Accent 155

Periòdic popular dels Països Catalans

155 DEL 2 AL 15 DE JUNY DE 2009

DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 5.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

La crisi augmenta la pressió sobre els immigrants Abdelbarie Dahane és veí de Sant Joan de les Abadesses (el Ripollès) des de fa nou anys.

Dahane ha passat dos anys en presó preventiva acusat de pertànyer a una xarxa per finançar el "terrorisme islamista". Aquest mes de maig, però, ha sortit de la presó perquè el fiscal ha retirat l'acusació sobre ell.

La seva sorpresa ha estat que, 12 hores després de ser al carrer, l'han tornat a detenir perquè ho havia pogut regularitzar els papers i la Policia el vol expulsar. Ara està a l'espera e judici el mes d'octubre. El seu germà denúncia a L'ACCENT que es volen treure de sobre “per tapar que ha passat dos anys injustament a la presó”.

La situació d'inseguretat que pateix Dahane no és aïllada, sinó que ha augmentat entre la població immigrant arran de la crisi. I és que la manca de feina està fent que moltes persones estiguin perden el permís de residència i es veuen amenaçades d'expulsió.

Entrevistem dues advocades de la CGT i especialistes en dret d’estrangeria perquè ens expliquin les conseqüències de la crisi sobre els treballadors immigrants al nostre país. >> Països Catalans 6 / Contraportada 16

Les europees obren una porta a l’esperança La candidatura Iniciativa Internacionalista - La Solidaritat entre els Pobles ha esquivat, a última hora, la voluntat del Govern espanyol d'il·legalitzar-la.

Superar aquest obstacle obre la possibilitat que a partir del 7 de juny hi hagi una veu a Brussel·les que denunucïi la manca de democràcia a l'Estat espanyol i que visibilitzi la negació de drets a les nacions sense Estat sotmeses a administració espanyola. La candiatura també vol portar-hi les reivindicacions de les treballadores i treballadors, que no volen pagar una crisi que "han creat els rics". >>Països Catalans 4 i 5

Setge a l’Assemblea de Joves de Lleida Sis militants de l'Assemblea de Joves de Lleida (AJLl) s'enfronten a un judici per injúries per la denúncia del Mosso d'Esquadra implicat en una agressió a un independentista al passat 11 de setembre durant les mobilitzacions de la Diada. Coincidint amb aquest nou procés, el col·lectiu juvenil ha presentat el balanç repressiu del 2008: 32 identificacions, 15 dies d'arrest domiciliari, una detenció i més de 1.000 euros en multes que quantifiquen un setge per part d'autoritats polítiques i policials

Iniciativa Internacionalista ha fet campanya arreu dels Països Catalans

>>Països Catalans 8

Acampallengua exitosa amb detenció inclosa

Mobilitzacions contra l’ERO a la Ford d’Almussafes

El gran èxit de partició de l’Acampallengua es va veure tacat per la detenció de Tomeu Martí, coordinador de l'Obra Cultural Balear (OCB). Després de dues hores en comissaria fou acusat de desobediència a l'autoritat i resistència. >> Països Catalans 7

El nou ERO aprovat a la factoria Ford d’Almussafes ha esgotat la paciència dels treballadors i treballadores que denuncien la complicitat de l’Administració i el joc brut d’UGT, que ha pactat la mesura amb la direcció. >> Economia 10

MONOGRÀFIC Mario Benedetti David Caño ens ofereix al monogràfic una aproximació personal a Mario Benedetti, l’escriptor uruguaià mort el proppassat 17 de maig.

La seua producció literària fou extensa, però va destacar sobre tot en la poesia on ens ha deixat gran quantitat de versos carrecats del seu compromís polític.

Els seus darrers anys foren plens d’homenatges i reconeixements tant d’institucions com de lluitadors i lluitadors. L’últim homenatge, com se sol dir en aquests casos, la victòria. >>Pàgina 14

Polèmica per l’himne L’himne oficial de la Comunitat Valenciana, l’originari Himne de l’Exposició Regional, ha complert cent anys envoltat de polèmica per l’ús políc a mans de la dreta i la resistència dels hereus de l’autor de la lletra, Maximilià Thous, que ho volen impedir. >> Cultura 13

MARIA OLIVER PÀG.2 // JOSEP ESTRADA PÀG.2 // VICENT ABELLA PÀG.3 // JOSEP GRAGANTÉ PÀG.5 // ÀLVAR LLORIS PAG.14 // MARC GARCIA PAG. 16

02OPINIÓ

PUNT DE MIRA

Mario Benedetti MARIA OLIVER CAMPINS

Manuel Vázquez Montalbán va referirse al poeta uruguaià com "un portaveu de missatges que tracten d'emancipar".

I el temps no ha fet més que ratificarho. La pàtria que fa 88 anys el va veure néixer és la mateixa que fa escassos dies el va veure morir: ha desaparegut una icona de la literatura llatinoamericana i un poeta rebel de dimensions universals.

Benedetti ha deixat una empremta en la història literària del segle XX no només per un llegat de més de vuitanta obres sinó per la seva inesquinçable integritat moral i la seva fidelitat a uns ideals d'esquerres i antiimperialistes.

Les seves conviccions polítiques el van portar a escriure i també a militar en el Frente Amplio fins que el cop d'estat militar el va condemnar a 12 anys de dur exili per l'Argentina, el Perú, Cuba, Catalunya i Espanya. El "desexili" posterior -com ell mateix va anomenar- va ser una experiència que marcà tant la seva vida com la seva obra.

En temps de barbàrie resulta d'obligació moral destacar la dignitat i la qualitat humana i literària de personatges com Mario Benedetti. Aquest poeta popular professava una modèstia poc freqüent només distingible en persones sàvies i entranyables; "Benedetti no se cree Benedetti" sentenciava el seu compatriota Eduardo Galeano.

Militant de la vida i de l'amor, Benedetti diversifica la gamma conceptual de l'amor entre l'erotisme i la solidaritat: la trasllada -despullada d'artificisde l'àmbit privat a l'esfera pública: "en mi amor hay otras cosas/ por ejemplo los sueños con que muevo la tierra/ la pobre lucha que libré y libramos...".

En definitiva, Benedetti és d'aquells imprescindibles que deia B. Brecht que ha fet de la paraula una arma carregada de futur, futur que pronostica que s'hauran de Quemar las naves: El día o la noche en que por fin lleguemos/ habrá que quemar las naves/ pero antes habremos metido en ellas/ nuestra arrogancia masoquista/ nuestros escrúpulos blandengues/ nuestros menosprecios por sutiles que sean/ nuestra capacidad de ser menospreciados/ nuestra falsa modestia y la dulce homilía/ de la autoconmiseración/ y no sólo eso/ también habrá en las naves a quemar/ hipopótamos de wall street/ pingüinos de la otan/ cocodrilos del vaticano/ cisnes de buckingham palace/ murciélagos de el pardo/ y otros materiales inflamables/ el día o la noche en que por fin lleguemos/ habrá sin duda que quemar las naves/ así nadie tendrá riesgo ni tentación de volver/ es bueno que se sepa desde ahora/ que no habrá posibilidad de remar nocturnamente/ hasta otra orilla que no sea la nuestra/ ya que será abolida para siempre/ la libertad de preferir lo injusto/ y en ese solo aspecto/ seremos más sectarios que dios padre/ no obstante como nadie podrá negar/ que aquel mundo arduamente derrotado/ tuvo alguna vez rasgos dignos de mención/ por no decir notables/ habrá de todos modos un museo de nostalgias/ donde se mostrará a las nuevas generaciones/ cómo eran parís el whisky claudia cardinale.

DEL 2 AL 15 DE JUNY DE 2009 L’ACCENT 155

COL·LABORACIÓ

J. ESTRADA CRUZ

Treballar: per a què?

Tot i que de vegades recordem que hauríem de treballar per viure i no al revés, la veritat és que els explotats vivim en contra nostra, sotmesos a violentes contradiccions com les que ens obliguen, inconscientment, a desitjar fer-nos vells i que passi, com més aviat millor, la major part de la nostra vida: el temps de treball per a uns altres. Encara i així, vam reivindicar el dret a ser explotats (dret al treball). Desgraciadament, l'alienació és capaç d'embolicar als éssers humans en aquests cruels contrasentits.

Des que ens vam convertir en éssers escassament racionals, vam anar descobrint molt a poc a poc, formes i esforços per satisfer les nostres necessitats de manera més fàcil.

L'home i la dona van descobrir i van fer eines, instruments diversos per arribar a cobrir les seves necessitats (aigua, menjar, abric, refugi, etc.) amb el menor cost i risc possible.

Amb aquelles pedres de sílex, aconseguien amb menys esforç, de la terra, de les plantes i dels animals, la seva manutenció. Aquells instruments els guardaven i els usaven fins que es deterioraven o trencaven.

Aquella gent no estava durant vuit hores, cada dia, confeccionant i emmagatzemant pedres amb fil, destrals, llances, fletxes, o andròmines rudimentàries per a la pesca i altres útils. No eren tan rucs. Tot i que, en segons quines èpoques, i per motius diversos, havien de passar moltes dificultats, el seu objectiu no podia estar centrat en fer eines, sinó en fer ús de les que ja posseïen, en distribuir l'aliment que havien aconseguit, o en assolir el que els faltava.

L'esforç de buscar una eina, d'elaborar-la, o perfeccionar-la era natural; el sofriment en aquest afany havia de ser inexistent. Si de cas,

devia proporcionar el plaer que dóna l'espera d'un resultat que li garantiria una major qualitat

de vida.

Aquest, i només aquest, és el genuí sentit de l'esforç que necessiten les persones per a la millora constant de les seves vides. En aquesta superació, s'incorporen altres esforços innats; l'afany de saber i de descobrir, de practicar l'art, de jugar, de fer esport... Doncs bé, tots aquests esforços naturals addicionals, en aquest sistema social capitalista, són també esforços desnaturalitzats, perquè han estat incorporats als interessos del mercat. Per això es diu que els que triomfen, és perquè ho preparen bé treballant molt.

Certament, des de temps remots, van continuar les conteses que venien de la nostra animalitat irracional. És possible que la major part dels seus sofriments van haver de patirlos a base d'esforços en la defensa de les seves vides i possessions tot tractant de parar els atacs d'altres éssers semblants. Però a hores d'ara, ja no hauria d'existir cap motiu perquè uns pobles n'hagin d'atacar a uns altres per qüestions d'insuficiències i de fam; ni que hagin de seguir delinquint perquè hi hagi focus d'egoisme i ignorància.

Molts de nosaltres sabem i hem explicat que, en els nostres dies, ja hauria de fer temps que les confrontacions haurien d'haver estat supe-

rades.

Les capacitats que tenim com a humanitat poden proporcionar a tot el món, una existència d'esforços breus, compartits, i que, durant la major part del temps, ens permetin assaborir la vida en totes les seves facetes. No obstant això, encara ens trobem en detestables fases de deshumanització i irracionalitat, una realitat que només és possible com a conseqüència dels brutals nivells d'alienació imposats sobre les persones. Persones que venen la seva força de treball, l'esforç del qual no importa si serveix a la societat o si fins i tot la perjudica. La seva funció és treballar per menjar, consumir el que pugui (del que ell produeix com del que fan altres), per poder seguir treballant.

Sabem també que es podrien construir la majoria dels útils necessaris (roba, calçat, mobles, electrodomèstics, automòbils o formes de reparació) perquè duressin tota la vida.

Però la realitat ens mostra un frau generalitzat, i els capitalistes, (fins i tot fent trampa per seguir explotant als treballadors, i amb uns sindicats majoritaris domesticats) avui

es troben amb aquest para-xocs, en límits, que els va anunciar Marx.

Durant les últimes dècades del segle XIX Paul Lafargue ja va denunciar elaboracions fraudulentes en els productes tèxtils, als quals se'ls administrava determinades sals i compostos químics per a escurçar la seva durada. Va avançar-se força en denunciar l'assumpte!

Per arribar fins a aquí, el capitalisme no només ha hagut de restar qualitat als productes, sinó que ha hagut d'anar-se inventant altres productes i serveis, totalment innecessaris per a la humanitat, que només han servit per a crear problemes mediambientals i seguir esclavitzant les persones. Des dels anys 60, Marcuse, ja ve denunciant tot aquest desastre als EUA. Ineludiblement, el mal forma una simbiosi inseparable amb el capitalisme. I és en el mal on es fonamenta per a poder seguir existint. Per exemple: a les empreses farmacèutiques el que els interessa és que hi hagi malalties i malalts. El que passa avui amb la grip porcina, a Mèxic és un exemple. A la indústria que aborda tot el relacionat amb les mesures de seguretat, el que necessiten és que proliferi la delinqüència. I en aquesta espiral d'aberració, els treballadors, alienats fins a la medul·la, en són còmplices. I és gràcies al mal, que els pot colpejar a ells mateixos, que tenen un lloc de treball.

Aquests brutals exemples, sobre la llei de l'oferta i la demanda, que són els que més m'atreuen d'exposar, han de fer-se extensius a la resta d'àmbits. Fer prendre consciència a la humanitat de les aberracions que comporta el capitalisme, seria determinant; però, només si al mateix temps els exposem les enormes possibilitats que existeixen per a construir un veritable socialisme.

LA VEU DELS LECTORS I LECTORES

La llengua del PSOE Els nacionalistes valencians sempre hem tingut molt clar que la política lingüística del PP té un objectiu ben definit: la substitució lingüística, és a dir l'espanyolització de la societat valenciana, el foment de l'autoodi i, per enganyar-nos, la suposada defensa d'un valencià que el volen com a peça de museu, tancat amb pany i clau en una

L’ACCENT és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans.

Número 155.Tirada:4.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.

Redacció València: Carrer Maldonado, 46 baixos, 46001 València Redacció Barcelona: Carrer Tordera 34 baixos, 08012 Barcelona Adreça electrònica: ppcc@laccent.cat Subscripcions: 646 98 16 97 Distribució: 615 54 47 15 Publicitat: 616 07 33 28.CConsell de Redacció. Coordinació: Laia Altarriba, Andreu

vitrina, un valencià innocu que no els hi fa gens de mal. Aquest objectiu, jo diria d'Estat, que porta a cap el PP és, si fa no fa, el mateix que han tingut, arran de la desfeta de 1707, reis, reines, corregidors, presidents, dictadors i tutti quanti. Així doncs, del PP ja no ens sorprèn res, ja sabem que volen anorrear la nostra identitat i difuminarGinés, Aure Silvestre i Arnau Urgell. Països Catalans: Joan Buades,Martí Cirici,Guillem Colom,Laia Creus, Pep Giner,Andrés González,Irene Jaume,Pere Habet, Francesc Miralles,Miquel Serra,Aure Silvestre, Arnau Urgell i Bel Zaballa. Opinió: Joan Teran. Economia: Àlex Tisminetzky. Internacional: Ausiàs Alminyana, Laia Altarriba,Marc Lamarca i Manel López.CCultura: Joan Ballester, Joan Sebastià Colomer, Jordi Garrigós, Aurora Mora, Felip Pineda, Hèctor Serra, Josep Maria Soler, Pau Tobar. Correcció: Mercè Mauri. Edició gràfica: Andreu Ginés.CCoordinació gràfica: Oriol Clavera.IIl·lustracions: Joan Carbonell,Roger Ferriols.

Distribució: Guillem Romero Senent. Han col·laborat en aquest número: J.Estrada Cruz, Maria Oliver, Vicente Abella, Vicent Luna, Miquel Esplà, Latinoamérica S.XXI, Àlvar Lloris i Marc García.

nos en la seua Espanya constitucional, això sí, proclamant a bombo i platerets "un valencianismo bien entendido". Ells, al cap i la fi, són els hereus de l'Espanya més rància, borbònica, colpista i anorreadora d'aquests trescents anys.

Ara bé, si és ben cert que amb el PP sabem amb qui ens hi juguem les garrofes, no passa el mateix amb el PSOE. Lingüísticament, com en tantes altres coses, amb els socialistes mai sabem per on ens eixiran. Són el partit del "buen talante", de donar-ne una de calç i una altra d'arena, de canviar segons bufa el vent. I és que veritablement els socialistes, en el tema de la llengua n'han fet, i continuen fent-ne, de grosses.

Sense anar més lluny, fa unes setmanes la portaveu socialista en la comissió de Política Lingüística, la diputada i professora de valencià Marisol Sorribes, va presentar-li la dimissió al síndic del seu grup. El motiu és que el nou líder dels socialistes valencians, Jorge Alarte, va votar en contra de la proposta de Compromís, calcada d'una anterior del PSPV, que demanava

l'ingrés de la Generalitat Valenciana a l'Institut Ramon Llull. Com no podia ser d'una altra manera, Marisol Sorribes "per dignitat" i perquè "no tot és mercat" va presentar la dimissió. Dies més tard el president espanyol contestava a una pregunta de Joan Tardà, diputat d'ERC, dient que "el Govern veu innecessari exigir el valencià als jutges per garantir l'ús de la llengua". És de jutjat de guàrdia, mai més ben dit, que a hores d'ara, i després de vinti-cinc anys, l'ús del valencià, que té una certa normalitat entre els funcionaris, encara no siga una obligació entre els jutges, fiscals i secretaris judicials.

