Accent 60

Del 14 al 28 de juny de 2005 Distribució gratuïta 5.000 exemplars Publicació quinzenal d’àmbit nacional

Periòdic popular dels Països Catalans

Revolta popular a Bolívia

Les mobilitzacions a Bolívia han forçat la dimissió del president Carlos Mesa / Foto: Gonzalo Sánchez

Vagues als sectors del transport a Barcelona i la neteja a València

La crisi de les democràcies burgeses sudamericanes ha assolit una nova fita amb la revolta popular a Bolívia. Les vagues i mobilitzacions de treballadors han aconseguit paralitzar l'Estat sota la reivindicació principal de la nacionalització dels recursos naturals del país. Les protestes han provocat la dimissió del president Carlos Mesa i la seua substitució per una figura no adscrita a cap partit polític, Eduardo Rodríguez. Aquest canvi institucional ha comportat una treva momentània en el clima de forta tensió social. Però hi ha poca confiança entre la població de que el canvi comporte millores efectives i, per tant, no es pot donar la crisi per tancada. Tanmateix, l'arribada del nou president i la seua petició d'una treva els moviments populars ha provocat un trencament en la unitat d'acció de les protestes.

Moltes organitzacions i, fins i tot, províncies senceres han anunciat que continuaran amb la pressió per exigir millores, mentre que d'altres, com el Moviment al Socialisme d'Evo Morales han accedit a la petició. Caldrà esperar esdeveniments futurs per saber fins on vol arribar el nou Govern en les seues reformes.

Sumari: Objecció fiscal, desobeint als exèrcits Països Catalans / 4

Tancament veïnal a l’esglèsia de St. Medir de Sants Països Catalans / 6

Vaga dels autobusos i metro de Barcelona Economia / 7

Un segle sense Sartre Cultura / 10

Milers de persones al carrer per salvar la Marina Unes 3.000 persones van acudir a Benissa (Marina Alta) convocats per la Coordinadora per a la Protecció del Patrimoni Agrícola, el proppassat 4 de juny Els assistents van denunciar els diversos projectes urbanístic que hi ha engegats a la comarca i van fer èmfasi en la crítica als camps de golf com a reclam i justificació de la destrucció que comporten.

Precisament a Benissa, la pressió popular han aconseguit que la promotora de Benissa Golf retire temporalment un projecte d'urbanització de quasi 5.000 habitatges entorn dos camps de golf.

L'alcalde de la localitat va demanar a l'empresa la suspensió del projecte, però es va negar a protegir el terreny afectat, com sol·licitaven els grups a l'oposició i la majoria dels veïns.

D'altra banda, la manifestació ha coincidit amb una visita d'europarlamentaris al País Valencià per investigar les múltiples denúncies que hi ha sobre l'aplicació de la polèmica LROU. Malgrat l'intens control per part del Govern valencià d'aquesta visita, els parlamentaris s'han pogut entrevistar amb alguns dels afectats i veure algunes de les zones amenaçades, com ara l'entorn de Porxionos, afectat pel pla especulatiu del València CF.

Servei d’Urgències de l’Hospital de la Fe de València / Foto: L’Accent

Els processos de privatització, les retallades en els drets socials i les demandes salarials han estat el comú denominador de les protestes laborals dels treballadors de la neteja a València i d'autobusos i metro a Barcelona.

A València, el seguiment de la vaga convocada per CCOO, i amb el suport de CGT, ha estat proper al 90% de la plantilla, centrant les reivindicacions en aconseguir del nou conveni col·lectiu amb una única escala que inclogui els treballadors eventuals, augments salarials i la cobertura de les baixes laborals.

A Barcelona, el 65% dels treballa-

Número 60

dors dels autobusos metropolitans van aturar-se durant quatre hores el passat 3 de juny, convocats per l'Assemblea de treballadors i la CGT, en demanda de millores en el sistema de descansos i contra les darreres mesures privatitzadores del govern municipal tripartit format per PSC, ERC i ICV-EUiA. Finalment, el 30% dels treballadors del metro de Barcelona també van fer vaga convocats per la CGT durant el 3 de juny en protesta per les retallades de personal que porta a terme TMB. Economia / Pàgina 7 Capçalera de la manifestació de Benissa / Foto: Col·lectiu el Runar

Entrevista a l’Andreu i en Pep, joves de Berga

Països Catalans / Pàgina 5

2/

EDITORIAL

La difícil geometria europea La reacció dels mitjans de comunicació davant el "No" francès i holandès ha mantingut la unanimitat que desperta el procés de convergència. Tots plegats s'han afanyat a dictar sentència: la culpa han estat els factors interns de l'Estat francès . L'argument vol traslladar responsabilitats. La paternitat del fracàs és del descontentament intern de l'Estat francès, de què els holandesos perceben que aporten massa a la Unió i es busca una víctima propiciatòria, un boc expiatori, un Raffarain qualsevol. El text del tractat poc importa; han estat els francesos, i els altres, que no passen un bon moment, preocupats per l'atur, la immigració, les deslocalitzacions, la inseguretat ciutadana. El "Sí" peninsular es podria explicar per l'eufòria, la bonança econòmica, les millores socials, l'increment accelerat de l'estat del benestar? Les insuficiències d'aquesta hipòtesi condueixen els més agosarats a assenyalar la dissidència socialdemòcrata i apunten Fabius: el traïdor, el Judes, el tu quoque, fili mii?. I al darrere creix un discurs elaborat des de la frontera immaculada de la intel·lectualitat progressista: la culpa és dels altres, dels políticament incorrectes, dels necis i en última instància dels reaccionaris. Així la vella guàrdia del PCF, els troskistes, els socialistes díscols, els altermundistes, els nacionalistes de tots els angles de l'Hexagon o els verds de tants diversos colors són una colla d'ultres perquè s'oposen als avantatges de l'Europa a vint-i-cinc, agermanada per l'Euro i la bandereta blava.

Són, segons aquests teòrics, de la mateixa matèria que LePen però encoberts sota una cúpula de bones intencions.

Enmig de tota aquesta espiral inquisitorial cal abanderar un grapat de modestes conclusions. El “non” de la V República i dels Països Baixos ha estat la resposta clara i contundent als que porten vint anys empeltant branques d'unanimitat a un tronc de silencis i han acabat recollit un fruit bastard i amarg en forma de paraula. Un mot amb les contradiccions de la pluralitat i per això molt més vàlid. Un “No” a un procés fet d'esquenes al ciutadans.

Un “No” perquè la Unió està encara per demostrar que beneficia les treballadores, què és portadora de més drets socials. Un “No” proclamat amb la desimboltura de qui sap que la seua decisió no serà vinculant, i sobretot amb la certesa de que un “Sí” sí ho seria de definitiu, d'irreprotxable.

Els pares de la criatura deuen estar plorant. Blair ajorna sine die el referèndum al Regne Unit. Durao Barroso proclama que les coses serien més senzilles amb ratificacions parlamentàries.

Creien haver quadrat el cercle i ara descobreixen amb espant que no encaixa en l'Hexàgon. Als arquitectes d'Europa se'ls acaba de caure un pilar mestre. I repassen fórmules, certeses i mesures.

Cabrà una constitució tan gran en un país tant menut com Luxemburg?

Fe d’errates: Al número anterior de L’Accent, vam publicar un breu sobre l’assassinat de Berga on s’afirmava que Josep Maria Isanta era membre de l’Ateneu Llibertari, dada que no és certa i que volem aclarir als nostres lectors.

L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans.

Número 60. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.

Redacció Valencia: c. de Ripalta, 20, baixos, València 46003.

Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. 08012 Barcelona.

Adreça electrònica laccent@laccent.info. Telèfons de contacte: Subscripcions: 646 98 16 97. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 616 07 33 28.

Consell de Redacció: Coordinació: Andreu Ginés i Arnau Urgell. Països Catalans: Laia Altarriba, Jaume Calafell, Martí Cirici, Laia Creus, Aure Silvestre, Joan Teran, Aina Torres, Arnau Urgell, Daniel Xavier. Economia: Andreu Ginés, Àlex Tisminetzky. Internacional: Juanjo Garcia, Sónia Jiménez, Manel López. Cultura: Joan Sebastià Colomer, Jordi Garrigós Josep Maria Soler, Feliu Ventura. Correcció: Mercè Mauri. Edició gràfica: Raimon Porta, Àlex Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia.

Secció Gràfica: Oriol Clavera, Mireia Comas, Oriol Diez. Distribució: Martí Gutiérrez, Martí Urgell. Han col·laborat en aquest número: Jordi Soler, Bernat Pompei, El Pèsol Negre, Agustí Santacruz, Gonzalo Sánchez, Col·lectiu el Runar de Benissa

De14 al 28 de juny de 2005

OPINIÓ ARTICLE D’OPINIÓ

Salvem Sants tots els dies, Can Batlló, l’estació i les vies La gent dels barris de Sants, Hostafrancs i la Bordeta ens hem tancat a l’església de Sant Medir els dies 3, 4 i 5 de juny com a protesta per l’actuació dels poder públics pel que fa als problemes dels nostres barris, i en concret per com s’estan desenvolupant els projectes de Can Batlló, del calaix sobre les vies i de l’Estació de Sants.

Ens hem tancat perquè estem farts i amoïnats. Estem farts de què es disfressin com a processos participatius les imposicions de plans urbanístics per part de l’Ajuntament. Sense escoltar els veïns. Estem farts de què el poder municipal atorgui al moviment veïnal el paper de comparsa, confident i fins i tot còmplice de les seves actuacions. I estem astorats en veure que part d’aquest moviment si avé al joc.

Estem farts de què els nostres barris estiguin interromputs per un mar de vies de tren, i que a diferència de la resta de la ciutat no se soterrin i en canvi es tapin amb un immens calaix de formigó de 7 a 14 metres d'alçada. Un calaix que tapiarà els veïns de les dues o tres plantes més baixes i que farà eterns els perillosos i lúgubres passos sota vies.

Estem farts que s’aprofiti l’arribada de l’AVE per especular amb l’estació fent-la tres cops més gran del que caldria. I amoïnats en veure que aquesta ampliació s’endú per endavant part del casc antic com el carrer Viriat i part del carrer Vallespir.

Estem farts de veure com el projecte de Can Batlló s’embarranca un altre cop. I veiem amoïnats com l’Ajuntament esdevé titella de les immobiliàries.

Veiem amb incredulitat com la reserva d’equipaments que tot

el barri espera es converteixen en pisos, hotels i despatxos pels polítics. Una mena d’equipaments que ni volem ni necessitem.

Estem farts de què se’ns hagi enganyat titllant de violents i quasi terroristes els moviments juvenils més actius de Sants.

Joves als que l’Ajuntament ha perseguit i negat espais i suport.

Joves que han resultat ser, quan els hem conegut, una veritable glopada d’aire fresc en el podrit ambient polític del barri.

Estem farts de veure com els solidaris són titllats de violents o perillosos pel nou “gran germà” conformat pel poder i pels mitjans de comunicació.

Ara, volem donar agrair tothom pel suport que hem rebut i la calidesa amb que ens han tractat. A la parròquia de Sant Medir per la seva complicitat, pels companys d’entitats i col·lectius que ens han vingut a fer costat, pels artistes que han

compartit moments amb nosaltres i pels intel·lectuals i professionals amb els quals hem fet debats i xerrades.

Però sobre tot volem donar les gràcies a les veïnes que ens portaven cafè calent al matí, paelles per dinar, i a tots els veïns i veïnes que han anat passant a donar-nos suport i a fer-nos companyia una estona. Ha estat una relació contínua, intensa i càlida durant els tres dies.

També volem agrair a la regidora Imma Moraleda, i la gent del seu partit que NO hagin vingut, doncs tampoc hauríem sabut que compartir amb ells. I a part d’agraïments volem fer-vos arribar la notícia i la convicció de què això no és el final d’una acció sinó el principi d’un camí que esperem compartir amb vosaltres.

Jordi Soler, des de la tancada de Sant Medir.

La Veu dels Lectors i les Lectores és l’espai que obrim perquè ens feu arribar les vostres opinions sobre l’actualitat i, d’aquesta manera, també pogueu participar d’aquest projecte comunicatiu. Les cartes han d’ocupar com a màxim 1.500 caràcters i les heu de fer arribar a opinio@laccent.info.

