Accent 70

Del 15 al 29 de novembre de 2005 Distribució gratuïta 5.000 exemplars Publicació quinzenal d’àmbit nacional

Número 70

Periòdic popular dels Països Catalans

SEAT surt al carrer 15.000 treballadors protesten al centre de Barcelona contra l'expedient de regulació presentat per la direcció de la multinacional La presentació per part de la direcció de SEAT d'un expedient de regulació, que significarà l'acomiadament de 1.346 treballadors, ha fet estendre les mobilitzacions a l'empresa més gran dels Països Catalans. Aquesta mesura se suma a les darreres introduccions a la factoria de Martorell (Baix Llobregat) de la doble escala salarial, la flexibilitat laboral i l'augment del ritme a les cadenes, fet que està crispant una factoria amb 14.000 treballadors directes i prop de 40.000 més en empreses satèl·lits. El passat 10 de desembre milers de persones es van manifestar a Barcelona, mentre una vaga de 24 hores aturava totalment la producció. Una primera acció de força que els sindicats ja han anunciat que no serà la darrera.

Economia / Pàgina 7

Sumari: Els mossos arriben a Barcelona Països Catalans / 3

Avança el macrocomplex de la Vall Fosca Països Catalans / 4

El model socioeconòmic de l’Estatut valencià Economia / 7

El Cabanyal torna a obrir les portes Cultura / 10 Milers de treballadors de SEAT es van manifestar pel centre de Barcelona contra els acomiadaments / Foto: CGT

Jornada de lluita estudiantil contra Bolonya i la LOE El 17 de novembre ha estat el dia escollit per celebrar una jornada internacional de protesta estudiantil. Així doncs, estudiants d'arreu d'Europa es manifestaran pels carrers de les seves ciutats contra la privatització de l'ensenyament i, més concretament, contra l’aplicació de l’ Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Als Països Catalans, les mobilitzacions

es viuran a desenes de pobles i ciutats com Figueres, Gandia, Xàtiva, Perpinyà i Lleida.

Destaquen les manifestacions convocades a Castelló i València per part de la CEPC i, en el cas de Barcelona, per la Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública (PMDUP) que agrupa a sindicats com l'Alternativa Estel, la CEPC, l'AEP i

diverses assemblees de facultat.

Al nostre país es rebutja l'aplicació del tractat de Bolonya però també es vol expressar l'oposició dels estudiants catalans a la Llei orgànica de l'educació, que ha de substituir la ja polèmica LOCE, engegada pel PP durant la seva legislatura.

Països Catalans / 5

Acció a l’Ajuntament de Cornellà per a l’absolució dels 4 del 4

Mobilitzacions per l'absolució dels encausats en diversos episodis repressius Els darrers dies diverses poblacions com Girona, Barcelona i Torà han viscut mobilitzacions per exigir l'absolució dels encausats en diverses ràtzies repressives com la dels anomenats "4 del 4" -veïns de l'Hospitalet i Cornellà acusats d'haver llançat còctels molotov a la comissaria de Sants-. Altrament, a Torà, es realitzà una concentració en suport als

tres joves d'aquesta localitat que han estat citats a l'Audiència Nacional espanyola per un suposat delicte de "terrorisme". Finalment, Girona s'ha manifestat per impedir l'extradició dictada pel Govern espanyol d'un dels detinguts de “l’Escamot Dixan" a Algèria on té pendent una condemna a mort.

Opinió i Països Catalans / Pàgines 2, 3 i 6

Els exclosos es revolten al cor d'Europa Des de fa més de 10 dies la revolta dels joves dels barris exclosos de l'Estat francès s'ha escampat per les principals ciutats per mostrar el seu rebuig a unes polítiques econòmiques que els condueixen a l'atur i els neguen les possibilitats que tenen la resta de ciutadans de la República. La revolta també ha arribat als barris perifèrics de El 17-N els estudiants catalans estan cridats a una jornada de lluita / Foto: B. Pèlachs

Entrevista a Feliu Ventura, cantautor de Xàtiva

Perpinyà -tot i que amb una intensitat molt més baixa, on l'acció més significativa ha estat l'atac a una comissaria- i en altres estats europeus, i ha posat en qüestió la construcció d'una Europa que sotmet les seves polítiques als interessos empresarials.

Països Catalans i Internacional / Pàgines 6 i 8

2/

EDITORIAL

17-N, una resposta global a la privatització D'ençà de les mobilitzacions en contra de la Guerra de l'Irak, el moviment estudiantil ha patit un fort decreixement a nivell combatiu. Les protestes contra la LOCE o la LOU van mantenir flames esporàdiques de reivindicació que s'han anat apagant lentament fins a arribar al moment actual on trobem un panorama desolador. Això és un fet important ja que entenem que la universitat ha de ser un dels puntals bàsics alhora de visualitzar tots aquells conflictes socials que silencien els mitjans de comunicació.

Des de les aules hem vist com es començaven revolucions i protestes populars que han esdevingut canvis socials i lluites que després s'han estès al carrer. Tenim el cas del Maig del 68 de París o la Revolució Cubana, per bé o per mal, els estudiants han estat decisius en els fets que es succeirien. Durant el franquisme, als Països Catalans les assembles de facultat i les organitzacions d'estudiants clandestines (on es trobaven organitzacions revolucionaries de totes les branques) van fer una forta feina política i d'agitació contra el règim i compartien, amb el moviment obrer, els inicis formatius i militants dels de partits polítics en la clandestinitat.

Actualment, la majoria dels estudiants catalans s'han abonat a l'adormiment generalitzat i a la desmobilització juvenil imperant. Tot i això, encara queden persones i sindicats disposades a denunciar que a la universitat no només es va a aprendre matèries per a treballar, també es ve a fer-se una ideologia i un criteri propi que permeti ser crític amb la societat actual.

En aquest marc, la universitat pública catalana ha rebut un atac privatitzador que pot ser el definitiu ja la porta d'entrada a les empreses externes restarà completament oberta a un negoci encara per explotar, l'ensenyament. Amb el Tractat de Bolonya l'administració europea amplia el desmembrament de l'estat del benestar que estan patint altres sector públics com la sanitat i que ens porta cap a una universitat totalment regida pels criteris mercantilistes. I no només és el fet de la privatització, també trobem que a partir d'ara la dificultat de l'estudiant alhora de compaginar treball i estudis es veurà àmpliament augmentada amb el nou tipus de crèdits que proposa la reforma Davant la imminent aplicació de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (que es el resultat del Tractat de Bolonya,) per primera vegada, les organitzacions estudiantils d'arreu d'Europa han decidit coordinar-se i enfocar la lluita contra aquest procés de manera global i col·lectiva. S'ha creat un Observatori Europeu contra la privatització i en el II Fòrum Social de l'Ensenyament celebrat a Bergen (Noruega) s'ha acordat prendre el 17 de novembre com una jornada europea de lluita contra tot el que suposa Bolonya per la universitat pública. El sentit pràctic del 17-N ens mostrarà que l'EEES s'aplicarà a tot Europa, per tant, a arreu del continent els i les estudiants sortiran al carrer a defensar la intromissió neoliberal en la seva educació en un crit unànime i unitari contra aquesta reforma educativa europea, des de Noruega a Euskalherria passant per Itàlia o Alemanya.

Als Països Catalans, els sindicats d'estudiants han estat algunes del les organitzacions europees amb un discurs més treballat sobre aquest tema i amb la seva presència a Bergen, són alguns dels principals impulsors d'aquesta jornada de lluita. El primer pas ja està fet ja que s'enfoca la privatització de l'ensenyament com un problema global a la que cal una resposta clara i contundent per part de les estudiants catalanes. Demostrar que els alumnes universitaris del nostre país no estan en la letargia amb el que els volen les classes polítiques dirigents i les oligarquies econòmiques dominants. És per això que la resposta estudiantil aquest dia es vital. Per que la història ens ha ensenyat que les estudiants són un motor decisiu de lluita i canvi, i aquest és un be massa apreciat com per perdre'l. No oblidem que ens hi juguem molt tots.

L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans.

Número 68. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.

Redacció Valencia: c. de Ripalda, 20, baixos, València 46003.

Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. Barcelona 08012.

Adreça electrònica laccent@laccent.info. Telèfons de contacte: Subscripcions: 646 98 16 97. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 616 07 33 28.

Consell de Redacció: Coordinació: Andreu Ginés i Arnau Urgell Països Catalans: Laia Altarriba, Jaume Calafell, Martí Cirici, Laia Creus, Pep Giner, Laura Llum, Aure Silvestre, Arnau Urgell. Economia: Andreu Ginés, Àlex Tisminetzky. Internacional: Juanjo Garcia, Sónia Jiménez Villanueva, Manel López. Cultura: Joan Sebastià Colomer, Jordi Garrigós, Josep Maria Soler, Pau Tobar, Hector Serra. Correcció: Mercè Mauri. Edició gràfica: Raimon Porta, Àlex Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia. Secció Gràfica: Oriol Clavera, Mireia Comas, Oriol Diez. Distribució: Martí Urgell, Martí Gutiérrez, Oriol Capdevila. Han col·laborat en aquest número: Miquel Serra, B. Pèlach, M. Serra, M. Soriano, Plataforma Aturem la Guerra de les comarques gironines i Yannik Lacoste.

OPINIÓ

Del 18 d’octubre a l’1 de novembre de 2005

COL·LABORACIÓ

Contra les extradicions de Benaboura i Saoudi Ha arribat un moment clau. Des de la Plataforma Aturem la Guerra de les Comarques gironines fa 3 anys vam assumir la campanya de suport als companys detinguts en la cèlebre Operació Estany (Escamot Dixan), doncs sempre la vam entendre com una mentida més per justificar la guerra a Iraq. Les armes de destrucció massiva de Bush, eren “les armes químiques que podrien matar molta gent” d’Aznar. Les primeres no existien, les segones eren productes de neteja.

Tot semblava acabar quan el mateix dia en què començaven els bombardejos a Iraq, 15 dels detinguts eren deixats anar. I ens ho anàvem creient quan el 24 de juny del mateix any 2003 el jutge Ruiz Polanco arxivava el cas.

Però el malson va recomençar quan el fiscal Pedro Rubira reobre el cas per 4 dels companys, amb l’excusa d’un informe del FBI que parla de Napalm casolà, i que al final resulta ser només un conjunt de productes casolans que en cas de barrejar-se amb gasolina podrien ser perillosos.

I es confirma quan un vell conegut dels gironins, des de la Garzonada del 92, el cèlebre jutge Garzón, ordena la presó preventiva d’en Mohamed T., en Larbie, l’Ali i en Mohamed N., d’això ja fa gairebé 2 anys, que podran allargar-se perquè ja se’ls ha prorrogat la preventiva, i sense més proves que les que hi havia quan el jutge Polanco va arxivar el cas apart del fiasco del napalm.

Paral·lelament, dos dels implicats en la primera operació, en Youb Saoudi i en Mohamed Banaboura, són detinguts el setembre i novembre de 2003 respectivament per una suposada

ordre d’extradició que el govern espanyol es treu de la màniga sense que Algèria l’hagués demanada.

Com a Plataforma interpretem aquestes maniobres com un intent de tapar el fiasco que va ser l’Escamot Dixan.

La situació actual és que segueixen tots empresonats. I les dues extradicions han estat autoritzades. En Mohamed ha estat condemnat a Algèria a la pena de mort en un judici a 22 persones alhora, on cap d’ells era present, i on van ser condemnats tots a pena capital per la mort d’un policia en una manifestació. Segons en Mohamed alguns dels altres implicats extradits des d’Alemanya, i fins i tot pactant entregues voluntàries, han patit 20 dies de tortures a la comissaria abans d’entrar a presó i fins i tot un d’ells va aparèixer mort a la comissaria.

