Accent 66

Del 20 de setembre al 4 d’octubre de 2005 Distribució gratuïta 5.000 exemplars Publicació quinzenal d’àmbit nacional

Número 66

Periòdic popular dels Països Catalans

Absolts els joves de Miniwatt El 6 de setembre, finalment, es va fer pública, la sentència absolutòria per a vuit joves detinguts per la Brigada d'Informació de la policia espanyola a Sants, en una acció de protesta contra el tancament de la seu de l'empresa Miniwatt de la Zona Franca, propietat de la multinacional LG-Philips. La jutgessa Montserrat Birulés analitza en la sentència la detenció d'un grup de persones vinculades als moviments socials durant una tall de trànsit al barri barceloní de Sants contra el tancament de la multinacional i emmarcada dins les jornades de lluita convocades per la Xarxa contra els Tancaments i la Precarietat. En acabar l'acció agents de la Brigada d'Informació de la policia espanyola van carregar contra els joves i en van detenir nou en diferents carrers del barri. Tan la Xarxa contra els Tancaments i la Precarietat, com el Comitè d'Empresa de Miniwatt i els mateixos encausats han valorat molt positivament la sentència, que consideren fruit de la campanya de solidaritat i de les diferents mobilitzacions que s'han dut a terme amb el lema de “Solidaritat amb els solidaris amb Miniwatt”. A més, la Comissió Antirepressiva de Sants ha denunciat el paper de control i repressió a la dissidència política que porta a terme el Grup IV de la Brigada d'Informació de la policia espanyola, i la importància d'una nova sentència que posa en entredit les seves actuacions “il·legals” contra diferents moviments socials.

Economia / Pàgina 7

Sumari: La Cimera de Barcelona a judici Països Catalans / 4

La patronal es mou per l’aigua Països Catalans / 5

Mobilitzacions al camp i a la mar Economia / 7

Entrevista a Bahar Kimyongur Internacional / 8

Festival de fotoperiodisme a Perpinyà Imatge de l’acció contra el tancament de Miniwatt

Manifestació feixista el 12 d’octubre a València

Cultura / 11

L’estatut protagonitza la Diada del Principat La commemoració de la caiguda de Barcelona s'ha centrat en el debat de l'estatut. Mentre els partits polítics institucionals han aprofitat l'ocasió per plantejar les seues propostes de reforma, l'esquerra independentista i els moviments socials han eixit al carrer per denunciar la farsa dels estatuts i les seus reformes. La diada d'enguany ha destacat perquè s’han realitzat multitud d'actes arreu de les comarques principatines, tot i que els principals actes de Barcelona han estat menys concorreguts que altres anys.

Països Catalans / Pàgina 3

Manifestació antifeixista a Barcelona, l’any passat / Foto: Oriol Clavera

L'organització ultradretana España 2000 s’està trobant amb més impediments dels previstos per fer de València una ciutat senyera per al feixisme estatal.

Els seus plans d'organitzar una macromanifestació el proper 12 d'octubre pels carrers més cèntrics d'aquesta ciutat, van ser avortats parcialment gràcies a una petició prèvia de dos particulars d'una manifestació amb similar recorregut i a la mateixa hora.

Davant aquest fet, des de la Delegació de Govern s'ha hagut de denegar l'acte previst pel partit d'extrema dreta que presideix l'empresari valencià José Luís Roberto, propietari de l'empresa Levantina de Seguridad.

Així i tot, des de la mateixa Delegació de Govern ja s'ha informat a Roberto que en cas de variar el recorregut i l'hora se'ls concedirà el permís.

D’altra banda, el passat

divendres 16 de setembre van ser detingudes una vintena de persones a diferents comarques valencianes vinculades a organitzacions d'extrema dreta.

Entre els detinguts hi ha un empresari d'Alacant que, segons les informacions aparegudes als diferents mitjans, finançaria aquests grups amb la venda d'armes i material neonazi.

Una sentència judicial reconeix el mòbbing immobiliari Els veïns de la finca del carrer Verdi 28 del barri de Gràcia de Barcelona han aconseguit que una sentència judicial de l'Audiència Provincial avali que estan vivint “un cas clar de mobbing inmobiliari”. Malgrat celebrar-ho, ja que pot generar jurisprudència per altres casos, lamenten la laxitud de la sentència que només condemna a una multa de 360 euros a la propietat de la finca. Els veïns van patir talls en el subministrament d'aigua, en la llum de l'escala i en els

Països Catalans / Pàgina 6

Entrevista Sebastià Girard, redactor de France 3 a Perpinyà

intèrfons entre altres coaccions com la contractació d'un detectiu privat per indagar aspectes de la vida privada d'un dels inquilins.

La sentència ha arribat després del recurs presentat a l'Audiència Provincial ja que el jutjat d'instrucció 27 havia dictaminat el passat abril que “existien coaccions però no es podia considerar un cas de mobbing”.

Països Catalans / Pàgina 5

2/

EDITORIAL

El capitalisme despullat Uns dies abans que l'huracà Katrina arribés a la costa sud-est dels Estats Units, les autoritats nord-americanes ja avisaven del perill que podia comportar per a les persones, els edificis i les vies de comunicació el fenomen meteorològic que s'apropava.

Però la seva reacció es va limitar a alertar la població i a recomanar que, qui pogués, marxés de les ciutats amenaçades. Això, a la pràctica, va significar que els que no tenien vehicle propi, no tenien on anar, o no tenien diners per costejar-se el transport públic, o es van trobar que ja no hi havia taxis, autobusos ni autocars amb els que fugir, es van haver de quedar a Nova Orleans i la resta de poblacions amenaçades per l'huracà. El que van viure aquelles persones ho hem pogut seguir durant els darrers dies per televisió: oblit per part de les autoritats, gana, set, criminalització de les persones que intentaven trobar menjar i malauradament molts morts. Alguns catalans i catalanes que no van poder sortir de Nova Orleans a temps han assegurat que els semblava estar en qualsevol altra tragèdia humanitària de l'Àfrica, l'Àsia o Amèrica Llatina que massa sovint veiem per televisió. Això sí, en aquest cas amb cobertura mediàtica en directe.

La situació s'ha gestionat tant malament que el mateix George W. Bush ha hagut d'assumir part de responsabilitat en el que ha succeït. Però aquest gest no s'ha d'entendre com un canvi d'actitud del mandatari nord-americà, sinó com un intent de netejar la imatge de la Casablanca. Perquè potser és fàcil amagar les conseqüències tràgiques de l'ocupació de l'Iraq i l'Afganistan, però ha estat impossible que la població nord-americana no veiés com els seus compatriotes patien la ineficàcia de les autoritats per fer front a la crisi. Però es pot parlar d'ineficàcia? Quan el neoliberalisme -l'actual cara del capitalisme- ha fomentat les darreres dècades l'afebliment de l'Estat, és normal que l'administració no tingui capacitat de resposta davant d'una catàstrofe d'aquesta magnitud: sense transport públic amb capacitat per evacuar la població, sense pressupost per reforçar els dics que contenien l'aigua, sense recursos sanitaris públics per atendre els afectats... com es podria haver gestionat d'una manera eficaç la situació? Mirant al futur, els temors no disminueixen quan ens interroguem sobre com seran ateses durant els propers mesos i anys les persones que s'han quedat sense casa. Però és que plou sobre mullat, i les principals afectades han estat les classes populars de Nova Orleans, formades sobretot per descendents dels esclaus portats des de l'Àfrica, que han posat a la llum pública mundial que el racisme continua dividint la societat als Estats Units. I mentrestant, el govern nord-americà es permet el luxe de no respondre a les ofertes d'ajuda que li han brindat els governs cubà i veneçolà. Al cap i a la fi, el Katrina ha mostrat d'una manera dramàtica les conseqüències nefastes que té el capitalisme dins mateix del país que n'es un dels principals impulsors.

Fixant-nos ens l'aspecte climatològic, i si tenim en compte que els darrers anys batem rècords arreu del món en la duresa de les sequeres o en la virulència de les tempestes, no és descabellat pensar que aquests fenòmens aniran en augment. Molts estudis científics demostren que els gasos que enviem a l'atmosfera són els responsables d'un escalfament de la terra que provoca desastres com el Katrina o el Mitch. Per tant, si no volem veure com augmenten aquestes catàstrofes, d'una banda cal canviar el model productiu capitalista que provoca aquests cataclismes que amb massa lleugeresa s'anomenen naturals. Però si tenim en compte que una part dels investigadors assegura que, encara que ara mateix canviem el model “desenvolupista” actual, no podrem aturar l'escalfament del planeta, més val que els governs posin les persones -sobretot aquelles que estan excloses per la societat- al centre de les seves polítiques econòmiques, socials o culturals. Si no és així, preparem-nos per enfrontar-nos a més Katrines.

L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans.

Número 66. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.

Redacció Valencia: c. de Ripalda, 20, baixos, València 46003.

Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. Barcelona 08012.

Adreça electrònica laccent@laccent.info. Telèfons de contacte: Subscripcions: 646 98 16 97. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 616 07 33 28.

Consell de Redacció: Coordinació: Andreu Ginés i Àlex Tisminetzky. Països Catalans: Laia Altarriba, Jaume Calafell, Martí Cirici, Laia Creus, Pep Giner, Laura Llum, Aure Silvestre, Joan Teran, Arnau Urgell. Economia: Andreu Ginés, Àlex Tisminetzky. Internacional: Juanjo Garcia, Sónia Jiménez Villanueva, Manel López. Cultura: Joan Sebastià Colomer, Jordi Garrigós, Josep Maria Soler, Feliu Ventura. Correcció: Mercè Mauri. Edició gràfica: Raimon Porta, Àlex Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia. Secció Gràfica: Oriol Clavera, Mireia Comas, Oriol Diez. Distribució: Martí Urgell. Han col·laborat en aquest número: CAJEI, Alerta Solidària, Miquel Benlloch, Lucas Marco.

Del 20 de setembre al 4 d’octubre de 2005

OPINIÓ COL·LABORACIÓ

Al Fossar, no hi parla cap traïdor!

Per poder entendre el nivell de crispació que es va arribar l'Onze de Setembre d'enguany al Fossar de les Moreres, primer s'ha d'explicar el paper desmobilitzador que ha jugat, i juga, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) respecte a l'esquerra independentista i, després, les actuals polítiques de submissió a l'Estat espanyol que hi està duent a terme.

Des de 1977 i fins a declarar-se independentista l'any 1989, ERC es caracteritzà per ser una força minoritària i submisa a CiU. A partir de 1989 s'aprofita de la crisi del moviment revolucionari que lluita per la independència i el socialisme i el 1992, arran de l'Operació Garzón, es ven a l'Estat espanyol a canvi de la desarticulació del moviment. Desenes d'independentistes van ser detinguts acusats de pertànyer a Terra Lliure i dirigents d'ERC, com Carod-Rovira i Josep Bargalló, oferiren l'excarceració a canvi de la renúncia política, l'ingrés a ERC i la marxa de l'EI. Alguns d'ells varen acceptar el xantatge i avui són caps visibles d'ERC. A partir de les eleccions al Parlament del Principat el 2003, ERC ha reforçat la seva submissió a l'Estat espanyol. Primer, pactant amb el PSC-PSOE per tal de poder

formar part del Govern de la Generalitat i més tard investint Rodríguez Zapatero (PSOE) com a president del Govern espanyol.

La presència d'ERC al Govern, però, no ha canviat res: la repressió continua, ara amb el seu suport. En Franki de Terrassa, els joves de l'Hospitalet torturats a la comissaria, les solidàries amb Miniwatt, la càrrega policíaca a la tancada d'immigrants a la catedral de Barcelona o els desallotjaments de cases i centres socials okupats, en són exemples ben clars.

Però no només continua la repressió, sinó també l'especulació (com el Fòrum 2004), la privatització de la sanitat, la deslocalització d'empreses, la permissió d'actes feixistes com els del 12 d'octubre i un llarg etcètera.

El cas més flagrant el tenim amb la reforma de l'Estatut d'autonomia, de la qual, a més, en fa bandera.

Un Estatut que continua precaritzant els i les treballadores, il·legalitzant persones, dividint territorialment el nostre país i emmarcant-se dins la Constitució espanyola, que defensa la 'unidad territorial' amb la seva força militar. És per tot això i pel significat històric del Fossar que la CAJEI considerem una ofensa i una gran mostra d'hipocresia que ERC rea-

Tot un futur per començar!

Enguany ja fa 5 anys de l'Assemblea Constituent celebrada a Valls (Alt Camp), on diverses organitzacions d'estudiants (principalment l'AEN al País Valencià, el BEI al Principat i les Illes, i l'ACE a la Catalunya Nord) decidiren fusionar-se donant lloc a l’actual Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans (CEPC). Des de la CEPC volem celebrar aquesta efemèride, i de forma molt especial, amb totes aquelles persones que des de finals dels 70 fins a dia d'avui han passat per una infinitat de col·lectius i organitzacions estu-

diantils independentistes i d'esquerres sense les quals no seríem on som ara (AEIU, BNE, AEN, BEI, ACE, CUAN...). Una bona ocasió, també, per als retrobaments, per a noves coneixences, per a conèixer el país i per copsar què es mou a les nostres aules.