No cal ser un expert en la matèria per adonar-se'n que la indefinició del socialistes que van donant-nos peixet perquè anem picant, és causa i conseqüència de molts dels problemes que té la nostra llengua i que patim els seus parlants. Hi ha moltes persones que ens agradaria que la llengua del PSOE fóra, d'una vegada per totes, intel·ligible i clara.

Vicent Luna

OPINIÓ 03

L’ACCENT 155 DEL 2 AL 15 DE JUNY DE 2009

VICENTE ABELLA*

COL·LABORACIÓ E D I T O R I A L

Desmitificant el mercat de la carn

El fenomen del vegetarianisme no és un fet modern. Des de temps immemorials han existit al món cultures vegetarianes les motivacions de les quals per transgredir la dieta carnívora imperant han tingut arrel en religions, herències culturals, limitacions socials o geogràfiques o fins i tot aspectes nutricionals i de salut. Tanmateix, el sorgiment d'un model polític filosòfic que advoque per la fi de l'especisme i l'alliberament animal no humà (i que propugne l'hàbit vegetarià) és relativament recent.

Com d'altres moviments revolucionaris, el d'alliberament animal s'ha topat amb crítiques fonamentades en la ignorància i alimentades pel monstre carnívor del mercat capitalista, com ara la idea que la carn és un element indispensable en la nostra dieta.

Aquest moviment es consolida amb l'aparició el 1975 d'un llibre signat per Peter Singer amb el títol Alliberament animal. Singer assenyala la capacitat del patiment com la característica bàsica que atorga un ser el dret a una consideració igual. La seua teoria al·lega que l'únic límit defensable a l'hora de preocupar-nos pels interessos de la resta és el de la sensibilitat (és a dir la capacitat de patir), ja que establir el límit mitjançant una altra característica com ara la intel·ligència o el raciocini seria arbitrari i ens conduiria a societats marcades per una jerarquia intel·lectual, tan discriminatòries com ara la sexista o la racista.

El que pretén l'alliberament animal és que siguem responsables amb les nostres vides i evitem la crueltat en la mesura del possible. Un bon principi, senzill i accessible, seria deixar de menjar animals, ja que a la pràctica, la cria d'animals a gran escala que ens servisquen d'aliment és una fàbrica inequívoca de patiment. Un dels pilars de l'al·legat alliberacionista és que aquest patiment és absolutament innecessari, ja que nutricionalment no cal incloure cap

producte animal, concretament la carn, en la nostra dieta. Els dos paràgrafs següents tracten d'explicar perquè no és necessari menjar carn. Per resumir les idees anteriors, ens quedarem amb el fet que no és moral produir patiment a cap animal simplement per satisfer la nostra apetència per un tipus d'aliment determinat.

Les persones expertes en dietètica i nutrició ja no discuteixen al voltant de si la carn animal és o no essencial. Allò cert és que aquesta és un de tants aliments que contenen proteïnes, i es distingeix de la resta, principalment, perquè és més cara. Hui se sap que el valor nutritiu de les proteïnes consisteix fonamentalment en els aminoàcids essencials que contenen, ja que determinen la quantitat de proteïna que pot utilitzar el cos.

Si bé és cert que els aliments d'origen animal com la carn o els ous tenen una composició d'aminoàcids molt equilibrada, alguns aliments vegetals com ara la soja o els fruits secs tipus nous contenen també una alta gamma d'aquestos nutrients. A més a més combinant diferents tipus de proteïna vegetal és fàcil obtenir l'equivalent a la proteïna animal, i no calen grans coneixements dietètics: les receptes tradicionals com la combinació de llentilles o fesols amb arròs

o dacsa ja proporcionen una combinació de proteïna vegetal molt rica en aminoàcids.

Per tant, únicament evitant el "menjar fem" amb alts continguts en sucres i greixos, l'única manera de no aconseguir prou proteïna és, gairebé, tenir una dieta calòricament insuficient . És important també aclarir que no necessitem tanta proteïna com ens diuen: l'excés de proteïna automàticament es transforma en greixos i toxines que amb el temps poden produir malalties cardíaques, essent també l'origen de càncers d'estomac i budells. La proteïna no és més necessària que la resta de nutrients (vitamines, minerals, àcids greixos, carbohidrats...) molts dels quals sí que es troben en dèficit en l'alimentació carnívora per la seua manca de diversitat. La qüestió que es planteja en una societat en la qual l'esport i el culte al cos són l'objectiu d'una massa individualitzada i menysvalorada és si realment la carn té tant a veure amb la força i el vigor físic. La veritat és que l'energia no s'obté de les proteïnes, sinó dels carbohidrats, i la carn no té de carbohidrats. Fixem-nos en la llarga llista d'atletes olímpics que no la inclouen en la seua acuradíssima dieta.

A banda, existeixen molts altres motius pel quals fer-se vegetarià: el sistema de producció d'aliments que adopten les nacions riques consumeix aproximadament deu cops més proteïna vegetal de les quals després produeix en aliments càrnics; a més contribueix a l'excés de contaminació de l'aire i l'aigua, a la tala de boscos en la recerca d'espais per criar animals, al consum d'aigua i energia uns vint-i-cinc cops superior al dels conreus vegetals i a molts altres problemes de tarannà egoista i elitista.

Jactant-nos com fem de ser animals racionals hauríem d'actuar en conseqüència i administrar la nostra dieta de manera ètica. *Llicenciat en Enginyeria Química

EL MIRADOR BLOCAIRE ARNAU URGELL

Amb alternatives (també) “ens en sortim” Dies després que TV3, la nostra, ens fes avorrir una bonica cançó de Manel, -allò de “a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim”;el bloc del militant de la CUP de Mataró, Joan Jubany, ens ensenya que amb alternatives també “ens en sortim”.

Jubany, soci d'una cooperativa de disseny gràfic, explica que va assistir a l'assemblea general de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.

N'assenyala la “resistència” d'a-

quest model “d'empresa postcapitalista”. Enmig de la crisi que tot ho pot, sembla que les cooperatives aguanten. Si més no les dades que Jubany reprodueix en el seu bloc ho deixen prou clar: amb un atur d'un 17%, “només” es van perdre l'1,80% de llocs de treball del conjunt de treballadors de cooperatives. Una xifra que en societats anònimes és de l'11,1% i en limitades pràcticament arriba al 22%.

Així mateix mentre que cinc anys

després de la seva creació continuen el 52,2% de les cooperatives, només dos anys després d'iniciar la seva singladura el 50% de les societats mercantils han desaparegut. Citant a Martina Marcet, amb amplis coneixements de l'economia solidària i alternativa, considera que la fórmula cooperativa és “un motor per al desenvolupament d'un marc postcapitalista”. Algun dia podrem dir ben fort: “nosaltres si que ens en sortim”.

MÉS INFO: HTTP://JOAN7.JUBANY.CAT / HTTP://ARETHUSANA.BLOGSPOT.COM/

Ni un pas enrere A l'anterior editorial denunciàvem la decisió del Tribunal Suprem de Justícia de l'Estat espanyol d'anul·lar la candidatura d'Iniciativa Internacionalista- La Solidaritat entre els Pobles. Pocs dies després, el Tribunal Constitucional del mateix Estat revocava la decisió i donava via lliure a la candidatura per concórrer a les eleccions. No cal dir que la justícia espanyola no ha actuat amb major "independència" en aquesta ocasió que en il·legalitzacions polítiques anteriors; n'hi ha altres explicacions que potser no estan del tot al nostre abast: pressions d'alt nivell des d'Europa, estratègies politicopolicials, la por d'estendre el "problema basc" a la resta de l'Estat... No sabem què en concret -i en quina mesura- haurà motivat els aparells de l'Estat per fer la vista grossa amb una candidatura que, sens dubte, els fa mal.

El cas, però, és que després de molts anys, l'esquerra abertzale podrà votar una opció que sent que la representa, i per bé que només és una xicotet victòria, ens n'hem de felicitar. Com també ens hem de felicitar per l’aparició d’una candidatura de classe que recull els desigs de llibertat de tots els pobles oprimits per l’Estat. Ara cal confiar en els resultats i veure com reaccionen després de les eleccions. Però això ja serà una altra història.

Mentrestant, hem de fer especial incís sobre un dels aspectes més foscs de tot el procés -interromput- d'il·legalització: l'actuació de les Forces de Seguretat de l'Estat en relació als catalans i catalanes vinculats a la candidatura. Com s'ha pogut constatar a l'acta d'impugnació de la Fiscalia i a la posterior sentència del Tribunal Suprem, els i les independentistes som vigilats quan assistim a xerrades d'Iñaki Gil de San Vicente, quan participem en marxes a les presons en solidaritat amb els presos polítics o quan acudim a reunions de les pròpies organitzacions. Tot això apareix a l'acta; i molt més.

Val a dir que no és cap sorpresa, perquè les diferents organitzacions "antisitema" (usant el vocabulari dels "prosistema") han denunciat reiteradament el seguiment policial a què estan sotmeses: identificacions, intimidacions i gravacions, entre les accions més evidents. Però n'hi ha molt més que ara hem pogut constatar amb les informacions personals que aportava la Fiscalia per justificar la il·legalització d'Iniciativa Internacionalista. I podem sospitar que allò que apareix a l'acta és només la punta d'un iceberg.

Els responsables de la candidatura ja han anunciat accions legals en contra de la impugnació i les declaracions paral·leles del mateix ministre de l'Interior, el funest Rubalcaba. Però això no és suficient. La vulneració per part de l'Estat dels nostres drets és cada cop més flagrant i, de vegades, sembla com si ens n'estiguérem acostumant. O si no som nosaltres, és la societat la que s'està acostumant. I, no cal dir-ho, això és molt perillós i requereix una enèrgica resposta.

No és tracta de salvar un sistema i una democràcia que cada cop es mostren més defectuosos, però ens hem d'acostumar a exigir el respecte dels nostres drets en aquest com en qualsevol règim. Ja sabem que els drets polítics col·lectius i individuals no seran mai planament reconeguts sota un règim que fa de l'explotació de les persones la seua essència, però això no implica que no hagem de batallar per conservar cadascuna de les xicotetes victòries que en temps passats vam obtenir. Cada cop que ens identifiquen, cada cop que ens detenen, cada cop que ens amenacen o ens insulten, cada cop, en definitiva, que abusen de la seua autoritat i nosaltres no els responem, estem perdent terreny i ells l'estant guanyant.

L'acta d'il·legalització demostra la impunitat amb què actuen les FSE als Països Catalans; hem sentit l'amenaça d'un Estat d'excepció que s'estén més enllà de les fronteres del País Basc. Potser encara estem a temps d'evitar que un dia hi arribe -o potser no. Però cadascun dels nostres drets els hem de defensar amb convicció i sense por. Perquè allò segur és que demà serà encara més difícil fer-ho.

DEL 2 AL 15 DE JUNY DE 2009 L’ACCENT 155

04PAÏSOS CATALANS

OPINIÓ

Desconeixement i abstenció ABEL CALDERA BERGA

Si preguntéssim a la ciutadania quin grup és el majoritari al Parlament europeu, segurament el 95% de la gent no sabria respondre a aquesta pregunta. Com també molt segurament la immensa majoria dels votants de CiU i ERC desconeixen absolutament amb quins altres partits -i conseqüentment candidats- comparteixen llista el grup a qui atorguen el vot. I menys encara sabrien dir a quins grups de l'eurocambra s'adscriuran els candidats que escolleixin. Com també el desconeixement de qui és el president de la Comissió Europea, o fins i tot de quin és el

“El Parlament europeu té una capacitat legislativa més que limitada i no constitueix executius.

Esdevé una façana democràtica a un procés controlat pels estats i no per la ciutadania” paper de la mateixa Comissió, és un fet estès entre la nostra societat.

De fet, el Parlament europeu no segueix ni tan sols els paràmetres bàsics de la divisió de poders definida per Montesquieu, una de les bases ideològiques del liberalisme. El Parlament europeu és un parlament amb una capacitat legislativa més que limitada i sense capacitat de constituir executius amb les seves majories. Es tracta, doncs, d'una institució que permet dotar d'una façana democràtica un procés que en realitat és controlat pels estats que en formen part, i no per la ciutadania que en forma part. Les apostes no són qui guanyarà i qui deixarà de guanyar, sinó si l'abstenció superarà el 70% o no.

Les eleccions europees tenen més importància interna pels partits que per la ciutadania

Europees 2009: primàries per a tothom ABEL CALDERA BERGA

crisi econòmica, fruit de les polítiques erràtiques del govern Zapatero. Tot i així, l'elecció dels candidats Mayor Oreja i Vidal-Quadras, situats al sector aznarista del PP i coneguts per la seva bel·ligerància contra el català, ha provocat que el debat s'hagi desviat parcialment cap a aquesta qüestió. Només cal recordar les declaracions de Mayor Oreja a Barcelona explicant que estava orgullós que el seu besavi hagués prohibit parlar basc a casa. En aquestes eleccions, Vidal-Quadras té la possibilitat de confirmar o refutar la seva fama de ser el candidat barceloní del PP que millors resultats aconsegueix al Principat. El seu verb esmolat -ha donat les gràcies al PSC per fer-li la campanya gratis i ha recordat a l'historiador Oriol Junqueras que ell fa molt que no parla amb el seu rebesavientusiasma la seva base electoral i alhora inquieta a Alícia Sánchez-Camacho, conscient que uns bons resultats de Vidal-Quadras poden posar en perill el seu lideratge al sí del PP del Principat.

El PP també planteja aquestes eleccions com un plebiscit entorn la figura de Francisco Camps, assetjada judicialment. Si finalment el PP millora resultats al País Valencià i aconsegueix situar-se al voltant del 60% dels vots, l'estratègia d'assetjament judicial impulsada pel PSOE pot acabar definitivament enterrada.

Setmanes després de l'inici de la precampanya, però, l'acció del candidat convergent sembla un autèntic sondeig sobre les possibilitats de mobilització electoral de l'anomenat sobiranisme econòmic. Abandonades per exigències del guió -i de la coalicióles proclames autodeterministes, el discurs de Tremosa s'ha basat en algunes de les idees clau del sobiranisme econòmic: federalització de la fiscalitat, gestió de ports i aeroports, i construcció de l'eix ferroviari mediterrani.

Alhora, el candidat convergent ha jugat també a fons amb el discurs més netament liberal, amb declaracions antiecologistes i referències constants a les avantatges de la gestió privada, tant pel que fa a les infraestructures com als serveis bàsics de l'estat del benestar. Els seus socis, BNV i UM representants respectivament per Enric Nomdedéu i Joan Carles Verd-, basen la seva campanya en estendre la xarxa d'influències en els sectors empresarials. Conscients que no obtindran representació directa a l'eurocambra, es postulen com a interlocutors eficaços del món empresarial amb el representant de CiU, intentant recollir així la bona imatge que els convergents tenen en el món empresarial valencià i balear.

El PP a pel PSOE

El sobiranisme econòmic de CiU, BNV i UM

El PP, per la seva banda, ha intentat basar la campanya en els efectes de la crisi econòmica. L'eix central del seu discurs és el fet que l'Estat espanyol és el país europeu que pateix més la

L'elecció de Ramon Tremosa com a candidat de CiU, coaligada amb BNV i UM, semblava a priori un triomf del sector sobiranista de CDC sobre el moderantisme de Duran i Lleida.

Oriol Junqueras té al seu davant la responsabilitat d'aturar la caiguda lliure d'ERC en les conteses electorals. La seva popularitat com a historiador compromès amb l'independentisme, el seu caràcter d'independent i el fet que l'electorat no l'asso-

La campanya de les eleccions europees dels partits parlamentaris es desenvolupa en uns uns paràmetres molt diversos. Des del primer assalt del combat per la presidència espanyola entre PP i PSOE, fins als experiments sobiranistes de CiU, ERC i els seus socis menors,tot passant per l'assaig d'IU-ICV de retornar a un discurs més proper a l'esquerra transformadora.

Tots aquests factors, juntament amb les diverses correlacions de força internes dins dels partits, conformen l'elecció d'un parlament atípic que ni té capacitat real de legislar ni amb les seves majories o minories constitueix executius.

