Accent 72

Del 13 de desembre de 2005 al 10 de gener de 2006 Distribució gratuïta 5.000 exemplars Publicació quinzenal d’àmbit nacional

Número 72

Periòdic popular dels Països Catalans

Les noves ordenances del civisme marginen a col·lectius ciutadans El consistori barceloní està a punt d'aprovar la denominada ordenança del civisme. Els objectius que n'esgrimeixen els seus impulsors és el "d'eradicar conductes que trenquen la convivència per assegurar el dret dels ciutadans a gaudir de la ciutat". Més enllà d'aquesta declaració d'intencions i de les picabaralles entre el propi tripartit municipal diversos col·lectius i organismes han criticat l'estigmatització i l'exclusió que genera. Destaca l'informe elaborat l'Observatori dels Drets Humans de la Universitat de Barcelona que afirma que l'ordenança "constitueix un mecanisme de control dirigit a conformar barreres de contenció per aïllar determinats grups socials catalogats com a perillosos". D'altra banda, les mobilitzacions no s'han fet esperar tan per part dels col·lectius assenyalats per la nova norma -graffiters, patinadors, treballadores sexuals...- com per part de moviments anticapitalistes de la ciutat.

Països Catalans / Pàgina 4

Sumari: Judici a Sabadell contra l’okupació i mobilitzacions Països Catalans / 5

Alcoi contra l’especulació Països Catalans / 5

IZAR-Manises es mobilitza Economia / 7

El català a l’escola de la Catalunya Nord Els graffiters són un dels col·lectius al punt de mira de l’Ordenança / Foto: Oriol Clavera

Cultura / 10

Mallorca es mobilitza per l'autodeterminació El proper dia 30 de desembre se celebrarà la manifestació a Palma en motiu de la diada de Mallorca. Enguany, la manifestació convocada per la plataforma unitària 31 de desembre porta el lema "Sense autodeterminació no hi ha democràcia".

L'esquerra independentista s'ha sumat a la convocatòria amb el lema "Futur en venda", tot

denunciant l'especulació i la precarietat vigents.

D'altra banda, l'assemblea comarcal de Maulets de la Plana ha convocat una manifestació, commemorativa de la firma de les normes de Castelló, de cara al proper 17 de desembre.

Països Catalans / Pâgina 3

Capçalera de la manifestació del ! de maig del 2005 a Barcelona

Primeres mobilitzacions contra la reforma laboral Una trentena de sindicats alternatius convoquen pel 22 al 30 de gener mobilitzacions arreu l’estat La Conferència de Sindicats de classe de l’Estat espanyol, on participen inicialment una trentena de centrals sindicals, ha fet públic un manifest unitari contra la Reforma Laboral que estan negociant des de fa mesos la patronal, el govern espanyol i CCOO i UGT. Els convocants entre els que es troben la Intersindical Valenciana, la Plataforma Unitària de Treballadors d’Alacant, l’FTC, l’IAC, el SU i Co.bas- volen

consensuar un discurs i unes pràctiques que aturin les retallades de drets socials i laborals que representa aquesta nova reforma. Concretament, els sindicalistes critiquen l’abaratiment de l’acomiadament, la consolidació de les ETT, la retallada de les pensions i les privatitzacions en l’ensenyament i la sanitat

“No permetrem cap torre en aquest territori” Així de contundent s'ha mostrat el portaveu de Salvem l'Empordà Lluís Benejam després de l'èxit de la manifestació de Girona contra la línia MAT. Més de 20.000 persones s'han manifestat en un acte al qual s'han adherit més d'un centenar d'entitats i 150 municipis d'ambdues bandes del Pirineu; l'esquerra independentista ha realitzat un bloc convocat per Maulets i la CUP. Es tracta de la major

mobilització realitzada per exigir que es retiri el projecte d'interconnexió. Segons Benejam l'acte ha servit per demostrar als governs estatals i regionals que no podran tirar endavant la infraestructura.

Dies abans de la manifestació, el col·lectiu empordanès havia desplegat una gran pancarta pel centre de la capital del Gironès.

Països Catalans / Pàgina 6

Economia / Pàgina 7

Entrevista a Antonio Berlanga, portaveu de la Comissió pel Trasllat de la Subestació de Patraix

2/

EDITORIAL

Tribunal polític L'inici, el passat 21 de novembre, del macrojudici contra la dissidència basca en base a l'anomenat “Sumari 18/98” torna a posar d'actualitat als mitjans de comunicació l'activitat de l'Audiència Nacional. El que es posa a prova en aquest judici és tota una teoria consistent en les especulacions del jutge Baltasar Garzón (ara en excedència) al voltant del concepte de l'anomenat “entorn d’ETA”.

En conjunt, una bateria d'aberracions jurídiques que es limiten a fer vàlida la tesi del militar argentí Jorge Rafael Videla: “terrorista no és només qui posa bombes, sinó qui opera amb idees contra la nostra civilització occidental i cristiana”. Més enllà d'això, no s'hi troba res més que la simple criminalització d'activitats perfectament públiques com són -o eren- les activitats de l'editorial d'Egin, Xaki, Ekin o la Fundación Joxemi Zumalabe.

La imparcialitat del tribunal (presidit per Ángela Murillo) es fa palesa quan a l'acusació de l'Asociación de Víctimas del Terrorismo se li permet citar personatges com Luis del Olmo, Jon Juaristi, Fernando Savater, Isabel San Sebastián o Iñaki Ezkerra, alhora que es desestima la presència d'Arnaldo Otegi (“els extrems que es pretenen verificar amb seu testimonis ja quedaran verificats amb innombrables testimonis”) o d'Hebe de Bonafini, presidenta de les Madres de la Plaza de Mayo (“per no estar acreditada la seva relació amb la causa”).

L'Audiència Nacional ha estat, en els anys de la Monarquia Parlamentària, l'instrument per a la persecució política emmascarada en el pretext mundialment conegut de la “lluita contra el terrorisme”, legitimat per la histèria atiada des dels poders polítics occidentals. A l'Estat espanyol, aquesta moderna forma de la censura política i la repressió de la dissidència ha tingut els seus capítols més remarcables en relació a l'anomenat “conflicte basc”. Ha estat en el context de la brutal pressió mediàtica exercida en nom de la “lluita contra el terror” que les institucions “democràtiques” han pogut establir mecanismes de repressió política explícita i gens subtil en base a la doctrina que la coincidència amb els objectius d'ETA converteix tots els organismes de l'esquerra abertzale en part d'aquesta organització.

No es tracta, però, d'una excepcionalitat jurídica que afecti tan sols al moviment basc d'alliberament nacional. La fiscalia d'aquesta audiència acaba de demanar 15 anys per a cada un dels joves de Torà que van ser detinguts l'abril del 2003 acusats de llençar artefactes de fabricació casolana contra caixers i s'enfronten ara a càrrecs per integració en una suposada “organització terrorista” de caràcter anarquista. Ells, com els Tres de Gràcia, que encara esperen judici per un delicte encara indeterminat, coneixen el caràcter de tribunal polític de l'Audiència Nacional. Els qui n'han patit la persecució (aquí, al País Basc i arreu de l'Estat espanyol) coneixen també l'eficàcia de la Llei Antiterrorista per a assolir aquests fins, la indefensió jurídica a què sotmet els acusats i fins quin punt crea les condicions ideals per a la pràctica impune de la tortura, àmpliament acreditada a nivell internacional i insistentment amagada pels mitjans polítics i mediàtics de l'Estat.

Casos com els abans esmentats i d'altres més mediàtics com el del jove de Lloret de Mar, Èric Bertran (acusat de terrorisme i ultratge a la bandera per haver enviat correus electrònics a cadenes de supermercats demanant l'etiquetatge en català el setembre del 2004), o el de Lluís Maria Xirinacs (l'Audiència en demanava la detenció per haver-se declarat “amic d'ETA i d'Herri Batasuna” al Fossar de les Moreres l'11 de setembre del 2002) són la mostra clara de l'objectiu de l'Audiència Nacional d'estendre la por als Països Catalans. És clar que no ens n'hem d'estranyar. I és que, de fet, l’Audiència continua sent una hereva del Tribunal d’Ordre Públic franquista.

L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans.

Número 72. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.

Redacció València: c. Ripalda, 20, baixos esq., València 46003.

Redacció Barcelona: c. Virtut, 14, baixos. Barcelona 08012.

Adreça electrònica laccent@laccent.info. Telèfons de contacte: Subscripcions: 646 98 16 97. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 616 07 33 28.

Consell de Redacció: Coordinació: Andreu Ginés, Arnau Urgell, Aure Silvestre Països Catalans: Laia Altarriba, Joan Buades, Jaume Calafell, Martí Cirici, Laia Creus, Guillem Colom, Pep Giner, Laura Llum, Miquel Serra, Aure Silvestre, Arnau Urgell. Economia: Andreu Ginés, Àlex Tisminetzky. Internacional: Juanjo Garcia, Sónia Jiménez Villanueva, Manel López. Cultura: Joan Sebastià Colomer, Jordi Garrigós, Josep Maria Soler, Pau Tobar, Hector Serra. Correcció: Mercè Mauri. Edició gràfica: Raimon Porta, Àlex Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia. Secció Gràfica: Oriol Clavera, Mireia Comas, Oriol Diez.

Distribució: Martí Urgell, Martí Gutiérrez, Oriol Capdevila. Han col·laborat: Maulets Mallorca, Pau Alabajos, Jaume Soler, Sant Feliu Respon, Marta Serra, Joan Serra de Padrines.

OPINIÓ

Del 13 de desembre de 2005 al 10 de gener de 2006

COL·LABORACIÓ

Endavant: cinc anys en el camí de la lluita Aquest 2005 que s’acaba han suposat els primers cinc anys de vida d’Endavant (Organització Socialista d’Alliberament Nacional). Després del naixement el 1995 de la Plataforma per la Unitat d’Acció (PUA), la seua IV Assemblea en declarava el juliol de l’any 2000 la dissolució i la fundació de la nova organització marxista i independentista. Si bé cinc anys són escassos per a valorar la transcendència d’Endavant al si de la lluita de classes i nacional als Països Catalans, sí que resulta un bon moment per a analitzar-ne els encerts i errades.

Amb diferències i matisos, Endavant suposa l’expressió de la maduració de part d’un moviment que sorgeix de la fallida a principis dels noranta d’un moviment independentista que havia aconseguit, al llarg dels anys vuitanta, eixamplar la seva base social i militant. Als anys noranta l’independentismes es troba amb un panorama desolador, sense estructures polítiques. Únicament resten Maulets i l’AEN (Assemblea d’Estudiants Nacionalistes) com a referents orgànics nacionals. És en aquest context que naix la PUA, com a necessitat històrica i subjectiva de l’independentisme per teixir estructures organitzatives, de lluita i d’anàlisi.

L’evolució política i orgànica de la PUA portà, el 2000, a la fundació d’Endavant (OSAN). La nova organització aconsegueix consolidar la presència territorial al Principat i al País Valencià i enfortir-la organitzativament. Des del 2000 hem anat bas-

tint una organització política fonamentada en l’experiència anterior però, també, amb un trencament amb el que havia estat el devenir històric de l’independentisme i que havia portat el moviment a una situació de quasi paràlisi.

No podem obviar les errades i fracasos, els plantejaments que vam considerar correctes i que després no hem pogut o sabut concretar: la proposta “Cap a la Unitat Popular”, feta en el marc del Procés de Vinarós, assumida per tots els agents presents però pendent de fer-ne el desplegament; o el propi fracàs del Procés de Vinarós i la posterior CEI (Coordinadora de l’Esquerra Independentista), que ens ha ensenyat que no pot haver-hi unitat orgànica sense discussió, estratègies compartides i unitat d’acció.

En altres ocasions, Endavant i altres organitzacions hem defensat plantejaments que després s’han demostrat encertats: la necessitat de la lluita al carrer, la mobilització permanent de l’independentisme amb un discurs propi que, també en ocasions, ha aconseguit aglutinar altres sectors no estrictament independentistes; la defensa dels presos polítics i de la dignitat de la seva lluita i exemple; la importància de teixir aliances amb altres moviments en lluita per tal d’anar construint la unitat popular; o, finalment, l’aposta compartida al si de l’EI per tal que les CUP esdevinguin l’expressió de masses comuna per al moviment en els municipis. Així, cal tenir present que el fet és que, allà on les CUP

Nota als i les lectores L'Accent que teniu a les mans és el darrer d'aquest any 2006. Tornarem a estar amb vosaltres la segona setmana de gener amb el número 73, que ser-

El Club Diario Levante va organitzar el passat 8 de novembre un debat entre José Ramón García Antón (conseller d’Infrastructures i Transports de la Generalitat Valenciana) i Juan José Moragues (president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer). El tema central de la taula redona era: “propostes i solucions per al dèficit hídric de la Comunitat Valenciana”. Es tracta d’un assumpte absolutament clau en la conjuntura política valenciana.

