Accent 156

Periòdic popular dels Països Catalans

156 DEL 16 AL 29 DE JUNY DE 2009

DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 5.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

>>En Profunditat 8 i 9

Debat nacional a la CUP sobre les autonòmiques L'assemblea nacional de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) debatrà una ponència que aposta per presentar-se a les properes eleccions autonòmiques al Parlament de Catalunya. A la ponència “La CUP i les eleccions al Parlament de la Comunitat Autònoma de Catalunya” s'hi han presentat dues esmenes a la totalitat que aposten per centrar-se en la lluita municipalista. L'ACCENT n'explica el seu contingut i dóna veu a l'Anna Gabriel i en Lluís Sala, militants de dues assemblees locals que defensen un i altre posicionament. >>Països Catalans 5

La Diada Nacional omple el país de foc Arriba la data en què les fogueres i els petards ompliran totes les poblacions catalanes. La Nit de Sant Joan tots els Països Catalans s'omplen de foc en la Diada Nacional més festiva. Repassem les principals tradicions que trobareu en aquesta data al nostre país on el foc és el rei de la celebració. Sense oblidar que a Menorca els protagonistes són els cavalls..

A més, us expliquem com fer la coca més bona per la nit més curta de l'any

Assemblea Nacional Extraordinària de la CUP del passat gener

>>Cultura 13 i 15

Les europees ens deixen una dreta encara més forta

Arriba el judici a Per i Yann per les protestes anti-LLRU

Les recents eleccions europees han suposat una nova embestida de la dreta que ha avançat posicions al vell continent. A casa nostra, els resultats d’Iniciativa Internacionalista obren una porta a l’esperança. >> Països Catalans 4

Els dos joves nord-catalans han d’enfrontar-se a un judici arran de les protestes que es visqueren a la Universitat de Perpinyà en contra de les reformes universitàries que s’han projectat a l’Estat francès. >> Països Catalans 6

INTERNACIONAL

Grenlàndia s’apropa a la independència El partit independentista Inuit Ataqatigiit es proclamà vencedor de les passades eleccions a Grenlàndia, obrint, així, una nova etàpa en la seua història. >>Pàgina 11

Reforma a la vista!

100 economistes de “renom” han presentat un document per a la discussió de la reforma laboral que properament, si ens refiem de la història, haurà de debatre -i aprovar-el Govern de Zapatero. El Col·lectiu Economia Critica i Crítica de l’Economia ens l’analitza. >> Economia 10

PEPA MURTA PÀG. 2 // ALBERT BOTRAN PÀG.2 // RAFA ESCOBAR PÀG.7 // // CESK FREIXAS PAG. 14 // LAIA JURADO PAG. 16

02OPINIÓ

PUNT DE MIRA

Unim les lluites cap a la vaga general PEPA MURTRA SABADELL

Seria fals dir que ara el capitalisme no està funcionant, perquè si que funciona. La qüestió és que el capitalisme funciona així, així de malament. La crisi econòmica que estem patint totes les treballadores és pròpia del capitalisme i de les seves contradiccions sense resolució.

I és en aquest context de crisi que veiem com a la nostra comarca les treballadores de diverses empreses pateixen les dramàtiques conseqüències d'un sistema econòmic basat en contradiccions, en el lucre econòmic i en l'explotació.

I això es tradueix en més precarietat laboral, reduccions de plantilles, tancaments i altres retallades de drets laborals i socials. Davant d'aquesta situació treballadores de diverses empreses de diverses comarques s'han decidit a organitzar-se per donar una resposta unitària a aquestes agressions, una resposta coordinada per així tenir més força.

“La crisi econòmica que estem patint és pròpia del capitalisme i de les seves contradiccions” Amb aquest objectiu ha nascut darrerament la Coordinadora de Treballadores del Vallès en Lluita, i ha estat a les mobilitzacions com a resposta a la repressió sindical, als tancaments o als ERO on s'ha començat a detectar la necessitat de coordinar les diferents lluites que es duien a terme a la comarca.

Alhora cada cop és fa més evident que cal treballar per una vaga general, una vaga que ni CCOO ni UGT tenen intenció de fer-li al govern del PSOE, i és per això que cal organitzar nuclis de lluita descentralitzats i des de la base començar a treballar per mobilitzar el màxim gent per així poder arribarhi. Aquest és un altre dels objectius més importants que s'ha marcat la Coordinadora.

Cal que l'esquerra independentista doni tot el suport a aquesta iniciativa de rabiosa rellevància i necessitat, ja que únicament des de la base i amb la unitat dels i les treballadores es pot canviar el panorama desolador al que ens està abocant el capitalisme. Ara més que mai és vigent i necessàriament recuperable l'eslògan de "Socialisme o barbàrie", una disjuntiva que ens ha d'obligar a reflexionar i a posicionar-nos en favor d'un projecte que estigui basat en el repartiment de la riquesa, en la socialització i democratització dels mitjans de producció i de la banca, i en la defensa i preservació de la dignitat de totes les persones.

DEL 16 AL 29 DE JUNY DE 2009 L’ACCENT 156

COL·LABORACIÓ

ALBERT BOTRAN*

L'autodeterminació i les classes socials

La participació d'una part de l'esquerra independentista en plataformes sobiranistes és un dels punts calents del debat sobre la tàctica en l'alliberament nacional. A voltes s'ha cregut més oportú, quan ha sigut el cas de les massives manifestacions de febrer del 2006 i desembre del 2007.

D'altres s'ha vist perillós, quan ha semblat que servien de maquillatge - reciclatge per a l'establishment autonomista. El debat és viu i escric aquestes ratlles per contradir l'opinió segons la qual reforçar un front interclassista (com la PDD o l'assemblea de càrrecs electes pel dret de decidir) va sempre en detriment de la classe treballadora. Com a mínim, abans d'afirmar això, s'hauria de tenir en compte que: Amb una anàlisi de classe de la societat catalana actual podem adonar-nos que amplis sectors de la burgesia ja no depenen del mercat espanyol i que, per tant, ja no estan objectivament interessats en el manteniment de la seva unitat. Ja no es pot dir que l'acció política de la burgesia acabi sempre en l'acatament del projecte monàrquic espanyol. Per mostra, vegi's la rellevància que prenen els ideòlegs independentistes, com ara els del Cercle d'Estudis Sobiranistes, en alguns cenacles burgesos.

Això no és motiu suficient per dir que cal sumar l'esquerra independentista al moviment sobiranista, si podria acabar fent de comparsa de les reivindicacions del "sector negocis" del catalanisme. Si cal fer l'opció de participar en aquestes plata-

formes és, fonamentalment, perquè poden ser l'embrió d'un gran moviment popular per l'autodeterminació. Un moviment que si s'estén territorialment serà una potent eina en el camí de la ruptura democràtica. I si la màquina engega i és dinàmica, no la podrà aturar la burgesia quan s'ho proposi.

Mobilitzar i treure la gent al carrer és essencial, doncs, per a qualsevol projecte alliberador. Que hi hagi moviments civicopolítics que qüestionin la dominació política (de l'Estat espanyol, en aquest cas) és objectivament positiu per a la classe treballadora.

Qualificar aquesta opció estratègica d'aliança interclassista és portar-ho més enllà, si bé tampoc ens ha de fer por parlar-ne. Històricament, els moviments populars (sovint sota la direcció dels partits comunistes) s'han aliat amb altres sectors socials

per conquerir certs objectius com, per exemple, l'alliberament nacional. I mirant més a prop: no era el Pacte de Lizarra de 1998 una aliança interclassista per la sobirania del poble basc?

L'èxit estratègic de l'independentisme contemporani català ha estat unir l'alliberament social a la construcció nacional. Efectivament, la dinàmica nacional ens pot fer coincidir amb altres sectors socials aliens a les reivindicacions de la classe treballadora. En cap cas, disputar la direcció del moviment nacional a la burgesia és bufar i fer ampolles. Però girar-nos d'esquena i abraçar els raonaments de "l'espanyolisme obrer" seria un error històric. No podem renunciar a participar d'un moviment pel sol fet que no el dirigim. La consciència política es forma immersa en la dialèctica dels fenòmens

socials. Per tant, la nostra acció en aquest àmbit és un mitjà important per a fer trontollar les ambigüitats del contradictori i vacil·lant independentisme burgès.

Per altra banda, aquests punts no han d'amagar les mancances de les plataformes sobiranistes, com ara la poca visió de Països Catalans o l'enfocament excessivament mediàtic de les accions polítiques (fotografies amb l'star-system autonòmic, etc).

Sabem que el socialisme és l'única alternativa possible per a la humanitat a llarg termini. Però també pensem que la República dels Països Catalans, amb un fort contingut democràtic, és la forma política que ha de permetre el desenvolupament de l'alternativa socialista, és una primer conquesta (una observació: fixeu-vos que certs sobiranistes sempre parlen d'estat propi però mai de República, per la connotació social que aquest mot té). Quan s'agreugi la crisi de l'Estat espanyol, la burgesia sobiranista pot encapçalar la construcció d'un Estat català i el moviment d'Unitat Popular haurà de presentar el projecte republicà com a alternativa. Podem assumir el repte i la necessitat, situant-nos al capdavant de la construcció d'un moviment popular per l'autodeterminació que vagi més enllà dels cercles de simpatitzants de l'EI? *Albert Botran participa a la PDD com a representant del Moviment de Defensa de la Terra (MDT)

LA VEU DELS LECTORS I LECTORES

“A la gent no li preocupa si som culpables o innocents” Els especialistes en estudis de demoscòpia des de sempre ens han dit que el País Valencià és un territori decisiu a l'hora d'aconseguir majories al govern central. Segurament perquè, entre altres motius, és una societat molt permeable, fàcilment mal·leable, "muelle" va gosar dir l'inefable Comte-duc Olivares, sense profundes conviccions dirien altres. Fos el que fos, la veritat és que aquesta característica dels valencians

L’ACCENT és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans.

Número 156. Tirada: 4.000 exemplars Número de dipòsit legal:L-1014-02.La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.

Redacció València: CarrerMaldonado,46 baixos,46001 València Redacció Barcelona: Carrer Tordera 34 baixos, 08012 Barcelona Adreça electrònica: ppcc@laccent.cat Subscripcions: 646 98 16 97 Distribució: 615 54 47 15 Publicitat: 616 07 33 28. Consell de Redacció. Coordinació: Laia Altarriba, Andreu Ginés,

ho saben molt bé els dos partits majoritaris espanyolistes, el PP i el PSOE, que en arribar qualsevol campanya electoral s'esmercen en posar-hi tots els recursos disponibles. Sense anar més lluny, i una vegada més, aquestes darreres eleccions europees ens ho ha confirmat. És així que prop del 15% dels vots qua ha aconseguit la llista encapçalada per Jaime Mayor Oreja són dels valenAure Silvestre i Arnau Urgell. Països Catalans: Joan Buades, Martí Cirici, Guillem Colom, Laia Creus, Pep Giner,Andrés González,Irene Jaume,Pere Habet,Francesc Miralles,Miquel Serra,Aure Silvestre, Arnau Urgell i Bel Zaballa. Opinió: Joan Teran. Economia: Àlex Tisminetzky.IInternacional: Ausiàs Alminyana,Laia Altarriba,Marc Lamarca i Manel López.CCultura: Joan Ballester,Joan Sebastià Colomer,Jordi Garrigós, Aurora Mora, Felip Pineda,Hèctor Serra,Josep Maria Soler,Pau Tobar.

Correcció: Mercè Mauri.EEdició gràfica: Andreu Ginés.

Coordinació gràfica: Oriol Clavera.IIl·lustracions: Joan Distribució: Guillem RomeCarbonell,Roger Ferriols.D ro Senent. Han col·laborat en aquest número: Albert Botran,Borja Català,Col·lectiu d'Economia Crítica i de Crítica a l'Economia, Vicent Company, Anna Gabriel, Gemma Galdon,Laia Jurado,Anxo Lamela,Pepa Murtra, Justa Revolta, Mercè Rubió, Lluís Sales.

cians. Mariano Rajoy hauria de fer-li un monument al president Camps. És més, hauria de parlar molt seriosament amb ell perquè li done les receptes màgiques per aconseguir treure aquesta insultant majoria absoluta.

Bé, la pregunta és, i ara què? Si amb un president de la Generalitat imputat en l'escàndol del cas Gürtel; si amb un malparlat president de la diputació de València, Alfonso Rus, que insulta a dret i a tort; si amb un cacic president de la diputació de Castelló, Carlos Fabra, jutjat per múltiples irregularitats; si el mateix Govern valencià està denunciat per la Unió Europea per les irregularitat urbanístiques, si malgrat tot plegat, i moltes corrupteles més, en aquestes eleccions el PP trau majoria absoluta, doncs em begut oli, que més hem d'esperar? [...] Diu el senyor Fabra arran de la majoria del PP en aquestes eleccions que “A la gent li preocupa que som quatre milions d'aturats ara mateix i no si Carlos Fabra o Paco Camps som culpables o innocents”. Efectivament, pense que és la millor reflexió que s'ha fet sobre aquesta descarada majoria. És de vergonya, però és així. A la gent aturada que està amb l'aigua al coll, als petits i grans empresaris que han vist disminuir substancialment els seus benefi-

cis, al petit comerç que comença a patir el descens del consum, als hostalers que veuen perillar la temporada d'estiu, etc, etc, els importa un rave que el president Camps s'haja beneficiat d'uns vestits, o que el president de la diputació de Castelló siga un mafiós. Els aturats el que volen és continuar tenint treball per pagar l'hipoteca i anar tirant de veta. Els empresaris que continue governant el PP amb la seua política d'especulació urbanística, doncs així se'n beneficiaran la resta de serveis com els comerciants, els hostalers, etc. Per tant, a tots els interessa aquesta política depredadora que el PP ha portat a cap aquests anys i que els ha donat molt beneficis. Tots ells es passen per l'arc del triomf la degradació de les nostres costes, la corrupció de la classe política, el segrest de la llibertat d'expressió a Canal 9, l'empobriment i desprestigi de l'educació pública i tot el que vulgueu afegir. Ja saben que el PP és corrupte, però els hi dona beneficis, treball. [...] Fet i fet, Déu ens agafe confessats, perquè si la crisi continua uns anys i el PP segueix amb aquesta política, els valencians tenim PP per a un bon grapat d'anys. Amén.

Vicent Luna

OPINIÓ 03

L’ACCENT 156 DEL 16 AL 29 DE JUNY DE 2009

JUSTA REVOLTA

COL·LABORACIÓ E D I T O R I A L

Per un avortament lliure i gratuït Reflexions entorn la llei

Enguany ens trobem davant d'una possible modificació de la Llei orgànica del 9 de juliol de 1985 sobre la Interrupció Voluntària de l'Embaràs. Aquesta llei tipifica l'avortament com a delicte dins del Codi Penal excepte en tres supòsits (en cas de violació fins a 12 setmanes, malformacions del fetus fins a 22 setmanes i risc per la salut psíquica i física de les dones sense termini). A més, manté una ambigüitat jurídica que posa en situació de vulnerabilitat les dones i el personal sanitari davant de qualsevol denúncia.

Fins el moment des del Govern no s'han generat les condicions perquè es consideri l'avortament una prestació sanitària pública i gratuïta, ja que molts centres es declaren objectors de consciència per temes morals i per l'ambigüitat que planteja la Llei.

L'informe de la subcomissió del Congrés dels Diputats sobre la reforma de la Llei de la Interrupció Voluntària de l'Embaràs apunta diferents qüestions a tenir en compte a l'hora de modificar la Llei: 1.

Es planteja limitar el termini per interrompre l'embaràs a 14 setmanes i en cas de malforma-

“Considerem que l'avortament no ha de figurar en el codi penal com a delicte, sinó que ha de constar en una llei específica” ció fetal o risc per la dona embarassada a 22 setmanes.

2.

Durant aquestes 14 setmanes la persona podrà exercir el seu dret sense necessitat del consentiment d'una tercera persona (metge, psicòleg, etc.), si bé serà imprescindible donar un termini de tres dies per la reflexió personal una vegada feta la primera consulta.

3.

