Accent 71

Del 29 de novembre al 13 de desembre de 2005 Distribució gratuïta 5.000 exemplars Publicació quinzenal d’àmbit nacional

Número 71

Periòdic popular dels Països Catalans

Participació massiva a la jornada Sumari: CIA utilitza en defensa de l'ensenyament públic Lal’aeroport de El passat 17 de novembre uns 15.000 estudiants de secundària i universitaris es van manifestar en una desena de poblacions dels Països Catalans en contra la Llei orgànica d'educació (LOE) i l'aplicació de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES).

La manifestació de Barcelona fou la més massiva amb unes 10.000 persones convocades per la Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública (PMDUP) i acabà amb polèmica per la desproporcionada actuació dels Mossos d'Esquadra, que van arribar a detenir 46 estudiants.

Cal destacar també les manifestacions a València (2.000 assistents), Girona (1.000), Castelló (400) i Olot (300) convocades per la CEPC o la jornada d'accions descentralitzades que l'Alternativa Estel va realitzar a Barcelona, Lleida i Sabadell el dia anterior.

Països Catalans / Pàgina 3

Palma Països Catalans / 5

Actes antifeixistes pel 20-N Països Catalans / 6

Noves mobilitzacions a Seat Economia / 7

La guia dels músics en valencià surt al carrer Manifestació contra Bolonya i la LOE a València. / Foto: CEPC

Cultura / 10

La policia va reprimir els veïns de Patraix / Foto: Plataforma No a la Subestació

Els veïns de Patraix intenten evitar l'entrada al barri dels transformadors il·legals d'Iberdrola El passat 23 de novembre centenars de veïns del barri valencià de Patraix van intentar, sense èxit, aturar l'entrada dels camions que transportaven els transformadors de la subestació elèctrica que està construint Iberdrola. Els quatre camions els han escortat desenes de policies nacionals espanyols que han actuat

La manifestació del diumenge 27 a la tarda va portar les protestes fins al Fòrum / Foto: O.Clavera

Rebuig a la Mediterrània del capital i la guerra Coincidint amb la Cimera Euromediterrània que ha reunit caps d’estat i de govern de la Unió Europea i diversos països mediterranis, unes 10.000 persones es van mobilitzar a la ciutat de Barcelona contra les polítiques que

es deriven d’aquesta trobada. Dues manifestacions i una biciletada van denunciar les polítiques neoliberals i repressives que impulsen els governs de la UE i que comporten pobresa i exclusió.

amb duresa contra els veïns concentrats des de les 6 de la matinada.

Des de la plataforma veïnal contra la subestació s'ha recordat que la instal·lació no té cap mena de llicència d'activitat i exigeixen a les administracions competents que ordenin la paralització immediata de les obres.

El futur del poble sahrauí Després de 30 anys de l'ocupació marroquina al Sàhara, de la responsabilitat de l'Estat espanyol en aquesta situació de fet i del fracàs de les mediacions internacionals en la resolució del conflicte, la situació als campaments de refugiats comença a ser insostenible. Aquesta

situació ha comportat que el poble sahrauí es plantegi ara mateix l'aprofundiment de la lluita a través de la intifada en els territoris sota domini marroquí i a la represa de la lluita armada per tal d'assegurar el futur de la seua terra.

Internacional / Pàgina 8

Entrevista a Jordi Vilaseca, veí de Torà encausat a l'Audiència Nacional espanyola

2/

EDITORIAL

La veu dels suburbis Les tres setmanes de revolta a les barriades franceses i a altres llocs d'Europa ens ha de fer reflexionar sobre diferents qüestions. En primer lloc, s'ha parlat molt del fracàs del model integrador de l’actual República Francesa. En realitat, no és que aquest model siga caduc o s'haja presentat com a inviable, sinó que més aviat el fracàs es va llaurar des del començament. La generació de joves que els últims dies han expressat el seu malestar amb un sistema social i una classe política que els discrimina i menysprea de manera evident, no és la primera que s'ha d'enfrontar amb uns elevats índexs d'atur i marginació. No es tracta que aquests joves no tinguen gaires perspectives d'aconseguir un treball digne i de futur, sinó que els seus pares i mares ja es troben immerosos en l'exclusió social.

A aquesta situació s'hi ha d'afegir un punt més: que els no assimilats pel sistema republicà siguen fonamentalment els fills de la immigració colonial, provinga aquesta del Magrib, de l'Àfrica subsahariana o de les Antilles. L'anomenada revolta de les "banlieues", un mot equivalent al de suburbi, ha deixat ben clar en quins marcs ha considerat la classe política francesa aquesta situació de crispació, com si es tractés d’un problema de tipus colonial. D’altra manera no s'explicaria com el govern de De Villepin optés per rescatar una llei d'estat d'excepció de l'any 1955, i que va ser creada per intentar apaivagar la revolta anticolonial algeriana.

Un altre fet a tenir en compte és que, una vegada sufocada la ràbia social del jovent, sembla que s'ha reforçat la figura del ministre de l'Interior gal, el dur Sarkozy; cosa que s’explicaria, en bona part, gràcies al tractament informatiu maniqueu que s'ha donat a aquest problema. En primer lloc, amb la negació de la paraula als protagonistes de la revolta; i en segon lloc, explicant la revolta exclusivament en termes de gamberrisme i volent amagar un nivell d'autorginatzació i consciència social prou elevats. En molt poques ocasions hem tingut l'oportunitat de sentir aquests joves queixantse del tractament denigrant que reben per part de la policia, del paternalisme que els aplica la resta d'institucions o del racisme latent en la societat i que pateixen a l'hora de cercar treball. El problema dels aldarulls s'ha presentat, la majoria de vegades, en termes exclusivament quantitatius, amb l'informe del dia sobre el nombre de detinguts, de policies ferits i, sobretot, de cotxes cremats; per no parlar de la sobredimensió que s’ha donat a les guarderies i escoles incendiades que, per cert, són els primers espais on els joves reben els valors republicans de la llibertat, la igualtat i la fraternitat, i que després no tenen equivalent a la seua vida quotidiana. Val a dir que no només ha estat reforçat Sarkozy. La ultradreta d'aquell país, especialment el Front Nacional de Le Pen, també s'ha vist beneficiada d'un problema que no ha estat tractat amb objectivitat i que ha estat excessivament vinculat amb la immigració; quan, de fet, el nombre d'immigrants implicats en els aldarulls ha estat insignificant.

Ací, a casa nostra, molts s'han preguntat si és possible arribar a una situació com la viscuda a l'Estat francès. Si el problema s'enfoca des dels aldarulls i la manifestació violenta d'un descontent popular existent, la resposta és més complicada i obre interrogants. Ara, si la pregunta va adreçada a poder esbrinar si als Països Catalans podríem viure en el futur una exclusió social com la generada a França des dels anys seixanta a partir de la no integració del factor immigrant, la resposta és clarament afirmativa. De fet, ja es camina cap a aquesta direcció a passos gegants En aquest punt només ens queda alertar que la violència, o l’expressió del malestar juvenil, no ens impedisca vore quin és realment el problema: el d'un sistema construït d'esquenes a la major part de la societat que, si no canvia radicalment, haurà d'habituar-se cada vegada més al fet que els menys beneficiats expressen el seu desacord cada cop amb més freqüència i contundència.

L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans.

Número 68. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.

Redacció Valencia: c. de Ripalda, 20, baixos, València 46003.

Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. Barcelona 08012.

Adreça electrònica laccent@laccent.info. Telèfons de contacte: Subscripcions: 646 98 16 97. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 616 07 33 28.

Consell de Redacció: Coordinació: Andreu Ginés i Arnau Urgell Països Catalans: Laia Altarriba, Joan Buades, Jaume Calafell, Martí Cirici, Laia Creus, Guillem Colom, Pep Giner, Laura Llum, Miquel Serra, Aure Silvestre, Arnau Urgell. Economia: Andreu Ginés, Àlex Tisminetzky. Internacional: Juanjo Garcia, Sónia Jiménez Villanueva, Manel López.

Cultura: Joan Sebastià Colomer, Jordi Garrigós, Josep Maria Soler, Pau Tobar, Hector Serra. Correcció: Mercè Mauri. Edició gràfica: Raimon Porta, Àlex Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia. Secció Gràfica: Oriol Clavera, Mireia Comas, Oriol Diez. Distribució: Martí Urgell, Martí Gutiérrez, Oriol Capdevila. Han col·laborat en aquest número: Albert Ventura, Pere Roca, Miki Montagut, Pau Urenya, Mar Gil - ACAPS.

OPINIÓ

Del 29 de novembre al 13 de desembre de 2005

COL·LABORACIÓ

Una visió crítica del procés de regularització de la immigració Sobre el procés de regularització extraordinari d’immigrants impulsat abans de l’estiu, el Govern central ha sabut presentar-lo a l’opinió pública, tant a l’Estat espanyol com a l’estranger, com un èxit rodó i un model democràtic i progressista.

Segons ens volen fer creure, pràcticament ja no queden persones sense regularitzar ni immigrants treballant a l’economia submergida.

Tanmateix, aquesta imatge idíl·lica oculta una realitat extremadament crua.

En primer lloc, cal recordar que es tracta d’un procés fet a la mida de l’empresari, ja que (llevat del servei domèstic) estava únicament a les seves mans la possibilitat que un treballador estranger es regularitzés, fet que ha provocat nombroses situacions d’injustícia (acomiadaments, venda de contractes, obligació al treballador de pagar les contribucions a la Seguretat Social, etc.). Aquesta subordinació del treballador immigrant a l'empresari es manté després de la regularització, ja que el treballador no pot modificar la seva àrea geogràfica o branca d'activitat sota pena de perdre els anhelats papers.

En segon lloc, cal constatar que encara queda un nombre molt gran de persones sense regularitzar.

Segons les dades proporcionades pel Ministeri de Treball, a data 1 de gener del 2005 hi havia a l'Estat espanyol 3.691.547 persones estrangeres empadronades; descomptantne les que tenien permís de residència (2.054.453) i la xifra de persones comunitàries sense permís (289.052), s'obté una xifra de 1.348.042 persones estrangeres no comunitàries sense permís de residència. A la fi de setembre, és a dir gairebé cinc mesos després del final del procés de “normalització”, que el govern va prometre resoldre en tres mesos, moltes sol·licituds segueixen “en tràmit” i el nombre d'immigrants inscrits a la Seguretat Social de resultes d’aquest procés no supera

els 500.000. És a dir, estem davant d’un nombre superior a les 800.000 persones sense regularitzar, xifra àmpliament superior al de les regularitzades. La resta de mecanismes de regularització previstos en el Reglament d'Estrangeria seran incapaços de millorar la situació.

El procés de regularització s'ha mostrat incapaç d'acabar amb l'economia submergida i també amb la gran borsa de persones sense papers. Els recents successos de Ceuta i Melilla i el constant flux de pasteres amb la seva seqüela de morts i patiment demostren que la desesperació generada per la misèria, la guerra i les desigualtats impulsa qui la pateix a superar qualsevol obstacle. Cap procés de regularització extraordinari no serà capaç de frenar, ni tan sols d'ordenar, aquest fenomen.

La pregunta que fem, doncs, és: què passarà amb aquestes persones que viuen, o malviuen, al límit? Què pensa fer-ne el govern?

La repressió i les expulsions són injustes i inútils; només augmenten el sofriment i l'esclavitud de les persones. Són, a més, irreals: molts d'aquests immigrants no poden ser expulsats, ja sigui per falta d'acords amb els seus països d'origen o per l’elevat cost econòmic i social.

La nostra proposta –realista, pràctica i humanitària alhora– és que rebin

LA VEU DELS LECTORS I LECTORES

Retiren plaques franquistes de Benimaclet La passada matinada foren retirades gran part de les plaques amb “el yugo y las flechas” que encara eren visibles en molts edificis de Benimaclet. L’acció es dugué a terme en protesta contra la presència, al barri, de símbols feixistes després de trenta anys de la mort del dictador espanyol, Francisco Franco.