Sota el nom de “Tot un futur per començar!”, aquesta celebració, on esperem centenars de persones d'arreu de la nostra geografia, tindrà lloc a l'emblemàtica població de Sueca (Ribera Baixa) els dies 7 i 8 d'octubre. I el dia 9, com a colofó, tenim l'arribada del Correllengua a

LA VEU DELS LECTORS I LECTORES

La MAT, el senyor Milà i el territori Ara sembla que, també, el senyor.

Milà -el flamant Conseller de Medi Ambient d'ICV- aposta per la interconnexió elèctrica; en aquest cas per la Jonquera. El conseller Milà (l'ecologista de debò) sembla haver descobert la sopa d'all, després de mesos de reflexió.

El que és més paradigmàtic d'aquest afer de la MAT és que s'afirmi, dogmàticament i a les palpentes, que aquesta infraestructura colossal és necessària, però, per

contra no s'especifiquin les raons d'aquesta opció, que tan agredeix el territori, ni s'aportin dades concretes de les necessitats energètiques de les comarques gironines i, per extensió, de tot el Principat.

De fet, les darreres declaracions públiques del senyor. Milà, argumentant que com a membre d'ICV està en contra de la MAT però com a conseller del Govern de Catalunya hi ha d'estar a favor (això si, matisant d'una forma poc clara, que l’opció que passaria per la Jonquera -amb alguns trams

litzi els seus parlaments i ofrena floral al Fossar.

Davant d'això vam creure i creiem important visualitzar les discrepàncies de l'EI amb l'Estatut i la resta de polítiques portades per ERC, així com la seva presència al Fossar. Perquè, d'aquesta manera, darrere una pancarta, mostrant cartells explicatius i repartint octavetes vam barrar el pas a ERC i les seves joventuts al Fossar. Va ser llavors quan, després que intentessin, mitjançant empentes, entrar-hi, es van crear uns moments de tensió en els quals es produïren alguns cops per ambdós costats.

D'això s’han aprofitat els mitjans de comunicació per, un cop més, manipular els fets i criminalitzar tot allò que se surt dels esquemes de l'ordre establert, així com silenciar les crítiques que l'EI fem de la reforma de l'Estatut.

Alhora, han reduït la nostra presència l'Onze només a aquests fets i s'ha oblidat els actes que vam realitzar durant tot el dia, i han aplanat el terreny per a una criminalització i possible posterior repressió de cara a l'opinió pública.

Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independententista (CAJEI) Sueca i la tradicional manifestació a València per recordar l'entrada de Jaume I a la ciutat.

Fem una crida a acudir-hi, doncs, als milers d'estudiants que han aportat el seu granet de sorra durant els darrers 25 anys així com a tota persona interessada. Us demanem també que feu córrer la veu.

Per a més informació (allotjament, programa, transport), us facilitem l'adreça 5anys@coordinadora.net i la nostra plana web, que disposa d'un apartat especial amb telèfons de contacte. Moltes gràcies, i esperem retrobar-nos a Sueca!

Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans (CEPC) soterrats- és l'alternativa amb menys impacte ambiental) resulten una mica esquizofrèniques i poden representar una gran decepció per a la gent del territori.

En definitiva, que és molt lamentable que en tot aquest debat sobre la MAT hi hagi tan poc rigor científic i tècnic. Tot i que encara és més deplorable que dirigents de l'anomenada esquerra de debò i teòrics ecologistes purs, tinguin tan poca sensibilitat territorial. Fa pensar que també tenen molt poca sensibilitat social per tirar endavant un veritable programa polític d'esquerres.

Josep Lluís Fernàndez Safont La Vajol, (Alt Empordà)

La veu dels lectors és espai on podreu participar d'aquest projecte amb les vostres opinions sobre qüestions d'actualitat. Si teniu quelcom que aportar, dir o denunciar, només cal que ens envieu un text d'un màxim de mil cinc-cents caràcters a opinio@laccent.info.

Del 20 de setembre al 4 d’octubre de 2005

/3

PA Ï S O S C ATA L A N S

L’estatut protagonitza l’11-S L’última Diada amb l’estatut postfranquista mostra les diferències entre la classe política i els moviments populars A. Ginés i Sànchez, Barcelona.

L'Onze de Setembre ha tornat a mobilitzar catalans i catalanes arreu del Principat. La diada ha destacat enguany per la multiplicació d'actes a barris, viles i comarques de la Catalunya estricta. Com cada any, l'acte central ha estat la manifestació de Barcelona on han participat les principals organitzacions del moviment independentista. Però arreu on l'Esquerra Independentista s'ha mobilitzat, s'ha difós el missatge contrari als estatuts, en la línia encetada el passat 25 d'Abril a València.

L'altra cara de la diada han estat els actes institucionals, en aquest cas promovent la reforma del text estatutari, que amb la complicitat dels grans mitjans de comunicació, han contribuït a silenciar mediàticament les reivindicacions més populars.

A barris, viles i comarques Tot i que l'11 de 1714 no és l'inici ni el final de l'ocupació per les tropes borbòniques del Principat -ni, per descomptat, dels Països Catalans-, amb els anys s’ha convertit en la data simbòlica per commemorar la pèrdua de les llibertats nacionals al conjunt del Principat. Això s'ha pogut comprovar enguany més que mai, on les mobilitzacions amb motiu d'aquesta diada s'han viscut al conjunt del territori. Al Bages i al Maresme, per exemple, des del 9 de setembre es realitzaren actes que comptaren amb una important assistència. El dissabte 10 se celebrà una manifestació a Banyoles (Pla de l'Estany) i un cercavila a Martorell. El mateix dia també visqué una manifestació pels carrers de Gràcia, a Barcelona, i per la nit es realitzaren marxes de torxes a Sabadell (Vallès Occidental) i Vilafranca (Alt Penedès). A aquesta última vila, la marxa de torxes fou especialment concorreguda amb quasi un miler d'assistents.

Finalment, el mateix Onze, hi hagué ofrenes florals a Mataró (Maresme), Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) i a Lleida (Segrià), entre d'altres. A la ciutat del Segre també es realitzà una manifestació pel matí i, a Girona, dues mil cinc-centes persones isqueren al carrer per la vesprada.

A moltes altres localitats del Principat hi hagué actes semblants als anteriors organitzats, principalment, pels col·lectius independentistes locals.

Actes centrals a Barcelona La major activitat commemorativa s'ha produït, com cada any, a la ciutat comtal. Ja des de ben matí, el Fossar de les Moreres al barri de la Ribera era un formiguer d'activitat amb joves de les diferents organitzacions penjant

Capçalera de la manifestació independentista d’enguany / Foto: L’Accent

pancartes i muntant les tradicionals parades de material. Cap a les 9 del matí, quan ja estava tot enllestit, l'activitat es va traslladar a l'estàtua de Rafael de Casanova on un nodrit grup de treballadors i membres de la Xarxa Contra el Tancament

“Només entitats cíviques, culturals i esportives pogueren fer l’ofrena sense ser escridassades” d'Empreses denunciava la política econòmica i laboral de l'actual govern. Així, els consellers del PSOE-PSC, ERC i IC-V hagueren de dipositar les flors entre xiulets i crits contra l'estatut, la reforma laboral o l'actuació dels

Mossos, entre d'altres. En les mateixes condicions hagueren de fer l'ofrena els membres de CCOO i UGT, que foren objecte de la indignació dels membres de la Xarxa. De fet, a l'ofrena floral, només les entitats cíviques, culturals o esportives -amb alguna excepció- no van ser escridassades pel públic assistent.

L'activitat al Fossar no trigà en encetar-se amb l'acte polític de Maulets i, posteriorment, de la CUP, ambdós realitzats al passeig del Born. Al matí també tingué lloc l'homenatge a Gustau Muñoz i la manifestació de suport als presos polítics, que enguany reuní a més d'un miler de persones.

Finalment, la manifestació independentista de la vesprada aplegà

gairebé quatre mil persones, distribuïdes principalment i de manera equitativa entre els blocs d'Endavant, la CAJEI i Maulets.

Cal destacar que per segon any consecutiu, els llibertaris independentistes van realitzar un bloc propi. A la cua d'aquesta manifes-

“Els mitjans de comunicació han omès el rebuig independentista als estatuts” tació li seguí una altra convocada per ERC, que reuní un nombre semblant de persones. D'altra banda, el concert organitzat per la Comissió 11 de Setembre reuní un nombrós públic al passeig de Lluís Companys.

Intimidació policial i polèmica a Barcelona Els Mossos d'Esquadra han esdevingut una decoració desmesuradament habitual als diferents escenaris de la Diada. En concret, la seua presència és especialment notòria als voltants de l'ofrena a l'estàtua de Rafael de Casanova i a les entrades del Parc de la Ciutadella de Barcelona.

Sembla lògic pensar que darrere d'aquest desplegament hi ha la voluntat de mitigar els efectes de les diferents protestes que aquest dia es dirigeixen contra els polítics institucionals de tots colors, cosa que palesa un creixent distanciament entre aquests i un creixent segment de la població catalana.

Però la intimidació policial no es limitava a la presència d'agents uniformats i de paisà -que, segons denuncies realitzades a aquest periòdic, van realitzar seguiments de grups o persones assistents-, sinó que també van intentar identificar a alguns membres de la Xarxa Contra els Tancaments que s'havien apropat a la consellera Tura després de l'ofrena per preguntar-li pels fets de Torà o de Berga. En aquest cas, només

l'actuació solidària de la resta de company va impedir que foren identificats “per les bones o per les dolentes”.

Uns incidents de caire completament diferent tingueren lloc al Fossar de les Moreres on joves independentistes, molts d'ells membres de la CAJEI, impediren que les joventuts d'un partit del Govern muntaren una parada i que una delegació del mateix entrara al Fossar després de l'ofrena a Rafael de Casanova.

Durant aquesta última acció hi van haver alguns moments de tensió que desembocaren en algunes espentes i uns quants ferits lleus. Entre els xiulets i les escridassades que rebé la comitiva de les JERC s'escoltaren crits com "Visca la terra, mori el mal govern" o "Sense els Mossos no sou res". De fet, la plaça on tradicionalment l'Esquerra Independentista ha commemorat la derrota de 1714 havia despertat enguany amb abundants pancartes amb lemes com "ERC botiflers" o "Al Fossar de les Moreres no hi parla cap traïdor".

L’APUNT

Moderació i manipulació D'ençà que el tripartit ha arribat al Govern, la imatge que s'ha volgut donar de la Diada és la de la celebració nacional d'una "nació normal". Això comporta protocol institucional, consens polític i moderació. Aquests són, certament, els tres eixos de l'acte que, per segon any consecutiu, se celebra al Parc de la Ciutadella: un cos policial propi que realitza un homenatge a la bandera pròpia mentre s'interpreta l'himne propi davant d'un Govern i una oposició propis... I tot plegat sense cap mostra de radicalisme o excés reivindicatiu.

Com a molt, i per apaivagar les ànsies de la joventut més rebel, s'hi permet fer un concert a la nit sota el contundent lema “Per la Llibertat”.

Però la voluntat institucionals només és pot completar amb la connivència dels mitjans de comunicació que han centrat la major part de la seu cobertura de la Diada en aquests actes i en el debat de la reforma de l'Estatut que, com no podia ser d'altra manera, ha sigut protagonista. De fet, les diferents delegacions a l'ofrena floral de Barcelona assistiren amb pancartes en favor de l'estatut -casualment, la del PSC amb un lema idèntic al de les pancartes que espontàniament i sense signar han aparegut aquest dies arreu de Barcelona. I, en la mateixa línia, ERC, a la manifestació de la vesprada, també va centrar el seu discurs en la reforma de l'Estatut. I és precisament ací on la manipulació de la premsa ha estat més escandalosa, ja que com tots els que hi assistiren pogueren comprovar, la manifestació fou convocada principalment per l'Esquerra Independentista -que l'encapçalà-, i a aquesta pertanyia el gruix dels assistents, cosa que obviaren periòdics com El Punt o l'Avui.

Així, l'oposició als estatuts, que fou la tònica general de la manifestació quedà silenciada, com tampoc no se'n feren ressò de l'acte polític al final del recorregut. En aquest sentit, ens és clarificador el fet que mentre l'acció de la CAJEI al matí fou amplament comentada -també als mitjans no escrits-, ningú no informà que aquest grup “de freakies, fatxes i marginals”, com els descriví Carod-Rovira posteriorment, organitzaren un dels blocs més nodrits i actius de tota la manifestació.

PAÏSOS CATALANS

4/

L’APUNT

La repressió no s'atura Aquest estiu, malgrat que habitualment l'activitat dels moviments populars baixa, no ha cessat la repressió a causa de diverses accions realitzades per part de l'esquerra independentista.

Destaquen les conseqüències judicials derivades de les accions de la Campanya Països Catalans Insubmissos. En el cas de l'acció al metro de Fontana (veure L'Accent 65) ha comportat que tretze persones hagin de declarar el proper 3 d'octubre.

Segons fonts consultades per aquest periòdic se les pot acusar del delicte de desordres públics.

Per l'altra banda, el passat 5 de setembre se'n realitzà una al pas de l'etapa de la Vuelta a España per Olot (Garrotxa) per tal de denunciar que “els Països Catalans no són Espanya i que necessiten una democràcia que permeti decidir lliurement el nostre futur [...] l'autodeterminació”. Dos joves s'encadenaren minuts abans del pas dels ciclistes, fet que causà que s'hagués de desviar el recorregut de l'etapa.