Si el que volem és fer una crònica canònica del debat, el més natural fóra explicar les tesis i els arguments de cadascú. Però no ho farem: perquè considere més il·lustratiu incidir en la prepotència i la supèrbia que tot un conseller de la Generalitat va mostrar al llarg de la vesprada. Es va comportar com un

Jaume Soler, responsable d’Organització Nacional d’Endavant (OSAN)

virà per iniciar el quart any de la nostra publicació. Tot plegat, amb un petit regal pels subscriptors per iniciar amb bon peu l'any, el calendari de L'Accent.

LA VEU DELS LECTORS I LECTORES

La crispació com a instrument polític

han estat fruit d’un procés d’acumulació de forces a nivell municipal, aquestes han donat resultats força interessants, però quan s’ha intentat competir amb els grans partits institucionals sense una base real, com va passar a les darreres eleccions europees, el fracàs ha estat aclaparador.

A finals de 2005, podem valorar que el treball fet pel conjunt de l’esquerra independentista en els darrers anys ha permès conformar estructures imprescindibles per a tot moviment polític: la consolidació dels dos sindicats d’estudiants (Alternativa Estel i CEPC) en procés de confluència; estructures antirrepressives com Rescat, Alerta Solidària i diferents coordinadores locals; diversos nous espais alliberats, ateneus i casals; la creació de la CAJEI, juntament amb Maulets, en l’àmbit juvenil; noves brigades de solidaritat internacionalista... però també L’Accent i d’altres nous mitjans alternatius de comunicació.

Ara, amb el repte de combatre els estatuts en la reclamació del dret d’Autodeterminació, podem constatar que del compromís militant de totes i tots, de l’anàlisi rigorosa de la realitat, del respecte entre totes les organitzacions de l’EI, del treball diari i constant, de la mobilització permament, només recollirem triomfs. Si el present és de lluita, el futur és nostre.

interlocutor maleducat, d’aquells que creuen tindre més raó quan més alcen la veu. La pressumpta recerca de solucions i consens al problema de l’aigua està profundament renyida amb el tarannà arrogant i desaprensiu de què va fer gal·la el representant del govern valencià.

En una de les seues intervencions, el conseller va denunciar els interessos ocults del Partit Socialista a l’hora de paralitzar les obres del transvasament Xúquer-Vinalopó: el fantasma de Carod-Rovira i el seu partit diabòlic isqué a relluir una vegada més. És ja un lloc comú que les forces malignes i imperialistes dels anomenats “socis minoritaris” del PSOE actuen vetlladament en contra dels interessos valencians. A mi em recorda a allò de que vienen los rojos! I encara més: García Antón va arribar a declarar que la comissió de tècnics mediambientals

de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer no és imparcial, que respon a les consignes polítiques del carrer Ferraz. Moragues va contestar que la independència d’un tècnic no depén exclusivament de si els seus informes coincideixen o no amb les pretensions del Partit Popular.

El PP valencià, d’ençà que Rodríguez Zapatero va guanyar les eleccions, s’ha convertit en una espècie de búnquer infranquejable.

O estàs amb nosaltres o contra nosaltres. Arrapar-se al poder a qualsevol preu: instrumentalitzar la llengua, destapar les subreptícies conspiracions de Catalunya, dividir els valencians amb el tema de l’aigua, fer de la crispació el pa nostre de cada dia... Totes aquestes estratègies impliquen un rèdit electoral innegable, és de veres, però existeixen normes morals que anul·len la validesa ètica d’aquell axioma que afirma que “en política val tot”.

Pau Alabajos, cantautor

La veu dels lectors és espai on podreu participar d'aquest projecte amb les vostres opinions sobre qüestions d'actualitat. Si teniu quelcom que aportar, dir o denunciar, només cal que ens envieu un text d'un màxim de mil cinc-cents caràcters a opinio@laccent.info.

Del 13 de desembre de 2005 al 10 de gener de 2006

PA Ï S O S C ATA L A N S

/3

La Plataforma 31 de Desembre reivindica l'autodeterminació a Ciutat Les organitzacions integrants de la plataforma criden a la mobilització ciutadana sota el lema "Sense autodeterminació no hi ha democràcia" Joan Buades, Ciutat.

Un any més la plataforma 31 de desembre, integrada per tot l'espectre polític del nacionalisme i l'independentisme illenc, convoca la tradicional manifestació independentista emmarcada en la diada nacional de Mallorca que té lloc el 31 de desembre.

El lema escollit enguany per la plataforma ha estat el de "Sense autodeterminació no hi ha democràcia" en clara referència a la futura reforma de l'estatut balear que s'està preparant. La manifestació, com ja és habitual, partirà del passeig del Born de Ciutat i acabarà a la plaça de Berenguer de Palou, popularment coneguda com la plaça dels Patins. Allà, un cop arribi la manifestació, es llegirà el manifest de la plataforma. Per acabar la nit és podrà gaudir d'un concert del grup de música popular mallorquí Al-Mayurqa i dels valencians Obrint Pas. Paral·lelament al concert es durà a terme l'ofrena floral de les

L’esquerra independentista es tornarà a mobilitzar per la Diada

institucions a l'estàtua del Rei Jaume I. Durant aquest acte institucional, sol haver-hi enfrontaments entre joves independentistes i membres de l'extrema dreta illenca, tot i que a

les darreres diades s'han reduït considerablement.

Presència de l'esquerra independentista Des de l'esquerra independentista de l'illa, la

Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans (CEPC) i Maulets, agrupada cada any en l'anomenat bloc jove, es participarà a la mobilització amb el lema "Futur en venda". La seva intenció és denunciar els efectes que genera el capitalisme a l'illa i, més en concret, a la vida del jovent. És per això que s'ha decidit aprofundir en els eixos de l'especulació urbanística i la destrucció del territori, els efectes de l'aplicació de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior, la precarietat laboral i la incapacitat d'accedir a un habitatge digne.

El mateix dia de la manifestació, des de l'organització juvenil s'ha preparat un acte polític que tendrà lloc al Casal Okupat les Vies. L'acte, en el qual intervindran tant membres de l'esquerra independentista com de plataformes ciutadanes, s'acompanyarà d'un dinar popular i d'una actuació acústica de membres d'Obrint Pas. La recaptació de l'acte es destinarà a campanyes antirepressives.

PUNT DE VISTA

Futur en venda L'any 2005 es clou amb un territori recorregut per esquerdes d'asfalt i muntanyes de formigó. No sols pateix la natura. El nostre poble és també víctima de la submissió a uns interessos econòmics i polítics aliens que estenen la precarietat a tots els àmbits. El capitalisme vol convertir-ho tot en una mercaderia de la qual treure'n benefici. Territori, cultura, ensenyament: el nostre futur ha estat posat en venda.

Maulets considerem indefugible trencar amb el capitalisme, que a casa nostra pren la forma del monocultiu turístic que exigeix unes infraestructures insostenibles i ens aboca a la precarietat laboral. Cal construir un nou sistema de relacions econòmiques que garanteixi un

desenvolupament sostenible i permeti l'accés de tothom als beneficis produïts.

Mentre la terra pateix, els polítics es negocien quina ha de ser la mida de la nostra cadena. El jovent cal que tenguem clar que cap estatut ens farà lliures. Sols la construcció nacional, la independència, aportarà el marc polític a partir del qual començar a treballar per assolir la societat que volem.

La submissió als estats espanyol i francès ha comportat també la precarització de la cultura. La llengua catalana encara pateix els atacs de l'espanyolisme i el francesisme. Tots sabem quin interès tenen a Madrid i París per garantir la salut de la llengua: cap ni un. Per això, el

jovent hem de dur la iniciativa per a la llengua: cal protestar, treballar, odiar, estudiar i lluitar en català.

En l'ensenyament, l'aplicació de la lògica capitalista és especialment dramàtica. La conversió dels centres educatius en negocis i de l'alumnat en clients no fa sinó promoure l'enderrocament d'un pilar de tota societat democràtica: la universalitat i gratuïtat de l'ensenyament.

Voler convertir-lo en una mercaderia descriu totalment la voracitat amb la qual el capitalisme ens vol engolir. La resposta estudiantil organitzada ha de servir per aturar aquest procés.

Cal, doncs, enderrocar aquest sistema. Intentar reformar-lo sols condueix a perpetuar la situació d'ocupació nacional i

explotació econòmica que patim. Cal una resposta organitzada i unitària des de la societat civil per posar fre a la destrucció. Per aquest motiu saludem amb il·lusió el naixement i la consolidació de les diferents plataformes en defensa del territori. I fem una crida al jovent a participar en aquelles organitzacions que fan de la defensa de la terra un dels eixos de la seva lluita.

Què ho vegin. Què ho sentin des dels despatxos de les conselleries, constructores i hotels. El jovent hem decidit prendre la paraula. Ho volem tot i ho volem des d'ara. Perquè el futur és dur: unim les nostres forces!

Assemblea de Maulets de Mallorca

L’APUNT

Història de la Diada La Festa de l'Estendard és una de les festes cíviques més antigues d'Europa, que commemora l'arribada del poble català a les illes, amb l'homenatge a l'Estendard de les quatre barres de Martí I. Aquesta se celebra des d'època medieval el 31 de desembre, dia en què Medina Mayurqa va ser conquerida per Jaume I el 1229. Durant la seva història, la festa ha canviat el seu format i contingut fins a arribar a l'actual.

A l'època medieval aquest dia servia per jurar càrrecs i nomenar oradors, rebien un anell i juraven a l'església de Santa Eulàlia damunt la Bíblia o el llibre de les Franqueses. A mitjans segle XVI, la festa va esdevenir una desfilada militar on els senyors de l'illa feien una mostra del seu poder. Just començar la festa els senyors desfilaven per la plaça de Cort reverenciant un retrat de Jaume I. Just després, sortien els sis jurats amb l'Estendard, el clavaven al mig de la plaça en el moment en què començava a sonar la música de tambors i xeremies. Fins al segle XIX s'introdueixen petites variacions, per exemple, es va començar a llegir "La colcada" poema de Pere d'Alcàntara Penya (1861).

A principis del segle XX la festa gaudeix d'una certa revitalització, es fa un programa de festes molt gran, d'una setmana de durada, del 8 al 15 de desembre. Durant la II República, la festa es desmilitaritza i el consistori deixa d'assistir i subvencionar les funcions religioses i es mira d'accentuar el contingut catalanista de la festa.

Però en la dictadura franquista, s'elimina el contingut festiu dels actes i se'n canvia el contingut polític, es militaritza de nou i es torna a participar en actes religiosos, se celebrava "la reconquista de Mallorca por Don Jaime de Aragon". Actualment ha tornat a desaparèixer la presència militar però es continua participant i subvencionant els actes religiosos per part de l'Ajuntament. Amb l'arribada del PP al Consistori, s'ha intentat buidar de qualsevol contingut catalanista la festa però, les pressions populars han fet que aquesta festa mantingui l'esperit reivindicatiu que sempre l'ha acompanyada.

Joan Valls de Padrines, Felanitx

PAÏSOS CATALANS

4/

L’APUNT

Efecte dominió L’Ordenança que possiblement s’aprovarà el proper 23 de desembre a Barcelona no dista massa de les polítiques de regulació de l’espai urbà d’algunes altres grans ciutats del país, tot i que sí que endureix algunes pràctiques repressives i estigmatitza uns col·lectius molt concrets.

El que ha començat a generar la normativa barcelonina és la modificació de la normativa en altres municipis. Així, l’efecte dòmino ja ha arribat en ciutats com Sant Cugat del Vallès. Al cap de pocs dies de conèixer la proposta del govern de Clos, l’Ajuntament de Sant Cugat anunciava la intenció de “modificar l'ordenança municipal per incrementar les multes i aplicar de forma ‘més agressiva’ la campanya ‘Sant Cugat Cívic’ per evitar que la nova ordenança que s'ha aplicat a la ciutat de Barcelona tingui un ‘efecte rebot’ i porti a Sant Cugat pràctiques com el ‘top manta’”.

Aigua contra els indigents Un altre exemple de la repressió com a forma d’afrontar els problemes socials el tenim a la ciutat de València. El diari El País denunciava el passat 6 de desembre que la policia local de la ciutat desalltoja els indigents que dormen el carrer amb les mànegues d’aigua.

Els criteris “higienistes” són els que s’argüeixen sovint per justificar accions com aquesta de la policia valenciana o part de l’articulat de la nova ordenança barcelonina.

Per això mateix, cal destacar que els representants del PSPV al ple municipal valencià van criticar aquesta actuació dels agents municipals, però el seus homòlegs barcelonins estan impulsant pràctiques que no disten massa de les dels populars valencians.