Malgrat les accions de totes les entitats que formen la Plataforma, les concentracions, actes públics, concerts, les vora 2000 firmes recollides, les mocions aprovades a una desena

LA VEU DELS LECTORS I LECTORES

Unitat Hermètica: les coses pel seu nom La situació generada arran del conflicte de la Unitat Hermètica no ve de nou ni es un cas aïllat, sinó que s’emmarca en el procés generalitzat de redistribució de la producció que s’està produint dins l’Europa del Capital. Aquesta, dominada per les grans empreses, segueix posant els beneficis econòmics per davant dels drets bàsics de les persones. En conseqüència, actualment, s’està produint un canvi en les estructures econòmiques de la nostra ciutat i del nostres país; l’augment imparable del sector terciari s’està imposant en detriment del sectors primaris i secundaris. L’objectiu d’aquests processos és obtenir un major benefici econòmic per part de la patronal, que s’emporta sectors de la producció i empreses senceres a altres zones on els drets dels

treballadors i els seus sous són extremadament precaris. Si a aquest fet li sumem pràctiques com la venda dels terrenys de l’empresa, aquestes tàctiques resulten tota una ganga pels empresaris. Això comporta, entre d’altres, que milers de treballadors del nostre país vegin afectats els seus llocs de treball.

Tots aquests tripijocs de la patronal s’utilitzen també amb l’objectiu de crear por entre els treballadors, que per tal d’evitar perdre la feina rebaixin la seva combativitat, assumeixin reduccions de salari, de plantilla, etc. resultant molt més fàcil tancar l’empresa a posteriori ja que procés rera procés la plantilla disminueix.

Tot això no seria possible sense unes cúpules de sindicats majoritaris disposades a fer-li el joc a la patronal a canvi d’engrunes. Cal recordar que tots els pactes i expedients que hi ha hagut a UH han estat signats pels

d’ajuntaments gironins, i al Parlament de Catalunya demanant que no s’autoritzi l’extradició. El govern de Zapatero l’ha autoritzada amb unes garanties més que dubtoses de les autoritats algerianes de que no l’hi serà aplicada la pena de mort i de que tindrà dret a un nou judici. I si no aconseguim aturar-ho en Mohamed serà enviat a Algèria abans del dissabte 19 de novembre.

Per tot això des de la Plataforma Aturem la Guerra de les comarques gironines exigim la posada en llibertat de tots els detinguts, l’arxiu de l’operació estany i la denegació de les extradicions.

Responsabilitzem de tot allò que pugui succeir a Mohamed Benaboura en cas de ser finalment extradit al Govern de l’Estat Espanyol, al partit que li dóna suport i als seus socis polítics.

Exigim als partits de l’esquerra parlamentària i als seus càrrecs públics que tantes vegades ens han manifestat el seu suport a la campanya que actuïn en conseqüència davant el Govern Zapatero.

I convoquem a mobilitzar-se i manifestar-se públicament contra les extradicions a totes les organitzacions i col·lectius que han participat a la campanya, i a la ciutadania en general.

Comencem, perdó, continuem, amb una manifestació aquest diumenge dia 13. I continuarem fins a aconseguir la fi d’aquesta vergonyosa operació policial, manipulació política i mentides als mitjans de comunicació.

Plataforma Aturem la Guerra de les Comarques gironines guerrano@girona.com dirigents de CCOO i UGT. També cal remarcar el paper de les institucions (Generalitat i Ajuntament), que ara donen suport “absolut” als treballadors i es miren el procés com si no hi poguessin fer més. Creiem que la solució no passa perquè es subvencioni amb diners públics les empreses privades, sinó que passa per no permetre des del primer moment un xantatge d’aquest tipus per part del sector privat. Paradoxalment alhora que les “nostres” institucions afirmen que no poden intervenir en les decisions de les empreses privades, i per tant que no poden evitar ni les deslocalitzacions ni els tancaments, estan potenciant un procés de privatització dels serveis públics que els deixarà sense possibilitat també d’intervenir en sectors en els que ara ho poden fer.

Des de l’MPS denunciem aquesta situació i expressem la nostra solidaritat amb els i les treballadores de la UH. Moviment Popular de Sabadell

La veu dels lectors és espai on podreu participar d'aquest projecte amb les vostres opinions sobre qüestions d'actualitat. Si teniu quelcom que aportar, dir o denunciar, només cal que ens envieu un text d'un màxim de mil cinc-cents caràcters a opinio@laccent.info.

Del 15 al 29 de novembre de 2005

/3

PA Ï S O S C ATA L A N S

Els mossos ja patrullen a la ciutat de Barcelona

L’APUNT

Bernat Pompei, Barcelona.

El passat dimarts 1 de novembre els Mossos d'Esquadra començaven el seu desplegament a la ciutat de Barcelona. Amb una gran cobertura mediàtica, aquest cos policial assumia les competències de seguretat, ordre públic i policia judicial a la capital catalana. Els Mossos disposen de 10 comissaries a la ciutat, amb un total de 2.614 agents i un parc mòbil de 538 vehicles, dels quals 153 són turismes camuflats i 22 camionetes antiavalots. El desplegament s'ha realitzat, segons les informacions oficials, en estreta col·laboració amb la Guàrdia Urbana, amb la qual es compartirà una sala de comandament conjunt i la divisió territorial de la ciutat en 10 districtes i 37 barris.

El desplegament d'aquest cos no ha suposat, en tot cas, un replegament efectiu dels cossos sota direcció de la delegació del Govern espanyol. Així, la policia espanyola segueix disposant d'uns efectius estimats de 1.600 agents i 5 comissaries, i segueix mantenint l'exclusiva competència en camps com el tràfic d'estupefaents, l'expedició de documents d'identitat, “estrangeria” o “terrorisme”. Tampoc es replega la Guàrdia Civil, que manté la gran caserna al barri de Gràcia, i no ha

Els joves de Torà seran jutjats per "terrorisme" a Madrid

Material mòbil dels Mossos d’Esquadra

facilitat dades dels seus efectius reals a la ciutat, encarregant-se també d'afers de repressió política sota l'excusa de “l’antiterrorisme”.

Crítiques al cos autonòmic Des de l'esquerra independentista i els moviments socials barcelonins, s'ha volgut recordar que el cos dels Mossos manté les pràctiques repressives dels seus antecessors, com s'ha demostrat amb els casos de les detencions i tortures de tres joves de Torà, l'actuació dels mossos contra el jovent de Berga i la seva passivitat en l'agressió a les festes alternatives de la Patum, o més

recentment, a Lleida, on agents de paisà rebentaren violentament una manifestació contra el desallotjament del CSO la Gàbia i detingueren tres joves, en una actuació que no es recordava ni durant la presència de la policia espanyola (veure pàgina 6).

També s'ha recordat Farid Bendaumed, ciutadà d'orígen marroquí, que va morir d’un tret al clatell quan la policia autonòmica entrà a casa seva “per error”.

Igualment, diversos organismes de defensa dels drets humans i advocats han denunciat les pràctiques dels Mossos en els darrers anys, i han

Una policia sense autonomia Aure Silvestre, València.

"La Generalitat Valenciana està capacitada per vigilar i custodiar els seus edificis i instal·lacions.

Existirà un únic cos de Policia Autònoma de la Comunitat Valenciana que estarà regulat per llei de les Corts Valencianes, d'acord al que estableix la Llei orgànica prevista a l'Article 149.29, de la Constitució" D'aquesta manera es refereix l'actual Estatut d'Autonomia del País Valencià, al seu Article 36, pel que fa a l'existència d'un cos policial per als valencians. Es tracta d'una capacitat que no ha arribat mai a desenvolupar-se a fons pel poc interés que han tingut en aquesta matèria els partits predominants al panorama polític valencià. Fins al moment, el cos de la policia

Francisco Giner amb un comandament de la policia valenciana

autonòmica, malgrat existir, s'ha limitat a unes minses competències, totes lligades a atribucions legislatives de la Generalitat valenciana, com són la regulació de l'oci, especialment el nocturn; els afers relacionats amb el control i supervisió del joc i les apostes; i,

fonamentalment la custòdia dels edificis oficials de les institucions autonòmiques, a les portes de les quals són més visibles. Aquesta policia, a més, compta amb atribucions pel que fa a tasques de coordinació relacionades amb Protecció Civil. En realitat no

lamentat el desinterès dels comandaments policials per adoptar mesures que garanteixen els mínims drets elementals dels detinguts. Des de l'administració, la consellera d'interior Montserrat Tura ha afirmat orgullosa que "no canviaria gairebé res del que s'ha fet fins ara", en una mostra de suport als seus subordinats arran de les crítiques rebudes per les polèmiques actuacions com el cas de Berga, o vulneracions de drets humans a les comissaries, especialment en casos de detinguts sota la Llei d'estrangeria o per motius polítics.

compta amb cap autonomia pel que respecta a la policia nacional espanyola, i es tracta, en realitat d'una divisió més d'aquest cos repressiu espanyol, però que es localitza a les tres capitals de província valencianes i sense una presència territorial real. L'únic fet que els distingeix de la policia nacional són els vehicles que utilitza, de similar model però pintats d'un altre color, amb la bandera oficial valenciana inclosa; i un escut de la generalitat cosit a l'uniforme.

Amb l'actual reforma estatutària pendent de debat i aprovació a Madrid, però no es preveuen canvis d'aquest model policial. Per ara, sembla que els grans partits institucionals que regeixen la política valenciana, semblen més còmodes i depenen, pel que fa a l'aspecte policial, directament de Madrid.

Segons es va saber el dimarts 8 de novembre, l'Audiencia Nacional espanyola (el tribunal especial per a la persecució política i hereu del tristament cèlebre Tribunal d'ordre públic franquista) ha decidit que definitivament es jutjaran els fets de Torà com a "terrorisme", i ha desestimat amb aquesta decisió la possibilitat que el cas passés a la justícia ordinària i s'acusés als tres encausats per un delicte de danys, com demanava la defensa dels joves. Segons diverses fonts, la fiscalia podria demanar una pena de 15 anys de presó i milió i mig d'euros d'indemnització a les empreses sabotejades.

Cal recordar que els joves Jordi Vilaseca, Jordi Torné i Toni Codina detinguts l'abril de 2003 en una operació dirigida pel jutge Baltsar Garzón passaren més de dos mesos empresonats a Madrid.

Els tres denunciaren haver patit maltractaments per part dels Mossos d'Esquadra, i en el cas d'un d'ells, en Jordi Vilaseca, les evidències de les tortures van ser incloses en l'informe anual d'Amnistia Internacional. Malgrat això, la justícia espanyola va arxivar el cas, en una decisió que ha estat recorreguda.

Arran d'aquesta notícia, la setmana següent es realitzaren diferents mobilitzacions. Així, el dissabte 12 de novembre al vespre, centenars de veïns de Torà es concentraren en suport als joves i contra el judici, i el dimecres 16, hi hagué una altra concentració a Lleida, davant la Paeria. Ja s'han anunciat més mobilitzacions així que s'apropi el judici.

4/

L’APUNT

El tripartit de la discòrdia El passat 10 de novembre Ramon Luque, director de Medi Natural del Departament de Medi Ambient (DMAH) del Principat, anunciava que la Unió Europea obligava a recatalogar la Vall del Muntanyó -més coneguda com a Vall d'Àrreu- a la Xarxa Natura 2000. Aquesta decisió, motivada en part per la denúncia d'IPCENA, suposava aturar l'ampliació de l'estació d'esquí de Vaquèira cap al Pallars Sobirà. Al cap de 24 hores però, Joaquim Nadal, conseller del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) i portaveu del govern autonòmic afirmava que la protecció només suposaria limitacions per a futures ampliacions però que no tiraria enrere el pla especial ja aprovat per "garantir la seguretat jurídica de tots els agents implicats". En declaracions a L'Accent Joan Vázquez, portaveu d'IPCENA considera que l'actuació del DMAH "no és una qüestió de voluntat política, sinó el simple acatament d'una decisió europea que assenyalava clarament que s'in-complïen tres directives europees", de fet afegeix " que l'actual govern a la revisió de la Xarxa el febrer d'enguany no va incloure la vall".

Malgrat la posició de Nadal, el govern del Principat no es pot permetre gaires més malabarismes amb l'aplicació de la Xarxa Natura 2000 fet que segons Vázquez "només pot suposar que no es realitzi l'ampliació". En tot cas i per pressionar la posició del DPTOP afirma que "farem arribar a Brusel·les les declaracions de Nadal per denunciar la intenció d'incomplir voluntàriament directi-ves". S'ha de tenir en compte que la Comissió Europea ha realitzat -a banda del cas de la Vall del Muntanyó- ja dues denúncies al govern principatí, una de les quals ha acabat amb condemna per no incloure hàbitats i espècies de les directives d'Aus i Hàbitats a la Xarxa.

