Del 26 de juliol al 9 d’agost de 2005 Distribució gratuïta 5.000 exemplars Publicació quinzenal d’àmbit nacional
Número 63
Periòdic popular dels Països Catalans
Els plans eòlics en entredit Els últims anys han començat a aprovar-se el primers plans eòlics als Països Catalans, al Principat i al País Valencià, i amb la intenció de produir, per al 2010 més de 3000 megavats que satisfaran la demanda d'energia actual. Aquests plans, i malgrat que aquesta és una de les fonts d'energia considerades com a "netes", tindrà repercussions sobre el medi ambient. Els projectes aprovats recentment preveuen la instal·lació de més de seixanta parcs eòlics, amb milers d'aerogeneradors; davant la qual cosa els municipis afectats han començat a mobilitzar-se. Justament ara es compleix el primer aniversari de la creació del Centre d'Estudis Eòlics del Comtat, que s'oposa a la instal·lació de mig centenar de molins vent a la serra que creua les comarques de la Marina i el Comtat. La comarca dels Ports i del Baix Maestrat també porta mesos amb mobilitzacions. A la primera, els principals ajuntaments han mostrat la seua disconformitat a aquests plans, que podrien afectar negativament una comarca que veu en el turisme rural i compromès amb el medi natural una de les vies de sortida a la crisi econòmica estructural per la qual travessa des de fa anys. Països Catalans / 3
Sumari: Països Catalans insubmisos! Opinió / 2
Els incendis arrassen el país Països Catalans / 4
Vaga de la neteja a les Illes Economia / 5
Crònica des de Veneçuela Internacional / 6
Fitna de Gilles Kepel Cultura / 7 Els veïns de Vinaròs (Baix Maestrat) s’han mobilitzat contra el parc eòlic marítim
El tripartit barceloní Menys llibertat amb privatitza Parcs i Jardins l’excusa del terrorisme Els recents atacs a Londres han accelerat les campanyes dels governs europeus per retallar les llibertats amb l'excusa de la seguretat. Així, poc després que el Govern britànic desvinculara els atemptats al transport públic londinenc de l'actuació de les forces britàniques d'ocupació a l'Iraq i l'Afganistan, els màxims mandataris europeus es van reunir per coordinar polítiques conjuntes antiterrorsites d'aplicació interna. Entre les primeres mesures adoptades, hi ha la suspensió temporal de l'espai Schengen, és a dir de la lliure circulació de les persones, per part de l'Estat francès.
Però les intencions dels dirigents europeus van més enllà i se centren, aquest cop, en el control de les comunicacions. En aquest àmbit, el Govern de Zapatero es va afanyar a manifestar el seu suport a qualsevol d'aquestes mesures. Mentrestant, la histèria provocada pels atemptats a Londres i la desaparició del principi d'innocència, especialment pel que fa a certs col·lectius, ja es va cobrar la primera víctima quan la policia anglesa va disparar a matar a un individu que no havia obeït les seues indicacions. Opinió / 2
Manifestació dels treballadors i treballadores de Parcs i Jardins pels carrers de Barcelona
El passat 30 de juny el 90% de la plantilla de l'Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona va participar en la vaga contra la política privatitzadora del Govern municipal de PSC, ERC i ICEUiA. El Govern municipal està immers en un projecte de canviar l'actual Estatut de L'Institut de Parcs i Jardins per transformar-lo en una Entitat Pública Empresarial (EPE), que introdueix la possibilitat d'externalització d'una part dels seus serveis i suposa segons la CGT "un canvi radical en la mateixa concepció i
naturalesa del servei públic". Els responsables polítics de l'Ajuntament han projectat pel proper mes d'octubre l'aprovació del sistema de gestió de l'Institut, que ha estat denunciat pel comitè d'empresa com un pas cap a la "comercialització del verd urbà" i una "retallada del control públic de les contractacions que es realitzin, per intentar fer negoci econòmic d'un servei públic". El procés de mobilització i protestes dels treballadors de Parcs i Jardins va desembocar en la convocatòria de la vaga del 30 de juny, que va tenir un
seguiment del 90% de la plantilla. La jornada es va iniciar a les 8 hores amb una Assemblea de Treballadors on es va consensuar els punts reivindicatius, per desplaçar-se posteriorment a la plaça Sant Jaume per realitzar una xoriçada popular, "en honor als polítics del Govern municipal". Finalment, deu treballadors van interrompre el ple municipal quan intervenia la tercera tinent d’alcalde, Imma Mayol, amb crits de "l'esquerra pija també privatitza" fins que van ser desallotjats per agents de la Guàrdia Urbana.
Accions descentralitzades contra les línies MAT El passat 2 de juliol, Camprodon va ser l'escenari de la creació d'una coordinadora d'oposició als projectes de línies de Molta Alta Tensió (MAT) que afecten bàsicament a les comarques gironines. Fruit d'aquesta coordinadora que agrupa les diverses plataformes locals i comarcals, el dia 16 es van realitzar fins a set talls de carreteres de manera simultània al Gironès, l'Empordà, la Garrotxa, el Ripollès, Osona i el Pla de l'Estany. Així mateix a diversos punts del Pallars s'han col·locat pancartes de protesta. S'ha de tenir en compte que les noves informacions fetes públiques parlen que a banda de la nova
Senmenat-Bescanó-Baixàs -passant per l'Empordà i el Rosselló- es projectaria un reforç de la Vic-Baixàs (pel Ripollès i el Vallespir) i fins a quatre línies més pel conjunt dels Pirineus. D'aquestes, almenys dues podrien afectar comarques catalanes -possiblement per les valls del Pallars. La coordinació entre les diverses plataformes pretén a banda d'unir esforços demostrar que no s'està en contra d'un projecte concret en el territori sinó en contra d'un model energètic insostenible i especulador. Segons informen s'ha previst celebrar una gran manifestació a Barcelona el proper mes de setembre.
Entrevista a Eugeni Rodríguez, membre del Front d’Alliberament Gai de Catalunya
2/
Del 26 de juliol al 9 d’agost de 2005
OPINIÓ
EDITORIAL
Menys llibertat Les primeres reaccions del govern de Tony Blair després dels atemptats de Londres, en què pedreren la vida més de 50 civils, no s’han fet esperar. A més d’enderrocar-se en les seves posicions, mantenint l’absurda negació de la relació entre aquestes accions i la participació en les guerres d’ocupació de l’Iraq i l’Afganistan, el ministre de l’interior, Charles Clarke, va manifestar la intenció del seu govern d’endurir les lleis repressives “antiterroristes”, amb la intenció de “blindar l’espai de seguretat europeu”, fent especial èmfasi en el control de comunicacions mòbils i per internet. Pocs dies després, els ministres d’Interior de la Unió Europea, a instàncies del primer ministre britànic Tony Blair, van prendre el compromís d’impulsar abans de finals d’any el control policiac sobre les comunicacions, amb mesures concretes com la retenció dels registres de trucades i de missatges de correu electrònic de tots els ciutadans. La gran novetat d’aquesta pràctica -de fet ara habitual, ja que per exemple a l’Estat la LSSI ja estableix el registre de comunicacions durant un anyés que es permetria l’accés als continguts de les comunicacions, i sobretot, es deixaria en mans dels cossos policials, al marge doncs de cap control judicial ni de garanties processals. Les autoritats espanyoles manifestaren des del primer moment el seu entusiasme amb aquestes mesures, tant per boca del secretari d’Estat de Seguretat, Antonio Camacho, com del ministre d’Interior, José Antonio Alonso, que considerà “extremadament útil saber a qui truca algú en determinats moments”. Les veus crítiques tampoc s’han fet esperar. Mentre des de l’àmbit de la defensa dels drets civils s’ha denunciat l’evident atac a la privacitat i a la llibertat dels i les ciutadanes, que vulnera drets com el secret de les comunicacions; acadèmics i informatics ja han explicat l’escassa útilitat d’aquestes mesures per prevenir fets com els de Londres o Madrid. Igualment, han denunciat la possibilitat que aquestes lleis derivin en restriccions al lliure accés a la xarxa o la prohibició d’ús d’eines d’encriptació informàtiques que garanteixen el secret de comunicacions, com ja ha fet l’administració nordamericana amb al regressiva Digital Millenium Act, ja que és l’única manera eficaç d’impedir correus encriptats de difícil accés, amb intencions ben diferents de la de combatre atemptats. Convé recordar