Recull de premsa 13D

13 de setembre - 13 de desembre de 2009

recull d’articles i opinió sobre les consultes per l’autodeterminació

L’ACCENT Periòdic Popular dels Països Catalans 14 de desembre de 2009

DIUMENGE 13 DE SETEMBRE

Els crits dels veïns i els independentistes d’arreu del país “ofeguen” la concentració falangista que ha reunit un escàs centenars de persones. Els espanyolistes ultradretans exhibeixen banderes espanyoles preconstitucionals, a priori prohibides.

Seguiment minut a minut des d’Arenys

12:40 Els manifestants falangistes han arribat a la plaça Catalunya, punt on han convocat la concentració contra la consulta

L’ACCENT.CAT

Hi han arribat un centenar en dos autocars escortats per la policia autonòmica. La gent concentrada canta els Segadors i consignes independentistes i antifeixistes

>> Ni feixistes ni Govern espanyol aconsegueixen intimidar la població d’Arenys de Munt >> Els crits dels veïns i els independentistes d’arreu del país “ofeguen” la concentració falangista >> Des de primera hora, cues per votar 20:00 Expectativa per l’obertura de l’urna La CUP fa una roda de premsa en tancar l’urna de votació on explica que “assumirà el compromís d’organitzar i traslladar l’experiència d’Arenys de Munt a arreu dels Països Catalans, amb la voluntat d’impulsar una alternativa de ruptura democràtica amb l’Estat espanyol”.

A més, considera que “les consultes populars o referèndums organitzats des de la base són la punta de llança d’un nou cicle polític del catalanisme que apunta decididament cap a la independència”. .

19:50 Expectativa per l’obertura de l’urna Expectativa pel resultat quan queden pocs minuts per obrir l’urna.

La major part de gent que ha acudit d’altres municipis a oposar-se als feixistes i a la prohibició del Govern ha anat marxant durant la tarda, quan Mossos i Falange han abandonat el poble.

15:45 TV3 prioritza la Fórmula 1 a la consulta

12:30 Una gernació omple la riera d’Arenys per donar suport a la consulta A les nou del matí ha obert el col·legi electoral de la consulta sobre la independència de Catalunya al Centre Moral d’Arenys de Munt. Després que la justícia espanyola prohibís el suport del consistori al referèndum ha calgut canviar la seu de votacions i s’ha situat en un edifici al costat de l’Ajuntament, a la cèntrica riera d’Arenys.

Centenars de persones s’han congregat en aquesta via al llarg del matí i hores d’ara està plena a vessar. Crits “d’independència” i “vosaltres feixistes sou els terroristes” -en referència a la concentració falangista convocada per les 12:30- han estat recurrents. El col·legi electoral s’hi acumula gent per votar i segons fonts de la comissió organitzadora la participació es podria situar a nivells de les darreres eleccions europees que va ser del 45%.

>> 18.19h

Més d’un 41% de participació en el referèndum d’Arenys de Munt L’ACCENT.CAT

Televisió de Catalunya no ha considerat que la consulta d’Arenys justifiqués canviar l’emissió de la Fórmula 1 al canal 33 tal i com va passar amb l’acord pel finançament. El telenotícies de TV3 no ha començat fins a les 15.48, una hora i 18 minuts més tard que l’habitual.

El primer elector aquest matí a Arenys de Munt. Foto: Oriol Clavera2.671 arenyencs i arenyenques, un 41,1% dels que estaven convocats a les urnes, participen en la consulta popular d’aquest diumenge a la població del Maresme.

L’autocar i el minibús dels falangistes ha tingut molts problemes per marxar ja que els independentistes han col·lapsat els accessos al municipi. Finalment ha pogut marxar però amb cinc vidres trencats, segons fonts presencials.

La xifra supera la participació a les darreres eleccions, les europees (35%), però queda per sota del referèndum de l’Estatut (56%).

14:15 Han votat vora 1.700 persones, el 26% del cens electoral

Cal recordar, però, que en aquesta ocasió només hi havia un col·legi electoral, cosa que ha provocat llargues cues durant el dia per poder votar.

Segons dades oficials, a les dues del migdia, havien votat 1.693 persones, el 25,98% del cens electoral.

Les cues per votar continuen.

>> 19.57h

13.45 Els falangistes a punt de marxar amb la cua entre cames Els falangistes a punt de marxar d’Arenys després de fracassar en la seva concentració. Han arribat a la població del Maresme amb un autocar i un minibús. Un format per gent gran i l’altre per joves ultradretans.

13:30 Els independentistes “ofeguen” els falangistes

Els vots a favor del sí superen els que va rebre l’Estatut a Arenys L’ACCENT.CAT 2.569 paperetes amb el “sí”. El 96,33% dels vots emesos a les urnes d’Arenys de Munt en la consulta independentista.

Això suposa més vots a favor que les que van donar suport a l’Estatut en aquesta població: 2.424.

Prop d’un miler de persones celebren el resultat fora del col·legi amb el crit: “Aquesta és la nostra democràcia” L’ACCENT 162 - del 22 de setembre al 5 d’octubre

Arenys: més vots favorables a la independència que a favor de l’estatut Abel Caldera, Berga Triomf rotund en tots els camps. El referèndum d’Arenys de Munt aconsegueix situar-se en la centralitat del debat polític amb uns resultats més que significatius: els vots a favor de la independència han superat els vots favorables a l’estatut en el referèndum de 2006.

A les vuit del matí, a la riera d’Arenys es desvetllava el secret sobre el lloc de les votacions. Finalment se situarien les cinc urnes al Centre Moral, just tres cases més avall de l’ajuntament. Mentre s’acabaven els preparatius per a obrir el col·legi electoral, una cinquantena de voluntaris, bàsicament militants de la CUP, es reunien per a preparar el dispositiu de seguretat. La consigna era clara: no regalar a l’enemic una fotografia d’enfrontaments per impedir que s’atiés el discurs de la divisió civil. La reunió es celebrà a la sala municipal on un jutge havia prohibit la convocatòria i on la Conselleria de Salut, per evitar que s’utilitzés, hi havia instal·lat precisament aquell dia un banc de donació de sang. Només obrir les urnes, ja es formà una cua per votar que no es desfaria fins ben entrada la tarda. Mentrestant, la vila es començava a omplir de gent vinguda d’arreu de la nació, que cap al migdia ja eren milers.

A partir de migdia, tota l’atenció es desvià a la plaça de l’Església i al tram de riera que hi passa per davant. Allà es concentrava el gruix de la població disposada a donar la benvinguda a la manifestació de la Falange. A l’altra banda de la plaça, tant al parc com a la riera un cordó de seguretat separava milers de ciutadans de la vuitantena de feixistes que, emparats pel permís concedit primer per la Generalitat i després pel jutge, enarboraven banderes espanyoles. En aquest cas, la feina d’entitats com Contrastant hagués estat simple: un autobús i un minibus fan un màxim de vuitanta places, així que aquest era el sostre d’assistents a la concentració feixista.

A dos quarts de dues, els feixistes tornaren a pujar als autobusos però no pogueren efectuar la retirada fins quasi una hora més tard ja que a les sortides d’Arenys de Munt hi havia centenars de persones preparades per a oferir-los un comiat a l’alçada de la provocació que havien perpetrat. Finalment, l’expedició feixista pogué fugir per la carretera de muntanya, no sense deixar pel camí part de les llunes dels autobusos.

La massiva afluència d’independentistes es feu sentir amb tota la seva plenitud a l’hora de dinar.

Trobar taula a Arenys esdevingué missió pràcticament impossible. La pròpia comissió organitzadora esgotà quasi un miler de racions que havia preparat pel dinar popular, mentre que en un restaurant del polígon industrial de la vila, amb capacitat per a més de 400 persones, a quarts de cinc de la tarda encara era necessari fer cua per tal de tenir taula.

Després de dinar, tota l’atenció es centrà novament davant el col·legi electoral. Passat el perill d’aldarulls causats per la concentració feixista, els polítics professionals feren la seva aparició comcargols després de la pluja -que per cert es deixà notar en alguns moments de la tarda-. Diversos parlamentaris d’ERC -Tardà, Junqueras, Bertran i Aragonès-, parapetats com a observadors, juntament amb dirigents de CDC com Àngel Colom.

Arribat l’hora del recompte, un miler de persones continuaven congregades davant el Centre Moral.

Amb la marxa de la llum del dia, la concentració -amanida amb banderes i càntics patriòtics-, adquirí un cert aire bàltic que transportava als moments de la independència lituana o estoniana. Finalment, el portaveu de la comissió i regidor de la CUP Josep Manel Ximenis sortí a donar el resultat.

Després d’anunciar la derrota en tota regla de l’autonomisme i dels moments d’eufòria posterior, la gent començà a abandonar Arenys. De tornada a casa, Catalunya Informació anunciava que Joan Carretero havia llançat la canya a Laporta pel seu projecte de Reagrupament, i que l’ajuntament de Berga havia convocat un ple extraordinari per donar suport a un nou referèndum.

Altres municipis s’hi apunten Rodríguez Zapatero afirmà el dia següent de la consulta d’Arenys que no es preveia un efecte dominó.

