Accent 61

Del 28 de juny al 12 de juliol de 2005 Distribució gratuïta 5.000 exemplars Publicació quinzenal d’àmbit nacional

Periòdic popular dels Països Catalans

Reacció contra la reacció

Número 61

Sumari: Manifestacions contra les noves presons Països Catalans / 4

Alta tensió als municipis afectats per la interconnexió Països Catalans / 6

Les caixes als Països Catalans Economia / 7 Els gais i lesbianes surten de nou al carrer el 28 de juny / Foto: Plataforma Xúquer Viu

La diada d'enguany per l'Alliberament Gai, Lèsbic i Transsexual ha estat marcada per la polèmica del reconeixement legal dels matrimonis homosexuals.

Rere la campanya orquestrada per la dreta espanyol -amb important participació de la catalana- per impedir el reconeixement del que alguns consideren un dret hi ha un fort sentiment homòfob molt vinculat a la tradició catòlica i el model burgès de família. Als Països Catalans, la campanya reaccionaria ha produït un efecte de solidaritat i conscienciació que s'ha fet palès a diferents

Se celebra a Barcelona el primer Fòrum Social de la Mediterrània

Bloc amazhig a la manifestació de clausura del Fòrum Social

Del 16 al 18 de juny Barcelona va viure el primer Fòrum Social de la Mediterrània. Es tractava d'un esdeveniment que amb el lema "El Mediterrani, un mar de drets" pretenia acostar els moviments socials de les tres ribes. En aquest sentit uns 5.000 delegats han assistit al Fòrum malgrat que hi ha hagut moltes traves en la concessió de visats a ciutadans de països com Marroc, Algèria i Tuníssia.

Han destacat més de dos-cents seminaris i nou conferències centrals; d'altra banda s'han celebrat assemblees sectorials de camperaols, dones i immigrants entre altres.

La debilitat més significativa ha estat segons Revolta Global -una

de les organitzacions catalanes més implicades- l'escassa participació local de l'esdeveniment.

El darrer acte fou una manifestació que reuní 5.000 persones i on destacaren els blocs que reclamaven la llibertat del Sàhara i els tamazhigs; en aquest sentit hi hagué incidents amb un grup marroquí pro-governamental. El diumenge 19 es reuní la denominada Assemblea de Moviments Socials del Mediterrani que convocà una jornada de mobilització global contra la cimera Barcelona+10, que commemora la primera dècada de funcionament de l'organització euromediterrània; institució que té per objectiu crear una regió de lliure comerç.

mobilitzacions arreu del país, que han sigut un pèl menys festives i més polítiques que en ocasions anteriors. A València, unes 30.000 persones, segons els organitzadors, eixiren al carrer el 25 de juny, mentre que a Barcelona, l'endemà de la manifestació de Madrid, n'eixiren 10.000 persones espontàniament.

Tant a Barcelona com a d'altres viles i ciutats, Girona, Olot o Lleida hi havia manifestacions i concentracions convocades pel 28 de juny i dates posteriors.

Països Catalans / Pàgina 4

Maquinensa es queda sense veu Cultura / 10

Campanya contra l’aïllament dels presos polítics catalans Des de Rescat s'ha iniciat una campanya per denunciar les restriccions en les condicions de vida dins les presons espanyoles. El col·lectiu de suport a presos i preses polítiques catalanes ha informat que a més del règim d'aïllament de 21 hores a la cel·la que pateixen en Zigor Larredonda a Albacete i en Juanra Rodríguez a Saragossa, a la presó de Múrcia la Laura Riera ha vist com li tancaven la finestra amb una planxa de ferro per impedir l'entrada de llum solar a la cel·la. Aquesta mesura ha estat qualificada per Rescat de

"mesura desproporcionada i inhumana".

Alhora, el Tribunal Suprem va celebrar el passat 15 de juny la darrera vista per decidir sobre els recursos interposats pels condemnats per col·laborar amb l'escamot Barcelona d'ETA. L'alt tribunal espanyol ha de revisar la sentència de l'audiència Nacional que va condemnar a nou anys de presó a la terrassenca Laura Riera i al barceloní Diego Sánchez, i a cinc anys de presó a dos joves catalans més.

Països Catalans / Pàgina 6

Actes a València contra la reforma de l'Estatut Davant la imminent aprovació de la reforma de l'estatut d'autonomia valencià, diferents entitats i organitzacions valencianes van organitzar actes de denúncia la setmana del 19 al 26 de juny. El dimecres 22, els signataris del Compromís per l'Estatut, van organitzar un acte de rebuig dels continguts d'aquesta reforma davant de les Torres de Serrans i que va mobilitzar mig miler de persones. Els signataris del compromís van centrar la seua denúncia en el baix nivell compe-

tencial que suposarà el nou estatut a aprovar, a més del no reconeixement legal de la unitat de la llengua catalana o de la denominació País Valencià per referir-se a aquesta part dels Països Catalans.

Per altra banda, el dissabte 25, l'organització independentista Endavant, va celebrar un acte polític a Ca Revolta, amb el títol de "Ni estatuts ni reformes, construcció nacional", i que comptà amb l'assistència de mig centenar de persones. Aquest acte serví per

Entrevista a en Josep, membre de la Universitat d'Estiu de l'Horta

constatar el rebuig frontal d'aquesta organització de l'Esquerra independentista a l'actual procés de reformes estatutàries que s'hi estan produint al llarg del país; i que, al parer d'aquesta organització, no farà més que accentuar els lligams amb l'Estat espanyol i incidir en el dèficit democràtic pel qual travessen els Països Catalans.

La reforma de l'estatut valencià, s'aprovarà el proper 1 de juliol a les Corts Valencianes. Més tard es traslladarà a les corts espanyoles, on serà aprovat també sense grans oposicions ja que ha estat negociat pels dos grans partits espanyols, PP i PSOE.

2/

Del 28 de juny al 12 de juliol de 2005

OPINIÓ

EDITORIAL

Per a què una altra reforma?

L'acord sobre la reforma de l'Estatut valencià va sorprendre a molts per la seua rapidesa. A molts més va sorprendre per la seua discreció, ja que pocs eren conscients que aquesta fóra una reclamació política de cap sector al País Valencià.

Quan s'està aproximant la data límit autofixada pel president Maragall per a l'aprovació del corresponent estatut, la pregunta que ens hem de fer és per a què en necessitem un altre a la "Comunitat Valenciana". Hi ha, potser, un clam popular per modificar les normes d'interacció amb l'Estat? Hi ha un desencaix en el marc competencial entre les diferents administracions? O un desfasament del marc legal actual?

La resposta a qualsevol de les preguntes anteriors és necessàriament negativa: ni la gent entén perquè ara cal una reforma després de deu anys de govern del PP, ni els polítics valencians mai han demanat més del que se'ls ofereix des de Madrid...

De fet, el president Francesc Camps, que tot sovint s'omple la boca de Furs i realitza gestos de recuperació de la "identitat pròpia", no s'ha atrevit a demanar res que puguera molestar els polítics de Madrid, com ara una major autofinançament, i això malgrat que les arques de la Generalitat estan en números rojos i que altres presidents del PP, com ara Matas, si que han plantejat alternatives més ambicioses.

I què dir de Joan Ignasi Pla? Com qualificar el seu paper i la del seu miserable partit? Doncs sí, simplement de miserable.

Miserable perquè ha acceptat un text d'esquenes al poble i sense el coratge per intentar resoldre alguns dels problemes que ells mateixos van causar. I també miserable per la repercussió que la reforma valenciana tindrà altres processos engegats, especialment en el del seu camarada Pasqual Maragall, que malgrat tot, va ser el primer en felicitar el seu company d'euroregió.

No hem d'oblidar altres elements com ara la voluntat de Camps d'assegurar el seu lideratge dins el PP; o una possible voluntat d'impedir un esclat de la "qüestió valenciana" de cara a l'efemèride del 2007. Però no és cap secret que la rellevància de la reforma de l'Estatut valencià és la d'establir uns paràmetres inicials a la baixa de cara a la reforma principatina.

I així, si la característica general dels estatuts d'autonomia ha sigut la d'intentar enquadrar les diferències "regionals" dins l'Espanya nacional, ara ens trobem, al País Valencià, amb un Estatut que ni tan sols té aquesta pretensió. Ja no existeixen diferències "regionals" sinó que el País i els valencians només som una frontissa en la negociació entre Espanya i el Principat, o millor dit, un mur de contenció de les reivindicacions institucionals principatines. Sols així és comprensible que PP i PSOE hagen pactat amb tanta facilitat.

Aquesta fidelitat a Espanya ha permès, fins i tot, que els socialdemòcrates valencians renuncien a rebaixar la barrera del 5%, que possiblement els haguera donat la clau de la victòria en les properes eleccions.

Ara han aparegut diverses iniciatives per reclamar un altre Estatut. Entitats cíviques i partits minoritaris han fet propostes alternatives que, amb facilitat, superen i milloren el text pactat. Però denunciar el contingut d'aquesta reforma no comporta necessàriament plantejar-ne una d'alternativa, perquè això significaria entrar en el joc de l'Espanya federal contra l'Espanya nacional. Un joc amb molta tradició entre els nostres polítics, però on tots sabem que guanye qui guanye el resultat sempre és el mateix. I els Països Catalans sempre hi som els perdedors.

L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans.

Número 61. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.

Redacció Valencia: c. de Ripalta, 20, baixos, València 46003.

Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. 08012 Barcelona.

Adreça electrònica laccent@laccent.info. Telèfons de contacte: Subscripcions: 646 98 16 97. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 616 07 33 28.

Consell de Redacció: Coordinació: Laia Altarriba, Andreu Ginés i Àlex Tisminetzky.

Països Catalans: Laia Altarriba, Jaume Calafell, Martí Cirici, Laia Creus, Aure Silvestre, Joan Teran, Arnau Urgell, Daniel Xavier. Economia: Andreu Ginés, Àlex Tisminetzky. Internacional: Juanjo Garcia, Sónia Jiménez Villanueva, Manel López.

Cultura: Joan Sebastià Colomer, Josep Maria Soler, Feliu Ventura, Jordi Garrigós.

Correcció: Mercè Mauri. Edició gràfica: Raimon Porta, Àlex Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia. Secció Gràfica: Oriol Clavera, Mireia Comas, Oriol Diez. Distribució: Martí Urgell, Martí Gutiérrez. Han col·laborat en aquest número: Dani Bernal, Vicent Llogodí, PKAT, Ester de Pablo, Foto Coma.

El punt de vista

Reflexions envers la l’alta tensió a la Valldigna Des de la PKAT, Plataforma contra l'Alta Tensió a la Valldigna, sospitem que està íntimament lligada al tema de l’especulació urbanística, que afecta al nostre país. La línia d'Alta Tensió està projectada des de Castelló de la Ribera fins a Gandia, creuant tota la Valldigna. Es tracta d’un corredor de 440 kV ampliable, per subministrar l'energia necessària per a tots els plans urbanístics especulatius que es tenen previst començar a fer.

Aquesta línia és imprescindible per dur a terme les faraòniques urbanitzacions amb què pensen omplir la costa del País Valencià. És curiós que aquesta línia no segueixi un traçat rectilini, com marquen les normes internes d'Iberdrola, la legislació vigent i el sentit comú.

Aquesta línia es desvia a la Costera (al terme de Barxeta) cap a la Valldigna fent una corba incomprensible per no creuar una propietat privada de 7.000 fanecades que pertanyens a l’actual President d'Iberdrola.

Per altra banda, és curiosa l'actitud que pren la Generalitat Valenciana envers aquesta línia declarant-la d'utilitat pública, per tal de tallar les ales als moviments antilínia existents, i afavorir els interessos especuladors de promotors i constructors, (com ara l’entitat financera Bancaixa).

Fa 12 anys que vam començar amb aquest tema, que s'encetà amb la negativa unànime del poble i les institucions (ajuntaments, Mancomunitat, escoles, entitats, associacions) i, darrerament, hem vist com els polítics han canviat radicalment la seua postura en l'últim any, sense importar a quin partit polític pertanyen: Alcalde de Tavernes: Eugenio Pérez Mifsud (PP), curiosament el nomenen Comissari de la Copa Amèrica al mateix temps que signa el Conveni de pas de la línia d'Alta Tensió; alcal-

de de Benifairó, Jesús Ferrando (Bloc), exportant veu de la Coordinadora contra la línia d'Alta Tensió; alcalde de Simat, Vicent Palomares (PSOE), impulsor d'un futur Camp de Golf, que juntament amb Eugenio Pérez, alcalde de la Vall, participen en diferents projectes urbanístics i especulatius arreu de la Valldigna.

Cadascun d'un partit, però tots han claudicat, per aquest ordre, davant de les pressions especulatives de la Generalitat, d'Iberdrola i dels seus benvolguts amics constructors, signant convenis vergonyosos amb l'empresa Iberdrola, informant d'aquests convenis després d'haver-los signat i utilitzant com a justificació que és inevitable el pas de la línia.