El PSOE a pel PP

“El candidat convergent,amb el suport de BNV i UM, ha jugat a fons amb el discurs liberal,amb declaracions antiecologistes i a favor de la gestió privada”

PP i PSOE, i bona part de la premsa, presenten aquestes eleccions com un plebiscit entorn la gestió del Govern espanyol i l'actuació de l'oposició. El PSOE torna a insistir en una campanya de la por, advertint l'electorat sobre els perills de la dreta, repetint així la fórmula que tant d'èxit els va donar del "si tu no hi vas, ells tornen". Cartells amb les cares de les bèsties negres del progressisme (Aznar, Bush, Berlusconi, Kaczynski, Chirac) i sobretot el cartell amb el dors de Vidal-Quadras són la base per continuar explotant els darrers actius acumulats en les mobilitzacions dels temps del darrer govern Aznar.

cia amb el tripartit, són els elements amb els quals pot tenir èxit. Si bé uns bons resultats electorals poden donar oxigen a l'actual direcció d'ERC, també es poden convertir en una fulla de doble tall. Són molts els qui pensen que uns bons resultats per Junqueras signifiquen posar en dubte la capacitat de lideratge de l'actual direcció d'ERC, i una prova més que evident que si bé de base electoral n'hi ha, l'aposta pel tripartit fa que aquesta s'allunyi d'ERC. Un segon element important de la coalició en la qual participa ERC és la configuració d'aquesta coalició a nivell de Països Catalans. En les negociacions preelectorals, ERC va excloure el PSM de la coalició, deixant el partit balear fora de les eleccions. Sí que hi va incloure, però, Entesa per Mallorca, una escissió del PSM partidària de primar els acords entre nacionalistes per damunt dels acords amb l'esquerra mallorquina. Aquesta decisió introdueix més factors d'inestabilitat dins el nacionalisme mallorquí en un moment en que UM té el govern autonòmic balear penjant d'un fil a causa de l'afer Vicens.

“Uns bons resultats de Junqueras poden suposar donar oxigen a l'actual direcció o,al contrari,posar en dubte la seva capacitat de lideratge pel desgast dels tripartits”

Junqueras intenta salvar ERC

Romeva, a per l'impossible

Totes les enquestes afirmen que Raül Romeva, número dos de la coalició entre IU i ICV, no obtindrà escó a l'eurocambra. N'hi ha que fins i tot afirmen que Willy Meyer, el número 1 de la llista, també podria quedar fora a causa de la combinació entre una alta abstenció i una fuga de votants descontents cap a altres opcions situades més a l'esquerra d'IU.

L’ACCENT 155 DEL 2 AL 15 DE JUNY DE 2009

PAïSOS CATALANS 05

Iniciativa Internacionalista: “Que ens puguem presentar no significa que l’Estat espanyol sigui democràtic” LAIA ALTARRIBA PIGUILLEM BARCELONA

La candidatura Iniciativa Internacionalista ha aconseguit superar l'escull de l'aparell judicial espanyol i concorre a les eleccions europees d'aquest diumenge 7 de juny. Però els integrants d'aquesta plataforma electoral subratllen que "el fet que la candidatura es pugui presentar no significa que l'Estat espanyol sigui democràtic". I és que el primer candidat català, Josep Garganté, va denunciar en roda de premsa que "encara hi ha organitzacions basques que no es poden presentar a les eleccions". Precisament per això, el candidat demana el vot per II-SP perquè és el vot que més mal fa a l’Estat.

Així doncs, explicava Garganté, Iniciativa Internacionalista espera ser al Parlament europeu per "portar-hi la veu dels pobles sotmesos per una Constitució imposada i per denunciar la situació creada per la Llei de partits a Euskal Herria, la manca de democràcia que hi ha i la nul·la voluntat de diàleg, i que tot plegat només ha contri-

buït a agreujar el conflicte". I pensa que és precisament per tot això que l'Estat espanyol ha intentat impedir-los que hi siguin presents. Recordem que fins a mitja hora abans de l'inici de la campanya electoral la nit del 21 al 22 de maig no es va saber que el Tribunal Constitucional espanyol havia decidit revocar la sentència del Tribunal Suprem que anul·lava aquesta llista internacionalista. El motiu del Suprem era "contaminació ideològica" en relació a candidatures de l'esquerra abertzale il·legalitzades anteriorment.

La candidatura està impulsada formalment per dues organitzacions de Castella (Izquierda Castellana i Comuner@s), però de fet és una plataforma integrada per organitzacions de nacions sense Estat sota administració espanyola (hi ha catalans, aragonesos, castellans, andalusos, asturians, gallecs i canaris) i també organitzacions anticapitalistes d'àmbit estatal.

Suport de militants de l'esquerra independentista

Malgrat que l'esquerra independentis-

ta catalana no ha donat suport unitari a la candidatura, als Països Catalans la majoria de grups locals de suport a la candidatura que s'han format estan impulsats per persones i col·lectius del moviment independentista. De fet, aquest suport es va visibilitzar una setmana abans de les eleccions, quan algunes desenes de militants de l'esquerra independentista catalana van fer una roda de premsa a Barcelona per donar suport a Iniciativa Internacionalista.

Ho feien a títol individual, però van explicar que són militants de les organitzacions Endavant, Maulets, CAJEI, SEPC (Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans), CUP (Candidatura d'Unitat Popular), CCSI (Comitè Català de Soli-

Roda de premsa de militants de l'esquerra independentista en suport a la candidatura

daritat Internacionalista) i Terra i Llibertat.

En nom de tots ells, Joan Sebastià Colomer va explicar que hi donen suport públic perquè "Iniciativa Internacionalista representa en aquestes eleccions el projecte de l'esquerra independentista: un projecte socialista, compromès amb la defensa (amb fets i no parau-

les) del dret a l'autodeterminació, i contra l'opressió de gènere".

Els militants presents a la roda de premsa van destacar, a més, que "el procés d'il·legalització finalment fallit deixa clar que votar II-SP és colpejar on més dol als Zapateros, als Rajoys, als Montilla i a tota la resta de l'anomenada classe política".

OPINIÓ

Carta oberta a la gent del PCPE i d'Esquerra Anticapitalista: Un acte de generositat que pot ser clau JOSEP GARGANTÉ*

El proper diumenge 7 de juny ens juguem que arribi al Parlament Europeu la veu de la gent treballadora de tots els pobles que conformen avui en dia l'España imposada a través d'un monarca, posat a dit per Franco, i per una Constitució pactada entre els franquistes i els aleshores nous polítics "professionals" del PSOE i el PCE. Aquesta oportunitat no és una cosa que passi cada dia i, per tant, és en moments com aquests on es demostra el companyarisme del que tant parlem.

Tots i totes sabem que, fa un temps, gent d'Iniciativa Internacionalista va estar parlant amb gent de les vostres organitzacions per veure quina possibilitat hi havia d'anar conjuntament a les eleccions. No va ser possible pels motius que fossin i, en conseqüència, es van tirar endavant tres candidatures amb un clar discurs de superació dels límits polítics, territorials, econòmics i socials imposats pel capitalisme espanyol i per fer front a l'actual Europa del Capital que s'està construint.

Han passat les setmanes i, des-

prés de diversos entrebancs amb la Fiscalia de l'Estat i el Tribunal Suprem, finalment totes les candidatures podem concórrer a les eleccions.

De fet, tots i totes ens hem il·lusionat i estem posant el nostre temps i diners per donar a conèixer la nostra proposta. Malgrat tot,

“Totes i tots ens hem il·lusionat amb la nostra proposta.

Malgrat tot,és per tothom sabut que només Iniciativa Internacionalista té possibilitats reals” és per tots i totes sabut que només Iniciativa Internacionalista té possibilitats reals per aconseguir representació.

Això no us treu raons, i per

nosaltres, gent treballadora igual que vosaltres, mereixeu el respecte total pel vostre projecte i la vostra organització.

Encara diré més, si no hagués existit Iniciativa internacionalista, segurament jo mateix hagués estat a la llista d'Esquerra Anticapitalista, ja que pensava que millor que hi hagués algú com vosaltres que es presentés a les eleccions, encara que no tingués possibilitats, que no tenir cap candidatura que reclamés un canvi de sistema.

Hagués actuat de la mateixa manera si els companys i companyes del PCPE m'haguessin demanat el meu nom per la seva llista.

De fet, a un acte a Sabadell vaig poder xerrar amb un company vostre amb el que he compartit experiències de lluita laboral.

Finalment, va aparèixer Iniciativa Internacionalista i vaig optar per aquesta candidatura perquè estava segur que si aconseguíem passar seria una bufetada petita, però important, al Govern espanyol del PSOE, al PP, a la seva Llei de partits i a tots els polítics "professionals" d'aquí o de Brussel·les.

Ja hem aconseguit aquesta vic-

tòria, i he de dir que és una victòria de tots i totes i que no estem sobrats de victòries. Ara necessitem tornar a vèncer aconseguint un eurodiputat o eurodiputada.

Seria terrible que per uns milers de vots ens quedéssim a les portes de poder fer arribar al Parlament europeu un dels nostres, que tam-

“Us demano que feu un acte d'enorme generositat i que,pocs dies abans d'arribar al dia 7,feu una crida a tots i totes les vostre votants perquè dipositin la papereta d'II-SP” bé és un dels vostres. Perquè, ens agradi o no, tant vosaltres com nosaltres sempre coincidim a les mateixes manifestacions, campan-

yes i mogudes.

Per aquest motiu us demano que feu un acte d'enorme generositat i que, pocs dies abans d'arribar al dia 7, quan ja hagueu fet tota la feina perquè se senti el vostre projecte i la vostra organització, feu una crida a tots i totes les vostres votants perquè dipositin finalment la papereta d'Iniciativa Internacionalista.

La nostra, la vostra, l'esquerra que representem, ha estat tota la vida plagada d'actes de generositat de persones i col·lectius que han posat les seves ganes de canviar les coses, els seus pocs diners i, en molts casos, l'estabilitat en les seves feines i en la seva integritat física per intentar millorar les condicions de vida del col·lectiu del que formem part, del poble del que formem part.

Un acte de generositat com aquest mostraria la vostra grandesa de mires i faria que totes les persones que estem cada dia picant pedra per intentar canviar el món de base estiguéssim una mica més unides i, per tant, una mica més fortes davant dels cacics d'ahir i d'avui. * Número 3 a la llista d’II-SP

06PAïSOS CATALANS

DEL 2 AL 15 DE JUNY DE 2009 L’ACCENT 155

La pressió popular atura l'expulsió d'un veí absolt d'un cas de suposat “terrorisme” ARNAU URGELL RIPOLL

En passar a disposició de la jutgessa de Ripoll, l'advocat va intentar que l'Audiència Nacional enviés la sentència però a Madrid era festa (Sant Isidre) i no va arribar. D'aquesta manera la jutgessa va decretar l'ingrés d'Abdelbarie al centre d'internament d'estrangers (CIE) de la Zona Franca. Una vegada a Barcelona va rebre l'ordre d'expulsió amb data 22 de maig.

Punt i seguit al malson d'Abdelbarie Dahane, un veí de Sant Joan de les Abadesses (el Ripollès) que duu quatre anys amb l'estigma del "terrorisme islamista" i que,després d'absoldre'l, afronta un procés d'expulsió.

La pressió popular d'amics i familiars ha permès que, de moment, el jutge del Contenciós de Girona hagi decidit ajornar fins al 12 de novembre la decisió d'expulsar-lo del país.

Mobilització clau

Quatre anys de malson i dotze hores de celebració

Abdelbarie Dahane és veí de Sant Joan des de fa nou anys. El 2005 es va quedar sense feina i se'n va anar a viure a Vilafranca del Penedès (l'Alt Penedès). En aquella ciutat el 16 de juny el van detenir en el marc de l'operació Tigris, dirigida pel jutge "estrella" Baltasar Garzón, acusat de pertànyer a una xarxa per finançar el "terrorisme islamista".

Després de passar dos anys en presó preventiva -i dos més en llibertat sota fiança de 6.000 eurosel passat dimarts 12 de maig va saber que l'havien absolt ja que el fiscal havia retirat l'acusació. La "celebració" però només va durar dotze hores. L'endemà la Policia Nacional espanyola el detenia per expulsar-lo del país ja que mentre estava empresonat no havia pogut renovar el permís de resistència. Una detenció realitzada amb "traïdoria" ja que els agents el van induir a creure que anaven a la comissaria de Camprodon a buscar la sentència. Pel seu germà Jamal, a l'Abdelarie se'l volien treure de sobre "per tapar que ha passat dos anys injustament a la presó".

Dos anys empresonats per ingressar 100 euros

Per Jamal Dahane la història del seu germà és la d'un "infern de quatre anys". I l'inici de tot plegat és, deixant de banda el dramatisme de la situació, pràcticament anecdòtic. Abdelarie va fer una transferència de 100 euros -amb noms i cognoms- a un amic de Tànger implicat en una investigació per "terrorisme". Aquesta "prova" va ser suficient per tal que el jutge "estrella", Baltasar Garzón, l'inclogués en la denominada operació Tigris que va suposar la detenció d'una cinquantena de persones arreu de l'Estat espanyol. Si resultava increïble finançar el jihadisme amb 100

Un centenar de persones van donar suport a Abdelarie Dahane // FOTO:L'ACCENT

euros, les teories de Garzón encara queien més pel seu pes quan dies després li van tornar els diners a Dahane.

Tanmateix el fet que trobessin 800 grams d'haixix en el "pis pastera" de Vilafranca on vivia -que sempre va negar que fossin seus- li va suposar una nova acusació: "tràfic de drogues per finançar activitats terroristes". Els seus dos germans que viuen a Sant Joan no van saber res de la detenció fins al cap d'un mes i al llarg de dos anys van fer un periple per les presons de Madrid, Cadis i Picassent (l'Horta) per poder visitar-lo.

Absolt sense càrrecs

En esgotar el període màxim de presó preventiva el jutge va ordenar llibertat amb una fiança de 6.000 euros que van pagar entre els quatre germans. Abdelbarie va tornar a viure a Sant Joan de les Abadesses i durant un parell d'anys cada setmana ha "fitxat" al jutjat de Ripoll. En quedar lliure van intentar renovar el permís de residència -que li havia caducat mentre era a la presó-. Mentrestant però va continuar treballant en diverses feines i fins i tot va fer-ho en una obra pública de la Generalitat, al túnel de Bracons.

La petició per regularitzar la situació de Dahane la van denegar a inicis de 2009 just tres setmanes que comencés el judici. Immediatament van interposar un recurs

que encara avui no s'ha resolt.

En el judici el ministeri fiscal va retirar els càrrecs de finançar cèl·lules islamistes però va mantenir el de tràfic de drogues. Finalment, tal i com va passar en deu

imputats més, la sentència va ser absolutòria. La celebració però només va durar 12 hores. El dimecres 20 de maig la Policia Nacional espanyola es presentava a Sant Joan per endur-se'l a la comissaria.

“Garzón primer deté i després investiga” ARNAU URGELL RIPOLL

L'advocat Benet Salellas coneix el cas de Dahane perquè va defensar a quatre encausats a l'operació Tigris de Santa Coloma de Gramenet i Barcelona. La resolució final, quatre condemnats de la cinquantena de detinguts de la considerada "l'operació contra el terrorisme islamista més important de l'Estat espanyol", és segons Salellas una mostra més del plantejament preventiu del jutge Baltasar Garzón: "primer ordena les detencions i després comença a investigar".

La teoria de la "xarxa de cèl·lules" s'enfonsa

Centenars de policies van participar a l'operació Tigris que va suposar la detenció d'una cinquantena

de persones tant als Països Catalans com a Ceuta, Madrid i altres ciutats de l'Estat espanyol. Garzón en processa una quarantena acusats de formar part de cèl·lules que, de manera coordinaEl cas Dahane no és aïllat // FOTIO: L'ACCENT da, formaven una xarxa dedicada a captar i enviar com- cades continua amb la sentència. batents islamistes a l'Iraq. Tots els Només quatre condemnats de cinprocessats van passar dos anys en quanta detinguts dels quals un per presó preventiva i sense poder conèi- falsificació -un delicte sense connexió amb el "terrorisme"-. Els altres xer el sumari.

A la tardor de 2008, la fiscalia tres per cobrir la fugida de persones només processa a 14 persones -entre investigades pels atemptats de l'11 les quals Abdelbarie Dahane i els de març. En tot cas una acusació que quatre clients de Salellas-. La reduc- res tenia a veure amb l'objecte de ció de persones suposadament impli- l'operació.

DOMICILIACIÓ BANCÀRIA

NOM i COGNOMS

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ

ADREÇA CODI POSTAL i POBLACIÓ

Amb uns tempos tant apretats la ràpida mobilització d'amics i familiars va ser clau. El cas va saltar ràpidament als mitjans comarcals, als de la demarcació i, en menor grau, als nacionals. En poques hores es va crear la plataforma Abdelbarie Dahane et volem a Sant Joan! i, per altra banda, l'advocat va aconseguir endarrerir la decisió sobre l'expulsió fins al dilluns 26 de maig.

