L'ACCENT 150

Periòdic popular dels Països Catalans

150 DEL 24 DE MARÇ AL 6 D’ABRIL DE 2009

DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 5.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

SUMARI El sastre del president Camps El sastre del president de la Generalitat valenciana Francesc Camps s’ha convertit en protagonista involuntari de l’escena política. Després d’haver declarat que el dirigent valencià va confeccionar-se diversos vestits a la seua botiga, però no en va pagar cap, el sastre ha esdevingut el blanc de l’estratègia del PP per desviar l’atenció de les acusacions de fons. >> Països Catalans 4

La tortura existeix a les comissaries

Enric Duran, poc abans de ser detingut // FOTO: Albert Garcia

Noves mobilitzacions contra la crisi als PPCC

Enric Duran torna amb una nova publicació i és empresonat panyes locals que s’han constituït per denunciar els efectes de la crisi. Les convocatòries coincidiran amb la celebració de la cimera del G-8 a la ciutat britànica de Londres i on es preveu que els dirigents dels principals països capitalistes intenten

trobar fòrmules per superar la crisi sense alterar l’ordre establert. Una vegada més, l'esquerra independentista tornarà a ser present a les mobilitzacions.

D’altra banda, l’anomenat Robin dels Bancs, Enric Duran, ha estat empresonat de manera preventiva en retornar a l’activisme públic. La seua aparició ha coincidit amb la distribució d’una nova publicació sobre la crisi capitalista. >>Països Catalans 7 FOTO: Miquel Llop

La lluita contra la crisi es tornarà a visualitzar el proper 28 de març arreu dels Països Catalans. Tant a Barcelona, València com Alacant, per citar-ne algunes de les principals ciutat, hi haurà convocatòries a càrrec de les diverses plataformes i cam-

Durant la celebració de les terceres Jornades per la Prevenció de la Tortura s'ha constatat que les mesures adoptades per algunes administracions en aquesta matèria són insuficients. Tant als Països Catalans com a l'Estat espanyol, els casos de tortures han topat amb l'administració de la justícia que s'ha negat a reconéixer'ls. >> Països Catalans 5

Irlanda del Nord torna a ser notícia Els recents atemptats en contra d’efectius militars britànics ens ha recordat de la complexitat de la situació a Irlanda del Nord i també de les dificultats per què travessa el procés de pau. Mentre que el Sinn Féin abandera el republicanisme compromès amb els acords del Divendres Sant, proliferen altres faccions que recullen el creixent descontent d’una part important de la població >> Internacional12

MONOGRÀFIC Setanta anys després El proper 1 d’abril es compliran els setanta anys de la proclamació oficial de la fi de la Guerra Civil espanyola. Dos dies abans els feixistes van ocupar les ciutats de València i Alacant, les dues darreres dels Països Catalans en caure en mans dels feixistes.

Amb l’arribada de les tropes ocupants, s’intal·là un règim que encara resistí quaranta anys. Repassem en aquest número aquests tràgics dies de desfeta, deolació i molta por. >> Monogràfic 14

AQUIL·LES RUBIO PÀG.2 // MONTSERRAT VINYETS PÀG.2 // DAVID CAÑO PÀG.3 // MARCO LAURENZANO PÀG.12 // LLORENÇ BUADES PAG.16

02OPINIÓ

PUNT DE MIRA

Adéu, Casal AQUIL·LES RUBIO ALACANT

El Casal Jaume I d'Alacant ha tancat les seues portes. Al web d'Acció Cultural encara no s'han adonat, però sí al bloc del Casal. Anuncien l'obertura en breu d'un nou espai. Ja vorem. Mentrestant, es tanca una etapa de 12 anys de treball, en bona part dels quals vaig col·laborar amb entusiasme. L'estiu de 1996 a penes tres persones carregàvem amb la mudança des de l'antiga oficina, i traslladàvem els trastos cap al nou local del carrer Elda, al popular barri del Pla. S'obria una nova etapa per al nacionalisme a Alacant però també al País Valencià, amb la inauguració formal en gener de 1997. El Casal d'Alacant era la primera seu pública, que no oficina, del nacionalisme: un local cultural, on fer xarrades, exposicions, reunions, teatre, música. El Casal significà un pas endavant per a tot el moviment alternatiu de la ciutat, que no disposava de locals propis i oberts on desenvolupar aquestes activitats.

Només Esquerra Unida, la CNT i els jesuïtes del Centre Loiola disposaven d'espais públics. Ràpidament el Casal reactivà l'associacionisme i la trista vida cultural de la ciutat, amb una programació estable i de qualitat. A més, serví per implicar el Casal en les lluites populars de la ciutat. Deixàvem de ser "los del valenciano" per a passar a ser un subjecte polític reconegut.

Però el tancament del Casal d'Alacant no és només la fi d'una etapa, sinó la crònica d'una mort anunciada. La major part dels Casals, llevat d'alguna excepció honrosa, no funcionen, i en aquests 12 anys de camí se n'han tancat una bona pila. Alacant no ha estat una excepció; a les errades que vam cometre els que participàvem en la seua gestió, es va unir l'abandonament de la direcció d'Acció Cultural. I quan aquesta va intervenir, en maig de 2006, ho va fer donant un colp de puny damunt la taula: va expulsar a 3 de les 5 persones que formàvem part de la Junta Gestora, les úniques a més que no érem assalariades de la casa. Era evident que, per als capitostos, distorsionàvem la imatge moderada, "cívica", cultureta i complaent del Casal que des de València es volia donar davant d'alguns estaments de la ciutat: Universitat, intel·lectualets, progressia variopinta; en definitiva, fora radicals, i benvinguts buròcrates i amics de les institucions. Aquest ha estat el si del Casal en els darrers dos anys, i el tancament d'un local que poca gent usava diàriament ha estat el darrer capítol.

Anuncien l'obertura d'un nou local. Esperem que siga cert, i que siga encara millor que l'antic. Que torne a il·lusionar; que torne a ser un focus de creativitat; que torne a unir i a mobilitzar; la cultura catalana en Alacant ho necessita.

DEL 24 DE MARÇ AL 6 D’ABRIL DE 2009 L’ACCENT 150

COL·LABORACIÓ

MONTSERRAT VINYETS *

Les ARE i el fracàs de l’urbanisme a casa nostra

Sens dubte,la política urbanística dels últims trenta anys a casa nostra ha estat un fracàs.

De cap manera s'ha aconseguit que la col·lectivitat gaudís de les plusvàlues generades pels processos urbanitzadors sinó que l'urbanisme ha estat sempre al servei dels promotors immobiliaris que s'han enriquit enormement i han acabat determinant els tipus de creixements de la majoria de viles i ciutats.

Per una banda, els ajuntaments, sense recursos econòmics per la seva submissió a la Ley de haciendas locales, han apostat per l'urbanisme desenfrenat per aconseguir així l'entrada de taxes derivades de la construcció i per vendre's les parcel·les municipals resultants d'aquests processos. Per l'altra, la Generalitat s'ha mostrat totalment absent i l'Incasòl, ens depenent de la Generalitat, totalment inoperatiu. Com a conclusió, n'ha resultat un territori trinxat i sense disponibilitat per donar resposta a les necessitats d'habitatge de la majoria de la població.

En el marc d'aquest escenari desolador, sense cap mena de voluntat per apostar per un nou urbanisme sinó amb clares finalitats propagandístiques -un mes abans d'unes eleccions autonòmiques-, el Conseller Nadal impulsa l'octubre de 2007 la creació de les anomenades àrees residencials estratègiques (ARE), sectors escollits per la Generalitat per ser urbanitzats en diversos municipis catalans amb el benentès que, en aquests nous desenvolupaments, que poden recaure tant en sòl urbanitzable com no urbanitzable, el 50% dels habitatges han de ser de protecció oficial (com si els habitatges de protecció oficial servissin per solucionar la problemàtica de l'habitatge, uns pisos caríssims que normalment queden sense adjudicar!)

La creació de les ARE es fa per Decret Llei -figura jurídica destinada als casos "d'extraordinària i urgent necessitat" (com si la problemàtica de l'habitatge fos d'ahir i no derivada d'anys d'incompetència de governs convergents i socialistes!)- cosa que habilitaria el Govern a saltar-se els tràmits parlamentaris previstos per la majoria de lleis i imposar creixements urbanístics als municipis catalans de forma accelerada i al marge de cap debat global pel que fa al model d'ordenació del territori. La justificació per la creació de les ARE és única: fer front al dèficit d'habitatge que pateixen els ciutadans. Segons la Generalitat, cal fer més habitatge assequible i per fer més habitatge assequible, cal que hi hagi més sòl classificat com

L’ACCENT és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans.

Número 150.Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.

Redacció València: Carrer Maldonado, 46 baixos, 46001 València Redacció Barcelona: Carrer Tordera 34 baixos, 08012 Barcelona Adreça electrònica: ppcc@laccent.cat Subscripcions: 646 98 16 97 Distribució: 615 54 47 15 Publicitat: 616 07 33 28. Consell de Redacció. Coordinació: Laia Altarriba, Andreu

a residencial.

Aquest raonament, també utilitzat pel Partit Popular per aprovar la llei estatal del sòl del 98, s'ha demostrat totalment fals doncs és innegable que ningú pot afirmar que en els últims deu anys, amb l'ampliació de nous espais a urbanitzar, el preu de l'habitatge hagi baixat -essent-ne el tripartit clarament coneixedors.

Fa uns dies, el conseller Nadal ha aprovat definitivament 68 ARE que afecten a 60 municipis catalans i que suposaran la construcció de 69.523 pisos en un total de 1.164 hectàrees, sense perjudici, tal i com ha dit expressament la Generalitat, del desenvolupament futur de nous sectors. Avui, i malgrat l'innegable impacte a tots els nivells que pot tenir la construcció de 69.523 habitatges, encara són totalment desconeguts quins criteris s'han utilitzat per la localització de les ARE al llarg del territori i per fixar aquestes necessitats d'habitatge -només cal consultar l'Idescat i veure la infinitat de pisos buits que hi ha als municipis catalans.

Avui, la Generalitat encara no ha fet públics els estudis que diu tenir per avalar la localització de les ARE. Avui, la Generalitat encara no ha contestat la demanda d'informació feta des de la comissió de juristes de la CUP. Les necessitats de qui?

Tant per les CUP com per altres moviments socials, el més irritant amb relació a les ARE és voler-les justificar com a mesura per fer front al dèficit d'habitatge dels ciutadans. Si la Generalitat volia fer mesures per ajudar les grans immobiliàries del sector que al 2007 ja començaven a notar l'alentiment del mercat immobiliari i a interessar-se per la construcció d'habitatge protegit i pels ajuts públics que se'ls concedeix, ho Ginés, Aure Silvestre i Arnau Urgell. Països Catalans: Joan Buades,Martí Cirici,Guillem Colom,Laia Creus, Pep Giner,Andrés González,Irene Jaume,Pere Habet, Francesc Miralles,Miquel Serra,Aure Silvestre, Arnau Urgell i Bel Zaballa. Opinió: Joan Teran. Economia: Àlex Tisminetzky. Internacional: Ausiàs Alminyana, Laia Altarriba,Marc Lamarca i Manel López.CCultura: Joan Ballester,Joan Sebastià Colomer,Jordi Garrigós, Aurora Mora,Felip Pineda,Hèctor Serra,Josep Maria Soler, Pau Tobar. Correcció: Mercè Mauri. Edició gràfica: Andreu Ginés.CCoordinació gràfica: Oriol Clavera. Il·lustracions: Joan Carbonell, Roger Ferriols. Distribució: Guillem Romero Senent. Han col·laborat en aquest número: Abel Caldera, David Caño, Marco Laurenzano, Aida Morales, Aquil·les Rubio, Montserrat Vinyets, Àlvar Kuehn

havia d'haver dit pel seu nom. A ningú li hagués estranyat per ser una mesura continuista. Darrere de les ARE hi ha la continuació d'una política urbanística basada en un model de construcció completament insostenible a nivell mediambiental, de mobilitat, energètic i social i no la voluntat de combatre la impossibilitat d'accedir a l'habitatge.

De fet, a l'última nota de premsa del Departament de Política Territorial no s'amaga la vertadera voluntat política que hi ha darrera de les ARE. S'hi diu textualment: "les ARE són una mesura anticíclica que permetrà oferir habitatges i urbanitzar aquests sectors per fases segons els necessitats del moment". La pregunta és: si justifiquen la creació de les ARE per la urgència de la problemàtica de l'habitatge d'avui dia, com és que ara parlen d'urbanitzar per fases segons les necessitats del moment?

Les necessitats de qui? Dels sense sostre, de les persones immigrades, dels joves, dels avis que existeixen ara mateix o bé les necessitats dels promotors immobiliaris? Com satisfaran les necessitats dels sense sostre amb habitatges de protecció oficial a 300.000 euros? Les seves necessitats, són les que es deixaran per més endavant?

Des de les CUP, s'ha treballat amb especial atenció l'oposició a les àrees residencials estratègiques, tant a nivell agitatiu com a nivell institucional, amb la idea bàsica d'evidenciar una oposició frontal a aquest model de creixement desenfrenat i aquesta política de submissió als lobbys empresarials. Des de la perspectiva estrictament jurídica, de la mateixa manera que en el seu moment ja es va impugnar l'aprovació inicial de totes les ARE del territori, en els propers dies des de la comissió de juristes de la CUP, s'impugnaran les aprovacions definitives que el Conseller Nadal acaba de fer públiques. I és que no només a nivell polític sinó que també a nivell tècnicojurídic les CUP tenen innumerables arguments per combatre les ARE. Imposició a l'autonomia municipal

Malgrat ser les ARES una imposició de la Generalitat en una matèria fins ara de competència municipal, les raons per la que molts ajuntaments no s'hi ha oposat han estat bàsicament, i al marge de la genèrica de no portar els ajuntaments governats pel tripartit la

contrària als seus parteners de la Generalitat, dues: la primera, perquè el Decret de les ARE no diu en cap moment que les actuacions es portaran a terme d'acord amb els respectius ajuntaments sinó que únicament diu que els consistoris "hauran de ser consultats". Per aquest fet, i després de les visites informals de la Generalitat, molts ajuntaments han apostat pel "si els de la Generalitat ho han de tirar endavant, almenys que estiguem al cas del procés que segueixen". Han apostat per no denunciar la invasió de l'autonomia local a l'hora de configurar el model de poble que es vol i no denunciar la negació de la participació de veïns i veïnes en els processos de presa de decisions en matèria urbanística. L'altre motiu és més pervers: amb cada ARE, la Generalitat promet el desenvolupament d'algun servei públic, normalment reivindicat de forma històrica al municipi. Per exemple, l'ARE de Valls porta lligada la promesa de construcció d'un museu casteller, el de Sant Celoni un nou hospital, etc. D'aquesta manera, el tripartit aconsegueix que dir no a l'ARE sigui dir no a serveis pel municipi i això és extremadament greu: condicionar macrodesenvolupaments urbanístics a la possibilitat de tenir o no determinats serveis socials als que, pel fet de ser ciutadans, s'hauria de tenir dret.

A data d'avui, no consten aprovades les ARE que afectaven als municipis de Berga, Manlleu, Tona, Banyoles, Ripoll, Torroella de Montgrí (Sector Casanova), Vidreres, Sort, Cambrils i Montblanc ni les ARE dels municipis del Vallès Oriental ni de l'Alt Penedès-Garraf.

Projectes que corresponen a municipis que, d'una manera o altra, han fet visible la seva oposició a la seva execució.

La Generalitat però, ja ha comunicat que la seva no aprovació només és temporal i que per tant, no descarta tirarles endavant en un futur. Amb aquesta posició, la Generalitat referma la seva idea de prescindir, en la seva presa de decisions, dels ajuntaments afectats.

El cas de Sant Celoni

Per exemple, en el cas concret de l'ARE de Sant Celoni, inclosa dins el Pla Director del Vallès Oriental, el resultat del referèndum del 25 de gener de 2008, amb una participació del 30,03% (4.118 veins) i on 2.838 celonins i celonines van mostrar la seva oposició frontal a l'ARE, la Generalitat ha optat, no pas per pronunciar-se obertament sobre el cas concret de Sant Celoni i l'existència i resultat del referèndum sinó per paralitzar tot el conjunt d'ARE del Vallès Oriental i comunicar, a través d'una sòbria nota de premsa que "les AREs del Vallès Oriental es portaran a aprovació més endavant perquè falten informes".