Es pretén reformar la Llei 41/2002 sobre l'Autonomia del Pacient. Fins ara es considerava que una persona podia decidir sobre si es volia operar o no, o sobre altres tractaments terapèutics, a partir del 16 anys excepte en tres casos, un dels quals era en el cas de la Interrupció Voluntària de l'Embaràs. La reforma de la Llei va en la direcció d'eliminar aquesta limitació i que les persones majors de

16 anys no necessitin el consentiment patern en cas que vulguin practicar una Interrupció Voluntària de l'Embaràs.

Entorn aquesta modificació de la llei anterior des de Justa Revolta se'ns plantegen diferents reflexions crítiques, que fan que no estiguem d'acord amb aquesta reforma: 1.

Considerem que l'avortament no ha de figurar en el codi penal com a delicte, sinó que ha de constar en una llei específica. La interrupció voluntària d'un embaràs correspon al dret de les dones a decidir sobre la maternitat i, com a dret, no pot estar regulat pel Codi Penal. Només haurien de constar en el Codi Penal les situacions en què aquest es practica sense el consentiment de la persona. A més, l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa va aprovar el 16 d'abril de l'any passat la Resolució 1607, que reconeix el dret de les dones a l'avortament i fa una crida als 47 estats membres a despenalitzar l'avortament i que aquest esdevingui una pràctica legal, segura i accessible per a les dones.

2.

Creiem que s'ha de garantir la pràctica de la Interrupció Voluntària de l'Embaràs dins la xarxa sanitària pública, ja que actualment el 97% dels avortaments s'estan practicant en centres privats.

Això significa que la nova llei hauria d'adoptar mesures que garantissin que en tots els hospitals públics, de totes les comunitats autònomes, les demandes de les dones fossin ateses. Per a això, caldria regular de forma clara l'objecció de consciència i iniciar la normalització de la formació de professionals sobre la pràctica de la Interrupció Voluntària de l'Embaràs des de les instàncies universitàries.

3.

Considerem que cal que es respecti el dret a les dones a decidir i, per tant, que no es limiti el temps en el qual es poden practicar avortaments, com no es fa en

altres operacions tot i el risc que suposen en molts casos. A l'Estat espanyol, el 88% de les dones avorten abans de les 12 setmanes, el 98% ho fa abans de les 21 setmanes. Els avortaments que es produeixen més enllà de les 21 setmanes es fan, majoritàriament, per risc fetal.

Per tant, és clar que les dones prefereixen avortar en les primeres setmanes i que en cas de no fer-ho en aquest termini és perquè sorgeixen altres causes durant el procés que les empenyen a practicar una Interrupció Voluntària de l'Embaràs, fet que cal respectar.

A més, la limitació a 14 setmanes, o a 22 en casos de risc, està per sota dels països europeus amb legislacions més avançades, en els quals el límit se situa en 24 setmanes.

4.

Respecte el període de reflexió previ a la Interrupció Voluntària de l'Embaràs, considerem que aquest suposa un qüestionament de la capacitat de les dones per prendre decisions sobre la seva vida. La pràctica de la Interrupció Voluntària de l'Embaràs no pot veure's obstaculitzada per judicis morals d'altres persones que no

“Considerem que l'avortament no ha de figurar en el codi penal com a delicte, sinó que ha de constar en una llei específica”

sigui la pròpia dona.

5.

Considerem que, a part de mesures de caràcter normatiu com una regulació específica de l'avortament, cal que s'adoptin mesures per garantir els drets sexuals i reproductius de les dones, com són la informació sexual i afectiva a tots els nivells d'ensenyament i que els mètodes anticonceptius siguin gratuïts i accessibles.

6.

Pensem que la Llei no ha de deixar espais per la persecució de persones que hagin viscut o hagin defensat el dret a l'avortament: dones citades a declarar per la Guàrdia Civil, professionals empresonades, agressions físiques, etc. Cal recordar que a l'estat espanyol es produeixen uns 90.000 avortaments anuals.

Un càstig a l’ambigüitat Contra el que certa propaganda socialista volia fer creure, la dreta no ha pagat la crisi. És més, ha estat premiada. Tant a l'Estat Espanyol com al francès el socialistes han patit una dura clatellada. I ha estat un fenomen d'abast europeu. Realment és difícil d'entendre per quina obstinació quasi religiosa l'electorat de dreta reincideix en les receptes liberals que estan en l'origen de la crisi, i això es preguntarà la socialdemocràcia amb gest d'incredulitat. Però el que no costa entendre gens és el per què una bona part de l'electorat socialista s'ha quedat a casa.

La crisi econòmica que patim ha estat, també, el resultat de la manca de receptes pròpies de l'"esquerra" i del seu idili amb la religió del lliure mercat. Fer campanya fent veure que no tenien res a veure amb la crisi equivalia a reconèixer que no tenen cap altra manera d'afrontar el futur que la que han mostrat els governs de Gordon Brown al Regne Unit i Zapatero a l'Estat Espanyol, així com les seves versions autonòmiques al Principat i a les Illes. I una part dels seus electors no té una fe tant intensa en el lliure mercat com per sacrificar un cap de setmana a la costa.

La victòria de la dreta s'ha manifestat de maneres molt diferents als diversos territoris del país. Al Principat el creixement de Convergència i Unió confirma la tendència a l'alça de la dreta regionalista, que tindrà la seva prova de foc a les properes autonòmiques, i la crisi de les forces del tripartit (també ERC i IC-EU han perdut vots). Al País Valencià el PP ha demostrat que Berlusconi no és un fenomen local i que també a altres llocs d'Europa es vota en favor de la més pura corrupció a plena consciència. Pel que fa a les Illes, el PP ha estat la llista més votada però els socialistes han millorat els resultats del 2004. Finalment els socialistes esdevenen tercera força a la Catalunya Nord, on la UMP de Sarkozy ha estat la llista més votada, superats pels ecologistes de José Bové.

Tot plegat enmig de la ja rutinària victòria de l'abstenció.

Més que manifestar una estranya "desafecció" de l'electorat, les dades posen en dubte la pròpia legitimitat de les institucions europees. Però és cert que mentre al Principat els efectes del vergonyant procés estatutari han accentuat encara més l'esmentada desafecció, no ha estat així al País Valencià, on l'augment de la participació no ha canviat res de substancial al panorama a banda del refermament del PP. El suport de l'esquerra abertzale, de part de l'esquerra independentista catalana i d'altres pobles i de sectors anticapitalistes d'ambit estatal a la candidatura d'Iniciativa Internacionalista era un dels factors d'interés de les eleccions. La candidatura, però, ha quedat lluny de l'eurodiputat que s'havia marcat com a objectiu. En espera d'un recompte definitiu que aclareixi, si és que mai no ho farà, l'extraordinari desordre (que alguns qualifiquen, amb certes raons, de "tupinada") en el recompte de vots, està clar que l'independentisme basc manté miracolosament bona part del seu electorat però no té la capacitat que va mostrar el 1999 en un context de treva i amb una major cobertura mediàtica. Com era d'esperar, els resultats més notables d'aquesta candidatura fora del País Basc s'han produït als Països Catalans (més de 21.000 vots), però no superen els que va rebre Euskal Herritarrok el 1999 malgrat el suport de sectors que en aquell moment no apostaven per aquesta candidatura.

I tampoc no han arreplegat la considerable abstenció dels descontents d'ERC i EU-IC. Uns resultats insuficients, per tant, que no s'han vist compensats pels suports d'altres nacions de l'Estat. Altres opcions anticapitalistes com Revolta Global- Esquerra Anticapitalista i el PCPE han obtingut xifres molt més modestes.

DEL 16 AL 29 DE JUNY DE 2009 L’ACCENT 156

04PAÏSOS CATALANS

Els comicis europeus reforcen els partits més dretans LAIA ALTARRIBA BARCELONA

Les opcions més dretanes han sortit reforçades de les eleccions de passat 7 de juny al Parlament Europeu. Aquesta ha estat una tendència de tot el continent, i els Països Catalans no se n'han escapat. Així que PP i la coalició formada per CiU-UM-BNV al sud de l'Albera han augmentat el primer 78.260 vots i els segons 73.222, i l'UMP de Sarkozy ha passat de 17.940 a 34.111.

El PSOE continua sent la primera força al país, però pateix una davallada a tot arreu que suma 243.707 electors. I a la Catalunya Nord el seu homòleg francès perd la meitat dels vots i passa a ser la segona força electoral.

Qui ha sortit especialment tocat de les eleccions és, doncs, el tripartit principatí, ja que totes les tres formacions que l'integren han perdut votants. Tot i això, ERC i ICV han aconsgeuit mantenir un diputat cadascuna gràcies a les aliances amb altres partits polítics de l'Estat espanyol.

Augmenten l'abstenció, els blancs i els nuls

Una altra constant a les urnes d'a-

Camps, Rajoy, Mayor Oreja i Barberà en un acte de campanya a València

rreu del país ha estat l'augment de l'abstenció. L'increment més elevat ha estat a la Catalunya Nord, on ha crescut del 52,48% fins al 60,49%.

Menor augment, però també significatiu, ha estat al Principat de Catalunya amb 2,2 punts i a les Illes amb 1,6 punts. El País Valencià és l'únic

territori on l'afluència a les urnes ha estat major que fa quatre anys amb 3 punts més de votants.

Els vots nuls i els vots en blanc

han crescut a arreu. L'augment més significatiu ha estat al Principat, on s'han multiplicat per 6 i han arribat al 2,94% del vots.

Valoració dels 21.727 vots d'Iniciativa Internacionalista MERCÈ RUBIÀ BARCELONA

En aquestes eleccions europees, bona part de l'esquerra independentista catalana ha donat suport a la candidatura Iniciativa Internacionalista - La Solidaritat entre els Pobles.

Hi donaven suport grups d'esquerres independentistes de la resta de nacions dins d'administració espanyola i també organitzacions anticapitalistes de l'Estat espanyol.

La candidatura es presentava, principalment, per denunciar la manca de democràcia a l'Estat tant per l'existència de la Llei de partits que impedeix a desenes de milers de bascos d'exercir el seu dret de participació política com per la impossibilitat que nacions com els Països Catalans puguin exercir el dret a l'autodeterminació.

La resposta dels electors als Països Catalans ha estat similar a la que va rebre l'any 1999 la candidatura basca Euskal Herritarrok. Si aleshores va aconseguir 22.446 vots, en aquesta ocasió n'ha obtingut 21.727.

El resultat ha estat força superior al que van aconseguir les CUP en els darrers comicis europeus al nostre país: 6.985 vots.

Els vots dels Països Catalans, però, no han aconseguit que, sumats als de 140.000 bascos i d'altres arreu de

l'Estat, s'aconseguís l'eurodiputat.

Era una fita que els darrers dies de campanya molts persones confiaven que seria possible d'aconseguir. Però la nit electoral va mostrar les dificultats d'una candidatura d'aquestes característiques d'obtenir els vots necessaris.

Poc després de fer-se públics els resultats, en un article públic, el cap

“La resposta dels electors als Països Catalans ha estat similar a la que va rebre l'any 1999 la candidatura basca Euskal Herritarrok” de llista català, Josep Garganté, que ocupava el número 3 de la llista estatal, reconeixia que "evidentment, els resultats no són ni els que esperàvem, ni els que desitjàvem; per tant, no farem com els polítics professionals que, encara quan perden, es feliciten per la seva 'victòria'".

Malgrat això, reconeixia que "tots i totes sabem de les dificultats judicials per les que la candidatura ha passat, tots i totes sabem que ni comptem amb els pressupostos de campanya dels partits oficials, ni amb la visibilització dels seus projectes al grans mitjans de comunicació i, per suposat, tots i totes sabem que no és senzill llançar una candidatura sense un nom conegut i amb tant poc temps."

L'esquerra independentista valora el resultat

Joan Sebastià Colomer, militant d'Endavant (OSAN), ha explicat a L'ACCENT que, en la seva opinió l'obtenció de l'eurodiputat "era difícil però possible". Recorda que el 1999 "uns resultats semblants als 21.000 d'enguany als Països Catalans van valer per què Euskal Herritarrok, amb ETA en treva i Otegi per la tele, pogués tenir un eurodiputat. Però aquest cop es repartien quatre escons menys i els resultats de l'esquerra abertzale han estat inferiors".

Recorda, però, que també hi havia altres candidatures anticapitalistes i que "ha estat un projecte que s'ha bastit amb molta urgència i no hi ha hagut temps de convèncer prou gent de donar-hi suport". Afegeix, a més que "siguin molts o pocs, aquests vots

tenen el valor d'una aportació solidària i de la denúncia de la Llei de Partits i la retallada de les llibertats a l'Estat Espanyol".

Malgrat això, reconeix que el fet que hi hagués catalans i catalanes a les llistes i un discurs sobre els Països Catalans, a més de que "hi havia gent donant suport a Iniciativa Internacionalista que potser no hagués

“Josep Garganté, reconeixia que ‘els resultats no són ni els que esperàvem, ni els que desitjàvem’” participat en una campanya per l'esquerra abertzale" i que potser s'hauria pogut esperar "alguna cosa (no gran cosa) més".

La nota positiva la posa David Fernández, autor del llibre Cròniques del 6 i membre de la Torna. "Si qualsevol nit pot sortir el sol, com anunciava un dels cartells a la xarxa d'IISP, diumenge, als Països Catalans, a

plena llum, van aparèixer 21.727 internacionalistes. Vots conscients, de lluita i ben útils. Per suposat que volíem que fossin molts més. I per suposat que assumim el bany de realitat, com assumim la greu deriva autoritària i lliberticida que patim.

Per això, precisament, vam votar Iniciativa Internacionalista. Pels que lluiten, un peu a terra -i l'altre al futur- sempre és imprescindible.

I cap gest mai és inútil. Com no és gens inútil la il·lusió generada i la possibilitat d'esmenar a la totalitat la llei de Partits. Doble lectura també: ningú mai no podrà negar ja que un mínim de 176.000 internacionalistes van posar 176.000 pedres a la sabata del Poder i de l'espanyolisme el 7 de juny de 2009. Tal i com estan les coses. Felicitats, doncs, i endavant. La propera molts més i molt millor".

I també Arnau Mallol, militant del SEPC, que havia donat suport i el vot públicament a II-SP, que considera que "després de tot el procés d'il·legalització i criminalització que ha partit la candidatura, malgrat no haver obtingut l'eurodiputat que es buscava, el resultat demostra que hi ha una força independentista d'esquerres que rebutja i demostra clarament la situació antidemocràtica que es viu a l'Estat espanyol".

L’ACCENT 156 DEL 16 AL 29 DE JUNY DE 2009

PAïSOS CATALANS 05

La CUP debat sobre una ponència que proposa anar a les properes eleccions autonòmiques del Principat REDACCIÓ BARCELONA

En el moment de tancar aquesta edició de L'ACCENT, falta una setmana justa per la celebració de l'assemblea nacional de la CUP a Girona.* Aquesta vegada el debat se centra molt clarament en la necessitat o no de la participació de la CUP en les properes eleccions al Parlament de la Comunitat Autònoma de Catalunya.

En aquest sentit s'ha presentat la ponència titulada "La CUP i les eleccions al Parlament de la Comunitat Autònoma de Catalunya", favorable a la participació electoral que inicialment signaven les assemblees locals de Celrà, Girona, Manresa, Mataró, Montesquiu, Sant Cugat del Vallès i Viladamat, i a les quals s'han afegit les d'Elx, La Garriga, Salt i Sant Salvador de Guardiola. I a banda d'un paquet d'esmenes presentades per millorar el text base, destaca la presentació de dues esmenes a la totalitat, que rebutgen l'oportunitat d'anar a les autonòmiques i que aposten per centrar-se de moment en les properes eleccions municipals. D'aquestes dues esmenes a la totalitat, una la signa l'assemblea local de Vic (titulada "Els reptes de la CUP: horitzó 2011"), i l'altra és recolzada per les CUP de Berga, Capellades, Reus, Sallent, Valls, Vilafranca i Vilanova i per la UM9 de Sant Pere de Ribes amb el nom "2011: des de viles i ciutats, construïm l'alternativa!".