Un centenar de persones es van concentrar a Sant Joan el dissabte 23. El portaveu de la plataforma, Pere Villanueva, va lamentar que en casos de presumpte "terrorisme islamista" "es condemnés abans de jutjar". Després d'una nova concentració a Girona, el jutge del Contenciós va decidir aplaçar la decisió fins al novembre i es va revocar l'ordre d'internament. El dime-

Ser subscripor de L’ACCENT et perTELF.& ADREÇA ELECTR. met rebre a casa cada quinze dies la publicació i col·laborar amb el TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ SEMESTRAL (30 E.) ANUAL (60 E.) TRIMESTRAL (15 E.) projecte d’informació popular i (Individual) compromes amb la realitat dels Paï- Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C.Maldonado, 46 baixos, 46001 València // L’ACCENT, Tordera 34 baixos, sos Catalans 08012 Barcelona // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a laccent.cat@gmail.com

NOM DEL TITULAR POBLACIÓ ENTITAT

OFICINA

CONTROL

NÚMERO DE COMPTE

Us prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us SIGNATURA presentarà L’Accent en concepte de subscripció.

L’ACCENT 155 DEL 2 AL 15 DE JUNY DE 2009

PAÏSOS CATALANS 07

Detingut Tomeu Martí durant l’Acampallengua JOAN BALLESTER PORRERES El passat cap de setmana se celebrà l'Acampallengua a Sa Pobla.El gran èxit de partició però es va veure tacat per un greu incident, Tomeu Martí, coordinador de l'Obra Cultural Balear (OCB) i encarregat de seguretat de l'esdeveniment,fou detingut per la Guàrdia Civil i traslladat a comissaria, d'on sortí un parell d'hores després acusat de desobediència a l'autoritat i resistència.

L'Acampallengua de Sa Pobla fou tot un èxit i aplegà el passat cap de setmana unes 15.000 persones que al llarg dels dos dies passaren pel recinte per participar en les diferents activitats. Sa Pobla es convertí en una gran festa en favor de la llengua i la cultura catalanes. Potser per això mateix, la matinada del diumenge, tres agents de la Guàrdia Civil van entrar al parc on es feia el concert. Tal i com explicat Tomeu Martí a L'ACCENT, davant aquesta situació i com a encarregat de seguretat, va comunicar-los que s'havia arribat a un acord amb el delegat del Govern espanyol, Ramon Socies, per tal que el cos militar no entrés al recinte del concert si no se'ls requeria. La conciliadora resposta de la Guàrdia Civil fou, segons ha declarat el mateix Martí, "la Guar-

dia Civil va donde le da la gana i al que intente impedirlo me lo llevo por delante", mentre demanava la documentació a diverses persones de l'organització. Martí en aquests moments va atendre una trucada telefònica i els agents van aprofitar aquest fet per acusar-lo de no voler identificar-se (malgrat que segons ell duia el DNI a la mà), i va ser emmanillat i conduït cap a comissaria acusat de desobediència a l'autoritat i resistència. Després d'un parell d'hores, de que es fessin diferents gestions i de que l'assistís una advocada d'ofici, Martí fou posat en llibertat cap a les cinc de la matinada.

“Tomeu Martí va voler comunicar als agents de la Guàrdia Civil un acord amb el delegat del Govern espanyol perquè no entressin al recinte”

Denúncies

En els propers dies Joves de Mallorca per la Llengua ha de decidir les mesures legals que emprendrà pel fet de que es detingués el responsable de seguretat d'un concert multitudinari, posant així en perill la seguretat dels assistents. També Martí ha dit que posarà una denúncia contra la Guàrdia Civil per detenció il·legal. Per altra banda, Ramon Socies, delegat del Govern espanyol a Balears ha rebutjat fer cap tipus de declaració, encara que segons ha pogut saber aquest diari ha obert una investigació interna per aclarir el que va succeir.

L'èxit de l'Acampallengua es va veure entelat per la detenció de Tomeu Martí

2.000 persones a la manifestació contra la llengua catalana Convocada pel Círculo Balear, unes 2.000 persones es van reunir a Palma sota el lema "Nuestras lenguas nos unen. Volem llibertat d'elecció" en què es volia denunciar "la imposició del català a Mallorca". A l'acte es van poder veure destacats membres del PP, amb Joan Rotger, president del partit a Mallorca al capdavant. Hi hagué desembarcament també de partits sense cap tipus de representació a Mallorca: Albert Rivera de Ciutadans; Rosa Díez, presidenta d'UPyD, a més de membres de la feixista Democracia Nacional.

Durant la marxa, plena de pancartes en contra de la llengua pròpia de Mallorca i amb banderes preconstitucionals, es van viure

moments de tensió quant un grup de militants de l'esquerra independentista es van encarar amb els manifestants i també quant des d'un balcó es desplegà per part d'un seguit de gent disfressada de guàrdies civils, toreros i monges una pancarta en que es podia llegir "Català si, Feixisme no", mentre des de la manifestació se'ls insultava i amenaçava de mort. La manifestació acabà a la Plaça Espanya amb la lectura del manifest i la instrumentalització d'un nin d'onze anys -a qui suposadament no deixaren examinar-se en castellà- que amb veu tremolosa admeté "em fa llàstima haver arribat fins aquest punt per defensar un dret".

PSC, CiU i PP veten la ILP contra els transgènics

MERCÈ RUBIÓ BARCELONA

Detingut en un míting del PSC a Lleida

Després que 105.000 persones van signar a favor de declarar Catalunya lliure de transgènics, PP, CiU i PSC han presentat esmenes a la totalitat de la ILP per tal que la prohibició dels transgènics ni tan sols es pugui debatre al Parlament.

Precisament quan protestava en un míting electoral del PSC pel veto a la ILP, aquest diumenge 31 de maig un membre de la plataforma Som lo que Sembrem ha estat detingut pels Mossos d'Esquadra. El detingut tan sols intentava fer arribar informació sobre la ILP al president de la Generalitat, José Montilla.

Segons els Mossos, però, aquest veí de Lleida ha estat detingut per no fer cas de les indicacions d'allunyar-se del cotxe del president i se l'acusa de resistència i desobediència a l'autoritat.

La plataforma Som lo que Sembrem ha denunciat que l'actuació ha estat desmesurada, doncs a la concentració tan sols hi havia deu persones i el detingut només ha intentat anar cap al cotxe. Malgrat això, segons expliquen, l'han tirat a terra, l'han colpejat i se l'han endut a comissaria. Som lo que Sembrem ja ha anunciat que seguiran protestant als mítings electorals d'aquests partits per tal de donar a conèixer la situació de la ILP i de la lluita contra els transgènics.

El primer en presentar esmenes va ser el PSC el mes d'abril, a les que se li va sumar el PP al març i CiU el passat 6 de maig. Malgrat que en els contactes preliminars, tant el PSC com CiU, s'havien mostrat favorables a que la llei pogués passar aquest pas i discutir-se en una comissió parlamentària.

L'objectiu d'aquest procés participatiu iniciat el 2007 és aturar el cultiu i desenvolupament d'aliments transgènics al Principat, així com garantir un etiquetatge clar dels aliments que en el seu procés de producció utilitzen transgènics i els que no. A més de la investigació dels seus efectes. De fet, mentre a Catalunya i Aragó, on es produeixen el 80% dels transgènics d'Europa, es defensa aferrissadament aquest tipus de conreu, a molts

Els Mossos detenint un membre de Som lo que Sembrem

altres països europeus han estat prohibits (Alemanya, Polònia, França, Àustria, Grècia, Hongria, Luxemburg).

Som lo que Sembrem ja ha denunciat l'actitud antidemocràtica dels tres partits, a més d'una "presa de pèl i una falta de respecte cap a una eina democràtica que ells mateixos han promogut". A més, també han criticat que PP, PSC i CiU avalin els transgènics "sense entrar en un debat sobre el model d'agricultura necessari per Catalunya, sense basarse en cap assessorament científic

públic i independent, ni en una reflexió i una ponderació dels riscos". En aquest sentit critiquen que el Consell Assessor del Parlament en Ciència i Tecnologia (CAPCIT), constituït a propòsit de la ILP, no hagi complert amb l'encàrrec del Parlament d'assessorar sobre els transgènics. Doncs segons Som lo que Sembrem, ha presentat "uns informes de contingut pobre i esbiaixats", que consideren, "i creiem que així ho ha considerat el CAPCIT, responen nomes als interessos de determinats lobbies empresarials".

BREUS

Més denúncies contra el conseller Font de Mora

Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i el sindicat STPV denuncien novament el conseller d'Educació, Alejandro Font de Mora, per incomplir les múltiples sentències judicials que reconeixen que els llicenciats en Filologia Catalana han de quedar exempts de les proves de coneixement de valencià durant les convocatòries d'oposicions. Cal recordar que són un total de quinze sentències del Tribunal Superior de Justícia valencià i una del Tribunal Suprem espanyol les que contradiuen l'obsessió secessionista de la Generalitat Valenciana.

Els denunciants asseguren que aquesta insubmissió als tribunals en matèria lingüística és dona també fora de l'àmbit educatiu amb altres sentències i en general demostra una manca de sensibilitat democràtica dels governants del País Valencià. En aquest sentit, fa poques setmanes diverses entitats, com Escola Valenciana, van denunciar l'alcalde de Xàtiva i president de la Diputació de València, Alfonso Rus, per insultar els professors que utilitzen paraules com "aleshores" o "gairebé" i animar públicament a "anar a per ells" i a "rematarlos".

Girona recorda la figura de Sebastià Salellas

Un any després de la mort de l'advocat Sebastià Salellas, Girona recorda la seva figura marcada pel compromís social i polític. Precisament quan feia dotze mesos que Salellas ens deixà es va inaugurar al nucli de Vilaroja (Girona) una plaça en record seu.

Així mateix, i fins el 3 de juny, s'han organitzat xerrades, taules rodones, presentacions de llibres... que pretenen segons el seu fill, Benet Salellas, no convertir la figura de l'advocat en "el tema" sinó en el punt de partida "per llençar els debats".

Entre les persones que intervindran en el primer memorial destaca el filòsof Josep Maria Terricabras, amb la conferència "Sebastià Salellas, lluitador" i la presència de l'advocada basca Jone Goirizelaia que parlarà de la Llei de partits i del dret de defensa. També es presentarà el llibre Rastros de Dixan, que fa referència als veïns de Girona i Banyoles que van implicar en una operació de "terrorisme islamista" per tenir detergent a casa i que Salellas va defensar.

DEL 2 AL 15 DE JUNY DE 2009 L’ACCENT 155

08 PAÏSOS CATALANS

BREUS

Setge a l'Assemblea de Joves de Lleida REDACCIÓ LLEIDA

Judici a un jove de l'Horta Sud

Per enèsima volta un jove independentista de l'Horta Sud, en aquest cas militant de l'Aixada, s'enfronta a un judici de faltes aquests dies a Torrent, acusat d'haver pintat la seu del Partit Popular d'Alaquàs durant la jornada de lluita convocada per la campanya "300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència" el 25 d'abril de 2008.

Anteriorment, l'independentisme ja havia patit aquest tipus de repressió a la comarca, destacant la identificació de més de 10 persones durant una jornada de lluita de 2007, perseguides per un enorme dispositiu format per Policia Nacional espanyola, policia local, Guàrdia Civil i policia secreta.

En un comunicat emès per l'Assemblea de Joves l'Aixada (CAJEI), Maulets i Alerta Solidària denuncien la repressió administrativa com a eina de control dels estats capitalistes i es demana l'absolució sense concessions del militant independentista.

Mobilització a Santa Coloma de Gramenet

El proper 18 de juny la Plataforma per a la defensa de la Serra de Marina i Can Zam ha organitzat una manifestació pels carrers de Santa Coloma de Gramenet per denunciar la política municipal encapçalada per l'alcalde Bartomeu Muñoz (PSC). Aquesta convocatòria compta amb el suport del col·lectiu municipalista Gent de Gramenet i té com a un dels objectius agrupar les diferents lluites socials existents al municipi.

Des de la Plataforma d'una banda es denuncien els dèficits democràtics existents, ja que entenen que els representants polítics no deixen participar als veïns i veïnes de la ciutat en la vida pública de la ciutat; i d'altra banda critiquen la política urbanística de l'equip de govern, amb fosques relacions entre constructores, promotores i l'Ajuntament, mentre que els serveis públics bàsics de la ciutadania continuen sense estar coberts.

Sis militants de l'Assemblea de Joves de Lleida s'enfronten a un judici per injúries per la denúncia del Mosso d'Esquadra implicat en una agressió a un independentista al passat 11 de setembre. Coincidint amb aquest nou procés, el col·lectiu juvenil ha presentat el balanç repressiu del 2008: 32 identificacions, 15 dies d'arrest domiciliari, una detenció i més de 1.000 euros en multes que quantifiquen un setge per part d'autoritats polítiques i policialsin crescendo des dels fets de la Diada.

"La repressió respon a la lluita política" explica Gerard Sala, portaveu de l'Assemblea de Joves de Lleida (AJLL). Ell mateix s'enfronta a la imputació de tres delictes, dos per atemptat a l'autoritat per part de dos Mossos arran dels fets de la Diada i un tercer per injúries juntament amb sis membres més del col·lectiu juvenil. Tot plegat en un mes de maig que, en paraules de Sala, ha suposat el "punt àlgid de la repressió" després que transcendís una completa investigació a l'Assemblea de Joves per haver denunciat Juan de Dios, l'agent que va agredir al militant inde-

L'AJLL viu una escalada repressiva des dels fets de la Diada

pendentista el passat 11 de setembre.

Investigació completa sense precedents

En denunciar públicament la identitat de l'agent, els Mossos d'Esquadra van emprendre una croada contra l'AJLL. La denúncia per injúries

-que el jutge va tramitar com una falta però que el cos policial pretén que sigui delicte- va incorporar extensos informes i materials sorgits d'una investigació policial sense precedents en el context de Ponent. S'adjunten fotografies de l'agressió penjades a la porta del Casal l'Ocell Negre; han

identificat el propietari del domini del web del col·lectiu; han investigat una associació cultural legal vinculada a l'Assemblea; inclouen els telèfons personals dels sis militants i faciliten dades sobre la CAJEI entre altres.

Per Sala és la "tercera fase" de la creixent repressió que ha patit l'Assemblea de Joves en els seus tres anys d'història. Primer multes administratives; després, judicis de faltes; i finalment, una investigació policial i judicis per delictes. Així mateix critica la "voluntat política" del consistori lleidatà, la Paeria, en la repressió al moviment juvenil. Aquest mes de maig han tingut l'enèsim judici en el qual actuaven com a acusació particular, aportaven pèrits per valorar suposats danys -en el darrer cas per un mural- que mostren segons Sala la seva "actitud bel·ligerant".

Segons l'AJLL es tracta d'una bel·ligerància que respon, en gran part, a la campanya de l'esquerra independentista de Lleida a favor de la conservació del Roser com a símbol de la resistència nacional i que es pot convertir en un Parador Nacional espanyol.

Denuncien la complicitat institucional enfront el rebrot del feixisme MERCÈ RUBIÀ SABADELL L'organització ultrafeixista Moviment Social Republicà (MSR) ha reaparegut públicament a Sabadell. El passat dissabte 23 de maig va celebrar un míting electoral per les eleccions europees al Centre Cívic Concòrdia. Precisament la nit abans,dues persones van ser agredides per un grup de feixistes a la sortida d'un bar.

Davant d'aquests fets, la Plataforma Antifeixista de Sabadell va convocar una concentració de rebuig a la plaça Creu Alta, que finalment es va convertir en una manifestació d'una cinquantena de persones pel centre de la ciutat.

El Moviment Popular de Sabadell (MPS), per la seva part, ha denunciat "la impunitat amb que actuen grups neonazis a la ciutat, atemorint i agredint a la ciutadania i estenent el seu discurs racista i xenòfob". Així mateix, també han denunciat "la complicitat de les institucions i dels cossos policials envers aquestes actuacions feixistes i

les organitzacions que els ofereixen cobertura política", recordant que l'MSR "ha donat cobertura ideològica a la dreta més extrema i xenòfoba".

Demanen un "ferm posicionament" de les institucions

El Moviment Popular de Sabadell exigeix "un ferm posicionament de les institucions per aturar la presència feixista a la ciutat i aplicar mesures socials, educatives i jurídiques per evitar la reproducció i extensió d'aquest discurs".