Això què vol dir? El secretisme, les actuacions poc clares i transparents i la submissió a interessos immobiliaris, continuen inspirant la línia d'actuació de la Generalitat en aquesta matèria, mostrant una absoluta falta de consideració dels moviments que volen fer front, d'una vegada per totes, a la política dels "nyaps urbanístics". * Regidora de la CUP de Sant Celoni

OPINIÓ 03

L’ACCENT 150 DEL 24 DE MARÇ AL 6 D’ABRIL DE 2009

DAVID CAÑO*

COL·LABORACIÓ E D I T O R I A L

Com un sospir (per una vaga global i indefinida) Eren joves quan van aprendre el significat del compromís, la implicació no sempre donava els fruits desitjables però la coherència els reconfortava fent-los creure atemporals i rebels.

Qualsevol proposta de canvi passava, indubtablement, per la formació; la construcció sobre la ruïna de les velles estructures destruïdes, per això es van fer companys i reivindicaren els bons mestres, aquells que no s'amagaven dins les quatre parets fosques de l'autoritarisme i l'adoctrinament. Se sabien lliures i pretenien trencar les cadenes jeràrquiques dels vicis antics, dels interessos antics, renegaven dels mites salvadors organitzats en avantguardes clandestines i prepotents, de l'entrada triomfal a les pàgines de la història que desconstruïen. Només creien en la lucidesa del dubte, en la crítica permanent, per això defensaven l'acció quotidiana, l'argumentació compartida, la potencialitat del procés com a canvi; era la pandèmia alliberadora i s'infiltraren a l'escola, al taller, a la fàbrica o a l'hospital; se sentien companys en la lluita per l'abolició del domini, en la denúncia de la repressió dels desitjos i els seus somnis, en la condemna a la mutilació de l'esperança. Res no tornaria a ser

seus actes, lluny de l'egocentrisme i la por.

igual, era el judici públic a l'opressió -amb totes les seves màscares i

“Res no tornaria ser igual,era el judici públic a l'opressió”

La por és una radiografia penjada a les sales blanques de les causes perdudes, un mirall on aturar-te i observar el teu voltant, quin és l'esperit de la derrota si estem condemnats a no trobar-nos? Fugen les promeses d'aquella tarda inevitable en la violència d'aquest present sense possibilitats, és l'orgull dels mediocres i la seva burocràcia, la promoció dels miserables, el triomf de la imposició de la rutina, la privatització de la ingenuïtat. Avui, totes les converses parlen de guanys econòmics i les aules empeltades s'han marcit amb la pedagogia dels gestors, la cultura de la subordinació, la irracionalitat de la segregació per múltiples raons, l'èmfasi en les potencialitats d'adaptació i obediència. Què entenem per educació quan l'avaluació només parla de xifres?

Classificarem l'inclassificable en el rànquing de les competències dels competitius incompetents i en farem estudis extensos que també classificarem.

Més enllà del miratge, només porres, desolació i cendra.

eufemismes-, la fi de la plusvàlua de l'acotament, es volien imprescindibles en la justa mesura dels

Escrit a la ciutat dels Au va lladres!

(Vers extret del poemari UH d'Enric Casasses)

LA VEU DELS LECTORS I LECTORES

Persona non grata El propassat novembre, el professorat de l'institut Las Norias de Monfort del Cid, a la comarca del Vinalopó Mitjà, va aprovar enganxar, en la placa on hi figura el nom del centre, la fotografia del conseller d'Educació de la Generalitat Valenciana, el senyor Alejandro Font de Mora, cap per avall, amb el text, en català i anglés, declarant-lo persona non grata.

El director de l'institut, José Luís Santiago, ha pogut comprovar personalment com les gasta el conseller. Acaben de comunicar-li que li han obert un expedient disciplinari , tot i especificant que es tracta d'una falta greu pel tracte de desconsideració contra un superior i "per mantindre, autoritzar i no retirar una fotografia denigrant del conseller i permetre la seua difusió en una revista." Com ho veieu? Visca la llibertat d'expressió! Fa uns dies el claustre del professorat decidia, per no agreujar encara més l'expe-

dient obert al director, retirar la fotografia.

No és la primera vegada que Alejandro Font de Mora es posa nerviós i, manu militari, seguint l'estratègia d’ordeno y mando que tant ens recorda la dictadura franquista, obri un expedient, sense tremolar-li la mà, a un professional de l'ensenyament. El PP té el propòsit d'enfonsar l'ensenyament públic al País Valencià al preu que siga i, a hores d'ara, sembla que se'n surt prou bé. El conseller Font de Mora, amb

mà de ferro i esperit inquisitorial no està disposat a deixar-ne passar ni una.

Al museu de l'Almodí Felip V penja cap per avall per haver incendiat Xàtiva. Per a una gran part de la comunitat educativa valenciana el conseller Font de Mora és una mena de Felip V que ha aconseguit escalfar i encendre un sistema educatiu que és com una falla: de pedra cartó, provisional, tot façana, ple de forats i pedaços i on s'indulten els ninots.

Vicent Luna i Sirera, Alcoi

Corrupció feta a mida És evident que la trama valenciana del cas "Gurtel" no es circumscriu als 30.000 euros en vestits que dirigents del Partit Popular del País Valencià van obtenir com a regal de l'entramat empresarial d'Orange Market. Parem atenció, i fixem les coses en els seus justs termes.

Aquesta part, la de les confeccions, de ben segur que és la més mediàtica, però només pels seus implicats, entre ells el mateix president de la Generalitat Valenciana, Francesc Camps, i el seu segon al capdavant dels populars valencians, Ricardo Costa. La part del modista, la presa de mides a l'Hotel Ritz o les anades i vingudes dels patrons és la més sucosa del cas, però només perquè evidencia la part més cutre de la classe política que ens governa i perquè retrata a la perfecció tota la seua misèria moral, amb unes actuacions que s'emparen en l'absoluta sensació d'impunitat: un terme, per cert, que el Partit Popular del País Valencià coneix molt bé. Però en política, de vegades, tot té un límit, i al final la brutícia, per molt que s'intente amagar baix les catifes, acaba sortint a la llum. I és en eixos moments quan es produeix el trencament de l'autoconfiança, el moment en què al polític se li comença a desmuntar la bastida de l'autosuficiència. El forat que neix del primer dubte, quan no s'està segur del tot de saber si per fi s'ha estat enxampat o encara hi ha temps per a l'escapatòria. I aquesta vegada, l'escena del pànic ens la va regalar un protagonista de luxe, el mateix president Camps quan, en telefonar des del seu mòbil personal a un altre dels implicats en la trama, el seu sastre, mentre aquest declarava a la comissaria, es va acabar per retratar de manera definitiva. A partir d'eixe moment, el silenci per resposta. Ací no ha passat res. El principal partit de l'oposició parlamentària que no reacciona perquè sap que també té molt a callar i la primera notícia a Canal 9 sobre la imputació del president de la Generalitat arriba el minut 26 del telenotícies.

El diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans ens diu que el mot suborn, és "allò amb què se suborna", i subornar és "induir amb una recompensa, amb un esquer, a fer alguna cosa contrària a un deure". Evidentment, els vestits de Camps i companyia no representen aquest objecte de suborn. Les confeccions de Milano i Forever Youg no representen altra cosa que la propina final, el toc d'atenció personal a un negoci preferent i de més alta volada que uns simples 30.000 euros.

En realitat, el que hi ha al darrere del cas Gürtel, almenys pel que sabem a hores d'ara, no és un cas d'enriquiment personal, sinó és un clar cas de finançament irregular d'un partit polític com a conseqüència d'exercir el govern institucional. El més escandalós de la documentació trobada al pis franc de la xarxa muntada per l'empresari Francisco Correa no són les proves dels regals dels vestits, sinó la col·lecció de quaderns on hi ha anotada tota una comptabilitat oculta, i no declarada enlloc, amb diverses d'entrades i eixides de diners, entre les quals una liquidació d'alguns centenars de milers d'euros a un tal "pp vlnc", a canvi de gestionar alguns dels esdeveniments als quals ens té tant acostumada l'administració valenciana. Una gestió treballada a colp de talonari, realitzada a l'esquena dels interessos reals dels ciutadans, i sobre la qual, a més, la majoria de vegades no es projecta cap tipus de control polític ni pressupostari. Una situació, per tant, que s'ajusta a la perfecció a la mida de fer política dels populars valencians i, per extensió, de la resta de la classe política.

EL MIRADOR BLOCAIRE LAIA ALTARRIBA I PIGUILLEM

Els altres periodistes de 1939

Fa dos mesos, coincidint amb el setantè aniversari de l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona, el Col·legi de Periodistes de Barcelona acollia l'entrega de la Medalla a Mèrit del Treball a Carlos Sentís. Aquest periodista té una llarga trajectòria, que va començar durant la República, i que

durant la guerra el va convertir en espia per Franco al servei de Cambó.

Més tard va tenir responsabilitats dins de mitjans del règim (va ser director de l'agència EFE). Va arribar la transició, i va canviar de jaqueta, però mai s'ha retractat de la seva implicació activa en el franquisme. És per això

que el Grup de Periodistes Ramon Barnils i altres professionals del sector van manifestar-se contra l'entrega d'una medalla que premiava la seva trajectòria. Alguns articulistes, però, van córrer a defensar Sentís i a presentar la seva actitud el 1939 com a inevitable.

Aquest dimecres 25 de març, el mateix Grup Barnils ha organitzat un acte al Col·legi de Periodistes per home-

natjar tots aquells periodistes que no es van voler acomodar en el franquisme i que van seguir compromesos amb la llibertat i la justícia. Molts van marxar a l'exili, d'altres van ser silenciats i alguns van ser afusellats. Com el gironí Carles Rahola, que era executat el 15 de març de 1939 i que, evidentment, no podrà ser present a l'homenatge.

Mentrestant, el senyor Sentís pot anar recollint medalles alegrement.

DEL 24 DE MARÇ AL 6 D’ABRIL DE 2009 L’ACCENT 150

04PAÏSOS CATALANS

Ben vestits a l'espera de les eleccions europees

El PP valencià confia que les eleccions europees puguen rellançar a Camps, contraposant el suport electoral a les acusacions de corrupció

A. GINÉS I SÀNCHEZ VALÈNCIA

Les eleccions europees del proper juny seran una prova de foc per al Partit Popular del País Valencià.Així,per bé que no es pot predir quina serà l'evolució del procés judicial que afecta diversos alts càrrecs del partit -entre ells el mateix president de la Generalitat valenciana-, el PP ha engegat ja la maquinària electoral per intentar que les urnes els indulten si és que la justícia no ho fa abans. La seua convicció l'ha expressada Ricardo Costa,número 2 del PP valencià i un dels dirigents implicats en el "cas gürtel," quan ha assegurat que "els valencians són madurs electoralment i donaran prioritat a la defensa dels interesso de la Comunitat Valenciana sobre altres qüestions".

La campanya electoral ha de servir fonamentalment per rellançar la imatge de Francesc Camps, a qui, fins l'aparició del "cas gürtel", se l'augurava una pròspera trajectòria dins el PP estatals. Camps, com altres dirigents del PP valencià, està a l'ull de mira de la justícia des del 31 de gener passat, després que arribaren a l'Audiència Nacional espanyola unes converses compro-

“El sastre José Tomàs ha esdevingut l’enemic número u del PP valencià”

Francesc Camps, rodejat d’empresaris en un dels actes per mostrar-li suport després del destapament del “cas Gürtel”

José Tomàs ha explicat com el mateix dia que estava citat a l'Audiència Nacional espanyola rebé diverses trucades de Francesc Camps, mostrant-se nerviós i preocupat pels esdeveniments.

Davant les acusacions, el PP ha sigut incapaç de presentar cap prova que les puga desmentir, però en canvi, ha començat una fustigació contra el sastre. D'una banda, el mateix Camps l'ha denunciat per revelació de secrets de sumari, mentre que el seu antic amo, Eduardo Hinojosa, l'ha denunciat per

La trama del sastre

Segons les diligències judicials, el president valencià, així com Ricard Costa, reberen vestits d'alta costura de la mà de l'entramat de Francisco Correa, suposadament a canvi de contractes milionaris de l'administració. El sastre que confeccionà els vestits per als dos polítics és José Tomàs, qui, d'ençà l'esclat del cas, ha passat de ser amic a enemic número u. A la seua compareixença José Tomàs va declarar que havia confeccionat vestits per a ambdós polítics però que mai va veure que en pagaren cap. En declaracions posteriors,

Banys de masses

L'estratègia de desprestigi de l'intermediari (siga la prova judicial o la mateixa justícia) ha vingut acompanyada d'una campanya populista intensa per a la qual, les festes de Falles i de la Magdalena han sigut un escenari ideal. Tant Castelló de la Plana com València, en els seus actes festius, han

vist circular gran nombre de càrrecs del PP tant autonòmics com estatals.

Així, per la balconada de l'Ajuntament de València ha passat, entre altres, Mariano Rajoy que ha escenificat d'aquesta manera el suport de tot el partit al president acusat. Mentre que a Castelló de la Plana, Camps assistí a la tradicional romeria a la Magdalena acompanyat d'Alejandro Font de Mora i Vicent Rambla. Tots tres hagueren d'escoltar els crits d'alguns ciutadans que reclamaven "Trajes para todos!"

Competències ALVAR KUEHN VALÈNCIA

El 16 de març passat, el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià rebia les cinc caixes de documents procedents del jutjat central número 5 de l'Audiència Nacional relacionades amb el "cas Gürtel". Allí estan els documents que relacionen els dos aforats valencians, el president de la Generalitat, Francesc Camps, a qui acusa de rebre 12.783 euros en roba a canvi d'adjudicacions per valor de quatre milions,i al portaveu del PP a Les Corts, Ricardo Costa.

En dos actes dictats el passat 5 de març, Garzón es va inhibir de la causa en trobar indicis de responsabilitat penal en cinc aforats del PP. A la causa estan imputades 45 persones, ex alcaldes, regidors... De moment el cas es troba a les Diligències prèvies, a l'espera d'acceptació dels magistrats del TSJ de València i Madrid.

El problema que es planteja és de competències: suposant que fóra impossible separar un cas d'un altre, hauria d'encarregar-se només un jutge.

Segons l'acte de Garzón, el PP valencià podria haver-se finançat irregularment a través de tres partides; una entrada de 420.000 euros per adjudicacions falsejades; una partida de 15.000 euros d'Orange Market, una de les empreses investigades i, en tercer lloc, unes despeses d'organització del darrer Congrés del PP a València l'any 2002 amb 150.000 euros pagats fora de control fiscal i en efectiu.

El problema d’aquesta “corrupció legal” és que ho acaba pagant el personatge espavilat de torn i no se soluciona el problema real de fons.

L’APUNT

Les proves contra el president valencià A. GINÉS I SÀNCHEZ VALÈNCIA

meses que havia obtingut la brigada de delictes econòmics de la policia espanyola: en concret, Isabel Jordán, una de les empresàries detingudes, havia explicat pel seu telèfon punxat que "Hemos pagado incluso 30.000 euros de una tienda que se llama Milano para los trajes del presidente Camps. Te lo digo así abiertamente. Vamos que tengo yo la factura. Que la he pagado yo".

A banda del president de la Generalitat valenciana hi ha implicats en el "cas Gürtel" el número dos del PP valencià, Ricard Costa, Víctor Campos, exvicepresident del Consell i Rafael Betoret, excap del gabinet de la Conselleria de Turisme.

falsificació documental, en referència a les factures incloses en el sumari que impliquen a Camps i Costa.

OPINIÓ

Enregistraments Un exregidor del PP de la localitat madrilenya de Majadahonda que havia treballat per a Francisco Correa havia enregistrat converses amb els directiu de la trama que presentà juntament amb la denúncia a la Fiscalia Anticorrupció. Entre elles hi havia les d'Isabel Jordán que reconeixia haver pagat els vestits del president Camps. La investigació ha establert la correspondència d'aquestes converses amb la comptabilitat d'empreses de l'entramat, com ara Easy Concept, on consta un apunt de 63.220 "d'entrades i eixides de Milano", la botiga de roba on presumptament Camps es va fer el vestit.

