Del 9 d’agost al 6 de setembre de 2005 Distribució gratuïta 5.000 exemplars Publicació quinzenal d’àmbit nacional
Número 64
Periòdic popular dels Països Catalans
Polèmica i prohibicions a les festes alternatives
Sumari: L’energia a debat Països Catalans / 3
Sants, Gràcia i la Roca preparen les festes majors entre amenaces de prohibicions i repressió de les autoritats L'arribada de l'estiu a moltes viles catalanes inclou les esperades festes majors. Aquest any, però, aquestes trobades lúdiques han arribat envoltades de polèmiques i amenaces des de les autoritats de prohibir actes alternatius convocats per col·lectius populars. A Gràcia (Barcelonès) l'Assemblea de Festes Alternatives ha anunciat que continuarà realitzant els seus actes malgrat les prohibicions i amenaces de l'Ajuntament, mentre el regidor del PP, Fernández Díaz, reclamava encara més "fermesa contra els okupes" i contra els que "fomenten la kale borroka". A Sants (Barcelonès) el districte finalment no ha portat a terme les seves amenaces de no cedir l'espai on es realitzaven els darrers anys les festes alternatives. Finalment, a La Roca (Vallès Oriental) l'Ajuntament ha prohibit una sèrie de concerts populars mentre a Quatretonda (Vall d'Albaida) el consistori va prohibir la celebració de la segona Trobada Internacionalista
Països Catalans / 4
Vaga a ArboraAusònia de Xixona Economia / 5
Cultura occitana als llibres de l’Índex Cultura / 7 Acte en suport als tres de Gràcia a la plaça del Diamant durant les festes de 2004 / Foto:Oriol Clavera
13 detinguts a Gandia contra el blaversime
La policia espanyola actua contra l’acte de protesta
El passat 29 de juliol, el polèmic president de la Diputació de València, Fernando Giner, va acudir a la seu de l'Escola Politècnica Superior de Gandia (EPSG) per clausurar unes jornades de la secessionista Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) amb una xerrada sobre "el passat, el present i el futur de la llengua valenciana". Una trentena d'independentistes, militants de Maulets i de la Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans (CEPC) van acudir-hi per mostrar el seu rebuig a "la utilització de diners i espais públics per a la difusió d'ideologia feixista-
Protestes per la reforma dels estatuts
blavera", segons van fer públic en un comunicat. La protesta, que va consistir en el deplegament de diverses pancartes contra el blaversisme i el secessionisme i el repartiment de pamflets explicatius va ser pacífica en tot moment. Tanmateix, des d'un principi, la policia i els assistents van actuar violentament contra els manifestants i, un cop van abandonar la sala, tretze persones van ser detingudes acusades de desordres públics. Segons testimonis presencials, la policia local va desenfundar les seues pistoles de manera amenaçant per retenir els independentistes fins l'arri-
bada de la Policia Nacional espanyola. Davant les detencions, els joves independentistes de la Safor han denunciat el caràcter polític de l'actuació policial i també han insistit en l'actitud de la direcció de l'EPSG que "continua obrint les portes a aquells que defensen criteris acientífics i a elements de tarannà feixista, mentre nega els espais per realitzar altres tipus d'actes". Recordem que l'abril passat l'EPSG va censurar un acte de la CEPC on, de nou, un militant va ser brutalment agredit pels cossos privats de seguretat de la institució.
Manifestació contra les màfies immobiliàries El proppassat 30 de juliol mig miler de persones eixiren als carrers de Dénia (Marina Alta) per a manifestar-se en defensa del territori i denunciar la destrossa ecològica per part de les màfies immobiliàries. Convocades per la plataforma Marina Lliure (Assemblea de Joves de Pego; Assemblea de Joves del Colomar; del Casal la Mistelera de Dénia; Endavant i Maulets) unes 500 persones eixiren als carrers de Dénia per mostrar el seu rebuig a la política de depredació urbanística que s'està duent a terme a la gran majoria de poblacions del País Valencià i especialment a la Marina. A més dels organitzadors cal destacar, entre altres, la presència de la Coordinadora per la Protecció del Patrimoni Agrícola (Benissa, Marina Alta), Salvem Sanet (Sanet, Marina Alta), L'Algar Net i Viu (Callosa d'en Sarrià, Marina Baixa) o La Carrasca (Alcoi, l'Alcoià). Sobtà, sobretot, la presència d'un bloc d'EU i un d'ERPV. Tant els primers, que curiosament por-
Pancarta de la Plataforma Marina Lliure
taven una pancarta amb només el logo d'EU i sense cap lema al·lusiu al motiu de la convocatòria, com ERPV han estat qüestionats per la feina que han fet des de governs o l’oposició en defensa del territori. Finalment, cal destacar que la manifestació transcorregué sense incidents i que, al final d'aquesta, es va llegir un manifest on es denunciava l'actuació de les empreses immobiliàries a la comarca així com la repressió i persecució que pateix la gent que ha decidit lluitar per la seua terra.
L’Accent se’n va de vacances Després d'aquest número, L'Accent farem unes xicotetes vacances fins el mes de setembre. A causa del període estival, ja hem hagut de reduir el nombre de pàgines de dotze a huit, i ara farem un xicotet parèntesi en la publicació. Esperem que els nostres lectors i lectores i subscrip-
Entrevista a Cristina Vidrier, membre d’Alerta Solidària
tors i subscriptores comprenguen aquestes mesures temporals. Així, L'Accent se'n va de vacances, però només per carregar piles, per preparar nous temes i per buscar nous col·laboradors... La nostra propera cita amb els i les lectores serà el 6 de setembre. Us esperem. I confiem que vosaltres també ho feu.
2/
OPINIÓ
EDITORIAL
Fem festa! La festa ha estat sempre un element central de les societats humanes. Etnòlegs, antropòlegs, sociòlegs i historiadors ja han establert a bastament la importància de la festa per als col·lectius i per als individus. I les han tipificat segons origen, funció i forma. En termes generals, la festa sempre ha suposat una alteració de l'ordre establert, un parèntesi en el procés productiu que lliga les nostres vides durant la resta de l'any i un moment de major llibertat on l'autoritat de les diferents institucions queda en entredit. És a dir, la festa sempre ha tingut un cert component polític contestatari. No és menys cert, però, que aquestes mateixes característiques han fet de la festa un fenomen molt cobdiciat pel poder, fins al punt que actualment està fortament regulat i institucionalitzat amb l'objectiu de limitar els seus efectes, o, per què no acceptar-ho, per utilitzar-la políticament al seu favor. Aquesta voluntat de control sobre la festa és tan antiga com l'existència de la mateixa festa. L'Església, per exemple, sempre ha intentat cristianitzar festes d'origen pagà, com és el cas de la revetlla de Sant Joan, per minimitzar el seu impacte contestatari. D'altra banda, amb la progressiva implantació de les societats fabrils i, en definitiva, del mode de producció capitalista, el calendari festiu s'anà reduint per augmentar les hores productives anuals, fins el punt que el creixement europeu dels segles XIX i XX guarda estreta relació amb l'augment dels dies laborals al final de l'any. Però, sense cap mena de dubte, l'ofensiva més important contra la festa es va produir durant els anys del franquisme. D'entrada, el carnestoltes -que havia resistit l'ofensiva eclesiàstica- va ser prohibit arreu dels Països Catalans, tot i que no sempre amb el mateix èxit. Però a banda d'això, la resta de festes van ser assimilades a l'ideari franquista gràcies a un Estat més fort que mai i a una societat derrotada i vulnerable. Més recentment, l'anomenada transició ha permès que moltes de les festes hagen perdut el caràcter reaccionari, folklòric o religiós que el franquisme s'havia esforçat a injectarles; però en la majoria dels casos ha perviscut el caràcter institucional limitant-ne l'essència popular i crítica. De fet, a moltes viles catalanes, les festes majors encara mantenen un caràcter espanyolitzador que les autoritats protegeixen i potencien. Tot i així, cada cop són més les iniciatives que intenten recuperar les festes -majors o no- per al poble. Tant a les grans ciutats catalanes com a les viles i pobles, la gent s'organitza al marge de les estructures oficials per organitzar la seua festa i per recuperar el caràcter anti autoritari d'aquesta. Són clars exemples els de la vila de Gràcia o Cornellà. O les més recents festes alternatives de la Magdalena a Castelló de la Plana o a les Falles de València. Tot plegat és una mostra de la creixent vitalitat política dels Països Catalans que cada cop van recuperant més espais d'afirmació social i nacional. Perquè, al cap i a la fi, la festa no és res més que un espai polític, com tants altres, on expressar-se, on reivindicar i on lluitar. El control social és cada cop més gran. I són poques les escletxes que tenim per expressar-nos i fer-nos sentir. Ja que ens organitzen la vida, no deixem, com a mínim, que ens organitzen la festa. Si ho aconseguim, haurem fet un gran pas endavant.