Més enllà del cas de l'ampliació de Vaquèira, s'ha tornat a mostrar de manera visible les contradiccions del tripartit que en el cas dels departaments de Medi Ambient i Política Territorial pràcticament esdevé una guerra oberta.

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ

Ser subscripor de L’ACCENT et permet rebre a casa cada quinze dies la publicació i col·laborar amb el projecte d’informació popular i compromes amb la realitat dels Països Catalans

Del 15 al 29 de novembre de 2005

PA Ï S O S C ATA L A N S

El macrocomplex urbanístic de la Vall Fosca rep nou capital L'aportació de 230 milions d'euros per part de la immobiliària gallega FADESA accelerà les obres de les pistes d'esquí de Filià i les urbanitzacions a Espui Arnau Urgell i Vidal, Barcelona A la Vall Fosca s'està desenvolupant un gran projecte urbanístic i d'oci que suposarà la transformació més ràpida i radical del seu paisatge i de les seves característiques socioeconòmiques des del boom elèctric de principis de segle XX. Aquesta vall és l'únic territori plenament pirinenc de la comarca del Pallars Jussà i malgrat tenir una superficie de quasi 200 km2 només està format per un municipi -la Torre de Cabdella- que compta amb 19 nuclis de població amb només 727 habitants. En aquest context l'empresa Vallfosca Interllacs -del grup empresarial Nova Corporació Immobiliària- projecta un resort amb capacitat de 7.400 llits amb els reclams de l'esquí i el golf.

FADESA compra el projecte El projecte "Vallfosca Mountain Resort" consisteix en la creació d'una zona residencial de 962 habitatges i una zona mixta -hotels i apartaments- amb capacitat per a 2.300 persones més. En aquest darrer cas anirà acompanyat de serveis com un centre de convencions per a un miler de persones, centres comercials, bars i restaurants temàtics... Una part dels apartaments es disposen al voltant del poble d'Espui que ja ha quedat pràcticament tapat per les noves construccions. D'altra banda, tot el resort comercial i hoteler se situa al pla d'Espui, zona d'interès agrícola, amb risc d'inundacions i amb poques hores de sol -fet que dificultarà que aconsegueixi ser un complex obert tot l'any-, tal com assenyala una portaveu de Vallfosca Activa.

S'ha de tenir en compte que aquestes noves 7.000 places se situen al voltant d'un nucli de només 84 habitants i que les terres han estat venudes a uns 6 euros al m2. De moment, els primers apartaments que es venen sobre planell oscil·len entre 200.000 i 300.000 euros. Al costat dels apartaments, s'ha construït un camp de golf de 9 forats ampliable a 18.

Malgrat les dimensions faraòniques del projecte, l'empresa Vallfosca Interllacs no trobava inversors, fet que suposava una certa esperança pels opositors al projecte. De fet es

Nom i cognoms: Codi postal: Tipus de subscripció: Domicialiació bancària Nom del titular: Entitat

Els nous apartaments estan tapant el poble d’Espui / Foto: L’Accent

limitava a fer petites obres en els diferents fronts del projecte per tal d'atraure capital. La situació però, ha canviat radicalment fa poques setmanes. En el marc de la fira immobiliària Barcelona Meeting Point -la qual fou objecte de diverses manifestacions i accions de protestaFADESA va anunciar que comprava el projecte i que invertia 230 milions d'euros per tenir-ho tot finalitzat en menys de 2 anys. Segons fonts de Vallfosca Activa consideren que "hem estat testimonis de la gran jugada dels promotors (...) comprar per quatre duros i vendre-ho tot multiplicant-ne el valor (...) el més trist és que encara hi hagi gent de les vall que consideri que ho fan per nosaltres, quan clarament són interessos especulatius”

Vallfosca Activa: l'oposició des del territori Habitualment els nous projectes de pistes d'esquí -per exemple l'ampliació de Vaquèira al Pallars Sobirà- acostumen a tenir una oposició per part de col·lectius i plataformes ambientalistes de fora del territori afectat. En canvi, en el cas de la Vall Fosca existeix una plataforma formada per habitants dels seus pobles, bàsicament joves que consideren que el model de territori que uns inversors urbans han decidit, no només no hi estan d'acord sinó que encara precaritzarà més la seva difícil situació actual.

En aquest sentit destaquen que la qualitat dels llocs de treball no millorarà, que pràcticament és impossible trobar un pis a la vall i

El mal negoci de l'esquí Segurament, per entendre millor el negoci de la neu s'hauria de parlar no de nous projectes d'esquí sinó de nous projectes d'immobiliària amb l'esquí com a reclam. De fet, de la mateixa manera que passa amb el golf, el negoci de la part esportiva és deficitari en la majoria de casos.

Les causes s'han de buscar en els elevats costos d'explotació,

en la gran competència entre un número cada vegada més important d'estacions i des dels darrers anys per un sostingut descens de la innivació i una demanda decreixent per part del públic -tendència que afecta les pistes europees des de fa temps. Si es fa un repàs de les pistes d'esquí catalanes se'n poden trobar una gran quantitat amb

Adreça: Població: trimestral (10,5 euros)

Oficina

Telèfon: semestral (21 euros) Població:

Control

Número de compte

Envieu aquesta butlleta per correu a: c. Virtut, 14 baixos, 08012 Barcelona o c. Ripalda, 20 baixos esquerra, 46003 València; truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a subscripcions@laccent.info

que els serveis públics continuen sent inexistents. Segons la portaveu de la plataforma "no entenem que no s'hagi apostat per fomentar una agricultura i ramaderia de qualitat, la restauració dels pobles abandonats o dinamitzar el turisme sostenible a partir de crear una entrada al Parc Nacional d'Aigüestortes per la vall".

D'altra banda critiquen el tripartit "pel doble discurs que parla de sostenibilitat però no fa res per evitar projectes irreversibles per a una vall com la nostra".

Finalment, juntament amb IPCENA tornaran a dur el cas a Brusel·les per considerar que presenta condicions molts semblants a les que es donen en l'ampliació de Vaquèira i que han estat denunciades per la mateixa Comissió Europea (veure L'Apunt).

problemes de viabilitat, especialment les situades a comarques prepirinenques (Rasos de Peguera o Port del Compte) i les del Pallars Sobirà amb molts problemes de neu i vent (Superespot i Portainé).

D'altra banda dues instal·lacions més estan abandonades (Llessuí i la Tuca), La Molina i Núria són de propietat autonòmica i n'hi ha moltes com la d'Eina-Sant Pere dels Forcats que han endeutat els seus ajuntaments.

Us prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció.

Signatura:

Del 15 al 29 de novembre de 2005

/5

PA Ï S O S C ATA L A N S

A Perpinyà de nou, per la unitat dels Països Catalans Milers de persones es van manifestar per commemorar el Tractat dels Pirineus de 1659

Bloc de Maulets a la manifestació de Perpinyà / Foto: M. Serra

l’Estat espanyol una nova proposta d’interconnexió per Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà) i Costoja (Vallespir) .

Després de la manifestacióes va celebrar el Festival Rellamp!, en el qual van actuar grups d’arreu del país.

Actes del Correllengua 2005 Aquest any, el Correllengua, que

fa dos mesos va començar a la Catalunya Nord, ha arribat a unes 400 viles i ciutats dels Països Catalans amb gairebé 600 actes com xerrades, manifestacions, etc. Una vegada més, l'esdeveniment s'ha celebrat a les diferents comarques de tot el territori. Una novetat d'aquesta edició va ser l'arribada del

Correllengua al Camp Nou el dissabte 22 d'octubre, un acte que va portar polèmica perquè alguns representants del govern valencià i alguns mitjans de comunicació espanyols van insultar al FC Barcelona i a la CAL, organitzadora de l'acte, pel fet de reclamar la unitat dels Països Catalans.

17-N: jornada internacional de protesta estudiantil La jornada europea de lluita contra l’aplicació de l’Espai Europeu d’Ensenyament superior s’aprofitarà al nostre país per rebutjar també la LOE impulsada pel govern espanyol Laia Creus, Girona Amb el lema "L'ensenyament és un dret, no una mercaderia", els estudiants europeus centraran la seva protesta en el nou Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES). Diverses organitzacions estudiantils presents al II Fòrum Europeu de l'Educació van concloure que l'EEES suposa una progressiva mercantilització de l'educació i considera a l'estudiant com un simple client. Entre els principals motius cal destacar l'eliminació de titulacions no rendibles per al mercat, l'elitització dels estudiants; la divisió de les titulacions de tal manera que els postgraus orientats al món empresarial no siguin econòmicament accessibles per a la majoria d'estudiants; l'augment de les taxes universitàries; l'imposició d'un perfil d'estudis que impossibiliten compaginar carrera i feina. Finalment cal

Impunitat pels policies S’ha fet pública la sentència absolutòria del judici als quatre policies acusats entre altres càrrcs de detenció ilegal i simulació de delicte en el cas dels dos independentistes d’Elx (veure L’Accent 66 i 68). Durant el judici la fiscalia va mantenir una posició totalment favorable als acusats; segons Alerta Solidària s’ha tractat d’un “nou capítol d’impunitat policial i una carta blanca per a nous casos de repressió política”.

Aina Torres, Barcelona.

Més de 4.000 persones van recórrer els carrers de Perpinyà el dissabte 5 de novembre per reclamar la unitat dels Països Catalans sota el lema "Sem catalans, defensem la terra, defensem la llengua", convocats per la CAL i la Federació de Defensa de la Llengua i la Cultura Catalanes a Catalunya Nord.

La manifestació, que aquest any ha incrementat el nombre de participants, commemorava el Tractat dels Pirineus, que va dividir el Principat entre l'Estat francès i l'espanyol fa 346 anys, tot coincidint amb el tancament del Correllengua. Un any més, l'esquerra independentista va fer acte de presència a la marxa en què es van poder sentir proclames contra l'intent de creació de la regió de la Septimània i respecte a la construcció de la MAT, entre d'altres. Precisament aquests dies s’ha llençat per part de

BREUS

destacar que les directrius generals són marcades per l'Organització Mundial del Comerç, que considera l'educació pública com "un servei públic d'interès econòmic".

A més, la LOE Als Països Catalans, s'ha convocat vaga a instituts i algunes de les universitats del país. Es preveuen concentracions a gran quantitat de viles i ciutats com Lleida, Vinaròs, Valls, Alacant, Palma i Vic entre moltes altres. La CEPC ha convocat manifesta-cions a Castelló i València; mentre que la Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública (PMDUP) convoca a Barcelona.

Les mobilitzacions també fixen la seva mirada a la Llei orgànica de l'educació (LOE), la qual està actualment pendent de tramitació i que ha de substituir la LOCE, del Partit Popular. Segons la PMDUP i els dos sindicats d'estudiants l'esquerra indepen-dentista,

Participa a les mobilitzacions ACTUA!

Contra la Mediterrània del capital i la guerra Els caps d'estat i de govern de la Unió Europa i de la Mediterrània es reuniran els propers 27 i 28 de novembre a Barcelona. L'objectiu és rellançar la creació d'un espai de lliure comerç a la Mediterrània.

Per tal de manifestar el seu rebuig contra aquesta trobada i les polítiques que se'n derivaran, la campanya unitària "No a una Mediterrània del capital i la guerra, alternatives a Barcelona+10" ha convocat diversos actes, entre els quals destaca una manifestació el diumenge que sortirà a les 4 de la tarda del Parc de la Ciutadella en direcció al Fòrum, on es reuniran els mandataris.

Manifestació a Gandia contra l'especulació Manifestació d’estudiants al centre de Barcelona

Alternativa Estel i la Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans (CEPC), aquest nou projecte educatiu segueix mantenint molts dels punts que ataquen més greument l'ensenyament públic. La LOE propicia una manca de democràcia interna en els òrgans de decisió dels centres, perpètua el sistema

de concerts econòmics a centres privats i no concreta l'assignació dels recursos humans i material escolar. A més, segons la PMDUP, la Llei orgànica de l'educació segueix contemplant la possibilitat d'endurir la selectivitat i consolidar la revàlida, i continua els acords amb el Vaticà, fet que impossibilita una educació laica.