Promeses i realitats El passat 27 de maig s´aprovà el Pla Lliçà XXI amb els vots favorables del grup municipal de CiU. Aquest partit emparant-se en una suposada “majoria absoluta” (he de recordar que a Llicà de Vall hi resideixen més de 5.000 persones i que aquesta formació política va treure en els últims comicis 1.551 vots) tirava endavant aquest Pla Urbanístic.

En la seva exposició de defensa el senyor Carreras va recordar que el Pla s´adaptava a la legislació vigent. Aquesta mateixa legislació que el se-

nyor alcalde deia complir també diu que l´habitatge és un dret que els poders públics s´han d´encarregar de garantir.

Pensa el senyor Carreras que amb aquest Pla Parcial aquest dret s´esta garantint?

Malauradament aquest dret (com tants d´altres) s´acaba on comença el negoci (Comapa Immobiliaria). Vostè en el seu dia va prometre un Pla d´habitatges per a joves i gent gran, i la realitat ha estat un projecte privat on únicament es projecta construir els habitatges que la llei els hi obliga (i no són específicament per aquests col·lectius).

Des d´aquestes línies li faig una crida a complir les seves

promeses i a dur a terme totes aquelles mesures necessàries per complir l´obligació que té com a representant públic de garantir l´accès a l’habitatge a totes les persones del poble.

Des de la meva modèstia li faig un seguit de propostes que penso que podrien ser interessants per satisfer les necessitats d’habitatge. Així es podria crear un parc municipal d´habitatges de lloguer a preus populars i augmentar el percentatge de pisos de lloguer i protecció oficial al Lliçà XXI.

Álvaro Iñigo Quiñonero subscriptor de Lliçà d´Avall

Del 14 al 28 de juny de 2005

/3

PAÏSOS CATALANS

Acord espanyol per reformar l'Estatut del País Valencià

L’APUNT

PP i PSPV-PSOE han pactat una reforma amb els ulls posats al Principat

Tant el PSPV com el PP s'han afanyat a felicitar-se pel fet que aquest estatut ha estat el primer dels estatuts que segueix un procés de reforma a tot l'Estat espanyol. Però, aquesta afirmació no és correcta, ja que el primer estatut que va seguir aquest procediment va ser el basc, el conegut com a "Pla Ibarretxe" va ser presentat i ratificat al Parlament de Vitòria, però que finalment va ser rebutjat per les corts espanyoles.

El nou estatut valencià no serà vetat a Madrid per molts motius. El primer d'ells és que aquest ha estat un procediment que s'ha assemblat més a una cursa que a una negociació coherent. Madrid ha necessitat, i finalment s’ha aconseguit, un text que arreplegue l'esperit que volia imposar a la resta d'estatuts autonòmics de l'Estat i, molt especialment, l’estatut que en uns mesos s'ha de presentar des del Principat. PSOE i PP han volgut deixar clar on està el límit de les seues concessions i, una vegada més, s'ha escollit el País Valencià, i el seu estatut, com el model a partir del qual han pensat negociar.

En aquest sentit, és molt il·lustratiu el fet que la primera felicitació per l'arribada de l'acord va venir justament del PSC, el partit que es juga més en la pròxima reforma estatutària catalana.

En línies generals, els partits dels principat, excepte el PP i el PSC, com era natural, han criticat l'acord pres a València, ja que retalla substancialment les seues aspiracions.

Des de les Illes, immerses en el seu propi procés de reforma, en un primer moment i des del PP es feren algunes crítiques moderades a la reforma valenciana per considerar-la insuficient; encara que dies després es van matisar, tot i saber que el futur que espera a l'Estatut balear serà molt similar al valencià.

eixe mateix dia es compliran els 23 anys de l'aprovació de l'actual Estatut d'Autonomia.

Reaccions negatives a l'acord Les reaccions a aquest acord han estat prou diverses. Des dels partits que van subscriure el Compromís per l'Estatut s'ha criticat el resultat final; ja que continua sense fer un reconeixement de les necessitats financeres del País Valencià; al mateix temps que es considera una reforma del tot insubstancial i fet més a la mida dels interessos dels grans partits espanyols que dels mateixos valencians. Esquerra Unida, de fet, va acabar per abandonar la comissió de reforma en mig de les negociacions. El text, a més a més, recorda que no reconeix la unitat del català; així com la denominació històrica de País Valencià o de la senyera com a bandera valenciana. Aquests partits Julio de España entregant al registre l’Estatut valencià / Foto: L’Accent també han criticat el greuge que suposa la continuació amb la barreAure Silvestre, València. procés i, de pas, erosionar la figura Un dels punts més interessants és el ra del 5 per cent per poder accedir de Camps. En el cas del PSPV, el de la regulació de la capacitat de al parlament valencià; la més alta L'anunci de l'acord per la reforma fet de governar a Madrid, els va dissolució de les Corts Valencianes de tot l'Estat i que fomenta el biparde l'Estatut valencià, es va fer atorgar una legitimitat i posició de per part del president; una prerro- tidisme. El nou estatut, en aquest pública per sorpresa i una setmana centralitat política com no han gau- gativa que actualment només tenen sentit, sanciona que per tal de canabans del previst. L'afer de la refor- dit en molts anys; a la qual cosa les anomenades comunitats històri- viar la llei electoral es requerirà una ma de l'Estatut d'autonomia valen- s'ha d'afegir, per sobre de totes, el ques. Perquè aquesta ha estat una majoria de dos terços del total de cià havia esztat aparcat des de feia mateix procés encetat al Principat; de les premisses publicitades pel parlamentaris valencians, que en la anys. Encara que en diverses oca- amb unes dinàmiques que no agra- PP i el PSPV; la d'adequar l'actual pràctica el fa inviable. sions es va considerar un recurs daven molt a Madrid i a les quals estatut al del Principat, Galícia, el L'esquerra independentista, per la polític per treure a la llum, en s'havien de buscar fòrmules condi- País Basc i Andalusia. En altres seua part, i sense modificar els determinades circumstàncies, tot i cionadores. punts es contempla la regulació de seus plantejaments en aquest senque les majoria de les vegades Negociant el finançament diferents organismes creats des de tit, ha continuat criticant el paper sense la voluntat real de modificar En aquest sentit és molt demostra- fa anys, com l'Acadèmia que els estatuts juguen en el sisteun text legal, amb el qual els partits tiu el fet de comprovar que els pri- Valenciana de la Llengua o el ma polític dels Països Catalans. estatals del País Valencià mai van mers punts sobre els quals han girat Consell Valencià de Cultura. Així Una vegada més, han ressenyat negar que se sentien còmodes. El les negociacions han estat les rela- mateix s'han fet algunes conces- que aquests estatuts han estat pendebat de la reforma a altres autono- cionades amb les competències sions per tal d'intentar valencianit- sats, negociats i acordats des de mies; les considerades de primera financeres; el mateix que ara passa zar les institucions, com la de fer Madrid, i amb la vista posada a categoria, però, va canviar la direc- amb el futur estatut del Principat oficial el seu nom i de la mateixa garantir la unitat territorial de ció dels esdeveperò a uns nivells autonomia exclul'Estat; com des “En un futur, els niments i des de més suaus. sivament en cata- “El text no reconeix de fa anys venen feia mesos ja L'acord assolit, là. Un altre punt a la unitat del català denunciant. A canvis sobre existia una l’Estatut s’hauran finalment preveu destacar és que, ni la denominació més a més, les comissió parlala creació d'un en un futur, els històrica de ‘País organitzacions de d’aprovar per mentària valenServei Tributari canvis sobre el l'esquerra indeValencià’” referèndum” ciana encarregaValencià que, en text reformat, pendentista han da de modificar el text. La història el futur podria gestionar determi- s'hauran de ratificar en referèndum. advertit que fer el joc als partits d'aquesta comissió ha tingut dife- nats impostos que actualment són A partir d'aquest moment el tràmit estatals en aquest sentit, és proporrents entrebancs i respon tant a les competència de l'Estat, com l'IRPF continuarà amb la votació de la cionar una legitimitat a una actuaconjuntures internes com externes o l'IVA. Aquest punt, però, només reforma a les Corts Valencianes el ció política que només mira pels del País Valencià. Per començar, la es materialitzaria en el cas que fos proper 1 de juliol; i el seu posterior interessos de l'Estat espanyol i de situació de fractura interna que tra- concedit a altres autonomies; i en enviament a Madrid, sense cap data les elits que el sustenten. Des dels vessa el PP valencià no va ajudar cap cas les preveu. El marc triat confirmada per tal que siga ratificat partits, organitzacions i entitats molt aquest partit per aclarir la seua continua sent l'actual Llei orgànica pels diputats espanyols, el que pas- contràries a la reforma ja s'han postura inicial. Amb un sector, el de finançament de les comunitats sarà sense cap problema. Val la convocat mobilitzacions de rebuig zaplanista, que es va entestar en els autònomes; sense cap transferència pena recordar que la data de l'1 de per al mateix dia de la seua aproprimers moments a boicotejar el a la vista. juliol ha estat triada a consciència, vació a les Corts Valencianes.

Un estatut barricada

4/

Del 14 al 28 de juny de 2005

PAÏSOS CATALANS

Objecció fiscal: desobeint al manteniment dels exèrcits

Acte per a l’objecció fiscal a Tarragona

B. Pompei, Barcelona.

Ja fa més de 20 anys, entitats antimilitaristes com el Moviment d'Objecció de Consciència, la Coordinadora per la Desnuclearització, Desmilitarització Total i Justícia i Pau varen iniciar l'Objecció Fiscal al nostre país, en resposta a l'increment de la despesa militar que plantejà el govern de l'UCD per a la “modernització” les forces armades. Un exèrcit que s'havia de posar al dia en el context dels esforços militaristes de l'OTAN a tota l'Europa occidental, que fou l'origen de campanyes similars a països com Itàlia, Alemanya o Holanda. Des d’aleshores, qualsevol que fos el color del govern espanyol, la despesa militar ha estat sempre un dels punts intocables dels pressupostos, i any rere any s'ha incrementat el pressupost del Ministeri de Defensa, fins al punt que aquest 2005, el govern del PSOE gastarà fins a 15.641 milions d'euros en el manteniment de l'estructura militar, xifra que suposen 43 milions d'euros diaris.

Des del moviment antimilitarista s'ha denunciat el maquillatge de la despesa militar, ja que a més el Ministeri de Defensa, que aquest any representa el 5,75% del pressupost, cal tenir també en compte la despesa que és desviada a altres ministeris, i sense la qual no es podria sostenir l'estructura

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ

Ser subscripor de L’ACCENT et permet rebre a casa cada quinze dies la publicació i col·laborar amb el projecte d’informació popular i compromes amb la realitat dels Països Catalans

militar. Així, la contribució a l'OTAN i organismes militars internacionals i les bases americanes figuren en el pressupost d'exterior; la compra de tancs i equips militars a l'estranger, com els famosos Leopard alemanys,

es féu amb càrrec al deute extern i encara s'està pagant amb interessos; la Guàrdia Civil, cos militar, depèn del Ministeri d'Interior; i la inversió estatal en la Recerca i Desenvolupament amaga que un 26% del total està

destinat a la recerca militar, que com denuncia Països Catalans Insubmisos "suposen un increment de la capacitat de matar dels països més rics, perpetuant l'ordre internacional injust i l'expoli dels països empobrits, amenaçant i agredint qualsevol que intenti oposar-s'hi. Al contrari del que defensa la propaganda militarista oficial, la R+D militar no és eficaç per a l'avanç científic, ni per al desenvolupament, i té una nul·la aplicació civil, ja que els avanços es mantenen en secret".

Les multimilionàries inversions es destinen a complir amb els acords adquirits durant els anys 80 i 90 de participació en programes internacionals de desenvolupament de noves armes. Una bona part dels pressupostos en R+D militar són transferits a un reduït grup d'empreses privades per al desenvolupament i construcció o adaptació de noves armes. Alguns d'aquests nous armaments són el l'avió de combat EuroFighter-100, l'avió de transport A200-M, l'helicopter de combat Tigre (empresa

En què consisteix?

L'Objecció Fiscal consisteix, bàsicament, a descomptar de la declaració de la renda una determinada quantitat i ingressar-la en benefici d'algun projecte o entitat solidària, per la pau, els drets humans o la solidaritat.

Des de la Campanya recomanen que el millor és fer la declaració de renda ordinària i no el full de devolució ràpida. Es pot fer a mà o amb el programa informàtic de suport que facilita el ministeri d'Hisenda.

L'objecció fiscal es concreta quan s'omple l'imprès que subministra l'Agenda Tributària en fer la declaració de renda. Quan s'arriba a la quota líquida, hi ha caselles per fer deduccions de renda.