L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans. Número 64. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors. Redacció Valencia: c. de Ripalda, 20, baixos, València 46003. Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. 08012 Barcelona. Adreça electrònica laccent@laccent.info. Telèfons de contacte: Subscripcions: 646 98 16 97. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 616 07 33 28. Consell de Redacció: Coordinació: Andreu Ginés i Àlex Tisminetzky. Països Catalans: Laia Altarriba, Sergi Argelés, Jaume Calafell, Martí Cirici, Laia Creus, Jordi Garrigós, Pep Giner, Laura Llum, Aure Silvestre, Joan Teran, Arnau Urgell. Economia: Andreu Ginés, Àlex Tisminetzky. Internacional: Juanjo Garcia, Sónia Jiménez Villanueva, Manel López. Cultura: Joan Sebastià Colomer, Josep Maria Soler, Feliu Ventura. Correcció: Mercè Mauri. Edició gràfica: Raimon Porta, Àlex Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia. Secció Gràfica: Oriol Clavera, Mireia Comas, Oriol Diez. Distribució: Martí Urgell. Han col·laborat en aquest número: Ester de Pablo, Múscs en Valencià.
Del 9 d’agost al 6 de setembre de 2005
COL·LABORACIÓ
Canya per la música en Valencià Músics i cantants en Valencià han tornat a fer una protesta per les condicions d'apartheid lingüístic a què des de les institucions valencianes se'ls sotmet. La protesta ha consistit en una actuació sorpresa al davant del Palau de la Generalitat Valenciana per a la que es va convocar per sms, telèfon, correu electrònic, radio Ràdio Klara- i a través de webs com la de L'Avanç i Diariparlem. Així, unes tres-centes persones s'aplegaren a la porta del Palau esperant l'acció que va començar a les 20:00h quan un camió va fer acte de presència, es van desplegar les lones i Pau Alabajos va fer una fidel interpretació de la mítica cançó de Raimon "Al vent". Tot seguit la direcció del recentment creat col·lectiu de músics i cantants en Valencià, de la mà del seu president, Manolo Miralles va fer la lectura del manifest preparat per l'ocasió. L'acció va transcórrer sense cap incident llevat de la presència policíaca amb una dotació que va evitar que l'acció es fera a l'emplaçament on s'havia pensat, és a dir, a la Plaça de Manises. Després de realitzar la protesta al davant de la Generalitat, la munió d'espectadors i i gran grup de músics es va dirigir fins a la plaça del Tossal on van tornar a actuar un bon grapat de músics. Ja a les 23:00h, a Ca Revolta, es va realitzar la part més lúdica de la protesta i gairebé tots els músics presents van passar per l'escenari a interpretar algun dels seus temes. En el manifest llegit els músics denunciaven l'exclusió sistemàtica dels treballs discogràfics en Valencià en la RTVV, tant en Radio 9 i Sí Ràdio com en Canal
Actuació de Pau Alabajos a la mobilització del Col·lectiu de Músics en Valencià
9 i Punt 2. Reclamaven que es done informació prèvia sobre els concerts, i que es feren reportatges en aquests mitjans, sense oblidar donar certa presència als músics que interpretem en valencià sent convidats a algun. Finalment, denunciaven l'absència d'una política específica de suport a la música en valencià per part de la Conselleria de Cultura i l'Institut Valencià de la Música, el que implica la total negació del seu treball i cap política de difusió al País Valencià i, menys encara, de suport a la promoció cap a l'exterior. La protesta és la tercera que els músics i cantants mamprenen en aquest sentit. La seguida d'accions començà amb la concentració, ara fa dos anys, davant el Palau de Congressos de Castelló quan RTVV donava uns vergonyants Premis al Món de la Música dels quals excloïa qualsevol referència a la música en Valencià, va continuar amb la tancada al Palau de la Música de València de 2 de març d'enguany, espai on mai no ha actuat cap grup ni artista dels
LA VEU DELS LECTORS I LECTORES
Mobilitat i discriminació Girona és la demarcació catalana que menys inversió rep en transport públic. Així, mentre que a Barcelona la despesa pública per al transport col·lectiu és de 76 euros per habitant , a les nostres contrades només arriba a la misèria de 9 euros per persona. D’altra banda, en el global de Catalunya, les inversions en carreteres se situen en 600 milions d'euros i, per contra, només es destina mig milio d'euros a promocionar el transport públic. És a dir, que la despesa per potenciar la mobilitat
sostenible és 300 vegades més reduïda que la que és destina per impulsar el lobby del vehicle privat. Aquesta realitat tan nociva comporta uns hàbits i unes conductes molt poc evolucionades i molt injustes. Així, caldria tenir molt en compte que un 50% de la població catalana no disposa de carnet de conduir i que un 65% dels treballadors no tenen accés a un vehicle privat per desplaçar-se a la feina. Aquesta política ha de donar un gir social de 180 graus. No pot ser que la mateixa administració fomenti un model de mobilitat discriminatori: un model econò-
que s’expressen en Valencià, i de moment ha acabat amb la protesta davant de la Generalitat. Una guia única L'acte es va fer coincidir amb la presentació de la primera i única Guia de cantants i músics en Valencià que ha estat editada conjuntament amb el periòdic L'Avanç. La guia conté fitxes de més de vuitanta formacions i solistes que usen el Valencià en les seues interpretacions. Amb 8000 exemplars impresos la guia ha estat encartada a l'edició de L'Avanç que romandrà tot l'estiu als quioscs del País Valencià i a més serà enviada a tots els ajuntaments del País Valencià. Amb ells el col·lectiu de músics i cantants en Valencià pretén deixar sense excuses les institucions que afirmen no programar músics en Valencià adduint que no hi ha oferta. A més, òbviament, pretén donar a conèixer el públic la varietat i vitalitat d'aquesta música.
Músics en Valencià
mic classista, antiquat, improductiu i contaminant. No s'entén que, potser inconscientment per les rèmores del passat, s'estigui protegint el cotxe privat com a element que provoca més precarietat laboral, despesa sanitària i desequilibri territorial. En síntesi, que la manca de voluntat política per donar un suport clar al transport públic ens està portant molta inflació i ens frena la nostra competitivitat. També implica la imposició d'una filosofia de vida -força postmodernista i americanitzada- d'exaltació exagerada del model agressiu i banal dels 4X4. Josep M. Loste i Romero Portbou
La veu dels lectors és espai on podreu participar d'aquest projecte amb les vostres opinions sobre qüestions d'actualitat. Si teniu quelcom que aportar, dir o denunciar, només cal que ens envieu un text d'un màxim de mil cinc-cents caràcters a opinio@laccent.info.