La mal anomenada “transició democràtica” no suposà en cap

moment un trencament amb el règim dictatorial anterior. La continuïtat amb el passat règim s’ha fet manifesta en molts sentits.

La permanència de la simbologia feixista pot resultar anecdòtica si tenim en compte que cap dels genocides del passat règim pagà pels seus crims. De fet, molts han continuat ocupant càrrecs públics, ja siga com a representants polítics o com a membres de les forces de seguretat de l’Estat. Tanmateix, la presència d’aquests símbols constitueix un insult i una provocació intolerable per a la memòria de

una autorització temporal de treball i que s’institueixi un procés de regularització permanent.

A més llarg termini, cal un canvi total en les relacions desiguals nordsud, començant per les que hi ha entre la Unió Europea i el Magrib, perquè ningú no hagi d’emigrar si no ho vol.

Convé recordar que el reglament actual és el de la Llei d’Estrangeria, pactada en el seu dia pel PP i el PSOE, i que, mentre aquesta continuï vigent, no serà possible aconseguir que tothom present a l’Estat espanyol pugui viure dignament.

Per tot això reclamem: -Prou "solucions" de repressió policial i expulsions.

-Tanquem ja els centres d’internament, on es vulneren els drets humans.

-Deroguem lleis, com l’actual d’estrangeria, que condemna els immigrants a un apartheid jurídic i els impedeix assolir la normal convivència amb la resta de la societat.

-Per la lliure circulació de les persones en recerca de treball.

-Contra una europa fortalesa, que genera més morts i més misèria, sense resoldre els problemes de fons.

-Per un procés de regularització permanent que retorni la dignitat a aquestes persones.

Abans, durant i després del procés de regularització, els i les immigrants han demostrat amb les seves mobilitzacions a tot l'Estat espanyol la seva ànsia de superar la desigualtat i exclusió social a la qual la Llei d'estrangeria els sotmet. Creiem, doncs, necessari fer una crida a l’esquerra, als moviments socials i al conjunt de la ciutadania a sumar-se a la lluita pels drets dels immigrants, que són els drets de tot ésser humà.

Perquè tots ens mereixem una vida digna.

Assemblea per a la Regularització sense Condicions i una vintena d’entitats adherides

totes les víctimes de la dictadura franquista. És per això que, donada la manca de sensibilitat de les autoritats vigents (o potser la identificació d’aquestes amb els símbols esmentats) s’ha optat per actuar sense més dilació.

Desenes de plaques van ser retirades mentre, mitjançant cartells, es convocava al veïnat a la sostracció de les plaques restants en nom la de salut ideològica del barri i la justícia històrica..

Aquest 20-N Benimaclet despertarà un poc més lliure de l’opressió que encara avui implica l’oblit de la nostra història recent.

La veu dels lectors és espai on podreu participar d'aquest projecte amb les vostres opinions sobre qüestions d'actualitat. Si teniu quelcom que aportar, dir o denunciar, només cal que ens envieu un text d'un màxim de mil cinc-cents caràcters a opinio@laccent.info.

Del 29 de novembre al 13 de desembre de 2005

/3

PA Ï S O S C ATA L A N S

15.000 estudiants es mobilitzen en defensa de l'ensenyament públic El 17 de novembre milers d'estudiants dels Països Catalans es van sumar a la jornada de lluita europea contra l'aplicació de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior Arnau Urgell i Vidal, Barcelona.

El passat 17 de novembre uns 15.000 d'estudiants de secundària i universitaris es van manifestar a diverses poblacions dels Països Catalans en contra la Llei orgànica d'educació (LOE) i l'aplicació de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES). En aquest sentit, la mobilització dels universitaris s'inseria en una jornada de lluita continental que va treure al carrer estudiants d'Alemanya, Itàlia, Euskal Herria i l'Estat espanyol, entre altres.

Barcelona: gran mobilització i desproporció policial La manifestació de Barcelona va ser la que reuní més persones (veure la resta de mobilitzacions a L'Apunt) amb 10.000 participants, segons la Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública (PMDUP). La marxa va transcórrer amb normalitat fins a ser desconvocada a Pla de Palau; allà es van produir petits incidents entre un reduït grup de manifestants i els Mossos d'Esquadra. La resposta de la policia autonòmica, recentment desplegada a la ciutat, va ser desproporcionada pel que fa a les càrregues i perquè hi va haver fins a 46 detencions, moltes de les quals allunyades tant en l’espai com en el

Els Mossos d’Esquadra van detenir 46 estudiants / Foto: Oriol Clavera

temps dels avalots. En un comunicat conjunt emès per Alerta Solidària, l'Alternativa Estel i la CEPC es considerava que s'havien produït moltes irregularitats en el procés de detenció i es denunciava especialment "que els Mossos han utilitzat la manifestació com a entrenament militar"; a banda d'exigir explicacions al tripartit, s'instava a "la consellera Tura a

dimitir per uns fets absolutament desproporcionats".

Segons fonts consultades per L'Accent, la PMDUP i Alerta Solidària convocaran una concentració per rebutjar l'actuació policial al Departament d'Interior el proper 1 de desembre. A banda d'altres manifestacions i actes en diverses localitats, s'estan realitzant reunions amb els familiars dels

La LOE: la torna "socialista" de la LOCE El període d'Aznar al capdavant del Govern espanyol va comportar una gran resposta social. Els estudiants de secundària també es van mobilitzar per evitar la implantació de la denominada Llei de qualitat (LOCE). Amb el canvi de govern, el PSOE torna a impulsar una nova llei que va portar a noves mobilitzacions el passat 17 de novembre arreu del país. A continuació s'analitzen aquells aspectes crítics de la llei -més enllà del debat estèril sobre la religió i l'elecció de centre entre el PSOE i la dreta espanyola- a partir d'un document elaborat per la CEPC. Perpetuació encoberta dels itineraris. Es critica que la LOE contempla de manera encoberta els itineraris de la LOCE amb una visió mercantilista de destinar una

Manifestació d’estudiants a Barcelona / Foto: Oriol Clavera

part dels alumnes cap a bosses de treball no format i precari.

Privatització de l'ensenyament mitjà. Augmenta l'oferta de places públiques en escoles concertades, "llibertat" per triar centre i condemnant la pública a ser de "segona divisió". En el batxillerat l'administració s'acollirà als

concerts quan l'oferta sigui insuficient.

Reducció de la democràcia i la participació. El consell escolar esdevé un òrgan consultiu mentre que es concentra poder en un director que es pot perpetuar en el càrrec si l'administració l'avalua positivament. Si el poder polític

detinguts per tal d'estudiar la defensa dels casos.

Acció local i coordinació continental La mobilització arreu del país el passat dia 17 és, segons Adrià Castellví, portaveu nacional de la CEPC, fruit del treball a nivell internacional de les diverses organitzacions que formen la PMDUP els darrers mesos en esdeveniments com la Trobada d'Estudiants Europeus de Barcelona o el Fòrum Social de l'Educació de Bergen. Per la seva banda, Gerard Sala, portaveu de l'Alternativa Estel, considera que "punts de trobada com les iniciatives de Barcelona o Bergen són adequats per a fer arribar als estudiants la importància de donar una resposta global a la reforma europea". Cal destacar que les dues organitzacions estudiantils han realitzat en els últims dies les seves assemblees nacionals a Flix i Sabadell, respectivament, en el context que suposa estar desenvolupant un procés de confluència orgànica.

Per a més informació www.alertasolidaria.org www.alternativaestel.org www.coordinadora.net www.pmdup.tk

considera que la tasca del director no és positiva el pot cessar sense comptar amb l'aprovació del consell.

El problema del finançament.

Malgrat que la LOE parla d'augmentar la despesa pública, en cap cas es fixen partides concretes de finançament. D'altra banda, no fixa un percentatge mínim de pressupost per a la pública i deixa en mans de cada comunitat autònoma el repartiment de recursos entre les dues xarxes.

La religió i les noves assignatures.

Malgrat les crítiques de bisbes i dreta es continua mantenint la religió a l'escola. A banda, la nova assignatura d'educació en valors no enfronta temes com la coeducació.

Per a més informació www.niloenibolonya.tk

L’APUNT

Una vintena d'actes arreu del país Malgrat que la manifestació de Barcelona, tan per la seva important assistència com per la desproporcionada actuació dels Mossos d'Esquadra, ha centrat l'atenció mediàtica, s'ha de tenir ben present que durant els dies 16 i 17 es dugueren a terme una gran quantitat d'actes arreu del país.

Per una banda, el dia 16 l'Alternativa Estel va convocar una jornada d'accions descentralitzades amb l'objectiu "de denunciar els processos privatitzadors de l'ensenyament públic i convocar els estudiants a la jornada de lluita de l'endemà", segons han declarat a L'Accent. Cal destacar l'abocament de fems al Departament d'Universitats de la Generalitat amb el lema "Bolonya fa pudor", una manifestació a Sabadell, penjades de pancartes a instituts i facultats o accions contra la presència de les caixes d'estalvi a la Universitat Pompeu Fabra. A Lleida (Segrià), l'endemà es concentraren dos centenars d'estudiants en contra l'EEES i la LOE. Des de l'organització es considera "que, després d'un període de certa letàrgia del moviment estudiantil, cal mantenir les mobilitzacions, seguir ferms en la lluita per mostrar el rebuig a les reformes educatives tan espanyoles com europees".

D'altra banda, la Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans va convocar mobilitzacions arreu del país durant la jornada del dia 17. Cal destacar les manifestacions a València (2.000 assistents), Girona (1.000), Castelló (400) i Olot (300). També es realitzaren concentracions a Vinaròs, Gandia, Vic, Xàtiva, Figueres i Alacant i actes informatius a Palma i Perpinyà. En aquest sentit, segons fonts de la CEPC "és molt positiu que s'hagi tornat a desenvolupar una mobilització que normalitzi el marc nacional (...) tot i lamentar que continua sent molt difícil transmetre a la societat les conseqüències negatives que comportarà Bolonya pel sistema educatiu del nostre país".

PAÏSOS CATALANS

4/

L’APUNT

Desacords sobre ‘terrorisme’ Si les reaccions que ha despertart la Cimera Euromediterrània als carrers de la ciutat de Barcelona han estat de rebuig o d’indiferència, el resultat dins del recinte de debat no ha estat exactament el que esperaven els mandataris europeus.

D’una banda, les absències han estat la primera notícia de la trobada; i és que molts mandataris àrabs no han assistit a la trobada. Les principals absències: els presidents algerià i egipci i els reis de Jordània i el Marroc.

D’altra banda, malgrat els esforços del president espanyol, Zapatero, i del primer ministre britànic, Tony Blair, els mandataris reunits no han arribat a un acord per definir què és terrorisme. Mentre els països de la Unió Europea i Israel també hi volien incloure la resistència legítima a l’ocupació, els assitents de les riberes sud i est del Mediterrani s’hi han negat, ja que significaria una condemna a la lluita del poble palestí, per exemple. El que sí que han pogut aconseguir Zapatero i la resta d’assistents europeus és un pla comú “antiterrorista” per als propers cinc anys.

Conflicte Israel-Palestina L’ocupació de Palestina ha estat un dels temes centrals dels debats, ja que és un dels conflictes més vius de la regió mediterrània i que més preocupacions genera, tant als països àrabs com en els europeus, sobretot per la continua violació dels drets individuals i col·lectius que suposa l’actuació d’Israel en els territoris ocupats.

Trobada empresarial La Cimera Euromediterrània no ha reunit només els polítics.

Altres sectors s’han trobat aquests últims dies a Barcelona, sobretot per arribar a acords econòmics. En aquest sentit, hi ha hagut trobades entre empresaris de les dues bandes del Mediterrani. Aquest és un dels sectors més interessats en la creació de Zones de Lliure Comerç al sud de la regió per tal d’obtenir els màxims beneficis econòmics a un cost menor, gràcies a la flexibilitat de les polítiques laborals en països com el Marroc, Algèria o Egipte.