Es pot utilitzar una d'aquestes caselles (no utilitzades) i posarhi a sobre "per objecció fiscal" indicant-hi l'import objectat que pot ser: -una quota percentual: el % destinat a despesa militar del pressu-

Nom i cognoms: Codi postal: Tipus de subscripció: Domicialiació bancària Nom del titular: Entitat

post general de l'Estat espanyol ha estat del 5,6%, i nosaltres descomptarem aquest mateix percentatge de la quota d'autoliquidació (abans de retencions).

-una quota fixa, que el Moviment d'Objecció Fiscal proposa que sigui de 84 euros, però que pot ser la quantitat que es desitgi.

-una "quota zero", modalitat de declaració per a la gent que no fa declaració per no tenir ingressos (però també paga part de la despesa militar a través dels impos-

tos indirectes) i que constisteix en omplir totes les caselles de la declaració amb zeros excepte a les deduccions on es deueix la quota fixa.

Un cop feta la declaració, s'envia adjuntant-hi una instància al Delegat provincial d'Hisenda on s'exposen els motius pels quals es fa l'Objecció Fiscal, a més del justificant d'ingrés a l'entitat solidària. També convé fer-ho saber a l'Assemblea d'Objecció Fiscal, que en fa un seguiment i

Adreça: Població: trimestral (10,5 euros)

Oficina

Telèfon: semestral (21 euros) Població:

Control

Número de compte

Envieu aquesta butlleta per correu a: c. Virtut, 14 baixos, 08012 Barcelona o c. Ripalda, 20 baixos esquerra, 46003 València; truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a subscripcions@laccent.info

EADS-CASA), les fragates F100 (Izar), els carros de combat Leopard i Pizarro (Santa Barbara) i nous equips de guerra electrònica (Indra).

Amb tot plegat, com denuncien des de l'Assemblea d'Objecció Fiscal, la maquinària de guerra, el control social, la repressió als moviments socials, o el manteniment dels paràsits de les classes militars passives, s'enduu més del 12% del pressupost estatal.

Aquesta quantitat total representa més del 2% del PIB, xifra que segons l'Informe de Desenvolupament Humà situa l'estat com a país militaritzat.

Als Països Catalans, milers de persones realitzen avui dia l'objecció fiscal com a forma de desobediència per denunciar la despesa militar. Les úniques dades d'objectors fiscals disponibles, registrades al Principal per l'Assemblea d'Objecció Fiscal, recullen fins a 1.800 persones que han realitzat l'Objecció i ho han fet saber a l'assemblea.

Per a més informació

www.objecciofiscal.org www.justiciaipau.org/siof www.desobediencia.tk www.tinet.org/~tgnapau

s’ajuden a fer declaracions amb objecció a tothom qui ho demani.

Cada any, la campanya d'objecció fiscal proposa finançar alguns projectes si hom no sap a quina entitat fer l'ingrés. Aquest any són la Coordinadora Tarragona Patrimoni per la Pau, que lluita per aconseguir fer fora la flota de l'OTAN del port de la ciutat; les Brigades Interna-cionals de Pau, que aquest any han establert delegació a Catalunya; o la Plataforma Castell de Figueres per la Pau, que demana que aquesta instal·lació militar sigui destinada a un ús civil per a la pau.

Per impulsar la campanya, aquestes setmanes s'han fet diferents actes per explicar l'objecció fiscal, com una presentació d'objectors a la Delegació d'Hisenda de Tarragona el passat dissabte 11 de juny, accions de denucia de la despesa militar, o xerrades com les organitzades per la campanya de desobediència Països Catalans Insubmisos a diverses localitats.

Us prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció.

Signatura:

Del 14 al 28 de juny de 2005

/5

PAÏSOS CATALANS

Més de 3.000 persones es manifesten per salvar la Marina L'Ajuntament de Benissa ajorna temporalment un projecte però es nega a protegir el sòl

Bloc independentista de la manifestació de Benissa / Foto: Col·lectiu El Runar

A.Ginés i Sànchez, València.

Prop de 3.000 persones, segons l'entitat organitzadora (la Coordinadora per a la Protecció del Patrimoni Agrícola), acudiren el passat 4 de juny a la localitat de Benissa, a la Marina Alta, per denunciar els efectes de la Llei de regulació de l'activitat urbanística (LRAU) sobre el territori. Els organitzadors van denunciar, amb la lectura del manifest, el "rebuig de tots els col·lectius a les

macrourbanitzacions lligades als camps de golf, que utilitzen les requalitficacions de sòl rústic i que afecten greument els paratges naturals". De fet, els camps de golf són l'element comú a la majoria de projectes urbanístics de la comarca, com són els de Pego, Ondara o Dènia. I no només a la Marina, sinó que a la majoria de comarques costaneres -i també a algunes d'interior- dels Països Catalans trobem exemples d'aquesta vinculació: a la Plana Alta

hi ha diversos camps de golf projectats juntament amb el parc temàtic Mundo Ilusión; a les Illes, després de la derogació de la moratòria de construcció dels dits recintes pel Govern actual se n'estan tornant a projectar i construir; i al Tarragonès o a l'Alt Empordà existeixen polèmiques per la proliferació de camps de golf junt a projectes urbanístics. En total, es calcula que hi ha un centenar llarg de camps de golf projectats arreu dels Països Catalans. Amb aquest panorama, és comprensible que el crit més utilitzat pels manifestants a Benissa fóra "Camps de golf, no".

Les irregularitats que provoca la LROU són tan grans que fins i tot la Unió Europea reclama un moratòria en la seua aplicació i, fins i tot, ha enviat diverses vegades comitives de parlamentaris europeus per estudiar les denuncies in situ.

El cas de Benissa Pocs dies abans de la manifestació, l'empresa impulsora de Benissa Golf, el macroprojecte que preveu la construcció de dos camps de golf i 4.700 habitatges en una àrea de 3,6 milions de metres quadrats, va acceptar retirar temporalment el pro-

jecte, a petició expressa de l'Ajuntament (Partit Popular).

Segons va manifestar el mateix alcalde, la decisió s'havia pres per intentar calmar els ànims de la població, la majoria de la qual s'oposa a aquest projecte.

Aquesta fou, si més no, la impressió que donà el darrer ple del consistori, al qual assistiren entre 200 i 500 veïns, segons els diferents versions, per reclamar una protecció definitiva del territori amenaçat. Finalment, però, el grup municipal del PP es va negar a aprovar la moció dels tres grups de l'oposició (PSOE, CIBEBloc i PSI) que proposava una reclassificació de la zona de la Ràpita que actualment és urbanitzable segons l'actual PGOU. L'alcalde va justificar la seua postura perquè considerava que amb la seua aprovació "els propietaris de la zona no podrien construir res i només podrien plantar tomaques," cosa que ha estat desmentida per la Coordinadora per la Protecció del Patrimoni Agrícola, impulsora de la moció, que firmà que "l'alcalde va enganyar els veïns i manipular" la informació.

Rècord de participació a L'Acampallengua 2005 de Porreres Segons Joves de Mallorca 18.000 persones participaren en les diferents activitats que es desenvoluparen a la vila del Pla de Mallorca els dies 28 i 29 de maig Jaume Calafell, Ciutat de Mallorca.

El passat cap de setmana va tenir lloc a Porreres, població del Pla, la sisena edició de l'Acampallengua, que organitzen cada bianualment Joves de Mallorca per la Llengua. Una edició que ha estat caracteritzada per l'afluència massiva de joves de tota l'illa així com de la resta dels Països Catalans i d'un nombre, cada vegada més destacat, de castellanoparlants, els quals prenen contacte amb la realitat lingüística de l'illa.

L'objectiu fonamental d'aquesta trobada és la de promoure l'ús social de la llengua mitjançant tota una sèrie d'activitats lúdiques i d'esplai que poden anar des de tallers de manualitats o sexe fins a conferències i música en viu. La qüestió és segons afirmen els organitzadors demostrar que és possible fer-ho tot en català. La sisena edició de l'esdeveniment va

Discurs de benvinguda de M.A. Contreras, portaveu de Joves / Foto: L’Accent

concloure amb un macroconcert de gairebé set hores de durada en el qual van participar grups d'arreu del país com Obrint Pas, Oprimits i Lax'n'Busto.

Crítiques a l'Estat i el Govern Enguany la celebració de

l'Acampallengua es fa en un ambient clarament hostil al català tant per part de l'Estat com des del govern balear, el qual per segon any consecutiu ha negat qualsevol ajut a l'organització de l'esdeveniment. En aquest sentit, exigeixen a l'Estat espanyol que

pagui el seu "deute lingüístic" amb les illes després de segles de persecució de la llengua pròpia, mitjançant aportacions econòmiques destinades a la promoció i inversió lingüística per aconseguir una "plena normalització" del català i la seva equiparació en drets i deures amb el castellà.

Per altra banda des de Joves de Mallorca per la Llengua s'exigeix al Govern autonòmic que rectifiqui les mesures restrictives a l'ús social del català com per exemple l'equiparació de l'ESO amb el nivell C, la supressió de Som Ràdio, la castellanització d'IB-3 o la dràstica retallada del pressupost en matèria lingüística. Així mateix reclamen que es doti de més mitjans per poder fer efectiva la integració dels nousvinguts i la creació d'una oficina de drets lingüístics que vetlli pels catalanopralants davant qualsevol tipus de discriminació per raons d'idioma.

BREUS

El Baix Llobregat en lluita La plataforma Diagonal-Ponent que agrupa diverses lluites contra plans urbanístics va realitzar el passat 2 de juny una marxa de vehicles que va iniciar-se a Sant Just Desvern -amb un acte de la plataforma en defensa de la Vall de Sant Just de Collserolai va finalitzar a la plaça Sant Jaume de Barcelona. Altres localitats on es van denunciar projectes especulatius foren Esplugues -Pla Caufec-, l'Hospitalet -Can Rigalt- i Barcelona -Barça 2005-.

D'altra banda aprofitant el festival de cinema del medi ambient del Prat de Llobregat la Plataforma Salvem el Delta va realitzar una acció consistent en entregar premis alternatius als responsables polítics -com l'alcalde d'ICV Luís Tejedor- de la destrucció dels paratges naturals del municipi.

IX Assemblea de l'MDT Els passats 28 i 29 de maig, l'MDT va celebrar la seva IX Assemblea Nacional a la ciutat de València. Les conclusions giren a l'entorn de la necessitat d'assumir tan a nivell teòric com pràctic i organitzatiu el repte de l'equiparació de gènere; Així mateix consideren necessari dotar-se de les eines polítiques per guanyar l'espai polític que avui ocupa en la consciencia de molta gent el sobiranisme moderat i finalment la preparació de la ruptura democràtica per la independència.

8 veïns de Ponent a judici El judici a 8 veïns de Ponent pels fets del 12 d'octubre de 2001 va realitzarse els passats 2 i 3 de juny. En la segona i darrera jornada del judici el delicte que s'imputava als joves va passar a ser de resistència a l'autoritat; aquest delicte ha prescrit i ara només resta esperar la sentència.

D'altra banda la denúncia als Mossos d'Esquadra per tortures als tres joves de Torà ha estat arxivada, des d'Alerta Solidària es va anunciar en roda de premsa que es realitzaria un recurs a la decisió ja que existeix una prova ben clara, una analítica que evidencia que van obligar a un dels joves a consumir amfetamines.

/7

BREUS

Èxit de l'Identi’CAT de Baó Durant la primera setmana de juny s'ha celebrat a la localitat rossellonesa de Baó la quarta convocatòria de l'Identica't (promoguda per l'associació cultural Aire Nou) que mostra la vitalitat de la cultura catalana a les comarques sota administració francesa. Enguany s'ha comptat amb nombrosos grups d'arreu dels Països Catalans, d'entre els quals cal destacar Miquel Pujadó, Al-Mayurka o Obrint Pas. Així mateix hi ha hagut diverses mostres de cultura popular com els correfocs o els castells que han gaudit d'una important participació.

El CSO la Discòrdia en perill Més de quatre-centes persones es manifestaren el 10 de juny contra l'especulació pel centre de València.

La manifestació havia estat convocada fonamentalment arran de l'imminent desallotjament de la Discòrdia, centre social del barri del Carme; encara que es feren presents altres reivindicacions i denúncies, com la dels darrers enderrocs al Cabanyal. Els manifestants van haver de patir una forta pressió policial des del primer moment; i ja abans d'eixir, al lloc de convocatòria, s'hi havia congregat una desena de furgons policials i un dispositiu amb nombroses identificacions i intimidacions a alguns dels participants; un fet, però que no va impedir que més gent s'afegís al llarg del recorregut.