que durant la cimera del G8, els qui es manifestaven a Escòcia contra la trobada de governants dels països més rics patien les conseqüències de lleis com l‘Antiterrorist Act, aprovada per l’administració Blair després de l’11S: Manifestacions prohibides, centenars de detinguts tancats en centres especials d’internament amb els drets suspesos o servidors d’internet dels moviments socials intervinguts foren el balanç final de l’intent de les autoritats de dificultar les protestes. Mentrestant, els cossos policials no van poder evitar que els autors dels atemptats indiscriminats assolissin el seu objectiu. Tot plegat fa pensar que del que es tracta no és realment d’impedir aquests fets, que les mateixes aurotitats qualifiquen d’inevitables, sinó d’imposar polítiques de control social. Per als governants de l’autoanomenat “món lliure” les retallades de llibertats i les mesures penals i repressives i la restricció dels moviments dels ciutadans no són suficients, també volen posar barreres sobre la lliure comunicació i el lliure intercanvi de coneixements, sempre que aquests no siguin en benefici dels mateixos de sempre. El seu dilema no és llibertat a canvi de seguretat, sinó la nostra llibertat a canvi de la seguretat de seguir mantenint un ordre injust que fomenta la inseguretat de tots. L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans. Número 63. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors. Redacció Valencia: c. de Ripalda, 20, baixos, València 46003. Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. 08012 Barcelona. Adreça electrònica laccent@laccent.info. Telèfons de contacte: Subscripcions: 646 98 16 97. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 616 07 33 28. Consell de Redacció: Coordinació: Andreu Ginés, Àlex Tisminetzky, Arnau Urgell. Països Catalans: Laia Altarriba, Jaume Calafell, Martí Cirici, Laia Creus, Aure Silvestre, Joan Teran, Arnau Urgell. Economia: Andreu Ginés, Àlex Tisminetzky. Internacional: Juanjo Garcia, Sónia Jiménez Villanueva, Manel López. Cultura: Joan Sebastià Colomer, Jordi Garrigòs, Josep Maria Soler, Correcció: Mercè Mauri. Edició gràfica: Raimon Porta, Àlex Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia. Secció Gràfica: Oriol Clavera, Mireia Comas, Oriol Diez. Distribució: Martí Urgell. Han col·laborat en aquest número: Oriol St Andreu, Països Catalans Insubmisos, Ester de Pablo, Jordi Martí Font, Joan Buades Mir. Campanet
COL·LABORACIÓ
Fem escac al sistema negant-nos a complir amb la seva legalitat Tot just farà cinc mesos naixia "Països Catalans Insubmisos", un col·lectiu decidit a fer visible de manera pràctica l'opressió que patim els Països Catalans com a poble i com a classe. Un col·lectiu, que mitjançant accions de desobediència civil, vol fer públiques les reivindicacions i lluites populars cara a la societat. En aquests pocs mesos militants desobedients han penjat pancartes a l'aeri de Barcelona, en dates prèvies al referèndum de la Constitució europea; s'han encadenat a jutjats, i a la parada del PSC de la Rambla de Barcelona el 23 d'abril, o han guanyat la cursa de "El Corte Inglès" per denunciar la situació de 3 joves de Gràcia que han d'afrontar un judici a l'Audiencia Nacional; s'han despenjat d'edificis oficials, o cremat públicament banderes espanyoles, en solidaritat amb un jove terrassenc condemnat d'ultratge a la bandera espanyola; s'han fet talls de carreteres contra la planta de residus de Beniatjar; s'han manifestat durant jornades de reflexió electoral al Penedès; clausurant esglésies per "treballar contra l'homofòbia", i manifestat durant l'aprovació de l'Estatut a les Corts Valencianes. Però més enllà de l'acció concreta, també cal engegar dinàmiques desobedients, com en la campanya que s'ha promogut per la insubmissió fiscal, o similars per estendre socialment l'ús de la desobediència. Països catalans insubmisos, no pretén descobrir la sopa d'all. Conscients que la desobediència
civil, és quelcom que nosaltres no hem inventat. En temps de Felip V, els catalans ens negàvem a pagar impostos i les revoltes més importants que els carrers d'alguns pobles i ciutats han viscut, van estretament lligades a la negativa d'allistar els joves de les classes populars a les guerres imperialistes al Rif. És potser la manca de discurs desobedient, en perspectiva de nació oprimida, la que ens empeny a crear aquesta estructura, que pretén contribuir i eixamplar les diverses experiències desobedients, per tal d'engegar un debat nacional a l'entorn de com estructurar un nou model de societat, de com construir nacionalment, mentre deconstruïm els estats i el sistema econòmic que ens oprimeixen. En present i futur queden molts camps en els quals seguir desobeint, en l'ecologisme, en els drets nacionals, en la recuperació de la memòria històrica, etc… Sabem que no és feina fàcil, però també sabem que en el camí de l'alliberament nacional és més fàcil entendre's amb la gent ideològicament diversa amb qui compartim formes i espais de lluita, que no pas amb gent que diu compartir les nostres idees, però les oblida als despatxos i escons, allunyat de les problemàtiques reals, que ells mateixos creen o toleren. Malgrat ser conscients que tota lluita d'enfrontament amb el sistema, comporta un alt risc de repressió, això no ens ha d'aturar, de la mateixa manera que la repressió no va aturar el moviment d'insubmissió militar, ni després del primer empresona-
LA VEU DELS LECTORS I LECTORES
Els presos polítics a les festes alternatives Amb l'arribada de l'estiu, l'activitat política disminueix a la majoria de viles i barris dels Països Catalans. Per contra, la festa i l'oci s'estenen, especialment durant el mes d'agost. Afortunadament, cada vegada hi ha més llocs on se celebren festes alternatives de manera que s'aconsegueix polititzar un poc la temporada estiuenca. En aquest sentit, és important
que tots i totes tinguem un especial record per a aquells i aquelles que des de fa temps no poden gaudir de vacances ni assistir a les festes dels seus barris o pobles. Caldria, doncs, que férem un esforç per a què durant aquests mesos ningú no oblidara els presos polítics catalans. Per això fem una crida a tots aquells que organitzen festes alternatives als seus pobles per a què pengen pancartes o cartells, que posen guardioles per recollir diners o que llegisquen manifests per recordar que hi ha gent que llui-
ment, ni després d'aprovar l'objecció de consciència, i de la mateixa manera que l'okupació de immobles abandonats no s'ha aturat malgrat desallotjaments, detencions i condemnes, sinó que a més a més la repressió a la desobediència n'ha enfortit els moviments. La nostra és també una lluita que tard o d'hora haurà d'afrontar situacions de risc, on cada persona ha de decidir si assumeix ser represaliat per defensar una causa justa, si val la pena que ens detinguin, jutgin, condemnin i empresonin per defensar el territori, la llengua, els drets de la classe treballadora, o per denunciar la repressió, i les institucions que fan possible en el seu dia a dia que els Països Catalans siguem submisos a França, Espanya i l'Europa del Capital. Només una amplia campanya desobedient, podem desbordar l'Estat, veient-se obligat a represaliar un gran nombre de persones, que gaudeix del suport popular, fent més gran l'escletxa entre la societat i la classe política dominant. Només des d'una perspectiva de construcció nacional, independentment de la legalitat d'aquesta, podrem alliberar-nos definitivament del jou que ens sotmet com a poble i com a classe.
Països Catalans Insubmisos! Desobediència Per a més informació www.desobediencia.tk
ta vint-i-quatre hores al dia, durant tots els dies de l'any. I ho fa en unes condicions molt més dures que les que patim qualsevol de nosaltres. Recentment, com ha informat L'Accent, els jutges han refermat la sentència de presó en desestimar els recursos de la defensa que demanava una rebaixa de la pena. Ara, per tant, cal insistim en la nostra solidaritat amb els presos. Zigor, Laura, Diego, Juanra i Lola, us volem a casa! Enric i Mireia Camp de Túria
La veu dels lectors i lectores és l’espai on podreu participar d'aquest projecte amb les vostres opinions sobre qüestions d'actualitat. Si teniu quelcom que aportar, dir o denunciar, només cal que ens envieu un text d'un màxim de mil cinc-cents caràcters a opinio@laccent.info.
