Accent 67

Del 4 al 18 d’octubre de 2005 Distribució gratuïta 5.000 exemplars Publicació quinzenal d’àmbit nacional

Número 67

Periòdic popular dels Països Catalans

El Parlament autonòmic del Principat aprova el nou Estatut Divendres 30 de setembre, els 120 diputats dels grups parlamentaris de PSC, CiU, ERC i ICV aprovaren el text, amb els vots en contra dels 15 diputats del PP, després de mesos de negociacions entre el tripartit i els regionalistes conservadors de CiU, i de cadascú pel seu compte amb el govern de Madrid. Unes negociacions que s'allargaren amb un estira i arronsa escenificat fins a útima hora, que acabà amb la votació. L'endemà al matí, els mateixos polítics començaven a preparar el terreny per les retallades que pugui patir l'Estatut al Congrés espanyol. Des del PSC, Maragall s'emparava en la bona voluntat de Zapatero i en la necessitat de posar com a model el procés del Principat, que respecta el marc constitucional, davant el futur procés del País Basc, i de Madre presentava la reforma com una "abraçada fraternal a Espanya". Des de CiU, Artur Mas, que havia anat a Madrid pocs dies abans a pactar amb Zapatero els límits del nou Estatut, traspassava la responsabilitat de l'aprovació del text a Madrid al PSC. Des de l'Estat, el PP a l'uníson s'inventava una greu amenaça a la "unitat territorial" i demanava eleccions anticipades, mentre alguns dels principals dirigents del PSOE s'afegien a les crítiques.

El mateix dia 30, desenes d'independentistes convocats per Maulets es concentraren davant el Parlament, al parc de la Ciutadella, per manifestar el seu desacord amb la reforma dels estatuts i a favor de l'autodeterminació.

Sumari: 40.000 nens i nenes inicien el curs escolar en barracons Països Catalans / 3

El congrés admet a tràmit l'Estatut del País Valencià Països Catalans / 4

Acomiadaments i deslocalitzacions al sector automobilístic Economia / 5

Memòria de lluitadors Acció durant la jornada castellera de la Mercé / Foto: Castellers de Barcelona

L'independentisme no vol perdre el 9 d'Octubre

Cultura / 7

Es torna a ajornar la Reforma Laboral

Protesta contra l’Estatut i Reforma Laboral durant la Diada a Barcelona / Foto: Xarxa CTP

Manifestació durant el 9 d’Octubre de l’any passat / Foto: L’Accent

Les pressions que han fet diverses organitzacions de marcat caràcter espanyolista per tal de fer fora els independentistes dels carrers de València aquest 9 d'Octubre finalment no han tingut efecte.

Malgrat el canvi de convocatòria de la tradicional manifestació nacionalista del 9 d'Octubre, que s’ha traslladat al dissabte 8, diferents organitzacions independentistes ja han anunciat que mantindran

la presència als carrers més cèntrics de la ciutat del Túria, el mateix dia 9. Aquesta situació tan controvertida l’ha provocat el fet que grupuscles feixistes s'avançaren a la Comissió 9 d'Octubre en la demanda del recorregut tradicional que des de fa anys fan servir tant l'esmentada comissió com les organitzacions i col·lectius independentistes.

Des d'alguns d'aquests col·lectius ja s'ha alertat del protago-

nisme cada vegada major que estan adquirint aquestes versions del feixisme a València, com són Coalició Valenciana o España 2000, immerses en una campanya per pendre els carrers de València. Un dels exemples més immediats seria l'intent d'organitzar una macromanifestació a aquesta ciutat per al proper 12 d'octubre.

Països Catalans / Pàgina 4

Les negociacions entre la patronal CEOE, el govern del PSOE i els sindicats CCOO i UGT encara no han pogut materialitzar un acord definitiu per aprovar una nova Reforma Laboral. L'objectiu del Govern espanyol era arribar a una entesa abans de maig, però les desavinences van obligar a ajornar les negociacions inicialment fins el 30 de setembre, termini que no s’ha pogut complir. Les negociacions han estat novament ajornades amb l'objectiu d'arribar a un acord per mitjans d'octubre.

La polèmica proposta de la patronal que bloqueja les negociacions és intentar "limitar" la taxa més alta de precarietat de la Unió Europea (el 32% dels treballadors de l'Estat tenen contractes temporals) abaratint les despeses de l'acomiadament; concretament exigeix un acord per reduir l'actual indemnització per acomiadament improcedent de 45 dies per any treballat i 42 mensualitats de màxim a una nova legislació amb 33 dies per any treballat i un màxim de 24 mensualitats.

Perpinyà dirà no a la Septimània El proper dissabte 8 d'octubre Perpinyà serà l'escenari d'una gran manifestació en contra del projecte de canvi de nom de la regió del Llangüedoc-Rosselló. El seu president pretén imposar la denominació de Septimània, fet que ha aixecat un ampli rebuig en la societat nord-catalana. Malgrat que el president regional fa pocs dies ha descartat el canvi, la manifestació segueix en peu ja que es considera

que és una tàctica dilatòria per desmobilitzar l'opinió pública. D'altra banda, un dels altres projectes que està aixecant una gran contestació tant a les comarques nord-catalanes com al Principat és la imposició de la línia de Molt Alta Tensió (MAT), una protesta que es visualitzarà amb una gran manifestació a Barcelona el dissabte 15.

Països Catalans / Pàgina 5

Entrevista a Roger Bujons i Octavi Ruiz, portaveus de la Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans (CEPC)

2/

EDITORIAL

Més enllà de l’incivisme Regularment es llencen campanyes des de les institucions públiques i els mitjans de comunicació per alertar-nos d'algun mal que -sobtadament- ens afecta a tots i a totes.

Recordem les ofensives per la seguretat ciutadana, ara fa poc més de tres anys, on es reclamava un enduriment de les lleis i una major presència policial com a solucions inequívoques.

Recordem, també, l'amenaça -més recent- de la immigració, que de nou es va resoldre amb una nova llei i una major persecució per part de les “forces d’ordre”. Ara, allò que amenaça la nostra vida exemplar de ciutadans modèlics és l'incivisme. I, de fet, és difícil negar que els exemples d'allò que es considera incivisme són abundants, com també era cert que la xicoteta delinqüència havia augmentat en el seu moment o que l'arribada de població immigrant ha generat i genera problemes de convivència amb la població autòctona.

Tot això són evidències. I tots els problemes mereixen ser atesos per poder ser solucionats.

Però les companyes mediàtiques que periòdicament es fan a l’entorn d’un d'aquest grans temes no sempre són la solució.

Si més no, no ho han estat en cap dels casos esmentats.

Segurament, el motiu principal siga que abordar les qüestions a fons suposaria arribar a unes conclusions que poc agradarien als nostres dirigents. Per què hi ha gent que no respecta el seu patrimoni local o per què una part molt important de la població necessita evadir-se amb alcohol i altres drogues fins a altes hores de la matinada són preguntes que tenen una resposta comprometedora.

D'altra banda, com en la famosa teoria d'Aznar sobre el terrorisme, ací no es té en compte el context ni els motius.

Només s'actua contra els fets i els individus responsables, i, quan pren aquesta dimensió, l'assumpte deixa de ser una anècdota. Quan l’alcalde Clos parla d'incivisme a la ciutat de Barcelona no diferencia entre expressions polítiques com l'okupació o el vandalisme, per exemple, i això, sens dubte, no ajuda a resoldre res. O quan es comparen els col·lectius polítics de joves i els actes que organitzen amb les tribus urbanes o bandes que cerquen brega, com va fer la consellera Tura en el cas de Berga, es demostra que no és té voluntat de trobar solucions. De fet, igual que passa amb l’argument del terrorisme, el discurs de l'incivisme és una eina més per aïllar i criminalitzar la dissidència política, com s'ha pogut comprovar també en la persecució de les festes de Gràcia o Sants, dos grans exemples de comportaments incívics als ulls dels polítics i els mitjans de comunicació.

D'altra banda, campanyes com la que s'està realitzant contra l'incivisme tenen un fort component de legitimació del sistema, ja que parteixen de la concepció de l'individu com a responsable únic. Reduint els problemes de convivència en una societat de mercat -que en són molts!- a els comportaments individuals, les institucions públiques i el mateix sistema aparenten quedar lliures de culpa. Vénen a dir: els problemes que teniu es resoldran si tots sou un poc més bons.

Però aquests discursos poc innocents obliden que la violència que es viu als carrers genera més violència; que les condicions de vida en què viu gran part dels catalans i catalanes obliga, sovint, a sobreviure per mitjà de la delinqüència; que la competitivitat i l'egoisme que fomenta el mercat es reprodueix socialment en els nostres comportaments. I que, per tant, per molt que es modifiquen lleis o se n'aproven de noves, o per molt que es facen campanyes publicitàries de conscienciació, el problema de fons continuarà. Potser es puguen arraconar o marginar aquests comportaments -creant nous guetos arreu del país-, però el seu incivisme, tant si és una expressió política del malestar o simplement un resultat de les contradiccions del sistema, continuarà.

L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans.

Número 67. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.

Redacció València: c. de Ripalda, 20, baixos. València 46003.

Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. Barcelona 08012.

Adreça electrònica laccent@laccent.info. Telèfons de contacte: Subscripcions: 646 98 16 97. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 616 07 33 28.

Consell de Redacció: Coordinació: Laia Altarriba, Andreu Ginés i Arnau Urgell.

Països Catalans: Laia Altarriba, Jaume Calafell, Martí Cirici, Laia Creus, Pep Giner, Laura Llum, Aure Silvestre, Joan Teran, Arnau Urgell. Economia: Andreu Ginés, Àlex Tisminetzky. Internacional: Juanjo Garcia, Sónia Jiménez Villanueva, Manel López. Cultura: Joan Sebastià Colomer, Jordi Garrigós, Josep Maria Soler, Feliu Ventura. Correcció: Mercè Mauri. Edició gràfica: Raimon Porta, Àlex Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia. Secció Gràfica: Oriol Clavera, Mireia Comas, Oriol Diez. Distribució: Martí Urgell. Han col·laborat en aquest número: Bèrnia, Oriol Capdevila, Marta Serra, Pau Ureña.

Del 4 al 18 d’octubre de 2005

OPINIÓ COL·LABORACIÓ

Trenta anys d’un crim d’Estat Tot just ara fa 30 anys, el 27 de setembre de 1975, van ser condemnats a mort 5 joves antifeixistes. El cap de l'Estat, el dictador Franco, no va escoltar el clam de clemència procedent de diversos llocs del món. José Humberto Baena Alonso (23 anys), José Luis Sánchez Bravo (20 anys) i Ramon García Sanz (27 anys) van passar l'última nit i matinada en tres cel·les contigües, en el soterrani de Carabanchel, acompanyats dels seus advocats i de familiars de Sánchez Bravo i de Baena. García Sanz no tenia família. Encara que ningú esperava l'indult, els van assegurar que s'estaven fent gestions. Per la seva banda, Ángel Otaegui Echeverría va passar aquelles llargues hores a la presó de Burgos. La seva mare va ser autoritzada a veure'l breument al començament de la nit. El seu advocat no el va poder acompanyar perquè estava malalt. El cinquè penat, Juan Paredes Manot, "Txiqui", de 21 anys, va estar acompanyat pels seus advocats, Marc Palmés i Magda Oranich, a la presó Model de Barcelona.

També estaven presents el seu germà Mikel i el notari Zabala, aquest per a certificar el testament polític.

"Avui som nosaltres -escriu

Paredes, fill d'immigrants extremenys al País Basc- els que estem al banc [dels acusats], però demà hi seran ells, o sigui, Franco i tota la seva camarilla, i sereu vosaltres qui ens feu justícia. No ho oblideu." Després, va bromejar amb els seus acompanyants. Va assenyalar el seu jersei de llana blava que li havien regalat les preses polítiques i va dir: "És una llàstima que s’haja de foradar".

També Sánchez Bravo, a Carabanchel, havia demanat llapis i paper per a fer el seu testament polític, on afirmava que va ser l'execució de l'anarquista català Puig Antich, el març de 1974, el que l'havia impulsat a la lluita revolucionària. La seva companya, Silvia Carretero (21 anys), detinguda a Yeserías, va aconseguir que la traslladaren en un cotxe cel·lular a Carabanchel per a donar l'últim adéu al pare del fill que esperava des de feia tres mesos.

A les 8.30 del matí, al pati de la presó de Villalón de Burgos, Otaegui va ser situat davant d'un escamot d'afusellament de voluntaris de la Policia Armada i abatut per una ràfega de trets. Cinc minuts després era Juan Paredes Manot el que estava enfront de l'escamot, en un solar propietat de l'Exèrcit espanyol al costat del cementiri de

LA VEU DELS LECTORS I LECTORES

Estatut a l'espanyola El diari Avui inaugurava la seva nova etapa amb una frase del president Maragall com a titular: "Si fracassa l'Estatut, fracassa Catalunya". La classe política catalana, per ser més exactes. Des del meu punt de vista, no cal esperar a la votació al Parlament de Catalunya. El fracàs de la nostra classe política és un fet des de fa dies. Els nostres suposats representants s'han convertit en la principal trava en el camí cap a la plena sobirania nacional i cap a la unitat dels Països Catalans.