El passat dissabte 12 de novembre, al voltant de 250 persones van participar a la manifestació convocada a Gandia per la Plataforma pels Pobles de la Safor.

La marxa va servir per criticar els nombrosos projectes macrourbanístics que amenacen els paratges i els pobles d'aquesta comarca. Entre ells, destaquen la construcció de camps de golf a Tavernes, Simat, Palma o Alfahuir, la destrucció del litoral dels pobles costaners i la construcció d'habitatges arreu de la comarca sense cap control.

6/

BREUS

PAÏSOS CATALANS

Del 15 al 29 de novembre de 2005

Lleida i Manresa en alerta per evitar els desallotjaments de dos centres socials La lluita per evitar el desallotjament de la Gàbia i Na Bastardes coincideix amb nous centres socials i amb la fi del projecte de la Discòrdia a València

Solidaritat amb els encausats de l'Hospitalet i Cornellà El passat dissabte 12 de novembre centenars de persones s'aplegaren al centre de Barcelona per exigir l'absolució dels tres joves de l'Hospitalet i Cornellà vinculats als moviments socials. La mobilització arriba a poques setmanes que s’enfrontin a una petició fiscal de fins a 8 anys i mig de presó per la seva presumpta relació amb el llançament de còctels molotov a una caserna policial del barri barceloní de Sants. Els dies previs a la manifestació s'han realitzat accions de denúncia com la del dia 10 de novembre a l'ajuntament de Cornellà en què dos solidaris s'encadenaren amb pancartes al balcó consistorial.

Els casals d'aniversari Tres casals i ateneus del nostre país celebren aquests dies el seu aniversari amb diverses activitats . Destaca el cas del Casal Popular la Fadulla de Manresa que compleix el seu primer lustre com a punt de referència de l'independentisme a la capital del Bages. Al barri del Carme de València, el Racó de la Corbella també celebra que fa tres anys va iniciar un projecte que volia continuar amb tot el que els feixistes havien destruït al barri de la Seu. Finalment, al barri barceloní de l'Eixample el seu Ateneu Popular ja fa un any que està obert fet que coincideix amb la inauguració del Terra d'Escudella, bar-restaurant vinculat als moviments populars de Sants.

Agressió policial a Girona El passat divendres 29 d'octubre, el primer dia de fires, agents de la policia municipal de Girona van amenaçar una quinzena de joves i en van agredir a tres. Els agents es van situar a l'andana del tren i van aturar diversos joves arbitràriament. A alguns d'ells els van dur a espais tancats i els van agredir físicament acusant-los de portar productes estupefaents. Per part de l'Ajuntament no hi ha hagut cap resposta. El regidor Rafael Mas (ERC) va dir que només s'havia realitzat una denúncia i el fet que el denunciant portés droga invalidava el valor de la mateixa, declaracions criticades per part de la CUP.

Arnau Urgell i Vidal, Barcelona.

Aquestes darrers setmanes, els moviments populars de Lleida i Manresa desenvolupen una intensa campanya per evitar el desallotjaments dels centres socials okupats la Gàbia i Na Bastardes respectivament; mentre que a València no s'ha pogut evitar el de la Discòrdia. Per la seva banda, Vilafranca del Penedès ha estat l'escenari de l'okupació d'una finca al costat de la fàbrica Cal Berger i a Palma s’ha inaugurat el Centre Social les Vies.

Detinguts solidaris amb la Gàbia El Centre Social la Gàbia funciona fa 16 mesos al barri lleidatà de Pardinyes en una finca propietat de l'Empresa Municipal d'Urbanisme (EMU). Aquesta societat pública va denunciar els fets i està pressionant per tal que es dugui a terme el desallotjament.

En aquest sentit, el passat 3 de novembre, un jove va haver de declarar el jutjat per la seva relació amb el centre social. En solidaritat amb el declarant es va entregar al jutjat tres-centes firmes de perso-

Laia Altarriba, Barcelona La revolta que s'ha encès per tots els barris perifèrics i marginats de les grans ciutats de l'Estat francès també ha arribat a Perpinyà, però amb un grau d'intensitat molt menor. I és que comparat amb els enfrontaments entre els joves dels barris de París, Tolosa o Marsella i la policia, a Perpinyà el nivell de xoc ha estat inferior, i s'ha concretat sobretot en la crema d'alguns cotxes aïllats en alguns barris.

Segons el periòdic digital VilaWeb, els dos primers dies es van cremar vuit cotxes, la nit de dilluns 7 a dimarts 8 vuit cotxes més i la nit de dimecres 9 van ser quatre els vehicles que van cremar. L'acció més espectacular que hi ha hagut a la Catalunya Nord va ser durant la nit de diumenge a dilluns, quan un grup de persones va empènyer un cotxe en flames contra la comissaria de policia del barri Molí de Vent, fet que va comportar alguns danys materials importants. En relació a l'atac a la comissaria, la policia va detenir el dijous 10 un jove de 18 anys, que està pendent de judici. A més, durant els darrers dies també s'han llençat alguns còctels molotov contra algun comerç.

Teo Vidal i Sol, de VilaWeb de la Catalunya Nord, en declaracions a L'Accent considera que una raó que explica la poca intensitat de

Manifestació per aturar el desallotjament del CSO la Gàbia / Foto: M. Soriano

nes que habitualment hi realitzen activitats i l'adhesió de vint-i-dos col·lectius i associacions.

D'altra banda, al cap de dos dies es convocà una manifestació per visualitzar públicament el cas, que reuní dues-centes persones des del consistori lleidatà en

direcció a la Gàbia. A l'alçada del Pavelló Barris Nord un grup de policies de paisà va voler dispersar els manifestants i en va detenir quatre. Mentre un va ser posat en llibertat, els altres van ser traslladats a la comisaria . Segons fonts de l'Assemblea

Antirepressiva de Ponent els detinguts estan acusats "d'atemptat a l'autoritat, danys i desordres", d'altra banda critiquen que "l'Ajuntament hagi aprofitat la mobilització per obrir un fals debat sobre l'incivisme". Els tres lleidatans han rebut el suport de diversos col·lectius i organitzacions com l'Alternativa Estel, Endavant i la CGT entre altres.

Na Bastardes en perill A la capital del Bages, el centre social de Na Bastardes té marcat el 22 de novembre per ser desallotjat després de funcionar més de tres anys. Per tal d'evitar-ho des de la seva assemblea s'ha convocat a concentrar-se a partir de primera hora del matí i evitarne l'enderrocament i la construcció per part de la immobiliària Autocarta de pisos valorats en 180.000 euros.

A València, per la seva banda no s'ha pogut evitar el desallotjament del Centre Social la Discòrdia, situat als antics cinemes Caro i de propietat pública. Després de més d'un any d'activitats, ben aviat la finca situada al barri del Carme es transformarà en pisos.

La revolta dels exclosos arriba a Perpinyà Alguns cotxes cremats i l'atac a una comissaria han mostrat que, tot i que en menor mesura, als barris perifèrics hi ha descontentament

Les imatges dels cotxes cremats han arribat a la Catalunya Nord

la revolta a la capital del Rosselló és que "Perpinyà no és una ciutat tan gran com Tolosa de Llenguadoc o París, que tenen barris perifèrics d'edificis alts i que acullen persones amb moltes dificultats materials. Certament de barris perifèrics també n'hi ha aquí, són tres o quatre: Alt Vernet, Sant Jaume, etc., on hi ha habitatges vells i malmesos, però aquí tenen pocs pisos d'alçada.

No sé si és essencialment per

aquestes raons -i també perquè aquí hi ha menys habitants-, però els joves d'entre 14 i 18 anys amb poques perspectives de futur d'aquests barris han seguit el moviment amb molt menys protagonisme i accions violentes".

Teo Vidal reconeix que la situació que s'ha viscut els darrers dies a la capital del Rosselló no és cap situació habitual, però creu que "malgrat l'altíssim

nivell de pobresa d'aquests barris i malgrat l'alt nivell de pobresa general (entre el 15 i el 20%, segons les fonts i les zones de la Catalunya Nord), les reaccions han existit sobretot per confirmar que aquí també existeixen aquests problemes i la gent hi reacciona, però no sembla que hagin de continuar d'una manera massa activa ni protagonitzar les notícies des diversos mitjans de comunicació”.

Del 15 al 29 de novembre de 2005

ECONOMIA

/7

El model socioeconòmic de l'Estatut valencià Andreu Ginés i Sànchez, València

de conceptes entre els quals encara es troba el de sector o servei públic, Malgrat que sovint s'ha presentat que, com ja hem dit, ja ha com a antagonistes l'acció de l'estat i desaparegut de la Constitució el desenvolupament econòmic europea. Tot i així, la lleugeresa amb capitalista, el cert és que el què es barregen conceptes només pot capitalisme no pot sobreviure sense atribuir-se a l'escassa significació del la intervenció de l'Estat en text i a l'inexistent filtre del debat determinades qüestions clau, com públic. ara el manteniment de l'ordre i la Però més enllà d'aquestes aparences, promulgació de lleis que estableixen sí que hi ha un plantejament què és i no és ordre. De fet, qualsevol econòmic de fons que passa per sistema econòmic necessita una l'aprofundiment del model cobertura legal per poder neoliberal. D'entrada, la declaració desenvolupar-se en cada moment de principis en qüestions històric i, generalment, són les econòmiques la trobem a l'Article constitucions o cartes magnes les 19: "la Generalitat impulsarà un encarregades de definir el model model de desenrotllament equitatiu, econòmic dels estats mitjançant el territorialment equilibrat i sostenible, reconeixement de determinats drets i basat en la incorporació de processos deures. d'innovació, la plena integració en la Als Països Catalans sota jurisdicció societat de la informació, la espanyola, aquest model l'estableix formació permanent, la producció fonamentalment la Constitució obertament sostenible i una ocupació espanyola. Cal tenir present que estable i de qualitat. La Generalitat aquest text va ésser negociat en un promourà polítiques d'equilibri moment de fortes tensions socials a territorial entre les zones costeres i l'Estat espanyol, de ressaca post les de l'interior".

Maig del 68 i de Guerra freda. Això Però això només són bones vol dir que a diferència de la intencions, que contrasten, d'altra Constitució banda amb les “No hi ha cap intenció europea, el text grans novetats en espanyol era de reconèixer el treball m a t è r i a molt més socioeconòmica de no remunerat en les ambigu pel que l'Estatut que són unitats familiars fa al model bàsicament per part de l'aposta per a la econòmic i col·laboració en les dones” apostava més l'arc mediterrani, la clarament per l'estat del benestar, o el internacionalització de l'economia què és el mateix: reconeixia uns valenciana i el foment de l'anomenat majors drets socials. Amb el temps, I+D+I. En el primer cas, l'Estatut la caiguda del mur i la reconeix el dret de la Comunitat desmobilització social han Valenciana a establir acords amb envalentonat les forces de les altres autonomies de l'Estat burgesies fins al punt de proposar espanyol, mentre que en el segon, una Constitució europea obertament reconeix la capacitat d'actuar neoliberal on el sector públic políticament a l'exterior, en funció literalment desapareix. Però, malgrat dels interessos econòmics les diferències, ambdós textos valencians. En aquest sentit, estableixen les condicions mínimes ambdues propostes vénen a reforçar per al desenvolupament del el model actual de desenvolupament capitalisme i en configuren les econòmic, centrat en el principals característiques. desenvolupament d'infraestructures i En aquest sentit i com en qualsevol serveis a l'interior i la deslocalització altre, el paper dels estatuts està a l'exterior.