Del 26 de juliol al 9 d’agost de 2005
/3
PA Ï S O S C ATA L A N S
Controvèrsia pels plans eòlics als Països Catalans
L’APUNT
Llagostins... o molins
El fet de ser una energia poc contaminant no evita la polèmica Aure Silvestre, València. La introducció de l'energia eòlica als Països Catalans començà el 1984, aquell any s'instal·là el primer parc eòlic al nostre país, a la Garriguella, l'Alt Empordà. Es va tractar d'una instal·lació de caràcter experimental, la segona que es posava en funcionament a tot Europa, amb només 5 aerogeneradors, i que va deixar de produir energia el 1992. La potenciació de l'energia eòlica, va ser conseqüència natural de la forta oposició popular que des de principis de la dècada dels vuitanta ja generava l'energia nuclear. Malgrat que l'estat espanyol es pot considerar una potència mundial en quant a la producció d'aquest tipus d'energia, només superat per Alemanya i a molt curta distància pels Estats Units, amb 6212 megavats anuals, el nivell produït pels Països Catalans es manté a molta distància. La major part dels parcs eòlics de l'estat espanyol es concentren a Galícia, i les comunitats autònomes de les dues Castelles, Aragó i Navarra. Els Països Catalans es mantenen a molta distància amb només cent megavats dels més de sis mil generats cada any. En quant a la situació legal de l'eòlic, aquesta difereix dels Països Catalans continentals a la de les Illes Balears. Les generalitats de Catalunya i del País Valencià ja s'han aprovat els seus respectius plans eòlics. Al Principat s'hi preveu la instal·lació de vint-i-cinc parcs que proporcionarien 1500 megavats. Al País Valencià, per la seua part, el pla preveu la construcció de quaranta parcs, amb uns 2750 aerogeneradors i una previsió de producció de 1695 megavats. A hores d'ara ja han estat adjudicades les plantes a cinc empreses: Eólica de Levante SL, Guadalaviar, Energías Renovables Mediterráneas,Nuevas Energías Valencianas; i Proyectos Eólicos Valencianos. Aquestes concessions, però, ja han alçat protestes i han estat recorregudes judicialment, al no haver-se fet un concurs públic amb totes les garanties. Al País Valencià, a més a més, aquestes concessions s'han fet sense disposar d'un mapa eòlic fonamentat en criteris científics de la velocitat del vent; i ni tan sols un pla energètic global, que optimitzen els recursos o la
Arreu dels Països Catalans els parcs eòlics han aixecat protestes entre els veïns, / Foto: L’Accent
instal·lació dels aerogeneradors, com denuncia el Coordinadora d'Estudis Eòlics del Comtat. A les Illes, per la seua part no es disposa de cap normativa legal ni de cap parc eòlic. Així i tot, hi ha el projecte de recuperar antics molins de vent a Mallorca. Actualment només hi ha cinc parcs eòlics al nostre país, el de Bunyol a la comarca de la Foia de Bunyol; i quatre al principat, els de Roses; Tortosa; i el més gran, el de Trucafort, repartit entre les comarques del Priorat i el Baix Camp amb 91 aerogeneradors. En total, aquestes infraestructures donen una producció molt llunyana al total previst per al 2010, que està fixat en més de tres mil megavats; aquest fet és el que ha accelerat l'aprovació dels plans eòlics i la instal·lació de nous parcs. La possibilitat d'albergar els
molins, però, ja han despertat l'oposició a molts dels municipis afectats. Les raons argumentades per aquesta oposició és que els projectes presentats sovint no donen excessives garanties respecte a l'impacte medi ambiental que suposaran. Al Principat, ja s'han presentat múltiples alegacions i al País Valencià, també s'han creat plataformes opositores a moltes de les comarques on aniran destinats. Al Comtat ara fa un any que va nàixer la Coordinadora d'Estudis Eòlics dels Comtat, que s'oposa a la instal·lació de cinquanta molins de més de 100 metres d'alçària. Entre els motius de l'oposició està el fet que amb els molins hi aniran tres línies d'alta tensió que creuaran la serra entre el Comtat i la comarca de la Marina. Entre els problemes que comportaria està també el que supo-
saria convertir un paratge natural en una zona d'ús industrial. Altra de les comarques afectades és la dels Ports, al nord de Castelló. En aquests moments, tres ajuntaments, els de Morella, Olocau de Rei i el Forcall, ja han paralitzat les llicències per a la construcció dels molins de vent, al·legant que aquests aerogeneradors comporten instal·lacions annexes, com bases de formigó, accessos i línies d'alta tensió. Un dels casos més especials és el de Vinaròs, al Baix Maestrat, ja que la proposta que han rebut ha estat la de construir un parc eòlic marí. Així i tot, gairebé de manera unànime, aquesta població costanera també s'ha oposat a aquest projecte per l'impacte paisatgístic i que podria tenir per al turisme i la pesca, dues de les principals fonts d'ingressos a la zona.
Motius a favor, motius en contra Malgrat que l'energia eòlica està reconeguda com la menys contaminant de les existents, aquesta també genera desconfiances i oposicions. Aquesta font d'obtenció d'energia no contribueix al canvi climàtic, com sí que ho fa la provinent del combustible fòssil i el seu transport és més fàcil i barat que aquesta. Un altre dels factors a tenir en compte és que no du implícit el perill que, per exemple la nuclear. Però també s'han de tenir en compte els desavantatges que l'obtenció d'energia eòlica comporta, consistent fonamentalment en un impacte ambiental evident. Altre factor a tenir en compte és que el nivell energètic que proporciona
sovint no compensa l'agressió mediambiental que suposa la instal·lació dels molins de vent. D'aquesta manera, les organitzacions ecologistes en general, més que oposar-se a l'extensió de l'eòlic, el que demanen és una racionalització del seu aprofitament per tal que comporte el menor impacte possible. Una de les alternatives més apuntades és la d'instal·lar aquests plans a la mar. Així i tot, no hem de perdre de vista que d'igual manera, en aquests casos també s'hi genera una agressió ambiental; i als llocs on s'ha previst instal·lar els aerogeneradors al litoral català, també s'ha generat una oposició cada vegada més contundent.
Aquest és un dels lemes que la plataforma "Salvem el nostre litoral" de Vinaròs, ha triat per mostrar la seua oposició al pla eòlic marítim front a la seua costa. Aquest controvertit pla es va conéixer oficialment el mes de novembre passat, quan l'empresa Capital Energy va fer pública la seua intenció d'instal·lar 128 aerogeneradors a només quatre quilometres de la costa entre els termes de Vinaròs i Benicarló; amb un pressupost de 421 milions d'euros. En poc de temps va començar la mobilització popular, i el 9 de maig passat, el consistori de Vinaròs es va pronunciar en bloc i per unanimitat contra aquest projecte. Des de la plataforma "Salvem el Litoral" ja s'ha advertit que ells no es mostren contraris a aquesta mena d'obtenció d'energia; sinó la perplexitat per algunes circumstàncies, com el fet que els molins es vulguen instal·lar a només quatre quilometres de la costa, tancant d'aquesta manera la badia amb Benicarló; o al fet que aquest projecte s'haja anunciat abans de comptar amb cap mena d'estudi d'impacte ambiental. Per contra, la proposta feta des de sectors de defensa del territori, és la d'allunyar els molins fins els quinze quilometres a l'interior de la mar, on el seu impacte seria molt menor. En aquests moments, s'ha anunciat que el projecte està aturat, però des de la plataforma continuen mostrant la seua desconfiança, i fa poques setmanes entregaren més de 11.300 signatures en contra d'aquest pla, tant a l'Ajuntament com a la mateixa Capital Energy. L'empresa, per la seua banda, podria haver traslladat aquest pla cap a les costes del Delta de l'Ebre. Per si de cas, a Sant Carles de la Ràpita ja s'ha format una plataforma d'oposició.
4/
BREUS
Homenatge a Toni Villascusa Com cada any des de en fa 21, un grup d’independentistes va acudir el passat 20 de juliol al cementiri de Quart de Poblet (Horta) per homenatjar al militant de Terra Lliure, Antoni Villascusa. Al senzill i emotiu acte, el membre del PSAN Josep Guia va recordar alguns aspectes de la vida de l’històric militant que va morir en esclatar-li un artefacte preparat per a una acció a Alzira, i es va cantar els Segadors.