Ells i elles s'han convertit en els carcellers de la presó de pobles que és la santíssima "Constitución Española". Els partits catalans han coartat l'Estatut, fent la feina que li pertocaria a l'Estat. L'acord que la reforma de l'Estatut en cap cas superarà els límits constitucionals és la prova irrefutable de la covardia i la falta d'ambició de la classe política catalana, i de la comoditat amb què s'han instal·lat en l'estructura de l'Estat espanyol.

Les qüestions claus, com són el concert econòmic i el dret a

l'autodeterminació, àmpliament reclamats per la ciutadania, no seran contemplades a l'Estatut. No perquè el Congrés dels Diputats ens negui aquest drets, sinó perquè els nostres representats han renunciat a reclamar-los, ignorant acords del Parlament de Catalunya i saltant-se a la "torera" els seus propis programes.

L'esquerra independentista, convençuda que els estatuts no solucionen el conflicte -a voltes més viu, d'altres més silenciós- que ens enfronta amb l'Estat espanyol, ens hem mostrat contraris a la reforma de l'Estatut des de bon principi. Nosaltres creiem que els passos intermitjos, com s'ha demostrat fins ara, només serveixen per allargar la desnacionalització i per retardar la solució; una solució que passa, inevitablement, pel reconeixement del dret a l'autodeterminació. Tot aquest teatre, que alguns han batejat com a "segona transició espanyola", va camí de ser tan lamentable com la primera. Parlar de federalisme, de sobirania compartida o d’altres models és una simple burla. Si no tenim dret a guiar el nostre futur, si no tenim la llibertat d'escollir plenament, tots els models esgrimits són

Collserola, a Barcelona. El seu germà i els seus advocats van assistir a l'execució. A un dels guàrdia civils, visiblement nerviós, se li va disparar un tret a l'aire.

Immediatament després van disparar els altres cinc, tret a tret, i després altra vegada sis trets. Amb el cos desplomat, durant uns interminables, segons els seus advocats, van escoltar Txiqui que seguia cantant, fins que el tinent que manava l'escamot li va disparar el tret de gràcia. Txiqui seria enterrat en un nínxol propietat de la família Pons Llobet, el fill de la qual, Josep Lluís, empresonat per militar en el MIL, era el pres més jove del franquisme, amb tot just 16 anys.

En el camp de tir del Palancar, a Hoyo del Manzanares, van ser afusellats per voluntaris de la Guàrdia Civil i de la policia els tres condemnats del FRAP. A les 9.10 hores queia abatut Ramon García Sanz; a les 9.40, Sánchez Bravo i cap a les 10.15, Humberto Baena. Les detonacions van poder escoltar-les, aterrits, un grup de periodistes i advocats que intentaven penetrar, sense èxit, al recinte. L'ona de protestes explotà a tota Europa. i es visqueren massives manifestacions de dol i condemna.

Bèrmia

inacceptables i simples imposicions. Aquests models, si no tenim reconeguda la plena sobirania i no són debatuts amb igualtat de condicions, limiten els nostres drets nacionals.

Després de l'exhibició de "lleialtat institucional" -que és com els agrada definir el col·laboracionisme més descarat-, i de l’aprovació de l'Estatut al Parlament de Catalunya, veurem com aquest passa pel sedàs del Congrés del Diputats i arriba a Catalunya de nou, plenament constitucionalitzat a l'espanyola. Aleshores sabrem fins on és capaç de rebaixar-se la classe política catalana, i quina és l'amplitud del fracàs.

Per últim: Sr. Carod Rovira, als independentistes -per molt que digui que això seria alinear-se amb el PP- no ens tremolarà la mà a l'hora de votar “No” a un Estatut que no soluciona la qüestió de l'espoli econòmic, que perpetua la divisió del nostre país en diverses comunitats autònomes, que no inclou mecanismes reals per a garantir la justícia social, que no contempla el català com a única llengua oficial i que no ens reconeix el dret a decidir com a poble, el dret internacional a l'autodeterminació.

Jordi Salvia i Cuadras (CUP de Vilafranca del Penedès)

La veu dels lectors és espai on podreu participar d'aquest projecte amb les vostres opinions sobre qüestions d'actualitat. Si teniu quelcom que aportar, dir o denunciar, només cal que ens envieu un text d'un màxim de mil cinc-cents caràcters a opinio@laccent.info.

Del 4 al 18 d’octubre de 2005

/3

PA Ï S O S C ATA L A N S

40.000 nens i nenes inicien el curs escolar en barracons Alguns dels alumnes no han pogut començar el curs amb normalitat per culpa de les obres mentre els problemes de massificació segueixen sent molt presents Laia Creus, Sant Jordi Desvalls Enguany l'inici de curs comença amb una polèmica afegida al Principat: el començament de les classes el dia 12 en lloc del 15. La mesura ha estat ben rebuda pels pares, als quals els agradaria que les classes s'avancessin encara més.

Altres fonts consideren que es tracta d'un error, ja que el temps per a planificar el curs s'ha vist reduït en un 30%, malgrat la importància de la planificació dels cursos escolars.

Encara hi ha més de 40.000 alumnes d'ensenyament públic escolaritzats en barracons arreu dels Països Catalans, tot i tractar-se d'unes infraestructures impròpies d'un país desenvolupat i que aposta per la formació dels seus ciutadans.

Problemes i retards No tots els alumnes han pogut començar aquest curs amb normalitat. A l'institut de Santanyí (Mallorca), alguns afectats han manifestat les seves queixes, ja que els alumnes han començat el curs en males condicions per culpa dels sorolls i molèsties que causen les obres que s'estan realitzant en diverses parts del centre. A les comarques gironines, cinc centres (els instituts de Calonge, la Bisbal i Llançà, i les escoles de Vall-llobrega i Ribes de Freser) han hagut de començar amb retard per culpa de les obres.

A la resta del Principat, tampoc van iniciar les classes el dia 12 pel mateix motiu les escoles de Pinós, Pont de Suert, Santa Perpètua de la Mogoda, Castelldefels i tres instituts a Sabadell, Vilafranca del Penedès i Barcelona. A Castellfollit de la Roca cinc famílies diuen que s’han sentit "menyspreades i enganyades" pel Departament d'Educació: els pares han hagut de matricular els nens en un poble veí a causa d'un problema de contractació que fa 8 anys que dura. L'escola de Camp-redó (Tortosa) va patir el primer dia de classe una protesta de pares i alumnes, ja que fa 24 anys que reclamen un nou centre escolar.

A Vilanova de Segrià 14 famílies no van portar els seus fills a l'escola pública del municipi per reclamar que substitueixin un professor que consideren conflictiu i que ja va ser

Els barracons són les aules per a 40.000 infants i joves catalans

rebutjat en un altre poble. Al País Valencià, l'STEPV ha denunciat que el curs comença amb les mateixes mancances de sempre: provisionalitat, insuficiències, paràlisi, ineficàcia i manca d'infraestructures i de professors, és a dir, l'abandó d'unes polítiques actives envers l'escola pública.

Massificació Els problemes de massificació tam-

poc van encaminats a solucionar-se durant aquest curs, sinó tot el contrari. Molts centres públics es troben desbordats i l'alt número d'alumnes per classe perjudica tant als professors com als estudiants.

Als centres valencians les ràtios aprovades per la Conselleria d'Educació de 25 alumnes a primària i 35 a secundària estan essent superats en gran part dels centres.

Segons l'STEPV, el sistema públic valencià no pot atendre tota la demanda, fet que provoca el transvasament de l'alumnat a l'ensenyament privat. Un exemple concret de massificació a les aules el trobem a Puigcerdà, on l'escola pública Alfons I ha començat el curs amb classes de 27 i 28 alumnes, quan la llei no permet aules amb més de 25 alumnes.

Titulacions amb polèmica El futur de moltes carreres dins el nou espai europeu d'educació superior encara és incert En el darrer esborrany del Ministeri d'Educació espanyol sobre el procés d'aprovació del Catèleg de Titulacions perillava la permanència d'algunes carreres. Es tractava d'un esborrany polèmic i confús, que donava a entendre que 63 de les 140 titulacions vigents podien ser eliminades, entre elles humanitats, història de l'art i algunes enginyeries. En el cas de la filologia catalana, el principal temor era que s'inclogués aquesta titulació com una simple especialitat dins la carrera de llengües modernes. En aquell moment la Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans (CEPC) ja va emetre un comunicat on rebutjava "que es parli de participació quan s'opta per la política de fets consumats", i exigia a la comunitat universitària una resposta adequada al nivell de les agressions.

El 23 de setembre, el dia següent a l'aparició de l'esborrany als mitjans de comunicació, Carles Solà, el conseller d'Universitats, declarava que els estudis de filologa catalana tenen garantit el seu futur dins el nou epai europeu d'educació superior, mantenint-se com a

titulació pròpia, igual que història de l'art i les humanitats. No podia dir el mateix, però, d'altres titulacions com l'enginyeria tèxtil, les quals encara tenen un futur desconegut.

Davant d'aquestes declaracions, la CEPC adoptà una postura escèptica. Segons el seu darrer comunicat, "es tracta de l'enèsima promesa sobre el manteniment de titulacions com ara humanitats, història de l'art o filologia catalana, i caldrà, doncs, veure com queda definitivamet aquest tema". El catàleg de nous estudis entrarà en vigor el 2011 i s'anirà aplicant progressivament al llarg de diversos cursos.

Però més enllà de la configuració del catàleg de titulacions, sindicats com l'Alternativa Estel i la CEPC tenen clar que l'aplicació de l'EEES "significa l'obertura al capital privat al mercat verge de l'educació, (...) per tal d'adaptar l'ensenyament superior a la demanda de mà d'obra de la iniciativa privada". El passat 11 de setembre van aprofitar per anunciar que el 17 de novembre participarien eun una jornada de lluita a nivell europeu per defensar la universitat pública.

L’APUNT

El català a les aules La manca de l'ensenyament en català segueix present a moltes regions dels Països Catalans, com també la permanent lluita per a evitar-ho. Segons l'STEPV (Sindicat de Treballadors d'Ensenyament al País Valencià), al País Valencià no hi ha avanços significatius en les etapes d'educació obligatòria, on només 2 de cada 10 nens i nenes estudien en català, i un 50% d'aquests alumes no poden seguir estudiant en català a l'ESO. La situació encara és pitjor en les etapes no obligatòries, on als Cicles Formatius la presència del català és nul·la i al batxillerat la ràtio establera per a la Conselleria d'Educació ho fa inviable en la majoria de casos. El dimecres 22 de setembre hi va haver una concentració davant la Conselleria d'Educació de València per a reclamar un ensenyament públic i en català.

A la Catalunya Nord, l'inici de curs ha portat males notícies pel que fa a la llengua: la Universitat de Perpinyà ha eliminat dues places de professorat en català (d'un total de set), fet que comporta la supressió de 350 hores de classe en un curs. A més, els alumnes de primària nord-catalans són obligats a aprendre la lletra i la història l'himne nacional francès, La Marsellesa.

Pel que fa a les Illes, el Govern de Jaume Matas incrementa dia rera dia l'ofensiva contra la llengua.

Entre altres mesures, està previst traslladar totes les competències lingüístiques que de moment ara té la Universitat de les Illes Balears a un nou departament filològic de l'Institut d'Estudis Baleàrics, i que a partir d'ara els pares i mares siguin els qui triïn la llengua que estudiaran els seus fills. El Departament de Filologia Catalana de la UIB ha fet públic un manifest on diu que aquestes actuacions posen en perill la continuïtat de la recuperació del català. A més, han estat expulsats diversos col·laboradors de la Junta Avaluadora de Català que es van negar a corregir els exàmens de llengua en protesta contra les noves polítiques del govern popular.

A la Franja de Ponent, el català encara no és llengua oficial. A les escoles la discriminació del català és evident, ja que tan sols hi ha l'opció d'estudiar-lo una o dues hores a la setmana, de manera optativa i no en tots els pobles. A aquest fet cal afegir-hi la manca de recursos escolars en català, tant a les escoles com a les biblioteques. Per a solventar aquest problema, la Institució de la Franja de Ponent té en marxa des de fa més de 4 anys una campanya de recollida de llibres en català per a distribuir-los arreu de les quatre comarques i els 62 pobles que constitueixen la Franja de Ponent.