Del 9 d’agost al 6 de setembre de 2005
/3
PA Ï S O S C ATA L A N S
Fortes crítiques al Pla de l'Energia del Principat
L’APUNT
El PEC i la MAT
Organitzacions ecologistes i en defensa del transport públic consideren molt negatiu el Pla, que no compleix ni el tractat de Kyoto ni el del Tinell Arnau Urgell i Vidal, Barcelona. El passat 31 de juliol va finalitzar el període de "participació pública" del Pla de l'Energia de Catalunya (PEC) 2006-2015. El nou pla és fruit dels acords del Tinell i pretén substituir l'obsolet Pla de l'Energia 2010 redactat per l'anterior Govern del Principat; ja que, segons expressa el mateix preàmbul del PEC, "a banda de canviar les variables de partida, s'han incomplert els objectius sobretot en energies renovables i han aparegut nous condicionants com el Protocol de Kyoto". Malgrat alguns canvis, el conjunt d'organitzacions ambientalistes així com altres entitats consideren que és un mal document ja que, entre d'altres, incompleix el tractat de Kyoto, els compromisos europeus en energies renovables i el mateix acord del Tinell "per un govern catalanista i d'esquerres". El contingut del PEC L'augment del consum energètic que preveu el PEC suposa que per al 2015 s'hagin de construir entre cinc i vuit noves centrals de cicle combinat alimentades amb gas natural, així com entre 1.800 i 4.000 MW generats en règim especial (parcs eòlics, plantes de reducció de residus, cogeneració...). Respecte a l'energia nuclear, deixa com a proposta la possibilitat d'iniciar un procés de tancament no abans del 2024, substituint-les per deugrups de cicle combinat. En quasevol cas només té com a objectiu el fet que disminueixi el percentatge d'energia nuclear respecte al total, passant del 56% al 35% -fet que s'aconsegueix augmentant el total de producció elèctrica. Respecte la famosa interconnexió entre els estats espanyol i francès a través d'una línia MAT, considera imprescindible la línia per l'Empordà -de fet ni es planteja cap altra opció ni l'alternativa- per a l'alimentació del TAV i les comarques gironines i per la necessitat "d'integrar Catalunya i Espanya en un futur mercat europeu de l'energia que permeti l'exportació i la importació de l'elec-
El nou Pla no preveu una reducció real de l’energia nuclear / Foto: L’Accent
tricitat". Les crítiques al PEC La totalitat del món ecologista del Principat així com altres sectors polítics, sindicals i en defensa del transport públic s'oposen frontalment al redactat del PEC. Destaca el document que Ecologistes de Catalunya -plataforma que agrupa una quinzena de col·lectius com l'IADEN, el GEPEC, IPCENA o el CEPAvuit raons per presentar al·legacions contra el Pla de l'Energia. Destaca que el pla suposa augmentar les importacions energètiques en un 22% i que s'augmenta el consum d'energia primària en un 20-30% quan la proposta de la UE és de disminuir-lo un 11,5%,
perquè manté la producció energètica centralitzada, i per tant no suposa assumir la "nova cultura de l'energia". D'altra banda, respecte a les energies renovables, el 7,9% previst per al 2015 incompleix l'objectiu de la quota del 12% per al 2010 que fixa tant la UE com el pacte del Tinell, i respecte a Kyoto les dades es disparen, ja que, segons el PEC, les emissions augmentaran entre el 94% i el 102%, quan s'havia d'aconseguir una reducció del 15%. Finalment, es desqualifica la proposta d'interconnexió elèctrica. Altres entitats com Greenpeace o DEPANA també han realitzat al·legacions en termes semblants. Destaquen, finalment, les realit-
zades per l'Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) en què s’insiteix que el PEC continua essent un pla d'oferta i no de demanda i, per tant, continua arrelat en "la vella política energètica" També denuncia que només realitza vagues recomanacions en el sector del transport, quan aquest suposa el 40% del consum energètic del Principat i, sobretot, desqualifica que el PEC tingui previst un augment de les emissions de CO2 del 100%. A més a més, recorda que si s'haguessin de comprar els drets d'emetre aquests gasos s'hauria de pagar entre 200 i 500 milions d'euros -fet que en cap cas es contempla en el pla.
Opinions diferents sobre... ...les energies renovables
...el compliment de Kyoto
...les centrals nuclears
El Govern preveu per al 2015 que un 7,9% de l'energia sigui renovable; EdC afirma, en canvi, que és un clar incompliment dels compromisos que obliguen a un 12% de quota el 2010
El Govern afirma que es compleix, ja que el 2015 el Principat produiria el 18,7% de les emissions de l'Estat -ajustant-se, d’aquesta manera, al percentatge del PIB estatal; segons EdC i la PTP això suposaria l’augment d’emissions en un 100%, quan havien de disminuir un 15%.
El PEC proposa una estratègia de disminuir progressivament el pes de les nuclears (en %); EdC mostra que en valors absoluts les nuclears continuen generant la mateixa energia i que simplement s'augmenta la producció total.
El PEC -redactat pel Departament d'Indústria i Energia- continua afirmant que la interconnexió elèctrica és necessària. Els arguments continuen sent rebatuts -TAV i proveïment de les comarques gironines- per part dels ecologistes i plataformes en defensa del territori i contra la MAT. En aquest sentit, malgrat que l'actuació del Govern del Principat ha intentat situar sobre la taula dues alternatives contraposades per forçar conflictes entre comarques, la resposta ha estat la unió de les diverses plataformes i s'ha passat de "no volem la MAT" a la "MAT ni aquí ni enlloc". De fet una de les altres entitats que ha realitzat al·legacions ha estat la Plataforma No a la MAT que agrupa des del passat 2 de juliol (veure L'Accent 63) als diversos col·lectius que s'oposen a totes les alternatives de la línia. Tan des de la Plataforma com des d'Ecologistes de Catalunya demanen que la Generalitat assumeixi totes les competències en matèria energètica per tal que s'acabi l'excusa que és un projecte que impulsa el Govern espanyol i que des la Plaça Sant Jaume no s'hi pot fer res. D'altra banda destaca que malgrat que el conseller primer Josep Bargalló va afirmar en la seva darrera visita a Camprodon -amb protesta popular inclosa- que la MAT no passaria pel Ripollès ja s'ha anunciat que les mobilitzacions no cessaran. Es té clar que els plans de la Direcció General de Política Energètica i Mines del Govern espanyol és la d'augmentar el nombre d'interconnexions i que per tant el problema va més enllà del traçat d'una línia. Segurament aquest Pla de l'Energia farà el joc a nous projectes d'interconnexió ja que continua encallat en els models energètics obsolets.
4/
BREUS
L'Aplec més reivindicatiu L'edició d'enguany de l'Aplec dels Ports, celebrat a Morella, ha repetit èxits de les edicions passades. Amb més de cinc-centes tendes a la zona d'acampada i més de quinze mil persones gaudint dels diferents espectacles, aquesta cita s'ha convertit en tot un referent a les comarques centrals dels Països Catalans. L'Aplec l'organitzen joves de la comarca per reivindicar una major atenció política a la zona, que encara pateix de manca de serveis i infraestructures. Com a nota destacada la presència, cada cop major, d'estelades a la zona d'acampada i l'arribada de persones de comarques cada cop més llunyanes. D'altra banda, la Guàrdia Civil també va fer acte de presència amb constants controls a les entrades del poble.