Factures Hi ha factures de Milano i de Forever Young que es corresponen amb les sospites de suborn. D'una banda, els pagaments de principis de 2006 a comptes d'Orange Market a la botiga Milano per a vestuari per a Camps. I de l'altra banda, pagaments a Forever Young per la compra de roba per a Camps (5.393 euros), Pedro García (3.284), Rafael Betoret (6.700), Ricardo Costa (4.925), Álvaro Pérez (5.798), Pablo Crespo (4.578). El pagament es féu amb transferències bancàries i xecs de Servimadrid i Diseño Asimétrico (ambdues de la trama Correa).

“No hi ha un únic indici contra Francisco Camps, sinó diverses proves comprometedores”

Telèfons punxats

Declaracions del sastre José Tomás

El jutge Garzón ordenà diverses escoltes telefòniques que revelaren que Álvaro Pérez feia gestions, en ocasions privades, per a Camps i Ricard Costa.

Al seu escrit presentat al servei de conciliació i arbitratge arran de l'acomiadament, José Tomàs assenyala: “A través de los directivos de Orange Market [...] entré

Camps encara no ha respost ni a ls jutges ni a la premsa

en contacto profesional con altos cargos de la Administración valenciana, y así confeccioné trajes para varios, entre otros, el presidente de la Comunidad de Valencia, Francisco Camps. Cada varios meses, y siguiendo la práctica habitual con clientes importantes, una persona de Orange Market se ponía en contacto con el responsable de facturación de la empresa y cuadraba los vales pendientes, que eran abonados por Orange Market mediante transferencias banca-

rias y, en algún caso, mediante pago en efectivo”. Davant del jutge, el sastre explica: “Camps es el destinatario de otras compras en 2008 pagadas mediante transferencia bancaria de 4.040 euros de la empresa Orange Market a cuyo nombre se realizó también la factura . Cinco pantalones, un cinturón de piel, una deportiva, una chaqueta austriaca, una americana sport, una deportiva barbour y una chaqueta fantasía por 2.689 euros”.

L’ACCENT 150 DEL 24 DE MARÇ AL 6 D’ABRIL DE 2009

PAïSOS CATALANS 05

“A la pràctica, la instal·lació de càmeres a les comissaries ha estat un bluf mediàtic” ENTREVISTA Entrevista a Ramón Piqué, portaveu de l’Associació Contra la Tortura

Ramon Piqué és portaveu de l'Associació Memòria Contra la Tortura,una de les entitats que formen part de CoordinaIgor Portu després de passar per la incomunicació de la Llei Antiterrorista

Les entitats contra la tortura reclamen ser presents en els mecanismes de prevenció LAIA ALTARRIBA BARCELONA Les entitats que treballen des de fa anys per la prevenció de la tortura celebren que el Síndic de Greuges principatí hagi impulsat una llei per adoptar mecanismes que evitin que cap persona detinguda o empresonada pugui patir tortura ni maltractaments,i que s'estigui debatent al Parlament de Catalunya.Però alhora alerten com s'està plantejant.És una de les principals conclusions de les Terceres Jornades sobre la Prevenció de la Tortura, celebrades el 13 i 14 de març a Barcelona.

La Coordinadora per la Prevenció de la Tortura (que és d'àmbit estatal i ha organitzat les Jornades) lamenta que en el debat parlamentari fins ara "no s'ha produït cap debat obert amb la societat civil, tal com apunten les Directius del Subcomitè per la Prevenció de la Tortura de l'ONU, i que la proposta, ara per ara, no garanteix el paper actiu de les organitzacions de la societat civil que des de fa anys treballen pels drets humans i, de manera específica, per l'eradicació de la tortura".

Actualment, l'ONU disposa d'un instrument de lluita contra la tortura que preveu l'anomenat Protocol Facultatiu. L'organisme internacional ha elaborat unes directrius preliminars per a l'establiment de mecanismes de prevenció per tal que els estats els incorporin a la seva legislació i a les seves pràctiques. Segons l'ONU, els estats (o comunitats autònomes) han de crear aquests instruments "seguint un procés públic, inclusiu i transparent que inclogui la societat civil, i en el supòsit d'optar per un òrgan ja exis-

tent, el tema haurà de ser tractat de manera pública a través d'un debat amb intervenció de la societat civil".

Pels organitzadors de les Jornades a Barcelona, és molt important que la societat civil tingui "un paper vigilant en la prevenció de la tortura en els

“Les conclusions de les jornades assenyalen la poca sensibilitat de la Justícia en els casos de tortura” àmbit de la migració, presons, menors i d'altres situacions de privació de llibertat, tot i els obstacles, desqualificacions i denúncies que les organitzacions de defensa dels drets humans es troben per desenvolupar la seva tasca". I precisament el que troben a faltar és que se les està excloent d'aquest procés al Principat de Catalunya.

La Justícia com a obstacle per la prevenció

En les conclusions de les Jornades, els assistents van coincidir a destacar que un dels punts foscos a l'hora de prevenir la tortura és l'Administració de Justícia: "Pel que fa a l'àmbit judicial, volem destacar la poca sensibilitat dels diferents estaments professionals a l'hora de tractar els casos de tortura.

És especialment preocupant la passivitat de jutges i fiscals en els casos de denúncia per tortura, sobretot en el marc de la lluita antiterrorista i en l'aplicació de la incomunicació a les persones detingudes. En aquest sentit, demanem un major rigor per part de la judicatura i la fiscalia a l'hora de fer front a les denúncies per tortura".

Ponents internacionals

Entre els ponents que van participar als dos dies de debats hi havia representants de les diverses entitats que treballen per la prevenció d'aquestes pràctiques a l'Estat, representants de l'Administració autonòmica catalana i també algunes veus internacionals.

De l'ONU hi va participar Silvia Casale, expresidenta del Subcomitè per la Prevenció de la Tortura de l'entitat internacional, i del continent europeu hi va assistir Mauro Palma, president del Comitè per la Prevenció de la Tortura del Consell d'Europa.

Fins a 140 persones van assistir a les jornades. Moltes eren estudiants o activistes vinculades a les organitzacions de lluita contra la tortura i els maltractaments, però també hi havia mestres i juristes.

Una desena d'entitats catalanes formen part de la Coordinadora estatal per la Prevenció de la Tortura. Entre aquestes destaquen l'Acció dels Cristians per l'Abolició de la Tortura, Alerta Solidària, l'Associació Memòria Contra la Tortura, la Comissió de Defensa del Col·legi d'Advocats de Barcelona, l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la UB o Rescat.

A les resolucions de les Jornades dieu que, per part del "Parlament de Catalunya, volem constatar que fins ara no s'ha produït cap debat obert amb la societat civil". Quines possibilitats hi ha que canvii aquesta actitud?

Pensem que a hores d'ara és difícil que aquest debat es produeixi si tenim en compte el temps que ha passat des que la Coordinadora per la Prevenció de la Tortura (CPT) catalana va fer pública la seva proposta, ara farà dos anys. La proposta de designació del Síndic de Greuges com a mecanisme per la prevenció de la tortura és un fet irreversible. La CPT, a través de les Terceres Jornades per la Prevenció de la Tortura, vol aprofitar la conjuntura parlamentària de debat de la nova llei del Síndic per a fer conèixer la seva posició, ja que som conscients del potencial d'aquest mecanisme, i del perill que sigui devaluat i esdevingui una eina inútil per la prevenció de la tortura.

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ

Ser subscripor de L’ACCENT et perTELF.& ADREÇA ELECTR. met rebre a casa cada quinze dies la publicació i col·laborar amb el TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ TRIMESTRAL (12 EUROS) SEMESTRAL (24 EUROS) projecte d’informació popular i compromes amb la realitat dels Paï- Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C.Maldonado, 46 baixos, 46001 València // L’ACCENT, Tordera 34 baixos, 08012 Barcelona // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a subscripcions@laccent.cat sos Catalans

ben importants dificultats internes, de forta resistència dins dels cossos policials, que tot i que puguem pensar que hi ha una certa voluntat política de posar fre als maltractaments, a la pràctica només ha significat un bluf mediàtic. La prova la tenim en les xifres de denúncies corresponents a Catalunya l'any 2008, que passen del mig centenar, o les càrregues policials contra els estudiants el passat dia 18 de març.

“Som conscients del potencial del mecanisme de prevenció de la tortura i del perill que sigui devaluat”

Quina és l'actitud del Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya pel que fa a l'aplicació d'aquestes directius?

El Departament d'Interior ha aplicat algunes de les recomanacions que el Relator sobre la Tortura de l'ONU l'any 2003 va fer públiques, com ara la instal·lació de càmeres en algunes comissaries dels Mossos d'Esquadra. Però des de la CPT sempre hem manifestat que aquesta mesura és del tot insuficient, sobretot pel nombre d'espais morts existents durant un procés de detenció (trasllats, passadissos, zones exteriors, etc). D'altra banda es perce-

Les jornades han tingut molt poca repercussió en la premsa. Com valoreu aquest silenci mediàtic?

Generalment la premsa a l'hora d'abordar temes com la tortura destaca pel seu tractament més sensacionalista. Els interessa sobretot el titular, el nombre de denúncies per tortura, i enguany, tot i la presència a les jornades del president del Comitè Contra la Tortura del Consell d'Europa i de l'expresidenta del Subcomitè per la Prevenció de la Tortura de l'ONU, els mitjans que s'han fet ressò ho han fet ressaltant la reducció del nombre de denúncies en relació a l'any anterior.

Però no han mostrat massa interès en recollir l'opinió d'aquestes persones en relació a la proposta de mecanisme català de prevenció de la tortura, com tampoc no els ha interessat analitzar amb detall les possibles raons d'aquesta davallada. També és cert que els mitjans responen a criteris d'interès polític i, avui per avui, la majoria de mitjans no qüestionen la proposta de mecanisme de prevenció de la tortura presentada pel tripartit.

“Les càmeres són insuficients ja que queden molts espais morts durant el procés de detenció”

DOMICILIACIÓ BANCÀRIA

NOM i COGNOMS ADREÇA CODI POSTAL i POBLACIÓ

dora per la Prevenció de la Tortura i que han participat en l'organització de les jornades.

NOM DEL TITULAR POBLACIÓ ENTITAT

OFICINA

CONTROL

NÚMERO DE COMPTE

Us prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us SIGNATURA presentarà L’Accent en concepte de subscripció.

06PAïSOS CATALANS

L’APUNT

Hospitalitzen Tomàs Sayes, l'estudiant que porta 30 dies en vaga de fam REDACCIÓ BARCELONA

Tomàs Sayes, l’estudiant de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) que va iniciar una vaga de fam el passat 23 de febrer, segueix ferm, després de 31 dies, en la seva postura de no menjar de manera indefinida fins que les institucions iniciïn un procés de diàleg.

Sayes, en el seu 31è dia de vaga de vam ha estat hospitalitzat ja que el seu estat de salut s'ha agreujat. Segons l'informe que Josep Maria Sans, metge en cap del vaguista, va exposar el passat dijous 19 de març durant la roda de premsa que es va fer a la plaça Universitat moments abans que s’iniciés la manifestació, les conseqüències ja eren irreparables i per això, segons el metge “calia anar amb molta cura i s'havien de fer les coses ben fetes”.

A més , en la darrera roda de premsa d'aquest dilluns, el portaveu del SEPC Arnau Mallol ha anunciat que Sayes deixa de consumir glucosa.

Segons Sans, l'estudiant ha consumit matèria visceral del seu organisme durant els últims dies. El metge ha comentat que “el cos s’ha mantingut estable perquè es consumia glucosa i begudes isotòniques que mantenien els òrgans com el cervell o el fetge actius, i més encara ara, que sense ingerir sucre de manera artificial, tota la glucosa que falti es prendrà del propi cos”.

Sayes, però, està totalment convençut dels motius pels quals ha fet aquesta vaga de fam i, el que segueix lamentant, però, és el fet de que calgui que un estudiant hagi fet una vaga de fam i que fins i tot hagi hagut d'arribar a internar a un hospital per reclamar que les institucions (tant de la universitat com del Govern) es disposin a iniciar un procés de debat amb la comunitat universitària.

MÉS INFO: HTTP://VAGADEFAMPERLAUNIVERSITATPUBLICA.WORDPRESS.COM/

DEL 24 DE MARÇ AL 6 D’ABRIL DE 2009 L’ACCENT 150

Augmenta el pols antiBolonya mentre Saura viu els seus moments més difícils a Interior

El SEPC respon amb la convocatòria d'una vaga general al desallotjament de la UB i les posteriors càrregues policials REDACCIÓ BARCELONA El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) va reaccionar al desallotjament de la tancada de la Universitat de Barcelona (UB) i a la brutalitat policial posterior amb una convocatòria de vaga general a les universitats per aquest dijous 26 de març.

Es manté per tant, el pols contra la implementació de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES) a la qual se li ha afegit una derivada política centrada en el paper del conseller d'Interior, Joan Saura. Malgrat l'allau de peticions de dimissió, en gran part des dels mitjans de comunicació després que una trentena de periodistes resultessin ferits pels Mossos, de moment es manté en el càrrec.

La seqüència dels fets de dimecres és més que coneguda. Desallotjament de matinada del rectorat de la UB, després de quatre mesos d'ocupació. Primeres càrregues a la Gran Via i, posteriorment, als carrers de l'Eixample després que la protesta es traslladés a la seu del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa (DIUE). Al vespre, manifestació multitudinària al centre de la ciutat comtal que va acabar amb unes càrregues duríssimes dels Mossos amb desenes de ferits entre els quals un nen de 10 anys i una trentena de periodistes.

L'endemà el sindicat estudiantil independentista a banda de demanar la depuració de les responsabilitats per les actuacions dels Mossos -que van definir com a "acarnissament"- van centrar les acusacions a la conselleria d'Innovació, Universitats i Recerca. En aquest sentit a banda d'exigir la dimissió del conseller Huguet consideraven imprescindible una posició clara de la comissionada d'Universitats, Blanca Palmada, sobre l'entrada -que darrerament ha esdevingut molt freqüent- de la policia als campus. En un comunicat la comissionada es va limitar limitat a fer una petició de "diàleg" tot i que, després del desallotjament i l'actuació policial posterior, els ponts han quedat bombardejats. El SEPC també va demanar la dimissió del rector de la UB, Dídac Ramírez, que va reconèixer haver trucat als Mossos per demanar al desallotjament així com autoritzar la seva entrada per detenir l'activista anticapitalista, Enric Duran.

Milers d'estudiants van mobilitzar-se dimecres a la nit contra el desallotjament de la UB // FOTO: Miquel Llop

pressing polític i social cap al conseller Saura va augmentar fins a límits, aparentment, insostenibles per la continuïtat del dirigent ecosocialista al capdavant d'Interior. En les primers hores Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) va fer "mutis" mentre part dels socis de govern no desaprofitaven l'ocasió per desgastar un dels consellers més contestats del tripartit. L'única veu discordant entre els ecosocialistes va ser la l'eurodiputat "crític i sobiranista", Raül Romeva, que en un apunt al seu bloc demanava "responsabilitats" per uns fets "que no s'haurien d'haver produït en cap cas".

Esquerra va considerar les càrregues "desproporcionades" i va demanar "assumir responsabilitats si es constataven errors de direcció". Fins i tot el seu president, Joan Puigcercós, va insinuar a Saura que plegués recordant que ell mateix no havia pogut "compatibilitzar Govern i partit".

Els republicans en canvi van cobrir les espatlles a la "seva" conselleria. Van afirmar que l'actuació d'Huguet al capdavant d'Universitats era impecable i recordaven aquella màxima que "més Bolonya és menys Espanya" i que l'EEES és una "magnífica oportunitat". El súmmum dels (des)equilibris el protagonitzava el corrent crític dels republicans, denominat Esquerra Independentista, que mentre demanaven la dimissió de Saura i consideraven que l'actitud d'Huguet "deixava molt que desitjar" el seu candidat a presidir el partit en les primàries, Jaume Renyer, feia una defensa a ultrança de Bolonya i considerava les protestes estudiantils com "l'arrelament a la nostra societat, nacionalment desorientada, d'objectius abstractes i comportaments antide-

“El SEPC va demanar la dimissió d'Huguet i un posicionament clar de Palmada sobre l'entrada dels Mossos als campus”

Pressing a Saura i (des)equilibris al tripartit

Dijous i divendres, els dies immediatament posteriors a les càrregues, el

mocràtics".