I, en referència a la il·legalització d'Iniciativa Internacionalista per part del

“L'organització feixista MSR ha reaparegut a Sabadell en la campanya per a les europees“

Tribunal Suprem (anul·lada pel Tribunal Constitucional), critica que la justícia espanyola persegueixi "a totes aquelles opcions polítiques que plantegen un model econòmic i social diferent al imposat, i il·legalitzin i empresonin a aquells que, mitjançant vies democràtiques, defensen el dret d'autodeterminació dels pobles".

L'MSR, que per aquestes eleccions europees compta amb el suport del Partit per Catalunya (PxCat) -l'escissió ponentina de la Plataforma per Catalunya de l'exdirigent de Fuerza Nueva, el vigatà Josep Anglada-, fa temps que

Concentració antifeixista del 2007

actua a Sabadell. Els moviments socials de la ciutat, però, s'han caracteritzat per una resposta contundent, i durant els últims anys han sortit al carrer cada cop que s'han produït agressions feixistes. Malgrat això, recorden que "per eliminar el feixisme cal destruir les causes que el provoquen i es indispensable dur-ho a terme des de tots els sectors socials".

L’ACCENT 155 DEL 2 AL 15 DE JUNY DE 2009

CIÈNCIA I TECNOLOGIA 09

Apertium: tecnologia per a la diversitat MIQUEL ESPLÀ ALACANT En l'anomenada "era de la informació", en la qual cada vegada pareix que la uniformització cultural i lingüística és més agressiva,de tant en tant la tecnologia li fa l'ullet a la diversitat.I és que,tot i que avança lentament,el camp de la traducció automàtica proporciona progressivament resultats més satisfactoris.

La plataforma lliure Apertium

Un dels exemples més interessants d'este àmbit als Països Catalans és el projecte Apertium. Es tracta d'una de les eines de traducció automàtica de textos més potents de l'àmbit del programari lliure i ha estat impulsada, en bona mesura, al nostre país. De fet, va ser llançada des de la Universitat d'Alacant mitjançant el grup d'investigació Trasducens. A més, durant este temps diverses universitats i empreses dels Països Catalans, però també de l'àmbit internacional, han col·laborat en el projecte.

Esta aplicació va nàixer al 2004, a partir d'experiències prèvies, com el traductor català-castellà Internostrum o el de castellà-portuguès Univèrsia, amb els quals es va experimentar amb noves tecnologies de traducció. La diferència amb estos projectes però, va ser que des d'un principi els desenvolupadors d'Apèrtium van voler alliberar la tecnologia per a que tothom poguera participar i col·laborar al projecte. El

resultat fou una plataforma oberta que, tot i haver arrencat amb només un grapat de llengües, hui ja en suporta, de manera estable, gairebé una vintena de parells de traducció.

A més, mitjançant la pàgina www.apertium.org es poden realitzar traduccions de fragments de textos, de documents sencers i, a més, traduir pàgines web senceres en temps de navegació, de tal manera que podem navegar pel web en el nostre idioma.

Per què una plataforma oberta?

La idea de que esta plataforma siga oberta significa que tot, des del codi de les aplicacions, fins als diccionaris, la documentació, i, en definitiva, tot el material que s'hi utilitza, està accessible per als usuaris i desenvolupadors de manera que poden utilitzar estos materials, modificar-los, millorarlos i corregir-ne qualsevol error que hi troben.

De fet, la decisió d'alliberar la tecnologia i el codi ha estat un gran encert i la plataforma ja compta amb una comunitat de més d'un centenar de desenvolupadors arreu del món.

A més, cal tenir en compte que Apertium no és només un traductor, sinó que és una plataforma que proporciona les eines necessàries per a poder crear nous traductors. Això vol dir que qualsevol persona, en qualsevol part del món, pot utilitzar Apertium per a crear els seus propis sistemes de traducció automàtica. De fet, en l'actuali-

“Apertium és una de les eines automàtiques de traducció més potents en l'àmbit del programari lliure”

tat n'hi ha gent que treballa sobre nous parells de llengües, com el serbocroatmacedoni, l'irlandès-escocès o el suecdanès, entre d'altres. Fins i tot, ara es treballa en un parell capaç de traduir entre castellà i llengua de signes.

Així doncs, no hi ha cap dubte que esta plataforma pot ser una eina molt útil per a les llengües amb menys suport, ja siga per no comptar amb un estat que les recolze o per tenir una comunitat de parlants reduïda, cosa que sovint provoca que no s'hi desenvolupen eines per a la seva difusió. Tenim doncs, un aliat més per defensar la diversitat lingüística al segle XXI. El sistema de traducció d’Artium és dels més potents que existeixen

Un projecte premiat El projecte de traducció lliure Apertium, iniciat el 2004 en el Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics de la Universitat d'Alacant, va ser escollit el passat 18 de març com un dels 150 projectes de tot el

Enguany, de l'1 al 4 de juliol de 2009, se celebra a la Universitat de Barcelona la vuitena edició de les Jornades de Programari Lliure. l'objectiu de la trobada és la difusió del programari lliure, tant a la societat en general com a la recerca, desenvolupament i docència en particular. També són una plataforma per donar a conèixer les activitats en les quals intervé el programari lliure, noves aplicacions i

projectes que es fan, tant al nostre país com a arreu del món.

En aquesta edició els temes a tractar giraran al voltant de projectes i eines per a la visualització de dades, el càlcul numèric i simbòlic, l'estadística, la geometria, o per a camps com la traducció i la interpretació, que han vist molt avanços darrerament.

Hi haurà també conferències respecte a qüestions legals com les llicències, patents, propietat intel·lectual, o sobre informació lliure. També hi

famosos com els gestors d'escriptori KDE i Gnome, el software de servidors web Apache, el navegador Mozilla, el gestor de bases de dades MySQL o la distribució de GNU/Linux Debian.

Parells de traducció que suporta Apertium Del català a

De l’espanyol a

De l’anglès a

D’altres llengües

Espanyol

Occità

Català

Portuguès> Gallec

Francès

Portugués

Gallec

Occita

Basc

Espanyol

Portugès

Gallec

Gal·lès

Esperanto

Romanès

Esperanto

El juliol, les VIII Jornades de Programari Lliure M. C. BARCELONA

món del Google Summer of Code de 2009. El projecte nascut al nostre país ha rebut 9 de les 1.000 beques que ha concedit aquest programa.

Només 22 projectes han rebut més beques que Apertium, alguns, tant

haurà contribucions i presentacions relacionades amb entorns de desenvolupament de programari, gràfics 3D i multimèdia, o videojocs lliures, entre altres.

El paper de l'administració

Es pararà atenció també en l'ús d'eines col·laboratives, sistemes operatius i aplicacions lliures en l'ensenyament i l'administració, així com en l'entorn associatiu i empresarial. En aquest sentit, cal esperar una revisió

crítica de les nombroses promeses incomplertes per les administracions pel què fa a l'assumpció i implantació del programari lliure en l'administració pública, tant locals com autonòmiques, més enllà de les habituals presències i intervencions autocomplaents d'alguns dels seus representants, o els meritoris projectes existents al seu si que tanmateix apareixen avui com a excepcions davant els contractes milionaris i restrictius que signen amb les multinacionals monopolístiques del sector del programari privatiu. Uns acords que agreugen la dependència tecnològica, perjudiquen el creixement d'un sector propi, i enforteixen els monopolis que incompleixen els estàndards, no garanteixen cap transparència ni possibilitat d'a-

daptar i compartir les aplicacions, a més de suposar una despesa enorme i innecessària si es procedís a una aplicació extensiva del programari lliure, com ja s'ha fet amb èxit en altres llocs del món.

Aquesta edició de les jornades és organitzada per nombrosos voluntaris, usuaris i desenvolupadors catalans de programari lliure, a més de la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona i la Càtedra de Programari Lliure de la UPC, i compta amb el suport de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa, l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona i l'Institut de Ciències de l'Educació de la UPC. L'assistència és oberta i gratuïta per a tothom.

10ECONOMIA

DEL 2 AL 15 DE JUNY DE 2009 L’ACCENT 155

El nou ERO temporal de la Ford d'Almussafes enfronta els sindicats REDACCIÓ VALÈNCIA El dissabte 23 de maig uns 2.500 treballadors de Ford i empreses auxiliars es van manifestar al centre de València per reclamar la retirada de l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) temporal que ha presentat Ford a la seua planta d'Almussafes.

La manifestació estava convocada pels sindicats CGT, CCOO i STM (Intersindical) però no rebé el suport del sindicat majoritari al comitè d'empresa: UGT. 1.100 llocs de treball

un "minitorn" de nit amb 140 treballadors, cosa que a suposat un augment de la producció total de la fàbrica de 1.100 a 1.800 unitats.

Cal dir que a banda d'aquest ERO n'hi ha dos més en vigor, un que té de termini el primer semestre de l'any -i del que queden quatre dies per aplicar- i un altre específic per a la secció de motors, que s'aplica des de l'abril.

Informació insuficient

Els sindicats contraris a l'ERO temporal han denunciat davant la Inspecció de Treball la manca d'informació sobre la seva aplicació. Arran de la denúncia la Inspecció ha obligat a l'empresa a comunicar a cadascun dels treballadors afectats la data concreta de l'inici i del fi de la suspensió del contracte de treball perquè "puguen organitzar-se." Aquest requeriment constata la manca de transparència de l'ERO i la complicitat entre la Ford

“Mentre Ford vol suspendre els contractes de 1.100 treballadors, se'n recuperen per a produccions addicionals”

L'ERO aprovat per l'empresa el 5 de maig d'enguany afecta 1.100 llocs de treball que es redueixen al·legant una baixada en la producció. Tanmateix, segons han denunciat els representant sindicals contraris a aquesta mesura laboral, diàriament es recuperen treballadors per fer producció addicional. A més, s'ha creat

Una part important de la plantilla de Ford rebutja l'ERO temporal

i la UGT, a qui acusen d'agermanament amb la direcció. Per la seua banda, la Intersindical (STM) ha afegit en una nota de premsa posterior a a la mobilització que "no podem ni callarem davant la complicitat de l'administració valenciana amb la multinacional Ford Espanya. La societat valenciana ha de saber que la conselleria d'Ocupació es plega als interessos de Ford i abandona a la seva ciutadania, al

permetre que més de 1.000 famílies visquen una situació absolutament dramàtica, al veure reduïts els seus ingressos en un 50%".

UGT contra tots

Segons ha explicat, Francisca Questa, secretària general de CGT-Ford, "amb el suport dels treballadors a les dos últimes mobilitzacions dels sindicats, es demostra el rebuig als expedients (abusius i desmesurats),

així com el fet que el resultat contrari a l'oferta de l'empresa i UGT del referèndum del passat 7 d'abril, és una postura ferma i meditada de la majoria dels treballadors de Ford". La mateixa CGT ha anunciat pròximes mobilitzacions, entre les quals contempla aturades de producció, si abans de l'estiu la direcció no rectifica la retallada de drets.

A més qualifica d'unilateral i secret el pacte de la UGT amb la Ford.

Els treballadors de Prysmian es tanquen contra 19 acomiadaments “il·legals” REDACCIÓ VILANOVA Després d'haver-se desestimat l'ERO, l'empresa acomiada 19 treballadors i la policia intervé a la fàbrica per dissoldre la protesta i protegir els directius en fugida.

El divendres 29 de maig al vespre dotacions d'antiavalots dels Mossos d'Esquadra van carregar contra els treballadors de l'empresa Prysmian (antiga Pirelli) que protestaven contra l'acomiadament "il·legal" i per sorpresa de 19 companys de la planta de Vilanova i la Geltrú.

Acomiadaments per sorpresa

La matinada del mateix divendres, els encarregats de seguretat van impedir entrar a la factoria a 19 treballadors del primer torn i, posteriorment, van saber que estaven acomiadats. Davant de la situació,

els treballadors i el comitè d'empresa van considerar il·legal l'actuació de la direcció i van decidir convocar una vaga indefinida. Per aquest motiu van parar la producció i van tancar la fàbrica.

Cap al vespre de divendres, dotacions d'antiavalots dels Mossos d'Esquadra van intervenir per dis-

“L'endemà que Treball suspengués l'ERO; la direcció va decidir acomiadar per sorpresa i de manera il·legal 19 treballadors”

soldre la protesta que hi havia a les portes de la fàbrica i per protegir l'escapada dels directius de l'empresa. Els Mossos van fer diverses càrregues contra la protesta.

"Represàlies d'una direcció incompetent"

El comitè d'empresa va emetre un comunicat que considera l'acció de "represàlies d'una direcció incompetent". I és que els acomiadaments van arribar tan sols tres dies després que el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya notifiqués a les dues parts que desestimava la proposta d'un expedient de regulació d'ocupació (ERO) extintiu. L'ERO suposava prejubilar 25 treballadors i acomiadar-ne 22 més.

La resolució no va agradar a l'empresa i, poques hores més tard, notificava a 19 treballadors de diferents centres i categories profes-

Assemblea de Joves Independentistes del Clot Barcelona // Assemblea de Joves de Cardedeu// Assemblea de Joves de Sants Barcelona// Associació de Veïns de Vinaròs Migjorn Vinaròs // Ateneu Corberenc Font Vella 20. Corbera de Llobregat // Ateneu Independentista el Cep - CUP Vilafranca Santa Maria 4.Vilafranca // Ateneu La Bretxa Carrer Major, 17-19, Alcover // Ateneu Popular l'Arboç Sorral 8. Arbúcies // Ateneu Popular Arrels Doctor Otero 11,Beniarrés // Ateneu Popular de l'Eixample Ptge.Conradí 3,Barcelona // Ateneu Popular X Ferran 14.Vilafranca del Penedès // Ateneu Popular Octubre Badajoz 23, Barcelona // Ateneu Popular La Falç Antic escorxador s.n, Artés // Ateneu la Torna Sant Pere Màrtir 37 bx,Vila de Gràcia // Ateneu Popular de Sitges Pl.Castellers 3 // La Barraqueta Tordera 34, Barcelona // Bat Bat Kultur Sant Elies 29.Reus // Ca Revolta C. Santa Teresa,València // Casal Independentista de Sabadell “Can Capablanca” C.Llonch 13// Casal Independentista de Sants Jaume Compte Premià, 31.Sants // Casal Independentista i Popular Quico Sabaté C.St Roc,8,Sant Celoni// Casal Popular l'Esquerda Francesc Tarafa 48.Granollers // Casal Popular de Gràcia Ros de Olano 39,Barcelona // Casal Popular La Traca C.Travessia, 15 Tona // Casal Popular la Sageta de Foc C.Trinquet Vell 15, baixos.Tarragona // Casal Independentista el Gurri Taradell // Centre Social-BBar Terra Baró de Sant Petrilló 9.València // CUP Molins de Rei // CUP Sant Celoni // CUP Vilanova i la Geltrú // El Forn Girona //L'Estapera C.de baix,14,baixos,Terrassa //La Falcata Panera 2,Lleida // GER Pi 25.Ribes // Ges Insurrecte Colomer,11,1r B.Torelló // Kasal Okupat el Prat (KOP) Alta Tensió C.Dr.Soler i Torrents 36,El Prat de Llobregat // Lliga de Capellades Pilar 3.Capellades // L'Ocell Negre - Casal d'Agitació Cultural C.Sant Carles 8, UV Baró baixos, Lleida // Partisano Pça.de l'Oli, 7 baixos.Girona // La Pioxa C.Almeda s/n.Bordils // Racó de la Corbella Ripalda 20, baixos.València // SEPC-U UPF Despatx 20.1E12, edifici Jaume I.Barcelona//Taberna l'Esparracat C.Feliu Munné 18, Esparraguera St.Petrillo, 9 València // SEPC-U

LOCALS I COL·LECTIUS COL·LABORADORS

Els treballadors de Prysmian es mobilitzen pels seus llocs de treball

sionals que estaven acomiadats.

La resposta de treballadors i el comitè d'empresa va ser parar la producció i tancar-se en solidaritat amb els acomiadats a l'interior

de la factoria. La mesura no és nova ja que el 12 de maig els delegats de la CGT, CCOO i la Federació de Treballadors de Catalunya (FTC) ja es van tancar contra l'ERO.

INTERNACIONAL 11

L’ACCENT 155 DEL 2 AL 15 DE JUNY DE 2009

Hugo Chávez i Evo Morales sóns els referents polítics de l’esquerra a l’Amèrica meridonal

Bolívia i Veneçuela: els governs populars i la necessària transformació de les forces armades LATINOAMÉRICA XXI

La importància d'analitzar la situació actual de les forces armades de Bolívia i de Veneçuela, es sustenta en el marc general de les redeficions que pateix la figura de l'Estat a Amèrica Llatina. Les forces armades són una part generalment ignorada pels anàlisis de l'esquerra. Malgrat tot, ningú qüestiona que el rol polític que van jugar, i segueixen jugant, és determinant en l'actual procés de transformació al continent.