Si hem de fer cas al degoteig d’informacions sobre municipis disposats a convocar referèndums similars, podem concloure que l’havia espifiada al mateix nivell que quan durant la campanya electoral va afirmar que la crisi no existia.

Desenes d’ajuntaments del Principat s’afanyaren a afirmar que ells estaven disposats a donar suport a un referèndum... si alguna entitat del poble l’organitzava. Fins i tot a Berga, on la moció original presentada per la CUP determinava que era l’ajuntament qui convocava la ciutadania, això s’hagué de canviar davant la negativa de CiU d’incórrer en una desobediència a l’ordenament espanyol.

L’associació de regidors Decidim.cat va llançar la iniciativa de realitzar totes les consultes en un sol dia, proposant primerament el 6 de desembre. Davant els dubtes que generava una data immersa en el major pont festiu del que queda d’any, finalment en una reunió conjunta amb altres plataformes sobiranistes s’acordà treballar per tal de poder-ho realitzar el 13 de desembre.

Amb tot, aquestes reunions no tenen una vinculació directa amb els diversos organismes que pretenen convocar les consultes. Només Osona Decideix va participar de la reunió de coordinació. Per tant, les decisions preses per les plataformes sobiranistes a dia d’avui només tenen l’efecte de guia.

En certa manera, això quedà palès el dissabte 19 de setembre en la convenció d’alcaldes i regidors d’ERC celebrada a Santpedor. Seguint l’estratègia iniciada el mateix diumenge a Arenys d’assumir al màxim els rèdits i les conseqüències de les consultes, la direcció republicana va plantejar fer els referèndums de forma esglaonada, presentant una primera tanda de deu municipis governats per la seva formació i disposats a fer-ho. Pel que fa a altres qüestions, com la de la territorialitat, si bé tota la documentació presentada en aquesta convenció feia referència explícitament als Països Catalans, l’estratègia d’ERC deixava en mans de Decidim.cat l’elecció de la pregunta.

La CUP, iniciadora tant de l’estratègia d’Arenys de Munt com del pas endavant de Berga, aprovà en el seu Consell Polític del 19 de setembre impulsar mocions on la qüestió territorial englobés el conjunt de la nació. En cas de participar d’iniciatives impulsades per organitzacions alienes a la CUP, el Consell Polític insta les assemblees locals a fer del posicionament favorable als Països Catalans un puntal bàsic a reivindicar.

Països Catalans, data conjunta, partits polítics, plataformes sobiranistes, comissions organitzadores locals... Una amalgama complexa de punts de vista i interessos on hi ha fixat actualment el centre del debat polític. Mantenir l’atenció de l’opinió pública i ser capaços de tornar a posar en evidència l’estat són els reptes principals als quals s’enfronta aquesta iniciativa si vol mantenir les quotes d’èxit popular aconseguides a Arenys.

L’ACCENT 161 - del 8 al 21 de setembre

Una sacsejada amb una pregunta discutida Redacció, Barcelona Les organitzacions de l’esquerra independentista coincideixen a destacar com a molt interessant el que ha succeït a Arenys de Munt arran de la convocatòria del referèndum. Per Joan Sebastià Colomer, responsable de Relacions Polítiques d’Endavant, “és molt important que s’ignorin les amenaces de l’Estat espanyol i que es faci un acte de desobediència explicitant que els catalans tenim dret a decidir i a votar en referèndum el que ens sembli”. Albert Botran, en representació de l’MDT, preguntat també per L’ACCENT, considera que “és molt positiu perquè és una acció democràtica simbòlica que serveix per desestabilitzar el règim”. I afegeix: “Al que li donem importància és que es pugui fer en més municipis i en un abast coordinat”.

Més enllà, però, dins de l’esquerra independentista la consulta d’Arenys ha generat un debat a l’entorn de la pregunta formulada, ja que no contempla la territorialitat completa dels Països Catalans i a més inscriu la independència dins de la Unió Europea. Colomer, d’Endavant, explica que és el que no comparteixen: “La pregunta no recull el nostre projecte, nosaltres no lluitem per la independència del Principat sinó dels Països Catalans i no entenem que aquest proposta s’hagi de presentar de forma tancada com es fa dins de la Unió Europea”. Botran també reconeix que no és la pregunta que més li agradaria, però prefereix subratllar que malgrat el text concret, la iniciativa “ha estat una sacsejada”.

Més enllà de la discussió, el divendres 4 de setembre les CUP del Maresme i Maulets van fer una roda de premsa conjunta en què subratllaven que esperen que la consulta sigui “un èxit i una expressió democràtica inequívoca, que doni una alternativa clara a l’autonomisme i situï l’exercici del dret d’autodeterminació en l’agenda política i social dels Països Catalans”.

Articles d’opinió

municipi; que és un exercici de democràcia d’un poder simbòlic amb dimensions rupturistes i, segons com, revolucionàries; que és patrimoni de tots els catalans; i que la territorialitat dels Països Catalans ha començat amb una derrota. Simbòlica.

Atès que la consulta és, en realitat, un exercici reivindicatiu del poble, fora de la llei però intensament polític, cal no deixar les consultes en mans dels partits. I lluny també de determinats centres de poder -determinats mitjans, entitats, etc- íntimament lligats als partits i als poders econòmics. El seu ancoratge en la teranyina d’interessos, equilibris, oportunismes i deutes que invariablement comporta el joc de poder en què estan immersos ho desaconsella vivament. Cal no deixar-se enterbolir pel seu excloent protagonisme als mitjans i, alhora d’organitzar els referèndums, treballar sobretot amb el carrer i les entitats, que són, al cap i a la fi, les úniques que poden convocar la consulta. I que la mantindran quan els partits declinin de cop i volta el suport, cas que acabi passant. No hi ha raó objectiva per a confiar que els partits que han donat suport al referèndum a Arenys faran el mateix a tots els municipis, ni de manera sostinguda en el temps, ni de forma organitzada en una sola data per a un referèndum arreu del Principat. En primera instància, per als partits favorables al referèndum, la consulta és una oportunitat per aparèixer envoltats del poble i reforçar legitimitats, en la carrera cap a les eleccions de l’any que ve.

Però el referèndum d’Arenys, i els centenars d’Arenys que s’han de produir els propers mesos, tenen per sort la particularitat que, de moment, no els fa una direcció nacional, sinó que neixen de la voluntat dels municipis. I això, per al poble i per a l’esquerra independentista, que encara ara té més poder i se sap moure millor a la base municipal que als despatxos de Barcelona, és una certa garantia d’independència i d’èxit. No seria la primera vegada -la Plataforma pel Dret de Decidir podria servir d’exemple il·lustratiu- que l’excessiu protagonisme dels partits avorta -volent o sense voler, és la voràgine del poder- iniciatives populars amb altes càrregues de transformació, si no de ruptura, de la realitat política. Des de viles i ciutats, construïm la independència, no és només un mer enunciat, és la concentració del que ens creiem i pel que treballem.

Es tracta, en definitiva, d’allò que Ferran Izquierdo defineix com relacions de poder lineals, front a les relacions de poder circulars. La relació directa i per objectius que estableix el poble, fent valer la seva força per una reivindicació concreta. Com ho fou la reivindicació del 0,7%, la d’aturem la guerra d’Iraq, la del deute extern o l’aturada per fer front a qualsevol ERO.

Quim Arrufat, Vilanova i la Geltrú

Reivindicació que travessa l’espai circular de les relacions del poder sistèmic com un escuradents travessa l’oliva: grups d’interés, mitjans de comunicació, partits, plataformes... mil i un agents, amb diferents graus de poder, movent-se en rotació i permanent negociació per augmentar el propi poder, la capacitat d’influència, la referencialitat pròpia. Amagat fins a nova ordre, a l’altra banda, el poder del poble, que com deia Xirinacs “és infinit”, s’expressa de la forma més directa. Travessant l’oliva cada cop més podrida-, en les consultes i referèndums com el d’Arenys.

A proposta de la CUP d’Arenys de Munt, que al seu torn traslladava la proposta d’una entitat civil, el Ple del municipi d’Arenys va aprovar donar suport -moral i logístic- a una consulta popular per la independència de Catalunya. Ara som a pocs dies de la celebració de l’esmentat referèndum reivindicatiu -doncs no és vinculant, òbviament- i el clima de pronunciaments, sentències, presagis i mals d’ull a la premsa és justament allò que està fent que el referèndum d’Arenys esdevingui simbòlic per al país sencer. I dic el país sencer a consciència, perquè el símbol és per a tots els catalans, malgrat que la pregunta de la consulta d’Arenys (“Està d’acord que Catalunya esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social integrat en la Unió Europea?”) hagi decidit per avançat que Morella i Manacor no formaran part de l’Estat en qüestió. Sense consultar-ho.

En el fons del poder de decidir, sobre la independència o sobre qualsevol altre assumpte públic, s’hi troba la vertadera força del poble. La democràcia. La convocatòria d’un referèndum respon al fracàs dels altres instruments de poder que diuen representar el poble per dur a terme els objectius polítics pels quals deien treballar. Els partits de l’ordre autonòmic miraran de vendre justament el contrari: el referèndum, diran, és cosa nostra. Però cal no deixar-se enganyar. El poble es fa la pregunta directament, sense mitjancers, i als polítics la tasca de respectar-la si no volen fer caure en descrèdit el concepte de democràcia. Cal que evitem, per tots els mitjans, que els referèndums esdevinguin una revàlida de la confiança del poble en els partits polítics autonomistes, perquè llavors tot serà una tàctica propagandística i una campanya electoral. I tota la força de la consulta haurà estat en va.