Sembla evident que ignorem coses relacionades amb la signatura d'aquests convenis, que daten del novembre de l'any passat, que caldria traure a la llum pública. Pareix ser, però, que els han convençut prometent-los futures urbanitzacions i camps de golf a la Valldigna i s’ha venut com un intent de canviar l'economia històrica i tradicional d'aquesta vall, passant del sector primari (l'agricultura) al sector terciari (turístic), i obviant que aquest sector turístic no es nodrirà pas dels actuals habitants de la Valldigna, obligant-los a emigrar o, almenys, a eixir de la vall per treballar.

A la Valldigna ens han presentat un pack d'actuacions que si es duen a terme, destruiran per sempre la vall més bonica i verge que queda al País Valencià: alta tensió, camps de golf, urbanitzacions mirant al mar, canal navegable, autovia, complexos hotelers i destrucció de la natura.

Recordem que els poders econòmics, polítics o fàctics del País Valencià s'han passat anys i panys destruint, construint i especulant per tota la costa alacantina fins al punt que han

convertit una zona que es podria considerar com un autèntic paradís en un caos urbanístic i mediambiental de tan grans dimensions que aquesta regió es podria considerar com el paradigma d'on pot arribar l'estultícia, la set de diners i el mal gust dels éssers humans. Per no parlar del desastre cultural i lingüístic que ha suposat la invasió d'aquestes terres per un exèrcit de treballadors i turistes de tot arreu.

Ara, els ulls devoradors dels poders esmentats adés, cansats d'una terra on és complicat traure més guanys, han girat la seua vista d'animals depredadors cap a altres indrets "verges" i han descobert la Valldigna, un pamet de terra on, no obstant, encara s'hi pot traure algun benefici. El negoci és el negoci i no hi ha cap polític ni poble que s'hi puga oposar.

O almenys això pensa aquesta mala gent.

Caldria reflexionar també sobre els plans d'expansió empresarial d'Iberdrola. Actualment la línia està subministrada per les centrals nuclears de Cofrents i Vandellós; però és previsible que la comunitat Europea legisle el tema d'energies alternatives i les Línies d'Alta Tensió, prohibint la seua construcció i el tancament de les centrals, per problemes de salut pública.

Sospitem que aquesta és la pressa que tenen per tirar el projecte endavant el més aviat possible. L'actual línia s'invertiria i passaria a ser un corredor de transport d'energia elaborada al Marroc, (per exemple) en direcció cap a la resta d'Europa.

El que sembla clar avui és el següent: els projectes d’Alta Tensió de la Catalunya Nord, el Principat i el País Valencià formen un tot, un corredor energètic que anirà des de França fins al Marroc.

Grup de premsa de la PKAT La Valldigna, 12 de juny de 2005

La Veu dels Lectors i les Lectores és l’espai que obrim perquè ens feu arribar les vostres opinions sobre l’actualitat i, d’aquesta manera, també pogueu participar d’aquest projecte comunicatiu. Les cartes han d’ocupar com a màxim 1.500 caràcters i les heu de fer arribar a opinio@laccent.info.

Comunicat de l’Ateneu Català de Perpinyà Bon dia, L’Ateneu Català esta ubicat en l’associació “Objectif Jeunes” de la ciutat de Perpinyà, a prop del Castellet.

L’Ateneu Català realitza tallers, exposicions, projeccions de documentals i emissions de ràdios on prova de fer descobrir de manera pedagógica la diversitat i la modernitat de la nostra cultura, al jovent de Perpinyà.

El jovent de la Catalunya Nord pateix de l’opressió d’un Estat francès que ens ha pas mai estimat i que ens ha prohibit sempre la llengua i la cultura. “Acabem deser afrancesats” pero encara lluitem per recuperar la nostra identitat i “currar-nos” d’un auto-odi que pateixen molts de nosaltres.

Us contactem per proposar-vos de participar al nostre últim projecte: creació d’un espai de premsa pel jovent de Perpinyà.

Vam proposar a l’associació “Objectif Jeunes” d’utilitzar llur bar per donar a l’abast de la gent que ens visita tot tipu de material en català relacionat amb els moviments alternatius, ecologistes i de lluita del jovent. El bar de l’Ateneu Català tindrà cartells de les activitats vostres i de lluita per la nostra identitat, i un prestatge amb la vostra publicació.

A més voldriem participar al projecte de L'Accent.

Un manifest colonialista L'anomenat manifest dels ciutadans ( intel·lectuals) de Catalunya és un panegíric que representa la màxima

expressió de l'autoodi col·lectiu envers el fet diferencial català. És un pas endavant cap a la demolició de la cohesió social .Per altra banda, aquests trànsfugues idiomàtics, que abonen la substitució lingüística i la minorització del català són la nova cinquena columna a casa nostra i pretenen promocionar encara amb més força que mai la diglòssia. Cal tenir molt en compte que els espanyols sempre han practicat un imperialisme sòlid. No han trucat a la porta, sinó que s'han obert pas fins al balcó i han cridat: “Ja sóc aquí!” I s'han quedat, més o menys, ben instal·lats. En síntesi, que aquest manifest colonialista desitja que els catalans ens quedem sense llengua, sense territori i sense autoestima: romandre en una condició de rellogats Josep M. Loste i Romero, articulista de premsa

Del 28 de juny al 12 de juliol de 2005

Al carrer pels drets dels gais i lesbianes Les accions s'emmarquen dins una agressiva campanya homòfoba orquestrada per la dreta espanyola i bona part de la jerarquia eclesiàstica Jaume Calafell, Palma Malgrat la imminent aprovació de la llei estatal que permetrà als homosexuals casar-se i adoptar infants, i la ja aprovada pel parlament del Principat, les reivindicacions d'aquest col·lectiu no s'acaben aquí, sobretot tenint en compte la campanya homòfoba que d'ençà unes setmanes està promovent bona part de la dreta espanyolista juntament amb la jerarquia eclesiàstica. En aquest sentit des de diverses associacions s'està reclamant que qualsevol agressió en contra de la llibertat i/o opció sexual passi a ser tipificada com a delicte en el codi penal. De moment però aquest aspecte no es contempla en la legislació vigent. Tan sols el Principat d'Andorra ha aconseguit que aquesta possibilitat es vegi reconeguda al codi penal gràcies a les pressions fetes per la principal organització gai Som com Som. En el cas espanyol, el codi penal aprovat el 1995 tan sols ho considera com agreujant.

Així mateix des dels diferents col·lectius homosexuals i transexuals també es denuncia el paper que juguen determinats mitjans de comunicació en donar una imatge totalment esbiaixada del que és l'homosexualitat. Unes crítiques que no tan sols se centren en els mitjans més conservadors sinó també en aquells que es proclamen progressistes però que en realitat donen una visió massa estereotipada. Paral·lelament també es reclama que el fet homosexual es normalitzi a tots els nivells i no només inclogui la gent conscienciejada. En aquest sentit, es reclama que des de l'ensenyament s'eduqui ja en la diversitat sexual i que la conscienciació inclogui a tots els sectors de la societat.

Diverses situacions Amb tot, malgrat que la situació dels homosexuals és encara prou precària pel que fa a reconeixements i drets arreu dels Països Catalans el color polític de qui governi en funció del territori que es tracti fa que aquesta situació sia més complicada o no. En aquest sentit, l'aprovació recent al Principat de la Llei sobre matrimonis i adopcions per part dels gais i lesbianes ha obert una escletxa d'opti-

Concentració a Vilafranca el 28 de juny de l’any passat / Foto: JAHVA

misme al col·lectiu, encara que no falten veus crítiques que la consideren massa tèbia i que hauria d'anar més enllà del simple fet de poder-se casar i incidir més en els drets com a persones individuals i la garantia de poder gaudir amb les mateixes condicions i llibertats que les parelles heterosexuals de llur condició sense que això suposi haver de patir discriminacions o fins i tot agressions físiques com han afirmat alguns membres del FAGC. Pel que fa a la resta del territori, tant al País Valencià com a les Illes els principals col·lectius valoren amb matisos però positivament les intencions del govern espanyol. D'altra banda, critiquen durament als respectius governs autonòmics del PP,

/3

PA Ï S O S C ATA L A N S

al qual acusen d'aliar-se amb els sectors més reaccionaris i conservadors. En aquest sentit s'han de destacar declaracions de membres d'aquest partit com són els batlles de Calvià o Palma, els quals han reiterat en més d'una ocasió que no pensen casar parelles del mateix sexe.

Així mateix les afirmacions del diputat al parlament balear, Joan Font, que qualifica als homosexuals de “Malalts que caldria cremar”, han acabat de crispar l'ambient. A tot això cal afegir les quantioses subvencions que estan rebent tant per part del govern de Francesc Camps com pel de Matas les delegacions territorials de l'Asociación Española de la Familia, una organització ultracatòlica que es caracterit-

za per tenir una visió lineal i tancada d'aquest concepte.

Manifestacions Per aquests motius, enguany la celebració agafa un caràcter marcadament reivindicatiu, el qual es basa en la denúncia d'un ressorgiment de la intolerància homòfoba i patriarcal que des de diversos sectors s'està atiant. Les manifestacins més destacades tindran lloc el dia 2 de juliol a Barcelona a les 6 de la tarda a la plaça de la Universitat, convocada per una comissió integrada per més de 30 organitzacions. El lema d'enguany és "Lesbiana? encantada, és un plaer". D’altra banda, València ja va celebrar la manifestació el passat dia 25 i va reunir a més de 30.000 persones.

Actes arreu del territori A més de les manifestacions del dia 2 de juliol, durant tota la setmana s'aniran celebrant actes d'informació, com diverses activitats i passis de pel·lícules, amb motiu de la Setmana de l'Orgull Gai, Lèsbic i Transsexual. D'entre aquestes cal destacar les que es fan a Girona organitzades per la GLC, FAGC, FAR i Maulets així com l'organitzada el dissabte 25 de juny amb el lema de "Llibertat d'igualtat per a tots i totes" a Olot.

A les Illes, l'Associació de Gais i Lesbianes Ben Amics torna a convocar l'entrega dels premis Dimoni Rosa i Siurell Rosa. Aquests premis es concedeixen a les persones que més han destacat per la defensa dels drets dels homosexuals així com també a les persones i/o institucions que més bel·ligerants s'han mostrat amb la

defensa d'aquests drets. Enguany els candidats a Siurell Rosa són el col.lectiu de catòlics signants del manifest "Altra veu d'església", Diari de Balears, Govern Central i l'escriptor Jaume Santandreu. Pel que fa als candidats a Dimoni Rosa es troben els grups parlamentaris del PP i UM, la batlessa de Palma i la revista Manacor Comarcal. Aixi mateix, rebran un guardó honorífic tots els presidents que ha tingut l'associació des de la seva fundació.

Finalment el dia 28 s'inaugurà una exposició fotogràfica al centre cultural de Sa Calatrava i el 29 es portà a terme una xerrada sobre la transsexualitat. Des del País Valencià, l'organització Lambda realitza una sèrie d'actes informatius i activitats paral·leles per cel·lebrar la diada del 28 , així com des del Principat d'Andorra.

L’APUNT

L'Església dissident Malgrat el posicionament oficial de l'entramat jeràrquic de l'església, cada vegada es noten més veus discordants dins de la institució més antiga del món occidental. Unes veus que si hem de fer comparacions són molt més fortes als Països Catalans que no pas a la resta de l'Estat. En aquest sentit cal destacar que la presència de l'església catalana a la manifestació del passat dissabte contra les noces gais fos bastant minsa. Tot plegat denota que hi ha un creixent moviment en les bases de l'església que no es senten gens identificades amb la doctrina oficial. Dintre d'aquests moviments, uns dels que hi està cobrant més rellevància és el dels gais. Un col·lectiu que en els darrers anys ha denunciat la hipocresia d'uns estaments que critiquen allò que molts dels seus capitosts fan, però que no diuen. Tal vegada l'exemple més representatiu d'aquesta nova corrent que fa tremolar els ciments del Vaticà, encara que una mica mediatitzat, sia el del capellà mallorquí Jaume Santandreu, el qual mai s'ha amagat de la seva homosexualitat. Un home que ha destapat la caixa dels trons i les ires enfurismades dels bisbes, però que ha deixat ben clar la falsedat i la doble moral amb què han actuat des de les altes esferes eclesiàstiques en relació a totes aquelles qüestions que fan referència al sexe. En aquest sentit els nous corrents progressistes dins la religió cristiana consideren que el sexe i la condició de cadascú no són cap obstacle ni cap incompatibilitat amb la fe. Denuncien que si l'església continua escorada en posicionaments més propis de l'edat mitjana o de l'època de l'inquisició acabarà desapareixent.