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ

Ser subscripor de L’ACCENT et permet rebre a casa cada quinze dies la publicació i col·laborar amb el projecte d’informació popular i compromes amb la realitat dels Països Catalans

Del 29 de novembre al 13 de desembre de 2005

Les alternatives a BCN +10 surten al carrer Cap de setmana de mobilitzacions a Barcelona per rebutjar les polítiques econòmiques liberals a la Mediterrània

Capçalera de la manifestació que es va dirigir cap al Fòrum / Foto: O. Clavera

Laia Altarriba, Barcelona.

Prop de 10.000 persones es van mobilitzar el cap de setmana del 26 i 27 de novembre a la ciutat de Barcelona per rebutjar les polítiques derivades de l’anomenat procés de Barcelona, que reunia els dies 27 i 28 els caps d’Estat i de Govern de la Unió Europea i el Mediterrani. La campanya “No a una Mediterrània del capital i la guerra, alternatives a Barcelona+10”, impulsora de les diverses mobilitzacions, ha denunciat que, “sota l’embolcall de les bones intencions, els estats de la Unió Europea que formen part de l’Associació Euromediterrània desenvolupen un procés de dominació neocolonial sobre els països del sud i de l’est del Mediterrani, a través de la creació de les Zones de Lliure Comerç Euromediterrànies, de l’aplicació de les receptes del neoliberalisme (com a expressió del capitalisme d’aquesta època) i del xantatge del deute”.

Diumenge de manifestacions Per denunciar les polítiques derivades d’aquest procés, la campanya va convocar una manifestació el diumenge 27 al matí. Unes 5.000 persones van recórrer la Via Laietana fins la Delegació del Govern espanyol a Barcelona. Un gruix important dels manifestants eren persones immigrants, moltes d’elles provinents del nord de l’Àfrica i del pròxim orient, les quals han hagut de marxar dels seus països per culpa de les polítiques neo-

Nom i cognoms: Codi postal: Tipus de subscripció: Domicialiació bancària Nom del titular: Entitat

liberals que no els ofereixen.

Aquesta convocatòria pel centre de la ciutat responia a la voluntat de donar cabuda a les persones immigrades a la protesta. I és que el dispostiu policial que es preveia -i que es va confirmar amb els fets- a la

tarda dissuadia moltes d’aquestes persones de participar a la mobilització que va arrencar a les 4 de la tarda del Parc de la Ciutadella en direcció cap al Fòrum.

En aquesta manifestació de la tarda hi van participar unes 3.000 persones, segons els convocants. El recorregut va estar seguit de molt a prop al llarg del carrer Pujades per diverses dotacions antiavalots dels Mossos d’Esquadra i per grups de fins a vint o trenta policies vestits de paisà. Els manifestants només van poder arribar fins al carrer Bac de Roda, on un cordó policial els impedia d’acostar-se més a l’edifici on s’han realitzat les trobades entre els mandataris de la Unió Europea i dels països mediterranis. Durant els dies previs a la trobada, els mitjans de comunicació ja van estar informant que més de 5.000 agents policials, en un desplegament conjunt del Mossos d’Esquadra, la Policia Nacional espanyola i la

Les raons del rebuig al procés de Barcelona Una cinquantena d’organitzacions polítiques anticapitalistes i independentistes, partits polítics, sindicats alternatius, col·lectius locals i grups internacinalistes s’han agrupat en la campanya “No a una Mediterrània del Capital i la guerra. Alternatives a Barcelona +10”.

Les organitzacions adherides a la campanya s’han agrupat per denunciar “el fracàs dels objectius establerts en la Declaració de Barcelona de crear una zona de seguretat i prosperitat compartides i fer del Mediterrani un àmbit de diàleg, intercanvi i cooperació que garanteixi la pau, l’estabilitat i la prosperitat, o el desenvolupament d’un Estat de dret i el respecte als drets humans”.

I és que el manifest unitari denuncia que les declaracions de bones intencions de la Declaració de Barcelona impulsada el 1995- són paper mullat, perquè consideren que el

procés iniciat aleshores, que es concreta en l’Associació Euromediterrània i en la trobada d’aquests dies 27 i 28 a Barcelona, impulsa un projecte neoliberal per a la regió, lluny de promoure el desenvolupament i la democràcia que prometien. A més, remarca que l’Estat espanyol hi juga un

Telèfon: semestral (21 euros) Població:

Control

paper de país imperialista de segon ordre, “afavorint els interessos de multinacionals com Repsol en l’explotació del sector energètic d’Algèria, ha propiciat les deslocalitzacions d’empreses i serveis al Marroc i ha complert sense vacil·lar les directives europees restrictives en matèria d’immigració.

Un fort desplegament policial va custodiar la cimera

Adreça: Població: trimestral (10,5 euros)

Oficina

Guàrdia Civil- sencarregarien de vetllar per la seguretat dels polítics reunits. Davant de la impossibilitat de seguir fins al Fòrum, la manifestació es va desviar fins la Diagonal, on, al costat d’una gran bandera palestina, els convocants van llegir un manifest en contra de les polítiques impulsades pel procés Barcelona+10.

Activitats prèvies Durant els dies previs a l’inici de la trobada de caps d’estat i de govern, la campanya unitària i altres entitats han organitzat activitats de denúncia de la trobada. És el cal de la Xarxa d’Enllaç amb Palestina, que, juntament amb la campanya, va fer una bicicletada contra l’ocupació del poble palestí. O també l’acte públic el mateix dissabte a la tarda, on activistes de diversos punts de la Mediterrània van explicar les causes i conseqüències de les polítiques neoliberals a les diverses riberes d’aquest mar comú.

Número de compte

Envieu aquesta butlleta per correu a: c. Virtut, 14 baixos, 08012 Barcelona o c. Ripalda, 20 baixos esquerra, 46003 València; truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a subscripcions@laccent.info

Us prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció.

Signatura:

Del 29 de novembre al 13 de desembre de 2005

/5

PA Ï S O S C ATA L A N S

La CIA utilitza l'aeroport de Palma per operacions de segrest Un informe realitzat per la Guàrdia Civil confirma l'arribada de deu vols utilitzats per la CIA en les seves operacions Joan Buades. Palma El passat 14 de març, un grup de ciutadans mallorquins presentà una denúncia pels delictes de detenció il·legal, tortures i segrest relacionada amb els avions que havien fet escala a l'aeroport de Son Sant Joan. A la denúncia es plantejava que la CIA havia utilitzat l'aeroport com a base d'operacions per a avions destinats a segrestar i traslladar a altres països ciutadans sospitosos d'estar relacionats amb el denominat “terrorisme islàmic”.

Arran de la denúncia, així com també per la filtració dels fets als mitjans de comunicació, la fiscalia decidí encarregar una investigació a la Guàrdia Civil.

Conclusions de l'informe La principal conclusió a la qual arriba l'informe és que la CIA utilitzà quatre avions en les operacions, que feren escala a Palma almenys deu vegades. Les seves operacions, tal i com apareix a l'informe, eren "verificades per la terminal d'aviació general al ser vols privats".

Vista de l'aeroport de Son Sant Joan de Palma / Foto: L’Accent

A l'informe també s'analitzen la propietat dels avions i també qui els explotava. L'explotadora de tres dels avions fou Stevens Express Leasing, una de les empreses nord-americanes relacionades, segons The New York Times, amb els avions de la CIA utilitzats per a les operacions de segrest.

Finalment, a la investigació també

es desvetlla la identitat dels ocupants dels diferents avions, tots ells amb passaport amb numeració d'inici 900 el que fa pensar que es tractaria de "persones amb estatus diplomàtic".

Arxivament de la denúncia Després de la presentació de l'informe acreditant l'arribada d'avions, el fiscal general de les Illes

decidí arxivar les diligències obertes al no poder aclarir ni la vinculació amb la CIA ni les activitats que desenvoluparen a l'illa.

Tot i això el jutge encarregat decidí, el passat octubre, remetre el cas a l'Audiència Nacional espanyola.

Finalment, aquest darrer òrgan ha decidit arxivar la denúncia enmig d'una forta polèmica.

Condemna de 18 anys de presó per Lola López El Tribunal de París ha condemnat la presa política catalana per "associació de malfactors" i robatori de dinamita Redacció, Barcelona La veïna de Granollers (Vallès Oriental) Lola López, actualment empresonada a Fresnes (París), va ser jutjada el passat octubre a París conjuntament amb tres presos polítics bascos. El Tribunal d'apel·lació de París ha condemnat la presa política a 18 anys de presó -dels que n'haurà de complir íntegrament 9- per "col·laborar" en el robatori de 1.650 quilos de dinamita a la ciutat francesa de Grenoble i per pertànyer a "organització de malfactors", en considerar-la militant d'ETA. La condemna inclou una multa de 56.000 euros.

El judici es va iniciar entre fortes mesures de seguretat i amb la denúncia de vulneració de drets a la defensa dels advocats dels defensors. L'advocada de la defensa, Xantiana Cachenaut, va denunciar que a la sala els militants bascos i la Lola López van estar en tot moment emmanillats, sense

poder comunicar-se entre ells, amb presència de policies armats amb metralletes i custodiat cada pres per una desena de gendarmes.

Al prendre la paraula la veïna de Granollers ho va fer en català per reivindicar els seus drets lingüístics i la lluita per l'alliberament nacional dels Països Catalans, i destacant que "a la sala hi falta una companya", en referència a Oihane Errazkin, jove militant basca que va aparèixer morta a la seva cel·la de la presó parisina de Fleury-Merogis.

Lola López Resina és una històrica militant del PC(i) detinguda a Dax (Estat francès) el 23 de setembre de 2001. Ha estat empresonada a Fresnes i Fleury-Merogis on ha desenvolupat diverses protestes i vagues de fam en defensa dels drets dels presos polítics. L'Estat espanyol ha demanat la seva extradició per vincular-la a diverses accions de l'organització armada ETA i s'espera que les demandes fiscals espanyoles sumin desenes d'anys de presó.

Concentració contra els judicis polítics a Paris / Foto: Gara

Trasllats a l'Estat espanyol A l'Estat espanyol la veïna de Terrassa Laura Riera i el veí de Barcelona Diego Sánchez han estat informats de que seran traslladats en les properes setmanes des de les respectives presons de Múrcia i Almeria al centre penitenciari de Picassent (València). Els dos presos polítics feia dos anys que s'havien casat, fet que obligava legalment a Institucions Penitenciàries a unir-los en un mateix centre. Des de Rescat, col·lectiu de suport als presos

polítics catalans, s'ha denunciat aquesta vulneració de la pròpia legislació penitenciària espanyola i l'arbitrarietat amb què l'Estat espanyol "juga" amb les condicions penitenciàries dels presos polítics catalans.

Fonts antirepressives també han informat de l'entrada a presó d'una de les persones condemnades a cinc anys per l'Audiència Nacional espanyola per allotjar militants d'ETA a Barcelona. La detinguda va ingressar a la presó de Can Brians a principis de novembre.

BREUS

Accions contra l'especulació Els barris de Barcelona comencen a patir els efectes urbanístics i especulatius de l'arribada del TAV a la ciutat. En aquest sentit, els darrers dies s'han realitzat manifestacions a Sants i a Sant Andreu en contra els projectes del "Calaix de la vergonya" i l'anomenat Triangle Ferroviari, respectivament. D'altra banda, en aquest darrer barri, i coincidint amb la seva Festa Major, membres de la campanya Països Catalans Insubmissos i les Casernes per Sant Andreu han despenjat una pancarta a la seu del districte per exigir que els habitatges que es construeixin a l'espai anteriorment ocupat per les instal·lacions militars siguin de protecció oficial.

Na Bastardes resisteix El passat 22 de novembre estava previst el desallotjament del Centre Social Na Bastardes de Manresa (veure L'Accent 70).