Hi ha unes qüestions fonamentals que crec que cal tenir en compte al voltant de la consulta d’Arenys: que el referèndum el convoca i l’organitza una entitat civil; que expressa una voluntat nacional des del

Dit això, si els referèndums tiren endavant com desitjat, és imprescindible treballar pel major grau de participació possible. I això comporta que el major nombre possible d’entitats i partits hi donin suport o consentiment. En la capacitat de treballar conjuntament per aquest consens rau l’habilitat

SETEMBRE 2009

Arenys, tot el poder per al poble

per treballar cap a la independència. I en el rigor per a dissentir dins d’aquest consens, rau la tenacitat per a construir la nació democràtica, des de diferents posicions, fins i tot enemigues. Dissens dins del consens, diu Sartori, només on un és lliure de dissentir hi ha vertader consens. El “discurs únic per a un mateix públic”, que diu Vicent Partal aquests dies, al revés que ell creu, no suma. Suma un marc democràtic consensuat, sense promeses ni contrapartides, sincer i públic. Resta un “discurs únic”, perquè empobreix enormement un acte d’una riquesa immensa, que és l’exercici del dret de decidir.

En definitiva, el nostre discurs és un, i no és el mateix que el dels altres. Per a l’Esquerra Independentista la territorialitat no és el primer sacrifici en la negociació, sinó una condició. I tots els ERO fallats a favor de les empreses no són un “què hi farem”, sinó una altra condició. El discurs, doncs, ha de ser per força diferent. Com diferent ha de ser també la nostra habilitat per generar consensos. * Quim Arrufat és regidor de la CUP de Vilanova i la Geltrú

Arenys Ramon Usall, Lleida Què tenen en comú un falangista de camisa blava, un Ciudadano de tot arreu menys de casa seva, i un advocat general de l’Estat? Que tots tenen por que els i les catalanes puguin, algun dia, decidir lliurement el seu futur; que tots coincideixen, ja sigui a sang i foc o mitjançant recursos, decrets i prohibicions diverses, en la imposició i en la negació sistemàtica del dret del nostre poble a decidir sobre si mateix.

Aquesta és la trista realitat que han d’afrontar a hores d’ara els Països Catalans, condemnats eternament a la imposició espanyola i francesa. Arenys de Munt s’ha convertit aquests darrers dies en una representació de dignitat nacional gràcies a la convocatòria d’una consulta sobre la independència de Catalunya (ja posats a la feina de consultar podíem haver-ho fet sobre la Catalunya completa, els Països Catalans) que ha suscitat l’esperança de qui aspirem a que el nostre país exerceixi algun dia el seu dret a l’autodeterminació.

L’exemple de dignitat que representa Arenys no ha passat desapercebut als guardians de les essències pàtries espanyoles. Així doncs, camises blaves, Ciudadanos diversos, i picapleits a sou de l’estat s’han posat en marxa a fi de imposar de nou la seva una, grande y libre. Fins i tot els falangistes, que fins fa poc no sabien ni tan sols ubicar Arenys de Munt al mapa (de fet, és molt probable que encara ara no sàpiguen fer-ho) amenaçaven de desembarcar al Maresme a atemorir els vilatans, convertint-se en braç armat dels inquisidors espanyols. De bracet de la Falange, l’advocat general de l’Estat s’ha esmerçat en eximir arguments jurídics que haurien d’impedir la realització de la consulta. “L’objecte de la consulta és manifestament contrari a d’interès general de tots els espanyols” o “la celebració de la consulta podria suposar un exemple per a altres municipis o administracions per a vulnerar l’ordenament jurídic” són els arguments que ha exposat. Uns arguments que posen en evidència que els falangistes i els seus companys de viatge estan d’allò més cagats davant de la consulta arenyenca: primer, perquè els partidaris de la independència en puguin resultar victoriosos; segon, perquè es pugui estendre l’exemple i d’altres viles i ciutats s’apuntin a consultar els seus conciutadans, un exercici que només poden voler impedir no ja els enemics de Catalunya sinó els enemics de la democràcia.

Arenys de Munt és aquests dies símbol de desobediència, rebel·lia i dignitat. D’aquí al 13 de setembre totes i tots serem arenyencs, com serem seronencs quan Seròs segueixi l’exemple d’Arenys i estengui la taca d’oli de la desobediència que hauria d’arribar ben aviat a tots els racons dels Països Catalans. Ni falanges, ni Ciudadanos, ni recursos, ni prohibicions han de poder aturar el desig de llibertat d’aquest poble. Endavant, doncs, amb la desobediència!

A partir d’Arenys de Munt una bassa d’oli?

Laia Jurado i Canadell Molta gent parla “del cas d’Arenys de Munt” com qui parla d’un fet aïllat i allunyat de la realitat quotidiana. Una cosa estranya de quatre gats que un dia van decidir fer una consulta i prou. D’altres ja veuen la llum al final del túnel: ja tenim aquí la independència.

Des del meu punt de vista, penso que no és ni una cosa ni l’altra, sinó que és un pas més, molt important, això sí, d’un treball dur que hem de fer entre tots si volem arribar a tenir un país lliure i independent.

Durant el diumenge 13 de setembre, alguna cosa va canviar, només calia que miressis la riuada de gent pels carrers d’Arenys de Munt, la implicació de tots, les ganes de treballar i també, com no, d’alguns aprofitats que només esperaven la càmera de televisió per poder sortir i quedar ben condecorats.

Realment tot el país s’ha començat a mobilitzar (entre plataformes ciutadanes, agrupacions d’entitats i partits polítics) pel dret a decidir sobre el nostre futur. Un atac frontal i definitiu contra l’Estat espanyol? No ho sé si és tant, però en tot cas és un avís important que els catalans ens hem cansat d’abaixar el cap i anar dient que “sí”. Ara, ja no volem el que ens donen, no estem d’acord amb el caramel que ens posen a la boca per endolcir-nos i continuar pel mateix camí. Ara ja hem dit prou.

I quin paper juguen els ajuntaments? Ha de ser important. A mi m’agradaria que l’alcalde de Vic fes igual que el d’Arenys de Munt, agafés el toro per les banyes i donés el cent per cent de suport. Però no és el cas. El grup municipal de la CUP a Vic vam presentar en l’últim ple una proposta d’urgència per recolzar la consulta d’Arenys i organitzar-ne una a Vic, però l’alcalde (CiU), amb el vot del PSC i la PxC si va oposar. Però no ens conformarem amb una negativa, sinó que buscarem la fórmula d’aconseguir el màxim consens de la ciutadania i del ple de l’ajuntament per poder fer una consulta amb cara i ulls. Encara que en el passat ple, l’alcalde no ens volgués escoltar, hi tornarem i no només des de la CUP, sinó des de tot Vic. I quin serà el resultat final d’un referèndum a tota Catalunya? No ho sabem, però qui no desitja que a tots els nostres pobles surti “sí” a la independència? Però som conscients que el resultat pot ser contrari. Ara no ho sabem del cert i aquest és el problema. Si el poble diu que no, doncs treballarem per canviar l’opinió; que pel contrari surt que sí, doncs, siguem realistes, haurem de lluitar per la independència amb tot el que això comporta. * Laia Jurado és regidora de l’Ajuntament de Vic per la CUP

9 DE SETEMBRE

La CUP promourà consultes per l’autodeterminació arreu dels Països Catalans L’ACCENT.CAT La CUP ha fet públic que vol estendre arreu dels Països Catalans la celebració de consultes populars sobre la independència. L’objectiu: obrir un “un nou cicle polític presidit per la reivindicació de l’autodeterminació dels Països Catalans”.

La iniciativa sorgeix arran de la celebració a Arenys de Munt d’una consulta el proper diumenge dia 13. Altres municipis ja s’han interessat per convocar també referèndums similars.

La CUP explica que aposta per l’exercici de l’autodeterminació en contraposició a la via autonomista,

ja que considera que “ni els estatuts ni el finançament poden donar resposta als dèficits socials i nacionals del poble català”.

De fet, la CUP ja ha començat a moure la possibilitat de convocar consultes en altres poblacions, com expliquen en una nota de premsa: “En ciutats com Girona o Lleida la CUP ja ha iniciat contactes per proposar la consulta, mentre que a Vic, Convergència i Unió, ha desestimat la proposta de la CUP en junta de govern. A Mataró, PSC, PP i ICV van votar en contra d’una mocio de suport presentada per la CUP. D’altra banda, a Terrassa la CUP ha demanat l’agermanament “urgent” amb Arenys de Munt, i a Berga la CUP ja ha presentat per al proper dijous dia 10 una moció per celebrar el referèndum. Poblacions com Argentona (Maresme) o Calders (Bages) ja han fet passos en ferm per celebrar un refrèndum al municipi”.