Independentistes retinguts a Sant Celoni Membres de la campanya "Països Catalans Insubmissos" van realitzar una acció durant un discurs del líder d'ERC, Carod-Rovira, el passat 16 de juliol a Sant Celoni. Concretament van irrompre a l'estrada amb una pancarta que duia com a lema "Ni estatuts ni Constutució espanyola ni partits botiflers" en referència al paper dels partits parlamentaris en el context de reforma estatutària. Militants de les JERC -organitzadores de l'acte- i mossos d'esquadra de paisà van retenir durant unes hores a dos joves mentre desenes de solidaris n'exigien la llibertat. Des de l'organització independentista Endavant s'ha donat suport als joves i han valorat molt negativament la postura de les JERC.
PAÏSOS CATALANS
L'Ajuntament de Quatretonda impedeix la II Trobada Internacionalista Denegat el permís per fer les activitats previstes per a la primera setmana d'agost Redacció, València. L'organització de la segona edició de la Trobada Internacionalista va començar el mes d'octubre de l'any passat 2004. L'assemblea de Joves "Avalot", es va posar en contacte telefònic amb un dels regidors del PSPV, que governa aquest Ajuntament de la Vall d'Albaida. La resposta de l'edil va ser afirmativa als tràmits que, un mes abans, ja s'havien fet, i que responien fonamentalment a la demanda d'algunes instal·lacions municipals. Una vegada van obtenir una resposta favorable, els membres d'aquesta assemblea començaren a organitzar la nova edició, contactant amb diferents organitzacions dels Països Catalans i de la resta d'Europa; prepararen les activitats que es durien a terme, entre les quals un cartell de concerts de molta qualitat. Entre els grups que es van contractar destacaven Banda Bassotti, Skalariak, Nn33, La Gossa Sorda, Obrint Pas, Revolta 21, o els Pirat's Sound Sistema. Un dels factors previstos era que bona part dels actes fossin oberts al poble i destinats a
L’extrema dreta va fer acte de presència a la Trobada de l’any passat
totes les edats. De fet, el cartell d'activitats ja estava tancat el vint-i-cinc d'abril. La sorpresa d'aquest col·lectiu va començar en escoltar els primers comentaris en el sentit que el govern municipal s'havia fet enrere davant l'amenaça que es tornaren a repetir els fets de l'any passat, quan l'organització d'extrema dreta "España 2000" va intentar boicotejar, sense èxit, la
Trobada. Una vegada confirmada la negativa oficial a permetre aquesta activitat, l'assemblea va començar una campanya de denúncia, no només davant l'informalitat de l'Ajuntament, ja que a hores d'ara encara no han rebut una notificació oficial, sinó de la seua, en paraules de l'assemblea de joves, hipocresia, a l’entendre que al cap i a la fi allò que han fet ha estat donar la raó al gru-
puscle feixista. Per a aquest col·lectiu, el que els ultradretans no aconseguiren l'any passat ho han fet aquest. Els esdeveniments de Quatretonda, com s'ha manifestat des de l'assemblea Avalot, respondrien a una estratègia cada vegada més estesa a diferents poblacions dels Països Catalans i que, malgrat que va encetar el govern del Partit Popular, amb pressions a les sales de festa i a ajuntaments, i en el record estan els casos de grups com Sociedad Alcohólica o Fermin Muguruza, ha continuat l'executiu del PSOE per la via de les delegacions i subdelegacions del Govern. A hores d'ara, i malgrat la negativa municipal de tirar endavant la Trobada, l'assemblea de joves d'aquesta localitat ha preparat una sèrie d'activitats per als propers 5 i 6 d'agost, els dies en què estava programada inicialment. Per a més informació
www.internacionalista.tk www.aj-avalot.tk
Els incendis arrassen més de 3.000 hectàrees en només divuit dies Les condicions meteorològiques extremes es combinen amb les imprudències i una política forestal poc definida
Atac contra l'Ateneu de l'Eixample El dijous 14 de juliol l'Ateneu Popular de l'Eixample va ser atacat per un grup d'individus residents a la finca veïna, després de tres mesos d’incidents al barri. Aquest grup en un primer moment va intentar agredir als participants d'una jornada antirepressiva, però els membres de l'Ateneu van tancar el centre per evitar incidents; més tard van ser alertats que s'estava produïnt destrosses de gran consideració. El dijous 21 es va realitzar una manifestació de repulsa pels fets a la qual assitiren unes tres-centes persones i que va cloure amb l’ent
Del 26 de juliol al 9 d’agost de 2005
Incendi a Otos (Vall d’Albaida) el juny d’enguany
Arnau Urgell i Vidal, Barcelona. Els 18 primers dies de juliol han estat uns dies complicats respecte als incendis en el nostre país. Només al Principat s'han cremat 2.500 hectàrees -la mateixa superfície que durant els primers sis mesos de l'any- fet que suposa que amb el que portem d'any s'hagi multiplicat per quatre la dada de
l'any 2004 (1.067 ha). Els incendis estivals -a banda dels costos ambientals, econòmics i socialsvénen acompanyats d'un cert debat sobre les polítiques forestals. El Bages de nou a l'ull de l'huracà Analizant els incendis d'aquestes darreres setmanes als Països Catalans destaca que els tres amb major superfície cremada han estat
a la comarca del Bages (Cardona 1.850 ha; Castellnou del Bages 900 ha i Navarcles - 839 ha). Un dels altres incendis de mitjana magnitud que han afectat al nostre país ha estat el de Simat de la Valldigna (700 ha) i Castellbisbal (247 ha). En tot cas, malgrat les condicions meteorològiques extremes no s'han produït focs devastadors com els de 1994 a les comarques centrals del Principat -s'ha de tenir en compte que el'incendi de Cardona ha cremat zones en regeneració d'aquell gran foc-. En aquell any només al Principat s'arrasaren 76.625 ha. Causes i política forestal L'anàlisi dels incendis més importants d'enguany permet detectar que les causes més habitual són les negligències humanes així com les guspires de línies elèctriques incendi de Caldes de Malavella- o l'acció de piròmans. Més amagats per les fonts oficials queden els
incendis provocats per qüestions urbanístiques -fet especialment greu al País Valencià- i que sembla que pot quedar aminorat per una futura reglamentació que no permetrà la requalificació urbanística durant 30 anys en zones cremades. A part de la necessitat d'evitar les, encara, freqüents imprudències; l'aplicació d'una política forestal implicada en la gestió d'aquest recurs és totalment imprescindible. Malgrat que comencen a existir mesures institucionals com les subvencions per la pastura en el sotabosc o la restricció de l'accés en zones d'alt risc encara no es té en compte que la situació del clima aplicada en un territori en el qual s'han abandonat els usos primaris i, que per tant, ha perdut la gestió tradicional. En aquest nou context s'ha d'actuar de manera preventiva ja que la no-gestió només pot portar a incendis devastadors com els de 1994.
ECONOMIA
Del 26 de juliol al 9 d’agost de 2005
/5
Sancionen SAS-Abrera per vulneració del dret a vaga dels treballadors La Inspecció de Treball de la Generalitat de Catalunya dóna parcialment la raó als treballadors i considera provat que es va vulnerar el seu dret a la vaga Àlex Tisminetzky, Barcelona. El conflicte laboral de la empresa proveïdora de Seat SAS Abrera (veure L'Accent 61) ha entrat en la seva fase judicial, amb la vista oral contra els set representats sindicals en el Comitè de Vaga acomiadats i la presentació de les conclusions de la Inspecció de Treball. Conclusions d'Inspecció de Treball Poques vegades es té accés a documents de la Inspecció de Treball tan clars i rotunds com el que s'ha presentat aquesta setmana al Jutjat núm. 24 de Barcelona. Segons els inspectors de guàrdia, el passat 2 de juny, el dia que es va convocar la vaga a SAS, l'empresa "ha procedit a realitzar una sèrie d'activitats que constitueixen vulneració dels
Manifestació dels treballadors de SAS-Arbreda
drets de vaga", ja que la direcció "va substituir en el seu lloc de treball als treballadors en vaga posant a treballar personal directiu i comandaments intermedis", i amb la il·legal "prolongació de la
jornada de treball d'aquests". A més, l'empresa "va impedir l'accés a les instal·lacions als membres del Comitè de Vaga, contractant expressament per aquest fet un servei privat de
seguretat". Els inspectors van haver de fer-se acompanyar per dos Guàrdies Civils per tal de poder accedir a l'interior de l'empresa en vaga. Cal destacar, que en aquells moments hi havia un important contingent policial a SAS-Abrera pel fet que els treballadors d'ETT i els directius van accedir a l'empresa vigilats per agents antiavalots de la policia nacional espanyola i la Guàrdia Civil. Judici als membres del Comitè de vaga acomiadats El judici per l'acomiadament dels set membres del Comitè de Vaga que s'havia de celebrar el passat 20 de juliol al Jutjat núm. 24 de Barcelona s'ha aplaçat per al dia 26 després de que la jutgessa oferís una possible solució al conflicte. La proposta de la magistrada és la readmissió dels delegats
sindicals a canvi del compromís del Comitè de mantenir la "pau social" a l'empresa, no convocant noves mobilitzacions per a la readmissió. El delegat sindical de CGT, Emiliano Jiménez, ha declarat que "la base del conflicte no són els acomiadaments, sinó que l'empresa compleixi el conveni col·lectiu, i que s'acabi a substitució de personal fix per temporal amb salaris més baixos". Unes 300 persones es van concentrar davant dels jutjats en solidaritat amb els delegats sindicals i van tallar la Ronda de Sant Pere mitja hora. A més, la CGT ha recordat que el proper 27 de juliol s'ha convocat una manifestació a les 18 hores des de la planta de SAS-Abrera fins a la seu de l'Ajuntament de la localitat.