Finalment, l'ordre fou suspesa. La seixantena de persones que hi havia concentrades per evitar que es pogués executar, es dirigiren als jutjats, on abocaren fems, i al consistori de la capital del Bages, on penjaren una pancarta. D'altra banda, l'Assemblea d'Okupes de Sabadell i Alerta Solidària han convocat una concentració el proper 1 de desembre de suport a un militant de la ciutat encausat per participar en el projecte del Centre Social els Maquis.

L'horta d'Alboraia també té "Salvem" El projecte de construcció d'un centre comercial i residències de luxe impulsat per l'Ajuntament d'Alboraia ha tingut resposta amb l'organització de "Salvem l'Horta de Vera Alboraia". La plataforma la integren un centenar de veïns afectats pel pla urbanístic que rebutgen la condició d'interès general per justificar el pla. De moment ja s'ha iniciat una campanya de denúncia i informació públiques.

6/

BREUS

PAÏSOS CATALANS

Del 29 de novembre al 13 de desembre de 2005

Actes i accions antifeixistes al trentè aniversari de la mort del dictador 30 anys després se segueix rebutjant la presència dels símbols de la dictadura als nostres carrers, a més de reivindicar la memòria històrica de la lluita antifeixista Guillem Colom, Palma.

En record de Pedro Álvarez El passat 21 de novembre, veïns i veïnes de Sant Boi de Llobregat tornaren a recordar en Pedro Álvarez tretze anys després del seu assassinat. D'aquesta manera, a la plaça de l'Ajuntament, volgueren mostrar la seua solidaritat cap als seus familiars i la lluita que des de fa més d’una dècada porten a terme contra l'assassí d'aquest jove davant dels tribunals. Una vegada més, van denunciar que Pedro Álvarez va ser assassinat d'un tret al cap per un individu, que després es va comprovar que era policia nacional, arran d'una discusió de trànsit. Finalment l’agressor fou deixat en llibertat argumentant falta de proves. La insistència en fer justícia ha fet que siga el mateix pare de Pedro el que ha acabat denunciat per l'assassí del seu fill. Per a la primera quinzena de desembre hi ha previstos diferents actes de record, que clouran el 15 de desembre en una manifestació a l'Hospitalet del Llobregat.

Èxit a l'Aplec del Sènia Centenars de persones es citaren el 26 de novembre a Vinaròs per participar en el Primer Aplec del Sènia. L'aplec s'ha concebut com una manera de trencar amb les fronteres administratives i artificials que separen el nord del País Valencià amb el sud del Principat.

S'ha reivindicat una unitat comarcal real en molts aspectes a ambues vores del riu de la Sènia. A Vinaròs també es va reivindicar la centralitat estratègica d'aquesta comarca dels Països Catalans pel que fa al projecte de construcció nacional. Al matí s'hi feu una trobada d'entitats dels Països Catalans així com activitats per a xiquets i xiquetes. La cultura popular també fou present amb rondalles i un correfoc. A la nit tocà el torn de les actuacions musicals, entre les quals els aldaiencs Voltor i els pegolins la Gossa Sorda.

Coincidint amb el 20 de novembre, arreu del país s’ha denunciat de formes molt diverses la pervivència de la dictadura franquista a les nostres vides. A Lleida, l'organització Endavant va desplegar unes pancartes a un monument que tingué simbologia franquista. A més, van fer diverses pintades exigint-ne l'enderrocament, fet pel qual tres joves foren denunciants pels Mossos i pel tripartit municipal.

El dia 19 Maulets organitzà una jornada reivindicativa a Pedreguer, mentre que el mateix vespre un grup de joves va retirar una gran quantitat de plaques franquistes al barri valencià de Benimaclet, i el diumenge hi va haver enfrontaments entre la policia espanyola i un grup de manifestants antifeixistes a l'històric barri del Carme. A la Plana, on la mateixa setmana es van produir dues agressions

feixistes, es van organitzar exposicions, jornades de reflexió sobre “la seva democràcia” i passis de vídeos a la Universitat. Finalment, cal destacar que a l'Ateneu la Torna del barri barceloní de Gràcia, a banda de celebrar els 30 anys sense Franco, es feu un acte de desgreuge als membres d’Els Joglars que s'han enfrontat a Albert Boadella per l'apropiació de l'obra de teatre homònima.

Dues detencions a Mallorca A la Ciutat de Mallorca aquest 20-N sí va quedar ben clar, com denuncia la Plataforma Antifeixista de Ciutat (PAC), que "30 anys després la policia segueix igual". Aquest any es va realitzar una manifestació que la policia va rebentar, car, com denuncia la PAC, van colpejar els manifestants quan decidiren que aquesta s'havia d'acabar. Els policies es van passar més d'una hora perseguint els manifestants pel centre de la ciutat.

Com afirma la PAC al seu comunicat

Acció contra un monument feixista de Lleida / Foto: Miki Montagut

"és necessari denunciar que molts menors no varen poder escapar i van ésser apallissats al terra". El balanç de la càrrega són dues detencions una de les persones detingudes té 14

anys- i més de 15 ferits lleus.

Finalment, cal destacar que el centre, lloc on es van produir les càrregues, estava ple de pintades espanyolistes fetes el vespre anterior.

al Fluvià i a la riera Cassinyola.

En aquesta riera està prevista la construcció d'un terraplè longitudinal que segueix el seu curs i que la podria fer desaparèixer.

L'associació de veïns de Es pretén construir a Pont de Molins un "talús de la vergonya" Vilademuls, amb el suport dels amb una altura que triplicaria el mur de Cisjordània ajuntaments dels dos municipis, ha editat un CD en el qual Daniel Xavier, repassa detalladament totes Sant Feliu de Guíxols. aquestes afectacions i recolza la proposta de millores per reduir El tren d'alta velocitat (TAV) no l'impacte ambiental del traçat deixa de crear controvèrsia. En les darreres setmanes hi ha que el Ministeri de Foment espanyol ha descartat. hagut diverses mobilitzacions A Figueres, els problemes estan arreu de les comarques gironilligats -tal com està succeint a nes en contra dels impactes d'aciutats com Barcelona o Lleidaquesta infraestructura que està a les reformes urbanístiques que suposant una autèntica ferida al es projecten aprofitant l'arribada territori. del TAV. L'equip de govern El "talús de la vergonya" municipal, encapçalat per Joan El poble que més s'ha mobilitzat Armangué (PSC-PSOE), ha disés el de Pont de Molins (Alt senyat el projecte "Avinguda Empordà). El projecte del TAV Nova Estació" que pretén enderimplica la construcció d'un talús rocar més d'un centenar d'edifide més de vint metres d'alçada El TAV és una infraestructura amb gran impacte ambiental / Foto: A. Ventura cis. Al setembre es van manifesper 300 de llargada, un mur tres tar més de 500 veïns contraris al vegades més alt que el de projecte i encara ara segueixen Cisjordània. Sota el pretext de la com el "Talús de la vergonya", i quedés afectat per sempre i el "troballa" d'unes coves (desco- és que si realment s'acabés cons- nucli de població quedaria divi- les mobilitzacions. L'alcalde considera que es "dota de prestigi la bertes l'any 1967) que podrien truint crearia un problema ecolò- dit en dues parts. provocar esvorancs sota les vies gic difícilment recuperable. Impactes als rius i especulació ciutat" i no ha fet cas de les més del tren, es va decidir tirar enda- Deixant de banda el ja de per si Municipis com Vilademuls de 200 instàncies presentades vant el projecte d'aquest gran llastimós impacte visual, el talús també observen amb preocupa- contra el projecte, tot i que, fins i mur en comptes d'un viaducte. A provocaria que el curs de les ció les obres del TAV. Destaca tot el síndic de greuges de la vila, Pont de Molins ja l'han batejat aigües fluvials i el pas d'animals l'afecció en els recursos hídrics, ha demanat que es refaci.

La ferida territorial del TAV mobilitza els veïns de diverses poblacions gironines

Del 29 de novembre al 13 de desembre de 2005

/7

ECONOMIA

El novembre congela les perspectives de Terra Mítica Les empreses públiques de l'oci acumularen el 2004 unes pèrdues de 73 milions d'euros A Ginés i Sànchez, València.

El passat 27 de novembre es feia pública la notícia que el jutjat d'instrucció número 3 de la capital del Túria havia admès a tràmit la denúncia presentada per la fiscalia del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià contra dèsset empreses per un suposat frau a hisenda, entre les quals es trobava Terra Mítica. La notícia és un nou cop contra la precària situació del parc temàtic, que havia encetat el mes de novembre amb una advertència real de fallida.

Els parcs temàtics valencians La Generalitat Valenciana gestiona les seues inversions en l'oci i les infraestructures complementàries a través de tres empreses públiques o mixtes: Societat Projectes Temàtics de la Comunitat Valenciana (SPTCV), Terra Mítica i Ciutat de la Llum.

La primera impulsa projectes com Mundo Ilusión, l'aeroport de Castelló i el Conservatori de Torrevella, a més de participar com a accionista públic en el capital de Terra Mítica i Ciutat de la Llum, mentre les altres dues gestionen els parcs temàtics del

El parc temàtic Terra Mítica torna a ser notícia per la seva precària situació econòmica

mateix nom. Entre totes representen els projectes econòmics i polítics més importants que els governs del PP han impulsat al País Valencià en els darrers anys i són culpables, en gran mesura, de l'astronòmic deute que acumula l'administració autonòmica.

Així, segons les dades publicades recentment a diferents mitjans, l'SPTCV va perdre l'any 2004 més de 33 milions d'euros. Per la seua part, Terra Mítica va perdre durant el mateix període 35

milions d'euros i la Ciutat de la Llum 4,9. D'aquesta manera, la Generalitat Valenciana s'ha trobat que des de l'any 2000 -any que s'encetà el projecte de Terra Mítica- les pèrdues acumulades en aquest sector superen els 260 milions d'euros (120 imputables a l'SPTCV i 140 a Terra Mítica).

Terra Mítica no alça el vol El 2005 ha sigut el pitjor any per al parc temàtic de Benidorm des de la seua obertura malgrat que els resultats econòmics de l'any

han millorat lleugerament. El cas és que Terra Mítica ha esdevingut un dels centres del debat polític valencià i un objecte de pugna entre els sectors del PP. La prova més difícil, però, està encara per arribar, ja que a finals de desembre, l'empresa haurà d'afrontar les reclamacions pels deutes acumulats a la primera junta de creditors. Des de maig del 2004, l'empresa s'acull a una suspensió de pagaments, però les magres perspectives actuals no permeten

modificar la situació i, de fet, ja ha anunciat que sol·licitarà una nova prorroga fins els març de l'any vinent per presentar un pla de pagament viable.

La proposta de Terra Mítica per sanejar els seus comptes passa per la modificació dels usos del sòl dels terrenys que envolten el recinte amb la intenció de poder vendre'ls per recaptar les quantitats necessàries per fer front a les demandes dels creditors. Tot i que la proposta compta amb l'aval dels principals interessats (i com a destacat dintre d'aquest, de Bancaixa), la mesura ha topat amb la negativa de l'Ajuntament.

La tradicional facilitat amb què aquestes institucions realitzen aquests canvis en l'ordenació territorial no s'ha reproduït en aquest cas a causa de les pugnes internes del PP: malgrat que aquesta mesura és competència de la Generalitat, l'Ajuntament de Benidorm ha anunciat que bloquejarà les sol·licituds de llicència d'obra, amb la qual cosa la mesura quedaria sense efecte.

Oficialment, aquest consistori de la Marina Baixa al·lega que la solució al parc temàtic és una major inversió pública que permeta obtenir resultats positius en un termini d'entre cinc i deu anys, però, en el fons, el govern municipal, controlat pels seguidors de l'expresident Zaplana, pretén erosionar la imatge del president Francesc Camps, malgrat es pose en risc la mateixa supervivència del parc temàtic.