17 DE SETEMBRE

La proposta de referèndum per la independència presentada per la CUP de Berga s’aprova al Ple Municipal Aida Morales, Barcelona L’Ajuntament de Berga aprova la moció presentada per la CUP per a realitzar un referèndum per a la independència similar al d’Arenys de Munt amb 10 vots a favor i 1 en contra.

La votació es va fer ahir dimecres al vespre, i el ‘sí’ va comptar amb els 2 vots dels regidors de la CUP, 1 vot d’ERC i 7 vots de CiU. L’únic vot en contra va ser el de l’antic regidor del PP i actualment no adscrit a cap partit, Josep Saña. El PSC no va presentar-se al Ple Municipal i va al·legar que aquest referèndum no era un tema important sinó d’urgència partidista i que pretenia confondre la gent de Berga.

La consulta popular, que encara no té data determinada, es basarà en la pregunta: “Esteu d’acord que els Països Catalans es constitueixin en un estat lliure, independent i democràtic?” i s’organitzarà des d’una comissió on s’hi aplegaran diferents col·lectius i entitats del poble. Així es va decidir després de l’esmena feta per CiU a la moció de la CUP. D’aquest manera, van voler deixar clar que el referèndum en cap cas es realitzaria des del consistori sinó que només s’hi donaria suport.

La CUP de Berga també ha volgut remarcar la gran feina feta a Arenys de Munt, la necessitat de realitzar un referèndum popular on la gent pugui donar la seva opinió sobre un tema tan important i l’acte de covardia del PSC al no presentar-se al Ple Municipal.

10 DE NOVEMBRE

Girona se suma a la llista de municipis amb consulta per la independència Aida Morales, Barcelona L’Ajuntament de Girona ha aprovat, avui, la moció per donar suport a una consulta popular per la independència.

La consulta, que encara no té data fixe, es portarà a terme des de la comissió cívica Girona Decideix.

Aquesta es va crear el setembre passat des de les entitats Ateneu d’Acció Cultural (ADAC), Òmnium Cultural i Casal Independentista El Forn, amb l’objectiu d’efectuar una votació per la independència de la nació catalana a Girona, i havent comprovat la bona resposta ciutadana en la consulta d’Arenys de Munt, el 13 de setembre passat.

Al ple municipal d’avui, ERC ha presentat la moció elaborada per la comissió cívica, i aquesta s’ha aprovat amb tretze vots a favor (Ciu, ERC i ICV), i dotze per part del PSC i el PP en contra. La CUP de Girona, malgrat no tenir representació municipal, també ha estat impulsant consultes populars des del mes de setembre, i en aquest cas, ha donat ple suport a la moció presentada al ple municipal.

Per falta de temps, la consulta per la independència no es podrà realitzar el 13 de desembre, així com ho faran més d’un centenar de municipis del Principat de Catalunya. Tot i això, els organitzadors estan valorant fer-la el 25 d’abril del 2010, si no pot ser abans.

D’altra banda, la comissió cívica Girona Decideix ha animat a que les entitats i els grups polítics de Girona es sumin a la campanya de suport i col·laborin amb la comissió per començar a preparar-ho tot.

30 DE NOVEMBRE

La Coordinadora per la Consulta sobre la Independència enfila l’agulla amb un acte a Barcelona Andreu Merino, Barcelona 3.500 persones han assistit a l’inici de la campanya per a la consulta popular sobre la independència de Catalunya que el 13 de desembre tindrà lloc 161 de municipis del Principat. L’acte, organitzat per la Coordinadora per la Consulta sobre la Independència ha tingut lloc a l’auditori del Fòrum, a Barcelona. L’acte ha comptat amb la presència de representants de molts municipis que d’aquí a 15 dies realitzaran la consulta.

Un d’aquests representants ha estat Carles Móra, portaveu de la Coordinadora i alcalde d’Arenys de Munt, primera localitat que va realitzar el referèndum el 13 de setembre. Móra ha afirmat davant dels assistents que “és el moment de posar fi a l´espoli, l´esclavitud i la humiliació” i ha expressat que la finalitat de la realització de la consulta és construir un país “ric, noble i feliç”.

Per altra banda, també s’han aplegat al fòrum nombroses personalitats del món de la cultura. El periodista Miquel Calçada, el músic Francesc Ribera “Titot”, l’escriptor Víctor Alexandre, l’actor Carles Canut i el filòsof Josep Maria Terricabras han estat els encarregats de conduir la trobada.

Miquel Calçada ha fet referència l’editorial publicada per 12 diaris catalans dijous passat. “La dignitat de Catalunya només té un nom: la independència”, ha afirmat el periodista. Però Calçada ha anat més enllà de la independència, per analitzar l’actual sistema parlamentari. “Catalunya es troba en una disjuntiva històrica en què s´ha perdut la confiança en el sistema de partits” ha sentenciat. Víctor Alexandre ha seguit la línia de debat iniciada per Calçada i ha afirmat que “quan la legalitat no és justa, és de justícia transgredir la legalitat”.

El cant de la senyera i la lectura del poema Ara Mateix de Miquel Martí i Pol a càrrec de Carles Canut han precedit al cloenda de l’acte a càrrec de Josep Maria Terricabras. El filòsof ha donat per acabada la trobada amb un agraïment als responsables de la consulta popular a Arenys de Munt i anunciant un presagi que ha arrencat un aplaudiment generalitzat: “El camí engegat ja no té aturador”.

9 DE DESEMBRE

12 DE DESEMBRE

Es presenta Barcelona Decideix sense que la majoria d’entitats de la ciutat ni l’esquerra independentista en tingués notícia

Sant Jaume de Frontanyà inaugura la jornada de consultes independentistes del 13D

L’ACCENT.CAT

L’ACCENT.CAT

Aquest dimecres al matí, en uana roda de premsa presidida pel diputat d’ERC Uriel Bertran, s’ha presentat Barcelona Decideix, una plataforma que té la voluntat de convocar una consulta per la independència a la ciutat el proper 25 d’abril. Ni les organitzacions de l’esquerra independentista de la ciutat, ni entitats catalanistes, ni els casals, ni les principals organitzacions socials o d’estudiants, inclosa la CUP ni cap dels altres partits i associacions que han donat suport a les consultes en altres municipis tenien coneixement de la creació de la plataforma ni de la convocatòria d’aquest matí.

La primera votant d’aquest dissabte a Sant Jaume de Frontanyà14 de les 21 persones amb dret a vot de Sant Jaume de Frontanyà ja havien dipositat la papereta a l’urna aquest dissabte al matí. Aquest municipi, el més petit dels que aquest cap de setmana organitzen consulta independentista (i també el que té menys habitants del Principat), s’ha avançat un dia a la convocatòria que demà diumenge es fa en 166 poblacions del país.

L’opacitat i secret amb què s’ha creat aquesta plataforma queda palesa en la web de la plataforma, que explica que la roda de premsa arriba “després de dos mesos de contactes i reunions”. Però ni tan sols una desena d’entitats tenia constància de la convocatòria fins que ahir dimarts es va anunciar a través de diversos mitjans digitals, una estranya manera d’actuar si es té en compte la necessitat d’un ampli suport alhora d’emprendre el repte d’uan consulta amb èxit a la capital.

La CUP de Barcelona ha emès un comunicat on explica que “seguint l’acord pres a escala nacional, dóna suport a qualsevol procés de consulta sobre la independència, amb la voluntat que aquestes consultes siguin un primer pas cap a la consecució de l’alliberament dels Països Catalans”. Alerta, però, que “és necessari que iniciatives com la que aquest dimecres es presenta a la ciutat comptin amb la participació del teixit social de Barcelona”.

12 DE DESEMBRE

103 alcaldes i regidors balears constitueixen una plataforma pel dret a decidir L’ACCENT.CAT Avançam, aquest és el nom de la plataforma que han constituït 103 alcaldes i regidors de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera.

En un acte al monestir de Cura, els electes de diversos partits i independents han expressat el seu desig que els pobles de les illes Balears puguin “decidir sobre el seu present i sobre el seu futur, sense tuteles ni coaccions”.

El manifest expressa que els ciutadans han de poder “pronunciar-se lliurement sobre tots els aspectes que afecten la seva vida col·lectiva”. Però el primer punt del text ja indica que el que ha motivat la plataforma és la voluntat d’autodeterminació nacional, ja que es comprometen a treballar per “articular un ampli moviment de regidores i regidors en favor del dret democràtic dels pobles de les Illes Balears a decidir lliurement el seu futur; obrint un procés de diàleg i col·laboració amb càrrecs electes municipals dels diferents territoris dels Països Catalans per avançar en aquest mateix objectiu i afermar les relacions recíproques”.

En la jornada del 13D unes 700.000 catalanes i catalans estan cridats a les urnes a les giarebé 170 poblacions on se celebren referèndums independentistes. Tenen dret a vot les persones majors de 16 anys que estiguin empadronades al municipi, independentment que, en el cas dels estrangers, tinguin regularitzada o no la seva situació legal.

En moltes poblacions s’ha pogut votar anticipadament, ja que no existeix la fórmula del vot per correu.

En el cas de Vic, la votació anticipada ja ha arribat al 12% dels empadronats que poden votar.