De Mataró a Girona

La de Girona és la segona assemblea nacional en menys d'un any. El segon cap de setmana del mes de gener va tenir lloc a Mataró una assemblea nacional extraordinària en què s'havia de decidir l'estratègia de l'organització. En aquella ocasió es van contraposar quatre ponències, d'en-

Assemblea extraordinària de la CUP celebrada el passat mes de gener

tre les quals la militància en va escollir una. El sistema de votació fou per eliminació de la ponència menys votada en cada ocasió, prèvia retirada d'una de les ponències, la que presentava la CUP de Berga.

De les tres que en restaren, fou la ponència "L'alternativa necessària", signada per les CUP de Manresa, de Lleida i de Sant Celoni la que obtingué la majoria dels vots totals, tot i que la més votada en primera instància havia estat "Municipalisme d'alliberament i unitat popular", presentada per les assemblees locals de Capellades, Martorell, Sallent, Sant Pere de Ribes, Valls, Vilafranca i Vilanova. "L'alternativa necessària" es presentà en aquell moment com una solució de consens entre dues línies que es manifestaven contradictòries, ja que volia mantenir la identitat municipalista de la CUP, però també la volia convertir en una organització amb capacitat d'intervenció a nivell nacional, que fos "la punta de

llança de l'esquerra independentista i la unitat popular".

Aquesta vegada l'element fonamental de l'ordre del dia és molt més concret. Cal anar, sí o no, a les elec-

“Destaca la presentació de dues esmenes a la totalitat, que rebutgen l'oportunitat d'anar a les autonòmiques ” cions al Parlament de la Comunitat Autònoma de Catalunya? Però malgrat el caràcter excloent de les possibilitats que hi ha sobre la taula, algunes de les esmenes que s'han presentat plantegen alguns matisos o condicionants a la decisió que la mili-

tància pugui prendre diumenge vinent. Com per exemple la possibilitat d'haver de ratificar la decisió que es prengui en una assemblea nacional extraordinària en el cas que sigui favorable a anar a l'esmentada convocatòria electoral. O també, i en cas que la decisió sigui contrària a presentar la CUP a les autonòmiques del Principat, la possibilitat d'obrir un procés de consultes amb la resta d'organitzacions de l'esquerra independentista per, en cas de consens, presentar una possible candidatura electoral que alliberi a la CUP del treball autonòmic i la permeti centrarse en la convocatòria municipal del 2011.

Un debat públic

Manresa Pere Fontanals, el manifest demana, entre altres coses, "una nova manera de fer política a les institucions, (...) ampliar el ventall de possibilitats de vot nacional (...) i obrir el panorama i l'acció política institucional a agents de base, socials, populars i ecologistes". A més, pretén "posar fi a la desorientació i frustració que pateix una part de la ciutadania, i en concret d'una part del sobiranisme, amb l'actual situació política i que podria provocar un desencís en les properes eleccions autonòmiques, amb la consegüent abstenció".

Algunes de les adhesions que han recollit, i que no tenen perquè significar un compromís de votar la CUP en cas que es presentés, trobem gent que no milita a la CUP com Víctor Alexandre, Joan Reig, Pep Riera, Josep Maria Terricabres i fins i tot Víctor Terradellas, conseller nacional de Convergència.

En nom del Secretariat Nacional de la CUP, Marc Sallas ha afirmat a L'ACCENT que "aquest manifest ha sorgit des de fora de l'organització i expressa les aspiracions de determinats sectors populars, però que en qualsevol cas, i això és molt important, la decisió la prendrà la militància més enllà de les opinions externes que s'expressin en una o altra direcció". * El caràcter quinzenal de la nostra publicació farà que, en molts casos, aquest article sigui llegit una vegada ja hagi acabat l'assemblea nacional, i per tant, es conegui la decisió de la CUP.

Dues setmanes abans de l'assemblea nacional, el diari Avui publicava un anunci a pàgina completa amb el manifest "Volem que la CUP es presenti a les eleccions al Parlament".

Impulsat pel militant de la CUP de

MÉS INFORMACIÓ

OPINIÓ

De nou les CUP a l'assemblea nacional

“De cares endins i de cares enfora”

ANNA GABRIEL* SALLENT

LLUÍS SALES I FAVÀ* GIRONA

Les persones que fa temps que militem a les CUP i que fa temps que treballem per crear un espai polític clarament rupturista a viles i ciutats, sabem que la política no només es forja a cop de manifest o amb els fruits de campanyes puntuals. Sabem, i fins i tot hem patit, que definir les prioritats en un terreny de joc institucional, que ens és molt sovint hostil, no només requereix de militants disposats a fer cursa de fons sinó també de molta, molta humilitat.

Amb tot, amb la diversitat interna, amb la concurrència de diferents projectes i cultures polítiques i amb la divergència evident en el si de les CUP, el resultat de l'assemblea gene-

“La política no només es forja a cop de manifest o amb els fruits de campanyes puntuals” ral no només determinarà les properes autonòmiques al principat, sinó que, al meu entendre, decidirà si l'esquerra independentista fa un pas endavant consolidant el projecte per a les properes municipals o fa un pas enrere creient que el terreny parlamentari ens farà forts en un moment en que la debilitat interna és més que evident. * Regidora de la CUP a Sallent

Que dotze nuclis de la CUP de naturalesa i condició tan diferents (des d’Elx a Viladamat, passant per Mataró), s’ajuntin i proposin de fer un pas endavant com el què planteja la ponència “La CUP i les eleccions al Parlament de la Comunitat Autònoma de Catalunya” és una bona notícia. És una bona notícia perquè aquests assemblees locals volen posarse a treballar per superar una dificultat compartida, que és la de dotar de recorregut ‘supramunicipal’ les experiències polítiques que fins avui s’han desenvolupat estrictament en l’àmbit local. També es tracta d’una gran notícia en termes ideològics: concórrer en aquestes eleccions és

“Concórrer en aquestes eleccions és una oportunitat per dur més enllà dels municipis el treball assembleari” una oportunitat per poder dur més enllà dels nostres municipis un forma de treball assembleari, que subordina la política a les idees (i no a l’inrevés!). De cares endins i de cares enfora: Ser presents a les eleccions autonòmiques del Principat enfortirà a la CUP. *Militant de la CUP de Girona

06PAïSOS CATALANS

DEL 16 AL 29 DE JUNY DE 2009 L’ACCENT 156

Un any i mig després de les vagues contra la LRU, judici a dos militants nord-ccatalans

BREUS

Una crida al Facebook aplega un miler de persones contra Camps Les noves tecnologies poden ser també una eina a favor dels moviments socials, així ho demostra la concentració contra el president de la Generalitat Valenciana, Francesc Camps, convocada el passat 13 de juny a la ciutat de València des del portal de la coneguda xarxa social Facebook. En poques setmanes un grup de persones organitzades sota el nom de "Col·lectiu contra la corrupció" han creat un grup de suport en aquesta pàgina web i han aconseguit el recolzament cibernètic de més de 9.000 persones, per denunciar les diverses trames fosques que envolten el govern valencià: cas Gürtel, la Formula 1, Fabra, etc. Un recolzament que aquest dissabte de juny s'ha materialitzat amb una concentració de més de mil persones a la Plaça de Manises, davant el Palau de la Generalitat, amb la participació de representants de diversos moviments i entitats cíviques valencianes, com Salvem el Cabanyal, Joves d'ACPV, Escola Valenciana o Ca Revolta.

Marxar per “salvar” la ILP antitransgènica Tres dels partits amb representació al Parlament de Catalunya (CiU, PSC i PP) han presentat sengles esmenes a la totalitat per evitar debatre la iniciativa legislativa popular (ILP) per prohibir el cultiu de transgènics al Principat (veure L'ACCENT 155). Per la Plataforma Som lo que Sembrem aquesta postura és un "menyspreu" tant a les 105.000 signatures recollides com als 60 municipis i quatre comarques declarades lliures de transgènics. Amb la voluntat de "salvar" la ILP, han convocat pel 28 de juny una manifestació a Barcelona. La marxa, amb el lema "Democràcia, salut i bons aliments" començarà a la plaça de Catalunya i finalitzarà a davant del Parlament. "Cal que ens mobilitzem totes les persones dels territoris per manifestar el nostre rebuig a aquesta posició d'aquests tres partits polítics" expliquen.

MÉS INFO: WWW.SOMLOQUESEMBREM.ORG

REDACCIÓ PERPINYÀ

El proper 29 de juny tindrà lloc a Perpinyà el judici a Pere i Yann, dos joves militants llibertaris nord catalans que el desembre del 2007 van ser detinguts durant més de 48 hores després de finalitzar una vaga contra la LRU, llei emmarcada en el procés de Bolonya. Pere i Yann, aleshores estudiants, havien participat activament a aquestes lluites i alhora eren militants de diverses organitzacions polítiques i sindicals, militància política que segons Pere Habet és el que motivà la seva detenció i posterior enquesta policial.

"La campanya s'ha enfocat a denunciar la repressió política i no només al moviment estudiantil, ja que són aqueixes idees polítiques, que vehiculava la nostra lluita que han volgut condemnar" explica Habet a L'ACCENT, que afegeix que "n'és una prova que de totes les acusacions inicials: ultratge, violències, robatori, amenaces de mort, degradacions i fins i tot fabricació d'explosius segons un diari local, només ens queda l'ultratge i el refús del fitxatge d'ADN". És doncs en aquest sentit que ha treballat el comité de suport creat

especialment per a aquest cas, al qual s'han adherit nombrosos col.lectius nord-catalans, però que han tirat endavant les organitzacions en què militaven els dos estudiants: Coordination des Groupes Anarchistes, Maulets i el sindicat Sud étudiants.

A banda de les acusacions primeres caldrà estar atents a la condemna que podria comportar el refús de fitxatge ADN. "Avui en dia a l'Estat francès qualsevol sospitós de delicte (menys denominats delictes de "coll blanc") pot ser fitxat genèticament, el que vam refusar i ha estat una excusa que han fet servir per tirar endavant un dossier que ha quedat buit de proves pel què fa a les acusacions inicials" explica Habet.

A més, afegeix, aquesta persecució polí-

La universitat de Perpinyà bloquejada durant les protestes estudiantils de 2007

tica s'ha d'emmarcar en "la necessitat de l'Estat francès, i en general a Europa, de crear o recrear un enemic intern, mitjançant la repressió directa de qualsevol acte un poc més radical que el que els hi convé".

De moment, el passat dissabte 13 de juny es va fer la primera concentració

Commemoració dels 30 anys “d'estratègia independentista”

REDACCIÓ VIC El passat dissabte 13 de juny es va realitzar a Vic l'acte commemoratiu dels "30 anys d'Estratègia Independentista per una Terra Lliure". Organitzat pel Casal Independentista Manel Viusà de Vic i amb la col·laboració d'Alerta Solidària,l'acte recordà la creació dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC), la creació d'Independentistes dels Països Catalans (IPC) i el naixement de Terra Lliure.

Augstí Barrera, Carles Benítez, Carles Sastre, Pep Musté, Carles Castellanos i Ramon Piqué, militants independentistes històrics, van recordar la lluita duta a terme al llarg d'aquests 30 anys a través de les diferents organitzacions a les que van militar: el FNC, PSAN, PSAN-p, Terra Lliure, ÈPOCA o els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC). A més de repassar les diferents experiències repressives viscudes, i les èpoques que van passar represaliats o exiliats.

Intervenció de Carles Sastre a l'acte de Vic //FOTO:Adrià Costa /Osona.com

L'historiador Augstí Barrera (exmilitant del FNC, PSAN i PSAN-p), actualment militant de la CUP d'Arenys de Munt, va posar èmfasi en el paper del FNC en la resistència durant la Segona Guerra Mundial, el franquisme i la denominada Transició. Així com Carles Sastre (exmilitant del FNC, ÈPOCA i fundador de Terra Lliure),

actualment membre de la Intersindical-CSC, va centrar-se en l'evolució del moviment independentista després dels "paranys de la transició" amb noves formes de reivindicació, a més de recordar lluitadors com Manuel Viusà i Jordi Martínez Vendrell.

Carles Castellanos, militant de

ADREÇA CODI POSTAL i POBLACIÓ

Ser subscripor de L’ACCENT et perTELF.& ADREÇA ELECTR. met rebre a casa cada quinze dies la publicació i col·laborar amb el TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ SEMESTRAL (30 E.) ANUAL (60 E.) TRIMESTRAL (15 E.) projecte d’informació popular i (Individual) compromes amb la realitat dels Paï- Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C.Maldonado, 46 baixos, 46001 València // L’ACCENT, Tordera 34 baixos, sos Catalans 08012 Barcelona // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a laccent.cat@gmail.com

l'MDT i exmilitant del PSAN-p i IPC, va argumentar que l'èxit de la continuïtat de la lluita independentista rau en el fet d'haver aconseguit aglutinar sectors populars en base a les reivindicacions de la defensa de la terra o la llengua. I Carles Benítez i Pep Musté (exmilitants de Terra Lliure) van centrar-se en la seva experiència armada, que consideren que va aconseguir dinamitzar els anhels de llibertat de la societat catalana durant els 15 anys de funcionament.

Ramón Piqué, membre dels antics CSPC, va explicar el funcionament d'aquest organisme que durant anys va exercir la defensa política dels militants detinguts, exiliats i empresonats.

I va posar especial accent en el seu paper aglutinador. Mentre que Martí Majoral, portaveu d'Alerta Solidària, va enllaçar-ho amb casos repressius recents, com el d'en Jona o en Karim i va encoratjar les assistents a seguir lluitant per fer front a la repressió que pateix el moviment.

DOMICILIACIÓ BANCÀRIA

NOM i COGNOMS

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ

i una roda de premsa per convocar als actes que el dilluns 29 de juny, a partir de les dues de la tarda, es faran davant dels jutjats de Perpinyà: activitats musicals i animacions diverses, recordaran que al mateix moment, a l'interior, s'estarà fent un judici a les lluites autogestionades i llibertàries nord-catalanes.

NOM DEL TITULAR POBLACIÓ ENTITAT

OFICINA

CONTROL

NÚMERO DE COMPTE

Us prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us SIGNATURA presentarà L’Accent en concepte de subscripció.

L’ACCENT 156 DEL 16 AL 29 DE JUNY DE 2009

PAÏSOS CATALANS 07

El curs acaba, les peticions de dimissió de Maragall no ARNAU URGELL RIPOLL Mentre el curs escolar arriba a la seva fi, el col·lectiu de mestres i professors continua en peu de guerra. L'escola pública catalana ha viscut la tercera jornada de vaga del curs i la quarta amb Ernest Maragall com a conseller.

De fet, una de les demandes dels sindicats convocants és, a banda d'exigir la retirada de la Llei d'educació de Catalunya, la dimissió del polític del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC).

Una jornada de lluita de tres hores

hores -tot i que la CGT demanava fer vaga tot el dia- i situar-se en els darrers dies del curs quan les escoles intenten acabar els seus programes. Tanmateix la realitat és que, molt probablement, el Parlament aprovarà la LEC al mes de juliol i els professors han volgut recordar que el consens entre PSC, CiU i ERC no inclou de cap manera la comunitat educativa.

Els quatre sindicats convocants -USTEC-STE, CCOO, ASPEPC-SPS i FETE-UGT- van considerar que “la mobilització havia complert els seus objectius”. La plaça de Sant Jaume de Barcelona va reunir un miler de professors, així com pares i mares i estudiants, mentre que centenars de docents van protagonitzar concentracions en diverses ciutats d'arreu del Principat com Girona, Tarragona, Lleida, Olot i Vic entre altres.

Pels sindicats de mestres la jor-

“L'escola pública catalana ha viscut la tercera jornada de vaga del curs i la quarta amb Ernest Maragall com a conseller”

Malgrat que l'oposició a la LEC i a la política del Departament d'Educació és molt majoritària entre el sector la jornada de lluita del passat 10 de juny va ser la menys seguida de les realitzades. Segurament no hi va ajudar el fet de ser una convocatòria de només tres

Mobilització unitària contra les polítiques d’Ernest Maragall

nada va servir per “expressar la negativa a assumir la proposta d'hores extres per al professorat i la retallada de plantilles”. Unes mesures entenen que van en contra tant de la qualitat de l'educació com de les condicions laborals del professorat. En aquest sentit assenyalen que la immensa majoria de centres s'han negat a portar-les a terme.