Canvis en el transvasament XúquerVinalopó El Govern espanyol ha modificat el projecte de transvasament Xúquer-Vinalopó traslladant la presa d'aigua a la desembocadura del riu. La plataforma Xúquer Viu ha valorat positivament que el transvasament no comence a Corts de Pallàs, a la capçalera del riu, com es feia inicialment, perquè això amenaçaria "greument la supervivència del Xúquer i de l'Albufera", i també el massís del Caroig d'alt valor ecològic. Tot i així, la plataforma, com altres entitats, assegura que al Xúquer no li sobra aigua, i que per tant el transvasament és inviable. No cal oblidar que les obres estan paralitzades des de fa unes setmanes pel Tribunal Suprem en considerar-les il·legals.
Inaugurat un nou CSO a Sabadell El passat 30 de juliol va ser inaugurat el nou CSA L’Èuterpe a Sabadell (Vallès Occidental) que havia estat okupat el 17 de juny. Els actes d'inauguració d'aquest antic cinema van incloure activitats per a nens, una cercavila, un dinar popular i més de cinc hores de teatre que van cloure amb un concert amb centenars d’assistents.
PAÏSOS CATALANS
Del 9 d’agost al 6 de setembre de 2005
La Generalitat de Catalunya talla l'aigua d'un camp de golf al Vallès El golf de Torrebonica ha estat objecte d'una campanya en contra per part d'entitats vallesanes durant més de set anys Arnau Urgell i Vidal, Barcelona. L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) va tallar el passat 28 de juliol el subministrament d'aigua del camp de golf El Prat situat des de fa un any als terrenys de Torrebonica -entre Sabadell i Terrassa. La mesura, que s'inclou en el paquet d'accions governamentals per combatre la sequera, suposa per primera vegada tallar el subministrament en un camp de golf del nostre país. Segons l'ACA, el club no utilitza correctament el centre de tractament d'aigua i utilitza aigua que procedeix directament d'una depuradora superant els nivells màxims permesos en paràmetres com la conductivitat i els metalls pesants segons preveu la concessió. Segons fonts governamentals aquest fet que podria posar en perill "els aqüífers de la zona -que subministren aigua a la població de Sabadell-, la seguretat del personal i dels clients". A banda del tall, ha interposat una sanció de 50.000 euros. Torrebonica i les denúncies
Pancarta de protesta pel camp de golf / Foto: ADENC
La mesura presa contra el Reial Club de Golf el Prat (RCGP) l'ha pres arran d'una denúncia per part de l'entitat ambientalista ADENC de Sabadell. Aquesta denúncia arriba, segons Toni Altaió, portaveu de l'ADENC, després d'analitzar els informes sobre la qualitat de les aigües que realitza el propi club de golf. Considera que l'actuació de l'ACA és justa però que arriba tard ja
que és un fet que s'arrossega des de la inauguració del camp el passat estiu. No és ni molt menys, però, la primera denúncia que des de l'ADENC i des de la Plataforma contra el Golf de Torrebonica i Can s'han realitzat des de que es va anunciar el propòsit de traslladar les instal·lacions del Prat al Vallès al setembre de 1998. Actualment hi ha interposats quatre contenciosos administratius un dels
quals és sobre la pròpia concessió d'aigua per part de l'ACA; els altres tres estan relacionats amb la llicència d'obres, l'avaluació d'impacte ambiental i una tala d'arbres. Les irregularitats, tan procedimentals com en la construcció, provoquen que, fins i tot, l'Ajuntament de Terrassa -una de les institucions que més suport ha donat al projecte- hagi multat en 15.000 euros al RCGP. Durant més de set anys la Plataforma contra el Golf ha protagonitzat una lluita tan al carrer com als jutjats per evitar la construcció d'aquest equipament esportiu que ha suposat un greu impacte ambiental als espais agroforestals del Vallès. Destaquen mobilitzacions com les d'octubre de 1999 o maig de 2002 que van reunir 5.000 i 3.500 persones respectivament a Terrassa; d'altra banda fins a més de 25.000 signatures i 168 entitats van exigir desestimar el projecte. Per a més informació
www.adenc.org
Continuen els processos de reforma dels estatuts i les mostres de rebuig Aure Silvestre, València. Amb el projecte de nou estatut valencià a Madrid, l'actualitat ha tornat al Principat. En aquests moments, les esmenes introduïdes a la reforma impulsada pel tripartit estan sent analitzades pel consell consultiu que ha nomenat la Generalitat. Aquest consell té, per tant, la tasca de dirigir el debat sobre la reforma que es durà a terme el setembre al Parlament de Catalunya, analitzant aquells punts de la reforma i esmenes que pogueren ser considerades com anticonstitucionals. Perquè aquest és, ara per ara, un dels principals punts on es centra el debat dels partits polítics, no només al Principat, sinó també al País Valencià: la de considerar fins a quin punt seran admesos aquests projectes a Madrid. Així, en el cas de l'estatut valencià, una comissió del Congrés dels Diputats l'està estudiant, i ha de determinar els punts més conflictius del text. Es dóna la circumstància que un dels
integrants d'aquesta comissió és el diputat del PSOE Alfonso Guerra, un dels culpables que el primer estatut d'autonomia valencià tornara modificat al País Valencià des de Madrid, cas únic entre tots els estatuts d'autonomia. Guerra ja ha advertit que hi ha alguns punts que possiblement siguen canviats, entre ells el que afecta a les competències sobre els òrgans de justícia. El Partit Popular, per la seua banda, ha centrat les seues crítiques en el fet que al redactat final se suprimira una menció a la "indissoluble unitat d'espanya" i que els populars van intentar mantenir en un primer moment. Al Principat, el debat s'ha centrat més en saber si el nou estatut serà, o no, modificat a Madrid una vegada passe la seua aprovació al Parlament de Catalunya. En aquest sentit, Zapatero ja ha declarat que això no passarà sempre que aquest no tope amb la Constitució Espanyola i siga aprovat amb una ample consens, en clara advertència als seus socis d'ERC i a CiU
per a què no posen excessius entrebancs. Rebuig als estatuts Pel que fa a la campanya contra els estatuts promoguda per l'Esquerra Independentista les últimes setmanes s'han fet diferents iniciatives de repulsa a aquest procés de reforma i debat. Una de les darreres accions es va produir la nit dels passat 21 de juliol, quan militants d'Endavant a diferents poblacions dels Països Catalans abocaren fem a les portes de les seus del PSC, CiU i ERC i posaren cartells amb el lema "Sense autodeterminació, l'estatut fa pudor". A una d'aquestes poblacions, Vilafranca del Penedès, el portaveu del PSC va fer unes declaracions anunciant possibles accions legals contra l'organització independentista. En un altre ordre de coses, però en relació amb les protestes; el 29 de juliol es va celebrar a València el judici contra l'independentista detingut en la concentració convocada davant les Corts Valencianes el mateix dia que s'a-
Acció a València contra els estatuts
provà aquesta reforma. El judici va acabar amb una petició del fiscal de 15 dies d'arrest o multa equivalent. Paral·lelament, Alerta Solidària i els companys del detingut van convocar una concentració a les portes de la Ciutat de la Justícia.