Els pobles llatinoamericans hem après, amb dolor, que les Forces Armades són un actor central i protagònic de tot procés de canvi. Durant el passat segle XX, en nombroses ocasions, els processos político-socials varen patir en veure com l'acció de les forces armades passava per damunt de la voluntat de les majories, i imposaven, a punta de bota, la voluntat dels poderosos a qualsevol preu.

Per això, és indispensable dotar-se d'una visió que ens permeti llegir, encara que només sigui a un nivell superficial, la dinàmica que es dóna en els dos països que encapçalen la lluita dels pobles llatinoamericans.

Crisi del model de desenvolupament neoliberal

La implementació del model neoliberal, va implicar en tots els països de l'àrea, el desmantellament de l'aparell de l'Estat desenvolupista, essent aquesta reemplaçada per un model d'Estat cada cop més petit i pretesament eficient i eficaç.

Les Forçes Armades, també varen patir aquest procés. La majoria dels seus eixos de desenvolupament van estar lligats als condicionants de desenvolupament que requeria la implementació del model neoliberal. En aquest sentit, els rols centrals assignats a les FF.AA regionals, van transitar entre "el manteniment de la governabilitat" en cada país (s'entén, lluita contra l'enemic intern) i la seva disponibilitat a les tasques assignades pel comandament central de Washington, segons els eixos prioritaris

del moment (drogues, terrorisme, etc.)

El desenvolupament del model neoliberal va coartar, llavors, el desenvolupament de les forçes armades locals transformant les seves funciona i restringint les seves capacitats d'acció a interessos econòmics polítics externs...

A pesar d'això, en les actuals condicions, els EUA, han vist disminuir dramàticament la seva capacitat d'influència a la regió, mentre semblava que en les últimes dècades el seu avenç incontrolable i absolutament determinant de les dinàmiques polítiques locals, des de finals del segle XX assistim a una pèrdua constant de la seva influència.

Els últims anys, i particularment en el cas del president Hugo Chávez, es demostra clarament que alguns dels elements, que havien constituït les

fins i tot, com en el cas bolivià i veneçolà, a haver d'assumir "armar" petits exèrcits propis, amb la finalitat d'assegurar la defensa dels seus interessos.

Aquest nou context, en el qual els exèrcits llatinoamericans gaudeixen d'una menor pressió per part dels EUA, ha permès que els nous governs emprenguin camins de reforma estructural que només fa uns anys enrere semblaven impossibles. És un marge estret, però significativament rellevant com ho demostra la recent creació del Consell de Defensa Regional que promou, entre altres aspectes, la cooperació en matèria de defensa, coordina la seguretat externa i estableix una major transparència en les despeses militars dels països agrupats a la UNASUR.

“Històricament els rols assignats a les forces armades eren el ‘manteniment de la governabilitat’en cada país”

L'actual govern d'Evo Morales, enfronta complexitats que són part del propis procés històric recent de Bolívia.

Això, sense dubte, ha limitat l'abast i la profunditat de les mesures que tendien a reestructurar les Forces Armades de Bolívia, traient-les del seu rol històric de repressores del poble, per a situar-les al nivell que requereix l'actual procés de transformació políticosocial i cultural que viu el país.

A tres anys de l'arribada d'Evo a la presidència, es podria establir que l'esforç central, des de l'exercici del govern, ha estat establir una subordinació clara d'allò civil per damunt d'allò militar. I per a aconseguir aquest objectiu, s'han desenvolupat dinàmiques polítiques amb resultats específics i molt il·lustradors de la de la nova voluntat.

Els conflictes socials produïts per l'eradicació forçosa de les plantacions de coca imposades pels EUA, va atrapar tot el país en un clima d'inestabilitat i angoixa. El conflicte es va estendre i va ser un factor determinant per a l'erosió de la legitimitat governamental. Les denúncies de violació dels drets humans per part dels militars, enfront les múltiples formes de resistència camperola, varen conformar un tipus de conflicte social que va erosionar

bases fonamentals d'una efectiva aliança Forces Armades-EUA-burgesies locals, avui semblen no funcionar com abans.

La dinàmica a la qual s'havien acostumat les burgesies llatinoamericanes, en enfrontar desbordaments populars que poguessin amenaçar els seus privilegis, consistia bàsicament en sol·licitar la intervenció directa dels seus exèrcits a través del Departament d'Estat i de les oficines d'intel·ligència del govern del nord.

Avui, no obstant això, aquest camí sembla no ser tan planer com abans.

De fet, cada cop amb més freqüència, les burgesies amenaçades tendeixen a xocar amb la seva incapacitat de pressió cap al seu propi exèrcit, arribant

El cas bolivià

sensiblement l'autoritat estatal.

En treure les forces armades de la doctrina de la "guerra a les drogues", ha permès que el govern d'Evo Morales situï la centralitat del seu esforç en la necessitat de lluitar en contra dels intents autonomistes de la burgesia i la dreta de la zona de Santa Cruz.

Tal i com va quedar demostrat posteriorment a l'intent colpista de Pando al 2008, el govern va aconseguir trencar l'immobilisme d'alguns alts comandaments, i demostrar la seva capacitat d'acció en un quadre de tensió política que de manera inèdita en la història de Bolívia, va posar a les Forces Armades, del cantó de la constitucionalitat i del poble.

En aquest sentit, les Forces Armades reprenen, poc a poc, el seu rol de garants de la unitat nacional, oposantse clarament als intents per autono-

“La continuïtat del procés bolivarià depèn en gran mesura de que l’exèrcit deixi definitivament enrere el seu servilisme històric” mitzar certes regions de Bolívia.

Per altra banda, podem assenyalar que aquest ímpetu sobiranista s'ha estès també a nivell simbòlic, involucrant a les FF.AA directament en la recuperació dels recursos naturals propis de la nació. De tal manera, la participació l'any 2006 del exèrcit, en la "presa" de les empreses de gas, pretén configurar un escenari en el qual es consolidi el vincle militar amb el procés de transformació econòmica i social encapçalat per Evo Morales.

El cas de Veneçuela

A finals de 2007, el president Chávez, va convocar als veneçolans a votar una modificació de la Constitució veneço-

lana. En el cas de les Forces Armades en particular, l'executiu proposava al poble modificar substanciosament el caràcter de l'ens militar. Els grans canvis es plantejarien en dues línies.

En primer lloc, a la nova Constitució es plantejava que "Bolivariana constitueix un cos essencialment patriòtic, popular i antiimperialista, organitzada per l'Estat per a garantir la independència i sobirania de la nació, preservar-la de qualsevol atac extern o intern i assegurar la integritat de l'espai geogràfic, mitjançant l'estudi, planificació i execució de la doctrina militar bolivariana, l'aplicació dels principis de defensa militar integral i la guerra popular de resistència, la participació permanent en tasques de manteniment de la seguretat ciutadana, i conservació de l'ordre intern, així com la participació activa en plans per al desenvolupament econòmic, social, científic i tecnològic de la nació, d'acord amb aquesta Constitució i la llei".

La segona línia de canvis proposava canviar la definició constitucional: "Bolivariana està integrada pels distints cossos de terra, mar i aire, organitzats administrativament en els següents components militars: l'Exèrcit Bolivarià, l'Armada Bolivariana, l'Aviació Bolivariana, la Guàrdia Territorial Bolivariana i la MilíciaPopular Bolivariana".

Les dues modificacions perseguien acabar amb la figura de l'exèrcit com a institució apolítica i altament professionalitzada. Aquest últim aspecte, essencialment a través de la incorporació de la militància com a part integrant de les FF.AA. Com ja sabem, la reforma constitucional fou rebutjada per un escàs marge. Malgrat això, el propi Chávez ha estat emfàtic en la necessitat de reimpulsar aquestes mesures amb la finalitat de consolidar el procés iniciat per la revolució bolivariana. Com bé sap Chávez, la continuïtat del procés depèn en gran mesura, de comptar amb un exèrcit que definitivament deixi enrere el seu servilisme històric amb les burgesies locals i els interessos del capital estranger.

12INTERNACIONAL

DEL 2 AL 15 DE JUNY DE 2009 L’ACCENT 155

L'FLN guatemalenc presenta una campanya contra Unión Fenosa

La campanya denuncia els "beneficis il·legals" en el negoci de la distribució energètica ENRIC LLOPIS VALÈNCIA

Roberto Madriz, representant del Font de Lluita Nacional (FLN) de Guatemala, ha realitzat una gira per València i Barcelona per a presentar una campanya que demana l'eixida d'Unión Fenosa del país centreamericà. Un segon objectiu de la visita és demanar la col·laboració dels moviments socials perquè la realitat de Guatemala s'incloga en l'"agenda política i mediàtica" a nivell internacional.

Més de 10 anys a Guatemala

Unión Fenosa i Iberdrola s'instal·laren a Guatemala l'any 1998. L'estat va privatitzar la distribució de l'energia, que quedà en mans d'aquestes companyes, per 101 milions de quetzals, quan el seu valor en el mercat s'elevava en aquella època a 250 milions. En unes negociacions opaques, el govern va arribar a un acord amb les companyes perquè -sota el eufemisme de "Valor Agregat de Distribució"- les empreses pogueren obtenir uns beneficis de 400 milions de dòlars.

La Cort Constitucional de Guatemala va impugnar aquests acords en 2004 i va ordenar a Unión Fenosa la restitució dels beneficis il·legals. Roberto

Madriz denuncia, en nom de l'FLN, que l'empresa ha incomplert la sentència: "Porta una dècada de guanys il·lícits que suposen 4 mil milions de dòlars, en un país on el 49,3% de la població infantil es troba en situació de desnutrició crònica".

"S'està produint una resistència popular a pagar a Unión Fenosa. Ja s'han sumat a la vaga 150.000 famílies i el fenomen va en augment. El procés va començar a San Marcos (frontera amb Mèxic), on estan a punt de crear una empresa municipal per a la distribució i comercialització de l'energia", apunta el representant de l'FLN. Quina és la resposta del govern de Àlvaro Colom i d'Unión Fenosa?

La criminalització del moviment de protesta: "Estan acusant el Front de Lluita Nacional d'incitar la població a cometre un delicte", explica Roberto Madriz.

Estratègia popular per expulsar Unión Fenosa

Actualment, l'estratègia de l'FLN passa per l'organització de consultes populars amb la col·laboració de col·lectius locals. La primera serà el pròxim 7 de juny en el municipi de Nuevo Progre-

Roberto Madriz en una reunió amb sindicalistes valencians

so. Es demanarà als ciutadans que opten entre Unión Fenosa o empreses municipals a l'hora de distribuir l'energia.

Aquestes "vagues de pagaments" tenen precedents en Amèrica Llatina. A la Repùblica Domicana es va aconseguir per aquest procediment expulsar Unión Fenosa. Lluites similars contra la mateixa companyia es

duen a terme actualment a Colòmbia i Nicaragua. Roberto Madriz ha conclòs que, per actuacions com aquestes, s'està instal·lant novament entre la població local l'"imaginari" de la conquesta.

Quant a la situació del moviment popular, Roberto Madriz ha afirmat que es mostra "optimista" i que

a Guatemala s'està produint un "creixement" de com ha succeït en altres països d'Amèrica Llatina: "Tot i que el procés és encara embrionari a Guatemala: manca una articulació entre representació política, la URNG-Maiz, i moviment popular, cosa que sí ha ocorregut a Bolívia i Veneçuela, per exemple".

Amnistia Internacional alerta que “el món està assegut sobre una bomba de rellotgeria” LAIA ALTARRIBA BARCELONA

"Sota la crisi econòmica hi ha una explosiva crisi de drets humans. La recessió econòmica ha agreujat els abusos, ha fet que se'n desviï l'atenció i ha creat nous problemes.

Els drets humans es van calcinar en nom de la seguretat i ara es releguen a l'últim lloc en nom de la recuperació econòmica". D'aquesta manera resumia Irene Khan, secretària general d'Amnistia Internacional, les conclusions de l'informe anual d'aquesta organització en roda de premsa el 28 de maig.

L'extens informe d'Amnistia Internacional pren el pols anualment de la situació de vulneració i protecció dels Drets Humans a tots els estats del món. Aquest any, l'estudi resultant alerta sobretot com estan gestionant i utilitzant la major part de mandataris internacionals la crisi econòmica mundial.

En aquest sentit, per exemple, assenyala que "el món necessita un New Deal (Nou Tracte) mundial sobre drets humans. No necessita promeses sobre el paper, sinó compromisos i mesures concretes dels governs per a desactivar aquesta bomba de drets humans. Els líders mundials han d'invertir en els drets humans amb tanta determinació com ho fan en l'economia".

a Darfur i des de l'est de la República Democràtica del Congo al nord de Sri Lanka, el preu en vides humanes que s'han cobrat els conflictes ha estat enorme, i la resposta tèbia de la comunitat internacional, vergonyosa. S'està dedicant una enorme quantitat de recursos a lluitar contra la pirateria en la costa de Somàlia, però no a detenir el fluix d'armes que maten la població civil d'aquest país. S'intensifiquen les operacions militars a Afganistan i Pakistan, però es minimitzen les conseqüències dels conflictes pel que fa a l'aspecte humanitari i de drets humans".

Denúncia de tortures a l'Estat espanyol

“L'organització lamenta que els drets humans es releguen a l'últim lloc amb l'excusa de la recuperació econòmica”

Campanya publicitària d’Amnistia Internacional sobre els presos polítics

En aquest sentit, Irene Khan va destacar en la presentació de l'ifnorme que "els dirigents mundials s'estan centrant a intentar reactivar l'economia mundial i ignoren els conflictes sagnants que generen abusos massius contra els drets humans". I va afegir: "Ignorar una crisi per a concentrar-se en una altra és la recepta perfecta per a agreujar les dues. La recuperació econòmica no serà ni sostenible ni

equitativa si els governs no resolen els abusos que generen i agreugen la pobresa, o els conflictes armats que generen noves violacions".

Resposta vergonyosa de la comunitat interncional

Per exemplificar la crítica, Irene Khan va recórrer a alguns dels conflictes que obren les portades dels diaris i telenotícies: "Des de Gaza

En l'apartat dedicat a l'Estat espanyol, Amnistia Internacional assenyala que durant el 2008 han continuat essent freqüents els informes que denuncien tortures i altres maltractaments de detinguts "a mans dels funcionaris encarregats de fer complir la llei", i destacar que la detenció en règim d'incomunicació afavoreix, precisament, aquestes pràctiques. L'informe recull, entre d'altres, que ETA va continuar actuant durant el 2008 i que el control de la immigració per part de les autoritats "van posar en perill els drets de les persones migrants"

L’ACCENT 155 DEL 2 AL 15 DE JUNY DE 2009

CULTURA13

100 anys de l'himne de l'exposició

El passat 22 de maig l'Ajuntament de València commemorava amb un seguit d'actes els 100 anys de les exposicions de principis del segle XX al cap i casal: 1909 regional i 1910 internacional

Mor l'escriptora mallorquina Xesca Ensenyat

Vicent Company SIMAT DE LA VALLDIGNA

Borja Català PALMA

A

mb motiu de l'exposició de 1909 el mestre i compositor Josep Serrano i Simeón va compondre una peça d'extraordinària bellesa melòdica i harmònica, i el poeta Maximilià Thous Orts posava la lletra. L'acte oficial commemoratiu del Centenari de l'Himne de l'Exposició que actualment és l'himne oficial de València tal i com recull d'Estatut d'autonomia transcorria a l'Albereda de la ciutat amb la participació de cors i bandes de música d'arreu del país. Tres exposicions completaven la programació cultural: "València 1909" i "València Segle XXI" (a l'edifici que va albergar les dues exposicions valencianes i que ara anomenem Tabacalera) i una tercera a la Universitat de València: "Trenor. L'Exposició d'una família burgesa".

L'himne oficial d'eixa exposició fou referendat pels alcaldes d'Alacant, Castelló i València l'any 1925, i hui és himne oficial autonòmic tal i com reconeix l'actual estatut d'autonomia. Les primeres notes d'aquesta peça musical corresponen a la Marxa de la Ciutat de València anònima i datada al segle XVI, que encara ara representa la corporació en actes institucionals destacats (com la processó cívica del Nou d'Octubre o d'altres de caire religiós) i que en diades senyalades s'interpreta des del carilló de la seu de l'Ajuntament valencià.

La polèmica però ha estat la denúncia dels hereus del poeta lletrista perquè la corporació municipal havia cursat totes les invitacions en castellà i la programació excloïa l'ús del valencià per complert, provocant la indignació de la família Thous pel

E

l passat 14 de maig va morir a 57 anys l'escriptora del Port de Pollença Xesca Ensenyat. Nascuda a principis del anys 50, estudià medicina a Barcelona, però gairebé no va exercir aquesta professió. El 1969, amb la publicació del llibre de poemes Ciutat de l'horabaixa, arribà el tret de sortida a la seua carrera en el móns de les lletres. Tenia llavors 17 anys.