Articles d’opinió OCTUBRE 2009

Amb el Principat sol, no hi ha independència!

M. Cloquell Molt s’ha escrit sobre el referèndum d’Arenys de Munt, molts polítics “professionals” s’han volgut muntar al carro i és barallen entre ells per vore qui és més independentista en un espectacle ridícul i s’obliden que tots ells donen suport i legitimen l’Estat espanyol. Ens volen fer creure que la independència de Catalunya la tenim allí davant i s’omplin la boca de catalanitat i de grans paraules però ignorant a la resta dels Països Catalans.

Jo com a valencià, català del País Valencià, m’he molestat per algunes opinions que han llançat gent independentista i d’esquerres que fins fa poc cridava la independència i socialisme pels Països Catalans i a la primera de canvi, perquè en un poble facen un referèndum que no és vinculant i que no suposarà cap canvi substancial, comence a abandonar la idea de Països Catalans. Ja sé que al País Valencià en el tema de construcció nacional anem un poc endarrerits però al Principat no van molt millor si no és en un sentit regionalista, ja que la idea de Països Catalans, com a molt, existeix en la consciencia col·lectiva com una cosa cultural i no com una nació, fins i tot en alguns casos ni això, actituds principatines que si ocorregueren al País Valencià serien considerades com tercer vistes o blaveres. Si al País Valencià no s’haguérem desfet del blaverisme, el projecte nacional, regionalista, el tindríem molt més fort, segurament no tant com al Principat però més fort, segur. Que estes idees ixquen de gent propera a CiU, Bloc, ERC... és d’esperar, però que hi haja aquesta percepció en gent que pertany a l’esquerra independentista, o en la seua orbita, és preocupant, encara que siga per qüestions estratègiques. Referèndums com el d’Arenys el que fan en una part important de la gent

propera a la idea de Països Catalans és per una banda, creure que renunciant al País Valencià, les Illes, Catalunya Nord, el Carxe i la Franja, el Principat de Catalunya serà independent en poc de temps; i per altra banda, que gent que viu en estos territoris tinga la percepció que el Principat de Catalunya sol s’apanya i que si no ens vol que tire pel seu camí que la resta ja tirarà pel seu, ignorant que si cadascú agafa un camí que no siga el de la unitat cada vegada estarem més allunyats, més distants i menys germans.

Quin és el nostre projecte? Volem Països Catalans esquarterats o uns Països Catalans reunificats i independents? Què seria de la resta de la nació si una part del territori s’independitzara deixant els altres catalans, (valencians, eivissencs, mallorquins...) a l’aguait dels espanyols? on s’ha vist que un país renuncie a una part d’ell en qualsevol procés d’independència abans de dialogar?

Jo en vaig alegrar quan en el referèndum d’Arenys de Munt va guanyar el “Sí” a la independència d’una part de la nació en el marc de la Unió Europea, però per molt que m’alegre eixe no és el meu projecte i no ho és perquè no contempla la independència de tots els Països Catalans i perquè ho fa en el marc d’una super estructura de mercat capitalista com és la Unió Europea, i ni vullc un país desfet, separat i enfrontat, ni vull canviar d’amos. No pot haver independència sense socialisme!

Açò no és res nou. Fins i tot hi ha gent que deixats portar per l’eufòria postreferèndum, posa data a la independència del Principat de Catalunya. I la independència no ens vindrà donada per unes eleccions no vinculants d’un poble ni de 100 pobles, la independència ens l’haurem de guanyar amb molt d’esforç i molta lluita en tots els fronts. Ara no és temps de renunciar, ara és temps de reforçar la lluita, de posar-nos les piles i de no parar de treballar pels nostres objectius: la unificació, la independència i el socialisme dels Països Catalans.

Passaran els dies i el que ha passat a Arenys sols serà un bon record en la nostra consciencia, als altres pobles que facen referèndum, els mitjans d’informació ja no els donaran el bombo que li han donat al d’Arenys perquè no els convé i molts de nosaltres ni ens assabentarem que a tal poble han fet un referèndum per a la independència, però la idea que estan creant que els Països Catalans puguen avançar per separat perdurarà i errors com este no són gens bons per a la independència de la nostra nació, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. * M. Cloquell és militant de l’Assemblea d’Endavant del Comtat

Si Catalunya pot, que se’n vaja. Però....

Toni Cucarella La consulta independentista d’Arenys de Munt ha tingut una minsa repercussió en l’àmbit polític valencià. I quan dic àmbit polític valencià no prenc en consideració l’habitual reacció histèrica i procolpista de l’espanyolisme oficial i majoritari (PSOE-PP) i les altres esquadres falangistes.

En l’àmbit polític valencià, doncs, en general, hom ha manifestat un suport emocional ben bé incondicional.

A posteriori, però, han sorgit algunes veus crítiques. Tanmateix, ho són, de crítiques, amb el procés de noves consultes per a les quals, en alguns municipis, l’esquerra independentista ha proposat que la pregunta no circumscriga l’abast de la independència només a Catalunya sinó als Països Catalans.

Aquestes veus que han clamat al cel provenen, en general, del blaverisme il·lustrat, que temen una nova ofensiva espanyolista, com si la primera que s’encetà fa anys haguera estat desactivada després de tantes renúncies. Planyen que cada vegada que hom esmenta els Països Catalans, al País Valencià creix l’anticatalanisme. És la hipocondríaca -per no dir-ne covarda- preocupació dels qui tenen por

de morir vestits. Amb tot, no entenc la seua preocupació, si prou que s’esforcen a presentar-se arreu com a valencians no catalanistes, si fins i tot han acceptat la bandera blavera, la separació lingüística i la música de l’himno que pactaren els partits espanyols.

Tot i amb això compartesc el parer, per uns altres motius, però, que la pregunta dels propers pebliscits -dic la pregunta- cal circumscriure-la a Catalunya. També compartesc la idea, tot i no resignarme a ella, que en aquests moments i en aquestes circumstàncies la independència de Catalunya no beneficiarà el País Valencià i la resta de territoris catalans. Tanmateix, no serà tant per una ofensiva espanyolista més furibunda encara, en particular contra el País Valencià, ans per la desafecció del nou estat independent.

Al meu entendre, la força moral i democràtica que ha assolit la consulta d’Arenys, i la que assoliran les noves consultes, rau en el fet que s’ha presentat com un objectiu “factible”. Mal que ens pese, però, incloure-hi els Països Catalans, projecte que tenim dissortadament “en bajoqueta” -i en contínua defecció-, provoca un efecte distorsionador, atès que decanta el procés més cap a l’emotivitat que no cap a l’objectiu polític. Cal insistir en el procés centrat a Catalunya, preparar-lo com si aconseguir ara una majoria favorable fora possible, perquè és la millor manera de forçar un resultat efectiu que col·loque Espanya contra la paret. Cal fer com si el procés haguera de tenir efectes legals “de debò”, perquè el resultat esdevinga de debò, és a dir, exigible. I llavors tindrem l’oportunitat de celebrar que almenys un dels nostres territoris ha aconseguit alliberar-se.

El desencís s’esdevindrà perquè una majoria política del Principat s’ha conformat a tenir com a subjecte nacional només Catalunya i no pas els Països Catalans, fins i tot des de l’àmbit independentista. I al País Valencià, d’ençà que el blaverisme il·lustrat ha influït decisivament en l’acció política del BNV, amb el suport ideològic de Joan F. Mira i altres intel·lectuals valencians, el subjecte nacional i polític s’ha reduït a la “nació valenciana”. Uns i altres, per tant, es conformen a fer política per separat, per no irritar la bèstia espanyola (i la francesa). El seu projecte nacional, doncs, no són els Països Catalans.

De fet, els temen quasi amb la mateixa intensitat que els espanyols els odien.

Per tant, diguem-ho clarament, que com més clars més amics: els Països Catalans existeixen, ara per ara, més com a nació sentimental que no com a nació política. Però cal avançar envers aqueixa necessària nació política. A tal efecte, ens cal cohesionar i enfortir l’imaginari propi que reflecteix el nostre punt de vista i els nostres interessos.

Cohesionar el nostre imaginari polític, econòmic, assenyalar els nostres propis punts de referència; enfortir l’imaginari mític, històric, lingüístic; fer rendible el nostre mercat cultural i fer influent el nostre àmbit d’opinió i d’informació. Hem de pensar els Països Catalans com a subjecte nacional, impulsar-lo, parlar-ne amb normalitat, i concretar-lo més enllà de la nació sentimental que debilita -perquè s’hi superposa i la suplanta- la nació política.

Cal construir efectivament aqueix marc propi de referències, desenvolupar plantejaments polítics, formes d’organització, d’intercanvi, d’intercomunicació, sempre tenint en compte les circumstàncies de cada territori, sense callar res, sense maquillar res, sense ocultar res a l’armari, sense importar-nos les reaccions -sempre histèriques- dels espanyols, ni les veus acovardides -i còmplices de l’espanyolització cultural i política- dels regionalismes aïllacionistes. Cal pensar, i fer pensar als qui ara els defugen, des dels Països Catalans, i pensar el Països Catalans perquè deixen de ser abstracció sentimental i passen a ser concreció política, realitat política inqüestionable, irrebatible.