L'afegitó del subordinat a les constitucions, i el desenvolupament del sector marge per a la incidència és reduït. d'investigació, disseny i innovació Tot i així, una lectura dels texts pot respondre, senzillament, a una regionals ens permet copsar reconversió del sector industrial orientacions i iniciatives que, sens valencià. dubte condicionen el model En aquesta línia, és especialment econòmic de la nostra nació. sorprenent la desatenció als sectors En el cas de l'Estatut valencià, la industrials valencians que, malgrat la primera impressió que transmet és la seua importància econòmica i inexistència d'un model o discurs malgrat patir una crisi estructural, no concret. Una mostra seria la barreja mereixen cap menció a l'Estatut. La

La SEAT surt al carrer Àlex Tisminetzky, Barcelona

Francisco Camps ha estat un dels grans impulsors del nou estatut valencià

seua sentència de mort està en aquest la conciliació de la vida laboral i cas "no escrita" en el text. A més a familiar, ja que la protecció de la més, això contrasta amb una menció integritat familiar és un dels punts destacada al sector agrícola, el qual centrals de l'Estatut. A diferència atorga un reconeixement i protecció d'altres casos, com ara la Constitució especial. En un primer moment ens Bolivariana de Veneçuela, ací no hi podria sobtar aquesta deferència, ha cap intenció de reconèixer el però és fàcilment comprensible si treball no remunerat en les unitats tenim en compte que complementa familiars, és a dir, el treball domèstic l'article que estableix el dret dels realitzat generalment per les dones. valencians a un proveïment d'aigua De poc serveix, doncs, la voluntat suficient i de qualitat i a la realització d'eliminar la desigualtat salarial per del transvasament si hi ha excedents sexes, si qüestions més estructurals a les conques hídriques. El PP no s'aborden. valencià intenta comprar, amb Altres col·lectius amb dificultats aquesta menció, el sector agrari laborals, com els joves o els valencià en la seua immigrants, lluita pel “No es limita la jornada també mereixen transvasament de menció a l'Estatut. laboral i només en l'Ebre.

En ambdós casos preveu una durada Hi ha altres amb paraules màxima per permetre el plenes de bones aspectes que són descans setmanal i també importants. intencions però diari” És el cas dels sense aportar serveis públics solucions. És més, que, en la majoria dels casos, són en el cas dels immigrants trobem que competència de l'administració d'una banda, ni tan sols es menciona autonòmica. Com ja hem dit abans, la població sense papers -que al País l'Estatut valencià encara reconeix el Valencià és una de les més grans dret a gaudir de certs serveis públics. proporcionalment de tot l'Estat- i pel No obstant, en la majoria dels casos, que fa als immigrants regularitzats, es fa explicita la possibilitat de no se'ls reconeix els mateixos drets participació d'altres sectors socials, que a qualsevol altre ciutadà. que no és altra cosa que l'obertura a Aquest doble llenguatge és present a la privatització. De fet, açò no és cap la majoria d'apartats que fan novetat perquè, a la pràctica, els dos referència als drets de les persones i sectors públics principals, que són a les qüestions socials com ara el l'educació i la sanitat, ja estan famós dret a l'habitatge. fortament privatitzats, i, en cap dels Malauradament, ja sabem que la dos, l'Estatut proposat reconeix el realitat respon sempre a altres dret a uns serveis públics, universals criteris, i, en aquest cas, la proposta i de qualitat. d'Estatut valencià no sembla En qüestions laborals, el text respondre a una necessitat d'adaptar s'afanya a reconèixer "el dret a un el marc legal a una nova realitat, sinó treball digne, ben remunerat, estable simplement a un context polític on i en condicions d'igualtat i sembla que el model econòmic és seguretat", però d'entrada no limita l'única cosa que no es qüestiona. En la jornada laboral i només fixa una aquesta regió dels Països Catalans la durada màxima que permeti precarietat, la privatizació i "períodes de descans diari i l'especulació ja tenien via lliure setmanal" (Article 80). En aquest abans de la reforma. Ara, potser, cas, la major preocupació sembla ser tindran una major cobertura legal.

La lògica de la competitivitat no té límits en el nou món neoliberal. La direcció de SEAT no ha tingut prou amb els darrers convenis signats amb CCOO i UGT en què es va introduir la flexibilitat laboral, la doble escala salarial o l'augment del ritme a les cadenes. Ara, l'empresa més gran dels Països Catalans amb 14.000 treballadors directes i una xarxa d'empreses satèl·lits que es calcula en més de 40.000 treballadors, declara la seva intenció de presentar un nou dels tristament famosos expedients de regulació que significaria l'acomiadament de 1.346 treballadors de la planta de Martorell (Baix Llobregat).

La notícia es va estendre entre una plantilla que ha vist com en la darrera dècada ha passat de ser el referent del drets laborals a l'expressió més massiva de les lògiques neoliberals. Fa pocs anys els més de 25.000 treballadors de SEAT, líders en l'onada de mobilitzacions obreres dels anys 70 i principis dels 80, gaudien d'un 10% més de sou que altres empreses del sector i unes facilitats familiars i socials que les feien el "buc insígnia" de la indústria catalana. Avui, però, la direcció de la multinacional alemanya fa córrer rumors sobre la continuïtat de la marca, planteja reduir l'11% de la plantilla i expandeixen la precarietat i la temporalitat per les cadenes de muntatge, sobretot entre les noves incorporacions de joves, que poden cobrar un 30% menys del salari per la mateixa feina.

La contundència de les mesures patronals i la manca de predisposició a la negociació està propiciant per primera vegada la unitat de les diferents centrals sindicals, i la possible radicalització de CCOO i UGT, empesos per la ràbia que s'estén entre els treballadors. Més de 15.000 treballadors van recórrer el centre de Barcelona el 10 de novembre, mentre una vaga amb un seguiment pràcticament total deixava deserta la planta de Martorell. Al arribar a plaça Sant Jaume els treballadors més joves van llançar ous i tomàquets contra els Mossos d'Esquadra, a pesar dels intents d'evitar-ho per part de membres de CCOO. La resposta de la direcció, que ha obert expedient d'acomiadament a set treballadors i dotze sancions disciplinàries per "danys", ha escalfat encara més els ànims entre els treballadors.

8/

INTERNACIONAL

De 15 al 29 de novembre de 2005

Llatinoamerica demana l'extradició de Posada Carriles a Veneçuela La trajectòria d'aquest exagent de la CIA està farcida d'episodis de terrorisme contra Cuba Aure Silvestre, València La passada Cimera Iberoamericana de caps d'estat, celebrada a la localitat espanyola de Salamanca; va començar amb dues polèmiques; en primer lloc la no assistència del president cubà, Fidel Castro; i la ratificació per unanimitat d’una declaració on, d'una banda es feia l'enèssima condemna a l'embargament econòmic que des de fa més de 45 anys apliquen els Estats Units a Cuba; i per l'altra demanava l'extradició a Veneçuela del terrorista internacional Luís Posada Carriles, de nacionalitat cubana.

El cas de Posada Carriles; com el dels cinc cubans internats a diferents presons dels Estats Units, han evidenciat una vegada més quin és el veritable tarannà de l'administració nord-americana respecte al terrorisme internacional.

L'atemptat a Cubana de Aviación La trajectòria de Posada està estretament marcada per l'atemptat amb bomba que el 6 d'octubre de 1976 feu esclatar sobre el territori de Veneçuela un avió DC-8 de la companyia Cubana de Aviación, que costà la vida a 73 persones. Aquest atemptat, com es va poder verificar pocs dies després, havia estat planificat a més de per Posada Carriles, per un altre cubà, Orlando Bosch.

Aquests dos obscurs personatges, van ser reclutats a començaments de la dècada dels seixanta per la CIA amb la intenció de cometre accions de sabotatge contra ins-

tal·lacions i persones vinculades a la Cuba revolucionària. El mateix Posada Carriles ja havia integrat el 1961 el grup de mercenaris que protagonitzaren la fallida invasió a l'illa per Platja Girón.

Les bombes que feren explotar l'aparell de Cubana de Aviación, havien estat col·locades per dos veneçolans, Freddy Lugo i Hernan Ricardo Losano, qui llavors integrava el planter d'una de les empreses de Posada Carriles.

Pocs dies després, els veneçolans eren detinguts a Trinitat i Tobago; i Posada i Bosch a la mateixa Veneçuela, on la policia d'aquest país va trobar clars indicis de la seua participació en els fets. Nous anys més tard, el 1985, la CIA i la recentment creada Fundación Nacional CubanoAmericana (FNCA), aconseguiren traure Posada de la presó de màxima seguretat de Caracas després de subornar el responsables de la seua custòdia. Poc de temps després, aquests organismes també aconseguirien la llibertat d'Orlando Bosch, per mitjà d'un dictamen judicial favorable a la seua excarceració. Bosch, després d'un periple d'alguns anys per Centreamèrica arribaria el 1989 als Estats Units. Una vegada allí, i com a conseqüència d'un indult presidencial de George Bush, pare de l'actual president dels EUA, i antic responsable de la CIA, va aconseguir el permís de residència i la possibilitat d'integrar-se amb plena normalitat a la comunitat cubana que viu al sud de l'estat

de la Florida.

Les bombes a l'Havana de 1997 Pel que fa a Posada Carriles, després d'abandonar Veneçuela fou traslladat per l'Agència Central d'Intel·ligència al Salvador amb una tasca molt concreta: entrenar i finançar a la Contra nicaragüenca, a les ordres del trístament famós Oliver North. A aquest xicotet estat centreamericà, Posada va adquirir una nova identitat, la de Ramón Medina.

Des de finals dels anys noranta planificaria un seguit d'accions terroristes contra interessos econòmics de l'illa, tot amb el generós finançament de la FNCA, com a admès públicament en diferents entrevistes. Així, va ser el responsable directe de les explosions que el 1997 es produiren en diferents centres turístics de l'Havana, amb el resultat de la mort d'un turista italià, Fabio di Celmo. Aquests atemptats tenien l'intenció d'acovardir el turisme, una emergent font de nova riquesa per aquesta illa del Carib i que estava contribuint de manera important al reflotament de l'economia cubana, molt malmesa després de la caiguda del camp socialista. A Cuba, com a conseqüència d'aquests atemptats fou detingut un salvadorenc que, al llarg del procés judicial a l'illa, va implicar directament Posada en aquest atemptat, de qui va dir que rebé l'entrenament i els diners per tirar endavant les accions de sabotatge.

L'intent d'assassinar Castro L'activitat d'aquest agent de la CIA, va tornar a saltar a la pales-

Posada Carriles és l'autor ideològic confés de diversos atemptats

Arreu del món s'exigeix l'extradició de Posada Carriles a Veneçuela

tra el novembre de l'any 2000 a Panamà, amb l'intent d'assassinat de Castro per mitjà d'un explosiu mentre aquest feia una conferència a la universitat de Panamà davant de centenars d'estudiants, en el marc de la Cimera Iberoamericana d'aquell any, celebrada al país del Canal i l'última a la qual ha participat personalment.

El fracàs de l'atemptat contra el Comandant es va seguir amb la detenció de Posada Carriles, la resta de la seua cèl·lula que llavors es trobava a Panamà i la posterior condemna a vuit anys de presó. Així i tot, al poc de temps de començar a complir la seua condemna, l'agost del 2004, la llavors presidenta de Panamà, la dretana Mireya Moscoso, el va atorgar de manera sorprenent un indult pocs dies abans d'abandonar el seu càrrec de presidenta del país; una acció que va ser reprovada pel president entrant Martín Torrijos. Es dona la circumstància que Moscoso, en deixar la presidència panamenya, va entrar a treballar com a directiva d'una de les empreses propietat de Jeff Bush, governador de La Florida i germà de l'actual president nord-americà.

Arribada als Estats Units i demanda d'extradició El trànsit de Posada Carriles va continuar per Mèxic, on restablí els seu contacte amb la FNCA

que, en col·laboració amb els càrtels narcotraficants d'aquest país el traslladaren des de Cancun fins els Estats Units. Una vegada ací, va ser detingut per les autoritats immigratòries nord-americanes i confinat al centre d'internament d'El Paso, a l'estat de Nou Mèxic.

En assabentar-se d'aquest fet, les autoritats de la República Bolivariana de Veneçuela demanaren als Estats Units l'extradició de Posada, al·legant l'existència d'una condemna per complir i una ordre dictada per part de la Interpol.

A hores d'ara, aquesta petició encara no ha estat atesa per la tàctica de la defensa del terrorista. En un primer moment, els seus advocats van demanar asil polític per a ell; encara que després va renunciar a ell per intentar acollir-se a la Convenció Internacional Contra la Tortura, que per ara ha obtingut el recolzament estadounidenc. Així, d'aquesta manera, la negativa a extradir a un terrorista que ha confessat i encara es vanagloria públicament de les seues accions, està intentant ser utilitzat per l'administració de Bush per reforçar els seus intents de convèncer a la comunitat internacional que a la Veneçuela de Chavez es vulneren els drets humans. Aquesta tesi, però, a Salamanca va ser refutada per unanimitat per tots els estats llatinoamericans presents.