Ensenyat passà aviat a la narrativa, i l'any 1975 guanyà el premi Ciutat de Manacor amb la novel·la L'amagatall de guipur. Però no fou l'únic guardó que obtingué al llarg de la seua trajectòria professional, ja que el 1984 rebé el premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga de novel·la per Vil·la Coppola, el Ramon menyspreu a la figura del poeta, que va destacar pels seus esforços envers la normalització lingüística del valencià en l'època i reclamaven el respecte a la propietat intel·lectual, amenaçant fins i tot, de pledejar de persistir l'ajuntament. Els representants legals de Thous han adreçat sendes cartes a la Presidència de la Generalitat i a l'Alcaldessa de València fent palès el seu malestar i disconformitat i recordant-los que Maximilià Thous fou una persona preocupada pel valencià, el seu ús i normalització. A les missives critiquen la marginació de la llengua per part de les administracions públiques.

Els familiars denuncien concretament que la Generalitat i l'Ajuntament de València menyspreen el valencià "cada dia" l'afer és

encara "més grotesc" quan ocorre en un acte en què "suposadament es vol refermar la nostra identitat". Els Thous ja van protestar durant l'enregistrament de l'himne oficial que va tenir lloc el passat mes de desembre al Palau de les Arts i en el qual va participar Plácido Domingo.

La polèmica però no és nova, des de l'anomenada "guerra de les banderes" en l'època dels 70 en plena transició democràtica s'han conformat postures dicotòmiques respecte a les senyes d'identitat. D'una part els que intenten posar seny i rigor al símbols valencians i de l'altra qui es posiciona en tesis seccionistes del blaverisme i s'aglutinen en torn l'himne de l'exposició i la senyera de la ciutat de València.

“Entre Arcàdia i Utopia” - simbiosi cultural Vicent Company SIMAT DE LA VALLDIGNA

R

osa Mascarell exposa al Monestir de la Valldigna una selecció d'obres, algunes d'elles fetes expressament, on l'autora cerca la simbiosi entre el món àrab i occidental, juga amb la mitologia del paradís perdut i el desitjat.

L'autora saforenca va nàixer a Gandia. És llicenciada en Filosofia i Ciències de l'Educació per la Universitat de València i Màster en Estètica i Teoria de les Arts per la Universitat Autònoma de Madrid. La pintora utilitza, com és habitual en la seva obra, la tècnica de pintura al tremp i or sobre taula. L'exposició va estar inaugurada el dissabte 30 de maig i romandrà a la Sala de l'Almàssera del Monestir de la Valldigna fins al proper 15 de juny.

Mascarell en declaracions a L'ACCENT moments abans de la inauguració explicava el simbolisme de l'obra Els dos arbres del paradís (la vida i el coneixement), que formava part d'un muntatge pensat per ser

exposat a la mesquita de la Xara, datada al segle XIV del terme de Simat de la Valldigna. La figura de la palmera com a simbiosi de les cultures bizantina, àrab i musulmana i com a síntesi de l'encreuament cultural com el que existí a la Valldigna durant segles abans de l'expulsió dels moriscs. La pintora reconeix que és un autèntic privilegi exposar en un indret tan emblemàtic i significatiu com el cenobi valldignenc, per la simbologia que representa en l'encreuament de cultural del que Valldigna va ser un paradigma en l'època medieval. L'autora reflexiona sobre el mite de la creació on l'arcàdia representaria el paradís perdut o de la nostàlgia, mentre la utopia seria el paradís futur, imaginable o desitjable.

La trajectòria internacional de l'autora és notable: les seues obres s'exposen permanentment a la Seu de Canterbury (Anglaterra) i també han recorregut sales de ciutats europees com Estocolm, Athlone i Aquisgran (on va residir durant un temps). En març de 2006 exposava per primer cop a Gandia en el Palau Ducal la sèrie "La Crea-

ció"amb una bona acceptació de públic i crítica.

En un principi una part d'aquesta exposició tenia que anar emmarcada en l'antiga Mesquita de la Xara, per tal de retre homenatge al món àrab, tan apreciat i estudiat per Mascarell, però finalment l'indret fou descartat per les mancances de seguretat que implicava la seva utilització. La mostra final és una antologia pictòrica, que inclou una dotzena d'obres creades per l'esdeveniment, on l'autora emfatitza en el mite i la tradició des de diferents cultures mediterrànies mestissades al llarg de la història.

“El 1969, amb el llibre de poemes Ciutat de l'horabaixa, arribà el tret de sortida a la seua carrera en el món de les lletres” Muntaner del 1992 per Quan venia l'esquadra i el Ciutat de Mollerussa de novel·la breu per Massa vi per un sol calze (1993).

Altres de les seves obres, totes en el camp de la narrativa, foren Una moda fresqueta (1991), Canvi de perruqueria i altres misèries (1995) i Quaranta anys no són res (1997). A la seua mort deixa, a més, la novel·la inacabada Una altra vida.

Les seves obres foren publicades majoritàriament en editorials petites, i algunes d'elles estan exhaurides. En aquest sentit, l'escriptor i amic seu Biel Mesquida escrigué al seu bloc: "Era també una escriptora que pel seu amor a la veritat feminista, independentista, catalanista, solidària amb tot de causes perdudes, crítica radical- no havia acceptat mai tenir ni amo ni senyor de cap casta".

La riquesa del seu llenguatge fou un dels trets definitoris de la seua obra Mesquida la qualificà d'"orfebre dels mots" i en digué que era dels pocs autors capaços de fer de la llengua catalana "un festival de gust"- i recopilà més de 5.000 expressions del llenguatge mariner.

Col·laboradora en diversos mitjans de comunicació, com els diaris Última Hora o El País, fins poc abans de la seua mort escrigué pràcticament a diari al seu bloc L'hidroavió invisible (http://blocs.mesvilaweb.cat/Xesca). La seua darrera entrada fou el 10 de març i a l'apartat dels comentaris, els seus lectors pogueren retre-li un últim homenatge.

14 CULTURA

DEL 2 AL 15 DE JUNY DE 2009 L’ACCENT 155

MONOGRÀFIC

Va de bo

Mario Benedetti, l'actiu militant de la utopia David Caño BARCELONA

El raspall Àlvar Lloris TORRENT

E

l raspall és una de les modalitats de pilota valenciana més arrelades i practicades, en quant a nombre de gent que ho fa encara, quant a zones geogràfiques i fins i tot com a eina educativa a les escoles ara mateix. Aquesta modlaitat de "joc per baixa" que es juga tradicionalment a les comarques al sud del Xúquer, té el seu màxim arrelament a les comarques de les Riberes i la Safor.

El raspall com quasi totes les modalitats de la pilota valenciana es juga al carrer, tot i que també es pot fer al trinquet i la seua "catedral" és el tirnquet del Zurdo de Gandia.

Com podem jugar: Cal fer dos equips, com a mínim de dues persones cadascun si és possible i màxim 3. Si juguem al carrer, els límits del terreny de joc ens el marca el mateix espai, és a dir, les façanes, els rastrell, les finestres, etc, això per les bandes i pels extrems els límits els marquen els jugadors sent al voltant de 60-70 metres les distàncies triades per limitar l'espai de joc.

L'altra delimitació que necesitarem marcar és el "dau", espai des d'on es farà la treta de la pilota i des d'on començarà qualsevol punt.

Un cop tenim açò, hem de dir que qualificarem el raspall com a un joc d'invasió, ja que els jugadors poden avançar cap al camp contrari.

Axí doncs el joc comença fent botar la pilota dins del "dau" i colpejant-la (sempre amb la mà) de manera que ha de pegar un bot mínim i la intenció és aconseguir que passe la línia que delimita el terreny de joc pels extrems i l'altre equip retornar-la amb la mateixa intenció. Un cop començat el joc la pilota podrà anar per l'aire o per terra acostumant a anar la pilota per baix i per això el nom de raspall, ja que el gest més habitual és haver de colpejar-la quant va per terra raspantla. Per altra banda, tot jugador que toque la pilota amb una part del cos que no siga la mà o l'avantbraç, perdrà el "quinze" és a dir el punt, evitant així que el jugador puga fer pantalla quan la pilota perd velocitat.

La puntuació que es segueix és de 15/30/VAL/JOC amb una totalitat de 25 jocs que augmenten de cinc en cinc.

Pel que fa al material, necessitarem, un clarió per dleimitar el camp i pintar el dau, unes pilotes, de badana o de vaqueta segons la duressa de les nostres mans, unes planxetes de ferro o cartrons per protegir-nos les mans i uns didals per protegir-nos els dits a les raspades. És senzill no? Proveu-ho!

V

aig descobrir la poesia de Mario Benedetti al mateix temps que començava a arrossegar-me per aquesta ciutat que tant critiquem per amor, i de la que ja no he pogut separar-me més. Les paraules del Mario eren bona companyia, posaven nom a la virginitat d'uns pensaments tardans que, de ben segur, a més d'un ens han ajudat a créixer. En aquell temps per mi Benedetti era únicament un poeta que barrejava l'amor amb les idees d'esquerres. Mica en mica, però, vaig anar coneixent el narrador, el dramaturg, el periodista, l'assagista i el crític literari. I és que l'autor uruguaià infectava de poesia tot allò que escrivia. És així com podem entendre la invasió d'alguns poemes a les seves novel·les Quién de nosotros (1953), La Tregua (1960), Andamios (1996) - per citar alguns exemples -, en els seus llibres de contes Geografías (1984) i en Buzón de tiempo (1999), o en Despistes y franquezas (1990) un llibre on combina l'assaig amb el relat breu, l'aforisme i la poesia. "De los varios géneros en que escribo, éste último [la poesia] es el que más me importa. Tal vez porque creo que es donde me juego más. No sólo en sentido político; en otros sentidos también: en sentido humano o sentimental; y hasta filosófico” així ho explicava Benedetti i així podem entendre el perquè de la seva actuació en la pel·lícula argentina El lado oscuro del corazón (1992) on apareix recitant alguns versos, moment en què els dos amants aprofiten per reconèixer-se.

Manuel Vázquez Montalbán va definir la poesia de Benedetti com a "romanticisme del tercer mil·leni" però penso - com ja s'ha dit alguna vegada - que el terme no seria del tot precís. La seva obra sovint s'allunya del jo poètic i del destí fatal, trets remarcables de la poesia romàntica, per introduir una lírica irònica i de la vida quotidiana.

En tot cas res millor que les seves paraules per descriure la seva poesia: "En la poesía puede haber invención, no autoengaño; puede haber influencia, no contagio. Es el género de la sinceridad última, irreversible […]. Digamos que es el atestado de la sensibilidad, la historia más recóndita. Sin embargo, no hay veredicto en profundidad sin concurrencia de la poesía. La marginalidad a la que se la somete le otorga una libertad incanjeable, la que no transita por las amplias calzadas, sino por los atajos clandestinos [...]. A la novela la llevan en andas. La poesía, en cambio, ha aprendido a valerse por sí misma; a preguntar, aunque nadie le responda; a responder, aunque nadie le pregunte. Más o menos lo que ocurre con los pueblos".

Si ens centrem en la poesia de Benedetti podem definir quatre períodes clars: I. El que alguns han anomenat de l'alienació (1948-1960).

II. El segon període abasta de 1960 a 1973.

Durant aquest període el poeta adoptà el compromís que el dugué a formar part del Moviment de la poesia col·loquial que apareix en tota llatinoamèrica, i que prengué l'any 1959 (revolució cubana) com una data clau que marcarà i acompanyarà les obres

dels seus components. D'aquesta època sorgeix el concepte de poetes comunicants per la òbvia intencionalitat del contingut, pretenen comunicar, però alhora també pel fet que aprofiten la metàfora de vasos comunicants per interralacionar èpoques, àmbits, actituds i generacions). Lluny dels poetes que es reclouen a casa per escriure a contrallum, Benedetti defensa l'antipoesia, el realisme de les apagades i les pintades del carrer, de les consignes polítiques i els riscos, de l'aquí i ara d'una època que volia mirar les seves vides reals i no les promeses del benestar restringit de la Suïssa Americana. Són d'aquest període els seus llibres més reconeguts Noción de patria (19621963), Próximo prójimo (1964-1965), Quemar las naves (198-1969) o Letras de emergencia (1969-1973) però també les crítiques més ferotges. I és que el poeta pren la decisió de no mantenir més silenci i comunicar-se amb totes les persones i no només amb una classe il·lustrada. Amb un llenguatge pròxim i entenedor, tendre i irònic, critica amb duresa la mediocrititat de la vida burgesa, a la classe política del seu país, als mitjans de comunicació i la situació de l'escriptor d'Amèrica llatina a qui recomana que avanci cap al poble. En defininitiva, dialoga amb el poble tot animant-lo a que prengui una actitud rebel i revolucionària.

Amb una definció d'intencions tan clara no és d'estranyar que, igual que passa amb altes escriptors com Galeano, les crítiques de l'aparell de control burgès arribessin.

Els arguments són els molt repetits i sempre aplicables a qualsevol creador que prengui una actitud artística compromesa: Acusacions de reduccionisme, demagògia, anecdotisme a la recerca d'una adhesió sentimental del lector, afectisme i ideologització mancada de qualitat literària. Les mateixes raons de sempre de part dels mateixos de sempre, però Mario Benedetti se'n defensava així: “Nuestro arte circustancial, nuestra poesía y nuestro teatro de emergencia [...] son de algún modo el precio que hoy pagamos para que mañana nosotros mismos, o quienes nos sigan, podamos quizá sentarnos tranquilos y plenos a escribir obras mayores [….] pero cuando hacemos este arte urgente, acaso transitorio, provisional, no se piense que somos sectarios o esquemáticos, capaces de negar o descartar la significación o el disfrute de aquel otro mayor. Somos sencillamente militantes, y como militantes tenemos nuestras prioridades”.

III. El de l'exili (1973-1985) en què s'estableix a l'Argentina, Perú, Cuba, els Països Catalans i Espanya i ens omple d'esperança (tot i el fracàs), de solidaritat (en la derrota) i de vida quotidiana (que és el que ens ajuda a superar la traumàtica existència).

IV. El de la tornada i la vellesa (1985-2009) on el poeta ens parla de la tornada a la pàtria, dels records i de l'oblit, de la mort i de l'esperança. Coneixem el Benedetti íntim que revisa la seva autobiografia, l'enemic de l'escepticisme contemporani i el postmodernisme que ens deixa sense idees per les que lluitar, l'amant que perd la dona i s'estableix definitivament al seu Montevideo estimat. L'enamorat Benedetti que ens explicava com l'amor comença en una mirada, continua amb el tacte i acaba amb

la separació. La separació que tant el va afectar, la data de caducitat de la que sempre ens prevenia. El seu amor era indestriable de la revolució i ens era l'unica salvació possible. L'amor i l'humor subversiu. La politització de l'art i les nostres vides, la tendresa que ens va fer perdre la vergonya de ser homes, la paraula clara afirmant que la nostra pàtria és el desconcert... aquest és l'autèntic llegat de Mario Benedetti. Bé, i també aquest poema que no podem deixar de repetir-nos, fins a l'arribada del dia que per fi poguem cremar les naus:

¿Qué les queda a los jóvenes? ¿Qué les queda por probar a los jóvenes en este mundo de paciencia y asco? ¿sólo grafitti? ¿rock? ¿escepticismo? también les queda no decir amén no dejar que les maten el amor recuperar el habla y la utopía ser jóvenes sin prisa y con memoria situarse en una historia que es la suya no convertirse en viejos prematuros ¿qué les queda por probar a los jóvenes en este mundo de rutina y ruina? ¿cocaína? ¿cerveza? ¿barras bravas? les queda respirar / abrir los ojos descubrir las raíces del horror inventar paz así sea a ponchazos entenderse con la naturaleza y con la lluvia y los relámpagos y con el sentimiento y con la muerte esa loca de atar y desatar ¿qué les queda por probar a los jóvenes en este mundo de consumo y humo? ¿vértigo? ¿asaltos? ¿discotecas? también les queda discutir con dios tanto si existe como si no existe tender manos que ayudan / abrir puertas entre el corazón propio y el ajeno / sobre todo les queda hacer futuro a pesar de los ruines de pasado y los sabios granujas del presente

CULTURA 15

L’ACCENT 155 DEL 2 AL 15 DE JUNY DE 2009

Crítica de la quinzena: Una educació francesa o les set vides d'en Bezsonov

Tristos records francesos Pau Tobar VALÈNCIA

E

l llibre que ressenyem aquesta quinzena és Una educació francesa. Al llarg de les seues pàgines l'autor, el professor nordcatalà Joan-Daniel Bezsonoff repassa entre la memòria i l'assaig les seues experiències infantils i juvenils a diversos indrets de l'Estat francès. Ho fa en base una sèrie d'articles curts, i cronològicament desordenats, que reflexionen sobre diferents aspectes referents a la seua primera educació.