PAÏSOS CATALANS

Judicis per les mobilitzacions contra el PP i la guerra de l'Iraq En marxa dos processos judicials contra veïns de Sant Cugat i Mataró pels incidents davant les seus locals del PP de la Fiscalia de Lleida d'arxivar la denúncia contra un militant del PSC per instigar presuntament les concentracions del 13-M. La decisió -que va sentar precedent jurídic- sostenia que com que la concentració "no demanava el vot" i tampoc es podia considerar "manifestació il·legal" no es podia considerar com a delicte electoral".

El cas de Sant Cugat Cinc joves de Sant Cugat (Vallès

Occidental) estan imputats en un procés que dura des de fa 2 anys per unes presumptes pintades a la seu local del PP. El fiscal acusa els joves d'un delicte de danys i demana 1.400 euros d'indemnització al partit espanyol i una multa de 5.000 euros per a cada jove. Mentre s'espera la sentència s'estan recollint signatures de suport i s'ha obert un compte corrent solidari.

Casos de "delicte electoral" Milers de persones es van manifestar contra la guerra / Foto: Oriol Clavera

Agustí Santacruz, Barcelona.

Més d'un any després de la reacció popular contra la manipulació informativa sobre els atemptats de l'11-M per part del Govern espanyol d'Aznar i Acebes, dos militants de la CUP de Mataró es veuen inmersos en un procés judicial.

Segons la secció mataronina del PP els dos militants independentistes van llançar ous contra la seu, van realitzar crits a favor d'una

organització armada basca i van penjar una pancarta. Aquesta darrera acció és l'única que va reconèixer davant del jutge un dels acusats. Segons sembla, els dos mataronins són les úniques persones que actualment tenen processos oberts al conjunt de l'Estat espanyol per les manifestacions entre l'11 i el 14 de març. Aquest fet -malgrat la gran quantitat d’episodis semblants arreu dels Països Catalans- s'explica per la decisió

La decisió de la fiscalia de Lleida va evitar que s'obrissin casos de "delicte electoral" per les manifestacions del 13-M tot i així en els darrers anys s'han viscut diversos episodis d'aquest tipus delictiu als Països Catalans. El més recent és el dels deu veïns del Penedès (veure L'Accent 59) per la manifestació el dia de reflexió del referèndum de la Constitució Europea; el passat 10 de juny vuit dels imputats van haver de comparèixer al jutjat de Vilafranca.

Són més habituals els casos relacionats amb la constitució de les meses electorals. Destaca el cas de l'insubmís electoral veí de Cornellà que va al·legar motius polítics per no presentar-se a la mesa de les eleccions espanyoles de l'any 2000. Altres casos semblants foren la detenció d'un vocal igualadí a les eleccions del maig de 2003 per portar una insigna contra la guerra d'Iraq o el procés contra l'entrenador Carles Reixach per no presentar-se a una mesa mentre era de viatge.

Sants s'uneix per salvar el barri Diverses associacions i col·lectius del barri barcelonès de Sants organitzen una tancada per protestar contra tres actuacions urbanístiques que s'estan desenvolupant al barri

Un jove en arrest domiciliari Un jove maulet ha hagut de complir, a principis de juny, una setmana d'arrest domiciliari. Des de l'organització de joves s'ha qualificat de "segrest" la mesura imposada pels jutges com a conseqüència de la lluita contra la destrucció del barri i horta de la Punta. Segons Maulets, l'actual aplicació de la condemna és un advertiment de cara a la propera execució de la prolongació de l'avinguda Blasco Ibànez, que suposarà la destrucció del barri del Cabanyal.

Del 14 al 28 de juny de 2005

Aina Torras, Barcelona.

Església de St. Medir / Foto: L’Accent

Veïns de Sants, Hostafrancs i la Bordeta es van tancar a la parròquia de Sant Medir el cap de setmana del 3 al 5 de juny per expressar el seu desacord amb "l'actitud prepotent" de l'Ajuntament de Barcelona. Sota el lema Salvem Sants tots el dies, Can Batlló, l'estació i les vies, activistes del Centre Social de Sants, de la Plataforma pel Soterrament de les Vies, de la Comissió de Veïns de la Bordeta, de l'AAVV la Rambla de la Bordeta, de l'Assemblea de Joves de Sants i de l'Assemblea de Barri de Sants, entre d'altres, van organitzar la tancada, de forma conjunta, perquè estan farts que

"disfressin com a processos participatius les imposicions de plans urbanístics de l'Ajuntament sense escoltar al veïnat".

Amb aquesta protesta, les veïnes i veïns de Sants volen expressar el seu rebuig a la construcció d'un calaix de formigó sobre les vies del tren que farà de 7 a 14 metres d'alçada i "tapiarà els veïns de les dues o tres plantes més baixes". A més, el veïnat pretén aturar el pla de l'Estació de Sants: "No volem que s'aprofiti l'arribada de l'AVE per especular amb l'estació fent-la tres vegades més gran del que caldria", asseguren els veïns.

Finalment, els veïns tancats a la parròquia volen que a Can Batlló es construeixin equipaments i no

"pisos, hotels ni despatxos pels polítics".

Elogis als joves de Sants A més, les organitzacions i associacions participants en la protesta han assegurat: "Estem farts què se'ns hagi enganyat titllant de violents i quasi terroristes els moviments juvenils més actius de Sants, joves als quals l'Ajuntament ha perseguit, negat espais i suport, joves que quan els hem conegut han resultat ser una veritable glopada d'aire fresc en el podrit ambient polític del barri".

Durant la tancada ininterrompuda de tres dies, es van fer diverses activitats obertes al veïnat com espectacles, projeccions de vídeo i xerrades.

Del 14 al 28 de juny de 2005

/7

ECONOMIA

Vaga de la neteja a València El bloqueig del conveni col·lectiu del sector de la neteja ha motivat la convocatòria de les mobilitzacions

Imatge del servei d’Urgències de l’Hospital de la Fe / Foto: L’Accent

A. Ginés i Sànchez, València.

A les comarques de València hi ha vora dotze mil persones ocupades en el sector de la neteja, la majoria d'elles dones. Paral·lelament al procés privatitzador dels serveis de neteja públics i de la proliferació de la subcontractació, les condicions laborals del sector han empitjorat. El resultat més palpable d'aquest procés ha estat la disminució de la capacitat adquisitiva dels treballadors i treballadores, i, així, des de principi d'any s'han produït diverses mobilitzacions per reclamar millores salarials de cara a la negociació del conveni. Les treballadores reclamen, entre altres

coses, una única escala salarial de 560 euros al mes, incloses les eventuals, una cobertura de les baixes laborals -que no es fa actualment-, i rebaixar el període de revisió del conveni de quatre a dos anys.

La negativa, però, de les patronals valencianes a millorar els sous, ha impulsat els dos sindicats institucionals, UGT i CCOO, a convocar una vaga indefinida a partir del 30 de maig propassat.

No obstant, el divendres previ a l'inici de la vaga, el sindicat UGT es va desmarcar i va anunciar la signatura d'un preacord unilateral amb les dues patronals del sector (Apelva i Apel).

La proposta negociada per l'UGT

inclou un increment salarial del 3,9% per a enguany i de 4% per al proper any, mentre que CCOO en reivindica un 5,05%. Tot i que la resta de sindicats han mantingut la vaga, UGT ha reclamat la validesa legal de l'acord en tant que s'atribueixen més del 50% de la representació del sector, cosa que neguen els altres sindicats.

Paral·lelament, el sindicat proper al PSOE ha denunciat la resta de convocants d'enganyar els treballadors per justificar el manteniment de les mobilitzacions i ha afirmat que "la mobilització [...] està motivada per interessos concrets d'aquests centres [on es mantenia la vaga] i en l'actitud poc honesta i irresponsable dels convocants".

Però malgrat aquesta polèmica inicial, el cert és que els seguiment de la vaga ha sigut molt important. Segons les xifres aportades per CCOO i la CGT, que també dóna suport a les convocatòries- el seguiment durant la primera setmana ha arribat al 90% de les treballadores i treballadors a la ciutat de València, mentre que a la resta de les comarques la xifra ha estat del 75%. Els centres on la vaga ha tingut més incidència han estat les universitats, els col·legis, Canal 9 i l'Institut Nacional espanyol de Seguretat Social, pel que fa a centres públics, i l'empresa Campofrio, El Corte Inglés

i molts centres comercials, en l'àmbit privat D'altra banda, la CGT del País Valencià ha denunciat les irregularitats que s'han produït durant aquesta primera setmana de vaga, amb l'establiment de serveis mínims d'entre el 25% i el 100% i uns descomptes salarials desproporcionats, com afirmava en un comunicat que va fer públic el passat 2 de juny. A més a més, la pròpia CCOO ha denunciat la contractació d'esquirols per part d'algunes empreses i l'amenaça i pressions per part d'aquestes cap a alguns dels treballadors que, segons el mateix sindicat, han hagut de ser atesos en urgències per atacs d'ansietat.

De fet, l'extrema delicadesa d'aquest conflicte, que repercuteix notablement sobre la resta de ciutadans i especialment en serveis públics com la sanitat, ha provocat una intensa campanya de criminalització per part de l'Administració. Així, segons va informar el Levante, el conseller de Sanitat va denunciar l'existència d'actes de sabotatge als hospitals així com l'incompliment dels serveis públics.

Paral·lelament, l'Administració ha intentat amagar els efectes de la protesta, amb ordres explícites als serveis de seguretat dels centres públics de no deixar prendre fotografies.

Vagues al metro i l'autobús de Barcelona el 3 de juny La CGT denuncia la privatitzcions i les retallades socials Àlex Tisminetzky, Barcelona.

El sindicat CGT va convocar pel passat 3 de juny una jornada d'aturades al metro i als autobusos de Barcelona en resposta a les polítiques privatitzadores i el sistema de descansos imposat per Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), òrgan públic governat pel tripartit municipal.

Als servei d'autobusos metropolità, un 65% de la plantilla va secundar l'aturada de quatre hores en protesta per les propostes de la direcció de TMB a l'inici de la negociació del nou conveni col·lectiu, entre les que destaca privatitzar serveis, reduir els actuals 13 caps de setmana anuals de descansos i sancionar les baixes per malaltia. Els 300

treballadors que es van reunir en assemblea van marcar les seves prioritats pel nou conveni en la reducció de jornada laboral, aconseguir dos dies festius per setmana i millores en el sistema de descansos actual.

Al servei de metro, els vaguistes han volgut protestar per les darreres mesures en condicions de treball i seguretat, denunciant

que provoquen l'existència d'estacions buides i l'augment de la inseguretat en cas d'evacuació o emergència per accidents; alhora, han denunciat la manca de formació que es facilita al nou personal de conductors, concloent el seu manifest amb la contundent afirmació que "la CGT no serà còmplice d'una situació que posa en perill a treballadors i usuaris".

NOTÍCIA

Desplegament policial a Elx per protegir la cimera del calcer Els dies 26 i 27 de maig, es va celebrar a Elx (Baix Vinalopó), una reunió de la patronal europea del calcer, coma ja va explicar L'Accent 57. Diverses entitats locals hi van convocar una sèrie de mobilitzacions per denunciar la situació dels treballadors i treballadores del sector i, paral·lament, els organitzadors de la cimera van demanar un dispositiu especial de la policia per garantir el desenvolupament "normal" de l'esdeveniment.

Així, el dia 26 hi havia convocada una manifestació "per denunciar que aqueixa reunió no era sinó una provocació per als treballadors", però la Delegació de Govern només va concedir un permís parcial retallant a la meitat del recorregut.

Segons van explicar des de l'Assemblea de TreballadorsMUP, "com a protesta per les limitacions al dret de manifestació dels treballadors, el trajecte autoritzat va ser realitzat per una sola persona, que anava amb la boca tapada amb esparadrap i les mans lligades amb una corda, tot sostenint un cartell en què es llegia 'Patronal i Administració ens deixen tirats'".

Al dia següent es va realitzar una Assemblea on es debateren qüestions com la desindustrialització, el sindicalisme i el treball clandestí.

Des de l'Assemblea de Treballadors-MUP, s'ha denunciat, a més a més, que durant la protesta, la policia va reclamar la persona que havia sol·licitat els permisos per prendre-li declaració a comissaria, cosa que es va impedir a última hora. Així mateix, els organitzadors de la contracimera han afirmat que la policia nacional espanyola va infiltrar un agent seu en les reunions preparatòries que es feia dir "Roberto Garcia".