Enduriment qualitatiu Repassant algunes ordenances municipals de diferents ciutats dels Països Catalans, esdevé rellevant que la major part inclouen mesures, o com a mínim mostren preocupació, per combatre les causes que generen pobresa, i destaquen que la via policial no pot ser la primera per fer-hi front. En canvi, en l’ordenança barcelonina el que passa per davant és la repressió, i les al·lusions a mesures de caràcter social hi són anecdòtiques; a més dóna via lliure als agents policials a l’hora d’interpretar sobre a qui s’ha d’aplicar la normativa.

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ

Ser subscripor de L’ACCENT et permet rebre a casa cada quinze dies la publicació i col·laborar amb el projecte d’informació popular i compromes amb la realitat dels Països Catalans

Del 13 de desembre de 2005 al 10 de gener de 2006

Tempesta sobre el civisme a la ciutat de Barcelona La propera aprovació d’una Ordenança per combatre l’incivisme ha generat una pluja de crítiques pel model de ciutat que fomenta Laia Altarriba i Piguillem, Barcelona “L’Ordenança només es dirigeix a les ‘petites molèsties’, és a dir, a la pobresa que molesta, a la pobresa que ‘es veu’. I és d’aquí d’on sorgeix el seu caràcter classista i discriminatori, que no pot ser qualificat ni de progressista ni d’esquerres”. Aquesta és alguna de les valoracions que recull l’Informe d’Avaluació del Projecte d’Ordenança de Mesures per Fomentar i Garantir la Convivència Ciutadana a la ciutat de Barcelona. Aquest informe (elaborat per l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona - OSPDH) assenyala que “la filosofia que inspira una normativa d’aquest tipus no penetra en les causes socials i/o econòmiques de l’esmentada conflictivitat urbana, sinó que només arbitra règims sancionadors”. I afegeix: “Una de les característiques més destacables que es despren de l’articulat d’aquesta ordenança és el de ‘castigar’ mitjançant multes aquells col·lectius més vulnerables i les formes de vida que en moltes ocasions permeten la seva supervivència”.

Persones immigrades, menors, patinadors, captaires i treballadores sexuals s’han trobat enmig d’una tempesta mediàtica (iniciada fa uns quants mesos) segons la qual aquests col·lectius són incívics i cal perseguir-los i amonestar-los per retornar la pau i la tranquil·litat a la ciutat.

En període d’aprovació L’Ordenança es troba actualment en espera d’aprovació. En teoria, al Ple del dia 23 de desembre se sotmetrà a votació definitiva i es començarà a aplicar a començament d’any. El projecte ha provocat fins i tot divisions en el consistori barceloní, ja que en la primera votació el 9 de novembre ICV es va abstenir (per desacords amb alguns aspectes de l’Ordenança), juntament amb el PP i CiU (que no estaven d’acord amb algunes modificacions al text original pactades entre PSC i ERC).

Els arguments que justifiquen el nou text són, segons l’Ajuntament, que cal “fomentar el civisme, eradicar algunes conductes que trenquen la convivència i assegurar l’exercici dels drets dels ciutadans i les ciutadanes a gaudir de la ciutat i de l’espai públic amb llibertat i tranquil·litat”.

Nom i cognoms: Codi postal: Tipus de subscripció: Domicialiació bancària Nom del titular: Entitat

econòmiques, polítiques o burocràtiques”.

Campanya mediàtica Alguns col·lectius de la ciutat han interpretat aquesta ordenança com la resposta a la campanya que des de fa mesos impulsen alguns mitjans de comunicació. En concret, les entitats i persones que s’han agrupat per denunciar el caràcter discriminador, repressiu i classista de l’Ordenança, han comptabilitzat que, des del juliol, fins a “32 portades de La Vanguardia han estat encapçalades per titulars que feien referència a la figura de l’incivisme”. Sembla, doncs, que la decisió d’aprovar la nova normativa respondria, en part, a la intenL’ordenança pretén eliminar la pobresa visible / Foto: Oriol Clavera ció de l’Ajuntament de Barcelona Però per l’OSPDH, en realitat la Algunes de les altres crítiques que d’aturar la campanya mediàtica de nova normativa “constitueix un s’han alçat contra la normativa assen- desprestigi del consistori segons mecanisme de control dirigit a con- yalen que respon a una desresponsa- la qual la ciutat cada dia és més formar barreres de contenció per bilització de l’Administració per insegura, hi ha més incivisme i aïllar determinats grups socials cata- afrontar els problemes socials, ja que està més bruta. La resposta del trilogats com a ‘perillosos’, ‘incívics’ o pretén resoldre per la via repressiva partit (que s’autodefineix com a que poden pertorbar la convivència els efectes de la precarietat, de la falta progressista) ha estat reproduir les dels ‘bons ciutadans’”. d’habitatge digne o de la pobresa, polítiques que proposen la represCriminalització de la misèria enlloc d’impulsar polítiques socials. sió davant de les situacions de El mateix informe també destaca que La patrimonialització per part de les pobresa. la normativa segueix “els criteris de institucions de l’espai públic també Per a més informació la criminologia de dretes sorgida als és una de les crítiques que es fan a www.elcarreresdetothom.blo Estats Units ales dècades dels vuitan- l’Ordenança, ja que “el que és públic gspot.com ta i noranta” i que tendeix a crimina- deixa de ser un bé comú i esdevé un www.ub.es/ospdh litzar la misèria. espai en mans d’uns pocs: les elits

Mobilitzacions per aturar la nova ordenança Des que es va conèixer la primera proposta per aplicar una nova ordenança sobre la convivència a la ciutat de Barcelona, diversos col·lectius s’han començat a mobilitzar per aturar-ne l’aprovació.

Una de les primeres concentracions la va convocar la Plataforma Treball Sexual i Convivència. Unes cinc-centes persones van acudir a la convocatòria el 8 de novembre.

Els col·lectius mobilitzats també denuncien que el procés de la normativa ha estat molt ràpid i que no hi ha pogut participar la ciutadania ni els col·lectius que en resulten afectats. I que un text que transforma d’aquesta manera la vida ciutadana ha de sotmetre’s a un debat més profund i llarg.

Futures convocatòries Per al dia 17 de desembre, una plataforma integrada per col·lectius anticapitalistes de la ciutat, grups de patinadors i graffiters, treballa-

Adreça: Població: trimestral (10,5 euros)

Oficina

Telèfon: semestral (21 euros) Població:

Control

Número de compte

Envieu aquesta butlleta per correu a: c. Virtut, 14 baixos, 08012 Barcelona o c. Ripalda, 20 baixos esquerra, 46003 València; truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a subscripcions@laccent.info

dores sexuals i okupes, ha convocat una gran manifestació el dissabte 17 de desembre a la plaça Universitat, i una concentració el 22 de desembre a la plaça Sant Jaume.

Us prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció.

Signatura:

Del 13 de desembre de 2005 al 10 de gener de 2005

Lluita contra l'especulació urbanística a Alcoi Des de ja fa cinc anys el Panical esdevé una alternativa a l'agressiva especulació urbanística que pateix el centre històric d'Alcoi Pep Giner, Alcoi.

Les agressions urbanístiques que pateixen municipis i comarques del nostre país també es donen en el centre històric d'Alcoi a causa de les polítiques del govern municipal del PP. En aquest cas però, reben la resposta de les persones i col·lectius que treballen al voltant de l'Ateneu Cultural Panical, situat al barri popular del Partidor..

Línies de treball El Panical esdevé un col·lectiu heterogeni ideològicament però amb dues línies de treball ben definides i basades en la participació ciutadana, l'assemblearisme i l'autogestió: el poble ha de decidir i gestionar tot allò que afecta a la seua vida.

Aquestes dues línies es concreten en l'acció cultural i en l'acció social.

Pel que fa a l'acció cultural l'Ateneu cobreix la manca d'oferta i espais populars que pateix la ciutat, oferint una programació estable i crítica amb el concepte burgès de cultura.

A més compten també amb una biblioteca i un arxiu de publicacions periòdiques.

I pel que fa a l'acció social, centren la seua lluita contra l'especulació urbanística del Consistori alcoià.

L'Ateneu, ara mateix en procés de rehabilitació, és una finca de tres

La Font Roja, un paratge amenaçat per l'especulació.

plantes. Així doncs, han aconseguit salvar una finca del barri, que possiblement ara ja no existiria o estaria a punt per ser enderrocada. A més a més, aquest exemple pràctic ha influenciat en el jovent alcoià ja que hi ha gent, que ha adquirit cases del barri el Partidor i les a rehabilitat com a habitatges. Tot açò es va dinamitzar a partir d'una borsa d'habitatges impulsada pel propi Panical.

Accions judicials La situació general d'Alcoi té moltes similituds amb altres poblacions que pateixen

macroprojectes urbanístics. Per exemple, és vol urbanitzar i construir un camp de golf a la Serra de Mariola o fer un parc tecnològic i científic damunt l'aqüífer del Molinar. Fins i tot, l'emblemàtic Parc Natural de la Font Roja està amenaçat. Dins d'aquest afany especulatiu és on s'ha de situar la destrucció del centre històric d'Alcoi i la lluita de la gent del Panical.

Ara mateix, a més de l'acció directa al barri del Partidor, tenen encetats dos contenciosos judicials per aturar plans de reforma interior

(PRI) a diverses sectors del casc històric de la capital alcoiana.

Tanmateix, arran de tot aquest treball, va néixer fa tres anys la Plataforma Salvem el Centre històric d'Alcoi que aglutina gent a títol individual i a diversos col·lectius veïnals, sindicals, culturals i ambientalistes.

Guerra bruta del PP alcoià L'Ajuntament, porta a terme una campanya de desprestigi contra el Panical; destaca el boicot a la seua pàgina web, acusacions personals i la utilització de l'associació de veïns del centre en contra l'Ateneu. Tot aquest clima de crispació ha provocat que cap advocat alcoià vulga assessorar el col·lectiu i, per tant, treballen amb l'advocat de la Plataforma Salvem el Cabanyal (Horta).

S'ha de destacar que el Consistori alcoià, no compta amb Servei Arqueològic, fet que facilita la descatalogació d'edificis històrics amb total impunitat. Un clar exemple d'açò és l'antiga Caserna Militar. Aquest espai que es volia rehabilitar i donar-li un nou ús, és a hores d'ara, un centre comercial.

Projectes "panicalers" Altres iniciatives que es portaran a terme són un ràdio i un menjador popular. Tanmateix, juntament, amb el Centre Ovidi Montllor, la colla Ecologista la Carrasca i Riu Viu, entre altres, impulsen cada any un festival de música: el Moniàtic.

Aquest projecte va néixer com a resposta al Mediàtic Festival impulsat per l'Ajuntament. Si més no, han aconseguit que aquest festival tinga que "emigrar" a una altra població.

Jutjat per rehabilitar un edifici abandonat i convertir-lo en un centre social Un veí de Sabadell és acusat d’usurpació mentre la ciutat es mobilitza per defensar l'okupació Agustí Santacruz, Sabadell.

El mes de desembre Sabadell s'ha mobilitzat per defensar l'okupació com una alternativa social a la manca d'espais per als col·lectius populars. Per una banda, un veí de la ciutat vallesana integrat en el teixit sociopolític era cridat a judici acusat d'usurpació per l'ocupació del Centre Social els Maquis.

D'altra banda, L'Euterpe -hereu entre altres del CSA els Maquis- ja té ordre de desallotjament.

Centenars de persones es manifestaren pel centre de la cocapital del Vallès Occidental per defensar un projecte ubicat en un edifici del 1893 i que duia vuit anys abandonat.

Accions desobedients a l'Eix Macià de Sabadell El judici contra en Xavier Pallicer se celebrà el passat dia 1 de desembre. La petició fiscal era de 6 mesos de pena multa a raó de 12 euros diaris (uns 2.100 euros en total). S'ha de recordar que gràcies a la campanya realitzada l'acusació particular presentada per la família Argemir -propietària de la nau on hi

/5

PA Ï S O S C ATA L A N S

BREUS

Presentació de L'Accent a Alacant El passat 24 de novembre va tenir lloc la presentació del Consell de Redacció de L'Accent d'Alacant.

L'acte realitzat al Casal Jaume I va comptar amb l'assistència d'una seixantena de persones. Es presentà el projecte comunicatiu amb membres de les redaccions de València i Alacant. Cal destacar el posterior debat on el públic assistent feu interessant preguntes i reflexions. Posteriorment es realitzà un sopar popular i un concert amb en Cesk Freixas i el nou valor alacantí Terol. D'altra banda, també s'ha presentat el periòdic a Beniarrés (Vall d'Albaida) i en les properes setmanes se'n realitzarà una a Mallorca que servirà d'estrena pública de la recenment constituïda redacció a l'illa.

El "No a la Guerra" tres anys després Tres anys després de les massives protestes contra la guerra de l'Iraq cinc veïns de Sant Cugat (Vallès Occidental) es troben immersors en un procés penal per unes pintades a la seu del PP local. Els “imPPutats” -com s'autoanomenen els cinc sant cugatencs- s'enfronten a una multa de més de 30.000 euros. La propera mobilització és una concentració al ple municipal del proper dia 19 per aconseguir que s'aprovi una moció que en demani l'absolució. De moment, CiU -que governa amb coalició amb ERC- s'ha negat a rebre'ls.

