freda

URSS, passa que fou imitada amb tan poc entusiasme com molt oportunisme per la resta de dirigents de la regió com a fòrmula per la conservació del poder. Els pilars del país nounat serien la imitació del model constitucional turc basat en un pluralisme limitat, caracteritzat per l'absorció dels segments més digeribles de l'oposició i la persecució de la resta de la recta. Amb la característica del reconeixement explícit de l'islam com a base identitària.

Des d'aleshores les elits uzbekes ha maldat per jugar un paper hegemònic en la regió.

Uzbekistan amb 24 milions d'habitants constitueix el 40% del potencial humà d'una àrea més extensa que l'Índia. A més compta amb el paper irredentista de les minories uzbekes instrumentalitzades com a element desestabilitzador en les repúbliques veïnes.

L'aposta uzbeka ha fet que des de Tashkent es reivindiqués l'imperi medieval del cabdill Tarmelan i s'apostés per una política d'hegemonia regional. No exclusivament des de la propaganda: l'exercit uzbek es va quintuplicar entre el 1992 i l'any 2000, i les despeses militars no han parat de

Uzbekistan o el preludi de la tragèdia

Tashkent entre la cooperació i Tarmelan

Juanjo Garcia. València

rents actors de la comunitat internacional han corregut a sancionar per despertar simpaties en la reserva de gas natural més important del planeta, no ha trobat cap altra oposició que la islamista. Sobretot a l'Uzbekistan on primer el MIU i després el Hizb-ut-Tahrir han popularitzat un discurs basat en manifestacions religioses de caire rigorista i en un discurs panislamista que connectava amb la retòrica anticolonial afgana i de creació d'un estat turcomà. Novetat mal interpretada.

Tot i què aquesta modernització dels esquemes polítics centre-asiàtics, que concorda a la que somou les nacions des de Rabat a Jakarta, haja sigut presentada com la representació més efectiva del nou enemic.

El MIU ha trobat sòlides bases per atraure a la seua causa en l'enfonsament del nivell de vida davant la fallida econòmica subsegüent al 1991 provocada per una reducció important de la demanda russa dins una economia orientada cap a l'antiga metròpoli i per la transició al capitalisme. Plovia sobre mullat perquè el país arrossegava una situació precària; ja el 1988 el 46% de la població uzbeka vivia per sota del llindar de la pobresa.

Percentatge que després de quinze anys s'ha engrandit perquè l'índex PIB no arriba al d'època soviètica.

La situació geopolítica ha acabat per rellançar el protagonisme armat del MIU després que el govern de Tashkent concedís bases als nordamericans per a l'operació contra els talibans. Sobretot perquè la seua perillositat ha estat instrumentalitzada pel president Islam Karimov per esborrar l'oposició política, islamista o no. Operació què segons Amnistia Internacional ha inclòs la crema de viles i el trasbalsament massiu de població així com la multiplicació dels casos de tortures, les detencions arbitràries i les desaparicions. Tot comptant amb el silenci còmplice dels guardians de la "llibertat duradora".

Silenci que en els "dies de maig" s'ha transformat en tèbia amonestació, amb declaracions del propi Departament d'Estat nord-americà expressant preocupació per l'atemptat als drets humans. Fet que ens ajuda a avaluar la intervenció dels militars uzbeks en les vores del genocidi.

Tardana, i la resultant de l’11-S caracteritzada per una aposta de Washinton per la unilateralitat.

Ambdues han coincidit amb trencaments més o menys simbòlics amb el passat postsoviètic i amb el relleu de la diplomàcia tardosoviètica per noves elits educades

als centres occidentals. Durant aquesta transició Uzbekistan ha jugat un paper director en la regió que sovint ha provocat tensions refractàries dels seus veïns. De fet fou Islam Karimov el primer president centreasiàtic en declarar la independència formal de la

10 /

La democràcia cuïrassada Héctor López-Bofill és conegut per la seva doble faceta de poeta i jurista. Com a poeta ha estat publicat i premiat i com a jurista exerceix com a profesor de Dret Constitucional a la Universitat Pompeu Fabra. És a aquesta darrera faceta a la qual correspon aquest llibre editat per L'esfera dels Llibres l'abril d'enguany. La democracia cuïrassada analitza l'evolució del dret a l'Estat Espanyol en relació als delictes polítics, és a dir, els mecanismes excepcionals que s'han establert en els darrers anys (especialment des del Codi Penal de 1995, sota govern socialista) per a blindar la monarquia constitucional enfront de l'anomenat terrorisme i la disidencia política en general.