La desaparició del batxillerat nocturn

En la jornada de lluita els sindicats convocants es van fer ressò del conflicte per la desaparició progressiva del batxillerat nocturn presencial. El pla del Departament d'Educació consisteix en reduir al màxim al nombre de places per afavorir l'ensenyament a distància.

Les raons esgrimides, la baixa matriculació i l'elevat absentisme; per la seva banda els professors recorden que justament en situacions com aquestes -en el qual l'alumne

fa un esforç per compatibilitzar la seva formació amb la feina- és més necessari que mai la relació presencial amb els mestres i companys.

Un dels casos és el de l'Institut Jaume Callís de Vic, que si res no canvia, es quedarà sense aquesta oferta el curs vinent. Si finalment tirés endavant aquesta decisió -que compta amb l'oposició dels sis grups municipals de Vic- els alumnes d'Osona i el Ripollès s'haurien de desplaçar fins a Manresa.

OPINIÓ

València CF: l’estreta frontera entre l’empresariat, el poder públic i l’esport

RAFA ESCOBAR MANISES

A la ciutat de València estem assistint estupefactes a la fallida tècnica de la institució esportiva més important del cap i casal, el València CF. En els darrers mesos aquesta societat anònima esportiva ha segut incapaç de fer front als pagaments de les obres del nou estadi emplaçat a Benicalap, en uns terrenys inicialment destinats a la construcció d'un polisportiu per al barri.

En conseqüència, des de desembre del 2008 les empreses adjudicatàries de l'obra, FCC i Bertolín han aminorat els treballs fins al punt de pràcticament aturar-los, ritme que contrasta amb l'activitat frenètica portada a terme fins a aquesta data i que representà una de les causes de la mort de quatre treballadors el 26 de maig de l'any 2008.

La fallida de la SAD València CF s'ha degut a la pèssima gestió portada a terme pels seus màxims accionistes, destacant per damunt de tots Juan Soler, fill del poderós constructor Juan Bautista Soler, qui amb la connivència del poder polític

“XXXXXX”

L’expresident Vicente Soriano hagué de deixar el club per no poder obtindre els recursos que havia promés;la venda de Villa serà un bon negoci

aconseguí la requalificació dels terrenys de l'actual camp de Mestalla, obtenint unes perspectives de guany que ha dilapidat fent servir aquesta expectativa de benefici com a aval de la seua malbaratadora gestió de l'entitat.

En l'actualitat, en el context de la crisi econòmica, ens trobem que la taxació dels terrenys de Mestalla ha baixat i l'entitat arrossega un

deute molt superior als ingressos que l'entitat pot obtenir de la venda de la devaluada parcel·la (a 8 de juny 547 milions d'euros). Simultàniament el projecte de la ciutat esportiva a Porxinos (Riba Roja del Túria) es troba aturat als tribunals per indicis de prevaricació en la requalificació dels terrenys.

Amb aquesta situació crítica com a marc, és on les institucions públi-

ques i semipúbliques han passat decididament a l'acció, tot sabent que no poden permetre's el luxe de que l'existència de l'emblemàtica institució esportiva perille, a la vegada que el fet de recolzar-la pot suposar un important rèdit polític. És per això que el Govern Valencià, a travès de la semipública Bancaixa ha engegat un pla de sanejament de l'entitat, ara encapçalada

per Manolo Llorente però amb Javier Gómez, home fort de Bancaixa a la Junta d'Accionistes, com a poder en l'ombra.

No cal oblidar que Bancaixa és la principal creditora del València CF, al qual ha concedit préstecs en unes condicions en les que no els haguera concedit a cap empresa i/o particular, amb avals eteris i perspectives de cobrament dubtoses.

Però és que el València CF ha rendit enormes serveis a l'oligarquia valenciana de constructors, encapçalant la mare de totes les requalificacions urbanístiques, pràctiques de dubtosa legalitat que han servit per a que els constructors campen per les ciutats i pobles valencians com a amos i senyors.

Pel que fa als polítics... A quin polític no li agradaria passar a la història com a aquell que va arrimar el muscle per salvar al gloriós València CF? Així doncs, podem estar segurs que el nostre València CF no desapareixerà, no es mereix desaparèixer pels serveis prestats... Però i el Llevant UE? Desapareixerà? Algú sap alguna cosa?

08 DEL 16 AL 29 DE JUNY DE 2009 L’ACCENT 156

Urbanisme al País Valenci La crisi financera i productiva ha afectat de ple el sector immobiliari dels Països Catalans.

En el cas del País Valencià es dóna la paradoxa que mentre els promotors demanen una aturada de noves promocions per la impossibilitar de donar sortida a milers d'habitatges els ajuntaments continuïn aprovant nous desenvolupaments urbanístics que permetrien arribar a construir 718.000 pisos. Mentrestant, projectes “estrella” del boom urbanístic com el Nou Mil·lenni d'Alacant es troben en entredit per dues sentències del Tribunal Superior de Justícia. Si la paralització acaba sent definitiva, la jurisprudència podria afectar a altres macroprojectes arreu de les comarques.

No hi h

Els promotors urbanístics no volen construir més habitatges fins al 2014

ALBERT SO

L'urbanisme p ta) amb el proj pretén constru tatges,sobre l'ú cipi. Si s'execu habitants amb

REDACCIÓ TORRENT

La polèmica nístic des del plegat d'"irre el col·lectiu trajectòria d calde de Cat constructora la Vivenda d

Arriben temps difícils pels especuladors valencians.Fa poques setmanes Benjamín Muñoz,secretari general de la Federació de Promotors Immobiliaris de la Comunitat Valenciana i vicepresident de l'homòloga associació a nivell estatal (l'ACPE), anunciava a la premsa que el mercat del sector de la construcció es troba totalment paralitzat com a conseqüència de la crisi econòmica i financera. Segons Muñoz aquesta "recessió és de dimensions desconegudes" i poden estar quatre o cinc anys sense construir cap habitatge nou.

Amb aquestes declaracions Muñoz ens mostra un panorama d'indigestió urbanística al País Valencià, amb uns 85.000 habitatges sense sortida al mercat -tot i que hi ha estimacions que ho xifren en 130.000- i amb desenes de programes d'actuació integral (PAI) arreu del territori que no es poden assumir. Uns projectes que segons la pròpia patronal "dormen als calaixos de la conselleria i allí seguiran durant molt de temps. Encara que es requalifique el sòl, els bancs els qualifiquen com a actius tòxics".

Per eixir de la crisi els promotors valencians demana més crèdits i una revisió urgent de la legislació urbanística. En aquest sentit el conseller d'Urbanisme de la Generalitat, José Ramón García Antón, ha anunciat que "abans d'agost esperem tenir l'esborrany d'un document que uni-

La figura de

El Nou Mil·l Catarroja id

Crisi? Quina crisi?

Panoràmica de Benidorm

“Els promotors immobiliaris consideren que aquesta recessió és de dimensions desconegudes i que poden estar 4 o 5 anys sense construir cap habitatge” fique la normativa urbanística actual i que incloga algunes recomanacions de la Comissió Europea". Segons Gar-

cía Antón es tractarà d'un document simple per facilitar el desenvolupament del negoci immobiliari i evitar que hi haja els problemes actuals per "complir tots i cadascun dels seus articles i normes". Tot i això, Muñoz pensa que "molts promotors no podran eixir de la crisi immobiliària" i que sense la venda dels habitatges que saturen el mercat no es pot assegurar la supervivència del sector.

Mentrestant els joves valencians continuen sense poder accedir a un habitatge digne i han de veure com ajuntaments de tots els colors aproven diverses actuacions a costa de destrossar el seu patrimoni històric i natural.

52 municipis del País V construir 718.000 nous

REDACCIÓ VALÈNCIA

La Conselleria d'Urbanisme de la Generalitat Valenciana té sobre la seva taula propostes d'una cinquantena de municipis de menys de 50.000 habitants per tirar endavant 718.106 nous habitatges. Es tracta tant de programes d'actuació integrada (PAI) com de modificacions dels plans generals d'ordenació urbanística (PGOU).

Les dades les ha recollit el catedràtic de Geografia de la Universitat de València, Eugeni Burriel, i no han tingut en compte -a part dels municipis amb un major

nombre d'habitants- les dades dels 34 ajuntaments que no han volgut revelarles. Si desafiant la crisi del sector immobiliari es tiressin endavant totes les promocions previstes el sòl residencial d'aquests municipis es multiplicaria per tres (de 92 milions de metres quadrats a 272).

Mentrestant Burriel calcula que el parc d'habitatges sense vendre supera arreu del País Valencià els 130.000 pisos i que entre el 2006 i el setembre de 2008 Urbanisme ha donat llum verda definitiva a pràcticament 50.000 habitatges inclosos en la modi-

fica

Xifr la re

Les d'un en e grup ta f cons prob drerien cita

L’ACCENT 156 EN PROFUNDITAT 09

ià: entre l’abús i l’aturada 736 treballadors sense comitè d'empresa).

Fonts consultades per L'ACCENT asseguren que el creixement de la companyia s'accelera vertiginosament a partir de 1995, quan arriba a la presidència de la Generalitat Eduardo Zaplana, I que el declivi coincideix amb l'ocàs del polític de Cartagena. Les aspiracions frustrades a la construcció del nou Mestalla, que finalment Juan Bautista Soler, Francesc Camps i Rita Barberà van adjudicar a les germanes Koplowitz i Construccions Bertolín, anuncien la fi de l'imperi Llanera.

El paper de l'IVVSA Recreació virtual del PAI del Nou Mil·leni

u Mil·lenni, sota l'horta ha el negoci

OLER VALÈNCIA

postmodern arriba a Catarroja (l'Horecte Nou Mil·lenni.Una iniciativa que uir una ciutat nova, de 13.446 habiúnica zona d'horta que resta al muniutés, Catarroja passaria dels 28.000 b què compta actualment,a 50.000.

ha acompanyat aquest pla urbal seu païment. I no sols per estar egularitats urbanístiques", segons Salvem Catarroja, sinó per la dels seus actors principals: l'altarroja, Francisco Chirivella, la a Llanera i l'Institut Valencià de de la Generalitat (IVVSA).

e Chirivella

lenni és el projecte amb el qual dentificarà qui ha estat el seu

alcalde durant una dècada, Francisco Chirivella, del Partit Popular. El primer edil ha arribat a convocar un ple extraordinari, en el qual es votaven dos recursos de particulars contra el Nou Mil·lenni, a les dos quarts de 9 del matí; o fer coincidir el mes d'exposició pública per presentar al·legacions amb les vacances de Falles i Pasqua.

Malgrat aquestes casualitats, el fet més greu és la "utilització arbitrària" de la policia local, denunciada per Salvem Catarroja, contra els qui s'oposen al projecte urbanístic. De fet, una ordre directa de l'alcalde va obligar a desmuntar el mes passat una falla que satiritzava el Nou Mil·lenni. Chirivella, que ha utilitzat les televisions locals per denigrar els seus crítics, controla amb mà de ferro l'Ajuntament. Un control que evidencien els llistats de persones que la policia havia d'escorcollar abans dels plens per

res inèdites i que contrasten amb ealitat

xifres presentades per Burriel són na magnitud espectacular -encara més el context de crisi- i tenen el valor d'apar una informació dispersa i inèdiins ara. En aquest sentit ha calgut sultar municipi per municipi -amb el blema que 34 no han volgut respon- per disposar d'unes dades que haun de ser absolutament públiques i publides segons la legislació urbanística.

El deute de Llanera

L'altra pota del negoci és l'empresa Llanera, que l'octubre de l'any passat reconeixia davant el jutge un deute de més de 700 milions d'euros. La companyia tenia en projecte 24 urbanitzacions amb camp de golf en el litoral mediterrani. Amb un sistema ben definit: adquisició de grans borses de sòl rústic -a preu molt barat- per una posterior reclassificació a "residencial" (amb el vist-i-plau dels ajuntaments i la Generalitat). L'objectiu final, un habitatge turístic assequible, en bona mesura per al mercat britànic.

Llanera no era una empresa desconeguda pel gran públic. Les seues campanyes de màrqueting agressiu es reflectien en el patrocini (per sumes exorbitants) del València Club de Futbol, el Charlton (equip de la lliga de futbol anglesa), l'orquestra simfònica de Xàtiva o els grans anuncis en tanques publicitàries. Funcionava com una fàbrica del boom immobiliari (a finals de 2006, tenia El paper de la Confederació Hidrogràfica

Valencià pretenen s habitatges

ació de 33 plans generals.

evitar l'entrada de pancartes contra el macroprojecte urbanístic.

Costa d'entendre per exemple que entre set municipis del litoral de la Plana Alta pretenguin promoure 107.000 pisos i nou camps de golf, una xifra similar als habitatges que esperen comprador arreu del País Valencià. O que mentre els promotors demanin una aturada (veure peça superior) els consistoris no tinguin aturador. L'única explicació, més enllà de motius poc clars, és la imperiosa necessitat d'alimentar la roda del creixement per finançar les sofertes arques municipals.

És molt recurrent llegir notícies encapçalades pel titular "La Confederació Hidrogràfica del Xúquer en contra del Pla urbanístic de..." (veure l'exemple del Nou Mil·lenni a la pàgina següent). Segons el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJPV) aquesta circumstància s'ha donat en els darrers anys vora 200 vegades i, sovint, respon més a la lògica de l'enfrontament entre Govern espanyol i Generalitat que no pas a una preocupació real per l'abastament futur dels nous desenvolupaments urbanístics. En aquest sentit des del TSJPV s'ha assenyalat el poc rigor tècnic d'alguns dels informes de la CHX. Només a les comarques de Castelló el tribunal ha de pronunciar-se sobre el futur de quinze plans urbanístics que inclouen 12.000 habitatges.

L'Institut Valencià de l'Habitatge (IVVSA) per la seva banda és una empresa pública de la Generalitat, que té com a objectiu "facilitar l'accés a un habitatge digne, de qualitat i en un entorn habitable als ciutadans". Malgrat aquesta declaració de principis, el que fora conseller de Territori i Habitatge, Rafael Blasco, va impulsar el 2005 vuit "empreses mixtes" (en les quals participa l'IVVSA amb constructores privades) per fomentar teòricament la construcció d'habitatge protegit (HPO). Una d'aquestes és IMPROVA, formada per l'IVVSA i Llanera amb l'objectiu de tirar endavant el Nou Mil·lenni.

L'excusa és l'habitatge social. Però, a la pràctica, l'institut públic s'allunya de la seua finalitat i s'embarca en tot tipus de projectes descabellats. Amb el constructor alacantí Enrique Ortiz, l'IVVSA forma una altra "empresa mixta" per executar el projecte Gran Manises, per a la reclassificació d'1,4 milions de metres quadrats i la construcció de 9.400 habitatges. O es llança a l'aventura del Pla de la Vega de Cullera (conegut com el Manhattan), que preveu 33 torres de fins a 25 altures i cinc mil nou habitatges.

D'altres vegades l'IVVSA col·labora amb empreses públiques, com AUMSA (propietat de l'Ajuntament de València). Les dues entitats controlen el 55% de Cabanyal 2010 SA, encarregada de dur a terme la "prolongació" de Blasco Ibáñez fins a la mar.

Totes aquestes actuacions han estat envoltades d'una gran polèmica. A més de l'oposició de col·lectius ciutadans i moviments socials, la Comissió Europea va impugnar l'any passat les "empreses mixtes" i va demanar la seua dissolució per no respectar-se les directives en matèria de contractació pública. El mateix va fer el Síndic de Comptes, en determinar que havia quedat "sense contingut" l'objecte social d'aquestes empreses.

Dos personatges -principal i subalternsobreeixien en aquest panorama de desgavell urbanístic. El conseller Rafael Blasco, que va passar del FRAP en temps de la dictadura franquista, a responsable de les polítiques urbanístiques amb el PSOE i el PP. I la seua mà dreta, l'exgerent de l'IVVSA, José Fermín Doménech, premiat per la seua gestió en l'institut públic amb el càrrec de director general de la Fundació de la Comunitat Valenciana per al Medi Ambient, i després com a responsable de l'empresa municipal Nous Espais de Torrent.