Per un país lliure de transgènics Tall de trànsit a l'Eix Macià de Sabadell / Foto: E. Griera

havia el centre social- s'havia retirat; en aquest cas es demanaven 10 milions de les antigues pessetes.

Mentre es produïa la declaració de l'imputat un centenar de persones convocades per Alerta Solidària i l'Assemblea d'Okupes de Sabadell realitzaren una concentració a la porta del jutjat. Posteriorment es desplaçaren a l'Eix Macià -principal artèria comercial i administrativa de la ciutat- la tallaren i despenjaren una pancarta des d'una torre de la llum en contra l'especulació.

Aquestes accions foren realitzades per part de la Campanya de desobediència Països Catalans Insubmissos.

Segons declaracions de Xavi Pallicer a L'Accent "en el judici s'ha defensat l'alliberament d'espais abandonats com a eina legítima i necessària per tal de tirar endavant reivindicacions socials (...) i que aquesta tasca no ha de ser punible penalment".

D'altra banda considera que la lluita contra l'especulació, per la recuperació de la memòria col·lectiva local i l'autorganització popular són els motius que van fer sortir 400 persones al carrer en defensa de L'Euterpe el passat dia 3. En aquests moments la policia nacional espanyola ja té l'ordre de desallotjament.

Des de

l'assemblea del centre social s'ha convocat a manifestar-se davant l'Ajuntament de la ciutat en cas de desallotjament, fet que sembla que es podria produir després de les festes nadalenques.

Precisament, els col·lectius que formen el Moviment Popular de Sabadell (MPS) han convocat per segon any la campanya "Un altre Nadal és possible". L'objectiu és segons un portaveu de l'MPS "fer una crítica d'arrel i des d'una perspectiva revolucionària al concepte de Nadal" centrant-ho amb els rols sexistes, el consum excessiu i els impactes sobre el medi ambient.

La setmana del 12 a 17 de desembre la Plataforma Transgènics Fora convoca la segona setmana de lluita al nostre país. Els actes i accions es desenvoluparan a diverses poblacions del Principat com Barcelona, Girona, Reus i Lleida i comptarà amb personalitats com Castler i Duntze, dos destacats membres de la Confederació Pagesa de l'Estat francès que han impulsat el moviment de "segadors de transgènics". Un dels objectius de la setmana és presentar la campanya que intenta que municipis -tan a nivell institucional com popular- es declarin lliures de organismes transgènics (OMG).

Precisament Menorca és el primer territori del nostre país que ha prohibit els OMG.

6/

BREUS

La lluita contra la MAT més forta que mai Més de 20.000 persones s'han manifestat a Girona per tornar a demostrar l'oposició radical a la interconnexió elèctrica entre els estats espanyol i francès. Segons Lluís Benejam, portaveu de Salvem l'Empordà l'acte ha estat un autèntic avís als governs estatals i regionals, considera que han entès "que no aconseguiran posar una sola torre al territori". La manifestació de Girona ha comptat amb el suport d'un centenar d'entitats i més de 150 municipis d'ambdues bandes del Pirineu.

Noves agressions feixistes a la universitat Les eleccions claustrals d'enguany a la Universitat de València han tornat a tenir els feixistes de protagonistes.

Un grup de 20 membres del Grup d'Acció Valencianista (GAV) encapçalats pels coneguts germans Rochina van amenaçar i agredir a diversos alumnes i militants de la CEPC. Des del sindicat independentista -que ha obtingut 10 claustralss'ha denunciat el fet i s'ha exigit a la universitat que identifiqui aquells alumnes feixistes implicats en les agressions. Els fets han coincidit amb un nou atac a la seu de la llibreria de la universitat.

Pel català a Castelló de la Plana Sota el lema "Que no et trepitgen la llengua", el proper dissabte 17 de desembre tindrà lloc a Castelló de la Plana una manifestació a favor de la llengua i de la seua unitat. L'acte, convocat per l'assemblea de Maulets de la Plana, té com a objectiu denunciar els constants atacs que rep la nostra llengua i s'incideix en la seua marginació a les institucions públiques i als mitjans de comunicació.

L'organització també alerta sobre el perill que suposa el nou tractat de Bolonya, que pretén fer desaparèixer la llicenciatura de Filologia Catalana per a ser incorporada a la nova carrera de llengües modernes.

PAÏSOS CATALANS

Del 13 de desembre de 2005 al 10 de gener de 2006

La reforma dels estatuts marca l'aniversari de la Constitució espanyola L'esquerra independentista assenyala la "falsa transició" que suposà l'aprovació de la Constitució espanyola després de la mort del dictador Francisco Franco Arnau Urgell, Barcelona.

L'aniversari de l'aprovació de la Constitució espanyola s'ha presentat enguany en el clima generat pels processos de reforma dels estatuts de les comunitats autònomes dels Països Catalans i la seva necessària adequació a la Carta Magna. A més, la ressaca de la commemoració dels 30 anys de la mort de Francisco Franco ha servit per assenyalar que el tractat espanyol va ser producte d'una transició ben controlada per part d'alguns sectors del règim feixista que governà l'Estat espanyol durant quatre dècades.

Accions descentralitzades Enguany el dia de la Constitució espanyola ha coincidit amb la tramitació dels estatuts principatí i valencià, i amb els treballs preliminars del de les Illes Balears i Pitiüses. Mentre polítics catalans, com Joan Saura viatjaven a Madrid per deixar clar que el nou Estatut seria plenament

constitucional, les joventuts d'ERC realitzaven protestes contra la mateixa Carta Magna fet que els ha servit per guanyar noves portades en els mitjans de comunicació de la dreta espanyola. Aquesta contradicció ha causat cert malestar al tripartit -que veu afectada la seva estratègia pedagògica- i s'ha denunciat des de l'esquerra independentista que considera que els nous estatuts suposen continuar encadenats a l'Estat espanyol.

En aquest sentit s'han realitzat una desena d'actes descentralitzats per part d'organitzacions i col·lectius independentistes. Per una banda Maulets va voler assenyalar alguns dels "culpables" de l'actual constitució i les reformes estatutàries.

Realitzaren accions simbòliques a les seus del PSOE a Barcelona, València i Gandia; i també del PP de la capital de la Safor. D'altra banda, la campanya de desobediència civil Països Catalans Insubmisos féu la crema d'una Constitució en una cèntrica

Acció realitzada a la seu del PSC a Barcelona / Foto: Maulets Barcelonès

plaça del barri valencià del Carme així com va voler denunciar la "farsa de la transició" en accions contra el bust de Franco al Museu del Vi de Vilafranca (Alt Penedès) o al monument del "Cinc d'Oros" a l'avinguda

L'Audiència Nacional demana més proves contra els Tres de Gràcia La Coordinadora antirepressiva de Gràcia considera que queda demostrat que "42 mesos després, no tenen cap prova" Martí Cirici, Barcelona.

El passat 25 de novembre, la Coordinadora Antirepressiva de Gràcia es feia ressò de la decisió del jutge de l'Audiència Nacional espanyola, Ismael Moreno, seguint una petició de la fiscalia, de demanar a la prefectura superior de policia de Barcelona indicis de l'anomenat EBAN, grup inexistent al qual la policia atribuïa la pertinència dels joves graciencs. En l'escrit, el jutge sol·licitava que "s'informi sobre l'existència i activitats de l'esmentat grup". Pocs dies més tard, la brigada d'informació de la policia enviava el seu informe al tribunal de Madrid, un refregit de la típica literatura dels informes policials d'aquest grup, especialitzat en el setge i criminalització de l'esquerra catalana, des de l'independentisme als moviments socials alternatius.

Esperant la petició fiscal El procés judicial es troba ara en fase de qualificació fiscal, un cop rebut l'informe, ha de determinar

Acció solidària amb els Tres de Gràcia / Foto: L’Accent

properament les penes que la fiscalia sol·licitarà a cadascun dels imputats.

La fiscalia, però, davant la impossibilitat d'individualitzar conductes per penalitzar-les, donada la manca de proves i la inconsistència d'un cas com aquest, que ja havia estat retornat anteriorment dues vegades a la justícia ordinària pel tribunal especial de Madrid, havia demanant aquests nous informes.

La Coordinadora Antirepressiva de Gràcia ha considerat el fet com un revés a les tesis policials, ja que significa que l'Audiència no dóna gaire credibilitat a la versió policial del "grup organitzat”. De fet, en alguns dels processats és l'única acusació concreta que se'ls fa, ja que malgrat les teories policials que reproduïren inicialment alguns mitjans de comunicació, no se'ls atribueix cap fet

Diagonal de Barcelona. A altres poblacions com a Girona i Gràcia es realitzaren concentracions mentre que Manresa i Olot van celebrar enterraments per a la Carta Magna espanyola.

concret; i recorda que 42 mesos després de l'operació policial que es dugué a terme l'abril del 2002 contra els membres de l'Assemblea de Joves de Gràcia, arran de la detenció d'un altre jove acusat de l'atac a un caixer automàtic, avui encara no hi ha cap base sòlida per les acusacions. L'organisme antirepressiu gracienc qualifica la instrucció del cas de "pèssima i polititzada", basada en "unes resolucions sorprenents i unes tesis policials insostenible". i recorda que "aquest cas ja ha passat per set instàncies judicials diferents". Igualment, afirma que "l'únic fet demostrat és que els Tres de Gràcia militen socialment i política a la Vila de Gràcia i als Països Catalans".

Des de la Coordinadora, que aplega diferents col·lectius i entitats del barri com la mateixa Assemblea de Joves, l'Ateneu la Torna o l'assemblea d'Endavant, entre altres, han realitzat nombroses activitats i recollit l'autoinculpació de 1.500 veïns i veïnes de Gràcia en el cas, i ara s'anuncien noves mobilitzacions en els propers mesos, mentre es manté a l'espera que properament es faci pública la petició fiscal.

Per a més informació

www.tresdegracia.net

Del 13 de desembre de 2005 al 10 de gener de 2005

/7

ECONOMIA

Set jornades de vaga a autobusos de Barcelona

El sindicalisme alternatiu uneix esforços contra la Reforma Laboral

L'assemblea de treballadors convoca la protesta coincidint amb les vacances nadalenques per demanar millores salarials i laborals

L’alcalde de Barcelona Joan Clos, durant una visita a les instal·lacions del TMB

Àlex Tisminetzky, Barcelona.

L'Assemblea de treballadors i el sindicat CGT han convocat set jornades de vaga de 24 hores entre els dies 16 de desembre i 1 de gener a autobusos municipals de Barcelona, protesta que coincidirà amb les vacances nadalenques.

Una llista de reivindicacions mínimes Les conflictives negociacions, que s'allarguen des de fa 10 mesos, entre l'empresa TMB -dirigida pel govern

municipal tripartit- i els treballadors han tornat a estancar-se en les darreres setmanes, fet que ha tornat a posar sobre la taula un nou calendari de mobilitzacions que pronostica unes vacances de Nadal calentes a la ciutat comtal. Concretament s'ha convocat vaga els dies 16, 17, 18, 24, 25 i 31 de desembre i per l'1 de gener de 2006.

Els conductors d'autobusos demanen que les negociacions que s'estan portant a terme incloguin la igualtat salarial de tots els treballadors (incloses les noves incorporacions), dos dies de

descans setmanal per tota la plantilla, la reducció de la jornada laboral a 35 hores setmanals per garantir la seguretat dels vehicles i un sistema únic de descansos que no discrimini col·lectius de treballadors. La direcció de TMB no ha acceptat aquestes propostes dels treballadors, que inclouen la creació de 400 llocs de treball estables més a l'empresa, i en l'acte de conciliació -realitzat el dia 7 de desembre al Departament de Treball i Indústria- no s'ha arribat a cap acord. La darrera proposta de la direcció va incloure, per sorpresa dels treballadors, treballar encara més dies de festa, el manteniment d'una bossa d'hores extres obligatòries i de la discriminació dels nous contractats, que cobrarien sous més baixos per la mateixa feina.

Davant d'aquesta postura del govern municipal tripartit, els conductors d'autobusos van decidir el passat 30 de desembre presionar la direcció amb mobilitzacions "contundents", i els seus portaveus destaquen que les vagues nadalenques només seran una primera iniciativa en cas que TMB mantingui el seu "immobilisme".

Per a més informació

www.cgtbus.org

Manifestació contra els pactes i la reforma social

Àlex Tisminetzky, Barcelona La Conferència de Sindicats de Classe de l'Estat espanyol, que agrupa més d'una trentena de centrals sindicals, ha fet públic un primer manifest i crida a la mobilització unitària contra la Reforma Laboral que estan negociant la patronal, el govern espanyol i CCOO i UGT. Aquest manifest, signat en el context d'unes trobades realitzades a Granada al novembre passat, proposa unir esforços i consensuar discursos contra la Reforma Laboral, i com a primer pas les centrals sindicals alternatives han convocat unes primeres mobilitzacions unitàries entre els dies 22 i 30 de gener de 2006.