Més enllà va anar Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) -soci electoral d'ICV- que va demanar cessaments. Cal recordar que en cada actuació repressiva dels Mossos el partit postcomunista carrega contra la conselleria de Saura però sense que tingui més transcendència. Val a dir que en aquesta ocasió un dels membres del seu Consell Nacional havia resultat ferit.

Curiosament al llarg de la jornada de dijous, en la qual la xarxa i els mitjans van anar plens de declaracions, manifestos, rodes de premsa i teletips, el PSC no va badar boca. De nou va utilitzar la tàctica de deixar que els seus socis "minoritaris" es barallessin per tal que tot continuï igual i que la batalla postincidents emmascarés al màxim altres temes candents de les seves conselleries (vaga de mestres, SEAT, MAT i finançament). En aquest sentit, no va ser fins diumenge que el president Montilla va parlar per defensar més els Mossos que el mateix Saura.

A banda dels equilibris entre els socis del Govern -en un context en el qual les enquestes no els hi atribueixen la majoria absoluta- cal esmentar la pugna que sembla viure Saura amb els comandaments dels Mossos. Diversos analistes i mitjans de comunicació s'han fet ressò de la "teoria de la conspiració" segons la qual les càrregues de dimecres -especialment les contra els periodistes- eren un míssil per fer caure el responsable d'Interior.

ser l'actuació premeditada contra periodistes que cobrien la manifestació. Les imatges que es van veure a la Via Laietana van mostrar clarament la intencionalitat d'agredir a professionals de la informació amb els corresponents braçalets acreditatius. El Col·legi de Periodistes va recomptar una trentena d'afectats de quasi tots els mitjans de Barcelona així com de fotògrafs free lance entre els quals diversos col·laboradors de L'ACCENT. El Col·legi, que va convocar una concentració de protesta, va demanar una investigació i que s'assumeixin responsabilitats, així mateix va afirmar que es personaria en tots els processos legals que iniciïn els afectats.

Més enllà va anar el Grup de Periodistes Ramon Barnils (GPRB) que va qualificar l'actuació "d'indiscriminada" contra els manifestants i l'intent de "silenciar els informadors" com un "atac als valors democràtics". Pel Grup els Mossos "van actuar com un cos d'un país sense democràcia".

També es va fer públic un manifest per part de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) i la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col·legi d'Advocats de Barcelona, l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la UB, l'Associació Catalana en Defensa dels Drets Humans i l'Observatori dels Drets Econòmics, Socials i Cultural en la qual demanen responsabilitats a Interior i condemnen la gestió política, l'actuació policial i el paper del rector de la UB.

“El pressing social i polític a Saura va augmentar fins a límits aparentment insostenibles per la seva continuïtat”

Indignació dels periodistes i de les entitats en defensa dels drets humans

Segurament un dels elements més evidents de les càrregues del dimecres va

MÉS INFORMACIÓ

L’ACCENT 150 DEL 24 DE MARÇ AL 6 D’ABRIL DE 2009

PAÏSOS CATALANS 07

Una altra setmana intensa a Esplugues contra el pla Caufec REDACCIÓ ESPLUGUES L'Esplugues rebel, solidària i desobedient s'ha mobilitzat novament durant la darrera quinzena,aquesta vegada contra la repressió.Més concretament,la situació venia marcada per l'ordre d'ingrés a presó que actualment pesa sobre un activista contra el pla Caufec per la seva negativa a pagar una multa de 60 euros que, d'acord amb la normativa de les penes-multa, significa passar 10 dies a la presó.

Durant les darreres setmanes s'ha fet una tasca de difusió de la situació d'aquest desobedient, incloent un escrit que ha corregut per la xarxa titulat "I aquest noi, que vol entrar a la presó?" en què es denuncia que fins a 57 persones han estat denunciades en diverses ocasions per accions contra el Pla Caufec, i continua reivindicant l'acció col·lectiva i la desobediència com a eines per aturar la destrucció de la natura. L'escrit també és un crit contra el "xantatge" de la por, una por "necessària per a mantenir la disciplina de la societat".

pla Caufec va fer pública la intenció de l'activista espluguenc de no entregar-se. D'acord amb la campanya contra les penes-multa que s'està assumint des de diferents sectors de les lluites populars catalanes, ni vol pagar, ni vol anar voluntàriament a la presó. Davant d'això, els jutjats corresponents haurien d'emetre una ordre de recerca i captura, però no hi ha hagut cap moviment en aquesta direcció. Mentrestant, per trencar el silenci del govern local en relació al perill d'empresonament, es va convocar una concentració a la plaça de la vila pel passat dimecres al vespre.

La concentració reuní al voltant d'un centenar de persones, i quan es dirigí a l'interior de l'edifici per poder accedir al ple i demanar als regidors i regidores del govern el seu posicionament, la guàrdia urbana -vestida d'antiavalots per primera vegada a Esplugues, amb cascos i porres- va intentar impedir-ne l'entrada a la gent, cosa que no va aconseguir. Això sí, malgrat haver d'escoltar les protestes dels manifestants, l'alcaldessa va suspendre immediatament el ple.

En el moment de tancar l'edició quatre persones s'havien penjat del

“La mobilització responia a la possibilitat que un activista ingressi a la presó 10 dies per no pagar una multa de 60 euros”

No es vol entregar

La plataforma que treballa contra el

La lluita contra el Pla Caufec continua // FOTO: Miquel Monfort

pont de l'autopista B-23, al davant dels estudis de TV3 en protesta per aquest possible empresonament, i exigint la llibertat d'Enric Durant, insubmís a la banca empresonat a Can Brians. Els Mossos d'Esquadra les han baixat i citat a declarar acusades de desobediència.

Es dóna la circumstància que un dels solidaris, no portava identificació però sí ha mostrat l'ordre d'ingrés a presó signada per la jutgessa, ordre que la policia ha preferit ignorar. En altres ocasions, els Mossos s'havien endut detinguts els activistes.

BREUS

Denuncien 440 conflictes ambientals al Principat La Federació Ecologistes de Catalunya (EdC) denuncia l'existència de 440 conflictes ambientals arreu de les comarques del Principat. El document que denuncia aquesta situació -'el país crema, i la gent n'està farta' afirma el portaveu dels ecologistes, Joan Vázquez- s'ha fet públic en el marc d'una manifestació contra la política ambiental de la Generalitat.

Més de 5.000 persones van marxar diumenge pels carrers del centre de Barcelona ja que consideren que amb l'arribada del tripartit els projectes especulatius "s'han multiplicat". El manifest, llegit pel professor d'Economia de la UAB Joan Martínez Alier, ha reclamat un "canvi de model econòmic i polític"i la dimissió dels consellers d'Agricultura, Medi Ambient i Política Territorial.

Així mateix han convocat els més de 160 col·lectius participants a reunir-se de nou a la 21a Trobada d'entitats i plataformes en defensa del territori dels Països Catalans que se celebrarà a la tardor a Lleida.

MAPA CONFLICTES: HTTP://WWW.ECOLOGISTES.CAT/22M/ MAPA.HTML

De nou, al carrer, contra la crisi AURE SILVESTRE VALÈNCIA La lluita contra la crisi es tornarà a visualitzar el proper 28 de març. Per eixe dia, diverses plataformes i campanyes locals han convocat manifestacions a les principals ciutats dels Països Catalans. Una vegada més, l'esquerra Independentista tornarà a ser present a les mobilitzacions.

Les diferents campanyes contra la crisi començaren a organitzar-se la tardor de l'any passat, quan els efectes de la crisi capitalista es van manifestar-se amb major violència. Amb l'onada de tancaments d'empreses, un augment de l'atur que, el gener d'aquest any ja situava el nombre de desocupats per damunt dels 900.000 als Països Catalans, i el perill evident del retall de drets socials cap als immigrants, es van fer les primeres convocatòries a Barcelona i València, a les quals seguiren altres a començament d'aquest any.

Les pròximes cites estan previstes per al cap de setmana del 28 de març, coincidint amb la cimera del G-20 que es celebrarà a Londres uns pocs dies després. Per al dissabte 28 hi ha organitzades manifestacions a Alacant, Barcelona o València. En tots els casos, les convocatòries han continuat utilitzant un lema cada vegada més popularitzat: "La crisi que la paguen els rics".

Defensa del treball, els salaris i els serveis públics

Així i tot, en aquests últims mesos s'ha percebut un cert aprofundiment en el discurs, que ha passat de centrar la seua denúncia en els culpables de la crisi, els actors principals del sistema capitalista, a introduir propostes més concretes com la defensa de l'ocupació, del nivell salarial i de garantir els serveis públics i els drets socials.

Aquest punt és especialment important, en opinió d'algunes de les organitzacions integrants de les plataformes, ja que a més de suposar el que anomenen "el control democràtic de l'economia", permet lligar algunes de les reivindicacions desenvolupades els últims anys pels moviments socials, a la conjuntura de lluita i mobilització actual.

Entre aquests drets socials s'hi inclou, per exemple, el dret a l'habitatge digne, l'enfortiment dels serveis públics i la recuperació dels d'interès general que es van privatitzar en el últims anys. La defensa de l'educació també es vital, en especial en aquests moments per la lluita dels estudiants contra la mercantilització de l'ensenyament,

CiU i PSC condemnen la Ferreria de Sant Celoni Tornen les manifestacions contra la crisi

amb el Pla Bolonya com a principal exemple.

Treball de l'esquerra independentista

Aquestes plataformes, que estan constituïdes per sindicats, seccions sindicals d'empreses i col·lectius i entitats polítiques, també ha vist la implicació gradual de les organitzacions de l'esquerra independentista, que de manera paral·lela han encetat un treball intern per consolidar el discurs anticapitalista i que va començar per l'organització de seminaris i trobades. Fruit d'aquest treball s'ha editat material de formació, com expliquen els responsables d'algunes d'aquestes organitzacions. Imprescindible per dotar a la militància d'unes eines teòriques, a partir de les quals des-

envolupar un treball més concret.

En el cas d'Endavant, per exemple, això es va fer amb la publicació del quadern Idees per entendre la crisi, on es recull una explicació dels fets que han motivat l'actual situació de col·lapse econòmic. Maulets també ha publicat el seu anàlisi, amb el document Crisis del capitalisme.

Una altra de les eines utilitzades per difondre les activitats ha estat la proliferació de blocs d'anàlisi local de la repercussió de la crisi. En aquest aspecte cal destacar els casos d'Alacant, Sabadell o la Ciutat Vella de València.

MÉS INFO: ALACANTENCRISI.BLOGSPOT.COM SABADELLENCRISI.PPCC.CAT. CIUTATVELLAENCRISI.WORDPRESS.COM

L'abstenció dels grups municipals de Convergència i Unió i el Partit dels Socialistes de Catalunya de Sant Celoni van evitar que prosperés una moció de la CUP per desclassificar com a sòl urbanitzable el paratge de la Ferreria (veure L'ACCENT 122).

En tractar-se d'una modificació del plantejament vigent era necessari comptar amb majoria absoluta.

Segons els independentistes el fet que la Ferreria -un espai de gran valor històric, paisatgístic i ambiental a la riba de la Tordera- es pugui convertir en un polígon logístic suposarà que el "deute històric de Sant Celoni" amb el nucli agregat de la Batllòria "continuï creixent".

La reclamació per salvar la Ferreria ha estat un dels cavalls de batalla de la CUP i de diverses entitats celonines en els darrers anys.

MÉS INFO: HTTP://SANTCELONI.CUP.CAT

08EN PROFUNDITAT DEL 24 DE MARÇ AL 6 D’ABRIL DE 2009

Les organitzacions celebren les seues assemblees nacionals per encarar una nova conjuntura marcada per la crisi econòmica HÈCTOR SERRA VALÈNCIA

Els darrers mesos, les organitzacions de l'esquerra independentista catalana han escenificat algunes de les tancades més rellevants des de la seua existència. La conjuntura actual, marcada per la ferocitat amb què s'està mostrant el sistema capitalista (i d'on no queda a resguard cap sectorial), ha vertebrat les assemblees nacionals de les organitzacions, els seus òrgans de representació màxima. Espais de trobada i de debat que, aquesta vegada, han mirat cap a un horitzó no gaire optimis-

ta per al conjunt del jovent, els estudiants i el poble treballador.

No debades, la crisi econòmica s'ha convertit en l'eix central de les noves tàctiques i línies polítiques aprovades.

Junt a la crisi del sistema econòmic, s'han seguit prioritzant i recalcant altres lluites i reptes ja tractats en anteriors trobades nacionals com la destrucció del patriarcat com a objectiu per l'alliberament personal i sexual, i l'aposta per un model ambiental sostenible.

En aquestes pàgines, ens hem fet ressò de les valora-

cions més importants per a cada organització. Els portaveus de l'independentisme català s'han referit als principals acords presos en les seues respectives assemblees nacionals i al futur de l'esquerra independentista.

Entre els reptes d'aquesta conjuntura, es dibuixen en l'aire els primers apropaments per tal de constituir una sola organització que aglutine tot el jovent independentista, i una incessant i crua batalla contra la mercantilització de l'ensenyament que marcarà l'agenda dels estudiants dels Països Catalans.

“La crisi econòmica s'ha convertit en l'eix central de les noves tàctiques i línies polítiques aprovades per les assemblees de les organitzacions de l'esquerra independentista”

L'INDEPENDENTISME CAT Maulets

AVEL·LÍ FLORS

El jovent independentista revolucionari Després de la realització de la nostra última assemblea nacional, el setembre de 2008 a Jesús (el Baix Ebre), vam fer una valoració molt positiva dels seus resultats, sobretot per les possibilitats que obria a nivell de feina i construcció d'alternatives a diferents nivells i pel pas ferm cap a la unitat juvenil que vam decidir emprendre.

Així, els eixos bàsics de treball per a Maulets durant els propers anys han de ser la resposta a les crisis del capitalisme i la unitat del jovent independentista i revolucionari dels Països Catalans, que permeti de superar la divisió existent en aquesta sectorial de l'esquerra independentista. I totes dues coses van lligades, ja que Maulets entenem que cal fer un pas per poder fer front a les noves ofensives del capitalisme, generant una estratègia unitària des del jovent català, no tan sols defensiva, sinó també ofensiva, cap a l'autoorganització i la creació d'alternatives efectives al capitalisme; per començar a construir, des del jovent, una Països Catalans més justos i més lliures.

Per poder fer front a aquest repte cal més que mai la unitat del jovent dels

Països Catalans, cal implantació territorial, calen braços que sumen en la construcció del projecte de la independència i el socialisme i un discurs i unes pràctiques unificades. El nostre treball en l'estructuració de l'MCAN, doncs, se centrarà en l'assoliment de la unitat amb la CAJEI. A més, tenim la voluntat d'incloure més organitzacions en la coordinació a nivell nacional de l'esquerra independentista per tal d'encabir-hi tothom, i ja hem realitzat alguns passos en aquest sentit.

Entenem que els moments de crisi són moments d'ofensiva del capitalisme i de retallada de drets, però que també són moments de mobilització, lluita i oportunitats de transformació. És per això que creiem que les organitzacions independentistes hem de fer un esforç per la concreció del nostre projecte de justícia social per als Països Catalans, i treballar activament amb moviments socials, amb treballadors, aturats, precaris, estudiants... per fer-lo realitat.

“Per fer front a les noves ofensives del capitalisme,és necessària una estratègia unitària del jovent “

CAJEI

ORIOL SÁNCHEZ

Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista La CAJEI vam celebrar la nostra quarta Assemblea Nacional (AN) els dies 6, 7 i 8 de desembre a Vilafranca del Penedès.

Aquesta AN va ser clau per la qualitat dels debats i per la importància de les decisions i les línies polítiques que se'n van extreure: El treball local,la nostra essència

Una de les apostes més importants de la Coordinadora és la importància del treball local. La implicació de les assemblees de joves (AJ) en les lluites del seu entorn i la importància del treball en xarxa amb altres col·lectius és el nostre tret característic.