L'acció acabà amb la detenció de dos veïns de Terrassa i Sabadell que després de set hores foren posats en llibertat i rebuts per membres de la CEPC, Maulets i Alternativa per la Garrotxa segons han declarat a L'Accent. L'endemà passaren a disposició judicial i es produí una concentració de suport convocada per Alerta Solidària, Maulets i Endavant.

La jutgessa del cas va decretar la celebració d'un judici ràpid el dia 7 i va considerar que era una falta i no un delicte. En el dia del judici, des de la fiscalia, es va rebatre la posició de la jutgessa i s'acusà els dos independentistes dels delictes de desordres públics, desobediència i resistència a l'autoritat. D'altra banda, i segons fonts de Països Catalans Insubmissos el fiscal vol implicar els organitzadors i els i les espectadores com a part perjudicada per l'acció desobedient. A causa d'aquest fet el judici es va suspendre fins al cap de dues setmanes. Des de la defensa s'han presentat al·legacions, ja que es considera que en cap moment no es va interrompre l'acte sinó que solament es va desviar.

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ

Ser subscripor de L’ACCENT et permet rebre a casa cada quinze dies la publicació i col·laborar amb el projecte d’informació popular i compromes amb la realitat dels Països Catalans

Del 20 de setembre al 4 d’octubre de 2005

Dos independentistes d'Elx porten la "Cimera europea de Barcelona a judici" Quatre policies espanyols al banc dels acusats pels delictes de denúncia falsa, detenció il·legal, simulació de delicte i fals testimoni fins a 13 anys de presó, multes de 60.000 euros i més de 10 anys d'inhabilitació per a cada agent pels delictes de denúncia falsa, detenció il·legal, simulació de delicte i de fals testimoni i dues faltes de lesions. D'altra banda, es demana una indemnització de 94.000 euros per a cada jove.

S'ha de tenir en compte però, que des de la fiscalia no s'han presentat càrrecs contra els quatre policies ja que “no hi ha indicis de delicte” malgrat la sentència del judici.

Concentracions solidàries En declaracions a L'Accent fonts de l'organització antirepressiva Alerta Solidària consideren que La Cimera europea de Barcelona es va saldar en 112 detinguts / Foto: Oriol Clavera “es tracta d'un cas molt important ja que s'ha aconseguit portar l'enemic al banc dels acusats així dos veïns d'Elx destacava que Redacció, Barcelona. dels 112 detinguts durant la com posar en dubte la impunitat “es trobaven en un clar intent de Cimera-. Posteriorment, el recurs amb la qual actuà la policia manipulació de la justicia”.

Els propers 3, 4 i 5 d'octubre presentat per l'advocada dels dos durant la cimera de març de Després de visionar els videos de quatre policies nacionals espan- independentistes a l'Audiència 2002”. Al mateix temps convoTV3 que la defensa va aportar; el yols seuran al banc dels acusats Provincial de Barcelona els va quen a una concentració solidàjutge considera que “no té res a per la seva actuació en la deten- absoldre i va obrir noves diligènria amb els veure allò afirmat ció de dos cies sobre els preper la policia i els i n d e p e n d e n - “L’acusació demana sumptes delictes “Alerta Solidària: s’ha joves d'Elx el videos [...] i tal dististes d'Elx tretze anys de presó, en l'actuació poliaconseguit posar en proper dia 3 torsió no es pot durant la 60.000 euros de multa cial. La vista, predubte la impunitat amb d'octubre a atribuir a un error cimera de caps i inhabilitació per als vista pel passat la qual actuà la policia les 10 del matí davant [...] sinó per justifid'estat i de mes de maig va policies” durant la cimera” dels jutjats de car una actuació govern de la ser suspesa el pasBarcelona.

Segons un portaveu sat mes de maig per qüestions policial absolutament arbitrària”.

Unió Europea que se celebrà a d'Alerta, és necessari donar De fet, es passava de condemnar Barcelona el març de 2002. Els mèdiques. suport als joves per haver contia 6 mesos de presó als dos indejoves inicialment van ser con- Gir radical del cas demnats a 6 mesos de presó des- La sentència feta pública el 5 de pendentistes a una petició per nuat amb un procés iniciat ja fa 3 prés d'un judici ràpid -foren 2 març de 2003 que va absoldre els part de l'acusació particular de anys i mig.

EL PUNT DE VISTA

Totes contra la impunitat; la policia al banc dels acusats El judici que finalment està previst per els dies 3, 4 i 5 d'octubre pot representar una visualització pública d'allò que la nostra organització denúncia de forma reiterada.

Parlem de les irregularitats com a pràctica sistemàtica en l'elaboració d'atestats i en els enjudiciaments quan es tracta de casos amb matisos polítics. Gràcies a una escletxa del sistema judicial és per on aquest parell d'amics valencians s'han pogut "colar" -escletxa que s'ha de valorar realment com el que és: una veritable errada en la seva concepció global d'un procés polític i judicial-. És per això que poc importa, relativament, si finalment els agents del cos de la policia nacional espanyola són condemnats pels càrrecs que se'ls imputa (si es té en compte, a més, la inhibició del sistema fiscal). El que valorem determinant és la màxima difusió del procés

Nom i cognoms: Codi postal: Tipus de subscripció: Domicialiació bancària Nom del titular: Entitat

i dels càrrecs pels quals la policia s'asseurà al banc dels acusats.

Cal posar sobre la taula, i aquest procés així ho està fent, la pràctica concreta del muntatge policial i la utilització política de l'opacitat i la mentida per processar militants polítics. En aquest sentit, cal destacar el gran nombre d'absolucions que es donaren d'entre les 117 detencions efectuades durant la cimera de Barcelona del 2002. Totes foren detencions efectuades de forma irregular i amb el màxim prejudici per les persones detingudes, però per damunt de tot basades en atestats imaginaris que convenien al desplegament policial desproporcionat i sense precedents.

sos oberts per la cimera, si a aquest tipus d'opacitat policial s'hi suma el procediment de judici ràpid això pot suposar, i de fet suposa, una amenaça greu per a la defensa eficaç i en igualtat de condicions dels imputats.

Avui, cal veure fins a on arriba aquest cas i el rendiment que d'entre tots plegats en podem treure per evidenciar l'absència de garanties en el sistema judicial espanyol. Un sistema judicial que permet la plena impunitat per a alguns. Per tot plegat, l'esquerra independentista no pot restar apàtica davant d'aquest cas -ni cap altre dels que s'acosten-. Cal que ens movem!

Independentment de la resolució dels proces-

Adreça: Població: trimestral (10,5 euros)

Oficina

Telèfon: semestral (21 euros) Població:

Control

Número de compte

Envieu aquesta butlleta per correu a: c. Virtut, 14 baixos, 08012 Barcelona o c. Ripalda, 20 baixos esquerra, 46003 València; truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a subscripcions@laccent.info

Alerta Solidària, organització antirepresiva de l’esquerra independentista

Us prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció.

Signatura:

Del 20 de setembre al 4 d’octubre de 2005

/5

PA Ï S O S C ATA L A N S

Condemna per mòbbing immobiliari al carrer Verdi La sentència és històrica ja que genera jurisprudència, però només obliga a pagar 360 euros a la propietària Arnau Urgell i Vidal, Barcelona.

Els veïns de la finca Verdi 28 de Barcelona han aconseguit que un jutge afirmi que estan vivint "un cas clar de mòbbing inmobiliari".

Amb aquestes paraules textuals recollides a la sentència de la secció vuitena de l'Audiència Provincial s'ha aconseguit per primera vegada condemnar a propietaris pels abusos comesos sobre els llogaters. Es tracta de la punta de l'iceberg d'una qüestió que afecta arreu dels Països Catalans però amb una especial virulencia a Barcelona (veure L'Accent 62).

Sentència històrica però curta La sentència de l'Audiència Provincial es pot considerar d'històrica ja que, per primera vegada, un jutge ha parlat de mòbbing i conseqüentment genera jurisprudència. Al mateix temps els veïns afectats consultats consideren que la condemna d'una multa de 18

Pancarta denunciant el tall d’aigua a Verdi 28 / Foto: L’Accent

euros durant 20 dies a Estefania Mesa, administradora de Mest 28 2003 -propietària de la finca- és molt laxa. S'ha de tenir en compte que durant vuit setmanes els veïns de l'inmoble -Vicent Moll de 73 anys i l'associació la Quimera- van tenir l'aigua talla-

da; i encara, actualment, no tenen llum a l'escala, intèrfons, ni poden accedir al pati interior. El jutge considera que el trencament de les canonades d'aigua -a excepció del pis ocupat per la propietat- es realitzà amb coneixement de la senyora Mesa i que

aquesta "va actuar amb la intenció que no es formalitzessin nous contractes d'arrendament o que es rescindissin els actuals per parts dels llogaters".

A banda de tallar els subministraments -fins i tot l'endemà que la policia es personés a la finca per restablir-los- segons els veïns la propietat va arribar a pagar un detectiu privat per demostrar que Vicent Moll tenia família a València i que en conseqüència no tenia risc de "quedar-se al carrer".

La sentència arriba després del recurs presentat a l'Audiència Provincial ja que el jutjat d'instrucció 27 havia dictaminat el passat abril que "existien coaccions però no es podia considerar un cas de mòbbing".

Per a més informació

http://verdi28.org

Assistència discreta a la manifestació favorable al transvasament del Xúquer PP i PSOE mantenen un pols per imposar la seua proposta de traçat Redacció, Alacant.

El passat 10 de setembre es va celebrar a la ciutat d'Alacant una manifestació convocada per la Junta Central d'Usuaris del Vinalopó, l'Alacantí i el Consorci d'Aigües de la Marina Baixa i amb el suport de Joves Agricultors d'Alacant (ASAJA), Càmera de Comerç, CEPIME i la Confederació Empresarial de la Provincia d'Alacant (COEPA), institucions controlades per del PP. El motiu de la convocatòria era el rebuig a la paralització de les obres del trasvassament Xúquer-Vinalopó, fet que no implica que s'haja decidit marxa enrere de l'esmentat trasvassament.

En realitat es tracta simplement d'un canvi en el traçat, lligat a un enfrontament partidista entre PP i PSOE. La marxa convocà amb el lema "Nos niegan el agua" a uns 7.500 manifestants dels quals almenys una tercera part acudiren amb autobusos fletats per l'organització. Segons la

Plataforma Xúquer Viu la manifestació fou un fracàs ja que "no ha aconseguit mobilitzar la societat de les comarques del sud, girant l'esquena a un clima de crispació fomentat per la Generalitat valenciana i la patronal alacantina".

Els dos projectes de transvasament Les desavinences entre els dos grans partits espanyols en la qüestió del Xúquer se centren en decidir on es realitza la captació d'aigua. Per una banda l'opció del PP és la de treure l'aigua de la capçalera del riu, a Corts de Pallàs, mentre que l'alternativa del PSOE és emprar el suposat excedent d'aigua a la desembocadura del riu a Cullera (Ribera Alta). Aquesta segona proposta ve acompanyada pel fet que es tracta d'aigües altament contaminades que s'emprarien per al regadiu de productes d'alimentació i sense tenir en compte els milions d'euros públics que ja s'han gastat en les obres del primer projecte i que amb la modificació quedarien absolutament desaprofitades. En el cas de

BREUS

Enderroquen la Casa del Fòrum Divendres 9 de setembre l'Ajuntament de Barcelona va començar l'enderrocament de la Casa del Fòrum, edifici situat al districte d'Horta-Guinardó. Es tractava d'un espai del qual disposaven més de vint associacions sense ànim de lucre per a dur-hi a terme tot tipus d'activitats. Cal recordar que en motiu del Fòrum de les Cultures, la Casa del Fòrum va realitzar diversos actes alternatius com a forma de protesta. Durant l'enderrocament, dos vehicles de la Guàrdia Urbana van acordonar la zona i van agredir als veïns que intentaven impedir l'enderroc.

Protestes contra el portaavions a Mallorca La presència del portaavions Theodore Roosvelt, ancorat a la badia de Palma, ha despertat protestes des de diversos punts. El GOB ha advertit que el portaavions, propulsat amb energia nuclear, suposa un perill per a les persones i per a la fauna marina. Per la seva banda la Plataforma per a la Democràcia i la Globalització Social va convocar una concentració al Moll Vell de Palma divendres 16 de setembre per a exigir la retirada del portaavions.

No es descarta que el navili transporti armament nuclear.

Judici contra Salvem el Desert

Detall de les primeres obres a Corts de Pallàs / Foto: P. Xúquer Viu

captar les aigües al curs alt aquestes tenen una bona qualitat si s'utilitzessin per al reg agrícola. En tot cas ambdues propostes causaran un gran impacte ambiental i no són partíceps del paradigma de la "nova cultura de l'aigua".

Guerra mediàtica L'intent de legitimar les dues opcions

ha conduït en una autèntica guerra mediàtica i de mobilització dirigida de l'opinió pública. Si per una banda el PP ha arrossegat bàsicament empresaris, el PSOE ha creat la plataforma "Aigua i diàleg", amb el recolzament de partits que suposadament rebutjaven el transvasament com ERPV, IU-EUPV o el BNV.