López-Bofill es va significar pel seu independentisme en plantejar a L'independentisme i la realitat el que ell entèn com a via realis-

Del 31 de maig al 14 de juny de 2005

CULTURA

ta i legal cap a la independencia.

Més enllà de les consideracions que ens mereixin unes especulacions d'aquest caire, La democràcia cuïrassada es caracteritza precisament per l'anàlisi en clau jurídica d'una problemática que

inclou moltes altres variables sense les quals resulta incomprensible. Aquesta és la seva força i la seva debilitat: d'una banda ens aporta una visió de jurista al voltant de qüestions com la Llei de partits i els temes derivats, la qual cosa ens pot permetre fer una aproximació a la torturada psicologia d'una membre del Tribunal Suprem, per posar un exemple. També ens ofereix interessants exemples de dret comparat, especialment de la legislació alemanya que limita determinats discursos, especilament aquells lligats a la tradició nacional-socialista.

La tesi fonamental del llibre estableix dos models de democracia: la democracia procedimental i la democracia militant.

En la primera qualsevol discurs polític és legal en la mesura que s'acceptin els procediments del sistema (eleccions, jurament de

la Constitució ni que sigui per imperatiu legal, etc.) i amb l'únic límit del Codi Penal. En la segona (cas d'Alemanya) és obligada l'acceptació de determinats principis ideológics (els que estableixen els articles bàsics de la Constitució). L'Estat espanyol es trobaria dins el primer model, de manera que, per a poder perseguir ideològicament l'esquerra abertzale no s'ha pogut recorrer al cos constitucional pròpiament dit sinó generar una certa jurisprudencia que, negant permanentment el seu carácter militant, ha anat establint, com més va més, límits a la llibertat ideológica. Desgraciadament, l'argumentació de López-Bofill no esmenta en cap cas les correlacions de forces, les motivacions reals, etc.

De cada una d'aquestes decisions, la qual cosa ens obliga a moure'ns en un terreny, fins a cert punt ideal, d'argumentacions jurídiques que possiblement no toquen en absolut el fons dels problema. Però és un treball molt intressant per a aquells que no tenim coneixements jurídics i ens interessa saber com s'autoenganyen els qui ens jutgen.

Joan Sebastià Colomer i Tejada

Per estar-ne orgullosos L'esperat concert de comiat d'Inadaptats no va defraudar a ningú dels assistents. Ja fa temps que Vilafranca del Penedès s'havia convertit en escenari de grans concerts gràcies a Can Cellerot i l'Ateneu X, i la cita del dissabte 28 no havia de ser menys. Els que hi vam anar en tren des de Barcelona de seguida vam notar que, de fet, seria un concert més especial de l'habitual: tot el tren estava ple de joves -i no tan joves- que s'hi dirigien. Des del País Valencià s'havien organitzat tres autobusos, i molts més vingueren d'altres comarques del Principat. D'una manera o altra érem conscients que el concert passaria a formar par de la nostra memòria col·lectiva...

Mentre el recinte s'anava omplint, els Filibuster començaren a animar la nit; i tot seguit pujaren a l'escenari els Pirat's Sound Sistema, que presentaren el seu nou disc, tot just acabat d'eixir.

En les quasi tres hores que va durar el concert d'Inadaptats hi

va haver temps per escoltar la major part de les cançons que els han convertit en l'avanguarda musical de l'independentisme combatiu. I també hi va haver lloc per recordar els presos polítics, els Tres de Gràcia, la revolució cubana, l'Ovidi Montllor i tot allò pel qual els Inadaptats han estat lluitant durant els seus quinze anys de vida. El clima de tensió política -que sens dubte, és una de les virtuts d'Inadaptats a l'escenari, va estar arrodonit amb un públic completament identificat que, fins i tot, va cremar una bandera d'un dels estats que ens oprimeix.