La formació i la lluita contra el patriarcat,de la feina interna a la lluita al carrer

Continuant amb l'aposta principal de la III AN, la CAJEI ens reafirmem en la importància de la formació. Aquesta ha d'esdevenir una eina al servei de les assemblees. S'ha de nodrir, per tant, de les experiències i el treball de les assemblees de joves i l'herència teòrica d'aquells que ens han precedit.

A banda de la formació, una altra línia de treball de la CAJEI és la lluita, dia a dia, contra el patriarcat. En aquest context, les lluites per l'alliberament sexual són una prioritat per a nosaltres.

La crisi del sistema i la resposta de l'esquerra independentista

Per tal d'afrontar la canviant conjuntura de crisi econòmica a la què ens enfrontem com a joves, des de la CAJEI no ens dotarem de cap campanya concreta.

Enlloc de fixar una temàtica, serà a través de l'anàlisi de la conjuntura política que treballarem les problemàtiques que més ens afectes com a joves. Evidentment, un dels temes que tractarem amb profunditat serà la crisi del sistema capitalista.

Precisament, per tal d'afrontar la crisi i plantejar una alternativa seriosa, des de la Coordinadora apostem per continuar amb la unitat de discurs i d'acció del conjunt de l'esquerra independentista. De la mateixa manera som conscients del paper que hi juguem com a agent juvenil. Així doncs, assumim el nostre deute històric amb el moviment juvenil i ens fixem "l'objectiu tàctic imprescindible d'integrar la joventut catalana en una sola organització de joves del Moviment Català d'Alliberament Nacional (MCAN) per lluitar unides contra l'opressió de classe, nacional i de gènere".

SEPC

ADRIÀ MAR

Sindicat d’Estudiant Països Catalans Després de la celebració de la III Assemblea Nacional a Alcanar (el Montsià) el 28, 29 i 30 del passat novembre, el SEPC redefineix les línies organitzatives, tàctiques i estratègiques del sindicat, que serviran per al correcte funcionament intern en els propers dos anys.

Així, amb aquesta Assemblea Nacional, el SEPC aposta per refermar el model coordinatiu i horitzontal intern de l'organització. També cal destacar l'elecció dels nous càrrecs tècnics que representaran al SEPC fins a la propera celebració de l'Assemblea Nacional.

Pel que fa al moment actual d'implantació de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior hem de dir que ens trobem en l'etapa final del que els sotasignats d'aquest acord van preveure (2010).

S'apropa la "suposada finalització" d'aquesta implantació i, és per això, les mostres de rebuig han augmentat, qualitativament i quantitativament.

Cal destacar una mostra exemplar d'aquest augment de la lluita envers aquest procés. Des del passat 23 de febrer el militant del SEPC de la UAB, Tomàs Sayes començà una vaga de fam per exigir a les autoritats universitàries que replantegen els seus posicio-

L’ACCENT 150 EN PROFUNDITAT 09

EN PROFUNDITAT

Assemblea nacional de la CUP

TALÀ S'ARMA DE RAONS

RTÍ

ts dels naments i facen cas a les demandes del moviment estudiantil. També hem de destacar l'escalada de repressió i violència contra el moviment estudiantil, que dia rere dia, veu com les detencions i càrregues policials envers els protestes estudiantils estan augmentant a un ritme frenètic i perillós.

Tot amb tot, encarem aquesta recta final amb les forces i empenta necessàries per a aturar aquest procés privatitzador i elititzador de les universitats públiques catalanes.

Finalment, pel que fa al paper del SEPC al si de l'esquerra independentista cal remarcar que la sectorial estudiantil és present i futur en el nostre moviment. El SEPC és una porta molt gran d'entrada de membres a l'independentisme. Aquesta sectorial veu començar, en la majoria dels casos, la militància que després passarà a formar part d'altres organitzacions. És per això, que l'esquerra independentista ha de potenciar el SEPC, com a sindicat unitari, al si del nostre moviment, i així enfortir el futur de totes i tots.

CUP

JOSEP A.VILALTA

Candidatura d’Unitat Popular Els darrers anys, fruit del seu creixement, la CUP ha esdevingut una organització on han anat confluint militants procedents de la pràctica totalitat d'organitzacions de l'esquerra independentista i de diferents moviments socials.

Malgrat les dificultats d'aquesta confluència organitzativa, la CUP ha sortit reforçada del procés iniciat en l'assemblea nacional (AN) de Manlleu (estiu de 2008), on es van aprovar els estatuts interns, i continuat en l'AN de Mataró (gener de 2009), on s'aprova la línia política per als propers anys.

Línies polítiques

Crisi econòmica

La situació requereix augmentar l'organització i la mobilització de la classe treballadora per a fer front a les amenaces més imminents (propostes de moderació salarial, d'abaratiment dels acomiadaments, augment de les ERO i les deslocalitzacions...) i alhora fa necessària la definició d'un model social alternatiu al vigent.

“La CUP constata que ha esdevingut una ‘organització política assembleària d'àmbit nacional’”

La pròpia definició de la CUP, adaptant-la al què de facto ja s'havia produït -la superació de l'àmbit estrictament municipalista- per a esdevenir "una organització política assembleària d'àmbit nacional i que, partint de l'àmbit municipal, treballa per uns Països Catalans independents, socialistes, ecològicament sostenibles, territorialment equilibrats i no patriarcals" i la definició dels eixos de treball tàctics per a assolir aquests objectius estratègics.

L'esquerra independentista

Volem construir la Unitat Popular com un moviment polític independentista, socialista i antipatriarcal que tingui en la CUP la seva expressió pública, amb capacitat d'intervenir en tots els fronts de lluita.

Creixement i expansió

El creixement de la CUP ha de comportar la seva implantació a tot el país, amb ritmes diferents en funció de cada realitat local -no només regional- en aspectes socials, demogràfics, polítics (inclòs el grau d'implantació previ de l'esquerra independentista)...

Endavant

ANDREU G. S.

Organització Socialista d’Alliberament Nacional

L'assemblea nacional celebrada a principis de febrer a Vilafranca del Penedès serà l'última abans de celebrar el nostre desè aniversari. En termes polítics som una organització jove, però això no impedeix que acumulem un bagatge important que volem posar al servei de la classe treballadora catalana i del Moviment Català d'Alliberament Nacional.

La voluntat constructiva envers l'independentisme i la convicció de la indestriabilitat de l'alliberament social i nacional són, segurament, les característiques que defineixen Endavant des de la seua fundació, i que a la passada Assemblea Nacional s'han vist ratificades en les dues ponències que s'hi debateren.

Així, d'una banda, la militància d'Endavant ha acordat prioritzar el treball socioeconòmic durant els propers dos anys. No és només el context històric el que ens empeny a centrar-nos en les lluites més socials i laborals, sinó també la voluntat de fer de l'independentisme l'eina decisiva per a la classe treballadora i de la unitat popular. En aquest sentit, una de les prioritats serà definir una estratègia sindical per a l'independentisme, ja que fins el moment aquest ha sigut un àmbit poc treballat.

D'altra banda, Endavant manté l'aposta per l'estructuració del moviment a través del model definit a l'Assemblea

Nacional (AN) que pensem servirà de punt de partida per a l'entesa amb el conjunt de l'esquerra independentista.

Allò més destacable d'aquest model és que es proposa un Moviment sense avantguardes ni masses, sense referents ni subsidiaris i, sobretot, sense presses. A l'espera de poder fer-lo públic en la seua totalitat, la voluntat d'Endavant és fixar una estructura de coordinació horitzontal entre les organitzacions, tant a nivell nacional com local, que permeta definir conjuntament les estratègies com a moviment, així com les seues necessitats orgàniques.

Per bé que aquests són els grans eixos fixats a l'AN, no cal oblidar que altres qüestions també han centrar l'atenció de la militància. Així, Endavant ha definit altres línies de treball com la mediambiental o la cultural i ha refermat l'eix antipatriarcal com a central de tota la seua actuació política. Per últim, Endavant ha establert noves bases per a un reforçament intern en base a la formació i el compromís de la militància, cada cop més necessaris a mesura que augmenta també la nostra responsabilitat política.

10ECONOMIA

DEL 24 DE MARÇ AL 6 D’ABRIL DE 2009 L’ACCENT 150

“S'han d'aturar els desnonaments i garantir l'accés a justícia gratuïta als afectats per les hipoteques” ENTREVISTA Entrevista a Ada Colau, membre de l'Assemblea d'Afectats per les Hipoteques L'ACCENT inicia una sèrie d'entrevistes a col·lectius i entitats que en aquests temps de crisi plantegen alternatives.

Arreu del territori,sindicats,plataformes veïnals i múltiples moviments socials es plantegen com afrontar el nou context d'agudització de la precarietat per a àmplies capes de la societat,tant a nivell laboral, com en el terreny de l'habitatge,els serveis públics o els drets socials.

Hem volgut iniciar aquesta ronda d'entrevistes amb Ada Colau, membre de la recentment estrenada Assemblea d'Afectats per les Hipoteques,que es va constituir a Barcelona i Terrassa el passat 22 de febrer.

ÀLEX TISMINETZKY BARCELONA

Primerament, d'on surt la iniciativa d'agrupar als afectats per les hipoteques? Que aportarà als afectats el fet d'organitzar-se?

Diversos col·lectius que portem anys en la defensa dels drets socials i en particular del dret a l'habitatge vam detectar l'augment de les persones amb greus dificultats per fer front al pagament de les hipoteques. A través d'internet vam entrar en contacte amb un grup d'afectats de Madrid (denominats Ahorcados por la Hipoteca) i els vam convidar a fer una xerrada a Barcelona. Vam decidir fer una convocatòria d'afectats a Barcelona i Terrassa i la resposta massiva que va tenir ens va confirmar la necessitat de la iniciativa.

Quantes persones calculeu que poden estar afectades, i quantes s'han adreçat a l'Assemblea?

Les persones afectades sabem que són molts milers. A l'Assemblea s'hi han adreçat, presencialment, prop d'un centenar. Però via telèfon i internet moltes més.

Heu detectat que hi ha un perfil determinat o més comú entre els afectats?

La gent més afectada és la que va contractar hipoteques a partir del 2006, moment àlgid del boom immobiliari. El perfil per tant és molt variat però, com sempre, afecta amb més duresa a les capes més vulnerables de la societat, especialment als milers de persones que s'han quedat a l'atur.

Quines solucions concretes han sorgit d'entre els afectats per aques-

Els afectats per les hipoteques s'han autoorganitzat en assemblea // FOTO: L’ACCENT

ta problemàtica?

D'una banda demanem respostes immediates d'urgència, com aturar els desnonaments i garantir l'accés a justícia gratuïta. D'altra banda proposem solucions que considerem justes i viables, ja que s'estan aplicant a altres llocs, bàsicament dues: igual que als Estats Units d'Amèrica i altres països d'Europa, exigim el que s'anomena "dació en pagament", és a dir, que si tornes les claus de la casa hipotecada al banc, el deute queda liquidat: és un abús i un exemple de cobdícia màxima que, a l'Estat espanyol, els bancs puguin quedar-se el teu pis, subhas-

“Les mesures anticrisi de Zapatero pels afectats per les hipoteques, com la moratòria ICO, són una presa de pèl”

tar-lo per la meitat de preu (el preu inicial sobrevalorat que ells mateixos van fixar) i et reclamin l'altra meitat com a deute pendent; hi ha gent que el banc l'ha fet fora de casa i encara li reclama el pagament de 100.000 euros.

Una altra proposta és que l'administració forci als bancs a renunciar a una part significativa del deute i, a preus de protecció oficial, es quedi els habitatges hipotecats per reconvertir-los en pisos de lloguer

social, de manera que l'afectat s'allibera del deute i la societat guanya pisos de lloguer social.

Finalment, exigim una auditoria social i independent sobre el funcionament del mercat hipotecari. Hi ha prou indicis que indiquen que la ciutadania ha estat víctima d'un frau generalitzat i caldrà aclarir on han anat a parar els beneficis astronòmics generats durant el boom immobiliari.

S'ha destacat des de diversos mitjans de comunicació que la problemàtica de les hipoteques ha afectat especialment a les persones immigrades, amb una situació també precària a nivell legal, i moltes vegades a nivell laboral, com creieu que poden afrontar col·lectivament aquesta realitat des d'aquesta situació?

Des de l'assemblea veiem amb molta desconfiança el missatge en el que insisteixen alguns mitjans de comunicació segons el qual "el problema d'hipoteques és un problema d'immigrants". En realitat el problema de les hipoteques és un problema generat per bancs i immobiliàries amb la complicitat de l'administració, i les víctimes són persones que necessitaven habitatge i van trobar totes les facilitats per comprar i cap per llogar. Per tant els afectats són immigrants i autòctons.

Dit això, és cert que moltes persones immigrades estan patint especialment, ja que pateixen discriminació a diferents nivells i són dels col·lectius que més pateix l'atur.

Però crec que la millor forma de fer front a això és com es fa, no permetent que s'estigmatitzi com un "problema d'immigrants", i unir-nos afectats autòctons i immigrants per denunciar que bancs i caixes han estafat i pretenen seguir l'estafa a la població.

Teniu constància de l'existència d'altres iniciatives anàlogues en altres ciutats de l'Estat o d'Europa?

Sí, s'estan constituint grups d'afectats per tot l'Estat (Madrid, Elx, la Rioja...) i ens estem intentant coordinar. A Europa de moment no tenim notícies, però no és estrany, ja que l'Estat espanyol és el cas europeu més similars als EUA en la liberalització del mercat de l'habitatge amb les nefastes conseqüències que això comporta.

Com valoreu els plans especials anticrisi que ha anunciat el govern

“Farem una primera convocatòria pròpia el 25 d'abril a les quatre de la tarda a la plaça Catalunya de Barcelona”

de Rodríguez Zapatero en aquest àmbit?

En poques paraules: una presa de pèl. L'única mesura plantejada per Zapatero ha estat l'anomenada "moratòria ICO" que, amb grans dosi de propaganda, va anunciar com una rebaixa de la meitat de la quota hipotecària durant dos anys. Però en realitat aquesta mesura està pensada un cop més per a les entitats financeres, i no per a les famílies, ja que són les entitats les que volun-

tàriament decideixen acollir-s'hi o no. A més té requisits que deixen fora a les famílies en situació de major vulnerabilitat i en qualsevol cas suposen aplaçar i agreujar el problema, ja que la quantitat aplaçada s'haurà de pagar després de dos anys afegint-t'hi interessos.

Aquesta nova plataforma ciutadana té evidents nexes amb moviments socials ja existents amb antelació a la crisi, com el moviment per un habitatge digne. Perquè ha calgut crear un nou espai i quines relacions teniu la intenció de mantenir amb la resta de moviments socials?

Com ja he dit, persones i col·lectius vinculats al moviment per un habitatge digne estem entre els impulsors d'aquesta iniciativa, així que relació n'hi ha molta. Però ha calgut un nou espai perquè la problemàtica específica de les hipoteques és ara molt punyent i alhora complexa.

Finalment, quines són les properes mobilitzacions que teniu programades?

A la darrera assemblea del 22 de març vam acordar diverses mobilitzacions. El proper 28 de març ens sumarem a la manifestació convocada per la Campanya Que la crisi la paguin els rics. I farem una primera convocatòria pròpia, específica pel tema de les hipoteques, el 25 d'abril a les quatre de la tarda a plaça Catalunya. En breu també preveiem fer algun tipus d'acció de pressió als bancs i caixes que a dia d'avui segueixen intentant aprofitarse de la gent, amenaçant de treure'ls la casa per forçar-los a endeutar-se encara més.

MÉS INFO: WWW.AFECTADOSPORLAHIPOTECA.BLOGS POT.COM

INTERNACIONAL 11

L’ACCENT 150 DEL 24 DE MARÇ AL 6 D’ABRIL DE 2009

Imagine

Protesta d’estudiants a Florència contra els plans privatitzadors del Govern de Berlusconi

MARCO LAURENZANO ROMA*

Imagineu-vos un país on cada any (l'última vegada era l'estiu passat) el govern dicta unes mesures anomenades "paquet de seguretat", destinat a donar més seguretat als ciutadans. Una seguretat que no se centra, cosa que sí aniria bé, en la plaga de morts en el treball (quasi 4 al dia) ni en les organitzacions criminals amb més mala reputació del món ni en la violència de gènere (un milió de víctimes a l'any), sinó en l'anomenada "microcriminalitat" i en la inseguretat generada òbviament pels immigrants, subversius identificats i desviats per naturalesa.