8/

L’APUNT

Fraga altre cop?

La campanya electoral gallega deixarà per a la posteritat la imatge de Fraga Iribarne arrossegant, en el sentit més literal del terme, una de les més extenses biografies polítiques de l'Estat. De 82 anys, el candidat a la reelecció com a president de la Xunta pel PP, "el millor que en podríem tenir" en paraules de Mariano Rajoy, exemplifica la perpetuació, quasi momificada, del franquisme. D'extracció benestant i destacat estudiant, inicià un ascens dins la Dictadura que el portà a Ministeri d'Informació i Turisme l'any 62. Tanmateix, la guerra de famílies dintre del règim el forçà a eixir del Govern. Hi tornà sota la presidència d'Arias Navarro com a ministre de la Governació, època que coincidí amb la formació del Batallón Vasco-Español, l'atemptat contra Antonio Cubillo, líder de l'independentisme canari i els successos de Vitòria i Montejurra.

Tanmateix, amb l'arribada d'eleccions lliures la seua estrella política semblà declinar.

Fundador d'Alianza Popular pretengué recollir el "franquisme sociològic" i presentar-se com el defensor del nacionalisme espanyol més reaccionari, contra l'aposta de molts antics companys de carrera política que s'esforçaven a guanyar el centre.

Tanmateix els resultats no acompanyaren a les expectatives i, el 1986, dimití com a president d'AP. Fou una passa enrere per prendre l'impuls que significà la reunificació de la dreta sota les sigles del PP, del qual seria president. Des de 1990, ha ostentat el càrrec de President de la Xunta guanyant tres eleccions.

En tot aquest temps, la seua figura no ha perdut centralitat informativa amb girs cap al galleguisme, tics masclistes i homòfobs i, fins i tot, una oferta d'asil polític a Fidel Castro. El 19 de juny Fraga té un altra cita amb la història.

Definitivament, l'última.

Del 14 al 28 de juny de 2005

INTERNACIONAL EN PERSPECTIVA

El “No” dels pobles a l'Estat francès

Manifestació pels presos polítics corsos.

Manel Lopez i Esteve, Lleida.

Han estat molts els elements que s'han posat sobre la taula a l'hora d'interpretar la victòria del “No” en el referèndum sobre el tractat constitucional europeu a l'Estat francès. Entre aquests, un dels més assenyalats ha estat el d'interpretar la victòria del “No” com una mesura de càstig a les polítiques de l'executiu dirigit, fins fa poc, per Jean Pierre Raffarin; també s'ha parlat àmpliament del paper jugat en aquesta victòria pel FN de Jean Marie Le Pén respecte a qüestions com la possible entrada de Turquia a la UE o la immigració, i per últim els analistes de l'esquerra estatalista francesa han considerat la victòria del “No” com una aposta per part dels ciutadans per un altre model d'Europa.

Si en certa mesura, tots aquests factors han contribuït a assolir la victòria del “No”, no s'ha de menystenir el rebuig i l'eficàcia del discurs polític articulat pels grups nacionals sense estat en el referèndum constitucional.

A banda de la Catalunya Nord, a Còrsega, Occitània i Alsàcia el “No” ha guanyat àmpliament el referèndum; i a Iparralde i a Bretanya la victòria del “Sí” s'ha produït per la mínima. En tots aquests territoris han estat les forces polítiques i socials independentistes i socialistes les que han estat al capdavant i han centrat més esforços en la campanya pel “No” a la Constitució.

Així a Còrsega foren, sobretot, la Manca Naziunale i el Fronte Populare (Partitu Sucialista pà l'Independenza-Accolta Naziunale Corsa) els qui demanaren el vot pel no realitzaren la campanya en contra del tractat. El poble cors ja rebutjà el 1992 el tractat de Maastricht amb un 56,7% de vots en contra, i en el recent referèndum han continuat rebutjant, amb la victòria del “No”, el model d'Europa neoliberal i dels estats. Per la seua part el Front d'Alliberament de Corsega-Unió dels Combatents (FLNC-UC) mostrà el seu rebuig al tractat constitucional realitzant cinc accions armades en

edificis administratius, la més rellevant de les quals fou la que afectà a la seu de la Prefectura a Bastia.

Pel que fa al “No” occità en el referèndum, els partits autonomistes com el Partit Occità o el Partit Nacionalista Occità demanaren el vot favorable al tractat constitucional; únicament Anaram Au Patac demanà un “No” occità, social i solidari. Tot i l'alta participació dels occitans en el referèndum, la victòria del “No” fou més que clara, i en el comunicat fet públic pels independentistes occitans aquests consideraren que la majoria dels vots pel no formaven part de la voluntat de construir una altra Europa feta pels treballadors i treballadores i pels pobles.

Respecte a Iparralde i a Bretanya, en el primer dels territoris els vots negatius assoliren un 49,35% dels sufragis, guanyant el “Sí” per un estret marge de diferència. Fou l'esquerra abertzale qui demanà el vot negatiu i realitzà la campanya pel no en clau nacional, i la manifestació del 19 de febrer convocada per LAB a Baiona

Part del deute commutat

La Unió urgeix a les reformes

Bolívia. El G8 i el FMI han decidit perdonar el deute extern a Bolívia amb caràcter immediat.

La mesura forma part de les commutacions de deute a un total de 18 estats, què formen el grup de països pobres molt endeutats. Els altres països beneficiats són Benín, Burkina Faso, Etiopía, Ghana, Madagascar, Malí, Mauritania, Mozambique, Níger, Ruanda, Senegal, Tanzania, Uganda, Zambia, Nicaragua, Honduras i Guyana.

Romania. La Comissió Europea ha tramés un requeriment als governs romanés i búlgar perquè acceleren el procés de convergència amb la Unió Europea. La Comissió demana dels estats un major compromís en la liberalització de l'economia així com l'adopció de mesures legals que afavorisquen la competència i el lliure mercat i que complisquen els mínims de la legislació comunitària per fer efectiva l'ampliació el gener del 2007.

en contra del tractat reuní a centenars de milers de persones. Tal i com assenyalaren Joseba Alvarez i Xabi Larralde la diferència mínima entre el “Sí” i el “No” pot considerar-se un resultat força bo per a la construcció d'un model d'Europa social i dels pobles. Probablement la negativa d'Abertzaleen Batasuna a prendre partit per una de les dues opcions del referèndum impedí una victòria del no a Iparralde.

Finalment a Bretanya els vots negatius assoliren un 49,05% dels sufragis, mostrant així el rebuig d'una bona part de bretons i bretones al projecte constitucional. Bona part de les organitzacions d'obediència bretona, la Unió Democràtica Bretona i Llibertat Bretanya, demanaren el vot favorable a la constitució, i únicament Emgann-Mouvement de la Gauche indépendantiste féu campanya i demanà el vot en contra. El comunicat fet públic per l'organització independentista un cop sabuts els resultats assenyalava com a positiu l'important creixement del vot negatiu respecte al tractat de Maastricht.

Sembla doncs que, tot i la desigual implantació i força dels diversos moviments independentistes a l'Estat francès, la veu de les nacions sense estat s'ha fet sentir a l'hora de rebutjar la constitució neoliberal, i per tant el no per l'alliberament nacional i social dels pobles té la legitimitat necessària per atribuïr-se una part de la victòria del no a l'estat francès. Per sort, sembla que els una mica més de doscents anys de centralisme francès no han pogut, encara, acabar amb les identitats col·lectives de les nacions minoritàries, i que queda un llarg camí per recórrer en la construcció de l'Europa dels treballadors i els pobles lliures.

Potser aquest no ha de ser vist com un motiu de satisfacció, modest, per avançar-hi.

RECULL DE PREMSA

El nombre de Lakua elimina subvencions i no votants s'eixampla paga Euskal Herria. El Departament d'Educació i Cultura de la Comunitat Autònoma Basca ha eliminat les subvencions a la premsa escrita que utilitzés l'euskera de forma proporcional al nombre de bascòfons. Aquest requisit era únicament acomplit pel diari Gara. Paral·lement s'ha conegut que dit Departament elevà les xifres de bascòfons en els dos anys anteriors per deixar sense subvenció dit rotatiu.

Xile. A sis mesos de les eleccions al Congrés i a la Presidència de Xile el Servei Electoral ha donat a conèixer que s'han registrat més de 80 mil nous votants. El mateix organisme ha projectat un augment de cens electoral d'entre 350 i 500 mil registrats, requisit imprescindible per votar. El perfil del nou votant és d'una dona jove d'entre 18 i 28 anys.

El PP i Salamanca en contra el retorn de l'arxiu El diari afirma que un "Clamor de multituds a Salamanca suposen la segona saccejada al govern socialista". La manifestació només va aturar-se en passar davant de l'Arxiu de la Guerra Civil on la multitud va llançar visques a Espanya. El PP en bloc va ajudar a subjectar la pancarta on ssegons apunta el diari faltaven polítics socialistes com el salmantí Caldera que tan s'havien significat anteriorment en la "defensa de la unitat de l'arxiu".

Del 14 al 28 de juny de 2005

/9

INTERNACIONAL

Entrevista a Ibon Meñika, encausat en el macrosumari 18/98

“L'estratègia juvenil té vigència i ha de seguir malgrat la il·legalització” Durant els passats 18 i 19 de maig dos joves repressaliades basques imputades en el macrosumari 18/98 varen ser convidades per l'Alternativa Estel a diferents indrets de la nostra geografia per tal d'explicar quina és la lluita que està portant la coordinadora 18/98 i +. Un d'aquests casos és el de Jarrai-Haika-Segi, on el jovent basc s'enfronta a una petició fiscal de 654 anys repartits en 42 joves que l'únic delicte que han comes és la seva convicció en la lluita per l'alliberament d'Euskal Herria,cal recordar que en aquest macro-sumari també entren organitzacions com Ekin, Gestoras Pro-amnistia, Askatasuna o el diari Egin. Aquest és el testimoni d'Ibon Meñika, que va trobar-se amb L'Accent per tal d'explicar-nos el seu cas i fer un repàs a l'actualitat política basca. nostre objectiu concret, que es el de la consecució de la independència i el socialisme a Euskal Herria i donar-li alhora de molta més amplitud. És a dir que mentre es responia al carrer en protesta pel judici a l'Audiència Nacional, Segi ha organitzat trobades on milers de joves han reflexionat sobre les necessitats del jovent basc, això vol dir que l'estratègia juvenil té vigència i ha de seguir malgrat la il·legalització.

Ibon ha participat en un cicle d’actes als Països Catalans / Foto: L’Accent

Redacció, Barcelona.

Què representa el macrosumari 18/98 i més concretament el cas Jarrai-Haika-Segi?

El 18/98 és el macrosumari en el que diverses organitzacions d'Euskal Herria vàrem patir un procés d'il·legalització a partir de l'any 1998. Un cop obert aquest cas, l’Audiència Nacional espanyola, que ha actuat com un tribunal d'excepció, l’ha desglossat en diferents sumaris, en petits casos com el nostre, el Jarrai-Haika-Segi que és el sumari 18/01,on hem estat encausades 42 joves pel sol fet de ser militants en una organització política juvenil.

El passat 7 de febrer vam haver de presentar-nos davant el jutge 33 joves dels 42 encausats per a la vista oral en la que, uns veníem en llibertat condicional i altres que venien en presó preventiva.

D'aquest primer número, cinc joves varen ser absolts i els altres 28 estem encausats en aquest

macrosumari sota l'acusació d'integració a banda armada (cosa que comporta una petició fiscal de deu anys de presó). Ara, actualment ens trobem sota espera de sentència.

Com ha condicionat el cas dins el treball polític diari de Segi?

S'ha seguit treballant com abans tot i que, com és lògic, ara s'ha volcat molta feina en l'àmbit antirepressiu. Som conscients que el que buscava l'Estat amb aquest ventall repressiu era desarticular la lluita política que estàvem portant des de Segi i tot i que és evident que la il·legalització ens ha condicionat molt, en el dia a dia hem anat recuperant el terreny perdut fins que Segi com a organització política i social, ha guanyat una referencialitat molt important en el país.

Nosaltres vam valorar l'estratègia repressiva de l'Estat, que esperava que a cada atac i hagués una resposta i vàrem entendre que la millor resposta era mantenir el

Des de l'inici del macrosumari fins avui, han passat dos governs per la presidència de l'Estat espanyol. Heu notat algun tipus de diferència amb el vostre cas?