Com a representants catalans signen el manifest la Intersindical Valenciana, la Plataforma Unitària de Treballadors d'Alacant i la Coordinadora Sindical de Catalunya, plataforma que agrupa els sindicats FTC, IAC, SU i Co.bas.

Els treballadors d’IZAR-Manises mantenen el pols als intents de privatització Els treballadors de l'empresa pública demanen una venda conjunta que evite la fragmentació i que garantisca la viabilitat A. Ginés i Sànchez, València.

Els treballadors de la planta d'IZAR a Manises (Horta) estan realitzant aturades des de principis de novembre per reclamar una solució digna davant la imminent liquidació de l'empresa pública.

A pocs dies de tancar-se el termini de presentació d'ofertes, el comité d'empresa reclama una venda conjunta de les plantes de Manises, Sevilla (Estat espanyol), Sestao (Euskal Herria) i Xixón (Astúries) per impedir la fragmentació de l'empresa i tenir, així, majors garanties de continuïtat. No obstant, les ofertes que han arribat a la SEPI (Societat Estatal de Participacions

Industrials) són sempre per plantes separades. En cas de la catalana, que actualment es dedica fonamentalment a la fabricació de motors, hi ha diverses ofertes entre les quals destaca la de la companyia Gamesa, que hi vol fabricar aerogeneradors. A banda d'açò, els treballadors de Manises també han denunciat una retallada de prestacions socials a la factoria, cosa que també ha sigut decisiu a l'hora de convocar la mobilització.

Així, des del 28 d'octubre els treballadors de Manises s'estan concentrant tots els dissabtes de matí a les portes de la Planta de Potència, on també acudeixen treballadors de les empreses auxi-

liars. La participació en les concentracions realitzades fins a la data han sigut massives i els treballadors no renuncien a radicalitzar la protesta si no s'atenen les seues reclamacions.

Manuel Sánchez, del comité d'empresa, va explicar que "la plantilla té un grau de frustració creixent, perquè es viu amb una gran incertesa el procés de privatització a causa de la manca de noticies sobre si hi ha ofertes dins dels acords, o si la SEPI està en condicions d’acomplir amb el seu compromís de participar amb el 49% de l'accionariat".

Però, de moment, el Govern espanyol no ha mostrat gaire preocupació per aconseguir allò que

Tall de la carretera que uneix València amb l’aeroport de Manises

es va acordar el desembre de l'any passat, quan els treballadors van accedir a la privatització a canvi de certes condicions, que sembla que ara tampoc no es respectaran.

I, pel que fa a la Generalitat Valenciana, la defensa de la planta ha sigut pràcticament nul·la, i

s’ha limitat a valorar les possibilitats de les diferents ofertes de compra. Per tot açò, diferents sindicats han mostrat la seua solidaritat amb els treballadors de IZAR-Manises, com ara la COS, que també ha fet una crida a la participació en les protestes.

8/

L’APUNT

Benet XVI i el prepuci de Crist Després del nomenament de Joseph Ratzinger com a Papa eren molts els cristians temorosos d'un retrocés en posicions vaticanes. A nou mesos del seu papat Benet XVI està disposat a deixar curtes les pitjors previsions.

La presentació del document de la Congregació per a l'Educació Catòlica així ho indiquen. En la disposició sobre l'elecció dels seminaristes es veta l'entrada al sacerdoci dels homosexuals. L'acurada redacció l'ha permès passar per l'actualitat sense aixecar molta polèmica. La prosa vaticana, a més, proclamava que no s'havia d'excloure els homosexuals de la vida pública, tot i que el document consagrava la segregació dels homosexuals en la participació en la celebració dels oficis.

Però més que pels fets Benet XVI s'ha destacat pels símbols. En setembre en una de les salutacions a la plaça de Sant Pere al·ludí a l'important ministeri dels exorcistes. En posteriors declaracions afirmà que Joan Pau II havia realitzat com a Papa tres exorcismes alliberant de la possessió demoníaca els posseïts. Al novembre, el Vaticà confirmava que s'havia reprès el tema de l'existència del llimb, polèmica totalment allunyada de la realitat i les necessitats de les comunitats cristianes. L'obertura d'aquesta polèmica teològica és encara més feridora si es compara amb la passivitat de la Santa Seu respecte al problema de l'extensió de la sida i el rebuig a obrir un debat sobre l'ús del preservatiu. Al mes de desembre, en una audiència pública es cobrí el cap amb un tricorni de la Guardia Civil espanyola, així com amb barrets de diversos cossos militars italians.

Les tres imatge més que en un retrocés dibuixen un panorama d'enrocament, de tornada a la foscor, de quan l'església debatia si el prepuci de Crist circumcidat havia ascendit amb ell al tercer dia.

INTERNACIONAL

Del 13 de desembre de 2005 al 10 de gener de 2006

Angola: la nació sense pau Enguany se celebra el trentè aniversari d'una amarga independència Juanjo Garcia, València.

El passat 11 de novembre, Angola celebrava la proclamació de la seua independència de Portugal. El 1975 el país deixava enrere més de cinc segles d'explotació colonial. Els catorze últims dels quals havien presenciat una sagnant guerra d'alliberament nacional que havia repercutit d'una forma colpidora en la metròpoli i que havia fet revoltar-se l'exèrcit portuguès contra la dictadura salazarista.

Tanmateix fou un triomf contradictori i efímer. Contradictori perquè tingué com a base la retirada d'un enemic, l'exercit portuguès, que havia mantingut el seu domini gràcies a la divisió política i organitzativa dels indepentistes. Efímer perquè el govern de transició nat dels acords Comboi portuguès atacat per forces independentistes durant la guerra d’alliberament d'Alvor fou operatiu només durant quinze dies el gener de del règim en apartheid de ment han estat les inversions de rra romanen arrelades a la reali1975. Aquells acords signats per Pretòria comptà amb el suport les petroleres nord-americanes tat angolenya. Segons Metges les forces d'alliberament del país del Regne Unit i els EUA. així com l'estabilització de la Sense Fronteres un de cada qua-la majoritària i marxista MPLA L'estratègia se centrà en el sub- producció de diamants, tradicio- tre xiquets mor abans de complir (Moviment per l'alliberament ministrament d'armes a l'FNLA i, nal font de finançament de la els cinc anys, el problema dels d'Angola), l'FNLA (el Front un cop derrotat aquest, a UNITA. guerrilla UNITA. El creixement desplaçats continua sense resolNacional per S'inaugurava del PIB previst dre i la transil'Alliberament així l'època per a 2006 es “Políticament es viu ció política ha “El primer govern de d'Angola) i més sagnat fixa en un opti- un moment de calma i estat incompletransició després de la de la Guerra mista UNITA (Unió 28%, segons les previsions ta.

Nacional per la descolonització només Freda africa- d e s t a c a n t - n e debades el partit vencedora la No va durar quinze dies Independència na. una important segons un propera comtesa abans de l’intervenció Trenta anys i pujada Total d'Angodels informe del electoral serà la)- preveien més de mig sectors no FMI la princisud-africana” l’esquerrà l'MPLA” un govern amb milió de víc- p e t r o l e r s . pal institució tres ministres times després Políticament es del país era la per a cada organització i uns Angola veu el futur amb relativa viu un moment de calma en ves- corrupció què citava al president altres tres per a l'administració esperança. La fi del món bipolar pres de la contesa electoral de Dos Santos com l'home més ric colonial en retirada. Però les i la transició a Sud-àfrica genera- l'any vinent. Segons les previ- del país. diferències es manifestaren ben ren el clima per a uns acords de sions el partit vencedor serà La celebració del naixement aviat en un context regional agi- pau efectius des de 2002. En l'MPLA què ha substituït la seua d'Angola dóna una oportunitat tat. L'adhesió de l'MPLA a l'òrbi- només tres anys el país ha ascen- retòrica marxista per la propa- per reflexionar sobre el període ta soviètica, com el cas de dit disset posicions en l'índex de ganda de la reconciliació i la de la descolonització i el paper Moçambic, deixava Sud-àfrica desenvolupament de l'ONU. bona gestió. desestabilitzador que hi jugaren rodejada d'enemics. L'ofensiva Peces decisives d'aquest creixe- Tanmateix les ombres de la gue- les antigues metròpolis.

RECULL DE PREMSA

Etxerat denuncia la dispersió

Un malalt mental mort a trets per la policia

La Vall di Susa no vol el TAV

Fidel agraeix la solidaritat del Caricom

Andreotti revela activitats de la CIA a Itàlia

Euskal Herria. L'associació Etxerat reclamà en el Dia Internacional dels Drets Humans la implicació del Govern de la Comunitat Autònoma Basca en la lluita contra la dispersió practicada pels estats espanyol i francès contra els presos polítics bascos.

Etxerat dóna suport a les seues acusacions amb xifres: des del 2003 han mort tres presos i cinc dels familiars, aquests en accidents viaris per cobrir les visites. Només aquest any els familiars o amics dels presos computen 29 accidents en la carretera.

Etxerat també denuncià que durant el 2005 han estat torturat 53 ciutadans bascos i un total de 315 han passat per les dependències de la Guardia Civil, Policia Nacional, Ertzaintza o Gendarmeria és a dir una mitjana d'una detenció per dia.

Estats Units. Segons testimonis consultats per la revista Time, Rigoberto Alpizar no hauria en cap moment amenaçat de fer esclatar una bomba. Time rescata la versió d'un passatger del mateix vol que el presumpte malalt mental que fou abatut en l'aeroport de Miami.

En les mateixes declaracions es revela com la seua dona cridà els agents federals que el seu marit tenia un desordre mental i que no havia pres les seues medicines. Els agents federals desoiren les advertències de la dona i obriren foc contra el ciutadà d'origen costarriqueny quan aquest afermà la seua motxila. Aquest assassinat ha recordat el cas Jean Charles de Menezes i les manipulacions policíaques.

Itàlia. Vora trenta mil manifestants reocuparen els terrenys on es du a terme les obres del TAV Torino-Lione. Els manifestants aconseguiren així suspendre les obres al seu polèmic pas per la Vall di Susa. Les autoritats regionals però atribuïren l'ocupació a un miler de "radicals vinguts de tota Itàlia" que haurien fet malbé la maquinària i les instal·lacions de l'obra pertanyent a "un grup de l'extrema esquerra anarcoinsurreccional". En canvi, després de la demostració, els manifestats "No-TAV" abandonaren l'àrea de treballs i es mantenen vigilants que ningú reprenga els treballs.

Des de Roma, Berlusconi ha declarat que l'obra del TAV és irrenunciable.

Barbados. Fidel Castro agraí en la cerimònia de clausura de la segona Cimera Cuba-Caricom la solidaritat dels països caribenys amb el poble cubà. El dignatari comunista recordà la recent condemna unànime dels països del Caricom al bloqueig il·legal que pateix Cuba des de fa 45 anys.

Una solidaritat recíproca car Castro recordà l'ajuda que presta Cuba en la formació de profesionals d'aquests països en les universistats cubanes, més de tres mil estudiants superiors enguany, i mitjançant programes especials d'assistència mèdica com l'Operació Miracle, centrada en l'atenció del personal cubà als problemes de visió de la població caribenya.

Itàlia. L'expresident Giulio Andreotti ha tornat a l'actualitat italiana en declarar sobre les activitats dels serveis d'intel·ligència nord-americans a Itàlia. Segons els documents aportats pel mateix Andreotti la CIA va finançar durant els anys setanta el seu partit la Democràcia Cristiana. Tot i que va negar rebre diners de mans dels americans va deixar caure sospites sobre Betino Craxi, D'Alema i Damato. Cal ressaltar que lluny de criticar les activitats il·legals de la CIA Andreotti es limita a proclamar que les seues decisions proamericanes sempre estigueren guiades per l'amistat cap a aquell país i no foren comprades amb els dolars dels serveis secrets d'EUA.

Del 13 de desembre de 2005 al 10 de gener de 2006

INTERNACIONAL

/9

El cas dels 5 Cubans a les entranyes del monstre Aquil·les Rubio* Els actes de terrorisme contra major tranquilitat i dignitat del Cuba comencen des del mateix món" triomf de la Revolució i són Així mateix, des del moment de coordinats, finançats i desenvola seua detenció els 5 herois lupats per la màfia anticastrista cubans viuen en la seua pròpia de Miami i els successius pell les "bondats" del sistema governs dels Estats Units. Des de penitenciari ianqui: llargues la invasió de Bahía de Cochinos incomunicacions, aïllaments, de 1961, passant per la introducimpossibilitat de ser visitat per la ció de plagues i epidèmies (confamília, restriccions, continus tra cultius, animals, o el dengue trasllats...ho descriu Antonio al hemorràgic el 1981). Des de la poema perdóname: "hace tres voladura de l'avió de Cubana de días que no puedo escribirte (...)