4/

Del 4 al 18 d’octubre de 2005

PA Ï S O S C ATA L A N S

L’APUNT

La pesta Blava Tot i els intents d'impedir les mobilitzacions independentistes i amb un marcat caràcter nacionalista per part dels grupuscles espanyolistes que operen a València, els actes programats a diferents ciutats del País Valencià es duran a terme. Un dels que més pressió ha efectuat ha estat el partit Coalició Valenciana, liderat per l'advocat Juan García Santandreu. Aquesta organització, considerada com el braç polític del Grup d'Acció Valencianista, malgrat aconseguir apropiar-se del recorregut històric de la Comissió 9 d'Octubre i de les organitzacions independentistes, no ha aconseguit impedir la mobilització al llarg de la diada. El mateix va passar a Gandia, on va dur a terme la seua campanya contra el Correllengua, en connivència amb España 2000. Aquestes amenaces i coaccions no han tingut efecte i totes les activitats han mantingut la seua programació amb major o menor normalitat. A Gandia, malgrat les coaccions, es va convocar una cercavila festiva. El cas del 9 d'Octubre ha estat, però, més complicat per la proximitat de la data del 12 d'octubre. Com ja vam informar al darrer número de L'Accent, España 2000 va haver de canviar l'hora de la seua manifestació del dia de la hispanitat després que diferents persones a títol individual s'avançaren a ells en la demanada del mateix recorregut i hora a la Delegació de Govern. Com a resposta, tant el partit de Santandreu, com España 2000 actuaren de manera similar furtant-li el recorregut de la vesprada a la Comissió 9 d'Octubre. Sobre l'ús d'aquest recorregut, Coalició Valenciana ja ha anunciat que renunciarà a eixir al carrer, motivat en part pels seus desigs de no ser vinculat excessivament a l'organització d'ultradreta. España 2000, per la seua part, en principi sí que es manifestarà, encara que no es descarta que a última hora es faça enrere per les dificultats de mobilitzar les seues bases en tant sols dues setmanes.

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ

Ser subscripor de L’ACCENT et permet rebre a casa cada quinze dies la publicació i col·laborar amb el projecte d’informació popular i compromes amb la realitat dels Països Catalans

Controvèrsia pel Nou d'Octubre Malgrat les presions espanyolistes, l'independentisme serà present al carrer Aure Silvestre. València Les manifestacions del 9 d'Octubre d'aquest any tornen a estar marcades pels processos d'aprovació dels nous estatuts per al País Valencià i el Principat.

Enguany, a més, s'hi han afegit nous elements, com són la proximitat de la manifestació feixista del 12 d'octubre pels carrers de València o el canvi de data en la convocatòria realitzada per la Comissió 9 d'Octubre.

En aquest sentit, el passat dimecres 21 de setembre, els diaris valencians informaven que les formacions d'extrema dreta Coalició Valenciana i España 2000 s'havien avançat a la Comissió 9 d'Octubre en la demanda a la Delegació del Govern dels carrers més cèntrics de València per l'organització de la manifestació de la vesprada.

Manifestació d'Endavant el 9 A hores d'ara, el partit que presi- d'Octubre deix Juan García Santandreu, Però aquesta circumstància finalCoalició Valenciana, ja ha anun- ment no es donarà. Endavant ciat que no farà ús del recorregut (OSAN) ja ha anunciat que no demanat i que aquest el cediran a renuncia a mobilitzar-se eixe dia España 2000, que en principi sí per València contra el pactisme que es manifestarà. de les reformes estatutàries i a Davant la impossibilitat de cele- favor de l'autodeterminació. Per brar la tradicional manifestació aquest motiu ha convocat una pel seu recorregut habitual, manifestació a les Torres de aquesta comissió, que integra els Serrans a la mateixa hora i amb grans partits polítics i forces sin- el mateix lema que tenia previst dicals, va optar per avançar la fer-ho inicialment: "Amb les mobilització a la vesprada del reformes dels estatuts, els Països dissabte 8, manCatalans no tenint el recorretenim futur", “La ultradreta gut històric i però amb l'afegit valenciana vol fer- de "No perdem sota el lema "Per Dignitat: No a se seva la data del V a l è n c i a " .

9 d’Octubre als aquest Estatut".

Segons es descarrers de la Aquest canvi prén del comucapital del País també ha estat nicat fet públic, possible gràcies el manteniment Valencià” a l'oferiment de de la convocatòl'espai que li va ria per aquest fer el BNV, que ja tenia progra- dia respon al compromís que ha mat i autoritzat el seu acte eixe de tenir l'Esquerra Independia. dentista, per a l'esmentada orgaEl canvi de data ha estat capita- nització, de manifestar-se eixe litzat per les esmentades forma- dia, com ha fet des de la fi del cions ultradretanes que pensaven franquisme. que evitarien, d'aquesta manera i A la nota feta pública, l'organitper primera vegada en dècades, zació socialista també critica la la mobilització independentista Comissió 9 d'Octubre per alterar pel centre de València en aquesta el recorregut sense tenir present data. les organitzacions independentis-

Nom i cognoms: Codi postal: Tipus de subscripció: Domicialiació bancària Nom del titular: Entitat

Capçalera de la manifestació del Nou d’Octubre de 2004 / Foto: L’Accent

tes que, malgrat no formar part Actes de la CEPC a Sueca de la comissió són les que agluti- Per altra banda, i amb els ulls nen major nombre de gent a la posats en la manifestació que el 9 manifestació. d'Octubre recorrerà el centre de Així i tot, des d'Endavant es res- la capital del País Valencià, la pecta la decisió d'altres organit- CEPC ha decidit fer coincidir la zacions independentistes de ser celebració dels seus 5 anys d'hispresents la vesprada del 8 d'octu- tòria amb aquesta data. Els actes, bre al considerar que són les que amb un marcat caràcter lúdic i compten amb més credibilitat per alhora formatiu, es desenvolupamanifestar-se. ran des de la vesprada del divenCorrellengua a Gandia dres 7 i el dissabte 8 d'octubre al A més de les manifestacions del llarg de tot el dia.

8 i 9 d'octubre, la primera quin- Les jornades d'aquest sindicat zena d'octubre també està marca- d'estudiants inclouran xerrades da per més esdeamb la presència veniments. Un “Endavant manté la de membres de d'ells va ser el convocatòria el dia les Madres de la del pas de la Plaza de Mayo 9, mentre la flama del Corred'Argentina, del Comissió del 9 llengua per difeMoviment dels d’Octubre ha rents municipis Sense Terra del traslladat la seua del País ValenBrasil i del manifestació al cià. A Gandia, moviment estudissabte 8” l'1 d'octubre es diantil veneçolà. va viure un dels També s'inclouactes més multitudinaris de la rà un homenatge a Joan Fuster. campanya del Correllengua A la vesprada del 8 d'octubre hi 2005. Convocades pel Casal ha previst l'acte polític central Jaume I, milers de persones s'a- del sindicat i activitats de teatre plegaren al centre de la capital de de carrer. Després vindrà el plat la Safor per participar i mostrar fort, amb el concert de The el seu suport al pas de la flama de Garrophones, la Gossa Sorda, la llengua catalana. Activitats al Obrint Pas i els bascos Sociedad llarg de tot el dia i per totes les Alkohólika; que tornaran a tocar edats clogueren la jornada amb al País Valencià després de les un multitudinari sopar de suport. prohibicions dels darrers anys.

Adreça: Població: trimestral (10,5 euros)

Oficina

Telèfon: semestral (21 euros) Població:

Control

Número de compte

Envieu aquesta butlleta per correu a: c. Virtut, 14 baixos, 08012 Barcelona o c. Ripalda, 20 baixos esquerra, 46003 València; truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a subscripcions@laccent.info

Us prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció.

Signatura:

Del 4 al 18 d’octubre de 2005

Rebuig unànime al projecte de la Septimània Manifestació en contra el projecte de Georges Frêche el proper 8 d'octubre a Perpinyà Arnau Urgell i Vidal, Barcelona.

El proper 8 d'octubre s'ha convocat a Perpinyà una manifestació per mostrar el rebuig a la denominació de Septimània per la regió del Llangüedoc-Rosselló que impulsa el seu president regional Georges Frêche. En els últims dies Frêche amic personal de Pasqual Maragallha afirmat que descarta la proposta ja que "no té cap sentit anar en contra tothom" i que "només mantindrà el terme com a marca comercial".

Segons Hervé Pi, de l'Associació Aire Nou de Baó, es tracta d'una tàctica dilatòria per part del president regional per tal que "d'aquí quatre o cinc anys quan hagi aconseguit estendre la marca no trobi oposició".

L'oposició a la Septimània La manifestació del dia 8 tindrà com a lema "Tots units en contra de la 'Septimanie'", pretén rebutjar el projecte de Frêche basant-se en tres raons: per una banda l'intent d'anorrear la cultura catalana, el fet que a banda de ser àmpliament rebutjat no havia estat inclòs en cap programa electoral i que suposa una gran des-

pesa econòmica en una de les regions de l'Estat francès amb menor inversió pública i amb més deficiències.

Malgrat el rebuig generalitzat per part de la societat nord-catalana també s'ha de tenir en compte les crítiques al paper del partit regionalista Bloc Català que a banda de duur una campanya paral·lela a l'unitària sembla acontentar-se amb rebutjar la denominació "Septimània" i continuar amb l'actual status quo en la que la Catalunya Nord forma part de la regió del Llangüedoc-Rosselló.

La Catalunya Nord reafirmarà la seva identitat / Foto: L’Accent

Províncies, departament i regions El Tractat dels Pirineus (1659) -pel qual les comarques nord-catalanes van passar a ser administrades per l'Estat francès- no va suposar la desaparició de les Constitucions de Catalunya ni del sistema municipal català. Va ser a partir de 1790 que la Revolució francesa que les regions històriques van ser substituïdes per departaments, districtes de superfície semblant i subordinades

totalment a París -a la Catalunya Nord va transformar la province du ¨Roussillon en el departament dels Pyrénées Orientales tot afegint la comarca occitana de la Fenolheda-. El 1970 l'Estat agrupà els departaments en regions administratives, fet que suposà la unió de les comarques nord-catalanes amb quatre departaments més occitans sota el nom de Languedoc-Roussillon. A partir

d'aquest moment es passava a patir un doble centralisme: París i Montpeller -un dels casos més flagrants és la subordinació de la Universitat de Perpinyà a la de la ciutat occitana-. El darrer episodi d'aquesta història és l'intent de Frêche d'anomenar aquests territoris catalans i occitans amb un nom que data de l'època romana i una bandera que coincideix amb la imatge corporativa d'una caixa.

L'Ajuntament de Pego vol portar a terme un macroprojecte especulatiu El Consistori pegolí va aprovar el passat mes de juny el pla urbanístic per aquest municipi que suposaria la construcció de 5.000 habitatges i un camp de golf Pep Giner i Laura Llum, Alacant El projecte Pego Golf de José Maria Zapata inclou un camp de golf, 1.500 cases, i 2.000 més a Penyaroja (1.000 projectades per l'anterior govern i 1.000 per l'actual tripartit). Les 500 cases restants s'ubicarien al complexe urbanístic Montepego i també estaven ja previstes pel PAI de la legislatura anterior. Tot suma un total de 5.000 habitatges front els 3.000 que té actualment Pego.

Per tant, suposa greus impactes ambientals i socials i problemes d'infraestructures (aigua, llum, carreteres...).

Irregularitats i repressió En tot el procés, el govern local sempre ha actuat de part de l'empresa constructora. Tanmateix, les 1.100 al·legacions contra el pla encara no han estat repostes.

A més, al llarg del període d'exposició pública d'aquest projecte, els propietaris que demanaven informació eren enviats a les oficines del constructor Zapata.

D'altra banda, s'han patit talls en els programes de ràdio que qüestionaven aquest projecte. Fins i tot els membres del Col·lectiu en Defensa de la Terra han arribat a patir agressions físiques.

Finalment, la persecució de la gent contrària al pla ha arribat a

/5

PA Ï S O S C ATA L A N S

Manifestació en contra les màfies inmobiliàries a Dénia / Foto: L’Accent

nivells tan extrems com ho demostra el fet que als plenaris de l'Ajuntament, la policia escorcollava a la gent que s'oposa al projecte de Pego Golf o bé la negació d'instal·lacions municipals, per tant de tot el poble, per a reunir-se.

Mobilització El passat 24 de setembre centenars de persones eixiren als carrers de Pego a manifestar-se contra aquest abús urbanístic.

Les entitats convocants, Col·lectiu de Defensa del Territori de Pego i la Coordinadora de

Comarques del País Valencià, afirmen al seu manifest que aquest projecte urbanístic suposarà un greu problema d'aigua per a Pego. A més suposarà posar en perill la ja malmesa Marjal de Pego-Oliva. D'altra banda també denuncien l'estreta relació entre el regidor d'urbanisme i l'empresa constructora.

Precedent encoratjador: Sanet i Negrals El passat 30 de juliol mig miler de persones es manifestaren a Dénia (Marina Alta) per denunciar l'agressiva activitat de les

empreses immobiliàries a la comarca com al conjunt dels Països Catalans (veure L'Accent 64). Aquesta mobilització donà els seus fruits ja que l'Ajuntament de Sanet i Negrals va aprovar a l'agost la moció contra el projecte Marina Golf Sanet (de l'empresa Roig Corporación, empresa de l'expresident del València, Paco Roig). Aquesta immobilària pretenia urbanitzar 1.600.000 metres quadrats (42% de terme municipal) amb 1.500 cases i un camp de golf. El PGOU local té declarat com a sol urbanitzable 850.000 metres quadrats. Curiosament la moció es va aprovar amb els vots de quadre regidors del PP i dos del PSOE, l'acalde Pascual Ribera (PSOE) es va abstindre.