ECONOMIA
Del 9 d’agost al 6 de setembre de 2005
/5
El toyotisme i la vaga a la fàbrica ArboraAusònia de Xixona Per Pep Giner i Laura Llum Quan quasi la totalitat dels treballadors d'una empresa es queixen, ha ser perquè les coses no estan bé, explica Manolo Romero, membre del Comitè d'Empresa de la fàbrica ArboraAusonia de Xixona (Alacantí), encara que la seua directiva no ho veja igual. Però el cert és que quelcom ha d'estar passant per a què els treballadors s'hagen declarat en vaga en diferents jornades, una el 7 i 11 de juny i altra de 10 dies consecutius del 24 de juny al 3 de juliol d'aquest any, amb una participació del 99% i del 95% respectivament dels treballadors afectats (350 del total de 500, mentre que 150 són personal d'estructura). Tot això conseqüència de sis mesos de negociació amb l'empresa on no es va arribar a cap acord en els punts bàsics que demanaven els sindicats. Els punts sobre els que s'està negociant amb l'empresa són tres: d'una banda, que queden ben definits els grups professionals, ja que cada vegada, a tots se'ls demana que facen totes les feines, de manera que la càrrega de treball augmenta. A més, no sempre es correspon la funció realitzada amb la qualificació del treballador (el sou, en canvi, sí coincideix, clar). Això, per altra banda, significa l'eliminació de llocs de treball. En segon lloc, l'eliminació del grup d'ingrés, ja que es tracta d'un grup que cobreix llocs de treball fixos, però en contractació eventual, la
Un dels panels d'entrada a la fàbrica d’Arbora-Ausònia a Xixona
qual cosa implica, a banda de tot allò, que a un mateix treball, l'empresa els pagarà menys. I finalment, la millora laboral per al cinquè torn, grup de treball distribuït en jornades de sis dies de treball i quatre de descans, que no distingeix entre caps de setmana, dies festius, laborals i vacances. Es demanen catorze dies de vacances sense necessitat de comprimir el calendari la resta de l' any, per a recuperar els dies de vacances. Però tota aquesta disconformitat ve motivada, en qualsevol cas,
per la implantació en aquesta planta, fa tres anys del toyotisme, un sistema de treball d'origen
“Els treballadors, cada vegada més, no són més que un producte, exprimible, explotable, substituïble…” japonés, instaurat en altres llocs per aquestes multinacionals, basat en la pressió als treballadors, mitjançant el Just-In-Time (just-atemps), el Teamwork (treball en equip) Management-By-Stress
(gestionar-per-estímul), i etcétera de paraulotes "globalitzoideempresarial"… I això suposa: l'automatització de la cadena de producció en substitució dels recursos humans; produir al moment segons les comandes, eliminant així l'stock (excedent); treballar per grups petits, que han de complir amb uns objectius, que cada vegada van variant, i complir-los o no, és la seua responsabilitat, de manera que entre ells es van amonestant, i les baixes, a més a més, no es cobreixen, tot això controlat per uns líders
Declarats nuls set acomiadaments de treballadors de Correusa l’Horta El jutge denuncia que Correus està represaliant els treballadors que havien aconseguit fer fixes judicialment a 12.000 interins Àlex Tisminetzky, Barcelona. El 2004 una sentència de l'Audiència Nacional espanyola va obligar a l'empresa pública Correus a fer fixes a tot l'Estat a 12.000 treballadors que fins
aquell moment eren interins. Mesos després, set dels treballadors que van presentar la demanda judicial van ser acomiadats al·legant diferents raons. El sindicat CGT, però, va denunciar que l'empresa "estava vulnerant
el dret fonamental a la tutela judicial per represaliar les persones que van presentar les demandes judicials". Tanmateix, aquest juliol, ha estat una sentència d'un altre jutge el que ha donat la raó als treballa-
dors acomiadats. La sentència d'un jutge de Quart de Poblet (Horta) declara provats que "els altres treballadors a la mateixa situació van ser novament cridats a prestar serveis, mentre que no ho van ser els treballadors que
nomenats de dins dels grups de treball, de manera que, com haurà de respondre pel grup, serà qui vigile l'eficiència laboral del seu equip, fent pressió des de dins per a què es complisquen els objectius impossibles que els han encarregat; la creació de noves categories en pitjors condicions laborals per estimular la competitivitat per millorar i pujar de categoria laboral. És a dir, tota una sèrie de formes de pressió als treballador, que deixen senyals psicològiques com l'estrès o la depressió. Clar, que si açò és el que està passant en aquest cas, no hem de prendre'l com un cas aïllat, ja que parlem d'un model empresarial importat, en tant que parlem d'una empresa que pertany a un grup multinacional, que aplica aquesta organització del treball, de manera sistemàtica en les seues empreses arreu del món. I tot allò, emmarcat dins d'un panorama econòmic mundial, globalitzat on l'únic que importa és el màxim benefici per a l'empresa, diguemne per al seus accionistes. Per tant, com que s'ha de ser competitius, s'han de replantejar els costos, i això sempre a costa dels treballadors, que, al cap i a la fi, cada vegada més, no són més que un producte, exprimible, explotable, substituïble… Ara bé, enfrontar-se després a vagues amb un 99% de seguiment és la seua responsabilitat; si és que no s’adonen que els treballadors són la força principal que sosté les seues empreses i el seu desenvolupament econòmic.
havien presentat la demanda de reconeixement de la condició de treballadors fixes". Per tant, el jutge declara nuls els acomiadaments i condemna a Correus a readmetre immediatament als treballadors i l'abonament dels salaris deixats de cobrar. La CGT ha valorat positivament la sentència i ha denunciat les represàlies i la repressió sindical contra els treballadors que reclamen els seus drets laborals. Per a més informació
www.rojoynegro.info
6/
Del 9 d’agost al 6 de setembre de 2005
INTERNACIONAL
Laia Altarriba i Piguillem, Caracas
Cròniques de la revolució bolivariana - IV
Quan encara no s'han fet públics els resultats definitius de les eleccions municipals i parroquials a Veneçuela del diumenge 7 d'agost, el que se sap del cert és que l'abstenció ha estat molt baixa i que les opcions que participen del procés revolucionari bolivarià han obtingut la majoria de representants que s'elegien. Pel que fa a l'abstenció, que sembla que rondarà el 70% de les persones que podien acudir a les urnes -en les últimes eleccions municipals el 2000 va ser del 76%-, s'ha d'interpretar com el cansament de bona part de la població d'acudir a les urnes.