No obstant això, dins l'església encara hi ha grups que es neguen a què aquestes essències revolucionàries i alliberadores desapareguin. Bona prova d'això es té en la irrupció en els últims anys de corrents alternatius com Cristians pel Socialisme, Creients i Feministes o Gais Cristians. És un indici que quelcom s'està començant a gestar i que pot suposar un revulsiu per al futur d'aquesta institució.

4/

Del 28 de juny al 12 de juliol de 2005

PAÏSOS CATALANS

Pals a les rodes del Pla de Presons 2004-2010 al Principat La oposició dels pobles dificulta la construcció de noves presons

Manifestació de veïns de l’Anoia i la Segarra contra la presó / Foto: Plataforma No a la presó

Joan Teran, Barcelona En una entrevista concedida el passat mes de gener al diari Avui, el Conseller de Justícia expresava la seva preocupació per la situació de les presons catalanes i la resumia de la següent manera: la massificació a les presons catalanes és culpa de la manca de previsió dels governs anteriors, seguirà havent una gran pressió a les presons -que xifrava en un augment de 800 reclusos per any- i per tal de contenir aquesta pressió caldrà reforçar les direccions dels centres penitenciaris i obrir 4 nous centres penitenciaris a mitjans de 2007. Aquesta és l'anàlisi estratègica del govern, una anàlisi que podríem qualificar de limitada i de molt conservadora.

Proposta de Reglament Una de les propostes clau del conseller Vallès era el Reglament Penitenciari de Catalunya, instrument legal que després de 23 anys, encara ningú no havia elaborat ni posat en funcionament. El seu esborrany va ser encarregat a l'exfiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo, que va fer campanya pel “No” a la Constitució Europea juntament amb ICV i EUiA, va presentar l'esborrany del Reglament Penitenciari de Catalunya. El cas és que l'exfiscal, nomenat a dit pel govern tripartit va fonamentar tota la seva proposta en el fet que l'augment de reclusos es devia a la falta

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ

Ser subscripor de L’ACCENT et permet rebre a casa cada quinze dies la publicació i col·laborar amb el projecte d’informació popular i compromes amb la realitat dels Països Catalans

d'equipaments i a "l'enduriment conservador de les mesures penals".

Una bona part dels agents socials catalans, amb CCOO al capdavant, van tirar-se al seu coll, tot blasmant-

lo per no tenir en compte la realitat penitenciària catalana, amb el brillant argument defensat per la secció de presons de CCOO, que "si el pressupost d'enguany del

Departament de Justícia s'ha incrementat un 37%, caldria apujar-lo fins al 100% per poder aplicar les mesures de Villarejo".

La proposta de Villarejo, a més de

demanar presons més petites (de fins a 750 interns) i amb molts més equipaments culturals i esportius, es basava en un augment de la participació ciutadana en el funcionament quotidià i en els òrgans de govern de les presons, en el traspàs total de les competències sanitàries que encara té el Departament de Justícia al Servei Català de la Salut amb l'obligació per part d'aquest d'informar les famílies de l'estat dels interns.

Enduriment penal Exemples de l'enduriment penal no en falten, si de cas en sobren. Un bon exemple d'aquest fet és la modificació de la llei del menor enunciada a principis d'aquest mes pel ministre de Justícia espanyol, Juan Fernando López Aguilar. La reforma preveu facilitar el pas dels joves condemnats que no hagin acabat de complir condemna en els "centres de justícia juvenil" tan bon punt facin els 18 anys, sempre que els "experts ho aconsellin". Es tracta per tant, d'una "mesura individualitzada", tal i com afirmen els portaveus de Justícia, i va destinada a erradicar una de les suposades causes de conflictivitat en els centres de menors segons la Conselleria de Justícia de Catalunya. Però el cert és que la reforma seguiria en la línia de la llei aprovada fa 5 anys pel govern del Partit Popular, que el ministre no va dubtar a qualificar de "bona".

Més presons arreu el territori Amb aquestes condicions, que mantenen la línia denunciada per Villarejo "d'enduriment conservador de les mesures penals", sembla lògic que la línia del govern tripartit català sigui la de tirar endavant el Pla Penitenciari 20042010 amb l'objectiu de construir noves presons i tancar-ne algunes d'existents i arribar a les 10.500 places. El cert és que aquest pla ha topat amb algunes dificultats importants malgrat els esforços dels partits governamentals, i és que 3 de cada 4 alcaldes principatins no volen cap presó, segons una enquesta feta a 670 alcaldes.

D'entre les principals poblacions que no volen presons podríem esmentar Granollers, Rubí, Sant Adrià del Besòs, Olot, Lleida, Tortosa, Mataró, Vic, Salt o Blanes, mentre que les poblacions els alcaldes de les quals estarien disposats a acceptar les noves presons a construir podem trobar Girona, Barcelona, Manresa o

Nom i cognoms: Codi postal: Tipus de subscripció: Domicialiació bancària Nom del titular: Entitat

Acte de constitució de la Plataforma contra la presó a Sant Ramon (La Segarra) / Foto: Plataforma No a la presó

Vilanova i la Geltrú, mentre que els alcaldes d'altres pobles petits també acceptarien nous centres penitenciaris: Veciana, Tiurana, Susqueda o la Masó en són alguns

exemples. Caldria veure com reaccionarien els habitants dels pobles en qüestió. Una altra dada interessant d'aquesta enquesta revela que els batlles d'ERC són

Adreça: Població: trimestral (10,5 euros)

Oficina

Telèfon: semestral (21 euros) Població:

Control

Número de compte

Envieu aquesta butlleta per correu a: c. Virtut, 14 baixos, 08012 Barcelona o c. Ripalda, 20 baixos esquerra, 46003 València; truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a subscripcions@laccent.info

els que estan més a favor (un 28%) mentre que els que menys ho estan són els de CiU (23,72%) encara que no hi ha gaire diferència entre els uns i els altres.

Us prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció.

Signatura:

Del 28 de juny al 12 de juliol de 2005

/5

PAÏSOS CATALANS

Els responsables del Fòrum podrien estar en recerca i captura a partir del 7 de juliol El Fòrum de les Cultures condemnat a pagar 3,9 milions d'euros a dues productores nord-americanes per incomplir el contracte d’un documental sobre Sant Jordi

El Fòrum va ser una de les apostes de l’alcalde Joan Clos

Laia Creus, Sant Jordi Desvalls.

Un total de 26 alts càrrecs de les administracions responsables del Fòrum de les Cultures 2004 podrien estar en busca i captura a partir del 7 de juliol. Aquests dirigents no es van presentar a un judici que tenien pendent a causa de la denúncia que van presentar en contra seva dues productores americanes. Entre els responsa-

bles es troben coneguts polítics catalans com Joan Clos, Xavier Casas, Josep Bargalló, Jordi Portabella, Xavier Trias, Alberto Fernández Diaz, Imma Mayol i Josep Piqué.

Els fets Tot comença a principis de l'any 2003, quan el Fòrum va encarregar a dues productores americanes uns documentals en tres dimensions sobre la llegenda de

Sant Jordi. Un any després, l'organització del Fòrum es feia enrere en l'encàrrec. Davant d'aquest fet, les productores decidiren denunciar a l'organització per incompliment de contracte.

La jutgessa d'Illinois, Sophia Hall, donà la raó a les dues productores al no creure's la versió del Fòrum, segons la qual no hi havia cap contracte firmat, trobant molt estrany que les produc-

tores portessin un any sencer treballant en un projecte sense res signat.

Les conseqüències La sentència condemnà al Fòrum a pagar una indemnització de 3,9 milions d'euros, i també instava als responsables a acudir a una nova vista l'abril d'aquest any. Al no presentar-se ningú, Hall donava temps de marge fins a principis de juny per a fer la compareixença dels responsables del Fòrum, però tampoc va donar resultat. En una darrera vista, prevista pel 7 de juliol, la jutgessa insta als responsables del Fòrum a presentar-se al jutjat, advertint d'acusar-los de desobediència a la justícia si no ho fan, de manera que serien detinguts d'immediat al visitar Estats Units en alguna ocasió.

Fins que els responsables del Fòrum no es presentin al jutjat, els contribuents catalans hauran de pagar una multa de 3000 euros al dia. La Generalitat de Catalunya ha hagut de contractar un important bufet d'advocats per a resoldre la qüestió.

El Govern Balear rectifica l'equiparació del nivell C de català amb el de quart d'ESO La pressió del sector educatiu ha fet recapacitar les intencions del conseller Fiol Jaume Calafell, Palma.

Després de mesos d'estires i arronses entre el Govern Balear i el sector educatiu de les Illes, finalment des de la conselleria d'educació encapçalada per Francesc Fiol s'ha decidit tirar enrere amb una de les mesures més polèmiques, que en el seu moment quan es va anunciar, provoca una forta resposta per part del professorat.

Les raons per les quals el Govern Balear ha decidit retractar-se d'una de les mesures estrelles de la seva política lingüística han estat sens dubte les amenaces per part de la majoria del sector educatiu d'establir un aprovat general de català per a tots els alumnes d'ESO si les pretensions de Fiol anaven endavant. Per altra banda, cal destacar que aquesta "solució" tenia el suport de més d'un 53% dels centres de totes

les illes i de la majoria de les associacions de pares d'alumnes així com dels sindicats. En aquest sentit, des de l'STEI s'assegura que les intencions del Govern de les Illes no es corresponen amb la realitat, car segons unes darreres enquestes sobre usos lingüístics gairebé una quarta part dels joves balears no sap parlar en català. En relació en aquesta qüestió des de l'STEI s'adverteix al Govern que la solució al conflicte no es resoldrà definitivament fins que Fiol abans de concedir cap certificat a l'alumnat d'ESO faci un estudi per saber quin és el coneixement real que tenen els joves de la nostra llengua en acabar l'ensenyança secundària obligatòria.

Entre la satisfacció moderada i l'escepticisme Des del sector del professorat i especialment del departament de

Francesc Fiol va rectificar davant la pressió popular

filologia catalana es felicita al Govern per la seva "sensatesa" en no donar l'equivalència de nivell. No obstant això, no es prendran decisions definitives fins al setembre i fins que no es garanteixi al 100% que les mesures anunciades per Fiol no es duran realment a terme. D'altra banda, des de les principal associacions en defensa de la llengua

i també des de l'oposició hi ha una moderada satisfacció. De totes maneres des d'entitats com l'OCB s'adverteix que tot plegat quedarà en paper mullat si el Govern no aprofita aquesta ocasió per donar un gir de 180 graus en la seva política actual de anorreament i anihilació de la llengua catalana.

BREUS

1r aniversari del “no” al transvassament de l'Ebre El 18 de juny la Plataforma en Defensa de l'Ebre va celebrar a la ciutat de Tortosa el primer aniversari de la derogació del transvassament del riu. Va ser un dia festiu a la capital del Baix Ebre, on es va dur a terme un dinar popular a la plaça del Carrilet amb música i ball per a tots els participants a més d'una exposició. La Plataforma en Defensa de l'Ebre considera l'anul·lació del transvasament com un triomf del poble i d'una nova cultura de l'aigua.

Set detinguts en una manifestació anarquista Set persones van ser detingudes per la policia espanyola després de carregar contra una manifestació a Barcelona en solidaritat amb els anarquistes empresonats a Itàlia . La protesta va aplegar unes 400 persones que van iniciar la manifestació a la Plaça Urquinaona i va arribar, rodejada d'un important desplegament policial a Gràcia, on es va efectuar una forta càrrega. Durant les hores posteriors a la protesta el barri va viure alguns enfrontaments entre policies i manifestants.

Es presenta la Coordinadora contra la Tortura Una trentena d'organitzacions d'arreu de l'Estat espanyol han presentat recentment la Coordinadora per a la prevenció de la Tortura. Un dels objectius és que l'Estat signi i ratifiqui el nou protocol facultatiu contra la tortura de les Nacions Unides.

D'altra banda les associacions catalanes firmants -Alerta Solidària, Memòria contra la Tortura, l'Observatori del Sistema Penal de la UB entre altres- han exigit al tripartit principatí que apliqui les mesures d'aquest protocol ja que en té plenes competències. Així mateix han presentat un informe on es recullen fins a 113 denúncies només al Principat.

PAÏSOS CATALANS

6/

BREUS

La Safor en lluita pel territori

Alta tensió als municipis afectats per la "nova proposta" d'interconnexió Mobilitzacions per evitar el desdoblament de la línia de 380 kV Vic - Baixàs

Més de 1.500 persones es manifestaren a Vilallonga el passat 25 de juny contra els desenvolupaments urbanístics desmesurats que s'estan projectant a la comarca. La marxa, convocada per la Plataforma dels pobles de la Safor, critica entre altres plans que afecten muncipis com Ròtova, Palma, Simat i Tavernes amb un total de 11.000 nous habitatges, dues grans urbanitzacions i fins a 7 camps de golf.

D'altra banda, aquests creixements obliguen a la construcció d'una línia d'alta tensió a la Valldigna.