De l’1 al 15 de novembre de 2005

INTERNACIONAL

/9

Violència a l’Estat francès: fracàs de la política liberal Per Yannick Lacoste, de Tolosa de Llenguadoc Els enfrontaments que hi ha hagut aquests últims 15 dies a les principals ciutats franceses entre els joves sorgits de la població immigrant i les forces de l’ordre, mostren les conseqüències de l’actual política liberal del govern.

Els esdeveniments Els barris populars francesos són l’escenari, des de fa una quinzena de dies, d’enfrontaments sense precedents entre la policia i els joves d’aquests barris, majoritàriament d’origen immigrant. El conjunt de ciutats dels voltants de París (Clichy, Bobigny, Saint-Denis, Auberbvilliers...), així com unes quantes ciutats de províncies Per fer front al problema d’habicom Tolosa, Lió o Estrasburg, tatge que va provocar l’arribada han vist cremar cada nit cente- d’aquesta mà d’obra immigrant, nars de cotxes, i escoles, pisos i originària principalment del nord botigues incendiades. Davant d'Àfrica, els governs successius d'aquestes de l’època van accions protadesenvolupar “Els suposats valors gonitzades per d’integració predicats per una política de joves princiconstrucció la República han trobat palment d’en- ràpidament els seus límits massiva dels tre 14 i 18 habitatges davant les desigualtats anys, la policia HLM (Habitatcada vegada més flagrants” ha respost a ges de Lloguer una violència Moderat) a les contundent, i s’han posat de perifèries de les ciutats. Aquests manifest molts dels seus exces- habitatges HLM de l’època s’han sos, especialment amb la mort de anat convertint, de mica en mica, dos adolescents electrocutats en guetos, dificultant qualsevol quan s’amagaven de les forces possibilitat d'integració. A finals policials a Clichy-sous-Bois. dels anys 70 i 80, la crisi econòAquest assetjament policial mas- mica va colpejar directament siu dels barris segueix la línia de aquesta població, més fràgil que les declaracions del ministre de la resta. Els suposats valors d’inl’Interior, Nicolas Sarkozy, trac- tegració predicats per la tant de xusma els joves d’aquests República han trobat ràpidament barris populars. No es tracta pas de la primera provocació de Sarkozy, que ja va dir, fa un cert temps, que volia netejar els barris. Aquest cop, les paraules del ministre han encès la metxa.

Fem una mica d’història...

La situació actual és la conseqüència de quaranta anys de política totalment incoherent amb els barris populars, accentuada per la política liberal de seguretat del govern actual.

Durant el període dels trenta gloriosos, França va fer una crida massiva a la immigració per pal·liar la manca de mà d’obra.

els seus límits davant les desigualtats cada vegada més flagrants a les que s’ha enfrontat aquesta població immigrant o d’origen immigrant.

Ràpidament, amb l’augment de l’atur, l'immigrant ha esdevingut la causa de tots els mals, facilitant una època daurada per a l'extrema dreta amb el discurs de la xenofòbia, el racisme i la demagògia.

Aquesta població que viu als barris populars està, sens dubte, del tot descontenta. Avui en dia, aquest fenomen del descontentament està encara més accentuat per la política del govern actual: baixada sistemàtica de les subvencions a les associacions, desaparició dels serveis públics de proximitat (com Correus), substitució de la policia de proximitat implantada als barris populars per la BAC (Brigada Anti-

política és evidentment reflexiva. Si aquests joves cremen els seus barris, també és un símptoma de l’abandonament sistemàtic en aquests barris de la política. Els governs successius han atacat sistemàticament la solidaritat militant i han animat la debilitat comunitària. La “pacificació” de la perifèria ha estat confiada per les autoritats als imams i als “grans germans”, alhora que pràcticament han abandonat la prevenció i que s’ha posat en pràctica l’estat policial. La combinació del liberalisme i de la seguretat ha desembocat avui en dia en aquesta revolta urbana. El primer ministre Dominique Villepin ha deciCriminalitat) i els CRS dit recentment reactivar la llei de (Companyia Republicana de 1955 sobre l’estat d’urgència, Seguretat, policia militar d'antia- que va ser concebuda en plena valots). A tot això, cal afegir-hi guerra colonial per facilitar la el discurs de Nicolas Sarkozy, repressió contra els algerians. que té com a No pot ignorar, principal arguno obstant, l’a“La política del govern ment la segurebast simbòlic actual: baixada de les subvencions a les tat i que espera de la seva decirecollir les veus associacions, desaparició sió, particulardels serveis públics i de l’extrema ment en presubstitució de la policia de sència d’una dreta, que és en proximitat per la policia l’origen dels població provimilitar d'antiavalots” actuals enfronnent de la taments. immigració.

Respondre al descontentament Les perspectives dels joves amb un estat d’urgènEls propòsits insostenibles de cia i mesures de toc de queda Sarkozy no només constitueixen demostra la incapacitat d’aquest una provocació i una política govern d’entendre realment els determinada, sinó, sobretot, barris populars. No es tracta revelen el menyspreu cap a una d’un problema d’integració, sinó part de la població, precisament d’injustícia social. Respondre la que pateix princialment els amb mesures de seguretat és desgasts del liberalisme. Aquesta oblidar les discriminacions quotidianes de les que aquests joves en són les víctimes.

Aquest govern, constantment desaprovat per l’electorat, no té cap legitimitat per dirigir una política com aquesta. L’objectiu actualment és aconseguir fer fracassar les polítiques liberals i, per això, el repte de l’esquerra antiliberal és aconseguir restablir el diàleg amb aquestes persones que, cremant els seus barris, expressen la seva revolta legítima, però ataquen a les persones que pateixen, com ells, els perjudicis de les polítiques liberals.

10 /

CULTURA

El descrèdit de la realitat, 50 anys després Edicions Bromera ha reeditat El descrèdit de la realitat, assaig estètic de Fuster de la relació entre la pintura i la realitat en plena disputa acadèmica sobre l'art abstracte J.Sebastià Colomer, Barcelona.

El tractament de Fuster és, com no podia ser d'altra manera, de caràcter marcadament històric i en el seu recorregut apareixen des del Giotto fins a en Joan Miró.

Aquests autors, els seus quadres i els períodes que representen, serveixen a Joan Fuster per desenvolupar el seu discurs al voltant de la significació de l'art abstracte (Kandinsky, Klee, Mondrian, Malevich), els neofigurativismes (com Chagall, Modigliani, Picasso) o la representació del natural en el Giotto com a punt de partida de la pintura tal com l'entenem. Aquest darrer aspecte apareix entès com a moment fundacional de l'estètica pictòrica moderna i marca el nucli temàtic d'un diàleg de segles. En aquest diàleg hi han participat des d’Ucello (inventor de la perspectiva italiana) fins a Kandinsky (pare de l'abstracció) i la temàtica ha estat sempre la dialèctica entre la imatge i la

realitat. En el context en què Fuster va decidir escriure El descrèdit de la realitat, els debats estètics del pansit món acadèmic a l'Estat espanyol giraven entorn a l'art pour l'art i l'art engagé i, com no, també entorn a la significació de l'art abstracte.

Fuster, com és propi del seu caràcter, va decidir enfocar la qüestió amb gran franquesa i si

alguna cosa és indiscutible és la transparència dels seus punts de vista, lluny de tota ambigüitat, i la claredat de l'exposició. De tot això en podria resultar un llibre "escolar" i fins a un cert punt superficial (Fuster no sempre es va mantenir allunyat de la trivialtat en les seves reflexions filosòfiques), però el que fa, definitivament, del Descrèdit de la realitat un assaig de gran interés és el caràcter dialèctic de l'enfocament, que afecta no tan sols al fons dels punts de vista fusterians, sinó també a la forma, feta de capítols curts que es contraposen a voltes com a tesi i antitesi.

Malgrat certes afirmacions tan discutibles com barroeres ("la lluita de classes, quan ho va ser, rarament afectava el pinzell"), en realitat Fuster combina hàbilment la contextualització històrica i social amb la descripció del desenvolupament autònom de les problemàtiques estètiques en pintura. Amb una narrativa àgil i

Del 15 al 29 de novembre de 2005

contagiosa ens explica la història d'un noiet italià, en Giotto, "que sabia dibuixar una ovella del natural" (Vasari) i de com, a partir d'aquest moment, s'estableix tota una dialèctica històrica al voltant de la relació entre la imatge i la realitat. Si els pintors del romànic eren incapaços de pintar una ovella del natural això es devia a la "simple -o complexa- raó que no volien". La trajectòria que ens descriu Fuster és la de com, passats uns quants segles, "la ‘possibilitat’ que el Vasari constata com a apareguda amb el Giotto, es converteix, una altra vegada, en ‘impossibilitat’".

Durant aquesta narració Fuster mostra una gran capacitat crítica enfront de la unilateralitat i el dogmatisme i és especialment sagaç en el menyspreu dels discursos formalistes (llegiu el capítol anomenat "Oposicions”, pàgina149) i la redempció pels istmes (especialment el "nou objectivisme", el "realisme socialista" i el surrealisme). Tot plegat encantador, sobretot si hi afegim aquell sentit de l'humor típicament fusterià dedicat a ironitzar sobre "les làmines de calendari" del gran histrió empordanès ("del surrealisme no queda més que el senyor Dalí, amb les seves pretensions de deixeble de Rafael i una carabassa damunt el cap").

El Cabanyal torna a obrir les seues portes Miquel Serra i Cubilles, València.

El barri del Cabanyal ha estat aquesta darrera setmana l'aparador artístic més emblemàtic de la ciutat de València. La vuitena edició del ja reconegut projecte d'intervencions artístiques Cabanyal Portes Obertes va tenir lloc al barri valencià del 21 d'octubre al 6 de novembre. L'esdeveniment, organitzat per la Plataforma Salvem el Cabanyal-Canyamelar, consisteix a obrir les portes de les cases d'aquest històric barri per tal que diferents artistes dels més variats àmbits culturals puguen mostrar les seues creacions artístiques. Amb aquest projecte, el veïnat del Cabanyal deixa palès el seu absolut compromís cap a la conservació del patrimoni històric del barri, actualment amenaçat pels plans especulatius i urbanitzadors del govern valencià.

L'edició d'enguany ha permès als espectadors i curiosos visitar el Cabanyal més profund amb un

160 i 200 projectes d'arts plàstiques, música, fotografia, vídeo, performance, teatre i dansa.

Però, el que més sorprén de tot és que aquest siga un projecte autogestionat pels mateixos veïns i veïnes del barri. El vertader sentit d'obrir les portes a una altra gent de la ciutat i del món radica en la necessitat del veïnat de donar a conèixer la seua problemàtica com a conjunt històric posat en el punt de mira dels especuladors. Des de Les cases del Cabanyal s’han convertit en un aparador artísitic l'any 1999, un pla urbanístic aprovat pel Partit Popular a les Corts Valencianes pretén prolongar L'organització de l'acte va recorregut pels carrers del barri i l'entrada en els setze habitatges que proposar, a més dels itineraris l'avinguda Blasco Ibáñez a través una programació d'aquest barri. Al voltant de 1.600 acollien les exposicions dels artístics, artistes participants. La gent queda complementària que ofertava habitatges queden sentenciats a sorpresa quan veu l’enorme riquesa sessions de cinefòrum, concerts mort per la feroç mà de històrica i cultural de les musicals i passis de vídeo, entre els l'especulació immobiliària, tan real construccions del barri, moltes de quals cal destacar la projecció del i tangible a altres punts del País les quals responen a un estil documental A Tornallom, un treball Valencià. La destrucció del arquitectònic modernista. No de basat en la lluita de resistència en Cabanyal-Canyamelar no només bades, el Cabanyal va ser declarat defensa de l'horta del barri de la significaria acabar amb el seu ric BIC (Bé d'Interès Cultural) per la Punta de València. De fet, en les patrimoni cultural, sinó també Conselleria de Cultura de la vuit edicions que porta Cabanyal posar fi al compromís del seu Generalitat Valenciana l'any 1993.

Portes Obertes, s'han realitzat entre veïnat per a la tradició.