-Seguir encara avui dia preguntant-nos si Països Catalans sí o no, si fou primer o l’ou o la gallina, és una pèrdua de temps. El debat que hem de promoure és: Països Catalans: com els volem, com els concretem, com els construïm, com els fem imprescindibles. Aquesta és la tasca que cal fer perquè l’èxit del Catalunya no puga convertir-se en el fracàs dels Països Catalans. Cal tenir la seguretat que

si una part pren el camí de la llibertat no abandonarà la resta sota les peüngles dels cavalls espanyols (i francesos).

té destacats membres (Uriel Bertran, entre d’altres) en llocs de rellevància de la Coordinadora. Unes dades que cal prendre en consideració i amb la prudència necessària.

* Toni Cucarella és escriptor

Superar les divisions estatals o reforçar-les?

Si bé bona part de la propaganda de la Coordinadora mostra el mapa del conjunt de la nació en el material editat, tant en els textos d’aquesta com en la pregunta que es proposa (“Està d’acord que la Nació Catalana esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?’”) no s’esmenta en cap cas els Països Catalans com a objecte/subjecte de les consultes.

NOVEMBRE 2009

Consultes, il·lusió, però molts dubtes encara Jaume Soler El 13 de desembre que ve, en més de 140 municipis se celebraran consultes sobre la independència.

Molta gent s’interroga ja sobre la profunditat i l’efecte real que les consultes sobre la independència tindran en el futur. Suposen un pas que ja no té marxa enrere? O l’Estat i l’autonomisme amortiran el cop d’efecte, com ha passat ja amb tants d’altres episodis anteriors?

Intentant fer prospectiva, hi ha molt d’interès per a saber si les vora ja dues-centes consultes en marxa o en projecte en poblacions catalanes, seran a la llarga unes consultes “de costellada”, o de trencament amb els estats espanyol i francès, amb tot el que això comporta.

No vinculants Aquests dubtes són de difícil resposta. El que ja se sap, és que les consultes i les coordinadores locals que les promouen, agrupades en la Coordinadora per la consulta sobre la Independència s’han dotat d’un protocol que es pot trobar al seu lloc web en què es recomana que els ajuntaments no prenguin part en el procés organitzatiu, amb l’argument que fer-ho podria suposar l’anul·lació del procés per part de la justícia espanyola. Això és autolimitar-les d’entrada a ser unes consultes merament simbòliques, que haurien d’obrir la porta a una sola consulta per a tot el territori, sense especificar allò que en aquest cas sí caldria definir explícitament sense recórrer a l’expressió “nació catalana” que en termes jurídics potser vol dir una cosa diferent que en termes històrics o polítics.

Cal preguntar-se si aquest plantejament l’únic que està fent és intentar inútilment posposar el xoc. En l’estratègia independentista l’enfrontament amb l’estat és inevitable, independentment de les formes mitjançant les quals aquest enfrontament es manifesti. És cert que, ben orientades, les consultes podrien suposar un exercici de desobediència del tot desitjable, exercici que de ben segur contribuiria a impulsar un procés de ruptura. Tot plegat, però, sembla encaminat a evitar que els regidors i els partits del sistema hagin d’assumir cap compromís real, fent que tot plegat es continuï movent en paràmetres de gestos i simbolismes, tant de moda actualment amb les campanyes via Facebook i al bloc de torn.

Tot plegat, consultes no vinculants, amb eleccions autonòmiques al Principat just en acabarse, posen molts dubtes sobre la veritable voluntat de sacrifici i de resistir de bona part d’aquest “sobiranisme” d’última hora. Un sobiranisme que si bé es basa en un real sentiment independentista estès i present al si de la societat catalana, no deixa de ser massa recent en alguns casos (pràcticament no hi ha partit que no tingui sector, plataforma o iniciativa “sobiranista”) per no plantejar dubtes d’oportunisme malgrat la indubtable bona fe de la massa social que hi dona suport.

Un risc a considerar és, certament, que es confiï en partits i estructures que estan gestionant l’autonomia tota aquesta efervescència, i que podent-la posposar indefinidament, sobretot si la bossa sona i tenen responsabilitats de gestió a partir de les eleccions: CiU es frega les mans amb la “redempció” que la participació en les consultes els pot suposar en termes de rèdits electorals, i ERC

A part del caràcter excloent que té una pregunta que, innecessàriament, mencioni la UE com a indestriable, si les consultes no són vinculants, és perquè es confia, des de la Coordinadora, en un referèndum vinculant que seria per a la Comunitat Autònoma de Catalunya, fet que es pot qualificar de contradictori amb l’èxit de l’estratègia seguida fins ara, que s’ha basat en bona mesura en haver-se centrat en els municipis. I és aquest fet, la base municipal amb perspectiva nacional, la que ha acostat la participació i l’interès a la població, i la que a més permet traçar una estratègia de construcció nacional. És des dels municipis que podem bastir una xarxa d’abast nacional, molt més que no pas des de divisions administratives més artificials com les comunitats autònomes espanyoles i o els departaments francesos. És molt més probable que municipis del País Valencià, les Illes, la Franja de Ponent o fins i tot la Catalunya Nord impulsin consultes per la independència, que no que ho faci qualsevol dels seus parlaments o governs autonòmics o el departament francès.

En definitiva, la gran virtut d’aquestes consultes ha estat demostrar el potencial que té el municipalisme i el camp per recórrer que obre en la perspectiva de l’articulació política i social dels Països Catalans.

Un repte organitzatiu Certament, i malgrat algunes lectures precipitades que s’han fet, es fa difícil pensar que s’estigui a les portes de la independència. Es pot dir que les victòries de debò no arriben fàcilment. I no descobrim res a ningú si diem que la lluita independentista als Països Catalans pateix, essencialment, de manca d’organització, en el sentit bàsic del terme, de manca de moviment estructurat. Aquest fet impedeix saber en quin sentit anirà tot l’esforç que aquests dies s’està fent. Només cal veure la desena llarga d’entitats que conformen la Coordinadora per la consulta sobre la Independència per a veure’n el caràcter heterogeni (i no precisament en un sentit positiu i pluralista), i per tant, la imprevisibilitat de tot el procés.

En definitiva, molts dubtes encara per saber si es tracta de consultes que contribuiran a vertebrar un moviment polític i institucional disposat a defensar la voluntat popular davant la imposició, i per tant, disposat també a practicar la desobediència; o, si per contra, com passa amb els partits de les seleccions esportives, tot plegat acabarà quedant-se en unes simpàtiques “consultes de costellada”. * L’autor és militant de la CUP de Terrassa

La porta mal tancada Andreu Merino Com ja és sabut, el dia 13 de desembre 161 municipis del Principat de Catalunya realitzaran un referèndum popular amb l’objectiu de consultar a la població la seva voluntat o no que Catalunya esdevingui un estat independent. Com també és sabut el resultat d’aquest referèndum no serà vinculant, però sembla que Espanya, i la dreta feixista (l’encoberta i no encoberta) al capdavant, han interpretat que pot ser el primer pas per dur a terme un canvi d’escenari polític. Alternativa Española

(AES), Falange i Alianza Nacional ja han reaccionat.

Així doncs mentre PSOE (de la mà del PSC), PP o Ciutadans han criminalitzat la consulta al poble català des del Parlament o el Congrés, la dreta feixista vol fer-ho des del carrer. Vol tornar a obrir la porta de l’armari, per treure tot l’instrumental. Una porta que en el seu moment van deixar entreoberta, coneixedors de que la legalitat vigent a Espanya deixa via lliure a tots aquells que volen sortir al carrer a cridar consignes feixistes, racistes i que fan apologia de la violència.

Els primers en obrir la porta de l’armari van ser AES i Falange. Després s’hi va afegir Alianza Nacional. Aquesta formació ha convocat una manifestació a Barcelona sota el lema Por la Unidad de España. Alianza Nacional té la intenció de manifestar-se pel centre de la capital catalana el mateix dia en que part del Pricipat està decidint (de manera no vinculant, cal recordar) el seu futur.

Llegint aquestes informacions és inevitable pensar que Espanya està actuant en un circ americà de tres pistes. I el que és més preocupant, té a les institucions catalanes de teloner, bateja l’actuació com a democràcia i després ens demana que aplaudim. A la priemra pista hi trobem l’opressió diària que viuen els Països Catalans, l’espoli fiscal i l’impediment de decidir el seu futur lliurement.. A la segona la criminalització de les consultes que s’ha fet tant des de Catalunya com Espanya, acusant als organitzadors de voler enterbolir la situació de pau democràtica que asseguren viu el país. I a la tercera i sota tots els focus cal apuntar per enèsim cop a la nostàlgia. A les imatges en blanc i negre.

En definitiva, a la porta mal tancada. En definitiva, al retorn dels feixistes al carrer (si és que algun cop han arribat a marxar).

I és que els nostàlgis no només són els cap rapats que sortrian el dia 13 amb la bandera franquista.