Veneçuela vota chavista però sense passió
“Molts electors no entenen aquesta divisió dels grups que participen del procés bolvarià”
“Pel que fa a l'abstenció, que sembla que rondarà el 70% ” I és que des del 1989 -quan Chávez va guanyar per primer cop-, les veneçolanes i veneçolans ja han estat cridats a votar 10 vegades en diversos comicis. D'aquests, els últims han estat el referèndum del passat 15 d'agost quan l'abstenció va ser del 30%- i les eleccions regionals de la passada tardor. A aquest esgotament electoral, s'hi ha d'afegir la divisió entre el partits "chavistes", que han acudit per separat a les urnes. Molts electors no entenen aquesta divisió dels grups que participen
Movimiento Quinta República MVRL'MVR és el partit creat per Chávez i que ell mateix presideix. Més que un partit polític s'ha d'entendre com un moviment amb objectius electorals. En els diversos comicis que s'ha presentat des del 1998 ha obtingut la major part de càrrecs -a l'Assemblea Nacional té 69 dels 165 escons-, i a les comunitats populars té molta militància, tot i que sovint no fa treball comunitari sinó institucional. Alguns sectors que participen del procés consideren que en aquest partit s'hi han sumat massa persones amb interessos personals i dinàmiques del passat que posen pals a les rodes a l'aprofundiment de la revolució, que és com s'anomena l'actual etapa en què es troba Veneçuela. Patria Para Todos -PPTAquest partit va ser creat el 1997, fruit d'una escisió de La Causa R. El PPT defensa un model de desenvolupament nacionalista i l'expansió agroindustrial. La lluita contra l'exclusió social i el desenvolupament integral de les persones és una de les seves prioritats. El partit està format bàsicament per quades polítics i té una gran presència als diversos ministeris del govern veneçolà. Partido Comunista de Venezuela PCVAmb el lema "Creant poder popular", aquest històric partit ha acudit a les urnes en les eleccions d'aquest 7 d'agost. Però la força que havia tingut el "gallo rojo" -nom amb què es coneix popularment el PCV- ja no
nalitzi. Divisió també dins l'oposició L'oposició a Chávez també està dispersa, però amb l'agreujant que són incapaços de trobar un líder que pugui enfrontar-se al president a les urnes. Els dos partits que durant 40 anys van alternar-se en el poder a Venezuela -Acción Democrática i COPEI- formen part d'aquest bloc opositor, però han perdut força en benefici de Primero Justicia, un grup finançat directament pels Estats Units (vegeu "El Código Chávez" d'Eva Golinger) i format principalment per gent jove de les classes mitja i alta de Caracas. Alguns dels altres grups on s'enquadra l'oposició són el MAS -que es defineix com a
El poble veneçolà va ser cridat novament a les urnes / Foto: Oriol Clavera
del procés bolvarià, i amb l'abstenció han expressat el seu desacord amb aquesta divisió, que molts creuen que principalment respon a interessos partidistes. A més, aquesta divisió queda lluny de la
realitat de les comunitats populars de les grans ciutats i del camp, on la presència dels partits és molt petita, tot i que hi ha molta gent impulsant-hi el procés. Però la debilitat de totes aquestes perso-
nes que fan feina comunitària rau en la manca de coordinació entre elles, que des de molts indrets ja s'estan començant a plantejar que cal assumir per tal d'evitar que el procés revolucionari s'institucio-
Qui és qui dins del procés revolucionari bolivarià
Consulta mèdica a Veneçuela / Foto: Oriol Clavera
és la mateixa avui en dia. És per això que, tot i que s'ha presentat en la major part de parròquies, en molts llocs ho ha fet cedint la marca electoral a agrupacions locals que es volien presentar però no tenien cap partit legalitzat. Tupamaros Com en el cas del PCV, els
Tupamaros s'han presentat en moltes parròquies del país perquè han cedit la seva marca electoral a grups locals. Aquest grup té el seu origen al barri 23 de Enero, un dels més combatius de Caracas. Originalment eren un grup armat, però amb l'arribada de Chávez al poder es van "treure les caputxes" i s'han llençat a
la cursa electoral. Alguns sectors populars critiquen aquesta actitud dels Tupamaros perquè pensen que és electoralista i no està vinculada a un treball comunitari real. Movimiento de Bases Populares MBPAquest partit ha nascut de bracet del Frente Nacional Campesino
socialista però que fa anys que treballa juntament amb la resta de partits de dretes-, la Causa R o Proyecto Venezuela. Tots aquests partits van participar d'una manera més o menys activa en el cop d'Estat contra Chávez l'abril de 2002, i també en l'aturada petroliera d'uns mesos després de l'intent colpista. El fracàs d'aquestes dues accions, juntament amb la incapacitat de guanyar a les urnes, manté l'oposició desorientada, cosa que enforteix el govern bolivarià.
Ezequiel Zamora, que organitza bona part dels camperols veneçolans. Té presència sobretot en municipis del "llano" veneçolà, tot i que és molt jove i encara té poca força. Proyecto Nuestra AméricaMovimiento 13 de Abril -PNAM13Més enllà dels comicis electorals, hi ha altres grups polítics que no tenen voluntat electoralista però que articulen molta de la gent que treballa dins del procés bolivarià. Aquesta és el cas del Proyecto Nuestra América, que prové dels anomenats "desobedientes" dels anys 80. Les persones que formen part d'aquest moviment estan vinculades al treball de base als "cerros" de Caracas i a altres ciutats del país, i fa molts anys que lluiten des de les comunitats. Participen activament del procés però es mostren crítics amb la institucionalització i defensen que cal anar més enllà per evitar que la situació actual s'estanqui. Altres Dins del ventall de partits "chavistes" també hi trobem el grup Podemos - -, la Unidad Popular Venezolana -que té com a líder la carismàtica Lina Ron, que organitza una força de xoc formada en bona mesura per gent provinent del món de la delinqüència- o el Movimiento por la Democracia Directa, que tenen una força menor que les anteriors formacions però que mostren la gran diversitat de grups que participen del procés veneçolà i mostren el que per a alguns és la seva riquesa i força.
Del 9 d’agost al 6 de setembre de 2005
/7
CULTURA
Cultura occitana als Llibres de l'Índex
Occitània i les variants dialectals de la llengua d’Oc
Pep Bru, Barcelona. L’editorial barcelonina Llibres de l’Índex ha publicat recentment (seguint amb la seva línia editorial poc comercial) dos llibres de temàtica occitana. Un Diccionari català-occità/occità-
català i A Cau d´Orella, una antologia de narrativa breu occitana. Hi trobem vint dels millors escriptors occitans contemporanis, des dels més coneguts com Mistral, Roqueta o Lafont, fins als més joves i actuals. Jaume Figueras, traductor al català de Max Roqueta, és
Retrat d'un jovent La plaza de Urbina ens mostra la realitat viscuda per tota una generació de joves bascs en el seu compromís amb la lluita de l'esquerra abertzale
A finals de l'any passat arribava a les llibreries catalanes de la mà de l'editorial basca Txalaparta La plaza de Urbina, una novel·la escrita per Andoni Cabello i que esdevé una biografia del militant basc Iñaki Ormaetxea, mort per la Guàrdia
Civil espanyola el 17 d'agost de l'any 1991 al barri donostiarra de Morlans. Tot i que aquest llibre se centra en la vida d'un home, dins la història trobem tot el període que va viure el poblet d'Urbina, una localitat situada a la província d'Araba, en l’època post-franquista, des de l'alçada de la ikurriña al campanar de l'església fins a la victòria d'Herri Batasuna a les eleccions municipals. El viatge que ens proposa l'escriptor s'inicia en l'infantesa d’Iñaki i el propi Andoni, el despertar nacionalista, molt arrelat a Urbina i les primeres militàncies. Ja de ben jove, Ormaetxea comença a pertànyer a l'esquerra abertzale i són molts els viatges que fa a Gasteiz a manifestacions de suport als presos o a les indispensables visites a les Herriko Tabernas i als Gaztetxes de la capital de la comunitat autònoma basca. Venint d'aquest ambient, és qüestió de temps que els dos joves muntin un nucli de Jarrai a la vila, que amb poc temps supera la quinzena de militants en un poble que no arriba als cinc-cents habitants. Les primeres festes majors muntades pels joves i els primers locals polítics marcaran definitivament l'abertzalisme del poble, que en poc temps veurà la realitat de la
el responsable de la selecció de textos. A més a més, l’acompanya amb un estudi sobre el passat, present i -malgrat tot!- el futur de la literatura en llengua occitana. I el que és més important: l’edició bilingüe ens permet gaudir del text original i de la varietat dialectal de cada autor. Gascó, llenguadocià, provençal... gairebé tots els dialectes occitans hi són representats. Igualment variada la temàtica dels contes: des del relat autobiogràfic al relat de ciència ficció, passant pel conte tradicional (com la rondalla "L’Òme Verd", un dels textos més bonics del llibre: en només dues planes i amb un llenguatge directe aconsegueix una atmòsfera tan poètica com enigmàtica). Només lamentar que no hi aparegui cap escriptora a la selecció... la qual cosa ben segur no és culpa de Jaume Figueras ni de l’editorial, sinó de la manca de "normalitat" que encara pateix la literatura occitana.
repressió policial amb joves exiliats i presos, alguns d'ells familiars de l'Iñaki. Els dos protagonistes també la patiran a la seva pell, com fou el pas per la comissaria de Gasteiz després d'una detenció per encartellar cartells de Gestoras ProAmnistia. Una de les claus de la història és que aprofundeix, mitjançant la vida de dos nois, en la realitat que viuen molts joves a Euskal Herria, el despertar polític que ha viscut tota una generació que no va conèixer el franquisme però que han mantingut la lluita basca per l'alliberament nacional i per la justícia social en la recerca d'un món millor. Finalment, tan Iñaki Ormaetxea com Andoni Cabello donaran el pas a la militància en l'organització armada ETA, ells formaran amb dos companys més el "talde" Santi Brouard i des d'un principi l'autor narrarà les dificultats amb les que es troben a l’hora de donar aquest salt. L'aprenentatge i la clandestinitat seran presos amb naturalitat pels dos joves que ben aviat se separarien ja que l'Iñaki passaria al comando Donosti, amb què seria abatut amb dos companys més, Jokin Leunda i Patxi Itziar. Per acabar, cal felicitar la tasca que l'editorial Txalaparta està duent amb la publicació de llibres de presos polítics com és el cas d'Andoni Cabello, que es troba retingut a diferents presons de l'Estat espanyol des de 1991.
