Accent 68

Del 18 d’octubre a l’1 de novembre de 2005 Distribució gratuïta 5.000 exemplars Publicació quinzenal d’àmbit nacional

Número 68

Periòdic popular dels Països Catalans

12-O: clam antifeixista Barcelona, València i altres localitats del país es mobilitzen contra la presència de grups feixistes i l’empara que reben per part de les administracions de tots els colors polítics El 12 d'octubre d'enguany es va viure amb nombrosos actes i manifestacions contra les celebracions institucionals i ultradretanes que commemoren la Hispanitat. Al matí el protagonisme es concentrà a Barcelona on la Plataforma Antifeixista havia convocat una marxa amb el lema "Tanquem la llibreria Europa, escombrem els feixistes dels nostres barris". A la tarda, se celebrà a València una concentració a la Delegació del Govern per denunciar la impunitat amb la que actuen les organitzacions feixistes, ja que s'havia autoritzat l'acte d'España 2000. Una altra tradició d'aquest dia és la de les botifarrades, la de Mataró va acabar amb l'encesa d'una bandera espanyola fet que ha estat censurat per part del tripartit local i el Partit Popular. Altres localitats com Sabadell, Vic, Reus i Girona han celebrat concerts i cercaviles reivindicatives.

Països Catalans / Pàgina 4

Sumari: Mobilitzacions antifeixistes pel 12 d’octubre Països Catalans / 4

Diada del País Valencià Països Catalans / 5

Iniciativa contra l’especulació immobiliària Països Catalans / 6

Sagunt lluita per preservar el seu patrimoni històric La policia no va permetre que la manifestació de Barcelona arribés a la llibreria Europa / Foto: Oriol Clavera

Rebuig rotund a la interconnexió elèctrica i al Pla de l'Energia del Principat

Cultura / 10

L'Ajuntament de Barcelona finalment privatitza Parcs i Jardins La Guàrdia Urbana desallotja l'acampada dels treballadors mentre el 90% de la plantilla participa a la vaga en protesta per la privatització

Manifestació en contra de la MAT / Foto: Oriol Clavera

Unes 5.000 persones es van manifestar a Barcelona la mateixa setmana que el tripartit aprovava el Pla de l'Energia del Principat. Els manifestants convocats per les plataformes contra la línia de molt alta tensió (MAT) i pel conjunt de l'ambientalisme català van demostrar el rebuig a qualsevol traçat que

interconnecti elèctricament les comarques gironines i nord-catalanes i a la política energètica dels governs regionals i estatals. Dies abans s'havien realitzat accions com l'entrega de centenars d'al·legacions al Pla amb un ase català -símbol de la campanya contra el projecte-, una performance sobre

els efectes dels camps electromagnètics davant la seu de Red Eléctrica Española (REE) a Barcelona, una de les empreses implicades en la construcció de la MAT, o un pilar casteller convocant a la manifestació durant la festa major de Barcelona.

Protesta de treballadors de Parcs i Jardins

El govern municipal barceloní ha tirat endavant finalment la transformació de l'Institut Municipal de Parcs i Jardins en una Entitat Pública Empresarial. La regidora d'ICV-EUiA i presidenta de l'Institut, Imma Mayol, i l'alcalde, Joan Clos, no han tingut en compte ni les massives protestes dels propis treballadors de Parcs i Jardins ni el manifest contrari signat per la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, la CGT i un centenar d'entitats més de la ciutat, i han aprovat un pla que significarà la progressiva privatització del servei municipal de Parcs i Jardins, l'entrada massiva de subcontrates i la precarització de les condicions de vida dels treballadors del sector.

Economia / Pàgina 7

Tres morts més en accident laboral a València Tres morts més en diferents sinistres laborals a la ciutat de València han fet augmentar, encara més, la sinistra taxa de mortalitat laboral. Segons dades del Minisrteri espanyol, s’ha produït un augment del 33% de morts en accidents laborals a València al

Països Catalans / Pàgina 6

Entrevista a Aram Aharonian, director general de Telesur

2005 respecte l’any anterior. Amb aquests accidents de la darrera setmana ja són 150 les persones mortes en accidents laborals als Països Catalans sota jurisdicció espanyola des de principi d’any.

Economia / Pàgina 7

2/

EDITORIAL

Trenta mil persones "Trenta mil persones esperen a l'altra banda de la reixa". Aquest era l'avís d’alerta que llençava el comissari europeu després de setmanes de polèmica pels incidents a les fronteres dels territoris ocupats de Ceuta i Melilla.

Les persones immigrades són és una font de notícies i imatges atractives per al sensacionalisme mediàtic. Des de les imatges dels cossos de persones mortes arribats a les costes de les platges del sud fins a la precarietat dels habitatges on els nouvinguts es veuen obligats a viure, les audiències europees estem acostumades a la imatge més crua de la immigració: la imatge de la misèria i la degradació humana.

Les escenes de Ceuta i Melilla, però, han aportat un nou matís. I és que han fet evident la trinxera darrera de la qual es refugia la societat occidental per defensar a qualsevol preu una qualitat de vida aconseguida, en bona mesura, gràcies a l’explotació del continent africà. D’una banda ens han ensenyat el que s’anomena món civilitzat. Sobre aquest món ens han mostrat les imatges de campaments de refugiats on els immigrants són acollits humanitàriament, d’una policia que disposa de la més avançada tecnologia i que ens asseguren que actua d'acord amb l'estat de dret i amb el suport d’uns polítics ferms però democràtics. De l’altra banda de la frontera només han mostrat caos, desesperació i desconeixement. No ens han parlat, però, de l’origen dels trets que des del costat espanyol han matat diverses persones les darreres setmanes a la frontera, dels polítics que no tremolen en dictar ordres d’expulsió, de comissaries i centres d’internament espanyols on els immigrants són maltractats ni de l’augment de la repressió marroquina contra els immigrants després de la vista de la vicepresidenta del Govern espanyol al Marroc. Aquesta visita, no ho oblidem, també ha comportat aventatges econòmics i comercials per al país alauita, que molta gent ha interpretat com un finançament perquè Rabat endureixi el tracte cap als que pretenen creuar el mur.

A Ceuta i Melilla s'ha vist com han colisionat la nostra seguretat i benestar amb la irracionalitat i la por, amb allò desconegut. Així, hem establert una divisió clara que ens permet espolsar-nos de sobre les nostres responsabilitats quan justifiquem les mesures repressives -amb pallisses de la Guàrdia Civil incloses- perquè allò que hem de protegir s'ho mereix, o quan ens desentenem del que passa amb aquestes persones a l'altra banda de la frontera perquè ja no és jurisdicció pròpia.

Ara ens diuen que hi ha trenta mil persones esperant per creuar el mur.

Aquesta alerta de segur que s’ha transformat en la ment de molts europeus en una amença, en la imatge d’uns bàrbars incontrolats que en grup i sota la protecció de la nit ataquen el nostre món. Han creat en l’imaginari col·lectiu una nova amenaça per al vell continent.

I mentrestant, els dirigents europeus impulsen noves iniciatives com ara l'Estratègia Europea per a l'Àfrica, que recentment ha aprovat la Comissió Europea. Aquest "Pla Marshall" per a l'Àfrica pretén promoure la seguretat i el desenvolupament dels estats africans i coordinar tota l'ajuda comunitària que arriba al continent del sud. Un pla, però, que sembla sobretot mediàtic i que no pretén qüestionar les injustícies socials i econòmiques i els règims que les mantenen. Europa està disposada a perdre privilegis econòmics per reduir la misèria d'Àfrica?

Està disposada a fomentar -o potser hauríem de dir a permetre- la democràcia als països africans quan açò supose una pèrdua "d'estabilitat i ordre"? La qüestió del Sàhara Occidental ens ve a la ment a l'hora de pensar en les contrapartides per la col·laboració del Marroc en aquestes qüestions. Però per a les nostres classes dirigents tot s'hi val per preservar l'Europa històrica i moderna de la imatge de foscor i irracionalisme que ens han projectat sempre de l’Àfrica.

Tanmateix, la qüestió de la immigració és molt més complexa que les imatges que ens creem a base de tòpics i de pors irracionals. D'entrada, no hem d'oblidar que el principal problema és encara dins les nostres fronteres, on milers de persones viuen en condicions infrahumanes per culpa de les nostres lleis. Hauríem de ser més modestos i acabar amb el sentiment de superioritat europea que tan subtilment transmeten els polítics i els mitjans de comunicació. Perquè, al cap i a la fi, a l'altra banda de la frontera hi ha trenta mil històries de misèria, patiment i vergonya que són conseqüència de la història europea.

L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans.

Número 68. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.

Redacció Valencia: c. de Ripalda, 20, baixos, València 46003.

Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. Barcelona 08012.

Adreça electrònica laccent@laccent.info. Telèfons de contacte: Subscripcions: 646 98 16 97. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 616 07 33 28.

Consell de Redacció: Coordinació: Andreu Ginés i Arnau Urgell Països Catalans: Laia Altarriba, Jaume Calafell, Martí Cirici, Laia Creus, Pep Giner, Laura Llum, Aure Silvestre, Arnau Urgell. Economia: Andreu Ginés, Àlex Tisminetzky. Internacional: Juanjo Garcia, Sónia Jiménez Villanueva, Manel López. Cultura: Joan Sebastià Colomer, Jordi Garrigós, Josep Maria Soler, Pau Tobar, Hector Serra. Correcció: Mercè Mauri. Edició gràfica: Raimon Porta, Àlex Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia.

Secció Gràfica: Oriol Clavera, Mireia Comas, Oriol Diez. Distribució: Martí Urgell, Martí Gutiérrez, Oriol Capdevila. Han col·laborat en aquest número: Marc Barrisants, CS Sants, Carles Mulet, Lucas Marco, Pere Joan Sala, Àngel Samper.

OPINIÓ

Del 18 d’octubre a l’1 de novembre de 2005

COL·LABORACIÓ

Marina d’Or, la destrucció total Ningú sap massa bé com, però el fallit projecte Marina d'Or al terme d'Orpesa (Plana Alta), ha passat meteòricament des del fracàs absolut a convertir-se en un monstre urbanístic que sobrepassa tot el conegut fins ara a les terres valencianes.

Tot i que la zona d'Orpesa encara està a mig edificar, Jesús Ger, l'amo d'aquest caspós imperi de gratacels a vora platja, es vol assegurar el creixement immediat un cop exhaurits els milers de metres quadrat d'aquesta localitat, i opta, el 2003, per urbanitzar la darrera platja verge de les comarques de Castelló: la de Torre la Sal a la veïna Cabanes, prolongació natural de Marina d'Or. El procés legal s'inicià tot just una setmana abans de les eleccions municipals, quan s'acceleren els tràmits per poder aprovar l'adjudicació d'aquesta Pla d'Actuació Integral (PAI) a Marina d'Or, tement canvis significatius en el Govern municipal (la pèrdua de la majoria absoluta del PP). Però, curiosament, dels 6 regidors del PP només 2 voten a favor de donar el PAI a Marina d'Or, sent els 5 vots del PSPV a l'oposició els que aproven el projecte tot i la forta oposició veïnal contra la proposta d'urbanització de milió i mig de metres quadrats, per ubicar 26000 persones en un terme municipal que només en té poc més de 2700. Poc després, les eleccions van castigar al PSPV i apuntalar al PP en el Govern municipal.

Dos anys després, està damunt la taula l'aprovació del major PAI presentat al País Valencià, quasi 20 milions de metres quadrats entre Cabanes i Orpesa i una població de 120.000 persones per establir-hi, és a dir, un nou Castelló nascut del no res.

Després que EU recusara a dos regidors del PP per treballar a per Marina

d'Or i l'absència de la regidora d'urbanisme del PP, anunciada des de feia dies per no compartir la filosofia del PAI; la pilota tornava a estar damunt del PSVP, que, de nou, a l'oposició, és qui tira endavant juntament amb els vots del PP el PAI més polèmic dels que recordem per aquestes terrenys. Finalitzava així la incògnita de la lluita pel PAI entre els dos gegants empresarials nodrits baix la llarga ombra de Carlos Fabra: Lubasa-PGP contra Marina d'Or. I el gat se l'enduia a l'aigua el paradigma de la destrucció territorial i el mal gust... amb majories absolutes de vots favorables a Orpesa (PP, PSP i GIO) i a Cabanes (PP-PSPV).