Sabadell no vol la monarquia Unes tres-centes de persones van participar el dimecres 22 de juny en la manifestació per rebutjar la visita dels prínceps espanyols a la ciutat vallesana. En el manifest llegit per l'actor Joel Joan es posava èmfasi en l'anacronisme d'una institució hereva del franquisme, en les despeses de l'acte organitzat pel consistori sabadellenc i en l'augment de la presència policial en motiu de la visita.

Del 28 de juny al 12 de juliol de 2005

Protesta contra la MAT a Camprodon / Foto: Foto coma

Agustí Santacruz, Barcelona.

En les últimes setmanes -i sobretot després de l'èxit de la manifestació contra la MAT celebrada a la Jonquera (veure L'Accent 59)- s'ha desenterrat una alternativa per interconnectar elèctricament els estats espanyols i francès a través de duplicar la capaci-

tat de transport de la línia Vic Baixàs. Malgrat que des del govern autonòmic s'afirma que no hi ha res decidit i que les empreses d'ambdós estats no veuen en bons ulls aquesta opció les mobilitzacions no s'han fet esperar. En aquest sentit destaquen les protestes realitzades a la Vall de Camprodon aprofitant les

visites dels socialistes Joaquim Nadal i Manuela de Madre; així com un tall de la carretera C-17 a l'alçada de Malla. A Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) es realitzà una acció de protesta en un autobús del Departament de Medi Ambient. Altres municipis com Taradell (Osona) han constituït plataformes contra la línia.

L'estat de les alternatives Aquestes darreres setmanes les connexions elèctriques han estat notícia dia sí dia també. En aquest sentit cal diferenciar els diversos projectes i alternatives existents. Per una banda fa menys de dos mesos es va aprovar la nova línia Senmenat Bescanó, projecte encallat durant 30 anys. Per altra, hi ha la qüestió de l'interconnexió. En aquest sentit la proposta oficial és la que passaria per l'Empordà i el Rosselló amb 380 kV (Bescanó Baixàs); mentre que l'alternativa és la del Ripollès i el Vallespir (Vic - Baixàs) que es construiria paral·lela a l'actual duplicant la capacitat.

Les paraules que no s'endú el vent...

El ritme frenètic de l'actualitat permet que el refrany castellà que juga amb el verb dir i amb el nom Dídac estigui a l'ordre del dia, especialment amb els polítics. Malgrat aquest fet, no sempre les paraules se les endú el vent i el portaveu d'ICV-EUiA al Parlament de Catalunya, Joan Boada, n'està patint les conseqüencies. Ell fou qui el 26 de març de 2004 va proposar que "hi ha alternatives per la interconnexió com el desdoblament de la Vic - Baixàs". Al cap de 15 mesos les seves paraules canvien i afirma: "ICV-EUiA es desmarca de la Vic-Baixàs (...) si PSC i ERC han fet la proposta per acontentar la gent de l'Empordà, nosaltres no hi entrem".

El Suprem resol en les properes setmanes els recursos dels presos

Jornades sobre les hortes i ribes El Tribunal Suprem va realitzar el 15 de juny la darrera vista per resoldre els recursos interposats pels catalans condemnats per del Ter El passat 17, 18 i 19 de juny van tenir lloc les jornades en defensa de les hortes i les ribes del Ter. Conegudes amb el nom "Tenim un riu!", durant els tres dies la Plataforma en Defensa de les Hortes i Ribes del Ter va portar a terme activitats ben diverses, tant lúdiques com informatives. Des de visites guiades, xerrades, videos, passant per exposicions, una bicicletada, àpats populars, i també piragüisme o anellaments d'ocells entre d'altres.

Tal·lats els arbres de la memòria de Calvià Per cinquena vegada el bosc de la memòria de Bendinat (Calvià) ha estat atacat. Es tracta d'un monument viu a les víctimes de la repressió feixista. Des d'organitzacions polítiques i sindicals de Mallorca com Maulets o la CGT s'ha denunciat les repetides accions de grupúsculs d'extrema dreta encoberts pel Partit Popular. En aquest sentit es destaca que de nou el batlle calvianer ha tornat a qualificar de "gamberrada" l'acció.

"col·laboració" amb ETA

Concentració davant l’Audiència Nacional a Madrid en solidaritat amb els catalans encausats / Foto: Oriol Clavera

Redacció, Barcelona El passat 15 de juny, el Tribunal Suprem espanyol va citar en vista els advocats dels presos polítics catalans Diego Sánchez i Laura Riera, així com els dels altres dos joves condemnats per l'Audiència Nacional en la mateixa causa contra l'escamot Barcelona de l'organització armada basca. L'alt tribunal espanyol ha realitzat d’aquesta manera el darrer pas per resoldre els recursos contra la sentència que va condemnar la Laura Riera i en Diego Sánchez a nou anys de presó i a dos joves més a

cinc anys de presó per haver col·laborat amb ETA. La defensa dels represaliats catalans demana la lliure absolució dels condemnats, ja que considera que la sentència s'ha basat només en proves extretes sota tortura en aplicació de la Llei antiterrorista i han destacat que els militants d'ETA van exculpar en les seves declaracions als inculpats catalans.

En poques setmanes es podran saber les sentències del Tribunal Suprem.

Des de Rescat, el col·lectiu de suport a presos i preses polítiques catalanes, s'ha denunciat aquestes

condemnes com "desproporcionadament altes", resultat "d'una política repressiva contra la dissidència política als Països Catalans" i ha qualificat l'Audiència Nacional espanyola com "un tribunal d'excepció que actua amb motivacions de caràcter polític" i on "el dret dels represaliats són vulnerats impunement".

Restriccions en les condicions de vida a les presons Mentre s'esperava aquesta resolució judicial, des de Rescat s'ha denunciat les darreres mesures penitenciàries a la presó de

Múrcia, on està empresonada la veïna de Terrassa, Laura Riera.

Segons denuncia el col·lectiu antirepressiu, la presa política està encara en règim d'aïllament de vint-i-una hores a la cel·la, amb l'agreujant que des de fa pocs mesos li han tancat les finestres amb planxes de ferro, impedint l'entrada de llum natural a la sala. Aquesta mesura s'ha aplicat a tots els presos polítics de Múrcia.

Des del col·lectiu Rescat s'ha destacat que el règim d'incomunicació s'aplica actualment al veí de Terrassa, Zigor Larredonda, a Albacete; i al veí de Barcelona, Juanra Rodríguez, a Zuera (Saragossa). Per aquest motiu, el col·lectiu ha donat a conèixer que iniciarà una campanya de cara a l'estiu per denunciar "la duresa del règim d'aïllament" i "la hipocresia del govern del PSOE, que amb el suport d'ERC i ICV-IU, parla de democràcia i pau, però restringeix cada dia que passa una mica més les condicions de vida dels i les preses polítiques".

Per a més informació www.rescat.org

Del 28 juny al 12 de juliol de 2005

/7

ECONOMIA

Qui són i què representen les caixes?

Dani Bernal Orígens i evolució històrica Les primeres caixes d'estalvi apareixen a l'Estat espanyol durant la primera meitat del segle XIX. A Europa, però, ja hi funcionaven des del segle XVIII. Les caixes estaven estretament vinculades als monts de pietat, entitats de caràcter benèfic que lluitaven contra la usura concedint préstecs sense interès a les persones més desafavorides. Atès que cap normativa regulava el funcionament de les caixes, aquestes funcionaven en base als seus estatuts amb l'objectiu de fomentar l'estalvi entre les classes populars.

L'any 1853 es promou una normativa de caràcter intervencionista que pretén una regulació completa de les caixes a les quals qualifica “d'establiments municipals de beneficiència" atorgant als poders públics la potestat de direcció de les mateixes. Aquesta norma va suposar una crisi de confiança dels impositors que tenien por dels possibles efectes negatius de la vinculació de les caixes als poders públics. Així doncs, es va produir Els membres del Consell una retirada massiva de fons. Tot ple- d'Adminsitració representen en la gat va suposar que la normativa que- mateixa proporció, als diferents dés en paper mullat i suposés una grups que composen l'Assemblea. El divergència entre l'aspecte jurídic, i el Consell pot delegar part de les seves funcionament real de les caixes. funcions a una comissió executiva o La llei es veu modificada l'any 1880 al Director General i les caixes passen a ser entitats pri- 3-La Comissió de Control: És l'òrvades de caràcter benèfic però no gan encarregat de la supervisió i conmunicipal. trol de la gestió econòmica i financeEl 1926 un Reial Decret-Llei regula ra de l'entitat. Cada col·lectiu manté diferents aspectes del funcionament la mateixa proporció de membres intern, operacions, vigilància i destí que en el Consell d'Administració. dels fons dipositats a les caixes.

Malgrat tot, però, les caixes acostuEl 1962 passen a ser considerades men a estar fortament polititzades. institucions financeres, es comencen Així doncs en caixes com la de a reduir els seus Catalunya, la coeficients d'inCAM, Bancaixa, “La Caixa és l'entitat versió obligatòria Ontinyent, Girona, financera més i, en general, es o important dels Països Tarragona flexibilitza el seu Pollença els repreCatalans. L'any 2004 àmbit. Tot plegat sentants de les tenia recursos de culmina l'any entitats públiques, clients per un total de és a dir, polítics, 1977 en la plena 143.912 milions equiparació funtenen un pes igual d'euros ” cional i operativa o superior al 50%. entre bancs i caiNomés cal donar xes. una ullada a alguns dels presidents: Qui mana a les caixes?

Narcís Serra (vicepresident del Les caixes disposen de 3 òrgans de Govern espanyol amb el PSOE) a govern.

Caixa Catalunya, o José Luís Olivas 1-L'Assemblea General: És el (president de la Generalitat màxim òrgan de decisió. Està format Valenciana amb el PP) a Bancaixa. per Consellers Generals que repre- L'Obra Social senten a quatre grups diferenciats. Les caixes segueixen mantenint, avui Els impositors, les corporacions en dia, el seu estatus d'entitats sense locals, les entitats fundadores i els afany de lucre, la qual cosa no vol dir treballadors. L'Assemblea General té que no tinguin afany de benefici, sinó com a funció aprovar i modificar els que aquest benefici no es distribueix estatuts i reglaments, aprovar la dis- entre uns accionistes que se'n lucren. solució, liquidació o fusió de l'entitat, Tot plegat es tradueix en que funciodesignar els vocals del Consell nen sota criteris estrictament capitad'Administració i aprovar-ne la seva listes de maximització del resultat gestió així com el balanç, la memòria econòmic, la major part del qual es i el compte de pèrdues i guanys. reinverteix en la mateixa entitat. La 2-El Consell d'Administració:. resta, es destina a Obra Social. A S'encarrega de gestionar i administrar més a més, si analitzem a quin tipus el dia a dia de l'entitat i la seva Obra d'obra social destinen majoritàriaSocial en base al mandat de ment els diners les caixes veurem que l'Assemblea General i els Estatuts. una bona part d'aquest fons serveixen

Seu de “La Caixa” a Barcelona

per finançar activitats culturals (exposicions, concerts, etc.) que, evidentment, s'allunyen moltíssim del seu objectiu fundacional que, recordem, anava destinat a ajudar a les classes més necessitades.

"La Caixa" La Caixa és l'entitat financera més important dels Països Catalans.

L'any 2004 tenia recursos de clients per un total de 143.912 milions d'euros (més de vint bilions de pessetes), crèdits per un import de 93.242 milions d'euros (més de 15 bilions de pessetes), i va guanyar, després de pagar impostos, 1.020 milions d'euros (uns 170.000 milions de pessetes).

Actualment disposa d'una àmplia

cartera de participacions que la converteixen en accionista de referència a les principals empreses de l'estat espanyol. Així doncs, a 31 de desembre de 2004, la seva cartera era: (1) A banda del valor econòmic de les seves participacions, 11.650 milions d'euors (gairebé 2 milions de pessetes), aquestes li atorguen un alt poder de decisió en sectors claus de l'economia com petroli, aigua, llum, gas, autopistes, telecomunicacions, etc.

En tot aquest ball de xifres marejants, la Caixa va destinar a l'Obra Social 183 milions d'euros (una mica més de 30 mil milions de pessetes) bona part dels quals s'allunyen força de l'ajut a les classes més desafavorides que va inspirar la seva fundació.

Conclusió Avui en dia les caixes d'estalvi no tenen res a veure amb l'esperit que les va impulsar. Han esdevingut entitats que, sovint, ostenten un important poder econòmic, el qual aspiren a controlar diferents agents, principalment polítics.

La quantitat de diners que destinen a obra social, en relació als guanys que obtenen, és absolutament insuficient.