Continuen les mobilitzacions a Seat La manca d'acords en les negociacions entre sindicats i empresa han portat a la convocatòria de noves mobilitzacions. Pel proper 1 de desembre els sindicats UGT, CCOO i CGT preparen una jornada de vaga als centres de la Zona Franca i Martorell en pro-

testa per l'ERO presentat per Seat. A més, el dia 2 la CGT ha convocat una concentració davant dels jutjats en protesta per les sancions d'acomiadament de set treballadors acusats de "danys" durant la passada jornada de vaga i els expedients discipli-

naris a 12 treballadors més.

A la imatge, membres de CGT de Seat van ocupar durant una hora el concessionari de Volkswagen a la rambla de Catalunya de Barcelona en protesta per l'actuació de la multinacional propietària de Seat

La Intersindical-CSC impulsa aquesta plataforma internacional

Els sindicats de nacions sense estat es coordinen La formació d'una Coordinadora de Sindicats de Nacions sense Estat ja té data. El març de 2006 es formalitzarà definitivament a Còrsega aquesta plataforma que fins ara ha estat impulsada per la IntersindicalCSC (Països Catalans), LAB (Euskal Herria), l'SLB (Bretanya), la Intersindical (Canàries), el CSI (Astúries) i la STC (Còrsega), i que aspira a comptar amb la participació de tots aquells sindicats que lluiten per la defensa dels interessos dels treballadors i per la sobirania nacional.

La Coordinadora aprofitarà per formalitzar-se al congrés del Sindicat de Treballadors Corsos, majoritari a l'illa. Els sindicalistes participants denuncien la manca de sensibilitat i de presència de les nacions sense estat a les estructures sindicals d'àmbit internacional, com la CIOSL, la CMT o la FSM. Per aquest motiu, un dels objectius de la coordinadora serà donar més ressò a les reivindicacions de les nacions sense estat als fòrums socials mundials i europeus.

8/

L’APUNT

Lliçons de llengua El mes de novembre ens ha il·lustrat d'una forma ben gràfica les diferències matrius en la forma de fer política exterior a una i altra banda de l'atlàntic. La descoberta de l'ús, proscrit pels acords internacionals, de fòsfor blanc contra la població iraquiana i la filtració de l'existència de presons clandestines a l'Europa oriental semblants a l'infern de Guantànamo han desacreditat encara més l'Operació Duradora contra el terrorisme internacional llançada pel president Bush i incondicionalment acceptada, en la primera hora, per l'oposició demòcrata.

Ara tothom té clar -han calgut falta les imatges d'Abu Ghraib, la matança a Faluia, el soldat nordamericà rematant un iraquià feritla falsedat de la guerra. La proclamada extensió de la democràcia s'ha demostrat una excusa per depredar l’Iraq. L'eina imprescindible ha estat la hipocresia. A l'altra vora de l'Atlàntic les coses han estat d'una manera substancialment distinta. L'oficialitat política reaccionà amb serioses cauteles quan no amb severes discrepàncies. I els governs coparticipants en la invasió de l'Iraq es mostraren profundament preocupats en què aquesta concordés amb la legalitat internacional. Àdhuc la informació de guerra ha estat més transparent. Mentre als EUA es censurava l'arribada dels taüts a l'Estat espanyol es mostraven els balls de joia de la població civil al voltat de les cendres dels agents d'espionatge del CNI. L'últim episodi d'aquest joc de diferències l’ha protagonitzat el Consell d'Europa en comprometre's a investigar l'existència de presons clandestines. Així, contra la hipocresia nord-americana, Europa demostra la seua superioritat cultural i el seu refinament moral patrimonialitzant el cinisme.

Juanjo García

INTERNACIONAL

Del 29 de novembre al 13 de desembre de 2005

EN PERSPECTIVA

Quin futur té el poble sahrauí? *Per Mar Gil La setmana del 7 a l'11 de novembre es van celebrar a Gràcia unes jornades enfocades a sensibilitzar i a donar a conèixer la realitat del món sahrauí dins el marc de la setmana cultural que cada any organitza el Centre Cívic la Sedeta conjuntament amb el Districte i, evidentment, amb l'ACAPS (Associació Catalana d'Amics del Poble Sahrauí) de la secció de Gràcia amb l'estreta col·laboració de l'ACAPS Central.

Per què precisament ara la setmana dedicada al Sàhara? Doncs perquè fa 30 anys de la famosa marxa verda, on l'Estat espanyol es va rentar les mans de la descolonització del Sàhara occidental i el va deixar en mans de la mala intenció del Marroc i Mauritània. Tots dos països van aprofitar el moment d'incertesa política per envair el territori del Sàhara occidental, aparentment pacíficament, però Pancarta en suport de la lluita del poble saharauí a la manifestació del passat 27 de novembre a Barcelona finalment amb una guerra que va durar 16 anys! El poble sahrauí es les nits d'hivern. Tenen uns quants zacions internacionals i del ges i infermeres, o bé els que han va quedar sol i el Marroc i camells i unes quantes cabres, mateix Marroc de fer un referèn- estudiat magisteri... La resta Mauritània van anar ocupant mili- d'on n'aprofiten tot el que poden! dum per a l'autodeterminació del comencen a tenir la mosca al nas tarment tot el territori i va comen- No obstant tot això, el poble sah- seu poble. Sembla que, fins al dia i ja es comença a parlar de tornar çar la fugida i èxode dels sahrauís rauí ha sabut organitzar-se, social- d'avui, no hi voluntat aparent que a un trencament de la treva de pau cap al desert d'Algèria. ment, políticament (RASD), sani- el poble sahrauí pugui recuperar per tornar a les armes i recuperar El Marroc ha aprofitat tot aquest tàriament, educativament... i és un la seva terra. Hi ha hagut molts d'una vegada per totes la seva temps per explotar les mines de exemple a imitar de societat orga- intents: el Pla Baker I i II, referèn- terra, explotada pel Marroc. fosfats i tota la riquesa d'aquest nitzada a tots els nivells. dum proposat pel Marroc, per Paral·lelament, la gent sahrauí que país: riquesa marítima, de mine- Naixement de la RASD Nacions Unides... però el cert és en el seu moment no va fugir i es rals....

El 27 de febrer que no hi ha va quedar en els La fugida dels de 1976 es crea cap intenció territoris ocupats, “Es comença a parlar cada vegada està “El Marroc ha territoris ocula RASD, que que se'ls doni de tornar a un aprofitat els trenta pats (com ara en és l'organització la terra que fent més pressió anys d’ocupació del política diem al Sàhara del els correspon trencament de la treva des de la clandesoocidental) va Sàhara occidental per poble sahrauí com a poble i, de pau per tornar a les tinitat i ja es pot armes i recuperar ser horrorosa. explotar les mines de des de la resis- per tant, que parlar de la intifad’una vegada per En aquella tència i l'exili, recuperin la da del poble sahfosfats i tota la marxa van morir p o p u l a r m e n t seva indepenrauí. Estan lluitant totes la seva terra” riquesa del país” molts nens, conegut com el dència com a per poder desbannenes i dones, i Front Polisari. país, com a car el poder els homes es van quedar lluitant Tot i estar en l'exili, com a orga- poble, com a cultura àrab, però marroquí de casa seva, però la per una possible recuperació del nització política està reconeguda que no té res a veure amb la resta repressió militar és molt forta i seu poble. en molts països i sobretot partici- del món àrab i menys amb el han aconseguit tancar a les preLes dones, els infants i els ancians pa i exerceix les seves funcions Marroc. sons i torturar tots els líders políes van establir, precàriament, al com a tal, independentment d'es- Retorn a les armes tics dels territoris ocupats per tal desert d'Algèria i allí han establert tar exiliats i no ser un Estat ofi- La situació actual als campa- de garantir que la resta no s'exalel que se'n diu el camp de refu- cialment reconegut i lliure. ments de refugiats comença a ser taran, però el cert és que a les unigiats del poble sahrauí, on hi són Qui va començar tota aquesta insostenible. Han tingut 30 anys versitats els estudiants sahrauís des de fa 30 anys vivint de l'ajuda organització? les dones! Els per formar-se, no hi ha analfabe- estan pressionant i s'estan manihumanitària. No tenen absoluta- homes durant els primers 16 anys tisme al Sàhara i l'educació és un festant, i reben les conseqüències ment cap recurs per sobreviure. El estaven a la frontera on hi ha el dels valors més importants d'a- de voler la llibertat del seu poble: desert erm no permet el cultiu, mur que separa el desert de la seva quest poble lluitador. Tots els perdre la seva llibertat, ser tortul'aigua és escassa -els pous són a terra amb constants combats amb joves tenen estudis universitaris, rats i empresonats per voler dema90 metres de profunditat- i costa el Marroc. Val a dir que i molts tornen als territoris ocu- nar el que és seu: un Sàhara lliure molt extreu-la. Aquesta realitat fa Mauritània decideix retirar-se del pats i no saben què fer, no poden i independent! que les condicions de vida siguin conflicte i deixa al Marroc tota la fer res! molt dures. També hi ha el factor responsabilitat de força ocupant.

Us imagineu quin futur té un * Mar Gil, de la junta de de les temperatures desèrtiques: Al 1994 hi ha una treva de pau i el arquitecte al Sàhara? I un filòleg? l’Associació Catalana d’Amics molta calor a l'estiu -de dia poden poble sahrauí deixa les armes amb Només se senten útils les persodel Poble Saharauí - Gràcia arribar als 50 graus- i molt fred a la promesa per part de les organit- nes amb carreres sanitàries: met-

Del 29 de novembre al 13 de desembre de 2005

INTERNACIONAL

/9

Crònica de la caravana a Ceuta

Caravana contra la tanca de la mort Pau Urenya Una llarga assemblea a Màlaga la just al costat del centre comencem a nit del divendres 4 de novembre en plantar el campament. Els interns la qual participen pràcticament comencen a sortir del centre i es (alguns estan de camí) tots els difebarregen entre la gent, i es produeix rents nusos que conformen la priuna trobada informal. Converses, mera “Caravana Europea per a la explicacions del perquè estavem Llibertat de Moviments, No a la allà. A poc a poc tothom comença a Tanca de la Mort”, dóna el tret de sentir com la tensió del dia dóna pas sortida de dos dies de marxa per les a un ambient relaxat que acaba amb terres africanes de Sebta. Aquests una espontània festa border camp nusos estan formats per persones amb cants africans i asiàtics i un provinents de diferents punts de 'toc' tecno posat pels joves del l'Estat: Màlaga, Sevilla, Granada o Príncipe arribats amb els seus cotMadrid, i de Galícia, Euskal Herria xets al campament. i els Països Catalans, a més d'itaDiumenge 6: assemblea i retorn lians, francesos, alemanys, espais Assemblea amb els interns de CETI socials autoorganitzats, comunica(les internes no surtern, segurament Manifestació a Ceuta contra la política d’estrangeria de la Unió Europea dors socials, associacions de veïns, perquè ja tenen prou feina cuidant assemblees d'immigrants. tats policials locals per assegurar-se els tomàquets? Sense papers, sense volien deixar unes escales com a els seus fills) on ens expliquen les L'objectiu principal de la caravana que es respectarà el recorregut acor- papers". La rebuda dels habitants de senyal de desafiament a la frontera, seves experiències: dos anys és anar fins a la tanca que separa dat el dia anterior. Cal fer especial Ceuta és freda majoritàriament, i en però la benemèrita ho va impedir, creuant el Sàhara, Mali, Sudan, Sebta del Marroc per cridar contra èmfasi en què la marxa estava ofi- alguns casos bastant hostil. Una suposem que per evitar una imatge Mauritània, Algèria, Marroc, deiels crims que s'estan realitzant en cialment prohibida el divendres al imatge per no oblidar és la d'un sen- que els recordaria massa la seva xant enrrere unes famílies que espenom de les democràcies europees, i matí. Malauradament s'havia arribat yor d'avançada edat i bigotet amb el brutalitat en nits anteriors. Allà es ren rebre algun dia la seva ajuda des contra un règim de fronteres que no a certs acords sobre el recorregut de braç alçat cridant: "Arriba España", llegeix un manifest i ens acomia- del nord. Alguns recorden la nit del només està fet de barreres físiques, la marxa per poder posar els peus a però aquest fet canvia totalment dem d'aquesta zona militar al crit 29 de setembre i no l'oblidaran mai, cada vegada més militaritzades, la ciutat nord-africana. A partir d'a- quan s'arriba a la periferia de la ciu- d'“assassins”, dirigit tant a la com tampoc oblidaran als seus sinó també d'un sistema d'accessos quest moment comença un constant tat, al barri del Príncipe, barri mar- Guàrdia Civil com a les tropes companys assassinats a la tanca, ni als drets que crea ciutadans de pri- estira i arronsa entre la caravana i ginal i musulmà. Hi trobem una marroquines, que observen l'escena als que han mort abandonats al mera, segona i les autoritats rebuda del tot calurosa; nens, des d'un turó a desert.