Així doncs, la Plataforma de Comarques del País Valencià i el Col·lectiu de Defensa del Territori de Pego fan una crida a la mobilització social i demanen als polítics que actuen pel bé de poble i no en benefici propi. Pel que fa a la lluita institucional, demanen la revocació de l'acord d'aquest pla del plenari de juny i afirmen que portaran el cas a la Conselleria de Territori per a paralitzar el projecte i evitar així la destrucció del poble i de la Marjal de Pego-Oliva.

BREUS

Contra la discriminació de les lesbianes El passat dimarts 20 de setembre el Grup de Lesbianes Feministes, el Front d'Alliberament Gai de Catalunya i el Col·lectiu Gai de Barcelona van realitzar una concentració davant del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya amb el lema "Prou discrimacions contra les lesbianes".

Exigeixen que es realitzi una reforma legislativa per tal de permetre que una parella de dones puguin inscriure's com a mares en cas que una d'ella quedi embarassada.

D'aquesta manera s'evitaria que l'infant quedés desamparat respecte una de les seves mares i donaria drets a les dues membres de la parella.

Multes als solidaris amb Palestina Els solidaris amb Palestina que van ser multats amb 3.000 euros per exhibir banderes palestines i repartir octavetes en les que es criticava la política de Sharon en un partit de basquet de l'Eurolliga han presentat al·legacions a la sanció. Consideren que ni el text ni la bandera són delicte i que es vulnera la llibertat d'expressió. Mentre realitzaven aquest tràmit es celebrà una concentració de suport convocada per la Xarxa d'Enllaç amb Palestina, Boicot Preventiu i la Plataforma Aturem la Guerra.

Per una nova cultura energètica Barcelona viurà el dissabte 15 de desembre una gran manifestació en contra el projecte de línia MAT tal com es va conèixer en quatre rodes de premsa simultànies a Vic, Perpinyà, Girona i a la mateixa ciutat comtal. La marxa pretén emular les grans demostracions de força realitzades en motiu del projecte de transvassament de l'Ebre. D'altra banda al passat 1 d'octubre un ase català va dur a la conselleria 5.000 signatures, 4.000 al·legacions i un centenar de mocions contra el projecte.

6/

BREUS

Insubmisos a judici L'acció de dos activistes de Països Catalans Insubmisos al pas per Olot de la "Vuelta ciclista a España" (veure L'Accent 66) ha acabat amb un judici el passat 27 de setembre.

En la vista la fiscalia va demanar dues multes de 300 euros, mentre que la defensa en demanà l'absolució. En les seves declaracions, els dos independentistes es van defensar al·legant el seu dret legítim a la resistència de tot poble ocupat, dret que reconeix l'ONU, i a la utilització de la desobediència civil com a instrument de lluita contra la dominació il·legítima de l'Estat espanyol. El judici ha quedat vist per sentència i es farà pública la resolució en les pròximes setmanes.

Nou espai alternatiu a Mallorca Després del desallotjament del casal okupat S'Eskola i el tancament de Can Capses, Ciutat torna a tenir des de començaments de setembre un nou lloc d'encontre i reunió per als moviments alternatius, mancats fins ara d'un referent associatiu unitari.

Es tracta d'una planta baixa que va ser ocupada per un grup de joves provinents de diferents moviments socials i a la qual s'ha batejat amb el nom de casal ocupat Les Vies.

Segons aquests, el centre s'autogestionarà i es basarà en l'assemblearisme i la participació de tothom incidint en temes com l'anticapitalisme, l'antifeixisme, l'ecologisme o la defensa de la llengua i la cultura catalanes, entre d'altres.

Concentració pels presos sahrauins El pasat 29 de setembre, diverses organitzacions d'amistat amb el poble saharauí van convocar una concentració al Teatre Principal d'Alacant. Posteriorment es realitzà un tancament simbòlic d’una hora a la concatedral de Sant Nicolau amb una assistència de dos centenars de persones. Es protestava per l'indiferència del Govern del PSOE davant la situació en què viu el poble sahrauí i per les sistemàtiques tortures que patixen els presos polítics a les presons marroquines. Pel futur es preveuen accions com vagues de fam als consolats de l’estat alauita.

PAÏSOS CATALANS

Del 4 al 18 d’octubre de 2005

IB-3 comença les emissions regulars marcada per crítiques a la independència D'ençà la posada en marxa de la nova radiotelevisió autonòmica les dimissions de càrrecs directius ha estat contínua Jaume Calafell, Palma A la fi el projecte estelar que va sorgir de les files del Pacte de Progrés i que era la creació d'un ens radiotelevisiu balear ha vist la llum amb el govern de Jaume Matas. Un projecte que ha estat des d'un principi marcat per la polèmica tant pel que fa al control polític com al model lingüístic que finalment s'ha acabat imposant. És aquest model el que ha provocat les crítiques més dures, ja que contravé totalment allò que estableix la Llei de normalització lingüística segons la qual tots els mitjans públics depenents del Govern han d’emetre íntegrament en llengua catalana . En aquest sentit el PSM ha denunciat que segons un estudi encarregat per aquesta formació només un 42% de la programació és fa en la nostra llengua i que en horaris de prime time aquest percentatge s'escurça fins a un 16%.

A més a més es critica la deixadesa

Acció de protesta contra IB-3 / Foto: Maulets Mallorca

amb la qual s'utilitza el català, ple de barbarismes i amb un registre totalment dialectalitzat.

Show televisiu i control polític Per altra banda la posada en escena de la nova televisió evidencià l'important rebuig que ha generat la seva creació, ja que cap dels partits

de l'oposició assistí a la gala inaugural i organitzacions com Maulets realitzaren accions de protesta. La gala es caracteritzà per la seva banalitat amb un clar menyspreu i ridiculització de la cultura autòctona i l'actuació d'artistes i cantants que poc tenen a veure amb les Illes.

Així mateix, des de l'oposició s'ha criticat la manca de transparència en el control de l'ens i la parcialitat amb què determinats personatges actuen entre els quals destaquen sobretot els casos de Bartomeu Beltran o Carlos Dávila (veure L'Accent 51). En aquest aspecte cal destacar que els informatius tampoc han deixat gaire marge d'actuació per a la resta de les formacions polítiques i els casos de transfuguisme de Calvià o Ses Salines amb prou feines s'han mencionat. Paral.lelament tampoc es va donar cap mena d'informació de la Diada oficial de Mallorca del 12 de setembre.

Amb tot, la directora María Umbert continua afirmant que la televisió balear -segons una enquesta encarregada per Sigma2és acceptada majoritàriament i que el degoteig constant de càrrecs executius es deu simplement a motius personals.

El Congrés espanyol admet a tràmit l'Estatut del País Valencià El text pactat pels grans partits espanyols vol servir de referència constitucional davant les altres reformes B. Pompei, Barcelona El 19 de setembre, l'Estatut del País Valencià, pactat entre PP i PSOE com a model per a la resta de reformes estatutàries, va ser admès a tràmit al Congrés, requisit a partir del qual començarà el debat a les Corts espanyoles en comissió de les esmenes de cada grup parlamentari.

En el debat al Congrés de Madrid, els portaveus de PP i PSOE, van destacar com a millores del text que defineix el País Valencià com a "nacionalitat històrica", i permet al president autonòmic dissoldre Corts i convocar eleccions, per tot seguit recordar que "garanteix la unitat d'Espanya", i que "no parla de cap altra nació que l'espanyola", l'única que, al seu parer, han de tenir els i les valencianes. En canvi IU i ERC denunciaren el baix nivell competencial de l'Estatut i la barrera del 5% de representació per entrar al Parlament autonòmic. En la votació, però, els diputats d'ERC s'abstingueren, en el que s’ha interpretat com una claudicació més del pacte d'aquest partit

Pancarta a València contra el nou Estatut / Foto: Països Catalans Insubmissos

amb el PSOE, de cara al manteniment del govern i del procés de

reforma del Principat.

Finalment, doncs, amb els vots de

PP, PSOE, CiU, PNV, CC, Nafarroa bai i EA. les abstencions d'ERC, BNG i CHA, i només els vots en contra de 4 dels 5 diputats d'IU, s'aprovava l'Estatut que ha rebut crítiques de tota l'esquerra i el nacionalisme del País Valencià per la seua escassa ambició, perquè segueix reduint la identitat nacional a un folklore regional, i perquè manté els termes que qüestionen la unitat de la llengua, emparant així el secessionisme lingüístic. Un Estatut que ha estat concebut per PP i PSOE com un mur de contenció “constitucional” davant el procés de reformes del Principat i el País Basc, al marge de les necessitats i anhels dels valencians. Mentre, l'esquerra independentista insistia en què l'Estatut no resol la qüestió clau, el dret a l'autodeterminació, segueix negant la sobirania al poble, no permet disposar de les eines que resolguin les necessitats dels i les treballadores, i segueix impedint a més tota possibilitat de vertebració dels Països Catalans dins del marc constitucional espanyol.

Del 4 al 18 d’octubre de 2005

/7

ECONOMIA

Acomiadament i amenaces de deslocalitzacions en el sector automobilístic La multinacional Volkswagen amenaça Seat amb un excedent de plantilla de 800 operaris mentre a Gearbox acomiada 222 treballadors Àlex Tisminetzky, Barcelona La multinacional alemanya Volkswagen ha iniciat una ofensiva per reduir costos laborals a les seves sucursals de l'Estat espanyol, principalment a la factoria de Seat de Martorell (Baix Llobregat), i en les petites empreses satèl·lit que la proveeixen.

Acomiadaments a Gearbox El consorci Volkswagen-Seat ha acomiadat 222 treballadors de la fàbrica de caixes de recanvi del Prat de Llobregat (Baix Llobregat) Gearbox, que proveeix la factoria de Martorell.

L'empresa havia estat "segregada" de Seat amb capital 100% de la multinacional Volkswagen, amb l'argument de poder produir per altres empreses automobilístiques. Posteriorment, però, la multinacional va obrir una altra empresa de caixes de canvi a la República Txeca, on es paguen uns salaris que són una tercera part que a l'empresa catalana. La CGT, segona força sindical a Gearbox, ha denunciat els acomiadaments com una

Cadena de muntatge del Seat Altea a Martorell

"deslocalització encoberta" i ha acusat el Departament de Treball de la Generalitat tripartita de complicitat en aprovar l'ERO presentat per l'empresa sense els requisits legals.

Seat, la punta de llança de les retallades de drets laborals La multinacional, que va adquirir

l'empresa pública espanyola Seat a un baix cost als anys 80 amb 30.000 treballadors, ha anunciat retallades salarials i de jornades laborals per afrontar un excedent que ha calculat de 800 treballadors, en una plantilla de poc més de 14.000 empleats.

Volkswagen afronta amb aquestes

mesures una reducció de la producció de la factoria de Martorell d'un 8,5% , el que significarà una rebaixa de 40.000 cotxes respecte a l'any anterior.

Aquesta mesura ve a sumar-se a la introducció en el conveni col·lectiu els darrers anys de la doble escala

salarial dins la factoria, cosa que permet que els nous treballadors cobrin un 70% del sou durant vuit anys, encara que finalment s'han reduït a set. A més, 340 treballadors ja ha estat enviats a casa temporalment en els darrers mesos per “baixades de producció”.

La CGT, tercera força sindical, ha denunciat “el xantatge de la deslocalització” i ha afirmat que les darreres polítiques de la multinacional "han fet augmentar la flexibilitat i la precarietat, han reduït els salaris i han augmentat la productivitat, mentre hi havia una retallada permanent de plantilles".

Per combatre aquestes polítiques, la CGT ha convocat una manifestació a Barcelona el proper dimecres 5 d'octubre a les 6 de la tarda a la plaça Universitat. La Xarxa contra els Tancaments i la Precarietat ha donat suport a la convocatòria i ha fet una crida a "lluitar contra les deslocalitzacions i la precarització de les condicions de treball".

Temps de tempestes als ports catalans Un artefacte esclata al port de València mentre els estibadors es mobilitzen contra els projectes europeus de liberalització A. Ginés i Sànchez, València.

L'esclat d'un artefacte al Port de València ha tornat a treure a la llum pública la conflictivitat que es viu en els ports catalans. Les directrius europees que impulsen la privatizació d'aquest important sector econòmic estan darrere les protestes dels estibadors, però altres conflictes, no estrictament laborals, també contribueixen a augmentar la tensió que darrerament es viu als ports Europa i els negocis portuaris Els tres grans ports dels Països Catalans són Barcelona, Tarragona i València. Els ports són una part essencial de l'entramat econòmic nacional, com ho demostra l'especialització regional de cadascun d'ells: València s'especialitza en el tràfic de materials de construcció (destacanthi la ceràmica de Castelló), els cereals i la fusta; a Barcelona predominen els productes químics, la maquinària, els cereals i els automòbils; mentre

que a Tarragona, el transport principal és el del petroli i els seus derivats.