I per acabar el repertori, com no podia ser d'una altra manera, reservaren l'Orgull de Classe que tothom esperava. Superades ja l'emoció i les llàgrimes d'unes paraules prèvies de comiat, l'Àlex va acompanyar al públic amb la bandera roja a les mans: "Sóc fill d'un barri obrer...".

Andreu Ginés i Sànchez

Inadaptats va fer la seva darrera actuació a Vilafranca / Foto: L’Accent

LA NOTÍCIA

POW: La veu del carrer!

Des de Sagunt (Camp del Morvedre) ens arriba una nova referència musical als Països Catalans, són els Prisioners of War amb el seu CD Ciutat Vella. Els valencians ens presenten deu temes carregats de punk-rock i oi! on es barregen lletres compromeses amb el projecte polític de l'Esquerra Independentista amb d'altres internacionalistes i antifeixistes. Els cinc membres de POW van enregistrar aquest Ciutat Vella a finals de l'any passat als estudis Rec Room, sota la supervisió de Vicent (Bullseye) i Manolo Micó (conegut per la seva producció al grup de hardcore melòdic valencià Wallride o amb els Social Combat).

Entrant a analitzar el disc, els Prisioners of War ens ofereixen cançons ràpides i potents que demostren que els valencians han begut de les fonts de grups com Opció K-95, Pilseners i, fins i tot, d’Inadaptats i ens allunyen del "estereotip" musical del sud del país on les bandes més conegudes es mouen pel ska i els sons tradicionals a l'estil d'Obrint Pas o la Gossa Sorda.

El disc l'obre la cançó "25 d'Abril" i ja de bon principi sabem quin serà l'estil que trobem dins "Ciutat Vella" que probablement agafa el seu millor moment amb els temes "La veu del carrer" "Des del teu racó" i sobretot "No ens enganyen", un alegat contra la burgessia "progressista" a la que acusen de culpable de la poca democràcia actual. Els Prisoners of War també mostren el seu internacionalisme a la segona cançó de l’album, "26+b=(tiochfaid ar lá)", on recorden la lluita per l'alliberament nacional d'Irlanda del Nord. Finalment, també cal destacar la versió que els valencians fan de la cançó "Ace of spades", dels mítics Motorhead.

Resumint, un grup al que hem d'afegir a la nòmina del panorama street-punk o del moviment autoanomenat Rock per la Independència, i que amb els Prisioners of War guanya territorialitat d'un tipus de música que al Principat abanderen bandes com els Despertaferro o Opció K-95.

Jordi Garrigós

11 /

Arròs negre / mar i muntanya Elaboració:

Ingredients: - 400 g d'arròs - 150 g sípia mitjana - 300 g de conill - 250 g de pollastre - 4 escamarlans o 4 gambes

Del 31 de maig al 14 de juny de 2005

CULTURA

- 100 g ceba gran - 100 g de tomàquets madurs ratllats - 4 grans d'all - ½ l de fumet de peix o aigua - sal

Poseu al foc una cassola amb oli, feu-hi enrossir les carns tallades menudes i retireu-les.

Feu sofregir la sípia neta i tallada i retireu-la de la cassola.

Després saltegeu uns moments els escamarlans o les gambes i reserveu-los. En el mateix oli, feu-hi sofregir la ceba; us ha de quedar molt feta i de color caramel. Afegiu-hi l'all i quan es comenci a daurar poseu-hi el tomàquet; deixeu-ho coure deu minuts. Torneu a posar les carns i la sípia al sofregit, incorporeu-hi la tinta de la sípia dissolta amb una mica d'aigua o fumet i remeneu-ho bé. Afegiu-hi l'arròs; afegiu-hi l'aigua o el fumet calent. Quan faltin cinc minuts per acabar la cocció poseu-hi per sobre els escamarlans o les gambes. Un cop cuit, deixeu-ho reposar un parell de minuts i ja podeu servir-ho.

AGENDA JUNY Dijous 2 València (Horta). Presentació maqueta d 'Orxata Sound System.

19:30h, Terra.

Baó (Rosselló) Inici de la IV Trobada de la catalanitat a la Catalunya Nord Identi'Cat 2005.