Molts 'no ciutadans'. locals basat en la homes i dones ens donen la benvin- l'altra banda de “L’objectiu de la “Tornem cap a casa d'ells afirmen Prou a la tanca tríada pressió- guda amb salutacions, aplaudi- la tanca. La veri- amb el convenciment que els trets no caravana és cridar de la mort: no en venien de la part contra els crims que n e g o c i a c i ó - ments i, fins i tot, hi ha qui s'afegeix tat és que marde que això només el nostre nom. pacte, durant els a la marxa. Els nens s'apoderen del xem amb la senper s’estan realitzant en dos dies. A les micro i animen la caravana en els sació generalit- és el començament marroquina, Un altre objectiu tant encara està nom de les demono menys 12 en punt la trams finals. zada que ens dei- de la lluita contra les per aclarir qui cràcies europees” fronteres” important és pancarta de cap- Després de tres quilòmetres de xem la feina a van ser els autors demanar l'asil çalera es posa en caminada s'arriba a la tanca just al mig fer, però ja materials dels per raons humanitàries de tots i marxa, lentament es creua Sebta de lloc on el 29 de setembre varen ser tornarem. assassinats. A mig dia marxem cap totes les immigrants del CETI, un nord a sud en direcció a la carretera assassinades sis persones que inten- Arribem al CETI ja de nit, l'arriba- a la Delegació del Govern, on es centre d'internament per a la immi- que es dirigeix al pas fronterer. No taven saltar-la. Allà la Guàrdia Civil da és una pujada cap a la muntanya, força una reunió entre uns represengració on esperen les decisions del es passa pel centre, ni pels barris impedeix aproximar-se a menys de que es transforma en espectacular tants de la caravana i el delegat del Govern sobre el seu futur. residencials, així que la presència cent metres. Mitjançant l'estira i amb la música dels altaveus, la riua- govern ceutí; reunió en la que el Dissabte 6: arribada a Sebta de veïns és mínima. Un fort dispo- arronsa s'aconsegueix que vuit per- da de gent, les llums de l'escorta delegat es limita a escoltar les El matí del dissabte 5 prop de 400 sitiu policial ens escorta a una dis- sones puguin arribar a la tanca per policial, darrere nostre, el mar i al demandes d'asil per tots els interns participants en la caravana agafen el tància prudencial. Les consignes no dipositar unes flors, penjar una pan- fons les llums de Sebta i Gibraltar. del CETI, la retirada de l'exèrcit de ferri a Algesires en direcció a Sebta. es fan esperar: "Cap persona es carta on es podia llegir "Tumba la Els interns i internes ens observen la frontera, l'eliminació de la tanca Val a dir que el dia anterior havien il·legal", "Papers per a tots", "Tots i Valla" i intenten encendre una ben- amb la cara d'aquell que no es creu en la frontera, etc, i només afirma fet el camí un nombre notablement totes som immigrants", "Qui recull gala sense massa èxit. També es el que està veient. En una esplanada que no s'ha comès cap error i que major d'antiavalots de la Policia s'està complint la legalitat.

Nacional espanyola., Tot i la massiFinalment tornem al ferri on es reava presència policial i la coneguda litza una entrada en massa, moment tensió que sembla que genera l'arriaprofitat per algunes persones bada de la caravana a la població de 'sense papers'. Al menys tenim Ceuta, l'ambient que es respira a constància de cinc que van aconseSebta és tranquil i quan se surt del guir el seu objectiu, de colar-se al port la presència policial no es fa vaixell i passar a la península. Amb notar. Mentre els diferents grups es la satisfacció d'haver fet el que van preparant i es posen la samarrecalia, tornem cap a casa amb el ta corporativa (s'havien disenyat convenciment de que això només és unes samarretes de color taronja el començament de la lluita contra amb el lema de la caravana i el les fronteres i el començament dibuix d'una escala), es despleguen d'una aliança amb els i les que pancartes, es munta el 'sound intenten creuar-les defensant el seu system' al cotxe, etc., l'equip legal dret a l’existència, que és també el es posa en contacte amb les autorinostre... en un món millor.

La Guàrdia Civil va aturar la manifestació abans d’arribar al mur que separa l’Estat espanyol del Marroc

10 /

CULTURA

Nosaltres els exvalencians o el fracàs d'una generació Amb la tardor, etapa típica de les depressions, arriba sense contemplacions a la redacció de L'Accent aquesta obra, Nosaltres, exvalencians, recentment publicada per l'Esfera dels Llibres.

Es tracta d'un recull de sis textos on autors pertanyents a la generació que visqué l'agitat pas del franquisme a la "democràcia" a la comarca de l'Horta, reneguen amargament de la visió que els valencians tenen respecte a la Comunitat Autònoma de Catalunya i a l'inrevés, parant molta atenció als interessos polítics que hi ha darrere del manteniment d'aquestes percepcions, tant per elements blavers com per part d'elements pretesament o decididament catalanistes a ambdues bandes del Sénia.

El llibre és precisament allò que els mateixos autors assenyalen com a típic entre els valencians, un plany.

En efecte, els autors ploren en veure el panorama que ha resultat als Països Catalans de les renúncies o no, de l'encarament de la construcció nacional, i al mateix temps de la manera en què aquest s'ha projectat d'ençà la publicació del llibre Nosaltres els Valencians el 1962.

Critiquen angoixadament la formació al País Valencià d'un nacionalisme que admira acríticament el model creat a la Comunitat Autònoma de Catalunya, així com tot el que té a veure amb aquest territori.

A més, denuncien com aquest amor no és correspost, i que des del Principat la majoria de gent "nacionalista" es mira de lluny el País Valencià. En concret, els sis autors centren les seues crítiques a la figura d'Eliseu Climent, com a ambaixador i centre pel qual han de passar totes les relacions

El nou llibre replanteja les relacions entre els Països Catalans

interterritorials entre els dos nuclis territorials no-insulars del nostre país.

A dir la veritat, hom és trasbalsat davant les crítiques ferotges, radicals, totalitzadores, irreverents, que els sis exvalencians expressen a aquesta obra.

Tot i entenent-ne algunes, convé aclarir que un esport típic del catalanisme -almenys a l'Horta-

és desenganyar-se radicalment del projecte al qual has destinat, o no, energies i il·lusions, i desfer-te d'ell pegant una portada, blasfemant impropervis i assegurant que no hi tornaràs mai més.

Forma part de la idiosincràcia d'aquest poble, i el que més i el que menys ha tingut alguna experiència semblant o en coneix

La guia dels músics en valencià surt al carrer Jordi Garrigós, Barcelona.

El passat 14 de novembre es presentà a Barcelona la primera guia i el seu corresponent CD dels Músics i Cantants en Valencià 2005. La iniciativa sorgeix del periòdic quinzenal L'Avanç del País Valencià, la revista Enderrock i el Col·lectiu Ovidi Montllor. Un cop analitzada la guia ens es pot verue la bona feina que hi ha al darrere d'aquest treball, i és que un total de 113 grups, cantants i músics del sud dels Països Catalans són classificats alfabèticament i el que és més important, amb un explicació i contacte de cada un.

Des dels més consagrats com

Miquel Gil, Obrint Pas o Feliu Ventura fins a les noves realitats de la música en valencià (exemples de Prisioners Of War, la Gossa Sorda o Sva-Ters) hi tenen lloc i s'ha aconseguit ajuntar estils com el pop rock, ska, reggae, punk, folk, música tradicional i cançó d'autor.

A aquesta guia, l'acompanya un CD recopilatori amb 25 cançons que ajuden a fer-se una idea de la bona salut que gaudeix la música en valencià malgrat les traves que reben en les institucions i de retruc dels diversos mitjans de comunicació del País Valencià. Aquesta problemàtica és la que portà a la fundació del Col·lectiu Ovidi Montllor de Músics i Cantants

en Valencià, que agrupa a un bon nombre de músics i que, recordem-ho, van aparèixer públicament a la llum després "d'okupar" el Palau de la Música de València el març d'aquest any. Un dels integrants d'aquesta associació, Xavi Sarrià, va destacar que "és inacceptable el boicot mediàtic que patim els grups que cantem en valencià" El tema de la marginalitat de la música feta en la llengua originaria dels Països Catalans també va ser abordat per l'Espai País València, un dels encarregats d'apadrinar aquesta guia al Principat, que en paraules del seu portaveu Jordi Muñoz, va destacar la importància que

Del 29 de novembre al 13 de desembre de 2005

algú d'aquests "desenganyats".

Aquest és el cas dels sis exvalencians i és precisament aquest, "no vull saber res més", el que li lleva valor a les seues crítiques furibundes.

No seré jo el que els acuse de caïnisme, paraula que darrerament està de moda entre els ambients nacionalistes valencians, perquè ni els considere germans ni crec en fidelitats incondicionals. Però sí que demostren que la seua ràbia pel fracàs col·lectiu de la seua generació -que també és la que ha encapçalat el catalanisme mediàtic fins ara-, no els deixa veure que hi ha vida més enllà d'Eliseu Climent.

No els deixa veure que el seu fracàs s'explica, entre altres coses, perquè segles de disgregació nacional no se solucionen ni en vint ni en trenta anys, si entenem que la recuperació començà el 1962. No els permet albirar que hi ha una nova generació que d'ençà meitat dels 1990 dóna nova vida a la construcció nacional, des de concepcions diferents i sense ser subsidiària ni de partits ni d'institucions. Un jovent que es dedica a teixir humilment uns Països Catalans sense ambaixadors i sense amors no correspostos. Una nova fornada de la qual és bon exemple L'Accent.

Però és clar, ells que critiquen la supremacia d'Eliseu Climent i la incapacitat d'ambdues bandes del Sénia per entenre's i respectar-se sense grotescs complexs d'inferioritat o superioritat, pertanyen a una generació que es caracteritza precisament per ignorar i menysprear tot allò que no controlen ells o que no supose un continuïsme amb el seu model de catalanisme.

Sobre això, nosaltres els menystinguts, podríem escriure un llibre... potser ho farem.

Pau Tobar, València

"aquest treball es un bon instrument de cara a reforçar el vincles entre el Principat i el sud del país".

Rubén Fernández de L'Avanç va fer una breu explicació de la història del periòdic i va destacar que "els contrastos del País Valencià estan representats en la seua música". Així, des del mitjà valencià és va fer una dura crítica a la Generalitat del País Valencià i és va agrair les facilitats donades pels seus homòlegs del Principat. En aquest sentit, no se'ns feia tan estranya la presència del Conseller en Cap de la Generalitat de Catalunya, Josep Bargalló, que va assistir a la roda de premsa -malgrat que no es va especificar l'ajuda institucional que ha rebut el projecte- i que sorprenentment, o no, va obviar el mot Països Catalans en la seva intervenció.

NOTÍCIA

Vietnam a Riudarenes El 2 de desembre s'inaugurarà a Riudarenes la sala Vietnam, i ho farà amb el retorn (després de la seva dissolució l'any passat) de Tipuaixí, la banda de Salt l'ex-cantant de la qual (Jaume Gratacós amb el nom de dj Nyam-Nyam) serà precisament el dj resident de la nova sala. Dj Nyam Nyam pretèn oferir un repertori compost tan de música actual (Red hot Chili Peppers, System of a Dawn, Chemical Brothers, Coldplay) com de clàssics (Beatles, Bob Marley, Ramones).