En el cas de Cabanes, on recau el 90% del PAI, havíem vist com l'únic interlocutor entre veïns i afectats i les empreses era el grup municipal d'EU-l'Entesa (un regidor front a onze de la majoria del pacte del formigó PP-PSPV). Mentre nosaltres portàvem propostes al plenari per fer respectar els habitatges existents, el PP les llençava per terra i el PSPV callava. Al remat, havíem de negociar directament amb Marina d'Or i Lubasa que es respectasen el major número d'habitatges i es minimitzara en la mesura del possible l'impacte ambiental.

Ara el PAI ha estat remés a les diverses Conselleries competents. aquestes l'hauran de retornar amb les modificacions necessàries per a què els ajuntaments l'aproven un altre cop abans que la Conselleria de terriotri done el vist-i-plau definitiu.

Aquest procés, suposant que vaja tot bé, costarà com a mínim dos anys.

No obstant això, l'endemà de l'aprovació provisional l'empresa va començar una agressiva campanya publicitària.

La gran pregunta que jau darrere tot

LA VEU DELS LECTORS I LECTORES

La realitat territorial Ja fa un mes de la Diada i en podem opinar des d’un punt de vista més exterior. Com cada any la repressió no s’atura (càrregues policials i detencions). Concerts, actes, concentracions i manifestacions... l’esquerra independentista no s’atura. Però potser ens podríem replantejar la idea del territori, perquè a la capital ens fem sentir molt, però més enllà? Sovint llegeixo diaris i notícies a Internet on es convoca sempre a Barcelona i voltants, i sembla que tinguem una mica abandonats els nostres companys, sobretot els de nord enllà. Perquè allí també hi ha agitació i sarau: les escoles Bressola, les protestes contra la Septimanie, el Bloc Català i molts altres. I això ho dic perquè parlant dels Països

Catalans, molta gent no té present ni el nord ni la Franja. Erròniament es pensa que estan formats pel Principat, el País Valencià i les illes, i la realitat no és així. Ens caldria més unitat territorial perquè els enemics són forts i la lluita dura, no ens deixarem vèncer fins acabar el llarg i dur camí de la llibertat. Així que salut i revolta popular!

Irena Nicolau i Puigmartí, Sant Cugat (Vallès Occidental)

Amb una sola veu!

S'està vivint arreu dels Països Catalans el procés de reforma dels estatuts d'autonomia dels diferents territoris dividits en autonomies espanyoles. Al Principat el procés ha estat llarg i complex i els polítics professionals han ofert tot un espectacle mediàtic que ha desem-

açò és fins quin punt l'empresa pot ser viable econòmicament per a la multimilionària despesa diària que té en conceptes de publicitat i d'inversió en compra de terrenys; a simple vista, els números no ixen.

Mentre, l'imperi creix, la televisió de Ger, TV6, emet des d'Orpesa les bondats de l'empresa amb acceptables índexs d'audiència, i la premsa local modera les critiques per no perde ingressos de publicitat. D'altra banda, la majoria de regidors -i dels seus familiars- d'Orpesa i Cabanes treballen directament o indirectament per a l'empresa.

Del Parc Temàtic Mundo Ilusión, que era l'excusa per a fer el PAI, ara ningú no se'n recorda, però pot ser la carta que es guarden a la màniga per si fa falta impulsar els negocis de Ger; seguint el model de "Quiebra Mítica": diners públics per a aixecarlo, mentre tots els beneficis se'ls queden els empresaris amics del PP. Paral·lelament, el vial CabanesOrpesa esdevé la columna vertebral d'aquest PAI gegantí. Ara ja ningú té dubtes del perquè d'aquest vial que destrossa el Desert de les Palmes.

Tampoc ningú dubta del perquè de l'aeroport de Bell-lloc-Vilanova d'Alcolea, ubicat arbitràriament en terrenys del vicepresident de la Diputació o del PAI Torre la Sal que posarà a un pam real del Parc Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca a 26000 turistes...

I tot açò, en una terra on no tenim una gota d'aigua i, prompte, ni un grapat de terra.

Carles Mulet Regidor d'EU de Cabanes Per a més informació

http://marinador.be/ bocat en un text rebaixat nacionalment; tot plegat entre la més gran apatia ciutadana. Paral·lelament, l'esquerra independentista EI- s'ha mostrat inoperativa i tret d'algunes excepcions s'ha caracteritzat per la nul·la presència en aquest debat. El conjunt de l'EIno pot mantenir-se al marge dels fets que s'estan produint. Cal que prengui partit mobilitzant les bases en una campanya que s'ha de centrar en destapar les contradiccions i renúncies de l'Estatut. Cal que l'EI mogui fitxa i es posi a treballar seriosament partint de la unitat d'acció i programàtica. Ja no s'hi valen excuses, hem de parlar amb una sola veu, cohesionada i plural.

Si no activem una campanya seriosa a curt termini, farem un ridícul espantós. I tal i com estan les coses per el nostre poble no ens podem adormir.

Jordi Navarro, Girona (Gironès)

La veu dels lectors és espai on podreu participar d'aquest projecte amb les vostres opinions sobre qüestions d'actualitat. Si teniu quelcom que aportar, dir o denunciar, només cal que ens envieu un text d'un màxim de mil cinc-cents caràcters a opinio@laccent.info.

Del 18 d’octubre a l’1 de novembre de 2005

/3

PA Ï S O S C ATA L A N S

Els 10 penedesencs seran jutjats per "delicte electoral" La jutgessa nega a la defensa l'accés al vídeo de la Guàrdia Civil, única prova de càrrec contra els joves Martí Cirici, Barcelona La Fiscalia del Jutjat d'Instrucció número 3 de Vilafranca del Penedès ha demanat portar a judici els deu penedesencs vinculats a l'esquerra independentista per haver-se manifestat durant la jornada de reflexió prèvia a la celebració del referéndum sobre la Constitució Europea.

La defensa dels independentistes, que esperava l'arxiu de la causa, ha mostrat la seva sorpresa per aquest fet alhora que ha donat a conèixer que la jutgessa els ha vetat la visualització del vídeo incriminatori en què apareixerien els deu joves que van ser denunciats per la Guàrdia Civil. El vídeo acusatori va ser gravat per dos agents que es van traslladar des de Sant Andreu de la Barca a Vilafranca per aquest motiu. La jutgessa ha dictaminat que sigui la secretària judicial qui vegi el vídeo i que posteriorment l'expliqui als advocats de la defensa, una circumstància que la defensa dels acusats considera Final de la manifestació de suport als encausats que va recòrrer Vilafranca del Penedès / Foto: L’Accent "surrealista".

A més, la defensa dels encausats s'ha mostrat perplexa per la jutges diferents en aquests 800 persones es van manifestar de la mobilització com una mosintenció de portar a judici els mesos. per protestar contra el procés als tra de desobediència, davant la joves, que Els fets es deu joves penedesigualtat de encara no s'ha remunten al pas- desencs a concondicions en “Prop de 800 “Recentment, confirmat, quan sat 19 de febrer, vocatòria de què es va celepersones es van diverses entitats i ni tan sols s'ha jornada de refle- l ' o r g a n i t z a c i ó brar la campanmanifestar per personalitats han fet "una acusaxió, quan prop Endavant i amb ya.. protestar contra el d'un centenar de el suport de la manifestat el seu ció formal conRecentment, procés als deu tra ells”. També persones van C a n d i d a t u r a diverses entitats suport als joves joves” han volgut desparticipar en la d'Unitat Popular i personalitats encausats” tacar que les manifestació que (CUP). com el president circumstàncies que envolten el es va fer contra la Constitució Els encausats, Francesc Freixas, del Consell Comarcal de l'Alt cas són atípiques perquè el delic- Europea pel centre de la capital David Sànchez, Xavier Jacint Penedès, Ramón Xena, van te electoral no apareix regulat al del Penedès. La manifestació es Pérez, Joan Lòpez, Miquel manifestar el seu suport als joves Codi Penal espanyol sinó en la va dissoldre després de la lectura Vendrell, Lluís Gili, Marc Isach, i va reiterar la seva posició conLlei orgànica de règim electoral d'un manifest en què censurava Alba Pradas, Oriol Sivill i Oriol trària al procés contra els deu general (LOREG), i en aquest el tractat europeu perquè no Viñas van assumir la participació independentistes i el seu rebuig mateix sentit, han remarcat que reconeixia ni Catalunya ni el en la manifestació en una roda de al projecte de la Constitució el cas ha passat per les mans de 3 català. El mes de maig, prop de premsa apel·lant a la legitimitat Europea.

L’APUNT

Comença el judici contra la policia pels fets de la cimera El passat 3 d'octubre s'inicià el judici que portava a quatre policies espanyols al banc dels acusats per les detencions de dos independentistes d'Elx a la Cimera europea celebrada a Barcelona l'any 2002 (veure L'Accent 66).

Els agents -que s'enfronten a unes penes de 13 anys de presó, multes de 60.000 euros, 10 anys d'inhabilitació i indemnitzacions de 94.000 euros per a cada ilicità- van idear una estratègia de defensa consistent en afirmar que un dels independentistes els havia agredit moments abans del vídeo que presentava l'acusació.

Per la seva banda la fiscalia va impugnar els vídeos presentats exigint-ne la còpia original -que no ha estat localitzada- i va pressionar als joves per tal que entressin en contradiccions quan declaraven. Segons fonts dels detinguts i d'Alerta Solidària "la fiscalia està defensant els acusats d'una manera molt clara" fet que consideren "vergonyós, ja que s'està encobrint una actuació policial amb clars indicis de delicte". En aquest sentit en la darrera sessió celebrada la fiscal ha arribat ha demanar que les despeses judicials siguin costejades pels demandants per "la temeritat al sol·licitar penes d'inhabilitació tan elevades i pels danys morals causats als agents policials".

Segons ha declarat a L'Accent en Francesc, un dels independentistes d'Elx, són pessimistes respecte la resolució del cas però consideren que malgrat possiblement els policies seran absolts l'actuació policial no ha restat impune. Finalment, agraeixen a Alerta Solidària la campanya de difusió realitzada.

Despullats per denunciar la tortura La protesta es va fer a Sants un any després de la detenció i maltractaments a tres joves de l'Hospitalet i Cornellà Martí Cirici, Barcelona.

El dimarts 4 d'octubre, es va fer una acció de denúncia contra la tortura, un any després que tres joves, dos de l'Hospitalet i un de Cornellà, fossin detinguts i torturats per membres de la Policia espanyola, acusats del llençament de còctels molotov la matinada del 4 d'octubre del 2004 contra la comissaria de la carretera de Sants.

En la protesta, unes trenta persones tallaren la carretera de Sants a

l'alçada de la comissaria, amb una pancarta que, amb el lema "Les declaracions sota tortura no són cap prova" recordava aquell episodi repressiu.

Diversos participants en la protesta es van despullar emmig del carrer davant del desplegament d'antiavalots de la Policia que rodejava l'edifici. També van abocar pintura vermella. Segons van explicar, amb aquesta acció es volia visibilitzar la situació d'indefensió total que viuen les persones davant les tortures, situacions

que com en aquella ocasió, serveixen per obtenir declaracions inculpatòries dels detinguts.

Reobren la querella per tortures Justament els mateixos dies es sabia que la denúncia per tortures interposada pel noi de Cornellà encausat pels mateixos fets s'havia reobert en ser acceptat el recurs interposat a l'Audiència Provincial de Barcelona. A partir d'aquest moment, el jutge Ramírez Suñer, del jutjat nº 13 de Barcelona, hauria de prendre declaració el proper

Acció de denúncia de la tortura davant la comissaria de Sants

24 d'octubre als agents de la policia nacional espanyola que van participar en la detenció i en els maltractaments que el jove va denunciar que havia patit a la comissaria de Sants. Com demostraven les marques, ferides, blaus i

la perforació de timpà provocades pels cops dels polícies, que li va provocar lesions auditives durant diverses setmanes. Les denúncies per tortures dels altres joves de L'Hospitalet van ser arxivades anteriorment.

PAÏSOS CATALANS

4/

L’APUNT

Tanquem la Llibreria Europa!