Aviación en 1976 fins als més de hace tres días, perdóname 600 intents d'assassinat contra poema, me dejaron sin làpiz".

Fidel Castro. Al llarg dels anys Situació actual: llibertat per 90, aquests actes de terrorisme als 5 herois cubans! contra Cuba s'intensifiquen en La irregularitat del procés i la una campanya de sabotatges El record als 5 de Miami és present a molts aspectes de la vida de la societat cubana / Foto: L’Accent posterior i injusta sentència va contra interessos turístics, en la quedar demostrada al llarg de qual es col·loquen bombes a declara al New Yory Times en contra seua? Què podia fer per lar ni la imparcialitat del jurat, la l'estiu de 2005. En efecte, el 9 hotels, aeroports i autobusos, 1998: "Com poden comprovar, el tal d'evitar un conflicte de major defensa i els testimonis demos- d'agost passat, la Cort causant la mort, per exemple, FBI i la CIA no em molesten i jo magnitud? Quines opcions tenia tren la inocència dels 5 cubans i d'Apel·lacions d'Atlanta declarad'un turista italià l'any 1997.Tots sóc servicial amb ells, cada per defensar la sobirania i la el caràcter mafiós i terrorista de va nul el judici celebrat a Miami, aquests atacs vegada que puc, seguretat dels seus fills? les organitzaja que no s'hahan provocat la els ajude" La resposta resulta evident: els cions anticubavien garantit les “Antonio, Gerardo, “Comités de mort de 3.478 ( v e u r e serveis de seguretat cubans infil- nes. Gerardo mínimes condiFernando, René i solidaritat de tot el cubans i la L'Accent, 70) tren agents dins de les organitza- H e r n á n d e z cions procesRamón van ser incapacitat de La resposta de cions terroristes de Miami (com a f i r m a v a : món han demanat la sals d'imparciacapaços d’avortar 2.099.

Cuba Alpha 66, Hermanos al Rescate i "Reafirmem la llibertat dels 5 al no litat, reconeixia Les conne- 170 atemptats contra Les paraules Movimiento Democracia) per tal més profunda existir cap acusació l'ambient hostil xions entre la d ' A n t o n i o d'aconseguir informació sobre convicció de en el qual es va Cuba” en la seua contra” màfia de Guerrero al seu els seus plans. Fruit d'aquest tre- que amb la celebrar el judiMiami i els judici són cla- ball de seguretat, els agents nostra actitud i ci, i reconeixia EUA són evidents; Luis Posada res: Quina cosa podia fer Cuba cubans són capaços d'evitar 170 accions no vam transgredir ni el dret dels cinc cubans a un Carriles, autor confès de cente- per a defensar-se i estar previn- atemptats, i elaborar un ampli posar en perill la seguretat del judici just. nars d'atemptats contra Cuba, guda dels plans terroristes en dossier amb expedients, cintes poble nordeamericà, i sí que vam D'aquesta manera, la Cort d'audio i de vídeo on queden contribuir en alguna mesura a d'Atlanta revocava les condemrecollits els plans terroristes de descobrir plans i accions terro- nes i ordenava la celebració d'un la màfia de Miami. Aquest dos- ristes contra el nostre poble" nou judici. Les audiències orals sier és lliurat el juny de 1998 per Però la justícia no és prioritat als per a l'exposició tant de la defenles autoritats cubanes al FBI per EUA i el 2001 els cinc cubans sa com de la fiscalia es faran la tal que el Govern ianqui tinga són injustament condemnats. setmana del 13 de febrer de coneixement i actue sobre els Gerardo Hernández a 2 cadenes 2006. terroristes. perpètues i 15 anys. Ramón Des de l'anul·lació del judici la La resposta dels Estats Units Labañino a 1 cadena perpètua i defensa dels cinc, el govern La resposta dels EUA és la con- 18 anys. Antonio Guerrero a 1 cubà, així com nombrosses pertrària: el 12 de setembre de 1998 cadena perpetua i 10 anys. sonalitats, institucions i comitès deté a Antonio, Gerardo, Fernando González a 19 anys i de solidaritat han demanat la lliFernando, René i Ramón, 5 René González a 15 anys. El bertat de tots cinc, en no existir cubans infiltrats en la màfia de mateix Gerardo reflexionava: actualment cap acusació en conMiami, i els acusa de conspira- "Jo estic molt tranquil (...) quan tra d'ells. La lluita per l'alliberació, conspiració per a espiar, hom té una causa per la qual llui- ment dels cinc herois continua, conspiració per a assassinar, tar i resistir, un poble que defen- en una bona mostra de la fermeagents estrangers no autoritzats i sar, una familia que ens recolça, sa i dignitat d'aquests cubans documentació falsa. i una persona a qui estimem i ens enfront la bèstia ianqui.

Al llarg del judici celebrat a estima, i quan sabem que no Miami, ple de tensions, hostilitat podems decebre'ls, hom pot fer*Brigada Catalana i manipulacions, i en el qual no li front a qualsevol cosa per difí“Venceremos” es garanteixen ni un procés regu- cil que aquesta siga, amb la

Anuncia’t a L’Accent [`] Col·labora amb el Periòdic Popular dels Països Catalans. Tel. 616073328

Malgrat la situació, els cubans no renuncien a la tornada dels presoners

CULTURA

10 /

Del 13 de desembre de 2005 al 10 de gener de 2006

La iniciativa ciutadana recupera el cinema a Sant Feliu de Llobregat El Cinebaix s’autogestiona gràcies a les aportacions de ciutadans i col·lectius de la capital del Baix Llobregat Redacció (Sant Feliu Respon)* Fa gairebé dos anys el cinema Guinart de Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat) va tancar les seves portes a causa dels deutes acumulats pel propietari. El darrer mes abans del tancament va sorgir una plataforma disposada a salvar l'últim reducte per a la projecció del cinema d'autor, estatal i en català a la comarca del Baix Llobregat.

Després d'un gran nombre de mobilitzacions i pressions cara a l'Ajuntament, que va accedir a la compra de l'espai, amb la condició de no invertir ni un euro més fins a la següent legislatura.

El nou Cinebaix Així doncs, l'antic cinema Guinart, ara amb el nom Cinebaix, va obrir les seves portes el passat 4 de novembre a dos quarts de nou del vespre. La inauguració va comptar amb més de 500 assistents, els quals varen poder gaudir de la projecció de les pel·lícules Princesas i No sois vos, soy yo.

La nit de l'acte inaugural, l'associació va augmentar el seu nombre de socis a 230, xifra a la qual no s'esperava arribar abans de l'obertura del cinema. Els responsables de l'organització i la seva gestió, manifestaren la seva il·lusió pel

projecte i per la bona acollida que estava tenint entre la ciutadania, que segons ells es mostrava molt receptiva i interessada. "Han estat gairebé dos anys de feina, i ara per fi es veuen els resultats", afirma una de les responsables, i continua "gràcies a la col·laboració econòmica i confiança de molts socis, i a l'acció de molts voluntaris que altruistament han deixat les seves hores aquí dins, netejant, pintant, decorant, revisant les instal·lacions elèctriques, etc…, s'ha pogut tornar ha obrir el cinema".

L'associació ha comptat, per engegar el projecte una vegada s'ha comprat el local, únicament amb el suport econòmic del capital aportat pels socis i amb una ajuda de la Diputació de Barcelona de 3.000 euros, la qual s'ha destinat íntegrament a la neteja del local que després d'estar tancat durant un any i nou mesos, es trobava en un estat bastant deteriorat.

L'Ajuntament, en un primer moment, va prometre a l'associació cobrir la posada al punt del local a nivell de neteja, ja que es tractava d'un equipament municipal. L'arribada d'aquestes ajudes es va anar aplaçant, i ara l'administració ha promès cedirles en un futur de termini indeterminat. Això sí, l'Ajuntament va col·laborar amb l'aportació de 25 ampolles de cava.

El CineBaix és una iniciativa cultural autogestionada / Foto: L’Accent

L'associació Cinebaix, que funciona de forma autogestionada, ha reobert també el bar que es troba a l'interior del cinema. Es tracta d'un servei que ven productes de comerç just així com ecològics, distribuïts en gran part pel col·lectiu Sodepau, que compta amb una xarxa de productes d'aquest tipus.

Ara Sant Feliu i també la comarca del Baix Llobregat compta amb un cinema de quatre sales, que s'obriran divendres, dissabte, diumenge i dilluns de forma regular, i on es podran veure obres de qualitat que fins ara només es podien trobar al cinemes Verdi o Renoir de

Barcelona.

S'organitzaran cinefòrums i s'espera la rebuda de diferents escoles.

El cinema no només és una forma d'oci, és un mosaic de totes les arts en una sola expressió que dura unes dues hores. Les pel·lícules com els llibres, les pintures,etc… són el fruit cultural dels pobles i del temps en el que aquests viuen. *Revista mensual contrainformativa de Sant Feliu de Llobregat Per a més informació /http://respon.santfeliu.net/

Tres-cents anys de prohibició i trenta de recuperació del català a les aules Marta Serra, Perpinyà. És llarga la llista d'estratègies que l'Estat francès ha posat en marxa per anihilar l'identitat catalana al nord del país. Però segurament un dels cavalls de batalla ha sigut fer desaparèixer la llengua. 1690: Obligació de saber francès per entrar a la universitat de Perpinyà.

1700: Edicte del rei que prohibeix la llengua catalana. 1790: L'abat Gregoire redacta a la demanda de la Convenció el "Rapport sur la necessité et les moyens d'anéantir les patois et universaliser l'usage de la langue française"…

Però per moltes lleis que s'hagin fet, la gran eina repressiva en general, i per a la substitució lingüística en particular, ha sigut l'escola pública francesa, la que ha aconseguit que el català deixés de ser al curs del segle passat una llengua d'ús social habitual. És el que Ramon Gual anomenà el gran gol, d'una escola gratuïta, obligatoria i laïca però que no oblida de dir als seus alumnes "Soyez proprez, parlez fançais".

Arrels, Bressola i Comte Guifré Així doncs la reintroducció del català en l'ensenyament maternal i primari havia de fer-se inevitablement de forma paral·lela a l'ensenyament de la République.

La lluita pel català no cessa a la Catalunya Nord / Foto: M. Serra

És en aquest context que el 1976 es creava la primera maternal en català, la Bressola, que acollia mainada fins als 5 anys i es finançava mitjançant les quotes mensuals dels adherents a l'associació. Va nèixer de la voluntat de persones diverses que volien donar l'oportunitat d'aprendre als més petits en la llengua del país. Una llengua que en l'ensenyament públic d'aquella època, sols trobava una presència esporàdica i sovint folkloritzada (Llei deixonne).

L'any 1981, tal i com explica Pere Verdaguer "Una part dels fundadors, invocant que quan els alumnes passaven a l'escola primària en francès perdien ràpidament el català van crear una altra associació, Arrels

amb classes maternals i classes primàries". Cal remarcar la importància d'aquest pas en un context en què pocs eren (i continuen sent) els pares d'alumnes que parlen català, i la immersió és essencial per assegurar l'aprenentatge de la llengua. Així Arrels obrí la primera escola primària que adquirí més endavant un estatut públic, sense deixar de pràticar una pedagogia basada en la immersió lingüística.

La Bressola seguiria anys després el mateix camí, obrint també classes de primària que acullen alumnes dels 6 als 11 anys, i aposta per petites unitats a diferents pobles, però segueix, fins avui dia, amb un estatut privat concertat.

A finals dels any 80 i principis dels

90 comencen a les classes a "tendència bilingüe" al Col·legi de Canet, que introdueixen el català com a tercera llengua (generalment després de l'anglès i el castellà o l'alemany, i amb la denominació de "llengua regional").

El 1991 es crea el Col·legi Comte Guifré, a Perpinyà, que amb el support tant d'Arrels com de la Bressola havia de permetre que els alumnes que sortissin d'aquestes dues escoles continuessin els cursos iniciats en les escoles en el mateix sistema d'immersió lingüística. Un col·legi, que es creà aviat farà 15 anys, inicialment privat (com ho continua sent la Bressola), tenia per objectiu esdevenir públic més endavant.

Malgrat aquesta aposta que inicialment aviat agrupat escoles Arrels i Bressola per un projete comú el curs 2002-2003 la Bressola obria un col·legi propi al poble del Soler.

Actualment, la gran clau de l'ensenyament del català per als més joves a la Catalunya Nord és segurament la major presència de la llengua en les escoles públiques les úniques que mica en mica podrien abastar el conjunt de la població.

Unes escoles on la demanda dels pares és cada dia més important però on l'oferta continua límitada.

MÚSICA

Rebel·lia en moviment Després de dotze anys incansables de lluita i esforç, amb quatre treballs discogràfics i l'orgull d'haver pogut viatjar a bastants indrets d'arreu del món, Obrint Pas consolida el seu moment gloriós amb un CD/DVD en directe que, de segur, no deixarà indiferent ningú. El grup valencià acaba de traure En moviment!, un treball clau en la seua carrera que ens presenta als Obrint Pas tal i com són dalt de l'escenari.