La vaga de la neteja arriba a les Illes La vaga acaba sense acord i els sindicats anuncien noves mobilitzacions per a l’agost mentre patronal i Govern presionen per impedir-ho
L’aeroport de Son Sant Joan ha estat especialment afectat
A. Ginés i Sànchez, València. El passat dilluns 18 de juliol, quan només faltaven vint-i-quatre hores per a l'inici de la vaga convocada en el sector de la neteja, la UGT va anunciar que havia arribat a un acord amb les patronals Aspel i Abenet. L'acord, però, no
l'assumien els altres sindicats i així, la vaga quedà en peu per a l'endemà. Aquest esquema és gairebé idèntic al que es produí a la ciutat de València ara fa poc més d'un mes (L'Accent 60), on, malgrat la divisió dels dos grans sindicats -amb pacte inclós-, la vaga tingué un
gran seguiment i aconseguí una renegociació del conveni. A les Illes Balears hi ha uns 5.000 treballadors i treballadores de la neteja als centres públics, instal·lacions i grans superfícies, la immensa majoria subcontractats. D'aquests, es calculava que un 40% podria no secundar la vaga per afinitat amb l'UGT, però a l'hora de la veritat, el seguiment durant els tres dies de vaga ha estat massiu. D'altra banda, en tractar-se d'un sector molt delicat socialment, el Govern autonòmic ha decretat uns serveis mínims del cent per cent en algunes instàncies, cosa que ha estat denunciada pels treballadors i treballadores. Un acord a la baixa L'acord de conveni a què van arribar l'UGT i les patronals es va produir després del fracàs de la intervenció del Tribunal d'Arbitratge i Mediació de les Balears (TAMIB) i de la Conselleria de Treball i Formació. El conveni firmat el dia18 per UGT i les patronals del
sector consisteix en un acord d'eficàcia limitada -és a dir, que s'aplicarà en cas que el treballador no demani el contrari- i està previst que tingui una vigència de dos anys (2005-2007). Però segons els sindicats convocants, l'acord no inclou les seues principals reclamacions, com ara
“Com sol ocórrer en aquest casos, les autoritats s’han afanyat de desqualificar la mobilització” l'augment salarial del 5% per al primer any de conveni -inicialment els treballadors n'exigien el 6%-, la duració de tres anys del conveni i un augment salaria corresponent a l'IPC previst més un punt per al 2007 i 2008. A més a més, els treballadors i treballadores exigien extres complementàries i lliurament de caps de setmana per a aquells que treballen de dilluns a diumenge. Polèmica sobre els piquets La vaga va tenir especial ressò a
les instal·lacions públiques, i en concret a l'aeroport de Son Sant Joan. Com sol ocórrer en aquest casos, les autoritats i empresaris s'han afanyat de desqualificar la mobilització denunciant accions poc honestes dels treballadors i treballadores, com ara l'embrutiment voluntari de diferents instal·lacions. Tan el conseller de Treball com els empresaris van reclamar una acció més contundent de la Delegació de Govern per reduir els efectes de la vaga. Fins i tot el president de l'Associació d'Agències de Viatge va denunciar que amb accions com aquestes, "s'estaven vulnerant els drets dels visitants". Continuen les mobilitzacions Després de l'èxit de la convocatòria i la negativa de la patronal a arribar a un acord, els sindicats convocants han anunciat que realitzaran noves vagues el mes d'agost. De moment, la primer serà duran el cap de setmana del 5 al 7, i preveuen que es mantinga indefinida durant la resta de caps de setmana del mes.
6/
Del 26 de juliol al 9 d’agost de 2005
INTERNACIONAL
Laia Altarriba i Piguillem, Caracas
Cròniques de la revolució bolivariana - III
“La seguretat de la nació es fonamenta en la corresponsabilitat entre l'Estat i la societat civil”. A partir d'aquest article, el 326 de la Constitució de la República Bolivariana de Veneçuela, s'ha forjat al país el que s'ha batejat com a nova doctrina militar. L’aprofundiment i acceleració d’aquesta nova estratègia militar és un dels deu objectius que Chávez va marcar després de la victòria del referèndum del 15 d’agost passat i que ha obert, segons el mateix president, una nova etapa de la Revolució, que també ha de permetre construir un nou model democràtic de participació popular, un nou sistema econòmic, una nova estructura social, acce-
Unitat cívico-militar per defensar la revolució
“La Llei de terres vol posar les terres ocioses a mans dels camperols”
“El Govern de Chávez ha declarat la guerra al latifundi” lerar una nova institucionalitat de l’aparell de l’Estat i continuar impulsant un nou sistema multipolar internacional. El sociòleg Heinz Dieterich explica que la nova doctrina militar neix com una resposta a l’amenaça imperialista nord-americana i està dissenyada per dissuadir un agressor numèricament i tecnològicament molt superior; aquesta estratègia beu de les teories de la “guerra de tot el poble” de Cuba i de la “guerra popular prolongada” de la Xina i el Vietnam. Així doncs, des de fa uns mesos, Chávez està promovent l’augment de la reserva militar del país -volen tenir 100.000 reservistes entrenats abans que acabi l’any, la mateixa quantitat de soldats que hi ha actualment a l’exèrcit regular- i la creació d’unitats de defensa popular a cada barri i fàbrica, que depenen directament d’ell. Caserna oberta a la comunitat La caserna Cipriano Castro està situada al 23 de Enero, un dels barris històricament més combatius de Caracas, i és un dels edificis del país des d’on s’ha començat a impulsar
En un edifici annex a la caserna hi ha els tallers on s’imparteixen els cursos de Vuelvan Caras, la missió que fomenta la creació de cooperatives. Tothom que vulgui muntar-ne una ha d’escollir una activitat professional i l’Estat s’encarrega de donar-li formació durant un any; després li donarà finançament perquè pugui arrencar el projecte cooperatiu. A la caserna hi fan tallers de tapisseria, electricitat, agricultura i cria d’aus. I darrere de l’edifici, per sorpresa de molts, hi ha diversos horts i un corral. I és que per aprendre a treballar la terra no n’hi ha prou amb la teoria. Defensar els guanys de la revolució És per defensar tots aquests guanys socials que la revolució bolivariana està portant a les comunitats populars
caseta de fusta, hi ha el que anomenen microhorts hidropònics, muntats sobre taules de fusta. Aquesta iniciativa és l’aplicació urbana del projecte governamental d’aconseguir la sobirania alimentària. És una proposta modesta, però que pot enriquir l’alimentació de les famílies caraquenyes i reduir la despesa domèstica. El programa va començar com a projecte pilot fa mesos, però alguns problemes el van aturar; ara es reprèn amb l’objectiu que es consolidi a la gran Caracas. Es tracta de cultivar hortalisses als terrats mitjançant la tècnica hidropònica, que és barata, senzilla i ràpida. La caserna és un dels 11 espais que imparteixen tallers per aprendre a cultiva d’aquesta manera i que reparteixen gratuïtament els nutrients, les llavors i la resta d’eines necessàries.