Aquest macro-sumari obeeix a una estratègia d'Estat i al cap i a la fi, tot i que l'impulsor inicial fos el Partit Popular, el PSOE ja en el seu moment li va donar suficient marge per a mantenir aquesta estratègia, prova d'això tenim la llei de partits o el pacte antiterrorista.

Això ja demostrava que la diferència entre els dos era mínima i la cosa ha quedat demostrada en què ara, dins la legislatura del PSOE nosaltres hem estat jutjats a Madrid sense cap prova que ens inculpés. S'ha demostrat que l'estratègia d'Estat es va dissenyar entre els dos partits majoritaris a l'Estat espanyol i amb el canvi de govern això s'ha mantingut demostrant que l’opressió cap a Euskal Herria respon a una necessitat d'Estat.

Quina ha sigut l'actitud dels partits reformistes i autonomistes (com Aralar o el PNB) davant el judici a Madrid?

En l'àmbit juvenil, hem tingut reunions amb tothom, amb les joventuts d'Aralar, del PNB i demés i si en el seu moment la valoració va ser bona, a la pràctica no ha servit

de res. Aquí nosaltres el que volem parlar no és del nostre judici sinó del perquè la joventut independentista i revolucionaria està perseguida i il·legalitzada i no sembla que a aquests partits els hi interessi gaire. A Segi encara recordem les paraules de Josu-Jon Imaz fa quatre anys, just uns dies després de detenir-nos quan va dir que hi havia indicis que justificaven l'actuació policíaca en canvi ara diu que ens dóna suport, a què es deu aquest canvi? Evidentment ,a actituds partidistes: Mirant una mica al passat, el primer partit polític en parlar de l'entorn d'ETA és el PNB. Com valoreu que la primera acusació vingués des de dins de la pròpia Euskal Herria?

Si ve és cert que aquest atac contra l'esquerra abertzale que ha suposat aquest sumari respon a un atac de les forces repressives estatals, hem de valorar l'actuació de

“S’ha seguit treballant com abans tot i que s’ha volcat molta feina en l’àmbit antirepressiu” diferents partits polítics regionalistes que no només s'han aprofitat d'aquesta situació sinó que a més ho impulsaren i ho motivaren.

Una bona prova d'això es l'actuació del PNB, que amb tot el tema de les il·legalitzacions ha mantingut una mínima protesta a nivell teòric però no a nivell pràctic. Al cap i a la fi tot això respon que l'estratègia de cada partit sempre ve motivada a interessos partidistes que no representen a una voluntat popular, és a dir, que no pensen en clau de país per a la resolució del conflicte polític

d'Euskal Herria En aquest sentit, la postura històrica que ha mantingut el PNB no ha ajudat gens ja que s'ha dedicat a criminalitzar i no a buscar solucions reals.

Com heu vist des de Segi l’entrada d’EHAK al parlament basc?

La valoració que en fem és molt positiva ja que creiem que l’estratègia de la il·legalització està trobant una resposta per part de l'esquerra abertzale. Nosaltres hem plantejat una lluita directa per a superar tots els processos antidemocràtics i en aquests sentit apareix EHAK, ja que la presència del nostre projecte a les administracions ajuda de manera molt important a portar el nostre missatge de lluita.

Quina creus que es la compatibilitat entre la proposta de Batasuna Orain Herria Orain Bakea i la proposta del PSOE de diàleg per a solucionar el conflicte?

El procés d'alliberament nacional ha agafat un sentit ben concret i es que avui diferents sectors que aglutinen un moviment popular important dins la societat basca estan marcant les pautes adequades per a la resolució del conflicte.

Nosaltres el que busquem és que l'escenari democràtic que ara és inexistent pugui ser una realitat i la proposta d'Anoeta de Batasuna va en aquest sentit. S'han de donar unes bases sòlides per què hi hagi aquest escenari democràtic on es mostrin totes les tendències polítiques i que la base fonamental sigui la de respectar la decisió del poble basc.

En aquest sentit, el PSOE sap que aquest procés no té marxa enrere i per això vol crear un corrent d'opinió favorable a les seves necessitats, per això demana l'autorització del Congrés espanyol per dialogar.

10 /

Del 14 al 28 de juny de 2005

CULTURA

Un segle de Sartre El 21 de juny es compleix el centenari del naixement de Jean-Paul Sartre, novelista, dramaturg i un dels filòsofs més influents del nostre segle. Conegut com a pare de l'existencialisme, Sartre es va caracteritzar pel seu compromís amb posicionaments polítics d'esquerres Joan S. Colomer, Barcelona.

Jean-Paul Sartre va nàixer a París, fill d'un oficial de la marina que va morir als pocs mesos del seu naixement. El 1929 ja tenia una plaça com a professor de filosofia a la Universitat de la Sorbona, a la seva ciutat natal. El contacte amb la fenomenologia d'Edmund Husserl i Martin Heidegger, però, no es produirà fins l'any 1933 quan, coincidint amb l'ascens al poder del Partit Nacionalsocialista (NSDAP), gaudeix d'una beca a Friburg primer i, després, a Berlín. Es dona la situació paradoxal que, essent Heidegger un intelectual ideològicament vinculat al nazisme va influir profundament en el projecte del que després seria la filosofia existencialista, malgrat els posicionaments inequívocament antifeixistes de Sartre. En un nivell metodològic aquesta contradicció es mantindrà durant tota la trajectòria de Sartre i té el seu punt culminant a La crítica de la raó dialèctica (1960), un llibre brillantíssim en que Sartre prova d'encaixar els aspectes més subjectius de la seva filosofia amb el materialisme dialèctic, que va anar assumint com

L’escriptor en una entrevista amb Ernesto Che Guevara

a propi cada cop amb més força.

Sigui com sigui, la maduració dels plantejaments existencialistes va donar lloc, ja el 1938, a La nàusea, una de les seves obres cabdals.

Després, Sartre va combatre a la Segona Guerra Mundial, essent pres pels nazis i, un cop, alliberat, esdevenint col·laborador de la Resistència francesa. El producte literari d'aquests anys foren Les mosques (1943), en el camp de la ficció, i en el camp de la filosofia, L'ésser i el no-res, publicat el mateix any. Aquest darrer títol és

el que més clarament explicita la vinculació del pensament de Sartre a la fenomenologia heideggeriana i conté una de les seves màximes més citades: "L'existència és anterior a l'essència". Després de la guerra Sartre no va voler continuar practicant la docència i va fundar la revista d'esquerres Les temps modernes, juntament amb intel·lectuals del prestigi de Simone de Beauvoir (amb qui va mantenir una relació sentimental tota la seva vida), Merleau-Ponty i Raymond Aron.

El període de postguerra implica

un apropament sempre intermitent però que es manté tota la seva vida cap a posicionament comunistes. Un d'aquests apropaments va generar el seu trencament amb Albert Camus. Tot això, però, no va impedir que manifestés publicament el seu rebuig de l'estalinisme, especialment amb motiu de les invasions d'Hongria i de Txecoslovàquia. Alhora, Sartre va defensar amb coherència la lluita independentista algeriana contra l'Estat francés i també la desenvolupada per ETA contra l'Estat espanyol comprenent perfectament el fet que aquesta organització no lluitava contra el franquisme si no contra l'Estat. El 1968 va participar en els moviments revolucionaris del maig parisí i també en les protestes contra la guerra del Vietnam.

Abans, l'any 1964, havia rebutjat el premi Nobel que li era atorgat, per no "deixar-se recuperar pel sistema". I cal dir que, més enllà de quin valor puguin tenir les seves aportacions revisionistes al marxisme, va mostrar tota la seva vida una gran capacitat per a no deixar-se assimilar. Ara mereix el seu homenatge i, sobretot, ser llegit.

Feliu Formosa obté el premi d'honor de les lletres catalanes El 37è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes que otorga Omnium Cultural recau per primer cop en la seva història en un escriptor dedicat fonamentalment a la traducció Josep Maria Solé, Barcelona.

Aquesta setmana passada es va otorgar el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes a en Feliu Formosa. "La notícia em va agafar [...] després d'haver estat treballant en la traducció d'uns aforismes de Kafka [està preparant l'obra de Kafka Aforismes de Zürau] i quan estava escoltant les declaracions televisives, igualment kafkianes, de dos firmants del darrer manifest".

Feliu Formosa, que va nèixer a Sabadell el 1934, defineix la seva

obra com "un coixí de taduccions, alguns llibres de poemes i una activitat teatral que ha anat disminuint amb el temps". La traducció, habitualment de l'alemany, inclou més d'un centenar d'obres d'autors Brecht, Mann, Trakl, Kafka, Heine o Dürrenmatt. Els llibres de poemes han estat més d'una quinzena que l'any passat va aplegar a Darrere el vidre.

Poesia 1972-2002. Pel que fa al teatre, la seva activitat es va desenvolupar sobretot als anys seixanta i setanta i era vista com "un instrument de servei a uns objec-

tius socials".

En la roda de premsa anterior a la cerimonia d'entrega del premi, en Feliu Formosa es va declarar estar esperançat amb el present i futur de la literatura catalana i va parlar especialment bé del grup que s'autodefineix com Imparables i de poetes de la generació anterior com Casasses, Dolors Miquel i Hac Mor. Pel que fa a la salut de la vida cultura catalana va afirmar que mentre "vagi lligada a la política tenim un problema [perquè] qualsevol intent independitzador sempe toparà amb les reivindica-

cions de les falses autonomies creades". Per últim, en ser preguntat per la polémica de la fira de Frankfurt del 2007 va reconèixer que li era difícil pronunciars'hi "però convé no oblidar que Kafka era, alhora, un escriptor alemany i un ciutadà txec".

L'acte d'entrega es va realitzar al Palau de la Música Catalana i es va desenvolupar entre la lectura d'obres d'autors que celebraven aniversari com ara en Joan Corominas o l'Ovidi Montllor i actuacions del grup de música Al Tall.

LA NOTÍCIA

Pasajeros als Països Catalans Joan S. Colomer, Barcelona.

Tot i que en aquests moments es troben al País Basc, els Països Catalans hem acollit darrerament, i tornarem a acollir aviat, el grup colombià Pasajeros.

Pasajeros ens aporten unes cançons en la tradició del folk i també de la cançó de protesta (canción propuesta, que en diuen ells), però també un tros de la realitat de Colombia. El juny de l'any passat, els membres del grup van ser empresonats a Colombia sota l'acusació de "terrorisme i rebel·lió" per pertinença a l’Ejército de Liberación Nacional (l’ELN), per al qual, suposadament, realitzaven feines de captació, així com per practicar, mitjançant la seva música, "apologia del terrorisme i la subversió" (segons l'expressió textual utilitzada pel comandant de la policia de Medellín).

Posteriorment van ser alliberats arran de l'evidència que diversos testimonis utilitzats contra ells eren falsos després d'un important corrent de pressió popular que exigien la seva llibertat.

La llibertat, però, per a ells, va representar l'exposició a amenaces de mort i pressions constants que, finalment els han obligat a marxar del seu país. Fins ara la seva presència al nostre país ha inclòs actuacions a Barcelona, Palma i Olot.

Però, encara els podrem veure més, com el proper divendres 17 de juny a València en el marc d'unes jornades sobre Colòmbia que estan organitzades per la Coordinació valenciana de solidaritat amb Colòmbia.

Més endavant tenen també aparaulades actuacions a diverses localitats del Principat, com Girona, Terrassa, Manresa o Palafrugell, a més de la perspectiva, tot i que encara no confirmada, d'instal·lar-se de manera estable a Cullera.

11 /

Salvador Seguí, el Noi del Sucre Salvador Seguí Rubinyals va ser conegut en vida com a el Noi del Sucre, a causa del seu costum de menjar-se els tarrons de sucre que portaven els cambrers quan demanaves un cafè, va néixer a Lleida el 23 de desembre de 1890. Va ser pintor de professió i militant llibertari autodidacta i amb els anys ha estat reconegut com el membre més brillant de la història del moviment sindical del principat en una època on Barcelona era coneguda com la Rosa de Foc i les gran figures obreres emergien amb noms com el mateix Salvador Seguí o Francesc Layret. El Noi del Sucre, fou un home d'acció més que un teòric, i va destacar especialment en el camp de l'oratòria i l'organització dins la CNT, el seu sindicat de sempre. Va ser deixeble de Ferrer i Guardia, un dels instigadors de les revoltes durant la setmana tràgica i als 17 anys entrà per primera vegada a

Del 14 al 28 de juny de 2005

CULTURA

presó per les seves activitats dins el Sindicat de pintors de Barcelona.