Imagineu-vos que aquestes mesures estan construïdes com una floritura de les normes més racistes i intolerants presents en els diversos marcs jurídics europeus, per primera vegada cobertes totes en un únic cos legislatiu.

Imagineu-vos la introducció del crim d'immigració clandestina, la necessitat d'exhibir el permís d'estança per cada acte d'estat civil, la previsió de rondes ciutadanes amb la finalitat de patrullar el territori, el convit als metges i metgesses de denunciar els clandestins, la institució d'un registre per encabir els sense sostre.

Imagineu-vos també, que a la vegada, s'aprova una llei redactada per la Lliga Nord que consent a tots els propietaris de les fàbriques amb menys de 15 treballadors eliminar totes les formes de control de seguretat en el treball i, ja que hi som, imagineu-vos un decret del govern que rendeix en els fets impossible el dret de vaga i el substitueix amb una grotesca "vaga virtual".

Per fer més lleugera la situació, imagineu-vos l'alcalde de Roma, l'exneopostfeixista Gianni Alemanno, llençar-se en una creuada contra els "crossanters", els revene-

dors de croissants oberts tota la nit, que són una popular i històrica institució a la capital, òbviament en nom de la lluita al fracàs nocturn i de la "degradació", paraula constantment a la boca de cada polític

“Imagineu-vos un país on el president controla directament cinc de les set televisions nacionals;un país on les manifestacions pels drets socials i laborals ‘no existeixen’”

italià que es respecta.

Per seguir, imagineu-vos els centres de detenció temporals per immigrants on la detenció es prolonga fins a un màxim de 18 mesos: imagineu-vos una illa preciosa del Mediterrani, Lampedusa, convertida en un campament per desesperats, en una Guantánamo europea, amb els Alps italians enlloc dels marins.

Imagineu-vos un país preparat per acomiadar una llei dacroniana en nom de les llibertats digitals i al dret a la llibertat d'expressió a internet, que esdevindrà ineficaç com totes les mesures d'aquest tipus, però que bé demostra l'ànim de qui la proposa.

Imagineu-vos un país on es proposa d'eliminar les pensions, de fer el treball totalment precari i de delegar als privats i a l'Església tots els serveis socials i assistencials.

Imagineu-vos un país on el president controla directament cinc de les set emissions televisives nacionals, les mateixes televisions que col·loquen, en la mateixa jornada, en primera pàgina la violació d'una dona italiana per part d'un home romanès i a l'última pàgina la violació d'una dona ucraïnesa per part d'un home italià.

Imagineu-vos un país on una manifestació de 15.000 persones a Roma per protestar contra la intromissió del Vaticà en la política italiana no existeix pels mitjans de comunicació, on una manifestació de 25.000 persones a Nàpols per defensar el lloc de treball tampoc existeix pels mitjans, i on centenars de milers de persones convocades a la capital pel major sindicat dels metal·lúrgics tampoc existeix.

Imagineu-vos l'exalcalde de Treviso (Veneto), exponent de president de la Lliga Nord, afirmar en una plaça pública la necessitat de cremar els nens gitanos, i imagineu-vos també la paraula, utilitzada pel món polític sigui pel govern sigui per l'oposició, per descriure aquests afers criminals: folklore.

Imagineu-vos una ministra d'Ensenyament que proposa d'inserir els nens i les nenes estrangers en classes gueto constituïdes amb la finalitat de no contaminar la infància autòctona amb aquella immigrada.

Imagineu-vos una dialèctica política fundada sobre una classe dirigent que fa aquestes propostes i sobre una presumpta oposició que respon al govern de la seguretat fent-se el dur però que al final no manté res del que promet, no com els alcaldes progressistes de Roma, Bolonya i Torí, que han veritablement desallotjat camps de gitanos i calat foc a les barraccopolis d'immigrants. Imagineu-vos dissenys de lleis que l'oposició podria bloquejar al Parlament durant mesos

i que en canvi, curiosament, les Càmeres aproven en poques setmanes, quan no ho fan en pocs dies.

Ja que hi sou, imagineu-vos la caiguda de la participació popular a les últimes jornades electorals,

“Un país estancat des de fa deu anys, immers en la crisi econòmica que colpeja un sud sempre més pobre i un nord lluny de l'Alemanya que volia assemblar-se” podeu tan sols imaginar-ho perquè tampoc d'això els diaris en parlen.

Per acabar, imagineu-vos dissabte passat un grup d'un centenar de neonazis que es manifestaven pels carrers de Bèrgam, a la Llombardia, escortats i protegits per la policia antidisturbis, i imagineu-vos aquests mateixos agents carregant salvatgement la manifestació de milers de persones que s'hi oposaven.

Hem arribat quasi al final, tan sols heu d'imaginar un país en estancament des de fa més de deu anys i immers fins al coll en una crisi econòmica que vol colpejar un meridional sempre més pobre i desesperat i un septentrional que sembla llunyà d'aquella Alemanya a qui volia assemblar-se, un país on les xarxes d'assistència social han estat sacsejades per anys d'hiperliberalisme, on els serveis públics

naufraguen, i l'administració i l'alta burocràcia són cloaques de corrupció. Una classe política racista i xenòfoba, incapaç de governar la crisi si no és donant els pocs recursos disponibles als amics dels amics, intentant desviar l'atenció de tot això de l'única manera que coneix: fent un estat feixista, fomentant la guerra entre els pobres, incitant els atacs i l'apartheid.

Benvinguts a Itàlia, heu arribat en visita al bell país, però ja que hi sou no us estalvieu d'aproparvos a Pàdova i a alguns barris de Roma, on les rondes instituïdes per alguns partitets de l'extrema dreta han estat combatuts per altres rondes formades d'immigrants i treballadors, constrenyent l'autoritat de la policia i del Ministeri de l'Interior a una precipitada marxa endarrere en nom de la institució de rondes de ciutadans que havien de garantir el control del territori.

No us estalvieu tampoc visitar els barris populars del centre de Torí, abans residència dels immigrants del meridià d'Itàlia i ara dels immigrants del meridià del món, on les mobilitzacions antiracistes i aquelles internacionals porten a la plaça milers de persones, italianes i estrangeres, i fan fora els cadells de la dreta que proven d'engrandir el foc de la intolerància.

No us abstingueu de rendir homenatge al campament de Lampedusa, cremat fa pocs dies pels immigrants en revolta, i no us abstingueu de fer un beure amb els habitants italians de l'illa, que en aquests dies d'ocupació militar s'han solidaritzat amb els revoltosos.

Itàlia està en risc d'esdevenir la Vandea d'Europa, mai com ara cada gra de solidaritat internacionalista esdevé fonamental per construir un mur contra els fantasmes d'una història enterrada però no morta.

12INTERNACIONAL

DEL 24 DE MARÇ AL 6 D’ABRIL DE 2009 L’ACCENT 150

Els dos atemptats a Irlanda del Nord posen en relleu les estratègies polítiques alternatives al Sinn Féin ABEL CALDERA BERGA

Aquest març, Irlanda del Nord ha tornat a obrir diaris i telenotícies. Després de més d'una dècada de procés de pau, dues accions contra les forces britàniques en tan sols 72 hores han encès les llums d'alarma. El 7 de març al vespre l'IRA Autèntic abatia dos soldats britànics a la base de Massereene, i el 10 de març un franctirador de l'IRA de Continuïtat matava un oficial de la policia nord-irlandesa a Craigavon.

L'abril de 1998 se signaven els Acords de Divendres Sant. Aquests acords pretenien posar fi a l'enfrontament armat a Irlanda del Nord entre el republicanisme irlandès i l'Estat britànic. Recollien, entre altres qüestions, el dret d'autodeterminació del Nord, una amnistia per als presoners polítics i la presència als òrgans autònoms de membres de les dues comunitats enfrontades.

L'opció majoritària en el moviment republicà era clara. Davant la impossibilitat d'una victòria militar, s'optava per assegurar el dret d'autodeterminació i aprofitar una previsible majoria demogràfica per guanyar un referèndum de reunificació. Tot aquest escenari havia de ser facilitat per un clima de confiança entre amplis sectors del lleialisme a través de la gestió conjunta de moltes àrees de l'autogovern.

Les primeres fases del procés, malgrat els entrebancs puntuals de l'atemptat d'Omagh i la tensió generada per les marxes orangistes, suposà una eclosió electoral del Sinn Féin. El moviment republicà va assolir l'hegemonia entre els partidaris de la reunificació, escombrant el reformisme del SDLP. Paral·lelament, el Sinn Féin feia avanços electorals i organitzatius molt importants a la República d'Irlanda. Aquesta fase s'estengué fins al procés de desarmament de l'IRA el 2005.

Una dècada després, però, les ombres s'estenen sobre el moviment republicà.

L'abocament d'esforços en el govern autònom ha suposat una certa desmobilització de la base social feniana, mentre les perspectives de canvi immediat semblen estancades. Paral·lelament, la presència del Sinn Féin al govern autònom ha obligat el moviment republicà a acceptar a contracor la reconversió de la policia autònoma. En la visió de molts republicans, hi ha el perill que aquest acomodament s'estengui al llarg del temps i que l'autonomia acabi essent percebuda com el millor escenari possible per a l'Ulster, mentre s'ajorna sine die la reunificació amb Irlanda.

Aquest desinflament del sector majo-

Els murals a Irlanda ensenyen que el conflicte continua ben viu

ritari del moviment republicà ha donat ales i protagonisme a sectors minoritaris del mateix que fan propostes enfron-

tades a l'estratègia del Sinn Féin. Entre aquests moviments minoritaris hi ha tant l'IRA Autèntic, autors de l'acció de

Massereene, com l'IRA de Continuïtat, autors de l'acció de Craigavon.

Tot i que tradicionalment han estat

titllats de moviments molt minoritaris, el passat dissabte 14 de març, es produïren greus disturbis a la localitat de Lurgan, després de la detenció de Collin Duffy, veí d'aquesta localitat, acusat d'estar relacionat amb els atemptats.

Centenars de joves s'enfrontaren a la policia autònoma nord-irlandesa amb còctels molotov i barricades. Lurgan és una localitat molt afectada per la crisi econòmica, amb alts índexs d'atur. Precisament, la crisi econòmica està jugant políticament contra el Sinn Féin i en favor de la resta de grups republicans.

L'estancament del procés de pau i la manca de resultats palpables en un Ulster sense lluita armada però on continua la divisió social ha fet que les propostes polítiques dels grups republicans minoritaris prenguin rellevància i acceptació entre les bases republicanes més desafavorides socialment. Això, en un moviment que al llarg de 100 anys ha viscut diversos relleus en la seva hegemonia, i on els sectors minoritaris han acabat periòdicament esdevenint majoritaris, fa que sigui una qüestió a tenir en compte.

Qui és qui dins el moviment republicà Els Provisionals representen des de 1969 el sector majoritari del moviment republicà.La seva estratègia actual passa per aprofitar les escletxes ofertes pel procés de pau per tal de culminar els objectius del moviment republicà.

IRA Provisional El 1969, un sector molt important de l'IRA s'escindeix davant la inoperabilitat de la direcció per a fer front als atacs unionistes contra barris protestants. Prenen el nom de Provisionals, però en poc temps assoleixen l'hegemonia dins el moviment republicà i inicien una estratègia militarista d'enfrontament amb l'estat britànic, que culminarà en taules amb la signatura de l'Acord de Divendres Sant.

Sinn Féin Provisional Al llarg dels anys 60 el Sinn Féin inicia una estratègia de foment dels moviments socials. La violència desfermada al Nord entre 1968 i 1969 va deixar aquesta estratègia en fals i va fer que bona part de la militància republicana abrogués per la recuperació de l'estratègia militar. Al llarg de 30 anys el Sinn Féin secundà l'estratègia de l'IRA, i prengué novament protagonisme polític amb la gestació del procés de pau, fet que l'ha conduït a formar

LOCALS I COL·LECTIUS COL·LABORADORS

part del govern autònom i a ser la segona força electoral d'Irlanda del Nord.

tà una treva per negociar amb el govern de John Major.

El republicanisme més tradicional és representat pel Sinn Féin Republicà i l'IRA de Continuïtat,que representen el sector més fidel als postulats tradicionals del moviment.

Els dissidents dels Provisionals contraris al procés de pau iniciat el 1998 es van agrupar en l'IRA Autèntic i el Moviment per la Sobirania dels 32 Comtats.

Sinn Féin Republicà

IRA Autèntic

El 1986, una Assemblea Nacional del Sinn Féin decideix acabar amb la política abstencionista al parlament de la República d'Irlanda. No ocupar els escons obtinguts era la principal mostra de no reconeixement de les institucions nascudes als anys 20, tant a la Gran Bretanya com a Irlanda. En el procés de debat posterior a les vagues de fam dels presos irlandesos de principi dels 80 es van començar a valorar les possibilitats que obria la intervenció política a nivell institucional, però un sector del Sinn Féin va considerar que l'abandonament de l'abstencionisme era una traïció als principis i van fundar el Sinn Féin Republicà.

A la tardor de 1997, en plena preparació dels Acords de Divendres Sant, un sector de l'executiva de l'IRA s'escindeix en desacord amb l'estratègia de pau. L'IRA Autèntic saltà a primera línia informativa amb l'atemptat que el 15 d'agost de 1998 costà la vida a 29 civils a Omagh. Davant l'ampli rebuig suscitat per aquella acció, l'IRA Autèntic decreta una alto el foc unilateral, que observarà fins l'any 2000, en què portà a terme una campanya d'atemptats en territori britànic, com el bombardeig de la seu central de la intel·ligència britànica a Londres o de la seu de la BBC. Paral·lelament ha mantingut diverses campanyes armades a Irlanda del Nord.

IRA de Continuïtat L'IRA de Continuïtat s'alinea políticament amb les posicions del Sinn Féin Republicà. Malgrat ser fundat el 1986, no operà públicament fins el 1994, quan l'IRA Provisional decre-

Assemblea de Joves Independentistes del Clot Barcelona // Assemblea de Joves de Cardedeu// Assemblea de Joves de Sants Barcelona// Associació de Veïns de Vinaròs Migjorn Vinaròs // Ateneu Corberenc Font Vella 20. Corbera de Llobregat // Ateneu Independentista el Cep - CUP Vilafranca Santa Maria 4.Vilafranca // Ateneu La Bretxa Carrer Major, 17-19, Alcover // Ateneu Popular l'Arboç Sorral 8. Arbúcies // Ateneu Popular Arrels Doctor Otero 11,Beniarrés // Ateneu Popular de l'Eixample Ptge.Conradí 3,Barcelona // Ateneu Popular X Ferran 14.Vilafranca del Penedès // Ateneu Popular Octubre Badajoz 23, Barcelona // Ateneu Popular La Falç Antic escorxador s.n, Artés // Ateneu la Torna Sant Pere Màrtir 37 bx,Vila de Gràcia // Ateneu Popular de Sitges Pl.Castellers 3 // La Barraqueta Tordera 34, Barcelona // Bat Bat Kultur Sant Elies 29.Reus // Ca Revolta C. Santa Teresa,València // Casal Independentista de Sabadell “Can Capablanca” C.Llonch 13// Casal Independentista de Sants Jaume Compte Premià, 31.Sants // Casal Independentista i Popular Quico Sabaté C.St Roc,8,Sant Celoni// Casal Popular l'Esquerda Francesc Tarafa 48.Granollers // Casal Popular de Gràcia Ros de Olano 39,Barcelona // Casal Popular La Traca C.Travessia, 15 Tona // Casal Popular la Sageta de Foc C.Trinquet Vell 15, baixos.Tarragona // Casal Independentista el Gurri Taradell // Centre Social-BBar Terra Baró de Sant Petrilló 9.València // CUP Molins de Rei // CUP Sant Celoni // CUP Vilanova i la Geltrú // El Forn Girona //L'Estapera C.de baix,14,baixos,Terrassa //La Falcata Panera 2,Lleida // GER Pi 25.Ribes // Ges Insurrecte Colomer,11,1r B.Torelló // Kasal Okupat el Prat (KOP) Alta Tensió C.Dr.Soler i Torrents 36,El Prat de Llobregat // Lliga de Capellades Pilar 3.Capellades // L'Ocell Negre - Casal d'Agitació Cultural C.Sant Carles 8, UV Baró baixos, Lleida // Partisano Pça.de l'Oli, 7 baixos.Girona // La Pioxa C.Almeda s/n.Bordils // Racó de la Corbella Ripalda 20, baixos.València // SEPC-U UPF Despatx 20.1E12, edifici Jaume I.Barcelona//Taberna l'Esparracat C.Feliu Munné 18, Esparraguera St.Petrillo, 9 València // SEPC-U

Moviment per a la sobirania dels 32 comtats Paral·lelament a la creació de l'IRA Autèntic, militants del Sinn Féin disconformes amb l'estratègia de pau fun-

den la tardor de 1997 el 32CSM, que ha promogut campanyes d'agitació contra les institucions i personalitats derivades de l'entramat institucional sorgit amb els Acords de Divendres Sant.