que Chávez vol enfortir la defensa integral de la nació, i tenir la reserva organitzada a finals d’any. Però per què tanta pressa? El viceministre de Relacions Exteriors, William Izarra, assegurava a principis d’any que “l’enemic està a punt d’actuar. No podem permetre que això passi”. En qualsevol cas, al marge de les possibilitats que Veneçuela pateixi un nou cop d’estat, un magnicidi o una invasió militar, el cert és que les polítiques i les declaracions del mandatari bolivarià posen força nerviós el govern nord-americà, i que algunes investigacions (vegeu “El código Chávez”, d’Eva Golinger) han demostrat la implicació dels homes de Bush en l’intent de cop d’estat que va patir Chávez l’abril de 2002. Per si un cas els Estats Units estan pensant en qualsevol d’aquestes possibilitats d’agressió, el president ja els ha advertit: “si els imperialistes intervenen a Veneçuela, es trobaran amb un poble preparat per defensar la seva sobirania, el seu país i la seva dignitat”.
estat la creació de consultoris populars a totes les comunitats del país: ja hi ha uns 5.000 centres d’atenció mèdica que atenen gratuïtament tota la població des d’un enfocament comunitari i donant un paper principal a la medicina preventiva, en un país on fins l’arribada de Chávez la salut era un privilegi d’accés molt car. Però ara que ja estan en marxa tots aquests consultoris, el govern volia anar més enllà i crear centres de diagnòstic integral i sales de rehabilitació: és l’arrencada d’aquesta segona fase de Barrio Adentro. L’objectiu actual: que hi hagi 600 centres d’aquestes característiques a Veneçuela quan acabi l’any. “Aquestes són les conspiracions que Fidel i jo estem fent”, ironitzava Chávez durant el programa televisiu ‘Aló Presidente’ el passat diumenge 13 de juny, i afegia: “Ens diuen que conspirem, que desestabilitzem el continent; sí, nosaltres conspirem, però per portar la salut i l’educació a tothom”. Si Chávez es referia d’una manera tan clara al treball comú de Cuba i Veneçuela en la salut -en el programa fins i tot i va participar Fidel Castro telefònicament- és perquè l’illa cari-
benya ha enviat més de 10.000 metges a Veneçuela, ja que els metges autòctons no volen sortir de les clíniques privades. L’objectiu del govern bolivarià és que els joves que ara estan estudiant medicina substitueixin els metges cubans en l’atenció comunitària. De fet, ja n’hi ha dels últims cursos que estan fent pràctiques als consultoris populars. A la mateixa caserna, quatre alumnes veneçolanes de cinquè curs estan ajudant les quatre metgesses cubanes del servei d’odontologia. Reyes assegura que els cubans s’estaran aquí fins que sigui necessari, i explica que la seva solidaritat no és arribar, curar i marxar, sinó que és des de dins, vivint amb la gent. Res més cert: els metges cubans viuen als mateixos barris on treballen, i a qualsevol hora qui tingui una urgència pot anar a casa seva perquè l’atengui. Aquests són els mateixos metges que envien els pacients que ho necessiten al centre mèdic de la caserna, i també els que faran el seguiment posterior dels pacients. Uns pacients que, abans de l’arribada de Chávez al govern, havien de pagar quantitats impossibles per qualsevol visita al metge.
Membres de la reserva militar en la manifestació contra l’imperialisme i a favor de PDVSA el
aquesta nova doctrina militar: acull un dels 22 batallons de reservistes que s’han creat, i el formen 10.000 homes i dones, xifra que va en augment perquè cada dia arriben a la caserna una mitjana de 250 noves sol·licituds per ingressar a la reserva. Per torns, els reservistes hi entrenen en grups d’uns 3.000 tots els dissabtes i alguns diumenges. Teoria i pràctica de 7 del matí a 5 de la tarda per a uns homes, sobretot, i algunes dones que havien format part de l’exèrcit anteriorment, però també per a qui mai s’ha incorporat a files, amb la condició d’haver aprovat el batxillerat. Però la caserna no només acull un destacament militar i la reserva, sinó que l’edifici castrense ha obert les seves portes per acollir les classes de les missions educatives -hi ha cinc
aules on s’imparteixen classes d’alfabetització i de primària i batxillerat per a adults-, cursos per a formar cooperatives i un centre mèdic de diagnòstic integral d’atenció gratuïta. I és que el mateix article 326 assenyala que la seguretat de la nació també inclou la satisfacció progressiva de les necessitats individuals i col·lectives de les veneçolanes i veneçolans sobre les bases del desenvolupament sostenible i productiu de plena cobertura per a la comunitat nacional. El centre de salut de la caserna està obert a tota la comunitat i complementa la tasca que fan els metges comunitaris que treballen i viuen al barri, ja que aten els pacients amb problemes de cor i també inclou un servei d’odontologia. En una altra part de la caserna, en una
Una caserna per a la salut de la comunitat Chávez: “Fidel i jo conspirem per portar la salut a tothom” Laia Altarriba i Piguillem, Caracas
Carmen Cecilia Laguada és la vídua de Luis Mora
El centre de salut que hi ha a la caserna Cipriano Castro és un dels primers d’aquestes característiques que s’ha obert al país. Està distribuït en tres espais diferents de la caserna, que acullen un centre de Diagnòstic Integral, un Centre de Diagnòstic Cardiològic i un servei d’Odontologia. El coordinador del centre cardiològic és Luis Manuel Reyes, un metge cubà. En total a la caserna hi treballen 23 metges, tots cubans. Reyes fa més de dos anys que va arribar a Veneçuela per portar-hi salut, una tasca que el cubans fan a Amèrica Llatina i a l’Àfrica des de fa anys. Aquest centre de diagnòstic és pioner, només n’hi ha 8 d’iguals a Veneçuela, i forma part del que s’anomena Misión Barrio Adentro 2. La primera fase d’aquesta missió ha
7/
Del 26 de juliol al 9 d’agost de 2005
CULTURA
El Rebrot omple Berga de música Tot i les adverses condicions climàtiques va acollir un dels millors concerts del any
Actuació dels alumnes de Soterrats amb Titot al Rebrot / Foto: L’Accent
L'apartat musical d'aquest cinquè aplec del jovent dels Països Catalans començà el divendres amb un concert que reuní joves promeses, com els guanyadors del premi del jurat de l'Esclat'04, els xixonencs Mugroman, amb d'altres bandes ja consolidades al si del panorama català com Revolta 21. No ho feu amb molt bon peu, com a conseqüència de la forta pluja que caigué insistentment sobre Berga al llarg de tot el cap de setmana. Tot i la suspensió del concert, el públic seguí ballant sota la pluja al ritme que marcava el punxadiscos. Així, i també per culpa de l'aigua, l'homenatge preparat a Ovidi, previst pel dissabte horabaixa
també s'hagué de suspendre parcialment. Del que sí poguérem gaudir fou de la traca forta d'aquest Aplec: el concert del dissabte vespre, celebrat al pavelló municipal de la ciutat. La nit, en la qual s'intercalaren les actuacions musicals amb els parlaments polítics de les diferents organitzacions de l'Esquerra Independentista, l'encetaren els guanyadors, per votació popular, de l'Esclat'04: els garrotxins Alerta Sometent, anteriorment anomenats Afònik's. A aquests els seguirem els bascos Sagarroi, liderats per l'Iñigo Muguruza, que interpretaren cançons d'altres grups dels quals Iñigo en formà part, com Positive Bom de Joxe
Ripiau o Itxoiten dels Negu Gorriak. Emperò, la nit no començà a escalfar-se del tots fins a l'aparició en escena de Banda Bassotti, que repassaren bona part del seu extens repertori, aconseguint no deixar indiferent a ningú. Un cop acabaren els italians fou el torn dels Pirat's Sound Sistema, que amb un concert brillant, que durà al voltant des dues hores, presentaren el seu primer disc Sants Sistema, que ha sortit a la llum fa relativament poc, a tot el públic present vingut d'arreu dels Països Catalans. La nit la tancaren uns Obrint Pas directament arribats d'un concert a Tarragona, la qual cosa però, no els impedí posar tot Berga en moviment amb cançons - ja convertides en himnescom No tingues por, aquesta vegada amb l'especial dedicació a J.M.Isanta, La caça de bruixes o No hem oblidat. Finalment, les actuacions musicals de l'Aplec, i així com també l'Aplec mateix foren tancades amb un concert que tingué lloc en haver acabat el dinar del Diumenge. El concert comptà amb la presència d'una jove promesa dels panorama musical català: el jove cantautor riudebitllenc Cesk Freixas. Joan Buades Mir. Campanet