A més a més la partida "obra social" engloba conceptes que en res s'assemblen al propòsit inicial d'ajudar a les classes més desafavorides. Si bé és cert que en els darrers anys s'observa un tímid gir en la política d'obra social d'algunes caixes (microcrèdits als països del tercer món, etc.) això sembla més respondre a polítiques de màrqueting que no pas a una voluntat real de tornar als orígens. Cal doncs que els poders públics obliguin a les caixes a destinar més diners a l'obra social, és a dir, a retornar a la societat més part dels beneficis que d'ella estan obtenint i que, a més a més, es vetlli perquè aquest retorn es tradueixi en polítiques concretes d'ajut als més necessitats i no pas en patrocini i promoció d'esdeveniments que, sense negar el seu interès cultural o social, no tenen res a veure amb aquesta finalitat.

Participacions de “La Caixa” Empresa

Participació

Repsol YPF Gas Natural Telefonica Endesa Abertis Infraestructuras Banc Sabadell Deutsche Bank Inmobiliaria Colonial Aguas de Barcelona Suez Banco BPI CaixaVida Fortis Servihabitat XXI Banco Itaú Caprabo VidaCaixa Panrico Altres

12,50% 34,50% 5,00% 5,00% 19,90% 14,80% 1,30% 47,90% 23,10% 1,50% 16,00% 100,00% 0,80% 100,00% 3,10% 20,00% 60,00% 30,00% Total

1. Font: web de La Caixa 2. En milers d’euros

Valor de mercat (2) 2.114 1.957 1.488 828 816 541 425 389 292 285 273 233 221 204 198 194 184 126 882 11.650

OPINIÓ

La disfressa de les caixes

Fornesa, president de “La Caixa”

Només un primer cop d'ull al llistat d'empreses on té importants participacions “La Caixa” ens dóna una idea del paper central que juguen algunes caixes dins el sistema econòmic dels Països Catalans, on en importància són liderades per la mateixa "La Caixa" al Principat i la "Bancaixa" al País Valencià.

Però darrere la façana de les publicitades obres socials, els nostres polítics -a través de les caixesestan en les direccions d'empreses estratègiques que s'han destacat per acumular en les darreres dècades tristos currículums de destrucció del medi ambient, especulació immobiliària o de precarització laboral, entre d'altres activitats d'igual contingut "cívic". I és que alguna cosa haurà de dir La Caixa respecte a les polítiques rapinyaires de Repsol o Endesa a Llatinoamèrica; o be podrien explicar-nos que en pensen que -amb els diners gestionats en gran part pels nostres polítics- es promocionin immobiliàries que especulen amb el dret fonamental a l'habitatge i fan pujar el preu fins a límits inaccessibles; o també ens podrien explicar com es combat la problemàtica de la precarietat laboral des d'empreses com Telefònica o Caprabo que s'han destacat darrerament per conflictes laborals, acomiadaments i repressió sindical.

La realitat, però, és que darrere la façana de les activitats sense ànim de beneficis o de les obres socials, les caixes representen un dels veritables poders fàctics als Països Catalans; intervenint en sectors tan fonamentals com l'aigua, l'habitatge, el gas o l'alimentació tenen un paper destacat en les polítiques privatitzadores i precaritzadores de les condicions de vida dels i les catalanes.

Ben segur que els seria difícil explicar com aquestes polítiques succeeixen quan hi ha un ferri control de Bancaixa pel PP al País Valencià i amb l'acord del tripartit amb CiU per controlar La Caixa al Principat. Els nostres polítics ens demostren, un cop més, com entenen en la realitat les polítiques socials, i en aquest cas sense la disfressa d'uns discursos electorals que difícilment poden ja enganyar ningú.

Col·lectiu d'Economia de L'Accent

8/

L’APUNT

El segrest "legal" de l'Estat espanyol Fa unes setmanes tornà a ésser notícia la pròxima sortida de les presons espanyoles del militant d'ETA de Juana Chaos. Tal i com succeí ja l'octubre del 2004 la maquinària mediàtica i judicial espanyola ha engegat tota una campanya per tal d'impossibilitar que pugui tornar a la seua terra després de 18 anys tancat en diverses presons espanyoles, i després d'haver complert els anys de presó reconeguts pel codi penal amb el que fou jutjat per tal de poder sortir en llibertat. Si el proper 6 d'agost el ciutadà basc no surt en llibertat, i les declaracions del ministre de Justícia, Francisco López Aguilar, en les quals afirmava que es recurririen totes les excarceracions de presos polítics bascos així semblen indicarho, de Juana continuarà estant segrestat "legalment" per l'Estat .

Aquesta situació de segrest és en la que viu el pres basc des del passat octubre, i ara sembla que la justícia espanyola intentarà prolongar-la amb el recurs presentat pel Fiscal en motiu d'uns articles escrits al diari Gara en el qual es denunciava, entre d'altres coses, l'Estat lamentable de les presons espanyoles. Sembla doncs que l'Estat de dret del que fa gala la política espanyola no és res més que una ficció a l'hora de combatre la dissidència basca, i qualsevol altre tipus de dissidència; i que en matèria de drets civils, l'Estat espanyol es troba més a prop del que avui passa a Turquia que no pas del que reconeix la carta dels drets humans de les nacions unides.

Si el govern de Zapatero pretén cercar una solució democràtica al conflicte que enfronta l’Estat espanyol amb el poble basc es pot dir que no va pel millor camí, ja que si no es garanteixen els drets personals d'un ciutadà basc difícilment es podran garantir els drets col·lectius de tot un poble.

INTERNACIONAL

Del 28 de juny l 12 de juliol de 2005

EN PERSPECTIVA

Divisió independentista i fracàs electoral Els resultats electorals tanquen el cicle del BNG i han d'obrir la unitat de l'esquerra independentista gallega

mer lloc perquè la possibilitat d'expulsar Fraga de la Xunta convidava al "vot útil". Segonament perquè tampoc no n'hi havia una alternativa creïble electoralment parlant. Així ni la Frenta Popular Galega ni Nós-Unidade Populare han aconseguit arrossegar vots gallegistes cap a posicions sobiranistes. Sobretot per la frustració d'una llista conjunta que també inclogués ecologistes i comunistes. L'FPG, tot i reconèixer la necessitat d'un procés de confluència, s'exclogué d'una candidatura unitària al·ludint a que l'avançament electoral no donava marge per bastir un projecte sòlid.

NÓS-UP, una vegada eliminada la possibilitat d'uns acords de base,

ha centrat la campanya electoral en socialitzar l'independentisme i presentar-se a totes les comarques del país. En definitiva, NÓS-UP ha destinat la campanya amb objectius organitzatius.

Els resultats electorals d'aquestes dues opcions han estat més aviat discrets. La Frenta ha aconseguit 2692 vots confirmant el seu descens dels darrers anys. Per la seua part NÓS-UP, amb 1671 ha registrat un lleuger creixement respecte a les eleccions europees. Pas significatiu perquè en aquelles eleccions la seua candidatura aconseguí bastant ressò mediàtic en oferir els seus interventors per contar els vots de la plataforma abertzale il·legalitzada Herritarren Zarrenda.

Tots dos resultats marcaran una fita en els procés de creació de les Bases Democràtiques Galeges, i en la redefinició unitària de l'independentisme. Després que les dinàmiques de confrontació has impedit el conjunt de l'independentisme constituir-se com a la primera força extraparlamentària del país, per damunt d'una Esquerda Unida en franca extinció. En un context en el que l'independentisme combatiu havia pres els carrers en les viles Galiza i s'havia significat molt possitivament en les manifestacions que des del Prestige, la invasió d'Iraq o les reformes educatives van somoure la política galega. Tot aquest cabdal de voluntats, incloent-ne dosis signicatives de repressió, s'ha ensopegat amb un bany de fragmentarisme partidista i realisme electoral.

Castro a Veneçuela

Es dissol finalment UA

Veneçuela. Fidel Castro, participarà en la cimera de dirigents del Carib que comença el 29 de juny en el Puerto de La Cruz. En aquest viatge a Veneçuela s'avaluarà la creació d'una petrolera regional, Petrocaribe.

El Comandant de la Guarnició de l'estat de Zulia, el general Virgilio Lameda, declarà que "el president Castro és benvingut a Veneçuela".

Així mateix el general negà que el nomenament de Castro com a padrí d'una promoció d'oficials haja creat malestar dins les files de l'exèrcit.

Euskal Herria. Unidad Alavesa, el partit regionalista d'Araba, ha anunciat la seua dissolució en el seu seté congrés celebrat sense la presència de periodistes. La Presidenta del partit, Enriqueta Benito, ha reconegut que la transferència de vots i de càrrecs cap al PP havien conduït el partit a un atzucac. Unidad Alavesa havia recollit des del 1989 el vot antibasquista de la província amb estreta col·laboració amb el PP, partit que ha acabat per fagocitar-lo.

Manifestació de l’esquerra independentista gallega el passat 25 de juliol, dia de la pàtria galega

Juanjo Garcia, València.

Les passades eleccions a Galiza han confirmat la majoria dels tòpics amb què es relaciona el país: la resistència als canvis, el sucursalisme electoral que beneficia partit que governa a Madrid, i la importància de la diàspora gallega existència. La incertesa electoral que comportà el còmput dels vots americans ve a ratificar el tòpic més popular; que els gallecs no se sap si pugen o baixen.

Però més enllà d'aquestes superficialitats també ha servit per evidenciar el fracàs de la doble aposta del BNG per hegemonitzar el discurs de revindicació gallegista

i alhora esdevenir un partit institucional. La campanya del PSdGPSOE ha estat orientada a discutir-ne el monopoli del galleguisme d'esquerres. Mentre que la seua pròpia presentant-se com a un partit institucional i d'alternança ha desanimat les veus més combatives i li ha arrabatat la simpaties del vot jove. En total el BNG ha perdut 34.000 votants i, allò més important, la dinàmica alcista que en gaudia des de fa quinze anys.

Tanmateix tot i la pèrdua, que alguns analistes atribueixen al "(d)efecte Quintana" aquesta no ha significat un increment significatiu de les alternatives nacionalistes extraparlamentàries. En pri-

RECULL DE PREMSA

Metges de Cuba a Swazilàndia

Itàlia en alerta Metges dominicans per la calor Itàlia. El serveis de Protecció Civil en vaga han activat l'alarma per les altes

Cuba. Cuba enviarà el proper setembre una brigada mèdica a Swazilàndia com a primera acció dins del protocol de la Comissió Mixta Intergovernamental. El ministre de Salut swazilandès expressà que els primers 20 metges que composaran la brigada contribuiran a millorar la salut dels habitants de la seua nació, on un dels principals problemes és la infecció per VIH.

temperatures que estan afectant el nord d'Itàlia. En els últims dies s'han superat els 35º C a Torino, Milano, Brescia o Bologna. També a la ciutat sarda d'Olbia el termòmetre ha assolit registres històrics per al començament d'estiu. A la ciutat catalana de l'Alguer s'hi viu un estat d'alarma sense precedents. A les altes temperatures s'hi afegeix la falta de pluges i una sequera que s'arrossega fa mesos.

República Dominicana. El secretari de Salut Pública asegura ahir que si fos necessari els hospitals públics serien militaritzats d'acomplir-se la vaga convocada pels metges dominicans. El Pla de Contingència de la vaga inclou la militarització dels centres de salud, dels hospitals públics i de la Seguretat Social. La continuació del diàleg està condicionada a que els metges deposen la seua actitud mobilitzadora fins el 2006.

Del 28 de juny al 12 de juliol de 2005

/9

INTERNACIONAL

Laia Altarriba i Piguillem, Caracas

Cròniques de la revolució bolivariana - I

“La guerra contra el latifundi és essència de revolució bolivariana!

Cal posar ordre a la propietat de la terra, terra per als camperols, terra per a qui la treballi”. Amb aquestes paraules i la firma d’un nou decret, el president veneçolà Hugo Chávez donava una empenta el passat 10 de gener a la Llei de terres i declarava, sense matisos, la guerra al latifundi. I és que més de 6 anys després que Chávez accedís al govern, la major part de la terra veneçolana encara és en mans de grans terratinents que, a més, la tenen massa sovint sense produir, en un país que ha d’importar la major part -alguns afirmen que el 70%- dels aliments que consumeix.

Redistribució de la terra al camp veneçolà

“La Llei de terres vol posar les terres ocioses a mans dels camperols”

“El govern de Chávez ha declarat la guerra al latifundi” El motiu que encara es mantingui aquest desequilibri cal buscar-lo en els entrebancs amb els que ha topat el procés -sobretot el cop d’estat i l’aturada petroliera de 2002 i 2003- i en la singularitat de la revolució bolivariana, que està respectant tots els mecanismes de la democràcia representativa. Així, tot i que la Llei de terres es va aprovar el 9 de novembre de 2001, no ha estat fins després de la victòria en el referèndum del 15 d’agost que el govern ha decidit posar l’accelerador de la reforma agrària, com també l’ha posat en l’aprofundiment de la revolució per construir un nou model democràtic de participació popular, un nou sistema econòmic i la defensa popular de la revolució.