AGENDA AGOST Diumenge 14 Capellades (Anoia). Festes Alternatives. Concert amb Pirat's Sound Sistema, Plouen Catximbes i altres. 00:30h. Organitza: Comissió Popular de Festes. Dilluns 15 Barcelona (Barcelonès). Festes alternatives de Gràcia. Concert amb Bumbalacanall i Costo Rico. Plaça del Diamant. Organitza: CPF Vall de Gallinera (Safor). Concert amb Obrint Pas. 21h. Dijous 18 Barcelona (Barcelonès). Festes alternatives de Gràcia. Concert amb Insershow, Revolta 21 i altres. 22h, plaça del Diamant. Organitza: CPF. Divendres 19 Benissa (Marina Alta). Concert de Cesk Freixas. 22:30h Organitza: AJ de Benissa. Dissabte 20 Barcelona (Barcelonès). Festes alternatives de Gràcia. Concert amb Terroristas del Son, Andreu i els Rumberos i altres. 23h, plaça del Diamant. Organitza: CPF. Dilluns 22 Barcelona (Barcelonès). XI Festes Alternatives de Sants. Sopar popular al carrer Premià amb l'orquestra kumbes del Mambo. Divendres 26 Barcelona (Barcelonès). XI Festes Alternatives de Sants. Concert amb Més que Odi, Mall i altres. 22h, plaça Sants. Dissabte 27 Barcelona (Barcelonès). XI Festes Alternatives de Sants. Concert amb Els Bandolers, Los Draps i altres 22h, plaça de Sants. Manresa (Bages). Festa Major Alternativa de Manresa. Concert amb Insershow i altres. 22h, plaça Puigmercadal. Dimarts 30 Vilafranca del Penedès (Alt Penedès). Festa Major alternativa. Concert amb NN33, Revolta 21 i altres. 23:30h, parc Tívoli. SETEMBRE Divendres 2 Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès). IV Festes Alternatives. Cercavila antiracista. 20h, plaça Vila. Sentmenat (Vallès Occidental). Barrakes-05. Concert amb Su Ta Gar i altres. 22h, Pavelló d'Esports. Organitza: Racó Català. Dissabte 3 Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès). IV Festes Alternatives. Dinar Popular, 14h; Concert amb Cesk Freixas i altres. 20h. Diumenge 4 Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès). IV Festes Alternatives. Cloenda: espectacle flamenc, focs, malabars i final del judici popular contra el racisme. Dilluns 5 Girona (Gironès). Barraques alternatives. Concert amb Ràbia Positiva i Ploeun Catximbes.
Jordi Garrigós Cubells
Locals i col·lectius col·laboradors Alternativa Estel-UPF (Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona) / Alternativa Estel-UB (Cau Subversiu. Facultat d'Història-UB) / AC la Fornal (St. Julià, 20 bx. Vilafranca del Penedès) / AC l’Esquellot (Cardedeu) / Assemblea de Joves Independentistes del Clot (Barcelona)/ Associació de Veïns de Vinaròs Migjorn (C. Àngel 30, Vinaròs) / Ateneu Corberenc (Corbera de Llobregat) / Ateneu Popular Arrels (Doctor Otero 11, Beniarrés) / Ateneu Popular de l’Eixample (Ptge. Conradí 3, Barcelona) / Ateneu Popular X (Ferran 14. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular Octubre (Badajoz 23. Barcelona) / Ateneu l'Aixada (Major, 44. Vilanova i la Geltrú) / Ateneu Popular La Falç (Antic escorxador s.n, Artés) / Ateneu la Torna (Sant Pere Màrtir 37 bx, Vila de Gràcia) /La Barraqueta (Virtut, 14. Barcelona) / Ateneu 1714 (Sant Pere 6, 1r. Banyoles) / Can Capablanca (Les Paus, 19. Sabadell) / Casal Antoni Sala i Font (C. Riera d'en Matamoros 103, Badalona) / Casal Independentista de Sants Jaume Compte(Premià, 31. Sants) / Casal Popular de Gràcia. (Ros de Olano 39/41, Barcelona) / Casal Popular Can Pingàs (Terrassa) / Casal Popular La Traca (Tona) / Casal Independentista El Gurri (Pça. Aibas, 9, Taradell) / Casal el Racó (Església 10, Molins de Rei) / CEPC-UA (Aulari 1, Hotel Associacions, Alacant) / CEPC- UMH (Sant Jordi, 2, Elx) / CEPC-UPF (Edifici Jaume I, Despatx 20.1E12, Barcelona) / CEPC- UJI(Mare de Déu de la Balma, 1, Castelló de la Plana) / CEPC-Eivissa (AC. 115. Sant Rafel) / CEPC-UAB (Local R-122, Pl. Cívica) / CEPC-UV(Baró St. Petrillo, 9) /Casal Popular de Castelló (A.C 667, Castelló de la Plana) / Endavant-La Costera (L'Alcúdia de Crespins - Canals) / La Falcata (Panera 2, Lleida) / Ges Insurrecte (Colomer, 11, 1r B. Torelló) / Kasal Okupat el Prat (KOP) -Alta Tensió (C. Dr. Soler i Torrents 36, El Prat de Llobregat) / Partisano (Pça. de l'Oli, 7 baixos. Girona) / La Pioxa (C. Almeda s/n. Bordils) / Casal Quico Sabaté (St. Roc, 8. Sant Celoni) /Racó de la Corbella(Ripalda 20, baixos. València) / Centre Social-Bar Terra (Baró de Sant Petrilló 9. València) / La Traca (Pau Gesa 5. Cardedeu) / Taberna l'Esparracat (C. Feliu Monné 18, Esparraguera) / 1714 Seguem Cadenes (Riera 29. Vic) / Via Fora-CAT (Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera St Miquel, 25. Barcelona)
Del 9 d’agost al 6 de setembre de 2005
/8
CONTRAPORTADA
“La lluita pràctica i viable és aquella que es fa des de la consciència” A. Ginés i Sànchez, València.