El republicanisme més marxista és representat per l'IRSP i l'INLA.

IRSP D'una facció del Sinn Féin Oficial neix el 1974 l'Irish Republican Socialist Party, que pretendrà representar la facció més marxista del moviment republicà. Malgrat ser una facció minoritària dins el moviment republicà, desenvoluparà al llarg dels anys una estructura de moviment propi per diferenciarse del Sinn Féin.

INLA Paral·lelament a la fundació de l'IRSP, es crea l'INLA com a braç armat del republicanisme socialista. Al llarg de 30 anys desenvoluparà una estratègia d'enfrontament contra els britànics paral·lela a la de l'IRA Provisional, però no acceptarà el procés de pau. Malgrat l'oposició al procés de pau, observa un alto el foc unilateral en considerar que l'actual moment requereix posar l'accent en la mobilització social i política.

L’ACCENT 150 DEL 24 DE MARÇ AL 6 D’ABRIL DE 2009

CULTURA13

Repàs de marxisme i d’història en un curs a Barcelona Joan Sebastià Colomer i Tejada BARCELONA

E

l proper divendres 27 de març s'iniciarà a Barcelona un seminari sota el títol "Història, Historiadors i Marxisme al segle XX". L'objectiu declarat pels organitzadors és oferir als estudiants una panoràmica del desenvolupament de la teoria marxista en el camp de la història i també de la reflexió marxista sobre la història en aquest període.

El curs comptarà amb dos crèdits de lliure elecció de la Universitat de Barcelona per la Facultat de Filosofia (Departament d'Història de la Filosofia, Estètica i Filosofia de la Cultura). Els universitaris de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra, però, podran obtenir un certificat d'assistència. A més, el seminari restarà obert al públic en general.

El programa promet que els ponents convidats analitzaran el pensament d'algunes de les figures més prestigioses de la historiografia marxista: el mateix Marx (que no va viure el segle XX, però té passi VIP), Edward P. Thompson, Eric J. Hobsbawm,

Pierre Vilar i Gordon Childe entre d'altres. Però el seminari no se centrarà tan sols en l'anàlisi de la historiografia marxista pròpiament dita. També tractarà sobre autors que han destacat per les seves reflexions sobre la història des d'una òptica marxista (el que s'anomenaria filosofia de la història): GyörgyLukács, Walter Benjamin, Antonio Gramsci, Sigfried Kracauer, etc. Finalment, un tercer aspecte que pretèn cobrir el seminari aplega alguns temes significatius relacionats amb la historiografia marxista del segle XX: historiadors marxistes de la Revolució Francesa, la introducció del marxisme a la historiografia catalana dels anys 60 i 70 i el debat sobre transició del feudalisme al capitalisme.

L'organització de tot plegat corre a

“L'objectiu és oferir als estudiants una panoràmica del desenvolupament de la teoria marxista en el camp de la història”

càrrec de l'ACIM (Associació Catalana d'Investigacions Marxistes, una organització vinculada a la Fundación de Investigaciones Marxistas (FIM) que pretén"promoure, en l'àmbit de Catalunya (es refereixen al Principat), el coneixement i la difusió de la contribució del marxisme a les ciències socials, al pensament i a l'acció de la transformació social del passat i present.

Participar, des de la recerca, el debat i les propostes, en la batalla d'idees per a la

construcció d'alternatives viables cap a la superació de l'ordre social capitalista"). Juntament amb l'ACIM, la paternitat de la iniciativa correspon al Grup de Recerca d'Estudis d'Història Social i Cultural de la UAB i al Departament d'Història de la Filosofia Estètica i Filosofia de la Cultura de la UB. La sessió inaugural del 27 de març tindrà lloc al Palau de la Virreina (Rambla 99, 4t, Barcelona) mentre que la seu de la resta de sessions serà a la sala 412 de la Facultat de Filosofia de la UB (carrer Montalegre 6, 4t, Barcelona) i el seminari es desenvoluparà des d'aquesta data fins al 30 d'abril, amb la coordinació de José Luís Martín Ramos, Miguel Candel, Giaime Pala i Alejandro Andreassi. Entre els ponents hi podrem trobar acadèmics de llarga trajectòria com Josep Fontana (UPF), Miguel Candel (UB) i d'altres més joves com Manel López (UPF), redactor d'aquest periòdic a la secció d'internacional.

En marxa La Gira 2009

Escola Valenciana programa trenta concerts en quatre mesos per a la promoció de la música en valencià Redacció VALÈNCIA

L

a quarta edició de La Gira, el Festival Itinerant de Música en Valencià, ja ha donat el tret d'eixida. Va ser el passat dimarts 17 de març, en plenes festes falleres, quan Escola Valenciana va encetar una primavera de música en valencià amb el concert ofert a Burjassot (l'Horta) per Aspencat, Orxata Sound System i La Gossa Sorda.

Centenars de persones van gaudir de l'espectacle musical i van ser testimonis de la presentació de Reviscola, l'entitat juvenil d'Escola Valenciana que naix amb l'objectiu de difondre les propostes de normalització lingüística i de fomentar la participació activa del jovent en temes claus de la societat valenciana.

La Gira 2009 destaca pels seus números: trenta concerts en qüestió de tres mesos i quaranta grups de tots els estils que hi participaran. Cada any, l'entitat lingüística supera les xifres i enguany no és per menys. Al darrere de l'organització de cada concert, hi ha les

ombres invisibles d'un munt de gent que cada cap de setmana fa possible acostar els grups de casa nostra a totes les comarques del nostre país.

L'ACCENT és, un any més, mitjà col·laborador junt amb altres capçaleres dels Països Catalans.

Arreu de la geografia Els itineraris 2009 són: Burjassot, La Pobla de Farnals, Castelló, Llutxent, Barcelona, Calp, Alcàsser, València, Polop de La Marina, L'Alcora, Cocentaina, Daimús, Teulada, Sa Pobla, Picassent, Gaianes, Alacant, Les Borges Blanques i Benlloch.

Una de les novetats és el circuit de música en valencià als centres educatius, que formarà part del Circuit So de Sons organitzat pel Col·lectiu de Músics i Cantants en Valencià Ovidi Montllor. Es tracta de vuit concerts a cen-

“La Gira pretén difondre propostes de normalització lingüística i fomentar la participació del jovent en temes claus de la societat”

tres de Torrent, Ontinyent, Ondara, Sant Mateu, Sant Vicent, La Pobla de Farnals, Cocentaina i Catarroja.

El grups presents a la Gira 2009 són: Al Tall, Malagäna SKA, Aspencat, Sva-Ters, Rapsodes, The Skafeinats, Pellikana, Kave Kanem, 121 dB, Orxata Sound System, Skalissai, Desgavell, Skapolits, Enderrocks, Mugroman, Pau Alabajos, INsemiNACIÓ, Gatxull, Ambaparà, Oprimits, Arthur Caravan, Eina, Assekes, At Versaris, Aluminosis, Jezie, El Nota, Escac al Rei i Batà(a falta de confirmar els grups de la

cloenda).

No cal oblidar que Escola Valenciana celebra a la primavera, des de fa 24 anys, les Trobades d'Escoles en Valencià, l'esdeveniment educatiu i social més nombrós existent a dia d'avui al País Valencià. La Gira, des de fa quatre anys, completa la programació d'aquestes trobades i posa banda sonora a l'educació pública i de qualitat.

MÉS INFO: WWW.ESCOLAVALENCIANA.COM

14 CULTURA

DEL 24 DE MARÇ AL 6 D’ABRIL DE 2009 L’ACCENT 150

MONOGRÀFIC

30 de març de 1939.

A 70 anys de la victòria feixista "En el puerto: Estos que ves ahora deshechos, maltrechos, furiosos, aplanados, sin afeitar, sin lavar, cochinos, sucios, cansados, mosdiéndose, hechos un asco, destrozados, son, sin embargo, no lo olvides, hijo, no lo olvides nunca pase lo que pase, son lo mejor de España, los únicos que, de verdad, se han alzado, sin nada, con sus manos, contra el fascismo, contra los militares, contra los poderosos, por la sola justicia; cada uno a su modo, a su manera, como han podido, sin que les importara su comodidad, su familia, su dinero. Estos que ves, españoles rotos, derrotados, hacinados, heridos, soñolientos, medio muertos, esperanzados todavía en escapar, son, no lo olvides, lo mejor del mundo. No es hermoso.

Pero es lo mejor del mundo. No lo olvides nunca, hijo, no lo olvides".

Max Aub: El Campo de los Almendros Aquil·les Rubio ALACANT

Alacant. L'inici de la fi l 30 de març de 1939 és una data inesborrable per a milers de persones. Concretament, per a les 25.000 que, mortes de fred, famolenques i amb la por al cos esperaven al port d'Alacant. Dos dies abans, el general Casado havia rendit Madrid a l'exèrcit franquista, i llargues columnes de refugiats arribaven a Alacant en busca de la darrera esperança: una nau que els conduïra a l'exili. El Marítima, i després l'Stanbrook, van ser els darrers; el vaixell de càrrega s'emportava el 28 de març els últims 3.028 refugiats cap al port d'Oran. Dos dies de neguit, de pors i de falses il·lusions- les que van alimentar els comandants italians de la Columna Littorio, que van prometre no entrar al port fins que el darrer refugiat haguera aconseguit marxar. Un no res, ja que els únics vaixells que entraren al port foren els franquistes.

E

Així, mentre les tropes italianes entraven, el 30 de març, pel centre de la ciutat, la desfilada de la victòria es convertia en l'inici de la tragèdia per a milers de persones. Al port es visqueren escenes terribles; milers de persones desfent-se de les seues identificacions, famílies atemorides per la probable separació, i suïcidis entre aquells que evitaven caure en mans dels feixistes. O no: "jo no els estalvie cap crim. Si em volen mort, m'hauran de matar", és el testimoni d'un dels refugiats al port.

“Columnes de refugiats arribaven a Alacant en busca de la darrera esperança: una nau que els conduïra a l'exili”

Des dels molls, els milers de refugiats foren conduïts a improvisats camps de concentració: els castells de Santa Bàrbara i Sant Ferran, la Plaça de Bous, el cine Ideal, i el Camp dels Ametlers. D'aquest darrer es narren les escenes més dramàtiques. En una franja de 3 quilòmetres de llarg per 300 metres d'ample, situada a l'entrada nord de la ciutat, a les faldes de la Serra Grossa, es van amuntegar segons diverses fonts fins a 40.000 persones. En poques hores el menjar s'acabà; diversos testimonis donen compte que el següent pas fou devorar els brots i les fulles dels centenars d'ametlers que donaven nom al paratge. Ni un bri d'herba en deixaren. Llargues cues per a aconseguir un poc d'aigua de la font de la Goteta. I la solidari-

tat del veïnat del barri obrer, barriada situada just enfront del camp, que introduïa entre els filferros del camp aliments als presoners. I la mort: en els cinc o sis dies que estigué actiu el Camp dels Ametlers, les visites nocturnes dels falangistes per a carregar les sacas eren habituals. La justícia del vencedor.

Del Camp dels Ametlers, la major part dels presoners foren conduïts a un nou camp de concentració, el d'Albatera. Fins a 72 camps de concentració i batallons disciplinaris creà el General Franco, 12 dels quals estaven situats al sud del País Valencià. El camp d'Albatera fou el més gran i el més extens en el temps. Hui, només una caseta i el silenci dels bancals donen testimoni del pas de milers de republicans reprimits.

València, Cap i Casal...de la mort a repressió franquista a València no es diferencià excessivament de la viscuda a Alacant.

Fou, si cap, més intensa i sanguinària. Les rigoroses investigacions del Fòrum per la Memòria així ho consignen; entre el 31 de març de 1939 i el 31 de desembre de 1945 foren assassinades vora 23.000 persones per la seua condició republicana. L'anàlisi dels Llibres de Registre de Soterraments del Cementeri General de València detecta com es disfressen les pallisses, tortures, execucions i penjaments com a xoc trau-

L

màtic, pèrdua de massa encefàlica, asfixia per suspensió o hematocefàlia: Així mateix, la principal causa de mort en les presons de València no és altra que l'asistòlia, nom tècnic de l'aturada cardíaca, motiu pel qual se soterren en un mateix dia desenes de persones, la major part d'elles joves i fins i tot famílies senceres amb xiquets. També les mortes per desnutrició són considerades víctimes del franquisme pel Fòrum per la Memòria, ja que la fam causa de la seua mort també va ser provocada per la dictadura feixista.

La memòria dels vencedors i la justícia dels vencedors, dels feixistes, va ser la pau dels cementeris, la memòria dels vencedors ha estat el silenci, quan no la negació. L'Ajuntament d'Alacant, governat pel Partit Popular, s'oposa tenaçment a la instal·lació d'un monument a unes parcel·les de titularitat municipal on es va instal·lar el Camps dels Ametlers. Des de l'Alcaldia també es nega la retirada dels títols honorífics que Franco posseeix. Per la seua banda, són ben conegudes les intencions de l'Ajuntament de València, també governat pel PP, de destruir les Fosses Comunes del Cementeri General de València on estan soterrades milers d'assassinats pel franquisme. I és que, a l'igual que intentaren els nazis destruint tot vestigi dels camps d'extermini, els botxins sempre intenten amagar els seus crims.

S

“Si la justícia dels vencedors,dels feixistes,va ser la pau dels cementeris,la seua memòria ha estat el silenci,quan no la negació”

CULTURA 15

L’ACCENT 150 DEL 24 DE MARÇ AL 6 D’ABRIL DE 2009

L'encanteri d'Aitana Pau Tobar VALÈNCIA

P

otser darrerament heu observat una mirada rebel entre la canalla de casa? Si o no? Un servidor va detectar el problema fa poc temps i es posà a escodrinyar.

Aviat me n'adoní que la situació era més greu del que pensava: tot el poder adult trontollava. Després de mesos d'investigacions secretes vaig descobrir en una llibreria per a infants del centre de València la raó d'aquest complot: el Gran recull de mentides il·lustrades.

“‘La gent gran a més de ser alta i forta i peluda és mentidera’.

Ho explica una bruixa d'origen valencià i roja com una magrana”

Es tracta d'un plec secret al qual jo mai no hauria d'haver tingut accés. Només obrir-lo trobem l'avís: "La gent gran a més de ser alta i forta i peluda és mentidera.

S'han fet estudis per esbrinar perquè és tan mentidera, la gent gran. Uns asseguren que diuen mentides als xiquets i a les xiquetes per tal d'educar-los millor, i uns altres que ho fan per no haver d'educarlos millor... però, sabeu la veritat? La veritat és que la gent gran diu mentides als infants perquè no ho poden evitar i a més, els agrada moltíssim. Per això és tan

>> El divendres 27 de març hi haurà una xerrada sobre la crisi i les seves conseqüències amb el company Karim de Vilanova i la Geltrú, a l'Ateneu d'Aldaia a les 20h. Després sopar popular.