El passat 12 de setembre va tindre lloc a Castelló el primer dels judicis previstos contra membres de la plataforma Salvem el Desert. Els ecologistes són acusats d'impedir el normal desenvolupament de les obres del Vial Marina d'OrCabanes al seu pas pel paratge natural protegit del barranc de Miravet. Al llarg dels judici, la defensa dels acusats va demanar l'absolució d'aquests, ja que el que van fer, al cap i a la fi, va ser impedir la continuació d'unes obres que finalment serien paralitzades pels mateixos jutges. A les portes dels jutjat es va concentrar un centenar de solidaris.

[`] Difón L’Accent!

Ajudan’s a millorar la distribució del periòdic laccent@laccent.info

6/

BREUS

PAÏSOS CATALANS

Del 20 de setembre al 4 d’octubre de 2005

El neofeixisme intenta fer de València una ciutat referent

Mobilització a Pego contra España 2000 ha convocat una manifestació per al 12 d’octubre l’especulació Miquel Benlloch. València. indicar que es tractaria d'una manioEl Col·lectiu en Defensa del Territori de Pego i la Plataforma de Comarques del País Valencià han convocat per al 24 de setembre una manifestació pels carrers de Pego amb el lema "Per la terra i contra el golf i les urbanitzacions de luxe". Aquesta mobilització és conseqüència de l'aprovació el passat mes de juny del pla urbanístic a aquest municipi i que suposarà la construcció d'un camp de golf i cinc mil habitatges. Des dels convocants s'han recordat les nombroses irregularitats del projecte i el fet que encara no s'han contestat les 1100 al·legacions presentades.

Vaga de fam pel Sàhara La plaça de Sant Jaume de Barcelona va acollir una vaga de fam de 24 hores en solidaritat amb els presos polítics saharauis els passats 17 i 18 de setembre. La concentració convocada entre altres per l'Associació Catalana d'Amics del Poble Saharauí (ACAPS) pretenia denunciar davant l'opinió pública la situació dels presos saharauis en vaga de fam des d'inicis d'agost i reafirmar que la independència és l'única sortida viable en el conflicte del Sàhara Occidental.

Després d'anys d'innactivitat, l'extrema dreta valenciana tornarà a ser present als carrers de València per al 12 d'octubre. La causa d'aquesta convocatòria cal cercar-la en la voluntat manifesta de l'organització neofeixista España 2000 de convertir-se en el referent indiscutible de tot el ventall d'organitzacions ultradretanes de l'Estat; el que seria un pas previ per a la consecució d'una única llista electoral que presentar a les properes eleccions generals. No debades, aquest acte ha estat en part conseqüència de les reunions que els últims mesos porten desenvolupant alguns dels grupuscles feixistes espanyols per tal de buscar un referent unitari.

Per aquest motiu, el partit que presideix l'empresari valencià, José Luís Roberto, ha centrat els seus esforços en l'organització de la marxa commemorativa del dia de la Hispanitat; o de la "Raza" com va ser coneguda en el franquisme. Aquesta ha estat convocada sota el lema "Orgulloso de ser español". A la desfilada només es permetran altres banderes que les espanyoles o regionals, com anuncien a la seua pàgina web, ni tan sols

España 2000 vol quedar-se el bust de Franco de la Pobla de Vallbona

les de la convocant España 2000.

Una vegada més, la parafernàlia de l'acte comptarà amb els elements típics del feixisme. Si fa tres anys a Russafa va ser la música de Wagner, compositor preferit de Hitler; en aquest cas la processó l'obrirà una amazona amb una bandera d'Espanya, en la línia del Front Nacional Francés, organització que manté unes bones relacions amb Roberto i que enviarà un representant. L'element castrense també es preveu, en finalitzar l'acte amb l'actuació d'una banda de cornetes i tambors que amenitzaran una jura de bandera col·lectiva.

Fins ara, l'organització ha rebut dife-

rents adhesions a aquest acte; encara que la gran majoria han estat de persones a títol individual; com les de José Maria Adan, antic procurador a corts i exgobernador civil a Logronyo durant el franquisme; José Quirós, representant de l'esglèsia evangèlica; o d'un pintoresc caporal "Calavera", que s'anuncia com a membre de la "Hermandad de Antiguos Cavalleros Legionarios".

Pel que fa a les organitzacions, la seua adhesió no pareix tant clara i fins ara només s'ha adherit el Frente Democrático Español.

El fet de triar el 12 d'octubre com a data d'aquesta mobilització ultra tampoc no seria casual. Tot sembla

bra per eclipsar els actes que des de fa anys organitza Democracia Nacional a Barcelona. En aquest sentit, les relacions entre España 2000 i DN sempre han estat molt tenses pels intents de totes dues organitzacions de liderar l'espectre polític ultradretà.

Resposta antifeixista En resposta a aquest acte i els perills que suposarien convertir a València en una ciutat de referència per al neofeixisme, l'Assemblea Antifeixista d'aquesta ciutat, porta una campanya des de fa setmanes en denúncia dels antecedents i activitats d'España 2000 als últims anys. Com s'assenyala al manifest que ha fet públic, les manifestacions i activitats d'aquesta organització, normalment acaben en agressions i amenaces als veïns que els mostren rebuig. També s'ha recordat que a la major part d'aquestes mobilitzacions es fa apologia del racisme i la xenofòbia. Aquest manifest ja ha estat subscrit per diferents intel·lectuals, entitats, associacions de veïns, immigrants i col·lectius socials que han demanat a la delegació del govern que valore la conveniència de donar el vist-i-plau a una activitat amb eixos antecedents.

La lluita contra els transgènics no cessa als Països Catalans

Crida a aturar el Pla Caufec

L'Assemblea Pagesa de Catalunya ha presentat una denúncia contra l'empresa Pioneer per tenir plantacions d'un transgènic no autoritzat

La Plataforma No al Pla Caufec crida de nou a la mobilització el proper 20 de setembre per evitar el desnonament d'en Pep -tal com van aconseguir el 19 de maig passat encadenant-se a la porta-, masover de la masia de Can Oliveras. Malgrat que el cas està pendent d'un recurs a l'Audiència Provincial el jutjat d'Esplugues accepta un "desallotjament provisional". El desnonament és una de les primeres conseqüencies de l'aplicació d'aquest projecte urbanístic a Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat) i pot suposar acabar amb 150 anys de masoveria per part de la família d'en Pep.

Després d'una investigació realitzada per l'Assemblea Pagesa conjuntament amb Greenpeace i la Plataforma Transgènics Fora!, el col·lectiu de pagesos ha presentat una denúncia al jutjat de Balaguer contra l'empresa Pioneer per utilitzar un panís transgènic no autoritzat. La investigació va concloure que l'empresa havia sembrat en un camp situat a la Sentiu de Sió (La Noguera) diverses varietats d'un panís modificat genèticament.

La trampa Es tracta d'un dels centenars de camps de demostració que tenen les multinacionals i que utilitzen per a introduir varietats transgèni-

Laia Creus, Sant Jordi Desvalls.

ques il·legals i comercialitzar-les com si fossin autoritzades, malgrat no estar incloses en el registre quan les van sembrar. Així doncs, aquestes varietats de panís seran recol·lectades pròximament en una demostració pública i passaran a la cadena alimentària una vegada s'hagin comercialitzat.

Antecedents No és la primera vegada que l'Assemblea Pagesa de Catalunya presenta una denúncia d'aquestes característiques: fa dos anys va ser denunciada una situació semblant a Algerri, també a Lleida. Per la seva banda el Departament d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya no va prendre cap mesura al respecte.

Recent acció contra els transgènics / Foto: Oriol Clavera

L'any 2004, l'Agència de Seguretat Alimentària Espanyola va prohibir la utilització de l'event Bt 176 i un any i mig més tard el Govern espanyol va publicar una ordre on dictaminava que qualsevol varietat

que contingui Bt 176 quedaria exclosa de catàleg. Tot i això, els camps sembrats amb aquest panís no s'han destruït i no s'ha decidit com s'evitarà la seva comercialització.

Del 20 de setembre al 4 d’octubre de 2005

ECONOMIA

/7

Absolts els vuit solidaris amb Miniwatt La solidaritat i les mobilitzacions del Comitè d'Empresa i de la Xarxa Contra els Tancaments han aturat una demanda fiscal de presó Redacció, Barcelona.

El passat 6 de setembre es va conèixer finalment la sentència absolutòria per a vuit dels nou detinguts per la Brigada d'Informació de la policia espanyola a Sants, en una acció de protesta contra el tancament de la seu de l'empresa Miniwatt de la Zona Franca. L'altra persona detinguda, menor d'edat, ja havia rebut anteriorment la notificació de l'arxivament del cas.

Acció a Sants Els fets encausats es remunten al 22 de març d'enguany quan un grup de persones vinculades als moviments socials van participar en una protesta al barri barceloní de Sants contra el tancament de la multinacional i emmarcada dins les jornades de lluita convocades per la Xarxa contra els Tancaments i la Precarietat.

Durant l'acció un grup de persones van creuar i van encendre pneumàtics a la Gran Via a l'alçada del carrer Moianès aturant el trànsit a les 7 del matí, i van col·locar una pancarta on es podia llegir “solidaritat amb Miniwatt, boicot Philips-LG”.

En acabar l'acció un nombrós i espectacular desplegament d'agents de la Brigada d'Informació de la policia espanyola van carregar contra els joves i en van dete-

Els solidaris amb Miniwatt van tallar la Gran Via de Barcelona

nir nou en diferents carrers del barri. Posteriorment els van portar a la comissaria d'Aiguablava.

A l'operació contra els solidaris amb Miniwatt van participar els caps visibles de la Brigada d'Informació, especialitzada en la repressió i control a la dissidència política, i contra els que estan obertes diferents denúncies per tortures i maltractaments.

Una sentència fruit de la mobilització La resposta a l'operació policial no es va fer esperar, i ja davant la

comissaria d'Aiguablava es van concentrar familiars i amics de les persones detingudes, conjuntament amb delegats sindical i treballadors de la factoria de la Zona Franca de Miniwatt.

Posteriorment, tant la Xarxa com el Comitè d'Empresa de Miniwatt van realitzar diferents actes en suport als encausats i van concloure en una roda de premsa anterior al judici que va aplegar un ampli espectre del món sindicals català, entre els quals destacaren CGT, IAC-

USTEC, Intersindical-CSC, FTC, En Construcció, Cobas i delegats de Telefònica, Seat i Miniwatt, i entitats socials com la FAVB o Justícia i Pau. Finalment, durant les jornades del judici, les concentracions solidàries arribaren a aplegar fins a tres-centes persones.

A la sentència, la jutgessa, Montserrat Birules, absol als vuit joves considerant que de les declaracions dels agents "se'n desprenen contradiccions importants pel que fa a qui va detenir a qui" i que "igualment, els agents es contradiuen en el itineraris seguits". Per tot això, la sentència dóna la raó a les denúncies dels joves sobre l'operació de la Brigada d'informació de la policia espanyola contra la solidaritat amb Miniwatt, en declarar que, en referència als policies, "en definitiva, sembla més aviat que els qui han testificat, amb una dubtosa memòria i veritat, en realitat no eren testimonis presencials sinó que varen produir alguns de les detencions de forma posterior i a indicació d'altres agents, de paisà, que no han deposat en aquest acte de judici".

Fins i tot, la jutgessa afirma que una de les possibles causes de la no-compareixença dels agents de la Brigada podia ser que els que actuaren a l'operació eren

S'anuncien mobilitzacions contra els preus del carburant Els pescadors i agricultors, entre els col·lectius més perjudicats Redacció, València.

Vaixells amarrats al port de Vinaròs / Foto:L’Accent

L'ascens desmesurat dels preus del carburant està afectant greument diversos sectors econòmics del país. Tot i que l'augment del cost del petroli afecta el conjunt de l'economia, hi ha algunes activitats que en són especialment sensibles, com ara l'agricultura i la pesca. De fet, durant l’estiu ja s’han vist mobilitzacions dels pagesos al Principat i ara sembla que s’estenen a altres territoris dels Països Catalans.

Així, al País Valencià, els col·lectius d'agricultors i pescadors han anunciat diverses mesures per

denunciar l'excessiu cost del gasoil que sovint coincideix amb una baixa dels preus dels seus productes.

Segons el consell sindical de la Unió-COAG, el principal sindicat del camp valencià, el preu del gasoil agrícola ha arribat fins als 0,76 euros per litre, gairebé el doble que l'any passat quan, per aquestes dates, el cost era de 0,46 euros per litre. Al mateix temps, els preus de la fruita i la verdura estan assolint mínims històrics cosa que redueix dràsticament el benefici que pot generar l'activitat Pel que fa als pescadors, les principals confraries del país han

“alguns dels quals un dels acusats té interposada denúncia amb causa penal incoada per maltractaments”.

La Xarxa contra els Tancaments i la Precarietat i els mateixos encausats han valorat molt positivament la sentència, que consideren “fruit de la mobilització de diferents sectors socials per donar a conèixer la repressió a la solidaritat amb Miniwatt”, destacant els llaços d'unió creats durant la campanya “entre sectors combatius del sindicalisme alternatiu i joves de les noves fornades dels moviments socials”. També s'ha valorat que “les desproporcionades demandes fiscals, que podien significar fins i tot l'entrada a presó d'un dels encausats, han estat un intent de reprimir una mobilització que compta amb la simpatia d'amplis sectors de la societat catalana i que no troba solucions dins les institucions”.