La gihad i la fitna a través d'un llibre Tot i que des d’aquell 11 de setembre les llibreries dels Països Catalans són plenes a vessar de llibres que tracten "el conflicte", la palla sabem que supera el gra en quantitats que no admeten comparació. Des dels oportunistes que escriuen quatre obvietats fins a la colla dels "ja ho dèiem nosaltres" és cada cop més perillós treure el nas per una prestatgeria de qualsevol llibreria o biblioteca amb ganes d'aclarir-nos una mica sobre la guerra aquesta "contra el terrorisme" que ens diuen que vivim. I és perillós perquè el resultat de la nostra recerca pot acabar, en el millor dels casos, entre les pàgines d'un altre il·luminat que ens explicarà tot el que volíem saber i del qual n'acabarem la lectura amb més embolics al cap i més respostes sense preguntes. No és el cas de Fitna de Gilles Kepel, publicat en català per l'editorial lleidatana Pagès. L'autor és un reconegut especialista en el món musulmà i més concretament en les teories i les pràctiques que han portat a la creació del pensament de Bin Laden i la seva colla. Però és, a més, doctor en Sociologia i Ciències Polítiques, coneixedor en profunditat de la situació geoestratègica mundial i dels moviments islàmics internacionals. A Fitna, Kepel ens informa sobre l'actualitat de la 'gihad', fracassada durant els anys 90 tant a Egipte com a Bòsnia, a Aràbia Saudita o a Algèria. Davant aquest declivi de les perspectives revolucionàries -i invo-
lucionistes afegeixo jo- de la "guerra santa" contra l'occident capitalista, el doctor Zawawiri, ideòleg d'AlQaida i mentor de Bin Laden, es va proposar "atacar l'enemic llunyà" i ho va aconseguir amb el seu grup suïcida l'11 de setembre de 2001 i ens els posteriors atemptats terroristes de Madrid i l'encara recent de Londres, però no només. L'èxit evident dels objectius d'aquell atac terrorista, però, no va allunyar ni Zawahiri ni Bin Laden de la seva gran ambició: guanyar la lluita al cor de l'Islam, la fitna, i aconseguir la proclamació de l'Estat islàmic. Amb aquest enfocament general, Kepel no fa un llibre només sobre islamisme més o menys radical sinó que ens situa aquest pensament religiós i, en el que ens interessa a nosaltres, també polític en el context mundial. Així, el capítol primer està dedicat a analitzat expositivament els pensaments neoconservadors nord-americans, els neocons, imprescindibles per situar-nos en una actualitat mundial marcada per noves guerres colonials com la d'Iraq i complementari alhora del pensament d'AlQaida ja, ja que un i altre utilitzen les mateixes hipòtesis analítiques que situen el "xoc de civilitzacions" com a nou paradigma necessari per entendre el context internacional. Cal dir que uns i altres alhora són complementaris perquè neocons i islamistes radicals han fet tot el possible per tal que una hipòtesi de treball passi a ser realitat en bona part, si més no com a excusa davant del gran públic
televident. Fitna parla també d'Al-Qaida sense caure en simplificacions ni en llocs comuns massa cops repetitsi buits de contingut, de la gihad (un tema que Kepel va exposar més àmpliament en un altre llibre, La gihad: expansió i declivi de l'islamisme), d'Aràbia Saudita i la seva transcendència en l'extensió de les interpretacions més extremes de l'"Alcorà" amb el suport obstinat i continuat d'EUA, i de la guerra d'Iraq com a retroalimentació entre 'neocons' i Al-Qaida. Però el capítol que jo crec més interessant amb l'actualitat política més recent marcada per les l'ascens conservador a Iran i el darrer atemptat a Londres és el que fa referència a la lluita ideològica que s'està donant a Europa entre interpretacions diverses de l'Islam i la possibilitat que en aquest continent hi arrelin corrents que acabin possibilitant la convivència d'aquesta religió amb la modernitat, la qual passa inexorablement per l'acceptació d'un marc laic de convivència que exclogui les intencions de cap de les religions presents de ser úniques. Separar la política de la religió, aquesta ha de ser la nostra aposta i en ella estem. Jordi Martí Font
Fitna de Gilles Kepel. Pagès Editors, 2005
AGENDA JULIOL Dimarts 26 Torrent (Horta). Festa amb Obrint Pas. 23:30h, Ateneu Casino. Organitza: Assemblea de Joves L'Aixada. Dijous 28 Alcover (Alt Camp). Nits a la fresca amb Cooperativa Rakía. 23:30h, Església Vella Morella (Els Ports). Inici del XXVIII Aplec dels Ports. La Garriga (Vallès Oriental). Concert amb Obrint Pas i Pirat's Sound Sistema. 23h. Divendres 29 València (Horta). Concentració en solidaritat amb el detingut durant les protestes contra l'estatut. 9:30h, porta de ciutat de la Justícia. Organitza: Alerta Solidària. Cullera (Ribera Baixa). Sessió de música tecno-electro. 23h, Pub Daytona. Organitza: Assemblea de Joves Dissabte 30 Torrent (Horta). Festa Ska-Oi-Reggae. 23:30h, Ateneu Casino. Organitza: Assemblea de Joves L'Aixada. Albalat (Ribera Baixa). Concert amb Inòpia i Bandolers. 23h. Organitza: Xúquer Viu. Dénia (Marina). Manifestació en defensa del territori. Organitza: Marina Lliure Dénia (Marina). Rock a la Mar amb la Gossa Sorda, skalissai i altres. 23h, platja del Raset. Girona (Gironès). Concert amb Feliu Ventura. 22h, plaça Jacint Verdaguer. Organitza: Ateneu 24 de juny. Morella (Els Ports). XXVIII Aplec dels Ports. Concert d'Obrint Pas i altres. Cambrils (Baix Camp). Concert amb Revolta 21. Camp de futbol AGOST Dilluns 1 Aldaia (Horta). Concert de L'Ham de Foc. 00:30h, Barranquet d'Aldaia. Dijous 4 Aldaia (Horta). Concert amb Voltor i Sva-ters. 00h, Barranquet d'Aldaia. Divendres 6 Sant Francesc Xavier (Formentera). Concert per les Festes de la Terra amb Edèmicks, Dept i la Gossa Sorda. 22h, plaça de l'Església. Dissabte 13 Senterada (Pallars Jussà). Concert de Trobaritz. 00h, Poliesportiu. Municipal. Diumenge 14 Capellades (Anoia). Concert amb Pirat's Sound Sistema, Plouen Catximbes i Kinky Cooco's. 00:30h. Organitza: Comissió Popular de Festes.
Locals i col·lectius col·laboradors Alternativa Estel-UPF (Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona) / Alternativa Estel-UB (Cau Subversiu. Facultat d'Història-UB) / AC la Fornal (St. Julià, 20 bx. Vilafranca del Penedès) / AC l’Esquellot (Cardedeu) / Assemblea de Joves Independentistes del Clot (Barcelona)/ Associació de Veïns de Vinaròs Migjorn (C. Àngel 30, Vinaròs) / Ateneu Corberenc (Corbera de Llobregat) / Ateneu Popular Arrels (Doctor Otero 11, Beniarrés) / Ateneu Popular de l’Eixample (Ptge. Conradí 3, Barcelona) / Ateneu Popular X (Ferran 14. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular Octubre (Badajoz 23. Barcelona) / Ateneu l'Aixada (Major, 44. Vilanova i la Geltrú) / Ateneu Popular La Falç (Antic escorxador s.n, Artés) / Ateneu la Torna (Sant Pere Màrtir 37 bx, Vila de Gràcia) /La Barraqueta (Virtut, 14. Barcelona) / Ateneu 1714 (Sant Pere 6, 1r. Banyoles) / Can Capablanca (Les Paus, 19. Sabadell) / Casal Antoni Sala i Font (C. Riera d'en Matamoros 103, Badalona) / Casal Independentista de Sants Jaume Compte(Premià, 31. Sants) / Casal Popular de Gràcia. (Ros de Olano 39/41, Barcelona) / Casal Popular Can Pingàs (Terrassa) / Casal Popular La Traca (Tona) / Casal Independentista El Gurri (Pça. Aibas, 9, Taradell) / Casal el Racó (Església 10, Molins de Rei) / CEPC-UA (Aulari 1, Hotel Associacions, Alacant) / CEPC- UMH (Sant Jordi, 2, Elx) / CEPC-UPF (Edifici Jaume I, Despatx 20.1E12, Barcelona) / CEPC- UJI(Mare de Déu de la Balma, 1, Castelló de la Plana) / CEPC-Eivissa (AC. 115. Sant Rafel) / CEPC-UAB (Local R-122, Pl. Cívica) / CEPC-UV(Baró St. Petrillo, 9) /Casal Popular de Castelló (A.C 667, Castelló de la Plana) / Endavant-La Costera (L'Alcúdia de Crespins - Canals) / La Falcata (Panera 2, Lleida) / Ges Insurrecte (Colomer, 11, 1r B. Torelló) / Kasal Okupat el Prat (KOP) -Alta Tensió (C. Dr. Soler i Torrents 36, El Prat de Llobregat) / Partisano (Pça. de l'Oli, 7 baixos. Girona) / La Pioxa (C. Almeda s/n. Bordils) / Casal Quico Sabaté (St. Roc, 8. Sant Celoni) /Racó de la Corbella(Ripalda 20, baixos. València) / Centre Social-Bar Terra (Baró de Sant Petrilló 9. València) / La Traca (Pau Gesa 5. Cardedeu) / Taberna l'Esparracat (C. Feliu Monné 18, Esparraguera) / 1714 Seguem Cadenes (Riera 29. Vic) / Via Fora-CAT (Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera St Miquel, 25. Barcelona)
Del 26 de juliol al 9 d’agost de 2005
/ 12
CONTRAPORTADA
"FAGC conjuga la lluita per l'alliberament gai, la classe i la nació" A. Ginés i Sànchez, València.