En moviment! recull l'enregistrament sonor i visual del multitudinari concert que va tenir lloc el passat 30 d'abril al Campus dels Tarongers de València. Aquesta data va ser històrica per a la banda valenciana, que va repassar la seua trajectòria musical al costat de més de tres-centes col·laboracions entre músics, cantants, muixeranguers, dimonis i DJ. Tant el disc com el DVD aconsegueixen rescatar els millors moments d'una nit plena de sorpreses inoblidables.

L'"Ara o mai" de Fuster esdevé el tret de partida d'un espectacle que va comptar amb episodis de tota mena.

Alguns d'ells, carregats d'adrenalina, com les intervencions enèrgiques de Fermín Muguruza i Àlex d'Inadaptats. Altres més emotius i simbòlics, com l'homenatge a Ovidi, recordat durant tota la nit, i l'instant en què la germana de Guillem Agulló va pronunciar el discurs que va alçar tants i tants crits contra la violència feixista i la impunitat institucional.

Aquest treball també serveix per reviure els temes dels inicis del grup, oblidats a les darreres gires efectuades.

Peces com "Continuant avançant", "Cada cop", o la primera cançó del grup, "A València", porten els més nostàlgics a recordar eixos primers anys en què un grup de joves va decidir tirar endavant un projecte que a dia d'avui ha assolit un èxit indiscutible.

Amb el nou treball, Obrint Pas continua avançant i manté la flama més encesa que mai. La banda del sud d'eixos països sense nom segueix apostant pels crits de la terra com a arma per trencar el silenci i fer una crida als quatre vents a favor de la revolta de l'ànima, amb el convenciment que, avui com ahir, el foc i la paraula són les millors eines per plantar cara al poder.

Hèctor Serra, Aldaia

Del 13 de desembre de 2005 al 10 de gener de 2006

La sardana, el ball nostrat del Principat

La sardana gaudeix de bona salut a l’actualitat

És ben estrany trobar al Principat alguna vila que durant festes majors no celebri un aplec de la dansa catalana per excel·lència, la sardana. Per tal de trobar-ne l'origen cal que ens remuntem fins a l'antiga Grècia -on és ballava quelcom en rotllana molt semblant a l'actual sardana- però les fonts historiogràfiques no acaben d'aclarir si les relacions entre pobles van arribar fins al punt d'exportar un ball propi. El que si es pot assegurar és que etimològicament la paraula 'sardana' ens mostra que fou la Cerdanya el bressol català d'aquest ball.

Els primers documents escrits on s'esmenta aquesta dansa daten del segle XIV i defineixen la Sardana com aquell ball fet en rotllana i que era practicada a les comarques gironines i al Rosselló Les ballades a les places de pobles

del Pirineu es fan molt nombroses durant el segle XIX i des d'un bon principi tindran un fort component popular. Aquest segle serà decisiu per a la seva expansió, que arribarà a zones més meridionals del Principat fins al punt que al 1859 tindrà lloc la primera ballada de sardanes a Barcelona, feta per empordanesos i rossellonecs després d'un recital de la cobla de Miquel Guix al gran teatre del Liceu.

A finals de segle, l'aparició d'un moviment polític i cultural de caràcter romàntic, que és conegut com la renaixença, agafarà la sardana com a part del folklore propi i serà llavors quan aquest ball esdevindrà la dansa representativa del Principat.

Durant aquesta època apareixerà la figura cabdal de Pep Ventura, que modernitzarà definitivament la sardana fins a on es coneix ara.

/ 11

C U LT U R A Donada la importància que adquirí a Catalunya, es va crear un organisme per atendre tots els seus aspectes i que es dediqués a estudiar tot allò relacionat amb la sardana, la Lliga Sardanista de Catalunya que sota la direcció de Joan Llongueres organitzaria el moviment fins a l'inici de la guerra civil el 1936.

Després de la guerra, sorprenentment el règim de Franco no prohibirà la celebració de sardanes tot i la seva forta simbologia regionalista.

Tot i això, aquesta restarà en un curt període de letargia fins aproximadament l'any 1950 quan es constituí l'Obra del Ballet Popular de manera formal, amb l'objectiu de coordinar les entitats propulsores i s'establiren les "Jornades d'Estudis Sardanistes" la "Diada Universal de la Sardana".

A l'actualitat, la salut del nostre ball típic, tot i no ser la desitjada, és prou concorreguda ja que s'ha articulat una temporada anual on hi participen més d'un centenar de colles de tot el Principat. Aquest fet és prou important ja que provoca que puguem disfrutar tan d'aplecs populars com de concursos on les principal colles competeixen entre si les especialitats de lluïment, punts lliures i l'individual de revesses. Colles com la Mare Nostrum i les Violetes del Bosc (ambdues de Barcelona), Mirant el Cel (Sabadell), la Tarragona Dansa (Tarragona) o la Passió d'Esparreguera mantenen viva la flama de la sardana amb la resta de catalans i catalanes que es reuneixen a qualsevol plaça del Principat per ballar i demostrar la seva catalanitat.

Jordi Garrigós Cubells

AGENDA DESEMBRE Dijous 15 Castelló de la Plana (Plana Alta). Xerrada sobre el conflicte Sahrauí.

18:30h, Biblioteca Rafalafena. Organitza: Maulets.

L'Hospitalet (Barcelonès). Concentració i ofrena floral en record de Pedro Álvarez. 18h, Avinguda de Catalunya.

Elx (Baix Vinalopó). Xerrada sobre la sanitat i la medicina a Cuba. 20h, Casal Jaume I. Divendres 16 Barcelona (Barcelonès). Cercavila contra l'especulació i el 22@. 19h, Rambla Poblenou amb Ramón Turró.

Castelló de Rugat (Vall d'Albaida). VI festa dels Països Catalans. Actes els dies 16, 17 i 18. Organtiza: Endavant Granollers (Vallès Oriental). Inauguració de L’Esquerda, el Casal Popular de Granollers. Sopar i concert amb Cesk Freixas.

Dissabte 17 Països Catalans. Marxes de torxes en suport dels presos polítics.

Calaf (Anoia). Jornada solidària amb els joves de Torà. Tot el dia. Organitza: Assemblea de Suport al Cas de Torà.

Barcelona (Barcelonès). 20è aniversari de la mort de Quim Sanchez.

Recital de poesia. 20h, La Torna. Organitza: Alerta Solidària i Ateneu "La Torna."

Castelló de la Plana (Plana Alta). Manifestació "Que no et trepitgen la llengua!" (73 anys de les Normes de Castelló). 18h, Plaça de la Independència. Organitza: Maulets.

València (Horta). Pintem junts! Jornada cívica per la llibertat d'expressió. Tot el dia, barri del Carme.

Sabadell (Vallès Occidental). Jornada contra els Estatuts i per l'Autodeterminació. Mostra de cultura popular, acte polític, sopar popular i concert. A partir de les 17h, a la plaça del Dr. Robert i al CSA L'Euterpe.

Organitza: Endavant.

Morell (Tarragonès). I aniversari BataBat Kutur. Concert amb Skalariak i altres. 23:30h.

Diumenge 18 Barcelona (Barcelonès). Quatre anys a la vall de Can Masdeu. Tot el dia.

Organitza: PIC-Can Masdeu.

Barcelona (Barcelonés). Concert contra el desallotjament de la Kasa de la Muntanya amb Kuraia i altres. 21h, Kasal Popular del Guinardó.

Figueres (Alt Empordà). Fem Quina per salvar l'Empordà! 18h, Ictineu.

Organitza: Salvem l'Empordà.

Dimarts 20 València (Horta). Xerrada "Txetxenia: una guerra oblidada" amb Carlos Taibo. 19h, Terra. Organitza: Terralada Dimecres 21 Barcelona (Barcelonès). Jornades sobre Gènere i Patriarcat. Xerrada amb M. Jesús Izquierdo. 18:30h, Ateneu Popular de l'Eixample.

Dijous 22 València (Horta). Festa de presentació de l?Ateneu Popular del Carme.

20h, Ca Revolta.

Divendres 23.

València (Horta). Festa contra el consumisme. Projecció de vídeo i actuació de Josep M. Cantimplora. 19h, Terra.

Divendres 30 Diada Nacional de Mallorca Ciutat (Mallorca). Manifestació unitària. 18h, Passeig del Born. En acabar concert amb Obrint Pas i Al-Mayurqa. Plaça dels Patins.

Dissabte 31 Ontinyent (Vall d'Albaida). Festivern. Obrint Pas, Pirats, i altres.

Alacantí:Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Universitat Alacant, CEPC-UA. Alcoià:Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp:Casal Popular La Turba, Col·lectiu 1714. Alt Empordà:Casal La Volta. Alt Penedès:Ateneu X,Ateneu Independentista el Cep-CUPVilafranca, La Fornal, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Andorra:Llibreria la Puça Anoia:Jaç Roig,Ateneu Popular de Masquefa.

Bages: Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular la Falç, A.C. Mercat del Blat de Cardona. Baix Camp: El Carrasclet, CGT-Reus, URV-Campus Reus, Casal la Calderera. Baix Cinca: Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat: Roses de Llobregat. Casal el Racó, Ateneu Corberenc, Centre Social la Vila, Casal l'Alternativa, Taberna l'Esparracat, Papereria Elena, Papereria Stel, Biblioteca Can Castells Baix Maestrat: Ball de dimons de Vinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx, CEPC-UMH, Universitat Miguel Hernández. Barcelonès: Ateneu Júlia Romera, Local Social Krida, Casal Independentista de Badalona Antoni Sala i Font, La Barraqueta, Ikastola, Casal Popular de Gràcia, La Torna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Revoluciona't, La Violeta, Infoespai, CAT-Via Fora, CPF, Puku's Bar, MM Crew, I què, Castellers de la Vila de Gràcia, Cafè del Teatre, Subtitula't, Ateneu Rosa de Foc, Hotel d'entitats, CSO la Fera, Kasa de la Muntanya, Ateneu de Vallcarca, CSO el Manantial, UB-Campus Mundet, UB-Campus Diagonal, UPC-Campus Sud, Cau Subversiu-Alternativa Estel-UB, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records, Kebra Discs, Biblioteca de Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, UB-Edifici Central, UPF-Rambles, FAVB, La Cereria, Euskal Etxea, Espai Mallorca-Via Fora, UPF-Ciutadella, CEPC-UPF, AE-UPF, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI, Pati Llimona, Arran, Casal Independentista de Sants, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, Biblioteca Ignasi, AVVde Sant Andreu, S.C. La Lira, Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Casal Popular Martí i Pol, Bar Patapalo, Biblioteca Can Fabra, Centre Cívic Via Favència, Masia de la Guineueta, Centre Cívic Can Basté, Biblioteca de Nou Barris, Centre de Porta-Sóller,Ateneu Popular de 9 Barris, Cooperativa Ítaca,Ateneu Popular Octubre, CEPC-Barcelona,Ateneu Popular de l'Eixample. Berguedà: Casal Independentista Cal Panxo. Camp de Túria:Casal Jaume I-Llíria. Conflent:Casal Jaume I-Rià. Camp de Morvedre:Espai Dina. Eivissa:GEN, CEPC-Eivissa, Ràdio-UC. Garraf:Ateneu l'Aixada, GER. Garrigues:Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques. Garrotxa: Ateneu Independentista de la Garrotxa. Gironès: Casal Saltenc, Ateneu 24 de juny, Ateneu la Màquia, Casal Independentista El Forn, Centre Cívic de Celrà, La Pioxa de Bordils. Horta: Bar Tocat, C.S.O la Diskòrdia, Akelarre, Casal Jaume I-Malva-Rosa, Casal Jaume I-Russafa, Casal Jaume I-Catarroja, Biblioteca Diputació, Racó de la Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Centre Excursionista de València, Lliberia Sahiri, El Glop, Ateneu Cultural Casino de Torrent, CEPC-UV, Biblioteca humanitats, UV-Campus Tarongers, UV-Campus Burjasot, Cafè l'Infern, Ateneu l'Escletxa. Mallorca: Grup Ornitològic Balear, locals de l'Obra Cultural Balear, Es Pinzell, Can Lliró de Manacor, Campus UIB, CEPC-UIB. Llitera: Casal Ramon Vives. Maresme:Taberna Atzucac, Casal Independentista El Solc, Casal Popular Fèlix Cucurull.