Finalment, la Comissió Antirepressiva de l'Assemblea de barri de Sants ha enfatitzat en què “ens trobem davant d'una nova sentència que posa en evidència les actuacions irregulars, il·legals i de repressió política que porta a terme el grup IV de la Brigada d'Informació”.

anunciat que el proper divendres 23 no eixiran les seues barques dels ports. Els pescadors denuncien que la despesa en carburant per jornada pot arribar als 480 euros, mentre que els beneficis de la venda de la captura rarament superen aquesta xifra. Per això ja hi ha molts pescadors que han decidit no pescar fins que no millore la situació, i d'altres opten per retornar al mar part de la pesca que no els ix rendible.

A banda de l'aturada del divendres, les confraries també han anunciat que repartiran peix gratuïtament pels carrers de la ciutat de València, en un intent de pressionar els intermediaris per aconseguir una alça de preus a les llotges. Finalment, els pescadors es reuniran amb representants de les diferents administracions per aconseguir, tot advertint, que si no arriben a bon port, potser “hauran de vendre's les barques”.

8/

INTERNACIONAL

Del 20 de setembre al 4 d’octubre de 2005

Entrevista a Bahar Kimyongur, del Comité de Relacions Internacionals del Front Revolucionari d’Alliberament del Poble de Turquia (DHKC)

"Reivindiquem la independència de Turquia, la democràcia i el socialisme" Laia Altarriba i Lucas Marco, Caracas (Veneçuela).

Durant el passat mes d'agost, en el marc del 16è Festival Mundial de la Joventut i dels Estudiants celebrat a Caracas (Veneçuela), ens vam trobar amb la presència d'una delegació de Turquia.

Tot i les contínues denúncies de violacions dels drets humans i de dèficit democràtic en aquest país, la Unió Europea es planteja des de fa alguns anys la possible entrada de Turquia al grup dels 25 països membres; encara que tampoc es pot oblidar que molts d'aquests països també Últimament es parla molt sobre Turquia per la seva possible incorporació a la Unió Europea. Què en penses d’aquesta possibilitat?

Podem parlar d'una compatibilitat entre els interessos de la UE i els interessos de Turquia:, de l'empobriment general de la població, de la confiscació progressiva dels drets democràtics, de la militarització i de totes les mesures coercitives, no només en el pla internacional sinó també en el pla interior.

Cada vegada Europa s'alinea més en aquest reaccionarisme; per tant, no ens sorprèn gens aquest acostament de postures. La millor il·lustració d'aquest acostament ha sigut l'operació policial internacional de l’1 d'abril de 2004 contra la nostra organització.

Aquesta operació, durant la qual la policia va entrar en diversos domicilis i centres culturals buscant sospitosos de pertànyer al DHKC [Front Revolucionari d'Alliberament del Poble de Turquia], es va desenvolupar a Alemanya, Bèlgica, Holanda i Itàlia de manera simultània a les cinc de la matinada. Els interessos convergeixen, és la suposada gran croada contra el terrorisme.

Dins la UE hi va haver algunes reticències a l'entrada de Turquia pel dèficit democràtic i les violacions de drets humans que es produeixen en aquest país. Què opines d’aquestes reticències?

Estem molt decebuts de veure que els elements situats més a l'esquerra del Parlament Europeu han portat a terme una política favorable a la integració de Turquia a la UE amb l'argument que aquesta integració era precisament un element de democratització per al país.

Això és una expressió més de l'augment del dèficit democràtic de la pròpia UE. A més, en el cas de Turquia podríem establir un paral·lelisme amb el cas de Colòmbia a Amèrica Llatina. Són els dos països que més ajuda reben de l'imperialisme nordamericà i, a més, són els que practiquen un terrorisme d'Estat més astronòmic.

El passat 8 de març, unes imatges que mostraven la brutal càrrega policial soferta per unes dones turques manifestant-se en el centre d'Istambul van donar la volta al món. El que no mostraven aquestes imatges era la procedència política d'aquestes dones. Parla'ns sobre aquesta repressió.

Aquest tipus de càrregues policials es produeixen diàriament en les mani-

han rebut denúncies per manca de respecet als drets humans.

Per la seva posició geogràfica, Turquia constitueix un element clau en el tauler de joc de la geopolítica mundial, ja que està estratègicament dividida entre Orient i Occident. En aquesta entrevista vam conversar amb Bahar Kimyongur, del Comitè de Relacions Internacionals del Front Revolucionari d'Alliberament del Poble de Turquia (DHKC), que actualment viu a Bèlgica, sobre l'altra cara de l'estat turc, les diferents lluites i les ingerències estrangeres. nostra estratègia política. Ens sembla un error. Aquesta línia estratègica i ètica ha sigut reconeguda fins i tot pel nostre enemic.

Es tracta d'un enfrontament entre la guerrilla i l'Estat turc. Una combatent va perdre la vida transportant explosius en un autobús abans de la cimera de l'OTAN el juny del 2004. Va ser la primera vegada en la nostra història de 35 anys que desafortunadament hi va haver un accident on morís una militant i tres persones més.

El nostre moviment va emetre de seguida un comunicat demanant perdó, i fins i tot vam demanar disculpes personalment als familiars de les víctimes. En aquella ocasió, a més, vam haver de combatre la desinformació que va acompanyar aquest accident. A Turquia som coneguts perquè en la lluita armada som molt meticulosos i procurem protegir sempre la població civil.

Bahar Kimyongur al Festival Mundial de la Joventut celebrat a Caracas / Foto: DHKC

festacions de Turquia. El nostre moviment té molta presència en la lluita social. Fins i tot el ministre de l'Interior ha mostrat el seu enuig davant de tal presència del DHKC als carrers.

Hi ha una forta mobilització a Turquia. Curiosament, aquesta vegada la premsa mundial es va fixar en aquest cas, que és una cas concret. Últimament hi havia actes de violència al voltant de les universitats que recorden els anys de plom turcs.

Aquest terror, que prové de les milícies d'extrema dreta pertanyents al partit MHP [Partit d'Acció Nacionalista], partit panturquista que

“Turquia està compromesa econòmicament amb la guerra d'Iraq en la reconstrucció” no amaga les seues simpaties cap a Adolf Hitler, està augmentant cada vegada més els últims temps.

No és només la policia. També aquestes milícies de l'extrema dreta ataquen aquestes manifestacions. Per exemple, l'organització de familiars de presos polítics és completament legal, doncs alguns dels seus militants van ser linxats fa poc. D'aquests casos ningú en parla, i mostren el fort clima de repressió política que existeix a Turquia. Les dones de la manifestació formen part d'organitzacions

que són sospitoses de ser de l'esquerra radical, properes al moviment revolucionari.

En què es concreta la lluita del DHKC i quins són els diferents fronts de lluita en què participa?

El DHKC existeix des de fa 35 anys, encara que ha canviat de nom en tres ocasions. És un vell moviment político-militar les tres reivindicacions principals del qual són la independència de Turquia, la democràcia i el socialisme.

Desenvolupem tant un treball legal com un treball clandestí. A més, a Turquia hi ha una sèrie d'unitats de guerrilla que declaren que pertanyen al Front Revolucionari d'Alliberament del Poble. Hi ha també una sèrie d'estructures polítiques, sindicals, juvenils que s'identifiquen amb el discurs del DHKC. La branca armada s'estructura tant al camp com a les ciutats. L'estratègia és conduir una guerra d'alliberament amb uns objectius, en un primer moment, antiimperialistes i antioligàrquics perquè l’Estat turc és colonial.

Parlem d'un procés per etapes cap al socialisme. Primer desmantellant la classe oligàrquica al servei de l'imperialisme i després impulsant la creació i elaboració del socialisme.

Quines corrents ideològiques abraça el DHKC? Ens vam considerar com a marxistes-

leninistes, encara que defensem totes les experiències socialistes que hi ha hagut al món, però des d’un punt de vista crític. Ens vam inspirar tant en el procés bolxevic, com en el xinés, el vietnamita i en les diferents experiències d'Amèrica Llatina -guevaristes, colombianes o tupamares.

Pensem que la nostra realitat neocolonial s'assembla més al que succeeix a l’Amèrica Llatina que a una sublevació de tipus bolxevic. La guerra popular prolongada ja no té sentit en la fase de l'imperialisme que vivim En la tercera fase de l'imperialisme que estem vivint, el neocolonialisme, hi ha unes relacions entre l'oligarquia

“L'ajuda militar per part de la UE i de l'OTAN a Turquia continua actualment” i les potències imperialistes. En aquest context, estimem que hem de desenvolupar la lluita armada tant a les ciutats com al camp. En aquest sentit, ens assemblem molt més a situacions com la Revolució cubana o altres lluites a l’Amèrica Llatina.

Quina és la política del moviment revolucionari turc sobre les accions armades en relació a la població civil?

Respecte a la lluita armada, mai en la nostra història hi ha hagut atacs a la població civil. No forma part de la

Durant els últims anys més de 120 dels vostres companys han perdut la vida a les presons turques.

Quina és la situació dels presos polítics a Turquia i com es desenvolupa la lluita en les presons?

Com interpreteu la implantació de les presons tipus F? A finals dels anys 90, l'Estat turc pren la decisió de formar part de la Unió Europea. La UE exposa algunes reticències, no només per algunes característiques de l'Estat turc, sinó també per l'existència del moviment revolucionari, que podria fer perillar els interessos econòmics de la UE. En aquest context, la UE va promocionar un sistema penitenciari basat en l'aïllament destinat a destruir els moviments revolucionaris. Des dels anys 60 existeix a les presons turques una vida comunitària i col·lectiva que és una certa expressió de l'aspiració socialista d'aquests presos polítics.

La promoció del sistema penitenciari que proposa la UE coincideix amb un context de repressió generalitzada contra tot el moviment popular turc, particularment a les presons, ja que els presos han estat a l'avantguarda de les lluites socials a Turquia.

A títol d'exemple, després del cop d'Estat feixista del 12 de setembre de 1980, les principals organitzacions revolucionàries van ser decapitades i la línia de foc es va traslladar cap a les presons. Aquesta situació es manté fins a l'actualitat. Aquest sistema penitenciari, que ha estat molt eficaç a l'Estat espanyol contra els presos polítics bascos, i a Alemanya i a Itàlia, on havien fortes lluites socials,

Del 20 de setembre al 4 d’octubre de 2005

/9

INTERNACIONAL

Llatina. En aquestes escoles es formen les milícies de l'extrema dreta, que es dediquen a atacar l'esquerra. A més, en aquestes escoles també es preparaven soldats turcs per a combatre en països com l’Afganistan -en l'època soviètica-, Txetxènia o Iugoslàvia.

Militants del DHKC a les muntanyes d’Anatolia / Foto: DHKC

ha donat grans resultats a Turquia.

Des de fa cinc anys aquest sistema no funciona, ja que, des d’aleshores, els presos mai han acceptat la humiliació d’haver de viure com individus despolititzats, sense organització política. Just abans que el comencessin a aplicar, el 20 d'octubre del 2000, els presos polítics van començar una vaga de fam per a intentar frenar-lo.

El 19 de desembre del 2000, dos mesos després del començament de la vaga de fam, el govern turc va deciri intervenir a través de l'exèrcit a les vint presons on hi havia companys en vaga: van matar 28 persones i en van ferir un miler; la resta de presos els van deportar cap a les noves presons tipus F, calcades del model nord-americà i europeu.

Des d’aleshores, aquests moviments de vaga de fam continuen. Mantenen un fort entusiasme malgrat que es troben en una situació terrible. Però hem hagut de frenar aquesta tendència cap a la vaga de fam, perquè no volem que els nostres companys morin. Encara que han decidit anar fins al final i no podem fer res més que respectar la seva decisió, ja que estan lluitant pel dret elemental de tenir vida social i pels seus drets polítics: dret d'expressió, d'organització i de resistència.

Una de les lluites més importants a la qual s'ha enfrontat l'Estat turc des de fa dècades és la lluita dels kurds del PKK. Quina opinió teniu des del DHKC sobre aquest moviment i quines relacions hi manteniu?

Pensem que el poble kurd no és un element exterior a la nostra lluita. El líder i la major part dels militants del nostre moviment són kurds. Estem també implantats al Kurdistan. Hem defensat sempre l'autodeterminació del poble kurd. La nostra particularitat resideix que creiem que és més interessant per a nosaltres, pobles oprimits, combatre junts per poder combatre millor l'imperialisme. A partir del moment en què es produeixi la revolució, poden fer el que decideixin lliurement. Respectem plenament el dret a l'autodeterminació

dels pobles.

Les relacions amb el PKK no són com haguéssim volgut que fossin.

Critiquem el PKK per les seues posicions més i més proimperialistes després de les últimes declaracions d'Ocalan, on s’intueix la tendència cap a un programa nacional tal com els EUA han dibuixat. L'imperialisme ianqui mai ha respectat els mínims drets dels pobles, per tant ens sembla condemnable aquesta actitud. Lamentem també que el PKK ha abandonat el marxisme. La

“Els treballadors emigrants kurds i turcs són molt importants per al nostre moviment” direcció del PKK s’ha distanciat del marxisme perquè considera que la seva ideologia supera el marxisme i sosté que forma part del passat.