LA CRÍTICA

Les quatre columnes de Puig i Cadafalch Josep Maria Solé, Barcelona.

Per a l'Exposició d'Indústries Elèctriques que s'havia de celebrar a Barcelona el 1917 i que finalment no se celebrà mai, l'arquitecte Puig i Cadafalch va dissenyar un conjunt monumental format per quatre columnes de vint metres d'alçada i coronades per capitells jònics i daurades victòries alades.

Les columnes varen ser alçades el 1919, malgrat aquest etern endarreriment, a la mateixa plaça que ocupa la font màgica de Carles Buïgas, però la seva vida va ser ben efímera. El 1923, el cop d'estat de Primo de Rivera liquidava l'incipient procés d'adquisició de llibertats nacionals i socials del poble català. El 1928, davant la imminència de la celebració de l'Exposició Univer-sal de Barcelona i, tenint en compte que l'escenari central de l'esdeveniment havia de ser la muntanya de Montjuïc, Primo de Rivera va creure convenient enderrocar aquell símbol de catalanitat.

Avui, deu anys després que la totalitat dels partits representats a l'Ajuntament de Barcelona n'aprovés la seva reconstrucció, encara no s'ha fet efectiu. Però fa un parell d'anys es va crear la Xarxa d'Entitats Cíviques i Culturals pels Drets i les Llibertats Nacionals dels Països Catalans, que té per objectiu la recuperació dels drets nacionals del poble català i que s'ha centrat en la demanda d'aquesta restitució. Finalment, amb l'aprovació, per part del Parlament del Principat, de la reconstrucció, sembla que alguns dels símbols arrabassats seran reinstal·lats. La discussió pot ser ara si cal aixecar les quatre columnes d'en Puig i Cadafalch o unes que potser puguin representar millor el país 90 anys després.

11 /

Del 15 al 29 de novembre de 2005

C U LT U R A

AGENDA

Història

La comarca de la Sénia: una realitat que avança per damunt dels límits regionals Pau Tobar, València El riu Sénia dóna nom a aquesta comarca que ocupa el centre geogràfic dels Països Catalans.

La conca del Sénia abraça des de Freginals a Penyíscola, territori sobre el qual es desenvolupen unes intenses relacions humanes, vitals, culturals, municipals, econòmiques i històriques, que han perdurat malgrat la divisió provincial imposada des de Madrid d'ençà el 1833 i malgrat la fractura del nostre país en regions autònomes el 1978.

Aquesta divisió provincial i autonòmica ha comportat que en els mapes comarcals -d'ençà el 1936- la comarca hagi quedat dividida en dues d'artificials: el Montsià a l’esquerra del riu i el Baix Maestrat a la dreta. Però malgrat tot, la realitat humana d’aquesta comarca continuà i continua desenvolupant-se; tot i que els límits administratius dificulten que, per exemple, es puguen desplegar infraestructures i transports que faciliten aquesta relació intensa entre els pobles del Sénia. Per això, el 1986 l'independentisme plantejà, de la mà de la Coordinadora Nacional de l'MDT i les assemblees comarcals de la zona (des de l'Ebre al Maestrat), poposar

una reordenació comarcal que dividia la zona en tres comarques: el Baix Ebre -que aglutinaria alguns pobles del Montsià (que desapareixia)-, el Delta que s'unificaria-, i el Sénia -que aglutinaria cinc pobles del marge esquerre del riu i onze del dret. D'aquesta manera, naixia el projecte que tenia com a objectiu adequar la divisió comarcal a les necessitats de les persones i per tant trencar amb l'artificial delimitació que s'havia fet a partir de la demarcació provicial.

Avui dia, el projecte del Sénia continua estant impulsat per la gent de la comarca, tant en el sentit més purament polític -pel que suposa el trencament de la divisió territorial del nostre país- com des del resultat natu-

ral i inconscient de la quotidianitat dels seus habitants.

Aquesta realitat i la reivindicació que comporta ha acabat traduïnt-se en la Taula del Sénia que agrupa dinou municipis d'ambdós marges del riu i que té com a objectiu principal millorar les infraestructures, comunicacions i relacions econòmiques de la zona. Aquest estiu, la Taula del Sénia formalitzava a la seua reunió d'Ulldecona la mancomunitat del Sénia. Els habitants del Sénia, amb el seu quefer diari, desfan la frontera provincial i autonòmica. Per a ells el riu Sénia no ha estat mai un element de separació, ni tan sols de delimitació, sinó un punt de trobada i unió. Que siga així per molts anys.

NOVEMBRE Dimecres 16 Sant Boi (Baix Llobregat). 13 anys sense Pedro Àlvarez. Xerrada amb Juanjo Àlvarez. 20h, Ateneu Santboià.

Dijous 17.

Jornada de lluita per a la universitat pública. Actes arreu dels Països Catalans.

Divendres 18 Alcàsser (Horta). Concert antifeixista amb Al Tall, La Gossa Sorda i altres. 18:30. Organitza: Maulets.

Dimecres 23 Tarragona (Tarragonès). Presentació del documental A Tornallom. 19h, Facultat de Jurídiques (URV).

Dijous 24 Barcelona (Barcelonès). Acte contra els judicis als membres del GRAPO detinguts a l'Estat francès. 19:30h, La Torna.

Organitza: Socors Roig Internacional.

Barcelona (Barcelonès). Xerrada sobre el transvasament de l'Ebre i la MAT. 20h, Ateneu Popular de l'Eixample. Organitza: Assemblea de Joves de l'Eixample.

València (Horta). Festa contra la violència de gènere amb l'actuació de Ium Kap. 18h, Racó de la Corbella. Organitza: Endavant.

Divendres 25. Diada contra la violènica de gènere. Mobilitzacions a tot els Països Catalans.

Dissabte 26 Ontinyent (Vall d'Albaida). 10 anys de vacances d'Ovidi Montllor. Concert amb VerdCel, Miquel Gil amb Pascal Comelade i altres. 22h, Teatre Salesians. Organitza: Associació de Cantants i Intèrprets Professionals en Llengua Catalana, Centre Ovidi Montllor i Comissió Any Ovidi.

Barcelona (Barcelonès). II Festa Major Reivindicativa de Sant Andreu. Jornada procasal independentista de Sant Andreu. A partir de les 12h, plaça de les Palmeres. Organitza: Assemblea de Joves Barcelona (Barcelonès). Campanya contra la Cimera Barcelona +10. Bicicletada per Palestina. 12h, plaça Universitat. Acte públic. 18h, CCCB. Vinaròs (Sénia). Aplec del Sénia. Activitats tot el dia.

L'Alcúdia (Ribera del Xúquer). Primer Aplec de Muixerangues del País Valencià. 16.30h.

Llinars del Vallès (Vallès Oriental). Concert per a la unitat de la llengua amb Paral·lel 84, Arròs Caldós i altres. 18h, Pavelló.

Organitza: Deixebles de la Kabra.

Vilanova i la Geltrú (Garraf). Xerrada "Del moviment obrer i veïnal al municipalisme". 19.30h, Centre Cívic de Sant Joan.

Organitza: CUP. Diumenge 27 Barcelona (Barcelonès). Campanya contra la Cimera Barcelona +10. Manifestació. 12h, plaça Catalunya. Acte de suport a "Txavolegem". 15h, Parc de la Ciutadella. Manifestació cap al recinte de la Cimera. 16h, Parc de la Ciutadella.

Ciutat (Mallorca). Campanya "Les Arrels no neixen del ciment".

Jornada contra l'especulació. Bicicletada , dinar popular, xerrada i concert. Tot el dia a Casal Okupat Les Vies. Organitza: Maulets.

Alacantí:Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Universitat Alacant, CEPC-UA. Alcoià:Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp:Casal Popular La Turba, Col·lectiu 1714. Alt Empordà:Casal La Volta. Alt Penedès:Ateneu X,Ateneu Independentista el Cep-CUPVilafranca, La Fornal, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Andorra:Llibreria la Puça Anoia:Jaç Roig,Ateneu Popular de Masquefa.

Bages: Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular la Falç, A.C. Mercat del Blat de Cardona. Baix Camp: El Carrasclet, CGT-Reus, URV-Campus Reus, Casal la Calderera. Baix Cinca: Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat: Roses de Llobregat. Casal el Racó, Ateneu Corberenc, Centre Social la Vila, Casal l'Alternativa, Taberna l'Esparracat, Papereria Elena, Papereria Stel, Biblioteca Can Castells Baix Maestrat: Ball de dimons de Vinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx, CEPC-UMH, Universitat Miguel Hernández. Barcelonès: Ateneu Júlia Romera, Local Social Krida, Casal Independentista de Badalona Antoni Sala i Font, La Barraqueta, Ikastola, Casal Popular de Gràcia, La Torna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Revoluciona't, La Violeta, Infoespai, CAT-Via Fora, CPF, Puku's Bar, MM Crew, I què, Castellers de la Vila de Gràcia, Cafè del Teatre, Subtitula't, Ateneu Rosa de Foc, Hotel d'entitats, CSO la Fera, Kasa de la Muntanya, Ateneu de Vallcarca, CSO el Manantial, UB-Campus Mundet, UB-Campus Diagonal, UPC-Campus Sud, Cau Subversiu-Alternativa Estel-UB, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records, Kebra Discs, Biblioteca de Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, UB-Edifici Central, UPF-Rambles, FAVB, La Cereria, Euskal Etxea, Espai Mallorca-Via Fora, UPF-Ciutadella, CEPC-UPF, AE-UPF, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI, Pati Llimona, Arran, Casal Independentista de Sants, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, Biblioteca Ignasi, AVVde Sant Andreu, S.C. La Lira, Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Casal Popular Martí i Pol, Bar Patapalo, Biblioteca Can Fabra, Centre Cívic Via Favència, Masia de la Guineueta, Centre Cívic Can Basté, Biblioteca de Nou Barris, Centre de Porta-Sóller,Ateneu Popular de 9 Barris, Cooperativa Ítaca,Ateneu Popular Octubre, CEPC-Barcelona,Ateneu Popular de l'Eixample. Berguedà: Casal Independentista Cal Panxo. Camp de Túria:Casal Jaume I-Llíria. Conflent:Casal Jaume I-Rià. Camp de Morvedre:Espai Dina. Eivissa:GEN, CEPC-Eivissa, Ràdio-UC. Garraf:Ateneu l'Aixada, GER. Garrigues:Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques. Garrotxa: Ateneu Independentista de la Garrotxa. Gironès: Casal Saltenc, Ateneu 24 de juny, Ateneu la Màquia, Casal Independentista El Forn, Centre Cívic de Celrà, La Pioxa de Bordils. Horta: Bar Tocat, C.S.O la Diskòrdia, Akelarre, Casal Jaume I-Malva-Rosa, Casal Jaume I-Russafa, Casal Jaume I-Catarroja, Biblioteca Diputació, Racó de la Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Centre Excursionista de València, Lliberia Sahiri, El Glop, Ateneu Cultural Casino de Torrent, CEPC-UV, Biblioteca humanitats, UV-Campus Tarongers, UV-Campus Burjasot, Cafè l'Infern, Ateneu l'Escletxa. Mallorca: Grup Ornitològic Balear, locals de l'Obra Cultural Balear, Es Pinzell, Can Lliró de Manacor, Campus UIB, CEPC-UIB. Llitera: Casal Ramon Vives. Maresme:Taberna Atzucac, Casal Independentista El Solc, Casal Popular Fèlix Cucurull.