Els ports són de titularitat pública i es gestionen a través de les autoritats portuàries. Cadascun dels grans ports en té una de pròpia, i juntament amb les de les Illes Balears i Pitiüses, de Castelló i d'Alacant, les autoritats portuàries controlen tot el tràfic marítim dels Països Catalans al sud dels Pirineus. Els port catalans acaparen gairebé un terç de tràfic de mercaderies de l'Estat espanyol, cosa que equival a 2.032.717.067 tones transportades des de principis d'any.

La importància estratègica d'aquest sector ha fet que des de la Unió Europea s'hagin impulsat directrius per liberalitzar el sector, és a dir, per introduir-hi progressivament l'empresa privada. Així, el Govern espanyol està impulsant una reforma de la Llei de ports que ha posat en peu de guerra molts treballadors.

Protestes dels estibadors Els estibadors dels ports de tot l'Estat

havien convocat per als dies 4, 5 i 6 d'octubre una vaga en contra de la reforma de la Llei de ports. Segons denunciaven, aquesta reforma amenaçava la titularitat pública d'aquestes entitats i, sobretot, introduïa noves modalitats laborals en les feines de càrrega i descàrrega, cosa que amenaça un 50% dels llocs de treball.

Segons la Federació de Treballadors del Mar (La Coordinadora), que aplega un 85% dels estibadors de l'Estat, la reforma fixava "les bases per a què el huitanta per cent de l'activitat que es desenvolupa en els ports passe a mans privades". En concret, els estibadors denuncien que la Llei pretenia separar algunes tasques que tradicionalment realitzen, com ara la preparació dels contenidors abans de ser carregats o descarregats. Aquest tipus de feina complementària, que arriba a ser un 25% del total, es volia adjudicar a treballadors externs en condicions laborals pitjors. Finalment, però, la vaga ha estat descon-

El Port de Barcelona és una de les principals entrades de mercaderies al país

vocada després que el Ministeri de Foment haja cedit a les pressions dels estibadors. Tot i així, com que les directrius europees continuen vigents, els treballadors mantenen l'aturada convocada a nivell Europeu del dia 6 d'octubre per fer pressió a l'executiu de Brussel·les.

Una bomba a València El passat 29 d'octubre un artefacte casolà de poca potència va esclatar als oficines de SEVASA (Societat

Estatal d'Estiba i Desestiba). L'artefacte no va causar danys humans però sí importants destrosses a les dependències de l'empresa.

L'autoria de l'acció no es coneix a hores d'ara, ja que ningú no l'ha reclamada. Així, tot i que els esdeveniments recents semblen relacionar-la amb la protesta dels estibadors, no es descarta que tinga relació amb el conflicte dels transportistes que sembla més aviat de caire mafiós.

8/

INTERNACIONAL

Del 4 al 18 d’octubre de 2005

Crònica d’una visita a la capital del Sàhara Occidental

Al Aiun: clima de por i repressió per Pau Ureña A diferència de la resta del Marroc, repressió miren a un altre costat i on els controls de carretera de la no es preocupen de la situació a les policia són bàsicament pels presons. camions marroquins susceptibles Tota aquesta situació contrasta de portar materials o persones conamb la senyal de bona voluntat i de siderades il·legals, a les carreteres buscar un camí cap a la pau que del sud oest, a les afores de Tan significa l'alliberament per part del Tan, Goulmin, Tarfaia, etc., els Front Polisario dels darrers 400 controls són pels cotxes estrangers, presos de guerra marroquins que sobretot si són de l'Estat espanyol. malvivien en les presons dels camLa raó és que cada vegada ens tropaments sahrauís a Tinduf. bem més a prop de l'antiga colònia Nosaltres estem ací i, encara que espanyola del Sàhara Occidental, només sentim una calma tensa, territori ocupat per la monarquia sabem que continuen les protestes, alauí el 1975 després de ser versobretot les assegudes davant de la gonyosament abandonat per Presó Negra per part dels familiars l'Espanya franquista. Després d'una dels detinguts, i que són durament cruenta guerra al desert entre el reprimides per la Guàrdia Reial.

Marroc i el Front Polisario (exèrcit Sabem que a molts dels detinguts d'alliberament del Sàhara amb base els han condemnat a 15 anys de a Tinduf, Algèria) ara viu a l'espera presó només per haver cridat d'un referèndum aprovat per l'ONU "autodeterminació". I sabem que a que pareix que no es farà mai. hores d'ara els detinguts porten Anem en direcció a Al Aiun, la més de tres setmanes en vaga de seua capital. La manera de passar fam i la seua situació deu ser molt els controls és no pronunciar paraucrítica, però ens sentim impotents les trampa: periodista, Sàhara El control policial impedeix fer fotografies lliurement als carrers d’Al Aiun / Foto: Pau Ureña davant del desplegament de forces Occidental, territoris ocupats, sahque hi ha per tota la ciutat. rauís, Al Aiun, Dakhla, ONG, drets El motiu de la nostra visita és del sud marroquí, i allà van ser rebem una resposta negativa, ja El que ningú pot dir ja és que al humans i, en canvi, utilitzar un intentar copsar la situació de la amenaçats i coaccionats per tal que que posaríem en el punt de mira de Sàhara Occidental no passa res: la llenguatge neutre: turista, platja, població sahrauí arran de la durís- no prengueren part en cap protesta. la repressió qualsevol persona amb limitació de l'entrada a la zona, sol, surf, mar, etc. sima repressió i les denúncies de Normalment les protestes comen- qui parlàrem. Així és com s'explica l'expulsió i detenció temporal d'alLa primera impressió en entrar a Al violacions dels drets humans que çaven amb poca gent, i s’hi anava la detenció de Hmad Hamad des- guns periodistes, la negació d'enAiun -que es es van desenca- sumant pel carrer fins que eren prés de les contrada a les dele“Davant de la manté constant denar després de detectats per la policia, llavors eren verses mantingugacions de dipu“Per passar els repressió, l’ONU fins a l'eixida- és les protestes de envoltats, per evitar que s'afegiren des amb un grup tats i parlamentacontrols cal no que estàs en una maig. Recordem més manifestants, i posteriorment de sacerdots mira a un altre costat ris de diferents pronunciar les i no es preocupa ciutat assetjada. llocs de l'Estat paraules: periodista, que cap a finals eren dispersats de forma violenta, espanyols que de la situació a les Malgrat els intents espanyol demosSàhara Occidental o de maig hi va fins al punt, com declaren alguns van visitar Al presons” de simular normahaver una sèrie testimonis, de llençar una persona Aiun a començatren que ací les drets humans” litat, hi ha militars de manifesta- de la teulada de sa casa i provocar ments d'agost. autoritats tenen per totes bandes, policies per tots els cions exigint la celebració del refe- l'avortament en ple carrer d'una Una cosa que crida molt l'atenció molt a amagar racons i és palpable la presència d'a- rèndum d'autodeterminació apro- dona embarassada. és la presència pel centre de la ciu- Una darrera reflexió: quan rebem a gents de paisà. Tot un desplegament vat per l'ONU. Aquestes manifes- Ja són moltíssims els empresonats tat dels impressionants i luxosos les nostres comarques els xiquets repressiu al qual hauríem de sumar tacions, fetes majoritàriament per com Aminatu Haidar, detinguda a jeeps de la MINURSO (Missió de sahrauís a l'estiu és necessari que als "xivatos" tant marroquins com xics i xiques joves estudiants, i l'hospital, Ali Salem Tamek, les Nacions Unides per al ens llevem del cap tot el sentiment sahrauís que passegen pels carrers de convocades clandestinament a tra- Mohamed El Mutawakil, El Referèndum del Sàhara caritatiu i sigam conscients del la ciutat, sobretot pels barris poblats vés d'internet i SMS, van ser dura- Hussein Lidri, Brahim Numria i un Occidental) Veiem els jeeps blancs motiu pel qual pateixen l'exili forpels sahrauís com Colominas, ment reprimides per la policia i l'e- llarg etcètera (tots ells empresonats amb les lletres UN al dors passe- çós de la Hamadda de Tinduf (un Matal·la, Zemla o Polco. xèrcit marroquí i moltes persones a la Presó Negra). I els desapare- jant-se tranquil·lament per la ciutat dels indrets més durs del desert on Nosaltres vam poder comprovar-ho van ser detingudes -fins i tot als guts: Ahmed Baba, Chbeiki Hasan, o aparcats davant els millors viu en campaments de refugiats en el moment que preguntàvem a un hospitals on anaven a curar-se les Ahmed Mahmud Jreibich, hotels, i no entenem quina és la més de la meitat de la població grup d'homes en una cantonada on hi ferides-, torturades i empresonades Mohamed Salem Buumud, seua missió, si al seu voltant està sahrauí) i com és de dura la represhavia la plaça central i de seguida va en la tristament coneguda Presó Ibrahim Buumud, Bosoula passant el que està passant i sió als territoris ocupats mentre ni aparèixer un home més gros i ben Negra d’Al Aiun d'on, en molts Mohamed, Sidi uld Mohamed i un aquests funcionaris no emeten l’ONU, ni el Govern espanyol fan vestit a preguntar-nos què buscàvem casos, són dispersats cap a no se altre llarg etcètera. La llista informes ni denúncies, ni tan sols absolutament res per solucionari per què, mentre els altres s'aparta- sap on, és a dir, desapareixen. comença a ser llarga i segurament declaracions als mitjans. Els fets ho. ven ràpidament i discreta d'ell. Es Les protestes es van estendre per no ha parat d'augmentar en tot l'es- ocorreguts i les violacions reitera- Sembla que els joves dels territoris respirava tensió en tot moment al Dakhla i Smara, així com també tiu. des dels drets humans haurien de ocupats ja no tenen res a perdre. nostre voltant. Constatem la dificultat entre estudiants sahrauís en dife- Nosaltres demanem al nostre con- ser, com a mínim, estudiats com a Com diu Sidammou: "La meua de fer fotos pels carrers ja que ens rents universitats marroquines. Val tacte a Al Aiun, que mantindrem una violació de l'alto el foc que família té por, però està contenta sentim vigilats constantment i tenim a dir que molts d'aquests estudiants en l'anonimat per raons òbvies, ells han de supervisar. Per molts perquè jo sóc el seu fill, però també l'avís de poder acabar amb la càmera quan tornaven a l'estiu a sa casa van sobre la possibilitat d'entrevistar- sahrauís, els de la MINURSO sóc fill del Sàhara. Sé que em confiscada. ser retinguts a Goulmin, una ciutat nos amb algun sahrauí represaliat i "estan de turisme", davant de la donen suport amb tot el seu cor."

Del 4 al 18 d’octubre de 2005

INTERNACIONAL

/9

El Partit de l'Esquerra esquerda el Bundestag alemany El Linkspartei d’Oskar Lafontaine trenca l'hegemonia tradicional de l'SPD

Si els pronòstics es confirmen, Schröder deixarà de ser un dels homes forts de la Europa unida

Juanjo Garcia, València.

Els resultats de les passades eleccions alemanyes han estat interpretats com el millor reflex de la paràlisi alemanya. Malgrat els esforços de les empreses demoscòpiques de generar un triomf abassegador de la CDU, l'empat amb l’SPD ha deixat la classe política en una difícil cruïlla. Una cruïlla que adquireix caràcter d'excepcionalitat, perquè conté un element inèdit en la política alemanya de postguerra: l'aparició d'una alternativa nacional a l'esquerra, l'SPD. Perquè, si bé ja el 1998 l'antecessor del Linkspartei (Partit de l'Esquerra), el Partit pel Socialisme Democràtic, havia aconseguit supe-

rar la barrera del 5% per obtenir representació al Parlament, el mèrit era exclusiu dels votants de l'antiga República Democràtica Alemanya.

L'aliança del PDS amb els sectors

“Alguns diaris com el Bild han realitzat una feroç campanya contra els Linkspartei i els seus dirigents” malcontents de l'SPD ha generat una nacionalització del partit. Així, la coalició forjada precipitadament ha aconseguit superar el 5% en la meitat dels estats de l'Alemanya occidental. Hi destaca el 18% dels vots

aconseguits al Sarre, d'on és originari l'expresident de l'SPD Oskar Lafontaine. A la part oriental, el graner principal de vots, s'ha mantingut entre el 23% de l'Alta Saxònia i el 26,6% de Brandenburg, cosa que prova que les diferències entre les dues alemanyes es van salvant molt lentament. Així, per exemple, l'índex d'atur a l'est del desaparegut teló de ferro duplica el de l'oest, mentre el nivell de renta a penes supera el 80%.

Si bé els 54 escons, amb un 8,7% dels vots, queden lluny de les enquestes que pronosticaven un creixement encara major, açò és degut principalment a quatre factors. D'una banda, l'exclusió, per part de l'SPD,

de possibles aliances postelectorals, cosa que el convertia en una opció electoral de segura oposició. En segon lloc, la polarització de la campanya entre conservadors i socialdemòcrates, que marginava del debat públic altres alternatives. D'altra banda, la remuntada de les enquestes per l'SPD, al qual se li havia pronosticat el pitjor resultat des de la II Guerra Mundial. I, per últim, una feroç campanya de premsa contra el Linkspartei per part d'alguns diaris com el Bild, o per mitjà d'acusacions als seus candidats, avui parlamentaris, de col·laboració amb l'Stasi, l'antiga policia germano-oriental.