Entre el 1909 i el 1915, va anar creant-se un nom dins el moviment obrer per la seva aferrissada activitat sindical i política com la vaga general que va organitzar dins el sindicat de la construcció i que acabaria amb un gran èxit.

Sempre va defensar la unitat d'acció obrera contra la patronal i es per això que ha estat un figura molt ben vista des dels diferents sectors de l'esquerra revolucionaria, tan de tendències llibertaries com des d'àmbits comunistes i independentistes. Una bona prova d'això ho trobem al 1917 quan és elegit secretari general de la CNT de Barcelona i va negociar les bases pràctiques per a una acció conjunta entre el sindicat que representava i la UGT. Al 1919 va tenir un paper decisiu dins la vaga de la Canadenca en un acte públic a la plaça de braus de les

Arenes davant un auditori de 25.000 treballadors quan va demostrar la seva habilitat oratòria en un discurs que ha esdevingut històric i va defensar l'adhesió de la CNT a la tercera internacional del Komintern.

El 1922 es nomenat secretari general del comitè nacional de la CNT en una època marcada per la lluita de pistolers entre el Sindicat Lliure (afí a la patronal) i els militants confederals. Davant d'aquests fets, Seguí es va posicionar en contra de l'ús de la violència política. En aquells anys, el Noi del Sucre s'havia convertit en un símbol pels treballadors i contava amb la simpatia de l'esquerra burgesa alhora que era temut per la patronal i esdevenia un objectiu claríssim per als pistolers del Sindicat Lliure.

Finalment, la tarda del 10 de març de l'any 1923, Salvador Seguí era assassinat al carrer Cadena del Raval, el barri on havia viscut tota la vida. Les mostres de dolor foren molt nombroses des de tots els àmbits polítics i Barcelona va viure grans manifestacions obreres de rebuig a la seva mort.

Jordi Garrigós

AGENDA JUNY Dijous 16 Barcelona (Barcelonès). Fòrum Social de la Mediterrània. Tot el dia, recinte firal de Montjuïc.

Mataró (Maresme). Xerrada, "Europa després del No de l'Estat francès i Holanda". 20h, Casal Fèlix Cucurull. Organitza: Comité del Maresme contra la constitució europea Divendres 17 Barcelona (Barcelonès). Concert amb Dijous Paella. 22h, Via Fora! La Farinera.

Barcelona (Barcelonès). Projecció del documental Hai que botalos.

20h, La Torna. Organitza: Espaço Galego dos Països Catalans/Espai Gallec dels Països Catalans.

Castelló de Rugat (Vall d'Albaida). Homenatge a Ovidi. Projecció de La Fuga de Segovia. 22:30h, Auditori Municipal. Organitza: Endavant - OSAN Vila-Real (Plana Baixa). Concert de suport a l'Arrel de Castelló, amb Obrint Pas, Ki Sap i altres. 23h. Organitza: l'Arrel Barcelona (Barcelonès). Fòrum Social de la Mediterrània. Tot el dia, recinte firal de Montjuïc.

Dissabte 18 Pego (Marina Alta). II Trobada de Joves de la Marina Alta. Xerrades, dinar, concert i homenatge a Ovidi Montllor. A partir de 10:30h, IES Enric Valor. Organitza: CEPC. Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès). Culturaviva. Activitats tot el dia.

Concert amb Obrint Pas, la Fera Ferotge i altres. Organitza: CAL. Bordils (Gironès). Revetlla de Sant Joan amb concert de Cesk Freixas.

22h, darrere la Pista Vella. Organitza: Ateneu Popular la Pioixa.

Barcelona (Barcelonès). Festes populars del barri del Coll. Cercavila i concert amb Igitai-a i altres. 22h, Parc de la creueta del Coll.

Organitza: Assemblea de festes alternatives de Vallcarca.

Girona (Gironès). Assemblea Plataforma No a la MAT. 11h, Centre Social la Màquia.

Girona (Gironès). Recitals de cançó amb Cesk Freixas i La Fera Ferotge. 22h, Centre Cívic Pont Major. Organitza: Ateneu 24 de Juny.

Dijous 23 Igualada (Anoia). Revetlla de Sant Joan amb Skatala i Dijous Paella. A partir de les 20h, Ateneu Igualadí.

Artés (Bages). Sant Joan: Correfoc i espectacle amb Sarabanda. 23h.

Organitza: Ateneu Popular la Falç.

Barcelona (Barcelonès). Solstici d’estiu amb sopar popular, diables i concert. 20h, plaça Osca. Organitza: Casal Independentista de Sants.

Vinaròs (Baix Maestrat). Revetlla de Sant Joan. Arribada de la flama del Canigó i concert. 23h, plaça de l'Ajuntament.

Bonrepòs i Mirambell (Horta). Revetlla de Sant Joan. Amb la colla de dolçainers i tabaleters la Brama. 20h, barranc de Carraixet.

Divendres 24 Sant Hilari (Selva). Diada PPCC correfoc i concert gratuit amb grups locals. Organitza: Casal Popular el Trabuc i Guillables.

Dissabte 25 Sant Hilari (Selva). 3 anys de Guillables; 2 anys amb el Casal Popular el Trabuc. Concert amb Boikot, Sakaparràpid i altres. 22:30h, Organitza: Casal Popular el Trabuc i Guillables.

Castelló de Rugat (Vall d'Albaida). Homenatge a Ovidi. Cantem a l'Ovidi. 20:30h, Auditori Municipal. Organitza: Endavant - OSAN

Alacantí:Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Universitat Alacant, CEPC-UA. Alcoià:Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp:Casal Popular La Turba, Col·lectiu 1714. Alt Empordà:Casal La Volta. Alt Penedès:Ateneu X, Ateneu Independentista el Cep-CUP Vilafranca, La Fornal, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Andorra:Llibreria la Puça Anoia:Jaç Roig, Ateneu Popular de Masquefa.

Bages: Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular la Falç, A.C. Mercat del Blat de Cardona. Baix Camp: El Carrasclet, CGT-Reus, URV-Campus Reus, Casal la Calderera. Baix Cinca: Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat: Roses de Llobregat. Casal el Racó, Ateneu Corberenc, Centre Social la Vila, Casal l'Alternativa, Taberna l'Esparracat, Papereria Elena, Papereria Stel, Biblioteca Can Castells Baix Maestrat: Ball de dimons de Vinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx, CEPC-UMH, Universitat Miguel Hernández. Barcelonès: Ateneu Júlia Romera, Local Social Krida, Casal Independentista de Badalona Antoni Sala i Font, La Barraqueta, Ikastola, Casal Popular de Gràcia, La Torna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Revoluciona't, La Violeta, Infoespai, CAT-Via Fora, CPF, Puku's Bar, MM Crew, I què, Castellers de la Vila de Gràcia, Cafè del Teatre, Subtitula't, Ateneu Rosa de Foc, Hotel d'entitats, CSO la Fera, Kasa de la Muntanya, Ateneu de Vallcarca, CSO el Manantial, UB-Campus Mundet, UB-Campus Diagonal, UPC-Campus Sud, Cau Subversiu-Alternativa Estel-UB, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records, Kebra Discs, Biblioteca de Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, UB-Edifici Central, UPF-Rambles, FAVB, La Cereria, Euskal Etxea, Espai Mallorca-Via Fora, UPF-Ciutadella, CEPC-UPF, AE-UPF, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI, Pati Llimona, Arran, Casal Independentista de Sants, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, Biblioteca Ignasi, AVV de Sant Andreu, S.C. La Lira, Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Casal Popular Martí i Pol, Bar Patapalo, Biblioteca Can Fabra, Centre Cívic Via Favència, Masia de la Guineueta, Centre Cívic Can Basté, Biblioteca de Nou Barris, Centre de Porta-Sóller, Ateneu Popular de 9 Barris, Cooperativa Ítaca, Ateneu Popular Octubre, CEPC-Barcelona, Ateneu Popular de l'Eixample.

Berguedà:Casal Independentista Cal Panxo. Camp de Túria:Casal Jaume I-Llíria. Conflent:Casal Jaume I-Rià. Camp de Morvedre:Espai Dina. Eivissa:GEN, CEPC-Eivissa, Ràdio-UC. Garraf:Ateneu l'Aixada, GER. Garrigues:Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques.

Garrotxa: Ateneu Independentista de la Garrotxa. Gironès: Casal Saltenc, Ateneu 24 de juny, Ateneu la Màquia, Casal Independentista El Forn, Centre Cívic de Celrà, La Pioxa de Bordils. Horta: Bar Tocat, C.S.O la Diskòrdia, Akelarre, Casal Jaume I-Malva-Rosa, Casal Jaume I-Russafa, Casal Jaume I-Catarroja, Biblioteca Diputació, Racó de la Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Centre Excursionista de València, Lliberia Sahiri, El Glop, Ateneu Cultural Casino de Torrent, CEPC-UV, Biblioteca humanitats, UV-Campus Tarongers, UV-Campus Burjasot, Cafè l'Infern, Ateneu l'Escletxa. Mallorca: Grup Ornitològic Balear, locals de l'Obra Cultural Balear, Es Pinzell, Can Lliró de Manacor, Campus UIB, CEPC-UIB. Llitera: Casal Ramon Vives. Maresme: Taberna Atzucac, Casal Independentista El Solc, Casal Popular Fèlix Cucurull. Marina Alta: Casal Jaume I-Pedreguer, Casal Jaume I-Pego, Casa Pinet. Matarranya: Casal de Calaceit. Menorca: GOB-Menorca. Osona: Casal Independentista Manel Viusà, Casal la Traca de Tona, el Xamfrà, 1714 Seguem Cadenes, Ges Insurrecte, Casal Independentista el Gurri, Bar KanKarra, Biblioteca de Taradell, Bar Tse-tse, Atmosfera, Biblioteca Dos Rius, Bar el Casal, Restaurant l'Olla dels Experiments, Biblioteca de St. Pere de Torelló. Pla de l'Estany: Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Pla d'Urgell: El Gis-Mat de Linyola, A.C Jaume I. Plana Alta: Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló, CEPC-UJI, Universitat Jaume I, A.C. l'Arrel, Casal Popular de Castelló Plana Baixa: Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta: Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume ICarcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca, Col·lectiu Vicent Andres Estellés. Ripollès: Casal Independentista i Popular l'Espurna. Rosselló: Llibreria Catalana, Casal Jaume I-Centre Cultural Català, CEDACC, Universitat de Perpinyà, Associació Arrels, Associació Aire Nou de Baó, CEPC-UP. Safor: Casal Jaume I-Gandia, Casal Jaume I-Oliva. Segarra: Torà. Segrià: La Falcata. Selva: Casal Popular el Trabuc, CUPA. Solsonès: Bar Castell, Casal l'Estaca. Tarragonès: Cafè Bar l'Auca. Vall d'Albaida: Ateneu Popular Arrels, Casal Jaume IOntinyent. Vallès Occidental: Casal Independentista Can Pingàs, Tio Canya-Mollet, Universitat Autònoma, CEPC-UAB, Via Fora-Ripollet, Consell de Joventut de Terrassa, Minyons, Geganters de Terrassa, La Nit. Vallès Oriental: Casal Popular el Tiet, Bar la Tramuntana, el Mirallet, Llibreria la Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaça de Cardedeu, Ateneu Molí d'en Ral de Caldes, Casal la Traca de Cardedeu, Casal Quico Sabaté, Biblioteca Can Pedrals, Biblioteca Can Mulà. Vallespir: Angelets del Vallespir.

On trobar L'Accent

Locals i col·lectius col·laboradors Alternativa Estel-UPF (Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona) / Alternativa Estel-UB (Cau Subversiu. Facultat d'Història-UB) / AC la Fornal (St. Julià, 20 bx.