Abans de la 5a República, que es va inaugurar el 1999 amb l’aprovació de la nova Constitució elaborada amb la participació de les comunitats, al país ja hi havia hagut una primera reforma agrària. Va ser l’any 1960, i va permetre, segons el govern del moment, la distribució d’un milió i mig d’hectàrees entre 50.000 famílies. Però a la pràctica el latifundi va continuar, i

–sense aconseguir-ho- que ocupessin la terra i no ha recorregut, com passa massa sovint en aquesta singular revolució, a les amenaces o a la força.

En aquest any i mig que a Berberé ja han estat treballant la terra, la cooperativa s’ha convertit en una referència tant a la zona del sud del llac com a nivell nacional, perquè amb el crèdit de 137 milions de bolívars que els van concedir per sembrar les primeres 40 hectàrees de yuca ells van ser capaços d’estirar aquests diners i van acabar sembrant-ne fins a 80 i van desenvolupar també altres àrees productives.

Obstacles per als camperols Però en aquesta redistribució de la terra el camí per a molts no és gens fàcil. D’una banda hi ha la resposta

A la cooperativa de Barranquilla, a l’estat veneçolà del Zulia, ja han començat a treballar la terra.

fins i tot es va aprofundir: si l’any 1958 els grans propietaris posseïen el 23% de les terres explotades del país, el 1998 en posseïen el 42%, segons el diari digital Causa Popular.

Mentrestant, al camp veneçolà, la major part de la població té molts pocs recursos per sobreviure i, com a molt, s’ha de conformar a treballar, malpagada, la terra d’algú altre.

Per pal·liar aquesta situació, la recent Llei de terres i de desenvolupament agrari té l’objectiu d’establir “les bases del desenvolupament integral i sustentable, entent-lo com el mitjà fonamental per al desenvolupament humà i el creixement econòmic del sector agrari dins d’una distribució justa de la riquesa i una planificació

estratègica, democràtica i participativa, eliminant el latifundi com a sistema contrari a la justícia, a l’interès general i a la pau social al camp, assegurant la biodiversitat, la seguretat alimentària i la vigència efectiva dels drets de protecció ambiental i agroalimentari de l’actual i les futures generacions”. La llei no és només una declaració de bones intencions, i preveu diverses mesures per tal d’acabar amb el latifundi, sobretot recuperar les terres de l’Estat que durant les darreres dècades s’han apropiat il·legalment alguns terratinents -que en són moltes- i també expropiar aquelles que els grans propietaris tenen improductives -a canvi, però, d’una indemnització- i donar-les a

cooperatives de camperols perquè les treballin.

L’exemple de Berberé Una de les beneficiades d’aquesta redistribució del sòl veneçolà ha estat la cooperativa de Berberé, al sud del llac Maracaibo, dins de l’Estat de Mérida. La cooperativa es va constituir l’abril de 2002 i, després de presentar la denúncia per terres ocioses a l’INTI (Institut Nacional de Terres) tal i com estableix la llei, l’octubre de 2003 es van instal·lar a la terra un cop havien aconseguit la carta agrària que els atorga fins a 563 hectàrees per treballar i per quedar-s’hi a viure. Han tingut sort que la terratinent, Yolanda Pérez de Soto, només ha utilitzat el recurs legal per intentar impedir

dels terratinents, que envien sicaris a les terres que han començat a treballar les cooperatives, i que des del 2001 ja s’han cobrat la vida de més de 110 camperols.. Però d’una altra banda també hi ha els obstacles interns, i és que, com reconeix el mateix govern, en moltes institucions la burocràcia i la corrupció posen frens a l’aprofundiment de la revolució. Emilio Méndez, alcalde de Santa Barbara de Barinas, municipi on s’han creat noves cooperatives agràries, explicava aquesta realitat: “Només fa 6 anys que el president Chávez va assumir la responsabilitat de dirigir el país, i no podem dir que en 6 anys la revolució a Veneçuela està altament consolidada, que ja no hi ha problemes amb l'educació, amb la seguretat o amb la distribució de la terra. Al contrari, ara és realment quan s'estan començant a veure tots aquests problemes que hi ha, i esperem que entre totes les institucions facin una bona feina per poder donar resposta a aquestes situacions”.

Sicariat: la resposta armada dels terratinents Més de 110 camperols veneçolans han estat assassinats des del 2001 Laia Altarriba i Piguillem, Caracas La Llei de terres que va aprovar el Parlament veneçolà l’any 2001 ha comportat un augment de la violència contra els camperols. És la resposta dels sectors més reaccionaris dels terratinents del país davant d’una possible pèrdua de terres, que la llei estipula que, si no s’estan treballant, han de passar a mans dels camperols.

El Frente Nacional Campesino Ezequiel Zamora denuncia que ja són més de 110 camperols els que han mort en mans de la violència dels terratinents des de l’aprovació de la llei. La major part han estat assassinats pel que s’anomenen sicaris assassins a sou-, però també n’hi ha que han mort en mans dels mateixos latifundistes. Alguns dels autors materials d’aquests crims estan empresonats -la minoria-, però les

organitzacions camperoles reclamen que també s’empresoni els autors intel·lectuals, és a dir, qui ha pagat perquè es cometés l’assassinat.

A la cooperativa de Santa Elena de Arenales (a l’estat de Mérida) fa un any van perdre un company en mans de Sioly Torres, la propietària de les terres que ja havien aconseguit per a treballar. Era el 14 d’abril de 2004, i es dirigien a les terres quan es va presentar la terratinent amb un grup d’homes armats. Sense dubtar-ho, Sioly va treure una arma i va disparar contra un dels camperols, Jesús Antonio Guerrero López, que va morir a l’acte. En aquest cas, més de 40 testimonis van permetre l’empresonament de l’autora de l’assassinat.

El cas de Luis Mora és diferent. Ell era un dirigent comunitari molt actiu, també de Mérida, que feia poc que havia començat a muntar una coope-

rativa amb un grup de camperols.

Luis Mora rebia amenaces constantment, fins al punt que durant un any un grup de 10 companys dormia cada nit a casa d’ell per evitar que el matessin. Però la tarda del 4 de febrer de 2002 estava a casa sol amb dos dels seus fills i van aparèixer dos homes demanant aigua; quan els van obrir la porta van descarregar 9 trets sobre Luis. Ell va morir a l’acte, i un dels dos fills que tenia 8 anys va patir un vessament cerebral per la impressió que li va causar el crim i va morir al cap d’un any. En aquest cas, els dos autors materials del crim estan empresonats, però tothom sospita que darrere d’ells hi havia Nestor Montiel, un terratinent que continua en llibertat.

Com aquests dos casos, arreu del país es repeteixen les cooperatives que han perdut algun dels seus companys

perquè lluitava per poder treballar la terra.

La resposta dels camperols El passat dissabte 4 de juny diverses organitzacions que agrupen els camperols es van reunir a Caracas en una trobada on també va participar el ministre d’Agricultura i Terres. La major Carmen Cecilia Laguada és la vídua de Luis Mora part dels participants pensa que el Govern no està aprofundir la revolució bolivariana al fent prou per resoldre els conflictes camp: reforçar les unitats de defensa amb què topa la Llei de terres, i per rural, desarmar els latifundistes i que això van posar diverses propostes s’investiguin tots els assassinats que sobre la taula per evitar més morts i hi ha hagut.

10 /

Del 28 de juny al 12 de juliol de 2005

CULTURA

Mequinensa es queda sense veu

LA CRÍTICA

Sants sistema, Sants estil

Als 63 tres anys mor Jesús Moncada, l'escriptor de Mequinensa que ha immortalitzat, a obres com Camí de Sirga, el seu poble ofegat per les aigües del pantà de Riba-roja

Jesús Moncada ha mort recentment

Josep Maria Solé, Barcelona.

L'escriptor Jesús Moncada i Estruga, va nèixer a Mequinensa (Baix Cinca) el 1941, i s'hi va estar fins el 1966, any en què, després de treballar de professor al poble, i animat pel novel·lista i historiador Edmon

Vallès, marxa a Barcelona per dedicar-se a la literatura i a la pintura.

En arribar a Barcelona es posa a treballar a l'editorial Montaner y Simón on va tenir, per cap, en Pere Calders, que l'animarà a escriure i l'adoptarà com a deixeble. També d'altres companys com en Josep Soler, en Fèlix

Cucurull i en Xavier Benguerel, l'animen a anar escrivint. Finalment, el 1981, es publica el seu primer llibre de contes, Històries de la mà esquerra. A partir d'aquest moment, la seva producció literaria s'anirà succeint sense presses: els llibres de contes El cafè de la granota (1985) i Cadaveres atònites (1987), i les novel·les Camí de Sirga (1988), a partir de la qual el seu nom comença a ser reconegut i popular, La galeria de les estàtues (1992) i Estremida memòria (1997).

El gruix de la seva obra gira al voltant de Mequinensa (només Estremida memòria no en fa cap menció). Un poble amb història però sense present ni futur des que va quedar ofegar pel pantà de Riba-roja el 1971. La seva història ens la narra a El camí de Sirga, on fa un recorregut per la vida del seu poble des del 1914, moment de màxima esplendor del període contemporani, amb una conca minera en plena producció, fins l'inici de la decadència amb l'arribada de les primeres màquines constructores el 1957, i la mort definitiva el 1971, any de finalització de les obres del pantà.

A més de narrador, en Jesús Moncada ha estat traductor de clàssics com ara La volta al món en vuitanta dies

d'en Jules Verne, o El comte de Montecristo, de l'Alexandre Dumas.

El seu reconeixement li ha arribat tant per l'interès que la seva obra ha generat a l'estranger (un quinzena de llengües han fet seves les paraules d'en Jesús Moncada), com a casa. Els premis s'han anat succeint. Tard, però han anat caient. El Nacional de la Crítica, el Ciutat de Barcelona, el Crítica Serra d'Or, el Premi dels Escriptors Catalans a la qualitat del conjunt de l'obra el 2001, mateix any que rep la Creu de Sant Jordi i, finalment, el 2004, el Premi de les Lletres Aragoneses, esdevenint el primer escriptor català que rep aquest guardó. I, de fet, aquest reconeixement a un escriptor català hagués pogut no existir perquè, en un principi, comença la seva creació en castellà. En Jesús Moncada prou que parlava en català però la situació de minorització de la llengua, que veu una accentuació a la Franja de Ponent, va fer-li pensar que la llengua en la què que parlava i pensava no estava feta per aquest tipus d'activitats. Ara, quan el càncer de pulmó que patia l'ha acabat vencent, observem com el seu esforç per dignificar la llengua dels i les catalanes, sobretot dels que viuen sota administració de la Comunitat Autònoma d'Aragó, no ha estat en va.

Dario Fo i Rossini al liceu Joan S. Colomer i Tejada, Barcelona El passat 20 de juny es va estrenar al Gran Teatre del Liceu l'espectacle sobre La Gazzetta de Rossini en que Dario Fo, que s'encarrega de la direcció d'escena, l'escenografia i el vestuari, torna a posar en escena un muntatge que té els seus orígens en el festival de Pesaro del 2001 i que tornarà al seu lloc d'origen aquest estiu, quatre anys després. En el moment en què aquest número de L'Accent surti al carrer quedaran encara cinc representacions.

La Gazzetta es basa en la comèdia de Goldoni Il matrimonio per concorso i va constituir el primer fracàs de Rossini, acostumat a uns èxits de públic aclaparadors. Quan el Festival de Pesaro va demanar a Fo un espectacle per a l'edició del 2001 sobre alguna obra de Rossini (el festival es basa en les obres d'aquest autor), Fo va insistir que volia realitzar-lo sobre una obra desconeguda ( abans havia posat Rossini en escena amb Il barbiere di Siviglia, L'Italiana in Algeri i Il viaggio a Reims). En proposar-li La Gazzetta es va haver de dedicar a una intensa feina de manipulació/restauració ja que el que quedava de la partitura era

Dario Fo ha recuperat l’òpera La Gazzetta de Rossini

incomplet i agreujava les deficiències de l'obra, que el mateix Fo reconeix: "L'òpera es desenvolupa mitjançant tres finals inacabables i la partitura (que ens arribat sense un quintet esmentat a la crònica de l'espectacle original), presenta una seqüència de recitatius que dura

qüasi mitja hora. En aquesta llarga seqüència es desenvolupen les claus i els girs còmics que donen moviment al grotesc joc de l'òpera". La solució de Fo a aquesta llarga seqüència de recitatius va ser incloure una escena amb un diàleg de l'original teatral de Goldoni sobre la

música de la tarantella de Rossini (La danza) que esdevé un dels moments brillants de l'espectacle.

Per a resoldre el caràcter incomplert de la partitura Fo va contar amb la col·laboració de l'especialista en Rossini nord-americà Philip Gosett i el director d'orquestra Maurizio Barbacini, que és qui s'encarrega de la direcció musical de l'espectacle a Barcelona, dirigint l'orquestra de músics joves de l'Acadèmia del Liceu.