Tot i així, ningú dubta que el gran vencedor dels resultats del setembre és el Linkspartei. Les raons adduïdes són principalment la de no haver d'assumir posicions de govern i, per tant, poder mantenir una actitud d'irresponsabilitat política, fent promeses a un electorat greument afectat per la recessió. Un discurs que retroalimente el malcontent per atraure

“EL Linkspartei té una posició de força per oposar-se a les reformes de l’Agenda 2010” les bases esquerranes de l'SPD, dels Verds, i el vot protesta. Sobretot en un context en què s'albira una gran coalició de govern liderada pels conservadors que emprendrà reformes estructurals en l'estat del benes-

tar. Un paper d'alternativa radical que els Verds van rebutjar tot entrant en els darrers governs de coalició.

Els ecologistes han pagat la seua aposta pel poder amb la caiguda de la tendència creixent dels últims quinze anys i, allò més important, han demostrat la seua incapacitat de penetrar als estats de l'est. Cal recordar que durant la campanya els Verds no havien descartat una coalició a tres amb els conservadors i els liberals. El futur polític del partit sembla ara una llarga temporada als escons de l'oposició i orfe del seu principal líder, el controvertit Joschka Fischer. Tot el contrari que el Linkspartei, que té quatre anys per a preparar els engranatges d'una posició de força, de mobilització contra les reformes de l'Agenda 2010 implamentades per l'acció d'un govern conservador.

Cal recordar que l'Agenda 2010 fou l’aposta del fracassat Schröder, on es preveia una actualització neoliberal de l'Estat. Les seues principals bases eren l'afebliment de la protecció de l'Estat com a fórmula per revifar l'economia. L'Agenda 2010 preveia retalls en les prestacions de jubilació i atur, l'abaratiment de l'acomiadament i l'aparició de facto de l'economia informal. Una deriva neoliberal de l'SPD que va ser contestada des del propi SPD per Oskar Lafontaine a finals de la dècada dels 90. Lafontaine, "l'home més perillós d'Europa" en paraules de Tony Blair, era llavors ministre de finances del Govern SPD-Verds.

Alemanya camina cap a una gran coalició Schröder i Merkel podrien ser les víctimes necessàries per assolir el pacte Juanjo Garcia, València.

Totes les possibilitats restaven obertes després dels resultats de les eleccions alemanyes. Totes les coalicions semblaven factibles l'endemà dels comicis amb tripartits dels més diversos colors.

Tanmateix, sembla que el panorama generat per uns resultats que els analistes han qualificat com a confusos va aclarint-se per hores. A cada minut l'oportunitat d'una coalició negra, pels conservadors, verda, pels Verds, i groga, pels liberals va esvaint-se. Tant els democratacristians de la CDU com els socialdemòcrates de l'SPD s'esforcen en mostrar cordialitats.

S'imposa, segons fonts d'ambdós partits, el sacrifici que representaria una coalició entre els dos partits majoritaris. Una coalició que siga capaç de donar estabilitat a un

govern que té l'afebliment de l'Estat com a principal prioritat política.

Un govern, doncs, que no estiga sotmès a les pressions dels partits frontissa, Verds i liberals, ni a les seues inestabilitats, i que no tinga una oposició excessivament forta.

Un govern, també, en què els càrrecs s'hagen de repartir entre dos.

La principal incògnita serà saber qui ocuparà la cancelleria, i si els candidats Schröder i Merkel són les víctimes que propicien l'acord. El primer té molt poques possibilitats d'arribar a la cancelleria perquè la CDU ha obtingut més vots.

Tanmateix, es podria afirmar que Merkel té encara menys possibilitats. Hom reconeix que ha sigut en gran part el lideratge d'Schröder allò que ha salvat l'SPD d'un col·lapse electoral. Totalment a l'inrevés que Merkel, qui ha balafiat

les bones perspectives del seu partit amb una campanya dubitativa.

Fet i fet, des de les files del seu partit ha estat qüestionada obertament per algunes figures importants.

Siga qui siga el canceller, però, la prova de l'entesa roig-negra serà el 2009. Les experiències d'Holanda i Àustria són ben gràfiques davant una situació d'impàs o recessió econòmica. Al primer país, el 2002 una gran coalició de socialdemòcrates i liberals feu créixer el malcontent de la població, què optà per inclinar-se perillosament cap a la ultradreta del partit de Pim Fortuyn. A Àustria, la coalició contranatura dels socialdemòcrates i conservadors féu créixer el partit que es pretenia aïllar Die Freiheitlichen, de Joerg Haider el 1999.

Tanmateix, i malgrat els precedents als països veïns, tot indica que les

La candidata del CDU Merkerha obtingut meynys vots dels esperats

postures de convergència triomfaran davant la desconfiança en els partits minoritaris. Resta saber si aquesta aposta és digerida pels

electors o si és aprofitada pels partits marginats per desacreditar el tradicional bipartidisme imperfecte alemany.

10 /

CULTURA

Hilari Arlandis, l'home de Cullera Hilari Arlandis nasqué el 1888 a Cullera (Ribera Baixa) i treballà com obrer marbrista. Aviat es vinculà a l'anarcosindicalisme local, en una Cullera marcada per un fort moviment popular i en concret per la revolta i posterior repressió del 1911 quan el poble, encapçalat per les seues dones, aturava un tren que portava una lleva de cullerots a lluitar a Marroc i llençava al Xúquer a les autoritats locals. Perseguit per la seua militància hagué de fugir a l'Estat francés d'on no retornà fins el 1918.

La seua implicació a la CNT fou cada vegada major i així el 1919 s'encarregava del Comitè Pro-Presos valencià. Participà com a representant del País Valencià a diferents congressos del sindicat, el seu suport a la revolució soviètica li feu entrar en fortes discusions amb el sector d'Àngel Pestaña, sector que aconseguí separar la CNT de la Internacional Comunista el 1922. Aquest fet marcà definitivament la seua trajectòria ja que a partir d'aleshores començà a organitzar a València la federació territorial del Partit Comunista, tot i que mantingué una postura oposada a la direcció estatal. El 1923 entrà a formar part del Comitè Central del PCE i marxà a viure a Barcelona, on fou un dels impulsors de la Federació Comunista Catalano-balear.

Col·laborà com a redactor de diver-

Proclamació de la República a Cullera, on nasqué i milità Arlandis

ses publicacions obreres arreu dels Països Catalans: des de La Batalla a Lucha Obrera, i a L'Hora. Fruit de la seua activitat revolucionària i contra la guerra imperialista a Marroc hagué d'exiliar-se novament i en tornar el 1925 fou empresonat a Barcelona. Un cop eixit de la Model reprengué la seua activitat comunista i fou un dels impulsors del Bloc Obrer i Camperol. Aquest nou projecte, sorgit el 1930, fou fruït de la separació dels comunistes catalanobalears del PCE. El 1931 reingresà a la CNT, on defensà postures comunistes i contràries a les del sector diri-

gent cenetista. Aquesta discordància feu que fos expulsat del sindicat al poc temps. D'aquest any són possiblement dos dels seus articles més interessants publicats a L’Hora òrgan polític del BOC. En els seus articles Arlandis criticava la postura antiindependentista de la CNT: "(...) la CNT ha oblidat l'actuació de (...) anarquistes com Malatesta i Reclús, que (...) defensaven la llibertat de Polònia, de Corea i d'Irlanda. (...) s'han incorparat a aquesta tendència imperialista: arribar a la universalització per l'absorció, (...) imposant, sense cap llibertat de pacte, la fórmu-

Del passat en neix el futur Apareix un llibre que aplega articles del reusenc Ramon Claret

Pocs dies abans del Dia del Llibre d'enguany, el bar Campus de Reus va acollir la presentació d'un llibre molt particular del qual els mitjans de comunicació del Camp de Tarragona no se'n van fer el ressò que mereixia. Es tracta del recull Del passat neix el present, editat per Migdia Serveis

Culturals, i que aplega articles de Ramon Claret publicats a la premsa de la demarcació, especialment a Nou Diari i El Punt en els darrers deu anys.

Per als qui no conegueu en Ramon Claret us en parlaré amb les paraules que ho fa en Salvador Palomar en el mateix llibre. En Salvador diu que en Ramon, nascut a Òdena el 1919, va ser "militant de la CNT [i actual militant d'una de les seves continuacions, la CGT, afegeixo jo], milicià de primera hora al front d'Aragó, lluità en diversos fronts durant la Guerra Civil i, després, va participar activament -entre 1940 i 1946- en la resistència llibertària contra el franquisme; en sortir de la presó va fer cap a Reus, on viu en l'actualitat".

Aquesta és només una brevíssima aproximació a la figura d'en Ramon i, si es llegeix el llibre, s'entendrà per què es diu això. Els articles que recull el volumet són

molt variats però tenen en comú una defensa acèrrima de la llibertat individual i col·lectiva. En Ramon és llibertari però no combrega amb cap doctrina al cent per cent, ni amb la llibertària, perquè és una persona crítica i té, doncs, el cap obert al millor de cada casa -ideològica, és clar, i sempre en les esquerres. En la presentació al Campus ho va deixar clar: per ell, l'anarquia era un objectiu al final del camí, que cada vegada que ens hi apropem s'allunya més i, per tant, serveix per caminar, per anar cap a l'alliberant, sense tenir la intenció falsa d'arribar mai a port. I aquesta imatge que a alguns els pot semblar inquietant i desmotivadora jo la trobo magnífica i esperonadora.

Al costat de la defensa a ultrança de la llibertat individual a través de la igualtat econòmica i de drets socials, els articles d'en Ramon Claret tenen un altre puntal que

Del 4 al 18 d’octubre de 2005

la federalista que la nació més forta històricament (capitalísticament) li convingui elaborar". Però també criticant el reformisme d'Estat Català: "La burgesia catalana no pot ésser separatista. Ella sap que la independència de Catalunya la privaria per molt temps del mercat de la resta de la Península (...) Estat Català hauria de saber que ni la gran burgesia (...) ni la mitjana (...) no podran mai ajudar a un moviment separatista, ans al contrari, seran l'obstacle més fort que trobi el separatisme a Catalunya (...)

La independència de Catalunya no podia conquistar-se pacíficament (...)

Dintre del sistema capitalista, la llibertat de Catalunya és impossible. Si la burgesia catalana no estigués lligada al poder central (...), s'aliaria a qualsevol altre imperialisme per tal de continuar dominant les classes oprimides de Catalunya (...) La claudicació (...) de Macià en hipotecar la independència de Catalunya al que acordin les constituents espanyoles prova que només nosaltres, els comunistes, podem donar la llibertat completa a Catalunya".

Després de la seua trajectòria al BOC, Arlandis fundà el Partit Comunista de Catalunya, on representà el sector més radical. Durant la Guerra Civil, Arlandis conduí l'entrenament dels Comissaris de Guerra a l'escola de Sant Cugat del Vallès.

Morí a Figueres el 1938 en plena evaquació de Catalunya, víctima d'un bombardeig. Arlandis fou un revolucionari amb uns plantejaments segurament avançats als seus temps, possiblement els independentistes catalans d´avui hauríem de prendre nota de les seues idees.

Pau Tobar, València

els fa interessants per als llibertaris i per al públic lector en general, com és la defensa del dret dels pobles a decidir sobre el seu futur, la defensa de la llibertat col·lectiva. I tot banderat amb un rebuig explícit cap a la guerra que tant bé va conèixer de primera mà.

El llibre d'aplec d'aquests deu anys d'articles, però, no és complet perquè els articles d'en Ramon són molts més i estaria bé que algú es decidís a treure'ls la pols que els anys passats des de la seva publicació els ha deixat al damunt, perquè rellegits i alguns recol·locats en el seu moment històric prenen tota la seva força i es fan aclaridors del passat aquest que diu el títol que és d'on en neix el futur. I mireu sinó: en un article a El Punt del 15 de maig del 1998, en Ramon Claret deia que les ETT "són empreses que ha creat la gran patronal amb dues missions ben clares: explotar encara més la classe treballadora i sembrar el virus altament verinós de la desconfiança, la desigualtat, l'empobriment, la insolidaritat, l'odi i la desunió entre les persones del món del treball" i vista l'actualitat i com ens van les coses, tenia i té tota la raó.

Jordi Martí Font, secretari general de CGT (Camp de Tarragona)

LA CRÍTICA

Volts de compromís Aprenent a volar, Voltor Preu: 5 euros www.voltor.org Amb Aprenent a volar, irromp a l'escena de la música compromesa dels Països Catalans el grup de hardcore Voltor.

Aquesta formació, nascuda a Aldaia (Horta Sud) ara fa prop de tres anys, ens presenta un treball composat per nou temes carregats de ràbia i sentiment, nou temes en els quals la barreja de contundència sonora i eficàcia compositiva esdevé la clau per entendre l'evolució de la banda valenciana.