La Seu d'Urgell (Alt Urgell). Concert amb Revolta 21, Skàndol Públic i altres. Organitza: AILF (Assemblea Independentista La Falç) Divendres 3 Baó (Rosselló). IV Trobada de la catalanitat a la Catalunya Nord Identi'Cat 2005. Actuació castellera, 19h; concert amb De Calaix, 21h. plaça de Catalunya.

Barcelona (Barcelonès). Tancada a l’esglèsia de Sant Medir per denunciar les problemàtiques veïnals de Sants. Organitza: Assemblea de Barri de Sants i altres entitats veïnals.

Dissabte 4 Alfafar (Horta). II Diada escolar Per l'Horta. 9:30, IES 25 d'Abril.

Organitza: MRP Escola d 'Estiu del País Valencià Gonçal Anaya i Per l'Horta.

Vinaròs (Baix Maestrat). Diada Antifeixista. A partir de les 9h, plaça del Mercat; manifestació, 12h. Organitza: Assemblea Antifeixista València (Horta). Manifestació "No a l'ocupació: Pau amb justícia a Palestina". 18:30h, Sant Agustí. Organitza: Xarxa de Solidaritat amb Palestina del País Valencià Girona (Gironès). Jornades sobre alliberament nacional i moviments socials Xerrada sobre la Història de l'independentisme català.19h, La Màquia.

Mosqueroles (Vallès Oriental). IV Jornada per la Terra i el Treball.

10h, Local Mariona. Organitza: PSAN St Pere de Ribes (Garraf). Fona'05 amb Priat's Sound Sistema, Ensaladilla i altres. Organitza: GER. Baó (Rosselló). IV Trobada de la catalanitat a la Catalunya Nord Identi'Cat 2005. Concert amb Al Mayurca i Obrint Pas,. 21h, plaça Catalunya.

Diumenge 5 La Bisbal (Baix Empordà). Bicicletada pels camins de l'Empordà dins les VII Jornades Llibertàries. 10h. Organitza: CNT La Bisbal.

St Vicenç de Torelló (Osona). IV caminada antiincineradora. 9:15h, plaça Ajuntament.

Divendres 10 Barcelona (Barcelonès). Encara, nois, encara. Ovidi a l'Olimpia, 30 anys després. Concert amb Toti Soler, Feliu Ventura i altres. 22h, Centre Artesà Tradicionàrius. Organitza: Ateneu La Torna.

Dissabte 11 Girona (Gironès). Jornades sobre alliberament nacional i moviments socials Xerrada "Què és la cultura catalana".19h, La Màquia.

Barcelona (Barcelonès). Encara, noies, encara.. Donatge feminista a Ovidi Montllor. 22h, La Torna. Organitza: Ateneu La Torna Dilluns 13 Olot (Garrotxa). Caminada popular i acte contra els monuments feixistes dins les VII Jornades Llibertàries. 10h. Organitza: CNT Olot.

Dijous 16 Elx (Baix Vinalopó). Projecció de La Fuga de Segovia. 20:30h, Casal Jaume I. Organitza: Coordinadora d'Unitat Popular (CUP).

Divendres 17 Barcelona (Barcelonès) Presentació de les misèries de Sacresa amb el Pla Caufec. 17h, Illa Diagonal.

Alacantí:Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Universitat Alacant, CEPC-UA. Alcoià:Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp:Casal Popular La Turba, Col·lectiu 1714. Alt Empordà:Casal La Volta. Alt Penedès:Ateneu X, Ateneu Independentista el Cep-CUP Vilafranca, La Fornal, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Andorra:Llibreria la Puça Anoia:Jaç Roig, Ateneu Popular de Masquefa.