Vietnam, però, a banda de funcionar com a pub i discoteca o d'organitzar concerts (com el que portarà a Riudarenes els bascs Kuraia el 16 de desembre, acompanyats d'Inoren ero ni) té la vocació d'oferir uns serveis culturals més amplis que inclouen locals d'assaig per a grups, revistes musicals, llibres, cursos de música (des de tècnics de so fins a instrumentistes).

Com a prova d'aquest fet hi trobem la inauguració de Tunelart amb un concurs de graffittis. Tunelart vol ser un espai dins la sala obert a tots els artistes que quedarà com a exposició permanent i la seva inauguració coincidirà amb el 6è aniversari de la botiga Flashback, de Girona, que es celebrarà al Vietnam amb una nit de hip hop protagonitzada pels andalusos SFDK i els catalans MC Nomah, La Via muerta (Reus) i La cuna Dj's (Lloret de Mar).

Pels qui vulgueu comprovar tot això amb els vostres propis ulls, també podeu aprofitar les prometedors tardes de metal els diumenges (sota el nom de Painkiller, en homenatge a Judas Priest) o bé passar-hi directament la revetlla de cap d'any (entrada gratuïta i consumicions a preus populars).

Joan Sebastià Colomer

11 /

C U LT U R A

Del 29 de novembre al 13 de desembre de 2005

AGENDA

Recepta

DESEMBRE

Salmó marinat amb algues Ací teniu un plat amb reminiscències de la cuina oriental, però és molt senzill de fer i no calen olles o instruments estranys ni gaires ingredients difícils de trobar. Es pot servir com a amanida o com a plat principal.

Les algues "espagueti" tenen forma de cinta (semblen tallarines negres) i es venen seques. Sempre que mengeu peix cru l'heu de comprar en una peixateria bona, res de supermercats, tret que hi tingueu molta confiança, i pregunteu sempre al peixater si el peix està en condicions per a menjar-se'l cru.

El salmó, a més, és un dels pocs peixos que es poden comprar tranquil·lament un dilluns, perquè solen ser de piscifactoria.

Preparació Talleu el salmó en làmines finetes i poseu-les en un bol. Cobriu-ho amb salsa de soja i un raig de suc de llima. Deixeu-ho a la nevera unes dues hores, aproximadament.

Mentrestant, poseu les algues a

hidratar amb aigua i una mica de sal. Peleu un tros de gingebre de 2 cm, ratlleu-lo i reserveu-lo.

Quan les algues estiguen ben hidratades (mitja hora, més o menys), sequeu-les i talleu-les a trossos regulars d'uns 5 cm.

Escalfeu un parell de cullerades d'oli de gira-sol en un wok o una paella (no és imprescindible tenir un wok per a fer aquest plat, encara que va millor).

Amb l'oli ben calent i el foc al màxim fregiu el gingebre ratllat i

les algues durant un minut, més o menys, i afegiu-hi un raig de salsa de soja. Deixeu-ho reduir uns segons i apagueu el foc.

Traieu el salmó de la marinada i arregleu les làmines en el plat de manera bonica. Poseu per damunt les algues amb la salsa de fregir.

Per acabar, afegiu-hi un raget d'oli de sèsam, però aneu molt amb compte amb aquest oli, que és molt potent de gust: només un raget finet.

El xef panxacontent

Ingredients per a dues persones

400 g de salmó molt fresc pelat i sense espines 100 grams d'algues seques "espagueti" gingebre fresc, salsa de soja oli de sèsam una llima oli de gira-sol

Dijous 1 Sabadell (Vallès Occidental). Concentració de suport per l'encausat de l'ocupació de CSA "Els maquis". 11h, Jutjats. Organitza: Alerta Solidària i Assemblea d'Okupes de Sabadell Vic (Osona). Concentració de suport a dos inculpats per fer pintades a favor de Lluís Maria Xirinacs. 9h, Jutjats. Organitza: Alerta Solidària i Maulets Divendres 2 Horta (València). VI aniversari del Terra. Sopar popular i concert amb Ska Jaia i PDs. A partir de les 21h.

Alacant (Alacantí). Acte: Ni estatuts ni Constitució: construcció Nacional. Exposicions, parlaments i sopar popular. 21h, Casal Jaume I. Organitza: Endavant.

Barcelona (Barcelonès). Botifarrada a la constitució espanyola.

Sopar, fira d'entitats, parlaments i concert. A partir de les 21h, Plaça Bonet i Moixí. Organitza: Maulets.

Dissabte 3 Barcelona (Barcelonès). II Festa Major Reivindicativa de Sant Andreu. Concert amb Insershow, Igitaia i altres. Al carrer Parellada.

Organitza: AJStA i Endavant Alcoi (Alcoià). Jornades sobre l'especulació a les àrees natural.

Presentació del video "L'especulació a la Marina Alta" i xerrada. 19h, Club d'Amics de la Unesco. Organitza: Ateneu Cultural "El Panical" Dilluns 5 Barcelona (Barcelonès). II Festa Major Reivindicativa de Sant Andreu. Concert amb Merino. 23h, Casal Popular Miquel Martí i Pol. Organitza: AJStA i Endavant Dimecres 7 Beniarrès (Comtat). II Aniversari de l'Ateneu. Sopar, concert i festa.

A partir de les 21h. Organitza: Ateneu Popular.

Dijous 8 Barcelona (Barcelonès). II Festa Major Reivindicativa de Sant Andreu. Xerrada sobre la problemàtica dels equipaments a Sant Andreu. 19h, Casal Popular Miquel Martí i Pol. Organitza: AJStA i Endavant Dissabte 10 Barcelona (Barcelonès). II Festa Major Reivindicativa de Sant Andreu. Xerrada sobre la Desobediència amb Països Catalans Insubmisos! 19h, Casal Popular Miquel Martí i Pol. Organitza: AJStA i Endavant València (Horta). Concert d'Arròs Caldòs, Soul Attac i The Garrophones. Sala Mogambo. Organitza: Club a la Nostra Marxa Dimarts 13 Vilafranca (Alt Penedès). Xerrada: Les primeres víctimes, les primeres resistents. Experiències feministes a l'Iraq i a Palestina.

20:30h, La Fornal. Organitza: Endavant.

Dijous 15 Barcelona (Barcelonès). Jornades contra la destrucció del territori als Països Catalans. Presentació de la campanya de la CAJEI contra el TAV i el cas de la Myrurgia (Eixample). 18h, Ateneu Eixample.

Organitza: La Revolta i AJEN Divendres 16 Vilanova i la Geltrú (Garraf). Lluita municipalista d'esquerres fora dels Països Catalans. 20h. Organitza: CUP. Dissabte 17 Sabadell (Vallès Occidental). Acte: El Vallès contra els estatuts.

Mostra de cultura popular, acte polític, sopar i festa. A partir de les 17h, CSA L'Euterpe i plaça Dr. Rober. Organitza: Endavant.

València (Horta). Concert Obrint Pas i Pirat's Sound Sistema. 21h, Sala Cormoran.

Països Catalans. Marxes de Torxes ens suport als presos polítics catalans. Convoca: Rescat i col·lectius locals.

Alacantí:Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Universitat Alacant, CEPC-UA. Alcoià:Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp:Casal Popular La Turba, Col·lectiu 1714. Alt Empordà:Casal La Volta. Alt Penedès:Ateneu X,Ateneu Independentista el Cep-CUPVilafranca, La Fornal, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Andorra:Llibreria la Puça Anoia:Jaç Roig,Ateneu Popular de Masquefa.

Bages: Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular la Falç, A.C. Mercat del Blat de Cardona. Baix Camp: El Carrasclet, CGT-Reus, URV-Campus Reus, Casal la Calderera. Baix Cinca: Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat: Roses de Llobregat. Casal el Racó, Ateneu Corberenc, Centre Social la Vila, Casal l'Alternativa, Taberna l'Esparracat, Papereria Elena, Papereria Stel, Biblioteca Can Castells Baix Maestrat: Ball de dimons de Vinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx, CEPC-UMH, Universitat Miguel Hernández. Barcelonès: Ateneu Júlia Romera, Local Social Krida, Casal Independentista de Badalona Antoni Sala i Font, La Barraqueta, Ikastola, Casal Popular de Gràcia, La Torna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Revoluciona't, La Violeta, Infoespai, CAT-Via Fora, CPF, Puku's Bar, MM Crew, I què, Castellers de la Vila de Gràcia, Cafè del Teatre, Subtitula't, Ateneu Rosa de Foc, Hotel d'entitats, CSO la Fera, Kasa de la Muntanya, Ateneu de Vallcarca, CSO el Manantial, UB-Campus Mundet, UB-Campus Diagonal, UPC-Campus Sud, Cau Subversiu-Alternativa Estel-UB, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records, Kebra Discs, Biblioteca de Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, UB-Edifici Central, UPF-Rambles, FAVB, La Cereria, Euskal Etxea, Espai Mallorca-Via Fora, UPF-Ciutadella, CEPC-UPF, AE-UPF, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI, Pati Llimona, Arran, Casal Independentista de Sants, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, Biblioteca Ignasi, AVVde Sant Andreu, S.C. La Lira, Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Casal Popular Martí i Pol, Bar Patapalo, Biblioteca Can Fabra, Centre Cívic Via Favència, Masia de la Guineueta, Centre Cívic Can Basté, Biblioteca de Nou Barris, Centre de Porta-Sóller,Ateneu Popular de 9 Barris, Cooperativa Ítaca,Ateneu Popular Octubre, CEPC-Barcelona,Ateneu Popular de l'Eixample. Berguedà: Casal Independentista Cal Panxo. Camp de Túria:Casal Jaume I-Llíria. Conflent:Casal Jaume I-Rià. Camp de Morvedre:Espai Dina. Eivissa:GEN, CEPC-Eivissa, Ràdio-UC. Garraf:Ateneu l'Aixada, GER. Garrigues:Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques. Garrotxa: Ateneu Independentista de la Garrotxa. Gironès: Casal Saltenc, Ateneu 24 de juny, Ateneu la Màquia, Casal Independentista El Forn, Centre Cívic de Celrà, La Pioxa de Bordils. Horta: Bar Tocat, C.S.O la Diskòrdia, Akelarre, Casal Jaume I-Malva-Rosa, Casal Jaume I-Russafa, Casal Jaume I-Catarroja, Biblioteca Diputació, Racó de la Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Centre Excursionista de València, Lliberia Sahiri, El Glop, Ateneu Cultural Casino de Torrent, CEPC-UV, Biblioteca humanitats, UV-Campus Tarongers, UV-Campus Burjasot, Cafè l'Infern, Ateneu l'Escletxa. Mallorca: Grup Ornitològic Balear, locals de l'Obra Cultural Balear, Es Pinzell, Can Lliró de Manacor, Campus UIB, CEPC-UIB. Llitera: Casal Ramon Vives. Maresme:Taberna Atzucac, Casal Independentista El Solc, Casal Popular Fèlix Cucurull.