La qüestió dels fluxos migratoris de treballadors turcs cap a països del centre d'Europa, especialment a Alemanya, ha anat en augment en els últims anys malgrat la legislació de la UE en matèria d'immigració. Com es concep des del vostre moviment aquest fenomen de cara a les diferents pràctiques polítiques?

Turquia ha conegut dos cops d'Estat de tipus feixista, un el 1971 i l'últim el 1980. Aquests dos cops van provocar grans fluxos d'exiliats polítics.

Però d'una manera més general, des de que Turquia els anys 50 va entrar en la lògica nord-americana, hi ha un flux migratori des de Turquia cap a Alemanya. A força d'empobrir la població i de saquejar les riqueses del país, la classe treballadora turca s'ha vist obligada a desplaçar-se cada vegada més per raons econòmiques cap a països com Alemanya.

Avui a Alemanya hi ha aproximadament dos milions de kurds i de turcs.

Això, per al moviment revolucionari és molt important, ja que gran part del nostre potencial resideix fora de Turquia. Aquest fet fa que la nostra anàlisi ens porti a pensar que aques-

tes poblacions emigrades estan interessades a forçar el canvi social i polític a Turquia.

Durant els anys 80, la nostra consigna era quedar-se i resistir; per això la nostra organització va començar a tenir presència a Europa força tard.

Els nostres primers quadres polítics arriben a Europa a mitjans dels anys 80, i és quan es comencen a crear centres culturals i associacions de suport a presos. Enviem diners per a finançar diversos projectes des d'Europa, sostenim moralment els nostres companys a Turquia, fem campanyes davant de les diferents ambaixades turques. A més tenim una base legal a Europa.

Malgrat la vostra base legal a Europa, heu patir la repressió per part de diferents països de la UE. Com us ha afectat la repressió fora de Turquia? Quina és la posició de la UE sobre el DHKC en relació a les llistes negres dels grups considerats terroristes?

Estem a les llistes negres tant dels EUA com de la UE des del 2 de maig del 2002. Hi ha una voluntat per part de la UE de restringir el nostre espai d'acció, i ens considera terroristes tot i que la nostra activitat és pacífica.

Tenim cada vegada més problemes per a expressar-nos i per a organitzar-nos.

Com ja he dit, l’ d’abril del 2004 hi va haver la famosa operació policial conjunta contra el nostre moviment a Europa. Se'ns acusava de terrorisme, però en aquella operació no van trobar ni una arma ni cap element legalment condemnable.

La política exterior turca s'ha caracteritzat per la influència dels EUA. Tot i això, els dirigents turcs van decidir finalment no enviar tropes a la guerra d'Iraq. Com s'explica aquesta dicotomia? En què s'ha materialitzat aquesta influència dels EUA amb Turquia?

No cal creure que és l’antiimperialisme el que ha provocat el govern turc no enviés tropes a l’Iraq. Cal tenir en compte l'enorme contestació antiimperialista que existeix entre el poble

turc. Estudis de la BBC demostren que més del 90% de la població està en contra de la guerra. Per a un govern que té com a base social les àmplies masses influenciades per l'Islam, era molt difícil fer una altra cosa.

D'altra banda, no és cert que els EUA no hagin utilitzat Turquia en aquesta guerra. Abans mateix del vot al Parlament turc sobre l'autorització al pas de les tropes nord-americanes, els vaixells americans ja estaven en ports del sud de Turquia organitzant els

“A Turquia hi ha una escola de la CIA al més pur estil de l’Escola de les Amèriques” convois militars cap al front nord, a la frontera turco-iraquiana, malgrat el vot parlamentari negatiu.

Aquesta actitud no és nova. El 1950, quan a Turquia hi havia el primer govern pronord-americà de la història, es van enviar cinc mil soldats a combatre els partisans coreans. Això es va fer a canvi que els EUA ajudessin Turquia a entrar a l'OTAN. Turquia està compromesa econòmicament amb la guerra de l’Iraq. Tota la reconstrucció, la indústria de la construcció, els transports, prové de Turquia. Ha estat una gran manipulació mediàtica. A més hi ha escoles secretes organitzades per la CIA a Turquia al més pur estil de l'Escola de les Amèriques per a l’Amèrica

És coneguda la venda d'armes de països europeus com Alemanya a l'exèrcit turc. Aquestes vendes d'armes van ser àmpliament denunciades perquè anaven destinades finalment a atacs contra població civil kurda innocent. Com ha estat aquesta col·laboració estrangera? Continua avui en dia?

La col·laboració, evidentment, continua actualment. Són estats aliats.

Turquia és membre de l'OTAN des de fa 50 anys. L'exèrcit turc és el segon exèrcit de l'OTAN, amb un efectiu militar d'un milió de soldats en un país de 72 milions d'habitants.

Té tot tipus d'ajuda militar, econòmica, cultural... El que fa Alemanya i Europa venent armes a Turquia per massacrar kurds és imperdonable. Hi ha una gran quantitat de tancs que han venut Alemanya i l’OTAN. Una part important de la població kurda està sota la influència de l'Islam. D'altra banda, Israel, veí de Turquia, constitueix el principal element de desestabilització del món àrab. Com han estat les relacions entre Turquia i Israel?

Desafortunadament, l'amistat que lliga l'Estat turc i l'Estat sionista d'Israel és de les més importants que té Israel. Nosaltres ho condemnem de manera enèrgica. Històricament la nostra organització ha combatut el sionisme i estem lligats a la resistència del poble palestí.

Els dos principals moviments revolucionaris turcs dels anys 60 es van entrenar en camps de guerrilles palestines. Una de les primeres accions armades dels moviments revolucionaris va ser el segrest de l’ambaixador d’Israel i la posterior execució el 1971.

Sempre hi ha hagut una relació amb la resistència palestina. A Anatòlia Central hi ha regularment entrenaments militars on participen els EUA, Israel i Turquia. A més, Turquia proporciona una gran quantitat d'aigua potable a Israel, cosa que li permet resoldre el greu problema que té d'abastiment d'aigua.

Hi ha grups d'amistat privilegiats entre els parlamentaris del partit del poder i Israel. Es tracta de relacions estratègiques ja que el govern és d'inspiració islamista.

Manifestació contra la política exterior dels EUA / Foto: DHKC

Del 20 de setembre al 4 d’octubre de 2005

/ 10

CULTURA

Perpinyà: una finestra als conflictes del món Laia Altarriba i Piguillem, Perpinyà.

Aquest final d'estiu ens ha tornat a portar una de les millors trobades de fotoperiodisme d'Europa.

Perpinyà ha acollit per dissetena vegada el festival Visa Pour l'Image, que del 27 d'agost a l'11 de setembre ens ha portat al nostre país la feina d'alguns dels millors fotoperiodistes del món, que a través de la seva càmera ens apropena alguns dels conflictes més vius i sagnants del planeta.

Un dels noms més destacats del fotoperiodisme del segle XX va ser Eddie Adams, que va morir ara fa un any. El festival ha volgut retre-li un homenatge amb una retrospectiva que ha portat fins a Perpinyà algunes de les seves fotografies més cèlebres: l'execució d'un guerriller del Vietcong que va marcar un abans i un després en la percepció que tenia la població nord-americana de la Guerra del Vietnam- o els retrats de Fidel Castro o Malcom X. Al costat d'aquesta retrospectiva, l'obra de molts fotògrafs que, com Adams, han anat fins al cor del conflictes que sacsegen el món.

Així, alguna de les exposicions més interessants a Perpinyà ha estat la d'Asim Rafiqui, que retrata Haití després de l'expulsió d'Aristide: la repressió de les forces de les Nacions Unides -encap-

Retrospectiva dedicada a Eddie Adams a Perpinyà / Foto: L’Accent

çalades pels EUA i França- contra manifestacions pacífiques a favor del retorn d'Aristide o la pobresa als barris populars que recolzaven l'expresident derrocat. A més de l'obra fotogràfica, el que és interessant de Rafiqui és la reflexió que fa a l'inici de la mostra: “vaig trobar una realitat que no es correspon amb allò que m'havien fet creure”, i que l'ha portat a treballar per treure a la llum “els problemes d'Haití i la lluita del seu poble per la democràcia i la justícia social”. Aquesta voluntat de mostrar allò que els grans mitjans de comunicació de masses ens amaguen la trobem en molts altres fotoperiodistes que mostren el seu treball a Perpinyà. La feina

de Heidi Bradner n'és un bon exemple, amb les seves instantànies sobre el conflicte que pateix la població txetxena des de fa més d'una dècada: el dolor de la població de Grozni, i també el seu combat contra l'ocupació russa, juntament amb la joventut i la ignorància dels soldats enviats per Putin. També són interessants i colpidores les fotografies de Kristen Asburn sobre la pandèmia de la sida a Zimbawe, les de Marcus Bleasdale sobre les conseqüències de l'extracció dels recursos minerals entre la població del Congo i les d'Alexandra Boulet sobre les dones al món àrab -que desmonta molts prejudicis.

Iraq i Palestina protagonistes Com no podia ser d'altra manera, l'Iraq i Palestina tenen un protagonisme especial al festival per la quantitat de fotoperiodistes que hi estan treballant. Si bé les imatges que ens arriben de Palestina mostren sense ambigüitats el patiment del poble palestí -a través de les càmeres de Patrick Baz, Jerome Equer, Ahmed Jadallah, Suhaib Salem o Mohammed Salem-, el cas de l'Iraq és diferent. I és que si bé trobem testimonis de les conseqüències de l'ocupació sobre la població irquiana gràcies a l'obra de Jerome Sessimi, hem de lamentar l'actitud aparentment neutral de Mauricio Lima i Lynsey Addario. El primer ensenya un Bagdad tranquil, on la població saluda amb naturalitat els soldats dels EUA, i el segon es limita a retratar el soldats nord-americans ferits com són traslladats cap a hospitals. En aquest segon cas, la neutralitat possiblement hauria estat mostrar també les condicions en què és atesa la població irquiana víctima dels atacs del ocupants.

En conjunt, però, el festival no ha baixat el llistó i la qualitat i interès de la majoria de les propostes és indiscutible. I a més, és una satisfacció veure com el català hi apareix gairebé en peu d'igualtat que el francès i l'anglès. Llàstima que els peus de les fotos només fossin en anglès i francès. Un repte per a l'edició del 2006.

Conflicte al voltant de La torna J. Sebastià Colomer, Barcelona.

Vint-i-vuit anys després de l'escandalosa estrena de La torna per la companyia Els Joglars al Teatre Bartrina de Reus, reneixen els conflictes al voltant d'aquesta obra, que li va representar un consell de guerra, presó i exili als seus intèrprets l'any 1978.

El detonant de la polèmica és la reposició de La torna aquest cop sota el títol La torna de la torna al teatre Romea de Barcelona (del 16 de setembre al 16 d'octubre d'enguany) sota la direcció d'Albert Boadella, que ja en va dirigir l'estrena i en té registrada l'autoria, i Lluís Elías. A conseqüència d'aquest fet, els actors

que van intervenir a l'estrena i que ja llavors van assumir l'autoria col·lectiva de l'obra davant del tribunal militar que els va jutjar, reclamen des de juliol que se'ls reconegui com a coautors els drets que es derivin del nou espectacle. Es basen en el fet que Joglars treballaven de forma col·lectiva mitjançant la improvisació durant d'assajos.

Un dels demandants, Ferran Rañé, assegura que "tots els personatges i els diàlegs van sorgir de manera improvisada", però Boadella no ho veu de la mateixa manera. Per a Boadella , malgrat que és cert que el procés incloïa la improvisació i aportacions dels actors als diàlegs i al movi-

ment escènic, tot aquest procés estava sota el seu control i es basava en “una idea” que ell tenia al cap “i uns apunts”. A més ell va ser el responsable de l'escenografia, la música i el vestuari. Tot plegat és molt verosímil, però no és precisament el que va declarar davant el tribunal militar.

Per a resoldre el conflicte es va realitzar un acte de conciliació sense acord, de manera que l'afer anirà a tribunals. La torna és una sàtira contra els militars que van jutjar i condemnar a mort l'anarquista català Salvador Puig Antich i el ciutadà alemany Georg Welzel (que va mentir en declarar que era polonès i s'ano-

menava Heinz Ches).

La paraula “torna” significa, en català, allò que s'afegeix a una mercaderia quan no arriba al pes demanat, i es refereix a la funció de Welzel en el consell de guerra, ja que no tenia res a veure amb l'activisme polític malgrat que havia assassinat un guàrdia civil a un càmping de l'Hospitalet de l'Infant.

En la nova versió, els fets s'esdevenen en els somnis d'un militar retirat que acaba els seus dies en un geriàtric ja que per a Boadella la persecució política i les farses judicials formen part d'un món passat. Llàstima que hi hagi d'altres per als quals aquest món és ben present.

LA NOTÍCIA

Ja és una realitat el domini .cat J. Garrigós Cubells, Barcelona.