Bages: Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular la Falç, A.C. Mercat del Blat de Cardona. Baix Camp: El Carrasclet, CGT-Reus, URV-Campus Reus, Casal la Calderera. Baix Cinca: Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat: Roses de Llobregat. Casal el Racó, Ateneu Corberenc, Centre Social la Vila, Casal l'Alternativa, Taberna l'Esparracat, Papereria Elena, Papereria Stel, Biblioteca Can Castells Baix Maestrat: Ball de dimons de Vinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx, CEPC-UMH, Universitat Miguel Hernández. Barcelonès: Ateneu Júlia Romera, Local Social Krida, Casal Independentista de Badalona Antoni Sala i Font, La Barraqueta, Ikastola, Casal Popular de Gràcia, La Torna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Revoluciona't, La Violeta, Infoespai, CAT-Via Fora, CPF, Puku's Bar, MM Crew, I què, Castellers de la Vila de Gràcia, Cafè del Teatre, Subtitula't, Ateneu Rosa de Foc, Hotel d'entitats, CSO la Fera, Kasa de la Muntanya, Ateneu de Vallcarca, CSO el Manantial, UB-Campus Mundet, UB-Campus Diagonal, UPC-Campus Sud, Cau Subversiu-Alternativa Estel-UB, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records, Kebra Discs, Biblioteca de Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, UB-Edifici Central, UPF-Rambles, FAVB, La Cereria, Euskal Etxea, Espai Mallorca-Via Fora, UPF-Ciutadella, CEPC-UPF, AE-UPF, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI, Pati Llimona, Arran, Casal Independentista de Sants, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, Biblioteca Ignasi, AVV de Sant Andreu, S.C. La Lira, Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Casal Popular Martí i Pol, Bar Patapalo, Biblioteca Can Fabra, Centre Cívic Via Favència, Masia de la Guineueta, Centre Cívic Can Basté, Biblioteca de Nou Barris, Centre de Porta-Sóller, Ateneu Popular de 9 Barris, Cooperativa Ítaca, Ateneu Popular Octubre, CEPC-Barcelona, Ateneu Popular de l'Eixample.

Berguedà:Casal Independentista Cal Panxo. Camp de Túria:Casal Jaume I-Llíria. Conflent:Casal Jaume I-Rià. Camp de Morvedre:Espai Dina. Eivissa:GEN, CEPC-Eivissa, Ràdio-UC. Garraf:Ateneu l'Aixada, GER. Garrigues:Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques.

Garrotxa: Ateneu Independentista de la Garrotxa. Gironès: Casal Saltenc, Ateneu 24 de juny, Ateneu la Màquia, Casal Independentista El Forn, Centre Cívic de Celrà, La Pioxa de Bordils. Horta: Bar Tocat, C.S.O la Diskòrdia, Akelarre, Casal Jaume I-Malva-Rosa, Casal Jaume I-Russafa, Casal Jaume I-Catarroja, Biblioteca Diputació, Racó de la Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Centre Excursionista de València, Lliberia Sahiri, El Glop, Ateneu Cultural Casino de Torrent, CEPC-UV, Biblioteca humanitats, UV-Campus Tarongers, UV-Campus Burjasot, Cafè l'Infern, Ateneu l'Escletxa. Mallorca: Grup Ornitològic Balear, locals de l'Obra Cultural Balear, Es Pinzell, Can Lliró de Manacor, Campus UIB, CEPC-UIB. Llitera: Casal Ramon Vives. Maresme: Taberna Atzucac, Casal Independentista El Solc, Casal Popular Fèlix Cucurull. Marina Alta: Casal Jaume I-Pedreguer, Casal Jaume I-Pego, Casa Pinet. Matarranya: Casal de Calaceit. Menorca: GOB-Menorca. Osona: Casal Independentista Manel Viusà, Casal la Traca de Tona, el Xamfrà, 1714 Seguem Cadenes, Ges Insurrecte, Casal Independentista el Gurri, Bar KanKarra, Biblioteca de Taradell, Bar Tse-tse, Atmosfera, Biblioteca Dos Rius, Bar el Casal, Restaurant l'Olla dels Experiments, Biblioteca de St. Pere de Torelló. Pla de l'Estany: Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Pla d'Urgell: El Gis-Mat de Linyola, A.C Jaume I. Plana Alta: Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló, CEPC-UJI, Universitat Jaume I, A.C. l'Arrel, Casal Popular de Castelló Plana Baixa: Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta: Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume ICarcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca, Col·lectiu Vicent Andres Estellés. Ripollès: Casal Independentista i Popular l'Espurna. Rosselló: Llibreria Catalana, Casal Jaume I-Centre Cultural Català, CEDACC, Universitat de Perpinyà, Associació Arrels, Associació Aire Nou de Baó, CEPC-UP. Safor: Casal Jaume I-Gandia, Casal Jaume I-Oliva. Segarra: Torà. Segrià: La Falcata. Selva: Casal Popular el Trabuc, CUPA. Solsonès: Bar Castell, Casal l'Estaca. Tarragonès: Cafè Bar l'Auca. Vall d'Albaida: Ateneu Popular Arrels, Casal Jaume IOntinyent. Vallès Occidental: Casal Independentista Can Pingàs, Tio Canya-Mollet, Universitat Autònoma, CEPC-UAB, Via Fora-Ripollet, Consell de Joventut de Terrassa, Minyons, Geganters de Terrassa, La Nit. Vallès Oriental: Casal Popular el Tiet, Bar la Tramuntana, el Mirallet, Llibreria la Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaça de Cardedeu, Ateneu Molí d'en Ral de Caldes, Casal la Traca de Cardedeu, Casal Quico Sabaté, Biblioteca Can Pedrals, Biblioteca Can Mulà. Vallespir: Angelets del Vallespir.