Aprenent a volar ens apropa en cada cançó un missatge d'esperança, de solidaritat, de respecte i de combat. Clara mostra d'això és Atac feixista, tema que obri el disc, i que està dedicat a tota aquella gent que, amb un gest de dignitat i compromís, va fer front a l'intent de boicot dels actes de la I Trobada Internacionalista de Quatretonda per part dels neonazis d'España 2000.

Les notes de Voltor ens recorden que la unitat popular i el sentit comú sempre s'alcen victoriosos davant qualsevol envestida. A Encén l'oïda, Voltor homenatja les veus rebels dels mitjans de comunicació. Ho fa amb una cançó vertiginosa on la potència de les guitarres s'entremescla amb una veu sempre disposada a arribar a les oïdes més reticents.

Altres temes a destacar són Volem jugar, una protesta a l'explotació infantil que és present al món, Molt que aprendre, una encertada versió del tema A lot to learn de Biohazard, i L'horta, una cançó que ens presenta al Voltor més festiu i desenfadat.

El disc també compta amb un seguit de col·laboracions que ajuden a dotar-lo d'una personalitat particular. És el cas de la intervenció de Xavi Sarrià (Obrint Pas) a Quan no quede res, on Voltor prova sort de manera brillant amb el hardcore melòdic; o de la d'alguns dels components d'Sva-ters, presents en més d'una peça.

Estem, doncs, davant un treball que enlaira amb força el Voltor dels Països Catalans. Aquest mes es posa en marxa el Voltour'05, una gira que portarà el grup a presentar el disc per indrets del País Valencià, el Principat i Euskal Herria. És una bona oportunitat per gaudir d'un directe ben assolit gràcies a l'esforç i a la implicació d'un grup que sols ha començat a aprendre a volar.

Hèctor Serra, Aldaia

11 /

Del 4 al 18 d’octubre de 2005

C U LT U R A

AGENDA

Recepta

OCTUBRE

Llom cuirassat amb ceba confitada (2) Continuem ací amb l'explicació de la recepta anterior, i ara explicarem com es fa la ceba confitada. La ceba és un bulb que conté una quantitat apreciable de sucres de cadena senzilla, però els àcids i les substàncies irritants que també conté n'amaguen el gust. Si fregim la ceba a foc molt lent durant molt de temps aconseguim, d'una banda, que tots aquests compostos, bastant volàtils (només ho heu de comprovar quan piqueu una ceba), s'evaporen, i de l'altra, reduïm la quantitat de líquid al mínim, amb la qual cosa els sucres de la ceba queden concentrats en tota la seva esplendor. La consistència és semblant a una confitura, però en cap moment hi haurem d'afegir sucre.

Sobretot és important que tinguem el foc molt lent i la paciència molt llarga.

Peleu i talleu les cebes a rodanxes o a mitges rodanxes ben fines (no la feu picada o a trossos petits).

Talleu els pimentons a tires fines (si us molesta la pell del pimentó, el podeu pelar amb un pelador de creïlles abans de tallar-lo). Poseu un cul d'oli en una paella o una cassola i aboqueu-ho tot. És important que la paella no siga

gens convexa (les paelles barates tendeixen a abombar-se amb l'ús), perquè si no haureu d'afegir més oli del necessari perquè no se us creme i aquesta ceba és indigesta si és massa oliosa. Saleu-ho bé (és important salar la ceba al principi, perquè la sal fa eixir l'aigua i es frig més bé), poseu-ho al mínim, tapeu-ho i deixeu que es vaja fent.

Remeneu-ho cada cert temps i vigileu que no es creme (ha de fer un xup-xup feble, i vigileu que no ho hàgeu posat en un foguer massa gran i el mínim encara siga excessiu).

El pimentó es posa perquè solta una bona quantitat d'aigua i ajuda la ceba a fer-se millor. Es pot fer sense, però és fàcil que se us creme, cal tenir més cura, i potser hi haureu d'afegir culleradetes d'aigua si vegeu que es rosseja massa i encara no està prou reduïda.

Quan gairebé estiga podeu afegirhi un raig de vi, un polsim de pebre negre i els pinyons. En total ha d'estar unes dues hores, però això dependrà del tipus de ceba i del foc. La darrera mitja hora ho podeu tenir destapat, perquè llavors ja no solta més aigua i així es queda més rossejada. Al final ha de quedar tan reduïda com siga possible sense que s'arribe a cremar, amb les rodanxes de ceba fines com paper i de color daurat, i untuoses com una confitura.

Per a combinar-ho amb el llom, fem el llom a talls molt fins amb un ganivet ben esmolat i l'untem amb una mica de la ceba, com si fóra pa amb melmelada. Aquesta mescla es pot presentar de moltes maneres: en plat, damunt de pa torrat, com un canapé, etc. Tant el llom com la ceba són molt bons freds, com a embotit.

Ingredients per a 5-6 persones Un tros de llom de porc sense os d'1 kg, uns 2 kg de sal grossa, una taceta de conyac i una de vi blanc, el suc d'una llima (llimona), dues cullerades d'oli d'oliva, un ramellet d'herbes aromàtiques (romer, timó, llorer, etc.), una ceba petita, tres grans d'all, una branqueta de julivert, uns grans de pebre negre, nou moscada, pebre roig fumat (del de La Vera).

Dijous 6 Girona (Gironès). Jornades sobre diversitat cultural, immigració i neofeixisme. Xerrada "Immigració, exclusió social i diversitat cultural". 21h, Centre Cívíc Barri Vell. Organitza: Maulets Divendres 7 Sagunt (Camp de Morvedre). Concert pel 9 d'Octubre amb Prisoners of War i Arseheads. 23h, Pub la Lola. Organitza: Donem la Nota Alacant (Alacantí). Correllengua. Concert amb Tinc Ladilles i Svaters. 21:30h, Universitat d'Alacant. Organitza: Casal Jaume I d'Alacant València (Horta) . Presentació de la Campanya "Adopta el valencià". 12:30h, Societat Coral El Micalet. Organitza: Veu Pròpia.

Faura (Camp de Morvedre). Concert Deu catalans i un rus.

Homenatge a Ovidi Montllor. 22:30h. Organitza: Dimonis de la Corbella.

Dissabte 8 Barcelona (Barcelonès). Xerrada sobre la Maquinista Terrestre i Marítima. 19h, AVV Tramuntana. Organitza: Endavant (OSAN).

València (Horta). Manifestació pel 9 d’Octubre. 19h, plaça Sant Agustí.

Diumenge 9 Diada del País Valencià València (Horta). Manifestació del 9 d'Octubre. “No perdem el 9”. 18h, Torres de Serrans. Convoca: Endavant (OSAN).

Dilluns 10 Reus (Baix Camp). Xerrada “Experiència del moviment antifeixista a Alemanya”. 20 h, Plaça del Teatre. Organitza: Acció Antifeixista, A.J. Reus, Casal Despertaferro i CGT. Dimarts 11 Mataró (Maresme). Botifarrada a la hispanitat i concert amb sva-ters, Obrint Pas i altres. Organitza: Maulets.

Dimecres 12 València (Horta). Concentració antifeixista. Davant Delegació de Govern. Convoca: Assemblea Antifeixista de València Divendres 14 València (Horta). Sopar de presentació i de suport a Ediciones la burbuja i les seues col·leccions amb l'espectacle "Improfit".

21h, Sahiri.

Barcelona (Barcelonès). Acte d'homenatge a Jordi Martínes de Foix. 19h, plaça del Comerç. Organitza: Assemblea de Joves de Sant Andreu (AJStA) Dissabte 15 Girona (Gironès). Concert antifeixista: Contra el racisme als nostres barris, recuperem els carrers! Amb Radio Raheem, La Gossa Sorda i altres. 21h, Plaça dels Jurats. Organitza: Maulets i Casal Independentista El Forn.

Sagunt (Camp de Morvedre). Witxitero Rock Festival amb Prisoners of War i altres. 22:30h, Jardins de la Gerència.

Organitza: Acció Ekp-Agró.

Barcelona (Barcelonès). Manifestació contra la MAT i per una nova cultura energètica. 17h, passeig de Gràcia amb Aragó.

Organitza: Plataforma No al MAT. Abrera (Montserratí). Concert Correllengua amb Mesclat, Trobairitz i altres. 23:30h, parc del Morral.

lacantí: Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Universitat Alacant, CEPC-UA. Alcoià: Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp: Casal Popular La Turba, Col·lectiu 1714. Alt Empordà: Casal La Volta. Alt Penedès:Ateneu X, Ateneu Independentista el Cep-CUP Vilafranca, La Fornal, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Andorra:Llibreria la Puça Anoia:Jaç Roig, Ateneu Popular de Masquefa.

Bages: Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular la Falç, A.C. Mercat del Blat de Cardona. Baix Camp: El Carrasclet, CGT-Reus, URV-Campus Reus, Casal la Calderera. Baix Cinca: Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat: Roses de Llobregat. Casal el Racó, Ateneu Corberenc, Centre Social la Vila, Casal l'Alternativa, Taberna l'Esparracat, Papereria Elena, Papereria Stel, Biblioteca Can Castells Baix Maestrat: Ball de dimons de Vinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx, CEPC-UMH, Universitat Miguel Hernández. Barcelonès: Ateneu Júlia Romera, Local Social Krida, Casal Independentista de Badalona Antoni Sala i Font, La Barraqueta, Ikastola, Casal Popular de Gràcia, La Torna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Revoluciona't, La Violeta, Infoespai, CAT-Via Fora, CPF, Puku's Bar, MM Crew, I què, Castellers de la Vila de Gràcia, Cafè del Teatre, Subtitula't, Ateneu Rosa de Foc, Hotel d'entitats, CSO la Fera, Kasa de la Muntanya, Ateneu de Vallcarca, CSO el Manantial, UB-Campus Mundet, UB-Campus Diagonal, UPC-Campus Sud, Cau Subversiu-Alternativa Estel-UB, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records, Kebra Discs, Biblioteca de Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, UB-Edifici Central, UPF-Rambles, FAVB, La Cereria, Euskal Etxea, Espai Mallorca-Via Fora, UPF-Ciutadella, CEPC-UPF, AE-UPF, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI, Pati Llimona, Arran, Casal Independentista de Sants, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, Biblioteca Ignasi, AVV de Sant Andreu, S.C. La Lira, Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Casal Popular Martí i Pol, Bar Patapalo, Biblioteca Can Fabra, Centre Cívic Via Favència, Masia de la Guineueta, Centre Cívic Can Basté, Biblioteca de Nou Barris, Centre de Porta-Sóller, Ateneu Popular de 9 Barris, Cooperativa Ítaca, Ateneu Popular Octubre, CEPC-Barcelona, Ateneu Popular de l'Eixample.

Berguedà:Casal Independentista Cal Panxo. Camp de Túria:Casal Jaume I-Llíria. Conflent:Casal Jaume I-Rià. Camp de Morvedre:Espai Dina. Eivissa:GEN, CEPC-Eivissa, Ràdio-UC. Garraf:Ateneu l'Aixada, GER. Garrigues:Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques.

Garrotxa: Ateneu Independentista de la Garrotxa. Gironès: Casal Saltenc, Ateneu 24 de juny, Ateneu la Màquia, Casal Independentista El Forn, Centre Cívic de Celrà, La Pioxa de Bordils. Horta: Bar Tocat, C.S.O la Diskòrdia, Akelarre, Casal Jaume I-Malva-Rosa, Casal Jaume I-Russafa, Casal Jaume I-Catarroja, Biblioteca Diputació, Racó de la Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Centre Excursionista de València, Lliberia Sahiri, El Glop, Ateneu Cultural Casino de Torrent, CEPC-UV, Biblioteca humanitats, UV-Campus Tarongers, UV-Campus Burjasot, Cafè l'Infern, Ateneu l'Escletxa. Mallorca: Grup Ornitològic Balear, locals de l'Obra Cultural Balear, Es Pinzell, Can Lliró de Manacor, Campus UIB, CEPC-UIB. Llitera: Casal Ramon Vives. Maresme: Taberna Atzucac, Casal Independentista El Solc, Casal Popular Fèlix Cucurull. Marina Alta: Casal Jaume I-Pedreguer, Casal Jaume I-Pego, Casa Pinet. Matarranya: Casal de Calaceit. Menorca: GOB-Menorca. Osona: Casal Independentista Manel Viusà, Casal la Traca de Tona, el Xamfrà, 1714 Seguem Cadenes, Ges Insurrecte, Casal Independentista el Gurri, Bar KanKarra, Biblioteca de Taradell, Bar Tse-tse, Atmosfera, Biblioteca Dos Rius, Bar el Casal, Restaurant l'Olla dels Experiments, Biblioteca de St. Pere de Torelló. Pla de l'Estany: Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Pla d'Urgell: El Gis-Mat de Linyola, A.C Jaume I. Plana Alta: Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló, CEPC-UJI, Universitat Jaume I, A.C. l'Arrel, Casal Popular de Castelló Plana Baixa: Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta: Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume ICarcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca, Col·lectiu Vicent Andres Estellés. Ripollès: Casal Independentista i Popular l'Espurna. Rosselló: Llibreria Catalana, Casal Jaume I-Centre Cultural Català, CEDACC, Universitat de Perpinyà, Associació Arrels, Associació Aire Nou de Baó, CEPC-UP. Safor: Casal Jaume I-Gandia, Casal Jaume I-Oliva. Segarra: Torà. Segrià: La Falcata. Selva: Casal Popular el Trabuc, CUPA. Solsonès: Bar Castell, Casal l'Estaca. Tarragonès: Cafè Bar l'Auca. Vall d'Albaida: Ateneu Popular Arrels, Casal Jaume IOntinyent. Vallès Occidental: Casal Independentista Can Pingàs, Tio Canya-Mollet, Universitat Autònoma, CEPC-UAB, Via Fora-Ripollet, Consell de Joventut de Terrassa, Minyons, Geganters de Terrassa, La Nit. Vallès Oriental: Casal Popular el Tiet, Bar la Tramuntana, el Mirallet, Llibreria la Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaça de Cardedeu, Ateneu Molí d'en Ral de Caldes, Casal la Traca de Cardedeu, Casal Quico Sabaté, Biblioteca Can Pedrals, Biblioteca Can Mulà. Vallespir: Angelets del Vallespir.