També ho és la legalitat espanyola, que a través de la Fiscalia de l’Estat continua tolerant expressions polítiques que criden al feixisme, al racisme i a la violència. Al mateix temps però, amb l’omnipotent Llei de Prtits, criminalitza tot allò que fagi pudor de canvi i pugui amenaçar l’estructura de l’estat actual. La porta està mal tancada expressament. L’han deixat oberta perquè mentre l’independentisme català pot ser una amenaça per l’Estat, el vell i ranci feixisme no suposarà una amenaça si se’l deixa respirar i passejar-se com si fos a cal sogre. Han deixat la porta oberta perquè abans de deixar perdre una engruna de territori tornarien a posar l’àliga a la bandera. I perquè abans d’obrir una porta que conduís a la llibertat i a l’autodeterminació dels pobles i dels ciutadans, obririen de bat a bat la que ara tenen entreoberta perquè els que sortissin de dins els hi fessin al feina bruta.

DIUMENGE 13 DE DESEMBRE

>> 11:47h

Els col·legis dels 166 municipis que fan consultes independentistes han obert amb normalitat L’ACCENT.CAT A les 9h del matí s’han obert els col·legisdel 166 municipis que avui han organitzat consultes independentistes.

A les 14h hi haurà les primeres dades de participació oficials. >> L’ACCENT fem seguiment en directe de la jornada des de la web a través d’una xarxa de col·laboradors als diferents municipis que voten.

>> 11:49h

El mapa de les consultes L’ACCENT.CAT

>>13.48h

Participació a les 14 hores: 15% + 5% anticipat L’ACCENT.CAT A les 14 hores la participació ronda el 15% en el conjunt de les consultes arreu del país. A aquest percentatge cal sumar-hi el vot anticipat, de mitjana un 5%, molt més important que en unes eleccions normals i que en indrets com a Vic puja a un 15% del cens.

La jornada transcórre amb normalitat, amb afluència constant als col·legis electorals i centenars d’activitats paral·leles per a fer ambient de carrer. En alguns indrets, com a Vic o Valldoreix, s’han esgotat les paperetes del Sí. Per primera vegada s’ha pogut veure molts catalans que no disposen de la nacionalitat espanyola exercint el seu dret a vot.

>> 15:49

Menys d’un centenar de persones al Botifarrendum contra el dret a decidir L’ACCENT.CAT No més de 80 persones s’han aplegat en l’anomenat Botifarrendum, que una entitat havia convocat aquest diumente a Collserola en contra de les consultes convocades avui en 166 municipis catalans.

Una quinzena d’independentistes s’han apropat al Botifarrendum per protestar contra un acte que consideren que ataca l’exercici democràtic del dret a decidir. Quan han desplegat una estelada, els Mossos d’Esquadra els han forçat a marxar perquè deien que estaven incitant a la violència. Els Mossos han asegurat que denunciaran a dos dels independentistes per un acte de desobediència.

>> 12:23h

L’alcaldessa de Bergara es mostra “molt sorpresa de veure la quanitat de gent mobilitzada per la consulta” Laia Altarriba, Barcelona “La veritat és que m’he emportat una sorpresa aquetst matí en veure la gran quantitat de gent que estava mobilitzada per la consulta”, ha explicat a L’ACCENT l’alcaldessa de l’esquerra abertzale de Bergara, Agurne Barruso. Aquest matí ha estat seguint l’evolució de la jornada a Vilanova i la Geltrú i ha explicat que “la gent votava amb molta il·lusió”.

Ella forma part de la delegació d’observadors internacionals que han viatjat als Països Catalans per seguir de prop les consultes.

Agurne Barruso ha explicat que han vingut perquè els interessa “saber què esteu fent els catalans”: “Hem d’aprendre els uns dels altres. Traslladarem el que hem vist a Euskal Herria, però considero que cadascú hem de trobare el nostre camí. Seguirem amb molta atenció tot el que succeeix aquí, però veig difícil que a curt termini es produeixi un procés similar a Euskal Herria.”

El Botifarrendum l’havia convocat una entitat cultural, la pàgina web de la qual està a nom d’un militant de Ciutadans. A més, Albert Riera, líder de Ciutadans, era una de les poques persones que han anat a l’activitat.

>> 16:00h

Montesquiu, el poble amb més participació d’Osona L’ACCENT.CAT A dos quarts de cinc de la tarda havien votat a Montesquiu el 40,25% del cens electoral. Aquesta xifra és, en paraules de la regidora de la CUP Liliana Vilanova, una “molt agradable sorpresa”. “Vam treballar-ho molt, portant informació a totes les cases i fent una crida a la participació de tot el poble per part de tots els grups municipals”.

Des de primera hora del matí l’afluència de gent ha estat constant. I un dels fets més destacats ha estat l’afluència de catalans sense nacionalitat espanyola. La tasca de fer participar els nouvinguts es va realitzar “a través de la xarxa de parelles lingüístiques. A partir d’allà, les pròpies xarxes socials dels nouvinguts són els que han anat convencent-se per assistir a votar per primera vegada des que van arribar al nostre país”.

L’assistència a les urnes ha estat acompanyada d’un seguit d’actes festius que han fet que, malgrat l’intens fred, molta gent sortís al carrer. Segons una veïna, Montesquiu era conegut durant la dictadura franquista per ser l’únic poble del Principat en què guanyà el NO al referèndum franquista de 1947.

Per aquest motiu, se’ls va conèixer com el poble del no. Avui, en paraules d’una veïna de Montesquiu, “podem passar a ser el poble del sí”.

La jornada transcórre amb normalitat, amb afluència constant als col·legis electorals i centenars d’activitats paral·leles per a fer ambient de carrer. En alguns indrets, com a Vic o Valldoreix, s’han esgotat les paperetes del Sí. Per primera vegada s’ha pogut veure molts catalans que no disposen de la nacionalitat espanyola exercint el seu dret a vot.

>> 18.18h

A les 18h ja havia votat el 22% de la població amb dret a vot L’ACCENT.CAT Més de 155.000 persones ja havien votat aquest diumenge a les 18h de la tarda. Això suposa el 22% de catalanes i catalans que avui tenien dret a vot.

A les 20h tancaran les urnes i al cap de poc es farà pública quina ha estat la xifra de participació tant global com a nivell local.

Més tard s’aniran coneixent els resultats dels vots emesos.

>> 18.45h

Robert Loudin, observador internacional: “Els ulls de l’Europa sencera estan fixats sobre la consulta d’avui” L’ACCENT.CAT Una trentena d’observadors internacionals estan seguint la jornada de consultes independentistes.

Poc abans del tancament de les urnes, L’ACCENT hem parlat amb Robert Loudin, expresident de la regió autònoma de la Vall d’Aosta, que s’ha mostrat molt animat amb la consulta: “He estat testimoni privilegiat d’un moment autèntic d’expresió de la voluntat popula sincera i espontània”.

voluntàries arreu del territori són ja motius d’esperança en la lluita pels drets nacionals dels Països Catalans.

De la mateixa manera, han expressat la necessitat d’afrontar els reptes que les consultes han plantejat: només des de la persistència en l’organització popular i en el desafiament a les institucions imposades serà possible avançar en la lluita per la independència i el socialisme als Països Catalans.

La CUP ha destacat que “no es pot deixar en les mans de cap parlament autonòmic la responsabilitat de guanyar la independència”. La CUP, que ha implicat tota la seva estructura municipalista en l’impuls de les consultes, ha defensat la necessitat d’estendre-les arreu dels Països Catalans per què es faci efectiva la voluntat implícita de que sigui el conjunt de la nació catalana la que decideixi el seu futur. També ha contraposat el fracàs de la mobilització espanyolista amb la important participació dels “catalans i catalanes sense DNI espanyol”, fent referència als immigrants que tenien dret a vot en les consultes. Aquests catalans i catalanes no poden votar en les comteses electorals convocades per les administracions espanyoles.

Per la seva banda, Endavant (OSAN) ha destacat el desafiament en contra de la imposició espanyola que ha significat l’exercici del dret a vot per part de milers de catalanes. L’organització independentista ha assenyalat també que tot el compromís i la il·lusió que s’han mobilitzat “han de reforçar en el futur el moviment d’alliberament nacional i han de servir per continuar organitzant-se per estendre la lluita a tots els Països Catalans superant els marcs autonòmics imposats”.

El Moviment de Defensa de la Terra (MDT) ha coincidit amb les altres organitzacions a l’hora d’assenyalar que per sobre de tot, les consultes “són un exercici de gimnàstica política que han de servir a la gent per exercitar-se en el dret d’autodeterminació i per organitzar el poble català”. Així mateix, ha volgut destacar que s’acosten temps de confrontació política amb l’estat i que “cal que la gent prengui consciència d’aquest fet i tingui eines per respondre-hi”. Finalment, també ha volgut destacar les aportacions de les consultes en la internacionalització del plet català.

Finalment, la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI) ha volgut destacar el fet que “les consultes han sortit en molts casos des de la voluntat popular i no institucional d’avançar en el dret de l’autodeterminació”. De cara al futur, el portaveu de l’organització juvenil ha volgut recordar que les consultes no suposen en cap cas una solució definitiva perquè “cap independència i lluita s’aconsegueix només votant, així que el que cal és lluita de dia a dia”.