La manifestació que va recórrer els carrers de Gràcia aquest 12 d'octubre portava aquest reivindicatiu lema; un dels més popularitzats els darrers anys a les activitats antifeixistes a Barcelona. Aquesta llibreria, que va ser oberta a la dècada dels anys vuitanta a aquest barri de Barcelona, ha estat convertida en un referent del moviment feixista, no només dels Països Catalans, sinó per a tot Europa. Des dels seus inicis va estar lligada a una organització ja desapareguda, la tristament coneguda CEDADE (Circulo Español de Amigos de Europa), i a les seves activitats polítiques. A la llibreria Europa encara es pot adquirir fàcilment un material que és difícilment accessible en altres països europeus, amb legislacions menys permissives amb el revisionisme de l'holocaust i la justificació del nacionalsocialisme. De fet, bona part de les seves vendes es fan a partir de la seua pàgina web; on aquest establiment s'autopublicita com "Una llibreria per a gent inquieta". Els intents per tancar aquesta distribuïdora de llibres han estat constants des de mitjans dels anys noranta, amb continus judicis, un dels quals, el 1998, va aconseguir que el seu responsable, Pedro Varela, fos condemnat a dos anys de presó per apologia del genocidi i a tres anys més per incitació a l'odi racial. Fins ara, però, Varela encara no ha trepitjat la presó i la llibreria continua amb les seus portes obertes.

El passat més de març, la llibreria Europa va tornar a l'actualitat després que un grup d'antifeixistes l'assaltaren per boicotejar una conferència a la qual participava David Duke, un històric dirigent de l'extrema dreta nord-americana i membre declarat del Ku Klux Klan.

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ

Ser subscripor de L’ACCENT et permet rebre a casa cada quinze dies la publicació i col·laborar amb el projecte d’informació popular i compromes amb la realitat dels Països Catalans

Del 18 d’octubre a l’1 de novembre de 2005

12 d’octubre antifeixista a les principals ciutats España 2000 va fracassar en el seu intent de fer de València l'epicentre ultra de l'Estat

Concentració a la delegació del Govern a València / Foto: L’Accent

Miquel Benlloch. València.

Si en els darrers anys l'epicentre de les celebracions feixistes del 12 d'octubre, dia de la Hispanitat, s'havia ubicat a Barcelona; enguany, bona part del protagonisme s'ha traslladat des d'aquesta ciutat fins als carrers més cèntrics de València. Els precedents més importants d'aquestes celebracions ultres tenien el seu punt en la concentració que cada any organitzava, l'ara empresonat per tràfic de drogues, Ricardo Saenz de Ynestrillas a la plaça dels Països Catalans del barri de Sants; i que la pressió popular va obligar a traslladar a les afores de Barcelona, a la muntanya de Montjuïc. Enguany, els feixistes van tornar a organitzar la seua ja tradicional concentració a aquest indret, que va aplegar poc més de tres-cents ultres. Com a resposta, també a Barcelona fou convocada una manifestació antifeixista amb el lema "Tanquem la llibreria Europa, escombrem els feixistes dels nostres barris" en al·lusió a aquesta històrica botiga on des de fa dècades es venen llibres i altre material de marcat caràcter racista i xenòfob. La manifestació, que va recórrer els carrers del barri de Gràcia, va tenir un caràcter tranquil, malgrat el dispositiu policial. A la plaça de Rius i Taulet es va fer una parada i es va penjar una pancarta a la façana de l'Ajuntament. El cordó policial no va permetre arribar a la llibreria i posteriorment la marxa es dirigí a l'estació de metro de Fontana, on

Nom i cognoms: Codi postal: Tipus de subscripció: Domicialiació bancària Nom del titular: Entitat

l'any passat fou assassinat un jove del barri a mans d'un grup de nazis.

Al parlament final també es va fer un recordatori a altres víctimes del feixisme com Guillem Agulló i es denuncia la manifestació que aquella mateixa vesprada havia organitzat España 2000 a València.

Justament, la vesprada del 12 d'octubre, l'epicentre ultra de tot l'Estat es va traslladar a la ciutat del Túria; fet que representava tota una novetat; ja que en aquesta ciutat les manifestacions ultres se celebraven el 25 de novembre, aniversari de la mort de Franco, malgrat que en els últims anys ni tant sols s'havia celebrat de manera pública, més enllà d'alguna missa nostàlgica.

Enguany, però, es va voler organit-

zar un macroacte que reunís tot l'espectre ultra de l'Estat amb el lema "Orgulloso de ser español", i amb l'organització del partit España 2000, amb molta presència els darrers anys fonamentalment al País Valencià i zona de Tarragona.

Des del moment del seu anunci oficial, al mes de juliol, la marxa organitzada per aquest partit va alçar una forta oposició popular inclós la reactivació de l'Assemblea Antifeixista a la comarca de l'Horta. A mesura que s'aproximava la data de celebració s’accentuà la campanya de denúncia de les activitats de l'entramat politic i econòmic que conformen España 2000 i Levantina de Seguridad. Com a mesura preventiva, i dins del clima d'alarma

Els altres 12 d'octubre A més de Barcelona i València, a altres municipis dels Països Catalans també s’organitzaren activitats contra el dia de la Hispanitat.

A Sabadell, l'Assemblea de Joves del Sud va convocar una cercavila amb el lema "El nostre silenci els fa forts!" i a Vic la CEI-Osona va realitzar la tradicional manifestació comarcal.

A Mataró, un any més, es dugué a terme la tradicional botifarrada de Maulets contra la hispanitat; un dels actes amb més arrelament dels que es fan aquesta data al nostre país. Enguany, unes dues mil persones acudiren al dinar popular i als concerts gratuïts que es realitzaren durant la nit.

L’acte no va estar exempt de polèmica, ja que el PP local ha exigit responsabilitats per la crema d’una bandera espanyola protagonitzada per uns encaputxats que van aprofitant les aturades entre

els parlaments i els concerts. De fet, l’Ajuntament ha anunciat que obrirà una investigació pels fets, mentre que la CUP local ha defensat els organitzadors i ha denunciat que un fet així puga ser constitutiu de delicte.

D’altra banda, al barri de Sant Andreu, membres de la campanya Països Catalans Insubmisos feren una espectacular acció al cementiri d'aquest barri de Barcelona, que consistí en la destrucció del cap de l'estàtua que representa un soldat franquista de la Guerra Civil. Per últim, a la comarca del Comtat, les assemblees de la Vall d'Albaida i del Comtat d'Endavant organitzaren la tradicional activitat "Un Cim una Estrelada", pujant al Montcabrer i desplegant una estelada gegant que va poder ser vista des de diferents punts de la comarca.

Adreça: Població: trimestral (10,5 euros)

Oficina

social generat, es va aconseguir regirar la convocatòria inicial després que un grup de particulars s'avançaren a l'organització feixista en la seua demanda del lloc i hora inicial a la Delegació del Govern.

Aquest fet, però, no impedí que els actes ultres se celebraren amb normalitat, això sí, traslladant l'hora d'inici de les 12 a les 6 de la vesprada del mateix dia. A eixa hora, l'Assemblea Antifeixista va convocar també una concentració, justament davant la Delegació del Govern per mostrar el rebuig a la impunitat amb què les organitzacions feixistes actuen darrerement.

Amb el lema "Contra el feixisme d'ahir i d'avui", es concentraren mig miler de persones; envoltades per un fortíssim dispositiu policial amb més de deu dotacions de les unitats d'intervenció policial; una situació que contrastava amb els pocs efectius de la policia local que custodiaren la marxa ultra. El balanç de la mobilització feixista es pot considerar negatiu, en paraules de membres de l'Assemblea Antifeixista, tenint en compte la previsió inicial dels seus organitzadors per reunir un mínim de cinc mil persones i el pressupost amb què comptava, proper als trenta mil euros. Per altra banda, des d'aquesta assemblea es continua alertant de les activitats que el neofeixisme està desenvolupant al sud dels Països Catalans els darrers temps.

Telèfon: semestral (21 euros) Població:

Control

Número de compte

Envieu aquesta butlleta per correu a: c. Virtut, 14 baixos, 08012 Barcelona o c. Ripalda, 20 baixos esquerra, 46003 València; truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a subscripcions@laccent.info

Us prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció.

Signatura:

Del 18 d’octubre al 1 de novembre de 2005

El País Valencià celebra la Diada amb diferents actes i manifestacions Enguany Endavant va convocar per la seua banda una manifestació independentista al barri del Carme Hèctor Serra, València.

Un any més, milers de valencianes i valencians han celebrat la seua Diada participant activament en els actes que s'han organitzat al voltant del 9 d'Octubre. Amb un missatge diferent, cada sector del poble valencià s'ha fet present en manifestacions, encontres i jornades festives que s'han celebrat arreu del territori.

Manifestacions el 8 i el 9 Dissabte 8 d'octubre, al voltant de deu mil persones, segons els organitzadors, van secundar la manifestació convocada per la Comissió 9 d'octubre amb el lema "Per la terra, la gent i el País: no a aquest Estatut". La marxa va transcórrer amb normalitat des de la plaça sant Agustí fins al Parterre, on es va llegir el comunicat que la comissió havia redactat. Maulets va tornar a reunir el bloc més nombrós de gent.

D’altra banda, el 9 d'octubre

Pancarta de la manifestació d’Endavant al barri del Carme / Foto: Endavant

també va comptar amb una inèdita convocatòria a la ciutat de València impulsada per Endavant - OSAN. Mig miler de persones van participar a la manifestació que va recórrer el barri del Carme la vesprada del 9, en la qual el

lema principal va esdevenir una crida per no perdre el Nou d'octubre: "Amb les reformes dels estatuts, els Països Catalans no tenim futur. Construïm un futur lliure.

Independència i socialisme".

Amb un fort desplegament poli-

cial, l'acte va servir per oposar-se al pacte PP-PSOE en la reforma de l'Estatut valencià, i per comprometre's amb la significació de la Diada, a la qual les manifestants no volien claudicar ni tan sols perquè els feixistes també hagueren convocat eixa vesprada una marxa que va comptar, finalment, amb un reduït nombre de participants que no arribava a la cinquantena.

La manifestació independentista va cloure a les Torres de Quart amb els parlaments de representants d'Alerta Solidària, CAJEI i Endavant. També es va llegir la carta que havia manat el pres polític català Diego Sánchez. Les notes de La Moixeranga van posar el punt i final a una jornada compromesa.

Per una altra banda, el mateix cap de setmana, la Flama del Correllengua va acomiadar-se del País Valencià amb dos grans actes a Sueca i a la ciutat de València.

La ciutat de València ja compta amb un Palau de les Arts reial El cost de la inauguració supera el pressupost cultural del Consell A. Ginés i Sànchez, València.

El macro complex de l'arquitecte Santiago Calatrava ja compta amb un altre recinte inaugurat. Després del Museu de les Ciències Principe Felipe, ara ha sigut el torn del Palau de les Arts Reina Sofia. La família reial espanyola pot estar ben contenta de les mostres d'homenatge que reiteradament rep dels polítics valencians, no així el món de la cultura en general que es queixa que darrere dels projectes faraònics hi ha una manca absoluta de política cultural.

El Palau com a exemple La necessitat d'un recinte d'aquestes característiques en una ciutat com València és certament qüestionable ja que la tradició operística -i aquesta ha de ser la seua principal ofertahi és escassa. Per a molts dels ciutadans la programació del Palau de les Arts i l'existència de públic suficient per omplir els espectacles és tota una incògnita, però açò no sembla preocupar al Govern valencià, més preo-

cupat pel continent que pel contingut. De fet, ja hi ha antecedents, com ara el Museu de la Il·lustració i la Modernitat que encara no té cap exposició permanent de rellevància i que malgrat l'edifici atractiu ningú no sap perquè es va dedicar a un període gens destacat de la nostra història.

Amb el Palau de les Art s'ha tornat a posar de manifest que la preocupació del Govern per la cultura és minsa.

Només repassant les xifres de la cerimònia d'inauguració ens podem fer una idea d'aquest tarannà: 2,8 milions d'euros s'ha gastat la Generalitat Valenciana en l'espectacle que es va retransmetre quasi íntegrament per la televisió regional i que va ser ressenyat a molts altres mitjans.