Intent de salvar Llanera

El desembre de 2008, en un ple extraordinari convocat per l'alcalde, Francisco Xirivella, un dilluns a les 9 del matí, es va aprovar un augment de les cessions per part dels propietaris de terrenys a les empreses promotores, Llanera i el IVVSA. Des d'alguns sectors es va interpretar aquesta mesura com un intent de donar respiració assistida a Llanera, en suspensió de pagaments.

L’APUNT

Un PAI en entredit REDACCIÓ VALÈNCIA

El Nou Mil·lenni ha rebut dues clatellades judicials pràcticament consecutives que han deixat el projecte en entredit.

El mes de maig el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJPV) el va suspendre de manera cautelar en no acreditar-se la suficiència de recursos hídrics per a les noves edificacions després d'un informe negatiu de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Al cap d'un mes, segona suspensió per part del mateix Tribunal i amb una decisió de major envergadura. El TSJPV qüestiona la sostenibilitat del projecte. Segons la resolució, un desenvolupament urbanístic que generi alteracions en la geografia, les relacions socials, els serveis... de tanta magnitud requereix una modificació del planejament general i no mitjançant un PAI, figura pensada per a actuacions concre-

tes. Si el recurs de la Generalitat no prospera, el Nou Mil·lenni podria tenir els dies comptats. Així mateix, la jurisprudència que crearia podria afectar a altres macroprojectes com el Pla Rebassa d'Alacant o el mateix Manhattan de Cullera.

Però aquest és només un dels elements que fan del Nou Mil·lenni un PAI sota sospita. En desembre de 2008, en un ple extraordinari convocat per l'alcalde, Francisco Xirivella, un dilluns a les 9 del matí, es va aprovar un augment de les cessions per part dels propietaris de terrenys a les empreses promotores, Llanera i el IVVSA. Des d'alguns sectors s'ha interpretat aquesta mesura com un intent de donar respiració assistida a una empresa actualment en suspensió de pagaments, Llanera.

Precisament Salvem Catarroja havia assenyalat que era "inexplicable" que un PAI que implica una "ciutat nova" l'aprovés la Generalitat i el consistori sense modificar el Pla general d'ordenació urbanística (PGOU).

10ECONOMIA

DEL 16 AL 29 DE JUNY DE 2009 L’ACCENT 156

Reforma laboral en temps de crisi 100 economistes liberals han presentat una discussió pública sobre futures reformes laborals CONSELL DE REDACCIÓ DEL COL·LECTIU ECONOMIA CRÍTICA I CRÍTICA DE LA ECONOMIA*

L'estàvem esperant i ha arribat el moment. Finalment i amb la col·laboració de 100 economistes liberals pretesament experts en economia del treball, ja tenim sobre la taula una discussió pública sobre futures reformes laborals a l'Estat espanyol. No ens sorprèn en absolut perquè és el mecanisme immediat amb el qual els liberals busquen donar sortides a les crisis econòmiques, i en aquest punt poc importa que la qüestió discutida tingui molt o poc sentit mentre compleixi la seva funció.

Un document sobre premisses falses

Precisament per això mateix aquests cent economistes reconeixen en el seu document que la crisi actual s'ha originat en el mercat financer i que de manera directa gens té a veure amb l'àmbit laboral. No obstant això, seguidament donen un salt mortal i continuen argumentant que cal llançar-se a reformar la forma en què s'acomiada i contracta els treballadors, els impostos associats a l'activitat productiva i una sèrie de mesures de clar biaix liberal i regressiu. Aquesta estratègia argumentativa tan cínica permet visualitzar perfectament l'objectiu últim de la proposta: donar sortides a la crisi en la manera de recuperació de les taxes de rendibilitat productives, el que només pot aconseguir-se en un nou empitjorament de la situació dels treballadors i altres precaris. I és que de debò està el problema en l'àmbit laboral?

Efectivament la taxa d'atur a l'Estat espanyol està molt per sobre de la mitjana en la resta dels països europeus, i de lluny és el país que més paga la crisi internacional en termes d'ocupació. No obstant aquesta situació ha estat causada precisament per la forta exposició espanyola a sectors tan inestables com la construcció i el turisme, el que explica aquest comportament tan diferent, i no tant per l'actual configuració de les relacions laborals de contractació.

Els acomiadaments es produeixen amb relativa facilitat i sobretot es destrueixen aquells llocs de treball que són més precaris. La precarietat d'ahir és l'atur d'avui. Els qui no es van beneficiar ahir del creixement econòmic són els qui pagaran avui les crisis que exploten en els quatre pols del planeta terra.

Orígens de la crisi

Per a comprendre aquesta situació

Govern espanyol, patronal i sindicats encaixant mentre escalfen motors per una nova reforma laboral

cal remuntar-se a l'entrada de l'Estat espanyol a la Unió Europea, moment en el qual el nostre país es va especialitzar en aquests sectors (construcció i turisme) i va abandonar tota política industrial. Aquesta configuració de l'estructura productiva va tenir conseqüències immediates en el mercat laboral, precisament en la mesura que requeria de mà d'obra poc qualificada i molt dinàmica (exposada als cicles de turisme i a les bombolles immobiliàries).

“Les altes taxes d'atur han estat causades per la dependència de sectors tan inestables com la construcció i el turisme,i per la precarietat i temporalitat dels contractes” Aquest model que pretenia ser competitiu ha estat sustentat a més en els baixos salaris. No obstant això, aquesta inserció va ser reeixida en termes de creixement econòmic, ja que amb l'impuls de les bombolles formades en el sector immobiliari han permès a l'Estat espanyol gaudir d'un creixement sense precedents.

Però en canviar les condicions conjunturals i esdevenir l'esclat de la

bombolla immobiliària les coses han canviat radicalment. La competència d'altres destinacions turístiques i el canvi en el patró de consum turístic, la caiguda de la demanda mundial com a conseqüència de la crisi financera, l'estancament econòmic en termes d'inversió productiva després del tancament de l'aixeta del crèdit, i el ja esmentat fi de la bombolla immobiliària espanyola són els factors que conjuntament han provocat l'actual situació.

Esclat de la crisi

Tota la producció ha hagut d'ajustarse a la nova situació, i el procés ha estat més ràpid del normal per l'alta precarietat pròpia de l'estructura econòmica espanyola. Però l'àmbit laboral no és la causa dels problemes, ja que la seva configuració concreta respon a un model productiu determinat, que en el cas espanyol és el d'una economia subdesenvolupada.

De tal manera que cap mesura que no passi per la radical reconfiguració d'aquest model tindrà èxit sense arrasar encara més els drets dels treballadors i altres precaris.

I és precisament això últim, una regressió en termes de drets socials i laborals, el que busquen els autors liberals que han escrit el document amb el qual obríem aquest text. De la mateixa manera que el debat dels plans de pensions ha ressorgit en els moments en els quals els bancs i altres institucions que administren plans de pensions privats més necessiten capitals d'aquesta naturalesa, el debat en el mercat laboral ressorgeix en el moment en el qual les rendibilitats productives necessiten reactivar-se en base a més benefi-

Assemblea de Joves Independentistes del Clot Barcelona // Assemblea de Joves de Cardedeu// Assemblea de Joves de Sants Barcelona// Associació de Veïns de Vinaròs Migjorn Vinaròs // Ateneu Corberenc Font Vella 20. Corbera de Llobregat // Ateneu Independentista el Cep - CUP Vilafranca Santa Maria 4.Vilafranca // Ateneu La Bretxa Carrer Major, 17-19, Alcover // Ateneu Popular l'Arboç Sorral 8. Arbúcies // Ateneu Popular Arrels Doctor Otero 11,Beniarrés // Ateneu Popular de l'Eixample Ptge.Conradí 3,Barcelona // Ateneu Popular X Ferran 14.Vilafranca del Penedès // Ateneu Popular Octubre Badajoz 23, Barcelona // Ateneu Popular La Falç Antic escorxador s.n, Artés // Ateneu la Torna Sant Pere Màrtir 37 bx,Vila de Gràcia // Ateneu Popular de Sitges Pl.Castellers 3 // La Barraqueta Tordera 34, Barcelona // Bat Bat Kultur Sant Elies 29.Reus // Ca Revolta C. Santa Teresa,València // Casal Independentista de Sabadell “Can Capablanca” C.Llonch 13// Casal Independentista de Sants Jaume Compte Premià, 31.Sants // Casal Independentista i Popular Quico Sabaté C.St Roc,8,Sant Celoni// Casal Popular l'Esquerda Francesc Tarafa 48.Granollers // Casal Popular de Gràcia Ros de Olano 39,Barcelona // Casal Popular La Traca C.Travessia, 15 Tona // Casal Popular la Sageta de Foc C.Trinquet Vell 15, baixos.Tarragona // Casal Independentista el Gurri Taradell // Centre Social-BBar Terra Baró de Sant Petrilló 9.València // CUP Molins de Rei // CUP Sant Celoni // CUP Vilanova i la Geltrú // El Forn Girona //L'Estapera C.de baix,14,baixos,Terrassa //La Falcata Panera 2,Lleida // GER Pi 25.Ribes // Ges Insurrecte Colomer,11,1r B.Torelló // Kasal Okupat el Prat (KOP) Alta Tensió C.Dr.Soler i Torrents 36,El Prat de Llobregat // Lliga de Capellades Pilar 3.Capellades // L'Ocell Negre - Casal d'Agitació Cultural C.Sant Carles 8, UV Baró baixos, Lleida // Partisano Pça.de l'Oli, 7 baixos.Girona // La Pioxa C.Almeda s/n.Bordils // Racó de la Corbella Ripalda 20, baixos.València // SEPC-U UPF Despatx 20.1E12, edifici Jaume I.Barcelona//Taberna l'Esparracat C.Feliu Munné 18, Esparraguera St.Petrillo, 9 València // SEPC-U

LOCALS I COL·LECTIUS COL·LABORADORS

cis.

No en va, el model productiu que proposen els liberals és el mateix que el qual hem tingut fins a ara, i que ha fracassat, però accentuat en les seves condicions objectives amb la finalitat d'incrementar la competitivitat internacional per la via baixos salaris. Això comporta noves reformes regressives tant en l'àmbit fiscal (amb rebaixes d'impostos) com en l'àmbit laboral (fent caure encara més la proporció de la ren-

Alternatives radicals o continuïtat en els models fracassats

bit laboral per entrar en la discussió no només del model productiu, sinó també del sistema econòmic, tant per discutir les seves possibles reformes com per evidenciar els seus límits estructurals en la seva gestió per unes élits polítiques i econòmiques, les lògiques de les quals estan totalment desprestigiades amb la situació actual.

En cas contrari únicament s'estarà jugant al joc que volen els de dalt contra els de baix, i sens dubte no hi ha pitjor sortida que aquesta per als treballadors i desocupats, mestresses, jubilats, dones, joves, immigrants i altres precaris, sectors als que la crisi ensenya amb força les seves arpes.

I hem de rebutjar mitges reformes del model productiu que mantinguin la subordinació laboral dels treballadors de les decisions econòmiques, o que arrenquin minses millores en alts despatxos en els quals poc els importa que determinats avanços socials en els països centrals es portin a terme a costa d'una expropiació a les perifèries subdesenvolupades, i que la seva agudització també sembla estar convidada al sopar de les reformes d'Obama, d'en Sarkozy, en Zapatero i companyia.

No se sap en quina direcció finalment anirem, si cap on volen anar els 100 economistes, o en direcció de les propostes radicals de base que proposen la plataformes i col·lectius que proliferen des dels moviments socials contra la crisi. Però el cas és que, sens dubte, corren temps de canvi....

Els sindicats han de despertar d'una vegada i han d'enfrontar-se amb propostes en positiu i que plantegin una reforma estructural de l'economia espanyola. Cal transcendir l'àm-

*El col·lectiu Economia Crítica i Crítica de la Economia és una iniciativa de diversos professors d'Economia de Facultats d'arreu l'Estat espanyol

“Els economistes liberals reconeixen que la crisi actual s'ha originat en el mercat financer però sorprenentment proposen solucionar-la reformant i precaritzant el mercat laboral” da que obtenen els treballadors o, el que és el mateix, ampliant la quota que reben els beneficis).

INTERNACIONAL 11

L’ACCENT 156 DEL 16 AL 29 DE JUNY DE 2009

Cartells elecotrals d’Inuit Ataqatigiit amb les imatges dels candidats

Grenlàndia inaugura una nova era després del tomb electoral ANXO LAMELA

"Grenlàndia s'ho mereixia", exclamà la matinada del 3 de juny a Nuuk, la capital, un exultant Kuupik Kleist, líder de l'Inuit Ataqatigiit (IA), després que es confirmés la victòria del seu partit a les eleccions autonòmiques d' aquest país sota sobirania danesa.

La victòria de l'IA ha estat indiscutible: quasi el 44 per cent dels vots -el doble que fa quatre anys- i 14 dels 31 escons totals, en front del 26,5 per cent i els 9 parlamentaris del Siumut (socialdemòcrata).

Però sobretot ha servit per protagonitzar un canvi històric: per primer cop en els 30 anys de règim autonòmic, el Siumut es queda fora del poder.

Des que a principis de la dècada dels 70 un grup d'estudiants grenlandesos creà el moviment de tendència nacionalista Siumut, més tard constituït en partit polític, per reclamar un estatut d'autonomia per a Grenlàndia, Siumut i nacionalisme, Siumut i poder han estat sinònims a l'illa més gran del món, habitada per 57.000 persones, la majoria inuits, en una superfície de 2 milions de quilòmetres quadrats, més del 80 per cent coberts pel gel.

Les eleccions del 3 de juny han marcat la fi d'una etapa històrica per a Grenlàndia, la de la generació dels "pares" de la pàtria, com els expresidents autonòmics LarsEmil Johanssen (1991-1997) o Jonathan Motzfeldt (1979-1991, 1997-2002), que han dominat la política nacional durant tres dècades, però han acabat sucumbint al desgast del poder i els nombrosos casos de corrupció que han envoltat la classe política, en especial el Siumut, els darrers anys.

Motzfeldt exemplifica perfectament aquesta caiguda: en els passats comicis obtingué 91 vots personals, una xifra ridícula que el deixa fora del Inatsissartut (Parlament).

Tot i que l'IA té un perfil més nacionalista que el Siumut, ambdós partits recolzen en darrer terme la independència de Grenlàndia, i no tingueren grans desavinences en las negociacions que portaren a l'acord per a un nou estatut, que entrarà en vigor el proper dia 21 després de ser aprovat el novembre (75% de vots a favor).

Més que en clau independentista, el triomf de l'IA cal llegir-lo com a conseqüència de l'esgotament de la paciència d'una població cansada de les pràctiques clientelars del

“Grenlàndia és l'illa més gran del món i està habitada per 57.000 persones, la majoria de les quals inuits” Siumut -capaç de prometre als electors bitllets d'avió subvencionats per a visites familiars a altres parts del país- i de la seva deficient gestió a l'àrea social.

Els governs del Siumut no han sabut solucionar problemes com l'alt índex d'alcoholisme i abusos sexuals -en els quals també s'han vist implicats polítics com Johanssen o Motzfeldt-, així com de desatenció infantil, originats en part per l'especial evolució històrica de Grenlàndia.

Colonitzada per Dinamarca el segle XVIII, romangué sotmesa al monopoli danès sota un règim colonial i tancada al mon exterior fins el 1953, quan es convertí en província del Regne de Dinamarca. Durant la dècada següent, Copenhaguen impulsà un programa de modernització forçosa que tingué efectes

positius, però ocasionà enormes danys socials en obligar els grenlandesos a abandonar llurs aldees i concentrar-se en nuclis més grans de població. Aquesta experiència la visqué en pròpia carn el mateix Kleist, recentment elegit president autonòmic.

Que l'àrea social tindrà, com a mínim sobre el paper, una importància central en el nou Govern ho indica el fet que s'hagi elegit una sociòloga especialista en nens, Malliina Abelsen, de l'IA, pel Ministeri de Família o que la construcció de nous habitatges socials i escoles bressol figurin al programa.