La trajectòria de Fo s'ha caracteritzat pel compromís polític amb el moviment comunista, compartit amb la seva companya, coautora de molts textos i actriu principal Franca Rame. El 1968 va fundar Nuova Scena, companyia associada al PCI que realitzava espectacles a les fàbriques. Desacords amb el partit, però, el van portar dos anys després a crear Il collettivo teatrale La Comune a Milà. Aquest mateix any (1970) va escriure el seu text més famós, Morte accidentale d'un anarchico, una mostra del caràcter combatiu del seu teatre: "Ells volen la revolució...i nosaltres els donarem reformes, moltes reformes... els ofegarem en reformes. O millor encara, els ofegarem en promeses de reformes, perquè tampoc els les donarem mai!"

S'ha fet esperar però ja és aquí el primer llarga durada dels Pirat's Sound Sistema, grup originari del moviment anticapitalista del barri de Sants de Barcelona. Després d'haver editat una maqueta totalment autogestionada que fou penjada a internet i d'haver-se recorregut el país de punta a punta i haver rulat per Europa amb els Obrint Pas, els Pirat's presenten Sants Sistema (Propaganda pel fet).

El disc consta d'onze noves cançons i dues remescles de temes antics que esdevenien indispensables per aquest debut, "Bombes" i "Mosso d'esquadra". Reggae, ragga i dancehall és el que ens trobem principalment al àlbum, tot i que el jungle i el drum'n'bass també són presents a la cançó "Món Boig".

Una de les sorpreses més destacades d'aquest Sants sistema és l'elaboració d'un tema íntegrament rap fet en català, "A cada somni" amb la col·laboració d’en Pau de la Pupil·la. Cal destacar aquesta l’aposta ferma per al hip-hop fet en català després d'intents fallits com el Disop o CRIM, que més enllà de l'aposta comercial que suposaven, no varen arribar mai al nivell que en Pau i en Rodrigo eleven en aquest estil de música fet en la nostra llengua.

A la resta d'àlbum trobem allò que els Pirat's Sound Sistema millor saben fer, ritmes jamaicans interpretats a l'estil de Sants on DJ Merey mostra les seves aptituds darrere els plats i els dos Mc's, Soto i Rodrigo escupeixen rimes plenes de crítica social. Temes com "La lluita", "Complicitats", "Mentides" o "Tots som hostatges" mostren que els Pirat's no fan ulls clucs davant els problemes que afecten a la societat i al jovent en particular.

Aquest estiu, PSS tornarà a portar els seus ritmes calents per arreu dels Països Catalans així que si passen prop de la vostra vila no dubteu a veure la posada en escena d'aquest Sants sistema ja que val la pena no perdres el seu directe. Sens dubte, aquest és un disc que recomanem des de L'Accent.

Jordi Garrigós

AGENDA

HISTÒRIA

Artigues i Fornés, una vida de lluita comunista Josep Vicent Artigues i Fornés naixqué a Pedreguer (Marina Alta) al si d’una família llauradora. Com molts altres xiquets de l’època, visqué des del seu naixement en un clima de repressió ja que son pare havia lluitat al front durant la Guerra Civil. Cap al 1973 Josep Vicent se n’anà a viure a València i començà a treballar com a obrer de la construcció, entrant en contacte ràpidament amb el món antifranquista clandestí. Així doncs, aviat començà a militar en l’Organització Marxista Leninista –col·lectiu maoísta nascut el 1968– dedicant el seu esforç a estendre la implantació d’aquesta organització al sud dels Països Catalans. Durant aquella època n’Artigues encapçalà l’OML a València i se centrà a l’àmbit de la propaganda comunista i la contrainformació obrera, aconseguint treure El Bolxevic –organ de difusió local de la seua organitzció– que ells mateixos repartien a les fàbriques de l’anomenat “cinturó roig” de

Del 28 de juny al 12 de juliol de 2005

C U LT U R A

11/

l’Horta.

El 1975 l’OML i d’altres organitzacions comunistes d’arreu l’Estat crítiques amb el paper proconciliador del Partit Comunista d’Espanya, decidiren donar un pas i fundar un nou partit comunista que tinguera per bandera la ruptura amb el franquisme i no la seua reforma democràtica; es tracta del Partit Comunista d’Espanya (Reconstituït). En aquells moments Artigues marxà a viure a Barcelona, on continuà treballant a la construcció i s’integrà a la Secció Catalana del PCE (r) on s’encarregà de l’àmbit propagandístic i de formació política. Josep Vicent fou un col•laborador habitual del periòdic comunista Catalunya Roja i es va distinguir segons els seus companys de militància per la seua confianza en la victòria del proletariat en la lluita contra el feixisme i el capitalisme i per l’optimisme i valentia amb que acarava l’activitat revolucionària. Així l’activitat

d’Artigues feu que el PCE (r) començara a ser present al dia a dia de les fàbriques del Baix Llobregat i Vallès Occidental.

Aquesta decisió i empenta el portà a a passar a militar al Grup Antifeixista Revolucionari Primer d’Octubre des de Juliol de 1976, poc temps que el PCE (r) donara la consigna als obrers d’arreu l’Estat “d’aconseguir armes i aprendre a emprar-les” arran l’embranzida revolucionària que es vivia en aquell any. La seua activitat política i armada es desenvolupà integrament als Països Catalans, concretament als cinturons industrials de Barcelona i València. En aquesta darrera ciutat morí assassinat per la policia el 21 d’octubre de 1976, quedant molt minvada l’organització dels maoístes al Principat arran la pèrdua d’un militant que els seus companys qualificaven com “excepcional”.

Vicent Llogodí

JUNY Dimarts 28 Lleida (Segrià). Concentració contra l'església i la repressió sexual.

19:30h, plaça Paeria. Organitza: Endavant.

Girona (Gironès). Concentració per l'alliberament lèsbic, gai i transsexual. 20h, Pont de Pedra. Organitza: FAGC, el GLG, FAR i Maulets.

Dimecres 29 València (Horta). Presentació del llibre: Memorias de un presidiario en las carceles franquistas. 20h, Llibreria Sahiri.

Dijous 30 València (Horta). Xerrada: Policia espanyola a judici per agressió a dos joves d'Elx en la cimera antiglobalizació a Barcelona. 20h, Llibreria Sahiri. Organitza: Alerta solidaria.

JULIOL Divendres 1 Girona (Gironès). Acte contra el feixisme, per la llibertat i la convivència a St. Narcís. 20h, Centre Cívic de St. Narcís. Organitza: CUP i Maulets.

Salses (Rosselló). Inici de l'Acampallengua de la Catalunya Nord. 19h.

Organitza: Angelets de la Terra, Joves Catalans, Le 35 i Ajuntament de Salses.

Dissabte 2 La Seu d’Urgell (Alt Urgell). Som-hi 2005. Tallers, fira d’entitats i concert amb Revolta 21, Opció K-95 i altres. Organitza: Assemblea Independentista la Falç i Assemblea de Joves de l’Alt Urgell.

Barcelona (Barcelonès). Manifestació per l'alliberament gai, lèsbic i transsexual. 18:30h, plaça Universitat.

Dilluns 4 València (Horta). Inicia de la XXX Escola d'Estiu del País Valencià. 9h, CP Miguel Hernàndez.

Dijous 7 Esparreguera (Baix Llobregat). Inici de la Festa Major Alternativa.

Organitza: Assemblea de Joves d’Esparreguera.

Divendres 8 Montcortès (Pallars Sobirà). Inici de la II Acampada d'acció social. 19h.

Organitza: CGT Ponent.

Berga (Berguedà). Inici de l'Aplec del Jovent dels Països Catalans, Rebrot'05. Organitza: Maulets.

Dissabte 9 Prat del Llobregat (Baix Llobregat). Concert anirepressiu amb SA, Insershow i altres. Organitza: KOP-El Prat.

Meliana (Horta). Concert d'Arròs Caldós, Orxata Sound System. 22h, poliesportiu municipal.

Dimarts 12 Ciutat (Mallorca). Projecció del vídeo "Arrels de Lluita". 20:30h, Ateneu 23 d'Abril. Organitza: Maulets.

Dijous 14 Ciutat (Mallorca). Xerrada "Capitalisme global i crisi ecològica". 20h, Ateneu 23 d'Abril. Organitza: Maulets.

Divendres 15 Calafell (Baix Penedès). Concert amb Pirats Sound Sistema i Obrint Pas. Barres de l’Assemblea de Joves de Calafell.

Dissabte 16 Elx (Baix Vinalopó). Sopar-sardinada a la platja del Pinet. 21h.

Organitza: Casal Jaume I d'Elx.

Alacantí:Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Universitat Alacant, CEPC-UA. Alcoià:Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp:Casal Popular La Turba, Col·lectiu 1714. Alt Empordà:Casal La Volta. Alt Penedès:Ateneu X, Ateneu Independentista el Cep-CUP Vilafranca, La Fornal, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Andorra:Llibreria la Puça Anoia:Jaç Roig, Ateneu Popular de Masquefa.

Bages: Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular la Falç, A.C. Mercat del Blat de Cardona. Baix Camp: El Carrasclet, CGT-Reus, URV-Campus Reus, Casal la Calderera. Baix Cinca: Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat: Roses de Llobregat. Casal el Racó, Ateneu Corberenc, Centre Social la Vila, Casal l'Alternativa, Taberna l'Esparracat, Papereria Elena, Papereria Stel, Biblioteca Can Castells Baix Maestrat: Ball de dimons de Vinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx, CEPC-UMH, Universitat Miguel Hernández. Barcelonès: Ateneu Júlia Romera, Local Social Krida, Casal Independentista de Badalona Antoni Sala i Font, La Barraqueta, Ikastola, Casal Popular de Gràcia, La Torna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Revoluciona't, La Violeta, Infoespai, CAT-Via Fora, CPF, Puku's Bar, MM Crew, I què, Castellers de la Vila de Gràcia, Cafè del Teatre, Subtitula't, Ateneu Rosa de Foc, Hotel d'entitats, CSO la Fera, Kasa de la Muntanya, Ateneu de Vallcarca, CSO el Manantial, UB-Campus Mundet, UB-Campus Diagonal, UPC-Campus Sud, Cau Subversiu-Alternativa Estel-UB, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records, Kebra Discs, Biblioteca de Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, UB-Edifici Central, UPF-Rambles, FAVB, La Cereria, Euskal Etxea, Espai Mallorca-Via Fora, UPF-Ciutadella, CEPC-UPF, AE-UPF, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI, Pati Llimona, Arran, Casal Independentista de Sants, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, Biblioteca Ignasi, AVV de Sant Andreu, S.C. La Lira, Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Casal Popular Martí i Pol, Bar Patapalo, Biblioteca Can Fabra, Centre Cívic Via Favència, Masia de la Guineueta, Centre Cívic Can Basté, Biblioteca de Nou Barris, Centre de Porta-Sóller, Ateneu Popular de 9 Barris, Cooperativa Ítaca, Ateneu Popular Octubre, CEPC-Barcelona, Ateneu Popular de l'Eixample.

Berguedà:Casal Independentista Cal Panxo. Camp de Túria:Casal Jaume I-Llíria. Conflent:Casal Jaume I-Rià. Camp de Morvedre:Espai Dina. Eivissa:GEN, CEPC-Eivissa, Ràdio-UC. Garraf:Ateneu l'Aixada, GER. Garrigues:Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques.

Garrotxa: Ateneu Independentista de la Garrotxa. Gironès: Casal Saltenc, Ateneu 24 de juny, Ateneu la Màquia, Casal Independentista El Forn, Centre Cívic de Celrà, La Pioxa de Bordils. Horta: Bar Tocat, C.S.O la Diskòrdia, Akelarre, Casal Jaume I-Malva-Rosa, Casal Jaume I-Russafa, Casal Jaume I-Catarroja, Biblioteca Diputació, Racó de la Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Centre Excursionista de València, Lliberia Sahiri, El Glop, Ateneu Cultural Casino de Torrent, CEPC-UV, Biblioteca humanitats, UV-Campus Tarongers, UV-Campus Burjasot, Cafè l'Infern, Ateneu l'Escletxa. Mallorca: Grup Ornitològic Balear, locals de l'Obra Cultural Balear, Es Pinzell, Can Lliró de Manacor, Campus UIB, CEPC-UIB. Llitera: Casal Ramon Vives. Maresme: Taberna Atzucac, Casal Independentista El Solc, Casal Popular Fèlix Cucurull. Marina Alta: Casal Jaume I-Pedreguer, Casal Jaume I-Pego, Casa Pinet. Matarranya: Casal de Calaceit. Menorca: GOB-Menorca. Osona: Casal Independentista Manel Viusà, Casal la Traca de Tona, el Xamfrà, 1714 Seguem Cadenes, Ges Insurrecte, Casal Independentista el Gurri, Bar KanKarra, Biblioteca de Taradell, Bar Tse-tse, Atmosfera, Biblioteca Dos Rius, Bar el Casal, Restaurant l'Olla dels Experiments, Biblioteca de St. Pere de Torelló. Pla de l'Estany: Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Pla d'Urgell: El Gis-Mat de Linyola, A.C Jaume I. Plana Alta: Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló, CEPC-UJI, Universitat Jaume I, A.C. l'Arrel, Casal Popular de Castelló Plana Baixa: Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta: Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume ICarcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca, Col·lectiu Vicent Andres Estellés. Ripollès: Casal Independentista i Popular l'Espurna. Rosselló: Llibreria Catalana, Casal Jaume I-Centre Cultural Català, CEDACC, Universitat de Perpinyà, Associació Arrels, Associació Aire Nou de Baó, CEPC-UP. Safor: Casal Jaume I-Gandia, Casal Jaume I-Oliva. Segarra: Torà. Segrià: La Falcata. Selva: Casal Popular el Trabuc, CUPA. Solsonès: Bar Castell, Casal l'Estaca. Tarragonès: Cafè Bar l'Auca. Vall d'Albaida: Ateneu Popular Arrels, Casal Jaume IOntinyent. Vallès Occidental: Casal Independentista Can Pingàs, Tio Canya-Mollet, Universitat Autònoma, CEPC-UAB, Via Fora-Ripollet, Consell de Joventut de Terrassa, Minyons, Geganters de Terrassa, La Nit. Vallès Oriental: Casal Popular el Tiet, Bar la Tramuntana, el Mirallet, Llibreria la Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaça de Cardedeu, Ateneu Molí d'en Ral de Caldes, Casal la Traca de Cardedeu, Casal Quico Sabaté, Biblioteca Can Pedrals, Biblioteca Can Mulà. Vallespir: Angelets del Vallespir.