Aquesta xifra, segons han informat diversos mitjans, és superior a la que la Generalitat Valenciana dedica anualment a la inversió en biblioteques, edicions, museus, belles arts i patrimoni. Desgranant el pressupost

/5

PA Ï S O S C ATA L A N S

BREUS

En defensa del riu i el delta El dia 16 se celebrà una bicicleta reivindicativa per a la defensa del delta del Llobregat amb un doble inici, Bellvitge i el Prat de Llobregat. Les dues columnes van trobar-se al pont de Mercabarna, al punt on fa un any es va produir el desviament del riu Llobregat -considerat il·legal pel Tribunal Suprem espanyol-. Aquest acte ha servit per presentar un manifest en defensa del riu i el delta firmat per diverses entitats ambientalistes i veïnals així com la Plataforma Salvem el Delta i el KOP del Prat.

Consideren que una de les accions més urgents és evitar la desaparició de la zona humida formada de manera natural a l'antiga llera del riu.

El Correuniversitats es posa en moviment Per quart any consecutiu la flama del Correllengua arriba a les universitats de l'àrea metropolitana de Barcelona durant la setmana del 24 al 27 d'octubre. L'Alternativa Estel, la CEPC i l'AEP, sindicats d'estudiants organitzadors del Correuniversitats, ompliran les aules de xerrades i actes reivindicatius en clau nacional i reclamant la presencia del català arreu del país. Com a plat fort del cicle el dijous 27 es tancaran les jornades amb un concert al Campus Sud de la UB amb la presencia de grups com Revolta 21, Cesk Freixas o Ad Versaris

El Roser, 298 anys després Complex de Ciutat de les Arts i la Ciència de València

de cultura valencià, s'observa com la partida d'enguany només dedica 410.000 euros a l'adquisició de llibres per a les biblioteques; 65.000 euros al foment de la lectura; 377.000 a la promoció i ajuda als llibres en català.

Com no podia ser d'altra manera, nombrosos col·lectius del món de la

cultura i l'espectacle han aprofitat la inauguració del Palau per denunciar la política del Consell. Entre els que més han protestat hi ha el sector teatral organitzat entorn de la Plataforma de Professionals de les Arts Escèniques que veu com any rere any el Consell margina el sector i retalla ajudes.

Diversos col·lectius de Lleida encapçalats pel casal independentista l'Ocell Negre celebraren una marxa de torxes el passat 11 d'octubre per commemmorar la caiguda de la ciutat en mans de les tropes borbòniques. L'acte que reuní un centenar de persones, segons informa Miquel Soriano, va cloure's a l'edifici del Roser, símbol de la resistencia de la població l'any 1707 i que actualment es veu amenaçada pel projecte de reconversió en "parador nacional".

6/

BREUS

ILP per salvar Mallorca La recenment creada plataforma Salvem Mallorca (veure L'Accent 65) ha engegat una campanya de recollida de firmes per tal de poder tirar endavant una iniciativa legislativa popular (ILP). L'objectiu és pressionar per tal de modificar les lleis més desenvolupistes com les DOT, la Llei de carreteres o la de ports esportius per evitar tots els projectes urbanístics i d'infraestructures que actualment es preveuen.

Des del GOB, una de les entitats promotores, s'espera que se superin les 10.000 signatures necessàries perquè la iniciativa pugui prosperar.

Pot de Plom censurats de nou Si fa uns mesos era a Xàtiva, ara ha estat a Bocairent (Vall d'Albaida). L'alcalde, Juan Sanchis Ferre (PP), ha impedit que Pot de Plom -grup de teatre d'Alcoi- realitzara el seu espectacle El Chou perquè, segons la seva versió, el local on s’havia de representar aquesta obra teatral no complia els requisits legals adients. Així doncs, l'espectacle programat pel passat 1 d'octubre es va haver de suspendre. El fet que Pot de Plom tinga un repertori d'obres força crítiques amb les autoritats valencianes (Por al Centenari, Jordiet, entre altres) li està costant la censura de les autoritats.

Concentració contra el mur de Melilla i Ceuta El passat 10 d’octubre, la Plataforma Contra la Pobresa i l'Exclusió Social d'Alacant va convocar una concentració a la plaça de la Muntanyeta que reuní 200 persones amb el lema "Drets Humans per a totes i tots.

Trenquem les fronteres". Es volia mostrar el total desacord amb l'actuació del Govern espanyol respecte a la qüestió dels immigrants a les fronteres de Ceuta i Melilla amb el Marroc, fet que suposa, segons els manifestants, una violació dels Drets Humans. La convocatòria realitzada bàsicament a través de correus electrònics i missatges de mòbil és l'inici d'una sèrie de mobilitzacions a la capital de l'Alacantí. D'altra banda a Barcelona el cap de setmana del 15 i 16 d'octubre es realitzà una concentració davant el consolat del Marroc i una concentració i posterior manifestació amb 1500 persones.

PAÏSOS CATALANS

Del 18 d’octubre a l’1 de novembre de 2005

Nova iniciativa a Barcelona contra la violència immobiliària Es presenta una carta amb propostes per frenar el mobbing immobilari fruit del treball de diverses plataformes veïnals Arnau Urgell i Vidal, Barcelona.

El passat 6 d'octubre el Centre Social de Sants (Barcelona) era l'escenari de la presentació de la "Carta de mesures contra la violència immobiliària i urbanística", fruit del treball conjunt d'entitats de Sants, Gràcia, el Poblenou i el Raval. En aquest document s'exigeixen accions a les administracions competents per evitar la situació actual definida, segons els impulsors del document, com "un cercle viciós de pressions, por i neguit a causa de la conversió de l'habitatge en una pura mercaderia i objecte d'especulació (...), fet que precaritza les condicions de vida d'àmplies capes de la població".

S'ha de tenir en compte que, segons dades oficials, en el període 1997-2005 els preus dels habitatges a l'àrea metropolitana de Barcelona han augmentat un 150%, els lloguers un 74% de mitjana i els convenis col·lectius

La finca d’Almeria, 9 no respecta les distàncies legals / Foto: C.S. Sants

només un 34%.

Les mesures de la Carta La Carta proposa a mitjà termini la limitació del preu dels lloguers i dels pisos per tal que no superin mai el 30% de la renda de l'inquilí; la moratòria de noves reformes urbanístiques i l'abolició de la Llei d'arrendaments urbans (LAU). D'altra banda, consideren que la situació

actual és tan dramàtica que són necessàries actuacions urgents, entre les quals destaquen, a nivell preventiu, la transparència dels registres de la propietat, la realització d'un informe jurídic en cas de compra-venda d'un immoble amb inquilins o la condició de congelar els preus dels lloguers a l'hora de concedir subvencions per rehabilitar finques.

5.000 persones rebutgen a Barcelona la MAT La manifestació es realitza la setmana que el tripartit aprova un Pla de l'Energia que contempla la interconnexió elèctrica Laia Creus, Sant Jordi Desvalls.

Unes 5.000 persones, segons els organitzadors, van participar en una manifestació el passat dissabte 15 d'octubre a Barcelona que amb el lema "Per una nova cultura energètica, No a la MAT" va carregar contra el projecte d'interconnexió elèctrica i contra la política energètica de les administracions regionals i estatals d'ambdues bandes del Pirineu. L'acte es va cloure a la plaça Sant Jaume, on el president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, llegí un manifest on es reclamava que no es volia la línia per cap traçat.

Rebuig al pla de l'Energia La manifestació convocada per les plataformes No a la MAT i Non à a la THT -i amb el suport del conjunt de l'ecologisme català- es produïa quatre dies després de l'aprovació del Pla de l'Energia del Principat.

Manifestació contra la MAT el passat 15 d’octubre / Foto: Oriol Clavera

La manifestació va servir per rebutjar el document definitiu que ha presentat el tripartit en què es preveu la interconnexió entre Bescanó (el Gironès) i Baixàs (el Rosselló) malgrat que deixa en mans dels

governs espanyol i francès la definició del traçat. D'altra banda, una de les poques novetats respecte a l'avantprojecte -que va rebre milers d'al·legacions- és l'avançament de dos anys del tancament de les cen-

A nivell penal exigeixen a les administracions que es personin com a acusació particular en casos de mobbing i que aquestes pràctiques es tipifiquin com a "delicte de vulneració del dret a l'habitatge".

Accions a Barcelona Durant les properes setmanes es pretén realitzar una campanya de difusió i recollida d'adhesions a la Carta; i la realització de diferents accions com una manifestació el dissabte 29 amb motiu del "Barcelona Meeting Point", un dels esdeveniments immobiliaris més importants a nivell continental. En aquest mateix sentit, el passat dia 4 se celebrà una cercavila reivindicativa davant de la finca en obres del carrer Almeria, 9-11. Els col·lectius del barri denuncien que davant la passivitat del Districte de Sants (malgrat les denúncies realitzades) l'edifici no respecta les distàncies legals i ocupa la vorera del carrer.

trals nuclears.

Segons Xavier Llorente, portaveu de la plataforma, "s'ha demostrat que la gent d'aquest país no vol la línia i que està disposada a fer el que sigui per aturar-la". S'ha de destacar que a Barcelona es reuniren participants provinents d'arreu del país, des de Perpinyà a València.

Més accions contra la MAT El dissabte anterior a la manifestació, la plataforma No a la MAT va realitzar una altra acció davant la seu de la Red Eléctrica de Espanya (REE), a Barcelona. Diversos activistes van representar un conjunt de persones lligades a cables elèctrics per mostrar les conseqüències del camp electromagnètic.

Els objectius d'aquesta acció eren difondre a la societat que aquestes línies tenen un motiu purament comercial, ja que responen als interessos d'empreses com Réseau de Transport d’Electricité o l'espanyola REE i denunciar que, si aquesta línia d'alta tensió acaba cobrint una part important de la demanda de l'electricitat, ens trobarem en una situació de dependència de l'energia nuclear de l'Estat francès, fet que aturarà els projectes de generació d'energia renovable.

Del 18 d’octubre a l’1 de novembre de 2005

ECONOMIA

/7

Tres morts més en accidents laborals Es dispara la sinistralitat laboral al País Valencià mentre al conjunt dels Països Catalans ja se superen els 150 morts des de principi d’any A. Ginés i Sànchez, València.

Tres morts en menys d'una setmana s'han sumat a les elevades xifres de sinistralitat laboral als Països Catalans sota jurisdicció espanyola.

Segons diversos informes, el número de morts ja superaria els 150 des de principi d'any. Malgrat no haverhi fonts unitàries ni precises, es parla de més de seixanta morts al País Valencià i uns huitanta al Principat (ambdues dades d'UGT), mentre que a les Illes n'hi ha hagut cinc, com a mínim, durant el primer semestre de l’any (segons el Ministeri espanyol de Treball).

Les darreres tres morts s'han produït a València, on, segons el Ministeri, el percentatge de morts en accident laboral durant el primer semestre ha sigut un 33% superior a l'any anterior. Aquesta dada contrasta amb la del Principat on, enguany, hi ha hagut un descens de mortalitat Construcció i serveis La construcció i els serveis són els dos sectors més perillosos per als treballadors i treballadores catalanes. De les quaranta-quatre morts registrades fins al juny al País Valencià, dèsset s'han produït en la construcció i setze en el sector serveis. Les dades són semblants al Principat, on 23 dels morts fins a l'agost han estat al sector serveis i setze a la construcció sobre un total de 52 (sense comptar els 29 morts in itinere). Aquestes dades confirmen plenament la precarietat en què es treballa en aquests sectors, que són els que més recorren a la subcontractació i a la mà d'obra sense formació i sovint en condicions irregulars. Açò és especialment cert per al cas de la contrucció, ja que el sector serveis és el principal sector dels Països Catalans en nombre de treballadors.

Els accidents al País Valencià El dimarts 11 d'octubre, dos treballadors del centre comercial Nou

Centre de la ciutat de València moriren en inhalar gasos tòxics dins d'una fossa sèptica del recinte. Segons les diferents versions, la primera víctima fou un treballador de l'àrea de manteniment que estava netejant la fossa en qüestió. Poc després d'entrar al pou d'uns tres metres de profunditat avisà per l'intercomunicador que es trobava malament i tot seguit un membre de la seguretat privada acudí per ajudar-lo. Ambdós moriren a l'interior de la fossa on, com es va poder comprovar més tard, havien descendit sense cap mena de protecció. Dos treballadors més resultaren ferits greus durant l'intent de rescat. Des de la CGT s'ha apuntat a la manca de formació en la prevenció d'accidents laborals i d'equipament adequat com a possibles causes, i s'ha recordat que aquesta situació és "massa habitual".