Imatge de la manifestació del passat 2 de juliol a Barcelona
Entrevista a Eugeni Rodríguez, membre del Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) L'aprovació del matrimoni homosexual ha despertat el debat sobre l'homosexualitat i l'opció sexual de les persones. Però, sobretot, ha posat en evidència la pervivència de forts sentiments homòfobs entre amplis sectors de la població catalana. Tot i que l'homosexualitat és un fet cada cop més visible socialment, encara hi ha molts perjudicis a superar i sobretot moltes llibertats i drets a aconseguir. El Front d'Alliberament Gai de Catalunya es va fundar ara fa trenta anys, encara sota la dictadura feixista. És el col·lectiu degà de defensa dels drets dels homosexuals i ha sigut referent en la seua lluita arreu dels Països Catalans. La FAGC ha apostat sempre per una acció combativa i lligada a la resta de moviments socials, i, per tant, vinculant les seues reivindicacions a d'altres pròpies d'altres col·lectius o moviments. Com explicaven al manifest de la diada del 28 de juny d'enguany, "les dones i els homes del moviment gai, lèsbic i transsexual de Catalunya volem transformar les relacions socials a través de les relacions sexuals i afectives, reivindicant nous models de vida." Actualment està impulsant diverses campanyes per fomentar el Sexe Segur o per l'Apostasia. Així mateix, disposa d'una Oficina Antidiscriminatòria des d'on s'ajuda a donar resposta a tot tipus d'agressions i compta amb un servei d'atenció permanent per a consultes sobre l'homosexualitat. Més enllà de les campanyes reivindicatives, enguany la FAGC està celebrant els seus trenta anys. Amb aquest motiu està preparant tota una sèrie d'actes que inclouen seminaris, publicacions, jornades i festes. Sobre açò i altres qüestions que atenyen el moviment gai, lèsbic, transsexual i bisexual, Eugeni Rodríguez ens parla a aquesta entrevista.
Enguany el Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) fa trenta anys. Són gairebé els anys de la "democràcia" que suposadament tantes bondats ens ha portat. Ha estat així per al col·lectiu d'homosexuals? Per al col·lectiu de Gais, Lesbianes i Transsexuals han suposat anys de marginació i discriminació, tant des de la basant social com la legal. Tot i així el moviment Gais, Lesbianes i Transsexuals (GLT) va assolir els seus més grans èxits en els primers anys de la democràcia amb l'abolició de la llei de perillositat social a l'any 1979 i la legalització del Front d’Alliberament Gai de Catalunya al 1981. Com heu aconseguit resistir fins al segle XXI, després uns anys tant durs per als moviments polítics i socials? La política del moviment de Gais, Lesbianes i Transsexuals i específicament la del Front d’Alliberament Gai de Catalunya és una lluita estructural i transversal. No lluitem per a uns objectius materials, tot el contrari ,qüestionem el marc de relacions interpersonals i deconstruim l'imaginari heterosexista imperant. Això fa que tot i els retrocessos en drets i llibertats el nostre discurs resisteixi. El nom de FAGC denota un caràcter polític i combatiu. Perquè? El nom del Front d’Alliberament Gai de Catalunya i el seu anagrama és de per sé polític; ho és expressament. Si veiem l'anagrama del FAGC conjuga tres elements: la lluita per l'alliberament gai, la classe i la nació. Aquesta combinació no és gratuïta i mai renegarem del que lluitem des de una visió emancipadora i de canvi social. Penseu que el col·lectiu d'homosexuals està més o menys polititzat que fa trenta anys? Sens dubte està menys polititzat per què hi ha estratègies des del poder per crear un discurs de model únic gai basat en el con-
sum i la desideologització del col·lectiu gai, creant un fals imaginari de món rosa excloent per las classes populars. Perquè penseu que actualment s'ha imposat el tòpic de l'homosexual "pijo", ben vestit, adinerat...? Quin paper fa aquest tòpic en la societat? Sí, com et dic anteriorment, és el model que es vol imposar. I aquí jo faria una crítica al món de l'esquerra i l'alternatiu que no ha sabut crear marcs de relacions interafectius on es pugui viure models de sexualitat i vida al marge la norma hetoresexista.
“Des del poder es vol imposar un discurs de model únic gai basat en el consum i la desideologització” Què suposa, pel que fa a les vostre reivindicacions, aconseguir el dret a casar-se? El dret al matrimoni mai ha estat cap prioritat per al Front d’Alliberament Gai de Catalunya, tot al contrari ,sempre hem treballat en la idea de crear imaginaris i devenirs alternatius al model heteronormatiu. Està clar que el dret al matrimoni és un dret legítim però dins d'un marc conservador que nosaltres rebutgem. El Front d’Alliberament Gai de Catalunya aposta per les llibertats per sobre dels drets.
“El dret al matrimoni mai ha estat cap prioritat per al Front d’Alliberament Gai de Catalunya, tot al contrari” Era aquesta una de les principals reivindicacions del moviment? Del Front d’Alliberament Gai de Catalunya no, del moviment gai mes reformista i integracionista si. I la reacció de les dretes espanyola i catalana, com la valoreu?
Era una resposta que calia esperar, l'Espanya profunda i "casposa" no pot tolerar que és parli de llibertats sexuals .Crec que ha servit per deixar clar el tarannà real que existeix en la societat i la falsa tolerància que vivim .La dreta catalana sempre ha deixat clar que aposta per la doble moral i per la hipocresia, menys brutal però més perillosa. Entre el col·lectiu homosexual hi ha un debat, més o menys estès, sobre l'ús del català en els àmbits de socialització. Quin problema hi ha respecte a la llengua? En el Front d’Alliberament Gai de Catalunya hem estat sempre molt conscients de la importància cabdal d'utilitzar el Català com a llengua vehicular i el nostre discurs sempre es manifesta en la nostre llengua. Això ens ha creat fama de radicals i, fins i tot, de intolerants però som conscients de la necessitat de lluitar i de reivindicar la llengua i el país com a territoris propis des d'on estimem. Qüestions com la llengua o el fet nacional estan vinculades als moviments d'alliberament gai dels Països Catalans? Què altres campanyes esteu realitzant? La nostre política de reivindicació és assolir un marc de llibertats on puguem expressar i construir el nostre imaginari sense cap entrebanc. Actualment treballem el tema de la lluita contra l'homofòbia, portar la qüestió homosexual a l'ensenyament, el tema dels gais immigrants, la lliure expressió pública de l'homosexualitat i trencar amb el model imposat de la pesseta rosa. Esteu preparant alguna celebració especial per al vostre trentè aniversari? A l'octubre organitzem unes jornades d'àmbit nacional a Barcelona on farem un repàs històric d'aquests 30 anys de Front d’Alliberament Gai de Catalunyai de totes les repercussions i aportacions que ha comportat. També volem fer un debat sobre el futur del moviment de Gais, Lesbianes i Transsexuals.