On trobar L'Accent

Locals i col·lectius col·laboradors Alternativa Estel-UPF (Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona) / Alternativa Estel-UB (Cau Subversiu. Facultat d'Història-UB) / AC la Fornal (St. Julià, 20 bx.

Vilafranca del Penedès) / AC l’Esquellot(Cardedeu) / Assemblea de Joves Independentistes del Clot(Barcelona)/ Associació de Veïns de Vinaròs Migjorn(C. Àngel 30, Vinaròs) / Ateneu Corberenc (Corbera de Llobregat) / Ateneu Popular Arrels (Doctor Otero 11, Beniarrés) / Ateneu Popular de l’Eixample (Ptge. Conradí 3, Barcelona) / Ateneu Popular X (Ferran 14. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular Octubre (Badajoz 23. Barcelona) / Ateneu l'Aixada (Major, 44. Vilanova i la Geltrú) / Ateneu Popular La Falç (Antic escorxador s.n, Artés) / Ateneu la Torna (Sant Pere Màrtir 37 bx, Vila de Gràcia) / La Barraqueta (Virtut, 14. Barcelona) / Ateneu 1714 (Sant Pere 6, 1r. Banyoles) / Can Capablanca (Les Paus, 19. Sabadell) / Casal Antoni Sala i Font (C. Riera d'en Matamoros 103, Badalona) / Casal Independentista de Sants Jaume Compte (Premià, 31. Sants) / Casal Popular de Gràcia. (Ros de Olano 39/41, Barcelona) / Casal Popular Can Pingàs (Terrassa) / Casal Popular La Traca(Tona) / Casal Independentista El Gurri (Pça. Aibas, 9, Taradell) / Casal el Racó (Església 10, Molins de Rei) / CEPC-UA (Aulari 1, Hotel Associacions, Alacant) / CEPC- UMH (Sant Jordi, 2, Elx) / CEPC-UPF (Edifici Jaume I, Despatx 20.1E12, Barcelona) / CEPC- UJI (Mare de Déu de la Balma, 1, Castelló de la Plana) / CEPC-Eivissa (AC. 115. Sant Rafel) / CEPC-UAB (Local R-122, Pl. Cívica) / CEPC-UV (Baró St. Petrillo, 9) / L'Arrel de Castelló (A.C 667, Castelló de la Plana) / Endavant-La Costera (L'Alcúdia de Crespins - Canals) / La Falcata (Panera 2, Lleida) / Ges Insurrecte (Colomer, 11, 1r B. Torelló) / Kasal Okupat el Prat (KOP) -Alta Tensió (C. Dr. Soler i Torrents 36, El Prat de Llobregat) / Partisano (Pça. de l'Oli, 7 baixos. Girona) / La Pioxa (C. Almeda s/n. Bordils) / Casal Quico Sabaté (St. Roc, 8. Sant Celoni) / Racó de la Corbella (Ripalda 20, baixos. València) / Centre Social-Bar Terra (Baró de Sant Petrilló 9. València) / La Traca (Pau Gesa 5. Cardedeu) / Taberna l'Esparracat (C. Feliu Monné 18, Esparraguera) / 1714 Seguem Cadenes (Riera 29. Vic) / Via Fora-CAT (Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera St Miquel, 25. Barcelona)