El passat divendres 16 de setembre la comunitat lingüística i cultural catalana a internet va rebre amb satisfacció la noticia que la Internet Corporation for Assigned Names and Numbers -que és l'entitat responsable de la coordinació del sistema de noms de domini a la xarxa- ha autoritzat l'existència del .cat com a nou domini d'internet i n'ha aprovat el corresponent acord que regularà el seu funcionament.

A efectes pràctics, aquesta noticia aporta un domini propi a tots aquells usuaris que s'expressen en llengua catalana i és el primer que representa a nivell global un grup lingüístic i cultural fet apart dels dominis estatals.

Aquesta resolució ha estat el resultat d'una llarga campanya realitzada per l'Associació puntCAT, que a través de la xarxa ha aconseguit més de 68.000 adhesions de persones particulars i entitats d'arreu del país i se'n destaca el fet que afavorirà a normalitzar la unitat de la llengua de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar.

Les reaccions no s'han fet esperar, tan del costat positiu com del negatiu. Per una banda des de diferents sectors de la societat civil dels Països Catalans com ACPV, Òmnium Cultural o OCB s'ha valorat el .cat com una gran notícia per a tots el internautes catalans mentre esperen el .ct.

Mentre que per l'altra, el govern del País Valencià, en boca del seu portaveu oficial, Esteban González Pons, assegura que l'aprovació del nou domini “és el primer pas de Catalunya per obtenir la independència política” i ha demanat “explicacions” al president de l'Estat espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ja que l'executiu que presideix Francisco Camps considera que aquest fet “suposa reconèixer una nació cultural catalana a internet”.

Finalment és prou significativa la reacció del BNV, que ha felicitat a Catalunya per l'aprovació d'aquest .cat mentre demana "un domini propi per als valencians i valencianes" ignorant que aquest pas ja representa a tots el catalanoparlants d'arreu del país.

11 /

Del 20 de setembre al 4 d’octubre de 2005

C U LT U R A

AGENDA

Recepta

SETEMBRE

Llom cuirassat amb ceba confitada (1) Aquest és un plat dels que podeu fer si voleu quedar bé amb els vostres convidats. La dolçor de la ceba confitada lliga molt bé amb el gust de la carn adobada de porc i es tracta d'un plat que es pot menjar fred, acabat de traure de la nevera, i és igual de bo. Com que la recepta és una mica llarga i a més jo xarre pels descosits, ho dividirem en dos lliuraments.

Preparació Ratlleu la ceba i els alls (o tritureu-los amb una batedora) i mescleu-ho amb el vi i el conyac, l'oli, el suc de la llima, el julivert i les herbes ben picades, els grans de pebre negre esclafats, un polsim de nou moscada i mitja culleradeta de pebre roig fumat. Poseu el llom en un recipient on càpiga més o menys just (així no fareu servir tant d'adob) i aboqueu-li d'adob per damunt.

Ho heu de tenir així unes dues o tres hores (tampoc no ho heu de tenir molt de temps, ja que aquest adob és fort). Cada mitja hora l'heu de girar i punxar per tota la superfície amb una broqueta o una agulla de fer calça,

perquè així l'adob penetrarà bé a la carn. Recordeu que no heu de salar el llom, i que l'adob tampoc no pot portar sal.

Poseu la sal en un llibrell, remulleu-la amb un raig d'aigua i pasteu-la una mica; així quedarà més compacta. Trieu un recipient no gaire més gran que el llom (així no fareu servir tanta sal) i poseu una capa d'un dit de gruix en el fons. Fiqueu-hi el llom i cobriu-lo tot amb una bona capa de sal, procurant que no quede cap lloc sense cobrir i que faça com una cuirassa.

Escalfeu el forn a 200 graus durant 15-20 min i fiqueu-hi el llom. Ha d'estar 50 min per cada quilo de llom, el primer terç del

temps a 200 graus, i la resta a 180.

Si la costra de sal forma escletxes generalment és senyal que està fet, però això tampoc no funciona sempre, perquè hi ha vegades que, depenent de la quantitat d'aigua que tinga el llom o la sal, o de com hàgem construït la cuirassa de sal, s'obrirà abans que estiga fet.

Quan traguem la cuirassa de sal, cal netejar bé la superfície del llom amb paper de cuina perquè no queden restes de sal abans de tallar-lo.

Veureu que amb aquest mètode el llom queda en el punt exacte de sal, i per això és important no posar-ne a l'adob, perquè quedaria massa salat.

Ingredients per a 5-6 persones Un tros de llom de porc sense os d'1 kg, uns 2 kg de sal grossa, una taceta de conyac i una de vi blanc, el suc d'una llima (llimona), dues cullerades d'oli d'oliva, un ramellet d'herbes aromàtiques (romer, timó, llorer, etc.), una ceba petita, tres grans d'all, una branqueta de julivert, uns grans de pebre negre, nou moscada, pebre roig fumat (del de La Vera).

Divendres 23 Sant Hilari Sacalm (Selva).

Inici Jornades “L'independentisme avui”. 19:30h. Organitza: Maulets.

Dissabte 24 Pego (Marina Alta). Manifestació contra els plans urbanístics.

18h, plaça de l'Ajuntament. Organitza: Col·lectiu en Defensa del Territori-Pego i la Plataforma de Comarques del País Valencià.

Almenara (Plana Baixa). Aplec de la Plana. Activitats a partir de les 11h. Concert amb Sant Gatxo, Los Draps i altres.

23h, recinte de concerts.

Sant Hilari Sacalm (Selva). Jornades "L'independentisme avui". Actes des de les 11h. Xerrada: la lluita sindical als Països Catalans. 19h. Organitza: Maulets.

Diumenge 25 Sant Hilari Sacalm (Selva). Jornades "L'independentisme avui". Excursió per les Guilleries. 10:30h. Organitza: Maulets.

Divendres 30 Molins (Baix Llobregat). VIII Festes Populars. Concert amb EH Sukarra, Opció K-95 i altres. 22h, Parc del Llobregat.

Barcelona (Barcelonès). Festes alternatives de Sarrià.

Concert amb Cheb Balowski, Atzur i Dj Merei. 20:30h, pl.

Cirici Pallicer. Organitza: CFAS. Pedreguer (Marina Alta). Correllengua. Arribada de la flama.

15:30h. Actes i concert amb la Gossa Sorda i altres. 24h.

Organitza: Casal Jaume I. Bellpuig (Urgell). Correllengua. Nit Ovidi. Recital de poemes i concert de la Fera Ferotge. 21:30h, Baixos del Castell.

València (Horta). Correllengua. Festa per la Llengua.

Arribada de la flama, sopar i concert. 20h, Casal Jaume I de Russafa.

OCTUBRE Dissabte 1 Sant Cugat (Vallès Occidental). 10 anys de Maulets al Vallès. Concert amb Pirat's Sound Sistema i Ràbia Positiva. 22h, passeig dels Plataners. Organitza: Maulets.

Cullera (Ribera Baixa). Concert pel 9 d'0ctubre amb Gramoxone ska, Sva-ter's i altres. 23h, mercat. Organitza: Casal Jaume I. Ontinyent (Vall d'Albaida). Correllengua. A partir de les 9h.

Arribada de la flama, sopar i concert de Verdcel. 21h, Casal Jaume I. Gandia (La Safor). Correllengua. Concert amb Grup de Folk Xirinola i La Gossa Sorda. 21h.

Divendres 7 Baix Cinca i Matarranya. IV Trobada per la Franja de Ponent.

Sueca (Ribera Baixa). V Aniversari de la CEPC. Actes tot el dia.

Dissabte 8 Sueca (Ribera Baixa). V Aniversari de la CEPC. Actes tot el dia. Concert amb SA, Obrint Pas i altres. 22:30h, Centre Ocupacional. Organitza: CEPC. Diumenge 9 Diada del País Valencià València (Horta). Manifestació. 18h, plaça Sant Agustí.

Alacantí:Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Universitat Alacant, CEPC-UA. Alcoià:Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp:Casal Popular La Turba, Col·lectiu 1714. Alt Empordà:Casal La Volta. Alt Penedès:Ateneu X,Ateneu Independentista el Cep-CUPVilafranca, La Fornal, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Andorra:Llibreria la Puça Anoia:Jaç Roig,Ateneu Popular de Masquefa.

Bages: Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular la Falç, A.C. Mercat del Blat de Cardona. Baix Camp: El Carrasclet, CGT-Reus, URV-Campus Reus, Casal la Calderera. Baix Cinca: Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat: Roses de Llobregat. Casal el Racó, Ateneu Corberenc, Centre Social la Vila, Casal l'Alternativa, Taberna l'Esparracat, Papereria Elena, Papereria Stel, Biblioteca Can Castells Baix Maestrat: Ball de dimons de Vinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx, CEPC-UMH, Universitat Miguel Hernández. Barcelonès: Ateneu Júlia Romera, Local Social Krida, Casal Independentista de Badalona Antoni Sala i Font, La Barraqueta, Ikastola, Casal Popular de Gràcia, La Torna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Revoluciona't, La Violeta, Infoespai, CAT-Via Fora, CPF, Puku's Bar, MM Crew, I què, Castellers de la Vila de Gràcia, Cafè del Teatre, Subtitula't, Ateneu Rosa de Foc, Hotel d'entitats, CSO la Fera, Kasa de la Muntanya, Ateneu de Vallcarca, CSO el Manantial, UB-Campus Mundet, UB-Campus Diagonal, UPC-Campus Sud, Cau Subversiu-Alternativa Estel-UB, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records, Kebra Discs, Biblioteca de Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, UB-Edifici Central, UPF-Rambles, FAVB, La Cereria, Euskal Etxea, Espai Mallorca-Via Fora, UPF-Ciutadella, CEPC-UPF, AE-UPF, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI, Pati Llimona, Arran, Casal Independentista de Sants, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, Biblioteca Ignasi, AVVde Sant Andreu, S.C. La Lira, Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Casal Popular Martí i Pol, Bar Patapalo, Biblioteca Can Fabra, Centre Cívic Via Favència, Masia de la Guineueta, Centre Cívic Can Basté, Biblioteca de Nou Barris, Centre de Porta-Sóller,Ateneu Popular de 9 Barris, Cooperativa Ítaca,Ateneu Popular Octubre, CEPC-Barcelona,Ateneu Popular de l'Eixample. Berguedà: Casal Independentista Cal Panxo. Camp de Túria:Casal Jaume I-Llíria. Conflent:Casal Jaume I-Rià. Camp de Morvedre:Espai Dina. Eivissa:GEN, CEPC-Eivissa, Ràdio-UC. Garraf:Ateneu l'Aixada, GER. Garrigues:Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques. Garrotxa: Ateneu Independentista de la Garrotxa. Gironès: Casal Saltenc, Ateneu 24 de juny, Ateneu la Màquia, Casal Independentista El Forn, Centre Cívic de Celrà, La Pioxa de Bordils. Horta: Bar Tocat, C.S.O la Diskòrdia, Akelarre, Casal Jaume I-Malva-Rosa, Casal Jaume I-Russafa, Casal Jaume I-Catarroja, Biblioteca Diputació, Racó de la Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Centre Excursionista de València, Lliberia Sahiri, El Glop, Ateneu Cultural Casino de Torrent, CEPC-UV, Biblioteca humanitats, UV-Campus Tarongers, UV-Campus Burjasot, Cafè l'Infern, Ateneu l'Escletxa. Mallorca: Grup Ornitològic Balear, locals de l'Obra Cultural Balear, Es Pinzell, Can Lliró de Manacor, Campus UIB, CEPC-UIB. Llitera: Casal Ramon Vives. Maresme:Taberna Atzucac, Casal Independentista El Solc, Casal Popular Fèlix Cucurull.

Marina Alta: Casal Jaume I-Pedreguer, Casal Jaume I-Pego, Casa Pinet. Matarranya: Casal de Calaceit. Menorca: GOB-Menorca. Osona: Casal Independentista Manel Viusà, Casal la Traca de Tona, el Xamfrà, 1714 Seguem Cadenes, Ges Insurrecte, Casal Independentista el Gurri, Bar KanKarra, Biblioteca de Taradell, Bar Tse-tse, Atmosfera, Biblioteca Dos Rius, Bar el Casal, Restaurant l'Olla dels Experiments, Biblioteca de St. Pere de Torelló. Pla de l'Estany:Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Pla d'Urgell:El Gis-Mat de Linyola, A.C Jaume I. Plana Alta: Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló, CEPC-UJI, Universitat Jaume I, A.C. l'Arrel, Casal Popular de Castelló Plana Baixa: Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta: Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume I-Carcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca, Col·lectiu Vicent Andres Estellés. Ripollès: Casal Independentista i Popular l'Espurna. Rosselló: Llibreria Catalana, Casal Jaume I-Centre Cultural Català, CEDACC, Universitat de Perpinyà, Associació Arrels, Associació Aire Nou de Baó, CEPCUP. Safor: Casal Jaume I-Gandia, Casal Jaume I-Oliva. Segarra: Torà. Segrià: La Falcata. Selva: Casal Popular el Trabuc, CUPA. Solsonès: Bar Castell, Casal l'Estaca. Tarragonès: Cafè Bar l'Auca. Vall d'Albaida:Ateneu Popular Arrels, Casal Jaume I-Ontinyent. Vallès Occidental: Casal Independentista Can Pingàs, Tio Canya-Mollet, Universitat Autònoma, CEPC-UAB, Via Fora-Ripollet, Consell de Joventut de Terrassa, Minyons, Geganters de Terrassa, La Nit. Vallès Oriental: Casal Popular el Tiet, Bar la Tramuntana, el Mirallet, Llibreria la Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaça de Cardedeu, Ateneu Molí d'en Ral de Caldes, Casal la Traca de Cardedeu, Casal Quico Sabaté, Biblioteca Can Pedrals, Biblioteca Can Mulà. Vallespir:Angelets del Vallespir.