Kleist també ha complert amb la promesa de construir una coalició el màxim d'ampla possible, de la qual tan sols quedà exclòs inicialment el Siumut. El pacte final, després de la sortida per desacords amb la resta de partits de l'Attasut (liberal), inclou una agrupació ciutadana sense definició ideològica clara, Kattusseqatigiit Partiiat, i el Demokraatit, un partit liberal partidari de mantenir la unió amb Dinamarca que fou l'únic que demanà el "no" al referèndum sobre el nou estatut.

La inclusió d'aquesta darrera formació a la coalició de Govern que suma 19 dels 31 escons- revela la voluntat conciliadora de l'IA i la convicció que cal regenerar el sistema polític i anteposar la solució als greus problemes socials de Grenlàndia a les reivindicacions independentistes, satisfetes en bona mesura amb el reconeixement pel nou estatut del dret a l'autodeterminació del poble grenlandès, que situa la independència en un horitzó visible.

El nou règim autonòmic entrarà en vigor el mateix dia que s'acompleixen 30 anys de l'aprovació del primer estatut i representa un salt substancial pel Govern grenlandès, que podrà accedir a competències com política penitenciària, administració judicial i immigra-

ció, i reconeix el grenlandès com a única llengua oficial.

Tan sols sis àrees romandran sota control de Copenhaguen: constitució, nacionalitat, Tribunal Suprem, defensa i seguretat, política monetària i de divises i política exterior. A més, Nuuk haurà de ser tinguda en compte en les qüestions que afectin al seu territori. Es tracta d'un acord similar al que fa uns anys negociaren les Illes Feroe, l'altra autonomia inclosa en el Regne danès.

L'estatut grenlandès és el resul-

“Les eleccions del 3 de juny han marcat la fi d'una etapa històrica per a Grenlàndia,la de la generació dels "pares" de la pàtria” tat d'anys de negociacions en una comissió mixta, que es van veure endarrerits pel repartiment dels hipotètics ingressos del subsòl, que segons estimacions recents contenen reserves enormes de gas i de petroli. Al final hom ha consensuat una fórmula que reduiria progressivament la subvenció anual de Copenhaguen d'uns 430 milions

d'euros (que constitueix el 27% del PIB de Grenlàndia) en la mesura que vagin creixent els ingressos de gas i petroli.

Si les exploracions que vàries multinacionals ja realitzen a la costa oest i est tenen resultat, i és rentable extraure el cru -el gel dificulta i encareix les tasques-, Kalaallit Nunaat (el país dels éssers humans, en llengua grenlandesa) podria ser independent en una dècada, segons les previsions més optimistes. Qüestions com la manca de personal qualificat propi o la desproporció entre superfície territorial i nombre d'habitants afegeixen nous interrogants sobre la viabilitat del projecte, que en tot cas necessitaria d'algun tipus d'associació amb Dinamarca o altres països en àrees com defensa.

La política exterior i el canvi climàtic -fonamental en un país afectat de ple per les conseqüències del desgel sobre el seu principal recurs econòmic, la pesca- han estat incloses entre les àrees sota control directe de Kuupik Kleist, licenciat en treball social de 51 anys, amb àmplia experiència en l'administració i exdiputat al Parlament danès.

Regenerar la cultura política, respondre als greus reptes socials i climàtics i seguir avançant cap a la independència seran els durs reptes que haurà d'afrontar aquest gran afeccionat a la música, que fins i tot enregistrà un disc fa uns anys i que al seu país comparen amb Leonard Cohen.

12INTERNACIONAL

DEL 16 AL 29 DE JUNY DE 2009 L’ACCENT 156

Greu retrocés dels drets sindicals al món REDACCIÓ BARCELONA Un informe de la Central Sindical Internacional (CSI) presentat aquest 10 de juny denuncia l'assassinat de 78 sindicalistes,milers d'acomiadaments i detencions arreu del món durant el 208.Colòmbia encapçala la llista d'assassinats,al costat de Guatemala,mentre Turquia, Indonèsia, Malawi o Paquistan, entre altres, mantenen una dura repressió antisindical.

L'any passat hi hagué abusos contra els drets fonamentals dels i les treballadores en 143 països. 78 sindicalistes van ser assassinats per dur a terme activitats en defensa dels drets laborals i molts altres foren agredits, amenaçats, detinguts i empresonats per les autoritats.

L'informe fa esment especial de la manca de drets a les Zones Franques Industrials, així com els retrocessos de condicions laborals en el primer món.

78 sindicalistes assassinats

El nombre total de sindicalistes morts ha disminuït respecte les 91 de l'any 2007. Tanmateix, en el país que destaca per sobre de tot en la repressió contra els treballadors, Colòmbia, la xifra de morts reconegudes va ser de 49, 10 més que l'any anterior, desmentint les afirmacions del president Alvaro Uribe segons les quals la situació estava millorant.

Nou dels assassinats foren a Guatemala, on ha augmentat l'activitat antisindical. Quatre casos reconeguts foren a Filipines, quatre més a Veneçuela, tres a Hondures, dos al Nepal, i a Panamà, Nigèria, Tunísia i Zimbabwe hi hagué un cas registrat a cadascun. Per l'informe, en el cas de Colòmbia, Guatemala i Filipines, el fet que apareguin any rere any en la llista d'assassinats indica que

les autoritats són, com a mínim, responsables de no garantir la protecció als seus ciutadans, i en ocasions, directament còmplices d'uns empresaris sense cap escrúpol en assassinar sindicalistes.

L'informe recull també que els governs de països com Birmània, Xina, Corea del Sud, Iran, Tunísia, Turquia o Zimbabwe, entre altres, foren responsables d'empresonament de sindicalistes per causa de les seves activitats en suport a la gent treballadora.

Acomiadament de sindicalistes

Al llarg de 2008 es van poder constatar 7.500 casos d'acomiadaments de treballadors i treballadores implicats en activitats sindicals en un total de 68 països, 20 dels quals a l'Àfrica. No obstant, la CSI explica que aquests casos només són la punta de l'iceberg, ja que la major part no es registren. Turquia ha estat el país on s'han registrat més casos, fins a 2.000, amb un govern que persisteix en la seva intolerància cap a les activitats sindicals en general. El segon de la llista és Indonèsia, amb 600 casos comprovats. Altres països destacats són Malawi, Paquistan, Tanzània i Argentina.

A Birmània, Xina, Laos, Corea del Nord, Vietnam i altres països només es va permetre l'activitat dels sindicats oficials controlats per l'Estat, mentre que a l'Aràbia Saudita l'activitat sindical genuïna és pràcticament impossible. A Bielorússia també s'ha denunciat la ingerència del govern en els afers dels sindicats.

La crisi agreuja la situació

L'informe denuncia que la repressió s'ha agreujat amb la situació econòmica mundial actual. En particular, gran part de la repressió per tota l'Àfrica con-

Protestes dels professors nordamericans per uns contractes laborals justs

sistí en reaccions repressives per part dels governs contra els treballadors que intentaven obtenir millores salarials per poder sobreviure amb les seves famílies davant la crisi alimentària. Una crisi que afecta de manera especial als treballadors del mateix sector agrícola.

Cap a finals de 2008, amb la crisi financera, s'agreujà la repressió i es començà a veure un retrocés encara major en la seguretat laboral, els sous i les condicions de treball arreu.

Vulneració sistemàtica a les Zones Franques

En especial s'esmenta l'espai d'explotació i vulneració sistemàtica dels drets dels treballadors que suposen les Zones Franques Industrials (ZFI) del món que encara empitjorà el 2008. En l'informe se citen 34 països on la protecció dels treballadors de les ZFI és dolenta o inexistent, casos com Albània, les Bahames,

Belize, Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Hondures, Jamaica, Jordània, Mèxic, Nicaragua, Oman, Polònia o la República Dominicana. 22 països més han destacat per l'explotació dels treballadors migrants, als quals se'ls neguen fins els drets més bàsics.

"Centenars de milions de persones treballadores, tant en països en desenvolupament como en els industrialitzats, veuen denegats els seus drets fonamentals de llibertat sindical i negociació col·lectiva. Per a molts, sobretot aquells amb feines precàries, aquesta negació causa estralls en les seves vides, ja que es veuen obligats a treballar jornades llarguíssimes en situacions perilloses o insalubres, a canvi d'ingressos tant baixos que no permeten ni mantenir-se a ells mateixos ni a les seves famílies. La falta de respecte pels drets dels treballadors ha suposat més desigualtat al món i ha contribuït a dispa-

rar la recessió mundial", ha afirmat el secretari de la CSI, Guy Ryder.

L'informe no oblida les tendències a la greu retallada de drets laborals als països industrialitzats, on es recorre cada cop més la mà d'obra temporal i la subcontractació, minvant així els ingressos, les condicions i els drets en el treball.

En l'aspecte positiu, destaca algunes modestes millores registrades amb algunes modificacions legislatives en països on canvis de govern han millorat una mica les condicions de drets i llibertats sindicals que anteriors governs havien empitjorat. És el cas d'Austràlia, Burkina Faso, els EUA, Kenya o Moçambic.

INFORME COMPLET: HTTP://SURVEY09.ITUC-CSI.ORG/

ANÀLISI

El valor de la vaga Des que s'ha fet evident que hi ha una crisi econòmica,arreu la classe de treballadora s'ha començat a mobilitzar per fer front a les seves conseqüències.El passat 21 de maig Euskal Herria vivia una vaga general per evitar que la crisi la pagui la classe treballadora.Reproduïm la reflexió que ha fet després de la vaga el sindicat abertzale LAB,per l'interès que pensem que pot tenir per les treballadores i treballadors catalans.

LAB*

Des que convocàrem aquesta vaga teníem clar que serien molts els agents que es posicionarien en contra nostre. Tant patronal com alguns sindicats i partits polítics es van unir amb un únic objectiu: desprestigiar i afeblir la mobilització de la classe treballadora. Era d'esperar.

La patronal segueix amb la seva ofensiva contra les i els treballadors.

Una vegada més, els governs es mostren sotmesos i esclaus del sistema del poder econòmic i els sindicats han demostrat de nou que acaten les polítiques dels diferents governs i que no tenen cap alternativa. Tots ells han utilitzat tot tipus de manipulacions,intoxicacions i falsedats:

que si la vaga és discriminatòria, que és política, que no té reivindicacions concretes etc. I ara que la classe treballadora d'Euskal Herria ha sortit al carrer segueixen atacant. Per a això, han engegat tota la seva maquinària i intenten amagar la realitat, utilitzen la paraula "fracàs" tal com ja ho havien decidit per endavant. No tenen cap intenció d'escoltar les reivindicacions de les treballadores i treballadors i, a més de mirar per a altre costat, creuen que poden fer-les callar. És indiscutible que existeix un conflicte entre el poder econòmic i la classe treballadora, encara que els discursos oficials ho neguin; i en nom de la recuperació econòmica pretenen que els de sempre s'omplin les butxaques a costa de les i els treballadors. Han

estat milers les persones que han sortit al carrer per a denunciar la crisi i en concret, el model econòmic i social que està a l'origen d'aquesta; que no estan disposades a pagar una crisi que no han generat; han sortit al carrer a dir que no pensen acceptar les seves demandes.

Davant unes institucions que fa molt que van deixar de protegir els nostres interessos i contra la infinita avarícia del capital; la classe treballadora ha passat a l'ofensiva. Aquesta vaga general ha demostrat que la classe treballadora ha de ser la protagonista i que és capaç de ser-lo; tant en el debat sobre la solució a aquesta crisi com a l'hora de prendre decisions per a construir una alternativa al sistema actual.

Les i els treballadors hem sortit reforçats d'aquesta vaga. Hem millorat posicions a l'hora de confrontar amb patronal, condicionar polítiques econòmiques i socials, fer un sindicalisme real i aconseguir els canvis profunds que Euskal Herria vol i necessita.

Les decisions polítiques i econòmiques que han pres aquests últims anys les administracions i la patronal en aquest país han estat guiades per aliances estratègiques. El model de concertació de Navarra ha fracassat i així ho han expressat les i els treballadors; també a les Bascongades s'ha pogut veure que l'alternança política no suposa canvi polític. Les diferents administracions i les patronals han utilitzat el mateix guió amb el mateix objectiu: la patronal ha estat qui ha dirigit l'orquestra i els responsables institucionals han cantant al so dels empresaris.

Qui diu que la vaga ha estat un fracàs, té un objectiu molt concret: fer callar, desmobilitzar i frenar les protestes de la classe treballadora i de les classes populars. Però que sàpiguen que a Euskal Herria això no funciona-

rà. Hem deixat clar que existeix una àmplia massa social que reivindica el canvi i que aquest poble vol i necessita un model econòmic i social just.

Hem passat "de fer soroll" a construir una ofensiva, no és hora de quedar-nos en meres protestes; és hora de sortir al carrer, de mobilitzar-se, de defensar els nostres drets. No ens quedarem de braços plegats mentre preparen noves reformes i agressions, tampoc acceptarem el joc que es porten el poder econòmic i les administracions; per això les i els treballadors i sectors populars plantarem cara a aquells que volen fer-nos pagar aquesta crisi. Hem deixat clar que ens mantenim fermes davant les intencions de fer-nos pagar la seva crisi; al contrari que altres, hem demostrat que no estem sota el control del sistema.

Ara bé, la vaga en si no és un objectiu, ni tampoc la meta. De cara al futur la vaga ha suposat un abans i un després, però aquesta lluita no acaba aquí.

Ens queda molt per fer, encara que ens hem demostrat que tenim capacitat de sobres per a això. *Langile Abertzaleen Batzorde

L’ACCENT 156 DEL 16 AL 29 DE JUNY DE 2009

CULTURA13

El foc pren el carrer per Sant Joan El dia 24 de juny se celebra a la major part del territori Sant Joan, per això es considera la diada nacional dels Països Catalans Borja Català PALMA

E

l 24 de juny, dia de Sant Joan, és una data especial al calendari de la nostra cultura popular.

Del Rosselló a Alacant tot passant per Menorca la festa i el foc prenen els carrers de viles i ciutats, i també les muntanyes, a través d'un conjunt de celebracions que, atesa la seua presència a gairebé totes les terres de parla catalana, fan que aquest dia es consideri la diada nacional dels Països Catalans.

Les festes de Sant Joan se celebren majoritàriament la nit del 23 al 24 de juny, molt a prop del solstici d'estiu (el 21 de juny), i integren diversos rituals i pràctiques nascuts de les diverses festivitats paganes en honor del sol i dels cultes vinculats al solstici d'estiu, amb el que acostuma a arribar el bon temps. De fet, fou l'església la que féu coincidir la data del naixement de Sant Joan Baptista amb aquestes celebracions.

Bona part d'aquestes festes té un paper cabdal el foc, un dels elements més característics de la nostra cultura (i sobre el que pesa l'amenaça d'una restrictiva directiva europea) i que, en aquests ritus actua com a element purificador. El foc és, doncs, protagonista d'aquesta nit, la qual queda amarada de la seua flaire, tal com passa a l'hivern amb les celebracions de Sant Antoni (17 de gener).

Al nord del país, aquest culte al foc s'ha materialitzat el darrer mig segle amb l'encesa de la flama del Canigó, amb la qual s'encenen molts dels focs que il·luminen la nit de Sant Joan a bona part del país. Aquesta flama roman durant l'any a la cuina del Museu del Castellet de Perpinyà. En arribar el 22 de juny el foc ix del Castellet per pujar a la muntanya del

Canigó, situada entre les comarques del Conflent, el Rosselló i el Vallespir. En arribar al cim s'encén una foguera les flames de la qual seran l'origen de tantes altres de nord a sud del Països Catalans.

Sense abandonar els Pirineus, a diverses poblacions hi ha el costum de córrer o baixar falles, una mena de torxes que s'encenen a un punt elevat d'una muntanya propera al poble. Llavors comença un recorregut que acaba al centre del poble on la festa continua amb música i ball fins a la matinada. Una de les baixades de falles més espectaculars és la que té lloc la nit del 23 al 24 de juny a Isil (el Pallars Sobirà).

Molt més als sud, la ciutat d'Alacant celebra per Sant Joan una de les seues principals festes, les fogueres. Si bé en el seu origen aquest durant aquesta nit es cremaven mobles vells i altres objectes inservibles, des de les darreries dels anys vint del segle passat la festa adoptà un model semblant al de les falles de València amb l'objectiu d'atraure el turisme.