Del 31 de maig al 14 de juny de 2005

/ 12

CONTRAPORTADA

“Les universitats catalanes són complices del capital” A. Ginés i Sànchez, València

Manifestació d’estudiants a Barcelona / Foto: Oriol Clavera

Entrevista a Neus Traver, membre de la Delegació Catalana al II Fòrum Europeu de l’Educació de Bergen (Noruega) Les accions contra la implantació de les mesures resultants de l’anomenat procés de Bolonya són cada cop més freqüents arreu dels Països Catalans. Tant al Prinicpat com al País València les platataformes en defensa de la universitat pública han alçat la veu contra aquesta amença que recorre Europa, i cada cop és major el nombre d’estudiants conscients del perill que la creació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) comporta.

Malgrat les friccions puntuals en qüestions com la supressió d’algunes titulacions, les universitats catalanes estan assumint les directrius europees sense cap resistència o crítica. De fet, algunes, com la Universitat Popmeu Fabra, es congratules per ser pioneres en la implantació de les corresponents mesures.

En aquest contexts, el pes de lluita en contra d’aquest procés ha recaigut en els i les estudiants, que, a les nostres universitats, ja estan començant a patir els efectes, sobretot en aspectes com la penetració del sector privat a les universitats o la proliferació d’estudis de postgrau de pagament que sovint resulten imprescindibles com a complementació a les titulacions.

Per tractar tots aquests temes, els passats dies 20, 21 i 22 de maig se celebrà a Bergen (Noruega) el II Fòrum Europeu de l’Educació (FEE) coincidint amb una cimera de ministres europeus que es realitzà la mateixa setmana.

A Bergen hi acudiren membres catalans dels sindicats CEPC, Alternativa Estel i AEP com a representants de les diverses plataformes existents. Neus Traver, militant de la CEPC de la Universitat de València va ser una de les cinc catalanes presents. A l’entrevista ens explica alguns dels aspectes del Fòrum Europeu i hi reflexiona sobre el futur de la lluita estudiantil en relació a la creació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior.

Què és el Fòrum Europeu de l'Educació? Té alguna relació amb la Trobada d'Estudiants Europeus celebrada a Barcelona el passat mes de febrer?

El FEE és un fòrum autònom dins del moviment dels fòrums socials europeus que es desenvolupa paral·lelament i oposada a les cimeres d'implementació del procés de Bolonya dels ministres d'educació de la Unió Europea. El primer FEE es va celebrar a Berlín el 2003 i el seu objectiu és anar consolidant-se com a l'espai de diàleg, trobada i gestació d'alternatives i respostes contra la mercantilització de l'ensenyament que comença a amenaçar tots els àmbits del, fins ara, ensenyament públic.

La Trobada d'Estudiants Europeus va ser una crida independent de la Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública, aprofitant el Fòrum Social de l'Educació a Barcelona, a les diferents organitzacions d'estudiants europees per perfilar posicions comunes enfront de l'EEES. En aquesta Trobada els noruecs ROSSO (Radikale og Sosialistiske Studenters Organisasjon) van transmetre la invitació al FEE. També d'aquesta trobada van sorgir diverses propostes per a desenvolupar al FEE com la creació de l’Observatori de la Universitat Pública, la fixació d'una data conjunta de mobilitzacions a tota Europa contra Bolonya i la signatura d'un manifest comú.

Qui ha participat a l'edició de Bergen?

La participació en el FEE va dirigida a les organitzacions d'estudiants, els sindicats de treballadors de l'ensenyament, les associacions de pares d'alumnes i també a les persones interessades a títol individual.

En aquesta edició han participat sobretot organitzacions i sindicats alemanys i noruecs. La resta eren danesos, holandesos, francesos, italians, anglesos, bascos i gallecs (que no van poder assistir) i els catalans.

Quins temes heu tractat com a delegació catalana?

El principal objectiu era la presentació de l'Observatori de la Universitat Pública com a eina d'informació, debat i coordinació de tots els moviments contra l'EES i la concreció d'una jornada de lluita conjunta a nivell europeu.