On trobar L'Accent

Locals i col·lectius col·laboradors

Alternativa Estel-UPF (Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona) / Alternativa Estel-UB (Cau Subversiu. Facultat d'Història-UB) / AC la Fornal (St. Julià, 20 bx.

Vilafranca del Penedès) / AC l’Esquellot(Cardedeu) / Assemblea de Joves Independentistes del Clot(Barcelona)/ Associació de Veïns de Vinaròs Migjorn(C. Àngel 30, Vinaròs) / Ateneu Corberenc (Corbera de Llobregat) / Ateneu Popular Arrels (Doctor Otero 11, Beniarrés) / Ateneu Popular de l’Eixample (Ptge. Conradí 3, Barcelona) / Ateneu Popular X (Ferran 14. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular Octubre (Badajoz 23. Barcelona) / Ateneu l'Aixada (Major, 44. Vilanova i la Geltrú) / Ateneu Popular La Falç (Antic escorxador s.n, Artés) / Ateneu la Torna (Sant Pere Màrtir 37 bx, Vila de Gràcia) /La Barraqueta (Virtut, 14. Barcelona) / Ateneu 1714 (Sant Pere 6, 1r. Banyoles) / Can Capablanca (Les Paus, 19. Sabadell) / Casal Antoni Sala i Font (C. Riera d'en Matamoros 103, Badalona) / Casal Independentista de Sants Jaume Compte (Premià, 31. Sants) / Casal Popular de Gràcia. (Ros de Olano 39/41, Barcelona) / Casal Popular Can Pingàs (Terrassa) / Casal Popular La Traca (Tona) / Casal Independentista El Gurri (Pça.

Aibas, 9, Taradell) / Casal el Racó (Església 10, Molins de Rei) / CEPC-UA (Aulari 1, Hotel Associacions, Alacant) / CEPC- UMH (Sant Jordi, 2, Elx) / CEPC-UPF (Edifici Jaume I, Despatx 20.1E12, Barcelona) / CEPCUJI (Mare de Déu de la Balma, 1, Castelló de la Plana) / CEPC-Eivissa (AC. 115. Sant Rafel) / CEPC-UAB (Local R-122, Pl. Cívica) / CEPC-UV (Baró St. Petrillo, 9) / L'Arrel de Castelló (A.C 667, Castelló de la Plana) / Endavant-La Costera(L'Alcúdia de Crespins - Canals) / La Falcata (Panera 2, Lleida) / Ges Insurrecte (Colomer, 11, 1r B. Torelló) /Kasal Okupat el Prat (KOP) -Alta Tensió (C. Dr. Soler i Torrents 36, El Prat de Llobregat) / Partisano (Pça. de l'Oli, 7 baixos. Girona) / La Pioxa (C. Almeda s/n. Bordils) / Casal Quico Sabaté (St. Roc, 8. Sant Celoni) / Racó de la Corbella (Ripalda 20, baixos. València) / Centre Social-Bar Terra (Baró de Sant Petrilló 9. València) / La Traca (Pau Gesa 5. Cardedeu) / Taberna l'Esparracat (C. Feliu Monné 18, Esparraguera) /1714 Seguem Cadenes (Riera 29. Vic) / Via Fora-CAT (Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera St Miquel, 25. Barcelona)

Del 4 al 18 d’octubre de 2005

/ 12

CONTRAPORTADA

“El nostre repte és definir un model educatiu popular, català i de qualitat” Arnau Urgell i Vidal, Barcelona.

Entrevista a Roger Bujons i Octavi Ruiz, portaveus de la Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans (CEPC) La població natal de Joan Fuster, Sueca, a la Ribera Baixa, viurà els propers 7, 8 i 9 d'octubre un intens cap de setmana en motiu d'un doble aniversari, de 20+5 anys de lluita independentista a les aules.

Per una banda es commemoren els primers cinc anys de la Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans (CEPC), després de la fusió certificada a Valls entre l'Assemblea d'Estudiants Nacionalistes (AEN) del País Valencià, el Bloc d'Estudiants Independentistes (BEI) del Principat i les Illes, l'Associació Catalana d'Estudiants (ACE) de la Catalunya Nord i algun altre col·lectiu local com l'Andreu Nin de Tarragona.

Però per l'altra també es compleixen 25 anys de la presència del moviment independentista a les aules -des de l'Assemblea d'Estudiants Independentistes d'Universitat (AEIU) fins a l'actualitat. Es pretén retre un petit homenatge a tots i totes aquelles que han militant tan a la CEPC com a les organitzacions prèvies.

A banda de ser un punt de trobada per les diverses generacions de militants, s'han preparat actes festius així com dues xerrades sobre educació popular (amb representants de l’Argentina, el Brasil i Veneçuela) així com una sobre la figura de Joan Fuster. També s'ha de destacar un acte polític que comptarà amb les intervencions de les delegacions internacionals així com militants de les diverses organitzacions que han existit en aquests vint-i-cinc anys de moviment independentista a les aules. Una de les actuacions previstes al concert del dia 8 és la d'Obrint Pas -juntament amb Soziedad Alkoholika i la Gossa Sorda-, que tindrà un paper protagonista en l'aniversari ja que han cedit la cançó "Som" com a lema per l'aniversari.

La CEPC arriba al seu primer lustre havent aconseguit segons els seus portaveus maduresa organitzativa i una certa capacitat d'incidència a les universitats dels Països Catalans. De cara al futur els reptes no deixen de ser importants, per una banda el procés de confluència orgànica amb l'altre sindicat de l'esquerra independentista, l'Alternativa Estel i sobretot la necessitat de plantejar un model educatiu pels Països Catalans realment "popular, català i de qualitat".

Què és la CEPC i quins objectius té cinc any després de la seva fundació a Valls.

Roger Bujons (RB). La CEPC és una organització estudiantil que treballa sota els principis d'una educació pública, popular, catalana i de qualitat, i de funcionament assembleari.

Com objectius a dia d'avui destaquen conèixer a fons el model educatiu del nostre país per poder combatre'l, a mesura que es proposen reformes o regressions a aquest model plantar cara i començar a plantejar alternatives. Al mateix temps, poder oferir a l'estudiantat eines per afrontar els problemes derivats del dia a dia als centres educatius; dinamitzar el moviment estudiantil participant a les assemblees de facultat o fomentant plataformes de mobilització i finalment portar a les aules lluites populars no estrictament lligades al món educatiu. A nivell de militància, també entenem que és bàsic actuar com una escola de formació, un espai per aprendre una cultura política i organitzativa.

Des de la posició actual de la CEPC ens podríeu fer un petit repàs històric del moviment estudiantil independentista?

RB. Després d'algunes experiències prèvies vinculades al PSAN, als 80 durant l'efervescència de l'MDTapareix l'AEIU amb presència a les universitats de Barcelona (UAB i UB) i durant dos anys a la Universitat de València, i de forma desecomplexada es defineix com a independentista i revolucionària. Per motius lligats al trencament en dos de l'independentisme combatiu l'organització s'enfonsa per diverses bandes i poc a poc es veu substituïda per l'AEN -primer només present als instituts- i el BEI -després de la fusió entre un col·lectiu local de la UAB i la coordinadora independentista de la UB. Aquestes dues organitzacions es van consolidant al País Valencià per una banda, i al Principat i a les Illes per l'altra; al mateix temps a la Catalunya Nord es crea l'ACE. Cap a mitjants 90, a partir de contactes informals entre persones de les diverses organitzacions, es veu la necessitat d'articular-se a nivell nacional. Provisionalment es decideix treballar com a coordinadora de les tres organitzacions fins a l'Assemblea Constituent del 2000. Les visions molt confronta-

des en certs temes provocaran tensions importants en el naixement, aspectes que amb els anys s'han anat solucionant fins a obtenir la maduresa organitzativa actual.

Octavi Ruiz (OR). Jo destacaria l'aposta arriscada dels militants de l'AEN i el BEI per aconseguir articular-se a nivell nacional tenint en compte les grans diferències organitzatives. En aquest cas la voluntat de sumar i debatre políticament va permetre vèncer les reticiències i diferències existents.

Les diverses organitzacions anteriors, però també la CEPC, han viscut de manera cíclica dicotomies com la de lluita institucional versus agitació o la de sindicalisme versus corretja de transmissió de l'independentisme a les aules.

OR. Exactament, i una tercera que seria la del finançament. Són les tres grans discussions que es tanquen amb la creació de la CEPC sobretot les referents a la lluita institucional i

“Per fer front a l’EEES s’ha optat per internacionalitzar el nostre marc de lluita” el tema del finançament. Un sector de la militància de l'AEN era la més reticent en aquests dos aspectes i foren uns temes que van dur molta cua. La qüestió del sindicalisme malgrat que tenim clar què volem, el problema és aplicar-ho.

Respecte a la lluita institucional i l'agitació considerem que són compatibles, ja que ambdues qüestions són eines i no objectius; en tot cas concórrer a les eleccions a òrgans universitaris depèn de cada cas concret i mai ha de ser prioritari ni fer perdre pistonada a la lluita diària.

Respecte al finançament, és un tema que s'aparca ràpid tenint clar dues qüestions: que el perill de les subvencions és que si es talla l'aixeta quedis fora de joc i que els diners rebuts no condicionin en cap cas.

Actualment esteu realitzant un procés de confluència amb l'Alternativa Estel (AE). Com veieu la situació?

RB. Nosaltres ens sentim hereus del BEI però des de 1993 fins a l'actualitat s'ha donat un gir ideològic que ens permet afirmar que, per exemple, hi ha molta menys diferència entre la CEPC i l'AE actualment que la que hi

hagué entre l'AEN i el BEI l'any 2000. S'ha de destacar que, des de la creació de la CEPC, hi hagut una voluntat de confluir.

OR. Després de consolidar l'organització -a partir de 2002- s'ha tendit a un progressiu acostament a nivell local en base el treball conjunt amb l'AE. Posteriorment aquest treball adquireix una base nacional amb la I Trobada d'Estudiants i es dóna un procés de confluència a nivell de treball. A partir d'aquí el següent pas és una proposta de confluència orgànica, el qual es va iniciar fa uns mesos.

D'altra banda, apuntar que hi hagut una sèrie d'aspectes que van ser traumàtics a Valls com el finançament o les institucions que hores d'ara no només estan resolts dins de la CEPC sinó que en general l'AE les comparteix en la seva pràctica totalitat. Per tant, creiem possible i necessari tirar endavant el procés per aconseguir la creació d'una organització estudiantil que sigui la més forta dels Països Catalans i al mateix temps referencial arreu del territori.

A banda del procés de confluència, quins són els reptes de futur de la CEPC? OR. Bàsicament és el d'aprofundir la feina sindical en els centres d'ensenyament. Es tracta de valorar si és més important resoldre els problemes de l'estudiantat -l'aplicació de Bolonya, els barracions, normatives d'exàmens, ús del català...- o bé de no parar de fer xerrades de temes externs. Això requereix formació per esdevenir com a organització una eina útil.

RB. Hem estat analitzant i rebutjant les reformes proposades pels diferents governs de torn. Però volem anar una passa per davant tal com estem fent amb el tema de Bolonya i començar a decidir quin model volem, definir què vol dir "educació popular, catalana i de qualitat".

L'aplicació de l’EEES ha trastocat els tradicionals marcs territorials de lluita. Com ho heu afrontat?

RB. S'ha optat per internacionalitzar les lluites ja que canvien els espais de presa de decsisió. Ens hem d'enfrontar les institucions que apliquen les lleis i que sobretot fomenten que no se'n parli però també a nivell internacional coincidint amb altres organitzacions amb les quals sintonitzem. A més, això suposa una projecció pels Països Catalans.