Vilafranca del Penedès) / AC l’Esquellot(Cardedeu) / Assemblea de Joves Independentistes del Clot(Barcelona)/ Associació de Veïns de Vinaròs Migjorn(C. Àngel 30, Vinaròs) / Ateneu Corberenc (Corbera de Llobregat) / Ateneu Popular Arrels (Doctor Otero 11, Beniarrés) / Ateneu Popular de l’Eixample (Ptge. Conradí 3, Barcelona) / Ateneu Popular X (Ferran 14. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular Octubre (Badajoz 23. Barcelona) / Ateneu l'Aixada (Major, 44. Vilanova i la Geltrú) / Ateneu Popular La Falç (Antic escorxador s.n, Artés) / Ateneu la Torna (Sant Pere Màrtir 37 bx, Vila de Gràcia) / La Barraqueta (Virtut, 14. Barcelona) / Ateneu 1714 (Sant Pere 6, 1r. Banyoles) / Can Capablanca (Les Paus, 19. Sabadell) / Casal Antoni Sala i Font (C. Riera d'en Matamoros 103, Badalona) / Casal Independentista de Sants Jaume Compte (Premià, 31. Sants) / Casal Popular de Gràcia. (Ros de Olano 39/41, Barcelona) / Casal Popular Can Pingàs (Terrassa) / Casal Popular La Traca(Tona) / Casal Independentista El Gurri (Pça. Aibas, 9, Taradell) / Casal el Racó (Església 10, Molins de Rei) / CEPC-UA (Aulari 1, Hotel Associacions, Alacant) / CEPC- UMH (Sant Jordi, 2, Elx) / CEPC-UPF (Edifici Jaume I, Despatx 20.1E12, Barcelona) / CEPC- UJI (Mare de Déu de la Balma, 1, Castelló de la Plana) / CEPC-Eivissa (AC. 115. Sant Rafel) / CEPC-UAB (Local R-122, Pl. Cívica) / CEPC-UV (Baró St. Petrillo, 9) / Casal Popular de Castelló (A.C 667, Castelló de la Plana) / Endavant-La Costera (L'Alcúdia de Crespins Canals) / La Falcata (Panera 2, Lleida) / Ges Insurrecte (Colomer, 11, 1r B. Torelló) /Kasal Okupat el Prat (KOP) -Alta Tensió (C. Dr. Soler i Torrents 36, El Prat de Llobregat)/ Partisano (Pça. de l'Oli, 7 baixos. Girona) / La Pioxa (C. Almeda s/n. Bordils) / Casal Quico Sabaté (St. Roc, 8. Sant Celoni) /Racó de la Corbella(Ripalda 20, baixos. València) / Centre Social-Bar Terra (Baró de Sant Petrilló 9. València) / La Traca (Pau Gesa 5. Cardedeu) / Taberna l'Esparracat (C. Feliu Monné 18, Esparraguera) / 1714 Seguem Cadenes (Riera 29. Vic) / Via Fora-CAT (Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera St Miquel, 25. Barcelona)

Del 14 al 28 de juny de 2005

/ 12

CONTRAPORTADA

"La consellera Tura ha polititzat el cas convertint les víctimes en botxins” Arnau Urgell i Vidal, Barcelona.

Protestes davant la comissaria dels Mossos / Foto: El Pésol Negre

Entrevista a en Pep i l'Andreu, joves de Berga La nit del 27 al 28 de maig se celebrava un concert organitzat per part de l'Ateneu Llibertari, el Centre d'Estudis Josep Ester Borràs, l'Ateneu Columna i Llibertat i el Casal Panxo de Berga. L'acte era tranquil i de fet l'assistència era menor a l'esperada. Cap a les 12 van arribar un grup de 6 o 7 persones que van pegar un jove de Manresa acusant-lo d'haver apallissat a un cosí dels atacants. Més tard, van tornar essent 25 i amenaçant als assistents amb navalles; els esdeveniments es van precipitar en mitja hora i van causar la mort del jove Josep Maria Isanta.

Des dels col·lectius organitzadors es va qüestionar l'actuació dels Mossos d'Esquadra i es va fer una crida al conjunt de la societat i especialment als moviments socials per tal que no polititzessin el crim. A banda de plorar la mort d'un company i amic lamenten les baralles de certs col·lectius per treure rendiments polítics del jove assassinat. Finalment, la tercera conseqüència negativa dels fets de Berga ha estat l'actuació de la consellera Montserrat Tura. Lluny de reconèixer errades en la gestió policíaca -en tot cas hi ha molts elements pel dubte- ha situat l'arrel del problema en què en una població de poc més de 16.000 habitants hi ha "quatre centres anarquistes i tres d'independentistes radicals". A banda de perdre els comptes i convertir les víctimes en culpables, Tura ha volgut amagar la raó de les queixes del jovent berguedà en contra l'actuació del cos autonòmic des que s'ha implantat a la comarca.

Les conseqüències d'aquest discurs oficial -ben acompanyat per part dels mitjans institucionals- es notaran pels col·lectius independentistes i llibertaris a mig termini; segurament la primera ha estat una no gens innocent notícia -feta pública pel diari El Periódico l'endemà de realitzar l'entrevistaque "ciutadans de Berga van denunciar que o s'actuava de manera inmediata contra els grups anarquistes o s'acostaven desordres públics". Aquests suposats ciutadans "normals, pacífics i catalans" van denunciar la distribució del periòdic El Pesòl Negre en el qual comerços de la comarca "s'anunciaven impunament". Tal com afirmen els joves entrevistats a sobre de perdre l'amic els hi arriben temps difícils per la criminalització que estan patint i que patiran.

Com van succeir els fets de la nit del 27 al 28 de maig?

La colla que havia pegat el jove de Berga va tornar al recinte sent 25, i a partir de dos quarts van començar a passejar-se per l'interior del recinte ensenyant navalles. És en aquest moment que ja hi ha la primera trucada als Mossos -exactament a les 0.28. L'intent de baralla -ja que uns anaven amb ganivets i cinturons de punxes i els altres sense res- es va desplaçar a darrere l'escenari. El concert es va aturar i en aquell moment ja va haver-hi el primer apunyalat amb cinc ganivetades.

Immediatament es van tancar totes les barraques i abans d'acabar ja ens van dir que l'Isanta era a l'hospital. Al cap d'un moment ja ens truquen dient que està mort. Es va dir que en Pep estava intentant treure el seu germà d'allà. I ja pot ser, perquè aquesta colla triava la víctima, la tancaven en cercle i l'atacaven... això ho van fer de manera successiva. Per això han tingut molts problemes segons diuen per identificar els autors materials.

Qui eren els agressors?

En tot cas no era un grup homogeni, eren grupets de quinquis o de penyita que s'havien ajuntat per l'ocasió...

Segons sembla ja en altres zones de Berga havia provocat incidents hores abans, i això els Mossos en tenien constància. Sembla que a les 10 havien apallisat un jove d'Avià, a un altre dijous l'havien detingut... i feia dues setmanes, dos d'aquest grup s'havien barallat en un bar i un havia apunyalat a un altre.

No hi havia res racial ni ideològic ja que els agressors eren gent diversa, de diferents nacionalitats... n'hi havia que anaven vestits del Barça, altres de Patum, altres amb estètica hip hoperos i sí que algun portava alguna bandera espanyola. El principi ho va intentar politizar els mitjans ja que mediàticament té més morbo, després que s'hagués calmat, doncs alguns col·lectius que per agafar-se on sigui han fet comunicats totalment fora de lloc ja que és tan miserable com voler aprofitar la mort d'un company i amic; i, finalment, la politizació del cas l'ha acabat realitzant la Tura que està convertint les víctimes en culpables.

Des del primer moment heu considerat que l'actuació dels Mossos no va ser la correcta...

Hem estat comparant els minutatges i les afirmacions dels Mossos i la veritat és que no quadren. La primera trucada és a les 0.28; en principi la negaven i ara diuen que no entenien bé el què es deia; reconeixen que algú anunciava que "hi ha un tio amb una navalla aquí a Berga". S'ha de tenir en compte que encara que fos només això el què van entendre, era l'únic punt de la ciutat on hi havia un

acte públic. Des de les 0.35 a les 0.42 ells afirmen que hi havia mossos donant voltes amb cotxe.

Oficialment van estar 7 minuts amb un cotxe logotipat donant voltes, cap de nosaltres els va veure, i això que el recinte és petit. Diuen que a les 0.51 reben una nova trucada i entenen que afirma "que van amb navalles i que es liarà a l'Ateneu", i van anar al bar Ateneu, bar tranquil per excel·lència.

En tot cas en aquesta decisió van demostrar una certa ineptitud. A les 0.54 ja en la zona del concert afirmen que la situació estava descontrolada totalment i la Tura arriba a afirmar que quan arriben se'ls llença objectes

“No hi havia res racial ni ideològic ja que els agressors eren gent diversa” i se'ls insulta. Això ja no és una mitja veritat, això és una autèntica mentida premeditada.

L'actuació dels mossos va ser negligent?

L'actuació és realment molt qüestionable. Hi ha moltes coses que no lliguen. En un primer moment des dels Mossos va sortir en Marc Fornàs cap de l'àrea bàsica del Berguedàafirmant en declaracions al canal 4 del Berguedà que hi havia secretes durant tot el concert. La pregunta és si els que muntàvem el concert vam veure la colla d'agressors passejantse amb navalles per quin motiu ells no? L'endemà el mateix Fornàs va negar-ho, i el seu superior -el cap de l'Àrea Central dels Mossos- va dir que hi eren però que havien anat a

“Des del 2000 hi ha hagut fets puntuals i reiteratius de violència policíaca” sopar i la Tura ha acabat dient que hi eren però sense poder precissar quan van arribar. En tot cas que hi van ser ja que un secreta va intentar reanimar en Pep amb un massatge cardíac. Bé, a banda de totes les contradiccions s'ha de tenir en compte que la Tura va prohibir a la comissaria de Berga fer més declaracions.

Si realment els mossos van actuar de manera negligent, ho van fer per ineptitud o de manera conscient?

Nosaltres el que podem dir és que objectivament els mossos no van fer tot el que haguessin pogut fer, des de les 0.28 a les 0.56 van tenir temps per actuar i evitar la mort d'en Pep, ara però segons la Tura sembla que ho haguéssim hagut d'evitar nosaltres i que els culpables siguem els mateixos amics de l'Isanta. Més enllà del que poguem pensar de manera personal nosaltres només diem això i no entrem si va ser per deixadesa, ineptitud o de manera conscient.

Com valoreu les acusacions de la consellera cap a vosaltres com a organitzadors del concert?

En primer lloc, estem buscant un dels centres anarquistes i dos dels independentistes radicals, ja que la veritat és que a Berga hi ha moviment però no tant! El que fa és distreure la perdiu i desplaçar la seva responsabilitat cap a nosaltres. Ella estava tirant merda sense saber-ho a l'Ajuntament (PSC-ERC) ja que teníem tots els permisos i assegurances; i el nivell de seguretat i assistència sanitària era l'acordat amb el consistori. L'alcalde avui mateix [dijous 9] s'ha reafirmat en què tot estava per part nostre com havia d'estar.

A banda d'espolsar-se les responsabilitats la Tura vol barrejar els temes ideològics per desecreditar-nos. Diu que no volem els mossos i ara els recriminem l'actuació, però què passa! Si jo bé que no vull l'Estat, i pago la declaració de renda. És absurd, estiguis a favor o en contra de la llei, aquesta acaba sent igual per tothom.

A altres viles i comarques existeix un malestar important i generalitzat envers els Mossos. Perquè?

Hi ha un malestar. I malgrat que aquest sentiment ha sortit en els grans mitjans de comunicació s'ha tractat d'una manera molt negativa per a nosaltres. Totes les concentracions i manifestacions dels darrers mesos són respostes a accions autoritàries concretes. Nosaltres sempre hem actuat a la defensiva. Des del 2000 hi ha hagut fets puntuals i reiteratius de violència policíaca; el fet més greu va passar el novembre de 2004 quan van carregar indiscriminadament contra el jovent del poble. Ho van intentar vendre que era per qüestions de droga, però a banda de ser una excusa les úniques pastilles que van trobar en l'operació van ser requisades 4 o 5 hores abans que hi haguessin les càrregues. I ara mesos després i per desacreditar-nos han arribat a dir que la manifestació era per tal que poguéssim consumir més drogues i no en contra una acció policíaca violenta -de les quals hi ha denúncies i parts mèdics-.

A la manifestació hi van assistir 1.000 persones, antisistemes segons la Tura; però eren gent de tot tipus que simplement havien viscut en directe una actuació totalment gratuïta, desproporcionada i indiscriminada. El sentiment de recel als Mossos no és minoritari; la gent va notar que quan van arribar a la comarca eren masses i que com que no tenen feina es dediquen a registrar gent de manera repetida, seguir-te a casa, registrar cotxes a diaris... fet que provoca que se'ls percebi de manera molt negativa. Tota aquesta actuació reiterada s'accentua amb fets més durs com són pallisses i altres actuacions puntuals.