Les fogueres d'Alacant són actualment grans monuments artístics en els quals la crítica social no és la protagonista i que queden reduïts a cendres la nit del 24 de juny.

Les tradicionals fogueres d'andròmines, però, no han desaparegut i arreu del país es basteixen i cremen la nit de Sant Joan

Estiu de festivals de música independent Jordi Garrigós BARCELONA

U

n estiu més el país s'omplirà de música independent gràcies als diversos festivals musicals repartits per tot el territori. Com gairebé sempre, l'encarregat d'encendre la traca serà el Sonar, a Barcelona. El tradicional festival de música electrònica i avançada se celebra els dies 18, 19 i 20 de juny als escenaris habituals: el Centre de Cultura Contemporània del Raval i la Fira de Gran Via 2. Com a grans caps de cartell podrem veure als Orbital, Grace Jones i, sobretot, Animal Collective. La banda liderada per Panda Bear presentarà, en l'únic concert que oferiran als Països Catalans, el seu darrer i aclamat disc, Merrywheater Post Pavilion.

Només una setmana després, la cita serà a la població d'Arbucies (la Selva) per assistir a la cinquena edició PopArb. De visita obligada pels amants de la nova escena de pop catalana, el festival comptarà aquesta edició amb la

gran sensació de la música local d'aquest 2009, Manel. Acompanyant als barcelonins actuaran diverses bandes que presenten nou disc com Mazoni, Love Of Lesbian o el guitarrista i compositor mallorquí Joan Miquel Oliver. Una de les actuacions més esperades d'aquest PopArb serà, sens dubte, la dels graciencs Nueva Vulcano, que preparen nou material de cara a la tardor. El polifacètic Miqui Puig, Èlena o The New Raemon completen un cartell que aposta pel bo i millor de la música pop feta al Principat.

De nord a sud Ni una setmana de relax per viatjar fins a Vilanova i la Geltrú. El Faraday compleix sis anys i per celebrar-ho fa una aposta per ampliar els horitzons del festival amb un gran cap de cartell. Ni més ni menys que Neil Hannon aterrarà al Principat amb el repertori dels llegendaris The Divine Comedy. Això serà el dissabte 4 de juliol, on compartiran dia amb els escocesos 1990s,

La revista El Temps celebra els seus vint-icinc anys Vicent Company SIMAT DE LA VALLDIGNA

E

amb el seu caràcter comunitari i socialitzador, i totes les seues reminiscències paganes.

I cavalls a Ciutadella La celebració de Sant Joan és especial a Ciutadella, on els cavalls detenen el protagonisme de la festa. El dia 23 de vesprada els caixers (representants de cada un dels estaments de l'antiga organització social de l'illa) i els genets es reuneixen i formen un cercavila que acaba a la plaça del Born. Allí comença el primer caragol, una cavalcada en què es fan voltes en mateix lloc i on els cavalls s'alcen sobre dues potes. En fer-se de nit s'encenen els festers (fogueres).

El dia 24 hi ha caragols al altres indrets de Ciutadella. Els genets i els cavalls.

Entrenen, a més, per als jocs d'ensortillar i de córrer abraçats que tindran lloc en fer-se fosc. Al capvespre, amb el so del tambor i del flabiol, se celebren els diversos jocs (s'Ensortilla, ses Carotes...) eqüestres. Amb el darrer toc del flabiol, la festa s'acomiada fins a l'any següent.

Manel i una de les bandes més prometedores de l'escena de Vilanova, els The Lions Constellation i la seva aposta shoegaze. Un dia abans el cartell del Faraday haurà portat figures internacionals de la talla dels The Lucksmiths, banda australiana que es troba en plena gira de dissolució i que oferirà el seu darrer concert al país, The Lesiure Society o el tarragoní Espaldamaceta. El foc d'encenalls del juliol el tancarà el festival més massiu i comercial del país, el Festival Internacional de Benicàssim. Tot i que els germans Moran segueixen amb la seva tendència de no apostar per cap banda que canti en català, enguany si que actuaran els barcelonins The Unfinished Sympathy i Joe Crepusculo. En aquesta edició, i malgrat la crisi, el FIB ha sorprès tothom amb l'edició menys independent dels darrers anys, col·locant cada nit grans caps de cartell. Així, Franz Ferdinand, Oasis, The Killers i Kings of Leon seran els grups principals d'un cartell on es troba a faltar la denominada classe mitja que separa els grups més minoritaris de les bandes ompleestadis. Tot i això, caldrà veure, per quarta vegada enguany, als The Wave Pictures, el cantautor anglés Paul Weller o a una de les grans bandes de l'any passat, els TV on the Radio.

l setmanari valencià El Temps va ser el primer mitjà imprès íntegrament en català després de la dictadura. Un reportatge de natura de la revista ha rebut una Menció d'Honor en els darrers Ciutats de Barcelona. La revista té lectors arreu dels Països Catalans.

La revista ha perdurat un quart de segle, aguantant el setge institucional que sofreixen aquests tipus de mitjans en l'actual política cultural promoguda des del PP valencià. La professionalització i modernització del setmanari ha estat el gran repte que iniciaren els primers instigadors i promotors, entres els quals destaquen Joan Fuster, Josep Vicent Marquès o el simater Rafael Man-

“La revista ha perdurat un quart de segle,aguantant el setge institucional que sofreixen aquests tipus de mitjans en l'actual política cultural del PP valencià” sanet. L'objectiu era crear un espai propi de la mateixa manera com ho havien fet Le Monde a l'Estat francès després de la Segona Guerra Mundial o El País a l'Estat espanyol, tal com explica l'editor Eliseu Climent en la mateixa revista.

Abans del primer número publicat el maig del 1984, va caldre la mobilització de moltíssima gent per tirar el projecte endavant. Es van fer participacions de 5.000 i 10.000 pessetes per poder avançar el projecte econòmicament, una enquesta prèvia i la campanya publicitària de presentació, en una València on aleshores la presència del català era inexistent en tots els àmbits.

En la portada de l'actual número 1302, signada per l'escriptora i periodista Núria Cadenes es recorda qui va intervenir en el primer número: Francesc Pérez Moragon signava l'editorial, el primer reportatge l'escrivia Ferran Torrent i Vicent Partal assumia la mirada internacional. Les opinions destacades de Fuster i Ventura remataven la feina.

En l'actual número, però, Camps i la corrupció omplin mitja revista després dels darrers escàndols judicials viscuts a València, i altres columnistes com Miquel Payeras, Sebastià Alzamora, Marta Pessarro Llibert Ferri, Salvador Cot, Oriol Junqueras, Àlex Milian, Xavier Vinader, Francesc-Marc Álvaro, Josep Gifreu, Oriol Amat, Muriel Casals, Jaume Fàbrega expressen llurs opinions.

14 CULTURA

DEL 16 AL 29 DE JUNY DE 2009 L’ACCENT 156

Tro de bac

Mitologia i llenguatge Cesk Freixas BARCELONA

F

arà cosa de tres anys, vaig fer un viatge a Portugal. Primer pel sud, a la ciutat de Faro. Després, a Lisboa. A banda de descobrir que els portuguesos són gent amable i afable, en vaig conèixer un que es va passar una bona estona explicant-me històries de la cultura més abstracta, aquella que es transmet oralment i que, en la majoria dels casos, descriu situacions irreals i força surrealistes. Salvant les distàncies lingüístiques, que se salven, em va ensenyar, molt curio-

sament, que la mitologia d'un poble diu molt de la seva gent. I que molts éssers mitològics tenen el seu referent en altres cultures properes. No en recordo el nom, però em va semblar molt interessant que a Portugal existís una figura amb les mateixes característiques que l'Home del Sac. I, deixant de banda si cal o no espantar a la mainada, una pregunta: hem pensat mai la influència de la mitologia en el nostre llenguatge? I en la toponímia?

Quan a Riudebitlles encara hi havia Casal Popular, observava sovint el mapa mitològic dels Països Catalans que hi havia en una paret. Potser mirant-lo un altre cop, podríem resoldre, per exemple, d'on ve el nom de Pirineus. Segons la llegenda, quan Hèrcules anava per aquestes muntanyes, el foc va fer-se amo dels seus boscos. Pirineus prové del grec Pyrenea, mot derivat de pyr, que vol dir foc.

Una altra: qui era Gerió? Explica la història que es tractava d'un monstre de tres caps, fill de Crisaor i Col·lírroe, que va fundar la ciutat de Geriona. És a dir, la Girona actual.

Tots ells, per la nostra mitologia, són considerats gegants fundadors, tot i que també hi ha algunes històries mal explicades, com la que diu que Tombatossals va ser el fundador de la ciutat de Castelló de la Plana, quan en realitat només va ajudar que el rei Barbut la fundés. Hi ha una part de la nostra cultura molt interessant, que sovint desconeixem. Les dones d'aigua en són un exemple bellíssim, amb contradiccions extremadament seductores, depenent del lloc dels Països Catalans on se n'expliqui la seva història.

A Occitània, sense anar gaire lluny, ens parlarien de les daunas d'ayga. I, ja que hi som, sabeu per què el Pont del Diable, de Martorell o de Pineda de Mar, s'anomena així?

MONOGRÀFIC

Feslloch: cartell de luxe per acomiadar la Gira 09 Redacció VALÈNCIA

L

a Gira 09, la gira itinerant de música en valencià que acompanya les Trobades d'Escoles d'Ensenyament en Valencià, toca a la seua fi. Però des de fa tres anys la cloenda d'aquesta gira no és, en absolut, poc sorollosa. El Feslloch, el festival que tanca les Trobades, ens presenta una edició tan completa per enguany, que s'ha situat en una de les cites més esperades en l'agenda de festivals estiuencs del nostre país. Les activitats, de caire ben variat, ja mostren l'atractiu: més de 15 actuacions musicals en només dos dies, zona d'acampada, piscina, excursions, trobada d'entitats, fira alternativa, tallers, futbet, videoclips...

Una vegada més, l'escenari el posarà Benlloch, un emblemàtic emplaçament de la Plana Alta situat als peus de la Serra d'en Garceran i a escassos quilòmetres de les platges de Cabanes i Orpesa. Durant divendres 10 i dissabte 11 de juliol, l'ambient a aquesta localitat s'espera que siga festiu i reivindicatiu. Motius no en sobren. Si fem una ullada al cartell, ens trobem amb bandes de renom que, de segur, ompliran de gom a gom el recinte de concerts: Betagarri, Gertrudis, Joan Miquel Oliver, La Gossa Sorda, Aspencat, Rapsodes, Sva-ters, At Versaris, Orquestra Pato Daniel, Cesk Freixas... No es pot eludir l'actuació al mateix festival de l'humorista alcoià Xavi Castillo.

Dins la programació, també hi ha previst una taula rodona sota el títol "Joventut i participació al segle XXI" que reunirà representants de diferents organitzacions i col·lectius, alguns d'ells de l'esquerra independentista.

També es presentarà el llibre Ara País Valencià, reflexions i experiències de la generació que ve, per part d'alguns dels seus autors, editat per la Universitat de València i Valencians pel Canvi i que tanca la trilogia "País Valencià, Segle XXI".

El Feslloch està organitzat per Reviscola, l'entitat de joves d'Escola Valenciana, l'Ajuntament de Benlloch, l'Associació Cultural Pitxurrull, els Col·lectius per la Llengua i la Cultura de Castelló i el Benlloch Club de Futbol. L'ACCENT és, a més, un dels mitjans col·laboradors.

Busos per arribar al Feslloch

Eixiran busos des d'Elx, Alacant, Alcoi, Ontinyent, Castelló de la Ribera, la Vila Joiosa, Benissa, Ondara, Oliva, Picassent, València, Sagunt, Castelló de la Plana i Vinaròs. Reserves: gira@fev.org

Tarifes

El preu de les entrades de l'edició d'enguany del Feslloch inclouen l'acampada, piscina i dret a participar a totes les activitats del festival, són: 20 euros per a l'abonament anticipat dels dos dies, 25 euros per a l'abonament anticipat amb autobús, o 12 euros l'entrada de cada dia.

Llocs on comprar les entrades

Ajuntament de Benlloch, Partisano, Abacus, Ca Revolta, Terra de Benimaclet, Llibreria Babel, Cadena SER de Morella, Casal Popular de Castelló, Seu Universitària d'Alacant, Centre Ovidi Montllor d'Alcoi, Espai País Valencià a Barcelona, Pub Marge de Xaló, Casal Jaume I de Catarroja, el Montó d'Alcàsser, Casa de Cultura de Picassent, Ca Bassot de Burjassot... i per internet a Productes de la Terra: www.productesdelaterra.cat

CULTURA 15

L’ACCENT 156 DEL 16 AL 29 DE JUNY DE 2009

Crítica de la quinzena: José Pellicer. El anarquista íntegro

El Durruti valencià Pau Tobar VALÈNCIA

E

n José Pellicer. El anarquista íntegro, l'historiador i analista Miquel Amorós ha fet un exercici magistral en eixe camp tant ampli que anomenem memòria històrica. L'obra, sota els paràmetres de la rigorositat i a l'abric d'una extensa documentació, transita en dues direccions.

D'una banda, recupera la figura d'un home excepcional, amb una profunda ètica revolucionària i un sentit innat de la justícia. De l'altra, reconstrueix una part clau de la història del moviment obrer a casa nostra: l'esdevenir de l'anarquisme valencià durant el període 1930-1940.

José Pellicer Gandia va sortir al món el 27 d'abril de 1912 a el Grau, un dels poblats marítims annexionats a València. D'origen burgés, prompte donà senyals d'una gran sensibilitat front les desigualtats, la qual cosa el portà a afiliar-se a la CNT amb només setze anys. Naturista, vegetarià i posseïdor d'un gran bagatge cultural en l'ambient llibertari amb la presentació a València de l'Ateneu de Divulgació Anarquista, del qual va ser secretari.

Amb l'adveniment de la República, un sector de la CNT, en una trajectòria semblant a la de la socialdemocràcia alemanya, va apostar per una acció constructiva, fent una crida sindical als treballadors per tal d'ampliar les llibertats polítiques i els drets econòmics i, sobretot, dotant la Confederació d'una poderosa burocràcia.

Som a principis de la dècada dels 30 i ja es poden dibuixar amb certa claredat dos bàndols al camp anarquista: un, reformista; l'altre, insurreccional. José Pellicer va pertànyer, sempre, al segon.

L'enfrontament entre ambdues tendències passarà a un segon plànol amb el colp d'Estat. La necessitat de respondre de manera contundent a l'alçament feixista comporta una unitat sense precedents en

l'organització cenetista. És en aquest moment, quan José Pellicer, junt al seu germà Pedro, Segarra, Cortés, Rodilla, Berga, Pancho Villa i Francisco Mares, entre altres, impulsen la Columna de Ferro, que lluitarà de forma heroica al Front de Llevant i que es convertirà en un autèntic referent per a tots aquells que creien en la realització de la revolució amb totes les seues conseqüències. Fe, per cert, que els comportarà un amarg enfrontament amb la direcció de la CNT en el transcurs de la guerra, i que s'intensificarà amb la imposició de la militarització i la integració de les milícies en l'exèrcit popular.

No obstant, la Columna mai va defallir.

Front el pragmatisme de la reraguarda, intentà reforçar a contracorrent el projecte anarquista. El temps els acabaria donant la raó, doncs el possibilisme acabà posant-se en contra d'aquells que tant l'havien propugnat.

Truncada la revolució i perduda la guerra, es negà a prendre el camí de l'exili.

Després d'un judici en el qual, per cert, es presentaren nombrosos testimonis de gent de dretes a qui els germans havien ajudat

a salvar, sota la màxima de Malatesta ("Jo preferiria violar tots els principis del món per tal de salvar un home"), els Pellicer van ser condemnats a mort i afusellats el 8 de juny de 1942.

Fitxa tècnica

Autor: Miquel Amorós Títol: José Pellicer. El anarquista íntegro Editorial: Virus Lloc: Barcelona Any: 2009 Nombre de pàgines: 383

Cap revetlla sense coca

L

a coca i la revetlla de Sant Joan.