La veritat és que la disposició dels articles fa que el llibre es llegisca sense dificultats en un parell de vesprades. En general l'obra no té cap complicació, no destaca per descripcions ni reflexions.

Aquest punt a priori sembla a favor, tanmateix esdevé desesperant quan pàgina rere pàgina te trobes amb un llibre mancat de substància i sense cap interès ni tan sols des d'una perspectiva estrictament literària.

El lector no trobarà massa referències ni reflexions acurades sobre la situació social o política de la Catalunya Nord als anys 1960 i 1970. Evidentment que tampoc es pot demanar més, al cap i a la fi, l'autor s'ha passat la major part d'aquests anys voltant per l'Hexàgon pels avatars propis d'una família on el pare fa de metge militar. A això s'ha d'afegir que l'autor pràcticament només es limita als seus records i impressions personals -d'infantesa, adolescència i joventut- i no té cap intenció de gratar molt més enllà.

Una educació francesa està escrit des de la melangia. Una pena entesa i quasi universal: la tendència humana a consi-

derar acríticament el passat com a un temps de felicitat i on tot anava millor.

Aquest sentiment tan corrent com irracional, però, sovint acaba per pervertir les nostres opinions, fet més preocupant quan aquestes són de caire polític, social o cultural. Bezsonoff a aquest llibre, cau precisament en els típics tòpics sobre l'Estat francès i la Catalunya Nord de les Alberes.

La negativitat vers el present que caracteritza l'obra és tan reiterativa com pobre, i el conjunt esdevé exasperant.

L'autor, nascut el 1963, manté el to d'una persona de molt avançada edat que no espera massa més de la vida. La seua posició política desenganyada no es considera -ailàs!- "ni d'esquerres ni de dretes", però no es ruboritza en sentenciar sense aprofundir en aquest o altres temes. No crec que siga vàlida l'excusa de les limitacions

del format article per justificar aquesta vehement superficialitat.

Si m'heu seguit en aquestes ratlles haureu esbrinat que no és un llibre que m'haja entusiasmat. Per tant no vos el recomanaré. En tot cas és la meua humil opinió, l'escepticisme sol ser bona companyia i Bezsonoff és un dels escriptors nord-catalans més reconeguts. Si voleu jutjar per vosaltres mateixos podreu trobar el llibre a les llibreries catalanes més importants.

Agenda >> Final de campanya electoral: el barri barceloní de Gràcia acollirà el divendres dia 5 l'acte final de campanya als Països Catalans d'Iniciativa Internacionalista. Han anunciat que hi participaran el primer candidat català, Josep Garganté; una representant del grup de suport català, Laia Hernández, i un convidat internacional: Rafa Díez, qui va ser secretari general del sindicat LAB i actualment és militant de l'esquerra abertzale.

Per tal de fer seguiment del resultat de les eleccions, a Barcelona s'ha convocat qui vulgui ferho col·lectivament a l'ateneu la Barraqueta (c.Tordera, 34). >> A Cornellà comencen les festes alternatives el dijous 11 de juny. Per qui vulgui apropar-s'hi , arrenquen a les 9 del vespre amb una cercavila reivindicativa i un contra-pregó amb pirotècnia. Tot seguit, llençaran un "txupinazo" i llegiran comunicats enviats pels presos polítics. I a partir de les 12, arriben els concerts: Password, Los Barrankillos, Tachita de Collblanc i Transición. Tot plegat, al carrer Albert Einstein, al costat de la Fira. >> Aquesta quinzena la Residència d'Investigadors de Barcelona (c.Hospital, 64) acull l'exposició "Ferrer i Guàrdia, i l'escola moderna", coincidint amb el centenari de l'execució d'aquest pedagog. La podreu visitar del 2 al 14 de juny.

Paral·lelament, l'Ateneu Enciclopèdic Popular ha preparat diverses conferències a l'entorn de Ferrer i Guàrdia. >> El proper 13 de juliol serà jutjada a l'Audiència Nacional espanyola Núria Pòrtulas, la jove de Sarrià de Ter que va ser detinguda el 7 de febrer de 2007 pels Mossos d'Esquadra sota la llei antiterrorista. És per això que s'ha convocat una concentració aquest dissabte 6 de juny a les 7 del vespre davant la seu de Girona d'ICV, partit que ostenta la conselleria d'Interior responsable de la persecució de l'activista llibertària Núria Pòrtulas.

Fitxa tècnica

Títol: Una educació francesa o les set vides d'en Bezsonov Autor: Joan-Daniel Bezsonoff Editorial: L'Avenç (Barcelona) Any de publicació: 2009 Nombre de pàgines: 160

Del 2 al 15 de juny de 2009 envieu-nos les vostres convocatòries a LACCENT.CAT@GMAIL.COM

Història

El primer europeu visita Barcelona Josep Maria Solé Soldevila BARCELONA

Q

uan a principis del segle passat s'iniciaren les perforacions de la serra d'Atapuerca per tal de fer-hi passar el ferrocarril miner ningú no va sospitar que les diverses coves plenes d'argila roja que van quedar al descobert aconseguirien fer-se famoses mundialment. De fet, la troballa feta pel paleoantropòleg Emiliano Aguirre del primer fòssil humà no es va produir fins el 1976, moment a partir del qual els principals especialistes en la matèria posaren els seus ulls sobre aquesta serra de l'extrem nordoriental de l'altiplà castellà.

Ara, anys després d'aquella primera troballa i després d'incomptables expedicions, "la Pedrera" de Barcelona té l'oportunitat de poder mostrar alguns dels fòssils més rellevants del major registre fòssil del Plistocè inferior i mitjà, un privilegi del qual només havia pogut gaudir fins el moment París. I a través de només cinc fòssils, la petita exposició "Els tresors d'Atapuerca" ens explica la rellevància que per a l'estudi de les

societats prehistòriques ha tingut i tindrà encara el treball col·lectiu que sota la direcció de Juan Luis Arsuaga, el José María Bermúdez de Castro i l'Eudald Carbonell es realitza a la serra castellana.

Una de les peces més completa que hi trobem és la que, de manera simpàtica, anomenen "Pelvis Elvis".

La reconstrucció d'aquesta pelvis de 500.000 anys trobada a l'avenc del Ossos ha permès caracteritzar l'Homo heidelbergensis, espècie a la qual pertany: els individus que la composaven eren caçadors-recol·lectors d'una alçada similar a la nostra (la del propietari de la pelvis seria d'1,73 ) però molt més amples i forts. L'única peça no òssia que hi trobem té també el divertit nom d'"Excalivur" i una antiguitat de 500.000 anys. Es tracta d'un bifaç de quarsita vermella i marró que es va trobar també a l'avenc dels Ossos, anomenat així per la gran quantitat de fòssils ossis trobats i que fa pensar en la possibilitat que es tractés d'una acumulació voluntària de cadàvers amb la voluntat de protegir-los de l'entorn i que

l'Eudald Carbonell qualifica com a "pràctica de la compassió". El fet de trobar-lo en un santuari ha portat a l'equip d'Atapuerca a considerar el bifaç com el primer objecte simbòlic de la humanitat. La peça més espectacular de l'exposició és el

"Crani 5", el crani més complet i més ben conservat del registre fòssil mundial. A través del seu estudi estem començant a conèixer les facultats que tenien els humans de fa mig milió d'anys, d'entre les quals destaca el llenguatge.

Per altra banda, les peces d'"el Noi de la Gran Dolina" i la "Falange" trobades a l'avenc dels Elefants, de 800.000 i 1.300.000 anys d'antiguitat, van obligar els estudiosos a definir una nova espècie, l'Homo antecessor, i a replantejar la noció sobre el primer poblament d'Europa, que fins el 1994 es pensava que datava de 500.000 anys. Els talls i les fractures que trobem al frontal i maxil·lar que conformen "el Noi de la Gran Dolina" produïdes per eines de pedra ens informen de pràctiques d'antropofàgia que són interpretades per l'Eudald Carbonell com "un sistema de competició, segurament, d'un canibalisme gastronòmic i cultural". I, el fet d'haver-se conservat un os tant fràgil com la "Falange" del que fins avui és considerat el primer europeu fa ser optimista sobre la possibilitat de noves troballes que ens informin sobre els comportaments humans dels nostres antecessors.

DEL 2 AL 15 DE JUNY DE 2009 L’ACCENT 155

16CONTRAPORTADA

“S'estan negant els drets més fonamentals als immigrants” ÀLEX TISMINETZKY BARCELONA En èpoques de crisi capitalista els primers afectats en les seves condicions de vida són les classes socials més humils. El col·lectiu de treballadors immigrants concentra les taxes més altes dels contractes temporals i precaris, del treball en negre sense alta a la Seguretat Social,i de la sinistralitat laboral, a la qual s'ha d'afegir un control policial en base a les lleis d'estrangeria. Per saber com viu la crisi aquest col·lectiu hem volgut conèixer l'opinió de dues advocades de la CGT,Meritxell Fernández i Blanca Rivas, que porten a terme a Lleida i Tarragona un treball en la defensa dels drets dels estrangers.

Com ha repercutit a la vostra feina d'advocades la situació de crisi econòmica? Heu notat un canvi en les consultes?

En els darrers mesos hem notat un augment important de denegacions de renovacions de targetes de residència per falta de cotització i d'alta a la Seguretat Social, ja que és un requisit imprescindible, i moltes persones no poden renovar la seva residència perquè no troben feina. Aquesta realitat obliga algunes persones fins i tot a "comprar" contractes de treball, paguen milers d'euros, o s'afilien a la Seguretat Social com a autònoms, però sense tenir cap feina real, situacions que suposen grans inversions de diners en col·lectius amb recursos escassos, i que viuen amb gran angoixa i un elevat patiment personal.

L'augment de l'atur també ha repercutit en una major dificultat en el reagrupament familiar. Les persones que estan aquí han d'acreditar un mínim d'ingressos per poder portar els seus fills menors o pares majors de 65 anys, i sense

LA REMATADA

7-JJ MARC GARCIA BARCELONA

ENTREVISTA Entrevista a Meritxell Fernández i Blanca Rivas, advocades de la CGT i especialistes en dret d'estrangeria feina és fa molt més difícil, o pràcticament impossible.

Quina és la situació legal de les persones immigrades des de l'aprovació de l'anomenada "directiva de la vergonya"?

Aquesta normativa, que s'anomena oficialment "directiva europea per al retorn de les persones immigrades", significarà un enduriment real i palpable en les condicions d'aquest col·lectiu. Cal tenir en compte que inclou mesures molt dures, tals com la possibilitat d'internament d'una persona pel simple fet de no tenir papers fins a 18 mesos, sense ni tan sols el requisit d'un control judicial, permet l'internament de menors, imposa a l'expulsat una prohibició d'entrada a tot "l'espai Schengen" de 5 anys, o permet la possibilitat que la persona expulsada no tingui ni tan sols dret a assistència jurídica gra-

Meritxell Fernández i Blanca Rivas

tuïta. Són restriccions dels drets més bàsics i fonamentals.

Per tant, la realitat és que ja estem patint un marc jurídic europeu i estatal molt restrictiu amb els drets dels immigrants, que a més a més s'aplica de manera diferent per cada subdelegació del Govern, en matèria de residències, o per cada Ajuntament, com demana els requisits per a l'empadronament, fase imprescindible per a les persones immigrades per poder accedir a drets bàsics com l'educació, la sanitat o la possibilitat d'accedir

“La directiva de la vergonya inclou la possibilitat d'internament d'una persona pel simple fet de no tenir papers fins a 18 mesos sense control judicial”

a la residència.

Creieu que en el marc d'aquesta crisi es poden tenir lloc noves restriccions legals de drets dels treballadors immigrants?

En matèria d'estrangeria estem a l'espera d'una nova llei que ja es negociava abans de l'arribada de la crisi, i per tant semblaria que no hauria d'afectar gaire. En tot cas, crec que l'actual marc jurídic és tan restrictiu que segurament els governs no els caldrà fer noves lleis, sinó que en tenen prou en aplicar-les amb un criteri encara més restrictiu, i aquestes noves interpretacions encara més repressives de ben segur encaixen ja amb l'actual normativa.

En tot cas estem a l'espera de la nova llei d'estrangeria, però tenim nul·les esperances que puguin ampliar els drets dels immigrants.

Els immigrants concentren majors taxes d'atur, precarietat i temporalitat ÀLEX TISMINETZKY BARCELONA La Fundació Jaume Bofill de Barcelona, especialitzada en estudis socials,ha publicat aquest abril un informe titulat "La inserció laboral de la població immigrada", on analitza exhaustivament la situació del col·lectiu de treballadors sense nacionalitat comunitària.

Els resultats d'estudi deixen en evidència novament l'especial situació de precarietat laboral i social d'aquest col·lectiu, que segueix ocupant

les categories professionals amb sous més baixos i menors drets laborals, i pateix uns nivells d'atur de casi el triple que la població autòctona.

Taxes d'atur del 30%

Segons les dades oficials, el fet de tenir la nacionalitat determina tant les possibles aspiracions professionals com l'afectació de la manca d'ocupació. I és que arreu dels Països Catalans les persones immigrades concentren casi tres vegades més aturats que els autòctons, ja que el col·lec-

tiu de no-nacionals de la Unió Europea pateix un atur sobre el 30%, mentre que els "comunitaris" estan sobre el 12%, a més es manté una constant d'augment molt més elevat de l'atur del col·lectiu de nouvinguts.

Segons l'informe de la Fundació Jaume Bofill, els col·lectius més afectats en termes absoluts pel creixement de l'atur han estat el marroquí, l'equatorià, el senegalès i el romanès, en destaca a més que la meitat de la pèrdua de treball el 2008 tingué lloc en l'economia submergida,

és a dir, en relacions laborals sense contracte ni afiliació a la Seguretat Social.

Finalment, l'informe també destaca l'alta concentració dels treballadors no comunitaris en feines poc qualificades, temporals i precàries. El col·lectiu més afectat per aquesta realitat és el marroquí, ja que el 45% dels treballadors d'aquesta nacionalitat consten contractats com a "peons", percentatge que es redueix al 13% entre la població comunitària.

No sé si a hores d'ara, l'última setmana de campanya electoral, queda alguna persona que no sàpiga que el 7 de juny hi ha eleccions al Parlament Europeu. Si algú encara no ho sabia, tranquil, que prescindeixi d'aquest article, prengui la pastilla blava i torni a màtrix.

A la resta, recordar-vos que aquest diari, les seves editorials i els seus columnistes no som imparcials, com no ho són la de resta de mitjans de comunicació, malgrat intentin vestir una façana de presumpta imparcialitat, entrevistat a tots els candidats de l'actual parlament, però carregant tintes cap a la seva opció electoral, i contra les seves oposicions.

La meva modesta aportació és recomanar-vos, demanar-vos el vot per Iniciativa Internacionalista. Hi ha molts motius per fer-ho, de racionals i pragmàtics, d'irracionals i sentimentals. Racionalment, els que ens proposen, és la millor opció que tenim al davant, drets dels pobles, contra l'Europa del capital, igualtat de gènere i contra la Llei de partits. Pragmàtiques, tenim possibilitats d'enviar a Brussel·les un representant dels pobles sense estat, hi ha vot útil cap a aquesta candidatura des de tota l'esquerra anticapitalista. Irracionals, hi ha poques coses que ens fan més feliços que la infelicitat dels nostres adversaris i enemics, Rubalcaba farà de Casillas sota una porteria que li queda gran, el nostre gol, ha de ser per l'escaire! I sentimentals, allò que altres anomenen 'basquitis'.

Aquesta tarda he estat a Iruña, a l'acte polític electoral amb més assistència de tot l'Estat, Doiris Benegas i Arnaldo Otegi, han ofert a les 2.500 persones assistents motius de sobres perquè qualsevol persona amb dignitat i vocació d'esquerres, prengui partit en aquesta batalla electoral, alçant un mur de vots capaç de suportar la pressió dels estats opressors i facilitar la construcció d'una alternativa social. No n'hi haurà prou en construir una alternativa, que ningú ho dubti, mai hi ha dues realitats simultànies que ocupin el mateix espai, caldrà també trencar el mur existent, el mur de les il·legalitzacions, les presons, la tortura, el bilingüisme o monolingüisme espanyol, la precarietat laboral i mortalitat, la desigualtat de gènere i les seves violències. No és possible edificar cap projecte sobre els fonaments de l'actual sistema opressor.

Jo ho tinc clar, el 7-J, votaré Iniciativa Internacionalista, el dia 8J, continuaré treballant per enderrocar els murs que fonamenten el sistema.