D'altra banda, a la localitat d'Aras de Alpuente (els Serrans) un treballa-

150 treballadors han mort en accidents laborals aquest any als Països Catalans

dor d'Emte Redes, empresa subcontractada per Iberdrola, va morir en caure-li a sobre una torre d'alta tensió que estava instal·lant. En aquest

cas, la CGT, que és el sindicat majoritari, ha denunciat que la política d'estalvi de costos que està aplicant Iberdrola s'ha produït a costa de la

L'Ajuntament de Barcelona reprimeix els treballadors de Parcs i Jardins

seguretat, com ho demostra el fet que la sinistralitat en empreses subcontractades és molt major a la de les empreses contractistes.

Urbana i 6 vehicles de la policia nacional va aconseguir desallotjar els manifestants. El Comitè d'Empresa va qualificar l'actuació La Guàrdia Urbana i la policia espanyola desallotjen una acampada de l'Ajuntament d'intolerant, "incívica" i de no saber assimilar les prode treballadors sota el lema "L'esquerra pija també privatitza" testes pacífiques dels treballadors, i en va fer directament responsable la Àlex Tisminetzky, Barcelona regidora municiapl d'ICV-EUiA i presidenta de l'Institut, Imma La definitiva aprovació en el ple de Mayol. l'Ajuntament de Barcelona de la Tot i l'actuació dels antiavalots, les polèmica conversió de l'Institut mobilitzacions dels treballadors es Municipal de Parcs i Jardins en van mantenir els dies següents, "Entitat pública empresarial", el entre les que cal destacar una butipassat 14 d'octubre, ha intensificat farrada popular al Parc de Serra i el conflicte entre els treballadors i el Capçalera de la manifestació dels treballadors de Parcs i Jardins de Barcelona Martí on van assistir uns 300 persogovern tripartit municipal. pal que es diu d'esquerres, però que nes, la concentració el 13 d'octubre Els treballadors de Parcs i Jardins fa terceres empreses privades i precaprivatitza com els de dretes".

Les a la plaça Sant Jaume que va apleun any que impulsen mobilitzacions ritzarà les condicions laborals dins gar centenars de treballadors i la protestes s'havien d'iniciar l'11 d'oci protestes per denunciar que mal- el sector. vaga pràcticament total de la plantiPer aquest motiu el Comitè tubre al centre de manteniment de grat el dèficit de 431 treballadors lla de Parcs i Jardins el dia 14 per Canyelles-Via Favència amb una que pateix l'Institut, la transforma- d'Empresa i l'assemblea de treballaprotestar davant del ple municipal acampada, que van iniciar un centeció en gestió privada reduirà encara dors van convocar diferents mobimentre es discutia el pla de privatitlitzacions per aturar "les actuacions nars de treballadors.

Però l'actuació més la plantilla, incorporarà l'entrazació. privatitzadores d'un govern municide 14 furgonetes de la Guàrdia da massiva de la subcontractació de

Del 18 d’octubre a l’1 de novembre de 2005

L’APUNT

Lenin, la plaça Roja i la destrucció de la memòria Fa unes setmanes, el delegat del govern de Putin a la circumscripció central de Moscou feia unes declaracions en les quals afirmava la necessitat de destruir el mausoleu commemoratiu de la plaça Roja i soterrar el cos de V.I. Lenin. Les paraules de G. Poltavtxenko provocaren tot un seguit de mostres de suport popular, tant al que fou un dels artífexs de la revolució d’octubre com a l’herència política d’aquella experiència revolucionària; i a la plaça Roja es tornaren a veure banderes rojes amb la falç i el martell. Cal tenir present que, segons les dades més recents del Fons d’Opinió Pública, un 58% de la població russa valora positivament l’obra política de Lenin en la història contemporània russa.

El govern Putin, després de la supressió de la festa del dia de la revolució d’octubre, de l’eliminació de la simbologia soviètica en els actes commemoratius de l’entrada de l’exèrcit roig a Berlin el 1945 i d’haver reduït les ajudes als excombatents antifeixistes, sembla ara voler acabar amb un dels símbols centrals de la memòria popular russa. Davant del drama de la guerra a Txetxènia, de la pobresa generalitzada i d’una imparable descomposició institucional, la recepta de Vladimir Putin es basa en la destrucció de la memòria popular i en la reescriptura de la història russa del segle XX. Ara bé, aquesta recepta no amaga ni la mediocritat política del govern Putin ni la preocupació per haver format part dels enterradors d’una herència revolucionària que encara no ha estat oblidada per una part important del poble rus.

INTERNACIONAL

Els murs de la vergonya

/8

del mur que travessa Cisjordània, aquest s’ha convertit en una eina més del projecte sionista en el procés de colonització i d’imposició d’un règim d’apartheid a la població palestina. Més de la meitat dels 650 quiòmetres del mur projectat ja ha estat aixecada –amb tanques eletrificades, reflectors i metralladores incloses- i es calcula que, quan finalitzi la seua construcció, 237.000 palestins quedaran atrapats en el 16,6% del territori de Cisjordània, entre el mur i la frontera reconeguda internacionalment després del 1948, i que uns 160.000 quedaran en comunitats totalment aïllades.

L’objectiu d’aquest mur, lluny de dotar de major seguretat la població israeliana tal i com afirmava el discurs oficial d’Ariel Sharon, ha estat la de restringir encara més la mobilitat de la població palestina i separarla de les seues famílies, de les seues escoles i dels seus centres mèdics, alhora que pretén garantir als colons el control dels recursos hidràulics i El mur de Cisjordània pren terres als palestins i els separa entre ells, com en aquest tram de Jerusalem de les terres més fèrtils de Cisjordània.

Manel Lopez i Esteve, Lleida barra el pas als immigrants, fona- Actualment grups conservadors pro- Aixi doncs, el que ha passat al nord mentalment mexicans, provinents de pers a l’administració Bush estan del Marroc amb la frontera espaEl recent drama viscut pels immi- sud i centreamèrica. Aquest mur promovent la construcció d’un mur nyola, les tanques metàl·liques, els grants africans a la frontera espa- obliga els immigrants provinents del que cobreixi la totalitat de la fronte- morts a mans de les forces policials i nyola amb el Marroc ha tornat a sud del continent a creuar la frontera ra nord-americana amb Mèxic. les expulsions i la vulneració dels situar en el primer pla de l’actualitat pel desert d’Arizona, cosa que pro- Aquests grups consideren l’emigra- dret fonamentals responen a les políinformativa el que per a milions de voca que molts d’ells morin per la ció com un risc per a la seguretat tiques estatals, amb diferents graus persones ha esdevingut, des de ja fa calor -entre els mesos de juny i agost nacional i una de les causes de l’aug- d’intensitat, de restricció de la lliure molts anys, la seua realitat quotidia- les temperatures al desert d’Arizona ment dels impostos. Tot i que, en cas circulació de les persones. na. Així, als desProbablement arriben als 50 de construir-se, equilibris a escagraus-, ofegats en aquest mur costa“Els murs del S.XXI aquests murs del “Les tanques la planetària prosegle XXI han els rius fronterers o ria uns 6.500 proueixen menys metàl·liques de vocats per la i produimorts en accidents milions de dòlars i ruboritzacions que produït Ceuta i Melilla es vigència i l’heran molts menys automobilístics en tindria un disposiles que produí el reprodueixen a rència del capitacomentaris i l’intent d’escapar tiu policial de mur de Berlin” Palestina i a la lisme occidental ruboritzacions de les patrulles 150.000 agents. que tenen com a frontera EUA-Mèxic” frontereres parapo- El mur que ofega que les que proconseqüència duí el mur de Berlin, probablement licials. Només fins els palestins inevitable la producció d’una emi- al setembre de 2005 s’havien comp- Un dels altres escenaris dels murs de també perquè aquells qui s’escandagració econòmica forçosa, cal tabilitzat un mínim de 450 immi- la vergonya el trobem a la Palestina litzaven per l’existència d’aquell sumar-hi el triomf d’una política grants morts en l’intent de creuar el ocupada. Des de que el 2002 el mur es debien als mateixos que ara d’apartheid executada pels estats desert d’Arizona. govern Sharon inicià la construcció han construït aquests. receptors d’aquests immigrants.

El triomf clar d’aquesta política d’apartheid i de la negació absoluta del dret a la lliure circulació ha quedat perfectament il·lustrat amb les imatges dels immigrants africans intentant creuar les filferrades de tres metres presents a Ceuta i Melilla; però lluny de representar una excepció, aquestes tanques metàl·liques no són res més que el reflex del que passa diàriament a la frontera nordamericana amb Mèxic, a la Palestina ocupada i naturalment a la frontera hispano-marroquí.

Frontera Mèxic-EUA Pel que fa a la frontera mexicana amb els Estats Units, d’una extensió de 3.200 quilòmetres, des del 1994 la part fronterera dels estats de Texas i Califòrnia es troba totalment tancada amb la construcció d’un mur que Part dels 3.200 km de frontera entre Mèxic i els EUA està tancada per un mur, com en aquesta zona d’Arizona

Les polítiques estatals en matèria d'immigració vulneren sistemàticament els drets fonamentals

8/

De tard en tard sentim notícies del Nepal, però com que els mass media no li paren gaire atenció, és difícil fer-se una idea de què ha passat i què està passant en aquest país.

Són aquests mitjans els que imposen el que és l’actualitat, el que és notícia, i quan trauen les notícies solen estar descontextualitzades, sense analitzar les causes que les han provocat. És per aquest motiu que, des dels mitjans d’informació alternatius, considerem que cal trencar aquest monopoli, aquesta manera d’oferir les notícies, d’explicar-les.

Nepal és un país muntanyós als peus de l’Himàlaia, situat entre dos estats gengants: l’Índia i la Xina. La major part del país està coberta per

“Els atacs de les guerrilles maoistes contra la monarquia constitucional han generat simpaties en els sectors populars nepalesos” turons i muntanyes, mentre que al sud trobem el Terai, la zona tropical. Més de 26 milions de persones i més d’una vintena d’ètnies poblen el país. Pel que fa a la seua renda per càpita, es troba al voltant de 250$, i la desigual distribució de la riquesa és evident en descobrir que el 20% de la població més pobra només es reparteixen el 3’7% de la riquesa, mentre que el 10% més ric en disposa de més del 50%. Pel que fa als sectors econòmics, l’agricultura i la ramaderia ocupen més del 80% de la població.

Fins a la història més recent, el Nepal ha estat dividit en més de 60 regnes, molts d’ells tan xicotets que només abraçaven una vall.

Tanmateix, el 1768, un avantpassat de l’actual monarca, Prithivi Naraian Shah, unificà el Nepal, que esdevingué un sol regne. El Nepal ha estat políticament independent al llarg de la seua història, així com aïllada geogràficament i políticament.

Des de mitjans del segle XIX fins el 1951 es va viure el període anomenat Rana, un centenari sistema de lleis amb càrrecs hereditaris, durant el qual el país va estar completament tancat als estrangers. El 1951, però, un moviment popular va posar fi als 104 anys de règim hereditari; el resultat va ser la proclamació d’una monarquia constitucional i una democràcia amb diversos partits legalitzats. El pare de l’actual rei va fer un colp d’estat el 1961 i va instaurar una dictadura que anomenà “democràcia sense partits” i que es va perllongar durant 30 anys.

El 1989 hi hagué un enorme moviment pacífic contra el rei dictador, però com a resposta milers de persones foren empresonades i assassinades pel règim monàrquic. La pressió internacional i la lluita valenta del jovent nepalí van comportar que el rei proclamés una Constitució el 1990, on de bell nou s’instituïa la monarquia constitucional i un sistema multipartidista.