Manifestació a Barcelona contra la detenció d’independentistes
Entrevista a Cristina Vidrier, membre d'Alerta Solidària Alerta Solidària es defineix com l'organització antirepressiva de l'esquerra independentista. Va nèixer fa tres anys dins del procés de debat de l'esquerra independentista anomenat Procés de Vinaròs. La creixent repressió i la necessitat de donar-hi una resposta van ser els factors que van fer necessària la creació d'aquesta organització. Tot i que el Procés va cloure sense els resultats esperats, Alerta Solidària ha continuat la seua tasca antirepressiva. A mesura que els diferents moviment socials creixen i augmenta la seua l'activitat política, l'Estat intensifica la repressió. Per evitar que la feina feta puga ser desmuntada o, fins i tot, per poder continuar avançant cal estar preparats per fer front a la repressió. Així ha estat històricament i així ho és hui en dia. Actualment, Alerta Solidaria està impulsant diverses campanyes, com la del cas dels dos companys d'Elx detinguts durant la cimera de caps d'Estat europeus de Barcelona. Ambdós foren detinguts, jutjats i condemnats fa 3 anys per uns atestats policíacs falsejats. Ara, després d'aparèixer imatges que mostraven la mentida, els 4 policies seran jutjats els dies 3 i 4 d'octubre al Provincial de Barcelona. Alerta Solidària també està col·laborant amb els casos dels Tres de Gràcia, en Franki de Terrassa, la denúncia de tortura del cas Torà, les darreres detencions a l'Horta o a Gandia, per posar alguns exemples. Però gran part de la seua feina és de caràcter intern, aportant formació a diferents casals i col·lectius. En aquesta entrevista, Cristina Vidrier ens apropa un poc més a la tasca d'Alerta Solidària, no sense abans felicitar, en nom de l'organització, a les huit encausades de Ponent, detingudes el 12 d'octubre del 2001 i absoltes el 12 de juliol d'enguany.
D'ençà la seua creació han passat moltes coses dins el moviment independentista. Com ho ha viscut Alerta Solidària? Sempre hem mantingut una política basada en dues línies: coherència i conseqüència. Coherents en el tracte de la repressió política i conseqüents amb les represàlies lògiques de la lluita revolucionària. Això de vegades ens ha portat a obrir debats, que certs agents de l'Esquerra Independentista no tenen la voluntat d'afrontar, com per exemple el concepte de defensa política i les sortides personals (totalment legítimes si és decisió de la represaliada però indefensables com a moviment polític), les conseqüències de la repressió administrativa, certes formes de mitificació de la repressió, el subjectivisme, entre altres. D'altra banda, quan la CEI (Coordinadora de l'Esquerra Independentista), hereva del Procés de Vinaròs, es va dissoldre, vàrem comunicar a tots els agents participants la nostra voluntat de, malgrat tot, seguir creant i treballant amb una perspectiva de moviment unit. I és que el nostre treball només pot tenir sentit en aquesta línia, la de la unitat i estructuració de l'Esquerra Independentista. L'any passat vau fer una gran campanya amb motiu del judici a Estrasburg pel cas de tortures durant la ràtzia del 92. Quina és la rellevància d'aquest cas? Tindrà alguna repercussió més enllà del valor simbòlic de la sentencia? Tot té conseqüències i la feina feta durant aquella campanya, com també la feta pels mateixos represaliats durant anys, sens dubte, ens ha obert moltes perspectives de futur. Per exemple, el model 92 per accedir a Estrasburg està sent estudiat per a altres casos, també per entitats basques que altres vegades ho havien provat sense èxit. En el camp de la lluita contra la tortura el precedent del 92 ha accelerat una ofensiva en el camp institucional amb certes possibilitats de victòries parcials i que, gràcies a altres factors que han coincidit en el temps, ens ha dut a la creació de la estatal Coordinadora Per la Prevenció de la Tortura, que aplega una trentena d'entitats diverses compromeses amb l'eradicació de la tortura. Amb Estrasburg hem aconseguit -però també amb la feina de formiga pels casos Torà, Sergio Leal, 23 d'abril del 97, tres de Gràcia- enllaçar en diversos fronts els impulsos dispersos que fins ara es feien sense obtenir resultats.
Però el cas, veient el ressò que havia tingut l'any 92, amb desenes d'independentistes detinguts i torturats, sembla que ha estat força ignorat entre els polítics catalans. Penseu que es podia esperar alguna altra resposta per part d'alguns d'aquests polítics? Insisteixo, és difícil d'apreciar des de fora, però amb la victòria d'Estrasburg, s'han desencadenat en favor nostre tensions que fa anys que treballaven sense poder
“Ara patim un nivell baix de detencions i empresonaments, però altíssim de control preventiu” avançar, enquistades en les estructures de moltes institucions i despatxos. És clar que som lluny del que necessitem però tant al Parlament català com a l'espanyol hem vist com s'aprovaven resolucions encaminades en bon sentit. No hem d'oblidar però que molts dels que ocupen càrrecs de poder en l'actual Govern, en el 92 eren membres o simpatitzants del que llavors era l'Esquerra Independentista, i ara, per a ells, és una molèstia recordar aquells fets, no per la denúncia del que fou un episodi més de repressió política, sinó perquè, per desgrat seu, que per una cadira en l'administració van vendre tot el que deien defensar, l'independentisme va sobreviure a la crema que la Guàrdia Civil, i ells amb la seva fugida, pretenien que fos la crema definitiva. La nostra existència és senyal de resistència i per tant de continuïtat històrica amb la lluita per la llibertat. N'hi ha que pretenen dir que el que passà al 92 fou un cas aïllat,
“La repressió política (i la tortura com una eina dins d'aquesta) és una realitat continuada i ho seguirà sent” que ja no es dóna més. El poder fa el mateix discurs cada vegada que un cas surt a la llum pública. Recalquem que la repressió política (i la tortura com una eina dins d'aquesta) és una realitat continuada però, i aquí situem ara el nostre repte, hem d'anar més enllà: explicar el perquè d'aquesta repressió. L'Estat continua defensant-se, amb la intensitat adequada a cada moment, dels qui seguim construint les bases de l'alternativa. I seguirà així fins que el pols es resolgui definitivament al nostre favor o al seu. I això és tan cert com que la tortura, malgrat el que s'ha aprovat i
dit en els parlaments, seguirà sent una realitat per molts anys. Parlem d'aquesta realitat, la de la repressió política. Als Països Catalans, quin és el tipus de repressió que pateixen generalment l'independentisme i altres moviments polítics i/o socials en conjunt? És evitable? L’única lluita pràctica i viable és aquella que es fa des de la consciència, sent coherent i conseqüent. Tenint clares les represàlies que se'n poden derivar. Formació i sentit comú, podíem dir que són les millors armes per disminuir el perill de ser represaliades però aspirem a destruir l'Estat, no ens equivoquem! Per tant la repressió esdevé per definició, com a mínim en un sentit global, col·lectiu, inevitable. Com sempre, patim el resultat de combinar la seva voluntat perpètua de fer-nos callar amb la possibilitat de fer-ho. Ara mateix, això es tradueix, en un nivell baix de detencions i empresonaments, però altíssim de control preventiu realitzat en part sobre nosaltres, però majoritàriament sobre els mitjans de comunicació, que han perfeccionat el seu rol en el sistema repressiu silenciant, ometent, distorsionant... A nivell individual observem moltes identificacions i pressions sobre l'entorn familiar del o de la jove militant. A més, sovint es reben sancions, multes, que no es dubta en pagar i en ferho, el col·lectiu fa allò que l'Estat tan desitja, que no és que els regalem els pocs diners que puguem recaptar, sinó que ens distraiem de les feines que cada col·lectiu havia definit per a dur a terme. Controlades, hipotecades i silenciades. Afegeix aquí la facilitat amb que els moviments polítics i/o socials es divideixen i s'esquerden, on l'Estat tampoc n'és un agent aliè, i tindràs el menú repressiu complet. Què cal fer per fer front a la repressió? Creieu que la gent n'està prou conscienciada? Hi ha una manca de coneixements antirepressiu, i no només entre el jovent que acaba de començar sinó per part de persones militants de fa anys. Això no és per una manca d'informació, sinó per la sobreinformació que patim. De vegades, tenim informació sobre com funciona una detenció, un judici... (de ben segur, arreplegada en les manifestacions i actes que es fan) però fins que no passa una situació repressiva que et toca directament o indirectament, no ens en recordem de llegir-ho. Formar, sí, però conscienciar és el gran repte d'Alerta Solidària per als propers anys.