On trobar L'Accent

Locals i col·lectius col·laboradors Alternativa Estel-UPF (Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona) / Alternativa Estel-UB (Cau Subversiu. Facultat d'Història-UB) / AC la Fornal (St. Julià, 20 bx.

Vilafranca del Penedès) / AC l’Esquellot(Cardedeu) / Assemblea de Joves Independentistes del Clot(Barcelona)/ Associació de Veïns de Vinaròs Migjorn(C. Àngel 30, Vinaròs) / Ateneu Corberenc (Corbera de Llobregat) / Ateneu Popular Arrels (Doctor Otero 11, Beniarrés) / Ateneu Popular de l’Eixample (Ptge. Conradí 3, Barcelona) / Ateneu Popular X (Ferran 14. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular Octubre (Badajoz 23. Barcelona) / Ateneu l'Aixada (Major, 44. Vilanova i la Geltrú) / Ateneu Popular La Falç (Antic escorxador s.n, Artés) / Ateneu la Torna (Sant Pere Màrtir 37 bx, Vila de Gràcia) / La Barraqueta (Virtut, 14. Barcelona) / Ateneu 1714 (Sant Pere 6, 1r. Banyoles) / Can Capablanca (Les Paus, 19. Sabadell) / Casal Antoni Sala i Font (C. Riera d'en Matamoros 103, Badalona) / Casal Independentista de Sants Jaume Compte (Premià, 31. Sants) / Casal Popular de Gràcia. (Ros de Olano 39/41, Barcelona) / Casal Popular Can Pingàs (Terrassa) / Casal Popular La Traca(Tona) / Casal Independentista El Gurri (Pça. Aibas, 9, Taradell) / Casal el Racó (Església 10, Molins de Rei) / CEPC-UA (Aulari 1, Hotel Associacions, Alacant) / CEPC- UMH (Sant Jordi, 2, Elx) / CEPC-UPF (Edifici Jaume I, Despatx 20.1E12, Barcelona) / CEPC- UJI (Mare de Déu de la Balma, 1, Castelló de la Plana) / CEPC-Eivissa (AC. 115. Sant Rafel) / CEPC-UAB (Local R-122, Pl. Cívica) / CEPC-UV (Baró St. Petrillo, 9) / Casal Popular de Castelló (A.C 667, Castelló de la Plana) / Endavant-La Costera (L'Alcúdia de Crespins Canals) / La Falcata (Panera 2, Lleida) / Ges Insurrecte (Colomer, 11, 1r B. Torelló) /Kasal Okupat el Prat (KOP) -Alta Tensió (C. Dr. Soler i Torrents 36, El Prat de Llobregat)/ Partisano (Pça. de l'Oli, 7 baixos. Girona) / La Pioxa (C. Almeda s/n. Bordils) / Casal Quico Sabaté (St. Roc, 8. Sant Celoni) /Racó de la Corbella(Ripalda 20, baixos. València) / Centre Social-Bar Terra (Baró de Sant Petrilló 9. València) / La Traca (Pau Gesa 5. Cardedeu) / Taberna l'Esparracat (C. Feliu Monné 18, Esparraguera) / 1714 Seguem Cadenes (Riera 29. Vic) / Via Fora-CAT (Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera St Miquel, 25. Barcelona)

Del 28 de juny al 12 de juliol de 2005

/ 12

CONTRAPORTADA

"Volem donar resposta a la pèrdua dels valors que van lligats a l'Horta” Aure Silvestre, València

L’Horta de València es veu afectada pel desenvolupament urbanístic

Entrevista a en Josep, membre de la Universitat d'Estiu de l'Horta Els propers 18 al 23 de juliol se celebra la quarta Universitat d'Estiu de l'Horta a Campanar, València. Enguany, sota el lema "Fem l'Horta possible, propostes de gestió de l'horta periurbana"; i que com el seu nom indica es centrarà en l'anàlisi dels diferents models de gestió de les hortes periurbanes, és a dir aquelles més estretament vinculades als àmbits urbans.

Des de L'Accent, com en anys anteriors, no hem volgut faltar a la cita amb aquesta iniciativa i per aquest motiu entrevistem en Josep, un dels organitzadors d'aquesta proposta alhora formativa, alhora lúdica, i ho fem pocs dies abans que enceten les feines d'acondicionament d'un dels espais des dels quals es vol treballar, un hort en procés d'expropiació, i que els seus legítims propietaris han cedit a l'organització per elaborar un dels tallers pràctics. Un hort que, a més a més es troba al vell mig de l'anomenat hipermercat de la droga, al perifèric barri de Campanar. Perquè el fet que enguany hagen triat Campanar no ha estat casual. De fet, un dels interessos de l'associació ha estat el de portar la Universitat d'Estiu de l'Horta a aquells espais especialment amenaçats. El que també és una manera d'atraure l'atenció de la societat davant un problema, el de la desaparició dels espais d'horta amb damnoses conseqüències socials, econòmiques, culturals i sobretot humanes, davant el qual la societat pareix més insensibilitzada.

Amb en Josep parlem dels orígens d'aquesta iniciativa, ara fa quatre anys a la ja gairebé desapareguda horta de la Punta; de les relacions amb l'entitat "Per l'Horta" i amb les institucions i administracions públiques; així com dels continguts que es desenvoluparan la segona quinzena de juliol a Campanar.

Quina relació té la Universitat d'Estiu de l'Horta amb l'entitat Per l'Horta, ho pregunte perquè pareix que hi ha una certa confusió pel que fa a la relació entre totes dues iniciatives.

Bé, en un principi naixen com a coses paraleles, i amb idees de treballar àmbits diferents. Així i tot, com sempre, hi havia gent que comparteix les dues organitzacions. A més a més, sempre s'ha buscat i aconseguit un recolzament mutu. Per això, sense estar integrades, són iniciatives que van en un mateix sentit i que evidentment coincideixen en molts aspectes.

Potser la major diferència és que els nostres esforços van més encaminats a l'organització de la Universitat d'Estiu de l'Horta, amb la qual cosa tenim més facilitat en referència a la manera de determinar el nostre model de funcionament, potser més basat en l'assemblearisme, o la possibilitat de tenir menys contacte amb les institucions.

Com va sorgir la iniciativa de muntar la primera Universitat d'Estiu de l'Horta ara fa quatre anys?

Aquella, la primera Universitat, va ser una iniciativa de dues persones, que a més va tenir lloc en un context molt determinat, el de l'amenaça a la Punta, quan es començaren a tombar les primeres alqueries d'aquella part de l'Horta de València. Aquella agressió es va produir aprofitant l'avinentesa de l'estiu; i la possibilitat que no se n’assebentès ningú. Per aquests motius, un grup de persones, organitzarem aquesta iniciativa per tal de donar major ressò mediàtic i apropar a la gent a aquella problemàtica. Des del començament es va voler implicar diferents institucions com una manera de forçar-les que estigueren allí. També ens posarem en contacte amb l'associació de veïns la Unificadora de la Punta, amb la gent que integrava l'assemblea de cases okupes que estaven en aquell moment en funcionament; per tal d'establir una coordinació amb tots ells.

Quina relació manteniu amb les institucions?

A la primera edició aconseguirem implicar a diferents institucions. Per exemple a la Unió de Llauradors i

Ramaders; a la Societat Espanyola d'Agricultura ecològica o a la Universitat de València. Val a dir que cercarem una implicació que sobrepassés allò més estrictament veïnal.

Això ho férem també per tal de donar una major projecció mediàtica.

Encara que des del principi també hem intentat no barrejar-nos excessivament amb l'administració ni proposar-nos de fer una cosa massa institucional. Així i tot, en algunes edicions sí que hem aconseguit un cert suport per part d'alguns ajuntaments, com a la segona, a Alboraia o a la tercera a Picanya. Encara que l'ajut que hem rebut ha estat generalment de la cessió d'espais. Enguany, per exemple la fem a l'institut de Campanar.

Els ho proposarem i la direcció del centre es va mostrar d'acord.

Per què heu triat justament Campanar?

L'Horta Campanar està patint des de fa uns anys una forta agressió per part de l'Ajuntament de València i les constructores; i hem considerat que haviem de propiciar un toc d'atenció sobre aquesta zona, que encara conserva un valor ecològic i que està sent urbanitzada a marxes forçades. Hi ha una mena de sensació que no passa res i després serà massa tard. Aquest es tracta d'un procés que sembla irremeiable i que no té marxa enrere.

L'edició d'enguany porta per títol "Fem l'Horta possible", per què?

Si a la primera edició va entrar tot pel que feia als continguts, a les següents intentarem de centrar-nos en temàtiques més concretes. Per exemple a la segona ho férem sobre els aspectes de l'aigua, per tal de donar una altra visió fora de l'oficial i manipulada, en un moment a més a més del gran debat social sobre el transvasament.

En el cas de la tercera vullguérem centra-nos en els aspectes didàctics de l'Horta. Aquest any hem volgut incidir en el que és la gestió quotidiana de l'Horta; un tema sobre el qual ja havíem fet alguns apunts en les edicions passades. Fonamentalment es tracta de determinar quines alternatives reals hi ha pel que fa a la gestió d'aquests espais des del punt de vista municipal, o de les associacions de veïns. En certa mesura, volem donar resposta a la pérdua dels valors que van lligats a l'Horta, uns valors que són molt diversos, des dels econòmics, socials, mediambientals o botà-

nics, i així mateix com es fa la gestió de tot aquest patrimoni i vore de quines ferramentes ens podem dotar.

Quina mena d'activitats hi ha plantejades?

Per exemple hi ha una taula rodona sobre les figures legals que ja existeixen, com les dels parcs agraris, que ja funcionen a alguns municipis del Principat; els parcs d'oci, que s'han desenvolupat a algunes localitats de l'Horta com Aldaia, i que tenen la finalitat que la gent de medis urbans no perdin el contacte amb aquesta cultura. Però també vore quines problemàtiques plantegen aquestes experiències.

Un altre dels aspectes més concrets és el d'analitzar l'ampla gamma de paissatjes protegits que existeixen i als quals es pot recórrer en determinats moments per conservar un espai agrari i a l'hora recuperar-lo.

Per últim hi ha també altres iniciatives més puntuals com la posada en funcionament d'un hort escolar i, com sempre, activitats més festives, sobretot a la nit, amb actuacions musicals, amb una nit de cant d'estil, o un taller de pilota.

En els continguts de les edicions pareix que sempre heu volgut donar molta importància a la interacció entre espai urbà i l'espai agrari.

Sí, enguany, més enllà dels aspectes més institucionals hi ha el que és la gestió d'hortes urbanes. Per exemple vindrà gent relacionada amb el consum de productes biològics; parlarem també de l'experiència duta a terme per l'associació de veïns de Velluters d'integrar un hort a un solar; o també les possibilitats de crear horts als terrats de les finques. En tot cas és la d'intercanviar experiències de resposta a la situació derivada de deixar la ciutat sense terra.

Què ha de fer la gent que vulga apuntar-se a aquesta Universitat?

Bé, realment és molt senzill, hi ha molta informació a la web de "Per l'Horta" on es pot trobar un formulari d'inscripció. Una altra manera és passar-se per Ca Revolta, on és fàcil trobar alguna persona que puga aportar informació.

Per a més informació www.perlhorta.org

Llegeix i difon L’Accent El Periòdic popular dels Països Catalans