Tanmateix, un grup de guerrilles maoistes quasi desarmades van fer

INTERNACIONAL

Del 18 d’octubre a l’1 de novembre de 2005

Història contemporània d’un país al peu de l’Himàlaia

El Nepal, la lluita per la democràcia Binod Baniya

tenir lloc l’1 de juny de 2001, quan en un dinar familiar la totalitat de la família del rei Brendra va ser assassinada. Després d’aquestes morts al palau, el germà del rei, Gyanendra, va establir un nou regnat. L’octubre del 2002 el nou monarca va cessar el primer ministre i el seu gabinet per “incompetent” després d’haver disolt el Parlament i de no permetre les eleccions. El juny de 2004, el rei va nomenar un nou primer ministre, qui formà un govern en coalició format per quatre partits, als quals el monarca va encomanar la preparació d’eleccions per a la primavera de 2005. Tanmateix, el febrer d’aquest any, amb la insatisfacció per la manca d’avanços a l’hora d’abordar la guerrilla i la insurgència, va

“L’esquerra nepalesa vol impulsar la democratització del país i un procés constituent” disoldre el govern i assumí el poder del regne. A més, va ser decretat un estat d’emergència, la qual cosa va suposar el tall de totes les línies telefòniques, del servei de fax i també de les connexions a internet, així com el control absolut de tots els mitjans d’informació i l’empresonament dels principals líders El rei nepalès utilitza l’exèrcit per reprimir les activitats de l’oposició d’esquerres polítics. D’altra banda, al menys un la seua aparició amb la intenció d’a- de serveis com l’electricitat i l’ai- D’altra banda, molts d’aquests miler de persones han estat assassibolir la monarquia i d’establir un gua potable, o en l’augment de la líders que portaven anys lluitant a nades des que es va decretar l’estat estat comunista, i en poc temps van renda per càpita i l’accés a l’educa- l’oposició, no tenien experiència ni d’emergència, la majoria de les aconseguir que la maquinària esta- ció. A més a més, també es va pro- eines, i molts d’ells aviat van caure quals eren civils. tal s’aturés. Els seus atacs a la duir durant aquests anys un ràpid en el parany burgès de no transfor- Com a resultat d’aquest colp d’esmonarquia, la corrupció i l’imperia- creixement de la societat civil, que mar els sistema. tat, el conflicte ha empitjorat i els lisme estranger foren efectius, i a es va aplegar tot formant diferents Mentre aquests líders queien en el abusos dels drets humans han augmés els seus objectius apuntaven organitzacións, com per exemple de parany, hi havia certs sectors mentat. Una de les conseqüències als reponsables més destacats de la drets humans, en defensa dels drets monàrquics que estaven decontents més serioses ha estat un canvi subsinjustícia i desigualtat al Nepal, de les dones, dels xiquets i dels amb les cessions que havien hagut tancial en el procés polític nepalès. com ara polítics locals de les castes diferents grups ètnics. Va ser la de fer per tal d’imposar aquest sis- De fet, la lluita s’ha polaritzat encaaltes, oficines de policia, els jutges, pressió d’aquests grups la que va tema. Alhora, les guerrilles comen- ra més, ja que ara mateix el poble bancs rurals i locals de recaptació comportar que el govern impulsés çaren a dur a terme accions violen- nepalès només pot triar entre una d’impostos. L’efecte dels abusos i diversos programes per afavorir tes. Tot plegat no va permetre un dreta antidemocràtica i autoritària, de la repressió policial només va millores socials. estabilitat política, sobretot a partir la de l’administració reial, i l’esqueprovocar que augmentés la solidari- Tanmateix, quan aquest sistema de 1995. Com a conseqüència d’a- rra representada per la guerrilla tat i l’admiració dels sectors popu- multipartidista fou establert el 1990 quests anys de corrupció, juntament maoista. Aquesta, d’altra banda, lars envers la guerrilla. com un pacte entre el monarca, les amb els quotidians abusos d’autori- també ha comès greus errades tàctiEn proclamar-se la monarquia forces conservadores i l’esquerra, tat, la insurgència maoista va veure ques, en causar la mort d’alguns constitucional, i durant la dècada els nous líders heretaren molts dels com augmentava d’una manera civils quan es perseguien altres dels 90, les millores en diversos vicis del sistema anterior, ja que important tant el seu suport com els tipus d’objectius, com ara membres indicadors socio-econòmics es van s’havien compromès a no prendre seus seguidors. de l’exèrcit, la policia o polítics fer paleses, sobretot en la construc- cap camí revolucionari per a tran- Potser l’esdeveniment més relle- corruptes. ció d’infraestructures i en l’extensió formar el vell sistema burocràtic. vant va ser la massacre reial que va Aquest mes de juny, set partits polítics contraris al sistema monàrquic van acordar boicotejar qualsevol tipus de comicis que tingueren lloc durant el govern del rei, fins i tot les eleccions municipals. D’altra banda, aquests partits han convidat la guerrilla a abandonar les armes i a afegir-se a la coalició. El dirigent dels maoistes, Prachanda, va manifestar el vist-i-plau de la seua organització a la constitució d’un moviment contra la monarquia autocràtica i a favor d’un moviment totalment democràtic, així com també a l’elecció d’una assemblea constituent.

Pel que fa al monarca, cal dir que el palau i les forces reialistes estan aïllades i no tenen cap lligam amb les forces democràtiques i la comunitat internacional. Aquesta és una bona oportunitat per assolir una vertadera i completa democràcia, que només pot emergir sense la intervenció del palau.

Venedors en un carrer de Katmandú, la capital del Nepal

Del 18 d’octubre a l’1 de novembre de 2005

/ 10

CULTURA

Sagunt lluita per preservar el seu patrimoni històric Àngel Samper, Sagunt.

Un any mes s'ha celebrat el 9 d'octubre, Diada del País Valencià. Com tots els anys la Comissió ProGerència Pública de Sagunt (Camp de Morvedre) ha celebrat aquest dia amb una paella gegant als jardins de l'antiga gerència dels Alts Forns del Mediterrani (AHM), reivindicava aquest espai com a bé d'interès cultural davant la degradació que pateix gran part del ric patrimoni industrial a la ciutat de Sagunt.

Sagunt no ha sigut una de les ciutats que ha sabut explotar aquest patrimoni, una vegada per deixadesa de les seves institucions, altra per la passivitat dels seus ciutadans, i altres per interessos especulatius com és el cas d'aquests jardins de la gerència.

Es podria dir que als anys de la dramàtica reconversió dels AHM, el principal objectiu dels saguntins era salvar el poble mateix i és evident que amb unitat i força popular se salvà; però i el passat? Ningú se'n recordà de salvar el passat, cent anys d'història i rius de suor d'obrers saguntins, tot esfumat.

Un dels espais més degradats d'aquest patrimoni és els jardins de la gerència, pels quals els ciutadans de Sagunt han lluitat per la seva protecció i ús social.

Una lluita amb història Ens remuntem a l'1 de maig de 1995 quan el col·lectiu La Companyia feia públic un manifest on es reclamava la conservació del patrimoni històric i

industrial de l'antiga siderúrgia saguntina, aquest manifest feia menció d'atorgar titularitat pública al conjunt de l'antiga gerència per tal d'evitar la seva degradació.

Poc temps després l'associació de veïns La Victòria i Agró feia públic un video on es reclamava la necessitat de salvar aquest espai per la seva riquesa arquitectònica i ecològica. On es reflectia la importància de preservar aquest pulmó urbà i el seu ecosistema -el jardí te espècies rarament trobades a altres zones del país-.

El juliol de 1995, diversos col·lectius, decidiren okupar i rehabilitar amb fins socials i culturals un xalet dels jardins, aquesta acció trobà de cara als propietaris actuals, el grup Arcelor, que reaccionà tapiant el xalet ocupat. L'okupació, que comptà amb el suport del veïnat, durà fins al novembre del mateix any, moment en què la multinacional actuà desallotjant els joves i barrant tot el jardí fent difícil l'accés a tot l'espai.

Aquests fets augmentaren la sensibilització dels veïns que formaren la comissió ciutadana per a la defensa de la gerència.

Amb les mobilitzacions la comissió aconseguí que s'aprovara una moció a l'Ajuntament, en la qual es definia els jardins de la gerència com a espai públic.

Així van començar els contactes entre membres de l'Ajuntament saguntí i l'agència industrial de l'Estat i els propietaris, per tal de negociar

Sagunt ja va es va mobilitzar per evitar el tancament dels Alts Forns

un futur per als jardins. Es creà una comissió on participaren un membre de cada partit polític representat al consistori saguntí. Es reuní diverses vegades però amb un ritme de treball molt lent i poc compromís per part dels politics locals.

Llavors la comissió ciutadana es va marcar els següents punts de treball: donar a conèixer la gerència i les seves possibilitats d'espai públic, amb alt valor ecològic, històric, social i cultural; i realitzar accions reivindicatives per forçar una solució.

A hores d'ara existeix un projecte per tota la zona industrial del port de Sagunt, que és la Ciutat del Teatre.

Consisteix en habilitar totes les naus i jardins per a estudis i activitats d'aquest àmbit, encara que lluny del que prometia la Generalitat només s'ha habilitat l'antiga nau de tallers per fer actuacions de manera molt puntual.

Pel què fa a les negociacions la

El POUM i la revolució de 1936

El 29 de setembre es commemorà els 70 anys de la fundació del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), organització obrera bàsicament catalana i amb nuclis a la resta de la península, que arribà a tenir cap uns 30.000 militants, procedent de la fusió del Bloc Obrer i Camperol i de l'Esquerra Comunista.

La resposta obrera i popular que el 19 de juliol de 1936 va derrotar el cop d'estat militar feixista va originar una Revolució Social de la que, juntament amb la CNT i la FAI, el

"pum" es va convertir en principal impulsor, en el seus comitès, milícies, col·lectivitzacions... La reacció contrarrevolucionària del maig del 37 va portar a l'ofegament de la Revolució, la il·legalització i repressió del "pum" i l'assassinat d'Andreu Nin a mans de la policia secreta estaliniana.

Desprès de 1939, el "pum" fou capdavanter en la primera resistència contra Franco (liderant el Front de la Llibertat, moviment de resistència dels països de llengua catalana) i en l'organització de la resistència fran-

comissió ha desestimat posar-se en contacte amb l'empresa propietària, ja que sembla que són moltes vegades les que han fet l'oïda sorda a les peticions i han optat per demanar una reunió amb la secretària tècnica de cultura de la Generalitat valenciana, malgrat que a dia d'avui no han obtingut resposta.

Una vegada més la Generalitat dóna l'esquena a la demanda popular i intenta fer callar el poble amb actituds molt minimalistes del que s'espera que siga aquest gran projecte d'aprofitar la història d'un poble per construir i formar en un futur a grans artistes i fer-ne partícip a tota la població.

Malgrat tot això podem dir que aquesta comissió ciutadana ha aconseguit que aquestes inquietuds calen en la societat saguntina i que almenys un dia a l'any, cada 9 d'octubre, la gerència siga pública i per al poble. I això ja no els ho lleva ningú.

un model de socialisme democràtic i revolucionari, plural, oposat a la barbàrie estaliniana que denuncià des d'un primer moment.

Expressat per Joaquim Maurín i Andreu Nin i en l'experiència de lluita de milers dels nostres avis i àvies, que des del sindicalisme revolucionari dels anys 20 o Prats de Motlló va arribar al primer antifranquisme.

"Volem ésser els hereus d'aquella herència fecunda de rebel·lia que les masses proletàries de Catalunya en hores històriques de la batalla social, van deixar-nos com un exemple i estímul". De fet, si bé el POUM es limitava a la defensa del dret a l'autodeterminació, la sensibilitat i la consciència nacionals era Cartell del POUM un tret del seus militants, la majoria cesa contra els nazis. A partir de provinents del BOC, organització 1945, la permanència de la dictadu- que es definia com a separatista Tal ra franquista va afeblir totes les com ho deia Josep Rovira: "El cataorganitzacions antifeixistes: el lanisme ha d'ésser l'expressió d'una "pum" no va poder resistir aquesta necessitat de llibertat. El treballador crisi general i, castigat primer per la que a Catalunya és anticatalanista és repressió republicanoestalinista i el un inconscient reaccionari ... La terror feixista després, va anar min- burgesia és catalanista fins que arriba el moment ... del seus interesvant, dividit en dues tendències.

Ens va deixar com a llegat, però, sos... El plet català és un plet social una pràctica i un pensament propi i ... Sols poden resoldre'l els treballaheterodox: endinsat en el marxis- dors perquè no pot espantar-los cap me revolucionari i amb la caracte- idea de llibertat".