Marina Alta: Casal Jaume I-Pedreguer, Casal Jaume I-Pego, Casa Pinet. Matarranya: Casal de Calaceit. Menorca: GOB-Menorca. Osona: Casal Independentista Manel Viusà, Casal la Traca de Tona, el Xamfrà, 1714 Seguem Cadenes, Ges Insurrecte, Casal Independentista el Gurri, Bar KanKarra, Biblioteca de Taradell, Bar Tse-tse, Atmosfera, Biblioteca Dos Rius, Bar el Casal, Restaurant l'Olla dels Experiments, Biblioteca de St. Pere de Torelló. Pla de l'Estany:Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Pla d'Urgell:El Gis-Mat de Linyola, A.C Jaume I. Plana Alta: Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló, CEPC-UJI, Universitat Jaume I, A.C. l'Arrel, Casal Popular de Castelló Plana Baixa: Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta: Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume I-Carcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca, Col·lectiu Vicent Andres Estellés. Ripollès: Casal Independentista i Popular l'Espurna. Rosselló: Llibreria Catalana, Casal Jaume I-Centre Cultural Català, CEDACC, Universitat de Perpinyà, Associació Arrels, Associació Aire Nou de Baó, CEPCUP. Safor: Casal Jaume I-Gandia, Casal Jaume I-Oliva. Segarra: Torà. Segrià: La Falcata. Selva: Casal Popular el Trabuc, CUPA. Solsonès: Bar Castell, Casal l'Estaca. Tarragonès: Cafè Bar l'Auca. Vall d'Albaida:Ateneu Popular Arrels, Casal Jaume I-Ontinyent. Vallès Occidental: Casal Independentista Can Pingàs, Tio Canya-Mollet, Universitat Autònoma, CEPC-UAB, Via Fora-Ripollet, Consell de Joventut de Terrassa, Minyons, Geganters de Terrassa, La Nit. Vallès Oriental: Casal Popular el Tiet, Bar la Tramuntana, el Mirallet, Llibreria la Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaça de Cardedeu, Ateneu Molí d'en Ral de Caldes, Casal la Traca de Cardedeu, Casal Quico Sabaté, Biblioteca Can Pedrals, Biblioteca Can Mulà. Vallespir:Angelets del Vallespir.

On trobar L'Accent

Locals i col·lectius col·laboradors Alternativa Estel-UPF (Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona) / Alternativa Estel-UB (Cau Subversiu. Facultat d'Història-UB) / AC la Fornal (St. Julià, 20 bx.

Vilafranca del Penedès) / AC l’Esquellot(Cardedeu) / Assemblea de Joves Independentistes del Clot(Barcelona)/ Associació de Veïns de Vinaròs Migjorn(C. Àngel 30, Vinaròs) / Ateneu Corberenc (Corbera de Llobregat) /Ateneu PopularArrels (Doctor Otero 11, Beniarrés) / Ateneu Popularde l’Eixample (Ptge. Conradí 3, Barcelona) / Ateneu PopularX (Ferran 14. Vilafranca del Penedès) / Ateneu PopularOctubre (Badajoz 23. Barcelona) / Ateneu l'Aixada (Major, 44. Vilanova i la Geltrú) / Ateneu PopularLa Falç (Antic escorxador s.n,Artés) / Ateneu la Torna (Sant Pere Màrtir 37 bx, Vila de Gràcia) /La Barraqueta (Virtut, 14. Barcelona) / Ateneu 1714 (Sant Pere 6, 1r. Banyoles) / Can Capablanca (Les Paus, 19. Sabadell) / Casal Antoni Sala i Font (C. Riera d'en Matamoros 103, Badalona) / Casal Independentista de Sants Jaume Compte (Premià, 31. Sants) / Casal Popular de Gràcia. (Ros de Olano 39/41, Barcelona) / Casal PopularCan Pingàs (Terrassa) / Casal PopularLa Traca (Tona) / Casal Independentista El Gurri (Pça. Aibas, 9, Taradell) / Casal el Racó (Església 10, Molins de Rei) / CEPC-UA(Aulari 1, Hotel Associacions, Alacant) / CEPC- UMH (Sant Jordi, 2, Elx) / CEPC-UPF(Edifici Jaume I, Despatx 20.1E12, Barcelona) / CEPC- UJI (Mare de Déu de la Balma, 1, Castelló de la Plana) / CEPCEivissa (AC. 115. Sant Rafel) / CEPC-UAB (Local R-122, Pl. Cívica) / CEPC-UV (Baró St. Petrillo, 9) / Casal Popularde Castelló (A.C 667, Castelló de la Plana) / Endavant-La Costera (L'Alcúdia de Crespins - Canals) / La Falcata (Panera 2, Lleida) / Ges Insurrecte (Colomer, 11, 1r B. Torelló) / Kasal Okupat el Prat (KOP) -Alta Tensió (C. Dr. Soler i Torrents 36, El Prat de Llobregat) / Partisano (Pça. de l'Oli, 7 baixos. Girona) / La Pioxa (C. Almeda s/n. Bordils) / Casal Quico Sabaté (St. Roc, 8. Sant Celoni) / Racó de la Corbella (Ripalda 20, baixos. València) / Centre Social-BarTerra (Baró de Sant Petrilló 9. València) / La Traca (Pau Gesa 5. Cardedeu) / Taberna l'Esparracat (C. Feliu Monné 18, Esparraguera) / 1714 Seguem Cadenes (Riera 29. Vic) / Via Fora-CAT(Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera St Miquel, 25. Barcelona)

Del 15 al 29 de novembre de 2005

/ 12

CONTRAPORTADA

"Hem compartit idees, música i paraules; i hem cantat per a la mateixa il·lusió" Hèctor Serra, València Què vol transmetre'ns aquest nou treball? Per què vau triar Que no s'apague la llum com a títol de l'espectacle i del posterior treball discogràfic?

Que no s'apague la llum és el títol d'una cançó del meu repertori que defineix una mica el que nosaltres busquem. És una cançó que parla de la unitat dels Països Catalans i de la unitat de la gent que lluita dia a dia per a ells, per a la unitat de la llengua i per a la unitat de la cultura.

El que pretén aquest espectacle i aquest treball és el propòsit de mantenir encesa aquesta flama de la llengua i la cultura pròpies. Que no s'apague la llum explica tot això a través de les cançons que composen el disc, i creiem que el títol és el que millor defineix ara mateix la nostra postura davant la situació política del moment.

Entrevista al cantautor Feliu Ventura El passat 3 de novembre, Lluís Llach i Feliu Ventura van presentar el seu nou treball conjunt, Que no s'apague la llum, als mitjans de comunicació assistents a la roda de premsa realitzada al Centre Social-Bar Terra de Benimaclet. Llach i Ventura van encarregar-se de definir els trets principals que caracteritzen aquest treball discogràfic que ha unit a un dels cantants amb major experiència del panorama musical català i a una de les veus reivindicatives valencianes més expressives del moment.

Que no s'apague la llum és un volum doble (CD i DVD) editat per Claus Records i Propaganda pel fet! que recull l'enregistrament en directe del concert celebrat a finals del mes de maig a Xàtiva, en la gira de l'espectacle, que porta el mateix nom que el treball. Els tretze temes que componen el disc barregen temes dels dos artistes, interpretades en solitari i a duet amb l'acompanyament de més de deu instruments que fan sonar sis músics. Així, es poden trobar mítiques cançons del cantautor de Verges com "Venim del nord, venim del sud" o "País petit", junt amb reconegudes peces de Feliu Ventura com "Cançó XXI" i "Lloc 2", dedicada a la Xàtiva natal de l'artista.

El DVD, a més a més, inclou la gravació del concert que els dos cantants van portar a terme el passat 23 d'abril al Palau Sant Jordi de Barcelona. Açò ha servit per materialitzar la gira de l'espectacle en un document que servirà per reviure aquell concert, exemple de la vitalitat i la il·lusió compartida que Llach i Ventura transmeten dalt de l'escenari. El DVD es completa amb un recull de fotografies de la gira i amb les entrevistes als dos protagonistes, en les quals es parla de tot allò relatiu a l'espectacle, la relació entre els dos artistes i altres assumptes al voltant de la cultura i la societat catalanes.

Tot just després de la roda de premsa, L'Accent va parlar amb Feliu Ventura per concretar alguns detalls del treball.

Què significa per a tu, Feliu, treballar amb una figura consagrada en l'àmbit de la música catalana com és Lluís Llach?

Bé, significa moltes coses. Jo a en Lluís Llach només el coneixia de les portades dels discs, i de sobte, em trobe prenent un café amb ell (amb tota la desmitificació que això significa). Musicalment, és clar que el coneixia; de fet, és un dels meus referents. A nivell mediàtic, treballar amb ell m'ha servit per a què molta més gent conega la meua música, així com que als meus espectacles en solitari haja ampliat el públic. Amb Llach, he tingut la possibilitat de fer el que sempre he volgut: transmetre el missatge de les cançons al màxim nombre de gent possible. Mentre passava tot això, també he descobert a una persona com en Lluís Llach més allunyada de l'estereotip que jo tenia. Es tracta d'una persona molt pròxima i molt humil que, tot i ser conscient del pes que té com a creador i com a intel·lectual dels Països Catalans, sap comportar-se com una persona que està al costat dels problemes i de la realitat que l'envolta, i això és una cosa molt important per a mi.

Durant la gira de l'espectacle, haureu tingut temps d'intercanviar les vostres

experiències i la vostra visió dels temes. Què has après tu de Lluís Llach i què creus que ell ha après de tu?

He après sobretot a comportar-me amb més soltesa dalt de l'escenari.

Cal tenir en compte que Lluís Llach coneix tot allò relatiu a la música a nivell professional, llavors he sabut què és tenir un complet control de la por escènica, el so, els arranjaments..., un control sobre absolutament tot el que es fa.

“Que no s’apague la llum parla de la unitat dels Països Catalans i de la gent que lluita dia a dia per a ells” Gràcies a això, he tingut l'oportunitat de desenvolupar-me més professionalment en la cançó.

Quant a ell, supose que haurà de ser ell mateix qui es pronuncie, però crec que, tal i com diu a la seua cançó "Aprendre", un artista també ha de saber fixar-se en allò que l'envolta per continuar aprenent en el transcurs de la vida. Llach és una persona que sempre aprèn.

Què aporta aquest treball a l'àmbit de la cançó d'autor en català?

Que no s'apague la llum és un projecte en comú fet per dues persones que provenim de

“Ara quan escolte el treball em comence a creure que he realitzat un espectacle amb en Lluís Llach, per fi en tinc una prova” generacions diferents, però que compartim idees, música i paraules, i cantem per a la mateixa il·lusió.

Aquest treball vol transmetre al públic el seu concepte de cançó d'autor amb la recuperació de la vessant crítica i de la poesia de proximitat.

Esteu contents amb el resultat del treball? Vos heu trobat amb allò que buscàveu?

Sí. Personalment, el so del disc m'agrada força, perquè transmet molt bé l'ambient d'aquell dia d'actuació a Xàtiva. Ara quan l'escolte és quan em comence a

creure que he realitzat un espectacle amb Lluís Llach (per fi tinc la prova material després d'un temps de gira). Pel que fa al DVD, doncs pense que és un regal que mostra tot el que hem anat fent, cosa que té un gran simbolisme, ja que hem posat documents sonors de diversos llocs com són Xàtiva i Barcelona. Del primer tinc un record inoblidable, ja que poder presentar l'espectacle amb en Llach a la meua ciutat va ser tot un somni fet realitat. El concert al Palau Sant Jordi va ser molt especial i, fins i tot, diria que històric.

Creieu que tornareu a treballar junts?

Jo diria que tant ell com jo ja estem cansats de l'espectacle, però bo, açò ho dic mig en broma. Segurament, més endavant apareixeran propostes, perquè nosaltres hem cultivat una certa amistat. Més enllà del nivell ideològic o del nivell musical es poden fer moltes coses, aleshores mai es pot dir que no a qualsevol cosa que puga sorgir. Ara bé, presentar un espectacle nou en un any no serà possible. Volem descansar del que ha estat una llarga gira i caldrà seguir perfilant els espectacles individuals de tots dos.

Quina és la teua opinió respecte al panorama actual de la música en valencià?

La situació ara mateix és que hi ha una gran quantitat de grups amb una alta qualitat. Vam patir vint anys de sequera per interès institucional que van tenir repercussions sobre figures com la d'Ovidi Montllor; però avui dia, gràcies a l'esforç que estan fent els col·lectius i les associacions culturals (la nostra vertadera Conselleria de Cultura) per traure aquests grups al carrer i comprometre's amb la música en valencià, s'ha aconseguit mantenir viva la tradició musical del País Valencià. Així i tot, aquesta gran quantitat i qualitat de grups no rep cap atenció per part dels mitjans públics de comunicació; per això, la lluita actual dels músics i dels cantants se centra en el reconeixement per part dels mitjans i les institucions de tot un col·lectiu que, com a mínim, ja ha aconseguit fer-se visible arreu del país.