Organitza: Assemblea de Joves de l'Horta Sud, l'Aixada - CAJEI (amb la col·laboració de l'Ateneu d'Aldaia, la COS, Endavant, Maulets, SEPC, etc.). també hi haurà una xerrada sobre la crisi i les seves conseqüències a l'Ateneu Popular la Forca de Carcaixent a càrrec d'un militant de la COS. Organitza l'Ateneu Popular la Forca i Endavant. important que llegiu aquest llibre amb molta atenció. Hi trobareu moltes de les mentides que ells, els majors, us diuen i que mai no heu de creure". Les cames em tremolaven, se'ns ha acabat el xollo?

La culpable d'aquest enrenou és una bruixa d'origen valencià i roja com una magrana. Es fa dir Aitana Carrasco Inglés i utilitza el dibuix i el conte per tal d'encisar als menuts. És el seu segon treball en solitari després de Ramona la Mona, un relat il·lustrat premiat al IX Concurso de Àlbum Ilustrado A la Orilla del Viento -un dels guardons més importants de la literatura llatinoamericana infantil.

Al Gran recull de mentides il·lustrades, els dibuixos de Carrasco tenen la virtut de mesclar fantasia i realitat. Figures gracioses i rostres desencaixats, expressions reals que ens porten un somriure tot amb un entorn de difícil perspectiva i que ens

duu entre el passat i el present. I recordem quan érem xiquets i sentíem les mateixes mentidetes que avui contem als que no fan metre i mig: "si et portes malament vindrà l'home del sac", "et vaig trobar davall d'un pont" "la pluja és el pipí dels àngels" o "si menges molta aigua et creixen granotes a la panxa". No fa riure tat? Si mai la mainada vos ha dit que no us creu i que si continueu dient-li mentides vos "creixerà el nas com a Pinotxo" mireu davall del matalàs o dalt de l'armari, potser trobareu una sorpresa en forma d'àlbum il·lustrat.

Fitxa tècnica Títol: Gran recull de mentides il·lustrades Autora: Aitana Carrasco Inglés Editorial: Tàndem (València) Any: 2007

M

conserva, pot menjar-se sola a la brasa o amb vinagreta, bullida o ofegada amb altres vegetals, farcida, arrebossada com a guarnició, en truita, acompanyant peixos i carns, complementant arrossos, pastes i amanides.

A Mallorca l'arriben a cuinar a foc lent amb suc de taronja, pebre negre i pebre vermell. Fins i tot a Sicília en fan un licor, el Cynar, que es consumeix com a aperitiu. A més, es tracta del prototip d'hortalissa sana: neteja el fetge, redueix el colesterol dolent, és diürètic, té efectes laxants, conté sucres tolerats pels diabètics, porta poca sal… Repel·lent, no? Amb raó protagonitza una de les dietes d'aprimament més famoses entre els addictes als règims. No hagués cregut mai que escarxofar-se seria una activitat tant saludable. De banda deixarem les seves propietats afrodisíaques (hi va haver una època en què fou la verdura més demanada pels monarques europeus), una altre misteri d'un "vegetal tant misteriós com metafísic", com deia Manuel Vázquez Montalbán.

Ja fa més de 2.000 anys de se'n mengen, i

>> El dissabte 28 de març hi ha mobilitzacions contra la crisi arreu del país: a Barcelona, "Organitza't pels teus drets, Contra la crisi", la manifestació eixirà a les 17h30 a la Plaça Universitat; a Alacant, "La crisi, que la paguen els rics: Assenyalem els culpables", a les 19h, des de la plaça de la Muntanyeta; i a València a les 18h, des de la Plaça de Sant Agustí de València, "Marxa pel treball i pels drets socials...". A València, també, hi haurà una xerrada del company Karim i sopar popular solidari a les 20h a l'Ateneu Popular.

Del 24 de març al 6 d’abril de 2009 envieu-nos les vostres convocatòries a LACCENT.CAT@GMAIL.COM

les carxofes morades del Rosselló, l'Empordà i el Pla de l'Estany. I més enllà d'aplicacions culinàries, la carxofa protagonitza mostres de cultura tradicional, com el Cant de la Carxofa d'Alaquàs o Silla o balls populars a Algemesí o Alcúdia. Dels seus úsos a la cuina en tenim constància escrita en un manual del segle XVIII, Avisos, y instrucciones per lo principiant cuyner, atribuït a Josep Orri, pare franciscà, tot i que la primera menció escrita la fa Joanot Martorell a Tirant lo blanc dos segles abans.

Escarxofa't

isteris de la llengua. En quin fet es basa la saviesa popular per lligar una hortalissa única com la carxofa amb la comoditat de jeure en un bon sofà?

Potser té a veure en la manera majestuosa que té de reposar sobre les fulles de la carxofera?

O en la manera d'obrir-se que té aquesta flor de flors, brotant de les bràctees (capes que envolten el cor) una font de colors violacis i blavosos?

Per l'aspecte que té, no serà: prové de la família dels cards. Quan madura es torna punxeguda. Ho podem comprovar quan a la verduleria ens intenten endossar carxofes prehistòriques, farcides amb més pèl que carn. Per cuinar-la hem d'esmerçar-nos, ja que les fulles exteriors són excessivament fibroses ("tens més 'desperdici' que una carxofa", diuen els valencians). El mateix nom àrab d'on prové, hurxufa, no resulta tampoc confortable: espina de terra. I el seu gust, o millor dit, les sensacions que provoca (postgust, n'anomenen), incomoda més d'un, ja que fa difícil el seu maridatge, sobretot amb el vi.

Ara bé, tot i aquestes característiques ens trobem davant tota una delícia de vegetal. I amb mil adaptacions culinàries. Se'n pot fer

>> El dimecres 25 hi ha una manifestació a la plaça Catalunya de Barcelona (19h) en solidaritat amb les treballadores de la clínica avortista del carrer Viladomat i contra la contracampanya que presenta el mateix dia la Conferència episcopal espanyola. >> El dijous 26 de març i ha vaga general a l'ensenyament superior convocada pel SEPC arreu dels Països Catalans, per denunciar les agressions policials als estudiants de Barcelona i als estudiants de les Illes Balears.

El racó del coc

Roger Sànchez BARCELONA

Agenda

fou al nord d'Àfrica on començaren a conrearla per deglutir-la. D'allí passà a tota l'àrea mediterrània, on actualment es concentra el 80% de la producció mundial. I el nostre, un país abocat al mar, reuneix unes condicions força òptimes: temperatures suaus, bona insolació i un ruixat mensual.

De fama reconeguda són les carxofes de Benicarló, d'Amposta, del Prat o de Sant Boi, amb les seves corresponents carxofades populars quan n'és temporada. Destaquen també

La recepta. Faves, pèsols i carxofes ofegades Un plat ideal per donar sabor a l'esclat primaveral. Aplicarem l'ofegat, una tècnica força genuïna que fa que el producte s'estovi en poc líquid i en un recipient tapat a causa del vapor i la humitat que desprèn. Escaldem les carxofes, sense fulles i amb els cors tallats en grills gruixuts, cinc minuts en aigua calenta.

Si voleu fer la versió carnívora, fregiu una talls de cansalada en oli fins que sigui rossa i la reservem. En el mateix oli sofregim una ceba picolada i també all laminat. Afegim a continuació els vegetals, un manat d'herbes (farigola, llorer, orenga, canyella i menta fresca, per exemple), la cansalada i un raig d'aiguardent o anís, tot plegat amb una mica d'aigua, sal i pebre. Tapem la cassola i ho coem a foc lent. Sacsegem de tant en tant (evitem remenar-ho, ja que els vegetals es poden desfer) fins que tot estigui al punt. Si la voleu vegetariana, del tot recomanable si els vegetals són frescos, estalvieu-vos la cansalada.

WWW.TDK.CAT

*Terra d'Escudella, Sants

DEL 24 DE MARÇ AL 6 D’ABRIL DE 2009 L’ACCENT 150

16CONTRAPORTADA

“Necessitem adrenalina i llibertat momentània” ENTREVISTA Entrevista a Miquel, skater de la ciutat de València

Malgrat la repressió i persecució, l’skatboarding ha guanyat molts adeptes als Països Catalans

Pujar a una taula sobre rodes cada cop ho fa més gent...

Ha evolucionat com tot: moltes variants, maneres de patinar i estils, fer rampa o carrer o simplement portar-ho com estil de vida, i bé, està en auge... L'skate està en creixement, el que passa és que ha evolucionat d'un principi on l'skate era un moviment alternatiu marginal i de gent que no es podia permetre coses més cares, perquè l'skate és del més barat que hi ha com a esport de risc i adrenalínic, ara inclús és més barat. És una moda, un esport, la vostra vida?

Estem en el mateix, depèn de com ho enfoque cadascú. Està clar que algú que porta molt de temps doncs està enganxat a l'esport i a l'adrenalina, però igualment els tres supòsits són vàlids. Tant algú que ho fa per tots aquests motius, és a dir per desfogar-se, com per marcar un estil de vida, per fer esport, etc., com gent que simplement ho fa per un o altre motiu. Igual un es pren l'skate com estil de vida que et trobes algú que utilitza el patí per asseure's.

Heu rebut multes que considereu injustes o injustificades?

Moltes. Sobretot la gent jove perquè n'abusen, dels adults no tant per que saben que poden defensar-se.

Però l'abús i la provocació és evident, per exemple a un amic el multaren simplement per estar assegut

Anticorrupció encercla Unió Mallorquina LLORENÇ BUADES PALMA

Aquesta contraportada va dedicada al món del skateboard.Centenars de joves del nostre país inunden els espais de les grans ciutats amb les seues taules sobre rodes per practicar un esport que bascula entre el risc i l'equilibri. Sobre la seua evolució com a tendència en auge als Països Catalans i sobre els entrebancs urbans i institucionals amb què s'hi troben, hem parlat amb un skater valencià,Miquel,que en aquesta edició de L'ACCENT farà de portaveu del moviment del skateboard.

JOAN ESCRIVÀ VALÈNCIA

LA REMATADA

damunt del patí a la plaça de la Verge de València. Som considerats com "gamberros" o "destrossa espais urbans" i se'ns tracta com això, com a delinqüents.

Abans era més freqüent que directament et confiscaren l'skate amb l'argument de fer malbé els llocs públics, privats o el que fóra.

Ara just han abolit la llei de circulació que no ens permetia ni circular en bici, patí, i l'han abolit però per l'skate justetament no ho han fet.

Passa el mateix a altres països?

No conec les lleis d'altres països, però si que he patinat per altres països d'Europa i sempre ha sigut prou diferent, no et miren com delinqüents com passa ací, estem molt endarrerits en aquest aspecte i en molts més en general respecte a la resta d'Europa.

Però hi ha altres països on cada parc té el seu "skate park", les seues rampes etc, on l'skate no és perseguit.

aquests són inexistents i si existeixen són insuficients i s'han de compartir amb diversos esports, gent, etc on se fa impossible patinar o el que siga doncs acabes buscant nous llocs, d'amagades, ja que sovint ens trobem amb la repressió.

Quin model de ciutat proposeu o us agradaria?

Una ciutat sense agents de la llei, això el primer, sense policia i gentola d'aquesta que sobra que et molesta dia a dia.

No com a model doncs per exemple ciutats-skate a nivell mundial molt conegudes per tindre un mobiliari urbà com moltes baranes per exemple per poder fer trucs, ciutats skate que han seguit l'evolució de la gent que en els anys 90 patinaven i ara hi ha qui són arquitectes o funcionaris públics i estan començant a vore açò com un atractiu turístic, i es creen ciutats-skate com per exemple Barcelona on va gent fins i tot en busos per patinar, o ciutats que apareixen en videojocs famosos i vídeos d'skate com Bilbao, Barcelona, i últimament València amb la nova rampa s'està apropant també a ser, si no fóra per les restriccions legals i les prohibicions, ciutat turística skater.

Seria beneficiós en el sentit en què ara comencen a mirar-nos i tractarnos d'una altra manera, tenen por...

“Som considerats com "gamberros" o "destrossa-espais urbans" i se'ns tracta com això, com a delinqüents”

Quina idea teniu de l'espai urbà (ha d'estar planificat?, és lliure per tothom?, advoqueu pel trencament de l'estructura imposada)?

Segons la nova llei només es pot patinar en llocs adequats, però com

Creieu que amb tota aquesta nova visió més globalitzada de l'skate s'està perdent alguna essència?

Sempre hi haurà old school, quan vam començar també hi havia gent per moda i gent old school. De xiquet atreia més al ser tot més "destroy".

Ara està tot més controlat. Ara hi ha més diversitat de gent i estils, i el que uneix és el necessitar més sensació adrenalínica i el sentiment de desfogar-se o llibertat momentània.

Skate i música?

Doncs nosaltres quan començarem era l'ska, el punk, primeres okupes de València, i com tot, alternatiu i marginal, i ara com trobem tanta diversitat de gent ha mutat al hip hop, trance o inclús les raves.

Però bé, la diversitat no es pot vore com un problema si no com una evolució d'un esport i d'un estil de vida.

I llocs recomanats?

Depén de si t'agrada més "rampa" o "carrer", nosaltres que ens trobem més majors el carrer no ens crida massa, preferim rampa que són sensacions més duradores, no és com el carrer on el que compta és l'instant i es tracta de fer trucs, la rampa en canvi és velocitat, altura, poder saltar més alt etc, amb les rampes i la música vas més a la teua, no penses tant en les històries del carrer, estàs més tranquil, tot i que amb la massificació de les rampes això ja és difícil.

Però la nova rampa de València s'ha de dir que està molt bé.

La fiscalia ha interposat una querella per presumptes delictes relacionats amb la corrupció de funcionaris públics contra Antoni Pascual (UM), vicepresident del Consell de Mallorca, i responsable de l'àrea de Carreteres des de 1999 fins ara que, en qualitat de conseller d'Obres Públiques disposa d'un pressupost de 82 milions d'euros. També, Gonzalo Aguiar, director insular de Carreteres del Consell de Mallorca en la legislatura actual i passada, ha estat detingut per la Policia Judicial en relació a l'"Operació Peatge". El màxim responsable de la carretera de Manacor presumptament hauria reformat una casa a Ariany en sòl rústic i a càrrec de l'erari públic.

D'altra banda, de la denúncia d'un empresari amb terrenys expropiats per l'obra executada per UTE desdoblament C-715, s'ha actuat contra una suposada trama de corrupció relacionada amb la reforma de la carretera de Palma a Manacor, que amb un cost de 140 milions d'euros, va ser impulsada per l'anterior Consell de Mallorca, governat per UM amb el suport del PP. Després de set registres en seus d'empreses, s'han detingut vuit persones. Entre els arrestats destaca l'enginyer Francisco Orejudo, alt càrrec del Consell Insular de Mallorca. També va ser arrestat un altre funcionari, Gabriel Mestre, que suposadament hauria folrat les parets de la seva casa amb pedres col·locades per picapedrers de l'autovia. Les imputacions es fan per suborn, prevaricació, falsedat documental i malversació de cabals públics.

Altres càrrecs vinculats a UM han estat imputats en altres casos, com Dolça Mulet (UM), en el cas d'Ajudes a ONG, fins que el jutge, amic personal de l'acusada, l'arxivà, o el diputat Bartomeu Vicens pel cas Son Oms, que malgrat la suspensió de militància manté en vigor el pacte.

Un altre membre del Consell, Miquel Àngel Flaquer, està imputat pel cas Can Domenge.

Ja hi ha qui demana l'auditoria de l'Ajuntament d'Ariany del que Pascual va ser batlle i en relació al seu patrimoni, perquè sense tenir un patrimoni previ important s'ha enriquit i és soci o administrador d'almenys mitja dotzena de societats mercantils. Entre elles, té una estació de servei amb una ordre de demolició del Tribunal Suprem per trobar-se en zona verda, que mai no ha arribat a concretar-se.

PP i UM sospiten que les actuacions de la fiscalia es deuen a la posició favorable al Golf de Son Baco (Campos) dels sectors d'UM dirigits per Miquel Nadal, imputat en el cas Son Domenge, i per Antoni Pascual, que tendria el suport del PP. Però no és casual el consens polític perquè no es demanin dimissions ni eleccions anticipades. ERC només ha demanat la dimissió d'Aguiar.

Ni el PSOE ni el Bloc volen trencar la relació de forces. La resposta és a Galícia.