Pere Joan Sala, rística influència llibertària del Barcelona moviment obrer català, projectava

RESSENYA

Un bon plat de música

Ja feia un bon temps que no sabíem res d'Arròs Caldós. El grup de l'Horta Nord torna ara amb un nou treball autoeditat que han batejat amb el nom de "...i a la motxilla, somnis i ràbia...", un disc composat per onze peces en les quals trobem nou temes que ens conviden a assaborir la barreja d'estils característica en el grup valencià. El nou disc ens apropa un Arròs Caldós amb alguns matisos diferents als dels anteriors treballs Somriu i Arròs Caldós. Cal destacar la inclusió de percussió en algunes de les cançons, cosa que ha fet possible poder trobar-nos un ventall de sensacions rítmiques que s'expressen al so de congues, batucades, rumbes... La dolçaina segueix sent instrument clau, amb més protagonisme aquest cop, si cap.

Arròs Caldós ha carregat la seua motxilla amb un bon grapat de somnis (i un altre bon grapat de ràbia), que es fan palesos a les lletres de les cançons. El grup s'enfonsa en la realitat d'aquest món, sempre donant un èmfasi especial als sentiments de les persones, ofegats i deslegitimats pel poder i l'opressió. Així, temes com Cançó d'amor, Qui? o Els teus ulls són bons exemples d'indignació, alhora que transmeten també l'esperança de què aquest món es pot pintar d'un altre color. Tampoc falten els temes d'actualitat més immediata de la nostra terra. La feroç especulació que a dia d'avui estan patint els nostres paratges, impulsada pels governs i per les institucions, és denunciada a Fins que no quede res. I, en conjunt, el disc es converteix en un crit a favor de la solidaritat entre pobles, de la pau mundial, del mestissatge ètnic i cultural, i de l'amor i l'estima entre les persones.

No de bades, el disc acaba amb Somriu, una nova versió d'aquest tema inclòs al primer treball del grup, el qual ens demana no perdre mai el somriure, que pot ser una altra gran arma per intentar canviar el món.

Enguany Arròs Caldós compleix nou anys de vida. Durant aquest temps, ha anat reorganitzant-se amb l'eixida i l'entrada dels seus membres, amb les incorporacions de nous instruments i amb el conreu de nous estils musicals. Això sí, el que mai no canviarà és la il·lusió i l'empenta per fer de la música en valencià tot un gest de dignitat. ...i a la motxilla, somnis i ràbia...

Hèctor Serra, Aldaia Per a més informació www.arroscaldos.org

11 /

C U LT U R A

Història

Companys el president martir

Enguany ha fet 65 anys de l'afusellament per part de l'exercit espanyol del president de la Generalitat de Catalunya durant la Guerra Civil (1936-39). Molts són els partits polítics que intenten apropiarse d'una figura que ja forma part de la història col·lectiva de tots el

catalans ja que fou l'únic president democràtic assassinat pel feixisme de mitjans del segle passat. Lluís Companys i Jover s'inicià més seriosament a la política de la mà de l’advocat i sindicalista Francesc Layret, amb qui va representar la tendència més esquerranosa del

Partit Republicà Català, organització amb la qual aconseguí una regidoria a l'Ajuntament de Barcelona l'any 1917.

Companys participà en la creació de l'Esquerra Republicana de Catalunya que liderà Francesc Macià fins a la seva mort i al que succeí com a president de la Generalitat del Principat l'any 1934. El 6 d'octubre d'aquell mateix any, Companys va proclamar l'Estat català dins la República Federal espanyola. Això va provocar la intervenció de l'exèrcit espanyol i va comportar la supressió de l'Estatut d'autonomia. El president i la resta de membres de l'administració catalana romangueren detinguts i empresonats fins a la victòria electoral a l'Estat del Front Popular l'any 1936.

Hi ha diverses versions sobre la seva actuació durant la guerra civil però el resultat de la seva gestió provocà que la Generalitat recuperés el poder perdut enfront del Comitè Central de Milícies Antifeixistes en ple fervor revolucionari a una Catalunya dominada al carrer per la CNT-FAI. Una vegada les forces franquistes van entrar a Barcelona, el gener del 1939, Companys es va exiliar a l’Estat francès on fou detingut per la Gestapo, que ràpidament el va extradir a l'Estat. Finalment, i després d'un consell de guerra sumaríssim i sense garanties processals, va ser afusellat, el 15 d'octubre de 1940, al castell de Montjuïc de Barcelona.

Jordi Garrigós, Barcelona

Del 18 d’octubre a l’1 de novembre de 2005

AGENDA Dijous 20 València (Horta). III Jornada de Formació de l'MDT. "La directiva Bolkestein i la incitació legal a la deslocalització i la desregularització".

19:30h, Societat Coral "El Micalet".

Reus (Baix Camp). Xerrada "Quin desenvolupament volem per a l'energia eòlica a Catalunya?". 20h., Centre de Lectura. Organitzen: CGT, Casal Despertaferro i Revista Catalunya.

València (Horta). Manifestació contra les subestacions i cables d'alta tensió. 19:30h, carrer Isabel la Catòlica.

Divendres 21 Barcelona (Barcelonès). Projecció del documental The fog of the war: eleven lessons from the life of Robert McNamara. 22h, La Torna.

Barcelona (Barcelonès). FAGC: 30 anys donant pel cul. Acte inaugural, 12h, Cotxeres de Sants.

Dissabte 22 Barcelona (Barcelonès). FAGC: 30 anys donant pel cul. Actes i festa a partir de les 10h.

Lleida (Segrià). IV Aniversari de la Falcata. Festa amb J. M Cantimplora i altres.

Santa Maria del Camí (Mallorca). Festa amb Antònia Font, Oprimits i altres. 18h, plaça de l'Ajuntament. Organitza: Salvem Mallorca Valls (Baix Camp). Concert VIII aniversari del Casal Popular La Turba amb Obrint Pas i altres. 23h, Sala Kursaal.

Banyeres de Mariola (Alcoià). Marxa a Xirillent contra el camp de golf.

17:30h.

Diumenge 23 Vilafranca del Penedès (Alt Penedès). Kantina gai i lesbiana. 18:30h, La Fornal. Organitza: JAHVA-Col.lectiu per l'alliberament homosexual al Penedès i La Fornal Dimecres 26 València (Horta). Jornades Internacionalistes. Xerrada "Cuba: un poble en resistència", 19h, Bar Terra. Organitza: Terralada Vilafranca del Penedès (Alt Penedès). Passi del documental Arrels de Lluita - cicle d’actes del 1r aniversari. 20:30, La Fornal. Organitza: A.C. La Fornal Dijous 27 Lleida (Segrià). Xerrada "Les esquerres i el fet nacional". 19:30, Ocell Negre. Organitza: CGT i Endavant Divendres 28 Girona (Gironès). Inici de les Barraques. Fins el 6 de novembre, barraques de Maulets i la CUP. Gramenet de Besòs (Barcelonès). Documental i xerrada sobre el procés bolivarià amb la Brigada Catalano-veneçolana Alí Primera. Organitza: Escamot Gramenet-Assemblea d’Independentistes Dissabte 29 Barcelona (Barcelonès). Gresca Catalana a La Torna. 22h. Organitza: Coordinadora d'Associacions pel la Llengua de la Vila de Gràcia.

València (Horta). XV festa per la independència. Concert amb Pirats Sound Sistema, la Gossa Sorda i altres. 18h, plaça de la Valldigna.

Organitza: Maulets Faura (Camp de Morvedre). Concert a La Corbella. 23h. Organitza: Dimonis de la Corbella.

Tàrrega (Urgell). Correfoc i concert del Correllengua. 22h.

Sant Joan de les Abadesses (Ripollès). Acte central del Correllengua. A partir de les 18h, passeig Comte Guifré. Organitza: Casal l’Espurna Diumenge 30 Puig (Horta). Aplec del Puig. Tot el dia. Organitza: PSAN

Alacantí:Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Universitat Alacant, CEPC-UA. Alcoià:Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp:Casal Popular La Turba, Col·lectiu 1714. Alt Empordà:Casal La Volta. Alt Penedès:Ateneu X, Ateneu Independentista el Cep-CUP Vilafranca, La Fornal, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Andorra:Llibreria la Puça Anoia:Jaç Roig, Ateneu Popular de Masquefa.

Bages: Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular la Falç, A.C. Mercat del Blat de Cardona. Baix Camp: El Carrasclet, CGT-Reus, URV-Campus Reus, Casal la Calderera. Baix Cinca: Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat: Roses de Llobregat. Casal el Racó, Ateneu Corberenc, Centre Social la Vila, Casal l'Alternativa, Taberna l'Esparracat, Papereria Elena, Papereria Stel, Biblioteca Can Castells Baix Maestrat: Ball de dimons de Vinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx, CEPC-UMH, Universitat Miguel Hernández. Barcelonès: Ateneu Júlia Romera, Local Social Krida, Casal Independentista de Badalona Antoni Sala i Font, La Barraqueta, Ikastola, Casal Popular de Gràcia, La Torna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Revoluciona't, La Violeta, Infoespai, CAT-Via Fora, CPF, Puku's Bar, MM Crew, I què, Castellers de la Vila de Gràcia, Cafè del Teatre, Subtitula't, Ateneu Rosa de Foc, Hotel d'entitats, CSO la Fera, Kasa de la Muntanya, Ateneu de Vallcarca, CSO el Manantial, UB-Campus Mundet, UB-Campus Diagonal, UPC-Campus Sud, Cau Subversiu-Alternativa Estel-UB, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records, Kebra Discs, Biblioteca de Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, UB-Edifici Central, UPF-Rambles, FAVB, La Cereria, Euskal Etxea, Espai Mallorca-Via Fora, UPF-Ciutadella, CEPC-UPF, AE-UPF, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI, Pati Llimona, Arran, Casal Independentista de Sants, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, Biblioteca Ignasi, AVV de Sant Andreu, S.C. La Lira, Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Casal Popular Martí i Pol, Bar Patapalo, Biblioteca Can Fabra, Centre Cívic Via Favència, Masia de la Guineueta, Centre Cívic Can Basté, Biblioteca de Nou Barris, Centre de Porta-Sóller, Ateneu Popular de 9 Barris, Cooperativa Ítaca, Ateneu Popular Octubre, CEPC-Barcelona, Ateneu Popular de l'Eixample.

Berguedà:Casal Independentista Cal Panxo. Camp de Túria:Casal Jaume I-Llíria. Conflent:Casal Jaume I-Rià. Camp de Morvedre:Espai Dina. Eivissa:GEN, CEPC-Eivissa, Ràdio-UC. Garraf:Ateneu l'Aixada, GER. Garrigues:Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques.

Garrotxa: Ateneu Independentista de la Garrotxa. Gironès: Casal Saltenc, Ateneu 24 de juny, Ateneu la Màquia, Casal Independentista El Forn, Centre Cívic de Celrà, La Pioxa de Bordils. Horta: Bar Tocat, C.S.O la Diskòrdia, Akelarre, Casal Jaume I-Malva-Rosa, Casal Jaume I-Russafa, Casal Jaume I-Catarroja, Biblioteca Diputació, Racó de la Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Centre Excursionista de València, Lliberia Sahiri, El Glop, Ateneu Cultural Casino de Torrent, CEPC-UV, Biblioteca humanitats, UV-Campus Tarongers, UV-Campus Burjasot, Cafè l'Infern, Ateneu l'Escletxa. Mallorca: Grup Ornitològic Balear, locals de l'Obra Cultural Balear, Es Pinzell, Can Lliró de Manacor, Campus UIB, CEPC-UIB. Llitera: Casal Ramon Vives. Maresme: Taberna Atzucac, Casal Independentista El Solc, Casal Popular Fèlix Cucurull. Marina Alta: Casal Jaume I-Pedreguer, Casal Jaume I-Pego, Casa Pinet. Matarranya: Casal de Calaceit. Menorca: GOB-Menorca. Osona: Casal Independentista Manel Viusà, Casal la Traca de Tona, el Xamfrà, 1714 Seguem Cadenes, Ges Insurrecte, Casal Independentista el Gurri, Bar KanKarra, Biblioteca de Taradell, Bar Tse-tse, Atmosfera, Biblioteca Dos Rius, Bar el Casal, Restaurant l'Olla dels Experiments, Biblioteca de St. Pere de Torelló. Pla de l'Estany: Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Pla d'Urgell: El Gis-Mat de Linyola, A.C Jaume I. Plana Alta: Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló, CEPC-UJI, Universitat Jaume I, A.C. l'Arrel, Casal Popular de Castelló Plana Baixa: Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta: Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume ICarcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca, Col·lectiu Vicent Andres Estellés. Ripollès: Casal Independentista i Popular l'Espurna. Rosselló: Llibreria Catalana, Casal Jaume I-Centre Cultural Català, CEDACC, Universitat de Perpinyà, Associació Arrels, Associació Aire Nou de Baó, CEPC-UP. Safor: Casal Jaume I-Gandia, Casal Jaume I-Oliva. Segarra: Torà. Segrià: La Falcata. Selva: Casal Popular el Trabuc, CUPA. Solsonès: Bar Castell, Casal l'Estaca. Tarragonès: Cafè Bar l'Auca. Vall d'Albaida: Ateneu Popular Arrels, Casal Jaume IOntinyent. Vallès Occidental: Casal Independentista Can Pingàs, Tio Canya-Mollet, Universitat Autònoma, CEPC-UAB, Via Fora-Ripollet, Consell de Joventut de Terrassa, Minyons, Geganters de Terrassa, La Nit. Vallès Oriental: Casal Popular el Tiet, Bar la Tramuntana, el Mirallet, Llibreria la Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaça de Cardedeu, Ateneu Molí d'en Ral de Caldes, Casal la Traca de Cardedeu, Casal Quico Sabaté, Biblioteca Can Pedrals, Biblioteca Can Mulà. Vallespir: Angelets del Vallespir.