Marina Alta: Casal Jaume I-Pedreguer, Casal Jaume I-Pego, Casa Pinet. Matarranya: Casal de Calaceit. Menorca: GOB-Menorca. Osona: Casal Independentista Manel Viusà, Casal la Traca de Tona, el Xamfrà, 1714 Seguem Cadenes, Ges Insurrecte, Casal Independentista el Gurri, Bar KanKarra, Biblioteca de Taradell, Bar Tse-tse, Atmosfera, Biblioteca Dos Rius, Bar el Casal, Restaurant l'Olla dels Experiments, Biblioteca de St. Pere de Torelló. Pla de l'Estany:Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Pla d'Urgell:El Gis-Mat de Linyola, A.C Jaume I. Plana Alta: Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló, CEPC-UJI, Universitat Jaume I, A.C. l'Arrel, Casal Popular de Castelló Plana Baixa: Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta: Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume I-Carcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca, Col·lectiu Vicent Andres Estellés. Ripollès: Casal Independentista i Popular l'Espurna. Rosselló: Llibreria Catalana, Casal Jaume I-Centre Cultural Català, CEDACC, Universitat de Perpinyà, Associació Arrels, Associació Aire Nou de Baó, CEPCUP. Safor: Casal Jaume I-Gandia, Casal Jaume I-Oliva. Segarra: Torà. Segrià: La Falcata. Selva: Casal Popular el Trabuc, CUPA. Solsonès: Bar Castell, Casal l'Estaca. Tarragonès: Cafè Bar l'Auca. Vall d'Albaida:Ateneu Popular Arrels, Casal Jaume I-Ontinyent. Vallès Occidental: Casal Independentista Can Pingàs, Tio Canya-Mollet, Universitat Autònoma, CEPC-UAB, Via Fora-Ripollet, Consell de Joventut de Terrassa, Minyons, Geganters de Terrassa, La Nit. Vallès Oriental: Casal Popular el Tiet, Bar la Tramuntana, el Mirallet, Llibreria la Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaça de Cardedeu, Ateneu Molí d'en Ral de Caldes, Casal la Traca de Cardedeu, Casal Quico Sabaté, Biblioteca Can Pedrals, Biblioteca Can Mulà. Vallespir:Angelets del Vallespir.

On trobar L'Accent

Locals i col·lectius col·laboradors Alternativa Estel-UPF (Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona) / Alternativa Estel-UB (Cau Subversiu. Facultat d'Història-UB) / AC la Fornal (St. Julià, 20 bx.

Vilafranca del Penedès) / AC l’Esquellot(Cardedeu) / Assemblea de Joves Independentistes del Clot(Barcelona)/ Associació de Veïns de Vinaròs Migjorn(C. Àngel 30, Vinaròs) / Ateneu Corberenc (Corbera de Llobregat) /Ateneu PopularArrels (Doctor Otero 11, Beniarrés) / Ateneu Popularde l’Eixample (Ptge. Conradí 3, Barcelona) / Ateneu PopularX (Ferran 14. Vilafranca del Penedès) / Ateneu PopularOctubre (Badajoz 23. Barcelona) / Ateneu l'Aixada (Major, 44. Vilanova i la Geltrú) / Ateneu PopularLa Falç (Antic escorxador s.n,Artés) / Ateneu la Torna (Sant Pere Màrtir 37 bx, Vila de Gràcia) /La Barraqueta (Virtut, 14. Barcelona) / Ateneu 1714 (Sant Pere 6, 1r. Banyoles) / Can Capablanca (Les Paus, 19. Sabadell) / Casal Antoni Sala i Font (C. Riera d'en Matamoros 103, Badalona) / Casal Independentista de Sants Jaume Compte (Premià, 31. Sants) / Casal Popular de Gràcia. (Ros de Olano 39/41, Barcelona) / Casal PopularCan Pingàs (Terrassa) / Casal PopularLa Traca (Tona) / Casal Independentista El Gurri (Pça. Aibas, 9, Taradell) / Casal el Racó (Església 10, Molins de Rei) / CEPC-UA(Aulari 1, Hotel Associacions, Alacant) / CEPC- UMH (Sant Jordi, 2, Elx) / CEPC-UPF(Edifici Jaume I, Despatx 20.1E12, Barcelona) / CEPC- UJI (Mare de Déu de la Balma, 1, Castelló de la Plana) / CEPCEivissa (AC. 115. Sant Rafel) / CEPC-UAB (Local R-122, Pl. Cívica) / CEPC-UV (Baró St. Petrillo, 9) / Casal Popularde Castelló (A.C 667, Castelló de la Plana) / Endavant-La Costera (L'Alcúdia de Crespins - Canals) / La Falcata (Panera 2, Lleida) / Ges Insurrecte (Colomer, 11, 1r B. Torelló) / Kasal Okupat el Prat (KOP) -Alta Tensió (C. Dr. Soler i Torrents 36, El Prat de Llobregat) / Partisano (Pça. de l'Oli, 7 baixos. Girona) / La Pioxa (C. Almeda s/n. Bordils) / Casal Quico Sabaté (St. Roc, 8. Sant Celoni) / Racó de la Corbella (Ripalda 20, baixos. València) / Centre Social-BarTerra (Baró de Sant Petrilló 9. València) / La Traca (Pau Gesa 5. Cardedeu) / Taberna l'Esparracat (C. Feliu Monné 18, Esparraguera) / 1714 Seguem Cadenes (Riera 29. Vic) / Via Fora-CAT(Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera St Miquel, 25. Barcelona)

CONTRAPORTADA

12 /

Del 13 de desembre de 2005 al 10 de gener de 2006

“En un primer moment, Iberdrola es va burlar descaradament de nosaltres” A. Ginés i Sànchez, València Perquè Iberdrola ha triat Patraix per a aquesta instal·lació?

Senzillament per motius economicistes; nosaltres som conscients que una ciutat com València necessita d'aquestes instal·lacions, ara bé, no hi ha cap motiu tècnic per no fer-les als afores, com es fa habitualment, on són menys perilloses per a les persones.

A una ciutat com València hi ha moltes alternatives, com ara els polígons industrials de la perifèria.

De fet, prop d'aquest barri n'hi ha un.

Però Iberdrola vol construir les subestacions en el que anomenen "el centre de gravetat del consum" per minimitzar al màxim les pèrdues durant el trasllat i, per tant, augmentar el seu benefici econòmic.

Antonio Berlanga / Foto: L’Accent

Entrevista a Antonio Berlanga, portaveu de la Comissió pel Trasllat de la Subestació de Patraix El barri de Patraix de València (Horta) està en peu de guerra.

Els veïns s’han organitzat per fer front a l’amenaça de la instal·lació d’una subestació de transformació elèctrica al bell mig del barri per part de la multinacional energètica Iberdorla.

La seua reivindicació principal és el dret a la salut, que consideren que aquest centre vulnera tant per l’activitat a què es dedicarà com pel perill d’incendi que comporta.

En concret, Iberdorla vol instal·lar-hi una subestació de conversió elèctrica d'alta tensió a mitjana i baixa tensió, és a dir, que transforma un voltatge de 220.000 volts a 20.000 per proveir no sols el barri sinó també el centre de la ciutat.

Com ens assegura Antonio Berlanga, portaveu de la Comissió pel Trasllat de la Subestació de l’Associació de Veïns, aquest tipus d'instal·lacions normalment se situen fora dels nuclis urbans, però sembla ser que l'empresa Iberdrola ha encetat una nova política que pretén construir les subestacions dins de les ciutats per apropar la transformació al consum. D'aquesta manera la companyia dóna prioritat als criteris de benefici econòmic per sobre dels de la salut pública.

D’altra banda, les administracions no semblen atrevir-se a contradir la multinacional que gairebé ha enllestit el centre malgrat les nombroses irregualritats i l’existència de processos judicials oberts en contra de la subestació.

Tot i així, els veïns no es resignen i mantenen viva la seua lluita convençuts que la raó i el sentit comú estan del seu costat. A l’entrevista, Antonio Berlanga ens explica un poc més sobre aquesta problemàtica i com els veïns li han fet front.

En quin moment comenceu a mobilitzar-vos?

En el mes de març d'enguany vam observar com començaven unes excavacions a l'illa d'Iberdrola. En preguntar a l'associació de veïns del barri ens informaren que s'anava a construir una subestació i a partir d'ací ens organitzàrem i encetarem les mobilitzacions. Inicialment érem un grup reduït de gent però ben prompte cresqué i cap al juny ja estàvem ben organitzats i comptàvem amb una implicació massiva del barri. De fet, no ens calgué fer campanya porta per porta, perquè els veïns ja estaven molt conscienciats i va ser entre tots que es va veure la necessitat de moure-s'hi.

Així, a les mobilitzacions periòdiques acudeixen milers de veïns; n'hi més de dos-cents que realitzen tasques concretes en qüestions tècniques o legals; i, finalment, hi ha un grup d'unes trenta a quaranta persones que s'encarreguen de l'organització i funcionament més sistemàtics de la Comissió.

Quina ha estat la reacció de l'empresa davant les protestes dels veïns?

L'actitud inicial era prepotent i insolent. A la primera reunió a què acudírem, al mes de juny, es van burlar descaradament de nosaltres.

Posteriorment, han canviat la seua actitud, entre altres coses, perquè nosaltres ens hem preocupat d'anar sempre a les reunions amb testimonis. No obstant, l'actitud de l'empresa, en general, ha sigut d'una

manca de diàleg total, de mantenir unes postures inamovibles i de concebre als membres de la comissió com a un grup de gent que manipula a la resta dels veïns.

I per part de l'administració, quin tracte heu rebut?

L'administració sempre té molt bones paraules, però no ha fet res per ajudar-nos. Com que l'assumpte ha tingut ressò mediàtic, el PSOE i el PP estan passant-se la creïlla calenta l'un a l'altre. Des de Madrid s'assegura que és una qüestió de l'Ajuntament, igual com fa la Conselleria, però nosaltres pensem que totes les administracions tenen una part de responsabilitat, tot i que a l'Ajuntament li pertoca la part decisiva de l'emplaçament.

Tanmateix, aquesta instal·lació compta ja amb tots els permisos necessaris?

No! Definitivament, no! I a més a més, alguns dels que tenen són il·legals. D'entrada, el teixit elèctric

“Ens omple d'orgull comprovar com la gent ha eixit al carrer per defensar la seua dignitat i una cosa tan elemental com la salut” de la subestació està pendent d'un recurs l'alçada interposat per l'associació de veïns que ha de resoldre el Ministeri. També manca la llicència d'activitat que ha de concedir l'Ajuntament. En aquest sentit, és significatiu el procés que està seguint a la corporació municipal, on, dues vegades, els tècnics han retornat el projecte perquè estava tramés com a d'activitat innòcua. A més a més, en el cas del permís municipal, el cable elèctric passa per una zona d'eixampla i contradiu les ordenances municipals on està prohibit expressament qualsevol tipus d'instal·lació d'alta tensió. I, finalment, el terreny on s'ha construït la subestació no s'adequa als requisits necessaris per a fer l'obra. Tot plegat està ple d'irregularitats...

Precisament són els efectes que aquesta activitat puga tenir sobre la salut és allò que preocupa als veïns?

Sí. L'activitat elèctrica -qualsevol

activitat elèctrica- provoca uns camps electromagnètics, que són majors quan major és la intensitat del fluït elèctric. Ací, al barri, el cable d'alta tensió passa a quatre metres dels habitatges, i d'algunes llars d'infants i a huit metres d'un col·legi públic... En el cas que foren certes les dades que aporta Iberdrola -que no ens les creiem!-, el camp electromagnètic generat seria molt superior als límits per sobre dels quals es produeix un increment a llarg termini d'afectats per determinades malalties, com ara la leucèmia infantil. Però, d'altra banda, hi ha un perill real d'incendi. I això no és insignificant perquè la subestació emmagatzema productes altament tòxics. De fet, el protocol d'actuació dels bombers és directament d'evacuació cosa indica la perillositat dels incendis que s'hi poden produir.

El 20 d'octubre vau fer una gran manifestació a València.

S'esperàveu una resposta així?

La veritat és que no fou cap sorpresa.

Ja havíem comprovat que la sensibilitat en el barri era molt gran.

A la primera manifestació que férem el juny ja vingueren unes dues mil persones, i en aquesta última n'hi van ser més de huit mil. A més a més, aquesta problemàtica està molt compartida per altres barris a causa de la sensibilització creixent sobre el perill de les radiacions electromagnètiques.

De totes maneres, tinguen més o menys èxit les mobilitzacions, sempre ens omple d'orgull comprovar com la gent ha eixit al carrer per defensar la seua dignitat i una cosa tan elemental com la salut. Realment és un plaer veure com els veïns es mouen per fer del seu barri i la seua ciutat un lloc millor on viure.

Quin són els vostres objectius d'ara endavant?

Ara per ara, la subestació ja està pràcticament acabada i els generadors ja s'han instal·lat. Però encara no està en funcionament, i nosaltres considerem que encara estem a temps d'evitar-ho. Hi ha en marxa recursos legals i també estem en contacte amb diversos organismes de la Unió Europea. Pensem que la justícia ens donarà la raó, però no volem que siga d'ací huit anys. Si la subestació finalment inicia l'activitat nosaltres continuarem lluitant fins que no la tanquen i se l'enduguen fora de la ciutat.