REACCIONS: CUP: “Es constata que la independència passa per

l’autoorganització popular”

>> 19.28h

“Les consultes d’avui són una clara mostra que és amb l’autoorganització popular i amb la mobilització continuada com els Països Catalans guanyarem la independència. No es pot deixar en mans de cap parlament autonòmic aquesta responsabilitat”. Amb aquesta claredat s’expressava Marc Sallas, portaveu nacional de la CUP, organització que ha implicat tota la seva estructura municipalista a impulsar les consultes.

També es felicitava per la imminent extensió del procés a les Illes Balears, en un procés que ha d’esdevenir irreversiblement de Països Catalans.

L’ACCENT.CAT

Pel que fa a la participació de la immigració, “els catalans i catalanes sense DNI espanyol”, Sallas assenyala que el procés que estem vivint actualment forjarà una legitimitat de pertinença d’aquests col·lectius a la nació catalana similar al que va suposar la participació de la immigració andalusa en la resistència antifranquista.

Les organitzacions de l’esquerra independentista a les quals ha tingut accés L’ACCENT han coincidit en valorar positivament el significat global de les consultes celebrades avui. La possibilitat d’opinar per decidir el futur del país, així com el compromís i la mobilització de milers de persones que han fet de

Finalment, la CUP també fa notar la rídicula reacció al carrer de l’espanyolisme, “que només ha pogut realitzar una ridícula concentració d’alcaldes sociates ahir i aplegar menys de 300 persones en tres actes d’ultradreta avui”.

Loudin, a més, considera que l’experiència és molt interessant també per altres nacions: “En aquest moment els ulls de l’Europa sencera estan fixats sobre Catalunya, que escriu una pàgina històrica dins l’exercici del dret a l’autodeteminació”.

L’esquerra independentista destaca la necessitat de seguir lluitant per l’alliberament dels Països Catalans

REACCIONS: Endavant anima a votar i a estendre la lluita a tots els

>> 19.20h

L’ACCENT ha recollit les primeres valoracions de la jornada de l’esquerra independentista. El responsable d’organització nacional d’Endavant, Albert Roig, ha declarat a L’ACCENT, que l’organització “anima a votar la gent que encara no hagi anat a les urnes per exercir el seu dret a vot desafiant la imposició espanyola”.

LACCENT.CAT

Països Catalans

A més, afegeix que, “sigui quin sigui el resultat, el que s’haurà demostrat és la il·lusió de bona part de la població de poder decidir lliurement sobre el futur del país i el compromís de milers de persones en la defensa dels drets nacionals”.

Per Albert Roig, “aquest compromís i aquesta il·lusió han de reforçar el moviment d’alliberament nacional i han de servir per continuar organitzant-se per estendre la lluita a tots els Països Catalans superant els marcs autonòmics imposats”.

REACCIONS MDT: “Les consultes serveixen per conscienciar el

poble i organitzar-lo”

“Les consultes són un exercici de gimnàstica política que han de servir a la gent per exercitar-se en el dret d’autodeterminació”. Així emmarcava Xavi Oca, de l’MDT, la jornada del 13-D. Oca considera que “aquestes consultes serveixen per conscienciar el poble i organitzar-lo”.

En aquest sentit, l’MDT considera que s’apropen temps de confrontació política amb l’estat i que cal que la gent prengui consciència d’aquest fet i tingui eines per respondre-hi.

En aquesta línia, l’MDT referma la seva proposta de continuïtat de tot el moviment generat per les consultes amb la transformació en un moviment de base per l’autodeterminació, assembleari i territorialitzat i amb un funcionament autònom respecte els partits polítics i les patums del sobiranisme.

L’MDT també es felicita perquè l’èxit organitzatiu de les consultes ha reportat una internacionalització del conflicte, una condició indispensable per tal d’avançar cap a la independència.

REACCIONS: CAJEI: “Les consultes són fruit de la lluita

acumulada per l’esquerra independentista

Les organitzacions juvenils de l’esquerra independentista també segueixen amb atenció la jornada. En el cas de la CAJEI, el portaveu, Oriol Sánchez, considerava, preguntat per L’ACCENT, que “aquestes consultes han sortit en molts casos des de la voluntat popular i no institucional d’avançar en el dret de l’autodeterminació”.

Oriol Sánchez subratlla que “no s’ha de perdre de vista que aquestes consultes no són la solució definitiva, ja que cap independència i lluita s’aconsegueix només votant, així que el que cal és lluita de dia a dia”.

A més, el portaveu de la CAJEI també afegeix que “el referèndum és en gran part el resultat de la lluita acumulada des de fa anys per l’esquerra independentista i el moviments socials pel dret a l’autodeterminació”.

Beiras considera que els ciutadans volen ser independents perquè és l’única manera d’exercir els drets polítics Xosé Manuel Beiras, històric líder del nacionalisme gallec, ha estas un dels observadors internacionals que han volgut conèixer en directe la jornada de consultes. Pregunta per L’ACCENT, Beiras celebra que una iniciativa ciutadana, sense cap suport logístic institucional ni finançament públic hagi tingut una organització tan extraordinària.

El gallec ha estat durant el dia a Vilanova i la Geltú, l’Arboç i ara està al tancament de la jornada a Vilafranca del Penedès.

Per Beiras és significatiu el que ha succeït avui perquè “s’ha demostrat que una societat amb una cultura cívico-democràtica molt arrelada pot abordar un procés així i fer-ho amb èxit”.

“Els que som de nacions sense Estat (Galícia, Catalunya i Euskadi) estem farts que hi hagi un procés d’involució del règim polític. Que ens maregin amb els estatuts és absolutament escandalós, em sembla un comportament inadmisible el que han tingut amb l’Estatut català”. Davant d’aquest anàlisi del context, per Beiras, doncs, és lògic que “on hi ha un nivell de consciència elevat, davant aquest procés d’involució democràtica, els ciutadans diguin que volen ser independents perquè és l’única manera d’exercir els drets polítics”.

A més, per Beiras les consultes també són una mostra d’un fenomen que està succeint a les societats europees: “els ciutadans cada cop estan més frustrats amb els aparells dels partits polítics, i si els enganyen els ciutadans actuen pel seu compte”.

Procés d’involució a Galícia Preguntat per L’ACCENT sobre la possibilitat que a Galícia s’impulsin experiències similars a la del referèndum, Beiras ha expressat que “cada poble té els seus ritmes històrics”. Pel que fa al seu país, considera que “fa 8 o 9 anys hauria estat possible impulsar algun procés de consulta, però que els darrers anys han estat d’involució, en part per errors seriosos del nacionalisme gallec i també per les contraofensives mediàtiques importants”. Així que considera que “en aquest moment no seria sensat intentar convocar consultes a Galícia”.

>> 20.06h

La participació s’aproparia al 30% amb 200.000 vots, segons la coordinadora nacional L’ACCENT.CAT A falta de tenir totes les dades definitives, la coordinadora nacional de la consulta estima que la participació s’haurà apropat al 30%. Això significaria uns 200.000 vots emesos.

L’ACCENT anem fent recopilació de les dades municipi a municipi.

>> 23.07h

L’independentisme derrota l’autonomisme a Berga i Vic L’ACCENT.CAT A les capitals del Berguedà i Osona els vots favorables a la independència en les consultes d’avui superen els vots que van recolzar l’estatut d’autonomia en el referèndum de 2006.

A Berga, el 2006 4.510 ciutadans van recolzar l’estatut. Avui, 4.616 han recolzat la independència. A Vic el resultat encara és més espectacular. La independència ha estat recolzada per 13.721 ciutadans, mentre que l’estatut només va ser recolzat per 9.870 ciutadans.

Aquests resultats suposen una derrota en tota regla de l’autonomisme, convertint la independència en una opció que genera en aquestes ciutats més consens social que l’actual sistema autonòmic de pertinença a l’estat espanyol.

Des de les instàncies estatals i autonòmiques s’ha intentat minimitzar l’impacte dels referèndums al·ludint al fet que el percentatge de votants no arribava a la meitat del cens. Si es mira, però, el nombre de vots absolut, podem observar com en moltes poblacions l’opció independentista ha recollit més suports que els que va recollir l’actual legalitat vigent. Sens dubte, ens trobem possiblement davant la notícia política més destacada de la jornada que de ben segur suscitarà profundes reflexions polítiques.

El resultat de Vic es repeteix en moltes altres poblacions d’Osona, com per exemple Taradell -2547 contra 1824-. El diferencial de vot entre l’opció independentista aquest 2009 i l’opció autonomista el 2006 es preveu que serà elevat a tot Osona i en una part significativa de les poblacions que han celebrat referèndums aquest 13 de desembre.

>> 00.27h

Resultat definitiu de les consultes del 13D: 27,42% de participació amb 192.490 electors L’ACCENT.CAT Les dades definitives recollides per Decidim.cat (plataforma de càrrecs electes) sobre les consultes independentistes situen la participació en el 27,4% amb 192.490 electors. En total hi havia 702.072 persones convocades a les urnes.

Dels votants, el 94,88% ha dipositat un papereta afirmativa, mentre que el ‘no’ s’ha quedat en el 3,21%, el blanc en 1,54% i els nuls en el 0,37%. >> Dades detallades de cada un dels 166 municipis a Decidim.cat

L’ACCENT Periòdic Popular dels Països Catalans 14 de desembre de 2009