On trobar L'Accent

Locals i col·lectius col·laboradors

Alternativa Estel-UPF (Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona) / Alternativa Estel-UB (Cau Subversiu. Facultat d'Història-UB) / AC la Fornal (St. Julià, 20 bx.

Vilafranca del Penedès) / AC l’Esquellot(Cardedeu) / Assemblea de Joves Independentistes del Clot(Barcelona)/ Associació de Veïns de Vinaròs Migjorn(C. Àngel 30, Vinaròs) / Ateneu Corberenc (Corbera de Llobregat) / Ateneu PopularArrels (Doctor Otero 11, Beniarrés) / Ateneu Popular de l’Eixample (Ptge. Conradí 3, Barcelona) / Ateneu Popular X (Ferran 14. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular Octubre (Badajoz 23. Barcelona) / Ateneu l'Aixada (Major, 44. Vilanova i la Geltrú) / Ateneu Popular La Falç (Antic escorxador s.n, Artés) / Ateneu la Torna (Sant Pere Màrtir 37 bx, Vila de Gràcia) /La Barraqueta (Virtut, 14. Barcelona) / Ateneu 1714 (Sant Pere 6, 1r. Banyoles) / Can Capablanca (Les Paus, 19. Sabadell) / CasalAntoni Sala i Font (C. Riera d'en Matamoros 103, Badalona) / Casal Independentista de Sants Jaume Compte (Premià, 31. Sants) / Casal Popularde Gràcia. (Ros de Olano 39/41, Barcelona) / Casal PopularCan Pingàs (Terrassa) / Casal PopularLa Traca (Tona) / Casal Independentista El Gurri (Pça.

Aibas, 9, Taradell) / Casal el Racó (Església 10, Molins de Rei) / CEPC-UA(Aulari 1, Hotel Associacions, Alacant) / CEPC- UMH (Sant Jordi, 2, Elx) / CEPC-UPF(Edifici Jaume I, Despatx 20.1E12, Barcelona) / CEPCUJI (Mare de Déu de la Balma, 1, Castelló de la Plana) / CEPC-Eivissa (AC. 115. Sant Rafel) / CEPC-UAB (Local R-122, Pl. Cívica) / CEPC-UV (Baró St. Petrillo, 9) / L'Arrel de Castelló (A.C 667, Castelló de la Plana) / Endavant-La Costera(L'Alcúdia de Crespins - Canals) / La Falcata (Panera 2, Lleida) / Ges Insurrecte (Colomer, 11, 1r B. Torelló) /Kasal Okupat el Prat (KOP) -Alta Tensió (C. Dr. Soler i Torrents 36, El Prat de Llobregat) / Partisano (Pça. de l'Oli, 7 baixos. Girona) / La Pioxa (C.Almeda s/n. Bordils) / Casal Quico Sabaté (St. Roc, 8. Sant Celoni) /Racó de la Corbella(Ripalda 20, baixos. València) / Centre Social-BarTerra (Baró de Sant Petrilló 9. València) / La Traca (Pau Gesa 5. Cardedeu) / Taberna l'Esparracat (C. Feliu Monné 18, Esparraguera) / 1714 Seguem Cadenes (Riera 29. Vic) / Via Fora-CAT (Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera St Miquel, 25. Barcelona)

Del 20 de setembre al 4 d’octubre de 2005

/ 12

CONTRAPORTADA

“Només tenim 7 minuts setmanals en català a France 3” L. Altarriba i L. Marco, Perpinyà

Sebastià Girard, redactor de France 3 a Perpinyà / Foto: L’Accent

Entrevista a Sebastià Girard, redactor de France 3 a Perpinyà i corresponsal d’El Temps El dia 1 de setembre els treballadors en català de la televisió pública francesa France 3 van llençar un preavís de vaga a la direcció del canal per exigir l’augment d’hores de català a l’emissora. De fet, per a molts catalans del sud del Pirineu, la notícia va ser descobrir que hi havia hores d’emissió en català a la televisió francesa, tot i que molt poques, com ens explica Sebastià Girard, un dels impulsors de l’avís de prevaga.

Sebastià Girard també fa una radiografia de la situació de la llengua catalana de la resta de mitjans de comunicació de la Catalunya Nord, on és més aviat testimonial: “A França hi ha un diari local per cada regió, i punt. I aquí és L'Independant, que publica una columna regular en català cada dia, que no és pas un treball de periodisme, que és una crònica més aviat lingüística. A més, s'ha muntat des de fa 5 anys un setmanari en francès també força sensible a la causa catalana tot i que és d'expressió francesa i que publica de manera regular una pàgina en català cada setmana. L'aventatge és que ells són força sensibles i tenen pas por ni vergonya ni l'autoodi que pot tenir L'Independant. I El Punt Catalunya Nord, que va tenir una època gloriosa perquè Girona pagava molt, però El Punt es van plantar el dia que van voler proposar editar una part en francès, i van tallar la font. Ha tornat a sorgir fa uns anys de forma setmanal, però costa molts sous distribuir un diari aquí. I malauradament El Punt era dedicat al que podem anomenar la tribu, la gent que parla català cada dia. I a nivell radiofònic, les ràdios estatals se plantegen pas la possibilitat d'emetre en català. Alguns animadors d’alguna ràdio local fan croniquetes en català, però no més. I després hi ha Ràdio Arrels íntegrament en català, però arriba pas a l'1 % d'audiència”.

Quan li preguntem per la situació general de la llengua a la Catalunya Nord no es mostra massa optimista: “ho tenim magre perquè encara hi ha molt de treball per fer”. I no veu voluntat en un Estat tan centralista com el francès d’obrir cap escletxa, que a més els limita a ser un departament i no una regió, que vol dir que administrativament no tenen cap autonomia.

Quina és la situació de la televisió pública francesa?

La televisió pública francesa està dividida en regions diferents de les regions administratives. Hi ha bocins del territori que gaudeixen d'una televisió local, que bàsicament són desconnexions de l'edició nacional de France 3. Perpinyà depèn d'una gran regió, la més gran regió de la televisió francesa que es diu France 3 Sud que agrupa el Llenguadoc-Rosselló i la regió Migdia-Pirineus. Els dos despatxos regionals d'informatius són a Tolosa i Montpeller, i Perpinyà depèn de Montpeller. Perpinyà és el que nosaltres en diem una local. Així, la televisió local de Perpinyà emet 7 minuts en francès de dilluns a divendres, un informatiu sense cap presentador; bàsicament són 4 temes al dia; i des de fa ara 5 anys l'edició del dissabte és en català. És una retrospectiva de la setmana que podem fer en 7 minuts, amb el mateix format i horari que hi ha en francès durant la setmana. Això és el primer producte que tenim. El segon producte que tenim és un espai regional de desconnexió per les dues regions que he dit, és a dir que són 13 departaments, dels quals 12 són de parla occitana i fora que un, nosaltres, de parla catalana. De fet, compartim aquell espai amb els occitans. És a dir que nosaltres tenim un espai de 26 minuts per un magazin que produïm cada tres setmanes; i la resta del temps aquest espai és a càrrec dels occitans. La qüestió era plantejar a la direcció la possibilitat de tenir un espai propi regular i amb desconnexió des de Perpinyà en català cada diumenge, perquè l'espai actual és reduït, a més és a dos quarts de 12, i coincideix amb un programa molt conegut de TF que és de futbol.

Per què vau llençar el preavís de vaga?

Ve del fet que vam demanar una entrevista amb la direcció de Tolosa l'octubre de 2004, i no va venir fins a l'abril a veure'ns. Però era el 15 d'agost d'aquest any i encara no havíem tingut cap resposta.

Llavors, l'única manera que teníem de reunir aquesta gent de debò era posar un preavís de vaga i que considerin aquesta qüestió com cal.

I quina va ser la seva reacció?

Van jugar als sorpresos. De fet, la direcció de Tolosa, de bon principi, el fet de tenir dues llengües -occità i català- per ells vol dir tenir dos problemes. Pensa que aqueixa primera reunió va permetre poder-los explicar que de problemes no en tenen, que no és pas cap problema tenir una altra llengua, i ja això és complicat.

El que cal entendre és que les direccions generals o regionals de France 3 són gairebé tots d'una

escola de quadres que estan aquí per una altra cosa, pas que per fer funcionar la televisió local. A més, els nostres caps fan fora que passar, és un joc de cadires per qui serà a la direcció nacional. I el tema lingüístic... tenen pas aqueixa preocupació. El fet és que compartim un espai i un pressupost amb els occitans, quan de fet el que volem és ser igual que els altres i tenir la nostra cita regular. Aquest plantejament ja l'han entès. Vam aconseguir arreglar dues o tres cosetes del quotidià que

“Els treballadors catalans de France 3 reivindiquen un espai setmanal d’informació i per a la mainada” van fer que aixequéssim el preavís de vaga, i s'han compromès a estudiar la possibilitat d'ampliar la programació en català i de fer-la regular cercant maneres de reduir el cost amb parteneriat, amb televisions locals del sud i veure què podríem fer.

Et refereixes a establir relacions amb televisions de l'altra banda de la frontera estatal?

Exacte. Veure com ho fan els altres per produir, en quin programa podem ser complementaris, quins programes podem recuperar i difondre tal qual des d'aquí. Pensem sobretot en programes per la mainada, perquè el que cal entendre és que la majoria dels catalans del Rosselló que dominen la llengua no tenen pas encara 12 anys, les escoles són força recents. Els vells sí que el parlen, però no tots. El que voldríem és arribar a crear un espai amb una part magazin i una part dedicada a la mainada.

Quines possibilitats reals creus que hi ha de fer-ho?

“El 40% del pares de la Catalunya Nord volen bilingüisme a l’escola, però l’oferta és de l’1%” Estem treballant sobre això. De fet el problema és que és complicat trobar un producte tal qual que funcioni aquí dalt pel gran forat que existeix entre el català nostre i el català generalitzat al Principat. L'ideal seria si podem arribar a trobar televisions de l'Empordà que conserven llur manera de parlar, que s'assembla més a la nostra; els avis nostres i els avis de Figueres tenen força similituds a l'hora de parlar. Ara, entre el jovent d'aquí i i el jovent d'allà hi ha un forat força gran.

Quants treballadors vau fer el preavís de vaga? Us organitzeu en comitè d'empresa?

El comitè d'empresa és regional i

està a Montpeller. Els tres sindicats montpellerencs ens van donar suport a l'hora de la reunió. I l'equip que treballa en llengua catalana sem un redactor, un càmera i un muntaire a ple temps, més tres o quatre productors que treballen a la comanda pel magazin, més un parell de càmeres que entenen el català i també treballen amb nosaltres de tant en quant. És un equip força reduït. Si aconseguim un nou espai, aprofitaríem per augmentar la gent que hi treballem.

Vau rebre el suport dels companys que fan els programes en francès?

El debut era força complicat perquè la meitat de la gent que fa el programa en francès són pas d'aquí, són gent que vénen de fora.

Cal entendre que la manera com funciona l'administració de França -i això és vàlid per tots els sectors d'activitat assimilats al sector públic-, Perpinyà és el sud de França, és un lloc on fa sol, el clima és agradable; això fa que molt sovint rebem gent que vénen aquí a jubilar-se, que acaben les seves carreres aquí. I la gent jove se'n va a París, perquè si vols fer carrera te cal passar per París 20 anys com a mínim. I doncs són gent que són pas sensibles a aquest tema, i no saben què passa aquí.

Com a molt van a la Jonquera a comprar benzina i cigarrets. Ara, el jovent d'aquí baixa més a Figueres per comprar roba, per anar a la discoteca, i hi ha lligams que es creen.

L'intercanvi és força econòmic.

Però sí que tenim el suport de la resta gent que treballen a France 3, hi estan d'acord. Ara entenen perquè servim, perquè cal que la llengua catalana existeixi. Ells són bàsicament tres equips i dos muntaires.

Creus que des del sud es pot ajudar d’alguna manera a millorar la situació de la llengua aquí al nord?

L'ajuda ha de ser recíproca i unitària, i això ja és una primera implicació. Jo crec que de totes maneres França no pagarà pas mai per fer això. Hi ha el 40% dels pares d'aquí que volen bilingüisme a l'escola pública -no pas que es faci un poc de català a l'escola, sinó bilingüisme- i a la realitat hi ha fora que l'1% d'oferta. Això perquè França paga pas la formació dels mestres, i limita el nombre de llocs que s'atorguen cada any per crear noves places. Jo crec que, o bé la Generalitat ens considera part del territori i paga, o anirem a trossos i a poc a poc, i estarem submergits perquè hi ha un fenomen que fa que la gent vingui a instal·lar-se aquí. I França està tan centralitzada que París decideix. Aquí hi ha un govern local, el Consell General, però fa fora que les carreteres, té pas altre poder de decisió.