On trobar L'Accent

Locals i col·lectius col·laboradors Alternativa Estel-UPF (Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona) / Alternativa Estel-UB (Cau Subversiu. Facultat d'Història-UB) / AC la Fornal (St. Julià, 20 bx.

Vilafranca del Penedès) / AC l’Esquellot(Cardedeu) / Assemblea de Joves Independentistes del Clot(Barcelona)/ Associació de Veïns de Vinaròs Migjorn(C. Àngel 30, Vinaròs) / Ateneu Corberenc (Corbera de Llobregat) / Ateneu Popular Arrels (Doctor Otero 11, Beniarrés) / Ateneu Popular de l’Eixample (Ptge. Conradí 3, Barcelona) / Ateneu Popular X (Ferran 14. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular Octubre (Badajoz 23. Barcelona) / Ateneu l'Aixada (Major, 44. Vilanova i la Geltrú) / Ateneu Popular La Falç (Antic escorxador s.n, Artés) / Ateneu la Torna (Sant Pere Màrtir 37 bx, Vila de Gràcia) / La Barraqueta (Virtut, 14. Barcelona) / Ateneu 1714 (Sant Pere 6, 1r. Banyoles) / Can Capablanca (Les Paus, 19. Sabadell) / Casal Antoni Sala i Font (C. Riera d'en Matamoros 103, Badalona) / Casal Independentista de Sants Jaume Compte (Premià, 31. Sants) / Casal Popular de Gràcia. (Ros de Olano 39/41, Barcelona) / Casal Popular Can Pingàs (Terrassa) / Casal Popular La Traca(Tona) / Casal Independentista El Gurri (Pça. Aibas, 9, Taradell) / Casal el Racó (Església 10, Molins de Rei) / CEPC-UA (Aulari 1, Hotel Associacions, Alacant) / CEPC- UMH (Sant Jordi, 2, Elx) / CEPC-UPF (Edifici Jaume I, Despatx 20.1E12, Barcelona) / CEPC- UJI (Mare de Déu de la Balma, 1, Castelló de la Plana) / CEPC-Eivissa (AC. 115. Sant Rafel) / CEPC-UAB (Local R-122, Pl. Cívica) / CEPC-UV (Baró St. Petrillo, 9) / Casal Popular de Castelló (A.C 667, Castelló de la Plana) / Endavant-La Costera (L'Alcúdia de Crespins Canals) / La Falcata (Panera 2, Lleida) / Ges Insurrecte (Colomer, 11, 1r B. Torelló) /Kasal Okupat el Prat (KOP) -Alta Tensió (C. Dr. Soler i Torrents 36, El Prat de Llobregat)/ Partisano (Pça. de l'Oli, 7 baixos. Girona) / La Pioxa (C. Almeda s/n. Bordils) / Casal Quico Sabaté (St. Roc, 8. Sant Celoni) /Racó de la Corbella(Ripalda 20, baixos. València) / Centre Social-Bar Terra (Baró de Sant Petrilló 9. València) / La Traca (Pau Gesa 5. Cardedeu) / Taberna l'Esparracat (C. Feliu Monné 18, Esparraguera) / 1714 Seguem Cadenes (Riera 29. Vic) / Via Fora-CAT (Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera St Miquel, 25. Barcelona)

Del 18 d’octubre a l’1 de novembre de 2005

/ 12

CONTRAPORTADA

“Per primer cop ens podem veure amb els nostres propis ulls” L. Altarriba i L. Marco, Caracas

Aram Aharonian, director general de Telesur / Foto: Lucas Marco

Entrevista a Aram Aharonian, director general de Telesur Els governs de Veneçuela, Cuba, Uruguai i l’Argentina són els principals accionistes de la nova Telesur, una televisió per a tot Llatinoamèrica que tindrà delegacions a la majoria de països del contintent. L’uruguaià Aram Aharonian està al capdavant d'aquest projecte que va començar a emetre el passat 24 de juliol.

El projecte és molt ambiciós, i des del principi ha desfermat les ires dels Estats Units, que el veuen com un nou escull per al seu projecte imperialista sobre els països del sud. Aram Aharonian no nega que volen ser una alternativa a les actuals propostes televisives al continent americà i que aquest projecte televisiu forma part d’una proposta d’integració llatinoamericana en tots els àmbits. “Nosaltres no creiem que un altre món sigui possible, això ho poden pensar els europeus; nosaltres sabem que un altre món és imprescindible, necessari, urgent, i que l’hem de construir cada dia d’acord amb les nostres experiències, potser equivocant-nos, però és que ens hi va la vida, ens hi juguem el futur”. I la nova emissora és clau per construir aquest futur.

A més, el director general de Telesur té molt clar que cal fer un producte “d’altíssima qualitat, tant en la forma com en el contingut per poder ser una alternativa real a la resta de missatges.

El que pensi que la CNN o Televisión Española estan mal fets, està equivocat, perquè estan excel·lentment realitzats, amb un missatge que no ens agrada, però excel·lentment ben fets. Ells saben on van, què és el que volen i com ho volen; nosaltres som els que encara no sabem què volem, i estem intentant trobar la forma pròpia de veure’ns, igual que els catalans volen una forma pròpia de pensar i no la forma madrilenya”.

A què respon la creació de Telesur? És un projecte estratègic alternatiu al missatge monocorde, hegemònic, de pensament únic. És una vella reivindicació, no només per la integració llatinoamericana, sinó per la possibilitat que per primera vegada en 513 anys puguem veure'ns amb els nostres ulls.

Durant tot aquest lapse hem estat entrenats per a veure'ns amb ulls aliens, i no podem donar només la culpa als altres, sinó que nosaltres mateixos també en som responsables perquè ens hem entrenat per veure'ns amb ulls aliens.

Nosaltres, a Amèrica Llatina no podem pensar en un destí diferent si no comencem a pensar amb els nostres ulls, si no podem saber qui som realment, si no ens assumim com som, sinó el futur serà el que ells ens imposin. Telesur és un intent per a conèixer-nos; els països llatinoamericans no ens coneixem, avui en dia sabem més de Txetxènia que sobre el que passa a Amèrica Llatina. És, doncs, un esforç per reconèixer-nos, per acabar amb totes aquelles coses que durant 513 anys han sembrat davant nostre per separarnos, dividir-nos, dominar-nos.

Això és el que jo anomeno projecte polític i estratègic, això és Telesur.

I quin model de televisió es vol construir a Telesur?

Un model de televisió pública, participativa, que treballi per rescatar la memòria, rescatar les tradicions, rescatar la cultura des del punt de vista històric i no antropològic. No es tracta de dir que vam ser tal cosa, sinó que això és el que som; ens assumim com som per poder saber on anem. És un tipus de televisió on hi haurà informació contextualitzada sobre la nostra agenda informativa, no l'agenda informativa que ens imposin des de fora on ells ens diuen qui som, com som i què hem de ser.

També parleu de pluralisme. Què significa per a vosaltres aquest concepte?

Quan parlem de pluralisme, parlem de pluralisme de debò, i en aquest moment no tenim paraula en cap lloc, no tenim veu, fa 513 anys que

estem afònics. Estem recobrant la veu, la memòria, estem recobrant la paraula, i recobrar la paraula vol dir entre altres coses dir a les coses pel seu nom. Durant més de 30 anys la paraula va estar segrestada per dictadors, per polítics genuflexes davant els centres de poder, pels experts que et justifiquen el saqueig i la destrucció de les nostres nacions. I dir les coses pel seu nom és que quan parlem de l'Iraq,

“Amb Telesur estem recobrant la veu, la memòria, la paraula, perquè fa 513 anys que estem afònics” parlem d'invasió i genocidi, i no parlem de les forces alliberadores sinó de la destrucció d'una civilització, és el rescat d'aquestes paraules. Quan parlem de democràcia no parlem de Pinochet. Quan parlem d'organitzacions socials són elles les que han de dir el que fan i no hem de ser pas nosaltres qui ho expliqui. Les organitzacions socials tenen el seu espai a Telesur, sempre que puguem fer una televisió amb qualitat professional.

I el senyor Connie Mack, que va presentar una esmena contra Telesur a la Cambra de Repre-

“En aquest moment estem perdent per golejada la batalla de les idees, però per primer cop estem obrlint una escletxa” sentants dels Estats Units, ja ha parlat dues vegades a Telesur. Això és llibertat d'expressió, això és llibertat de premsa, això és democràcia, almenys com l'entenem nosaltres, això és pluralisme, això és diversitat, això és el que volem. I ell estava molt preocupat perquè no entenia perquè el telefonàvem. I també va parlar a Telesur José Serrano, que és un portoriqueny del Bronx, com també ho van fer altres representants dels llatinoamericans als Estats Units.

Aleshores quins seran els continguts de Telesur?

Nosaltres no tenim por al debat de

les idees, aquí a Telesur es debatrà perquè serveixen els militars, o perquè el nord vol defensar l'Amazones, o què és l’aqüífer guaraní, o si tenim dret a tenir un model de desenvolupament propi o hem de seguir les receptes del Fons Monetari Internacional o del Banc Mundial. Tots aquests temes són per a debatre i no per a llençar-se els plats pel cap. És per a formar un ciutadà crític, nosaltres no volem formar consumidors ni borregos, nosaltres volem formar ciutadans crítics, que són els que tiraran endavant els nostres països. Estem convençuts que hi ha una sola censura possible, que és la del telespectador, que quan no li agrada alguna cosa fa “clic” i canvia de canal, que és la més fotuda, no? I volem tenir una pantalla que sigui atractiva, de qualitat, competitiva.

Ens havien convençut que el que era alternatiu era tenir un petit diariet, però jo no puc estar satisfet d'arribar al 3% de la població si puc arribar al 100%.

Aquest projecte és multiestatal, però té la seva seu a Veneçuela.

Això no és casual.

Això és possible perquè per primera vegada en 100 anys Veneçuela recupera el domini dels recursos del seu petroli, i tots aquells recursos que abans quedaven diluïts en comptes bancaris xifrats a l'exterior, avui reverteixen en els sectors que tenen menys ingressos, i fins i tot hi ha un excedent. No és casual, és clar que no és casual, és reivindicar la sobirania dels recursos naturals. I no és casual que tingui la seu a Veneçuela, també perquè el projecte es desenvolupa a Veneçuela.

Però un projecte satel·lital pot sortir de qualsevol lloc: bombardegin aquí que nosaltres emetem des de qualsevol lloc; i quan parlo de bombardeig parlo de debò: a nosaltres ens bombardegen cada dia amb escombraries del nord, i en aquest moment estem perdent per golejada la batalla de les idees.

En el terreny audiovisual, almenys, anem perdent 40 a zero i començant en el segon temps; sabem que ho tenim tot en contra, però per primera vegada estem obrint una escletxa, és possible tenir un mitjà massiu alternatiu; senyors: endavant.