Marina Alta: Casal Jaume I-Pedreguer, Casal Jaume I-Pego, Casa Pinet. Matarranya: Casal de Calaceit. Menorca: GOB-Menorca. Osona: Casal Independentista Manel Viusà, Casal la Traca de Tona, el Xamfrà, 1714 Seguem Cadenes, Ges Insurrecte, Casal Independentista el Gurri, Bar KanKarra, Biblioteca de Taradell, Bar Tse-tse, Atmosfera, Biblioteca Dos Rius, Bar el Casal, Restaurant l'Olla dels Experiments, Biblioteca de St. Pere de Torelló. Pla de l'Estany:Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Pla d'Urgell:El Gis-Mat de Linyola, A.C Jaume I. Plana Alta: Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló, CEPC-UJI, Universitat Jaume I, A.C. l'Arrel, Casal Popular de Castelló Plana Baixa: Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta: Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume I-Carcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca, Col·lectiu Vicent Andres Estellés. Ripollès: Casal Independentista i Popular l'Espurna. Rosselló: Llibreria Catalana, Casal Jaume I-Centre Cultural Català, CEDACC, Universitat de Perpinyà, Associació Arrels, Associació Aire Nou de Baó, CEPCUP. Safor: Casal Jaume I-Gandia, Casal Jaume I-Oliva. Segarra: Torà. Segrià: La Falcata. Selva: Casal Popular el Trabuc, CUPA. Solsonès: Bar Castell, Casal l'Estaca. Tarragonès: Cafè Bar l'Auca. Vall d'Albaida:Ateneu Popular Arrels, Casal Jaume I-Ontinyent. Vallès Occidental: Casal Independentista Can Pingàs, Tio Canya-Mollet, Universitat Autònoma, CEPC-UAB, Via Fora-Ripollet, Consell de Joventut de Terrassa, Minyons, Geganters de Terrassa, La Nit. Vallès Oriental: Casal Popular el Tiet, Bar la Tramuntana, el Mirallet, Llibreria la Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaça de Cardedeu, Ateneu Molí d'en Ral de Caldes, Casal la Traca de Cardedeu, Casal Quico Sabaté, Biblioteca Can Pedrals, Biblioteca Can Mulà. Vallespir:Angelets del Vallespir.

On trobar L'Accent

Locals i col·lectius col·laboradors Alternativa Estel-UPF (Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona) / Alternativa Estel-UB (Cau Subversiu. Facultat d'Història-UB) / AC la Fornal (St. Julià, 20 bx.

Vilafranca del Penedès) / AC l’Esquellot(Cardedeu) / Assemblea de Joves Independentistes del Clot(Barcelona)/ Associació de Veïns de Vinaròs Migjorn(C. Àngel 30, Vinaròs) / Ateneu Corberenc (Corbera de Llobregat) /Ateneu PopularArrels (Doctor Otero 11, Beniarrés) / Ateneu Popularde l’Eixample (Ptge. Conradí 3, Barcelona) / Ateneu PopularX (Ferran 14. Vilafranca del Penedès) / Ateneu PopularOctubre (Badajoz 23. Barcelona) / Ateneu l'Aixada (Major, 44. Vilanova i la Geltrú) / Ateneu PopularLa Falç (Antic escorxador s.n,Artés) / Ateneu la Torna (Sant Pere Màrtir 37 bx, Vila de Gràcia) /La Barraqueta (Virtut, 14. Barcelona) / Ateneu 1714 (Sant Pere 6, 1r. Banyoles) / Can Capablanca (Les Paus, 19. Sabadell) / Casal Antoni Sala i Font (C. Riera d'en Matamoros 103, Badalona) / Casal Independentista de Sants Jaume Compte (Premià, 31. Sants) / Casal Popular de Gràcia. (Ros de Olano 39/41, Barcelona) / Casal PopularCan Pingàs (Terrassa) / Casal PopularLa Traca (Tona) / Casal Independentista El Gurri (Pça. Aibas, 9, Taradell) / Casal el Racó (Església 10, Molins de Rei) / CEPC-UA(Aulari 1, Hotel Associacions, Alacant) / CEPC- UMH (Sant Jordi, 2, Elx) / CEPC-UPF(Edifici Jaume I, Despatx 20.1E12, Barcelona) / CEPC- UJI (Mare de Déu de la Balma, 1, Castelló de la Plana) / CEPCEivissa (AC. 115. Sant Rafel) / CEPC-UAB (Local R-122, Pl. Cívica) / CEPC-UV (Baró St. Petrillo, 9) / Casal Popularde Castelló (A.C 667, Castelló de la Plana) / Endavant-La Costera (L'Alcúdia de Crespins - Canals) / La Falcata (Panera 2, Lleida) / Ges Insurrecte (Colomer, 11, 1r B. Torelló) / Kasal Okupat el Prat (KOP) -Alta Tensió (C. Dr. Soler i Torrents 36, El Prat de Llobregat) / Partisano (Pça. de l'Oli, 7 baixos. Girona) / La Pioxa (C. Almeda s/n. Bordils) / Casal Quico Sabaté (St. Roc, 8. Sant Celoni) / Racó de la Corbella (Ripalda 20, baixos. València) / Centre Social-BarTerra (Baró de Sant Petrilló 9. València) / La Traca (Pau Gesa 5. Cardedeu) / Taberna l'Esparracat (C. Feliu Monné 18, Esparraguera) / 1714 Seguem Cadenes (Riera 29. Vic) / Via Fora-CAT(Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera St Miquel, 25. Barcelona)

Del 29 de novembre al 13 de desembre de 2005

/ 12

CONTRAPORTADA

“Des de la detenció res ha tornat ser el mateix, em marcarà per sempre més” Pere Roca i A. Urgell, Lleida

Manifestació a Lleida en suport dels joves encausats / Foto: L’Accent

Entrevista a Jordi Vilaseca, veí de Torà encausat a l’Audiència Nacional espanyola L'1 d'abril de 2003, Jordi Vilaseca és detingut pels Mossos d'Esquadra i se li aplica la Llei antiterrorista (LAT) quan sortia del seu lloc de treball. A causa de la incomunicació i les tortures patides a la comissaria és ingressat a l'UCI de l'hospital de Santa Maria de Lleida amb un quadre d'ansietat. El dia 5 d'abril se li realitzen analítiques d'orina que mostren la presència d'amfetamines. El dia 6, en unes noves analítiques, aquesta substància ha desaparegut. Durant el període d'incomunicació, dos veïns més de Torà (Segarra), són detinguts, posats a disposició judicial i ingressen a la presó. Els tres joves passen dos mesos empresonats fins que són posats en llibertat sota fiança de 30.000 euros. Durant aquells 60 dies es realitzen desenes d'actes de suport, destacant manifestacions a Torà, Lleida i Barcelona.

Des d'aleshores, l'Audiència Nacional espanyola no havia fet cap pas. Finalment, el dia 14 de novembre de 2005 són citats a una vista prèvia. El jutge només els pregunta sobre el coneixement que tenen de les acusacions, sobre la seva culpabilitat i sobre la seva solvència. Sembla ser que la petició pot ser de 15 anys de presó i mig milió d'euros per cadascun. L'acusació és d'estralls, pertinença a banda armada i tinença d'explosius. Actualment estan a l'espera de la petició fiscal i de la data del judici.

D'altra banda, l'advocat i els familiars van interposar una querella per tortures la qual, al sortir de la presó va reafirmar en Jordi.

Aquesta va avançar judicialment, fins que la nova jutgessa del cas, Maria Gemma Luengo, decidí arxivar-la en fase d'instrucció sense cap fonament. Malgrat que un recurs per reobrir el cas no va ser estimat per Luengo, des de l'Audiència Provincial de Lleida han decidit tornar a investigar el cas.

Quines sensacions recordes de la detenció, de l'aplicació de la Llei antiterrorista i del posterior empresonament a l'abril de 2003?

Recordo que la detenció va ser després de sortir de treballar com cada dia. Tinc clar que res ha tornat a ser el mateix des d'aquell dia, i de fet no crec que res ja sigui mai el mateix. Tinc molt present com es van fer de malament les coses en aquella operació. Òbviament recordo el policia que em va torturar i tinc molt present les paraules que em va dirigir el jutge instructor Ruiz de Polanco sense vergonya ni respecte: "15 anys i cap a dins", fent referència a la pena que segurament ens demanaran. Aquestes paraules les va dir amb tot el menyspreu del món quan jo estava amb el meu advocat d'ofici i el fiscal del cas. I també puc recordar -encara que sembli mentida- l'alegria i l'alleujament que vaig sentir quan em van traslladar a la presó i haver deixat enrere la comissaria.

S'havia acabat el període d'incomunicació, la carta blanca que suposa la Llei antiterrorista per jutges i cossos policials.

Des d'aleshores com ha canviat la teva vida i la del teu entorn?

Des d'aquell dia no ha passat ni un dia ni una nit que no pensi en el tema, és impossible tenir la ment el blanc. Pensa que ara la meva vida, els meus plans de futur giren al voltant d'un judici, d'una sentència... que em marcarà la vida.

A banda, en el dia a dia m'ha afectat molt, des de la detenció que em sento més insegur, tinc por de tot, desconfio de tothom, no tinc il·lusions i l'espera es fa molt llarga.

El passat 14 de novembre vau ser citats pel jutge Fernando Grande-Marlaska a l'Audiència Nacional espanyola en una vista preliminar del cas. Quin va ser el resultat del tràmit i com evolucionarà en les properes setmanes?

Doncs el resultat de la vista va ser francament negatiu. La nostra defensa va intentar que el cas

passés a la denominada justícia ordinària i, en canvi, el jutge va considerar que el nostre cas es tractava de "terrorisme", el que s'anomena pertinença a banda armada, i que, per tant, es continuï jutjant a l'Audiència Nacional espanyola, que hem de tenir en compte que és un tribunal d'excepció, fora del sistema judicial convencional. La veritat és que no som gens optimistes, ja que malgrat que no hi ha cap

“Des de la detenció cada dia i cada nit penso en el tema... em sento insegur i desconfio de tot i de tothom” indici ni prova se'ns continua acusant d'aquest delicte. Ara estem a l'espera que es formalitzi la petició fiscal, pas previ per tal que comenci el judici, i segurament diuen que es podria tractar de 15 anys de presó i un milió i mig d'euros (250 milions de les antigues pessetes) en indemnitzacions.

D'altra banda hi ha un procés paral·lel que és la teva denúncia per tortures realitzades pels Mossos. El cas va arribar a ser inclòs a l'informe d'Amnistia Internacional...

Exacte, a Lleida vam presentar

“Recordo l’alegria al ser traslladat a la presó, havia acabat el període de carta blanca que la llei antiterrorista permet a les comissaries” una querella per les tortures que vaig rebre a comisaria. En un primer moment va ser arxivada però fa deu dies el cas es va reobrir.

Aquest fet suposa que es podrà completar la fase d'instrucció i que s'iniciaran les rodes de reconeixement per tal de poder individualitzar delictes.

Dos anys i mig després dels fets, per què consideres que els tres veïns de Torà vau ser víctimes de la repressió?

En el nostre cas es van ajuntar diversos factors. Per una banda un

de general: la repressió contra qualsevol persona o col·lectiu que qüestioni l'estat de les coses està a l'ordre del dia. Per l'altra, s'ha de tenir en compte que a les comarques de Ponent en els darrers mesos s'havien produït diversos actes de sabotatge i no hi havien detinguts.

Finalment, nosaltres havíem estat detinguts el 12 d'octubre de 2001 i a Torà s'estaven fent activitats per denunciar aquests fets. En aquest cas, els vuit acusats de diverses poblacions de Ponent vam ser absolts en una sentència que es feu pública el passat mes de juliol.

Com s'està portant la campanya de suport?

En aquests darrers mesos ens havíem centrat en la querella per tortures. S'ha de tenir en compte que fins aquest mes no s'havien tingut notícies de l'Audiència Nacional. De cop i volta, en pocs dies s'engega tot el procés a Madrid i es reobre el cas a Lleida.

Per tant, a partir d'ara ens hem de plantejar la campanya d'una altra manera redoblant els esforços.

De fet, la setmana que vam anar a Madrid es van realitzar diversos actes de suport, una concentració a Torà i un autobús fins a l'Audiència. A Lleida també es realitzà una concentració i s'entregaren 600 firmes per tal que es continuï investigant la nostra denúncia.

Què pot fer la gent interessada en col·laborar?

Totes aquelles persones i col·lectius solidaris els animem que es posin en contacte amb el Grup de Suport de Torà. S'està realitzant material de difusió, es pot seguir el cas a través del web SuportPonent, estar atents a noves mobilizacions, cal que s'organitzin xerrades i actes arreu...

Per acabar, només agrair a L'Accent i a tota la gent solidària per col·laborar al llarg de tots aquests mesos i estar al nostre costat.

Per a més informació www.suportponent.net Contacte Grup Suport Torà querellatortures@hotmail.com