Una fa per l'altra. La doctora Pilar Senpau considera la coca totalment apropiada per a la celebració solsticial. Ens dóna energia i ens aporta vitamines per aguantar ballant fins a la matinada. "Està feta a mida d'aquells que participen en aquesta nit màgica, ja que ens prepara el cos i l'esperit per seguir el ritme que ens marqui la vida", assenyala transcendentalment la singular gastrònoma poetissa metgessa. Una glossada mallorquina canta "una coqueta amb sucre i oliet / i enmig un foradet, / menjala pes nasset". I per evitar possibles confusions, puntualitzar que en cap cas parlem de res més que no sigui la nostrada preparació pastissera. Energia, festa, nasset… Disculpeu. Tot i que una nit com la de Sant Joan sempre va acompanyada d'excessos de tot tipus. Com s'explica a la cançó en la qual el galàctic Sisa s'encarna en una coca de Sant Joan ("m'hauré de fer passar per una oca / si no, se'm menjaran aquestes locas") si no fou composada sota efectes d'alguna substància psicotròpica?

Deixant de banda "carcamalades", afir-

mar que ens trobem davant d'una menja compartida en tot el territori, un altre dels símbols culturals dels Països Catalans. Al foc i les revetlles de Sant Joan, elements que compartim valencians, illencs i catalans, l'hi hem d'afegir la coca. I no només perquè se'n mengin per l'esmentada data. De coques se n'endrapen tot l'any i a tot arreu del país, a diari o en motiu d'alguna festivitat: coca bamba, coca de recapte, coca de llanda, coca de vidre, coca de pa, coca flaonera, coca de dacsa, coca de Nadal, coca de raïssons-greixons-roes-llardonsxitxarrons… Per no parlar de les coques salades, com la de recapte o la de tonyina que mengen per Sant Joan a l'Alacantí. I és precisament per la revetlla que mengem la coca més celebrada. Citant Joan Amades, que sempre suposa un honor, i més coincidint amb el cinquantè aniversari de la seva mort, el seu consum potser ben bé "una romanalla d'algun ritu solar", i més si tenim en compte que originalment les coques eren rodones i amb un forat al mig.

El mateix Amades explica que la coca es menjava a l'aire lliure, ja que fer-ho sota

>> Durant el mes de juny hi haurà diferents accions descentralitzades per demanar l'alliberament de Joaquin Garcés i Amdeu Casellas. Us destaquem les concentracions del divendres 19 de juny a les 19h a les seus del PSOE. L'endemà, dissabte, hi haurà manifestacions arreu de l'Estat espanyol. El dissabte 4 de juliol, marxa a la presó de Castelló. >>El 20 de juny se celebra la Jornada per la Llengua a Gràcia. Hi haurà danses populas, lectura de poesia, un acte polític i recital musical i poètic amb Cesk Freixas i David Caño. Durant tota la vesprada hi haurà parades de llibres i de menjar i de beguda. A la plaça de la Revolució. Ho organitza Endavant Gràcia. >>La Diada de Sant Joan veurà fogueres arreu dels Països Catalans. Al barri de Sants de Barcelona el Casal Independentista organitza una de les revetlles més concorregudes del nostre calendari lúdic i polític. A les 20h hi arribarà la flama del Canigó, a les 21h serà el sopar i, després de l'espectacle dels Diables de Sants, hi haurà concert a Cotxeres. Fins altes hores de la matinada. >>El 20 de juny s'inaugura l'exposició fotogràfica "Imatges de les mobilitzacions populars a Barcelona" a càrrec d'Albert Salamé (fotògraf i autor de l'exposició, i col·laborador de L'ACCENT), d'un estudiant militant del SEPC i d'un membre del CSOA La Teixidora. A la Cooperativa Ítaca a les 19h. >>L'Assemblea de Joves de Gramenet de Besòs celebra el seu 12e aniversari i ho fa amb una programació ben especial. Entre altres, el dissabte 20 de juny hi haurà, al Casal d'Amistat amb Cuba José Sánchez, una xerrada sobre l'Alternativa Bolivariana per a l'Amèrica Llatina i pel Carib (ALBA) i una trobada de Brigades Catalanes de Solidaritat. >>Per últim, el dilluns 29 de juny, el Comitè de Justicia pel Pere i pel Yann ha convocat una concentració davant del Palau de Justícia de Perpinyà, a partir de les 14h.

Del 16 al 29 de juny de 2009 envieu-nos les vostres convocatòries a LACCENT.CAT@GMAIL.COM

El racó del coc

Roger Sánchez Amat BARCELONA

Agenda

teulat portava desventura, i en col·lectiu, i la seva elaboració resultava tot un repte pels forners, ja que d'una única coca en menjaven els veïns i les veïnes d'un carrer.

De fins a 12 metres n'havien arribat a fer, coent-la per una punta primer i per l'altra després. A més a més, havia d'arribar sencera a taula. El veïnat escollia una comissió que tenia l'honor d'anar a buscar-la al forn, i abans de dur-la, la passejaven per diferents carrers per mostrar la seva grandà-

ria. No es podia menjar fins a mitjanit, i el més vell de la taula tenia l'honor de repartir la coca, preferentment si el seu nom era Joan. A Barcelona, era tan gran l'afició a celebrar la revetlla que va donar nom al passeig Sant Joan, abans anomenat passeig Nou, a causa de la concentració de jovent que s'hi produïa la nit màgica.

De la coca també en diem cóc, mot amb què es coneixien també els cuiners medievals (i que dóna nom a la secció). I sembla provenir del baix alemany koka (i que alhora ha donat nom al cake anglès), fet que ens mostra l'empremta germànica en la nostra cultura. També podria tenir origen en la llatina cocta (cuita). Néstor Luján la considera una paraula que "ha tingut una gran difusió a tots els Països Catalans i el mot ha passat intacte al castellà". De fet, la paraula apareix normalitzada als diccionaris del país veí.

Per acabar, i com a excepció, ens estalviarem la recepta. Les coques que podeu trobar a les fleques i les pastisseries no us decebran. A més, no permetré que la vostra sort depengui d'una recepta per un servidor presentada. Com es nota que la rebosteria no és el meu fort… Només em queda desitjar-vos una bona revetlla, que acompanyareu amb coca. I com clou el magistral Sisa, "ens és igual si n'hi ha molta o poca / perquè ens agrades més que la tapioca. / Ja et pots ben amagar sota una roca, / i si ara t'atrapem et mengem tota."

WWW.TDK.CAT Terra d'Escudella, Sants, Països Catalans

DEL 16 AL 29 DE JUNY DE 2009 L’ACCENT 156

16CONTRAPORTADA

“Cal reviscolar el sentit crític entre els joves” HÈCTOR SERRA VALÈNCIA

Quina és la feina que voleu portar endavant amb el vostre projecte?

Reviscola era una idea fins a l'estiu passat, des de feia temps que joves de les comarques valencianes que ens coneixíem, teníem ganes de crear una entitat cívica, cent per cent , per dir la nostra sobre temes que ens afecten als joves però sobretot per iniciar una tasca seriosa entre el jovent en matèria de promoció lingüística del català, de servir de plataforma cultural en el marc del País Valencià i, en definitiva, d'iniciar accions que dignifiquen el nostre poble en el marc dels Països Catalans.

A l'agost de 2008 la idea es va posar sobre paper en forma d'estatuts i iniciarem tota la paperassa per a donar vida a aquest moviment jove que es diu Reviscola, un moviment que pretén reviscolar, revolucionar, reil·lusionar, refer un sentiment de defensa, de denuncia, de construcció positiva dels nostres drets lingüístics, socials i culturals com a joves valencians i valencianes.

En aquest sentit vam veure que podia ser molt positiu formar part d'Escola Valenciana i actuar en consonància amb l'entitat cívica més important del País Valencià. Per això ens federàrem a les 23 entitats i coordinadores que formen la Federació d'Associacions per la Llengua.

Formar part d'Escola Valenciana ens obri moltes portes d'actuació, però al mateix temps ens deixa mantenir una absoluta autonomia de decisió i actuació com a Reviscola, ja que tenim molt d'interès a sumar, a participar en iniciatives d'altres moviments de joves, siguen polítics, sindicals o cívics que tinguen objectius comuns als nostres.

La presentació de Reviscola la férem el 17 de març en la primer concert de la Gira 09, el concert de Falles, davant de 3.000 persones i tal com diguem al nostre vídeo de presentació, que es pot veure a www.reviscola.cat, la nostra aposta és que Llengua, més País, més Tu dóna vida a Reviscola.

Què cal reviscolar al nostre país?

Al nostre país cal reviscolar el sentit crític entre els joves respecte a temes com la corrupció del molt honorable Francisco Camps i el seu Consell, com el Pla Bolonya, com l'accés a l'habitatge, com els desgavells als quals ens té acostumats

ENTREVISTA Entrevista a Anna Pascual, presidenta de Reviscola 'Reviscola' és el nom d'una nova entitat nascuda al País Valencià de la mà de diferents joves amb moltes ganes de treballar per la llengua i la cultura del nostre país. El col·lectiu, que des del primer moment es va federar a Escola Valenciana, està endinsat en projectes de gran abast com la Gira 09, que està portant als municipis de totes les comarques la música en valencià que tanta censura pateix als àmbits institucionals. Precisament de l'èxit d'aquesta iniciativa i de tots els objectius que es marca aquest col·lectiu recentment batejat, hem parlat amb la presidenta Anna Pascual.

Anna Pasqual, presidenta de Reviscola

la Conferència Episcopal en matèria sexual.

Creiem també que cal que els joves reviscolen en matèria lingüística, que coneguen de primera mà les restriccions existents ara mateix per a viure en valencià, és a dir, per a veure pel·lícules en català, per veure videoclips de música en valencià a TVV, per comprar aliments etiquetats en la nostra llengua, perquè no haguem de denunciar les "forces de l'ordre" perquè hem tingut problemes amb un guàrdia civil o un policia nacional per raons lingüístiques, que ens atenguen, o almenys ens comprenguen, quan parlem en valencià a la recepció d'un hotel de Benidorm, que hi haja oferta d'ensenyament de la nostra llengua als instituts i a les universitats i un llarg etcètera.

Com valoreu la implicació del jovent en la difusió de la nostra cultura i en el voluntariat pel valencià?

Quan s'organitzen activitats en aquest sentit, la gent hi participa i molt. Un exemple és la Gira, el festival itinerant de música en valencià, que enguany superarà els 20.000 assistents. Pel que fa al Voluntariat pel Valencià, a Reviscola tenim clar que a la gent jove li agrada aquesta iniciativa, de fet un 20% de les persones que hi participen en aquest programa tenen entre 18 i 30 anys i el Voluntariat pel Valencià té més de 1.300 amics al Facebook, la majoria joves.

Amb la Gira, la música en valencià ha aconseguit un espai d'identitat pròpia des de fa uns anys.

Quins números està deixant la Gira d'enguany (assistents, grups, concerts...)?

Aquesta és la quarta edició d'aquest festival que va nàixer per sumar-se a l'oferta de festivals i concerts que són plataforma de la música en català. Aquest és el primer any que Reviscola s'estableix com a una de les entitats organitzadores, junt a Escola Valenciana. El fet d'haver organitzat 30 concert, amb la participació de més de 40 grups i que estem organitzant un final de Gira, el Feslloch, amb la voluntat d'oferir un cartell de primera divisió ens motiva moltíssim.

Enguany la nostra aposta del Feslloch és la de pegar un salt qualitatiu i arribar al major nombre de gent d'arreu dels Països Catalans, amb un preu molt assequible per a 2 dies i, on a part de la música de quasi 20 grups i cantants de la talla de la Gossa Sorda, Gertrudis, Sva-ters o Joan Miquel Oliver, tindrem un munt d'activitats durant el dia per a la gent que assistesca als concerts, actuacions com la de Xavi Castillo, tallers, piscina...

Quin paper penseu que té el jovent en la construcció d'una alternativa (política, cultural, social...) a casa nostra?

Un paper fonamental, nosaltres som el present i el futur, a nosaltres ens

toca intentar canviar el que no ens agrada, som els qui hem de reviscolar, els qui hem de despertar i donar empenta a un canvia valencià real.

A Reviscola ho tenim molt clar i per això, en el marc del Feslloch, hem preparat la " I Trobada d'Entitats Joves: Joventut i Participació al s XXI". Serà el dia 11 de juliol i hem convidat els representants dels joves d'altres entitats cíviques, associacions, sindicats i partits polítics amb els quals cal cohesionar un moviment jove i nacionalista que tinga una veu potent. Volem que tots i totes desenvolupen en el marc d'aquestes jornades les seues propostes concretes i els mecanismes de participació i difusió de les mateixes.

Com es presenta el futur més immediat? Com encareu els reptes i les lluites que ja s'estan movent dins el món de l'educació i de la cultura al País Valencià (retallada de les línies en valencià, agressions al valencià, normativa europea de l'ús de pirotècnia, silenciament institucional de la música en valencià...)?

Els nostres mecanismes d'actuació són la denúncia de les incongruències polítiques d'aquest País a través de la difusió mediàtica i l'organització de tot tipus d'activitats per a potenciar el que per a nosaltres és important. Reviscola està treballant per a fer-se visible, perquè la gent se sume a la nostra aposta, perquè la veu dels joves nacionalistes del País Valencià tinga presència.

LA REMATADA Segona carta oberta a l'alcalde de Vic LAIA JURADO VIC

Benvolgut alcalde: fa cosa d'un any, em dirigia a tu per recordar l'esperit del teu discurs de presa de possessió, que tan aviat vas oblidar. Les teves ganes de crear una espai de debat on poder discutir obertament dels diferents temes que afecten la ciutat. Un espai on poder aportar les propostes de millora per aconseguir que Vic sigui una ciutat model en tots els sentits, una ciutat on hi hagi cohesió veïnal, una cohesió ciutadana on la base de les discussions sigui el diàleg.

Des de que vam començar la legislatura (ara fa 2 anys) els regidors de la CUP hem acceptat les diferents propostes que se'ns han fet per tal d'anar aconseguint uns plens on hi hagi cada vegada més un fonament polític, una discussió que interessi als ciutadans i acotar, en l'àmbit municipal, les proposicions de millora de cada ple. Que hi podem estar més d'acord o menys, això ja és discutible, però ho hem acceptat i respectem la decisió que es va prendre.

Per contrapartida què ens trobem?

Doncs que has perdut la direcció de la ciutat, representada en el Ple municipal. No sé si és que tens el cap ja al Parlament, però el què ara has de fer és governar Vic, i en aquests moments, no tens cap control en el Ple i t'ha perdut totalment el respecte un grup de l'oposició que, per altra banda, et fa ballar al seu compàs.

Permetre en un plenari municipal amenaces públiques, per part del líder del grup xenòfob PxC, cap a la CUP en general i directament cap els membres que en formem part, sense fer-hi absolutament res és indignant. No és democràtic i tan sols representa una total feblesa per part teva el permetre que algú totalment fora de lloc, encès d'ira i amb crits amenaçants digui en plena sessió que la CUP són uns borratxos, bruts i que si no callem ens ho explicaran d'una altra manera. Això traspassa tots els límits admissibles.

Alcalde, ja estem cansats de l'actitud passiva que portes tant tu com el teu equip de govern. Si tot això no canvia i no pots retornar el control a la Sala de Plens, des de la CUP també haurem de canviar la nostra actitud.

No ens quedarem impassibles veient com es transgredeixen les normes que tots hem acatat, ni com insulten al moviment independentista qualificant-nos el mateix personatge com a rates del casal.

Alcalde, com ja et vaig dir a la passada carta oberta, reflexiona sobre tot el què està passant a l'ajuntament que tu representes i posa els punts sobre les i. No pots permetre que el plenari del nostre ajuntament, per causa d'alguns personatges, prengui un aspecte propi del feixisme i la dialèctica de "dels punys i les pistoles". No pots permetre que el nostre Ajuntament sigui un lloc on es tinguin actituds antidemocràtiques pròpies d'èpoques que creiem passades i que són l'únic aparador que té aquest grup per exhibirse de cara al públic i obtenir un ressò que de cap altra forma tindrien.

Alcalde, has de prendre el control dels plens d'una vegada per totes, estem a mitja legislatura, encara som a temps de fer les coses ben fetes.