D'altra banda, amb la realització d'unes taules rodones (lluites dels estudiants pels drets culturals, llengües minoritzades a l'ensenyament i cultura nacional contra globalit-

zació) dins del programa del fòrum s'ha donat a conèixer la doble vessant, nacional i social, de la lluita catalana per a la universitat pública. En un principi, les xerrades s'anaven a realitzar conjuntament amb Ikasle Abertzaleak (Euskal Herria) i Agir (Galiza) però aquest van perdre el seu vol i les vàrem realitzar sols els catalans.

Quins són els temes que preocupen més als estudiants europeus?

El procés de Bolonya avança a diferents velocitats depenent de

“Hem transmés la doble vessant, nacional i social, de la lluita catalana per la universitat pública” l'Estat; hi ha llocs com Noruega on ja està pràcticament implantat mentre que a l'Estat espanyol tot just comença. Llavors, hi ha unes preocupacions generals com poden ser el GATS (Acord General de Comerç de Serveis) de l'OMC, el respecte del dret a l'ensenyament com a dret humà, la Constitució Europea, l'elitització de l'ensenyament, etc. No obstant, però, les lluites locals estan centrades en les conseqüències que han derivat de l'EEES en cada estat, com per exemple: la pujada de les taxes

“Cal un fort moviment local que desprès es puga coordinar a nivell l'internacional” universitàries, la desaparició de llicenciatures "no competitives", la degradació del nivell de coneixements, la reducció de beques, l'augment de presència de l'empresa privada i el patrocini dins de la Universitat...

Quins eren els objectius de la present edició?

L'objectiu principal del FEE és crear un fort moviment coordinat de resistència a la mercantilització de l'ensenyament públic que abaste tots els àmbits territorials i sectorials afectats per la reforma de Bolonya. Aquest moviment ha de ser alhora capaç de saber quina és l'educació alternativa per la que volem lluitar.

El FEE és una eina per analitzar la situació actual de l'ensenyament, preveure el que ens ve al damunt, debatre i coordinar formes de lluita.

Creieu que els estudiants universitaris catalans estan informats

sobre tots els canvis que comporta la confluència europea? És difícil interessar els estudiants, en general, per aquest tema perquè pensen que quan s'aplique ells ja hauran acabat els seus estudis. A més, es competeix contra les fortes campanyes institucionals de les universitats que presenten tot el que ve de la UE com "europeitzador", modern i meravellós. Al País Valencià, per exemple, la Conselleria d´Empresa, Universitat i Ciència ja ha contractat una empresa privada de publicitat per a fer campanya per les universitats valencianes.

Creiem que és bo que els estudiants, a banda d'estar mobilitzantse com ara per coses concretes com la desaparició de llicenciatures, comprenguen el que hi ha darrere de tota aquesta reforma i sàpiguen que l'OMC i la UE són els culpables i les universitats les seues còmplices.

Les reformes ja s'estan començant a aplicar a les nostres universitats. Creieu que hi ha alguna manera d'aturar-les?

S'ha de tenir en compte que els impulsors d'aquesta reforma són les grans forces institucionalitzades del capital i que és difícil fer retrocedir els interessos econòmics enfront dels drets de les persones, no obstant, però, s'ha de ressaltar la importància d'aconseguir un fort moviment local que desprès es puga coordinar amb l'internacional per què la nostra protesta siga el més forta possible.

La coordinació dels moviments per l'ensenyament públic a nivell europeu és una de les accions més coherents i de més gran abast que es poden realitzar ara mateix.

Hi haurà, en un futur, més mobilitzacions a nivell europeu?

Si tot va bé, esperem que el dia 17 d'octubre, declarat dia internacional dels estudiants al Fòrum de Portoalegre, es coordinen tots els moviments per l'ensenyament públic per fer una jornada de manifestacions, accions i protestes contra l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior arreu de tota Europa.

I una coordinació major entre organitzacions i sindicats europeus?

Aquesta és la tasca principal de l'Observatori per la Universitat Pública, un projecte de coordinació molt ambiciós que pretén aglutinar el màxim possible d'organitzacions i sindicats europeus.

Ara, encara ens trobem al moment inicial de recerca, del FEE ha sorgit ja la divisió de feina i creiem que prompte esdevindrà un lloc de referència en aquesta lluita.